HISTÒRIA DE LA RELIGIOSITAT I SIMBOLOGIA

Erik Martínez AránegaHistoriografia

Universitat Rovira i Virgili2016-2017

ANTECEDENTS• HISTÒRIA DE LES

INSTITUCIONS:– El sacerdot i historiador LOUIS

DUCHESNE publica al 1887 la primera edició crítica del Liber Pontificalis.

– Els historiadors de finals del segle XIX i la primera meitat del XX treballaran les fonts pontifícies a partir dels treballs de DUCHESNE. Louis DUCHESNE [1843-1922]

• Característiques d’aquesta Història Religiosa Institucional:

– Interès per les grans institucions (Papat, catedrals, monestirs, parròquies, etc.)

– Gran disponibilitat de fonts– Molt en relació amb la Història Política i Diplomàtica– Posa èmfasi en el paper de l’Església com a ens

política i oblida el seu paper cultural i social– Molta importància al segle XIX i inicis del XX– Gran presència entre els historiadors europeus– Part fonamental de l’escola positivista i radicalment

oposada a altres com el materialisme històric

• Un dels membres més importants és l’historiador AUGUSTIN FLICHE [1894-1951]– Publica obres com la biografia de Gregori Magne,

Saint Grégoire VII [1920], La Reforme Gregorienne [3vs, 1924-1937] o La querelle des investitures [1946]

– Dirigeix les publicacions de Historie de l’Église depuis les origins jusqu’a nos jours a partir de 1935.

PUNT D’INFLEXIÓ

• L’Escola dels Annals suposa un canvi en la forma d’aproximar-se a l’estudi de l’Església.

• Influència de LUCIEN FEBVRE [1878-1956]– Publica treballs com Notes et documents sur la

Réforme et l’Inquisition en Franche-Comté [1911], Un Destin. Martin Luther [1929], Au coeur religieux du XVIe siècle [1957].

• Aportacions de L. FEBVRE i l’Escola dels Annals:– Canvi de l’objecte d’estudi: importància de la

religiositat popular i la cultura– Introducció de les mentalitats i els fenòmens de

llarga durada [Braudel]– S’estudien o es revisen temes abans abandonats o

“mal vistos” com el protestantisme– Allunyament de la teologia i del providencialisme

com a motor de la història

ALPHONSE DUPRONT [1905-1990]• President i fundador de l’Université Paris IV-

Sorbonne al 1970.• Gran impulsor de la història de les

mentalitats• Defensa la transmissió de la cultura i les

vivències religioses de generació en generació a través de la oralitat. Defensor de la història oral

• Va influir de forma molt important en la historiografia francesa de la segona meitat del segle XX

• Estudi transdisciplinar: en les seves obres incorpora història, sociologia, antropologia, psicologia, etc.

HENRI-IRÉNÉÉ MARROU [1904-1977]

• Historiador francès especialista en el cristianisme primitiu.

• Publica obres com Saint Agustin et la fin de la culture antique [1938], Nouvelle histoire de l’Église [1963], Théologie de l’histoire [1968]

• Estudia la cultura religiosa i la intel·lectualitat a l’Antiguitat Tardana

• Reflexiona sobre la teoria de la història i les formes de fer història: De la connaissance historique [1954]– Crítica a la història tradicional

JEAN DE VIGUERIE [1935-] • Historiador francès i professor a la

Universitat de Lille• Especialista en el segle XVIII,

especialment en l’educació a l’època de la Il·lustració i en el catolicisme francès

• Promotor de la història de la religió• Obres importants com: Le

Catholicisme des Français dans l’ancienne France [1988], L’Église et l’Éducation [2001].

PETER BROWN [1935-]• Historiador i professor a Oxford,

Londres, Berkeley i Princeton, és el “pare” de l’Antiguitat Tardana

• Estudia la cultura religiosa i la seva influència sobre la societat durant els últims períodes de l’Imperi Romà i els inicis de l’Edat Mitjana

• Obres molt importants com Augustine of Hippo: A biography [1967], The World of Late Antiquity [1971], The Body and Society [1988], Through the Eye of a Needle [2012]

• Peter BROWN estudia el paper de les icones, les imatges i la simbologia a l’Antiguitat Tardana i el rol que van tenir en la construcció del cristianisme primitiu.

• Té articles fonamentals en aquesta matèria que són encara avui dia referència mundial com The Rise and Function of the Holy Man in Late Antiquity [1971] o A Dark Age crisis: aspects of the Iconoclastic Controversy [1973]

EMILIO MITRE [1941-]• Medievalista espanyol, E. MITRE és

l’autor més important de la història de la religiositat recent en el nostre país.

• Especialista en el regne de Castella medieval i en el període d’Enric III, estudia la vida cultural i religiosa al llarg de tot el període medieval.

• Obres com: La muerte vencida. Imágenes e historia en el Occidente Medieval [1988], Las grandes herejías de la Europa Cristiana [1983], La formación de la cultura eclesiástica en la génesis de la sociedad europea [1993]

• E. MITRE és autor d’una gran quantitat d’articles sobre la religiositat medieval i la cultura:– Mentira frente a verdad en las disputas medievales

entre católicos y heréticos [2011]– Al margen del valdismo y el catarismo:

religiosidades “desviadas” y movimientos populares del Occidente [2008]

– Muertes y modelos de la muerte en la edad media clásica [2004]

– La disidencia religiosa en el bajo medievo: ¿una forma de contestación social? [2001]

SIMBOLOGIA

• El psiquiatra i psicòleg suís Carl Gustav Jung [1875-1961] és el pare de la psicologia analítica. En la seva obra Man and his symbols, publicada de forma pòstuma al 1964, analitza la importància dels símbols en la nostra vida.

• Jung diferencia entre SÍMBOL i SIGNE en el llenguatge humà.– Signe és el significat immediat i obvi d’una paraula

o imatge.– El símbol és allò que representa quelcom més que

el signe, i és la base del llenguatge. Permet construir la relació entre allò conegut i desconegut, crea el pensament metafòric i forma part de la ment subconscient. • També diferencia entre símbols naturals i símbols

culturals. Qualsevol tipus de religió fa ús dels símbols culturals.

• La CREU és el símbol fonamental cristià. – Sempre ha estat un símbol important en el món,

des de l’Antiguitat. – Si seguim la teoria jungiana, el signe seria el

simple entrecreuament de dues línies en un angle recte.

– Però, en quant ho associem, per exemple, amb la crucifixió de Crist, esdevé un SÍMBOL.• És un símbol cultural, però, ja que si una persona que

mai ha conegut el cristianisme veu una creu, la entendrà com un signe, però no com un símbol.

– Totes les religions es valen de símbols per a difondre la seva ideologia

• Cada cultura històrica té els seus propis símbols

• El mateix símbol pot tenir diferents significats al llarg del temps o segons quina societat s’ho miri

• L’estudi dels símbols religiosos esdevé fonamental per a la història religiosa

• Especialment en l’Antiguitat i l’Edat Mitjana, es basaven en símbols per explicar els fenòmens de la naturalesa o allò que vivien dia a dia a través dels mites

CONCLUSIONS• La història religiosa, especialment a partir de l’Escola dels

Annals, va fer un gir des de la història institucional cap a una religiositat popular i cultural.

• Avui en dia, l’estudi de la religiositat necessita d’altres disciplines com l’antropologia, la sociologia, la filosofia, la psicologia i fins i tot, la teologia.

• L’estudi dels símbols de cada cultura i d’allò que representen és fonamental per entendre la religió en qüestió que es vol estudiar i com aquesta influeix sobre la societat.