127

Que es parli d’Arqueologia als mitjansde comunicació és sempre un fet po-sitiu, ja que el desconeixement sobreaquesta ciència és encara molt ele-vat i qualsevol esforç per canviaraquesta situació mereix el nostre res-pecte.

Malgrat això, fa un temps va aparèi-xer publicat en aquest diari un articleque, tot i tractar una temàtica “ar-queològica”, no aportava cap elementfavorable per a aquesta professió. Elsenyor Ignacio Orovio, des d’un àmbitextern a l’Arqueologia, no ha fet mésque reproduir una visió tradicionalistai obsoleta de la ciència a la qual de-diquem els nostres esforços.

Per començar, cal remarcar que In-diana Jones no és arqueòleg (comtampoc ho és Lara Croft, “Tomb Rai-der”, literalment, “saquejadora de tom-bes”), per molt que en aquest articledenomini més vegades així aquestsprofessionals (3, exactament) que nopas pel seu propi nom, arqueòlegs,que només apareix en dues oca-sions. Som conscients que és difícileradicar aquest tòpic, però no ajudagens que des dels mitjans de comu-nicació es reprodueixi aquesta situa-

ció. Tampoc creiem que l’Arqueologias’hagi d’associar a “voluntariat”, ja queés una professió com qualsevol altrarelacionada amb la ciència, i no pasun hobby o un passatemps per a“gent curiosa”.Hi ha altres aspectesque tampoc contribueixen a l’apropa-ment de l’Arqueologia a la societat,com dir que “en Catalunya no haytumbas repletas de tesoros, pero sínegocios inmobiliarios que puedendejar de serlo según que templo onecrópolis” o que, en l’Arqueologiapreventiva o d’urgència, “si [els jaci-ments excavats] no son hallazgostrascendentales se hace un análisisrápido, se almacena lo que sea de in-terés y se construye encima”. Creureque l’Arqueologia ha de trobar tresorsamagats fa milers d’anys és remetre’sa Indiana Jones i, com ja hem ditabans, aquest personatge no pot serconsiderat arqueòleg, ja que aquestaciència pretén explicar processos so-ciohistòrics a través de les restes ma-terials socials i no quedar-se enl’àmbit fenomenològic, en el mateixobjecte, procediment més propi de laHistòria de l’art. Respecte a les (gai-rebé) acusacions cap a l’anomenadaArqueologia preventiva, noméspodem dir que aquest tipus de gene-

Resposta a un article de La Vanguardia:

“La Arqueología tiene un plan”

(19/12/2008): http://www.lavanguardia.es/premium/publica/publica?COM-PID=53602405135&ID_PAGINA=3744&ID_FORMATO=9

128

Resposta a un article

ralitzacions afecten un grup de pro-fessionals molt ampli on, si bé podendonar-se situacions semblants a lesdescrites, la gran majoria actua ambun gran coneixement, ja que totqueda registrat i inventariat i, fins i tot,en molts casos aquests coneixe-ments es fan arribar a la comunitatcientífica mitjançant publicacions iconferències.

Un altre element que demostra lapoca informació que existeix en la so-cietat respecte aquest tema és laconfusió que pateix l’autor quan parladels límits entre la Paleontologia i l’Ar-queologia. A tall d’aclaració, la pri-mera s’encarrega d’estudiar lesrestes fossilitzades de la vida a laTerra i és aquesta ciència la que es-tudia, per tant, els dinosaures (i nol’Arqueologia, com molta gent creu), ino té res a veure amb les necròpolisde societats humanes, tinguin aques-tes una religió concreta o d’una altra,com reflecteix el senyor Orovio. Ésveritat, d’altra banda, que la polèmicasorgida sobre si és més importantl’interès científic de les restes huma-nes o el seu valor personal per a lessocietats actuals resta encara obertai és de difícil solució; des d’aquí nopretenem, ni molt menys, acabar ambaquest conflicte d’interessos.

La qüestió econòmica de l’assumpteés, igualment, complicada. En aquestsentit, les paraules del citat periodistanomés repeteixen idees que han sor-git des d’un sector mateix de l’Ar-queologia, que pretén fer d’aquesta

ciència una productora de Patrimoni i,per tant, de diners. Tant és així que lafrase “el interés puramente no siem-pre es suficiente para investigar” esvan convertint en una nova realitat onallò que prima és la rendibilitat eco-nòmica en una ciència que, a priori,no ho és, de rentable. En aquest as-pecte, creiem que l’interès científic síque hauria de ser suficient per poderinvestigar, i no dependre de la rendi-bilitat econòmica d’unes restes quesón externes a la pròpia investigació.Tant és així, que un mal investigadoramb unes “bones” restes semprerebrà més recursos que un bon in-vestigador amb “males” restes;aquesta situació, però, no s’hauria dedonar. Relacionat amb aquest temaresta la qüestió de la musealitzacióde l’Arqueologia, ja que un dels ob-jectius d’aquesta és la difusió dels re-sultats obtinguts de lesinvestigacions. Basar aquesta divul-gació en criteris econòmics rebaixa laqualitat del coneixement, ja queaquelles societats que no van produirrestes espectaculars quedaran, inevi-tablement, relegades en l’oblit.

Per finalitzar, i lligant amb un temad’actualitat com és l’aplicació del noumarc d’estudis EEES, conegut com a“pla Bolonya”, si bé s’ha donat l’opor-tunitat a l’arqueologia d’assolir unGrau propi, considerem que la ma-teixa denominació de “grau” resta co-neixements i, per tant, competències,als futurs graduats en Arqueologia,que inevitablement, hauran de fer unMàster (actualment tres vegades més

Articles de Crítica

129

Estrat Crític

car que la llicenciatura, i això els pú-blics!). De la mateixa manera,aquests graus, com a mínim a laUAB, han estat plantejats des d’unaòptica interdepartamental, és a dir,buscant col·locar els professors, mésque no pas pensant en quins haviende ser els coneixements mínims quehavia de tenir un estudiant en Ar-queologia. Amb un Grau així, gràciesperò no! La solució podria passar,provisionalment, per un segon ciclede Llicenciatura en Arqueologia. Resumint, necessitem que l’Arqueo-logia prengui una dimensió socialprou àmplia com perquè no sigui ne-cessari que els arqueòlegs haguemde defensar-nos davant d’escrits que,per poc coneixement, perjudiquen lavisió científica de l’Arqueologia, l’ú-nica possible, al nostre entendre.

Atentament,

Estrat JoveCol·lectiu d’Estudiants d’Arqueologiade la Universitat Autònoma de Barce-lona

Resposta a un article