Reportatge-Excursió a Can Miret Crònica- Viatge a la Xina ...“-… · responsa le de supervisar...
Transcript of Reportatge-Excursió a Can Miret Crònica- Viatge a la Xina ...“-… · responsa le de supervisar...
ARNAU LUCIA OLGA HEREDIA MARC DUQUE
MIREIA BRICHS
3R ESO A
Crònica- Viatge a la Xina Reportatge-Excursió a Can Miret
Entrevista- Imma Roda Notícia- Simular l’imacte d’un
metorit a la lluna
Els alumnes de 1r simulen
l’impacte d’un meteorit a la
Lluna.
Els alumnes de 1r d’ESO realitzen un experiment simulant l’impacte de
meteorits sobre la superfície de la Lluna.
A l’hora de ciències naturals els
alumnes de 1r d’ESO de l’escola
Cervetó han realitzat una pràctica al
laboratori en grups de quatre o cinc
alumnes. Aquesta pràctica forma part
del tema de l’univers.
La professora Carme Colomé ha estat la
responsable de supervisar l’experiment
que consistia en simular l’impacte d’un
meteorit a la Lluna. Aquesta activitat
s’ha realitzat per esbrinar quins cràters
van formar-se en un primer moment i
quins van formar-se més tard.
Per simular les capes de la Lluna
utilitzaven una safata. La primera capa,
la de sota, la simulaven amb sorra molt
fina, la capa intermèdia, amb farina
perquè pesa menys que la sorra i per la
capa superior van utilitzar pols d’argila.
L’experiment consistia en simular les
capes de la Lluna, agafar una bala i
tirar-la verticalment a sobre les capes,
al llançar-lo amb força van aconseguir
que els materials que formaven la
Lluna s’escampessin al voltant, deixant
un forat. Aquest primet forat es diu
Mare Nubium.
Si hi ha un altre meteorit que cau molt
a prop del primer, anomenat Thycho,
fa que els materials entrin dins el
primer forat, fent que es vegi menys
fons i més petit. D’aquesta manera uns
cràters són més profunds que d’altres.
Al finalitzar la part pràctica els alumnes
van haver de dibuixar el resultat de
l’experiment i van haver de treure
conclusions dels resultats obtinguts.
Aquesta va ser la part amb més
dificultat de tot el treball, però ho van
resoldre correctament.
Olga Heredia
Llibre amb l’explicació de la pràctica.
3
Excursió a Can Miret (Llinars)
El passat 11 d’octubre, els alumnes de 3r i 4t d’ESO van anar d’excursió a
Llinars, en concret a Can Miret. Aquesta excursió pretén que els alumnes
d’aquests dos cursos es relacionin.
L’excursió va començar a les 8 del
matí a l’estació de tren del centre de
Granollers, però van perdre el tren i
van haver d’agafar el pròxim tren a
Llinars.
Des d’allà van fer una llarga
caminada, vam passar per un riu,
per sota d’un pont i vam travessar el
bosc, també vam passar pel poble,
fins arribar a Can Miret. Més o
menys a la meitat de camí, van parar
a esmorzar.
A les 12, que és l’hora a la que van
arribar a Can Miret (mes o menys),
Tots els grups van triar la seva taula i
van deixar tot el material allà; les
motxilles, les jaquetes, el menjar i
les neveres.
Can Miret és una masia on hi ha
moltes taules de pedra i moltes
graelles per poder fer carn a la
brasa.
Van tenir una hora de temps lliure,
fins la una del migdia. Després van
parar les taules i van començar a
repartir-se les graelles per grups per
poder coure la mà.
A continuació, el responsable de Can
Miret els hi va donar la llenya i les
graelles i els ajudava a fer el foc.
Els va recomanar que portessin
llenya fina. La Míriam els va donar
una pastilla per què el foc es fes més
ràpid.
Van trigar bastant per obtenir un
bon foc però finalment, ho van
aconseguir. Llavors van començar a
cuinar la carn que havien portat de
Can Miret
Graelles de Can Miret
4
casa. Els alumnes van portar
salsitxes, botifarres, hamburgueses,
pollastres, fins i tot un grup
d’alumnes va portar tres magrets
d'ànec.
Quan van acabar de fer tota la carn,
van anar a la taula i se la van menjar,
acompanyada de patates de bossa,
embotit, olives, i menjars d’aquest
estil.
Llavors els professors els van deixar
una estona de temps lliure. Molta
gent va anar a jugar a futbol al camp
i altres es quedaven a la taula o es
ficaven a la ombra. També hi havia
un parc.
Quan el temps lliure va acabar, els
professors els van cridar a tots a la
seva taula i els van dir que es
separessin segons l’esport que
practicaven. Moltíssima gent va anar
al grup que no feia esport. Llavors, el
mateix però amb el mes del seu
aniversari i es van haver de col·locar
per ordre de gener a desembre, i
finalment, es van agrupar amb les
persones que viuen a un poble o un
altre.
Després de jugar a tots els jocs van
tornar caminant fins a l’estació de
tren, aquest cop no van haver de
caminar tanta estona com al matí.
Quan els alumnes i professors van
arribar al seu destí, la parada del
tren, van haver d’esperar-se una
bona estona a que arrivés.
Feia una calor horrible i tothom es
volia posa a l’ombra.
Seguidament el tren va arribar, i tots
hi van pujar. Com que hi havia tanta
gent ens van fer passar per una
porta en la que no calia posar el
bitllet de tren.
Quan el trajecte es va acabar, que
no va durar gaire estona, cadascú
va marxar a casa seva. Va acabar
l’excursió. Esperem que hagi estat
una sortida entretinguda!
Arnau Lucia
Graelles de Can Miret
5
6
Solucions:
7
Experiència inoblidable a la
Xina
Alumnes de l’escola Cervetó vam viatjar a Beijing, Xina per participar en
un intercanvi cultural.
El dissabte 13 d’octubre VEUS - Cor
Infantil Amics de la Unió va començar
un viatge a la Xina que va finalitzar el
dia 21 d’aquell mateix mes. Alguns dels
alumnes de l’escola vam tenir la sort de
poder participar en aquesta gran
experiència.
El viatge es va realitzar gràcies a que el
departament d’Educació del govern
xinés ens va convidar a participar-hi.
Concerts a Pequín:
Vàrem fer 4 concerts, dos d’ells en
escoles, un altre a l’auditori de la
Universitat de Tsinghua i l’últim, al
recinte de l’Òpera de Pequín, al Centre
Nacional de les Arts Escèniques.
Els dos concerts que vam fer a les
escoles van ser compartits, primer uns
miràvem i els altres cantaven i després
al revés. Llavors, ens ajuntàvem tots i
parlàvem entre nosaltres en anglès i
ens fèiem fotos i cantàvem cançons.
Gràcies a aquests concerts vam
conèixer una mica més la seva cultura i
la seva manera de treballar.
El concert a la Universitat de Tsinghua
va ser el més important. En aquest
concert, que va ser el dia 17 d’octubre
a la tarda vespre, cantàvem nosaltres i
un altre cor xinès que ho va fer abans
nostre. A l’acabar el concert el públic es
van posar a aplaudir dempeus ja que el
nostre concert era amb coreografies
cosa que ells no estan acostumats a fer.
El concert al Museu de les Arts
Escèniques va ser molt curt. Totes les
corals que participaven en el festival hi
eren i estaven repartides de dos en dos
o de tres en tres per tot el museu. I
cada coral cantava només 3 o 4
cançons. Aquest concert et donava
però l’oportunitat de conèixer altres
cors d’altres llocs del món.
Concert a la universitat
Concert compartit en una escola de la Xina
8
A part del concerts que vam fer
nosaltres i els que vàrem fer compartits
amb les escoles, vam anar a veure un
concert a l’auditori del Centre Nacional
de les Arts Escèniques on hi cantaven 2
cors de molt nivell.
Turisme:
A l’estar tants dies a la Xina vam poder
visitar els llocs més turístics. Vam veure
el Temple del Cel, el Palau d’Estiu, la
Ciutat Prohibida, la plaça Tianan men,
la Gran Muralla Xina i altres temples no
tant importants que estaven pel centre
de Pequín.
El lloc que possiblement ens va
impactar més va ser la Gran Muralla,
perquè és enorme. Allà vam cantar 2
cançons, una sardana anomenada La
nostre dansa d’un compositor català i
després l’Ave Maria de Carles Gumi. El
dia que vam anar-hi també va ser el dia
del concert a la Universitat de Tsinghua
i va ser el dia que els periodistes de TV3
que treballen a la Xina ens van venir a
gravar.
El Temple del Cel també ens va
impressionar bastant. Allà també vam
cantar algunes cançons però sense que
ningú ens dirigís, aprofitant el temps
que teníem lliure per visitar-lo, un grup
bastant gran ens vam posar a cantar
espontàniament.
Els dies que vam fer turisme també
vàrem visitar la part més cèntrica de
Pequín. Un dia vam fer un Hutong Tour
per poder veure la vida quotidiana dels
xinesos. En aquest Tour realment ens
vam adonar de les diferències entre la
seva cultura i la seva manera de
treballar i la nostra cultura i la nostra
manera de treballar.
En tots els dies que vam estar allà ens
vam adonar que realment tenen a Mao
Tse-Tung, el president que va imposar
el comunista, com un heroi ja que hi ha
fotos i quadres seus per tot arreu.
El viatge a la Xina va ser una
experiència que ens va ensenyar moltes
coses i en la que vam gaudir molt
cantant i estant amb els nostres amics.
Mireia Brichs
Centre Nacional de les Arts Escèniques
Centre de Pequín
9
10
11
Entrevistem a una de
les cap d’estudis de l’escola
Cervetó
Avui us presento una entrevista realitzada a l’Imma Roda, Cap d’estudis
de secundària.
MARC: Bon dia Imma.
IMMA: Bon dia. Pregunta’m.
M: D’acord. Sabries dir quin any vas
començar a treballar a l’escola? I quants
portes treballant?
I: Jo diria que devia començar farà uns 27
anys, perquè recordo i tinc fotos d’haver
assistit a la celebració dels 25 anys per
tant suposo que devia començar a
treballar un o dos anys abans.
M: Abans de treballar al Cervetó, havies
treballat d’alguna cosa dintre de l’àmbit
estudiantil?
I: No, jo vaig començar aquí al Cervetó
fent una substitució, no teia jornada
complerta de fet, si no recordo
malament, el primer any vaig començar
venint dos dies o tres.
M: Saps en quin any vas arribar a
treballar com a Cap d’estudis al
Cervetó?
I: De l’any no me’n recordo, però va ser
el període de temps que la Conchita
Brecha va estar malalta i va acabar
morint.
M: Podríem dir de quan la Montse Vilà
va ser directora tu vas passar a ser Cap
d’estudis.
I: Exactament.
M: Podries anomenar alguns canvis de
l’escola des de que vas començar a
treballar fins ara?
I: Sí, a banda dels canvis formals a nivell
de l’edifici, de les classes , si fer classes
més grans, a nivell tecnològic hem
incorporat noves maneres de treballar. A
nivell d’escola, jo penso que tenim molt
en compte els grans pilars que l’escola
Cervetó defensa, és a dir, quina és la
cultura del centre tenint en compte tot
això. Jo penso que hem anat adaptant-
nos als canvis, especialment socials i
tecnològics que s’estan donant en el
món i que, evidentment l’escola també
hi forma part. Per tant, és necessari una
adaptació a molts nivells: una adaptació
a què s’ensenya, com s’ensenya, d’una
atenció molt més individual, que és molt
diferent de la que jo vaig començar fent
inicialment.
12
M: Quins mètodes per fer classes han
canviat des que vas arribar?
I: Abans la gran majoria de sessions
lectives eren sessions on el professorat
transmetia més informació i el treball era
més individual, és tenien en compte
continguts més teòrics i conceptuals que
no pas de aplicació de coneixements per
poder desenvolupar aquest esperit crític
que ara tenim molt present. Aquesta era
una concepció de l’ensenyament molt
adequada al moment.
M: D’acord, tu quins mètodes
preferiries fer servir, els que es feien
servir abans per fer classes o ara
incorporant pissarres digitals, un
ordinador per a cada alumne...?
I: Jo penso que el que fèiem abans tenia
aspectes molt positius, el que fem ara
també per tant jo penso que les dues
formes tenen coses bones. El que sí que
és important es que allò que es faci,
estigui molt ben fet. Però és un perill de
la innovació escolar, que s’innovi sense
tenir clar cap a on anar.
M: O sigui innovar sense saber si
funcionarà.
I: Exactament. O pensar que innovar és
fer uns canvis que a vegades només és
queden en canvis formals, però això
donaria molt per parlar.
M: D’acord, si poguessis canviar alguna
cosa del Cervetó, què seria i per què?
I: Jo crec que com a institució no crec ara
com ara haguessin de canviar res perquè
no m’agrades, jo penso que estem i
sempre hem estat en un procés de canvi
i a vegades
desitjaries que aquets processos fossin
més ràpids i fàcils, però això no pot ser
perquè tot ha de tenir el seu temps, com
igual que cuinar un bon plat requereix
temps, doncs fer bons canvis, també
requereix el seu temps.
M: Tu què prefereixes ser Cap d’estudis
o exercir com a professora?
I: Jo crec que professora ja que treballes
d’una forma més directa amb l’alumnat,
perquè m’apassiona treballar amb
alumnes, perquè m’apassiona el que
ensenyo, perquè m’encanta ser tutora i
treballar de forma directa amb els joves.
Però la tasca de Cap d’estudis té una
altra versió que també pot ser
apassionant, però és diferent treballar
amb joves que treballar amb adults.
M: Doncs ja hem acabat, moltes gràcies
Imma.
I: Molt bé, igualment.
Marc Duque
13