Relacions Internacionals Contemporànies

1

TEMA 3 - LA DEPENDÈNCIA I EL SUBDESENVOLUPAMENT AL SISTEMA

INTERNACIONAL: LA FRACTURA NORD-SUD I L’ESTRUCTURALISME COM A MARC

INTERPRETATIU

1. De la descolonització i les independències polítiques al nacionalisme.

2. L’emergència del Tercer Món en les relacions internacionals.

3. Origen i desenvolupament del Moviment de Països No Alineats i els fòrums multilaterals de

reivindicació dels nous Estats.

4. La transformació del Sud: del NOEI a la fragmentació de la perifèria.

5. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM): els mínims no aconseguits.

6. L’estructuralisme: context acadèmic i idees principals.

IMPERIS I COLÒNIES EL 1936

- Gran part del món encara està colonitzat.

- Amèrica del Sud ja era independent el 1825, a través dels processos de lluita anticolonial i la

mala gestió, sobretot, de l’Imperi Espanyol. Amèrica del Sud i Central, però, eren lliures? Hi

havia altres formes de control, directes i indirectes.

- Les metròpolis són, en gran part, europees: Àfrica, una part més britànica i una part més

francesa.

- Tot i així, a Àfrica hi ha dos països lliures: Etiòpia i Libèria (organitzacions filantròpiques

d’EUA van decidir que americans esclaus que ja eren lliures podrien viure més feliços a Àfrica,

però quan arriben a Libèria, esclavitzen els nadius). Territori per viure els esclaus alliberats a

Àfrica, es deia que havien de poder tornar a Àfrica. El primer que fan és esclavitzar els nadius.

Fins i tot, els descendents dels esclaus havien controlat la política de Libèria durant molts anys:

bretxa entre els nadius de Libèria i els descendents dels esclaus.

- El Líban i Síria són francesos. Jordània, Palestina i Iraq, britànics. Irak va ser independent al cap

de poc, als anys 30.

IMPERIS I COLÒNIES EL 1945

Relacions Internacionals Contemporànies

2

- Menys colònies, però encara n’hi ha. Hi ha hagut un procés d’independència.

- El 1947, Índia guanya la independència, i és un país molt gran. Després es separa en Pakistan a

l’est i Índia a l’oest.

L’ACCÉS A LES INDEPENDÈNCIES

- Abans de 1815, uns quants: EUA, Paraguai (1811).

- Entre 1815 i 1945, no tants.

- Entre 1945 i 1990, molts països. A Àfrica sobretot els anys 50 i 60.

- Després de 1990. Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, el que era la URSS,...

INDEPENDÈNCIA A ÀSIA (1945-1965)

Relacions Internacionals Contemporànies

3

INDEPENDÈNCIA A ÀFRICA (1951-1966)

CARACTERÍSTIQUES COMUNS DEL “TERCER MÓN”

Relacions Internacionals Contemporànies

4

- Ex-colònies en la seva majoria. Molts països nous que guanyen la independència. Això canvia

el sistema internacional.

- Economies subdesenvolupades. Economies que realment servien els interessos de les potències

imperials. L’accés a les matèries primeres, mà d’obra barata, condicions d’explotació.

- Creixement demogràfic molt elevat. Països que estan creixent.

- Sistemes polítics peculiars, encara que heterogènies.

o Dictadures presidencialistes llatinoamericanes o àrabs.

o Monarquies absolutes en alguns casos.

o Règims socialistes o “socialitzant”. Molt autoritaris en molts casos.

- Aspiracions comunes:

o Lluita anticolonial.

o Desenvolupament econòmic.

o Lluita antirracial.

o Neutralisme actiu i no alineament. Països que formen part del Moviment de Països No

Alineats.

MOTIUS DE CONTROL

Les dues superpotències volien controlar el tercer món.

Europa estable. Europa ja està estable i es poden trobar nous aliats, interessos, pons, mercats,...

Jruschov volia ajudar els països que buscaven la independència, volia ajudar en l’alliberament

nacional.

Expandir idees. Les dues bandes volien estendre les seves idees pel món (com a Guatemala, on

no es podia constituir un govern comunista).

EUA: anticolonialisme i comunisme. EUA tenia un gran dilema: per definició és anticolonial

(n’havia estat una), i estava en contra de les colònies i imperis per motius ideològics. No els

agradava el concepte de colonització, i també per interessos. Els europeus que tenien colònies

tenien un avantatge econòmic, i pels EUA això era injust, però li preocupava que els nous països

que sortirien dels processos de lluita anticolonial serien més proclius a formar governs

comunistes. Tenia el dilema de controlar els nous països o no. Al final, dóna suport a les

potències europees per mantenir els seus imperis: EUA ajudava a França a mantenir la seva

colònia a Indoxina.

Interessos perifèrics i vitals. Hi havia el concepte que els interessos perifèrics podien ser vitals:

Corea no tenia interès estratègic, però com que hi havia conflicte va ser important defensar corea

del sud. S’ha de salvar Corea, perquè sinó caurà Corea i després els del seu voltant. Si un país

canvia de règim, la resta farà el mateix.

Open door. Era important poder controlar grans parts del món, per mantenir accés al mercat

d’inversió

Dòminos (externs i interns). Si un país cau al comunisme, els del voltant també cauran

(Eisenhower). Molt important controlar, doncs, grans zones del món.

Abandonament de dos móns (Jruschov). Limita vincles amb altres estats socialistes. Per part

de la URSS, abandona la teoria dels dos móns (un món de bons, demòcrates, antiimperialistes -

comunistes-, i un de dolents, imperialistes, capitalistes, que causen guerres,...), a diferència

d’EUA. Amb Jruschov el món ja no és tant blanc o negre. Limita els vincles amb altres estats

socialistes. Estats que es formen a Àfrica (Kenya té un govern molt socialista), però no intenta

dominar aquests països d’una manera tant radical com la seva esfera.

Nous estats neutrals: URSS amable. Els nous estats són neutrals i no volen caure en la

dinàmica dels dos blocs. La URSS es mostra amable amb aquests països sense intentar dominar-

los.

Dulles: neutralitat immoral. John Foster Dulles, diu, en canvi, que la neutralitat en la GF és

immoral. O estas amb nosaltres, bons, o estàs amb els soviètics, dolents.

EUA més influència als anys 50 i 60. Els EUA tenen més interès i influència al tercer món

durant els anys 50 i 60, més actiu en política a aquestes zones. Els soviètics no intenten expandir

Relacions Internacionals Contemporànies

5

la seva influència al tercer món amb tantes ganes. Ja controlen Europa de l’Est i no tenen tantes

ganes de controlar grans zones del món, perquè saben que això té un cost. Militar, d’ajudes

econòmiques,...

URSS armes anys 70. Als anys 70, però, URSS comença a exportar armes per influir sobre

aquests països (Orient Mitjà, països africans). Gran negoci amb les armes per tenir aliats. Això

els donava certa influència al tercer món.

PROCESSOS DE CONTROL

Instal·lar règims titella. El sistema clàssic és la instal·lació d’un govern en un règim polític

titella. A Guatemala, la CIA promou un cop d’Estat i col·loquen un president de l’esfera dels

EUA. Si no obeeix als EUA, el treuen del poder. Present a Amèrica Llatina, però també a Iran, a

la RD del Congo. És un sistema clàssic durant aquest període.

Organitzacions de seguretat (OTAN, CENTO, SEATO, Tractat de Rio). Dependència de

seguretat dels EUA d’Europa després de la II GM.

Armes i formació militar (cops). Armes i formació militar. Molt present a Amèrica Llatina.

Dos llocs on es feia preparació militar: School of the Americas (formació en tècniques de tortura,

contra insurgència), ubicada a la zona del canal de Panamà. Van formar molts militars sud

americans per tornar als seus països i oprimir grups radicals i revolucionaris als seus països.

També un altre lloc, Fort Benning, als EUA, formava militarment: la majoria de cops d’estat van

ser per part dels militars dels propis països. Si tens influència sobre la gran majoria, hi ha moltes

possibilitats de control: cops d’estat...

Intervenció militar. Una altra opció és enviar soldats a un país per controlar-lo. Per exemple, el

1965, els EUA envien les tropes a la República Dominicana. Hi havia inestabilitat política, i els

EUA envien 15.000 soldats per posar ordre i instal·lar un règim que els hi anava bé, sense

consultar ningú, sense fer una votació,... La Guerra de Vietnam també va ser una operació

militar directa. Això són operacions militars directes.

Operacions encobertes. També n’hi ha d’encobertes: la CIA fa formació i preparació als

Cubans que intentar recuperar Cuba el 1961. La CIA a Irak (boines verdes), operacions secretes

per canviar l’organització social i política a alguns països.

Institucions financeres. Poder institucional. Banc Mundial, FMI,... EUA té un control bestial

sobre aquestes organitzacions. Quantitat de vots que li permet bloquejar qualsevol iniciativa que

no li agradi, i pot dirigir les operacions d’aquests institucions segons els seus interessos. Aliança

pel progrés: després de la mort de Kennedy, s’utilitzaven aquests diners per premiar els govern

que volien al poder i castigar els que no. Es tanca l’aixeta a Brasil (no agrada el règim que hi ha):

intenta fer-hi un cop d’estat, i amb el nou govern comença a enviar diners. També pot tenir un

exèrcit poderós per controlar grups en contra del règim.

Poder estructural. És molt més difícil d’identificar, però és el concepte que la posició d’un país

al sistema internacional i la identitat del país a la jerarquia internacional, condicionen les

expectatives i accions d’aquest país. Els EUA es consoliden com el país defensor de les

llibertats, el que té el poder i el dret de solucionar els temes en relacions internacionals. Altres

països, identitats de dèbils, dependents, gairebé d’inferioritat moral, sense cap dret al sistema

internacional, i és conforma amb una posició subordinada al mateix, i no reclama coses que

podria reclamar, accepta que dins aquest sistema li tocarà poc, i això afecta a les condicions de

negociació entre països. Lectura sobre poder estructural a l’AG: Barnett + Duvall, 2005.

PROCESSOS DE CONTROL - NEOCOLONIALISME

Control sobre els termes d’intercanvi. Els productes manufacturats tenen un alt valor afegit, en canvi, les

matèries primeres tenen un valor afegit menor.

Ús del capital i globalització per dominar i explotar excolònies. Controls en aspectes

d’intercanvi. Els productes manufacturats tenen un alt preu de valor, però les matèries primeres

no.

Relacions Internacionals Contemporànies

6

Kwame Nkrumah. Primer president del primer país africà en independitzar-se (Ghana) després

de la II GM (abans es deia Gold Coast).

Inversió per explotar, no desenvolupar. Quan hi ha inversió, sempre hi ha transferència de

coneixement i capital, però l’objectiu era explotar al màxim aquests països.

MNCs amb monopolis per extreure minerals. Controlen les màquines, el coneixement, i en

molts casos no volen compartir la tecnologia ni el coneixement perquè els lobbys dels països

desenvolupats no volen tenir competència.

Líders africans com agents del neocolonialisme. Hi havia tractats entre els presidents

d’aquests països i els de les metròpoli. Les elits del país i de la metròpoli vivien molt bé i no

tenien interès per canviar-ho. Les elits eren còmplices d’aquest sistema econòmic.

RESISTÈNCIA

Primera fractura es produeix als anys 50:

o Refús dels blocs (causen problemes).

o Refús del colonialisme. Un moviment en contra

o Valors culturals (Islam, pan-Africanisme, unitat àrab): eren països que simpatitzaven

amb idees marxistes, però no volien ser un país comunista ni formar-ne part del bloc.

Països occidentals com Filipines també entraven en aquesta dinàmica.

RESISTÈNCIA: MNA (MOVIMENT PAÏSOS NO ALINEATS)

Conferència de Bandung (Indonèsia) (1955):

o Distància de blocs: apareix el Moviment dels No Alineats.

o Autonomia (no control) mitjançant neutralitat. Neutralitat activa, neutralitat per

aconseguir coses. Sense alinear-nos, tenim possibilitats d’aconseguir els nostres

objectius. Tres blocs: capitalista, comunista, neutrals.

o Xina, Índia, Indonèsia, Egipte. Líders més importants de la conferència de Bandung.

o Reclamen:

Descolonització.

Neutralisme.

Coexistència pacífica.

Respecte a la sobirania: no volen ocupacions de les potències mundials perquè

els controlin.

Desenvolupament / justícia econòmica.

o Anàlisi centre-perifèria. S’interpreta el món d’una nova manera. Hi ha un centre, països

desenvolupats, amb poder i influència a les institucions, més rics, i després hi ha la

perifèria (nivell de desenvolupament menor), amb poques possibilitats de desenvolupar-

se, amb problemes de béns públics, salut,... Hi ha la idea que es vol perpetuar el

subdesenvolupament de la perifèria. La condemnen a ser-ho.

o Portes obertes. S’inclinen per unes coses amb un bloc i per altres amb l’altre. No volen

formar part, però, ni d’un ni de l’altre.

o Defineix bases però no fa gaire. No hi havia institucions ni actuacions concretes.

o Xina es desconnecta, poc a poc. No estava al MNA, però era a Bandung.

Conferència de Belgrad (1961):

Es forma formalment el Moviment dels No Alineats.

o MNA. Xina ja no hi era, el 1961, quan es va fer de manera formal.

o Bloc i Brazzaville exclosos. Els països que formen part d’un dels blocs, o Brazzaville,

estan exclosos per les seves relacions fortes amb un dels dos blocs. Són les excolònies

franceses que tenen una relació bastant vinculant amb França. Xina no va anar a

Belgrad. Amèrica Llatina ja està vinculada a EUA.

o Nasser i Tito. Protagonistes.

Relacions Internacionals Contemporànies

7

o Elements marxistes. Hi ha elements marxistes però son països que no volen formar

part del bloc comunista. Han set colònies i no volen caure en una relació de

dependència una altra vegada.

o Occident no refusat. Occident no està refusat però hi ha una relació potser de sospita

mútua.

o Majoria a la ONU. La majoria de països estan a la ONU i hi són majoria (tenen

influència en alguns temes).

o No alineament “actiu” (no neutralitat). Postura definida amb unes bases i objectius

definits.

o Conferència a la ONU: determinar agenda. Bloc coherent i cohesionat. Dins l’ONU

voten igual la majoria de temes, i això els dona cert poder d’influir l’agenda. No estan

al Consell de Seguretat, però la ONU és enorme, amb moltes agències i organismes.

o Tilt without falling: fora de blocs. Es poden inclinar cap a un dels blocs, però sense

formar-ne part. Amb aquestes inclinacions poden aconseguir coses. De vegades del bloc

al qual s’inclina o de l’altre.

o Experiència de Tito: acostar-se a EUA per mantenir la URSS lluny. Switching.

Això va ser a partir de l’experiència de Tito d’acostar-se als EUA. Ell sabia que aquesta

relació seria beneficiosa perquè seria menys probable un atac militar soviètic. I va ser

així: Stalin es va limitar a intents (fallits) d’assassinar-lo, però mai va intentar ocupar

Iugoslàvia.

o MNA 120 membres actualment. Arriba a tenir 120 membres (perd el sentit, perquè

gairebé no hi ha blocs), però costa molt matar una institució. Continua existint.

o Pressió i influència: ajuda 50. A través de la pressió i influència sobre la ONU, hi

havia molta ajuda als països en vies de desenvolupament: els MNA van ser eficaços en

determinar l’agenda i exercir pressió perquè els arribessin ajudes (anys 50 i després).

ECONOMIA: LIBERALISME

Dues maneres economia mundial.

El comerç és positiu per tots. Avantatge comparatiu: cada país és millor en la producció d’un

producte específic.

Especialització.

El comerç és necessari (mercat). Els britànics ens donen cervesa i, nosaltres, vi. Holanda té un

mercat molt petit, simplement vol produir a un nivell efectiu, i per això necessita mercats per

vendre els seus productes.

Exportació i creixement. Tots exportem perquè és la manera de créixer econòmicament.

Accés a tecnologia, capital, coneixement.

ECONOMIA: ESTRUCTURALISME

Dependència de metròpolis. Això desafavoreix els països en desenvolupament i afavoreix els

països desenvolupats. No es poden desenvolupar per la seva dependència.

Agricultura per exportar.

Monocultiu: vulnerabilitat. Si hi ha sequera, això afecta i perjudica greument el país.

Importar béns manufacturats.

Termes d’intercanvi.

Impediments a la industrialització. És un problema la fugida de capitals, els rics no volen invertir

els seus diners al país.

Centre-perifèria. El centre viu molt bé en aquest sistema econòmic, la perifèria no.

Elits del centre connectades. Fa falta canviar les condicions econòmiques. El G20, el G8 és el

punt on es constata la unió i connexió entre aquests països per coordinar les seves polítiques.

Elits de la perifèria aïllades. Entre ells no fan gaires reunions, no es coneixen gaire, i això

dificulta la seva posició. La seva relació amb algun país desenvolupat els fa partir amb

desavantatge i partir d’una posició molt més dèbil.

Relacions Internacionals Contemporànies

8

Anàlisi de classe. El problema és de classe social. Les elits de tots els països tenen un sistema

que els afavoreix.

Enfocament econòmic.

Posició i rol en el sistema productiu global determinant. Hi ha superordinates i subordinates.

Aïllament i subordinació: jerarquia. Polítiques per mantenir la perifèria fracturada, a través de la

creació de dependències entre la jerarquia i el centre, per això la perifèria es manté fracturada,

perquè només es relacionen amb els països del centre.

Perifèria compleix les necessitats del centre. L’abastiment de productes i de matèries primeres

barates.

ECONOMIA

Líders locals aliats amb el nord.

NOEI (Nou Ordre Econòmic Internacional): acabar restriccions en les importacions del 3r món,

estabilitzar preus, ajuda, préstecs.

Poc impacte. BM (objectiu de desenvolupament, va més enllà de l’increment del PIB, passa per

millorar els sistemes educatius, accés a l’aigua potable), FMI (evitar crisi i buscar l’estabilitat),

però no té gaire impactes, les relacions i els nivells de desenvolupament no canvien tant.

UNCTAD (United Nations Conference on Trade and Development). Busquen treballar aquests

assumptes.

Solució i resposta final: autonomia mitjançant l’aïllament (ISI, Import Substitution

Industrialization), cada país s’aïlla econòmicament, industrialització a través de la substitució de

les importacions. No es pot industrialitzar perquè no es pot competir amb els manufacturats que

venen de fora, s’han de crear barreres per poder industrialitzar.

Economies d’escala: quan hi ha més volum de fabricació els costos baixen.

El proteccionisme no estava tan mal vist.

LA DÈCADA PERDUDA

Hi havia molta inflació a EUA; per la qual cosa va pujar el tipus d’interès. Llavors, també va augmentar

el valor del dòlar. Comencen a comprar dòlars perquè el tipus d’interès era més alt. Llavors, el preu del

dòlar puja.

Amèrica Llatina endeutada en $. Després de la crisi del petroli, molts països àrabs tenien molts

diners per invertir, i el van invertir en bancs europeus i en països d’Amèrica Llatina. Hi ha

inflació a EUA i van pujar el tipus d’interès. Si aquest puja, la gent no gasta i deixa els diners al

banc. Tenien un problema d’ordre, va pujar el cost dels seus crèdits.

El $ puja. El preu del dòlar va pujar com a conseqüència de l’augment del tipus d’interès.

El deute es passa a IFIs. Estava en mans de bancs privats i passen als IFIs (del FMI). Estaven

disposats a canviar les condicions o condonar-ne una part.

Programes d’ajust estructural. Les condicions que exigien eren programes d’aquest tipus. Es

buscava sanejar l’economia, reduint el paper de l’Estat. Es prenen mesures com:

o Privatització

o Eliminació dels aranzels

o Reduir la despesa pública, per destinar el pressupost per eixugar el deute.

o Deixar entrar inversions

o Pressupostos sense dèficit

o Austeritat.

Més endavant, aquestes mesures es coneixen com el Washington Consensus (el nom de tot el que

engloba aquestes mesures), on les mesures més importants són la privatització i deixar entrar

inversions.

A Amèrica Llatina, en un principi aquestes mesures van resultar positives (perquè es va

estabilitzar la situació), tot i que a finals dels 90 hi ha un gran moviment en contra: hi ha un gran

Relacions Internacionals Contemporànies

9

creixement, però els de sota no el perceben; hi ha més conflictivitat social.... L’Estat no pot

gastar. Arriba la crisi a Argentina i Brasil. A més, els neoliberals diuen que el problema és uqe

no s’han aplicat les mesures amb tanta eficàcia com era necessari.

Àfrica arruïnada: monocultius, inestabilitat.

ETAPES

Fractura nord-sud:

Anys 50: base ideològica. Consolidació

Anys 60: cohesió i organització. Es forma el moviment dels No Alineats

Anys 70: lluita i victòria (OPEP). Dècada de lluita i victòria, sobretot per l’actuació dels països

que exporten petroli, que posant restriccions posen traves al món occidental. Als anys 70 veiem

la “stagflation”, hi ha inflació i atur a la vegada. Els governs incrementen la despesa per reduir

l’atur quan ja hi ha inflació. Reduir la despesa perquè hi ha inflació quan hi ha atur. Problema.

Anys 80: divisió i crisi. La dècada perduda, els països amb molt deute a Amèrica del Sud,

Àfrica, hiperinflació, crisi,... Les intervencions de les institucions financeres internacionals (al

principi FMI, però també el BM, préstecs, ajudes, millores a les finances públiques,

privatitzacions,...).

SUBDESENVOLUPAMENT AL SEGLE XX

PAÏSOS DEL MOVIMENT DELS NO ALINEATS (2005)

Relacions Internacionals Contemporànies

10

Països no alineats (120)

PAÏSOS DEL GRUP DELS 77

POBLACIÓ I PNB EN LES PRINCIPALS REGIONS DEL MÓN

Relacions Internacionals Contemporànies

11

Desigualtat al món en la distribució de la riquesa.

MÉS ENLLÀ DE LA FRACTURA NORD-SUD: ON ESTÀ AVUI EL TERCER MÓN?

Més o menys són els mateixos.

Historia del siglo XX - 10 El Tercer Mundo: http://www.youtube.com/watch?v=kuqcBJkm8DA

OBJECTIUS DE DESENVOLUPAMENT DEL MIL·LENNI

Projecte de NNUU per millorar el desenvolupament al món. Ha tingut efectes en alguns camps i en altres

no.

1. Eradicar la pobresa extrema i la fam.

2. Aconseguir l’ensenyament primari universal.

3. Promoure la igualtat entre sexes i l’autonomia de la dona.

4. Reduir la mortalitat dels nens.

5. Millorar la salut materna.

Relacions Internacionals Contemporànies

12

6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties.

7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient.

8. Fomentar una associació mundial pel desenvolupament.

ODM - PROGRESS REPORT 2011

Relacions Internacionals Contemporànies

13

RECURSOS ADDICIONALS

CAUSAS DEL FIN DE LA GUERRA FRÍA

- Gasto militar de la URSS, querían competir con EEUU en inversión en armas nucleares.

Strategic Defense Initiative: acción de EEUU que obligaba a la URSS a acelerar su gasto

militar. La URSS llegó a gastar 25% PIB en inversión armamentística.

- Negociaciones para sacar las armas nucleares. Incluso Reagan creía que era negativo tener

armas nucleares. Las dos partes querían ponerle fin, pero a la hora de negociar toparon

bastante.

- Persona fundamental: Gorbachov, que quiso reformar la URSS y no acabar con ella ni el

sistema comunista. Quería introducir más elementos democráticos, aunque manteniendo el

partido único. Todo se le fue de las manos y acabó ejecutando un cambio radical. Promovió

el New Thinking.

La Conferència de Bandung (1955)

Participación: 29 Estados >>> 5 de Colombo (India, Pakistan, Birmania, Ceilán, Indonesia), 12

asiáticos más, 8 árabes, 4 africanos

Objetivos:

o Fomentar las relaciones afroasiáticas

o Examinar los problemas existentes para África y Àsia (colonialismo, racismo y la

posición de estos países en el contexto de la Guerra Fría)

Desarrollo con dos posiciones diferenciadas: pro-occidentales vs pro-comunistas

Resultados:

o Afirmación de la independencia e igualdad entre los países afroasiáticos –proclamación

de la coexistencia pacífica en conferencias afroasiáticas posteriores

o Condena al colonialismo

o Exaltación del espíritu de rebelión moral contra la dominación europea

o Formulación de un neutralismo activo

o Aparición de los pueblos afroasiáticos como fuerza internacional

Relacions Internacionals Contemporànies

14

Principis de “coexistència pacífica”, segons els seus adoptats a la Conferència de Bandung

1. Respeto a los Derechos Humanos

2. Respeto a la soberanía y a la integridad territorial de todas las naciones

3. Reconocimiento de la igualdad de razas y naciones

4. Respeto al principio de no intervención y al de la no injerencia en los asuntos internos

5. Derecho a la defensa individual y colectiva

6. Rechazo a los acuerdos de defensa colectiva al servicio de los intereses de las superpotencias

7. Condena a la uso de la fuerza en las relaciones internacionales

8. Solución de los conflictos por medios pacíficos

9. Fomento de los intereses mutuos y la cooperación

10. Respeto a la justicia y a las obligaciones internacionales

La Conferència de Belgrad (1961)

Participación: 25 Estados como miembros de pleno derecho del Movimiento de los No

Alineados, 3 observadores, 27 comités de liberación nacional de territorios dependientes.

Criterios de participación muy estrictos que no se cumplieron totalmente

Objectivos: reforzar el no alineamiento

Desarrollo con dos posiciones diferenciadas: radicales anti-imperialistas vs moderados del no

alineamiento

Resultados:

o Llamada a EEUU y a la URSS en favor de la política de coexistencia pacífica y de la

paz mundial, en un marco de colaboración con los países no alineados

o Debilitamiento de las tensiones del sistema bipolar, que entraría en la fase de

“coexistencia pacífica” poco después –crisis de los misiles de Cuba

o Promoción y extensión del no alineamiento, que toma más fuerza que el afroasiatismo

Relacions Internacionals Contemporànies

15

L’evolució desigual del PNB per càpita i del PNB per regions

Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni

Relacions Internacionals Contemporànies

16

1. Erradicar la pobreza extrema y el hambre

a. Reducir a la mitad, entre 1990 y 2015, el porcentaje de personas con ingresos inferiores

a 1 dólar por día.

b. Reducir a la mitad, entre 1990 y 2015, el porcentaje de personas que padecen hambre.

2. Lograr la enseñanza primaria universal

a. Velar por que, para el año 2015, los niños y niñas de todo el mundo puedan terminar un

ciclo completo de enseñanza primaria.

3. Promover la igualdad entre los sexos y la autonomía de la mujer

a. Eliminar las desigualdades entre los géneros en la enseñanza primaria y secundaria,

preferiblemente para el año 2005, y en todos los niveles de la enseñanza antes de fines

de 2015.

4. Reducir la mortalidad de los niños

a. Reducir en dos terceras partes, entre 1990 y 2015, la mortalidad de los niños menores

de 5 años.

5. Mejorar la salud materna

a. Reducir, entre 1990 y 2015, la mortalidad materna en tres cuartas partes.

6. 6. Combatir el VIH/SIDA, el paludismo y otras enfermedades

a. Haber detenido y comenzado a reducir, para el año 2015, la propagación del

VIH/SIDA.

b. Haber detenido y comenzado a reducir, para el año 2015, la incidencia del paludismo y

otras enfermedades graves.

7. Garantizar la sostenibilidad del medio ambiente

a. Incorporar los principios del desarrollo sostenible en las políticas y los programas

nacionales e invertir la pérdida de recursos del medio ambiente.

b. Reducir a la mitad, para el año 2015, el porcentaje de personas sin acceso sostenible al

agua potable.

c. Haber mejorado considerablemente, para el año 2020, la vida de al menos 100 millones

de habitantes de tugurios.

8. Fomentar una asociación mundial para el desarrollo

a. Desarrollar aún más un sistema comercial y financiero abierto, basado en normas,

previsible y no discriminatorio.

b. Atender las necesidades especiales de los países menos adelantados.

c. Atender las necesidades especiales de los países sin litoral y de los pequeños Estados

insulares en desarrollo.

d. Encarar de manera general los problemas de la deuda de los países en desarrollo con

medidas nacionales e internacionales, a fin de hacer la deuda sostenible a largo plazo.

e. En cooperación con los países en desarrollo, elaborar y aplicar estrategias que

proporcionen a los jóvenes un trabajo digno y productivo.

f. En cooperación con las empresas farmacéuticas, proporcionar acceso a los

medicamentos esenciales en los países en desarrollo a un costo razonable.

g. En colaboración con el sector privado, velar por que se puedan aprovechar los

beneficios de las nuevas tecnologías, en particular de las tecnologías de la información

y de las comunicaciones.

L’estructuralisme: context acadèmic i idees principals

Origen y desarrollo del estructuralismo

La estructura del sistema capitalista mundial como objeto de análisis

Subdesarrollo y dependencia como problemáticas de estudio

La dominación estructural como dinámica predominante

Relacions Internacionals Contemporànies

17

L’aparició de l’expressió “Tercer Món” de la mà d’Alfred Sauvy

Relacions Internacionals Contemporànies

18