El punt de trobada, reflexió i debat per a professionals i directius del sector públic de Catalunya

El passat dimecres 16 de juliol vam celebrar la segona sessió de l’Espai Sector Públic PwC-IESE. Després de la presentació de la sessió per part de Joaquim Triadú, soci de PwC i amb la presència de Lluís Torrens, Manager del Public-Private Sector Research Center de l’IESE, vam dedicar aquesta sessió a aprofundir en “El rol de les Administracions públiques en la reactivació econòmica”, a càrrec d’Oriol Amat. Oriol és catedràtic d’economia de la UPF, membre de la Comissió Nacional del Mercat de Valors i membre del CAREC.

El paper del sector públic en la reactivació econòmica

Ens trobem en una situació de reactivació econòmica? El sector públic pot ser un accelerador d’aquesta situació o bé, contràriament, pot ser un fre? Aquestes són les primeres qüestions que Oriol Amat es planteja per tal de fer-nos partícips de l’anàlisi del rol que poden jugar les Administracions públiques en la reactivació econòmica de Catalunya.

En aquest sentit, el ponent ha exposat quins són, al seu parer, els principals obstacles per a la reactivació que plantegen diferents vessants del sector públic i, per altra banda, quines són les propostes o modificacions que es podrien plantejar per tal que el sector públic no esdevingui un fre i sí un catalitzador d’aquesta recuperació.

La confiança

Quin grau de confiança hi ha en la societat en relació amb la millora de la situació econòmica? D’acord amb les estadístiques, a partir de l’any 2008 la confiança havia anat baixant fins que a mitjans de l’any 2013 es va produir una inflexió. Les previsions actuals, apunten a què aquesta millora es mantindrà al llarg del que queda d’any i, al menys, durant el 2015.

En opinió d’Oriol Amat, la confiança és un factor clau en l’economia, la qual, a grans trets, es pot considerar com la suma del que pensem tots, de manera que quan tots estem en un estat de depressió l’economia es ressent.

En aquest moment, l’estat d’ànim ha millorat, el PIB d’enguany està pujant, i totes les institucions apunten que continuarà pujant durant l’any vinent.

Tenint en consideració aquestes dades, el ponent considera que ens trobem en un context de recuperació econòmica, circumstància que es posa de manifest especialment en àmbits com el mercat financer, el PIB, l’exportació, el turisme i la inversió estrangera, si bé hi ha factors que encara juguen a la contra (com el dèficit públic, l’economia submergida, l’atur i, sobretot, la desigualtat social).

El sector públic és un sector clau en l’economia. A nivell estatal 14 milions de persones treballen al sector privat (29,9%) i amb les seves aportacions tributàries es financen 2’8 milions de treballadors públics, 5’9 aturats, 8’7 pensionistes, 6’7 inactius i 8’4 menors de 16 anys (és a dir, el restant 70,1%).

L’evolució del teixit empresarial

Una altra dada que és important tenir present als efectes de l’anàlisi del paper del sector públic en la reactivació econòmica, és l’evolució del teixit empresarial.

Des de l’any 2008 fins a l’actualitat hi ha hagut una mortaldat empresarial a Catalunya molt important, havent-se reduït el conjunt d’empreses en un 7%. Igualment, Catalunya està per sota de la mitja europea en creació d’empreses.

Aquestes circumstàncies posen de manifest que, contràriament al que a vegades se sent dir, Catalunya no pateix una bombolla d’emprenedoria.

Ara bé, de les empreses existents actualment a Catalunya, més de la meitat estan augmentant les ventes i tenen beneficis.

Dimensió

Catalunya, com Europa amb caràcter general, és un país de poca empresa mitjana i gran. Hi ha un 95% d’empresa petita (a la Unió Europea l’empresa petita suposa un 92%).

La falta d’empreses mitjanes i grans es deu a diversos motius. Entre altres causes, trobem els obstacles derivats del marc regulador i l’escassa ambició (Espanya i Catalunya es troben a la cua de la taxa d’intenció de creixement de vendes).

Claus d’èxit

Perquè unes empreses funcionen i altres no? En opinió d’Oriol Amat, hi ha certes circumstàncies que, lògicament, influeixen directament en el funcionament de les empreses, tals com la càrrega burocràtica amb la que es veuen obligades a tractar, la dificultat de finançament, la morositat o la cultura emprenedora.

Les empreses que van en bona línia acostumen a presentar determinades característiques comunes, com són el bon lideratge, la visió de futur, la cooperació i el bon finançament.

D’aquestes empreses, hi ha un petit percentatge que experimenta un alt creixement a partir del seu desè any de vida. Les característiques diferencials d’aquestes són, entre altres, la innovació, la qualitat i la internacionalització.

Finalment, d’aquestes últimes empreses relativament exitoses només un 2’8% mantenen un creixement. El que distingeix aquestes empreses de la resta, entre altres coses, és l’ambició, la deguda proporció capital/deute, la proactivitat davant els canvis, la visió a llarg termini, I+D, internacionalització, marca, etc.

Entorn business friendly

Perquè hi ha països que milloren i altres empitjoren econòmicament?

En aquest àmbit el sector públic juga un paper essencial amb l’establiment del marc regulador per a la creació i creixement de les empreses.

A tall d’exemple, a Finlàndia es triguen 14 dies per a la creació d’una empresa i són necessaris 3 procediments. A l’Àfrica Subsahariana es triguen 19 dies en crear una empresa després de 9 procediments. A Espanya es triga uns 23 dies en crear una empresa i són necessaris uns 10 procediments. I a França, amb la Llei de l’Autoemprenedor de l’any 2009, es triguen 15 minuts en crear una empresa i només es requereix 1 procediment.

Aquests exemples posen en evidència en quina mesura el sector públic té capacitat per influir en el teixit empresarial d’un país i, en definitiva, en la reactivació econòmica.

Els obstacles a la reactivació

Els principals obstacles a Espanya per a la recuperació econòmica s’identifiquen en l’existència de legislacions complexes i inestables, un finançament insuficient, en insuficient innovació, en manca d’infraestructures, en mancances en l’educació, etc.

Per tal de superar aquests obstacles, Oriol Amat proposa simplificar la normativa (millors pràctiques, més joc del silenci administratiu positiu, moratòria de llicències municipals d’activitat, menys burocratització de normes urbanístiques, millorar la seguretat jurídica), assolir una major eficiència dins de l’Administració pública (“value for money” o retribució variable en funció del rendiment); reduir la corrupció (major transparència, justícia ràpida i exemplaritzant), millorar el finançament (mitjançant la diversificació i la reducció de la morositat), millorar la

política d’infraestructures per guanyar competitivitat, promoure la innovació i l’emprenedoria.

Finalitzada la ponència es va donar pas a un breu col·loqui moderat per en Lluís Torrens, en el que assistents i ponent van coincidir en apuntar que l’estructura organitzativa del sector públic, amb caràcter general, és un handicap per a la implementació de mesures que afavoreixin la reactivació econòmica, si bé la bona feina de servidors públics concrets pot ajudar en aquesta tasca.

La propera reunió de l’Espai Sector Púlic serà el proper mes d’octubre. T’enviarem la convocatòria unes setmanes abans.

El grup de LinkedIn permet als membres de l’Espai seguir en contacte per a compartir informació i realitzar reflexions sobre els reptes que afronta l’administració pública a Catalunya.