Tot va succeir una nit d´hivern a casa del Jordi. Estàvem celebrant el seu aniversari i els seus pares ens van deixar la casa sola per que continuessim la festa després d´haber- nos anat de marxa per la tarda. Aquella nit hi erem tots, el Jordi, la Marta, l`Oriol, el Roger, l`Ainara i jo. Ens ho estàvem passant d`allò més bé explicant-nos històries de por. De sobte, els llums es van apagar i tots pensàvem que era una broma que algú havia fet per espantar- nos pero no, van saltar els ploms. L`Oriol i jo vam anar a veure que passava. Estàvem tots dos sols a una habitació molt petita intentant sense éxit encendre els llums de la casa. Després d`una bona estona provant-ho, ho vam deixar per imposible. Abans de sortir de l`habitació, l`Oriol em va confessar que m`estimava i que volia que fòissim més que amics, jo li vaig respondre que sentia la mateix per ell i ens vam besar. Vam sortir de l` habitació i va manar cap al menjador on es suposava que eren tots. Dic que se suposava perquè cuan vam arribar només vam trobar les espelmes enceses, els sacs de dormir i les begudes tirades pel terra. Varem pensar que els demés s`habien amagat per fer- nos una broma, així que no vam donar-li importancia i ens vam asseure al sofá a parlar els dos junts. Va passar gairebé una hora i encara no habia sortit ningú de seu amagatall i em vaig començar a preocupar. L`Oriol em deia que no en preocupés, pero jo no podía estar tranquila, llavors em va dir que anessim a buscar-los. Ell va anar a buscar a la cuina i al pati de llums i al lavabo, jo vaig anar a la planta de les habitacións i habiem quedat que si no els tobaben a cap lloc amiriem els dos al sòtan i al parking a buscar. Vaig pujar les escales amb la esperma a la mà. Tot estàva molt fosc. Primer vaig mirar a l`habitació del Jordi, i no hi habia ningú. Després a l`habitació dels seus pares, la dels seus gremans petits i pero últim al lavabo i no hi vaig trobar a ningú. Vaig baixar i abaix de els escales m´esperava l`Oriol per baixar al sòtan perquè ell tampoc habia trobat a ningú. Ell em deia que no em preocupés, pero jo notava als seus ulls que ell també ho estava, i m` ho deia per tranquilitzar-me. Quan vam arribar al sòtan vam veure unes taques de sang i cuan vam obrir la porta ens vam trobar a tots els postres amics desagnats tirats a terra. Jo vaig començar a plorar, l`Oriol em va agafar del braç i em va estirar fort per que li seguís. Vam pujar les escales i va manar al menjador. Jo no sabia que fer i l`Oriol va agafar el mòbil i va trucar a la policía. Mentre venien, ell intentava tranquilitzar-me, De sobte vam sentir un soroll a la cuina i l`Oriol en va dir que m´esperès sentada al sofà i que anava a mirar que era. Jo em vaig quedar allá asseguda i veia com entrava a la cuina. De sobte vaig escoltar un xiuxiueig darrere meu que em va dir: ¨heu de morir tots aquesta nit¨. Jo vaig córrer cap a la cuina i pel camí em vaig trobar un home i jo vaig fer un crit de molta por i l’home en va donar un cop al cap amb un

martell. L`últim que vaig veure va ser a l`Oriol que venia corrents am les mans ensagnentades del cop que li havien fet a ell també al cap. Després d`això vaig perdre el coneixement als braços de l`Oriol. Quan vaig obrir els ulls, estava a l`hospital. Era denit. A l`habitació estaven el meu pare adormit al sofà i l`Oriol assegut al meu costat. Tenia agafades les meves mans i les mirava amb els ulls cansats de no haver dormit en tota la nit. Llavors em va mirar i jo amb els ulls mig oberts vaig somriure-li. Ell desseguida va avisar a les infermeres. Al dia següent em van donar l’alta pel matí, i per la tarda vam anar a l’enterrament dels nostres amics. Quan la cerimònia va acabar, amb els ulls plens de llàgrimes com jo es va acostar , em va abraçar i em va dir a l´ oïda que tot havia acabat.

Meritxell Zapata Justicia 3 r C