8/20/2019 Reines del 'far west', els misteri i el terror

1/3

S U P L E M E N T D E C U L T U R A  E L M U N D O C A T A L U N Y A  

>LLIBRES. Parenta del ‘pulp’americà, la literatura populardels ‘bolsilibros’ va fer milions delectors en un país sense llibreriesni biblioteques. Menyspreada per

la cultura oficial, el pas del tempsl’està convertint en objecte deculte. La biblioteca la Bòbila deL’Hospitalet en té una col·leccióúnica. /

 

Pàgines 6 i 7

Reines del ‘far west’,el misteri i el terror

TENDeNCIES` ANY XI. / NÚM. 528DIJOUS 18 DE FEBRER DE 2016www.elmundo.es

8/20/2019 Reines del 'far west', els misteri i el terror

2/3

TENDèNCIES6 EL MUNDO. DIJOUS 18 DE FEBRER DE 2016

RAFAEL VALLBONA

Els dijous anàvem al mercadillo a buscar no- vel·les de quiosc. Remenàvem les capses ons’amuntegaven els petits llibres de portades cri-daneres i fèiem festa en descobrir títols com Losque no están o Odisea de un pistolero, firmatsper autors que imaginàvem de països llunyanscom Silver Kane o Clark Carrados, que relata-

 ven aventures fascinants que descobrien el món

a aquella colla de nens de poble.Durant la setmana devoràvem els llibres, ens

els canviàvem i, quan els teníem llegits i no te-níem ni cinc per comprar-ne més, explicàvemhistòries que inventàvem. Així van nèixer vo-cacions literàries.

En Francesc Caudet té 76 anys, va amb unbastó que se’l deixa per tot, gasta un sentit del’humor excel·lent i una profunda veu d’autori-tat. Haver escrit quasi 1.300 novel·les atorgaun ascendent així, és clar. Ell era en Frank Cau-dett de títols com El callejón de la impacienciao Por motivos personales que jo havia llegit. Alcap i a la fi ell també va ser un nen de barri: «Vaignèixer l’any 1939 al Gòtic en una família hu-mil. Crec que la vocació d’escriure la duia a dins.Els estímuls perque la passió aflorés em van

 venir de llegir Dumas, Tolstoi o Verne però, so-bretot, de llegir novel·les populars. En els pri-

mers temps, Josep Mallorquí i Guillermo Ló-pez Kipkiss van ser els meus models. Eren gentamb una cultura inmensa i els seus relats teníenmolta volada. Els llibres d’en Mallorquí erenun pou d’història. Ells em van convertir en es-criptor de novel·les populars, i n’estic molt orgu-llós». Continua parlat d’autors que admira: Pe-ter Debry, Keith Luger, Ralph Barby... noms que,avui, gairebé no diuen res a cap lector, peròque en van tenir milions quan en aquest paísno hi havia ni llibreries, ni biblioteques.

Com Curtis Garland (Barcelona 1929-2013).La seva filla Mercè Gallardo recorda la voca-ció del seu pare: «Ell havia fet de crític de ci-nema i de guionista, però el que li agradavamés era escriure novel·les populars, i va co-mençar ja de molt jove». Escriure novel·les de

quiosc era un passió similar a la que teníemper llegir-les els lectors que remenàvem cadadijous a la parada.

 Avui a la plaça de la Bòbila de L’Hospitaletde Llobregat hi ha mercadillo, però no hi veig capparada de novel·les de quiosc. Tot i això aquíhi ha la col·lecció més important de novel·lapopular, deduro, de quiosc o bolsilibro (pel nomque li va posar Bruguera) del país: és a la bi-blioteca la Bòbila, a l’altra banda de la plaça.Fa cinc anys que en Francesc conforma aquestacol·lecció amb la complicitat d’en Jordi Canal, el

director del centre. Per això hem quedat aquí,ara, que ja sé que els Garland, Kane o Luger esdeien en realitat Joan Gallardo, Paco GonzálezLedesma o Miguel Oliveros Tovar. «En Gonzá-lez Ledesma deia que molts d’ells eren gent re-presaliada pel franquisme i per això havien defer servir pseudònim. Tant el pare de la Mercècom jo hem escrit i publicat a manta i mai no ha-

 víem patit represàlies», assegura en Caudet.Ell mateix ha escrit fent servir mitja dotzenade noms. El director de la biblioteca puntualit-za amb encert: «De la mateixa manera que alsEstats Units hi havia hagut la cacera de brui-xes i molts autors van haver de publicar ambpseudònim, aquí molts es posaven el pseudònimper una qüestió comercial. Una cosa que passésa Arizona, si anava firmada per un tal Gon-zález, no es venia». «En aquella època els no-

 vel·listes populars érem terapeutes», diu Cau-det. «Aconseguíem que qualsevol que agafésuna de les nostres novel·les s’evadís durantun parell d’hores i arribés a creure’s que eraun agent de l’FBI». Lloable funció la d’aques-ta literatura ara gairebé en vies d’extinció. Lessèries de TV fan avui aquesta funció? «No, no,són una altra cosa, una altra manera d’arribara la gent», responen a l’ensems en Francesc i la

Mercè. «A més, nosaltres havíem de passar cen-sura. Quantes sèries la passarien avui?», es pre-gunta en Caudet.

 Amb més de 2.000 títols publicats, Joan Ga-llardo (Curtis Garland, Donald Curtis, AddisonStarr o Glen Forrester) ha estat l’autor de no-

 vel·la popular més prolífic. «Era tan bo, queels editors se’l disputaven des de ben jove»,diu en Caudet del seu amic Gallardo, amb qui

JORDI SOTERAS

R. V.

La biblioteca la Bòbila, deL’Hospitalet de Llobregat, estàespecialitzada en gèneres lite-raris populars. És conegudaper la col·lecció de novel·lanegra i per la intensa activitatque sobre aquest gènere im-pulsa el seu equip dirigit peren Jordi Canal, reconegudaautoritat en la matèria. Con-

 juntament amb en FrancescCaudet, que viu a la ciutat,des de 2010 està compilantnovel·les de quiosc, bolsili-bros o literatura popular, comprefereix dir-ne en Canal:«No hi ha cap més bibliotecapública a Catalunya que tin-gui una col·lecció d’aquestamena. Fins i tot la Bibliotecade Catalunya pot ser que no

en trobi tantes a les seves llei-xes. És una col·lecció patri-monial de la biblioteca, exclo-sa de préstec però a la dispo-sició d’estudiosos. És d’unaimportància cabdal: en unmoment en què no hi haviacap mena d’oci tret del futbol,i que gairebé no hi havia bi-blioteques ni llibreries, no espot entendre la història de la

lectura d’aquest país sense laliteratura popular.»

La col·lecció té ara ja uns4.000 títols. Tot va començarquan la dona d’en Caudet,també bibliotecària, va anara la Bòbila a buscar uns vo-lums i va descobrir una bio-grafia del seu marit. En saberen Canal que l’escriptor viviaa L’Hospitalet, no va dubtar ni

Un  tresor popular a L’ ospitalet 

LLIBRES 

Frank Caudett va escriure quasi 1.300 llibres. Avui, són a la biblioteca la Bòbila de L’Hospitalet,que té la col·lecció més important de‘bolsilibros’ d’Espanya. Més de 4.000 títols

amb alguna ‘delicatessen pulp’ del segle XIX.

uan  els  herois  eren  a  les  novel·les de  duro

«Una cosa que passés aArizona, si anava firmada per

un tal González, no es venia»

8/20/2019 Reines del 'far west', els misteri i el terror

3/3

7EL MUNDO. DIJOUS 18 DE FEBRER DE 2016 TENDèNCIES

 va arribar a publicar un parell de llibres conjunts. A Yo, Curtis Garland (Morsa 2009), Gallardo va explicar la seva vida d’escriptor a preu fet,la passió literària que corria per la seva sang ila pulsió per l’escriptura com un torrent. «En

 Joan no tenia cap sistema de treball, jo tam-poc. Però ell era un home d’una cultura acollo-nant i d’una memòria immensa», diu Caudet

d’en Gallardo/Garland, que era

deu anys més gran. «El meu pareera complidor, sobretot. Els termi-nis s’havien de respectar», diu laMercè Gallardo. «Escrivia per lanit. En el silenci de la foscor elsoroll de la màquina d’escriurese’ns ficava al cap. Anava prenentnotes i pensant, però arribava unmoment en què li quedava poctemps; llavors es tancava tota lanit i en sortia quan la tenia acaba-da». Portaven una novel·la per set-mana a l’editorial.

En Francesc tampoc és unmetòdic, que diguéssim: «L’únicque m’imposo és tenir el títol. Finsque no tinc el títol no començo.

 Ara mateix, que publico amb La-tinoamericana de ediciones, estic

escrivint un relat del far west quees dirà Kioba rider. Tota la vida he viscut d’això, vull dir la falta dedisciplina només és aparent».Eren caòtics, però sempre lliu-raven al punt. «Es dóna el cas delPeter Debry, que va seure’s al cos-tat del linotipista a les set de la tar-da amb una ampolla de conyac,i es va aixecar a les vuit del matíde l’endemà havent-li dictat totauna novel·la del Pirata negro», re-corda en Francesc Caudet. Val adir que la llargada d’un originalde novel·la de quiosc oscil·lavaentre els 80 i els 95 folis.

Caudet es va convertir en Cau-dett el 1965. Editorial Rollan li

 va publicar Enigma, primera no- vel·la de la sèrie FBI, i a partir

d’aquí sense parar fins ara. Dosanys després va fitxar per Bru-guera, amb qui va publicar uns400 títols: «Aquesta feina mai no

l’han pagada bé, tret dels anys daurats de Bru-guera. Recordo un dia que vam cobrar una bonasuma i faltaven minuts perquè tanquessin elsbancs. En Gallardo em va clavar una empentai vaig sortir corrents de l’editorial amb el xec ales mans abans no tanqués l’oficina. Potserdúiem 270.000 pessetes cadascú, que llavors (fi-nals dels 70) era molt». Però les editorials nosempre eren respectuoses amb els drets d’autor.Fins el 1966 rarament en pagaven. Els escriptorscobraven un tan per obra i aire: «Les novel·les deterror i de ciència ficció es pagaven millor, finsa 80.000 pessetes. Les del far westeren les pitjorpagades. En mig hi havia les policíaques i lesd’amor», puntualitza.

I ara? Pasqual Ulpiano (Alberto Valle) és undels pocs joves que es dedica a la novel·la po-pular. El seu personatge Palop, un agent amb unpassat fosc, és un homenatge al quiosc des delpropi gènere. Publica a Editorial Base. Segellspetits com Dlorean o Darklan publiquen col·lec-cions de novel·les de Curtis Garland, «ben edita-des», remarca la seva filla. Alberto López Aro-ca és un altre editor que compila novel·les delgènere. I l’any 2013 Akal va publicar 4 volumsrecopilatoris de novel·les policíaques de quiosca càrrec del traspassat Moncho Alpuente i deLuís Conde. Ara bé, mentre el quiosc esllan-gueix, a internet hi ha pàgines de tot tipus.«D’aquí un temps seran vintage i tothom s’hiabocarà», vaticina la Mercè Gallardo, qui diu quea la xarxa ja s’estan subhastant llibres del seupare per un dineral.

Francesc Caudett a laBiblioteca de la Bòbilade l’Hospitalet, a lasecció especialitzadade movel·les de duro. Adalt, dos dels seusllibres, que signavasota el pseudònim deFrank Caudett.

 PETER DERBYPedro Víctor Debrigode (Barcelona1914-La Orotava 1982). De famíliabenestant va estudiar dret, però laguerra li va impedir acabar-ne, veient-seallistat al bàndol nacional sense voler-ho. La desgràcia de l’atzar el va portar ala presó franquista incertament acusat.Allà va començar a escriure el 1945. Laseva extensa producció abasta més de1.000 títols de tots els gèneres. Lesseves obres més celebrades van ser lespolicíaques que es van publicar dins lacol·lecció Servicio Secreto.

 KEITH LUGEREra Miguel Oliveros Tovar, mort a Valènciael 1985 i autor d’unes 500 novel·les,majoritàriament del ‘far west’, per les quecirculava un sentit de l’humor (negre) aprova de tot, segons els crítics. Vaescriure guions cinematogràfics (’Chinosy minifaldas’, ‘Los amores de Don Juan’, ‘El

 juez de la soga’), i el seu relat ‘Muy alto,muy rubio, muy muerto’, va ser portat alteatre als escenaris de Madrid per Maria

Asquerino y Juanjo Menéndez el 1964. EnFrank Caudett li professa gran admiració.

 SILVER KANEPseudònim de Francesc GonzálezLedesma (Barcelona 1927-2015), el mésfamós dels autors de novel·les de duro. Vaser reconegut com a escriptor en guanyarel premi Planeta el 1984 amb ‘Crónicasentimental en rojo’, quan ja haviapublicat moltes novel·les amb pseudònim.A partir de llavors, el comissari Méndez vapassar a formar part de l’imaginari del’emergent literatura negra espanyola, esva traduir i va obtenir reconeixement.‘Expediente Barcelona’ va ser editat aFrança per Gallimard.

 MARK HALLORAN

Era en realitat l’escriptor i tècniceditorial Jordi Gubern (Barcelona 1924-1996). Va escriure novel·les popularsdes dels anys 40, moltes d’elles per a lacol·lecció Servicio Secreto. En FrankCaudett en destaca d’ell el personatgeMike Palabras a Ediciones Cliper,precursor del ‘western’ humanista,segons Romà Gubern, cosí seu. També vautilitzar el pseudònim Bruno Shalter.Posteriorment va dirigir diversespublicacions a l’Editorial Bruguera (GranPulgarcito, Lily, Súper DDT).

ELS 5 MAGÍNIFCSDE FRANK CAUDETT

CURTIS GARLANDEl pseudònim més popular de Joan

Gallardo (Barcelona 1929-2013).Després d’escriure críticacinematogràfica i guions, va debutaramb ‘La muerte elige’, i va arribar a ser elmés prolífic i respectat dels autors denovel·les de quiosc. El mateix Juan CarlosOnetti va reconèixer la qualitat de laseva narrativa popular. Les sevesmemòries ‘Yo, Curtis Garland’ (2009) sónel testimoni impagable d’una generaciód’escriptors irrepetibles. També vaescriure divulgació, infantil i teatre.

un instant a voler-lo conèixer.En Caudet havia començat arecopilar novel·les anys abans,

 va proposar a en Canal ubi-car la col·lecció a la Bòbila, i nohi ha mes que no la faci créi-xer; ell o algun dels col·labora-dors espontanis que li portenrareses o exemplars en mésbon estat. «Hi ha coses moltben triades, autèntiques deli-catessen», diu el director dela biblioteca. «En tinc una delsegle XIX, un autèntic pulp»,presumeix en Caudet.