Residus sanitaris

Amb codis QR i Realitat Augmentada

Residus Sanitaris Anàlisi de la gestió dels residus sanitaris

Oriol Pérez de la Torre

Tecnologia: 3º ESO

Professor/a: Carles Resclosa

Tecnologia

29 de novembre de 2013


Amb realitat augmentada

i codis QR

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ .................................................................................................. 1

APLICACIÓ DE CODIS QR I REALITAT AUGMENTADA ....... ........................ 3

ORIGEN ............................................................................................................. 4

ANTECEDENTS EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS ... .................... 6

CATALOGACIÓ DELS RESIDUS SANITARIS ................ ................................. 7

� Grup 1 ............................................ ................................................................... 7

� Grup 2 ............................................ ................................................................... 7

� Grup 3 ............................................ ................................................................... 9

� Grup 4 ............................................ ................................................................. 10

GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS ..................... ....................................... 12

� Grup 1 ............................................ ................................................................. 12

� Grup 2 ............................................ ................................................................. 12

� Grup 3 ............................................ ................................................................. 13

� Grup 4 ............................................ ................................................................. 16

LEGISLACIÓ ........................................ ........................................................... 19

NOTES TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ ........................................................... 20

REPORTATGE TELEVISIÓ .............................. ............................................... 21

CONCLUSIONS ............................................................................................... 22

BIBLIOGRAFIA ...................................... ......................................................... 23

ANNEX ............................................................................................................. 25

Resum residus biològics de la Universitat Autònoma de Barcelona ............... 25



i codis QR



i codis QR

1

INTRODUCCIÓ

Des de fa un anys hi ha hagut un increment en la preocupació pel medi

ambient i per tant en l’impacte que té en ell els residus que produeix la nostra

societat actual. Hi ha diferents tipus de residus però els més preocupants són

els denominats perillosos.

En aquest treball intentaré aprofundir una mica sobre el tipus de residu

objectiu d’aquest document, del que penso que no hi ha prou consciència, per

part de la gent no professional del sector, de la perillositat que comporta pel

medi ambient i per la salut pública. L’objectiu del treball es respondre a

diferents preguntes com poden ser:

Com es classifiquen? Com es transporten? Com es tracten?

Les activitats del sector sanitari provoquen una gran varietat de residus

que, com ja veurem més endavant, alguns d’ells són inerts, en canvi d’altres

comporten una elevada perillositat i necessiten de tractaments específics per la

seva destrucció o emmagatzematge. Qualsevol tipus de material generat per

activitats d'atenció a la salut, ja siguin assistencials o de cures, preventives,

d'investigació, material d’un sol ús... es considera residus sanitaris a partir del

moment en què es rebutja.

Únicament a la xarxa sanitària de Catalunya, es generen diàriament més

de 96 tones de residus hospitalaris, dels quals la meitat són sanitaris.

La gestió d’aquests residus comporta un alt nivell de protecció del medi

ambient i d’aquesta manera constituint una prioritat arreu de tot el món. Perquè

la gestió dels residus sanitaris garanteixi la protecció de la salut i del medi

ambient, es requereix seguir unes pautes i unes normes, tot seguint uns

models de gestió avançada. Aquests són reconeguts internacionalment.

Els principals són:

• la prevenció dels riscos reals

• una simplicitat més gran de la gestió interna



i codis QR

2

• una necessitat més baixa d'instal·lacions de tractament

• un estalvi global de costos per als centres generadors de residus

sanitaris

Pel desenvolupament d’aquest treball he recopilat diferent documentació

de la xarxa de diferents fonts de procedència. Al llarg del treball intentaré

centrar-me al cas de la gestió que es fa a Catalunya, encara que és bastant

semblant a tot arreu.

Per recolzar aquest treball amb més documentació he aplicat l’ús de

codis QR que permetrà accedir a documentació i vídeos penjats a la xarxa

directament des de nostre mòbil o tableta sense haver de picar cap adreça

web. També he volgut provar la tecnologia de “Realitat Augmentada” que ens

permet amb una simple aplicació pel nostre mòbil o ordinador reconèixer

imatges reals o impreses i ampliar la informació reproduint vídeos, presentant

animacions, visualitzant documents, etc... com si sortíssim del mateix

document.



i codis QR

3

APLICACIÓ DE CODIS QR I REALITAT AUGMENTADA

Per poder utilitzar tot el potencial del treball és necessari la instal·lació

de un parell d’aplicacions gratuïtes al nostre mòbil.

La primera aplicació que podem

instal·lar és un lector de codis QR. Hi ha

molts lectors de codis QR disponibles que

podem fer servir.

La segona aplicació que necessitem

per poder utilitzar veure la realitat

augmentada es l’aplicació AURASMA que

també es gratuïta.

En aquest document les imatges que incorporen prestacions de realitat

augmentada venen marcades per la icona

Un cop instal·lada l’aplicació d’Aurasma és necessari fer-se seguidor del

canal “ResidusSanitaris” per poder usar la realitat augmentada d’aquest treball.

Es pot fer seguidor del canal el següent codi QR:

http://auras.ma/s/n2vJz



i codis QR

4

ORIGEN

Les activitats sanitàries d’atenció

als pacients als centres hospitalaris i

clíniques, l’atenció a animals als centres

veterinaris i les activitats d’investigacions

a laboratoris, juntament a les seves

activitats administratives dels diferents

centres generen un conjunt de residus

que s’han de seleccionar en el seu origen

per facilitar el seu tractament posterior.

Els residus sanitaris es generen principalment a:

o centres, serveis i establiments de promoció de la salut, d'atenció sanitària i sòcio-sanitària, per exemple: hospitals, clíniques, centres d'atenció primària, consultoris...

o centres i serveis veterinaris assistencials i explotacions ramaderes; o laboratoris clínics o d'investigació, tant d'hospitals i clíniques com

d'indústries farmacèutiques o d'universitats.

El Decret 27/99, de la gestió de residus sanitaris, defineix aquest residus

com aquelles substancies i objectes

generats en centres, serveis i establiments

sanitaris dels quals els seus posseïdors o

productors es desprenen o tenen

la obligació de desprendre's. Als

efectes d'aquest Decret es

consideren centres, serveis i

establiments sanitaris els

centres, serveis i establiments de

promoció de la salut i d'atenció

sanitària i sociosanitària, i els

d'investigació biomèdica i sanitària, com també els centres i serveis veterinaris

assistencials.



i codis QR

5

Aquesta consideració la tindran els que figurin en el Catàleg Europeu de

Residus ( CER ), aprovat per les institucions comunitàries. Es consideren

perillosos aquells que hagin estat qualificats com a tals per la normativa

comunitària i els que pugui aprovar el Govern de conformitat amb el que

estableix la normativa europea o en convenis internacionals dels quals

Espanya sigui part.

El Catàleg de Residus de Catalunya és una eina de gestió en la qual es

particularitza per a cada residu la informació necessària per a una gestió

correcta dels residus que es generen.

Els tipus de residus que podem trobar son molt diversos i han d’estar

gestionats adequadament des del seu origen, ja que de no fer-ho poden

suposar un risc per la salut i el medi ambient.

El risc que poden comportar aquest tipus de residus poden afectar des

de malalts, els treballadors dels centres sanitaris i fins i tot a tothom que els

manipuli inadequadament.



i codis QR

6

ANTECEDENTS EN LA GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS

Als anys 50 el principal mètode d’eliminació i tractament dels residus

sanitàries era la incineració d’aquests en forns pirolítics instal·lats als mateixos

hospitals.

Aquest mètode es va fer servir de manera habitual fins els anys 70

degut a la poca legislació existent respecte a l’emissió de gasos al medi

ambient que es produeixen al procés d’incineració.

El fet de l’aparició de normes mediambientals més restrictives envers

el control de la contaminació va fer replantejar l’ús de la incineració com únic

sistema de gestió dels residus sanitaris. Juntament amb aquestes noves

normatives va aparèixer als anys 80 el síndrome d’immunodeficiència adquirida

(SIDA) que va fer reconsiderar a tots els professionals del sector el risc de

manipular residus infecciosos.

Als anys 90 la major part de incineradores dels hospitals van ser

tancades degut a que molta part dels residus que es generaven porten plàstics

clorats (amb els seus risc d’emissions al cremar-se) i que les instal·lacions no

estaven preparades per respectar les noves normatives d’emissions cada cop

més restrictives.

Tot això va portar a buscar noves solucions que van passar per l’ús

d’incineradores centralitzades per a residus sòlids urbans o especials per

residus sanitaris. També es van idear nous mètodes de tractament d’aquest

residus. Actualment aquesta gestió es porta a terme per empreses privades

especialitzades les encarregades de la seva gestió fent-la més segura, menys

contaminant i amb menys cost.

Les directives de la UE davant dels límits d’emissió de gasos de les

incineradores de residus perillosos porten a emprar tècniques molt sofisticades

per la neteja dels gasos emesos i requereixen explotacions i manteniment

especialitzats de les instal·lacions.



i codis QR

7

CATALOGACIÓ DELS RESIDUS SANITARIS

En les activitats d’atenció i investigació sanitàries es generen residus

que poden ser de risc i, per tant, s’han de gestionar de forma específica, per tal

de garantir la protecció de la salut a les persones i la defensa del medi ambient.

Al mateix Decret 27/99 mencionat anteriorment es dona una classificació

en diferents grups segons la seva perillositat tant pel medi ambient com per la

salut pública.

Dintre dels residus que no comporten risc podem trobar dos grups:

• Grup 1 Són aquells residus que són inerts i que no plantegen exigències

especials en la seva gestió, és a dir, que no són perillosos ni comporten cap

risc, per tant no necessiten cap tractament especial. És consideren residus

municipals o urbans.

Dins d’aquest grup de residus s’inclouen material com el cartró, paper,

material d’oficines i despatxos, restes de cuines, bars, menjadors, tallers,

jardineria. En general, són residus que no deriven de la pròpia activitat

sanitària, però si que estan produïts pel centres.

• Grup 2 Són residus que, encara que generats per una activitat clínica, són inerts

i que no plantegen exigències a fora de l’hospital, però poden causar fàstic,

repugnància, etc. i dintre del propi centre sanitari poden causar risc per malalts

amb poques defenses. Per tant, fora del centre és consideren residus

municipals o urbans.

Dins del grup 2 s’inclouen materials de cures, guixos, roba tacades de

sang, cadàvers d’animals d’experimentació, secrecions, restes d’analítiques o

cures o petites intervencions quirúrgiques i qualsevol altre activitat semblat no

inclosa al grup 3



i codis QR

8



i codis QR

9

Aquest residus no han d’haver estat en contacte amb pacients o líquids

biològics que provoquin malalties infeccioses.

Relació de malalties infeccioses

Còlera Tularèmia

Febre hemorràgica por virus Tifus Abdominal

Brucel·losis Lepra

Diftèria Àntrax

Meningitis Febre Paratifoide A, B y C

Encefalitis Pesta

Febre Q Poliomielitis

Borm Disenteria Bacteriana

Tuberculosis Activa Ràbia

Hepatitis Vírica SIDA

Dintre dels residus que classificats com perillosos també podem diferenciar dos

grups:

• Grup 3 Són residus especials que amb els quals s’han de prendre mesures de

prevenció en la recollida, l’emmagatzematge, el transport, el tractament, etc.,

perquè són un risc per a la salut de les persones.

Aquests residus són: la sang i hemo derivats (substancies derivades de la

sang) en estat líquid, residus anatòmics (exceptuant cadàvers i restes humanes

procedents de mutilacions, d’avortaments, operacions quirúrgiques...), residus

sanitaris capaços de transmetre alguna malaltia infecciosa, reserves d’agents

infecciosos1, agulles i material punxant/ tallant, vacunes atenuades, residus

d’animals d’experimentació biològics...

1 Es consideren residus infecciosos els residus que són capaços de transmetre alguna malaltia infecciosa



i codis QR

10

• Grup 4

Són residus especials que no han estat inclosos en el grup 3 perquè es

necessari un tractament específic i especial per cada cas. Dins d’aquest grup

s’inclouen medicaments caducats, restes de substàncies químiques, residus

radioactius, i residus citotòxics. Els residus citotòxics són tots aquells envasos,

pots, etc. que han estat en contacte o proximitat amb medicaments per

tractament de malalts greus, per exemple, càncer.

Pel seu tractament aquests residus han de ser manipulats seguint unes

normes especifiques des del punt de vista higiènic i mediambiental. Així doncs,

dins del grup 4 podem dir que hi ha diferents subgèneres:

1. Residus citotòxics (RC): són restes dels medicaments

antineoplàstics ( medicaments per intentar evitar el creixement de

teixits tumorals ) i qualsevol material ( per exemple, xeringues )

que sigui d’un sol ús i s’hagi utilitzat amb aquest medicament.

També s’inclouen residus sanitaris perillosos (mutagènics, tòxics i

cancerígens per la reproducció).

2. Residus químics: es tracta de residus no específics que provenen

de l’activitat sanitària. Són residus contaminats amb productes

químics. Tenen caràcter de residu industrial especial. S’inclouen

materials molt diversos com termòmetres, lubricants, banys de

revelat de radiografies, dissolvents, piles...

3. Olis minerals i sintètics: s’han de recollir per un tractador autoritzat

i ser tractats correctament. Entenem per oli qualsevol oli industrial

o lubricant que s’ha tornat inadequat per l’ús generalment utilitzats

dels motors de combustió, turbines...

4. Restes anatòmiques humanes d’entitat: restes humanes i

cadàvers d’entitat suficient, que procedeixen de sales de

dissecció. S’eliminen per inhumació2 o cremació3.

2 Inhumació: procés que consisteix en l’enterrament de restes anatòmiques humanes d’entitat

3 Cremació: acció de cremar restes, especialment d’un cos mort.



i codis QR

11

5. Residus radioactius: material rebutjat contaminant que conté

substàncies radioactives.

6. Medicaments caducats.

7. Residus amb metalls



i codis QR

12

GESTIÓ DELS RESIDUS SANITARIS

La classificació del residus s’ha de fer des de l’origen dipositant cada

tipus de residu al contenidor corresponen, això felicitarà el seu tractament

posterior.

Els 4 grups de residus sanitaris es tracten per mètodes diferents:

• Grup 1: Els residus dels grups 1 són residus assimilables als municipals

i per tant no hi ha cap tractament especial. Es recomana l’ús de diferents

contenidors depenen del material del que estiguin fets per facilitar la

posterior gestió i reciclatge.

• Grup 2: Els residus del grup 2,

una vegada que són fora del

centre sanitari, es tracten com

a residu assimilables al

municipals, és a dir, com un

residu municipal més. Llavors,

com és un residu municipal

més, és poden dipositar als

contenidors urbans, van als

centres de disposició de



i codis QR

13

residus municipals. Però dins dels centres sanitaris s’ha tenir especial

cura i seguir una sèrie de normes o recomanacions.

Per la seva recollida es recomana fer servir bosses de plàstic i en

el cas del residus del grup 2, sobretot els que hagin estat en contacte

amb fluids corporals o líquids biològic, haurien de ser bosses de galga4

mínima de 220i, a ser possible de color groc o negre. Els residus

assimilables als urbans poden ser bosses d’una galga inferior.

Les bosses i contenidors d’aquest grup amb d’estar identificats

externament amb una etiqueta indicant el grup al que pertanyen.

Els contenidors han de ser totalment estancs, i opacs i amb un

volum inferior a 90L. Els contenidors no s’han de emplenar al màxim per

evitar accidents i es recomanable que la bossa es tregui per un costat

sense aixecar-la. El tancament ha de ser hermètic i no s’ha de poder

obrir per accident. Son una font de gèrmens que podrien infectar als

malalts més dèbils.

Aquest tipus de residu no necessiten un tractament especial fora

del centre, però opcionalment es pot utilitzar un autoclau, que explicarem

als residus del grup 3, per desinfectar-los.

• Grup 3: Els residus del grup 3, a causa del seu potencial infecciós, aquest residus s’han de separar amb molta cura de les altres categories.

Els contenidors de recollida han de complir obligatòriament :

� Rígids � Estanqueïtat total � Opacitat � Resistència al trencament � Asèpsia total del exterior � Volum no superior als 60L � Tanca especial hermètica d’obertura fàcil però segura � Identificats clarament: “Residus de risc”

4 Gruix del plàstic en micres multiplicat per 4



i codis QR

14

� Reconeguts pel Departament de Sanitat i S.S. � Compatibles amb el sistema de tractament � Imperforables pels objectes punxants � Són de color groc � Els de color negres es fan servir per l’emmagatzematge

definitiu

Les agulles (grup 3) s’han de poder separar fàcilment de les

xeringues (grup 2) sense tenir que tocar-les. Si no són així s’ha de considerar tot el conjunt com residu del grup 3. Les agulles mai s’han d’encapsular ja que no és produiria un esterilització adequada.

Com ja hem comentat anteriorment, es poden eliminar per incineració, amb una combustió controlada dels residus sempre i quan els contenidors no generin emissions nocives.

El tractament més usual es mitjançant esterilització per autoclau (procés de buit-vapor-buit) i trituració. Es podria dir que consta de varis passos:

1. Arribada dels residus en envasos homologats. 2. Passen pel magatzem refrigerat. 3. Els contenidors amb els residus en envasos homologats passen

que provenen del magatzem refrigerat entren a la cambra d’autoclavatge.

4. A la cambra d’autoclavatge s’introdueix el vapor a temperatura i pressió elevades. Consta de bomba de buit, caldera de vapor, entrada de vapor a pressió i condensador del vapor i de l’aire. Aquesta cambra disposa d’un sistema de drenatge del vapor condensat. Abans de la introducció del vapor s’efectuen 2 cicles de buit per extreure l’aire de l’interior de la cambra i provocar



i codis QR

15

l’obertura de l’envàs. El temps total del procés d’esterilització pot arribar a ser d’una hora. Les condicions de treball de la qual disposa són: Pressió màxima � 2,2 atmosferes Temperatura màxima � 135ºC Duració de la fase d’esterilització � 15-20 minuts

5. Finalment passen pel triturador on, un cop esterilitzats i triturats, els residus passen per una compactadora i queden enllestit per a la seva disposició com a residus municipals.

S’ha d’arribar a un nivell de desinfecció suficient per eliminar formes vegetatives de bacteris, micobacteris, fongs i espores de fongs. Els contenidors han de permetre la sortida de l’aire i l’entrada del vapor saturat. Si es tracta d’un contenidor hermètic amb líquids, la quantitat de líquid que contingui ha de ser prou petita per aconseguir que s’escalfi a la temperatura adequada d’esterilització la totalitat del contingut.

Els operaris de l’autoclau han de portar un control exhaustiu de tot el procés verificant la pressió de buit, la temperatura i el temps. Periòdicament, la instal·lació ha de passar controls microbiològics i manteniments preventius.

Un cop realitzada l’esterilització es poden gestionar com residus municipals



i codis QR

16

• Grup 4: Els residus del grup 4 s’han d’emmagatzemar en recipients

exclusius separats de qualsevol altre residu dels centres sanitaris. Els

contenidors pels citotòxics són d’un sol ús i de polietilè de manera que

permeti la seva incineració sense emetre gasos tòxics. Aquests

contenidors han de ser resistents als agent químics i als materials

perforants. Són de color blau. S’han de tancar hermèticament. Han

d’anar retolats clarament: “Material contaminant químicament.

Citotòxics”.

Pràcticament l’únic mètode de tractament dels residus citotòxics

es la incineració a instal·lacions externes als centres sanitaris. Son

instal·lacions expressament autoritzades.

Els residus químics s’han de portar a centres d’emmagatzematge

definitiu o plantes de neutralització. Els residus químics exigeixen el

compliment d'especials mesures de prevenció per representar riscos per

a la salut o el medi ambient. Per aquest motiu s'ha de tenir una atenció

especial a l'hora de manipular-los, identificar-los i envasar-una vegada

que siguin emprats per a la seva posterior eliminació, ja que si aquesta

identificació és incorrecta, pot constituir un risc addicional als ja propis de

l'activitat del laboratori.



i codis QR

17

Es classifiquen en els següents grups atenent a les propietats

químiques i físiques:

� Grup I: Dissolvents halogenats. � Grup II: Dissolvents no halogenats. � Grup III: Dissolucions aquoses. � Grup IV: Àcids. � Grup V: Olis. � Grup VI: Sòlids. � Grup VII: Especials. Els radioactius són emmagatzemats.

Els residus radioactius s'hauran de condicionar i senyalitzar

convenientment complint amb els requisits establerts en el Reial Decret

783/2001, de 6 de juliol, seguint el reglament sobre protecció sanitària

contra radiacions ionitzants, fins a la seva entrega al gestor autoritzat

de residus radioactius pel seu emmagatzematge.

Un punt important es el transport dels residus del grup 3 i 4 des del

centre sanitari fins a les plantes de tractament. Per transportar aquests residus

sanitaris s’han de complir un seguit de normes i compliments. L’empresa que

porti a dugui a terme les operacions de recollida i transport dels grups 3 i 4 (

exceptuant els residus radioactius ) han de comunicar a “l’Agència de Residus

de Catalunya” sobre la seva activitat mediant uns papers.



i codis QR

18

L'espai de càrrega dels vehicles de transport ha de ser impermeable a

l'aigua, delimitat per superfícies llises, s'ha de poder rentar i desinfectar

fàcilment, i la seva estructura i tancament han d'impedir el vessament del seu

contingut.



i codis QR

19

LEGISLACIÓ - Llei 10/1998 , de 21 d'abril , de Residus. - Reial Decret 833/1988 , de 20 de juliol , pel qual s'aprova el reglament per a la llei 20/1986 Bàsica de residus tòxics i perillosos . - Reial Decret 952/1997 de 20 de juny pel qual es modifica el reglament per a l'execució de la Llei 20 /1996, de 14 de maig , Bàsica de residus tòxics i perillosos aprovat mitjançant Reial Decret 833/1988 de 20 de juliol . - Decret 204/1994 , de 15 de setembre , d'ordenació de la Gestió dels Residus Sanitaris . - Reial Decret 363/1995 , de 10 de Març de 1995, pel qual s'aprova el Reglament sobre notificació de substàncies noves i classificació, envasament i etiquetatge de substàncies perilloses . - Reial Decret 255/2003 , de 28 de febrer de 2003, pel qual s'aprova el Reglament sobre classificació , envasat i etiquetatge de preparats perillosos . - Reial Decret 379/2001 , de 6 d'abril pel qual s'aprova el Reglament d'emmagatzematge de productes químics i les seves instruccions tècniques complementàries . - Reial Decret 485/1997 , 14 d'abril, sobre disposicions mínimes en matèria de senyalització de seguretat i salut en el treball . - Reial Decret 783/2001 , de 6 de juliol , pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció sanitària contra radiacions ionitzants . - Ordre MAN/304/2002 , de 8 de febrer , per la qual es publiquen les operacions de valorització i eliminació de residus i la llista europea de residus .



i codis QR

20

NOTES TÈCNIQUES DE PREVENCIÓ - NTP 372 : Tractament de residus sanitaris . - NTP 359 : Seguretat en el laboratori : gestió de residus tòxics i perillosos en petites quantitats . - NTP 399 : Actuació en cas d'abocaments . Procediments generals . - NTP 479 : Prevenció del risc en laboratori químic : reactivitat dels productes químics . - NTP 480 : La gestió dels residus perillosos als laboratoris universitaris i de recerca . - NTP 517 : Prevenció del risc en el laboratori . Utilització d'equips de protecció individual .



i codis QR

21

REPORTATGE TELEVISIÓ La televisió autonòmica de Catalunya va realitzar fa ja temps un

reportatge de Dani Brugarolas i Alfons Casado, força interessant sobre la gestió

de residus sanitaris dintre del programa “El medi ambient”.

En aquest documental es pot visualitzar tot el que s’ha desenvolupat en

el present treball



i codis QR

22

CONCLUSIONS

Gràcies a aquest treball he après certes coses de les quals no en sabia

ni de la seva existència. Jo no sabia que els residus sanitaris, els quals no es

tenen en compte i la majoria de la gent no els hi para atenció, poguessin

generar tants tipus de residus. També he pogut aprendre la classificació

d’aquests residus. Una de les coses que més m’ha sorprès, ha estat el

tractament per esterilització i trituració ( del grup 3 ). No sabia que podia arribar

a ser tant llarg i complex!

És important extreure el missatge de la importació d’una bona gestió

dels residus i sobretot dels classificats com perillosos. Una incorrecta

manipulació o un tractament no segur pot provocar grans catàstrofes tant al

medi ambient (filtracions, fuites, etc..) com a la salut publica (epidèmies, contagi

d’infeccions, etc...)

El més difícil a la hora de dur a terme aquest treball crec que ha estat la

recerca d’informació. Hi ha milers de pàgines web i no sabia quines estaven be

ni quines estaven malament. Així que m’he passat hores i hores davant de la

pantalla de l’ordinador buscant.

L’únic problema d’aquest treball ha estat el temps de dedicació. Per la

quantitat de treball que s’havia de realitzar considero que ens van donar poc

temps. Això, sumat amb els treballs d’altres assignatures, exàmens, deures

diaris, etc. no he pogut dedicar el temps desitjat a la seva realització.

M’ha agradat aplicar la tecnologia de la realitat augmentada i els codis

QR encara que m’hauria encantat poder disposar de més temps per haver-ho

treballat més.



i codis QR

23

BIBLIOGRAFIA • http://www.arc.cat/ca/aplicatius/ccr/jr-

42000.asp?id=&Comarca=&Instalacio=&TipusInstalacio=&TipusSel=&Tractament=&Ordre=&ItemMin=&CGestor=&descplantadetall=&Itemsppdetall=&CodiGrup=18%B6m2=Residus%2Bgenerats%2Bper%2Bactivitats%2Bsanit%E0ries%2c%2Bincloent-hi%2Bels%2Bcentres%2Bveterinaris%2Bi%2Bd%B4investigaci%F3

• http://www.rubitv.cat/20120928/2591/l-assemblea-oberta-d-acr-analitzara-dissabte-les-noves-informacions-referents-a-can-carreras

• http://www.rubitv.cat/20121001/2605/acr-es-planteja-denunciar-la-generalitat-a-la-fiscalia-de-medi-ambient-pels-residus-sanitaris-trobats-a-can-carreras

• http://www.rubitv.cat/20120927/2588/la-generalitat-no-clausurara-l-abocador-de-can-carreras-tot-i-la-polemica-dels-residus-sanitaris



i codis QR

24

• http://www.arc.cat/ca/aplicatius/ccr/jr-42000.asp

• http://www20.gencat.cat/portal/site/arc/menuitem.d79bdb4ba0c86afd624a1d25b0c0e1a0/?vgnextoid=0895e9823f1d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0895e9823f1d6210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

• http://www.slideshare.net/wernerruben/desechos-solidos-hospitalarios

• http://www.slideshare.net/lucasburchard/manejo-residuos-hospitalarios



i codis QR

25

ANNEX

Resum residus biològics de la Universitat Autònoma de Barcelona



i codis QR

26



i codis QR

27



i codis QR

28

Residus sanitaris

Documents

Transcript of Residus sanitaris