Relleu espanya

5
Espanya: el relleu L’Espanya continental La península Ibèrica és una de les zones més muntanyoses d’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplà central, la Meseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques- ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic. La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste- ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub- meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud (550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pels Monts de Toledo. El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, les valls d’alguns rius en trenquen la monotonia. La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), la Serralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud). 116 Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia). Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, a la façana nord, la Serralada Cantàbrica i les Muntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. A la costa s’alternen els penya-segats i les platges allargades. A Galícia la mar entra a les antigues valls dels rius, on forma àmplies zones d’aigües tranquil·les: les ries. Font 2. La Mar Menor (Múrcia). Quan les muntanyes no entren en contacte direc- te amb la mar es formen costes sorrenques ano- menades costes baixes. És el paisatge predomi- nant de la façana mediterrània de la Península, lle- vat de la zona de la Serralada Bètica, ja que aquesta també arriba fins a la mar. A la costa oriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albufera de València i la Mar Menor de Múrcia). VOCABULARI Albufera. Llacs d’aigua salada se- parats de la mar per una llenca de sorra. Depressió. Sector de la superfície terrestre enfonsat respecte de les zones del seu voltant.

Transcript of Relleu espanya

Page 1: Relleu espanya

Espanya: el relleu

L’Espanya continental

La península Ibèrica és una de les zones més muntanyosesd’Europa. El seu relleu s’organitza al voltant d’un gran altiplàcentral, laMeseta, inclinat lleugerament cap a l’oest. Per aques-ta raó els seus rius desemboquen a l’oceà Atlàntic.La Meseta està travessada per una muralla granítica, el Siste-

ma Central, que divideix l’altiplà en dues subunitats: la Sub-meseta nord (750 m d’altitud mitjana) i la Submeseta sud(550 m d’altitud mitjana). Aquesta última és travessada pelsMonts de Toledo.El paisatge de la Meseta és monòton i uniforme i els terrenys

plans s’hi succeeixen de manera continuada. Ocasionalment, lesvalls d’alguns rius en trenquen la monotonia.La Meseta està envoltada per un seguit de serralades: els

Monts de Lleó (nord-oest), la Serralada Cantàbrica (nord), laSerralada Ibèrica (nord-est i est) i Sierra Morena (sud).

116

Font 1. Ria de Corme e Laxe (Galícia).Pel que fa a les costes de l’Espanya continental, ala façana nord, la Serralada Cantàbrica i lesMuntanyes Basques arriben sovint fins a la mar. Ala costa s’alternen els penya-segats i les platgesallargades. A Galícia la mar entra a les antiguesvalls dels rius, on forma àmplies zones d’aigüestranquil·les: les ries.

Font 2. La Mar Menor (Múrcia).Quan les muntanyes no entren en contacte direc-te amb la mar es formen costes sorrenques ano-menades costes baixes. És el paisatge predomi-nant de la façana mediterrània de la Península, lle-vat de la zona de la Serralada Bètica, ja queaquesta també arriba fins a la mar. A la costaoriental cal destacar-hi les albuferes* (l’Albuferade València i la Mar Menor de Múrcia).

V O C A B U L A R I

Albufera. Llacs d’aigua salada se-parats de la mar per una llenca desorra.

Depressió. Sector de la superfícieterrestre enfonsat respecte de leszones del seu voltant.

Page 2: Relleu espanya

Font 3. El relleu d’Espanya.

1. Respon a les preguntes següents:a) Quines serralades envolten la Submeseta nord i qui-nes, la Submeseta sud?b)Quin és el pic més alt de la Serralada Cantàbrica? I elmés alt de la Ibèrica? I de la Penibètica?c) Quins sistemes muntanyosos envolten la depressió del’Ebre?d) Localitza els accidents geogràfics següents i digues enquin punt cardinal estan situats: el cap de Peñas, el capde Palos, la punta de Tarifa i el golf de Biscaia.e) Quin sistema muntanyós té més a la vora el cap deFinisterre?f )Digues el nom d’una serralada que es trobi al nord delSistema Central i el d’una altra que estigui al sud deSierra Morena.g)Quina depressió es troba al nord-est de la Península?

0 200 km

Cap de Peñas

Punta de l’Estaca de Bares

Cap Finisterre

Ria d’Arousa Sil

Miñ

o

M

AS SÍ S

GA

LAI C

Peña Trevinca2045

Narancode Bulnes

2519 Peña Labra2007

Nalón

Cap deMatxitxako

S E R R A L A D A C A N T À B R I C A

Golfde

Biscaia

Nerbión

Bidas oaMUNTANYES

BASQUESGorbeia Mendia

1475Ebre

M A R C A N T À B R I C

PI R I N E U

F R A N Ç A

ANDORRA

Golf de Roses

Cap de Creus

Aneto3404

Cadí2647

Llobrega t

Ebre

Ter

Cap de Salou

Delta de l’Ebre

Golfde València

Tajo

Duero

Túria

Peñarroya2024

Moncayo2313

S E R R A L AD

A

I BÈ

RI

CA

D E P R E S S I ÓD

EL ’ E

BR

E SERRALADA LITORAL CATALANA

Puig Major1445

Capd’Artrutx

Capde Formentor

Cap de Salines

Mallorca

Menorca

Cabrera

Sa. DE TRAMUNTANA

Eïvissa

FormenteraI L L E

SB

AL

EA

RS

Cap dela Nau

Guadiana

Xúquer

Duero

MONTS DE LLEÓ

S U B M E S E T A

N O R D

S U B M E S E T A

S U D

S I S T E M AC

EN

TR

AL

SERRA DE GATA

SERRA DE GREDOSGUADARRAMA

SO

MOSIERRA

Tajo

M E S E T A

PORTUGAL

M O N T S D E T O L E D OCorocho de Rocigalgo1447

Guadiana

S E R R A L A D A P E N I B È T I C A

S I E R R A M O R E N A

S E R R A L A D AS U B B È T I C A

DEPRESSIÓDEL GUADALQUIV IR

Odie

lTin

to

Gua

da

lquivir

G o l fd e C a d i s

Cap Trafalgar

Punta de TarifaEstret de Gibraltar

Mulhacén3478Veleta

3392

Guadalquivir

MAR MENOR

Cap de Gata

Cap de Palos

Segura

M A R R O C

A L G È R I A

M A R

M E D I T E R R À N I A

Roque delos Muchachos

2426

Teide3718

Fuerteventura

Gran Canària

Tenerife

Gomera

La Palma

El Hierro

I L L E S C A N À R I E S Lanzarote

OC

AT

NT

IC

A la partmés exterior de laMeseta, gairebé sem-pre tocant a la mar, la part espanyola de la penínsu-la Ibèrica presenta cinc sistemes muntanyencs: elMassís Galaic, les Muntanyes Basques, el Piri-neu, la Serralada Litoral Catalana i les SerraladesBètiques.Les Serralades Bètiques presenten dos arcs de

muntanyes: l’un situat més a la vora de la costa, desde Gibraltar fins al cap de Gata, anomenat Serra-lada Penibètica, i l’altre situat més a l’interior, ques’anomena Serralada Subbètica.Finalment, cal assenyalar dues depressions*: la

de l’Ebre, entre el Pirineu i la Serralada Ibèrica i ladel Guadalquivir entre les serralades bètiques iSierra Morena.

Page 3: Relleu espanya

L’Espanya insular

Espanya comprèn, amés del ter-ritori peninsular, dos grups d’i-lles: l’arxipèlag de les Balears, ala mar Mediterrània, i el de lesCanàries, a l’oceà Atlàntic, da-vant de les costes africanes delSàhara.El relleu de les illes Balears, tret de la part nord de l’illa de

Menorca, és una continuació de la serralada Subbètica. Les illesCanàries són unes illes volcàniques situades sobre una plataformade falles.

Font 4. Serra de Tramuntana(Mallorca).Les illes Balears presenten costesaltes i retallades, amb abundosescales sorrenques. En general aques-tes illes tenen un relleu baix, llevatde Mallorca que és travessada per laSerra de Tramuntana.

Font 5. Conreu de vinya en terra volcànica a l’illa de Lanzarote (Canàries).Les Canàries, situades davant la costa occidental d’Àfrica, són illesd’origen volcànic. El relleu presenta formes molt peculiars, com ara lescalderas (cons volcànics) o els malpaíses (terrenys coberts de lava). Al’illa de Tenerife es troba el pic més alt d’Espanya: el Teide (3718 m).

SABIES QUE…?

El nom de les illes Canàries provédel mot llatí canis, que vol dir ‘gos’.El nom de les illes Canàries,doncs,vol dir ‘illes dels gossos’. La raçadels gossos de les illes Canàriesés representada en el seu escut.A C T I V I T A T S

2.Quines són les grans unitats de relleu de la península Ibèrica?

3.Classifica les unitats de relleu peninsulars en interiors o exteriorsrespecte de la Meseta.

4. A partir del mapa físic de la península Ibèrica, fes un esbós ambtotes les unitats de relleu que has estudiat. Memoritza-les de mane-ra que sàpigues situar-les damunt d’una mapa físic mut.

5.Localitza en elmapa de la península Ibèrica el nomdels accidentsgeogràfics següents: tres ries, tres caps i tres golfs.

Page 4: Relleu espanya

Espanya: els rius

La majoria dels rius d’Espanya neixen a les muntanyes més altesi vessen les seves aigües a les mars i a l’oceà que envolten laPenínsula. Per això diem que els rius i els seus afluents s’organit-zen en xarxes hidrogràfiques, segons el vessant on desemboquen:vessant cantàbric, vessant atlàntic, vessant mediterrani.

Miño Sil

Ebre

Tajo

Duero

Guadiana

Guadalquiv

ir

Odiel

Tinto

Segura

Xúquer

Túria

Llobregat

Ter

Nalón

Nerbión

Bidasoa

Aragó

CincaGálleg

o

Segre

Jalón

Gu

adalo

pCabriel

Millars

Pisuerga

Tormes

Esla

EresmaTiéta

rAlagón

Jarama

Alberc

he

Genil

Guadalhorce

Huerva

Guadalim

ar

Vessant atlàntic

Vessant mediterrani

Vessant cantàbric

Menys de 20 m3/s

De 20 a 50 m3/s

De 50 a 100 m3/s

De 100 a 200 m3/s

De 200 a 500 m3/s

Més de 500 m3/s

Cabals:

0 200 km

Tambre

Ulla

Cigüela

Jabalón

F r a n ç a

Po

rt

ug

al

Andorra

Font 6. Les xarxes hidrogràfiques i elscabals de la península Ibèrica.

6. Respon a les preguntes següents:a) Per què els rius de la Meseta desem-boquen a l’oceà Atlàntic i no a la marMediterrània?b) Quin és el factor que explica que elsrius del vessant cantàbric siguin curts?c) Quins són els rius més cabalososd’Espanya?

Font 7. Els principals rius de la pe-nínsula Ibèrica.

Tajo Duero Ebre Guadiana Guadalquivir Miño

1120

Llargada en quilòmetres

913 908

744680

340

Page 5: Relleu espanya

El vessant cantàbric

Els rius del vessant cantàbric són curts, cabalosos i de règim* re-gular. Són curts perquè neixen a la Serralada Cantàbrica, a lesMuntanyes Basques o bé alMassís Galaic, sistemesmuntanyososque són molt a la vora del mar. Són cabalosos i de règim regularperquè la seva conca* pertany a la Ibèria humida i hi plou de ma-nera constant al llarg de l’any.

El vessant atlàntic

Els rius del vessant atlàntic són llargs, de cabal mitjà i de règimirregular. Llevat del Guadalquivir, la major part dels grans riusdel vessant atlàntic recorren la Meseta. Les seves conques sónmolt grans però hi plou poc, ja que pertanyen a la Ibèria seca. Sónirregulars perquè el seu cabal creix a la tardor i a la primavera, acausa de les precipitacions. En canvi, a l’estiu duen poca aigua.

El vessantmediterrani

Els rius del vessant mediterrani, llevat de l’Ebre, es caracteritzenper ser curts, de cabal escàs i de règim molt irregular. Neixenmolt a la vora de la costa i solen tenir un pendent molt pronun-ciat. A l’estiu gairebé no porten aigua, ja que a les seves conqueshi plou poc. En canvi, a la tardor poden arribar a desbordar-se acausa de les pluges intenses. A la zonamediterrània trobem sovintcursos d’aigua intermitents: les rieres o rambles. Solen inundar-se a la tardor com a conseqüència dels temporals locals.L’Ebre constitueix una excepció dins del vessant mediterrani,

ja que neix en el sistema cantàbric. És el riu més cabalós de laPenínsula perquè rep aigües dels afluents procedents del Pirineu.

La sequera i els usos de l’aigua

En els darrers trenta anys el consum d’aigua ha augmentat consi-derablement. La pagesia, especialment a les àrees de regadiu, con-sumeix més del 80% del total de l’aigua que es gasta a Espanya.La manca d’aigua, doncs, és un problema molt important per atothom, però especialment per al sector agrari.Per intentar resoldre el problema de lamanca d’aigua s’han dut

a terme dues solucions: els embassaments, que serveixen per rete-nir l’aigua i repartir-la en èpoques d’escassetat, i els transvasa-ments, que permeten portar l’aigua d’un riu cap a una altra concadiferent. El transvasament més important fins ara és el del Tajo alSegura, que permet regar les hortes deMúrcia i del suddeValència.Tanmateix, els transvasaments sembla que provoquen problemesecològics seriosos i enfrontaments entre les comunitats afectades.

V O C A B U L A R I

Règim fluvial. Grau de regularitatdel cabal d’un riu al llarg d’un anysencer. Si el riu varia poc de cabaldiem que té un règim regular. Si elriu porta molta aigua en una èpocade l’any i molt poca durant la resta,diem que té un règim irregular.

Conca. Territori del qual un riu i laseva xarxa d’afluents recullen les ai-gües.

Recorda

El cabal d’un riu es mesura enmetres cúbics per segon, i es de-termina en un punt determinatanomenat estació hidrogràfica.

A C T I V I T A T S

7. Què s’entén per cabal d’unriu? Posa’n un exemple.

8. Què s’entén per règim d’unriu? Posa’n un exemple i expli-ca’n algun factor.

9. Esmenta tres rius d’Espa-nya que siguin cabalosos i derègim regular. Digues per quèho són.

10. Esmenta tres rius d’Es-panya que siguin poc cabalososi de règim irregular. Quins fac-tors ho expliquen?

11. Busca informació en unaenciclopèdia o a través d’Inter-net i explica d’on agafa l’aigua ion la deixa el transvasamentdel Tajo al Segura.