1

Referncies clssiques i la seva significaci

a La muntanya mgica de Thomas Mann1

Pau Gilabert Barber

Universitat de Barcelona2

Per a M. Jufresa, C. Garca Gual i C. Miralles, i a la memria de J. Alsina

Resum:

Tot i que la novella de Thomas Mann, La muntanya mgica, ha estat objecte de

nombrosos estudis, aquest article suggereix que fins ara cap no ha prestat latenci

deguda a la importncia i significaci de les seves referncies clssiques. Aix es deu

probablement a la creena general que la influencia de la tradici clssica s

relativament intranscendent en relaci a lmplia conjunci didees filosfiques en qu

recolza el text de Mann. Aquest article adopta un punt de vista diferent i, mitjanant una

anlisi i comentari acurats de les referncies clssiques explcites i les que considera

implcites, conclou que sn tamb valuoses per a la comprensi de lafaionament

ideolgic del personatge principal, Hans Castorp, i, en un grau no quantificable, per

ajudar a continuar reflexionant sobre letiologia del seu controvertit descens a la plana

des de la muntanya mgica (Zauberberg) a fi de prendre part en la gran tragdia de la

Primera Guerra Mundial, aliena, com ho s qualsevol guerra, al desig humanstic que

lamor (Liebe) prevalgui finalment en la vida dels homes.

Abstract:

Although Thomas Manns novel The Magic Mountain has been the object of

innumerable studies, this paper suggests that so far none of these has given truly close

attention to the significance of the classical references in this novel with regard to the

search for a true humanism. This is probably owing to the generally held belief that the

influence of the classical tradition is relatively inconsequential in relation to the ample

conjunction of philosophical ideas on which the novel is based. This article takes a

differing view and, through a close analysis and comment of the explicit and implicit

classical notions in the text, concludes that these ideas are also a valuable key to a

greater comprehension of the ideological design of the main character, Hans Castorp,

and to a certain degree they also help to continue to reflect on the most enigmatic and

controversial episode of the novel: the young protagonists descent to the plain from the

magical mountain (Zauberberg) in order to take part in the great tragedy of World War

I, alien as is any war to the prevalent but ultimately futile desire that love (Liebe) should

in the end prevail in the life of humans.

Paraules clau: tradici clssica, Thomas Mann, Muntanya mgica, filosofia grega,

novella alemanya

Si pensem en la quantitat ingent de bibliografia resultant de lestudi i anlisi

especialitzats dun clssic de la literatura contempornia com La muntanya mgica de

1 Aquest article fou publicat a LEXIS, Poetica, retorica e comunicazione nella tradizione classica, 32,

2014, 422-444. 2 Professor titular de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona, Gran Via de les Corts Catalanes 585,

08007 Barcelona. Telfon: 934035996; fax: 934039092; correu electrnic: pgilabert@ub.edu; pgina web

personal: www.paugilabertbarbera.com

mailto:pgilabert@ub.edu

2

Thomas Mann3, fra lgic concloure que el marge per a noves aportacions s

forosament estret o, pitjor encara, que cal estar molt convenut de la vlua del que es

gosa escriure, si realment no es volen decebre les expectatives del lector interessat.

Sabem, en efecte, que tota anlisi implica segmentar la unitat amb lobjectiu de

comprendre-la millor, i, tanmateix, la unitat hi continua essent, de manera que, malgrat

circumscriurem a lanlisi i comentari de les referncies clssiques tot al llarg de La

muntanya mgica4, el lector, fent s dun dret inalienable, decidir si aquestes pgines

contribueixen o no a una intellecci ms pregona daquesta extensa i filosfica

novella5.

La muntanya mgica s una novella de formaci o Bildungsroman, un relat en el

curs del qual assistim a la refermana de la formaci intellectual i sobretot humana del

protagonista principal, el jove enginyer Hans Castorp. Aquest, just desprs de llicenciar-

se i lliure encara de compromisos professionals immediats, inicia un viatge per a visitar

un seu cos, Joachim, que mira de recuperar-se en el sanatori per a tuberculosos duna

muntanya que per a ell, desprs duna estada inesperada de set anys, esdevindr

determinant. Per assolir la refermana de qu parlvem, Mann dissenya una reiterada i

encesa confrontaci de parers entre dos pacients del sanatori duna gran talla

intellectual, Naphta i Settembrini, mestres valuosos que aportaran la doble base terica

sobre la qual, tot discriminant o governant, saixecar finalment el criteri personal i

intransferible del jove6. En efecte, deixant-se endur per un sentit del deure, de lequitat i

de lequilibri, Hans Castorp sescoltava el senyor Settembrini i examinava els seus

punts de vista Tant ms lcit trobava desprs... deixar crrer lliurement els seus

pensaments i somnis en una altra direcci, en direcci oposada (in entgegengesetzer

Richtung) (195)7. Settembrini, per la seva banda, reconeix la vlua intellectual o

naturalesa discursiva (diskursive Natur) de Naphta, de manera que li plau creuar

lespasa de les idees amb un oponent que... disposa de la mateixa fora. Sovint sn

batusses a mort, per la contraposici i lhostilitat (die Gegenstzlichkeit und

Feindseligkeit) dels seus pensaments sn un allicient... Em cal, aquesta fricci

(Friktion). Les conviccions no viuen si no tenen ocasi de lluitar (zu kmpfen) (461-2).

De lluites, certament nhi haur moltes tot al llarg de la novella, per avancem ja que, a

occident i ben aviat T. Mann ens ho confirmar-, la consolidaci dun tipus dexercici

intellectual com aquest, consistent a valorar tant el discurs com el contra-discurs, el

3 A tall dexemple i des de diferents perspectives i plantejaments, vegeu: Symington (2011); Kontje

(2010); Kovaloski (2009); Vaget (2008); Bauer (2008); Linse (2006); Robertson (2002); Beddow

(2002); Herwig (1999); Dowden (1999); Nenno (1996); Ridley (1994); Kurzke (1987); Stock (1986). 4 Vull assenyalar, tanmateix, que lobjectiu daquest article no s la cerca o identificaci de les

traduccions que Mann empr al respecte, vegeu, per exemple: lassaig de Lukcs de 1911, Die Seele und

die Formen, amb les citacions en les seves obres dels dilegs platnics en la traducci de Rudolf Kassner,

o Reed 1974, Thomas Mann: The Uses of Tradition en relaci a Mort a Vencia. Daltra banda i en

termes generals, quant a les traduccions, considero que no haurem desperar trobar-les sempre

reprodudes, paraula rere paraula, en les seves obres. Ms endavant, per exemple i referint-se a Epicur,

llegirem: ... perqu, tant si sabem citar-la b com si no, la dita del savi jocs t plena validesa espiritual

(... denn ob wir es nun zu zitieren wissen oder nicht, so hat das Wort des witzigen Weisen jedenfalls volle

seelische Gltigkeit...). El meu objectiu s sobretot comentar la significaci de les referncies clssiques

explcites i implcites en el text, per b que, pel que fa a les darreres, nhaur de fonamentar, naturalment,

la versemblana. 5 Sobre el mn intellectual i filosfic de Thomas Mann, vegeu per exemple: Ramis (2010); Koopmann

(2003); Marx (2003); Bishop (2002). 6 Sobre el vessant pedaggic de la novella, vegeu, per exemple: Schoepf (2001).

7 Totes les citacions en catal pertanyen a ledici segent: Mann (1992), i la numeraci entre parntesis

shi refereix. Les citacions en alemany corresponen a Mann (2002)

3

lgos i lantiloga, s resultat duna prctica usual en les escoles dels sofistes, mxims

representants de lanomenada illustraci grega del segle V aC.

Una de les oposicions radicals entre les tesis dinspiraci jesutica de Naphta i les del

humanista francma Settembrini, t a veure amb la defensa aferrissada per part del

primer de la creena com a fonament i rgan del coneixement, del crec per poder

conixer (Ich glaube, damit ich erkenne8) de Sant Anselm de Canterbury (451), que

relega lintellecte a un plnol secundari. Segons que ens explica, lescolstica dels

segles XII i XIII noms certificava la veritat filosfica si coincidia amb la teolgica i, al

seu torn, els textos teolgics entronitzaven lhome com a rei de la creaci, com a sser

privilegiat per a qui havia estat dissenyada tota la natura. Lhome s la mesura de les

coses, i la seva salvaci, el criteri de la veritat (Er ist das Mass der Dinge und sein Heil

das Kriterium der Wahrheit) (452), afirma; ergo, cal que tota teoria autntica sobre el

dest de lhome es fixi com a objectiu la seva salvaci i no pas laprenentatge de les

cincies naturals: Quan es preferia la filosofia platnica a qualsevol altra era perqu no

socupava del coneixement natural, sin del div. All essencial s saber distingir el

que s nociu i mostrar la mesura, i, si acomplim aquest deure, ens adonarem que s

pueril dir que lEsglsia ha defensat les tenebres contra la llum (die Finsternis gegen

das Licht)... el que ha condut lhome a les tenebres, i cada cop el conduir ms avall,

sn les cincies sense pressupsits, les no filosfiques (452). Resta clar, doncs, que

Plat i tal vegada el paper que la seva imatge de la caverna jug per a illustrar la

salvaci filosfica de lnima el seu trnsit vers la regi intelligible- safegeix de

fet, no ens mancar tampoc la prova- a la llista de fonts clssiques, tot i que primer he

de fer esment de la inqestionable allusi anterior a Protgoras, adaptat per Naphta

hbilment i cristiana. Qu llegim, en efecte, en els textos de qu disposem?:

. Els grecs diuen, i Protgoras fou el primer, que un raonament es pot oposar a qualsevol

raonament9.

. Protgoras diu que qualsevol qesti es pot discutir des de dos punts de vista i amb la

mateixa fora, fins i tot sobre aquesta qesti mateixa de si tot pot ser discutit des de dos

punts de vista diferents10

.

. Protgoras vol que lhome sigui la mesura de totes les coses, de les que sn, en la

mesura que sn, de les que no sn, en la mesura que no sn, tot anomenant mesura el

criteri i coses les realitats, de manera que pot dir que lhome s el criteri de totes les

coses, de les que sn, en la mesura que sn, de les que no sn, en la mesura que no sn.

s per aix que noms admet les coses que semblen a cadasc, i daquesta manera

introdueix el principi de relaci (i. e., all en relaci al qual)11

.

8 Credo ut intelligam, una mxima dAnselm de Canterbury (Proslogion, 1), basada en una dita dAgust

dHipona Crede ut intelligas (Tract. Ev. Jo. 29.6). 9 Les traduccions sn meves:

Climent dAlexandria, Miscellnia 6, 65 (Sthlin et alii, 1970). 10

Protagoras ait de omni re in utrumquam partem disputari posse ex aequo et de hac ipsa, an omnis res in utramque partem disputabilis sit Sneca. Lletres a Lucili 88,43 (Reynolds, 1966). 11

, , , ,

, ,

, . ,

Sext Empric. Esbossos Pirrnics 1, 216-219 (Mutschmann, 1912). Vegeu tamb: Plat. Crtil 385e, 6-386a, 2: (Scrates): segons que Protgoras deia en afirmar que lhome s la

mesura de totes les coses. Per tant, segons que les coses sem revelen ser, aix sn per a mi, segons a tu,

aix sn per a tu (

4

Fra intil aclarir que lhabilitat de Naphta s la de Mann, que ha volgut posar en

boca de loponent metafsic de Settembrini no pas qualsevulla sentncia -com ms

aliena a lideari del francma millor-, sin la ms humanstica, la que podrem pensar

que escau en exclusiva al francma, tot demostrant aix que Naphta tamb sap treure

profit de la saviesa de Protgoras o, dit altrament, de la intellecci de lhome com a

mesura i criteri. I, efectivament, Settembrini amonesta ms tard Hans Castorp tot

reivindicant el suport del mateix sofista grec: Respecti lhome en si, enginyer... Confi

en el clar pensament hum i rebutgi els esgarriaments i el fangueig mentals! Els humans

eren la mesura de les coses (Der Mensch sei das Mass der Dinge), va dir encara. I

conscient alhora que, amb tant dinters com ell, Naphta malda per modelar la ment del

jove, alludir al llibre del Gnesi per defensar el dret hum, per a ell inalienable, a

entendre el b i el mal (Gut und Bse), a distingir la veritat de les falses aparences

(Wahrheit und Lgenschein). Ergo, Settembrini tamb sap treure profit de la saviesa

bblica, tot fent partcip a la criatura, esdevinguda ara mesura i criteri, de la

prerrogativa del Creador: el coneixement del b i del mal, com es desprn de la

contundncia amb qu rebla lamonestaci: ... i pobre del qui gosava desorientar-se en

la creena daquest dret creador! Ms valia que es ferms una pedra de mol al coll i

sofegus al pou ms fondo (733).

Per la seva part, els textos platnics que anteposen el coneixement div al natural i

que exhorten lhome a fugir del mn fsic per ascendir a lideal Mann ho sap molt b-

sn muni. Valgui com a exemple aquest raonament de Scrates en el Teetet (176a, 5-8,

176b, 1), que t lavantatge, a ms, de remetrens a la lluita entre el b i el mal:

No s possible que el mal mori, car s fors que hi hagi sempre quelcom oposat al b.

No habita entre els dus, per ronda forosament la naturalesa mortal i aquesta regi. En

conseqncia, cal intentar fugir daqu cap all com ms aviat millor12

.

Al seu torn, loposici tenebres / llum s constant en els textos bblics, per

Naphta lassociava amb la filosofia platnica, cosa que, com apuntava abans i crec que

podr demostrar desprs, em duia a la imatge platnica de la caverna. Recordem al

respecte que, segons el gran filsof dAtenes, la situaci epistemolgica dels qui lhan

habitada sempre com a presoners s molt colpidora, puix que lobligada, permanent i

nica contemplaci dombres els allunya per sempre ms de la Realitat13

. El pitjor de

tot, per, s que el grau de coneixement de la resta dssers humans, en principi lliures

pel fet de no haver roms mai empresonats fsicament en una cova-pres, no s pas ms

alt, sin que, davant la lgica estranyesa de Glauc: Parles duna imatge estranya i de

presoners estranys, Scrates sapressa a corregir-lo: Iguals a nosaltres (Repblica

515a, 4-5). I s aix, perqu:

() ,

(Burnet, 1900 rpr. 1977). 12

... - , .

Burnet (1900 rpr. 1977). Reitero que presento aquest text noms com a exemple. 13

Repblica 515 a, 5-8: Primer de tot, creus, en efecte, que uns presoners daquesta mena poden haver vist, no noms de si mateixos sin tamb els uns dels altres, res altre que no siguin les ombres que per

causa del foc es projecten sobre la part de la cova de davant seu? (

Burnet, 1902 rpr. 1984).

5

Aquesta imatge ()... cal aplicar-la... tot comparant, duna banda, aquest espai que sens mostra per mitj de la visi amb lhabitacle de la pres i, duna altra, la llum del foc

del seu interior amb la fora del sol. Al seu torn, la pujada cap amunt i la contemplaci

del que shi troba ( ), si lentens com

lascensi de lnima vers la regi intelligible (

), almenys no et separars del que s la meva esperana... Daltra banda, a mi el que em sembla mho sembla aix: en el mn intelligible, la idea del b em sembla

la darrera que veiem i amb prou feines (

); un cop vista, per, aleshores cal concloure que arreu ella s

causa del que s correcte i bell ( ), puix que, en el mn visible, engendr la llum i el seu senyor i, en lintelligible, ella com a senyora ofer

veritat i coneixement; i cal concloure tamb que, a qui vulgui obrar assenyadament tant

en pblic com en privat, li cal veure-la (517a, 8-517c, 5)14

.

Contrriament al que podien pensar, doncs, els humans sn en una pres; la seva

nima nha de fugir com ms aviat millor, i el coneixement de la idea del B els demana

un esfor permanent i sense defallences. Ara b, la meta del viatge ideocntric de

lhome platnic s el cim de les Idees immutables i eternes, la Idea de la Bellesa-B, o,

si volem dir-ho aix, el cim de la Muntanya Mgica per excellncia, mentre que el final

de la inesperada experincia de Hans Castorp en la muntanya de les meravelles o

Zauberberg ser el descens al mn fsic o visible, que en aquell moment, endems, viu

una follia bllica global. Cal suposar que Hans Castorp deu tenir les seves raons per

decantar-se finalment per aquesta opci, per, de moment i en referncia al text de Plat

que Mann t ben present, mapresso a assenyalar que, quan la novella s a punt de

cloure amb les notcies que arriben al sanatori sobre la tronada histrica de la Primera

Guerra Mundial, el jove Hans Castorp roman encara fora absent somiant i governant15

platonico more -s a dir, com els presoners de la caverna- , prenent ombres per realitats:

a lombra espiritual de les coses, per no tenia en compte les prpies coses (Hans

Castorp), precisament a causa duna certa arrogncia en confondre les ombres per coses

i, en coses, veure-hi ombres (die Schatten fr dir Dinge zu nehmen, in diesen aber nur

Schatten zu sehen) (777).

Abordo tot seguit la doble visi (lgos i antiloga) de lhumanisme en La muntanya

mgica, visi en qu els parmetres clssics hi juguen tamb un paper destacat.

Settembrini opta per una definici exhaustiva i categrica: humanisme s amor a la

humanitat; lart de la poltica; rebelli contra tot el que embruta i deshonra el concepte

de lhome; defensa de la causa humana, dels interessos personals i de la joia de viure;

cura de les bones formes i defensa de la llibertat de pensament16

, tot oposant-se aix a la

vergonyosa manca de formes, la misantropia i la superstici prpies de lEdat Mitjana17

;

etc, etc. Tots aquests valors, segons que afirma el francma, els encarna perfectament

la figura de Prometeu, el primer humanista (der erste Humanist), modelador amb

argila dels primers homes, per, sobretot, benefactor de la humanitat per haver-los donat

14

Burnet (1902 rpr. 1984). 15

Un hbit ja consolidat: Aquesta era la primera visita que els cosins van fer a casa de Naphta... Des

daleshores se nhavien seguit dues o tres ms... i delles tamb va treure el jove Hans Castorp altres

temes de reflexi quan, contemplant internament el cos altament desenvolupat que anomenaven homo dei,

seia en el seu lloc de retir tot florit de blau i governava (466). 16

Sobre lhumanisme i la filosofia poltica a Thomas Mann, vegeu, per exemple: Richard (2006);

Mehring (2003); Mdl (1980). 17

Vegeu al respecte: Classen (2003).

6

les llavors de foc que necessitaven, patint desprs el cstig severssim de Zeus fins que

Hracles interced a favor seu. En aquesta qesti, doncs, Mann nha tingut prou

dacudir a limponent patrimoni mtic dels grecs i elegir la contalla (mythos) ms adient

per a deixar-nos ben situats18

.

Ara b, ell veu molt clar q ue lhumanisme, la dignitat humana i la poltica van lligats

a la paraula, perqu la bellesa de la paraula creava la bellesa de lacci (das schne

Wort erzeuge die schne Tat) un bon estil porta bones obres. Escriure bellament

gaireb ja volia dir pensar bellament i, daqu a les belles accions, noms hi havia un

pas (194). Heus aqu un procs que va, en opini de Settembrini, de la bella paraula a

lacci tica, i tot sembla indicar que, a fi dillustrar-lo, Mann torna de bell nou a les

fonts filosfiques, concretament al Simposi de Plat, per reproduir en all essencial el

procs dabstracci que, segons mestratge de Diotima, duu lamant dun sol cos a

comprendre que les mltiples belleses individuals semparen sota una nica Bellesa

arquetpica; valora aleshores ms lnima de lestimat que no pas el seu cos, sinteressa

per ell i pareix les paraules que el fan millor, a fi que es vegi forat a contemplar de

bell nou la bellesa en les normes de conducta i les lleis (

-210c, 3-4). I no sacaba tot aqu, sin que, desprs de les normes de

conducta, lamant ha de guiar lestimat vers la bellesa de les cincies (

-210c, 6-7) a fi que mai ms no sigui un home vil, sin que al seu torn ell mateix, tot girant-se vers aquell mar immens de bellesa i contemplant-la,

pareixi bells i magnfics discursos... fins que albiri una cincia nica... (

-210d, 4-7 Burnet, 1901 rpr. 1991, en tots els casos)19.

Pocs passatges com aquest del Simposi deuen posar tan de relleu, per a satisfacci de

lescriptor alemany, la convicci socraticoplatnica que la noblesa tica s fruit de la de

la paraula bella -resultat alhora de la contemplaci de la bellesa-, quan genera un discurs

o lgos que, atesa la seva etiologia, no pot sin tenir cura de les formes, de les belles

formes, garantia certa dun resultat equivalent en les accions, s a dir, garantia

dhonestedat i perfecci morals.

Hans Castorp combrega ben aviat amb aquesta abrandada apologia de la paraula i les

belles formes. Tot conversant amb el conseller Behrens, recorda que totes les

professions humanstiques, les que socupen del cos o de lnima de lsser hum: la

medicina, ladvocacia, la lingstica, la pedagogia, la teologia, etc., sn impensables

sense el suport de la paraula i, a ms, si volem estudiar-les, com a base aprenem... les

llenges clssiques (die alten Sprachen)... s esplndid... que cada tipus de professi

humanista es basi en... la bella forma (304). Mann ret tribut aqu a larrel grecollatina

tant de la gramtica com del lxic humanstic i cientfic de la cultura occidental, per

lelogi amb majscules s per als restauradors del mn clssic, per als humanistes del

Renaixement, practicants dun noble luxe que es deia generosit i que consistia a

18

Acut igualment a la mitologia grega per comparar la situaci de Hans Castorp en arribar al sanatori:

(Settembrini) Vost no s dels nostres? Est sa, noms s aqu com a hoste, com Ulisses al regne de

lOmbra? (wie Odysseus im Schattenreich) Quina audcia, baixar a les profunditats, on els morts viuen

ftilment i sense sentit (76); o per descriure la salut de la senyora Sthr: Fa dos passos endavant i tres

enrere. Desprs de cinc mesos a lombra, ve el vell i thi afegeix mig any ms, Ah!, aix sn suplicis de

Tntal. Empenys i empenys i creus que ja ests a dalt (Ach, es sind Tantalusquallen. Man schiebt und

schiebt, und glaubt man, oben zu sein) (184). 19

El resum del procs el trobem a 211b, 7-211d (Burnet, 1901 rpr. 1991): En efecte, aquesta s la via

correcta per abordar els temes ertics o per ser guiat per un altre: tot comenant per les belleses daqu,

ascendir sempre amb aquella bellesa com a objectiu, com si les fssim servir desglaons, pujant des dun

sol cos bell a dos, des de dos a tots els cossos bells, des dels cossos bells als bells capteniments, des dels

bells capteniments a les belles cincies, i des de les cincies acabar en aquella cincia, que no s sin la

cincia daquella bellesa dabans, i, finalment, arribar a conixer la bellesa en si mateixa.

7

concedir a la forma un valor hum propi, independent del contingut: el culte a la parla

com un art per lart (der Kultus der Rede als einer Kunst um der Kunst willen).

Aquesta fou, en efecte, lherncia de la civilitzaci grecoromana que els humanistes,

els uomi letterati, havien retornat a la Romania... i que era la font de qualsevol altre

idealisme de continguts, tamb del poltic (579). I, daqu a la santificaci de la

literatura20

, el miracle de la uni anlisi-forma, i del literat, noms hi ha un pas que

Mann sempre per boca de Settembrini- no dubta a fer:

... lesperit de la literatura... desvetllava la comprensi de tot all hum... eliminava

prejudicis i convenciments necis... portava lhonestedat, lennobliment i la millora del

gnere hum. Creant el refinament i el sentit morals ms extrems, lluny de fanatitzar

educava en el dubte, en lequitat, en la tolerncia. Lefecte purificador i santificador de la

literatura (Die reinigende, heiligende Wirkung der Literatur), la destrucci de les passions

a travs del coneixement i de la paraula, la literatura com a via de comprensi, de perd i

damor... el literat com a persona perfecta, com a sant (581).

Aix no obstant, fidel a si mateix i al seu disseny sofstic, Mann havia tingut cura

dequilibrar abans la balana fent que Naphta protests enrgicament contra lesperit

retrico-literari (den rhetorisch-literarischen Geist) de lensenyament europeu i

lobsessi gramtico-formal (seinen grammatisch-formalen Spleen), que no era res ms

que un instrument de la classe dominant burgesa(578)21

. El text carrega especficament

contra la formaci popular que opta per imposar una erudici aigualida, quan es podrien

aconseguir resultats molt millors mitjanant conferncies, exposicions, pellcules,

etc.22

. Probablement, per, sn molts els ciutadans contemporanis occidentals que no

dubtarien a associar la protesta de Naphta amb un ensenyament de les llenges

clssiques que han patit-, curs de la gramtica, la forma, o ls hbil de la citaci

erudita, per que, esdevingut un art de la forma per lart de la forma, no savergonyeix,

com llegem fa un moment, dhaver-se independitzat del contingut. I no cal dir, s clar,

que Naphta nega al seu torn la santedat de la literatura i dels literats, perqu els qui com

Settembrini no reconeixen lAbsolut, s a dir, Du o All positiu i segur, es lliuren al

progrs, al pur nihilisme, fent-se aix mereixedors de comparixer davant duna

inquisici o dun rigors tribunal popular (582).

La diferent concepci de Naphta i Settembrini de lhumanisme shauria de fer palesa

tamb en la lgica reivindicaci del segon de la dignitat del cos per oposici a la

previsible condemna del primer, per, la anterior defensa de Settembrini de lintellecte

enfront del crec per poder conixer de Sant Anselm proclamat per Naphta, lobliga

ara a un exercici de coherncia. En efecte, Settembrini assegura a Hans Castorp que est

ms malalt que ell, que t poques esperances de guarir-se, i que no viatja per no

malmetre el seu cos abans dhora; tanmateix, ho fa sota les ms grans reserves, amb la

protesta ms orgullosa i dolorosa del meu esperit contra el dictat del meu cos mesqu

20

Vegeu al respecte: Campillo (1995). 21

Per no sense que Settembrini el repliqui adientment: ... sn vosts, els qui han suat els poetes i filsofs antics... La tosca candidesa de vosts haur de restar a les escoles, ensenyant all que voldrien

menysprear... perqu sense cultura no poden presentar-se enlloc, i, de cultura, noms nhi ha una: la que

vosts qualifiquen de burgesa i que s la humana! (577-78). 22

Naphta recorda fins i tot a Settembrini que a Alemanya en poca medieval es considerava afronts enviar a lescola un noi que no volgus fer-se sacerdot, i aquest desdeny... per les arts literries sempre

havia estat un senyal de distinci... Mentre que el noble, el soldat i el poble no en sabien o en sabien poc,

de llegir i escriure, el literat, el correcte fill de lhumanisme... s que en sabia; per, tret daix, no sabia

fer res ms en aquest mn, era un cap de trons llatinista amb ls de la paraula que deixava la vida per a la

gent honrada. Per aix tamb convertia la poltica en una gaita... (579).

8

(meines armseligen Krpers) (291). El jove enginyer creu contradictori declarar-se

humanista i menystenir alhora el cos, per el mestre li replica que honra i estima el cos

com honra el mn i els interessos de la vida contra els qui en fugen sentimentalment s

a dir, la lluita dels clssics contra els romntics-, tot i que hi ha un principi i poder

superior que s lintellecte: ... dins duna anttesi entre cos i intellecte, el cos significa

el mal, el principi diablic (das bse, das teuflische Prinzip), perqu el cos s natura, i

la natura en contraposici a lintellecte... -, s malvada (292). I aix no s tot, algun

dia lorgull humanista haur de considerar una humiliaci que lintellecte vagi lligat

al cos, a la natura, per b que ell, a diferncia del cristianisme, no veu en el cos el

principi del mal. Sap que sha transms del gran Plot que savergonyia de tenir un

cos?23

(292), li pregunta, i li recorda igualment que Voltaire es rebell contra el poder

malvol de la Natura, la qual sacrific milers de vides humanes en el terratrmol de

Lisboa de lany 1755. Per tant, pel que fa al cos:

Se lha dhonrar i defensar quan es tracta de la seva emancipaci i de la seva bellesa, de

la llibertat dels sentits, de la felicitat, del plaer. I se lha de menysprear en la mesura que

soposa al moviment cap a la llum com a principi de gravetat i dinrcia, en la mesura que

fins i tot representa el principi de la malaltia i de la mort (293).

Man muss ihn ehren und verteidigen, wenn es sich um seine Emanzipation und

Schnheit handelt, um die Freiheit der Sinne, um Glck, um Lust. Man muss ihn

verachten, sofern er als Prinzip der Schwere und der Trgheit sich der Bewegung zum

Lichte entgegensetzt, ihn verabscheuen, sofern er gar das Prinzip der Krankheit und des

Todes vertritt.

Si ja abans constatvem que Settembrini en all essencial reprodua b els textos de

Plat i que els emprava amb intelligncia i profit, ara gosaria dir que, quant al contingut

central daquest pargraf, lesperit de la palindia del Fedre (243e- 257b) podria estar-

ne ben b a la base un text, el Fedre, que Mann cita explcitament a Mort a Vencia.

Efectivament, el fet que Settembrini no entengui el cos com a principi del mal no vol dir

que no es pugui veure a si mateix com una daquelles nimes que, havent perdut les

ales, shan agafat a quelcom de slid ( ) i shi han installat fins a

esdevenir ssers vius () amb un cos terrestre ( ), que les condemna a

la condici mortal () (246c, 2-5). Trista condici, certament, com la de tots els

ssers humans, dotats duna nima que havia contemplat en un altre temps les Idees

immortals cara a cara, per b que, donat que ja no restem purs i exempts daquesta

tomba ( < ) que ara anomenem cos ()24..., hi hem quedat lligats

com una ostra en la seva conquilla (250c 4-6). Presoners, doncs, en una caverna

dombrvola ignorncia ja ho hem vist- i esdevinguts pesants per la materialitat del

cos, necessitem recobrar les ales, car el poder natural de lala s dur el que pesa (

) cap amunt (246d, 6). En cas contrari, com sentencia Settembrini, afeixugats

pel principi de gravetat i dinrcia, ens costar de mourens vers la llum. Ens salva,

per, lanmnesi () o record, car, en efecte, tota nima humana, per ra de la seva naturalesa, ha contemplat les coses que sn ( ), o no hauria arribat a

aquest sser viu (anomenat home) (249e, 5-250). En suma, lintellecte hum, hbil

auriga per causa dun record que lempeny cap amunt (an) i amb les ales que li fa

crixer la prctica de la filosofia, no tornar ja a la foscor (... ), sin que li

23

Vegeu Porfiri. Vida de Plot, cap. I. (Henry-Schwyzer (1964-1977). Vegeu tamb: Clark (1996). 24

Cf. Pl. Crtil, 400c.

9

espera una vida lluminosa ( )25 (256d, 6-8 - Burnet, 1901 rpr. 1991, en tots

els casos).

Sigui com sigui, quant a les fonts de referncia sobre la primacia de lintellecte,

Mann fa que Settembrini esmenti explcitament a Plot, ms platnic que Plat si

volem dir-ho aix-, pare daquell sistema piramidal que situa la indeterminaci absoluta

o lU altrament s innominable- en el cim de tot el que existeix; totalment ali al mn

fsic per b que aquest en depn; font inesgotable de la qual emana tot i Principi o Llum

vers la qual cal iniciar, com fu el filsof, un moviment ascendent fins a atnyer la uni

mstica26

. En suma, Hans Castorp ha rebut ara com a model el ms hiperblic dels pols

oposats a la matria27

, tot i que, evidentment, en cap cas se li demana una ascesi

semblant a la del pare del neoplatonisme.

Settembrini ha afirmat solemnement que lintellecte t ms dignitat que el cos, per

en la citaci anterior tamb hi havia una defensa del segon basada en la llibertat dels

sentits, la felicitat i el plaer. En principi, tot s prou vague perqu gosem adrear-nos a

fonts clssiques concretes, per, daltra banda, s que podem pensar veurem de seguida

per qu- en textos epicuris com ara la Carta a Meneceu. Heus aqu, com a exemple, dos

petits passatges: el primer compara la necessitat de filosofar tot al llarg de la vida amb

la naturalitat amb qu defensem la cerca constant de la felicitat: Qui diu que encara no

s hora de filosofar o que nha passat lhora, s com qui diu que ha passat lhora, o que

encara no s hora de cercar la felicitat28

; i el segon proposa deixar-nos guiar pel plaer i

les sensacions: Reconeixem el plaer com el b primer i connatural a nosaltres, en

partim per a tota elecci o refs, i hi arribem perqu distingim qualsevol b prenent les

25

Una vida lluminosa grcies a la contemplaci de la Bellesa-B; al respecte, vegeu tamb Plat: Simposi, 211d-212b. Naturalment, cal no oblidar per raons bvies el Fed, on Scrates assenyala tots els

inconvenients de la uni nima-cos i els avantatges dalliberar-nos i purificar-nos del darrer; vegeu, per

exemple: 65b, 9-67d, 10. 26

Sobre la metafsica de lU, vegeu, per exemple: Bussanich (1996); i sobre la naturalesa de la realitat

fsica a Plot: Wagner (1996). 27

En efecte, lU, a banda dsser indeterminaci absoluta ( III 4,1, 5-17), s

incorporal ( II 4,8,2), privaci, negaci i remoci de tota forma, i en aix consisteix

precisament la seva individualitat (, II 4, 14, 14-15). La matria no s encara (

II 5,4, 10-14), s tan sols un mirall que ret imatges ( IV 3,11, 7-8), per sense participar

realment dall que ret. Es tracta dun cadver ornamentat ( II 4,5,18); no s en

potncia, sin en aparincia ( II 5,5, 21-25). Essent com s privaci i penria total (

I 8,3, 16), no posseeix per ella mateixa cap b ( I 8,3,36-

37); s el mal absolut ( II 4, 16, 24), el mal essencial ( I 8,5,9); manca de

qualsevol forma ( I 6,2,13-16); experimenta un devenir constant ( II 4,5,27).

La mort de lnima s la seva arribada a la matria i lafebliment posterior (I, 8, 14, 44-45). Per qu

aquesta caiguda? s com si alg critiqus un drama perqu en ell no tots sn herois (III 2, 13), per b

que all important s reconixer sempre que fins i tot els contraris sassocien i sense ells no hi ha ordre

(II 3, 16, 45-46). Consegentment, lhome no t cap altra opci que la fugida del mn material o, si ms

no, aquesta s la vida prpia dhomes felios i divins: separaci () de la resta de les coses

daqu baix, fugida ()) del que est sol vers lnic (VI 9,11,51) per rebre sol lnic (VI 7,34, 7-

8)... i per veure ell sol lnic (I 6,7,9). Aquest s el fi veritable de lnima, posseir aquella llum,

contemplar el que s llum per si mateixa... deixa-ho tot ( V 3,17,38) Henry & Schwyzer (1951, 59 i 73). 28

122:

Usener (1887, rpr. 1963, 1966); les

traduccions sn meves.

10

sensacions com a criteri29

. El fet dhaver pensat en aquesta carta dEpicur com a

referent pot haver semblat precipitat, per, quan desprs sens parla de lactitud serena

davant la mort de Joachim, el cos de Hans Castorp, llegim les reflexions segents:

La nostra mort ateny ms els supervivents que no a nosaltres, perqu, tant si sabem citar-

la b com si no, la dita del savi jocs t plena validesa espiritual en la mesura que mentre

nosaltres existim, la mort no existeix, i que, quan la mort ve, nosaltres no hi som (solange

wir sind, der Tod nicht ist, und dass, wenn der Tod ist, wir nicht sind); entre nosaltres i la

mort, doncs, no hi ha cap relaci real i s una qesti que no ens ateny en absolut, si de

cas noms al mn i la natura (588).

Doncs b, les paraules literals del savi jocs, Epicur, a la Carta a Meneceu sn

aquestes:

El mal que inspira ms terror, la mort, no s res per a nosaltres, ja que, quan som vius, la

mort no hi s, mentre que, quan la mort es presenta, aleshores ja no hi som. No hi ha

mort, doncs, ni per als vius ni per als morts, perqu, precisament quant als primers, no hi

s, mentre que els segons ja no hi sn30

.

El darrer tema no abordat fins ara de la citaci anterior s la defensa de

lemancipaci i la bellesa del cos, motiu dun nou enfrontament entre Naphta i

Settembrini. El primer demana al jove enginyer que aprengui a apreciar la excellncia

artstica dobres com el Crist sofrent del segle XIV de la seva estana. Sn produccions

dun mn espiritual i expressiu... lletges de pura bellesa i belles de pura lletgesa

(hsslich vor Schnheit und schn vor Hsslichkeit)... bellesa espiritual i no de la de la

carn, que s absolutament ncia. Palesen una bellesa abstracta i interna; el seu Crist s

edat mitjana avanada, gtic, signum mortificationis... una proclamaci radical del

sofriment i de la debilitat de la carn... el gust pel pessimisme asctic, i per a ms

informaci el remet al De miseria humanae conditionis dInnocenci III de finals del

segle dotze (447-48).

Al respecte, fra intil precisar que lespiritualitat clssica, fins i tot la ms

asctica, la que tamb menyspre la carn, mai no descobr bellesa en la lletgesa

corporal, que s ms aviat indigna de lhome, encara que existent31

. Diotima, al Simposi

de Plat, mant que la contemplaci de i el tracte amb la bellesa fsica, unida per a

la noblesa de carcter, s la que provoca que el bon amant pareixi a la fi la virtut de la

qual se sent prenyat32

. I els estoics, dos segles desprs, encara defineixen ros com un

29

128-129: ( ) ,

. 30

125: ,

, , .

, , . 31

A un nivell molt diferent, s clar, Scrates demana a Alcibades que compari la seva bellesa corporal

amb la superior bellesa del coneixement que ell posseeix, per no hi ha lloc per a cap cant a la lletgesa

fsica: En aquest cas, veuries en mi una bellesa indescriptible i molt superior a la teva bella figura

( Simposi,

218e, 2-3 Burnet, 1995). 32

Aix, quan alg se sent prenyat en lnima daquestes virtuts des que era infant, inspirat com est per

la divinitat, en arribar a ledat adequada desitja ja parir i engendrar i... quan... troba una nima bella, noble

i ben dotada... troba davant daquest home moltes raons a propsit de la virtut i de com ha de ser lhome

bo i les coses a las quals sha daplicar, i intentar educar-lo. I, pel fet de relacionar-se amb el que s bell

( ), pareix i engendra all del que estava prenyat des de feia temps (

) (209a, 8-c, 3 Burnet, 1995).

11

impuls a fer amistat que provoca la bellesa en manifestar-se (

)33, per b que Plutarc34 ens dna la clau per entendre labast real

daquesta afirmaci i ens fa veure que la bellesa fsica no s precisament una conditio

sine qua non. De fet, Hans Castorp, quant a la decoraci de lestana que ell ocupa,

pensa que una daquestes Venus gregues o un atleta (eine griechische Venus oder so

ein Athlet), aix mostra sens dubte el valor humanstic... lautntic aspecte humanstic

de lart (305)35

. I Settembrini referint-se ara a un grup de la Pietat pertanyent tamb a

lestana de Naphta- recolza igualment en el mn clssic per oposar-se a labsurd

deformisme a qu shavien lliurat ledat mitjana i les poques que lhavien imitada, i

enalteix lherncia greco-romana, el classicisme (das griechisch-rmische Erbe, den

Klassizismus), la forma, la bellesa, la ra i una transparncia devota de la natura, que era

lnic indicat per fomentar la causa de lsser hum (449).

Lhumanisme, doncs, ha implicat i implica la restauraci del classicisme, sobretot en

relaci a un dels seus trets essencials: la cura de les formes, que abans hem vist

concretada en la bellesa de la paraula, la benfica conseqncia de la qual era la bellesa

de les accions. Tant s aix que Settembrini demana ara Hans Castorp que prengui

conscincia que lenaltiment daquest deformisme o manca de formes no pot sin

generar la consegent lletgesa de les accions o deshumanitzaci, com ho demostr

aquella intolerncia assassina de la Inquisici, s a dir, el furor capellanesc contra tot el

que soposava a la sobirania sobrenatural, i tamb ls de lespasa i la foguera com a

instruments de la filantropia36

. La ment de Naphta, per, basteix de seguida lantiloga

adient i li replica que la Convenci Nacional Francesa va depurar el mn de mals

ciutadans, tot confirmant aix lafany exterminador dels jacobins que, a diferncia de

totes les penes canniques, incloses la foguera i lexcomuni, no cerca de salvar

lnima de leterna condemna. Lenviliment de lhome s responsabilitat de lesperit

burgs propi del renaixement, del racionalisme i de les cincies naturals, com ha fet,

per exemple, la moderna astronomia, que ha desplaat lhome del centre de lunivers i

ha anullat la magnfica posici csmica de lsser hum en qu... es basava

lastrologia (450).

La fonamentaci clssica daquest discurs passa ho hem vist ja- per posar hbilment

la saviesa de Protgoras, promotor de lhome com a mesura de totes les coses, al servei

de la salvaci de lnima com a nic criteri. Tanmateix, des de la perspectiva de la

tradici clssica, s el classicisme de lEscolstica el que millor dota Naphta de les

armes que necessita, puix que tant el platonisme com laristotelisme raonen en

definitiva loposici Du / mn, tot abocant lhome a una vida dual. Ergo, el

problema de la seva nima consisteix en lantagonisme entre fsic i sobrenatural, i tota

la qesti social s... de segon rang. LEscolstica protegeix els ssers humans contra

33 Stob. Ecl. II, 91, 10. SVF III, 935. 34

De communibus notitiis adversus Stoicos, 1073 B-C. Al respecte, vegeu, per exemple, la introducci,

captol VII, de Gilabert (1999). 35

Recordem, per exemple, la valoraci que Hans Castorp fa del cos del seu cos Joachim: ... seguia...

immergit en la contemplaci del cos de Joachim, les costelles del qual... senlairaven per damunt de

lestomac enfonsat... aquell cos jove, esvelt, bru, tirant a groguenc, amb pels negres al pit i als seus

vigorosos braos... Aix sn braos datleta, pensava... Mira-tel, tan ben cossat com diuen els llibres, el

pur Apollo del Belvedere fins als mateixos cabells (Sieh an, er ist gewachsen, wie es im Buche steht, der

reine Apollo von Belvedere, bis auf die Haare) (214). 36

El senyor Settembrini tenia por de lesperit absolut i volia a totes passades encastar lesperit en el

progrs democrtic, esborronat pel llibertinatge religis del militarista Naphta, el qual aplegava Du i

diable, santedat i delicte, geni i malaltia, i no reconeixia cap valoraci, cap judici de ra, cap voluntat

(523).

12

el cosmos infinit proclamat pels astrnoms renaixentistes i la fi de loposici Du /

natura, car, aleshores, en el si de la personalitat humana ja no hi pot haver una lluita

entre dos principis hostils entre els dos cavalls de la biga de la palindia del Fedre, si

volem recolzar en aquella imatge-, sin harmnica i unitria; llavors el conflicte intern

de lhome es basa nicament en els interessos individuals i globals, i la finalitat de

lestat esdev... la llei de la moral. Settembrini, no cal dir-ho, no hi est dacord, i

mantindr contra la pseudolgica del seu rival que les conquestes del renaixement i

el racionalisme... es diuen personalitat, dret hum, llibertat (453).

La conseqncia funesta daquella sobirania sobrenatural esmentada abans s per

al francma la condemna de lamor carnalis i commodorum corporis (505), de lamor

a la carn i a les comoditats del cos, justament all que ens exigeix retre els honors

deguts a la salut. Per a Naphta, en canvi, aquesta devoci pel cos noms fra racional si

es trobs en lestadi anterior al pecat original i no en lactual estat de degradaci, statu

degradationis. No essent aquest el cas, s mortal i corruptible, s pres i penitncia de

lnima, nicament apte per desvetllar el pudor i la confusi, pudoris et confusionis

sensum, com deia Sant Ignasi37

. Hans Castorp, per la seva banda, treu ara a collaci la

informaci rebuda del seu mestre, s a dir, la vergonya que Plot sentia del seu cos, de

manera que Settembrini, acorralat, no sap fer front al repte i, en actitud indigna de tot

bon mestre, opta per desqualificar lalumne induint-lo a ser un simple receptor de

teories alienes: ... va aconsellar-li no barrejar punts de vista: ms valia que es

mantingus simplement receptiu (rezeptiv) (509).

Naphta, per, no s un alumne, sin un hbil opositor i polemista que gosa posar en

dubta la capacitat intellectual del seu adversari. Li retreu, per exemple, que s incapa

dentendre la humana ironia amb qu lesglsia feia contnues concessions al mn i a la

carn; i no entn tampoc el subtil concepte de la indulgncia, que fins i tot incloa un

sagrament, el del matrimoni. Es fu, doncs, la concessi; ara b, noms era una

protecci contra el pecat, concedida nicament per limitar lapetit sensual i la

intemperncia i, aix, es mantenia el principi asctic, lideal de castedat, sense fer

front a la carn amb un rigor apoltic? (653). Lantiloga de Settembrini, com era

previsible, sembolcalla ara de passi irada:

... no necessitava en absolut la seva enverinada indulgncia... protestava contra la

maleda dualitat duna interpretaci del mn que endimoniava lunivers, s a dir, tant la

vida com el seu infatuat antnim, lesperit: perqu si aquella era dolenta, aquest, com a

negaci pura, tamb ho havia de ser! I va rompre una llana a favor de la innocncia de la

voluptat (die Unschuld der Wollust) (653).

Doncs b, des de la perspectiva un cop ms de la tradici clssica, cal assenyalar la

ironia que suposa i Mann ns molt conscient- el fet que un amant del classicisme i

apologeta de la voluptat com el seu Settembrini, no noms shagi denfrontar a la

secular tradici asctica cristiana, sin tamb al vessant asctic, ben real, de la

37

Les lnies mestres de Naphta sn: Ordres absolutes! Obligacions frries! Violaci coactiva!

Obedincia! El terror!... Eren les regles de Frederic de Prssia i dIgnasi de Loiola, devotes i rgides fins a

la sang (523). Els membres de la Companyia de Jess realitzaven la seva obra ex supererogatione,

ms enll del que calia, i no solament en oposar a la rebellione carnis... Perqu actuar en lluita contra

lenemic, agere contra, atacar, era ms, i ms honrs, que una simple defensa, resistere. Afeblir i

vncer lenemic!, deia la norma dactuaci en campanya, i el qui lhavia dictada, Ignacio de Loyola,

coincidia novament amb el capitn general de Joachim, Frederic de Prssia, i amb la seva regla marcial

dA lassalt!, a lassalt!, Donar tac a lenemic!, Attaquez donc toujours! (504).

13

sensibilitat clssica. Ell mateix ha posat Plot com a exemple, per leco implcit dels

textos platnics, dels quals Mann se naprofita hbilment i sovint, no s pas impensable

sin tot el contrari. La palindia del Fedre, ja esmentada, abunda en arguments contra

lamant corromput que no es decanta per defugir el mn sensible per accedir a

lintelligible, sin que, rendint-se a la voluptuositat de la bellesa terrenal i al plaer que li

procura, intenta muntar i engendrar fills a manera dun quadrpede (

), i no t por de mantenir una relaci

excessiva () ni savergonyeix de perseguir el plaer ms enll del que s natural (

' ) (250e, 3-4, 251 Burnet

1901-1991). Daquest excs, sen lliuren precisament els homes que, segons Aristfanes

al Simposi, provenen dun antic sser doblement mascul i que, pederastes com sn

(), no es decanten de manera natural () pel matrimoni o per tenir

fills ( ), sin que shi veuen forats pel costum (

); ben al contrari, en tenen prou de viure els uns amb els altres sense casar-

se( -191e, 6-192b, 2). De tota manera, la gran mestra de lascetisme ertic

platnic s Diotima, la que transmet a Scrates (211d-212a) el que nosaltres podrem

anomenar el subtil concepte de la reproducci intellectual per oposici a la biolgica,

parada final dels qui han ascendit correctament per lescala de lamor i contemplen ja

la bellesa en si mateixa ( ), no comparable amb res, ni tan sols amb els

adolescents i joves bells, davant dels quals ara et quedes extasiat (211d, 2-5 Burnet

1901 rpr. 1991, en tots els casos)38

.

s fora evident, doncs, que, en el disseny de Mann, a Naphta se li adjudica el pol

lleig -molt lleig fins i tot-, de la confrontaci entre els qui es consideren justificadament

humanistes i els qui de fet ho han de demostrar. Creu que lhome s un malalt en

essncia i que els sants han viscut sempre dels fruits de la malaltia Settembrini mant

que no t sentit enaltir-la i considera criminoso abjurar de la salut i la vida-; no vol

abolir el cstig corporal i s partidari de la santa crueltat per a imposar lobedincia; en

el procediment inquisitorial, defensa la tortura, la veu com un imperatiu de la ra

(vernunftgeboten) per a poder penetrar en el cor i el cervell dels qui es neguen a revelar

la veritat Settembrini la considera una porcheria i un esgarriament asctic

(Asketischer Irrwahn)-; defensa la pena de mort, perqu no creu en el determinisme

cientfic al que apella el francma per a combatre el concepte de culpa, i perqu, a

ms, no te cap sentit que lassass sobrevisqui a la vctima Settembrini, en canvi,

advoca per labolici de la pena capital atesa la possibilitat de lerror judicial,

lassassinat legal i la necessitat de no tornar mal per mal-; no s partidari de la

incineraci dels cadvers Settembrini s. En suma, Naphta ataca lindividualisme

liberal de tota poca burgesa (Liberal-Individualismus der brgerlichen

Humanittsepoche); labsolutisme illustrat de lego (Absolutismus des Ich); la

38

Referncies platniques que em semblen adients, a ms, perqu quan Clawdia Chauchat abandoni el

sanatori, Hans Castorp sadona, com marca la tradici tamb la clssica-, que shavia oblidat de tot el

que no fos ella. Acarem, doncs, Mann amb Plat i constatarem que, mutatis mutandis, diuen el mateix:

Ja no s exactament quant de temps, ho he oblidat tot i he trencat amb tot, amb els meus parents, amb la

meva professi de la terra baixa i amb totes les meves perspectives. I quan Clawdia Chauchat sen va

anar, vaig esperar-la, sempre vaig esperar-la aqu dalt, de manera que la plana mha perdut completament

de vista i als seus ulls es pot dir que ja sc mort (676). Fedre, 252a 1-7 (Burnet, 1901 rpr. 1991):

(Lnima enamorada) de bon grat no permet que labandonin, ni hi ha persona que apreci ms que

ladolescent forms; ben al contrari, soblida de la mare, dels germans i de tots els companys, i, perduda

la hisenda per negligncia seva, no la valora en absolut, disposada com est, pel fet de menysprear tots els

bons costums i les bones maneres amb qu abans sadornava, a esdevenir esclava i a jeure, fins a on la

deixin, com ms a prop millor de lobjecte del seu enyor.

14

incapacitat danar ms enll de la seguretat personal per abraar alguna cosa

impersonal i extraindividual (etwas berpersnliches, berindividuelles), i deplora

finalment la manca de herocitat, s a dir, la moralitat mesquina que serveix per a arribar

a ser vell i feli, ric i sa, i punt (dass man alt und glcklich, reich und gesund damit

werde und damit Punktum) (509-21).

Fra impossible, certament, copsar la bellesa daquesta pura i darrera lletgesa, per

no oblidem que la lluita contra laburgesament de la vida sobretot la de lartista- s una

constant en lobra de Mann, i que el jove enginyer acabar baixant a la plana per a

participar de quelcom tan impersonal i extraindividual com una guerra. No s clar,

doncs, que, en un cert sentit, el pol forms no shagi dacostar al lleig. O, dit amb

daltres mots, el nostre reps tot al llarg de la novella de lesquema sofstic lgos

/antiloga ens duu enraonadament a loposici de contraris en si mateixa, per b que, en

aquest tema, entro clarament en el terreny de la hiptesi, de la referncia tal vegada

implcita per no explcita, i que tanmateix abordar intentant fonamentar-ne la

versemblana en la mesura del possible.

En efecte, el sanatori per a tuberculosos on sestan els protagonistes de la novella s,

per definici, un escenari de sofrents39

, testimonis involuntaris i forats duna

sovintejada experincia de la mort que cal assumir tant en positiu com sigui possible.

Settembrini ho expressa en aquests termes: Lnica manera sana i noble lnica

manera religiosa de contemplar la mort, s comprendre-la i sentir-la com a component i

accessori, com a condici sagrada de la vida (als heilige Bedingung des Lebens). I, tot

seguit, apella a la saviesa dels antics, que guarnien els sarcfags amb smbols de la

vida i la sexualitat aquells homes sabien honrar la mort. La mort s honorable com a

bressol de la vida, com un si maternal de renovaci (Der Tod ist ehrwrdig als Wiege

des Lebens, als Mutterschoss der Erneuerung) (238-9). Recorda fins i tot que, la

primera vegada que va tractar temes seriosos amb el jove enginyer, vam parlar de la

mort i de la vida (von Tod und Leben), de la dignitat de la mort i que es cau en un

error grotesc, quan la ment lalla abominablement com a principi (465-66). En efecte:

Lexperincia de la mort ha de ser al capdavall lexperincia de la vida, altrament

noms s un espectre (Das Erlebnis des Todes muss zuletzt das Erlebnis des Lebens

sein) (514). Sn reflexions prou assenyades i convincents perqu lalumne les

assumeixi i, ms endavant, les recordi un dia en qu saventura a caminar per la

muntanya i el sorprn una forta tempesta de neu: ... el qui coneix el cos, la vida,

coneix la mort (Wer aber den Krper, das Leben erkennt, erkennt den Tod)... s un mer

principi... Shauria dacarar... amb el contrari (das Gegenteil). Perqu tot linters per la

mort i la malaltia no s res ms que una mena dexpressi dall que viu (551). I tan

assumit ho t, que no dubta a compartir-ho amb Clawdia Chauchat: ... estimar la mort

porta a estimar la vida i lhome... i estic encantat de poder dir-tho. Per a la vida hi ha

dos camins: lun s lusual, directe i brau, laltre s terrible, travessa la mort, i aquest s

el cam genial!40

(661).

Doncs b, fou Herclit qui, dels anomenats filsofs presocrtics, propos entendre la

Natura com un cosmos o ordre universal, garantit per la presncia dun Lgos o Ra

superior que harmonitza i cohesiona41

la constant oposici de contraris en qu

paradoxalment aquell ordre es manifesta. Els fragments del pensador que proposo de

39

Vegeu al respecte: Engelhardt (2003). 40

Sobre la mort a les obres de Thomas Mann, vegeu, per exemple: La Vergata (2003); Meredith (1999);

Heftrich (1993); Scholdt (1980). 41

Herclit diu que all oposat concorda i, del que s discordant, en sorgeix lharmonia ms bella, i que tot sesdev segons discrdia (.

-Aristoteles. Eth. Nic. 2. 1155 b 4. B 8 DK).

15

tenir en compte simplement com a marc general de referncia reitero, hipottic- de les

reflexions que acabem de llegir42

son els segents: en primer lloc, el que aborda

loposici vida / mort i el pas duna a laltra: Com a quelcom idntic hi ha en

nosaltres vida i mort, vetlla i adormiment, joventut i vellesa, car aquests passen a ser

aquells i aquells de bell nou aquests43

; en segon, el que subratlla la necessitat de la

malaltia per a comprendre la bondat de la salut: s la malaltia la que fa la salut

quelcom de plaent i bo, la fam el sadollament i el cansament el reps44

. s cert que

nhi ha prou de recordar el que hem analitzat fins ara per constatar que Mann t un bon

coneixement del conjunt de la filosofia grega. I, respecte dHerclit, podrem recordar

fins i tot que lany 1901 -Mann inici la redacci de La muntanya mgica el 1913-

Hermann Diels public Herakleitos von Ephesos, amb els fragments en grec traduts a

lalemany, per, en qualsevol cas, no es pot afirmar que aquest llibre forms part de la

biblioteca personal de lescriptor alemany45

. Per contra, s que hi ha alguns estudis que

posen en relaci Herclit amb obres de Mann, per b que la seva influncia li arribaria

per via indirecta, s a dir, per la presncia dels postulats del filsof dEfes en obres de

Jung o Nietzsche, autors amb qui Mann t contrets grans deutes intellectuals46

.

Sigui com sigui, els contraris tenint Herclit en ment o no47

- sn pols que generen

tensi, moviment i canvi constants, i, en el cas del pensador grec, els termes clau per

referir-shi son guerra i flux48

. De fet, Naphta retreu a Settembrini que insti Hans

42

s a dir, els fragments que, amb daltres, serveixen per a configurar el pensament dun filsof tal com

s explicat en qualsevol histria de la filosofia grega. 43 (Plut., Consol. ad. Apoll. 106e. B 88 DK -

les traduccions sn meves). 44

, , (Stob. Flor. III, 177. B 111 DK). 45

Tampoc no ho podrem negar categricament, perqu, havent-me posat en contacte amb ETHBIB Thomas-Man-Archive a Zrich per preguntar-ho, la resposta fou literalment la segent: it is not existing in Thomas Manns own library as she is standing here today. This did not say, that he never owned the

book, it could be lost during the exile. 46

Nolte, per exemple (1996, p. 30), escriu en relaci a Thomas Manns Joseph Novels: The novel

contains numerous symbols, motifs and themes, of which the central ones appear in pairs of opposites...

Through this dialectic structure is constituted the central and all-embracing theme of being and meaning,

which informs this whole range of opposed symbols. Heraclitus speaks in his philosophy of the dialectical

law of enantiodromia... the process by which something becomes its opposite, and the subsequent

interaction of the two. Jung uses the term for the emergence of the unconscious opposite in the course of

time , i afegeix la referncia segent: C. G. Jung. Collected Works, 6, translated by H. G. Baynes

(Princeton: Princeton University Press, 1974, p.246). O, en relaci a daltres nocions dHerclit a

Bekenntnisse des Hochstaplers Felix Krull, Montiel (2013), tot proposant una lectura de la novella des de

la innovadora concepci de la psique humana inaugurada per Jung i continuada per la Imaginal

Psychology de James Hillman, escriu: From the first moment the self is a problem for Felix Krull and

more than this the result of an erroneous idea about what human life is. It is not difficult to see here the

mark of everything flows in the words of Heraclitus, undoubtedly the pre-Socratic philosopher most

admired by Hillman and also by Nietzsche. Finalment i pel que fa a ladmiraci que Nietzsche sentia per

Herclit, heus aqu, per exemple, dos petits passatges de The Birth of Tragedy (Nietzsche, 1981): en

medio de toda nuestra cultura, el nico espritu de fuego limpio, puro y purificador, desde el cual y hacia

el cual, como en la doctrina del gran Herclito de Efeso, se mueven en doble rbita todas las cosas;

un fenmeno dionisaco, el cual vuelve una y otra vez a revelarnos, como efluvio de un placer

primordial, la construccin y destruccin por fuego del mundo individual, de modo parecido a como la

fuerza formadora del mundo es comparada por Herclito el Oscuro a un nio que, jugando, coloca piedras

ac y all y construye montones de arena y luego los derriba. 47

Naturalment, no puc descartar el sistema hegeli de contraris, per b que s molt significatiu que, quan

das Gegenteil i tots els termes hegelians que shi relacionen sn examinats, Herclit s citat

immediatament; vegeu, per exemple: Inwood (1992), 205-206. 48

La guerra s pare de tot ( -Hippol. Ref. IX, 9, 4. B 53 DK). Cal

saber que la guerra s comuna, la justcia discrdia i que tot s'esdev segons discrdia i necessitat

16

Castorp a moures, a rebellar-se; ... el senyor Settembrini ha parlat... amb gran

entusiasme del principi del moviment (Bewegung) i de la rebelli (Rebellion) i del

millorament del mn (Weltverbesserung), un principi no gaire pacfic (kein... friedliches

Prinzip) (435). A ms, Vost veu evolucionar la vida (Sie sehen in ungemessenen

Zeitrumen das Leben) des dels protozous fins a lhome... lhome encara t infinites

possibilitats de perfeccionar-se (436).

Tenint en ment Herclit o no, caldr reconixer que la formaci del jove

protagonista ha consistit en molt bona mesura a ser testimoni duna constant guerra de

contraris, i que tot sembla indicar que Mann vol que els preservi de la mtua destrucci,

erigint-se ell mateix en nucli dharmonia i unitat: Altercaven aferrissadament per les

opcions ms extremes, mentre que a ell li semblava que en algun lloc enmig de les

rivalitats (irgendwo inmitten zwischen den strittigen Unleidlichkeiten), entre

lhumanisme retric i la barbrie analfabeta, shavia de trobar all conciliador

(vershnlich) que un podia anomenar hum (580). Ergo, al jove enginyer, a lsser

hum o frgil criatura de la vida que ha sabut procurar-se un criteri propi, li pertoca

assumir el paper de Ra nica i unificadora Lgos-, grcies a la qual la guerra

permanent entre bndols oposats esdev salvfica i no pas un avanar trgic vers

labisme de la destrucci mtua. Thomas Mann, doncs, presenta aqu la versi ms

humana, humanstica, no noms de la pugna sofstica lgos / antiloga, sin tamb de la

mateixa lluita entre contraris i de la Ra o Lgos que els concilia. O, dit altrament: el

reialme de lsser hum s ple de contradiccions, per aquestes sn sbdites de o

resten subjectes a la major dignitat, intelligncia i pietat del Rei, de lHome amb

majscules:

No en s poc, jo, nhe aprs molt amb aquests daqu dalt, mhe enlairat molt amunt de

la plana, tant que, pobre de mi, gaireb hi he perdut lal; per, des del peu de la meva

columna, tinc bon panorama... He somiat lestament hum Jo vull estar de la seva part i

no de la de Naphta i tampoc de la de Settembrini, tots dos sn uns garlaires Quins

pedagogs!49

La seva disputa i les seves oposicions tamb sn un guazzabuglio, un confs

esvalot despases, i ning que sigui una mica independent de cap i piets de cor no deixa

que lensordeixin... Mort-vida, malaltia-salut, esperit-natura (Tod oder Leben

Krankheit, Gesundheit Geist und Natur). Es contradiuen, potser? Lesgarriament de

la mort forma part de la vida, altrament no seria vida, i al bell mig (in der Mitte) hi ha

lestament de lhomo dei... Ho veig prou, jo, des de la meva columna. Pel seu estament,

lhomo dei ha de ser galant i cordialment respectus amb ell mateix, perqu noms ell s

distingit, i no les contradiccions. Lhome s el rei de les contradiccions (Der Mensch ist

Herr der Gegenstze), existeixen grcies a ell i, per tant, s ms distingit que no elles (ist

er vornehmer als sie). Ms distingit que la mort, massa distingit per a ella aquesta s la

independncia de la seva ment. Ms distingit que la vida, massa distingit per a ella i

aquesta s la pietat del seu cor (552).

( , , -

Orig. c. Cels. VI, 42. B 80 DK). Diu Herclit en algun lloc que tot passa i res no roman, i, tot comparant

all existent amb el corrent dun riu, diu que no podries endinsar-te dues vegades en el mateix riu (

-Plat. Cratyl. 402 a. A 6 DK). 49

Pedagogs desconnectats del mn: ... la situaci estava en contra dells si no es tractava de lenginy, la

paraula i lesperit, sin de coses terrenals i prctiques, de les qestions, en definitiva, amb qu sacrediten

les natures dominants: llavors ja podien plegar, es quedaven a lombra, esdevenien insignificants, i

Peeperkorn agafava el ceptre, fixava, decidia, cridava, demanava i ordenava (655).

17

Heus aqu la convicci final de qui ha aprs que la vida s moviment, canvi, tensi,

guerra; que ell t la capacitat i el deure de senyorejar-la, i que, tanmateix, no ha

convertit aquest poder en lexcusa per restar protegit en una mena de torre divori. Ben

al contrari, temps enrere ja havia sentit lofec de la comoditat i la pau del sanatori fins a

sentir lamenaa de la parlisi de lesperit: Des dall havia contemplat lalta muntanya

emboirada, la dansa de la tempesta de neu i shavia avergonyit de guaitar-ho des del

parapet del confort (und sich seines Gaffens ber die Brustwehr des Komforts hin in

seiner Seele geschmt) (533). Li mancava quelcom i la mancana li gener el desig de

mantenir un contacte viu, ms ntim i lliure, amb la muntanya devastada per la neu... i

aquest desig era irrealitzable mentre fos un caminant desarmat i sense ales50

. No era un

desig qualsevol, sin la tendncia a dur lapassionat contacte amb la funesta natura fins

lamenaa duna abraada total... o almenys a no fer-se enrere fins que el contacte es

feia crtic. Saventur, doncs, per la muntanya: Amb les cames empolvorades de neu

anava pujant ... sempre amunt... cap al cel, i el perill fu acte de presncia: ... tot

duna va davallar sense que hagus vist venir cap depressi del terreny... va apregonar-

se... en el silenci salvatge... si el sorprenia una tempesta de neu... no trobaria pas el cam

de tornada. Tot li aconsellava, doncs, de retirar-se: Per es va negar a fugir... tant se

valia que loprims la por... als elements... el que omplia lnim de Hans Castorp es

resumia en un mot: repte (Herausforderung)... la renncia a lassenyada prudncia. El

cor li bategava amb vehemncia; no es volia deixar tapar per una estpida

cristalometria regular, de manera que lluitava, resistia la temptaci dajeures, i va

tenir lnim de moures a despit del llast de gla amb qu la tempesta li afeixugava cada

cop ms els membres (529-42).

No hi ha dubte, per tant, que aquella idolatria absoluta i burgesa de lego, que tant

temia Naphta i que duu lhome a defugir qualsevulla perill o mnim destorb, no ha

arrelat en el jove enginyer. Lhem vist superar els contraris esdevenint la ra o lgos

que els cohesiona. Aix no obstant, en la situaci en qu ara mateix es troba, la sola ra

potser li aconsellaria cedir finalment a la mort, de manera que Thomas Mann li procura

lempara del primer pol duna oposici recurrent en la seva obra: Liebe / Tod, ros /

thnatos, linstint de preservar la vida i linstint de cercar la mort, tal com Freud ho

planteja, per exemple a El jo i lall (Das Ich und das Es, 1923)51

: Vull ser bo. No

concedir a la mort cap poder sobre els meus pensaments! En aix consisteix la bondat i

la filantropia. No nega pas lautoritat de la mort, per: Mort i amor... Lamor (aqu die

Liebe, amor, afecte, estimaci) soposa a la mort; noms lamor, i no la ra (aqu

Vernunft, s a dir, ra, seny, sentit com), s ms fort que la mort. I, si ja hem vist

que la bellesa de la forma, concretada abans en la bellesa de la paraula, duia a les bones

accions, s lgic ara que la forma sigui equiparada a lamor i a la bondat, culminant aix

un honorable projecte humanstic: La forma tamb est feta noms damor i bondat: la

forma i leducaci duna comunitat sensata i cordial, dun bell Estat hum. Ergo, ara s,

la formaci espiritual de Hans Castorp, la capacitat de pensar i de regir en

conseqncia, s finalment una realitat:

Oh, aix ha estat clarament somiat i ben governat!... guardar fidelitat a la mort, per...

si la mort determina els nostres pensaments i governs, ser fidel a ella i a all passat

noms s maldat, voluptuositat tenebrosa i misantropia. Per la bondat i lamor, lhome no

ha de concedir a la mort cap poder sobre els seus pensaments (Der Mensch soll um der

50

Ales com les de Mercuri, les que tampoc no t Settembrini que voldria acompanyar-lo en la seva

excursi a la muntanya: Tamb lacompanyaria a la muntanya, correria amb vost amb sabates alades,

com Mercuri (ich wrde mit Ihnen fahren, Flgelschuhe an den Fssen, wie Mercurio), per no ms

perms (530). 51

Al respecte, vegeu, per exemple: Belin (1992); Northcote-Bade (1984); Wysling (1983).

18

Gte und Liebe willen dem Tode keine Herrschaft einrumen ber seine Gedanken)

Quant de temps he buscat aquest lema! Ara ja ho tinc mencanta i mapassiona. El

cor em batega fort i sap per qu... nim!... Obre els ulls! Sn teves, aquestes cames que

hi ha a la neu! Concentrat i amunt!... Se li va fer terriblement difcil deslliurar-se dels

lligams que el cenyien, volent retenir-lo; per limpuls que havia sabut donar-se va ser

ms fort. Hans Castorp es va empnyer amb un colze, va aixecar valentament els genolls,

es va sostenir i redrear (552-553).

La ra que conciliava els pols, encara prou freda, ha esdevingut amor i, tot infonent

nim, fora, felicitat i passi, arma Hans Castorp i lesser hum en general perqu

senfronti a la guerra constant que s la vida. Liebe no s aqu lros o desig del que

no tenim del Simposi de Plat52

el jove enginyer, per dir-ho aix, ja ha pujat per tot els

esglaons de lescala ascendent-, ni la benfica follia que els dus envien a lamant i a

lestimat, tal com s descrita en la palindia del Fedre53

, per certament s entusiasme,

passi (erwrmt, entusiasmat, apassionat).

Els perills derivats de la tempesta de neu li han fet apostar per la vida i aquesta s

una lli ben apresa, per, de bell nou en el sanatori i privat de la fora demnica que

lros envers Clawdia Chauchat li infonia, el jove se sentia dubts vers el mn i la

vida. Qui t el poder ara s un dimoni (Dmon) que es deia apatia (Stumpfsinn), s a

dir, una mort en vida per manca de sensacions o patiments, que el retrotrau a un estat

anterior del que ja shavia avergonyit: Tot ho veia negre, alarmant, i sabia qu veia: la

vida sense temps, la vida mancada de preocupacions i desperances, la vida com un

actiu desordre estancat (das Leben als stagnierende betriebsame Liederlichkeit), la vida

morta (das tote Leben) (693-4). I, desprs de set anys, el tro de la Gran Guerra arriba al

sanatori. Shavia trencat lencs, es va trobar alliberat (Er sah sich entzaubert...

befreit)... a causa duns poders externs elementals (elementaren Aussenmchten) (779).

Ajagut cmodament a lherba, sha daixecar de bell nou per tal de sortir lliure de la

seva gruta o caverna daurada, conscient dhaver coms un altre cop el pecat de la

inacci:

... encara que el seu petit dest sesborrs en el dest general, no hi havia una mica de

mirament i de bondat i justcia divines, en aix? La vida tornava a acceptar la seva frgil i

pecadora criatura (Nahm das Leben sein sndiges Sorgenkind noch einmal an), no duna

manera mdica, sin, aix, de la manera ms greu i severa... I va clavar un genoll a terra,

amb la cara i les mans aixecades a un cel fosc, ple de sofre, per ja no era el sostre de la

cova de la muntanya del pecat (die Grottendecke des Sndenberges) (779).

Hem arribat, doncs, a lepisodi que sempre ha estat considerat el ms pertorbador de

la novella: la decisi de Hans Castorp, assolida la seva formaci i amb criteri personal,

dabandonar el seu refugi i baixar a la plana en un moment tan trgic. Lencs del seu

particular Zauberberg ha desaparegut definitivament perqu, desprs de set anys, la

versi o pol ms sever de la vida, s a dir, la tensi mundial esdevinguda guerra54

sembla tenir prou fora ara per arrossegar-lo. Tenint Herclit en ment o no, la vida s

52

200e, 8-9: no s ros en primer lloc amor o desig- de quelcom i, en segon, del que li pugui

mancar?, demana Scrates a Agat ( , ; -Burnet, 1901 rpr. 1991). 53

245b, 2-6: no tinguem pas por de la follia en si mateixa, ni ens confongui cap discurs atemorint-nos en

el sentit que cal preferir lamic assenyat al pertorbat (

)... ans al contrari, que sendugui la victria un cop hagi demostrat... que els dus no

per al seu profit envien lamor a lamant i a lestimat ('

Burnet, 1901 rpr. 1991). 54

Sobre Mann i la Primera Guerra Mundial, vegeu, per exemple: Scott (2000).

19

moviment i flux i, per tant, mant una tensi constant amb la mort, si no s que vol

autonegar-se i esdevenir una contradictio in terminis, una vida morta. La vida viva ha

posat Hans Castorp davant dun dilema indefugible: rendir-se al perill de lestancament

i de la mort en vida que lassetja de bell nou o deixar que el corrent dels esdeveniments

se lendugui a un dest incert desprs dhaver-se enlairat massa amunt de la plana. Entre

un desordre estancat i un desordre trgic per dinmic -all que sovint s la vida-,

sembla evident que lopci no pecaminosa s la segona55

, per b que Mann no renuncia

al somni, ben hum, que el pol sublim de lAmor triomfi a la fi, somni amb qu posa

punt i final a La muntanya mgica:

Adu..., tant si vius com si caus! No tens bones perspectives; la malvada dansa en qu thas vist

arrossegat encara dura uns anyets pecaminosos i no voldrem apostar gaire fort que ten surtis.

Sincerament, deixem la qesti oberta sense gaires preocupacions. En les aventures de la carn i de

lesperit que van accentuar la teva simplesa, vas aconseguir de sobreviure-hi en esperit com amb

prou feines podrs sobreviure en la carn. Vas tenir moments en qu, ple dintucions i sempre

governant, de la mort i la luxria et va sorgir un somni damor. En aquesta festa mundial de la

mort, en aquest terrible ardor febril que encn tot el cel plujs del capvespre, tamb selevar

alguna vegada lamor? (Wird auch aus diesem Weltfest des Todes, auch aus der schlimmen

Fieberbrunst, die rings den regnerischen Abendhimmel entzndet, einmal die Liebe Steigen?)

(784).

Referncies bibliogrfiques completes:

. Bauer, E. K. (2008). Mnnlichkeitskonstruktionen in Thomas Manns Der

Zauberberg. Seminar: A Journal of Germanic Studies 44. 1, 87-102.

. Becker, R. (1994). Yourcenar en mouvement: Jugement et prjug dans lessai sur

Thomas Mann, a LUniversalit dans luvre de Marguerite Yourcenar, I. Tours : S. I.

E. Y., 1994, 217-224.

. Beddow, M. (2002). The Magic Mountain, a Robertson, 2002, 137-150.

. Berlin, J. B. (1992). Psychoanalysis, Freud, and Thomas Mann, a Approaches to

Teaching Manns Death in Venice and Other Short Fiction. New York: Mod. Lang.

Assn. of Amer,105-118.

. Bishop, P. (2002). The intellectual world of Thomas Mann, a Robertson, 2002, 22-

42.

. Burnet, J. (ed.) (1900, rpr. 1977). Platonis Opera, vol. 1 Oxford: Clarendon Press.

. Burnet, J. (ed.) (1901, rpr. 1991). Platonis Opera, vol. 2 Oxford: Clarendon Press.

. Burnet, J. (ed.) (1902, rpr. 1984). Platonis Opera, vol. 4. Oxford: Clarendon Press.

. Bussanich, J. (1996). Plotinus Metaphysics of the One, a Gerson, 1996, 38-65.

. Campillo, M. (1995). Sobre literatura i sobre lensenyament de la literatura: les raons

de Settembrini. Marges 53, 65-70.

. Clark, S. R. L. (1996). Plotinus: Body and soul, a Gerson, 1996, 275-291.

55

Una visi ben contrria, per exemple, a la duna altra idlatra de la literatura com Marguerite

Yourcenar (1978): Mais rien nest simple chez Mann: dans les dernires pages de La Montagne

magique, cest presque joyeusement que Hans Castorp se jette dans laventure de la guerre, avec lespoir

dy retrouver la ralit et la camaraderie humaine. Sentiment point normal chez une recrue de 1914, mais

cest, semble-t-il, sans rserves mentales aucunes quun Mann encore imbu des disciplines militaristes de

son temps et de son peuple fait prendre Hans, au bout de son libre priple, la place laisse vide par

lobtus et intransigeant Joachim. Mme dans loeuvre la plus classique du grand crivain, lexercice de

lintelligence demeure une occupation suspecte, et la guerre est, pour lenfant gt de la vie,

lexorcisme qui larrache la montagne des pchs... Mais le thme de ce quon pourrait appeler le

pch originel de lintelligence est trop constant chez Mann pour quon puisse se permettre desquiver cet

pilogue: cest dlibrment qu la fin dun longue ouvrage consacr aux progrs dun esprit qui se

forme les investigations intellectuelles de Hans sont dnonces comme une dangereuse excursion dans le

Mal. (276-77). Al respecte, vegeu, per: Becker (1994).

20

. Classen, A. (2003). Der Kampf um das Mittelalter im Werk Thomas Manns: Der

Zauberberg: Die menschliche Misere im Kreuzfeuer geistesgeschichtlicher

Strmungen. Studia Neophilologica: A Journal of Germanic and Romance Languages

and Literature 75. 1, 32-46.

. Diels, H.-Kranz, W. (1951, rpr. 1966). Die Fragmente der Vorsokratiker, vol. 1, 6th

edn. Berlin: Weidmann, rpr. Dublin / Zurich.

. Dowden, S. D. (ed.) (1999). A Companion to Thomas Manns Magic Mountain.

Columbia, SC: Camden House.

. Engelhardt, D. (2003). Krankheit und Medizin, Patient und Artz in Thomas Manns

Zauberberg (1924) in medizinhistorischer Sicht, a Der Zauberberg: Die Welt der

Wissenschaften in Thomas Manns Roman. Stuttgart: Schattauer, 1-27.

. Gerson, LL. P. (ed.) (1996). The Cambridge Companion to Plotinus. Cambridge: C. U.

P.

. Gilabert, P. (1999). LErtic de Plutarc. Dileg filosfic sobre Eros o la confrontaci

dels amors pederstic i conjugal. Barcelona: PPU.

. Heftrich, E. (1993). Der Totendanz in Thomas Manns Roman Der Zauberberg, a

Tanz und Tod in Kunst und Literatur. Berlin: Duncker & Humbolt, 335-350.

. Henry, P. & Schwyzer, H. R. (eds.) (1951, 1959, 1973). Plotini Opera, Tomus I, II, III,

Enneas VI, Leiden: E. J. Brill.

. Henry, P. & Schwyzer, H. R. (eds.) (1964,1977). Plotini Opera, Tomus I, II ( = Vita

Plotini, Enn. I-IV), Oxford.

. Herwig, M. (1999). Magic Science on the Mountain: Science and Myth in Thomas

Manns Der Zauberberg. Germanic Review 74, 2, 146-156.

. Inwood, M (1992). A Hegel Dictionary. Cambridge, Massachusetts: Wiley-Blackwell.

. Kavaloski, J. (2009). Performativity and the Dialectic of Time in Thomas Manns Der

Zauberberg. German Studies Review 32. 2, 319-342.

. Kontje. T. (2010). The Cambridge Introduction to Thomas Mann. New York: C. U. P.

. Koopmann, H. (2003). Naturphilosophie im Zauerberg, a Der Zauberberg: Die Welt

der Wissenschaften in Thomas Manns Roman. Stuttgart: Schattauer.

.Kurzke, H. (1987). Dir Erotik des Zauberbergs. Hefte der Thomas Mann Gesell. Sitz

Lbeck 6-7, 55-69.

. La Vergata, A. (2003). Malattia e morte nella Montagna Incantata, a Il testo

letterario e il sapere scientifico. Bologna: CLUEB, 205-224.

. Lins, L. M. (2006). Thomas Mann. Madrid: Sntesis.

. Lionel, R. (2006). Thomas Mann confront la tradition de lhumanisme occidental.

Revue de Littrature Compare 3 (July-Sept), 319-333.

. Mdl, A. (1980). Thomas Manns Humanismus: Werden und Wandel einer Welt und

Menschenauffassung. Berlin: Rtten & Loening.

. Mann, Thomas (1992). La muntanya mgica. Barcelona, Proa (traducci: Carme Gala

i Fernndez).

. Mann, Thomas (2002). Der Zauberberg. Text un Kommentar. Grosse kommentierte

Frankfurter Ausgabe. Frankfurt am Main.

. Marx, F. (2003). Abenteuer des Geistes: Philosophie und Philosophen im

Zauberberg, a Der Zauberberg: Die Welt der Wissenschaften in Thomas Manns

Romans. Stuttgart: Schattauer, 137-148.

. Max, K. (2013). Liegekur und Bakterienrausch: literarische Deutungen der

Tuberkulose im Zauberberg und anderswo. Wrzburg.

. Mehring, R. (2003). Das Problem der Humanitt: Thomas Manns politische

Philosophie. Paderborn: Mentis.

. Meredith, S. C. (1999). Mortal Illness on The Magic Mountain, a Dowden, 1999,

21

109-140.

. Montiel, Luis (2013). Told by a myth: Thomas Manns Felix Krull. Culture &

History Digital Journal 2 (2).

. Mutschmann, H (ed.) (1912). Pyrrhoniae Hypotypeses. Sexti Empirici Opera, vol. 1,

Leipzig: Teubner.

. Nenno, N. P. Projections on Blank Space: Landscape, Nationality, and Identity in

Thomas Mannps Der Zauberberg. German Quarterly 69. 3, 305-321.

. Nietzsche, Friedrich. El nacimiento de la tragedia. (traduccin de Andrs Snchez

Pascual. Madrid: Alianza Editorial, 1981 (1 ed. 1973).

. Nolte, Charlotte (1996). Being and Meaning in Thomas Manns Joseph Novels.

MHRA Texts and Dissertations, Volume 44. London: W. S. Maney & Son LTD for the

Modern Humanities Research Association and the Institute of Germanic Studies.

. Northcote-Bade, J. (1984). The Background to the Liebestod Plot Pattern in the

Works of Thomas Mann. The Germanic Review 59. 1, 11-18.

. Pikulik, L. (2013). Thomas Mann und der Faschismus: Wahrnehmung-

Erkenntnisinteresse-Wiederstand. Hildesheim.

. Ramis, R. (2010). Der Zauberberg: Filosofa y poltica a travs de la figura de Leo

Naphta. Estudios Filolgicos Alemanes 21, 307-326.

. Ramis, R. (2010). Der Zauberberg: Las fuentes del pensamiento filosfico de Leo

Naphta. Agora 29, N2, 7-29.

. Reynolds, L. D. (ed.) (1965). L. Annaei Senecae Epistularum Moralium ad Lucilium.

Oxford: Clarendon Press.

. Ridley, H. (1994). The problematic bourgeois: twentieth-century criticism on Thomas

Manns Buddenbrooks and The Magic Mountain. Columbia, S. C.: Camden House.

. Robertson, R. (ed.) (2002). The Cambridge Companion to Thomas Mann. Cambridge:

C. U. P.

. Scott, A. (2000). Thomas Mann and World War I: Germanness under Siege, a

Cultural Visions: Essays in the History of Culture. Amsterdam: Rodolpi, 223-236.

. Schoepf, J. (2001). Die pdagogischen Konzepte in Thomas Manns Zauberberg und

Ihre Wirkung auf die Hauptfigur Hans Castorp. Marburg: Tectum.

. Scholdt, G.; Walter, D. (1980). Sterben fr die Republik? Zur Deutung von Thomas

Manns Zauberberg. Wirkendes Wort: Deutsche Sprache in Forschung und Lehre 30,

108-21.

. Sthlin, O.; Frchtel, L.; Treu, V. (eds.) (1970). Clemens Alexandrinus. Stromata.

Berlin: Akademie-Verlag.

. Stock, I. (1986). The Magic Mountain. MFS: Modern Fiction Studies 32. 4, 487-

520.

. Symington, R. Thomas Manns The Magic Mountain: a readers guide. Newcastle

upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing.

. Usener, H. (1887, rpr. 1963, 1966). Epicurea. Leipzig, rpr. Stuttgart.

. Vaget, H. R. (2008). Thomas Manns The Magic Mountain: a casebook. New York: O.

U. P.

. Wagner, M. F. (1996). Plotinus on the nature of physical reality, a Gerson, 1996,

130-170.

. Wysling, H. (1983). Thomas Manns Rezeption der Psychoanalyse, a Probleme der

Moderne: Studien zur deutschen Literatur von Nietzsche bis Brecht. Tbingen:

Niemeyer, 201-222.

. Yourcenar, Marguerite (1978). Humanisme et hermtisme chez Thomas Mann, a

Sous bnfice dinventaire. Paris: Ides / Gallimard, 265-312.

22