Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA … · 2020. 1. 14. · Relatoria i...

Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA 2019

1

14 desembre de 2019 | Plataforma d'Acció Social KABUA | Direcció General de Joventut de Catalunya


REFLEXIONS SOBRE LA JOVENTUT AVUI: JAUME FUNES

Contenido

La joventut avui:

Jame Funes 1

Refugiats 3

Salut mental i joves 5

Identitat i gènere 7

Canvi climàtic 9

[Volumen 1, número 1]

" La revolució l’han de fer

els joves. Els jovents no han

de fer la revolució que volen

els adults, han de fer la

seva pròpia revolució.

Un dels reptes que tenen

els joves és que “els

acabaran venen identitats

simples i falses” i hauran de

saber com enfrontar-s’hi,

més enllà dels dogmes."


2

La 1ª Trobada Experts i Joves Kabua 2019:

K+E5=∞, va tenir lloc el dia 14 de desembre a la

seu de la Direcció General de Joventut. Vam

tenir la fortuna de comptar novament amb

aquest espai de trobada on vam rebre las

nostres experts convidats i també als

nostres protagonistes principals: els joves.

Enguany, K+E5=∞ va gaudir de la participació

dels joves de l'Agrupament Escolta i Guia

Perot Guinarda de Barcelona, AMISI -

Associació per a la Mediació Intercultural i

Social amb Immigrants, Escola Jesús Maria de

Badalona i l'Institut Enric Borràs amb qui vam

debatre, aprendre i fer propostes entorn de

quatre temàtiques d’actualitat: CANVI

CLIMÀTIC – IDENTITAT I GÈNERE – SALUT MENTAL I

JOVES – REFUGIATS.

L'esdeveniment va obrir la reflexió amb les

paraules del Dr. Miquel Àngel Essomba,

Director del Grup de recerca ERDISC de la UAB i

Director de la Càtedra d'Educació Comunitària

amb Obra Social La Caixa, qui ens va mostrar

el potencial de reflexió, apoderament i de

transformació social de la joventut al món,

per convidar als joves assistents a l'acte a

convertir-se també en agents actius

capaços de transformar el món.

Paraules de benvinguda i reflexions inicials: Miquel

Àngel Essomba, Director del Grup de recerca

ERDISC de la UAB i Director de la Càtedra

d'Educació Comunitària amb Obra Social La Caixa

Seguidament, la lectura inicial sobre l'estat de

la joventut a Catalunya avui, va estar a a

càrrec d'en Jaume Funes, reconegut expert

en matèria juvenil, i qui identifica als

adolescents com a personatges en continua

experimentació amb el món que els envolta, i

amb el que volen interaccionar de forma que

els produeixi benestar, els facin sentir

valorats, i alhora que els construeixi com a

persones.

Així doncs, el Jaume Funes ens va fer

reflexionar, però sobre tot, ens va inspirar

molt sobre qui ha de fer aquesta

transformació del món... la veritable revolució

social per millorar la nostra societat:

La revolució l’han de fer els joves. Els

jovents no han de fer la revolució que volen

els adults, han de fer la seva pròpia

revolució.

Un dels reptes que tenen els joves és que

“els acabaran venen identitats simples i

falses” i hauran de saber com enfrontar-

s’hi, més enllà dels dogmes.

Un altre repte: com adaptar-se , com a

jovent, a un món en constant canvi que

t’obliga a inventar-te i a ésser diferent.

Ens haurem de definir, construir la nostra

identitat, de manera conjunta.

“Fer la guerra als adults”. Els joves no es

troben tan contaminats com els adults i

tenen curiositat, mentre que els adults

han esgotat el seu “dipòsit”. El jovent té

mirades diferents del món, que no tenen

res a veure amb el món dels adults.

“L’adolescència és una etapa de la vida

que el mercat ha descobert”. La

mercantilització del jovent per part del

sistema perquè el mercat sap que són

una font important de consum i que seran

el futurs adults consumidors.

Commodo ad pretium vestibulum sem.

Katia

Resaltado

Katia

Resaltado

Katia

Resaltado

Katia

Resaltado

Katia

Resaltado


3

REFUGIATS Lluis Fuster. Expert

Voluntari a Open Arms

Una sola persona pot començar tot un

moviment, cadascú pot posar el seu granet

de sorra.

2015, es va deixar de parlar de refugiats i es

va començar a parlar d’immigrants. La

diferència és que una persona refugiada és

forçada a marxar del seu país. Es criminalitza

generalment a la gent que ve de fora, a tota.

Als països en que arribaven molts refugiats,

l’extrema dreta va començar amb el discurs

de la criminalització a l’estranger. L’extrema

dreta ven opinions, que són coses molt

diferents a les dades. “El Pacte de la

Vergonya”, UE: són una sèrie d’acords en

contra de que arribin refugiats a Europa,

vulnerant d’aquesta manera un dels drets

humans, el dret al refugi.

Molta gent refugiada, és de l’Àfrica

subsahariana, travessant el desert del

Sàhara, on mor molta més gent que al

Mediterrani. Quan arriben al mar, hi ha moltes

probabilitats de que morin allà. Josefa: “Els

guardacostes libis de vegades disparen

indiscriminadament a la gent”.

En els últims tres anys, només hi ha hagut

una embarcació que ha complert amb la llei

del mar que obliga a rescatar a gent que ho

necessita.

Quan rescates a aquestes persones, et

converteixes en responsables i els has de

portar al port més segur i proper.

Pràcticament totes les embarcacions es

salten aquesta llei.

Les nostres reivindicacions:

Drets Humans, respectar-los.

Protegir el col·lectiu dels refugiats i

immigrants.

Promoure valors d’empatia i solidaritat,

sortint de la pròpia comoditat.

Conscienciar i sensibilitzar el nostre

entorn.

Donar més veu a discursos a favor de la

inclusió que a favor de la exclusió.

No caure en la demagògia i els discursos

fàcils.

Pensament crític, amb els discursos que

ens agraden i amb els que no.

Insensibilització de la gent, a causa de

totes les imatges i informació que arriben.

“Banalització del mal”. Molt important la

feina de sensibilització.


4

S’ha de ser conseqüent, i fer coses

d’incidència real en comptes de dir quatre

coses.

Perdre la por a perdre el que tenim, els

nostres privilegis, la vida actual. La gent té

molt a perdre.

Perdre la por.

Ser conseqüents.

No rendir-nos i anar avançant.

Focalitzar la lluita, especialització. Però

sense perdre la visió global.

Conscienciació i sensibilització.

"Una sola persona pot començar tot un

moviment, cadascú pot posar el seu

granet de sorra".

"La immigració tampoc és fàcil. El pla

d’acollida a les persones refugiades és

limitat. Els papers, pel sistema de salut

per exemple, són molt difícils

d’aconseguir."


5

SALUT MENTAL I JOVES

Maria Honrubia. Experta

Infermera i docent a la Facultat

d’Infermeria de la Universitat de

Barcelona

Què és una depressió?

Una persona que no vol fer res, està absent.

Una cosa és tenir tristor, d’això pots sortir.

Però en la depressió no pots sortir, no vol

relacionar-se amb ningú, la seva imatge

deteriora, la persona no reconeix el que

l’envolta, no hi ha ganes de fer cap activitat.

Quan es cau en la depressió hi ha

descompensació molt gran en el cervell, amb

l’intercanvi d’informació. Per això

s’administren medicaments, però després hi

ha que trobar la solució als problemes

personals o socials.

Baixa autoestima.

Construcció de la personalitat, qualitats

positives de les persones.

Amor i afecte.

Ens fem preguntes com “li agradem a les

persones?” en aquell moment seguim

estereotips, el que ha de ser i el que no ha de

ser, què camí hem de seguir? Al final, el que

hem de fer és seguir el camí que ens fa sentir

bé, però sí que a vegades el que ens fa sentir

bé és la aprovació de la resta de persones.

S’ha de ser capaç de valorar-se com és una

persona, sóc diferent a la persona del costat,

però totes les persones tenim qualitats

positives, t’has d’estimar, no t’has de

comparar-te amb altres.

D’alguna manera per això són importants les

figures properes o models. Perquè aquestes

persones ens donen pautes de com estimar-

nos. És important tenir persones que et

valorin, t’acceptin... En aquest moment

decideix seguir el que vols per tu, no el que et

convé. Reflexiona sobre el tu vols, no el que

vol l’altra persona, no faci’s això per agradar

a aquella persona i així no quedar-te sol, has

d’aprendre a dir no. No és la paraula més

difícil de dir, pots alegrar a l’altra persona,

però tu ets feliç?

Una relació sana és rebre i donar, si no es

poden aprofitar de tu. Hi ha d’haver un mínim

de donar i rebre. No has de fer el que no

t’agrada per altre persona. Si no t’agrada, no

et sents bé, no ho faci’s, no ho has de fer.

Això s’aplica en qualsevol situació, en una

relació amorosa, en una relació d’amistat, en

tot. No ets un objecte per fer sentir bé a

altres persones.

Estima’t, si no t’agrades tu mateix, no

agradaràs a altres persones. El primer pas és

sentir-te bé amb tu mateix, si no és així has

d’analitzar que no t’agrada, has de solucionar

aquest problema per augmentar la teva

salut mental.

De la mateixa manera que no vols que et

facin el que no t’agrada, no ho faci’s a una

altra persona, això és empatia.

S’ha d’educar tots aquests valors amb

l’estima, és possible que et castiguin o et

renyin, però si ho fan des de l’amor, pensant

en el bé de l’altra persona. Els educadors es

comporten de diferent manera, segons la

família, però s’hauria de tenir en compte el

que el convé al nen o nena en qüestió. Totes

les maneres d’educar són diferents, tenen

pros i contres, l’única manera d’educar

negativa és la negligent, la que no imposa cap

regla, això és no educar. S’han de posar

regles, normes de conducta, s’ha

d’acompanyar en el creixement, s’ha de


6

deixar créixer. De la mateixa manera, s’ha de

guanyar la confiança del nen o nena. Quan

anem creixent aquesta confiança es va

perdent, i a adolescència ens anem separant,

però a vegades ens hem de separar per

després ajuntar-se millor. En una bona

educació hi ha la contenció i el recolzament.

S’han de posar límits i normes, però també

mostra que poden confiar en els educadors.

Com treballes un problema que t’ha afectat?

Com per exemple s’han rigut de tu en una

exposició oral i ara no vols fer una exposició

oral mai més. És un treball personal i s’ha de

tractar amb una persona. Necessiten una

persona que els pugui ajudar i motivar a

superar els problemes. Para el problema,

dóna-li la volta i torna el problema en una

cosa positiva. S’ha d’anar pas per pas, cada

dia una mica, millorant poc a poc i s’ha de ser

positiu.

Concepte de la resistència a les adversitats,

la capacitat de superar-les, això s’anomena

la residència. En això també es necessita

l’afectivitat, l’amor, una relació positiva.

Quantes coses ens afecten actualment a la

salut mental? L’atur, la societat competitiva,

el sistema educatiu, les relacions socials

negatives...

Tot això ens afecta negativament.

Destaquen lo negatiu de tot, si la negativitat

abunda a la nostra vida tindrem molts

problemes. Hem de comunicar els nostres

problemes i buscar suport a partir d’això. No

es poden permetre aquests problemes com

el bullying, s’ha de trencar d’arrel aquests

problemes.

Parlant del sistema educatiu, la transmissió

d’informació està bé, però l’educació és molt

més diferent. Destacaran sempre els punts

negatius, no els positius. “Això és

d’adolescent”, és la frase típica i fàcil. Però un

problema continu afectarà de manera

devastadora a qualsevol persona. No és la

culpa de la víctima, s’ha d’ajudar-la, i

l’agressor és una persona amb pocs valors

personals, té por i projecta el por en violència,

s’ha d’ajudar-la també. La víctima ha de

sentir el seu valor, que té un valor. La víctima

sol ser una persona que destacava, com

destacava és un blanc fàcil. En aquest cas del

bullying el primer pas ha de ser fet per les

persones callades, han de dir la primera

paraula, han d’actuar i solucionar aquest

problema.

" Ens fem preguntes com “li agradem a

les persones?” en aquell moment

seguim estereotips, el que ha de ser i el

que no ha de ser, què camí hem de

seguir? Al final, el que hem de fer és

seguir el camí que ens fa sentir bé, però

sí que a vegades el que ens fa sentir bé

és la aprovació de la resta de persones.

S’ha de ser capaç de valorar-se com és

una persona, sóc diferent a la persona

del costat, però totes les persones

tenim qualitats positives, t’has

d’estimar, no t’has de comparar amb

altres. "


7

IDENTITAT I GÈNERE

Mercy Chipantasi. Experta

Tècnica d’inserció sociolaboral i

Cofundadora de l’Associació AlanMón

Abans de començar a fer el taller, a mode

d’introducció i creació de clima de confiança,

vam fer una petita dinàmica en la que per

parelles vam dir a l’altre persona “per què és

afortunada de conèixer-me”. Vam veure que

és difícil dir coses positives de nosaltres ja

que tendim a dir sempre les negatives. Vam

reflexionar sobre “Qui sóc jo i què puc

aportar?”

Seguidament vam mirar un tros d’una sèrie

en la que un pare no està d’acord que el seu

fill jugui amb nines ja que, defensa la idea que

un nen ha de jugar amb cotxes. Tot i que les

imatges ens sobten sabem que és un vídeo

de fa més de 20 anys però si comencem a

pensar, trobem que a les botigues de

joguines encara se separa quines joguines

han de ser per a nens (colors blaus, materials

resistents,...) i quines per a nenes (colors

roses, materials delicats, dirigits a tasques

de neteja i cura de bebès,..). Fins i tot, hem

vist que molts de nosaltres hem viscut

aquestes situacions a l’entorn familiar.

Seguidament vam parlar d’experiències

personals, i hi havia una noia que explicava

que havia de lluitar molt per poder jugar a

futbol i en alguna ocasió no ho va poder

aconseguir pel simple fet de ser noia. Ens

sobta veure com el fet de néixer home o

dona pot condicionar molt la vida d’una

persona, fins i tot abans de néixer

(expectatives que es tenen sobre com ha de

ser una persona).

Veiem que, tenim molt integrat de manera

inconscient la “normalitat” i si una persona

surt d’aquesta normalitat és jutjada i fins i

tot pot ser agredida. Per què un noi no pot

portar un vestit? Aquest tema ho enllacem

amb les persones trans, que són persones

que surten de la nostra norma. Per què ens

sobta veure un noi amb pit? O una noia amb

barba? Pot ser si tinguéssim la ment més

oberta no caldria que moltes persones es

fessin cirurgies ni haguessin de demostrar

res als altres.

Les persones trans tenen un camí molt llarg i

dur ja que primer han d’identificar per què no

encaixen dintre del que es considera

“normal” i tot seguit, haurien de rebre

acompanyament dels centres educatius,

grup d’iguals i família pel simple fet d’arribar a

ser com volen ser. Hem de trencar amb

aquesta normalitat i mirar-nos com el que

som: persones.

Algunes de les nostres reflexions versaven

sobre les següents idees que considerem

claus per continuar treballant i lluitant:

Qui sóc jo? —> Adolescència

Estereotips: pressió social/prejudicis

- Nois: blau, colors

- Noies: noies, cuines, nines

Hem evolucionat però encara falta molt

per fer. La societat insulta a gent per no

ser ‘’normal’’. (Patiu per la pressió social).

El Fútbol separa molt per gèneres. (una

noia s’ha de buscar la vida per poder jugar

a Fútbol, els nois ho tenen garantit.)


8

Els lavabos no haurien d’estar separats

perquè al final hi entres en solitari. (A un

lloc públic et sents segura al lavabo del teu

gènere, ej: discoteques).

Transexualitat: vist que només puguis

passar d'home a dona o al contrari. Hi ha

molts intentes de suïcidi per la pressió i els

judicis i els cossos marquen el teu estil de

vida.

" Veiem que, tenim molt integrat de

manera inconscient la “normalitat” i si

una persona surt d’aquesta normalitat

és jutjada i fins i tot pot ser agredida.

Per què un noi no pot portar un vestit?

Aquest tema ho enllacem amb les

persones trans, que són persones que

surten de la nostra norma. Per què ens

sobta veure un noi amb pit? O una noia

amb barba? Pot ser si tinguéssim la

ment més oberta no caldria que moltes

persones es fessin cirurgies ni

haguessin de demostrar res als altres."


9

CANVI CLIMÀTIC

Siscu Baiges. Expert

Periodista especialitzat en Canvi

Climàtic i professor de la Facultat de

Periodisme de la UAB.

Els joves assistents al taller conduït pel

periodista eren en la seva majoria membres

de l’Agrupament Perot Guinarda de Barcelona

amb edats compreses entre els 12 i els 15

anys, aproximadament.

En primer lloc, caldria destacar que aquests

joves ja havien treballat prèviament la

temàtica al cau i que, a més, havien triat

assistir lliurament a aquest debat. Van fer

una primera pluja d’idees i van apuntar alguns

temes molt interessants:

Alguns consideraven que les informacions

sobre canvi climàtic a Internet (visionat de

vídeos) anaven des de l’exageració de les

conseqüències del canvi climàtic

(catastrofistes), fins la seva negació

(negacionistes).

Cada vegada hi ha menys negacionistes

(tenen interessos econòmics) perquè les

evidències científiques són irrefutables,

com així ho demostren les dades dels

experts de l’ONU.

També es van plantejar quants anys de

vida li quedava al nostre planeta si seguim

sense actuar i al ritme de creixement

actual.

Van tractar sobre les conseqüències del

desgel dels pols: augment del nivell de

l’aigua del mar, desaparició d’alguns

habitats, terres i poblacions inundades

(exemples d’InfoK a la ciutat de

Barcelona),....

La importància de les fonts documentals

per mantenir-se informats.

La influència de la contaminació i dels

gasos d’efecte hivernacle sobre el clima.

" Alguns consideraven que les

informacions sobre canvi climàtic a

Internet (visionat de vídeos) anaven des

de l’exageració de les conseqüències del

canvi climàtic (catastrofistes), fins la

seva negació (negacionistes). Cada

vegada hi ha menys negacionistes

(tenen interessos econòmics) perquè

les evidències científiques són

irrefutables, com així ho demostren les

dades dels experts de l’ONU.

El canvi climàtic no succeeix de cop, sinó

a poc a poc, és progressiu.

S'hauria de deixar d'emetre tant de CO2.

Hem de reconèixer que contaminem i

ho hem de deixar de fer!"


10

Les principals reflexions dels joves van

remarcar la rellevància dels següents

aspectes sobre el canvi climàtic:

1. El canvi climàtic no succeeix de cop,

sinó a poc a poc, és progressiu.

2. Si es desfan els pols, les ciutats

s'inundaran.

3. S'hauria de deixar d'emetre tant de

CO2.

4. Les pel·lícules ho exageren molt.

5. Hem de reconèixer que contaminem i

ho hem de deixar de fer.

6. Al 2050 la Unió Europea diu que el CO2

emès i el que absorbeixen els boscos

estigui equilibrat.

7. S'ha d'intentar no perjudicar les

classes més baixes, per trobar

solucions contra la contaminació.

8. Fa poc ha sortit una noia anomenada

Greta Thunberg, que esta movent les

masses, però no hauria de donar-li

tanta atenció ja que no és una

experta i a més ella es pot sentir

pressionada.

9. Per no contaminar tant, els trens

haurien d'estar més ben comunicats

per a no utilitzar tant els cotxes.

10. Una de les solucions més parlades són

les energies renovables.

11. Per fi surt una bona noticia: la capa

d'ozó s'ha tancat una mica!

Finalment, tots els grups de debat paral·lels es van tornar a trobar al Plenari, on van tenir

l'oportunitat de ser els veritables protagonistes de la jornada i van pujar a la taula principal de

debat. Aquí ens van compartir totes les reflexions que van arribar i es va dur a terme un

debat final riquíssim, on els i les joves, van deixar sense paraules a l'auditori per la sinceritat i

contundència del que la societat havia de fer per millorar el món.

GRÀCIES A TOTS I A TOTES....

Els més grans vam gaudir i aprendre MOLT de vosaltres!

https://kabua.uab.cat/trobades-kabua/2019-2/

— Equip KABUA—


11


12

Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA … · 2020. 1. 14. · Relatoria i...

Documents

Transcript of Relatoria i Conclusions. 1ª TROBADA EXPERTS I JOVES KABUA … · 2020. 1. 14. · Relatoria i...