7/23/2019 Ressenya "El Mal", Ricoeur

http://slidepdf.com/reader/full/ressenya-el-mal-ricoeur 1/3

Antoni Porras López. NIUB:14926811

Ressenya de ‘El mal. Un desafío a a filosofía y la teologia’ de Paul Ricoeur. 

El mal suposa un problema cabdal tant per a la filosofia com per a la teologia. El crit de lamentació de

l’ésser humà davant el patiment sembla no trobar una resposta satisfactòria ni recorrent al pensamentni a la divinitat.

Paul Ricoeur (1913-2002) tracta d’endinsar-se al problema del mal en una conferència exposada a la

Facultat de Teologia de la Universitat de Lausana al 1985. Aquesta conferència es publicada sota el nom

de ‘El mal. Un desafío a la filosofia i la teologia.’, sent aquest escrit l’objecte de la ressenya que ens

ocupa.

Ricoeur constata el fet que els més grans pensadors de la història han reconegut en el mal un

desafiament difícil de resoldre per la filosofia i la teologia. Cal preguntar-se si aquest desafiament ens

porta a pensar menys en el problema del mal o a pensar-lo més i d’una altra manera. 

Les teodicees han tractat de resoldre el problema del mal a partir d ’ una manera de pensar sotmesa a

l’exigència de la coherència lògica i de la no-contradicció. Per tal de posar en evidencia la limitació de

les teodicees davant el problema del mal, primer Ricoeur avaluarà els elements d’una fenomenologia de

l’experiència del mal per a, seguidament, distingir els nivells de discurs recorreguts per l’especulació

sobre l’origen i la raó d’ésser del mal. Finalment, tractarà d’enllaçar la tasca del pensament suscitat per

l’enigma del mal a respostes en l’àmbit de l’acció i el sentiment. 

Comença, per tant, analitzant l’experiència del mal. La tradició judeocristiana d’Occident comprèn sota

el mateix terme (el mal), diferents fenòmens com el pecat, el patiment i la mort. Ricoeur es proposa

deixar ben clara la diferencia entre mal comès  i mal petit  per, a continuació, poder clarificar allò que

ambdós tenen en comú.

El mal moral  designa allò pel qual l’acció humana es objecte d’imputació, acusació i reprovació. S’acusa

a cert subjecte de cometre un mal moral caracteritzant la seva acció com a incompatible amb el codi

ètic dominat en la seva comunitat. La reprovació designa el judici que declara l’autor de l’acció culpable

i mereixedor de ser castigat. Donat que aquest càstig implica patiment, es aquí on trobem el punt

d’unió entre mal moral i patiment. Tot i aquest punt comú, l’autor vol deixar clar que mal moral i

patiment són coses diferents: el mal moral  es fa, és mal comès. El patiment , per la seva banda, és patit;

no el provoquem, sinó que ens afecta, esdevenint l’anti-tesi del plaer, el no-plaer. La falta fa al home

culpable mentre que el patiment el fa ser víctima.

Un cop vistes les diferencies entre pecat i patiment; com s’explica que filosofia i teologia tendeixin a

pensar el mal com a arrel comuna del pecat i el patiment? En primer lloc, l’entreteixit d’ambdós

fenòmens: el càstig suposa patiment físic i moral que s’afegeix al mal moral comès. Això fa que la culpa

sigui anomenada pena, terme que salva la fractura entre mal comès i mal patit. En segon lloc, una de

les causes principals del patiment de l’home és el mal de l’home sobre l’home: obrar malament és fer

patir l’altre, de manera que el mal comès és mal patit. Aquí trobem el segon punt comú entre ambdós

termes.

A continuació, Ricoeur durà a terme un recorregut al llarg de diverses formes de tractar el problema del

mal. Algunes d’aquestes formes ens permeten entendre millor a què es deu la relació aparent entremal comès i mal patit.

7/23/2019 Ressenya "El Mal", Ricoeur

http://slidepdf.com/reader/full/ressenya-el-mal-ricoeur 2/3

Ricoeur distingeix entre 5 nivells de discurs envers el problema del mal al llarg de la història.

Primerament, el nivell del mite. El mite ens explica com va començar el món i de quina manera la

condició humana va ser engendrada de manera miserable. Suposa el tipus de relat perfecte per a tot

tipus d’hipòtesis fruit de la imaginació que tracten de donar resposta a fets que aparentment no en

tenen, caient sovint en paradoxes.A continuació ens trobem amb l’estadi de la saviesa, que comportarà el sorgiment d’una nova pregunta

que l’estadi del mite no contemplava: per què jo? La lamentació dóna lloc a la queixa i cal explicar per

que el just pateix. Les respostes a aquesta qüestió seran varies. Una d’elles serà la de la retribució: tot

patiment és fruit del càstig per un pecat individual o col·lectiu. Aquesta proposta presenta problemes en

el moment d’aparició d’un ordre jurídic que distingeix entre bons i dolents, però el bo continua patint,

de manera que el patiment del just no troba resposta.

El tercer estadi és el de la gnosis i la gnosis agnòstica. La gnosis presenta un combat constant entre les

forces de bé i del mal. Sant Agustí s’oposà a aquesta proposta, afirmant que tot mal moral és fruit de la

llibertat i del pecat, de manera que no hi ha ànima injustament desgraciada. És clar que aquestaproposta presenta un problema capital: exigeix atorgar al pecat una dimensió supra-individual, històrica

i genèrica. A aquesta necessitat respon la doctrina del pecat original . La proposta agustiniana silencia el

patiment del just en nom d’una inculpació del gènere humà en la seva totalitat. 

El quart estadi és ja el de la teodicea. Tota teodicea (o justificació de Déu) parteix de les tres següents

afirmacions: que Déu es totpoderós(1), que la bondat de Déu és infinita(2) i que el mal existeix(3).

També cal, per poder parlar de teodicea, que el discurs pretengui defensar la tesi que Déu no és

responsable del mal i que aquest satisfaci la lògica de no-contradicció.

El model per antonomàsia d’aquest tipus de discurs és la Teodicea de Leibniz. En ella, Leibniz defensa

que Déu ha escollit el millor dels mons possibles donat que aquest és el que posseeix el màxim de

perfeccions amb el mínim de defectes. No obstant, el fracàs de la teodicea rau en que el nostre

enteniment finit no és capaç d’accedir a les dades del càlcul finit i a l’hora de fer bal anç entre les

perfeccions del món davant les imperfeccions el resultat sembla ser clarament negatiu. Kant serà qui

donarà el cop més dur al fonaments sobre els quals es sustenta la teodicea, reduint-la a una il·lusió

transcendental. Tot i aquestes restriccions imposades per Kant al coneixement, aquestes no

aconseguiran posar fi a la teologia racional. Un exemple clar és Hegel, per a qui la desgracia es troba a

tot arreu però sempre és superada, prevalent la reconciliació sobre el trencament. La filosofia de la

historia hegeliana exigeix apartar el problema de la felicitat i la desgracia.

El cinquè estadi segons Ricoeur és el de la dialèctica fracturada. Ricoeur recorre a Karl Barth per

exemplificar aquest nivell de discurs. Barth defensa que només una teologia fracturada pot aspirar a

pensar el mal, una teologia que ha renunciat a la pretensió de totalització sistemàtica i a la lògica de no-

contradicció, concedint-li al mal una realitat inconciliable amb la bondat de Déu.

Un cop exposats els cinc estadis pels quals ha passat el pensament en relació al mal, Ricoeur conclou

que el problema del mal no és només de caire especulatiu, sinó que exigeix la convergència de

pensament, acció i sentir.

Pel que fa al pensament, el mal suposa un desafiament. Des de la teoria de la retribució fins a Hegel i

Barth, la discussió envers el mal no deixa d’enriquir-se tractant de respondre a la lamentació de lesvíctimes. El enigma del mal amagat darrere d’aquesta lamentació incita a pensar el mal, tasca que en la

7/23/2019 Ressenya "El Mal", Ricoeur

http://slidepdf.com/reader/full/ressenya-el-mal-ricoeur 3/3

majoria dels casos desembocarà en una aporia, aporia que s’ha de diferenciar de l’enigma inicial amagat

darrere del patiment. S’han de donar respostes a tal aporia mitjançant l’acció i l’espiritualitat, de forma

que aquesta pugui ser productiva.

Per a l’acció, el mal és allò que no hauria de ser y que, per tant, ha de ser combatut. El pensament ha

tractat de trobar l’ origen del mal, mirant cap al passat; l’acció pretén respondre a que fer contra ell enel futur. D’aquesta manera, la lluita contra el mal és la lluita contra el mal comès, que al mateix temps

es mal patit i, per tant, font de patiment.

La resposta pràctica proposa actuar ètica i políticament contra el mal abans d ’ especular sobre el seu

origen. No obstant, la resposta pràctica no és suficient donat que res té a fer en relació a les fonts de

patiment que es troben més enllà de l’acció injusta dels homes sobre els homes.

Pel que fa al sentir, la meditació filosòfica i teològica poden ajudar a transformar els sentiments que

alimenten la lamentació i la queixa. Ricoeur recorre en aquest punt a l’experiència del dol,

concretament tal com la descriu Freud, és a dir, com el deslligament de totes els lligams que ens fa

sentir la pèrdua d’un objecte d’amor com a pèrdua de nosaltres mateixos. Per exemple, el fracàs de lateoria de la retribució ens ha de lliurar de sentir-nos culpables pel mal que patim. Finalment, Ricoeur

apunta una solució propera al budisme: la renuncia a certs desitjos, com el desig de ser recompensat

per la virtut, que, al veure’s frustrats, donen lloc a la queixa. Sense desig no hi ha frustració, sense

frustració no hi ha queixa. El llibre de Job sembla apuntar en aquesta direcció: Job estima a Déu sense

esperar res a canvi. Solucions totes elles destinades a suportar l’enigma del patiment genuí, el patiment

irreductible, aquell que romandria en un món en el qual, gracies a l’acció, s’hagués suprimit tota la

violència, i, amb ella, tot el mal generat pels homes.

Com hem vist, Ricoeur fa un recorregut a través de les diverses formes de pensar el mal, apuntant les

seves virtuts i limitacions, per a després plantejar com podem respondre davant del problema. El mal

comporta un problema cabdal per a l’existència humana, un problema que no troba respostes i que es

capaç de provocar els sentiments mes dolorosos i profunds en l’home, destacant entre les diverses

manifestacions del mal aquell que no es produït pels homes, i que, per tant, no té solució, essent

aquesta cara del mal el motiu de fracàs de totes les propostes esmentades per Ricoeur. És el càncer, és

el terratrèmol de Lisboa, és la mort dels infants. És aquest mal el que fa néixer en l’home la més

profunda desesperació, tan forta com per a conduir a l’home just que càrrega amb tot tipus de

desgracies sobre l’esquena fins i tot a qüestionar-se la pròpia existència, donat que el patiment del just

és difícilment conciliable amb la ja de per si angoixant consciència de la pròpia mort, que ens fa prendre

consciència alhora de la contingència i l’absurditat  de la nostra existència. La meva existència ésabsurda i contingent i, tot i així, actuo justament. Tanmateix, la més profunda desgràcia em persegueix;

quines raons tinc per a seguir suportant aquesta situació?

El text de Ricoeur incita a adintrar-se més en el problema, a explorar com s’ha tractat el tema des dels

inicis del pensament, donat que ell només esbossa unes pinzellades. Des dels ‘Treballs i els dies’

d’Hesíode, on la incapacitat d’Epimeteu és la causa el mal als homes, passant per la tragèdia grega, el

llibre de Job, Fenelón o Schopenhauer, fins al pensament contemporani, son nombrosos els pensadors

que han intentat trobar resposta davant del mal. El mal escindeix l’home, escissió que sembla ser que

mai podrà ser reparada. Potser només ens queda pensar el mal i suportar la indigència de la condició

humana.