Relacions entre la qualitat del son en nens d’edat …En primer lloc no caldrà fer un abordatge...

Estudi prospectiu d'hàbits del son infantil (4-7 anys): relació amb el temperament i el comportament.

1

Aquest treball ha estat possible gràcies a una llicència retribuïda del departament d’educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC nº 4968 de 14.09.2007

Relacions entre la qualitat del son en

nens d’edat escolar (4-7 anys) amb

variables temperamentals i

comportamentals.

Rosa Maria Jové i Montanyola

Treball de Recerca dirigit per: Dr. Anton Aluja Fabregat

Universitat de Lleida

Departament de Pedagogía i Psicología Àrea de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic

Curs 2007-2008.


2

ÍNDEX

0.-Pròleg............................................................................ 6

1.-INTRODUCCIÓ…………………................................................. 8

1.1.- Temperament infantil.................................................... 10

1.1.1.- Definició........................................................... 10

1.1.2.- Models............................................................. 11

1.2.-Comportament Infantil................................................... 15

1.2.1.- Definició............................................................ 15

1.2.2.- Models ............................................................. 17

1.3.- Hàbits de son infantil.................................................. 17

1.3.1-Definició.............................................................. 17

1.3.2.- Models.............................................................. 18

1.4.- Relacions entre Temperament, Comportament i Hàbits de son infantils................................................................

19

1.5.-Mesures psicològiques................................................... 21

1.4.1.-Escales de temperament infantil Carey................... 21

1.4.2-Test de Achenbach............................................... 22

1.4.3-CSHQ.................................................................. 23

1.6.-Objectius..................................................................... 23

1.6.1.-Objectius en referència al temperament i la conducta............................................................

24

1.6.2.-Objectius en referència a la conducta i hàbits de son....................................................................

24

1.6.3.-Objectius en referència al temperament i hàbits de son....................................................................

25

2.-MÉTODE......................................................................... 26

2.1- Subjectes............................................................. 27

2.2- Instruments.......................................................... 28

2.3- Procediment......................................................... 31

2.4- Tractament estadístic............................................. 31


3

3.- RESULTATS.................................................................... 33

3.1-Descriptius, diferencies per sexe, valors de distribució i consistència interna.............................................

34

3.2- Anàlisi correlacional.............................................. 38

3.2- Anàlisi factorial exploratori (BQS- CBC- CSHQ)......... 42

3.4- Anàlisi discriminant BES- CSHQ versus CBC............. 43

4.- DISCUSSIÓ.................................................................... 48

4.1.- Comentari dels resultats................................................ 49

4.2- Comentari dels objectius proposats.................................. 50

4.3- Discussió general.......................................................... 52

5.- REFERÈNCIES................................................................ 54

6.-ANEXES.......................................................................... 61


4

ÍNDEX DE TAULES

Taula 1 Definició i nivells de les variables de Thomas & Chess.................................................................

13

Taula 2 Distribució de freqüències per edat segons el sexe.... 27

Taula 3 BSQ: valors de mitjana, desviació estàndard, alfa i test- retest..........................................................

29

Taula 4 CSHQ: valors de mitjana, desviació estàndard, alfa i test- retest..........................................................

30

Taula 5 Descriptius. comparació de mitjanes per gènere, Curtosis, Asimetria i alfa.......................................

35

Taula 6 correlacions entre CTC i CBC.................................. 38

Taula 7 Correlacions entre el CBC i CSHQ........................... 39

Taula 8 Correlacions entre el BQS i CSHQ........................... 41

Taula 9 Anàlisis de components principals amb rotació Varimax del BES, CSHQ i CBCA..............................

42

Taula 10 Classificació de grups alts i baixos en hiperactivitat 44

Taula 11 Classificació de grups alts i baixos en Retraïment social……………………………………………………………………………

45

Taula 12 Classificació de grups alts i baixos en Agresivitat…….. 46

Taula 13 Classificació per grups alts-baixos en Depressió........ 46

Taula 14 Classificació per grups alts-baixos en Ansietat.......... 47

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1 Gràfica de distribució d’edat per cada sexe................ 29

Figura 2 BSQ. Freqüència de respostes per edat segons el sexe (nenes)................................................................

36

Figura 3 BSQ. Freqüència de respostes per edat segons el sexe (nens)..................................................................

37


5

ÍNDEX DE ACRÒNIMS

ACT Activitat.

ARI Arritmicitat.

NAP No aproximació.

NAD No adaptabilitat.

INT Intensitat.

HNE Humor negatiu.

NPE No persistència.

DIS Distractibilitat.

DIB Dintell baix.

RSO Resistència al son.

TCS Temps de conciliació.

DUS Durada del son.

ANN Ansietat nocturna.

DEN Despertars nocturns.

PAR Parasomnies.

PRS Problemes respiratoris.

DIM Dificultats matutines.

HIP Hiperactivitat.

RES Retraïment social.

AGR Agressivitat.

DEP Depressió.

ANS Ansietat.

CTC Carey temperament scales

CBC Children Behavior Checklist

CSHQ The Children’s Sleep Habits Questionnaire

CBQ Behabioral Style Questionnaire


6

O- PROLEG.

Des de fa un temps ençà el son dels nens ha estat una preocupació

important dins dels centres educatius i en les consultes psicològiques, ja

que les alteracions en el son poden provocar problemes d’aprenentatge,

de comportament i fins i tot emocionals. Per això, l’estudi de la qualitat

del son infantil ( de 4 a 7 anys), dels hàbits de son en els escolars i de

l’abordatge de les seves alteracions per part de la comunitat educativa i

psicològica, han adquirit en els darrers anys molta importància. Son

molts el programes de salut que inclouen el tractament de problemes de

son i el treball d’hàbits per part del nen, perquè els mestres, pares i

professionals de la salut puguin detectar i tractar aquestes alteracions.

Tot i que moltes d’aquestes problemàtiques es solucionaven amb

aquests tractaments adreçats als nens, altres no ho feien i vam

començar a investigar en aquest sentit quina podria ser la causa.

Actualment, es comença a plantejar la possible relació entre

algunes d’aquestes alteracions amb el Temperament infantil que pot

influir que cada nen presenti des de petit una qualitat del son diferent,

però que a partir dels 5 anys aproximadament aquesta qualitat millora

per si sola conforme la personalitat del nen va passant del

Temperament pur cap a variables més comportamentals.

En primer lloc no caldrà fer un abordatge centrat en el nen, doncs

el Temperament dels pares y la seva personalitat també tenen molt a

veure. Les intervencions hauran de ser més globals, de tota la família.

Tot i que el nostre treball persegueix un mateix objectiu, el podem

dividir en dos: per un costat volem avaluar la qualitat del son dels nens

de 4 a 7 anys i veure si està relacionat amb variables de Temperament

del propi nen i de comportament.


7

Per una altra banda, per tal de corroborar aquestes hipòtesis,

s’han utilitzats instruments psicomètrics que, en principi, no estaven

adaptades a l’estat Espanyol. Un dels nostres objectius es adaptar les

escales Carey de Temperament infantil, per a nens de 3 a 7 anys.

Donant així una eina més als centres docents i als equips psicològics i

pedagògics per a l’avaluació del Temperament infantil, eix vertebrador

de moltes patologies de comportament en els nens.


8

1- INTRODUCCIÓ


9

1- INTRODUCCIÓ

L’estudi del Temperament ha estat un dels grans temes que ha

preocupat des de sempre a l’home: entendre la natura humana, el seu

comportament i les seves reaccions ha estat des de sempre objecte

d’estudi dins dels camps de la medicina i de les ciències de la salut.

La idea de que tot individu manifesta un estil peculiar de

funcionament conductual, bàsicament de natura emocional i lligat a la

seva personalitat, fou enunciat des de l’edat antiga, en la medicina

grega, y continua encara vigent, tot i que amb noves aportacions.

Hipòcrates en el segle V a C. va descriure quatre tipus o categories

d’individus: el sanguini o alegre, el melancòlic o de bilis negra, el colèric

o associat a bilis groga i el flemàtic, amb excés de flema, propi dels

individus de tipus passiu o tranquil.

Aquest concepte el podem trobar en teories més recents sobre la

relació entre el Temperament i els neurotransmissors (Bond 2001) i

entre aquests i els receptors específics, genèticament determinats,

associats a certs trets de comportament (Cloninger, 1987; Auerbach,

2001). D’aquí que la naturalesa biologico- genètica i “humoral”, com la

idea de que les emocions constitueixen un tret distintiu del

Temperament, siguin encara temes vigents en les teories

contemporànies.

Però l’estudi del Temperament (i més en el cas dels nens) sempre

ha anat de la mà d’un altre concepte: el caràcter.

El caràcter es un concepte més heterogeni, moltes vegades

relacionat o utilitzat com a sinònim de Temperament. En general

s’utilitza per a designar trets de la personalitat que son modelats per els


10

processos del desenvolupament i les experiències de la vida (De la

Fuente 1983) en contraposició al Temperament que estaria format per

les disposicions psicològiques innates que configuren el nucli de la

personalitat (Clark i Watson 1999).

Probablement la més gran utilitat de l’estudi del Temperament

sigui el poder establir quina contribució aporten els diferents perfils a l’

àrea de la psicopatologia, en concret per aquest estudi, en els trastorns

de la son.

Els trastorns de la son abracen una gran quantitat d’alteracions,

des de les més patològiques com les parasomnies (somnambulisme,

terrors nocturnes etc…) fins a problemes en els hàbits de son com poden

ser dificultats en seguir un horari apropiat.

El poder comprovar com variables de tipus Temperamental i

comportamental correlacionen amb dificultats en el son dels infants, serà

l’objecte principal d’aquest treball.

1.1-Temperament infantil

1.1.1.-Definició.

Tot i que ja hem definit el Temperament en l’apartat 1, ens

dedicarem ara a fer-ho més des de la vessant dels nens. Així tenim que

el Temperament es pot definir com: diferencies individuals estables en la

qualitat e intensitat de la reacció emocional. (Thomas i Chess, 1977).

En un estudi realitzat per Alexandre Thomas i Stella Chess (1977),

sobre el Temperament es va fer una investigació sobre 141 nens des de

els primers mesos de vida fins l’edat adulta.


11

A partir d’aquest estudi, Thomas i Chess (1977) van proposar un

model de “bondat de ajustament” per a descriure com les influencies

Temperamentals i ambientals es combinen per influir en el curs del

desenvolupament. Afirmen que quan l’estil de resposta del nen i les

demandes ambientals es troben en harmonia o arriben a un “bon

ajustament” , llavors el desenvolupament és òptim. Quan hi ha

dissonància o existeix un “mal ajustament” entre el Temperament i

l’ambient, llavors es produeix un mal ajustament psicològic. Per

assegurar el bon ajustament, els adults han de crear ambients de

criança que reconeguin el Temperament de cada fill mentre es fomenta

un funcionament més adaptatiu. Derivat d’això es van obtenir idees

complementaries a la definició:

• El Temperament es un factor important com a predictiu de les possibilitats que un nen tindrà de desenvolupar problemes psicològics.

• Les circumstàncies ambientals (i parentals) poden modificar els estils emocionals dels nens.

• El Temperament no es fix e inalterable. (base de les hipòtesis posteriors de Goldsmith, Campos 1990, entre altres).

1.1.2.- Models i estudis sobre el Temperament infantil.

Els estudis del Temperament en els nens es basen en el concepte de

que cada individu neix amb un patró específic de resposta conductual.

Els trets Temperamentals es poden veure estimulats o inhibits per

factors externs com les interaccions, tant familiars com culturals,

ambientals i socials.

Els estudis de seguiment mostren que el Temperament roman

pràcticament estable fins que l’infant arriba als 5 anys i mig d’edat, i

que posteriorment, l’ambient comenta a influir y a modelar aquests trets

amb una força més gran.


12

En 1968, Thomas, Chess i Birch, van revolucionar els enfocs sobre el

Temperament infantil, i van ressaltar la seva capacitat d’influir en el seu

medi. La seva postura contrastava amb models que tradicionalment

consideraven al nen com a receptor passiu de influències externes, o de

models causals de tipus unilineal o unidireccional. Aquests autors son

capdavanters en la investigació del Temperament, sobre tot en nens, el

qual van definir com el component estilístic de la conducta (el com),

diferenciat de la motivació ( el perquè) i el contingut de la conducta (què

faig). El Temperament està constituït per aquells atributs psicològics que

no son secundaris o derivats de altres característiques com podrien ser

la cognició, el despertar, la motivació i la emotivitat. La energia, la

persistència i la intensitat son elements del Temperament.

Paral·lelament Cattell (1950) i Goldsmth (1987) van treballar sobre el

Temperament trobant-se influencies mutues en els treballs de Thomas i

Chess i aquests autors. Thomas i Chess van establir nou categories del

Temperament: Nivell d’activitat- Regularitat rítmica- Aproximació-

Adaptabilitat- Dintell de resposta- Intensitat de la reacció- Qualitat de

l’humor – Distractibilitat i Persistència. (explicats a la Taula 1)

L’anàlisi quantitatiu els va permetre formular tres constel·lacions, a

més a més del resultat de la combinació de les categories inicials, que

tenen un significat funcional:

A- Temperament fàcil: És la combinació de la regularitat biològica, de les tendències de aproximació, de la ràpida adaptabilitat i d’un afecte predominantment positiu de intensitat lleu o moderada. Constitueix un 40% de la població d’estudi.

B- Temperament difícil: Es l’oposat al Temperament fàcil, principalment en quant a la regularitat biològica. Hi ha tendències d’aïllament cap a quelcom novedós, lenta adaptació al canvi i freqüents e intenses expressions negatives. Es presenta en el 10 % del a població estudiada.

C- Temperament d’adaptació lenta: inclou tendències de aïllament cap a coses noves, lenta adaptació al canvi i freqüents respostes negatives de


13

lleu intensitat. Sovint són considerats nens tímids. Comprenen el 15 % de la població

Taula 1

Definició i nivells de les variables de Thomas & Chess

VARIABLES

DEFINICIÓ NIVELLS

Nivell d’activitat el component motor present en el funcionament del nen, donat per la proporció d’activitats diürnes i períodes inactius.

Alt - baix

Regularitat rítmica

la predictibilitat o la manca d’aquesta en el temps de qualsevol funció. Es pot analitzar amb relació al cicle de son i vigília, al d’alimentació o al d’eliminació.

Regular- irregular

Aproximació la naturalesa de la reacció inicial davant de qualsevol estímul nou, ja sigui un aliment, una joguina o una persona. Les respostes d’aproximació són positives, tant si contenen expressions afectives (somriures…) com si son motrius (deglutir, buscar…).

Positiva- negativa

Adaptabilitat respostes a situacions noves o alterades. La natura de les despostes inicials no és motiu de preocupació, sinó la facilitat amb la que son redirigides o modificades cap a una direcció desitjada.

Adaptable- no adaptable

Dintell de resposta

El nivell de intensitat de la estimulació necessari per evocar una desposta discernible, independent de la forma específica que la desposta pugui tenir o de la modalitat sensorial afectada.

Alt- baix

Intensitat de la reacció

El nivell d’energia de la desposta, independentment de la seva qualitat o direcció.

Intens- poc intens

Qualitat de l’humor

la quantitat de l’afecte feliç i amistós, en contrast amb la conducta poc amistosa i poc feliç.

Positiu- negatiu

Distractibilitat la efectivitat dels estímuls ambientals estranys, que interfereixen o alteren la direcció de la conducta iniciada (ongoing).

Distractible- poc distractible.

Persistència i capacitat d’atenció

Aquestes dues categories estan relacionades. La capacitat d’atenció fa referència a la quantitat de temps en que una activitat particular es mantinguda o seguida per un nen. La persistència es refereix a la capacitat de mantenir una activitat malgrat els obstacles per portar-la a terme.

llarga- curta

L’aportació més gran d’aquests autors ha estat la de introduir el

concepte de nen com a persona activa.


14

Moltes teories del Temperament són un enfoc de trets i

assumeixen que les qualitats Temperamentals poden classificar-se a

través de dimensions continues en els individus.

David Buss i Robert Plomin (1987) van reafirmar que el

Temperament es heretable; que es un conjunt de trets de personalitat

estables, es a dir, genèticament influïts, que apareixen en la infància en

el transcurs del primer any de vida i que romanen relativament estables

a través del temps.

Les emocions bàsiques són el nucli de la teoria de Goldsmith

(Goldsmith 1987; Goldsmith, Campos 1990), el qual defineix el

Temperament com el conjunt de diferències individuals en la expressió

de les emocions bàsiques primàries. Aquestes constitueixen la sèrie de

processos que modulen un perfil emocional. Aquests autors van senyalar

les característiques temporals i la intensitat, com a qualitats principals

del Temperament.

Mary Rothbart (1988,1989) va emfatitzar que la autoregulació i la

reactivitat son característiques principals i que constitueixen elements

centrals per a organitzar el Temperament. Va descriure les despostes

biològiques de reactivitat i els diversos processos de modulació del self.

Defineix la reactivitat com les respostes conductuals de excitabilitat i de

despertar (arousal) que son endocrines i pròpies del SNC i autònom.

Parla de 5 variables de Temperament que tenen una base fortament

biològica i poden ser observades des del primer anys de vida: Reactivitat

negativa, Reactivitat positiva, inhibició conductual, durada de l’orientació

i capacitat de l’esforç per controlar-se.

Com a resum podem agrupar tots aquest models segons la

incidència que facin en un aspecte o en altre. Així dins de la perspectiva

evolutiva- contextual, aquella que considera que el Temperament de


15

l’individu es configura a través de la interrelació constant entre els trets

propis de l’individu i els esdeveniments ambientals, hi trobem el model

de Thomas i Chess (1977).

Dins de la perspectiva de personalitat, que considera el

Temperament com una subclasse de trets de personalitat,

específicament els trets hereditaris que apareixen durant la primera

infància (0 a 2 anys) i que persisteixen al llarg de tota la vida, trobem el

model de Buss i Plomin (1987).

Dins de la perspectiva emocional, que defineix el Temperament

com les diferencies individuals en l’expressió de les emocions primàries,

hi trobem el model de Goldsmith i campos 1982).

Dins de la perspectiva psicobiològica, que defineix el Temperament

com a diferencies individuals en la reactivitat i en l’autorregualció, que

és relativament estable i que té una base biològica trobem a Rothbart

(1991)

1.2.-Comportament infantil

1.2.1.-Definició.

S’entén per comportament el conjunt de conductes (i les seves

característiques) amb les quals un individu o un grup determinat

estableixen relacions amb ells mateixos, amb el seu entorn (o context

físic) i amb el seu entorn humà, més o menys immediats.

Avui en dia, donada la amplitud i adaptabilitat, s’utilitza més el terme

de comportament que el de conducta, sobre tot desprès de la primacia


16

de la dècada del setanta, amb la prevalença del plantejaments

conductuals. Però sovint ambdós conceptes es solapen.

Aquesta definició ens obra al concepte que es clau en la mesura del

comportament: Cap comportament es per sí mateix anormal, el

comportament es normal o anormal segons el context.

Es per això que donat que el nen depèn molt dels seus pares, hi ha

autors que creuen que no es pot parlar de trastorns conductuals en la

primera infància, si no de comportaments de risc per a desenvolupar-los

en etapes posteriors. Així, San Román, Pedreira, López-Torres, Bonete,

Castelló, (2002) en un estudi sobre “prevalència de transtorns de

conducta i emocionals en nens de 2 a 3 anys” diuen:

“A estas edades existe una gran dependencia del niño de sus cuidadores, lo que obliga al clínico a considerar en su estudio tanto al propio niño como al vínculo que ha establecido con las figuras parentales y otras personas de su entorno, siendo frecuente que los diferentes informantes que tienen contacto con el niño puedan manifestar algún desacuerdo con la presencia y severidad de los problemas de conducta presentes en el niño. Las descripciones que hacen los padres acerca de su niño varían en función de múltiples variables, cada uno puede aportar datos válidos, aunque diferentes” .

Per últim, la major part dels problemes de conducta en nens petits no

s’han aïllats com a categories diagnòstiques pròpies, amb un contingut

clar i precís, ni són acceptades internacionalment, fins al punt que

alguns s’hagin preguntat si realment existeixen trastorns en aquestes

edats o bé si solament es troben símptomes de risc que puguin

desenvolupar en etapes posteriors trastorns psicològics (Koot,

Verhulst,1991).


17

1.1.2.- Models i estudis sobre el comportament infantil.

A partir de la definició ens trobem davant la importància la

importància d’elaborar instruments d’avaluació de la conducta

problemàtica, segons el context i adaptada a la nostra cultura. Cal

remarcar la importància d’Achenbach que en 1974 va publicar el text

“Developmental Psychopatology” (reeditat en 1982) que es la pionera en

aquest sentit i de la qual es va derivar el CBC (Children Behavior

Checklist) explicat en l’apartat 1.4 i que de moment es l’eina més

utilitzada. I també la de Rutter i Garmezy (1983) que van contribuir

amb un capítol de la seva obra Handbook of Child Psychology a sentar

les bases teòriques.

En quant als estudis més importants que s’han portat a terme dins de

l’avaluació del comportament (alteracions del comportament y

psicopatologia) en la primera infantesa, hem de destacar els de Ritman,

Stevenson i Graham, (1975); Earls i Ritchman(1980); Achenbach,

Edelbrock i Howell (1987); Koot i Verhulst (1991); L’interès dels quals

radica en la prevalença de les alteracions en nens petits amb problemes

conductuals.

1.3.-Hàbits del son infantil

1.3.1.-Definició.

Es defineix com a hàbits de son aquelles conductes durant el son

(o a l’hora de conciliar-lo) que s’han interioritzat (es fan de forma

repetitiva o automàtica) les quals son més comunes en un context. Per

tant ens trobem com en el cas del comportament: no hi ha cap hàbit

per sí mateix anormal, el comportament es normal o anormal segons el

context.


18

Per buscar la base científica d’aquestes afirmació hem de cercar en

estudis antropològics (Small 1998; Liedloff 2003) on es recull que les

hores de son varien en cada cultura i que la forma i els hàbits per

conciliar el son són molt diferents segons el lloc estudiat. Com a exemple

es pot destacar que els Inuït dormen sis hores a l’estiu i catorze a l’

hivern i que el dormir els nens amb companyia es un fet estès en el 80%

de la població mundial, que varia entre el pràcticament 100% en algunes

comunitats africanes, el 90% al Japó i el 54% en USA. (Morelli i col.,

1992; Super i Harkness 1982 citats a Small 1998).

Harkness (1995) (citat a Small 1998) va descobrir que els bebès

nord-americans dormen dues hores més que els Kipsigis (Kenia) i que

els nens holandesos dormen dues hores més que els nord- americans.

Es per això que en el DSM-IV-TR (ni en cap de les versions

anteriors) no es parlen d’alteracions degudes a la existència d’un hàbit o

no, ni al nombre d’hores considerades “normals”, ja que depèn del

context i la cultura. En canvi sí que hi ha tota la classificació de trastorns

del son (disomnies i parasomnies).

1.3.2.- Models i estudis sobre el hàbits de son.

Actualment hi ha una confusió entre els hàbits de son i les

alteracions en el son (segons DSM-IV-TR) com es demostra en molts del

qüestionaris que es fan per a mesurar els hàbits de son, on molts del

ítems fan referència a parasomnies, disomnies, apnees del son que mai

poden ser considerades com a hàbits de son, si no com a patologies. En

aquests sentit els qüestionaris més importants sobre els hàbits de son

inclouen ítems d’aquests tipus ( Owens: CSHQ; Hayes: SHI).


19

Els models actuals en quan a estudis sobre els hàbits de son, a

banda del instrument de mesura emprat, es poden dividir en dos:

A.- Aquells que en basen en una visió etnocentrista del son: aquells comportaments més freqüents en una societat són els únics vàlids i aquells que han de seguir tots els nens (Ferber 1985; Estivill 1995.). B.- Aquells que es basen en una visió antropològica del son: no existeix una única forma de dormir, si no que cada ú pot triar aquella que millor li vagi o sigui més adequada a la societat on viu ( McKenna 1985; Small 1998).

1.4-. Relacions entre comportament infantil, Temperament i hàbits del son

Les relacions entre el Temperament i els hàbits es troben en les

mateixes variables que s’estudien en el Temperament: ritmicitat,

adaptabilitat i persistència (Thomas i Chess 1977; CTC, Carey 2001) ja

que la ritmicitat es una de les característiques d’un bon hàbit, així com la

persistència i la adaptabilitat (veure definicions en apartat 1.1.2.).

També s’ha estudiat també les relacions de les altres variables del

Temperament amb les diverses variables que incloses en els principals

qüestionaris de hàbits de son (CSHQ de Owens, CSBS de Owens i SHI de

Hayes):

Per exemple, en un estudi (Hayes, Parker, Sallimen i Davare.

2001) on s’estudia les relacions entre el Temperament (mesurat segons

el CTC de Carey) i hàbits de son (Mesurats segons el SHI de Hayes) es

troba que els nens que dormen amb els pares presenten una mitjana

més elevada en l’escala d’Arritmicitat que els que domen sols. Tanmateix

els que dormen amb els pares també obtenen més alta puntuació

estadísticament significativa en No adaptabilitat i Intensitat.


20

En un altre estudi (Owens, Frank, Smith, Hagino, Spirito, Arrigan i

Alario. 1997) el Temperament infantil, mesurat per L’EAS (Emotionality-

Activity- Sociability Temperament Survey for children) relaciona els

elements més emocionals del Temperament amb problemes conductuals

en el son (mesurats pel CSBS). La activitat no relaciona amb cap

alteració en el son i la sociabilitat ho fa amb parasomnies.

Weissbluth (1986) en “Early sleep problems and Temperament” ja

avança que els problemes de son en els nens no sols estan relacionats

amb problemes del Temperament infantil (mesurats pel CTC), si no amb

el Temperament dels pares. Dades similars també les troben en un altre

estudi seu (Weissbluth,1989) titulat Sleep Temperament interactions.

En quan a la relació entre Hàbits de son i comportament infantil,

ens trobem que una inclou l’altra, ja que tot hàbit és per definició un

conducta, un comportament (veure definició en l’apartat 1.3.1).

No obstant hi ha estudis que relacionen els problemes en el son

amb trets de conducta. Així en l’estudi de (Owens i col. 1997) s’intenta

veure les correlacions entre el nivell d’intensitat del comportament

mesurat pel ECBI (Eyberg Child Behavior Inventory) i els problemes

conductuals en el son, les apnees i les parasomnies (mesurats segons el

CSBS) resultant més significativa la relació amb parasomnies i amb

apnees que amb les conductes problemàtiques durant el son.

Potser on més s’han estudiat les alteracions en el son ha estat en

els comportaments patològics y trastorns de la conducta (TDHA,

hiperexcitabilitat, ansietat, estrés,) com es reflecteix en els estudis de

Fisher i Rinehart (1990) “Stress, arousal, psycopathology and

Temperament: a multidimensional approach to sleep disturbance in

children” o el de Crabtree, Ivanenko, Gozal (2003) “Clinical and parental

assesment of sleep in children with attention- deficit hyperactivity


21

disorder referred to a pediatric Sleep medecine center” o el de O’Brien,

Ivanenko, Mclaughlin, Robin, Leigh, Klaus i Gozal (2003) “Sleep

Disturbances in Children with attention deficit hyperactivity disorder”.

1.5.-Mesures psicològiques

Les eines emprades per obtenir les dades de Temperament,

comportament i hàbits de son en els nens han estat per aquest ordre:

- Escales de Temperament infantil Carey - Test de comportament de Achenback - Qüestionari de hàbits de son infantils de Owens. Aquests tres qüestionaris s’han adaptat i traduït expressament per

aquest treball d’investigació, ja que no hi havia una versió en llengua

espanyola.

1.5.1-.-Escales de Temperament infantil Carey:The Carey Temperament Scales: (CTC; Carey, 2001).

Les escales de Temperament de Carey fan referència als 9 tipus de

Temperament descrit per Thomas i Chess (1977). Existeixen diferents

versions segon els diferents rangs d’edat .Per aquest estudi s’ha utilitzar

la versió per a nens i nenes de 3 a 7 anys anomenades BSQ (Behabioral

Style Questionnaire). Es per això que, tot i que el nom de les escales

sigui CTC, en aquest estudi es farà referència al CTC quan es parli de les

escales en general i del BSQ quan ho fem del qüestionari per a nens de 3

a 7 anys.

Així tenim, segons el rang de edat:

- Early Infancy Temperament Questionnaire (EITQ) de 1 a 4 mesos. - Revised Infant Temperament Questionnaire (RITQ) de 4 a 8 mesos. - Toddler Temperament Scale (TTS) de 1 a 2 anys. - Behavioral Style Questionnaire ( BSQ) de 3 a 7 anys. - Middle Chilhood Temperament Questionnaire ( MCTQ) de 8 a 12 anys.


22

El qüestionari del BSQ consta de 100 ítems a contestar per els

pares, distribuïts en 9 escales d’Activitat (ACT), Arritmicitat (ARI), No-

aproximació (NAP), No-adaptabilitat (NAD), Intensitat de Resposta

(INT), Humor Negatiu (HNE), No-persistència (NPE), Distractibilitat (DIS)

i Dintell Baix (DIB).

1.5.2.-Test de comportament de Achenback: Children Behavior Checklist. (CBC. Achenbach y Edelbrock, 1983). Aquest qüestionari consta de 113 ítems (agrupats en 9 subescales:

Agressivitat, Depressió, Obsessió- Compulsió, Delinqüència, Ansietat,

Problemes Somàtics, Delinqüència no Socialitzada, Hiperactivitat i

Retraïment Social) a contestar per als pares. El format de resposta es

una escala Likert de 3 ( 0=fals o rarament, 1=en part o algunes

vegades, 2=cert o quasi sempre).

Aquest qüestionari recull de forma estandarditzada, amb resultats

quantitatius, la descripció que els pares fan sobre els comportaments i

sentiments dels seus fills a l’actualitat o en els darrers sis mesos.

Per l’aplicació al nostre estudi es van escollir tan sols 5 subescales

(Agressivitat (AGR), Depressió (DEP), Ansietat (ANS), Hiperactivitat

(HIP) i Retraïment Social (RES).), amb la qual cosa el qüestionari que

hem fet servir consta de 54 ítems, a respondre igualment per als pares o

cuidadors dels nens.


23

1.5.3.-Qüestionari de habits de son infantils de Owens. The Children’s Sleep Habits Questionnaire (CSHQ. Owens et al. 2000).

El qüestionari sobre hàbits de son de Owens consta de 35 ítems (a

respondre per els pares o cuidadors dels nens) agrupats en 8 tipus d’

alteracions: Resistència al son (RSO), Temps que tarda en conciliar el

son (TCS), Durada del son (DUS), Ansietat nocturna (ANN), Despertars

nocturns (DEN), Parasomnies (PAR), Problemes respiratoris del son

(PRS) i Dificultat matutina (DIM).

El CSHQ està pensat per a nens entre 4 i 10 anys. El format de

resposta es una escala Likert de tres (1=rarament, 2=De vegades,

3=Freqüentment) complementades amb una pregunta sobre si per als

pares representa un problema o no ( respostes possibles: si, no, o no

aplicable al cas).

1.6.-Objectius

L’objectiu principal d’aquest treball és exploratori. El que es pretén

es posar en relació les variables relatives al Temperament amb la

conducta i els hàbits del son, i també relacionar la conducta amb els

hàbits de son. Aquest estudi es un treball preliminar d’un altre treball

més complex en el que junt als tres tipus de variables esmentades es

recolliran variables relatives al nivell de maduració cognitiva dels infants

i variables relatives al pares, com ara el Temperament patern i materns,

personalitat, i satisfacció marital.

Tal com indiquen alguns treballs previs, el Temperament infantil és

predictor de conducta adaptativa i no adaptativa. El Temperament també

s’ha relacionat amb els hàbits de son , sobre tot aquells que fan

referència a la ritmicitat i a l’ansietat en el dormir. Per tant, els

objectius que ens proposem faran referència a explorar les relacions


24

entre aquestes variables a través dels instruments de mesura

esmentats.

1.6.1.-Objectius en relació al Temperament i conducta:

1.6.1.1.- S’esperen relacions positives entre les variables

Temperamentals relatives a sociabilitat, com ara la Activitat, No

persistència i Distractibilitat amb les variables comportamentals de

Hiperactivitat i Agressivitat.

1.6.1.2.- S’espera que les variables Temperamentals relatives a

emocionabilitat, com ara No Adaptabilitat, Humor Negatiu i Dintell baix

es relacionin negativament amb les comportamentals de Retraïment,

Depressió i Ansietat.

1.6.2.-En relació a la conducta i hàbits del son:

1.6.2.1. S’espera que els nens amb més problemes de conducta

exterioritzada, com ara hiperactivitat i agressivitat presentin més

Resistencia al son i Despertatrs nocturs.

1.6.2.2. S’espera que els nens amb problemes de conducta interioritzada

com Retraïment Social, Ansietat i Depressió presentin més Temps de

Conciliació del són i Durada del son.


25

1.6.3.-En relació al Temperament i hàbits del son:

1.6.3.1.-S’espera que els nens amb Temperament més emotiu com ara

No aproximació, no Adaptabilitat, Humor negatiu presentin més ansietat

nocturna i menys durada del son.

Per estudiar les relacions esmentades entres els tres tipus de

variables utilitzarem procediments bivariants i multivariants. Per els

primers s’emprarà la correlació de Pearson, i per els segons l’anàlisi de

components principals.

A més a més ens interessa estudiar les variables de Temperament

i qualitat de son en relació a la conducta. A tal efecte formarem dos

grups amb puntuacions altes i baixes en les variables del CBC i a través

d’anàlisis discriminants observarem les variables Temperamentals i de

son que discriminen millor els grups de subjectes segons la conducta.


26

2.-MÈTODE


27

2.1.-Subjectes

En aquest estudi varen participar inicialment uns 200 subjectes,

que un cop eliminats aquells amb dades no vàlides, van reduir-se a 123.

Aquests 123 subjectes (70 nens i 53 nenes) estan compresos entre els 4

i 8 anys d’ edat (M=5.63;D.e.: 1.20). La mitjana i desviació per gènere

fou de 5.64 (1.29) i 5.62 (1.10) per a nens i nenes respectivament. Les

distribucions de freqüències de subjectes per a cada edat varen ser de la

forma següent: a) 28 casos de 4 anys, b) 29 de 5 anys, c) 32 de 6 anys,

d), 28 de 7 anys , i e) 6 de 8 anys. La distribució per sexes es mostra

detalladament a la Taula 2. Aquesta mostra es va obtenir entre el

alumnes de primària de dos col·legis públics, un de Lleida i l’altre de

Mollerussa.

Les freqüències per sexe es poden també observar a la Figura 1 on

es veu més gràficament la caiguda de subjectes de 8 anys. Aquest fet és

perquè la mostra inicial que es va demanar era de subjectes de 4 a 7

anys però en el transcurs de les probes hi va haver nens que van fer el

seu 8è aniversari.

Taula 2

Distribució de freqüències per edat segons el sexe..

Nens Nenes Edat (anys) Freq. % % acumulat Freq % % acumulat 4 18 25.7 25.7 10 18.9 18.9 5 16 22.9 48.6 13 24.5 43.4 6 13 18.6 67.1 19 35.8 79.2 7 19 27.1 94.3 9 17.0 96.2 8 4 5.7 100.0 2 3.8 100.0 Total 70 100.0 53 100.0


28

2.2.-Instruments

2.2.1.-The Carey Temperament Scales: (CTC; Carey, 2001).

Les escales de Temperament de Carey fan referència als 9 tipus de

Temperament descrit per Thomas i Chess (1977). Existeixen diferents

versions segon els diferents rangs d’edat com ja ha quedat reflectit a

l’apartat teòric. Per aquest estudi s’ha utilitzar la versió per a nens i

nenes de 3 a 7 anys anomenades BSQ (Behabioral Style Questionnaire).

El qüestionari consta de 100 ítems distribuïts en 9 escales d’Activitat

(ACT), Arritmicitat (ARI), No-aproximació (NAP), No-adaptabilitat (NAD),

Intensitat de Resposta (INT), Humor Negatiu (HNE), No- persistència

(NPE), Distractibilitat (DIS) i Dintell Baix (DIB). Les escales mostren una

fiabilitat alfa que oscil·la entre 0.47 en Dintell i 0.80 en No-

aproximació. Essent el test-retest 0.67 i 0.94 en el mateixos apartats.

A la Taula 3 es poden observar la mitjana, desviació estàndard,

fiabilitat alfa i test- retest del BSQ.

3 4 5 6 7 8 9

edat del subjecte

0

5

10

15

20

25

Freq

üènc

ia

Mean = 5,64Std. Dev. = 1,286N = 70

sexe: nen

edat del subjecte

3 4 5 6 7 8 9

edat del subjecte

0

5

10

15

20

Freq

üènc

ia

Mean = 5,62Std. Dev. = 1,096N = 53

sexe: nena

edat del subjecte

Figura 1: Gràfica de distribució d’edat per cada sexe.


29

Taula 3

BSQ: valors de mitjana, desviació estàndard, alfa i test- retest

mitjana desviació alfa Test- retest

Activitat 3.56 0.75 0.76 0.93

Arritmicitat 2.75 0.68 0.48 0.80

No Aproximació 2.99 0.94 0.80 0.94

No Adaptabilitat 2.55 0.72 0.72 0.85

Intensitat 4.52 0.65 0.71 0.75

Humor Negatiu 3.31 0.68 0.66 0.87

No Persistencia 2.87 0.69 0.60 0.70

Distractibilitat 3.89 0.81 0.70 0.82

Dintell Baix 3.98 0.60 0.47 0.67

2.2.2.- Children Behavior Checklist. CBC. Achenbach y Edelbrock. (1983). Qüestionari de conducta per a nens de Achenbach.

D’Aquest qüestionari original de 113 ítems (agrupats en 9

subescales: Agressivitat, Depressió, Obsessió- Compulsió, Delinqüència,

Ansietat, Problemes Somàtics, Delinqüència no Socialitzada,

Hiperactivitat i Retraïment Social) es van escollir tan sols 5 subescales,

amb la qual cosa el qüestionari que hem fet servir consta de 54 ítems (a

respondre per als pares o cuidadors dels nens) agrupats en les següents

5 subescales ( Agressivitat (AGR), Depressió (DEP), Ansietat (ANS),

Hiperactivitat (HIP) i Retraïment Social (RES).). El format de resposta es

una escala Likert de 3 ( 0=fals o rarament, 1=en part o algunes

vegades, 2=cert o quasi sempre). La alfa mitjana informada fou de

0.96.

2.2.3.- The Children’s Sleep Habits Questionnaire (CSHQ).


30

El qüestionari sobre hàbits de son de Owens consta de 35 ítems (a

respondre per els pares o cuidadors dels nens) agrupats en 8 tipus d’

alteracions: Resistència al son (RSO), Temps que tarda en conciliar el

son (TCS), Durada del son (DUS), Ansietat nocturna (ANN), Despertars

nocturns (DEN), Parasòmnies (PAR), Problemes respiratoris del son

(PRS) i Dificultat matutina (DIM)( Owens et al., 2000).

El CSHQ està pensat per a nens entre 4 i 10 anys. El format de

resposta es una escala Likert de tres (1=rarament, 2=De vegades,

3=Freqüentment) complementades amb una pregunta sobre si per als

pares representa un problema o no ( respostes possibles: si, no, o no

aplicable al cas). El qüestionari presenta una fiabilitat alfa que oscil·la

entre 0.36 i 0.70.(PAR i RDO respectivament).

Taula 4

CSHQ: valors de mitjana, desviació estàndard, alfa i test- retest

mitjana desviació alfa Test- retest

Resistencia al son 7.06 1.89 0.70 0.68

Temps de conciliació 1.25 0.53 - 0.62

Durada del son 3.41 0.93 0.69 0.40

Ansietat nocturna 4.89 1.45 0.63 0.80

Despertars nocturnes 3.51 0.89 0.54 0.63

Parasomnies 8.11 1.25 0.36 0.61

Problemes respiratoris 3.24 0.63 0.51 0.69

Dificultats matutines 9.64 2.80 0.65 0.64


31

2.3-Procediment

Prèviament al desenvolupament del procediment, es va fer una

reunió amb els responsables del col·legis participants per tal d’explicar

l’objecte de la nostra investigació i la tasca a desenvolupar en el centre.

Es va elaborar des de el Departament de Pedagoga i Psicologia de

la UdL una carta de presentació per a les escoles, per tal de fer-ho més

oficial de cara al Departament d’ Educació, i que també es va fer arribar

als pares per la presentació del projecte i la seva autorització a participar

en el mateix. Aquesta carta es pot consultar a l’annex 1.

Un cop vam tenir l’autorització dels pares es va fer arribar a cada

família els dossier amb els qüestionaris a omplir i es va quedar amb els

pares per tal de supervisar-los. Els dossier es van donar en un sobre

tancat amb el nom del nen/a a la portada i es van repartir des de

l’escola. Els qüestionaris es poden consultar a l’annex 2 el BSQ, a l’annex

3 el CBC i a l’annex 4 el CSHQ.

Les dades es varen digitalitzar i posteriorment es van introduir en

una matriu de dades en SPSS. Tot seguir es van processar

estadísticament amb la versió 12.0 d’aquest paquet estadístic.

2.4. Tractament estadístic

Primerament s’obtingueren els descriptius de cada variable de

l’estudi (mitjana, desviació, mesures de distribució i consistència interna)

i es calcularen les diferències de mitjanes per sexe. Posteriorment es

varen correlacionar les variables dels tres qüestionaris en diferents

matrius. Amb la finalitat d’explorar de forma múltiple les relacions entre

les escales dels tres qüestionaris es realitzà un anàlisi de components


32

principals, i per últim es calculà la funció discriminant per a grups criteri

“baixos” i “alts” en les escales del CBC (Agressivitat (AGR), Depressió

(DEP), Ansietat (ANS), Hiperactivitat (HIP) i Retraïment Social (RES))

amb la finalitat de conèixer la contribució classificatòria de les escales de

Temperament i Hàbits respecte a les variables de conducta infantil.


33

3.-RESULTATS


34

3.1.- Descriptius, diferències per sexe, valors de distribució i consistència

interna

A la Taula 5 es mostren les mitjanes, desviacions, diferències t-

test, mesures de distribució i consistència interna alfa per a cada

variable dels tres qüestionaris. En la majoria de les variables no es

troben diferències de sexe significatives. Únicament dues escales de

Temperament NPE i DIS obtenen mitjanes estadísticament significatives

segon el sexe. El nois puntuen més que les noies en ambdues escales.

En referència a les escales de comportament de Achenbach.

Només s’apunten algunes diferències no estadísticament significatives

com ara una mitjana lleugerament superior dels nens en HIP. En aquesta

línea les nenes també puntuen més alt que els nens en RET, DEP i ANS.

Però com ja hem comentat aquestes diferències no van resultar

estadísticament significatives.

Pel que fa a les subescales de hàbits de son, tot i que no hi

ha diferències significatives per sexe, les nenes puntuen més alt en

Temps de conciliar el son (TCS), en Durada de son (DUS), en Despertars

nocturns (DEN) i problemes respiratoris (PRS). Els nens, en canvi, ho fan

en Resistència a anar a dormir (RES), amb Ansietat nocturna (ANN), en

problemes respiratoris (PRS) i en dificultats de despertar al matí (DIM).

Pel que fa a l’alfa, en les escales de temperament es mou entre

0.25 en Dintell Baix (DIB) i 0.78 en Activitat (ACT). En el qüestionari de

comportament entre un 0.50 en Ansietat (ANS) i un 0.85 en Agressivitat

(AGR); I en el de Hàbits de son entre un 0.20 en Despertars nocturns

(DEN) i un 0.78 en Resistència al son (RSO).


35

Taula 5.

Descriptius. comparació de mitjanes per gènere, Curtosis, Asimetria i alfa.

Nenes Nens Tots

M

DT

M

DT

t-test

Sig K

A

α

Edat 5.62 1.1 5.64 1.29 0.09 Ns -0.06 0.11 -- Activitat 3.37 0.66 3.24 0.69 0.99 Ns 0.19 0.06 0.78 Arritmicitat 2.93 0.50 3.09 0.45 -1.88 Ns 0.15 -0.07 0.20 No Aproximació 3.10 0.71 3.11 0.84 -0.09 Ns 0.05 0.08 0.72 No Adaptació 2.56 0.61 2.58 0.62 -0.16 Ns -0.27 0.06 0.73 Intensitat resposta 3.98 0.49 3.96 0.66 0.26 Ns -0.10 0.04 0.52 Humor Negatiu 3.02 0.56 3.07 0.74 -0.41 Ns -0.11 0.18 0.73 No Persistència 2.88 0.63 3.11 0.65 -1.97 0.05 -0.11 0.11 0.55 Distractibilitat 3.63 0.67 4.07 0.65 -3.66 0.001 0.40 -0.10 0.67 Dintell Baix 3.75 0.48 3.88 0.53 -1.31 Ns -0.02 -0.16 0.25 Hiperactivitat 14.43 2.58 15.07 3.40 1.18 Ns 3.70 1.59 0.71 Retraïment 13.34 2.61 13.19 2.35 0.34 Ns 1.19 1.08 0.65 Agressivitat 23.14 4.87 23.47 5.32 -.0.35 Ns 0.76 0.86 0.85 Depressió 15.87 3.33 15.77 3.13 0.17 Ns 0.81 0.87 0.75 Ansietat 12.12 2.01 11.87 1.74 0.73 Ns 2.41 1.43 0.50 Resistència al son 7.01 1.93 7.14 1.91 -0.35 Ns 3.79 2.07 0.78 Temps Conciliació 1.26 0.63 1.21 0.53 0.47 Ns 4.15 2.36 - Durada del son 3.61 1.12 3.46 1.00 0.79 Ns 2.70 1.93 0.65 Ansietat nocturna 5.00 1.49 5.49 1.67 -1.67 Ns 1.03 1,30 0.54 Despertars nocturns 5.13 0.62 5.08 0.59 0.46 Ns 3.78 0.87 0.20 Parasomnies 8.28 1.45 8.52 1.89 -0.74 Ns 0.77 1.19 0.49 Problemes respiratoris 3.42 0.86 3.39 0.75 0.19 Ns 4.35 2.15 0.46 Despertar al matí 12.94 2.28 13.54 2.01 -1.51 Ns -0.35 1.14 0.32

També podem observar, en el cas de les escales de Temperament,

que tant la Curtosi com a l’Asimetria, les distribucions són al voltant de

cero ja que segueixen una distribució normal. No succeeix així en el

qüestionari de Achenbach (comportament) i en el de hàbits de son, ja

que solament puntuen les alteracions o patologies, no es una mostra que

segueixi la corba normal.

A continuació veurem els histogrames que ens expliquen la

freqüència de resposta per edat (segons el sexe) de les escales de

temperament (BSQ).


36

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_activ

0

2

4

6

8

10

12

Frecu

encia

Mean = 3.2474Std. Dev. = 0.69356N = 51

sexe: nena

c_activ

2.00 2.50 3.00 3.50 4.00 4.50

c_rhyth

0

5

10

15

20

Frecu

encia

Mean = 3.0897Std. Dev. = 0.44988N = 52

sexe: nena

c_rhyth

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_appro

0

2

4

6

8

10

Frecu

encia

Mean = 3.1119Std. Dev. = 0.83603N = 52

sexe: nena

c_appro

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_adapt

0

2

4

6

8

10

Frecu

encia

Mean = 2.5768Std. Dev. = 0.61843N = 51

sexe: nena

c_adapt

2.50 3.00 3.50 4.00 4.50 5.00 5.50

c_intens

0

2

4

6

8

10

Frecu

encia

Mean = 3.9551Std. Dev. = 0.65854N = 52

sexe: nena

c_intens

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_mood

0

2

4

6

8

10Fre

cuen

cia

Mean = 3.0689Std. Dev. = 0.74403N = 52

sexe: nena

c_mood

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_persi

0

2

4

6

8

10

Frecu

encia

Mean = 3.1135Std. Dev. = 0.6523N = 52

sexe: nena

c_persi

2.50 3.00 3.50 4.00 4.50 5.00 5.50

c_distra

0

2

4

6

8

10

12

Frecu

encia

Mean = 4.0698Std. Dev. = 0.64765N = 53

sexe: nena

c_distra

2.50 3.00 3.50 4.00 4.50 5.00

c_thres

0

2

4

6

8

10

12

Frecu

encia

Mean = 3.8782Std. Dev. = 0.53092N = 50

sexe: nena

c_thres

Figura 2 : BSQ. Freqüència de respostes per edat segons el sexe (nenes)


37

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_activ

0

2

4

6

8

10

12

14

Frecu

encia

Mean = 3.3712Std. Dev. = 0.66224N = 69

sexe: nen

c_activ

1.50 2.00 2.50 3.00 3.50 4.00 4.50

c_rhyth

0

5

10

15

20

Frecu

encia

Mean = 2.9265Std. Dev. = 0.49824N = 68

sexe: nen

c_rhyth

1.00 2.00 3.00 4.00 5.00

c_appro

0

5

10

15

20

Frecu

encia

Mean = 3.0989Std. Dev. = 0.70972N = 68

sexe: nen

c_appro

1.00 1.50 2.00 2.50 3.00 3.50 4.00

c_adapt

0

2

4

6

8

10

12

Frecu

encia

Mean = 2.5585Std. Dev. = 0.60806N = 67

sexe: nen

c_adapt

2.50 3.00 3.50 4.00 4.50 5.00 5.50

c_intens

0

3

6

9

12

15

Frecu

encia

Mean = 3.9838Std. Dev. = 0.49497N = 67

sexe: nen

c_intens

1.50 2.00 2.50 3.00 3.50 4.00 4.50

c_mood

0

5

10

15

20

Frecu

encia

Mean = 3.0184Std. Dev. = 0.56443N = 68

sexe: nen

c_mood

1.00 2.00 3.00 4.00

c_persi

0

2

4

6

8

10

12

14

Frecu

encia

Mean = 2.8812Std. Dev. = 0.63159N = 69

sexe: nen

c_persi

2.00 3.00 4.00 5.00

c_distra

0

5

10

15

20

Frecu

encia

Mean = 3.629Std. Dev. = 0.66711N = 69

sexe: nen

c_distra

2.00 2.50 3.00 3.50 4.00 4.50 5.00

c_thres

0

5

10

15

20

Frecue

ncia

Mean = 3.7518Std. Dev. = 0.48497N = 63

sexe: nen

c_thres

Figura 3: BQS.Freqüència de respostes per edat segons el sexe (nens).


38

3.2.-Anàlisi correlacional

3.2.1.Correlacions entre Temperament i Conducta (BSQ-CBC).

A la Taula 6 es mostra una matriu de correlacions per cada sexe

entre les escales de Temperament i les escales de Comportament.

Taula 6

Correlacions entre CTC i CBC per sexes.

Sexe HIP RES AGR DEP ANS Nen Activitat .06 .03 .48 -.03 .21 Arritmicitat -.08 .05 .16 .01 -.05 No Aproximació .19 .30 .04 .21 .15 No Adaptabilitat .35 .45 .28 .32 .31 Intensitat .31 .21 .29 .16 .32 Humor Negatiu .38 .46 .51 .31 .42 No Persistència .36 .33 .32 .19 .26 Distractibilitat .04 .26 .16 -.01 .09 Dintell Baix -.10 -.08 -.17 .14 -.14Nena Activitat .17 .24 .48 -.26 .18 Arritmicitat -.19 -.01 -.07 .07 -.01 No Aproximació .13 .07 -.05 .36 .07 No Adaptabilitat .30 .49 .39 .39 .22 Intensitat .19 .47 .43 .11 .14 Humor Negatiu .34 .49 .43 .31 .17 No Persistència .43 .06 .34 -.24 .11 Distractibilitat -.21 -.11 -.07 -.35 -.10 Dintell Baix -.11 .26 .21 .19 .26

*p< 0.05 (a partir de 0.25); **p< 0.01 (a partir de 0.28); ***p<0.001 (a partir de 0.37). HIP= Hiperactivitat. RES= Retraïment social. AGRE= Agressivitat. DEP= Depressió ANS= Ansietat.

• En el grup de nois Hiperactivitat correlaciona positivament amb

NAD, INT, HNE, NPE; i en el grup de noies amb NAD, HNE i NPE.

• El Retraïment Social correlaciona positivament en el nois amb NAP,

NAD, HNE, NPE, DIS, mentre que per les noies ho fa amb NAD,

INT, HNE i DIB.

• La Agressivitat correlaciona positivament en el grup de nois amb

ACT, NAD, INT, HNE, i NPE, mentre que en el grup de noies ho fa

amb ACT, NAD, INT, HNE i NPE.


39

• La Depressió correlaciona positivament en el nois amb NAD i HNE,

mentre que per les noies ho fa amb NAP, NAD i HNE. En les noies

també hi ha dos correlacions més però de caire negatiu: ACT i DIS.

• Pel que fa a la ansietat correlaciona positivament per al nois en

NAD, INT, HNE i NPE, mentre que en el grup de noies solament ho

fa amb DIB.

3.2.2.-Correlacions entre Conducta i Qualitat de Son (CBC-CSHQ). A la Taula 7 es mostra una matriu de correlacions entre les escales

de conducta i les hàbits de son.

Taula 7

Correlacions entre el CBC i CSHQ

sexe HIP RES AGR DEP ANSnen Resistència al son .07 .11 .15 .10 .12

Temps Conciliació -.14 .02 -.15 -.07 -.16 Durada del son .21 .21 -.01 .10 .05 Ansietat nocturna .23 .26 .19 .18 .25 Despertars nocturns -.02 -.06 -.08 .12 -.03 Parasomnies .37 .39 .26 .22 .43 Problemes respiratoris .33 .40 .45 .13 .45 Dificultat matutina .10 .09 .05 .11 .25

nena Resistència al son -.14 .04 .05 -.07 .17 Temps Conciliació .11 .04 .21 -.05 .07 Durada del son .10 -.12 .02 .01 -.03 Ansietat nocturna .11 .32 .23 .20 .17 Despertars nocturns .05 -.17 -.01 .10 -.04 Parasomnies .22 .31 .31 -.09 .25 Problemes respiratoris .23 .23 .03 .06 .17 Dificultat matutina .26 .09 -.00 .14 .08

*p< 0.05 (a partir de 0.20). **p< 0.01 (a partir de 0.30) ***p<0.001 (a partir de 0.40). HIP= Hiperactivitat. RES= Retraïment social. AGRE= Agressivitat. DEP= Depressió ANS= Ansietat

• En el grup de nois la Hiperactivitat (HIP) correlaciona positivament

amb DUS, ANN, PAR i PRS. En el grup de nenes, la Hiperactivitat

(HIP) ho fa amb PAR, PRS I DIM.


40

• En el grup de nens el Retraïment Social (RES) correlaciona

positivament amb la DUS, ANN, PAR I PRS. En les nenes amb ANN,

PAR I PRS.

• La Agressivitat (AGR) correlaciona positivament per al grup de nois

amb PAR i PRS. I pel que fa a les nenes amb TCS, ANN I PAR.

• La Depressió (DEP) correlaciona positivament amb els nens

respecte a PAR i amb les nenes amb ANN.

• La ansietat (ANS) correlaciona positivament en el grup de nens

amb ANN, PAR, PRS I DIM. Amb les nenes solament amb PAR.

3.2.3.-Correlacions entre Temperament i Qualitat del Son (BQS-CSHQ). A la Taula 8 es mostra una matriu de correlacions entre el

qüestionari d’hàbits de son i el de temperament per sexes.

• La Resistència al Son (RSO) no correlaciona amb cap tret de

temperament ni en els nois ni en les noies.

• El Temps de Conciliació del son (TCS) correlaciona positivament

amb els nois amb Arritmicitat i negativament amb Intensitat. En el

grup de nenes no s’han trobat correlacions ni positives ni

negatives.

• La Durada del Son (DUS) correlaciona positivament amb els nois

amb Activitat i no hi ha correlacions amb les noies.

• La Ansietat Nocturna (ANN) correlaciona positivament amb els nois

amb No Adaptabilitat i Humor Negatiu i correlaciona negativament

amb Activitat amb les noies.

• Els Despertars Nocturns (DEN) no presenten cap correlació amb

els nois, i correlacionen positivament en el grup de noies amb No

Aproximació i negativament amb Distractibilitat.

• Les Parasomnies (PAR) correlacionen positivament amb el nois

amb Intensitat i No Persistència. Amb les noies correlaciona


41

positivament amb Activitat, Arritmicitat, Intensitat i Distractibilitat;

i ho fa negativament amb No Aproximació i Activitat.

• Els Problemes Respiratoris durant el Son (PRS) presenten una

correlació positiva en els nois amb Activitat, Humor negatiu, No

Persistència; i negativament amb Activitat. Pel que fa a les nenes

sols correlaciona negativament amb Activitat.

• Els Despertars pel Matí (DIM) correlacionen de forma positiva amb

els nens la Arritmicitat, No Aproximació, Intensitat I Humor

Negatiu. En les nenes amb la Arritmicitat, No Aproximació,

Intensitat i Distractibilitat.

Taula 8

Correlacions entre el BQS i CSHQ per sexe.

*p< 0.05 (a partir de 0.24). **p< 0.01 (a partir de 0.30). ***p<0.001 (a partir de 0.40). RSO= Resistència al son. TCS= Temps de conciliació. DUS= Durada del son. ANN= Ansietat nocturna. DEN= Despertars nocturns. PAR= Parasomnies. PRS= Problemes respiratoris durant el son. DIM= Dificultat matutines.

sexe RSO TCS DUS ANN DEN PAR PRS DIM nen Activitat .04 -.19 -.19 .01 -.04 .12 .29 .15 Arritmicitat .16 .21 .00 .06 -.13 .13 .19 .24 No Aproximació .02 .02 .08 .14 -.09 .06 .14 .28 No Adaptabilitat .16 -.05 -.05 .24 .10 .09 .06 .01 Intensitat -.01 -.23 .05 .13 -.09 .25 .15 .29 Humor Negatiu .15 -.13 .01 .31 .08 .15 .24 .25 No Persistència .03 .14 .05 .05 .07 .23 .27 -.02 Distractibilitat .01 -.01 -.09 -.02 -.09 .10 .17 .01 Dintell Baix -.10 -.12 .04 -.07 .11 -.03 -.13 .04 nena Activitat .06 .06 .05 -.02 -.10 .31 .03 .01 Arritmicitat .08 .04 -.14 .02 .19 .26 -.07 .30 No Aproximació -.06 .10 -.07 .10 .23 -.25 -.06 .22 No Adaptabilitat .03 .07 .11 .11 -.14 .03 .02 .10 Intensitat .01 -.09 .01 .05 -.18 .37 -.01 -.21 Humor Negatiu -.01 .17 .05 .07 -.16 .19 -.00 .10 No Persistència .05 .12 .19 .03 -.16 .05 .14 -.01 Distractibilitat .05 -.04 .08 -.13 -.27 .21 -.00 -.22 Dintell Baix .09 .06 -.11 .19 -.02 .11 -.16 -.12


42

3.3.-Anàlisis factorial exploratori (BQS-CBCA-CSHQ).

Amb la finalitat d’estudiar conjuntament les relacions entre les

diferents escales dels tres qüestionaris utilitzats s’ha realitzat un anàlisis

de components principals amb rotació varimax. La mesura d’adequació

mostral de Kaiser-Meyer-Olkin va ser de 0.67. El Xi quadrat (χ2 )

aproximat de 785.92, amb 231 graus de llibertat (p<0.001). Amb el

criteri d’extracció de factor d’autovalor igual o superior a 1 es troben 8

factors que expliquen el 70.94% del total de la variança. No obstant,

s’observa que el factor més prominent és el primer, seguit del segon,

tercer i quart. A partir del quart els autovalors son molt semblants. Per

aquesta raó em extret quatre factors que expliquen el 47.80% del total

de la variança (Taula 9).

Taula 9

Anàlisis de components principals amb rotació Varimax del BES, CSHQ i CBCA

1 2 3 4 HNE. Humor negatiu. .76 .13 .36 -.03NAD. No adaptabilitat. .72 .15 .00 .07DEP. Depressió.. .68 .07 -.11 .07NAP. No aproximació. .66 -.09 -.43 -.01RES. Retraïment social. .58 .47 .24 .06PRS. Problemes respiratòris. .04 .75 -.05 -.04AGR. Agressivitat .36 .60 .44 .05HIP. Hiperactivitat. .49 .59 .05 -.06ANS. Ansietat. .44 .55 .19 .00PAR. Parasomnies. .02 .53 .35 .28NPE. No persistència. .16 .47 .04 .05DIM. Dificultats matutines. .13 .41 -.14 -.20ARI. Arritmicitat. -.17 .29 -.02 .14INT. Intensitat de resposta. .37 .09 .70 -.06DIB. Dintell Baix. .24 -.35 .56 -.03DIS. Distractibilitat. -.13 .02 .55 .01ACT. Activitat. -.08 .50 .55 -.11DEN. Despertars nocturns. .07 -.06 -.25 -.15RSO. Resistència al son. .03 .08 .07 .89ANN. Ansietat nocturna. .25 .12 .06 .80TCS. Temps de conciliació. -.06 .07 -.29 .42DUS. Durada del son. -.01 -.14 .04 .32% 14.84 13.71 10.55 8.70

HNE:Humor negatiu. NAD:No adaptabilitat. DEP:Depressió. NAP:No aproximació. RES:Retraïment social. PRS:Problemes respiratoris durant el son. AGR:Agresivitat. HIP:Hiperactivitat. ANS:Ansietat. PAR:Parasomnies. NPE:No persistència. DIM:Dificultats pel matí. ARI:Arritmicitat. INT:Intensitat de resposta. DIB:Dintell Baix. DIS:Distractibilitat. ACT:Activitat. DEN:Despertars per la nit. RSO:Resistència al son. ANN:Ansietat nocturna. TCS:Temps de conciliació. DUS:Durada del son.


43

El primer factor està integrat per tres escales de Temperament

(BQS) i dos escales de Comportament (CBCA): Humor Negatiu; No

Adaptabilitat, Depressió, No aproximació i Retraïment Social. Com es pot

veure les 5 escales que formen el factor estan relacionades amb

problemes emocional de tipus interioritzat.

El factor 2 està integrat per tres escales d’hàbits de son, tres de

comportament i dos de temperament. Aquest factor queda representat

per escales dels tres qüestionaris de tipus més comportamental o

externalitzat. Les tres escales de son (7-6-8) fan referència a problemes

per dormir referents a: Dificultats respiratòries, Parasomnies ( sobre tot

inquietud motora) i Dificultats per despertar al matí. Les escales de

Temperament incloses en el factor són les de No Persistència i

Arritmicitat, i les escales de comportament són les d’Agressivitat,

Hiperactivitat i Ansietat.

El factor 3 queda integrat per 4 escales de Temperament

(Intensitat, Dintell Baix, Distractibilitat i Activitat).

El factor 4 per 4 d’hàbits de son ( Resistència al Son, Ansietat

Nocturna, Temps de Conciliació i Durada del Son).

3.4.-Anàlisi discriminant (BES-CSHQ versus CBCA) 3.4.1.-Hiperactivitat. S’ha realitzat un anàlisi de la funció discriminant per als grups

criteri baixos i alts en Hiperactivitat (+1 d.e.). El mètode seguit és el

mètode pas per pas que inclou exclusivament les variables que entren

en la funció discriminant. La Lambda de Wilk va ser de 0.25, Xi quadrat


44

(χ2 ) de 20.24 (g.ll.:4; p<0.001). La fórmula discriminant de la funció

estandarditzada inclou les variables NAP (-1.208), HNE (1.325), NPE

(0.644) i DUS (0.830). Les mitjanes de les funcions centroides foren de

-2.093 i 1.221 per els grups baix i alt en Hiperactivitat. A la Taula 10 es

pot veure les casos correctament classificats. En el grup de “baixa

hiperactivitat” s’hi troben 8 subjectes, del quals els 8 es van classificar

correctament. En el grup “Alta hiperactivitat” hi ha 17 subjectes dels

qual 16 es classificaren bé i 1 malament. El percentatge total de

classificació correcte fou de 96%.

Taula 10

Classificació de grups alts i baixos en hiperactivitat

hiperactivitat Grup de pertinença

pronosticat Total

1 (baix) 2 (alt) Recompte 1 (baix) 8 0 8 2 (alt) 1 16 17 % 1 (baix) 100 0 100 2 (alt) 5.9 94.1 100

Clasificados correctamente el 96,0% de los casos agrupados originales.

3.4.2.-Retraïment Social.

S’ha realitzat un anàlisi de la funció discriminant per als grups

criteri baixos i als en Retraïment (+1 d.e.). El mètode seguir és el


en la funció discriminant. La Lambda de Wilk va ser de 0.187, el Xi

quadrat (χ2 ) de 33.572 (g.ll.:2; p<0.001). La fórmula discriminant de la

funció estandarditzada inclou les variables HNE (1.016) i NPE (0.495).

Les mitjanes de les funcions centroides foren de -2.083 i 1.910 per els

grups baix i alt en Retraïment Social.


45

Taula 11

Classificació de grups alts i baixos en Retraïment social

Retraïment Grup de pertinença

pronosticat Total

1 (baix) 2 (alt) Casos 1 (baix) 12 1 13 2 (alt) 4 15 19 % 1 (baix) 92.3 7.7 100 2 (alt) 21.1 78.9 100

Classificats correctament el 84,4% dels casos agrupats originals.

A la Taula 11 es pot veure les casos correctament classificats. En el

grup de “baix Retraïment” s’hi troben 13 subjectes, del quals 12 es van

classificar correctament i 1 no. En el grup “Alt retraïment” hi ha 19

subjectes dels qual 15 es classificaren bé i 4 malament. El percentatge

total de classificació correcte fou de 84.4%.

3.4.3.-Agressivitat.


criteri baixos i alts en Agressivitat (+1 d.e.). El mètode seguit és el




estandarditzada inclou les variables ACT (0.717), INT (0.658) i ANS

(0.476). Les mitjanes de les funcions centroides foren de -1.256 i 1.675

per els grups baix i alt en Agressivitat. A la Taula 12 es pot veure les

casos correctament classificats. En el grup de “baixa Agressivitat” s’hi

troben 19 subjectes, del quals els 17 es van classificar correctament. En

el grup “Alta Agressivitat” hi ha 16 subjectes dels qual 14 es classificaren

bé i 2 malament. El percentatge total de classificació correcte fou de

88.6%.


46

Taula 12

Classificació de grups alts i baixos en Agresivitat.

Agressivitat Grup de pertinença

pronosticat Total

1 (baix) 2,00 (alt) Casos 1 (Baix) 17 2 19 2 (alt) 2 14 16 % 1 (Baix) 89.5 10.5 100 2 (alt) 12.5 87.5 100

Clasificats correctament el 88,6% dels casos agrupats originals. 3.4.4.-Depressió.


criteri baixos i alts en Depressió (+1 d.e.). El mètode seguit és el




estandarditzada inclou la variable NAD (1.00).

Taula 13

Classificació per grups alts-baixos en Depressió

depressió Grup de pertinença

pronosticat Total

1 (alt) 2 (baix) casos 1 (baix) 10 2 12 2 (alt) 6 11 17 % 1 (baix) 83.3 16.7 100 2 (alt) 35.3 64.7 100

Clasificatss correctament el 72,4% dels casos agrupats originals.

Les mitjanes de les funcions centroides foren de -0.764 i 0.546

per els grups baix i alt en Depressió. A la Taula 13 es pot veure els casos


47

correctament classificats. En el grup de “baixa Depressió” s’hi troben 12

subjectes, del quals els 10 es van classificar correctament i 2 no. En el

grup “Alta Depressió” hi ha 17 subjectes dels qual 11 es classificaren bé

i 6 malament. El percentatge total de classificació correcte fou de

72.4%.

3.4.5.-Ansietat.


criteri baixos i als en Ansietat (+1 d.e.). El mètode seguir és el mètode

pas per pas que inclou exclusivament les variables que entren en la

funció discriminant. La Lambda de Wilk va ser de 0.53, Xi quadrat (χ2 ) de

20.20 (g.ll.:2; p<0.001). La fórmula discriminant de la funció

estandarditzada inclou les variables HNE (0.99) i DIB (0.57). Les

mitjanes de les funcions centroides foren -0.84 i 0.99 per els grups baix i

alt en Ansietat. A la Taula 14 es pot veure els casos correctament

classificats. En el grup de “baixa Ansietat” s’hi troben 23 subjectes, del

quals 16 es van classificar correctament i 7 incorrectament. En el grup

“d’Alta Ansietat” hi ha 18 subjectes dels qual 13 es classificaren bé i 5

malament. El percentatge total de classificació correcte fou de 70.7%.

Taula 14

Classificació per grups alts-baixos en Ansietat

Ansietat Grup de pertinença

pronosticat Total

Grup actual 1 (baix) 2 (alt) Casos 1 (baix) 16 7 23 2, (alt) 5 13 18 % 1 (baix) 69.6 30.4 100 2, (alt) 27.8 72.2 100

a Classificats correctament el 70,7% dels casos agrupats originals.


48

4.-DISCUSSIÓ


49

4.1.- Comentari dels resultats

A la Taula 5 es pot observar com la curtosi (K) i l’assimetria (A)

respecte a les escales de temperament (BSQ), les distribucions són al

voltant de zero, ja que segueixen una distribució normal. No succeeix

així en el qüestionari de Achenbach (comportament) i en el de Hàbits de

son, ja que els ítems solament puntuen les alteracions o patologies de la

mostra. Per tant no es una mostra que segueixi la corba normal.

Analitzant els nostres resultats del qüestionari de temperament

Carey (BSQ) ens preocupava que hi hagués dos valors alfa molt baixos.

Observant la Taula 3 (estadístics originals del BSQ) i la Taula 5 (els

mateixos obtinguts en la nostra mostra) podem observar que pel que fa

referència a les alfa, tot i que els valors no son els mateixos, tant en

l’original com en la nostra mostra les alfa més baixes son les de

Arritmicitat i Dintell baix. Aquest era un aspecte que ens preocupava

dels resultats del nostre treball, doncs eren unes alfa molt baixes, però

que en realitat hem obtingut valors similars al BSQ original.

Pel que fa referència al qüestionari d’hàbits de son de Owens

(CSHQ) hi trobem un aspecte similar: tenim una alfa molt baixa en

despertars nocturns en la nostra mostra. Mirant la taula 4 del CSHQ

podem observar que també és de les mes baixes (tot i que no és la més

baixa) i que segurament deu ser un problema degut a la baixa mostra

que tenim. No obstant cal remarcar que en l’estudi de Owens, Spirito, i

McGuinn (2000), en la mostra clínica sí que l’alfa més baixa és la de

despertars nocturns. En el cas del temps de conciliació no hi ha alfa ja

que aquest apartat solament consta d’un ítem.


50

En referència al qüestionari de comportament de Achenbach (CBC)

no hi va haver aquest problema ja que totes les alfa obtingudes son

força bones.

No s’ha estudiat la dimensionalitat de les escales de Temperament

ni la dels hàbits de son perquè aquestes mesures no es van obtenir a

través d’anàlisi factorial.

4.2.- Comentari dels objectius proposats

4.2.1.- Objectius en relació al Temperament i conducta:

Objectiu (1.6.1.1.) “S’esperen relacions positives entre les variables temperamentals relatives a sociabilitat, com ara la Activitat, No persistència i Distractibilitat amb les variables comportamentals de Hiperactivitat i Agressivitat.”

En referència a la predicció 1.6.1.1. els resultats indiquen que hi ha

relacions positives entre aquests grups de variables., sobre tot en el cas

de la No-persistència que està present en les dues variables

comportamentals, mentre que la activitat tan sols ho està en la de

agressivitat. Cal remarcar que la variable de Distractibilitat no compleix

les previsions establertes.

Objectiu (1.6.1.2.) “S’espera que les variables temperamentals relatives a emocionabilitat, com ara No Adaptabilitat, Humor Negatiu i Dintell baix es relacionin negativament amb les comportamentals de Retraïment, Depressió i Ansietat.”

En referència a la predicció 1.6.1.2. els resultats indiquen que hi ha

relacions positives entre aquests grups de variables., sobre tot en el cas

de la No-adaptabilitat i l’ Humor negatiu que estan presents en les tres

variables comportamentals. Cal remarcar que la variable de Dintell Baix

no compleix les previsions establertes.


51

4.2.2.-En relació a la conducta i qualitat del son:

Objectiu (1.6.2.1.) “S’espera que els nens amb més problemes de conducta exterioritzada, com ara hiperactivitat i agressivitat presentin més Resistencia al son i Despertars nocturs.”

En referència a la predicció 1.6.2.1. els resultats indiquen que no hi ha

relacions positives entre aquests grups de variables. Pel que fa a les

variables de conducta de tipus exterioritzada (Hiperactivitat i

Agressivitat) les úniques que correlacionen son Parasomnies i Problemes

respiratoris.

Objectiu (1.6.2.2). “S’espera que els nens amb problemes de conducta interioritzada com Retraïment Social, Ansietat i Depressió presentin més Temps de Conciliació del són i Durada del son”.


relacions positives entre aquests grups de variables. Pel que fa a les

variables de tipus interioritzat (Retraïment social, Ansietat i Depressió)

no més correlacionen amb parasomnies i problemes respiratoris, menys

en el cas de la depressió que no correlaciona amb cap.

4.2.3.-En relació al Temperament i qualitat del son:

Objectiu (1.6.3.1).-“S’espera que els nens amb Temperament més emotiu com ara No aproximació, no Adaptabilitat, Humor negatiu presentin més ansietat nocturna i menys durada del son”.


relacions positives entre aquests grups de variables. Solament la


52

Ansietat nocturna correlaciona amb l’ Humor negatiu en el cas del nens,

però no en les nenes.

4.3.-Discussió general

Cal remarcar en la discussió tres apartats importants:

En primer lloc, tot i que els valors no són exactament els mateixos,

la similitud entre els estadístics obtinguts en les proves originals i en el

nostre estudi. Això ens porta a creure que, un cop la mostra sigui més

gran el valors obtinguts s’estabilitzaran estadísticament.

En segon lloc, tot i que les prediccions que vam fer en els objectius

no s’han complert en la totalitat, sí que es cert que el temperament i el

comportament (tant en nens com en nenes) correlacionen en moltes

variables, tot i que aquestes no eren les esperades. En aquest cas la

agressivitat correlaciona per igual amb nens i nenes en les variables

temperamentals de Activitat, No adaptabilitat, Intensitat de resposta,

Humor negatiu i No persistència, que expliquen força bé el

comportament agressiu. I, per exemple la hiperactivitat ho fa amb No

persistència, No adaptabilitat, Intensitat i Humor Negatiu, que també

expliquen aquest comportament.

El que és cert es que hi ha relació entre els trets de temperament i

els de conducta i que es un fet estudiat des de fa temps: Thomas i Chess

en “Temperament and developement” (1977) ja dediquen el capítol 4

(Temperament and Behavior disorder) a establir relacions entre aquests

constructes que desprès han continuat altres ( p.e. Garrison i Earls.

1987). Altres publicacions a citar en aquest sentit són les de Goldsmith

(1989), Fox i Stifter (1989), Hagekull (1989)


53

Pel que fa al qüestionari de son, es on les correlacions tant amb

temperament com amb conducta son menys nombroses i solament

puntuen els trets patològics com les parasomnies o les dificultats

respiratòries. En aquest sentit ja trobem a molt autors que ha constatat

això i treballen sobre com el Temperament i el comportament es veuen

influenciats per les patologies del son. (Owens, Opiari, Nobile, Spirito

1998) (Owens, Frank et al. 1997) (Hayes, Parker, Sallinen, Davare.

2001).

En tercer lloc cal emmarcar aquest treball com un estudi

exploratori i preliminar sobre les relacions que hi ha entre el

Temperament, el comportament i les hàbits de son infantils com a pas

previ d’un estudi més ambiciós que constituirà la meva futura tesi

doctoral. En aquesta, s’intentarà complementar el estudi actual amb

variables com la personalitat i temperament dels pares i el nivell de

satisfacció de la parella.


54

5- REFERÈNCIES


55

5.- REFERÈNCIES

APA. (2002) DSM-IV-TR. Manual diagnóstico y estadístico de los

trastorno mentales. Barcelona: Editorial Masson.

Achenbach, T.M., Edelbrock, C. & Howell, C.T. (1987) Empirically based

assessment of the behavioral- emotional problems of 2 and 3 years

old children. Journal of abnormal child psichology, 15, 629-650.

Auerbach, J.G., Faroy, M. Ebstein, R. Kahana, M. & Levine, J. The

association of the dopamine D4 receptor gene (DRD4) end the

serotonin transporter promoter gene (5-HTTLPR) with

temperamnet in twelve months old infants. Journal of child

psychology and psychiatry, 42 (6), 777-783

Bond, A.J., (2001) Neurotransmitters, temperament and social

functioning. Europe Neuropsychopaharmacology, 11 (4), 261- 74.

Buss, M.D., Plomin, R., Goldsmith, H.H., Rothbart, M.K., Thomas, A.

Chess, S., Hinde, R., McCall, R.B. (1987). Roundtable: Wath is

temperament? Four approaches. Child developement, 58, 505-529.

Catell, R.B. ( 1950)Personality: A sistematic and factual study. Neww

York: McGraww Hill.

Clark, L.A., & Watson, D. (1999) Handbook of personality second edition.

Theory and research. Dins de A. Laurence & P.J. Oliver (editors)

Temperament a New paradigm for traïts psychology. 399-423.

Neww York: The Gulford Press.


56

Cloninger, C.R. (1987) A sistematic method for clinical description

classification of personality variants. Archive General of Psychiatry,

44 573-588.

Crabtree, V.M., Ivanenco, A. & Gozal, D. (2003) Clinical and parental

assesment of sleep in children with attention- deficit hyperactivity

disorder referred to a pediatric Sleep medecine center. Clinical

Pediatric 42 (9) 807-813.

De la Fuente, R. (1983) Psicología médica. Dins de V.V.A.A. El

temperamento, los motivos de la conducta y el caràcter. Capítulo

VII. México: Fondo de cultura econòmica.

Earls, F. & Richman, N. (1980). The prevalence of behaviour problems in

three years old children of west indian- Born parents. Journal of

child psychology and psychiatry, 21, 99-106.

Estivill, E. & De Bejar, S. (1995) Duermete niño. Barcelona: Plaza &

Janés.

Ferber, R. (1985) Solve your child’s sleep problems. New York: Simon &

Schuster.

Fisher, B.E., & Rinehart, S. (1990). Stress, arousal, psycopathology and

Temperament: a multidimensional approach to sleep disturbance

in children. Personality and Individual differences. 11 (5) 431- 438.

Fox, N.A. & Stifter, C.A. (1989). Biological and behavioral differences in

infant. Reactivity and regulation. Dins de : G.A. Kohnstamm, J.E.

Bates and M.K. Rothbart (Editors). Temperament in childhood.

Chichester: John Wiley & Sons Ltd. (169-186)


57

Garrison, T.W. & Earls F.J. (1987). Temperament and child

psychopathology. Newbury Park: Sage publications.

Goldsmith, H.H. (1989). Behavior-Genetic Approaches to Temperament.

Dins de : G.A. Kohnstamm, J.E. Bates and M.K. Rothbart

(Editors). Temperament in childhood. Chichester: John Wiley &

Sons Ltd. (111-132)

Goldsmith, H.H., Buss, M.D., Plomin, R. Rothbart, M.K., Thomas, A.

Chess, S., Hinde, R., McCall, R.B. (1987). Roundtable: Wath is

temperament? Four approaches. Child developement, 58, 505-529.

Goldsmith, H.H., & Campos, J.J. (1990). The structure of temperament

fear and pleasure in infants. Child developement, 61, 1944-1964.

Goldsmith, H.H., & Campos, J.J. (1982). Toward a teory of infant

temperament. Dind de R. Emde (editor) Attachment and affiliative

systems. New York: Plenum.

Hagekull, B. (1989). Longitudinal stability of temperament within a

behavioral style framework. Dins de : G.A. Kohnstamm, J.E. Bates

and M.K. Rothbart (Editors). Temperament in childhood.

Chichester: John Wiley & Sons Ltd. (283-298)

Hayes, M.J., Parker, K.G., Sallinen, B. & Davare,A.A. (2001).

Bedsharing, temperament and sleep disturbances in early chilhood.

Pediatric Sleep, 24 (6), 657- 662.

Koot, H.M.,& Verhulst, F.C. (1991) Prevalence of problem behavior in

dutch children aged 2-3. Acta pediatrica scandinava, 83 (367) 1-

37.


58

Liedloff, J. (2003) El concepto del continuum. Sta Cruz de tenerife: Ob

stare.

McKenna, J.J. & Mosko, S.S. (1994) Sleep and Arousal, syncrony and

independence, among mothers and infants sleeping apart and

together (same bed). An experimental in evolutionary medicine.

Acta Pediatrica, 397, 94-102.

O’Brien, L.M. Ivanenko, A., Mclaughlin,V.,Robin, C., Leigh, J., Klaus,C., &

Gozal, D.(2003). Sleep disturbances in children with attention

deficit hyperactivity disorder. Pediatric Research, 54 (2) 237- 243.

Owens, J., Frank, N., Smith, A., Hagino, O., Spirito, A. Arrigan, M. &

Alario, A.J. (1997). Child temperament, parenting discipline style,

and daytime behavior in chilhood sleep disorders. Journal of

developmental & behavioral pediatrics, 18 (5) 314- 321.

Owens, J., Opipari, L., Nobile,& C. Spirito, A. (1998) Sleep and daytime

behavior in children with obstructive sleep apnea and behavioral

sleep disorders. Pediatrics, 102 (5), 1178- 1184.

Owens, J.A., Spirito, A. & McGuinn, M. (2000). The children’s sleep

habits questionnaire (CSHQ): Psycometric properties of a survey

instrument for school- aged children. Pediatric Sleep, 23 (8) 1043-

1051.

Richman,N. Stevenson, J.E., & Graham, P.J. (1975) Prevalence of

behavior problems in 3 year old children: an epidemiological study

in London Borough. Journal of Child Psychology and psychiatry, 16

277-287.


59

Rothbart, M.K. (1988) Temperament and the developement of inhibited

approach. Child Developement 59, 1241-1250.

Rothbart, M.K. (1989) Temperament and developement Dins de : G.A.

Kohnstamm, J.E. Bates and M.K. Rothbart (Editors). Temperament

in childhood. Chichester: John Wiley & Sons Ltd. (111-132)

Rothbart, M.K. (1989) Biological processess in temperament Dins de :

G.A. Kohnstamm, J.E. Bates and M.K. Rothbart (Editors).

Temperament in childhood. Chichester: John Wiley & Sons Ltd.

(111-132)

San Román, P., Pedreira, J.L., López-Torres, J., Bonete, J.M.,& Castelló,

T., (2002). Prevalencia de los transtornos de conducta y

emocionales en niños de 2-3 años. Psicologia.com. 6 (2). (1-13).

Small, M.F. (1998) Our Babies, Ourselves. New York: Anchor Books.

Thomas, A. & Chess, E. (1977). Temperament and developement. New

York: Brunner/ Mazel, publishers.

Thomas, A. & Chess, E. & Birch, H. (1968). Temperament and behavior:

Disorders in children. New York: University Press.

Weissbluth, M. (1986). Early sleep problems and temperament. Dins de

G.A. Kohnstamm (editors). Temperament in children discussed:

temperament and development in infancy and chilhood.

Netherlands: Swets & Zeitlinger publishers. (pp.147- 157)

Weissbluth, M. (1989). Sleep – temperament interactions. Dins de

Carey, W., Mcdevitt, S. (editors). Clinical and educational


60

applications of temperament research. Netherlands: Swets &

Zeitlinger publishers. (pp.113- 116).


61

6- ANEXES


62

Annex 1: Carta de presentació i autorització


63

Lleida, 27 de maig de 2005 Benvolguts pares: Des de l'Àrea de Personalitat, Avaluació i Tractament Psicològic de la Universitat de Lleida estem realitzant un estudi sobre "Comportament infantil, qualitat del son i personalitat dels pares" en nens i nenes de 4 a 7 anys. És per aquest motiu que demanem la vostra participació, que consisteix en omplir uns qüestionaris que us farem arribar al vostre domicili i en estar d'acord que al vostre fill/a se li faci una prova d'avaluació de la maduresa mental, que es faria en horari escolar i dura uns 10-15 minuts. Aquesta investigació ha de permetre el millor coneixement de la conducta i qualitat del son infantil i la seva relació amb variables temperamentals i la interacció amb la personalitat dels pares i la pròpia relació de parella. L'objectiu de l'estudi és millorar l'exercici professional de pediatres i psicòlegs infantils en la seva pràctica en vers els nens i nenes que tracten. Com tota recerca en humans, el investigadors es sotmeten a les normes ètiques establertes i a la llei espanyola de protecció de dades. Per tant, es garantirà en tot moment la confidencialitat de les dades obtingudes. Els resultats es presentaran de forma conjunta en format d'informes científics (comunicacions, simposis, pòsters....) en congressos i constituiran la base de la tesi doctoral de la psicòloga Rosa Jové, dirigida per el Dr. Anton Aluja Fabregat, professor titular de universitat del Departament de Pedagogia i Psicologia de la Universitat de Lleida. A canvi, si ho desitgeu, us podem fer arribar els resultats del vostre fill en les proves que s'administraran. Ens agradaria, si voleu participar, que ompliu la fulla amb el nom del vostre fill i un telèfon de contacte. Agraïm per endavant la vostra participació

. Dr. Anton Aluja Fabregat [email protected] Tel.: 973702312 ------------------------------------------------------------------------------ Els pares o tutors d'en ................................................................ volem participar voluntàriament en l'estudi sobre "Comportament infantil, qualitat del son i personalitat dels pares". Telèfon de contacte:.................................. Volem rebre els resultats de les proves: SI NO (encerclar) Signatura.


64

Annex 2: BSQ.


65

CUESTIONARIO SOBRE ESTILOS DE

COMPORTAMIENTO DE 3 A 7 AÑOS

Sean C. McDevitt, PhD, and William B.Carey, Md

NOMBRE DEL NIÑO_____________________________________ SEXO _______ FECHA DE NACIMIENTO______/______/______/ EDAT ACTUAL _________ DIA MES AÑO EXAMINADOR -_______________________________________________________ RELACIÓN DEL EXAMINADOR CON EL NIÑO __________________________ FECHA DEL EXAMEN ______/______/______/ DIA MES AÑO

INSTRUCCIONES

1. No hay respuestas buenas o malas, o correctas e incorrectas, sólo

descripciones de su hijo/a.

2. Por favor base su valoración en el comportamiento reciente y actual del niño/a (las últimas cuatro o seis semanas).

3. Valore cada pregunta separadamente. Algunos ítems pueden parecerle

similares, pero no son lo mismo. No intente expresamente presentar una imagen consistente de su hijo/a.

4. Use las valoraciones extremas cuando sean apropiadas. Evite valorar sólo por

la mitad de cada escala.

5. Valore cada ítem rápidamente. Si no puede decidir, salte el ítem y vuelva a él más tarde.

6. Valore cada ítem. Por favor, salte cada ítem que no sea capaz de contestar

debido a la falta de información o cualquier ítem que no se pueda aplicar a su hijo/a.

7. Considere sólo sus própias impresiones y observaciones del niño/a.


66

Usando la escala lateral, porfavor marque el número que mejor exprese la más reciente y actual conducta del niño tal y como se describe en cada pregunta. C

asi n

unca

.

Rar

amen

te.

Nor

mal

men

te n

o

Nor

mal

men

te sí

.

Frec

uent

emen

te.

Cas

i sie

mpr

e.

1. Está de mal humor durante más tiempo de lo normal cuando se le corrige o disciplina

1 2 3 4 5 6

2. Parece no oír cuando está absorto en su actividad favorita.

1 2 3 4 5 6

3. Se le puede convencer para que abandone una actividad prohibida.

1 2 3 4 5 6

4. Se escapa cuando camina con su padre o madre.

1 2 3 4 5 6

5. Ríe y sonríe cuando juega.

1 2 3 4 5 6

6. Se mueve despacio al realizar un proyecto o actividad.

1 2 3 4 5 6

7. Responde con intensidad a la desaprobación.

1 2 3 4 5 6

8. Necesita un periodo de ajuste para acostumbrarse a los cambios en la escuela o en casa.

1 2 3 4 5 6

9. Le gustan los juegos que implican correr o saltar.

1 2 3 4 5 6

10. Es lento en adaptarse a los cambios en las normas de la casa.

1 2 3 4 5 6

11. Hace sus necesidades a más o menos la misma hora cada día.

1 2 3 4 5 6

12. Está dispuesto a probar cosas nuevas.

1 2 3 4 5 6

13. Permanece sentado tranquilamente mientras ve la televisión o escucha música.

1 2 3 4 5 6

14. Abandona o quiere abandonar la mesa durante las comidas.

1 2 3 4 5 6

15. Los cambios de plan le molestan.

1 2 3 4 5 6

16. Nota el mínimo cambio en la ropa o aspecto de la madre (ropas, peinado).

1 2 3 4 5 6

17. Si está ocupado en algo no responde si se le llama.

1 2 3 4 5 6

18. Responde a una leve desaprobación por parte del padre (frunce el ceño o sacude la cabeza).

1 2 3 4 5 6

19. Resuelve las discusiones con sus compañeros en pocos minutos.

1 2 3 4 5 6

20. Muestra reacciones fuertes a las cosas, tanto positivas como negativas.

1 2 3 4 5 6

21. Tuvo problemas al separarse de la madre los primeros tres días de escuela.

1 2 3 4 5 6


67

C

asi n

unca

.

Rar

amen

te.

Nor

mal

men

te n

o.

Nor

mal

men

te sí

.

Frec

uent

emen

te

Cas

i sie

mpr

e

22. Aprecia las sutilezas ó matices en las explicaciones paternas (ejemplo: significados implícitos).

1 2 3 4 5 6

23. Se duerme tan pronto como se le pone en la cama.

1 2 3 4 5 6

24. Se mueve activamente cuando explora sitios nuevos.

1 2 3 4 5 6

25. Le gusta ir a sitios nuevos, más que a sitios familiares.

1 2 3 4 5 6

26. Se sienta tranquilo cuando espera.

1 2 3 4 5 6

27. Pasa más de una hora leyendo un libro o mirando los dibujos.

1 2 3 4 5 6

28. Aprende cosas nuevas de su edad, rápida y fácilmente.

1 2 3 4 5 6

29. Ríe o sonríe cuando se encuentra visitantes nuevos o desconocidos en casa.

1 2 3 4 5 6

30. Se entusiasma fácilmente con los elogios.

1 2 3 4 5 6

31. Es extravertido con los extraños.

1 2 3 4 5 6

32. Está inquieto cuando debe permanecer quieto.

1 2 3 4 5 6

33. Dice que está “aburrido” con sus juguetes y juegos.

1 2 3 4 5 6

34. Le molesta tener que interrumpir un juego para cumplir con una petición de sus padres.

1 2 3 4 5 6

35. Practica una actividad hasta que la domina.

1 2 3 4 5 6

36. Cena prácticamente lo mismo cada día.

1 2 3 4 5 6

37. Los sonidos inusuales (sirenas, truenos, etc.) le interrumpen en su comportamiento.

1 2 3 4 5 6

38. Se queja cuando está cansado.

1 2 3 4 5 6

39. Pierde interés en un juguete o juego nuevo el mismo día que lo recibe.

1 2 3 4 5 6

40. Se queda absorto en una actividad interesante durante media hora o más.

1 2 3 4 5 6

41. Llora intensamente cuando se hace daño.

1 2 3 4 5 6

42. Reacciona con enfado a las bromas o comentarios superficiales.

1 2 3 4 5 6


68

C

asi n

unca

.

Rar

amen

te.

Nor

mal

men

te n

o.

Nor

mal

men

te sí

.

Frec

uent

emen

te.

Cas

i sie

mpr

e.

43. Se acerca a otros niños de su edad que no conoce.

1 2 3 4 5 6

44. Juega tranquilamente con sus juegos o juguetes.

1 2 3 4 5 6

45. Aparentemente exterioriza sus emociones.

1 2 3 4 5 6

46. Se entusiasma cuando domina una actividad y quiere mostrárselo a todo el mundo.

1 2 3 4 5 6

47. Tiene sueño al llegar su hora de ir a dormir.

1 2 3 4 5 6

48. Interrumpe su actividad cuando algo le capta la atención.

1 2 3 4 5 6

49. Tiene hambre a la hora de cenar.

1 2 3 4 5 6

50. Vacila hasta que está seguro de sí mismo.

1 2 3 4 5 6

51. Levanta la vista cuando alguien entra por la puerta.

1 2 3 4 5 6

52. Se disgusta si se pierde un programa habitual de televisión.

1 2 3 4 5 6

53. Reacciona fuertemente (llora o se queja) a un fallo o decepción.

1 2 3 4 5 6

54. Acepta comidas nuevas tras una o dos pruebas.

1 2 3 4 5 6

55. Le cuesta acostumbrarse a situaciones nuevas.

1 2 3 4 5 6

56. Evitará portarse mal si se le castiga con firmeza una o dos veces.

1 2 3 4 5 6

57. Es sensible a ruidos (televisión, timbre) y levanta la mirada enseguida.

1 2 3 4 5 6

58. Prefiere juegos de exterior activos que jugar en el interior con tranquilidad.

1 2 3 4 5 6

59. No le gusta la leche u otras bebidas si no están muy frías.

1 2 3 4 5 6

60. Nota diferencias o cambios en la consistencia de la comida.

1 2 3 4 5 6

61. Se adapta con facilidad a los cambios en su rutina.

1 2 3 4 5 6

62. Desayuna prácticamente la misma cantidad cada día.

1 2 3 4 5 6

63. Parece tomarse los contratiempos con calma.

1 2 3 4 5 6


69

C

asi n

unca

.

Rar

amen

te.

Nor

mal

mem

te n

o

Nor

mal

men

te sí

.

Frec

uent

emen

te.

Cas

i sie

mpr

e.

64. Llora y lloriquea cuando se frustra.

1 2 3 4 5 6

65. Repite un comportamiento por el cual se le ha castigado con anterioridad.

1 2 3 4 5 6

66. Levanta la vista del juego cuando suena el teléfono.

1 2 3 4 5 6

67. Está dispuesto a probar comidas nuevas.

1 2 3 4 5 6

68. Necesita que se le anime antes de intentar cosas nuevas.

1 2 3 4 5 6

69. Llora o lloriquea cuando tiene un resfriado o dolor de estómago.

1 2 3 4 5 6

70. Corre para llegar a donde quiere ir.

1 2 3 4 5 6

71. Cuando los padres le explican algo, se distrae o pierde la atención.

1 2 3 4 5 6

72. Se enfada con alguno de sus compañeros.

1 2 3 4 5 6

73. Le cuesta rendirse cuando intenta hacer una tarea difícil.

1 2 3 4 5 6

74. Reacciona a una aprobación leve por parte de su padre o madre (asentimiento o sonrisa).

1 2 3 4 5 6

75. Pide “algo de comer” entre las comidas o tentempiés habituales.

1 2 3 4 5 6

76. Se apresura a recibir a su padre o madre o los recibe ruidosamente después de su ausencia durante el día.

1 2 3 4 5 6

77. Levanta la vista cuando oye voces en la habitación de al lado.

1 2 3 4 5 6

78. Protesta cuando sus padres dicen que no a una petición suya.

1 2 3 4 5 6

79. Ignora ruidos fuertes cuando lee o mira las ilustraciones de un libro.

1 2 3 4 5 6

80. No le gusta comida que con anterioridad parecía que aceptaba.

1 2 3 4 5 6

81. Interrumpe lo que hace y levanta la vista cuando su padre o madre entran en la habitación.

1 2 3 4 5 6

82. Llora más minutos de lo normal cuando se hace daño.

1 2 3 4 5 6

83. Mira un programa de televisión largo (una hora o más) sin levantarse a hacer otra cosa.

1 2 3 4 5 6

84. Espontáneamente se despierta a la hora habitual durante los fines de semana y las vacaciones

1 2 3 4 5 6


70

C

asi n

unca

.

Rar

amen

te.

Nor

mal

men

te n

o

Nor

mal

men

te sí

.

Frec

uent

emen

te.

Cas

i sie

mpr

e.

85. Responde a sonidos o ruidos que no tienen relación con su actividad.

1 2 3 4 5 6

86. Evita las visitas o los invitados nuevos.

1 2 3 4 5 6

87. Se mueve inquieto cuando se le cuenta un cuento.

1 2 3 4 5 6

88. Se disgusta o llora ante fallos o golpes mínimos.

1 2 3 4 5 6

89. Interrumpe una actividad para escuchar una conversación a su alrededor.

1 2 3 4 5 6

90. No le gusta abandonar una actividad lúdica que no ha completado.

1 2 3 4 5 6

91. Puede dormirse cuando hay una conversación en la habitación de al lado.

1 2 3 4 5 6

92. Se excita mucho cuando le muestran un juguete o juego nuevo.

1 2 3 4 5 6

93. Muestra atención de principio a fin cuando su padre o madre intentan explicarle algo.

1 2 3 4 5 6

94. Habla tan rápido que a veces es difícil entenderle.

1 2 3 4 5 6

95. Quiere abandonar la mesa durante la comida para responder a la puerta o al teléfono.

1 2 3 4 5 6

96. Se queja de cosas que han sucedido en la escuela o con sus compañeros durante el día.

1 2 3 4 5 6

97. Frunce el ceño cuando su padre o madre le pide que haga una tarea.

1 2 3 4 5 6

98. Tiende a dudar en situaciones nuevas.

1 2 3 4 5 6

99. Ríe con muchas ganas cuando mira los dibujos o comedias en televisión.

1 2 3 4 5 6

100.Tiene días “malos” en los que está malhumorado o irritable.

1 2 3 4 5 6


71

IMPRESIONES GENERALES DEL TEMPERAMENTO DEL NIÑO En comparación con otros niños que conoce que tienen la misma edad que su hijo/a ¿Cómo valoraría a su hijo/a en las siguientes áreas? 1- Nivel de actividad: La cantidad de actividad física o movimiento en

su rutina diaria. 1=Muy inactivo 2= Inactivo 3= Bastante inactivo 4= Bastante activo 5= Activo 6=Muy activo.

1

2

3

4

5

6

2- Ritmicidad: Regularidad en el funcionamiento corporal. Sueño, hambre, movimientos intestinales....

1=Muy regular 2= Regular 3= A veces regular 4= A veces irregular 5=Irregular 6= Muy irregular

1

2

3

4

5

6

3- Aproximación: Respuesta a novedades: personas, lugares, sucesos.. 1=No dubitativo 2= Muy poco dubitativo 3=Algo dubitativo 4= Bastante dubitativo 5= Dubitativo 6= Muy dubitativo.

1

2

3

4

5

6

4- Adaptabilidad: La facilidad o dificultad con la que su hijo/a puede cambiar a comportamientos socialmente aceptables. 1= Muy adaptable; 2= Adaptable; 3= Bastante adaptable; 4=Bastante inadaptable; 5= Inadaptable; 6= Muy inadaptable.

1

2

3

4

5

6

5- Intensidad: La cantidad de energía en sus respuestas tanto si son positivas como negativas. 1= Muy leve 2= Leve 3= Bastante leve 4= Bastante intenso 5= Intenso 6= Muy intenso

1

2

3

4

5

6

6- Humor: Cantidad, en general, de sentimientos agradables o desagradables. 1= Muy agradable 2= Agradable 3= Bastante agradable 4= Bastante desagradable 5= Desagradable 6= Muy desagradable

1

2

3

4

5

6

7- Persistencia/ lapso de atención: Cuanto tiempo pasa su hijo/a con una actividad o tarea. 1= Muy persistente 2= Persistente 3= Bastante persistente 4= Bastante inconstante 5= Inconstante 6= Muy inconstante.

1

2

3

4

5

6

8- Distracción: El efecto de estímulos externos (sonidos, personas etc...) en su comportamiento. 1= Muy atento 2= Atento 3=Bastante atento 4= Bastante distraído 5= Distraído 6= Muy distraído

1

2

3

4

5

6

9- Umbral : Sensibilidad o insensibilidad general a estímulos (sonido, olor, gusto, luz, etc.) 1=Muy insensible 2= Insensible 3= Bastante insensible 4=Bastante sensible 5= Sensible 6= Muy sensible.

1

2

3

4

5

6

10- Manejo: Cómo es de manejable esta criatura?

1=Muy fácil 2= Fácil 3=Bastante fácil 4=Bastante difícil 5= Difícil 6=muy difícil.

1

2

3

4

5

6


72

Annex 3: CBC.


73

Cuestionario de conducta para niños y jóvenes (versión reducida)

Dr. Achembach

Nombre________________________ sexo_____________ Fecha de nacimiento______________

Fecha de exámen _________________ Examinador ____________________________________

Instrucciones A continuación hay una lista de conductas que se usan para describir el comportamiento de los niños y jóvenes. Piensa en cada una de ellas como ha actuado su hijo/a durante los últimos 6 meses. Marque el 2 si lo que se describe es cierto o se refiere a su hijo/a casi siempre. Marque el 1 si se aplica solamente algunas veces o en parte. Marque el 0 si lo que se describe se aplica raramente o es falso en relación a si hijo/a.


74

0= FALSO O RARAMENTE 1= EN PARTE O ALGUNAS VECES 2= CIERTO O CASI SIEMPRE

1. Actúa demasiado. 0 1 2 2. Tiene alergias. 0 1 2 3. Discute mucho. 0 1 2 4. Presumido/a, fanfarrón/a. 0 1 2 5. No se puede concentrar o prestar atención mucho rato. 0 1 2 6. No puede sentarse quieto/a, intranquilo/a, demasiado

activo/a. 0 1 2

7. Apegado/a a los adultos, demasiado dependiente. 0 1 2 8. Se queja de que se siente solo/a. 0 1 2 9. Confuso/a, parece estar en las nubes. 0 1 2 10. Exige mucha atención. 0 1 2 11. Destruye cosas que pertenecen asu família o a otros niños. 0 1 2 12. Desobediente en casa. 0 1 2 13. Desobediente en la escuela. 0 1 2 14. No parece sentirse culpable después de portarse mal. 0 1 2 15. Tiene miedo de ir a la escuela. 0 1 2 16. Cree que tiene que ser perfecto/a. 0 1 2 17. Se queja o piensa que nadie le quiere. 0 1 2 18. Piensa que los demás le quieren hacer daño. 0 1 2 19. Cree que es inútil o inferior a los demás. 0 1 2 20. Se da golpes a menudo o es propenso/a a tener accidentes. 0 1 2 21. Se mete en muchas peleas. 0 1 2 22. Se burlan de él o ella a menudo. 0 1 2 23. Impulsivo/a, hace las cosas sin pensar. 0 1 2 24. Le gusta estar solo/a. 0 1 2 25. Nervioso/a, sensible o tenso/a. 0 1 2 26. Pesadillas. 0 1 2 27. Asustadizo/a o ansioso/a 0 1 2 28. Come demasiado. 0 1 2 29. Siempre está cansado/a. 0 1 2 30. Demasiado gordo/a. 0 1 2 31. Ataca a otras personas físicamente. 0 1 2 32. Trabajo escolar deficiente. 0 1 2 33. Incordinado/a o torpe. 0 1 2 34. Prefiere jugar con niños más jóvenes. 0 1 2 35. Reservado/a, taciturno/a. 0 1 2 36. Vergonzoso/a. 0 1 2 37. Tímido/a. 0 1 2 38. Duerme más que los otros niños/as de día o de noche. 0 1 2 39. Testarudo/a, malhumorado/a o irritable. 0 1 2


75

0= FALSO O RARAMENTE 1= EN PARTE O ALGUNAS VECES 2= CIERTO O CASI SIEMPRE

40. Cambios bruscos de humor o sentimientos. 0 1 2 41. Se enfurruña o incomoda fácilmente. 0 1 2 42. Desconfiado/a. 0 1 2 43. Habla o camina dormido/a. 0 1 2 44. Habla demasiado. 0 1 2 45. Se burla mucho de otros niños. 0 1 2 46. Rabietas o mal genio. 0 1 2 47. Piensa demasiado sobre temas sexuales. 0 1 2 48. Poco activo/a, lento/a. 0 1 2 49. Está triste, deprimido o no está contento/a. 0 1 2 50. Demasiado ruidoso/a. 0 1 2 51. Se queja continuamente. 0 1 2 52. Retraído/a, insociable. 0 1 2 53. Preocupado/a en exceso. 0 1 2 54. Por favor escriba cualquier otro problema que tenga si hijo/a y que no

haya sido citado.


76

Annex 4: CSHQ.


77

Hábitos de sueño en los niños (preescolar y en edad escolar) ___________ (versión abreviada) código

Horario de sueño: Escriba la hora de acostarse de su hijo/a; ____________ 3-

Fre

cuen

te. (

5-7)

2- A

vec

es. (

2-4)

1- R

aram

ente

. (0-

1)

¿Problema?

1. El niño/a se acuesta a la misma hora cada noche (R). SI NO N/A 2. El niño/a tarda menos de 20 min. en dormirse (R). SI NO N/A 3. El niño/a se duerme solo en su propia cama (R). SI NO N/A 4. El niño/a se duerme en la cama de los padres o hermanos. SI NO N/A 5. El niño/a necesita a los padres en la habitación para dormirse SI NO N/A 6. El niño/a no para quieto en la cama (llora, se levanta, etc...) SI NO N/A 7. El niño/a tiene miedo de dormir en la oscuridad SI NO N/A 8. El niño/a tiene miedo de dormir solo. SI NO N/A

Comportamiento durante el sueño: Total de horas de sueño en un día normal:_____ horas y _____ min. (sumando las nocturnas y las siestas) 3-

Fre

cuen

te. (

5-7)

2- A

vec

es. (

2-4)

1- R

aram

ente

. (0-

1)

¿Problema?

9. El niño/a duerme demasiado poco. SI NO N/A 10. El niño/a duerme lo que es correcto (R). SI NO N/A 11. El niño/a duerme más o menos lo mismo cada día (R) SI NO N/A 12. El niño/a moja la cama por la noche. SI NO N/A 13. El niño/a habla durante el sueño. SI NO N/A 14. El niño/a no para y se mueve mucho durante el sueño. SI NO N/A 15. El niño/a camina en sueños durante la noche. SI NO N/A 16. El niño/a se traslada a la cama de alguien durante la noche.

(padres, hermano, hermana, etc...)

SI NO N/A 17. El niño/a rechina sus dientes durante la noche.

(El dentista puede habérselo explicado)

SI NO N/A 18. El niño/a ronca ruidosamente. SI NO N/A

Los siguientes ítem se refieren a los hábitos de sueño de su hijo y posibles dificultades en el sueño. Piense en la última semana. Si la última semana ha sido inusual (de viaje, enfermo, etc. ) piense en la última semana que fue normal. Responda FRECUENTEMENTE si una cosa pasa 5 o más veces a la semana; Responda A VECES si pasa de 2 a 4 veces por semana y responda RARAMENTE si pasa 0 o 1 vez a la semana. También indique si el hábito de sueño representa un problema rodeando “Si,” “No,” o “No aplicable (N/A)”.


78

19. El niño/a parece dejar de respirar durante el sueño. SI NO N/A 20. El niño/a resopla o jadea durante el sueño. SI NO N/A 21. El niño/a tiene problemas para dormir lejos de casa.

(visitando familiares, de vacaciones...)

SI NO N/A22. El niño/a se despierta durante la noche gritando,

sudando e inconsolable.

SI NO N/A23. El niño/a se despierta alarmado por un sueño

escalofriante. SI NO N/A

Despertarse durante la noche : Escriba el número de minutos que se mantiene despierto

normalmente durante la noche : ___________

3-

Fre

cuen

te. (

5-7)

2- A

vec

es. (

2-4)

1- R

aram

ente

. (0-

1)

¿Problema?

24. El niño/a se despierta una vez por la noche. SI NO N/A 25. El niño/a se despierta más de una vez por la noche. SI NO N/A

Despertar por la mañana/ sueño diurno: Escriba la hora en que el niño se despierta por la mañana:_______ 3-

Fre

cuen

te. (

5-7)

2- A

vec

es. (

2-4)

1- R

aram

ente

. (0-

1)

¿Problema?

26. El niño/a se despierta solo (R). SI NO N/A 27. El niño/a se despierta de mal humor. SI NO N/A 28. Al niño/a lo despiertan los adultos o sus hermanos. SI NO N/A 29. Al niño/a le cuesta levantarse de la cama por la mañana. SI NO N/A 30. El niño/a tarda mucho en despejarse por la mañana. SI NO N/A 31. El niño/a parece cansado. SI NO N/A

El niño se ha mostrado muy soñoliento o se ha dormido en las siguientes situaciones (compruebe todas las que sean aplicables) 1-

No

soño

lient

o

2- M

uy so

ñolie

nto

3- S

e du

erm

e.

32. Viendo la televisión. 33. Circulando en coche. 34. Paseando en cochecito. 35. Jugando.


79

Relacions entre la qualitat del son en nens d’edat …En primer lloc no caldrà fer un abordatge...

Documents

Transcript of Relacions entre la qualitat del son en nens d’edat …En primer lloc no caldrà fer un abordatge...