UNITAT 1

Edat Medieval s.V – XVEdat Medieval s.V – XVdel Cant Gregorà a la Polifoniadel Cant Gregorà a la Polifonia

CONTEXTUALITZACIÓEDAT MITJANA

s.V – s.XV Caiguda Imperi Romà Renaixement

SOCIETAT FETS

Noblesa Clergat

Poble

600dC – PAPA GREGORI

Recopila els cants i els himnes cristians per utilitzar-los en la litúrgia de l'església Catòlica.

1000dC – Neix una nova classe social.

La Burgesia

CONTEXTUALITZACIÓMúsica religiosaMúsica religiosa• Exclusivament vocal a principis de l’etapa.• Es canta a:

– Esglésies– Monestirs– Les corts– Poble

Música profanaMúsica profana• Trobadors: feien les cançons populars

– Amatòries: exalçaven les dones.– Heroiques: lloaven l’esperit cavalleresc.– Cançons de gesta: narraven gestes cavalleresques populars.

• Joglars: divulgaven les cançons, la seva finalitat era divertir aquells que no sabien llegir.

• Música instrumental: animava les danses, tan a palau, a les festes i a les celebracions populars.

MÚSICA RELIGIOSAEl cant gregorià• Invenció d’un sistema de notació.

– Facilitar la transmissió i la difussió– Conservació de la música

• Convertit en el cant oficial de l’església Catòlica

• Característiques– Cant a capella.– Una melodia cantada a l’uníson: monòdic.– Text en llatí i el contingut religiós.– La música està al servei del text.– La melodia no presenta grans contrastos ni grans

intervals entre les notes.– És una composició sil·làbica, salmòdica o melismàtica.

MÚSICA RELIGIOSAEl cant gregorià• Cant processional: s’interpreta el Diumenge de

Rams, després de la benedicció de la Palma.• Cant antifonal: cant pausat, on s’alterna el cant

dels clergues amb el poble, com si fos un diàleg.• Salm: entonació d’un text bíblic de l’Antic.• Melismàtic: entonació de diverses notes a una

mateixa síl·laba.• Sil·làbic: entonació d’una nota per a cada

síl·laba.• Tessitura: la distància entre la nota més alta i la

més baixa d’una melodia.

MÚSICA RELIGIOSAL’inici de la polifonia s.IX

• Organum: consisteix a afegir a la melodia gregoriana una segona veu.– Vox principalis: veu principal.– Organalis: la veu secundària.–

• Polifonia. Les primeres composicions polifòniques són:– Motet: cant a capella.– Cànon: cançó on les segones veus es basen en el

començament diferit de la peça.

MÚSICA PROFANALa música profana és aquella no va destinada al

culte religiós.

• Trobadors: són grans poetes i els creadors de la cançó popular

• Joglars: són els recitadors que toquen instruments, ballen, canten i fan joc davant dels cortesans i plebeus.

Cal tenir en compte...A la península Ibèrica hi convivien diverses religions i cultures molt diferents: la islàmica, la cristiana i la jueva.

QUALITAT DEL SO• La veu el primer instrument que va tenir la

humanitat.• Per haver un so es necessita un cos emissor,

un canal i un receptor.– So: ones regulars i ordenades.– Soroll: ones irregulars i desordenades.

QUALITAT DEL SO• L’altura: és la qualitat del so que ens indica si la

nota és més aguda o més greu.Es mesura segons les vibracions per segon que produeix un so, anomenats Hz.

• La freqüència d’ona: influeix amb l’altura, com més freqüència més agut serà un so, menys freqüència menys so més greu.

• Percepció de l’orella humana.– <16 Hz: infrasò.– 16 a 20 Hz: freqüència mínima audible.– 20.000 a 25.000 Hz: freqüència màxima audible.– >25.000Hz: ultrasò.– El LA3 té una freqüència de 440 Hz.

QUALITAT DEL SOINDEX D’ALTURA• És un número que indica en quina altura

s’interpreta la nota.

AUDICIONS

1. Pueri hebraeorum – anònim

2. Laudemus Virginem – anònim

3. Santa Maria, strela do dia – Alfons X el Savi