REFRANYER DEL QUIXOT

Selecció de Toni Pont Andrés comentada per Adolf Gisbert Oltra

Els refranys són oracions breus que contenen un consell o la constatació d’una veritat acceptada per bona part dels parlants d’una llengua. Solen contindre rimes per a millor memoritzar-los, però no sempre. Es diferencien de les expressions, frases fetes, locucions i maneres de dir pel fet que els refranys són oracions completes que tenen verb (o una coma que el substitueix), mentre que les altres no. Els refranys són:

- una sentència o breu doctrina que s’accepta generalment com a norma de moral.

- una reflexió, un pensament o una conclusió resultants de l’observació continuada del comportament humà i de la realitat (l’oratge de cada època, les collites...).

- en resum, són, segons Cervantes, “la sabiduría de las naciones”. Formen part del llenguatge popular i es basen en la tradició oral. Per este motiu solen haver-hi variants, com els dialectes que conformen cada llengua. Totes les llengües llatines en tenen una bona quantitat; molts són pareguts, alguns són iguals i uns altres són diferents perquè cada poble té la seua manera de mirar i entendre el món. Com que es basen en la realitat física de cada comunitat, a vegades una mateixa idea s’expressa de diferent manera. I, per descomptat, cada comunitat cultural veu les coses d’una manera i se les planteja amb més o menys sentit de l’humor. Per exemple: Cuando el cuervo va rasante, ponte bufanda y guante. A l’horta valenciana, com que no hi viuen estos ocells, sinó uns altres, diem: Abellerols per l’horta, tanca la porta. El pas del temps i de les generacions també els afecta, de manera que alguns van sent adaptats a la realitat moderna, com es veu a continuació, mentre que uns altres desapareixen, moltes vegades perquè les seues paraules ja no s’entenen o perquè ha desaparegut l’objecte o la funció que enunciaven.

Refranys i sentències extrets de la novel·la El

Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha, explicacions, significat i equivalències possibles en valencià: A buen salvo está el que repica.

Qui està repicant les campanes per a donar l’alarma no pot estar ni apagant foc ni defensant la plaça contra enemics. En valencià tenim les expressions equivalents: Embarcar la gent i quedar-se en terra. Qui envia, no va. Mirar els bous des de la barrera. El pan comido y la compañía deshecha. Tots s’ajunten mentre hi ha un interés comú. Similar en valencià: Acabat el vi, fora la bóta. Al que compra y miente, en su bolsa lo siente. Qui presumeix dient que una cosa li ha costat més barata que el seu preu real per a fer enveja, pateix en silenci de saber que ha pagat per ella prou més. Similar és l’expressió valenciana: Bufar en caldo gelat. El que larga vida vive, mucho mal ha de pasar. Pensem que en l’època cervantina no hi havia seguretat social, ni jubilació, ni pagues, ni residències de la tercera edat, ni dentadures postisses... En valencià, és equivalent: Qui molt viu, molt veu. El que luego da, da dos veces. Qui no paga els deutes quan correspon, ha de pagar interessos, multes..., o perd la casa, els mobles... que després s’haurà de tornar a comprar. Similar: El que es posa baix fulla, per dos voltes s’arremulla. En los nidos de antaño no hay pájaros hogaño. (antaño = antigament / hogaño = actualment) Tenen un significat aproximat: Agua pasada no mueve molino. Cualquier tiempo pasado fue mejor. Quién te ha visto y quién te ve. Hablen cartas y callen barbas. O siga: Menos hablar y más actuar. En otras casas cuecen habas, y en la mía a calderadas. La versió més habitual és: En todas partes cuecen habas. Significa que en totes bandes tenen els mateixos problemes i les mateixes solucions, perquè el comportament humà és igual en totes les cultures. També és equiparable este altre refrany cervantí: Tan buen pan hacen aquí como en Francia. En valencià, és equivalent: En cap lloc lliguen els gossos amb llonganisses. Tener dineros en mitad del golfo. Imaginem-nos en un barco fondejat: de què serveix tenir una fortuna si no es pot gastar? Un de similar i més modern és:

Quien tiene un tío en Granada ni tiene tío ni tiene nada. I també: Tener un tío en América Tener un tío en La Habana Tirar piedras al tejado del vecino teniendo el suyo de vidrio. Significa fer mal per a recollir un mal més gran. Té el sentit de: Tirarse piedras al propio tejado. En valencià: Tirar-se pedres a la teulada. Tirar-se terra als ulls. Qui tinga la teulada de vidre, que no tire pedres a la del veí. Todo saldrá en la colada. Vol dir que tot secret acaba sabent-se. En estendre la roba es veuen les coses més íntimes d’una família: calçotets, bolquers, calces foradades... Per això, quan hi ha algun estrany prop d’una conversa íntima, en valencià diem: Hi ha roba estesa. Hay más mal en la aldehuela que se suena. Significa que quan es fan comentaris és perquè hi ha algun motiu, encara que a vegades el comentari siga només una part de la realitat. Una manera més actual de dir-ho és: Cuando el río suena, agua lleva. I una manera de confirmar la sospita és: La realidad supera a la ficción. Contrari seria: No es tan fiero el león como lo pintan. Haz lo que tu amo te manda y siéntate con él a la mesa. Significa que qui compleix el seu deure és apreciat pels seus superiors. Similar és el també quixotesc: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija. Significa que qui vol obtenir algun benefici ha de mirar amb qui s’ajunta. Similar en valencià és: Qui té padrins, es bateja. Hombre apercibido, medio combatido. En sentit material i en sentit figurat, significa que quan s’adverteix algun possible perill o es coneix el caràcter d’una persona, ja es pot saber com actuar en defensa pròpia. Significat similar tenen: Los escarmentados son los avisados. Más sabe el diablo por viejo que por diablo. La veteranía es un grado. Te conozco, bacalao, aunque vengas disfrazao. Hombre prevenido vale por dos. En valencià serien equivalents: El gat escaldat, de l’aigua freda fuig. Més sap el dimoni per vell que per dimoni.

Iglesia o mar o casa real. Les millors col·locacions de l’època cervantina eren com a capellà, militar o servent de casa rica, professions que recomana el Manco de Lepanto. Seria assimilable el refrany: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija. En valencià: Si vols estar calentet, arrima’t a la paret. La diligencia es la madre de la buena ventura. S’explica per oposició a este altre: La pereza es la madre de todos los vicios. El mateix sentit que el primer té: A quien madruga, Dios le ayuda. En valencià sol dir-se: El que pugues fer hui, no ho deixes per a demà. Faena feta no corre pressa. Qui s’alça prompte, pixa on vol. Qui matina, fa farina. La doncella honesta, el hacer algo es su fiesta. La doncella honrada, la pierna quebrada y en casa. Unes altres versions de regust masclista i antiquat són: La mujer, la pata quebrada y en casa. La mujer y la gallina, por andar se pierden aina. (aina = fàcilment) Són exponents dels comportaments i les relacions entre els homes i les dones de l’època, les quals ni estudiaven, ni viatjaven, ni guerrejaven, ni eixien de casa... Les donzelles s’avorrien i a les casades no els faltaven quefers casolans ni fills que criar. La letra, con sangre entra. Significa que a qui no vol estudiar, se l’ha d’obligar, inclús fent-li sang. Similar és: El burro que anda a palos, malo. La ocasión la pintan calva. Els artistes sempre han personificat conceptes immaterials: a la Justícia la representen amb els ulls embenats i una balança... i a Ocasió, com una dona sense cabells. Significa que les oportunitats -les ocasions-, per a no desaprofitar-les, s’agafen com es pot, pels cabells si cal, i per això a Ocasió no li’n queden, perquè tots l’agafen de qualsevol manera per a no deixar-la escapar. També en el Quixot hi ha este altre de similar: Tomar la ocasión por la melena. En valencià seria: Agafar la sort/l’oportunitat al vol. Lo bien ganado se pierde, y lo malo, ello y su dueño. Significa que si les coses honestament guanyades acaben gastant-se i perdent-se, més ràpidament i de pitjor manera es perden les aconseguides deshonestament, normalment per intervenció de la justícia o per venjança del perjudicat.

Lo que cuesta poco, se estima en menos. O siga, que generalment s’aprecia més allò que costa d’aconseguir que allò fàcil. Idèntic significat té este altre, també del Quixot: No es de estima lo que poco cuesta. Ja ho diu el refrany valencià: On donen molt, no vages. Perquè deu ser de poca qualitat o un engany. També hi ha el refrany: Les fàbriques les funden els avis, les disfruten els fills i les tanquen els néts. No hallar nidos donde se piensa hallar pájaros. Significa que, a vegades, les coses resulten al contrari de com s’esperava. Idèntic significat tenen: Ir por lana y salir trasquilado. Salir el tiro por la culata. Quedarse como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando. En valencià, en el sentit de no aconseguir allò que es pretenia, inclús tenint-ho davant dels ulls, hi ha: Anar al mar i no trobar aigua. No quiero perro con cencerro. Un gos amb esquella alertaria de la seua presència la caça o els intrusos i no seria efectiu. Significa que quan es pregonen les coses no resulten efectives. Semblant és també: Gato con guantes no caza ratones. No se ha de mentar la soga en casa del ahorcado. (Mentar = esmentar, mencionar) S’ha de saber estar i comportar-se en cada circumstància, i evitar parlar de temes que puguen ferir a algú. L’equivalent valencià és: Mencionar la corda en casa del penjat. No siempre hay tocinos donde hay estacas. (Tocinos = cerdos) Un clos o terreny tancat no sempre guarda porcs. (Pot ser un camp minat.) Significa que les aparences poden enganyar. Signifiquen el mateix: No es oro todo lo que reluce. No todo el monte es orégano. El hábito no hace al monje. Las apariencias engañan. En valencià serien equivalents: Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat només. L’hàbit no fa al monjo. Nunca segundas partes fueron buenas.

Quan es pretèn traure molt profit a una bona cosa, allargant-la o fent-ne segones versions, mai no té la mateixa qualitat que la part primera i original, nascuda del cor i no de l’interés. En valencià tenim: La primera idea és la que val. Pon lo tuyo en concejo y unos dirán que es blanco y otros que es negro. Significa que cada persona veu de manera diferent una mateixa cosa. Una al·legoria o imatge poètica d’este concepte és la que diu, en valencià: Uns veuen la botella mig plena i uns altres la veuen mig buida. Quien bien tiene y mal escoge, del mal que le venga no se enoje. Significa que qui està bé i prefereix la incomoditat no té dret a lamentar-se. Un sentit similar tenen: Quien fue a Sevilla perdió su silla. Aquellos polvos trajeron estos lodos. I en valencià: Qui estiga bé, que no es menege. El que sembra vents recull tempestats. Cadireta de València, el que s’alça no s’assenta. Més val un mal conegut que un bo per conéixer. Quien canta, sus males espanta. Una altra versió més moderna és: Quien canta, su mal espanta. Significa que el que canta és perquè realment no té problemes o l’afecten ben poc. I en valencià: Qui canta, el seu mal espanta. Quien las sabe, las tañe. (tañer = tocar campanes, un instrument de corda...) Qui sap d’alguna cosa (art, ciència, secrets...), acaba demostrant-la o proclamant-la algun dia. De significat paregut és: Por la boca muere el pez. Quien te da el hueso, no te querrá ver muerto. Significa que qui s’ocupa d’algú ho fa per algun interés. Pagar justos por pecadores. Basat en l’Evangeli, significa que quan algú o alguns han fet una mala acció, la resposta o el castic recau sobre tots per la impossibilitat d’identificar-ne els culpables individualitzats. En valencià és igual: Pagar justos per pecadors. Quien la vido y la ve ahora, ¿cuál es el corazón que no llora? (vido = vio) Seria igual que: Quién te ha visto y quién te ve. Significa que el pas del temps tot s’ho emporta, fins la bellesa.

Molt més expressiu i conegut és: A la vejez viruelas. Equival als valencians: A la vellesa, o bony o forat. A la vellesa, bony i forat. Caldera vella, bony o forat. Pedir cotufas en el golfo. (cotufa = xufa. La xufa es fa en l’horta, no en el mar.) Té igual significat que: Pedir peras al olmo. Pedir la luna. En valencià: Demanar la lluna. Demanar la lluna en un cove. Mojar en hierro frío. El ferro s’ha de calfar per a poder-lo treballar i es refreda en aigua per a endurir-lo. Mullar-lo en fred és aparentar el que no és o no s’ha fet. Bufar en caldo gelat. Que significa que algú es dóna importància actuant com un senyor a qui li acaben de servir un plat calent, ja que els pobres no mengen de calent. Más vale algo que non nada. (non: forma antiga de no) Val més poc que no res. Más vale buena esperanza que ruin posesión. Este refrany contradiu l’anterior i el següent: Más vale malo conocido que bueno por conocer. Más vale pájaro en mano que buitre volando. Un pardal és mengívol; en canvi, un voltor es menja el ramat. Más vale salto de mata que ruego de hombres buenos. Salto de mata s’ha d’interpretar com eixir a caçar el que siga per a sobreviure, i ve a dir: Más vale un toma que dos te daré, o Más vale pájaro en mano que ciento volando. En valencià seria: Més casafeta que castellseràs. Quien tenga hogazas, no busque tortas. Com els anteriors, significa que és preferible acontentar-se amb el que es té a esperar quimeres i viure d’il·lusions. En valencià diem: Qui estiga bé, que no es menege. No deixes sendes velles per novelles. Ruin sea quien por ruin se tiene. Qui té mal concepte de si mateix, mala imatge dóna als altres. Si al palomar no le falta el cebo, no le faltarán las palomas. (cebo = comida) Un equivalent en valencià és:

U és d’on menja. Si bien canta el abad, no le va en zaga el monacillo. (= monaguillo) Significa que si qui ha d’ensenyar i predicar amb l’exemple ho fa bé, els seus seguidors tendiran a obrar igual o a superar-lo. Su San Martín le llegará, como a cada puerco. La versió actual és: A cada puerco le llega su San Martín. (San Martín és la festivitat castellana en la que es mata el porc, com ací fem per Sant Antoni.) Vol dir que qui fa alguna mala acció, algun dia l’acaba pagant. En valencià: Qui la fa, la paga. Quien yerra y se enmienda, a Dios se encomienda. Qui posa remei als seus errors, es millora a si mateix i agrada al cel. En valencià diríem: Rectificar és de savis. Más vale vergüenza en cara que mancilla en corazón. Els colors de cara se’n van prompte, mentre que la mala fama i el remordiment perduren. Mejor parece la hija mal casada que bien abarraganada. (abarraganada = abillada, abrigada, ben vestida) És preferible tenir la filla col·locada que haver-la de mantenir i vestir tota la vida. Mezclar berzas con capachos. Dir en la conversa coses inconnexes, sense cap ni peus. En valencià, serien similars: Parlar foradat. Pixar fora del test. Mientras se gana algo, no se pierde nada. Significa el mateix que: Del mal, el menos. Més val perdre que besperdre. Muchos pocos hacen un mucho. El seu significat salta a la vista. En valencià diem: Tota pedreta fa marge. O, vist des d’un altre punt de mira: U no és ningú. Muera Marta y muera harta. Es diu per a justificar el propi bon apetit. Sentit similar tenen: La del pobre: abans rebentar que sobre. En morir-me jo s’haurà mort qui més em volia.

La panxa porta les cames. El que tiene el padre alcalde, todo le vale. Significa que el que té un poderós o un ric que el protegisca, pot obrar malament sabent que té les espatles cobertes i que tots li riuran les gràcies. De sentit semblant és: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija. En valencià: Qui té padrins es bateja. Amb diners, torrons. A dineros pagados, brazos quebrados. Qui ja ha cobrat per endavant s’esforça poc en l’execució del treball encomanat. En valencià diem: Música pagada té mal so. Músic pagat fa mal so. A Dios rogando y con el mazo dando. El primer que ha de procurar per si mateix és u mateix; el cel, ja ajudarà si vol. Déu ajuda a qui s’ajuda. Al buen entendedor, pocas palabras. El que té el cap clar no necessita grans explicacions. Una altra versió és: A buen entendedor, pocas palabras bastan. Al buen pagador no le duelen prendas. A qui sap que podrà pagar no li sap mal comprar molt, o del bo i millor, o deixar una bona quantitat a compte. Al enemigo que huye, hacerle la puente de plata. (la puente: forma femenina antiga, com la mar.) Versió actual: A enemigo que huye, puente de plata. Significa que si a qui està acorralat no se li deixa escapatòria, es defensarà fins a la mort; per tant, és preferible deixar que se’n vaja. En valencià solem dir: Bon vent i barca nova. Bon viatge. A idos de mi casa y qué queréis con mi mujer, no hay responder. (idos = iros / no hay responder = no hay que responder) Davant una actitud resolta en qüestions d’intimitat, allò més sensat és callar i retirar-se, perquè La casa de un hombre es su castillo i defensarà casa i família a ultrança contra qualsevol intrús. Un sentit molt similar té: Sacar a cajas destempladas. Que significa que, en temps antic, quan l’exèrcit es disposava a executar algú, per a humiliar-lo, la banda tocava els tambors amb les pells afluixades per tal que sonaren malament.

Ándame yo caliente y ríase la gente. Significa: “El meu bé està per damunt de la crítica aliena”. La seua versió actual és: Vaya yo caliente y ríase la gente. Bien predica quien bien vive. Significa que tots envegen el que viu bé, ja que, encara que no vulga fer-ne ostentació, els altres ho noten. Bien venga mal si viene solo. Predica la conformació davant l’adversitat i l’infortuni. El refrany actual és: Los males, nunca vienen solos. En valencià solem dir: Una desgràcia en porta una altra. Una desgràcia, mai ve a soles. Cuando viene el bien, mételo en tu casa. És similar a: La ocasión la pintan calva. Cada oveja, con su pareja. Com millor s’està és en companyia de la persona més estimada. Una ordre i un desig de sentit similar són: Cada mochuelo, a su olivo. Cada uno en su casa y Dios en la de todos. En valencià: Cada u, amb els seus. On millor s’està és en casa. Cuidados ajenos matan al asno. Significa que ningú millor que u mateix sap de les seues pròpies coses i ho farà millor amb els seus. En valencià diem: Qui envia no va. (Perquè l’enviat no té ni l’interés ni el coneixement de qui envia.) Debajo de mala capa suele haber buen bebedor. Significa que els que gasten en vicis no tenen per a les coses més necessàries, i això acaba saltant a la vista. Debajo de mi manto al rey mato. En la intimitat, i de llengua, tots som molt valents. Equival al valencià: Davant el rei mate, i darrere, el rei acate. De la abundancia del corazón habla la lengua. Significa que resulta molt fàcil alabar-se i posar-se en bon lloc. La llengua no té os. (I no costa gens de moure.)

De los enemigos, los menos. Un altre de paregut és: No hay enemigo pequeño. Els valencians ho considerem des d’un altre punt de vista: Cal tindre amics fins en l’infern. Ciego es el que no ve por tela de cedazo. (La tela de sedàs serveix de filtre per a garbellar i és com una gasa transparent; el que no hi veu és perquè no vol veure.) Té el mateix sentit: No hay peor ciego que el que no quiere ver. Cual el tiempo, tal el tiento. (tiento = atenció, precaució) Depenent del temps que faça, s’ha d’anar amb més o menys precaució. Cuando la cabeza duele, todos los miembros duelen. Quan es té mal de cap, tot el cos se’n ressent i decau en la seua activitat. En este cas és una al·legoria d’una societat: quan falla el dirigent, funciona malament la resta. Cuando te dieren la vaquilla, corre por la soguilla. S’explica per este altre refrany: Más vale un toma que dos te daré. Algo va de Pedro a Pedro. Tots tenim alguna cosa en comú. I este altre també significa el mateix: Un diablo parece a otro. ( = se parece) Significat semblant també té: Siempre hay un roto para un descosido. Que vol dir que tots acaben trobant un igual, algú que és com ells. Similar és l’expressió: Ser tal para cual. Viva la gallina aunque sea con su pepita. La pepida és una malaltia pròpia de les gallines. Significa que val més una gallina malalta que no tindre carn per menjar. Amb significat similar, i més moderns, hi ha: Cuando no hay lomo, de todo como. Cuando no hay pan, buenas son tortas. Al hijo de tu vecina, límpiale las narices y mételo en tu casa. Significa que és convenient estar a bones amb qui es coneix de tota la vida. Similar en valencià, hi ha: Qui el meu fill moca, a mi em besa en la boca. Allá van leyes do quieren reyes. (do = donde) Significa que les pretensions són unes y la realitat una altra. A perros viejos no hay tus tus. (tus tus = toma, toma) Vol dir quan s’és vell decau l’interès per les coses.

A quien cuece y amasa, no le hurtes hogaza. Significa que al que fa la faena (treballador, soldat...) no li pot faltar el sustent, ja que de la seua labor depenen tots. Buen corazón quebranta mala ventura. Els mals temps són més suportables si es té resignació. Tenen un significat paregut: A mal tiempo, buena cara. Buen servicio, mal galardón. Poques vegades l’esforç es veu recompensat. En valencià diem, quan ens quedem despagats d’algú a qui li hem fet un favor o un servei: Fes bé al porc, que té bones xulles. Fes bé al porc, que te’l menjaràs. Fes bé al porc. Cada uno es artífice de su ventura. Cada u tria al camí que vol seguir en la vida. És molt similar a: Dios ayuda a quien se ayuda. Come poco y cena más poco; que la salud de todo el cuerpo se fragua en la oficina del estómago. Perquè vegeu que tot està inventat, la paraula “oficina”, que significava “obrador de cuina”, va desaparéixer en el seu moment, i ara utilitzem la paraula anglesa “office” per a designar el mateix concepte. Este refrany queda més resumit en la seua versió moderna: La comida, reposada; y la cena, paseada. Un altre refrany similar, més actual i expressiu, és: De grandes cenas están las tumbas llenas. En valencià és: De bons sopars estan plens els fossars. Cortesías engendran cortesías. Significa que qui obra bé sol ser pagat amb la mateixa moneda. Té el mateix significat que: A tal señor, tal honor. Es de bien nacidos ser agradecidos. Un d’equivalent en valencià podria ser: Tal faràs, tal trobaràs. Cuando a Roma fueres, haz como vieres. Convé adaptar-se als usos i costums d’allà on u es trobe per a no sentir-se ni ser tractat com a foraster. Una altra versió és: Donde estuvieres, haz como vieres. En valencià en tenim un de paregut, però de significat un poc diferent perquè l’utilitzem com a excusa per a justificar alguna acció que sabem incorrecta: Fer com fan no és pecat. Cuando Dios amanece, para todos amanece.

Una altra versió és: El sol sale para todos. Significa que tots som iguals per a Déu i per a la naturalesa. Estos refranys s’utilitzen per a dir que tots tenim els mateixos drets i necessitats. El sol ix per a tots. Cuesta poco prometer lo que jamás piensan ni pueden cumplir. La versió actual és: Del dicho al hecho hay gran trecho. És a dir, que les coses són molt fàcils de dir, però difícils de complir. En valencià diem: La llengua no té os. Traure la llengua al sol. Dádivas quebrantan peñas. Significa que per mitjà de regals o diners tot és possible. Amb diners, torrons. Amb diners, torronets. En valencià diem: Els diners obrin moltes portes. Dar tiempo al tiempo, que no se ganó Zamora en una hora. Es tracta de dos refranys encadenats. Dar tiempo al tiempo significa que el temps tot ho pot, però cal donar-li temps perquè la seua acció siga efectiva. No se ganó Zamora en una hora explica que tot costa d’aconseguir i requereix un cert temps. (Imagineu la dificultat d’assaltar Zamora, tota emmurallada.) En valencià tenim: El temps, tot ho cura. Una gota forada una pedra. (Una gota darrere d’una altra, per temps i temps.) Pas a pas, ja arribaràs. València no es va fer en un dia. Del hombre arraigado no te verás vengado. Significa que el que viu de temps en un lloc no farà una mala acció per la qual haja de fugir-ne. Dios ayuda al que mucho madruga. La versió moderna és: A quien madruga, Dios le ayuda. O siga, que qui matineja té temps de fer moltes coses. Equivalent en valencià és: Qui matina, fa farina. Donde menos se piensa se levanta la liebre. La versió moderna és: Donde menos se piensa salta la liebre. Significa que les coses poden ocórrer en qualsevol moment inesperat.

El dar y el tener seso ha menester. (seso = cap, trellat, enteniment // haber menester = necessitar, requerir, voler) Vol dir que qui té o administra diners ha de ser una persona cabal i tindre mirament per a no empobrir-se. De manera que: Quien guarda, halla. Equivalents en valencià són: Qui guarda quan té, menja quan vol. De donar, ningú es fa ric. El hombre pone y Dios dispone. La versió actual és: El hombre propone y Dios dispone. Significa que les persones fem plans que en la realitat es compliran o no. En valencià és: L’home proposa i Déu disposa. El piadoso cielo socorre en las mayores necesidades. També hi ha este altre de significat semblant: Dios aprieta pero no ahoga. En valencià tenim les expressions: Déu proveirà. Que Déu t’empare. El que lee mucho y anda mucho, ve mucho y sabe mucho. En este cas, “andar” s’ha d’interpretar modernament com “viatjar”. El que ve la mota en el ojo ajeno, vea la viga en el suyo. Basat en una paràbola de Crist, significa que abans de mirar els defectes dels altres mirem els nostres propis i no critiquem. Un sentit paregut té una altra paràbola de Jesús pronunciada davant d’un ajusticiament per lapidació que, gràcies a la seua intervenció, no es va produir: Qui estiga lliure de pecat, que tire la primera pedra. Li diu el mort al degollat: “Qui t’ha fet eixe forat?” Sempre parla qui té què callar. En casa llena, presto se guisa la cena. On hi ha abundància -de menjar o de braços-hi ha pocs maldecaps i poca faena. En valencià diem: Val més tindre que desitjar. Boca sin muelas es como molino sin piedra. En mucho más se ha de estimar un diente que un diamante. I això perquè algunes vegades Dios da nueces a quien no tiene dientes, que vol dir que la fortuna recau a vegades en qui no la necessita o no la pot disfrutar. Entre dos muelas cordales nunca pongas tus pulgares. (muela cordal = queixal)

Qui fica els dits en la boca d’un altre (sobretot si és d’un animal), pot resultar mossegat. Ése te quiere bien, que te hace llorar. Versió moderna: Quien bien te quiere te hará llorar. A vegades, les persones que ens estimen no ens deixen fer, pel nostre bé, allò que voldríem. Es ligero el tiempo y no hay barranca que lo detenga. El temps vola sense parar i sobreviu a les coses materials. Hoy por ti, y mañana por mi. Per a la bona convivència, a vegades cal sacrificar-se per un altre, ja que en el futur ens podem trobar en la seua situació i agrairem que un altre ens ajude. En valencià: Hui per tu i demà per mi. Júntate a los buenos y serás uno de ellos. Té un sentit molt similar este altre, també del Quixot: Dime con quién andas, decirte he quién eres. Una versió més moderna és: Dime con quién andas y te diré quién eres. Que significa que els individus solem ser considerats més pel nostre entorn que pels nostres mèrits. En valencià tenim: Junta’t amb els bons, si ser com ells vols. I en sentit pejoratiu: Qui va amb un coix, a l’any, coix i mig. Detrás de la cruz está el diablo. Significa que el mal està pertot, inclús on menys s’espera. Desnudo nací, desnudo me hallo, ni pierdo ni gano. Significa que qui es conforma amb el que té, viu content. Dijo la sartén a la caldera: quítate allá, ojinegra. (ojinegra = d’ull negre) Significa que qui té defectes, més valdria que callara. (La paella també té l’ull (= la boca) negre.) En valencià ho expressem així: Li diu el mort al degollat: “Qui t’ha fet eixe forat?” Dios sufre a los malos, pero no para siempre. Perquè un dia es moren; en canvi, ell no. De sentit similar hi ha: No hay mal que cien años dure. Donde las dan las toman. Vol dir que quan s’obra malament amb alguna persona, algun dia esta torna el mal. En valencià, seria: Tal faràs, tal trobaràs.

Un refrany de sentit paregut és: Quien mal anda, mal acaba. (Per causa pròpia o aliena.) El asno sufre la carga, mas no la sobrecarga. Significa que tot té un límit. En valencià: La corda s’estira fins que es trenca. Sempre es trenca la corda pel punt més fluix. Echarlo todo a doce, aunque nunca se venda. Significa que s’ha perdut la il·lusió per alguna cosa i que es té ganes de balafiar-la. Similarment, l’explica este altre: Echar la casa por la ventana. (O siga: desfer-se de tot en canvi de res.) En valencià equivaldria a: Tirar la casa per la finestra. Tirar el burro per la finestra. La codicia rompe el saco. Una altra versió és: La avaricia rompe el saco. Si omplim excessivament un sac de regals, diners..., acabarà esgarrant-se i ens caurà tot. Si volem més del que pot ser, no podrem abraçar-ho tot. En valencià hi ha: Qui tot ho vol, tot ho perd. El abad, de lo que canta yanta. (yantar = menjar) Significa que es guanya proporcionalment al que es treballa. En valencià, en sentit semblant, hi ha: Debades, ningun frare pega barretades. (Abans, els frares portaven barret (= capell), i cantaven fent cabotades.) El consejo de la mujer es poco, y el que no lo toma es loco. Sempre s’han de prendre en consideració els consells, perquè més veuen quatre ulls que dos, sobretot quan vénen de persones que ens estimen. (S’ha de dir que antigament les dones quasi no eixien de casa i, per tant, tenien pocs coneixements. No és que el refrany siga masclista, és que l’hem d’interpretar des del punt de vista d’aquella època.) La culpa del asno no se ha de echar a la albarda. Quan, en els refranys, apareix un animal, sol referir-se a les persones. Vol dir que les equivocacions sempre les cometen les persones i no s’ha de culpar a les circumstàncies. Similar en valencià tenim: Qui no pot pegar al burro, li pega a l’albarda. El hacer bien a villanos es echar agua en la mar. Amb la comparació, ve a dir que fer el bé a qui no l’ha d’apreciar és feina vana. El valencià tenim: Fes bé al porc. I també: Qui sembra en arena, perd la llavor i la faena. Vegeu este altre del Quixot, molt més gràfic:

No se ha hecho la miel para la boca del asno. En valencià equivaldria a: Fes bé al porc (, que té bones xulles). El buey suelto bien se lame. Significa que la llibertat és causa d’alegria. La diligencia es madre de la buena ventura; y la pereza, su contraria. Un altre de similar és: Quien se levanta tarde, ni oye misa ni come carne. O siga, que fa tard als oficis, a la compra, a la caça... També hi ha: Querer es poder. Similarment, diem en valencià: Fa més el que vol que el que pot. Si vols ser papa, posa-t’ho en el cap. La prolijidad suele engendrar el fastidio. Més que refrany, ací tenim una sentència, ja que no necessita explicació. Un refrany que ve a dir el mateix és: Lo bueno, si breve, dos veces bueno. En valencià solem usar l’expressió: Poquet i bo. Las gracias y los donaires no asientan sobre ingenios torpes. Qui és burro no sol ser graciós ni entendre les gràcies. Un refrany de sentit similar és: No se ha hecho la miel para la boca del asno. Las iras de los amantes suelen parar en maldiciones. I això perquè com més s’estima una persona, més despagat es queda u si es baralla. En valencià diem: Tant et vull, que et trac un ull. Las necedades del rico por sentencias pasan en el mundo. Significa que tot el que fan els rics es veu amb bons ulls, encara que estiga mal fet. Más sabe el necio en su casa que el cuerdo en la ajena. Ve a dir que per burro que u siga, sap de les coses de la seua pròpia casa molt més que el més savi dels forasters. El mateix sentit té: Más sabe el diablo por viejo que por diablo. En valencià tenen un cert equivalent en: Qui té un burro i el ven, ell s’entén. Más vale el buen nombre que las muchas riquezas. Significa que és preferible ser ben considerat pels nostres mèrits que pels nostres béns materials.

En valencià diem: Fes fama i gita’t a dormir. Más vale al que Dios ayuda que al que mucho madruga. Este refrany no contradiu l’anterior, sinó que vol dir que és preferible juntar-se amb els rics i els saberuts (afavorits pel cel o per la fortuna) que no amb els pobres (que han de matinar per a treballar). També en el Quixot hi ha este altre, de significat molt semblant: Quien a buen árbol se arrima, buena sombra le cobija. Más vale mijaga de rey que merced de señor. És preferible tindre el favor d’un important, que per menut que siga sempre serà més gran que el d’una altra persona amb menys possibilitats. De sentit paregut també hi ha: Más vale ser cabeza de ratón que cola de león. En valencià diem: Val més ser cap de sardina que cua de lluç. Més val ser cap de sardina que cua de tonyina. Más vale salto de mata que ruego de hombres buenos. Significa que més val apanyar-se u mateix que no esperar res dels altres. Un sentit paregut té: Más vale un toma que dos te daré. En valencià tenim, de sentits similars: Déu ajuda a qui s’ajuda. Qui espera es desespera. Mejor no menear el arroz aunque se pegue. Significa que quan les relacions entre les persones no van bé, és preferible no intervindre per a no agreujar-les. Nadie diga de este agua no beberé. No s’han de dir coses de les que ens hàgem de desdir o ens facen quedar mal, ja que en algun moment tindrem set i no ens quedarà més remei que beure d’aquella aigua que no volíem. En valencià seria aplicable: Allò que la boca erra, la butxaca ho paga. Nadie tienda más la pierna de cuanto fue larga la sábana. Aconsella que no es pretenga o es gaste més del que pot ser. En valencià equival a l’expressió: Estirar més el braç que la mànega. Ni quito ni pongo rey. És a dir, ni estic a favor ni en contra de ningú en concret; em mantinc neutral. En valencià tenim l’expressió: No em fa ni fred ni calor. No con quien naces, sino con quien paces. (pacer = pair, menjar)

Significa que s’ha d’estar afectivament més pròxim de la família pròpia (dona i fills), amb la qual es menja, que de la família en la que un dia es va nàixer (pares i germans). En valencià solem dir: De llevant o de ponent, de la dona sigues parent. Una golondrina no hace verano. Significa que no hem de confondre una excepció amb la regla general, ja que una oreneta pot avançar-se al gros de la migració, el qual no vindrà fins que faça calor. En valencià: Una oroneta no fa primavera. De sentits similars hi ha els també cervantins: No es oro todo lo que reluce. L’explica este altre refrany: Las apariencias engañan. Amb el mateix significat també tenim: No todo el monte es orégano. I també ve a significar el mateix: El hábito no hace al monje. I, en valencià: Una oreneta no fa estiu. No és or tot el que lluu. Un asno cargado de oro sube ligero por una montaña. L’ase és un animal lent, però el seu amo ja procurarà que vaja de pressa si hi ha diners pel mig. En valencià diem: Els diners són la clau que obri tots els panys. No hemos conocido el bien hasta que lo hemos perdido. Vol dir que moltes vegades apreciem les coses tard, quan les trobem a faltar. En el mateix sentit, tenim en valencià: No s’aprecia el bé fins que s’ha perdut. Tots se’n recorden de santa Bàrbara quan trona. Por el hilo se saca el ovillo. Significa que les coses que pareixen difícils són fàcils de solucionar si es té traça o es va amb idea. Para todo hay remedio, si no es para la muerte. La mort és l’única circumstància per a la qual no hi ha remei. Totes les altres, millor o pitjor, en tenen. Promesas de enamorados son ligeras de prometer y muy pesadas de cumplir. Quan s’està enamorat, fàcilment es diuen moltes coses per a agradar, que a l’hora de la veritat costen de complir, si és que s’arriben a complir. En valencià tenim: La llengua no té os. Allò que la boca erra, la butxaca ho paga.

Querer atar las lenguas de los maledicientes es lo mismo que querer poner puertas al campo. Són pretensions difícils de realitzar. Quien busca peligro perece en él. Té un sentit similar a l’expressió “jugar con fuego”. En valencià: Qui juga amb foc, acaba cremant-se. Quien destaja no baraja. En els jocs de cartes, un jugador “talla” el mall de cartes, i un altre les reparteix a continuació. Significa que mentre uns fan poca faena, a uns altres els toca pencar de valent. Significa: A buen salvo està el que repica. I, en valencià: No es pot estar en missa i repicant. Quitada la causa se quita el pecado. Una altra versió més coneguda és: Evita la ocasión y evitarás el peligro. També la següent és similar: Ojos que no ven, corazón que no quiebra. La versió moderna és: Ojos que no ven, corazón que no siente. Vol dir que si ignorem les coses, no podem patir per elles. Del que els ulls no veuen, el cor no se’n dol. Sé templado en el beber, considerando que el vino demasiado ni guarda secreto ni cumple palabra. Més que refrany és un consell, de tan llarg com és. Un refrany que ho resumeix és: El vino afloja la lengua. Si da el cántaro en la piedra o la piedra en el cántaro, mal para el cántaro. Significa que els dèbils sempre tenen les de perdre, tant per activa com per passiva. Un altre refrany que també significa que sempre s’ix mal parat d’una confrontació és: Pleitos tengas y los ganes. (Encara que guanyes el juí, hauràs de pagar advocats, costs, viatges...) En valencià diem: Sempre es trenca la corda pel punt més fluix. Suele caerse la paciencia cuando la cargan de injurias. Significa que la paciència té un límit. De sentit similar són els següents: El asno soporta la carga, pero no la sobrecarga. Tanto va el cántaro a la fuente que al fin se rompe. Tanto se pierde por carta de más como por carta de menos.

A l’igual que en el joc de cartes, en la vida s’ha d’actuar en la mesura justa, sense excessos ni defectes. És a dir: En el término medio está la virtud. Un sentit similar té: Más vale llegar a tiempo que rondar un año. Tanto vales cuanto tienes. Una altra versió més moderna és: Tanto tienes, tanto vales. Todo mal nace de la ociosidad, cuyo remedio es la ocupación honesta y continua. Un altre refrany de significat semblant i més resumit és: Cuando el diablo se aburre, mata moscas con el rabo. En valencià seria: Quan el dimoni no té res que fer, el gat pentina. Váyase el muerto a la sepultura y el vivo a la hogaza. La versió actual és: El muerto, al hoyo, y el vivo, al bollo. Té el mateix significat que: Todos los duelos con pan son menos. Significa que mentre no falte el menjar, les altres coses són suportables. La versió actual és: Las penas, con pan, son menos. En valencià diem: Llàgrima a l’ull, bocí com el puny. (bocí = mos, tros de menjar) De noche, todos los gatos son pardos. Significa que és fàcil confondre’s quan hi ha poca llum. En este cas, és una al·legoria que significa que en situacions confuses i de poca llum intel·lectual no es pot o no se sap distingir les coses. En valencià: De nit, tots els gats són negres. Tripas llevan pies, que no pies a tripas. Una variant: Tripas llevan pies, que no pies a las tripas. I una altra variant: Tripas llevan corazón, que no corazón a tripas. Signifiquen que qui no s’alimenta convenientment no tindrà forces ni ànim per a res. En valencià en diríem: La panxa porta les cames. Un abismo llama a otro y un pecado a otro pecado. Significa que quan s’actua malament, encara que siga per equivocació, es corre el perill de continuar repetint les males accions, bé siga per complaença en el mal o per impossibilitat de canviar d’actitud. Vendrán por lana y saldrán trasquilados. I una altra versió:

Vendrán por lana y volverán trasquilados. En l’actual versió, Ir por lana y salir trasquilado significa que a vegades s’actua amb una intenció i resulta la contrària. De significat molt similar també hi ha: Salir el tiro por la culata. Acabar como el gallo de Morón, sin plumas y cacareando. En valencià es podria dir: Si no vols caldo, tres tasses.

BIBLIOGRAFIA SOBRE REFRANYS, DITES, EXPRESSIONS, LOCUCIONS I FRASES FETES

Refranero español, Juan B. Bergua, Ediciones Ibéricas, col. Tesoro Literario n. 28, Madrid, 1992 Diccionario de refranes, Juan G. Campos y Ana Barella, Espasa Calpe, Madrid, 1993 Diccionario de dichos y frases hechas, Alberto Buitrago Jiménez, Espasa Calpe, Madrid, 1995 Diccionario de la Real Academia Española, RAE, Madrid, 1956 i ss. 2001 refranys, selecció de Llorenç Giménez, Ajuntament d’Alzira-Edicions Bromera, Alzira, 1999

Adolf Gisbert Oficina Municipal d’Ús i Promoció del Valencià

Ajuntament de Godella

Paremioteca Escriu el refrany més breu que conegues. Podries expressar d’una altra manera la idea que conté? Sabries dir per què molts refranys mencionen el burro?

Escriu un refrany en el que intervinga algun altre animal. Escriu un refrany que consideres humorístic. Elegeix un refrany que consideres materialista. Tria un refrany que consideres idealista. Dels refranys del recull, cita’n un amb el que t’identifiques i explica per què. Anota el refrany que consideres que millor retrata l’època de Cervantes. Què tenen en comú les faules i els refranys? Per què alguns refranys tenen rima? Per què molts refranys de l’any 1500 han perdurat fins als nostres dies?