1.

2. RENAIXEMENT:moviment cultural i artstic dels segles XV i XVI. Se'l va denominar aix perqu es va suposar que havia resuscitat els tresors de la cultura grega i romana. HUMANISME:moviment intel.lectual del Renaixement, que revaloritz la dignitat de l'esperit hum, enllaant la cultura de l'poca amb l'Antiguitat Clssica. Els humanistes van canviar d'una visi teocntrica a una antropocntrica. Defensen la veritat mitjanant la reflexi personal i la investigaci. 3. AVENOS CIENTFICS: - Al segle XVI Nicolau Coprnic formula la teoria heliocntrica. - Els descobriments geogrfics van impulsar diverses cincies. - Aven en el coneixement del cos hum. AVENOS TECNOLGICS: -La brixola:aparell que serveix per la orientaci procedent de la Xina. -La plvora:grcies a ella els exrcits podien combatre a distncia.MITJANS DE DIFUSI DEL CONEIXEMENT: -La impremta:va permetre publicar un gran nombre dobres escrites -Les acadmies:lloc on es van desenvolupar i difondre els estudis humanistes. 4. Itlias al segle XV el bressol d'aquest Renaixement que posteriormen es va extendre a la resta d'Europa a partir del segle XVI: - Els monjos medievals recopilaren tot el saber del'poca clssica. - Les Universitats el difondran a partir del segle XII. - La Impremta (1440) facilita la propagaci de lacultura. - Prosperitat econmica d'Itlia: auge de la burgesia. - Centre de refugi per als intel.lectuals bizantins(Constantinoble cau en mans dels turcs el 1453) 5. CARACTERSTIQUES GENERALS: - Antropocentrisme:posa a l'home al centre del mn en front al'poca medieval marcada pel Teocentrisme (Du s el centre del'univers). - La bellesa formal substitueix el fort expressivisme del peodemedieval.La idea de belleza sorgeix de lexploraci de la natura i de les seves lleis. Realisme, cercant la bellesa.- Restauraci dels temes i de les formes de lAntiguitat, per sense una imitaci directa. Admiraci dels clssics grecollatins. Els temes de la mitologia conviuen amb els de lhagiografia cristiana. Temes religiosos, mitolgics, formes clssiques, la natura. - Gran demanda d'art procedent de reis, prnceps, eclesistics,burgesos, confraries, gremis, municipis. Sorgeix la figura delMecenes . -Un art d'autors :Amb la nova concepci de la vida que porten elshumanistes, on el teocentrisme medieval es substitut perlantropocentrisme, les obres no sn una obra de Du a traves delhome sin que sn obra dun artista i del seu talent i han deservir per perpetuar la seva glria en el mn. Aix fa que elsautors reivindiquin les seves obres. 6. Estil artstic dels segles XV i XVI: * Segle XV (1401-1500):Quattrocento(centre artstic:Florncia). * Segle XVI (1501-1600):Cinquecento(centre artstic: Roma). RENAIXEMENT A ITLIA: 7. ARQUITECTURA: CARACTERSTIQUES GENERALS - L'edifici s el resultat d'un clcul matemtic, basat en les lleis del'harmonia i el bon gust. - Propugna la paret neta i lluminosa. - Respecte a l'espai, tendeixen a predominar els plans centrals;per, encara en el longitudinal es tracta d'obtenir una unitatespacial, amb un interior ample i esbarjs. - Es restableix l'arquitectura clssica, el llenguatge clssic: * arcs de mig punt recolzats sobre columnes i no pilars, * a les parets, s'empra la pilastra, * l'ordre predominant s elcorinti, * coberta amb volta de can o plana de fusta acasetonada, * els fusts de les columnes sn llisos i decorats els de lespilastres. - Destaca l's de la cpula per a cobrir el creuer. - L'exterior dels murs es decora amb encoixinat, medallons igarlandes, i l'interior amb grutescs, inspirats en la decoraci delspalaus romans. - L'horitzontalitat predomina sobre la verticalitat. - Edificis importants: temples i palaus. 8. MOTIUS DECORATIUS 9. 10. ELS ARQUITECTES DEL QUATTROCENTO (Segle XV) Filippo Brunelleschi: - Cpula de la Catedral de Florncia: cpula esvelta sobre untambor octogonal. - Hospital dels Innocents: finestres coronades amb front. - Basliques de San Lorenzo i del Sant Esperit: adopta totsels elements clssics inspirant-se en les basliquesromanes. - Capella Pazzi: presenta l'esquema del que ser l'autnticaarquitectura renaixentista: planta quadrada, cpula sobrepetxines i anteposa un prtic en el qual un arc centraltrenca la llinda. - Palau Pitti: implanta el model del palau renaixentista. 11. 12. 13. 14. 15. 16. 17. 18. Leon Battista Aberti: - Teric de l'arquitectura:De re aedificatoria -Cre una cincia arquitetnica basada en el nmero i en laproporci. - Cre determinats tipus arquitectnics, desprs molt imitats: * Planta de nau nica amb contraforts, entre els qualss'obren capelles (esglsia de San Andreu de Mntua). * A les faanes dels temples disposa un arc a manerad'arc de triomf (Temple de Malatesta). * Cpula sobre el creuer. * Model de faana: dos cosos de distint format units pervolutes i coronats per un front (esglsia de SantaMaria Novel.la) - Obres ms destacedes: * Esglsia de Sant Andreu de Mntua. * Esglsia de Santa Maria Novel.la. * Temple Malatesti de Rmini. * Palau Rucellai (Florncia) 19. 20. 21. 22. Aquests palaus eren residncies urbanes de les famlies ms importants i servien tamb per a manifestar, per la seva bellesa i riquesa, el seu poder. Tenen un pati al bell mig, al voltant del qual s'estructura l'edifici. Els palaus del Quattrocento no sn castells per volen donar una impressi de fora fsica.ElPalau Rucellaiest construt amb carreus poc treballats, com si fos el mur d'una fortalesa; la combinaci dels buits de les finestres amb el mur est calculada amb una proporci extremada, molt harmoniosa; usa pilastres clssiques, d'estils diferents per cada planta; tamb les finestres sn molt originals; a la planta baixa, que s com un scol, la pedra fa l'opus rom, per ratificar el carcter renaixentista. 23. LA MADURESA DEL CINQUECENTO (Segle XVI) - Roma s el centre de la vida poltica i de l'art. - Els Papes (Juli II, Lle X i Sixt V) sn els grans mecenes de les arts i dels artistes. BRAMANTE: - Influt per la simplicitat arquitctonica d'Alberti. - De la seua arquitectura desapareix totalment la decoraci. - Captivat per la majestat de les runes romanes va optar per unart en qu l'nica estructura dominant fos l'arquitectnica:l'arquitectura per a ell s ordre, mesura, proporci, massa. - Concep l'arquitectura com un pur contrast de buits i plens. - Obres: * Templet de San Pietro in Montorio (Roma). * Claustre de Santa Maria de la Pau (Roma). * Projecte de la Baslica de Sant Pere del Vatic. 24. Edifici de planta centralitzada de tipus circular. Tot ell t una simetria perfecta. Els elements de suport principals sn les setze columnes d'ordre tosc que aguanten la galeria superior i els vuit pilars interiors - que coincideixen exteriorment amb l'espai de les forncules i les pilastres que les acompanyen a banda i banda. Aquests pilars, amb l'ajut de la resta del mur, suporten el pes de la cpula. La cpula s l'element de coberta del tempietto. Una cpula nervada recoberta de lmines protectores metlliques i coronada per una llanterna. s un edifici que sorprn per la monumentalitat malgrat les seves petites dimensions. A les mtopes del fris que encercla l'edifici hi ha escenes de la vida de Sant Pere i tamb altres imatges de la litrgia cristiana. A ms a ms, les forncules coronades per petxines, que s'alternen amb les finestretes, i la balustrada sn els elements que podrem considerar part de la decoraci exterior de l'edifici. Va ser construt per encrrec dels Reis Catlicsper tal celebrar la presa de Granada als musulmans. Temple en honor del primer Papa, Sant Pere, just al lloc on se suposava que havia estat crucificat. 25. Consta de dues plantes, a la primera planta els arcs es recolzen sobre pilastres, i al segon pis trobem llindes en les que s'alternen pilastres i columnes. Superposici d'ordre: al primer pis ordre jnic, i al segon, compost. El claustre t una arquitectura a laromana, amb pilastres i arcs, i presenta un llenguatge molt caracterstic de Bramante, s molt sever i quasi sense decoraci. 26. Edifici de planta de creu grega inscrita en un quadrat i cobert. amb cinc cpules, la central en el creuer i les restants en els angles. Bramante noms havia iniciat els basaments quan va morir el 1514. 27. 28. PALLADIO: - Teric de l'arquitectura:Quatre llibres de l'arquitectura.Recull tot el vocabulari formal que el Renaixement haviarescatat de l'antiguitat i l'utilitza amb una sintaxi diferent. -Treballa sobretot al nord d'Itlia: Vencia i Vicenza. - Obres: * l'Esglsia de San Giorgio Maggiore (Vencia) * Palazzo Chiericati (Vicenza). * Baslica (Vicenza). * Teatre Olmpic (Vicenza). * Villa Capra, La Rotonda (Vicenza) 29. 30. 31. 32. Destaca els proscenio amb un arc triomfal en honor d'Hrcules. La part anterior, l'escenari, representa una plaa i darrere dels proscenio s'obri l'espectacular perspectiva de les cinc vies de Tebes, obra de Scamozzi. 33. 34. Planta de creu grega. Quatre faanes idntiques que genera una multiplicitat de punts de vista. Ja no hi ha noms una faana principal. Aquestes vil.les amb porxos a l'entrada sn l'origen, a travs d'Anglaterra, del tipus de mansi del sud dels Estats Units. Palladio en els seus tractats terics va dedicar un llibre a les vil.les d'esbargiment, on sn tractades com si fossin veritables temples. Aconsegu integrar arquitectura i paisatge. 35. L'ESCULTURA DEL RENAIXEMENT A ITLIA CARACTERSTIQUES GENERALS: - Bellesa de les formes. - L'home i la naturalea sn els protagonistes. s habitual elcos nu. S'estudia anatomia. - Tcniques: escultura exempta i relleu. - Materials: marbre i bronze. - Temes: religiosos, pagans, mitolgics i al.legrics. - Gneres: retrats, tombes, estaturia pblica, fonts pbliques,plpits, portes monumentals... - Neoplatonisme. Etapes: Quattrocento: Donatello Cinquecento: Miquel ngel 36. DONATELLO: - Deudor del passat clssic: culte al nu, retrat eqestre. - Sempre pretn representar l'home ple de vida: va esculpirtots els estats d'nim i el curs complet de la vida. - Realisme - Toc tots els gneres i les tcniques ms diverses. - Inventor del stiacciato o schiacciato (relleu aplanat) s una tcnica escultrica que permetrealitzar un baix relleu amb una variaci mnima, (de vegades es parla de millmetres), respecte al fons. Per donar a l'espectador la illusi de profunditat, el gruix disminueix gradualment des de primer pla fins el fons. S'aplica tamb la llei d'una perspectiva, normalment central. - Obres ms destacades: * Relleus d les cantories de les esglsies de Florncia iPrato. * Relleu. Banquet d'Herodes (Siena, esglsia de Sant Joan) * Il Condottiere Gattamelatta. * Sant Jordi. * Profeta Habacuc. * David 37. 38. 39. 40. L'obra est organitzada d'acord a un magistral s del relleu, en tres plans, que es fan visibles mitjanant l'obertura dels arcs a les parets. En el centre estan els msics que alludeixen al ball de Salom que acaba de finalitzar. A la part del darrere pot veure's el criat que mostra el cap del Baptista a Salom i a la seva mare, contra el tel de fons d'una escala, el que probablement alludeix al palau reial. A primer terme es celebra l'acci principal, amb un soldat-criat que mostra una safata damunt la que es troba el cap del sant decapitat. Herodes, a l'extrem dret, es mostra horroritzat per aquesta visi, com eloqentment ho demostra l'expressi de la seva cara i el gest de rebuig amb els palmells de les mans, com si reconegus de sobte la seua errada. Tamb els seus convidats estan consternats per la visi. 41. Marbre. (1417-1420) Representa a l'home en la plenitud de la seua vida. Les cames segures a terra, el gran escut romboidal recorregut per la senyal de la creu, el cap erguit i la mirada il.luminada per la fe fan d'aquesta esttua la versi perfecta del cavaller cristi i la representaci de la plenitud viril. L'escultor tradueix en aquesta obra la idea de classicisme en monumentalitat i presncia compacta del volum. Tot aix tractat amb l'harmonia que proporciona la verticalitat de la figura i l'equilibri compositiu de la creu. 42. Escultura exempta de bronze. La figura del cos d'un jove nu presenta certa sinuositat, influncia de Praxtel.les. Per que fa a les proporcions l'escultura t un cnon allargat, ms prxim tambe a Praxtel.les que a Polclet. L'harmonia entre les parts d'aquest jove s perfecta. David es retrata com un jove sensual, alegre per la victria. L'acabat s suau i llis. Hi ha una intencionalitat en fer-lo verosmil, naturalista, imitant l'aspecte de la pell humana. s la representaci del primer nu des de l'poca romana. 43. 44. El profeta est representat calb, d'una primesa asctica, amb una llarga tnica que cau des de l'espatlla esquerra i que crea profunds plecs verticals, que fan insistncia a la majestuositat de la figura i tamb al seu turment interior. La boca, els ulls enfonsats i profunds junt amb la calvcie, que ressalta un intens realisme grotesc. La mirada s intensa i dirigint-se cap avall, s a dir, com mirant els espectadors ja que la seva forncula es trobava en una considerable altura. s la repreentaci d'un profeta allunyada del plantejament medieval. Donatello ens mostra les figures religioses com escultures de filsofs i oradors de l'art rom. Hi ha un estudi anatmic del cos. No dubta en mostrar la lletjor. 45. Escultura monumental, realitzada en bronze el 1453 per Donatello, per a la plaa de la Baslica de Sant Antoni de Pdua (Itlia), encarregada per l'esposa i fill del propi condottiere Erasmo de Narni anomenat Gattamelata. s una de les primeres i mes importants esttues eqestres fosa en bronze de tot el renaixement, inspirant-se a l'esttua de Marc Aureli rom. L'esttua del condottiere Gattamelata, s la primera en honor d'un guerrer de tot el mn modern. 46. El monument encarregat com a obra funerria, s'aprecia al basament, que es troba vetllat per angelets dolguts, i est provet als seus costats d'unes portes de marbre, que imiten dels sarcfags clssics. A la part superior es representa el condottiero, idealitzat com un antic emperador rom, passant revista a la tropa. s en una actitud de comandament i amb un gest de poder, porta en una m el bast de comandament, i a l'altra les regnes del magnfic cavall realitzat amb un gran realisme.Tanmateix Donatello l'imprimeix a la figura de l'animal una potent tensi, que sembla avanar lentament, el que es dedueix pel moviment de les seves potes, a la davantera esquerre que s la que queda a l'aire, es recolza sobre una bola de bronze, mostra el cap girat lleument cap a un costat. La proporci del cavall s una mica superior a la del genet, que ha estat interpretat com un sentit de control per part del general que va saber guiar fermament les diverses situacions per les que va passar en vida. 47. 48. MIQUEL NGEL: - La seua obra s variada i complexa (arquitecte, pintor,escultor, poeta), per tot ho redueix a escultura. - Neoplatonisme: cerca la bellesa ideal. - Quasi sempre utiitza el marbre de Carrara, blanc i compacte.El treballa directament, no utilitza la mquina de treure punts. - Els seus sentiments ms diversos s'aprecien en les seuesobres, per el ms important s el dramatisme ( terribilit ). - Estudia els problemes del moviment i de la composici. Lesseues figures prenen possessi de l'espai. - Exalta per igual la fora fsica i l'espiritual. 49. 50. EVOLUCI DE L'OBRA DE MIQUEL NGEL - Nascut a Florncia, realitza les primeres obres sota la proteccidels Mdici. La seua obra encara s clssica, inspirada en elsmarbres antics que guarnien el jard dels seus mecenes: * Centauromquia * Mare de Du de l'escala. A Bolonya coneix l'obra de Jacopo della Quercia. La seua monumentalitat influir definitivament en l'obra posterior de Miquel ngel. 51. Obres de juventud:la inspiraci clssica i la influncia de Donatello 52. 53. - Marxa a Roma on escupeix: * la primera de les Pietats, conservada a la baslica de SantPere de Roma. * David, actualment a Florncia. * Mausoleu del Papa Juli II: Moiss, els Esclaus i les figuresde Lia i Raquel. 54. - Material: marbre de Carrara. Un sol bloc. - Composici: triangular (divinitat) - Harmonia - Sfumatto: representaci difuminida dels muscles. - Verge idealitzada, plena de puresa i virtud. - Retrat idealitzat de Crist. 55. - Figura colossal. - Tot el cos transmet tensi per sense gestos violents. - Estat d'energia continguda en un cos idealitzat de bellesa i de fora sobrehumanes. - L'acci en reps: fora concentrada -La seva fortalesa, la clera limitada i valentia encarnen les virtuts cviques florentines i el poder de les famlies ms influents d'aquesta ciutat-estat.- Paradigma de l'home renaixentista, de la bellesa de l'anatomia humana i dels sentiments de passi i de pietat que s'oculten sota un gest terrible. 56. ESTUDI: -Pea de 409 cm dalada. -Tallada en mrmol de Carrara. -Escultura perfecta en proporcions de lhome - Lequilibri queda trencat per uncontrapposto(amb el que es proporciona un cert moviment: * Cama esquerre adavantada a la dreta.* El bra esquerre seleva i es corba fins que la m quasi toca lespatlla, mentre que el bra dret es deixa caure fins que la m toca la part superior de la cama.* El tors es corba subtilment. * El cap mira cap a la seva esquerre, mantenint els ulls fixos en el seu objectiu, amb el seny frunzit. - El seu rostre evidencia una tensi continguda marcada amb una ganyota dodi i el nas bastant obert. - En alguns aspectes la seva anatomia: * Les mans sn excessivament grans i donen una sensaci de fora, a les quals s'aprecien els tendons i les venes. 57. El primer projecte presentat fou un monument allat de planta rectangular i de forma piramidal esglaonada de tres pisos, amb una gran quantitat de figures escultriques. L'obra es va veure interrompuda per l'encrrec de pintar la volta de la Capella Sixtina. Se'n van arribar a realitzar sis projectes diferents i finalment el 1542 el sepulcre va ser construt com un retaule amb tan sols set esttues, i es va installar a l'esglsia de San Pietro in Vincoli i no a la baslica del Vatic. 58. La gran escultura del sepulcre s la figura del Moiss, l'nica de les ideades al primer projecte que va arribar al final de l'obra. L'esttua colossal, amb la "terribilit" de la seva mirada, demostra un dinamisme extrem. s collocada al mig de la part inferior, de manera que es converteix en el centre d'atenci del projecte definitiu, amb les esttues de Raquel i Lia situades una a cada costat. La resta del monument va ser realitzat pels seus ajudants. Representa a un musculs patriarca que apareix assegut en actitud vigilant dins dun nnxol descassa profunditat. Moiss subjecta amb la m esquerra les Taules de la Llei i amb la m dreta la seua barba entrellaada amb aquesta. El rostre t una expressi seriosa que penetra lespectador. Sembla una figura distant, que amb la seva mirada ens dna la sensaci de terribilit. 59. La composici s tancada, sobretot triangular i en espiral, clsica. Els msculs estan en tensi, per no hi ha moviment en acte. Miquel ngel ens transmet l'instant dira de Moiss (terribilit). La figura del Moiss est dotada duna gran energia i expressa la seva admiraci davant del resplendor de la llum divina. Lexpressivitat la trobem tant en el seu rostre com en el seu cap, que expressa una sana ira enfront la vida. 60. Lia: vida contemplativa, pensament. Raquel: Vida activa 61. Per al primer projecte, havia realitzat durant els anys 1513-1516 l' Esclau moribund i l' Esclau rebel (tots dos al Museu del Louvre), amb la simbologia de representar els pobles pagans en el seu reconeixement de la fe veritable. 62. 63. - A Florncia du a terme la Sagrestia Nuova de la baslica de SanLorenzo i la capella funerria dels Mdici, on va integrarl'arquitectura i l'escultura en els sepulcres de Giuliano i deLorenzo de Mdici. 64. Les tombes estan plantejades como sepulcres-retaule, simtricament disposats. Presenten una estructura piramidal amb dues figures al.legriques en cada sarcfag i la imatge idealitzada del difunt damunt, ja que a Miquel ngel no li interess el semblant real del difunt. 65. Lorenzo apodatIl Pensieroso , se du la m al barb i el dit que creua els llavis s una invocaci al silenci. El colze descansa sobre un cofre tancat s signe d'avarcia.La seua figura seria la plasmaci de la vida contemplativa. Est acompanyat de les figures del Crepuscle i l'Aurora. 66. Pel que fa als retrats dels ducs, Miquel ngel els esculpeix asseguts en dues nnxols per sobre de les seves tombes, un davant l'altre, els dos vestits com generals romans. Aquestes escultures, meticuloses en els detalls, sn idealitzats i no reprodueixen els trets reals, per tenen un fort carcter psicolgic (Juli assegut amb el bast de comandament s ms arrogant i decidit, mentre que Lloren, el reflexiu, s ms malenconis i meditatiu). 67. El crepuscle (1524), amb els trets d'un home que envelleix per que encara t plena posessi de la seva fora. Aquesta escultura, juntament amb la representaci del Dia est associada amb la idea de l'estat de transici i incertesa i per tant amb la via contemplativa encarnada en Lorenzo. 68. Representaci de l'Aurora 69. Tomba de Giuliano de Mdici Representaci de la vida activa. Les esttues no sn retrats, sino efigies idealitzades. Les monedes a la seua falda indican la generositat amb els diners. Malgrat la cuirassa amb qu el vesteix, s'hi copsa el cos d'un jove atleta.En definitiva, els retrats d'aquests dos personatges del casal dels Mdici sn ms espirituals que fsics, s'hi mostra ms el carcter que no l'aparena material. 70. El Dia. el cap de l'home, inacabat, sembla com el d'una au nocturna; s singular aquesta representaci d'una persona gran, que simbolitza la imatge del cansament de comenar el dia sense desitjar-ho 71. La Nit,que tot i que simbolitza la mort anuncia la pau suprema Trobem una qualitat tctil que no veiem en cap altra de les seues escultures, una capacitat expressiva d'utilitzar el modelat. 72. Als darrers anys de la seua vida l'espiritualitat li va produirveritables xtasis religiosos i es va sentir atret pel tema de laPietat. Les d'ara sn dramtiques, i anem assistint a unprocs de major intensitat dolorosa. * Pietat del Duomo * PietatPalestrina * Pietat Rondanini. Miquel ngel representa el final d'una poca i el comenament d'una altra. La terrible tensi de la seua vida i de la seua obra acaba desbordant-se en gestos i actituds delirants. 73. 1499 1550 1553-55 1552-1564 74. El grup escultric de la Pietat del Duomo consta de quatre personatges: el Crist mort s sostingut per la Mare de Du, Maria Magdalena i Nicodem, els trets del qual en fan un autoretrat de Miquel ngel. L'estructura s piramidal, amb Nicodem com vrtex, i el Crist es mostra com una figura serpentinata prpia del manierisme. 75. Un grup escultric amb el Crist, la Mare de Du i Maria Magdalena, de dos metres i mig d'altura.Miquel ngel va emprar per la seva elaboraci un fragment d'una construcci romana; fins i tot a la banda del darrere es pot copsar un tros de la decoraci antiga d'un arquitrau rom. Es troba inacabada i, desprs d'estar a la capella del Palazzo Barberini de Palestrina, actualment es pot veure a la Galleria dell'Accademia de Florncia. 76. Ser l'ltima escultura en qu treballar fins a la viglia de la seva mort. La religiositat que mostren aquestes ltimes escultures s el resultat d'una crisi interna de l'autor. Les imatges de la Pietat Rondanini sn allargades i tant el Crist com la Mare de Du es troben completament units com si es tracts d'un sol cos, i s'hi aprecia una frontalitat dramtica d'origen medieval. La va deixar, inacabada, com llegat, el 1561, al seu fidel servidor Antonio del Franzese. Va romandre durant segles al pati del Palazzo Rondanini i el 1952 va ser adquirida per l'Ajuntament de Mil i collocada per la seva exposici al centre cvic del Castell dels Sforza. 77. LA PINTURA ITALIANA DEL RENAIXEMENT: QUATTROCENTO: * MASACCIO * BOTTICELLI CINQUECENTO: * MIQUEL NGEL 78. LA PINTURA DE QUATTROCENTO: -Arrels : les pintures de Giotto -Tcnicams utilitzada: elfresc - Temes : religiosostractats sovint com a temes profans. - La pintura descansar sobre la cincia: la geometria i laperspectiva contitueixen una obsessi dels pintors. - S'abandona el linealisme del gtic i resorgeix la tradici clssica del volum i situar les figures en un espai real. - Els artistes cerquen la perspectiva, el paisatge, la llum i les proporcions. -Inters per la llum : obsessi per la captaci de la profunditat. La llum dna volum a les figures. La llum s element modelador i configurador dels volums. - Lacomposicis complicada; s freqent que hi hagi diverses escenes en un mateix quadre o diverses figures principals. 79. MASACCIO - Representa molt la conquesta dels valors tctils. - Les seues figures presenten la mateixa monumentalitat que les de Giotto, per fusiona millor les figures amb l'ambient. - Evita l'ancdota i accentua el valor de lo substancial. - La llum s un element configurador i modelador de les figures. - Combinaci de llums i ombres per a la determinaci de l'espai. - Models de l'escultura clssica. * Obres:- frescs de la Capella Brancacci, de l'esglsia del Carmine de Florncia. - La Trinitat (fresc, esglsia de Santa Maria Novel.la) 80. 81. La Capella est decorada amb escenes de la vida de Sant Pere, a ms a ms d'Adam i Eva i l'expulsi del Parads. El fet de que les escenes foren de la vida de Sant Pere es relaciona amb l'activitat del comitent Felice Brancaci que era un ric comerciant de seda i membre important del consell de cnsuls martims.Temes: El Tribut, Bateig dels nefits, La resurrecci del fill de Tefil i Sant Pere a la Ctedra, Sant Pere cura als malalts amb la seua ombra. 82. Expulsi del Parads Sant Pere cura als malalts amb la seua ombra 83. La histria que ens narra aquest fresc transcorre quan el recaptador rom li demana el tribut a Crist, que evidentment no te diners per a pagar-li. Aix que l'indica a Pere que cerqui els diners en l'aigua (escena central). Seguidament Pere es dirigeix a la vora del llac i troba una moneda en la boca d'un peix (esquerra) i li la entrega al recaptador (dreta). El Tribut 84. El grup de figures del centre est disposat ovalment, a mode d'amfiteatre, donant sensaci espacial que fins aquest moment era tan complicada de fer per als pintors. Masaccio aconsegueix aquest efecte grcies a la corporeitat de cada figura. Ens mostra el grup com una uni d'individus, no com una simple massa. Cadascuna de les figures te un tractament especfic en el rostre, cabell i vestits, cadascun amb una fora interior, amb la solemnitat que requereix l'escena. Masaccio ha aconseguit gran mestria en el tractament de la llum i de les ombres. Oblida el preciosisme i el detall innecessari. Elimina all superficial i noms pinta el que de veritat importa. El paisatge s molt auster, arbres de tardor, sense fulles, muntanyes pelades que ens indiquen la situaci seriosa. 85. 86. 87. La Trinitat Tema : La Trinitat (Du Pare, Crist a la creu i l'Esperit Sant), la Verge Maria i Sant Joan, al costat de la creu, com a intercessors entre Du i les persones. Els donants o comitents agenollats (un mercader i la seua esposa) Composici : tpicament renaixentista. Les figures s'inscriuen en un triangle equilter que crea mobilitat per sense generar tensions. Subratlla l'eix central en el que es troba la Trinitat. Es recorre a les formes geomtriques (quadrat, rectangle, cercle) per organitzar tot l'espai. Es tracta d'utilitzar la geometria com una formade crear harmonia. 88. 89. Linea i Color : predomina la linea sobre el color encara que prcticament no es veu. El dibuix s sinttic amb pocs detalls i amb certa tendncia cap a la geometria, especialment en les vestidures. Els colors estan contrapesats, per a no perdre harmonia. El roig i el blau es van alternan en el quadre (el blau s un color fred i pesa menys que el roig que s clid). Llum : s utilitzada de forma representativa per l'autor, creant amb ella clarobscurs que reforcen el carcter volumtric (tridimensional) de les figures. 90. Perspectiva : per tal d'aconseguir aquest espai fingit, Masaccio ha utilitzat l'arquitectura, disposant als personatges en diferents nivells a l'espai. Tot el fons est tractat com una arquitectura clssica, que, a ms de tenir un carcter simblic (Arc de Triomf com Triomf de Crist sobre la mort), permet realitzar una srie de lnies de fuga mitjanant un cassetons que coincideixen en el punt de fuga i tamb a l'eix de la composici: La Trinitat. 91. SANDRO BOTTICELLI - Pintura de cavallet - Sensibilitat exquisita, no li varen interessar les conquestes tcniques. - Temtica religiosa i mitolgica. - Treball d'orfebre: el dibuix s fonamental. - Gust per l'adorn minucis a les robes. - Colors quasi com si fossin tintes planes. - Coloracions emmarcades dins del dibuix. - L'espai l'uitlitza igual amb espai arquitectnic com prescindeix de tota perspectiva. * Obres: - La Calumnia. - La Primavera. - Naixement de Venus. - Verge del Magnificat. 92. Rei Mides, la Sospita i la Ignorncia Veritat Penitncia Vctima Rancnia Calumnia, Enveja i Frau La Calumnia 93. El tema s allegric; es basa en una descripci literria sobre una pintura d'Apel.les de Colof, pintor de l'antiguitat,que alludia a la falsa acusaci, de la qual va ser vctima Apelles, que un rival acusava d'haver conspirat contra Ptolomeu Filoptor. El colorit del quadre, la llum que queda subratllada per tocs d'or, s el que confereix moviment a l'escena. Aquesta es desenvolupa dins d'una estana amb arquitectura clssica i arcades que presenten escultures que subratllen l'estudi de l'Antiguitat per Botticelli; en els relleus hi ha allusions a l'antiguitat clssica. Aquesta arquitectura completament revestida d'esttues i relleus accentua el to dramtic i agitat de l'escena. 94. Mercuri Bellesa Castedat Plaer Flora Cloris Zfir Venus Cupido Les Tres Grcies LA PRIMAVERA 95. Mercuri Bellesa Castedat Plaer Venus Flora Cloris Cfiro Les Tres Grcies La Primavera 96. Tcnica: tremp sobre taula. Dimensions: 203 cmx 314 cm.Data: 1478-1482. Actualment es troba a la Galeria dels Uffizi de Florncia.S'han fet diverses interpretacions d'aquesta obra: - Inspirada en font literries, es tracta d'una mena d'emblema mitolgic de l'amor platnic, tema molt preciat per l'escola neoplatnica florentina. L'amor carnal sorgeix de la terra com la passi, per desapareix com Cloris al ser tocada per Zfir, mentre el vertader amor, el que naix de la contemplaci espiritual, s'enlaira al cel. - La Primavera representa la civilitzaci florentina. Sota el poder de Lorenzo, Zfir fecunda la terra que dona el seu fruit a Flora, dins el jardi de la civilitzaci (Venus=Humanitas). Venus sacompanya de les Grcies: Castitas, Voluptas i Pulchritudo (=els florentins han destar units). Mercuri es gira desquena i est disolent els nvols: per la ra marxaran tots els nvols. Tamb simbolitza la famlia Medici: el comer, els gremis (mercurialis), les armes de trofeig de la Giostra. El llorer es Lorenzo, la taronja (arancia, aurum) s lor. 97. EL NAIXEMENT DE VENUS Hesode explica que Afrodita/Venus va nixer de la fecundaci del mar produda pel semen d'Ur, caigut en forma de pluja de roses. Acabada de nixer, la deessa va arribar a les costes de Xipre damunt d'una petxina, portada pel vent suau i clid de l'oest (Zfir), acompanyat per la nimfa Cloris, que fa verdejar la terra. Venus srebuda a la costa per la Primavera, que amb un mantellcobreix la seva nuesa. Venus s la deessa de l'amor i l'ideal de la bellesa femenina. 98. Dataci: cap al 1485. Galeria dels Uffizi a Florncia Tcnica: Tremp sobre llen. Caracterstiques: - Hi predomina la lnia per sobre de la pinzellada. Aix vol dir que l'autor utilitza una pinzellada meticulosa que dna com a fruit uns contorns molt ben delimitats i abundncia de detalls en les diferents parts del quadre. - No hi ha un inters per la representaci de l'espai en aquesta pintura, de fet els personatges desenvolupen l'acci en un mateix pla, al mateix nivell. Tot i ix, Botticelli aconsegueix un efecte de profunditat en situar , per darrere, un paisatge mar. - Botticelli va tenir molta cura, en canvi, amb donar una sensaci de moviment a l'escena. Aquest moviment, ms fictici que real, es basa en l'efecte del vent sobre els cossos i objectes.- Els colors sn vius i alegres. - El tractament de la llum segueix en la lnia dels mestres de l'ltim gtic i dels primers renaixentistes, s a dir, una llum irreal que omple la pintura sense indicar d'on prov. 99. MIQUEL NGEL - Polifactic: arquitecte, escultor, pintor, poeta... - El descobriment de les peces escultriques de l'Antiguitat van marcar la seua obra. - S'inspira en les figures de Masaccio i Giotto, i en l'estaturia grecorromana. - Fonamentalment escultor: conserva l'energia del dibuix i el desig de moviment i fora que inspira la seua obra plstica. - Dna a les seues figures una fora fsica i moral. - Les seues figures estan aclaparades per tensions, dubtes, conflictes... - Executa la seua obra sempre sobre grans idees, grans temes. - L'home com amo de la Creaci. L'art s exclusivament el ser hum com a reflexe de la Creaci. Obres: - volta de la Capella Sixtina - Judici Final 100. 101. 102. TTOL : Volta de la Capella Sixtina AUTOR : Miquel ngel (Caprese, 1475 Roma, 1564) CRONOLOGIA : 1508 1512 / 1536 1541 ESTIL : Renaixentista TCNICA : Pintura al fresc TIPOLOGIA : Mur TEMA : Bblic LOCALITZACI : Capella Sixtina del Vatic (Ciutatdel Vatic) DOCUMENTACI GENERAL 103. ELEMENTS PLSTICS Personatges sobre fons monocromtics i fonspaisatgstics senzills. Figures amb una concepci escultrica i amb un grandetall i exactitud. Naturalitat extrema i una densitat espiritual del dibuix. Carncia de perspectiva. Els personatges estan pintats mitjanant escorsosaccentuats que anticipen al manierisme i el barroc. Sensaci de moviment que refora la tensi i eldinamisme de lescena. Expressivitat dels seus rostres anomenat terribilit coms el cas de la cara de Crist. El color destacat s el violeta i el verd (colors litrgics). Cromatisme fort i llumins. ANLISI FORMAL 104. 105. Part central Des de la porta d'entrada cap a l'altar, les escenes estan repartides en quatre de ms grans i cinc de ms petites, que sn les que es troben emmarcades pels ignudi. Aix, es comena i s'acaba amb una escena petita. 1. L'embriaguesa de No (Gnesi 4,20) 2. El diluvi (Gnesi 6,5) 3. El sacrifici de No (Gnesi 8,20) 4. Pecat original i expulsi del Parads (Gnesi 2,4) 5. Creaci d'Eva (Gnesi 2,21) 6. Creaci d'Adam (Gnesi 1,26) 7. Separaci de les aiges (Gnesi 1,9) 8. Creaci del sol i les plantes (Gnesi 1,4) 9. Separaci de la llum de la foscor (Gnesi 1,4) 106. Separaci de la llum i les tenebres 107. Profeta JeremiesCreaciSibil.la Libia 108. La creaci dels astres La separaci de les aiges 109. La creaci d Adam La creaci dEva 110. La Creaci d'Adam 111. El pecat original i lexpulsi del parads El sacrifici de No 112. El diluvi universal Lembriaguesa de No 113. NO EBRI. 114. DILUVI UNIVERSAL 115. PECAT ORIGINAL I EXPULSI DEL PARADS 116. FIGURES NUES O IGNUDI Els adolescents nus, vint en total, representen les anelles entre l'home i el div. Sn l'equivalncia dels ngels de la tradici cristiana i el dels amors de la tradici platnica. Segons la iconografia, els ignudi poden representar els putti del segle XV, ja que els putti acostumaven a tenir la missi de sostenir blasons, s a dir, els medallons que ara sostenen els nus de Miquel ngel. 117. 118. 119. PETXINES: A les quatre petxines de la volta hi ha representades quatre histries de l'Antic Testament, quatre moments decisius per la salvaci del poble d'Israel: - La serp de bronze. - David i Goliat.- El martiri d'Aman. - Judit i Holofernes. 120. LA SERP DE BRONZE A l'execuci d'aquesta pintura s'entreveuen ressonncies de la impressi que li va causar a Miquel ngel la visi del Laocoont i els seus fills, trobat a Roma l'any 1506. La histria narra el fet que durant l'xode del poble jueu, aquest va patir l'atac d'una plaga de serps. Moiss va intercedir davant Du per salvar-los, i Du va manar la realitzaci d'una serp de bronze que queds penjada d'un pal; desprs li va dir: "Tota persona que hagi estat mossegada i la miri, viur". 121. DAVID I GOLIAT Es mostra el moment en el queDavid decapita Goliat amb l'espasa prpia espasa del filisteu. La figura del gegant est realitzada amb un escor molt forat, tot amplificant el dramatisme del moment, que contrasta amb la pintura blanca de la tenda de campanya collocada al fons de la composici. 122. EL MARTIRI D'AMAN El nu del centre de l'escena expressa un gran dramatisme, que s l'equivalent als Captius de la tomba de Juli II. La histria conta que Ester, una jueva, va ser proclamada reina de Prsia pel rei Assuer. Aman, el seu primer ministre, va intentar destruir el poble jueu, per Ester ho va impedir, i Aman va ser crucificat. 123. JUDITH I HOLOFERNES Aquest episodi es narra en tres escenes: - a la part esquerra un gurdia es troba adormit; - a la dreta es veu la figura d'Holofernes, que jeu decapitat, i - a la part central hi ha les figures de Judit amb la seva serventa, que va vestida del color groc representatiu de l'Esglsia, per contrast amb el color blanc de Judit, smbol de la puresa. Cobreixen amb una tela el cap d'Holofernes, que porten en una safata. 124. Judith i HolofernesProfeta ZacariasDavid i Goliat 125. PROFETES I SIBIL.LES La representaci dels profetes de l'Antic Testament i les sibilles ocupen, alternant-se, espais triangulars; sn les figures ms grans del conjunt de la volta. Les sibilles i els profetes s'emmarquen en la visi de l'anunci del Messies, encarnant les esperances de la humanitat cristiana. Tots ells estan asseguts en grans trons de marbre, i entre dos pilars amb dues columnes d'or cadasc; el valor plstic dels cossos s ms intens com a conseqncia de la densitat dels colors i el repartiment dels plecs de les vestimentes. En els pilars de marbre hi ha pintades escultures simulades de petits cupids nus. Sota els profetes, en llat, apareix el nom de cadasc. Els profetes hebreus representen la preparaci de la nova era espiritual. Les sibilles van entrar a formar part de la iconografia cristiana a l'edat mitjan 126. 127. 128. Sibil.la Eritrea 129. 130. 131. PROFETA ZACARIAS 132. AVANTPASSATS DE CRIST Als triangles arquitectnics simulats de sota les finestres i a les llunetes del damunt, es troben pintats ms grups de personatges amb un carcter menys dramtic que els representats a la resta de la volta. Hi ha en escenes ms tranquilles que tracten dels reis d'Israel i els avantpassats de Crist d'acord amb l'evangeli de Mateu (Ma 1:1-16). Amb aquests frescs es completen les tres-centes figures que componen tota la representaci de la volta de la capella Sixtina. EZEQUIESROBOAM AMB ABIES 133. Llunet amb els avantpassats de Crist 134. Judici Final 1537-1541 Fresc, 1370x1220 cm Capella Sixtina, El Vatic 135. El Judici Final, o tamb Judici Universal, s un gran mural (13,70m x 12,20m) pintat amb la tcnica del frescper decorar l'absis de la Capella Sixtina del Vatic i per encrrec del papa Pau III.El gnere s religis, el quadre mostra un enorme conjunt pictric amb multitud de figures humanes, moltes d'elles nues, que illustra el Judici Final segons l'Apocalipsi de Sant Joan Evangelista. El quadre no s fosc ni trist, com es podria esperar d'un tema aix, sin colorista i llumins, on predominen els colors pastel i els molt vius, en especial el blau elctric del cel. Conjunt central: - Jess de Natzaret: s l'epicentre de l'obra. Amb un enrgic i aterridor moviment separa els justos dels pecadors. s un dels pocs Cristos que s'han pintat amb una expressi d'enuig i ira. - Maria : Al costat de Crist s Maria. Temorosa, s'amaga al costat del seu fill espantada pel moviment violent que fa. Darrere d'ells hi ha una espurna de llum que els illumina. 136. 137. Al voltant d'ells hi ha diversos sants, representats sense perspectiva alguna, envoltant-los per tot arreu. Alguns semblen estar espantats per l'acci que acaba de fer Crist, i altres estan inquiets. Per reconixer-los, Miquel ngel els va pintar amb els seus caracterstics complements o amb els objectes amb els que van fer mrtirs. - Sant Pere: T a les seves mans les claus del Parads. - Sant Pau: Se li reconeix per la seva barba gris i el seu aspecte sorrut. - Sant Andreu: Sost una creu en forma de "X", smbol del seu martiri. - Sant Bartomeu: T una pell a la m ja que aquest mrtir va ser escorxat. Segons la tradici, es diu que Miquel ngel va pintar la seva cara a la pell escorxada del mrtir com a signe que ell creia no merixer el Cel, ja que estava turmentat. - Santa Caterina : Fa servir la roda de pues del seu martiri per evitar el pas als pecadors que intenten arribar al Cel. - Sant Sebasti : T sostingudes les fletxes del seu martiri. - Sant Lloren: Sost la graella del seu martiri. 138. 139. Part inferior A la meitat inferior del fresc, les multituds es divideixen en 2: els que estan ascendint al Cel, que es troben al costat esquerre i els que descendeixen a les tenebres, al costat dret. Les persones que pugen sn les que estaven a la Terra en el moment en que Crist crida a totes les persones. Molts estan ressuscitant i sn representats com cadvers. Alguns ngels ajuden a pujar al Cel, i ms endavant, les mateixes persones ajuden a altres a qu ascendeixin. A la Terra hi ha alguns dimonis amagats en coves. Alguns dimonis intenten evitar que les persones ascendeixin al Cel. 140. 141. Infern i tenebres Del costat dret hi ha els condemnats que estan sent llanats per ngels i algunes persones a les Tenebres. Molts cauen i semblen realment estar molt desesperats. Diversos sn obligats a pujar a la barca de Caront amb la ms espantosa de les violncies. Caront s un dels monstres ms horribles del quadre. De la barca, els condemnats sn tirats per alguns dimonis a les Tenebres. Aqu hi ha Minos, que segons la histria, t la cara i les faccions d'un dels sacerdots que va criticar el fresc quan Miquel ngel ho va mostrar. Els rius de foc i sofre els esperen. 142.