CICL

ISME

La vida, si més no, està feta derecords. Recor ds d'infància, dejoventut, del passat, del pr esent i

fins i tot records d'allò que un dia et vandir que passaria. Joaquim Rodríguez(12 de maig de 1979, Par ets del Vallès)recorda com si fos ahir aquell primer diaque es va enfilar a una bicicleta. Era laprimera que tenia, una flamantPinarello, que el va portar més enllà delseu Parets natal. Només tenia set anysi ja hi havia qui li augurava un futur pro-metedor forjat a còpia de pedalades.Deu anys després del seu bateig sobr erodes, es convertia en amateur. Tal comho r ecorda, començava a pr endre'sseriosament això de les curses en bici-cleta. Amb vint-i-dues primaver es,debutava com a pr ofessional ambl'ONCE-Eroski, de la mà de ManoloSaiz. No li faltava gair e per casar -se.Era un jove amb molta empenta i ambganes de menjar -se el món damuntd'una bicicleta. Entr enava cada dia,sense descans. Malgrat això, no per dial'humor. Un dia, després de set hor esd'entrenament i traient el fetge per laboca, va voler fer una br oma als com-panys fent veur e que es fumava uncigar. La br oma no va fer gràcia a l'e-quip que, aquella mateixa nit, es vanvenjar disfr essant-lo i fent-li fumar unpuro tot sencer. Des d'aquell dia, es va

30 esforç

guanyar el sobrenom de "Purito". Tot són r ecords, bons i dolents, peròrecords al cap i a la fi. El Joaquim en téde molt bons. Inesborrable és per a ellel de la conquesta de la voltad'Espanya del 2007. Una cursa duríssi-ma a Cuenca que ell diu que és la victò-ria més important que ha aconseguit.També inesborrable és el pitjor momentque ha viscut en la seva carr era com aciclista. Era l'any 2006 i en una compe-tició a Bèlgica, moria el seu company iamic Isaac Gálvez. Els bons r ecords, cal r epassar-los detant en tant; ajuden a tirar endavant. A"Purito", n’hi ha un que té al cap cons -tantment. És la seva victòria més gran,el millor que ha fet a la seva vida. Ara faun any i mig, va estr enar pater nitat ireconeix que és el millor que li ha pas -sat mai. Recorda la victòria a la Volta, la paterni-tat, la seva primera Pinarello. Des de faunes setmanes hi ha un altr e r ecordpositiu que de ben segur que explicaràal seu fill. D'aquí a uns anys seurà en unsofà amb el petit Rodríguez a la falda i liexplicarà com, un 27 de setembr e de2009, va guanyar la medalla de br onzedel Campionat Mundial de ciclisme enruta.

Què suposa per a tu aquest tercer lloc?

Ara que ha passat un temps, doncsencara més del que va suposar enaquell moment. Cada dia ho noto més,sobretot en el caliu de la gent i per l'in-terès i el tracte dels mitjans de comuni-cació.

Ara ho valores més, però en aquellmoment estaves una mica aixafat per-què deies que podria haver estat un or .És clar, és que l'esportista sempre lluitaper arribar una mica més lluny . Quanvaig passar la meta vaig veur e quepodria haver estat campió. Ho vaigveure molt a pr op i em va fer moltaràbia.

Et va sorprendre l'escapada de CadelEvans (campió de la medalla d'or)?No, perquè es veia venir, però sí que emva sorpr endre que Alexandr Kolobnev(medalla de plata) no fes res, no sortís aperseguir-lo.

Amb aquesta victòria, Evans es treu desobre l'etiqueta d’etern segon, oi?Sí. Sembla que, tal com dius, se l'hatreta de sobre i li ha passat a Kolobnev,que és el segon mundial que queda ensegona posició.

Com valores l'actuació de la seleccióespanyola en el Mundial?

Purito 15/10/09 21:04 Página 30

Purito 15/10/09 21:04 Página 31

CICL

ISME

32 esforç

Purito 15/10/09 21:05 Página 32

esforç 33

Purito 15/10/09 21:05 Página 33

CICL

ISME

34 esforç

Purito 15/10/09 21:05 Página 34

çe

Molt positivament. Cr ec que vam fermolt bona feina. Vam treballar força i ésmolt difícil d’obtenir resultats en un cir-cuit tan dur. Nosaltres vam acabar sentmajoria en el grup de davant i això ésuna cosa molt difícil d'aconseguir i moltimportant. Després, guanyar o no guan-yar depèn de les for ces amb què elscorredors arribin al final. Però tàctica-ment, ho vam fer molt bé.

Us heu tret una espina.Sí. Des del 2006, quan l'Alejandr o(Valverde) va ser ter cer, que no fèiemuna bona actuació. És per això que pera nosaltres ha estat molt important.

Ningú no dubta que ha estat un granresultat. Malgrat això, creus que haventfet tan bon paper al Tour, a lesOlimpíades i tenint alguns dels millorsciclistes del planeta, l'opinió públicas'havia creat massa expectatives?Jo crec que són coses de la premsa. Siguanyar fos tan fàcil, no aniríem a lescurses, ens donarien el mallot, la meda-lla i cap a casa. És molt, molt, moltcomplicat i cr ec que estem contentsperquè vam fer una cursa molt bona.

Aleshores, amb la medalla s'ha aconse-guit l'objectiu?Sí, l'objectiu era fer una bona cursa. Lavam fer i per això crec que podem estarcontents. Com que a més va arribar lamedalla, doncs molt millor.

Estàs parlant tota l'estona en plural; hasdit que la tàctica va ser la idònia. Alciclisme, la feina d’equip és molt impor-tat?Sí. Encara que no ho sembli, en ciclis -me, la tàctica de carr era i la feina d’e -quip són molt importants. Hi ha rols pera tothom. Hi ha corredors importants enla sortida; d'altres, com en el nostre cas(Carlos) Barr edo, Juanma Gárate,Juanjo Cobo, o fins i tot jo, que fem defre de les fugues. I després, hi ha elslíders per als quals treballa el grup.

Per obtenir la medalla de bronze, ha cal-gut molt treball d'equip, oi?

Sí, van ser ells que em van avisar que(Fabian) Cancellara anava a la fuga.Arribava pel darrere i jo no el vaig poderveure, i es veu que anava molt fort.Samuel Sanchez i Alejandr o V alverdeho van veur e i em van dir que anavacom una moto i que, si tenia cames, elseguís. Aleshor es vam fer l'escapada.Ells van aguantar en el grup de nou quemanàvem. Al final, gràcies al fet que esvan mantenir a roda amb Cancellara, jovaig poder seguir Cadel Evans iKolobnev, en la darrera escapada.

Creus que els rivals et tenien en les tra-vesses per la victòria?És evident que les curses d'un dia a miem van molt bé. A més, aquest any hefet segon a Lieja i a Espanya ho heguanyat quasi tot. No cr ec que ningús'hagi estranyat per la medalla. I sihagués guanyat tampoc hauria estatuna sorpresa per a ningú.

Després d'aquestes victòries de quèparles, el bronze del Mundial, el fitxatgecom a líder del Katusha,.. Ha estat unbon any?Sí, aquesta medalla ha estat el colofó.Tot i així, encara queda una cursaimportant com és el Giro Lombardia, onpenso arribar molt bé.

Com es presenta?Jo noto que estic molt motivat peròtambé crec que puc patir força el can -sament. Tot i així, ha estat una tempo-rada molt dura i crec que la fatiga afec-tarà tots els corr edors. Si pogués aco-miadar-me de l'equip amb una medalla,per mi seria molt important.

L'any que ve tampoc no es presentamalament. De moment, t'estrenaràs alTour.Em sembla que sí, esper o que no hihagi pr oblemes. T ambé s’ha fet peraixò el canvi d'equip, per canviar unamica d'aires i per modificar el calendarique era una mica avorrit, fent sempr eles mateixes curses. Sempr e he fet elGiro i la V uelta, però sempr e m'haviaquedat fora del Tour. I ara, poder-hi par-

ticipar és una cosa que em motiva mol-tíssim.

Què significa per a tu, córrer el Tour?Sincerament, no és un r epte ni r es desemblant. És, simplement, una cursamolt important i crec que tinc nivell percórrer-la, fins i tot per fer -ho bé. Peraixò tinc ganes de ser-hi.

Per què creus que el Caisse d'Epargnemai va confiar en tu per al Tour?És molt clar. Cada equip té el seu líder ien el meu equip era Alejandro Valverde.Un dia, Eusebio Unzue (capità de l'e-quip) em va dir una frase molt esclari-dora: "No m'agrada portar dos davan-ters, en una carr era". Deia que portar -me a treballar era una llàstima i que eramillor que anés a guanyar altr es cursesen comptes d’anar al T our a fer feinad'equip. Les altr es curses també sónimportants, però ha arribat un punt queem ve de gust pr ovar de guanyar en lamillor cursa de totes.

Què es pot esperar , de tu, en aquestacita, la més important de l'an y?És evident que no faré la general comestic fent ara la V uelta. M'agradaria ferel T our una mica més r elaxat, ambcalma. Provaré de fer etapes de mun-tanya per poder veur e com és el ritmedel Tour. Més que r es perquè, per moltque m'ho imagini, segur que serà dife -rent.

Hi ha fins i tot qui et col·loca entre elsque podeu donar una sorpresa i endur -vos el mallot dels piquets vermells (almillor escalador).Ja el vaig guanyar a la muntanya de laVuelta. Per què no? Sóc bastant ràpid,pujo bé,... No estaria malament. A més,un mallot com aquest, al T our, dónamolt de prestigi.

Per acabar , no et desitjaré sort perquèen el cic lisme, com a la vida, és unacosa que s'ha de buscar . Així doncs, etdesitjo molta feina, no?I tant, i tant. Que no falti la feina. Que nofaltin els equips és el més important.

esforç 35

Purito 15/10/09 21:05 Página 35

Alex Rubies:Creatividad y Diseño