Reproducció sexual

• EspermatogènesiPrincipals estructures de l’aparell reproductor masculí:

Gametogènesi

Els testicles tenen dues funcions principals:

• Produir les gàmetes masculines pels processos d’espermatogènesi I espermiogènesi

• Secretar hormones sexuals masculines

L’espermatogènesi I l’espermiogènesi comencen a la pubertat i continuen durant tota la vida. Al principi de la pubertat els testicles segreguen grans quantitats de testosterona, hormona esteroidea que estimula el creixement testicular i s’inicia la maduració dels túbuls seminífers.

Els primitius “cordons sexuals” dels testicles embrionaris contenien cèl·lulesgerminals primordials. A la pubertat, conforme els testicles descendeixen cap a l’escrot, els cordons sexuals desenvolupen un lumen central i es diferencien en els túbuls seminífers. Alhora, les cèl·lules germinals primordials de l’interior dels túbuls es divideixen diversos cops per mitosi diferenciant-se en espermatogonis.

Els espermatogonis (2n) es divideixen per mitosi formant els espermatòcits1aris (2n) que patiran la primera meiosi dant lloc als espermatòcits 2aris (n), que patiran la segona meiosi formant les dues espermàtides. Alhora que esdevenen les divisions, les cèl·lules filles migren cap al lumen dels túbuls seminífers, així les espermàtides les trobarem adjacents al lumen. Aquest procés és l’anomenada espermatogènesis.

En la fase d’espermiogènesis les espermàtides es transformen en espermatozous madurs amb les següents parts:

Els espermatozous s’introdueixen en el lumen dels túbuls i són transportats a l'epidídim on s'emmagatzemen. En l’ejaculació l’esperma és propulsat cap als vasos deferents i l’uretra i es barreja amb les secrecions de la vesícula seminal, la pròstata I les glàndules bulbouretrals.

La capacitació seria la part final del procés, esdevenen canvis en l’acrosomaque s’omple de vesícules amb enzims hidrolítics que permetran a l’espermatozou penetrar la membrana pel·lúcida de l'òvul. Aquest procés té lloc en el tracte genital femení I requereix del contacte amb les secrecions de l’oviducte. Els espermatozous usat en FIV són capacitats artificialment

Túbuls seminífers

• OogènesiPrincipals estructures de l’aparell reproductor femení:

Els ovaris tenen dues funcions principals:

• Produir les gàmetes femenines pel procés d’oogènesi

• Secretar hormones

Les gònades embrionàries contenen cèl·lules germinals primordials que per mitosiformaran la oogònia (2n). En el 5é mes de desenvolupament fetal algunes de les oogònies augmenten de tamany i es divideixen per mitosi esdevenint oòcits primaris(2n). Aquests oòcits comencen la 1a meiosi. Al 7é mes de desenvolupament embrionari els oòcits 1aris s’envolten d’una capa de cèl·lules aplanades esdevenint fol·licles primaris. Aproximadament, al néixer, presentem uns 500.000 fol·licles primaris en el ovari. En el moment que els oòcits primaris s’encapsulen, la 1a divisió meiòtica s’atura, concretament en la profase I. I fins a la pubertat romandrà en aquest estat.

Al contrari que en el mascle, les cèl·lules germinals de la femella ja són presents des del naixement, però la meiosi està aturada, nomes es completa durant la maduració fol·licular, en el període previ a l’ovulació. Aquesta suspensió en profase pot durar fins uns 40 anys.

En els mascles la meiosi I només té lloc després de la pubertat i tot el procés dura uns 70 dies.

Però a més, mentre en l'espermatogènesi es formen 4 espermatozous, en el cas de l'oogènesi, el procés no és equitatiu. De cada oogoni nomes es formarà un oòcit, els altres 3 donaran lloc a corpuscles polars que degeneraran.

El cicle ovàric

En cada cicle ovàric uns 20 fol·licles primaris comencen el procés de maduració, però generalment nomes un arriba a la maduresa, la resta degenera. Aquest cicle es divideix en 3 fases:

• Fase fol·licular: on de nombrosos fol·licles primaris nomes es desenvolupa un fol·licle de Graaf. (cèl·lules de la granulosa i zona pel·lúcida; degeneració/atresiafol·licular; antrum; ooteca – teca interna segrega estrogen; completa la meiosi I abans ovulació)

• Fase ovulatoria: Quan està totalment desenvolupat, el fol·licle de Graaf sobresurt de la paret de l’ovari. L’ovulació té lloc quan la paret de l’ovari es trenca i l'oòcit 2ari és expulsat a la cavitat peritoneal. La segona divisió meiòtica nomes es completarà quan l'oòcit hagi estat penetrat per l’espermatozou, llavors parlem d’òvul.

• Fase lútea: Desprès de l’ovulació les cèl·lules de la granulosa del fol·licle de Graaf proliferen i formen el cos luti molt vascularitzat que segrega progesterona (prepara l’endometri per la implantació) i estrògens. Si l’ou no s’implanta el cos luti degenera i forma el corpus albicans, si s’implanta la placenta segregarà gonadotropina corionca (hCG) que evita la degeneració del cos luti mantenint la segregació de progesterona fins que la placenta en pugui segregar per si mateixa.

Fol·licle en creixement. Zona pel·lúcida, oòcit, cèl·lules de la granulosa

Exercicis 10, 11 i 12 pàg. 252

Fecundació i desenvol. embrionari

• Fertilització: aproximació gàmetes i penetració a l'oòcit 2ari

• Amfimixi: Unió dels pronuclis (descondensats) – cariogàmia; i reabsorció dels embolcalls per formar un sol nucli – sincàrion

Llegir pàg. 254 llibre

Zona amb una alta densitat d’espermatozoides

Direcció marcada dels espermatozòides cap a l`òvul

membrana de fecundació

En el moment en què els dos nuclis (haploides), el de l’oòcit i el del espermatozoide, es fusionen té lloc la fecundació. Originant-se una cèl·lula diploide: l’ou

A partit d’aquest moment, s’inicien un seguit de mitosi. És a dir la cèl·lula és divideix per formar dues cèl·lules. I aquestes, al seu torn, es divideixen per formar un embrió de quatre cèl·lules; i així successivament. Totes aquestes divisions es fan sincrònicament i seguint un temps pautat. Per altra banda, fixeu-vos en què l’ou no és cada cop més gran, sinó que les cèl·lules filles cada cop són més petites

Després d’un nombre elevat de divisions es forma la mòrula, una esfera formada per milers de cèl·lules.

Posteriorment, les cèl·lules es van situant cap a la perifèria per formar la blàstula. Esfera entapissada per les cèl·lules o blastòmers i amb un espai intern anomenat blastocel.

Per altra banda, algunes cèl·lules es desprenen i es queden en la cavitat celomàtica, constituint l’origen de la tercera capa: mesoderma.

Seguidament té lloc la gastrulació: Una part de la blàstula s’invagina fins aproximar-se a la paret oposada: formant-se dues capes: ectoderma, i endoderma.

Després de la unió dels dos nuclis, comencen les divisions. Podem observar fases de 4, 8, 16 cèl·lules

8C

4C

16C

?

?

A

V

* **

*

*

*

t=0 t=26” t=1’10” t=1’46”

t=1’50” t=1’56” t=2’20” t=3’

Seqüència de divisió cel·lular:A: pol animal; divisió simètrica en el pla meridià. Cèl·lules filles iguals a les progenitoresV: pol vegetal; divisió asimètrica en el pla equatorial. Cèl·lules filles més petites que les

progenitores, (divisió més lenta)