Republica
30
LA REPÚBLICA ROMANA Inicis del conflicte patrici-plebeu i consolidació de Roma al Laci. Avenç de les reivindicacions plebees i anexió del Laci. La conquesta d'Itàlia i la fi del conflicte patrici-plebeu. Les primeres guerres púniques. La conquesta del Mediterrani oriental. La fi de Cartago.
-
Upload
xavier-tresserra -
Category
Education
-
view
1.478 -
download
0
Transcript of Republica
LA REPÚBLICA ROMANA
Inicis del conflicte patrici-plebeu i consolidació de Roma al Laci.
Avenç de les reivindicacions plebees i anexió del Laci.
La conquesta d'Itàlia i la fi del conflicte patrici-plebeu.
Les primeres guerres púniques.
La conquesta del Mediterrani oriental.
La fi de Cartago.
LA REPÚBLICA ROMANA
L'època dels Gracs.
Mari i Sul·la. L'enfrontament civil.
Pompeu i Cras.
Primer triumvirat, nova guerra civil i dictadura de Cèsar.
Segon triumvirat, nova guerra civil i caiguda de la República.
Inicis del conflicte patrici-plebeu i ...
Només els patricisgaudeixen de privilegis polítics.494 aC
Retirada de la plebs al mont Sacre.
Obtenció de magistrats plebeus (tribú de la plebs) i del concilium plebis.
507 aC
Setge de Porsena.499 aC
Sublevació de les poblacions del Laci, sotmetiment i creació de la Lliga llatina.
Domini progressiu de pobles contigus al Laci (Veïs, sabins, volscos, equis).
Avenç de les reivindicacions plebees...
450 aC
Els decemviri elaboren la Llei de les XII taules.421 aC
Accés de la plebs a la qüestura.
390 aC
Els gals prenen Roma.338 aC
Derrota les ciutats del Laci després del seu alçament i renovació de la Lliga llatina.
La conquesta d'Itàlia i la fi...
367 aC – 287 aC
Un seguit de lleis reorganitzen la distribució de l'ager publicus i l'accés de la plebs a totes les magistratures, inclòs el consolat i el càrrec de senador.
290 aC
Final de les guerres samnites i domini romà de la Campània.272 aC
Després de la guerra contra Pirros, conquesta de Tàrent. Progressivament s'alien la resta de ciutats de la Magna Grècia.
Les dues primeres guerres púniques
264 aC - 241 aC
Primera guerra púnica: Cartago intervé a Sicília en morir el tirà de Siracusa. Roma ho considera perillós, i acaba per crear una flota que derrotarà la cartaginesa. Cartago marxa de l'illa. Sicília, Còrsega i Sardenya esdevindran províncies el 227 aC.
Les dues primeres guerres púniques
226 aC
Després de l'expansió d'Amílcar Barca per la Península Ibèrica, un tractat fixa l'Ebre com a frontera entre Roma i Cartago.219 aC
Anníbal posa setge a Sagunt, ciutat aliada de Roma.
Les dues primeres guerres púniques
218 aC -201 aC
Segona guerra púnica: Anníbal creua Pirineus i Alps amb una gran exèrcit fins arribar a Itàlia. Derrota els romans ens successives batalles (Trèbia, Trasimeno, Cannas,...).
Algunes zones se subleven contra Roma. Anníbal no arriba a prendre la ciutat i romandrà al sud d'Itàlia esperant reforços.
Les dues primeres guerres púniques
218 aC
Els romans desembarquen a Empúries. Alhora que s'expulsa els cartaginesos, comença la conquesta de la Península Ibèrica.204 aC
Escipió l'Africà, després de l'èxit a Hispània, porta la guerra a Àfrica. Anníbal és cridat per la seva ciutat.202 aC
Victòria romana a Zama i rendició de Cartago.
La conquesta del Mediterrani oriental
215 aC - 146 aC
Sota el regnat de Filip V de Macèdonia s'inicien les quatre guerres macedòniques.188 aC
Àsia Menor esdevé província romana.146aC
Després de la victòria romana a Corint, Macedònia i Grècia esdevenen províncies romanes.
El final de Cartago
148 aC - 146 aC
Tercera Guerra Púnica: Roma aprofita l'excusa de la defensa del regne Númida.
Escipió Emilià comanda l'expedició que destruirà Cartago, esdevenint província romana.
L'època dels Gracs
Amb l'arribada de productes més barats de les províncies, els petits propietaris han de deixar les seves terres (ja descuidades per la guerra) i emigrar a la ciutat, sense diners ni feina.
La classe senatorial els comprarà les terres, acumulant més possessions.
S'accentua la polarització de la societat.
L'època dels Gracs
134 aC – 122 aC
Tiberi Grac intenta una reforma agrària per tal de repartir l'ager publicus entre ciutadans pobres.
Gai Grac proposa una nova reforma agrària i una llei per garantir la distribució de blat.
Amb la mort de tots dos cap de les seves propostes s'arriben a executar.
Mari i Sil·la. L'enfrontament civil
121 al 109 aC
Reacció autoritària dels senadors després dels intents de reforma dels germans Grac.
Es perfilen clarament dues opcions polítiques: populares vs optimates.
Mari i Sil·la. L'enfrontament civil
108 aC
Elecció de Mari com a Cònsol, que lidera els populares, i que reforma l'exèrcit. Es recluta sense distinció de classes. El salari i el botí propicien la lleialtat al general més que a la República.
És reelegit diverses vegades.
Malestar entre els aliats itàlics (socii) per no disposar dels privilegis dels ciutadans romans.
Mari i Sul·la. L'enfrontament civil
88 aC
Sul.la és elegit cònsol, que lidera els optimates i s'oposa frontalment a Mari.
91 al 88 aC
Guerra social: Es concedeix el dret de ciutadania als aliats itàlics, que es beneficien de la reforma agrària, malgrat l'oposició senatorial. És Sul·la qui sufoca la revolta.
Mari i Sul·la. L'enfrontament civil
88 aC
En absència de Sul·la, els populares promouen Mari per rellevar-lo.
Sul·la pren Roma amb l'exèrcit i Mari fuig. Tot seguit torna a Àsia.
88 aC
Sul·la marxa per sufocar la revolta de Mitrítades a l'Àsia Menor i Grècia.
Mari i Sul·la. L'enfrontament civil
87 aC
Mari i Cinna prenen Roma. Promulga nombroses condemnes a mort. Mort Mari (86 aC) els seus partidaris segueixen la mateixa política.83 aC
Sul·la torna a Itàlia. Esclata la guerra civil.
83 aC
La revolta de Mitrítades és sufocada.
Mari i Sul·la. L'enfrontament civil
82 aC
Sul·la pren Roma. Es fa proclamar dictador vitalici. Imposa un nou règim de repressió, favorable als optimates. Mor el 79 aC.
Pompeu i Cras
70 aC
Tot i representar interessos diferents, Pompeu i Cras(aristòcrates) són escollits cònsols amb l'impuls dels populares. S'inicien reformes per restablir l'ordre anterior a Sul·la.
78 aC
Revoltes de Lèpid a Itàlia i Sertori a Hispània. Pompeu derrota Lèpid.
73 al 71 aC
Revolta d'esclaus a Itàlia, comandada per Espàrtac. Sufocada per Cras.
Pompeu i Cras
63 aC
Marc Tul·li Ciceródescobreix la conjuració de Catilina.
62 aC
Pompeu torna a Roma.
67al 65aC
Pompeu redueix la pirateria al Mediterrani.
Derrota de Sertori.
Control definitiu del Pont i Armènia per part de Pompeu. Síria esdevé província romana.
Primer triumvirat, nova guerra civil i ...
60 aC
Gai Juli Cèsar apareix en escena amb un fort suport popular. Es crea el primer triumvirat:
Pompeu: optimates, exèrcit.
Cras: fortuna, influència.
Cèsar: populares, consolat.
58 al 51aC
Cèsar comanda la conquesta de les Gàl·lies.
Primer triumvirat, nova guerra civil i ...
56 aC
Es renova el triumvirat amb distribució del territori:
Pompeu: Roma i Hispània.
Cras: Orient.
Cèsar: Gàl·lia.
Primer triumvirat, nova guerra civil i ...
53 aC
Mort de Cras. Enfrontament de Pompeu i Cèsar.49 aC
Segona guerra civil: Pompeu fuig a Grècia. Cèsar derrota tropes de Pompeu a Hispània i finalment el derrota a Farsàlia.
Primer triumvirat, nova guerra civil i ...
49 al 44 aC
Primer com a dictador, i després com a cònsol, Cèsar acumula poders i promou lleis en pro dels desfavorits, cosa que el fa més popular. Alhora, creix el descontentament dels senadors. L'assassinen els idus de març del 44.
48 aC
Pompeu és assassinat a Egipte.
Cleòpatra accedeix al tron gràcies a Cèsar.
Segon triumvirat, nova guerra civil i ...
44 aC
Marc Antoni, cònsol i ex-cap de l'exèrcit de Cèsar, incita la persecució dels assassins de Cèsar.
Per dividir els partidaris de Cèsar, el senat impulsa Gai Octavi, fill adoptiu de Cèsar, com a hereu legítim.
Lèpid, un altre antic comandant de Cèsar, també pretén el poder.
Segon triumvirat, nova guerra civil i ...
43 aC
Tots tres formen el segon triumvirat i prenen Roma. Emprenen accions contra molts senadors. Vencen Cassi i Brutus a Filipos (42 aC).
Es distribueixen el territori, essent Itàlia per tots tres:
Marc Antoni: Orient.
Octavi: Occident.
Lèpid: Àfrica.
Segon triumvirat, nova guerra civil i ...
Marc Antoni es casa amb Octàvia, germana d'Octavi.
Lèpid és exclòs del triumvirat, i els dos restants es redistribueixen el territori.
Marc Antoni repudia Octàvia per casar-se amb Cleòpatra.
Marc Antoni gestiona amb èxit els territoris d'Orient, iniciant una relació amb Cleòpatra.
Segon triumvirat, nova guerra civil i ...
31 aC
Octavi derrota a Marc Antoni i Cleòpatra a la batalla d'Àccium.
Octavi acumula poders i títols (poders tribunicis, consolat, imperator).
31 aC
El senat declara la guerra a Egipte.
Egipte esdevé província romana.
Segon triumvirat, nova guerra civil i ...
27 aC
Octavi retorna els poders de triumvir al senat. Al cap de tres dies rep el títol d'Augustus.
