RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU MEMÒRIA DE ... - …...2.2.‐ Fases del projecte El procés...

AJUNTAMENT D’HOSTALRIC

Anàlisi compartida per a l’adaptació i millora de la política participativa local

RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU / MEMÒRIA DE RESULTATS

Maig de 2015

2

Ajuntament d’Hostalric Àrea de Participació Ciutadana Carrer Raval, 45 17450 - Hostalric www.hostalric.cat Consultoria tècnica

NEÒPOLIS. Consultoria Sociopolítica, S.L. www.neopolis.cat Maig de 2015

3

0.‐Índexdecontinguts1.‐INTRODUCCIÓ(pàg.4)2.‐DESENVOLUPAMENTDELPROJECTE(pàg.5)2.1.‐Objectiusdelprojecte(pàg.5)2.2.‐Fasesdelprojecte(pàg.5)2.3.‐Contingutdelsdebats(pàg.6) 3.‐PARTICIPANTS(pàg.8)4.‐RESULTATSDELADIAGNOSI(pàg.10)4.1.‐Contextlocal(pàg.10)

4.1.1.‐Nivellsd’implicacióciutadanaenelsaferspúblics(pàg.10)4.1.2.‐Analitzadorshistòrics(pàg.12)

4.2.‐Precedentsparticipatius(pàg.13)4.2.1.‐Valoraciódelsprecedentsparticipatius

4.3.‐Reptesdepartida(pàg.17)4.3.1.‐Pelquefaalcontextlocal(pàg.17)4.3.2.‐Pelquefaalsprocessosparticipatius(pàg.18)

5.‐BUIDATGEDERESULTATSDELSTALLERSPARTICIPATIUS(pàg.20)5.1.‐Reflexionscompartidessobrelapolíticaparticipativad’Hostalric(pàg.20)

5.1.1.‐Valoraciógeneral(pàg.20)5.1.2.‐Gestióilideratgedelaparticipacióciutadana(pàg.22)5.1.3.‐Dretdelsciutadansaestarinformats(pàg.24)5.1.4.‐Dretdelsciutadansaserconsultatsiaprendrepart(pàg.30)5.1.5.‐Agendatemàtica(pàg.35)5.1.6.‐Altres(pàg.37)

6.‐SÍNTESIDERESULTATS(pàg.38)6.1.‐Valoraciógeneral(pàg.38)6.2.‐Gestióilideratgedelaparticipacióciutadana(pàg.39)6.3.‐Dretdelsciutadansaestarinformats(pàg.40)6.4.‐Dretdelsciutadansaserconsultatsiaprendrepart(pàg.43)6.5.‐Agendatemàtica(pàg.45)6.6.‐Altres(pàg.46)7.‐CONCLUSIONSIRECOMANACIONSTÈCNIQUES(pàg.47)7.1.‐Sobrelaparticipacióciutadana(pàg.47)7.2.‐Sobreellideratgeilagestió(pàg.47)7.3.‐Sobreeldretdelsciutadansaestarinformats(pàg.48)7.4.‐Sobreeldretdelsciutadansaserconsultatsiaprendrepart(pàg.48)7.5.‐Reflexiófinal(pàg.49)ANNEX(pàg.50)

- Algunesimatgesdelstallersparticipatius

4

AJUNTAMENTD’HOSTALRICAnàlisicompartidaperal’adaptacióimilloradelapolítica

participativalocal1.‐IntroduccióL’Ajuntamentd’Hostalrichaapostatpergenerarundebatpúblicqueserveixiperreflexionarsobrelapromociódelaparticipacióciutadanaalmunicipi.Elprojectes’haengegatentenentquelaimplicaciódelaciutadaniaeneldesenvolupamentdelapolíticamunicipalsuposaunaoportunitatperprendredecisionsadaptadesalesnecessitatsrealsd’Hostalric.Lavoluntatinecessitatdepromoureespaisdeparticipacióciutadanaesprodueixenuncontextdemancad’experiènciadetoteslesparts(governantsigovernats).És per això que s’ha considerat oportú revisar de forma compartida eldesenvolupamentdelapolíticaparticipativadelmunicipidurantelsdarrersanys.L’objectiu principal de l’anàlisi és el de promoure una deliberació que permetimillorariadaptarlaimplicaciódelaciutadaniaeneldissenyidesenvolupamentdelespolítiquespúbliquesmunicipals..Elsresultatsderivatsdelsdebatsserviranperguiariadaptarfutursespaisdeparticipaciósobretemesiprojectesd’interèsperalmunicipi.Mitjançant aquesta memòria es presenten els resultats obtinguts durant eldesenvolupament del procés reflexiu, tant pel que fa al diagnòstic de la situacióactual de la política participativa a Hostalric (informació derivada de les 5entrevistesenprofunditat)compelque faa lesreflexions ipropostesdemillora(informacióderivadadels4tallersparticipatius).Val a dir que, des d’un bon inici, l’equip dinamitzador de la reflexió compartida(Neòpolis. Consultoria Sociopolítica) ha apostat per prioritzar el sentit comú i elrealisme.Ésperaixòques’hadeciditestructurarelprocésreflexiuatravésd’unaanàlisiordenadasegonsàmbitsdedebat,quehauràdeservirperposarlesbasesd’unrecorregutdellargaduradai,encapcas,perresoldrelasituacióactuald’undiaperl’altre.

5

2.‐DesenvolupamentdelprojecteTot seguit es detallen els elements principals que han caracteritzat eldesenvolupamentde l’anàlisicompartidapera l’adaptació imillorade lapolíticaparticipativaaHostalric:

2.1.‐Objectiusdelprojecte

Reconduir el desenvolupament de la política participativa a Hostalric a

partirdevaloracionsrespecteelques’hafetfinsara.Defet,aprendredelserrorsidebilitatssuposaunclarexercicid’honestedat, iesdevéunprimerpasimprescindibleperinnovarenlesadministracionspúbliques.

Generar un procés reflexiu compartit que serveixi per adaptar eldesenvolupamentdelaparticipacióciutadanaalesparticularitatslocals.

Convertir el procés reflexiu en un exercici pedagògic sobre el concepte

participacióciutadana,quesiguid’utilitatperapolítics,tècnicsiciutadans,iqueaclareixilaimportànciadelaparticipacióenuncontextcoml’actual.

Entendre el projecte com un exercici d’innovació. La societat actual es

caracteritzaperlacomplexitatil’existènciadeproblemàtiquesinecessitatsmultifactorials. Només assumint la necessitat de reconèixer errors i demodificarmaneresdeferseremcapaçosdeserinnovadors.

Establir les bases per a la definició de les estratègies que hauran decaracteritzareldesenvolupamentdelapolíticaparticipativaaHostalricenunfutur.

Generar una consciència global i col·lectiva de poble, més enllà dels

discursosparticularistes. Millorarlacomunicacióentreelsveïnsdelpobleil’administraciólocal,per

aproparl’ajuntamentalciutadà. Millorarl’eficàciail’eficiènciadelagestiódelacosapúblicalocal.

2.2.‐Fasesdelprojecte

Elprocésreflexius’hadinamitzatatravésdelessegüentsfases:

FASE1:Definicióexhaustivaicompartidadelprocés

o Sessiódesensibilització(ComissióPermanentdelsPressupostosParticipatius)

o Sessiódetreball1ambelGrupPromotoro Recopilaciód’informacionsidocumentacionsjaexistents

6

FASE 2: Diagnosi. Anàlisi de la informació recopilada i complementqualitatiu

o Anàlisid’informacionsidocumentacionsexistentso Celebració de 5 entrevistes en profunditat a membres de la

Comissió Permanent dels Pressupostos Participatius percomplementar i valorar l’anàlisi documental (desembre 2014 –gener2015): JosepFrías(Alcalde–CiU) XavierdelaEncarnación(Regidor–ERC) FranciscoAndrésMartínez(Regidor–IC‐V) JosepCamps(ciutadà) AnnaReyero(ciutadana)

o Redacciódel’informedediagnòstic(esborrany)o Sessió de treball 2 amb el Grup Promotor (validació diagnosi +

definiciófase3)

FASE3:Deliberació.Reflexiócompartidaperal’adaptacióimilloradelapolíticaparticipativa

o Taller participatiu amb polítics i tècnics locals (02/03/2015)=>15participants

o Taller participatiu amb representants d’entitats (09/03/2015)=>14participants

o Taller participatiu amb agents econòmics locals (30/03/2015)=>12participants

o Taller participatiu amb ciutadania no adscrita (13/04/2015)=>4participants

FASE4:Tancament.Redacciódelamemòriaderesultatsiretorn

o Sessióde treball3ambelGrupPromotor (validaciómemòria+definicióaccionsderetorn)

o Presentacióderesultats

2.3.‐Contingutsdelsdebats

Lesentrevistesenprofunditatdelafasedediagnosiesvanestructurarapartirdelasegüentestructuratemàtica:

o Contextlocal

Nivellsd’implicacióciutadanaenelsaferspúblics

Analitzadorshistòrics

o Precedentsparticipatius(PressupostosParticipatius+POUM)

Valoraciógeneral

7

Gestióilideratge

Dretdelsciutadansaestarinformats

Dretdelsciutadansaprendrepartiaserconsultats

o Reptesdepartida

Pelquefaalcontextlocal

Pelquefaalsprocessosparticipatius

Elstallersdelafasereflexiva‐deliberativahanservitpergenerardebatsentornlapolíticaparticipativalocalprenentlainformaciódediagnosidereferènciaiapartirdedeliberacionssobreelssegüentsàmbitstemàtics:

o Valoraciógeneralsobrelapromociódelaparticipació

o Gestióilideratgedelaparticipacióciutadana

o Dretdelsciutadansaestarinformats(comunicació+informacióperalsdebats+visualització)

o Dretdelsciutadansaprendrepartiserconsultats(metodologies+perfildelsparticipants+resultats)

o Agendatemàtica

o Altres

8

3.‐Participants

AGENTSENTREVISTATS

JosepFrías(Alcalde–CiU)

XavierdelaEncarnación(Regidor–ERC)

FranciscoAndrésMartínez(Regidor–IC‐V)

JosepCamps(ciutadà)

AnnaReyero(ciutadana)

TALLER1:PolíticsiTècnicsMunicipals

JosepAntoniFríasMolina CiU(Alcalde)

RitaSauriCanaleta CiU

JosepMateuAvellana CiU

FerranBonjochVilà CiU

GlòriaJoaquimNicolau CiU

QuimMolinaSoler CiU

EnricNualartCapdevila PSC‐PM

LluísTubauIsern ERC

XavierdelaEncarnación ERC

SergiRegàsBusquets ERC

FranciscoAndrésMartínez ICV‐EA

FrancescGarciaValle Tècnicd’Esports

LauraAmargantMagrià TècnicadeTurisme

JosepMariaFosalba ServeisTècnics

AnnaLópezSanuy TècnicaLleideBarrisiNovesTecnologies

TALLER2:EntitatsiAssociacions

JoséGarcíaIbáñez Majorets

JoanBorrellMasnou Majorets

SergiMartinSoler ComissiódeFestes

JordiMassaguerCarles ComissióFestesJovesHostalric

ÀxelGarcía Majorets+ComissiódeFestesJovesH.

ElenaHerbergBusch InstitutVescomtatdeCabrera

9

ÁngelLoberaGil CasaldeGentGrand’Hostalric

PereMasollViladelbosch CasaldeGentGrand’Hostalric

ManelZarateNúñez ProteccióCivil

DaniCamposVives ADF

J.CarlesBlázquezLajara AMPAInstitutVescomtat+BàsquetH.

DenboTuikraTaja AssociacióCulturalHostalric

EbouKoitaKebbeh AssociacióCulturalHostalric

‐‐‐‐‐ AssociacióCulturalHostalric

TALLER3:Agentseconòmics

Mireia MoblesGurdó

Carol OpticaliaCarol

Aurora Caud’Art

Maribel L’ArtdeSantMartí

Laura D’Punt

Jordi JordiAparicioFotògraf

Tomás AssessoriaZarco

Eduard GrupPIVdeSistemes,S.L.

Steven BarImagination

Carles Taskvertical

Carme FarmàciaTusell

‐‐‐‐ ‐‐‐‐‐

TALLER4:Ciutadania

AntonioPiquéPuigjermanal

JordiAntoniSanzHernández

FranciscoAndrésMartínez

JosepMateuAvellana

10

4.‐Resultatsdeladiagnosi

Tot seguit es presenta una síntesi de les reflexions, opinions i valoracionsrecollides a través de les 5 entrevistes en profunditat, ordenades per àmbitsd’anàlisi.Calrecordarquelainformacióquepresentaaquestapre‐diagnosis’enténcomunpuntdepartidaperafonamentarelprocésreflexiuentornlaparticipacióciutadanaaHostalric.Assumint el caràcter retroactiu del procés és important aclarir que es preveuenespais dels tallers participatius on els agents participants podran esmenar,complementaromatisarlainformaciódepre‐diagnosi.4.1.‐ContextlocalTotprocésdeplanificaciódelapolíticaparticipativalocalrequereixd’unareflexióentorn el context local i les seves particularitats. No és el mateix promoure laparticipacióenunmunicipiambtrajectòriaparticipativaqueenunquedisposadepocs precedents. Tampoc és el mateix fer‐ho en un municipi de dimensionsreduïdesqueaunbarrid’unagranciutat.Queda clar, doncs, que per adaptar la promoció de la participació ciutadana calcomençardefinintlescaracterístiquesprincipalsdelmunicipiilasevaevolució.

4.1.1.‐Nivellsd’implicacióciutadanaenelsaferspúblicsPelquefaalsnivellsd’implicacióesdestacacomagranfortalesalocalelfetdedisposard’unteixitassociatiupotent:

o S’organitzenactivitatslúdiquesperiòdiquesambnivellsdestacatsdeparticipaciódelsciutadansiciutadanesd’Hostalric.

o Destaquen,sobretot,elscol·lectiusorganitzatsvinculatsambl’àmbitsociocultural(Ex.‐Collagegantera,PenyaBarcelonista,etc.).

Malgrat tot, es coincideix a l’hora d’afirmar que els nivells d’implicació de laciutadaniaaHostalricenelsaferspúblicshanestat,històricament,baixos.

‐ Totidisposard’unteixitassociatiurellevantesdestacacomafeblesaelfetqueelvolumdeciutadansimplicatsdeformadirectaenaquestesentitatsésreduït,ielfetquelesentitatstreballendeformamoltautònomaiexisteixenpoquesrelacionsitreballenxarxaentrediferentsentitats.

‐ Al marge del moviment associatiu, l’interès ciutadà per afers públics hatendit a manifestar‐se en moments molt puntuals, coincidint amb algunsprojectes on es posen en conflicte interessos diversos (Ex.‐ obres al nuclianticotancamentdelCAP).

11

‐ En aquest sentit, doncs, existeix una relació directa entre la implicació il’interèsambaferspúblicslocalsiladefensad’interessosparticulars.

‐ Es té la sensació de viure en un entorn “d’insatisfacció permanent” quederivaenunsnivellsd’implicacióinsuficients.

Aquestaésunarelacióestesaamoltsmunicipisqueenssituaenunescenariclaramentmillorable.

S’esgrimeixendiferentselementsquepodenexplicaraquestasituació:

‐ POLÍTICA‐MODELSDEGESTIÓPÚBLICA:o Històricamenthaexistit,aHostalric,unamancad’apostadelsgestors

polítics per incentivar i promoure la participació ciutadana en eldissenyidesenvolupamentdepolítiquespúbliques.

o Per tant, des d’unpunt de vistade l’evolució de la política local, lapredominançade formesdegovernarpocparticipatives expliquen,en bona part, els reduïts nivells d’implicació ciutadana en la cosapública.

o Mésque apostar i confiar en laparticipació ciutadana s’ha tendit adesenvoluparmodelsdegovernançadecaràcterpaternalista.

o Perexemplificaraquestatendènciaesposad’exempleelfetque,totjustara,s’hanconstituïtduesassociacionsdeveïnsaHostalric.

‐ DEMOGRAFIA–TENDÈNCIESPOBLACIONALSo Arrel de diferentsmovimentsmigratoris la població d’Hostalric ha

tendit a créixer en nombre d’habitants, sobretot de nouvingutsprocedentsdel’àreametropolitanadeBarcelona.

o Aquestfethaderivatunadisminuciódelsentimentdepertinença.

‐ TERRITORI–ESTRUCTURAURBANAo Lescaracterístiquesterritorialsd’Hostalrictambés’esgrimeixencom

un dels motius que poden explicar els reduïts nivells d’implicacióciutadanaenelsaferspúblics. L’estructura territorial del municipi (llarg i delimitat) no

facilitarelacionssocials.Urbanísticamentelpoblehacrescuta onades, la qual cosa ha derivat en dèficits de cohesió iarrelament.

ExisteixunaclaradivisióentreelCentreHistòricielbarridela Conna. Una divisió entre dos pols que va generar debatpúbic durant els 90, i que s’ha intentat reduir a travésd’intervencions específiques, com la ubicació del CAP alcentre.

‐ COMUNICACIONS–INFRAESTRUCTURESVIÀRIES

o El fet de disposar de bones comunicacions (AP7) facilita que laciutadania tingui possibilitats demarxar delmunicipi, la qual cosatambéredueixelsnivellsd’implicacióipertinença.

12

4.1.2.‐Analitzadorshistòrics

En qualsevol comunitat existeixen certs esdeveniments i/o fets dins la sevaevolució històrica que particularitzen i determinen certes dinàmiquescomunitàriesitendènciessocials.Enaquestsentit,doncs,elsanalitzadorshistòricsserveixenperexplicarelementsparticularsdelcontextlocal,comelpensamentilesactitudssocialsmajoritàries.S’identifiquendiferentsanalitzadorshistòricsquecalconsiderar.Sónelssegüents:

‐ Culturalocal:Des d’una perspectiva històrica es posa de manifest que la mancad’implicació ciutadana en els afers públics no és una feblesa només delpresent. De fet, fa més de 100 anys, la revista local d’àmbit culturalPraetorium de l’entitat Grop Esport ja identificava com un dèficit local lamancadevisionscol·lectivesaHostalric.S’afegeix, amés, que aquest “ADN local” s’ha reforçat durant les darreresdècadesambl’arribadadenovapoblacióprovinentdel’àreametropolitanaambnivellsd’integracióalmunicipiinferiorsalsqueseriendesitjables.

‐ Comunicacionsviàries:

Laconstrucciódel’autopista,afinalsdels60,tambéhainfluïtdeformamoltclara en certes tendències i hàbits de la població local. La infraestructuraviària va servir per obrir elmunicipi a l’exterior, però alhora, va facilitarque la població autòctona tendís a fer “menys vidadepoble”, la qual cosaafectàalteixitcomercialialsnivellsdecohesiósocial.

‐ Crisidelsectorindustrial:

Lesdeslocalitzacionsd’indústriesubicadesaHostalricdeprincipisd’aquestsegle tambés’interpretacomunanalitzadorhistòrica tenirencompte.Elpesdelaindústria(enmoltbonapartdelsectortèxtil)aHostalricprovocàqueel tancamentde fàbriques comTíboroPoliesaafectésde formamoltdirectaelmercatdetreballlocal.Arreldelesdeslocalitzacionsunapartdela població ha hagut de cercar llocs de treball fora delmunicipi, amb elsefectes que aquest fet genera en termes d’arrelament i sentiment depertinença.Preocupa especialment el fet que la pèrdua de llocs de treball del sectorindustrial també redueix les possibilitats d’inserció sociolaboral a lesgeneracionsmésjoves.

‐ Evolucionssocials:Malgratserunaqüestiód’abastmésglobalque local, tambécal tenirmoltencompteelefectesquehangeneratcertesevolucionsidinàmiquessocialsviscudesdurantelsdarrersanysperlasocietatcatalana.

13

Elsefectesevidentsenlaqualitatdevidadelapoblacióquehageneratlacrisieconòmica.Uncontextdedificultatseconòmiquesfamésdifícillaimplicaciópersonalentemesdecaràcterpúblic.

Latendènciaaprivatitzareltempslliureques’haconsolidatdurantlesdarreresdècades. La globalitzacióhageneratunaofertaprivadad’allòmésvariadaiespecialitzadaquehatingutunefectedirecteenlamaneracomlespersonesocupenelseutempslliure.

Lesnovesmentalitatsiformesdevida.

4.2.‐PrecedentsparticipatiusMés enllà del context municipal i les seves particularitats, l’anàlisi de lesexperiències participatives dinamitzades a Hostalric durant els darrers anysesdevéfonamentalperunprojectecomelqueensocupa.Planificarlesmilloresdelapolíticaparticipativalocalrequereixunexercicipreviireflexiusobrequès’hafet,comielsresultatsquese’nhanderivat.Almargedelscanalstradicionalsderelacióentrelaciutadaniail’Ajuntament,queacostumen a ser utilitzats per resoldre aspectes específics i molt focalitzats, aHostalricdestaquendosprecedentsparticipatius:

Pressupostosparticipatius ProcésparticipatiudurantlarevisiódelPOUM

Quedaclar,doncs,queentermesquantitatius,elbagatgemunicipald’experiènciesparticipatives és discret. Aquesta és una realitat que, d’una banda, reflexal’existènciad’unentornlocalpochabituatalaparticipacióciutadanaeneldissenyidesenvolupamentdepolítiquespúbliques.D’altrabanda,encanvi,ens situemenunescenariambmoltcamíperrecórrerdecaresadissenyarestratègiesadaptadesperpromourelaimplicacióciutadanaenlapolíticamunicipal.Tot seguit es presenta una síntesi de les valoracions exposades pels agentsentrevistatsrespecteelsdosprecedentsparticipatius(PressupostosParticipatius+POUM).Recordemquecalentendreaquestesvaloracionscomunpuntdepartidaque es prendrà coma referència informativa en els diferents espais deliberatiusqueesdinamitzaranenelmarcd’aquestprojecte.

4.2.1.‐ValoraciódelsprecedentsparticipatiusAmb la finalitat d’elaborar una primeramirada ordenada i entenedora dels dosprecedentsparticipatiushemapostatperpresentarlainformacióestructuradaendiferentsàmbitsd’anàlisi.Sónelssegüents:

‐ Valoraciógeneral‐ Gestióilideratge

14

‐ Dret ciutadà a la informació: comunicació, informacions i límits de laparticipació

‐ DretciutadàaserconsultatiaprendrepartValadirque l’anàlisipresenta reflexions ivaloracionsdelsdosprecedentsparticipatiusesmentats,malgratqueelvolumdereflexions sobreelsPressupostosParticipatiusés superiorpel fetde serelprojecte que ha propiciat la necessitat d’engegar un procés de reflexió i millora de la políticaparticipativa.VALORACIÓGENERAL:Les valoracions generals en relació als precedents participatius coincideixen al’horad’identificarlessegüentsdebilitats:

Es reconeix comaunade les feblesesprincipals lapocacapacitatdepersuasió / captació /motivació de participants: “Potser no s’hadonatprou importància en lanecessitatde cridar l’atencióde lagent ideixarmoltclarselsbeneficisilautilitatdelaparticipació”.“Nos’haanataconvènceralaciutadania,sinóques’haesperataquefossinellselsqueparticipessinpersé”.“Lagentpotnohaver‐sesentitprouidentificadapercoms’hanplantejatlesexperiènciesparticipatives”

Tambéescoincideix,al’horadevalorarelsprecedentsparticipatius,enla sensació quemolt probablement les experiències han generatcerta frustració d’expectatives a la ciutadania interessada. Permotiusdiversoscom:nodeixarclarquèesposaadebatiperquè,operlamancaderetornderesultatsilanoidentificaciódelautilitatquehatingutlaparticipació.

De fet,es conclouqueésmoltprobablequedesd’unamiradageneral,

lesfeblesesesmentadessiguinunaconseqüènciad’unagrandebilitat;lamanca de bagatge (de governants i governats) en eldesenvolupamentdeprocessosparticipatius.Lapocaexperiènciaenaquest àmbit explica en molt bona part errors comesos que caldriacorregir (adaptar cada procés al municipi enlloc d’emmirallar‐se enexperiènciesd’altresciutats,deixarclarl’objectededebat,visualitzarlautilitat i l’impacte de la participació, esperar nivells de participacióelevats sense prioritzar la necessitat de motivar i persuadir a laciutadania,etc).

En tot cas, les valoracions inicials sobre els precedents participatius tambéidentifiqueduesgransfortalesesquecaldràaprofitar:

Malgrat la manca d’experiència existeix una aposta permillorar enaquest sentit, i engegar un camí de millora i adaptació de la políticaparticipativalocal(comdemostraaquestprojecte).Pertant,estéclarala necessitat de fer una aposta per una democràcia de caràcter mésdeliberatiu.

15

Enaquestamateixalínia,s’haassumitlanecessitatdefer‐homilloridereconduir imillorarelplantejamentdelsfuturespaisdedeliberacióamblaciutadania.

GESTIÓILIDERATGE:Les reflexions entorn la gestió i el lideratge es refereixen, principalment, alsPressupostos Participatius i a l’òrgan encarregat de gestionar l’experiència(ComissióPermanent).Enaquestàmbit, es recordaquepartimd’una fortalesa:unprojectecomeldelsPressupostosParticipatiusmostravoluntatpolíticad’implicarlaciutadaniaenelsaferspúblics.Tambééspositiuel fetd’adonar‐sequecal fer‐homillor iengegarunprocésreflexiualrespecte.Entermesdelideratgeesposendemanifestdiferentsfeblesesquemostrencomlagestióiellideratgesónmillorables:

S’ha tendit a donarmolta importància als formalismes i poca a lanecessitatd’adaptar‐sealesparticularitatslocalsialseucontext.

LaComissióPermanentdelsPressupostosParticipatiushatenditmésaesdevenirunespaidereflexióteòricainotantunòrganencarregatdetraslladarlesreflexionsalapràcticaparticipativa.

La il·lusió inicial s’ha diluït, no només pel que fa als nivells departicipacióciutadana,sinótambéenlestasquesdegestióilideratge.Estrobaafaltar,doncs,mésconstànciaenlagestióilideratge.

En general, caldriadonarmésprioritatque finsaraalsprocessosparticipatius. En la mesura que se’ls interpreti i gestioni com aprioritarisseràmésprobablequefuncionin.

DRET CIUTADÀ A LA INFORMACIÓ: comunicació, informacions i límits de laparticipacióGarantir el dret dels ciutadans a estar ben informats esdevé fonamental. Senseinformacióclaraientenedoraesfadifícilqueunprocésparticipatiupuguireeixir.Malgrat que la informació ha estat un element que s’ha tingut en compte en elsprocessosparticipatius,esposendemanifestdiferentsfeblesesalrespecte:COMUNICACIÓIINFORMACIÓEs reconeix de forma unànime que la comunicació esdevé un elementabsolutamentmillorable:

‐ Lapolíticalocalengeneral,ielsprocessosparticipatiusenparticular,noescomuniquenproubé.Estélasensacióqueexisteixmassadistànciaentrelespercepcionsciutadanessobreelqueesfaiperquèilarealitat.

16

‐ El context general de manca d’interès ciutadà s’hauria de tenir més encompte.Nos’haestatprouatractiuipersuasiucompercridarl’atenciódelaciutadaniainos’haexplicatproubéquèesposavaadebat.

‐ “Lacomunicaciónopassanoméspereditartríptics”.EsconsideraqueenunmunicipicomHostalriccaldriacombinardiferentscanalsd’informació,més enllà delsmaterials impresos. La comunicació de proximitat alsequipaments ielboca‐orella, lesnovestecnologies i lesxarxessocialsoelcontacteamblesentitatsiassociacionsnos’hanutilitzatproucomacanalscomunicatius.

‐ També es consideramillorable la claredat de la informació. Més enllà decomunicar millor l’existència d’un debat públic i la importància departicipar‐hitambécalgarantirenmajormesurainformacionsclaresientenedorespergarantirdebatsenriquidorsidequalitat.

LÍMITSDELAPARTICIPACIÓ:Quèposemadebatiperquè?La necessitat de deixar clars, des d’un bon inici, què es posa a debat i perquèesdevéfonamentalsiesvolgarantirl’èxitdequalsevolexperiènciaparticipativa.Enaquestsentitesreconeixque:

‐ Els precedents participatius no han deixat prou clar els límitsparticipatiusi,pertant,esdevéunaspectemillorable.Aquest dèficit es posà demanifest, especialment, en el procés participatiu vinculat a larevisió del POUM, la qual cosa generà confusions i contradiccions entre expectatives iinteressosparticularsielsàmbitsdedebat:“Noesvadeixarprouclarqueelqueesposavaadebaterenaspectescol·lectiusideplanificacióallargtermini,inoqüestionsparticulars”.

DRETCIUTADÀASERCONSULTATIAPRENDREPARTMésenllàdeldreta la informació, laparticipacióciutadanatambéhadegarantirde formamolt clara el dret dels ciutadans a ser consultats i a prendre part del’objectededebat.Enaquestsentits’hanidentificatdiferentspuntsfebles:

‐ Calrevisar la lògicaapartirde laquals’haapostatperpromoure laparticipació.Laparticipacióciutadanaesdevéútilperacomplementarelscriteristècnicsipolíticseneldesenvolupamentdelapolíticalocal.Enaquetsentits’hatreballatdesdelògiquesmassafocalitzadesenelsprojectes(participació pels pressupostos, participació pel POUM). En realitat seriamésòptimnovincularobligatòriamentlaparticipacióaunàmbitosector,sinóentendre‐lacomunanovamaneradeferpolítica.

‐ Cal garantir més igualtat d’oportunitats a l’hora de participar,mitjançantcanalsvariatsimetodologiesadaptades.Algunsexemples:

17

o Dia de votacions dels Pressupostos (evitar que siguin un dialaborableenhorarid’oficinapermetriaamésciutadansparticipar).

o Metodologiesadaptades.Els espaisdedebat ideliberació s’hauriende fonamentar enmetodologies que permetin a tots els assistentsparticiparenigualtatd’oportunitats.

‐ Tambécalmillorarentermesderetornderesultats,sobretotperevitar

la frustració d’expectatives ciutadanes, i per mostrar la utilitat de laparticipació. Els precedents participatius analitzats han prestat pocaatencióaaquestaspecte.Algunsexemples:

o No s’han visualitzat les accions derivades dels PressupostosParticipatius, de tal manera que s’ha perdut una oportunitat permostrar la utilitat de la participació. (Exemple de manca devisualització de l’impacte: Brigada jove, vestuaris de la zonaesportiva,cobertacampdefutbol,...)

o EnelprocésvinculatalarevisiódelPOUMnoesvaferunretorndelsresultats del taller participatiu, i tampoc s’ha informat sobre coms’han incorporat les aportacions ciutadanes en el document deplanificacióurbanística.

‐ L’avaluació ielseguimentdelsprocessosparticipatiuss’hadeixatde

banda. Malgrat que el projecte que ens ocupa esdevé un reconeixementd’aquestanecessitat,elsprecedentsanalitzatsnohanposatprouèmfasienaquesta qüestió. Fer avaluació i seguiment dels processos permetidentificarerrorsiesmenar‐los.

4.3.‐Reptesdepartida

4.3.1.‐PelquefaalcontextlocalLesexpectativesdecaresalfuturs’afronten,apriori,ambunacombinacióderesignacióidevoluntatdecanviimillora.

‐ Es reconeix quevariarcertesdinàmiques imaneresde feresdevéunrepte d’allòmés complexe. Elements com els nivells de sentiment depertinença i implicació, els efectesde la crisi a les economies familiars, ladivisióterritorialentreelcasanticielbarridelaConnaolacomplexitatdevariarformesdeferpolíticas’entenencomadebilitatslocalsiamenacesquecaldràassumir.

‐ En tot cas, també cal ser capaços d’aprofitar les fortaleses i lesoportunitats per tal d’engegar un procés demillora pel que fa a lapromoció de la participació ciutadana a Hostalric. Aspectes com lamilloraen termesd’ambient i crispaciópolíticaque s’haviscutdurantelsdarrers anys, la mateixa voluntat de fer un pas endavant i millorar lapolíticaparticipativa,elpesdelteixitassociatiuolapossibilitatdeposaren

18

valorelsactiusdelpoblepercaminarcapauncontextdemajorestabilitateconòmicaesdevenenoportunitatsquecaldràaprofitar.

Ambtot,esdibuixenunasèriedereptesquepodenesdevenirpistes inicialsperdissenyarestratègiesdemillora:

‐ D’unabanda,sercapaçosdetreureprofitdelsactiuslocalspercaminarcap a un escenari demajor estabilitat econòmica i de generació deriquesa local. Un escenari econòmicmés estable a mig termini facilitariamajorsnivellsdecohesióiimplicacióenelsaferspúblicslocals.Cal,doncs,posar en valor els actius i atractius d’Hostalric per generar novesdinàmiquesaHostalric.

‐ Les apostes per facilitar avenços en termes d’estabilitat econòmica hand’anar acompanyades, sens dubte, d’esforços per convertir enprotagonistes a les entitats i les persones. Recuperar i promourevitalitat social i força organitzativa esdevé bàsic. Cal, per tant, unaaposta clara, innovadora i ferma per implicar la comunitat de formaadaptada,assumintquecalavançarapocapocperòambconstància,amblafinaitat d’anar teixint xarxes i relacions entre els diferents actors de lasocietatlocal.

‐ Ensíntesi,doncs,espodriadirqueelgranreptedepartidapassaper:

o Entendrelacohesiósocialieldesenvolupamenteconòmiccomdues

caresd’unamateixamoneda,o Engegar una novamanera de fer política a Hostalric, basada en la

corresponsabilitat i les visions col·lectives, on governants igovernatshaurand’adquirirnoushàbits.

4.3.2.‐PelquefaalsprocessosparticipatiusUn cop assumida la necessitat d’engegar i consolidar progressivament una novamaneradeferpolítica,basadaenlacorresponsabilitatienl’apostaperincorporarcriteris ciutadans en el disseny de polítiques públiques, es plantegen diferentsaspectes que caldria millorar per garantir la dinamització d’espais i òrgansdeliberatiusd’utilitat:Canvisimilloresenlamanerad’entendrelaparticipacióciutadanaEntendreelsprocessos,nocomexercicispuntuals,sectorialsiaïllatsdedeliberaciósinócomunaoportunitatper:

‐ Enriquireldesenvolupamentdelapolíticalocal.‐ Generarsinergiesentreagentslocal‐ Incrementarelssentimentdepertinençailacohesiósocial‐ Adquirir hàbits i millorar el sistema de relacions entre governants i

governats

19

CanvisimilloresenlamaneradegestionaripromourelaparticipacióCalcomençarassumintqueelsprocessoss’handegestionaridinamitzardeformadiferentacoms’hafetfinsara:

‐ Assumirquenoésfeinafàciliquenoespodenesperarèxitsimmediats.Calconstància,paciènciaipersuasió.

‐ Adaptar‐sealsdiferentsperfilsdeciutadans,tantal’horadecomunicarcomal’horadefacilitarlaparticipació

o Comunicacionsiinformacionsclares,entenedoresimotivadores.o Esforçar‐se per garantir participació d’agents diversos

(representació de discursos, implicació de líders d’opinió, derepresentantsdecol·lectius,etc.)

CanvisimilloresenrelacióalretornilesavaluacionsEntendre els retorns de resultats, l’avaluació i el seguiment dels processosparticipatiuscomaelementsimprescindibles:

‐ Depocserviràunanovamanerad’entendreipromourelaparticipaciósinos’acompanyad’exercicisd’avaluacióideretornderesultatsquemostrinlautilitatd’haverparticipat.

‐ Retrecomptes,doncs,esdevétantomésimportantquelapròpiapromocióidinamitzaciód’espaisdeliberatius.

‐ Estractade:o Revisarelsprocessosperdetectar‐neaspectesmillorableso Visualitzarelsimpactesilautilitatdelaparticipació(deixarclarquè

s’incorpora,comiquènoiperquè).

20

5.‐Buidatgederesultatsdeltallersparticipatius

Totseguitespresentaunbuidatgedelesaportacionsrecollidesdurantels4tallersparticipatius dinamitzats. Recordem que aquest exercici participatiu s’had’entendrecomunaprimerapassaperengegarunanovamaneradeferpolítiquesparticipativesaHostalric.Per cada un dels àmbits posats a debat es detallen el conjunt d’aportacionsexposadespelsparticipantsdecadataller.Posteriorment, tambéespresentaunasíntesi de les aportacions, amb la finalitat de disposar d’un resum agregat delsresultatsobtinguts.5.1.‐ReflexionscompartidessobrelaPOLÍTICAPARTICIPATIVAd’Hostalric

5.1.1.‐VALORACIÓGENERAL

Què us sembla que l’Ajuntament d’Hostalric aposti per millorar iincrementarlaparticipacióciutadanaeneldissenyidesenvolupamentdepolítiques púbiques locals? Quins beneficis té? Amb quins esculls i/oamenacesenspodemtrobar?

TALLER1(Políticsitècnics)

VALORACIÓ:

‐ S’entén com una molt bon instrument per governar. És una manera degovernar amb transparència i d’implicar la ciutadania en decisionspolítiques.

‐ Fomentar la participació permet recollir idees, opinions i iniciatives detothom.

‐ ApostarpermillorariincrementarlaparticipacióaHostalricésnecessari.‐ Apostapositiva,peridentificarinquietudsipermarcarprioritats.

FORTALESES:

‐ Promourelaparticipaciósuposaferpedagogia.‐ Laparticipacióciutadanafaalsciutadanscorresponsablesdelagestiódels

recursospúblics.‐ Tenirencomptel’opiniódelapoblaciópotderivarenlageneraciódenoves

dinàmiquesparticipativesieneldesenvolupamentdesinergiespositives.‐ Suposaunaoportunitatperacostarpolíticsiciutadania, icompartircertes

decisions.FEBLESES:

‐ Que la ciutadania cregui que no es prendran en consideració les sevesopinions.

‐ Existènciadeposicionamentsiactitudsmassaindividualistes.

21

‐ Dificultatsperconcretariprendredecisionsconsensuades.‐ Que la ciutadania entengui que la participació suposa pensar i decidir en

col·lectiuiqueesposenadebattemesgeneralsinoqüestionsindividuals.‐ Possibilitat de promoure processos amb baixa participació i recollida

d’opinionsdesviadesperpocadiversitatdeperfils.

TALLER2(Entitatsiassociacions)

VALORACIÓ:

‐ S’interpreta que el desenvolupament i millora de la política participativasuposariaunaapostaencertadaperHostalric,jaquepermetriaconstruirunmunicipimésamidadelsseushabitants.

‐ Incrementarlaparticipacióciutadanasuposa,sensecapmenadedubte,unbeneficiperalpoblejaquecomplementaiadaptalesdecisions.

‐ Absolutament d’acord amb la possibilitat d’incrementar la participacióciutadanapertaldemillorarlaqualitatdevidaalpoble.

FORTALESES:

‐ Promourelaparticipacióéssuposaferpedagogia.‐ Sempreéspositiudesenvoluparunpoble apartirde la sumad’opinions i

ideesinonomésladelstècnicsimembresdelgovern.

FEBLESES:‐ Calestaralertaigestionarmoltbél’apariciód’opinionscontraposades,iles

dificultatsperarribaralconsensqueaquestfetpotgenerar.‐ Si les aportacions ciutadanes no es tenen en compte de forma clara

promourelaparticipaciónoseriabeneficiósperHostalric.‐ Risc de frustrar expectatives en el cas que l’Ajuntament descarti les

reflexionsciutadanesenelcasque“noelshivagibé”.‐ Riscquenigovernantsni ciutadanssiguinconstants, iperilldepromoure

processosquenosiguinproudinàmicsiespuguinferpesats.TALLER3(Agentseconòmics)

VALORACIÓ:

‐ Esconsideramoltpositiuque l’Ajuntamentapostiperpromoureenmajormesura la participació ciutadana, ja que suposa una oportunitat perincrementarlaimplicacióiinterèsdelaciutadaniaenelsaferslocals.

‐ Promourelaparticipaciósempreéspositiujaquesuposaunamilloradelaqualitatdemocràticaalpoble.

FORTALESES:

‐ Facilitalaimplicaciódelsciutadanseneldesenvolupamentd’Hostalric.‐ Permet,al’Ajuntament,recollirpropostesivaloracionsquese’lshipodrien

escaparatècnicsipolíticsal’horadedefiniridesenvoluparprojectes.

22

‐ Si es desenvolupa de forma correcta, la promoció de la participacióciutadana acabarà convertint a la ciutadania en la principal beneficiàriad’aquestanovamaneradeferpolítica.

‐ Permetdisposard’unenllaçdirecteentrelasocietatcivil(ciutadans,agentseconòmics,agentssocials,etc.)il’Ajuntament

FEBLESES:‐ Existeixenamenacesquecal tenirencompte.Fonamentalmentdues:poca

participacióalprincipi,excésdevisionsparticularistesipelbeneficipropi.‐ Riscquel’Ajuntamentfrustriexpectativesenelcasquenotinguiencompte

lesaportacionsfetesperlaciutadania.‐ “Maiplouagustdetothom”.Enaquestsentit,lapedagogiail’aprenentatge

sónclaus.TALLER4(Ciutadania)

VALORACIÓ:

‐ La participació ciutadana és indispensable. L’Ajuntament treballa pelciutadà,iesdevéclauconèixerlessevesinquietudsiopinions.

‐ Calabandonarelmodeld’ajuntamentsquenomésmanen,icaminarcapunmodeld’ajuntamentsqueescolten,faciliteniliderenxarxes.

FORTALESES:

‐ Laparticipaciócomplementai,pertant,enriqueixlapolíticalocal.

FEBLESES:‐ Els espais de participació poden generar conflictes i confrontació

d’interessos. Cal ser‐ne conscients i ser capaços de generar deliberacionsqueensportinaconsensos.

‐ Espodenfrustrarexpectativessinoesfabenfet.

5.1.2.‐GESTIÓILIDERATGEDELAPARTICIPACIÓCIUTADANA

Quines característiques hauria de tenir el lideratge i la gestió delsprocessosparticipatiusaHostalric.Enaltresparaules,comhauriadeserellideratgei lagestiódelaparticipaciópergarantirquesiguiútil,efectivaid’interèsperalaciutadania?


CARACTERÍSTIQUES:

‐ Lideratgecomunicatiuifacilitador.‐ Arrelatalpobleiconeixedordelarealitatmunicipal.‐ Saberescoltaricomunicardeformaclaraiconcreta.

23

‐ Capacitat de generar i arribar al consens: col·laboratiu, empàtic, proactiu,resolutiu.

‐ Capacitatpercopsarlatransversalitatdelprojectes.‐ Gestióobjectiva,transparent,dinàmica‐ Lideratgepotent,ambcapacitatdeconvèncerimobilitzar

REQUISITSIASPECTESMILLORABLES

‐ S’enténqueenl’actualitatelsmissatgesnoarribenproualaciutadania.Calesbrinar per què i esmenar‐ho; detectant “líders d’opinió” de grups icol·lectius,id’altresagentsquetinguinlacapacitatde“moureelsseus”.

‐ Calapostarperunlideratgedeproximitat.‐ Evitarlapolititzaciódelsprocessosparticipatiusdonantelprotagonismea

laciutadania(preferentmentaalgunòrgand’avaluacióiseguimentcomlaComissióPermanentounConselldePoble).

‐ Alièalspartidismes.


CARACTERÍSTIQUES:

‐ El lideratge ha de ser constant, transparent, comunicatiu i ha de garantirl’equitat.

‐ Ellideratgehadeserdinàmiciconstant.‐ Ladedicaciódelsquesiguinresponsablesdelagestiódelaparticipacióha

desersuficientcompergarantirl’eficiènciadelamateixa.‐ La gestió s’ha de fer des del coneixement absolut delmunicipi i les seves

particularitats.REQUISITSIASPECTESMILLORABLES

‐ Lagestióiellideratgenomésseràefectivasiéscapaçdecomptarambunampliventalld’opinionsivaloracionsperpoder‐lesdiscutiridebatre.

‐ Lagestióiellideratgehadederivard’unaapostaclaraperlaparticipacióciutadana.

TALLER3(Agentseconòmics)

CARACTERÍSTIQUES:

‐ El lideratgehadeser,sobretot,motivador.Calsercapaçosdeconvèncer imotivaralagentperquèparticipienaquellsprojectesquesónimportantspelpoble.

‐ El lideratge i la gestióde la participació aHostalric hade garantirque escreaiesconsolidaunenllaçpermanententreAjuntamenticiutadania;ambseguiment real i constant dels projectes, informant de forma adaptada,tenint en compte la diversitat local (associacions diverses, edats,procedències,territorideresidència),etc.

24

REQUISITSIASPECTESMILLORABLES‐ La gestió de la participació ha de prioritzar la voluntat (i necessitat)

d’arribaratothomdeformaconvincentiengrescadora.Senseunmissatgeatractiuiquemotiviseràdifícilassolirnivellsdeparticipacióacceptables.

‐ Unrequisitimprescindibledelagestiópassapertenirlacapacitatdedotardecontinuïtaticoherènciaelsprocessosdeparticipació.

TALLER4(Ciutadania)

CARACTERÍSTIQUES:

‐ Lagestióiellideratgehadeserobjectivaigarantirpluralitat.‐ Lagestióhadepartirdelabasequenosempreseràfàcil,iqueelscostosen

recursositempsquesuposasónunainversióperalmunicipi.‐ No descartar la possibilitat que la coordinació i gestió de la política

participativalaportialgunexpertquenosiguidelpoble,jaquepotaportarvisionsdeneutralitat.

REQUISITSIASPECTESMILLORABLES

‐ Cal garantirqueesdesenvolupiunapolíticaparticipativaqueprimaelbécomú

‐ Ellideratgedelaparticipacióhadedefugirdepartidismes.‐ Cal ser conscients del context local, on es tendeix molt a mirar pels

interessos particulars i poc per l’interès general. Sense assumir aquestacomplexitat (certa endogàmia general) serà difícil millorar la políticaparticipativa.

5.1.3.‐DRETDELSCIUTADANSAESTARINFORMATS

5.1.3.1.‐ COMUNICACIÓ: Quan es dissenyi un procés participatiu, comcreieu que s’hauria d’informar als ciutadans per donar‐los a conèixer lapossibilitat de participar (a través de quins canals? continguts?destinataris?)


S’està d’acord en la necessitat de combinar canals, i d’aprofitar tots els mitjanspossiblesal’abastdel’Ajuntament.També es detalla que quan els debats siguin sectorials, caldria pensar en canalsespecífics,icontingutsmotivadorsiambllenguatgeadaptat.

25

Elscontingutshandeserclars,entenedors,iambunadefinicióclaradelsobjectiusdelprocésidelqueesfaràambelsresultats.Pelquefaalscanalsplantejatspelsgrupsdetreball:

‐ Enpaper;o Cartes, bustiatges, cartells a comerços i llocs d’afluència, taulells

d’anuncis.

‐ Enlínia;o Apartatdeparticipacióalweb,correus‐e,xarxessocials.

‐ Mitjansdecomunicaciólocals;

o Revistamunicipal,ràdiolocal.

‐ Desdelaproximitat;o Boca‐orella,aprofitaresdevenimentslocals.


En general es coincideix a l’hora de plantejar la necessitat de comunicar sobrel’existènciad’unprocésparticipatiu i convidaraparticipar‐hiutilitzantelmàximnombredecanalspossibles,amblavoluntatdegarantirquelainformacióarribiatothom.S’afegeix, també, que cal adaptar‐se a les dinàmiques dels diferents perfils deciutadania.Pelquefaalscanalsplantejatspelsgrupsdetreball:

‐ Enpaper;o Documents informatiuspassatsporta aporta, cartells a comerços i

llocsd’afluència.

‐ Enlínia;o Web municipal (fins i tot es planteja la possibilitat de crear una

plataformaoapartatwebespecíficdedicatalstemesdeparticipacióciutadana),xarxessocials(facebook,twitter,etc).


o Revistamunicipal,ràdiolocal.

‐ Desdelaproximitat;o Boca‐orella,portaveus,aprofitaresdevenimentslocals,instal·lacióde

panell/sinformatiu/selectrònicsalpoble(pantallesdinàmiquesquepresentininformaciódeformaactualitzada).

26

o La comunicació de proximitat també s’hauria de garantir adaptantels canals a les característiques dels diferents col·lectius (Joves‐Xarxes Socials / Gent Gran‐Informació directa al Casal d’Avis /PoblacióAdulta:Mitjansdecomunicacióiesdeveniments/Etc).


Consensabsolutdelsgrupsdetreballenplantejarlaidoneïtatdecombinarcanalscomunicatius i garantir l’adaptació dels missatges en funció de col·lectius i/otemàtiquesdedebat.Estractade“sercapaçosd’arribaratothom”.Pelquefaalscanalsplantejatspelsgrupsdetreball:

‐ Enpaper;o Notesdepremsapersortiralsdiaris,cartespersonalitzades,tríptics.

‐ Enlínia;

o Xarxes socials, vídeos informatius (penjats ayoutube i compartits),programació d’espais i processos participatius al web municipal(apartatespecífic),correuselectrònics


o Ràdiolocal.

‐ Desdelaproximitat;o Boca‐orella, pancartes, banderoles, cartells als comerços i llocs

d’afluència.TALLER4(Ciutadania)

Es repeteix la necessitat de combinar canals per arribar al màxim de ciutadanspossible,is’afegeixenalgunsmatisos:

‐ Elsmissatgeshandeserentenedorsiengrescadors.‐ És imprescindible que quan es facin convocatòries o s’obrin espais de

participació (del tipus que sigui) es facin recordatoris i s’insisteixi en lanecessitatiimportànciadeparticipar.

‐ Pensant en clau de futur, és vital pensar en canals i missatges específicsadreçatsalsjoves.

‐ Enaquestsentitespodriapensarenunaacciócomplementàriacentradaensensibilitzar i fer pedagogia sobre la participació des de les escoles(entendreaparticipacióciutadanacomunvalor).

27


5.1.3.2.‐ INFORMACIÓ PER ALS DEBATS: Com creieu que ha de ser la

informaciósobrel’àmbitdedebatqueespresentialsparticipants?


CARACTERÍSTIQUES:

‐ La informació ha de ser concisa i clara, sensemassa tecnicismes i que lapuguientendretothom.

‐ Informacióclara,entenedora,concisa,properaibreu.‐ Informacióclaraidocumentada.‐ Informaciósuggerent,atractivaiconvincent‐ Informacióadaptadaalsperfilsaquiesconvidaaparticipar.‐ Elsàmbitsdedebats’handedeixarmoltclars.


CARACTERÍSTIQUES:

‐ Senseserbanal,lainformacióperalsdebatshadeserelmésclaraisenzillapossible,pergarantirlacomprensióalconjuntdeciutadansqueparticipin.

‐ Informaciófàcilientenedora.‐ Lainformacióhadeserconcretaipuntualsobreeltemaposatadebat,de

tal manera que tothom l’entengui i es pugui participar i arribar aconclusionsdeformaefectivaiútil.

‐ La informació s’ha d’enviar amb prou temps com perquè pugui serconsultadaprèviamentpelsciutadansilesentitats.

‐ Si el debat ho permet, la informació hauria de deixar clares varietat depossibilitats,iexposar‐lesdeformaimparcialiobjectiva.


CARACTERÍSTIQUES:

‐ Lainformacióhadeserclaraiprecisa.‐ El contingut ha de ser molt sintètic i entenedor, per tal que la gent ho

entengui i interpreti que està capacitat per dir‐hi la seva i que la sevaparticipació és important pel poble, ja que pot aportar idees i millorarprojectes.

‐ Elméstransparenticlarapossible.‐ Informacióbreuiconcisa,iquesiguiútilperalsdebats.

28

TALLER4(Ciutadania)

CARACTERÍSTIQUES:

‐ La informació ha de ser amb llenguatge planer (no tecnocràtic) ientenedora.

‐ Apostarmoltperlainformacióvisualilasenzillesa


5.1.3.3.‐ VISUALITZACIÓ: Creieu que cal informar als participants enparticular i a la ciutadania en general sobre l’evolució del/s projecte/sposats a debat? Per què? Com fer‐ho per cridar l’atenció i resultarinteressant?


VALORACIÓSOBRELAVISUALITZACIÓ

‐ Sí,esdevéclau informarsobre l’evoluciódelsprojectesposatsadebatpergarantirquelaciutadaniaessentiimplicadaenelprocés,iescoltada.

‐ Lavisualitzacióésbàsicapermostrarlautilitatdeparticipar.‐ Esdevé molt important informar i visualitzar resultats dels processos als

participantsialaciutadaniaengeneral,peranarfentcamíiperquèelfeed‐backdelainformacióésmotivador.

‐ Lavisualitzacióésmolt important jaque,engeneral, laciutadaniaacceptamillorelsprojectesposatsadebatpúblicquelesdecisionspresesdeformaunilateral.

‐ Lavisualitzaciógaranteixseguimentdelsprocessos,iinterèsciutadàsobreelsaferspúblics.

CARACTERÍSTIQUESDELAVISUALITZACIÓ

‐ Cal que la visualització es faci a partir de llenguatges interessants ientenedors.

‐ Igualqueamblainformacióinicial, lavisualitzaciós’hadeferaprofitantelmàximnombrepossibledecanals.

‐ La visualització ha de garantir el retorn de la documentació generada alsparticipants,atravésdecorreuselectrònics.



‐ Fer visible l’evolució i els resultats dels projectes posats a debat ésindispensablepernofrustrarexpectativesdelsparticipants.

‐ La visualització esdevé clau perquè els ciutadans que ho vulguin puguinsaber en tot moment, i de manera fàcil, com avancen els debats públicsgeneratsalavila,ipoderaportarelseupuntdevistaalrespecte.

29

‐ És clar que és important. De fet, si el projecte o debat ha comptat ambparticipació ciutadana ja és unamostra que crida l’atenció i interessa. Ésfonamental,doncs,informarsobrecomevoluciona.

CARACTERÍSTIQUESDELAVISUALITZACIÓ‐ Apartd’utilitzarsessionspresencialscalvisualitzarelsprocessosaprofitant

elmàximnombredecanalsinformatiuspossibles(igualquequans’informasobrel’inicid’unprocésparticipatiu).

‐ Cal que el ciutadà conegui en quin punt estan els projectes en que haparticipatoqueliinteressen(Ex.‐sielprojecteestàpendentdesubvenció,si s’està debatent a l’equip de govern, si existeixen diferents alternatives,etc).

‐ Comamínim, lavisualitzaciós’hadegarantira totsaquellsciutadansquehan participat. I per acabar‐ho de complementar, s’haurien d’utilitzarmitjansd’informaciógeneralquetambéofereixininformacióalconjuntdelapoblació.

‐ Vista la importànciade la visualització, caldria fer‐hode formaatractiva iquecridil’atenció.



‐ Silagents’implicaiparticipaésimprescindiblequetinguiinformaciósobrecomesdesenvolupenelsprojectesposatsadebat.

‐ La visualització és bàsica. Sense visualitzar els ciutadansmai es sentiranseuselsprojectes.

‐ Informar sobre l’evolució dels projectes és essencial. Si no es fa i elsprojectes“quedenal’aire”,disminuiranelsnivellsparticipatiusdelfutur.

CARACTERÍSTIQUESDELAVISUALITZACIÓ‐ Calquelavisualitzaciónoeslimitinomésalsparticipants.Tambés’hadefer

arribaralapoblacióengeneral,atravésdecanalsinformatiusvariats.‐ Lavisualitzaciópelconjuntdelapoblacióespodriamantenireneltemps,

per exemple, amb accions informatives periòdiques (mensuals) sobre elsprojectes en marxa. Es considera que aquesta és una manera d’anarconsolidantnoushàbitsid’aconseguirqueelsciutadansesconsiderinpartimportantdeldesenvolupamentdelmunicipi.

‐ Lavisualitzacióengeneralhadecombinarcanalsinformatiuspergarantirquearribaatothom.(igualqueenelsprocessosinformatiusdel’inicidelsprocessosdeparticipació).

‐ Si els resultats són el resultat de la participació ciutadana fora bo que esrebiunreconeixementaprofitant lavisualització (plaques, citesals canalsinformatius,etc.)

30

TALLER4(Ciutadania)

‐ Sensevisualitzaciódelsresultats,laparticipacióperdsentit.‐ Calmostrar iensenyarde formamoltclaraels resultatsques’handerivat

dels processos, la qual cosa animarà a participar en projectes futurs iincrementaràelsentimentdepertinença.

5.1.4.‐DRETDELSCIUTADANSASERCONSULTATSIAPRENDREPART

5.1.4.1.‐ METODOLOGIES: Quins instruments de participació creieu ques’adaptarien més i serien més atractius per als ciutadans (tallers,qüestionaris, votacions, reunions, combinació de mètodes, altres...)? Perquè?


INSTRUMENTS

‐ Tallers‐ Reunions‐ Votacions‐ Qüestionaris‐ Enquestes‐ Espaisinteractiusenxarxa‐ Accionsespecífiquesalesescoles‐ Accionsespecífiquesalsequipamentspúblics

OBJECTIUS

‐ Escollir,percadacas,elsmètodes i instrumentsmésadaptatsquefacilitinalsciutadansparticiparisentir‐seimplicats.

‐ Adaptar‐sealsdiferentssegmentsiperfilsdepoblació.‐ En el fons, es tracta de facilitar la participació combinant mètodes i

tècniquesquepermetinparticipaciópresencial i interactiva,perrecollirelmajornombred’opinionspossibles.


Existeix un consens general a l’hora de plantejar la necessitat de desenvolupardiferentsinstrumentsdeparticipació.Pergarantirqueparticipinelmàximnombredeciutadanspossible.Tambéescoincideixenlapossibilitatdedinamitzarprocessosatravésdetallers,reunions, enquestes..., i de culminar‐los amb una votació final (quan el tema dedebathopermeti).

31

INSTRUMENTS‐ Tallers‐ GrupsdeDiscussió‐ Reunionsaequipaments(Ex.‐Casald’Avis)‐ XarxessocialsiTIC‐ Qüestionaris‐ Votacions


Igualqueambelsmitjansinformatius,elsgrupsdetreballcoincideixenal’horadeplantejar els conceptes combinació i adaptació quan reflexionen entorn lesmetodologiesiinstrumentsdeparticipació.Es tracta d’aconseguir elmajor nombre de participants possible en els debats, id’adaptar‐sealshàbitsiparticularitatsdelsdiferentscol·lectiussocials.Fins i tot es planteja la possibilitat d’oferir formació en participació ciutadana atècnicslocalsiaentitatsiciutadans.INSTRUMENTS

‐ Qüestionaris,peroferirlapossibilitatd’opinariperconvidaraparticiparendebats posteriors vinculats amb el projecte posat a debat. (opinionsindividuals).

‐ Xarxessocials.‐ Tallers i reunions per matisar de forma col·lectiva el debat a partir dels

resultatsdelsqüestionarisod’altrescanalsindividuals.‐ Votacionsi/oconsultesperprendredecisionsespecífiquesi/ofinals.

TALLER4(Ciutadania)

Es considera que cal combinar instruments que obrin la possibilitat de laparticipacióindividual,aixícomdeformarpartd’espaisdedeliberaciócol·lectivaINSTRUMENTS

‐ Qüestionarisienquestes(enfamília,telefòniques,enpaper,virtuals,etc)‐ Tallersperdeliberar(queespodrienretransmetreenstreaming)‐ Votacionsperdecidir(ambpreguntesclaresientenedores)

Entotselscasos,laparticipacióhadeserfàciliengrescadora

32


5.1.4.2.‐ PERFIL DE PARTICIPANTS: En un procés de participació, queconsidereumés important, laquantitatdeparticipantso la representaciódediscursos?Perquè?


Existeixunconsensgeneralenrelacióalanecessitatdegarantirrepresentaciódediscursosquanesgenerindebatspúblics.Elsdiferentsgrupscoincideixenal’horadedefinir‐nedosgransmotius:

‐ Els processos i debats seranmés rics en lamesura que es compti amb lamajordiversitatdediscursospossible.

‐ Sumar varietat d’opinions permet fer més extensius els debats i recolliropinionsdiversesqueenriqueixenlesdeliberacionsireflexions.


Esrecullenaportacionscoincidentsdelsdiferentsgrupsdetreballenrelacióaaquestaqüestió.Lesreflexionsexposadesconsiderenquelamilloropciópassariaperaconseguircombinarqualitatiquantitatdeperfilsidiscursos:

‐ Quantamés gent participimillor, però cal que estiguin representades lesdiferentsvisionsiopinionsexistentsalaciutadania

‐ Laquantitatésmoltimportantilegitimaunprocés,peròalhoracalgarantirvarietatd’opinionsenelsdebats.

‐ Qualitatiquantitatsónimportantsperigual.Elnombredeparticipantshade ser el més elevat possible. Igual d’important és que els participantsrepresentinvisionsicol·lectiusdiversos.


S’entén,engeneral,queelprocés idealseriaaquellqueaconseguísunaquantitatrellevantdeparticipants,ambvarietatdediscursos:

‐ D’entrada,calprioritzarrepresentaciódediscursos.Laqüestióésavançaren els projectes ja que es generaran debats més enriquidors. En tot cas,tambéésimportantqueparticipinelmàximnombredepersones.

‐ Laquantitatésimportant,peròsemprequeescomptiambrepresentaciódediferentsdiscursosquepermetinarribaraconsensos.

‐ Laquantitatdeparticipantsambdiscursosvariats.Éscertquepotferméslenticomplexelprocés,peròacanviobtindremresultatsmésrics.

33

TALLER4(Ciutadania)

‐ La representació de discursos esdevé clau per garantir la riquesa dels

projectesielsdebats.‐ Silaparticipacióésrepresentativaesgaranteixendebatsambdiversitat.


5.1.4.3.‐RESULTATS:Finsaquinpuntésimportantqueesfacinretornsderesultats als participants en particular i a la ciutadania en general? Coms’hauriendeferperquèsiguinútils?


VALORACIÓDELSRETORNS

‐ El retorn esdevé clau per garantir l’èxit del procés, i per demostrar a laciutadaniaquehasigutescoltadaivalorada.

‐ Estem parlant, probablement, de la part més important dels processosparticipatius,jaqueposenenvalorelprocésilaimplicaciódelsciutadans.

‐ Els retorns són importantíssims. Mostren que es tenen en compte lesopinionsciutadanesidonensatisfacció.

CARACTERÍSTIQUESDELSRETORNS

‐ Calvalorar,encadacas,elsmillorsmecanismesperferelretorn.Entotcas,caldriapensarenaccionscom:

o Aprofitar actes púbics, presentacions específiques, correuselectrònics,difusióatravésdelwebilesxarxessocials.

‐ Elsretornshandesercapaçosdemotivaralaciutadaniaperparticiparenespaisparticipatiusfuturs.

‐ La informació dels retorns que es faci als participants ha de ser precisa,entenedoraihadedeixarmoltclarlespropostesquese’nhanderivat.

‐ La informació dels retorns a la ciutadania en general ha d’evitar lacomplexitat,serobjectivaihademotivar.



‐ El retorn esdevé importantíssim. És un altre dels requisits que evita lafrustraciód’expectatives.

‐ Elsretornssónmoltrellevants,tantperdonaraconèixercoms’hanrecollitles opinions i com s’han incorporat al projecte, comper aprofitar‐los perengrescaramésgentaparticipardeprocessosfuturs.

34

CARACTERÍSTIQUESDELSRETORNS‐ Elsretornss’hand’entendre,fonamentalment,comunexerciciqueserveixi

pervalidarquelaparticipacióhaservitd’algunacosaiquehaestatútil.‐ Igualqueamblavisualitzaciócaldistingirentreelsretornsalsparticipantsi

elsretornsalconjuntdelaciutadania.‐ El millor retorn és dur a la pràctica el que s’ha decidit durant el procés

participatiuiexplicar‐hoatothom.TALLER3(Agentseconòmics)


‐ Silagentparticipahadesaberperaquèhaservitlasevaimplicació.‐ Silagentessentescoltadaseràmésfàcilqueesvaginhabituantaimplicar‐

seendebatsiprojectesdesdevisionscol·lectiveside“poble”.‐ Senseaccésalsresultatsdelsprocessoslaparticipaciótépocsentit.Ésmolt

importantferretornsdelsdebats.‐ El retorn de resultats és imprescindible. Si no es fa es promou la “no

participacióposterior”.

CARACTERÍSTIQUESDELSRETORNS‐ S’han de fer arribar els resultats i les conclusions dels processos als

participants. Per demostrar que se’n ha pres nota i per garantir que espodenconèixerelconjuntd’opinionsrecollides.

‐ Les conclusions i resultats també s’han de fer arribar al conjunt de laciutadania,nonomésalsparticipants.

‐ Elsretornsderesultatshandesermoltclarsientenedors,ideixarmoltclarcoms’hatingutencomptel’opinióciutadana.

‐ Elretorns’hadefer,perdescomptat,deformadirectaalsparticipants, iatravésdelsmitjansdecomunicaciólocalsalconjuntdeciutadans.

TALLER4(Ciutadania)

‐ S’enténqueelsretornssónimprescindibles.‐ Elsretornss’handeferalsparticipants,itambéalaciutadaniaengeneral.I

handeser,sempre,entenedors.‐ Senseretornarlesconclusionsdelsprocessosnose’nvisualitzalautilitat.‐ Defet,estemparlantdetransparència

35

5.1.5.‐AGENDATEMÀTICA

Sobre quins “temes de poble” consideren prioritari promoure laparticipaciódelaciutadania?


En general, es considera que seria susceptible de posar a participació qualsevolprojecte de poble que sigui un compromís electoral de l’equip de govern delmoment.Tambéesfanaportacionssobretemàtiquesespecífiques:QÜESTIONSDEL’ÀMBITURBANÍSTICITERRITORIAL

‐ L’urbanisme acostuma a genera interès ciutadà. Posar a debat temesurbanístics(quesabemqueinteressen)permetràanaravançantentermesdedemocràciadeliberativa.

‐ Debatssobrelaplanificacióurbanísticaamigillartermini.‐ Dinsl’àmbitdelterritoricaldriageneradebatspúbicsvinculatsambelMedi

Ambient(SlowCity).‐ Procésparticipatiurelacionatambleszonesverdesielsparcsdelpoble.‐ Participacióperdebatresobrelaviapública.‐ Participaciósobreinversionsenequipamentsiserveisd’Hostalric.

QÜESTIONSDEL’ÀMBITECONÒMIC

‐ Promoure un debat públic vinculat amb estratègies per a la promocióeconòmicad’Hostalric.

QÜESTIONSDEL’ÀMBITSOCIAL(persones,cultura,joventut,etc.)

‐ Espaisdedebatiparticipacióperdefiniriorganitzaresdevenimentsfestius(festajove).

‐ FiresifestesTALLER2(Entitatsiassociacions)

Es considera que qualsevol regidoria hauria d’apostar per generar processosparticipatius i debats públics vinculats a qualsevol projecte on les opinionsciutadanespuguinenriquirelseudesenvolupament.Entotcas,esrecullen,també,diferentstemàtiquesconcretesqueesconsideraqueseriensusceptiblesdeposaradebat:

36

QÜESTIONSDEL’ÀMBITURBANÍSTICITERRITORIAL‐ Obrespúbliques‐ Projectesvinculatsamblamobilitat‐ Aparcaments‐ Millores id’altresqüestionsvinculadesambelsequipamentspúblics(com

lasevadistribuciódinselmunicipi)QÜESTIONSDEL’ÀMBITECONÒMIC

‐ Planificaciódelapromocióeconòmica‐ Turisme

QÜESTIONSDEL’ÀMBITSOCIAL(persones,cultura,joventut,etc)

‐ Organitzaciódefestesiesdevenimentspopulars.‐ Joventut‐ Espaisdeculte


QÜESTIONSDEL’ÀMBITURBANÍSTICITERRITORIAL

‐ Mantenimentimilloradelsespaispúblics‐ Mobilitatiaparcament‐ Civismeiespaipúblic

QÜESTIONSDEL’ÀMBITECONÒMIC

‐ Debats per planificar la promoció econòmica local des d’un sentit ampli:turisme,comerç,indústria,mercatdetreballetc.

‐ PressupostosmunicipalsQÜESTIONSDEL’ÀMBITSOCIAL(persones,cultura,joventut,etc)

‐ Definicióiorganitzaciócompartidadefires,festesiesdevenimentslocals‐ Ofertaculturaldelmunicipi‐ Convivènciaiintegració‐ Inclusiósocialilluitacontralapobresa

TALLER4(Ciutadania)

En general, es considera que caldria desplegar processos participatius en totsaquells projectes encaminats a recuperar el dinamisme local (social, econòmic,cultural,etc.),ambl’objectiud’afrontarelfuturd’Hostalricambgaranties.QÜESTIONSDEL’ÀMBITURBANÍSTICITERRITORIAL

‐ Mobilitatitransportpúblic

37

QÜESTIONSDEL’ÀMBITECONÒMIC‐ Planificar la promoció econòmica, especialment pel que fa a estratègies

d’atracciódevisitants(turisme).

5.1.6.‐ALTRES

Si ho desitgeu, afegiu alguna altra proposta, reflexió o comentari queconsidereurellevantdecaresamillorariadaptarlapolíticaparticipativaaHostalric


‐ Elreptequeesplantejaaquestprocésreflexiuésmoltcomplex,peròhem

deserconscientsqueestemdecidintacostarlapolíticalocalalaciutadania,i la participació ha de ser una de les eines bàsiques que ens permetinaconseguir‐ho.

‐ Qualsevolexercicioespairelacionatamblaparticipacióhadetenirmoltencompteelseucomponentpedagògic.

‐ Si es vol fer una aposta decidida per avançar en relació a la políticaparticipativa a Hostalric caldria disposar d’una Regidoria de ParticipacióCiutadana.


‐ Distingir, a l’hora dedissenyar i desenvolupar processos participatius, les

diferències entre els col·lectius privats amb ànim de lucre i les entitats,associacionsiciutadans.


‐ Plantejar‐se la creació d’una Oficina Local de Participació Ciutadana, que

canalitzilapolíticaparticipativaiquegaranteixieldretdetotselsciutadansquevulguinaparticipardelavidalocal.

TALLER4(Ciutadania)

Noesrecullenaportacions.

38

6.‐SÍNTESIDERESULTATSAcontinuacióespresentaunresumagregatdelconjuntd’aportacionsrecollidesatravésdeltrestallersparticipatius.La síntesi s’estructura i es presenta a partir del mateix ordenament temàticplantejatdurantlessessionsdedebat 6.1.‐ValoracionsgeneralsL’INCREMENTIMILLORADELAPOLÍTICAPARTICIPATIVAAHOSTALRIC,UNA

APOSTANECESSÀRIAIMOLTBENVALORADA El desenvolupament la participació ciutadana esdevé una oportunitat

quecalaprofitarDes d’un punt de vista agregat, les reflexions i opinions exposades pelsparticipants coincideixen a l’hora d’interpretar l’aposta per millorar idesenvoluparlapolíticaparticipativalocalcomunaoportunitatper:

o Garantirunamillorade laqualitatdemocràtica iunagestiópúblicaméstransparent.

o Caminar cap aunmodel d’ajuntament adaptat als nous temps, queapostapergovernarescoltantiliderantxarxes.

o Augmentarl’interèsdelsciutadansenelsaferspúblicslocals.o Identificar inquietuds i opinions que serveixin per construir un

municipimésamidadelsseushabitants. La participació permet engegar noves dinàmiques i suposa un

complementperprendredecisionsmésintel·ligentsiadaptadesLes principals fortaleses de la participació ciutadana expressades pelsparticipantssónlessegüents:

o Enriqueix lesdecisions, jaquepermetafegircriterisciutadansa lesvisionspolítiquesialesconsideracionstècniques.D’aquestaforma,es poden prendre decisions més intel·ligents i adaptades a lesnecessitatsd’Hostalric.

o Apropalaciutadaniaal’Ajuntament,ialainversa.o Genera noves dinàmiques, fonamentades en la pedagogia i la

corresponsabilitat.

En totcas,patimelriscde frustrarexpectatives idedesaprofitarunaoportunitatsinohofembéPelquefaalesfeblesesiamenacesdelaparticipacióciutadanaesconsideraqueelprincipalriscésapossibilitatdefrutrarexpectatives

39

o Sinoesprenenenconsideraciólesaporatcionsdelsciutadans.o Sinosomcapaçosdedefinirprocessosclarsihonestosdesd’unbon

inici, que recalquin la necessitat de prioritzar l’interès general perdamuntdelsinteressosparticulars.

o Sinosomprouhàbilcompergenerariarribaraconsensos.o Sielsnivellsdeparticipacióiladiversitatdediscursossónbaixosde

formacontinuada.o Sinosomprouconstants,seriososoensfempesats.

6.2.‐GestióilideratgedelaparticipacióciutadanaELLIDERATGEILAGESTIÓDELAPOLÍTICAPARTICIPATIVAHADEGARANTIRQUE

L’APOSTADEMILLORAESDEVINGUIUNAREALITAT Calunagestióiunlideratgerealistaidecaràcterfacilitador

El seguit d’elements que han de caracteritzar el lideratge i la gestió de laparticipació ciutadana expressats pels participants tenen un comúdenominador; ha de facilitar el desenvolupament de la participació des delrealisme.Esconsideraquelaparticipacióesfacilitaràatravésd’unlideratgequeapostiperunagestió:

o Coneixedoradelarealitatlocal(noseràfacil)o Comunicativaitransparento Motivadora,convincenticapaçdemobilitzaro Col·laborativa,empàticairesolutivao Objectiva i neutral (garantint pluralitat i copsant la transversalitat

delsprojectes)o Constantiambdedicació

Entotcas,esdevéunrequisitineludiblequelagestióderivid’unaaposta

fermaperlaparticipacióMés enllà de les característiques que ha de tenir la gestió de la políticaparticipativa, s’està d’acord en la necessitat ineludible de comptar amb unlideratge que aposti fermament per la participació, sempre essent conscientdelcontextlocalilessevesparticularitatsUnlideratgequeapostiperlaparticipacióesdevéunrequisitper:

o Consolidar un enllaç permanent entre ajuntament i ciutadania(proximitat,motivaciódelsciutadans,etc)

o Primarelbécomú

40

o Garantir que elsmissatges arriben a tothomde forma convincent iengrescadora

o Dotardecontinuïtaticoherènciaelsprocessosparticipatius(evitantpartidismesipolitització,primantl’objectivitatilapluralitat,

6.3.‐Dretdelsciutadansaestarinformats

6.3.1.‐COMUNICACIÓDELSPROCESSOSPARTICIPATIUS

CALINFORMARCOMBINANTCANALSIADAPTANT‐LOSALSDIFERENTSCOL·LECTIUS,AMBMISSATGESCLARSIMOTIVADORS

Garantirquelainformaciósobreelsprocessosparticipatiusarribaatota

lapoblacióesdevéunacondicióalaquenoespotrenunciar

El dret dels ciutadans a estar informats passa per ser capaços de comunicar deforma correcta i rigorosa l’existència d’un procés participatiu. Per fer‐ho calprestar molta atenció a la comunicació dels processos a través d’estratègiesinformativesque:

‐ Combininlautilitzaciódelmàximnombrepossibledecanalsinformatius.‐ Tinguin molt en compte les especificitats i dinàmiques dels diferents

col·lectiussocials(joves,gentgran,empresarisicomerços,veïnsinteressatsenl’objectededebat,etc.)

‐ S’estructurinatravésdemissatgesmotivadorsiengrescadors.‐ Es basin en continguts clars i entenedors, que garanteixin que tothom

s’assabentadelqueesposaadebat,comesfaràiquan. Informarbéiatothomésimportant,peròhohemdecomplementaramb

transparènciaipedagogia

EldretdelsciutadansaestarinformatspassapersercapaçosdecomunicardeAl marge de la combinació de canals, l’adaptació, la motivació i la claredat,s’identifiquend’altreselementsimportantsatenirencompteal’horadedefinirlacomunicaciódeprocessosparticipatius:

‐ Calquelainformaciódeiximoltclarselsobjectiusdelprocésdeparticipació‐ Esdevéimprescindiblecomplementarlesaccionsdedifusióinicialsatravés

derecordatoris,comamínim,alsciutadansques’hanmostratinteressats.‐ Pensantenclaudefuturcaldriadibuixaralgunaestratègiadesensibilització

adreçada als joves: amb missatges adaptats al col·lectiu i a través desessionsdepedagogia sobre la importànciade la participació ciutadanaatravésdelscentreseducatius.

41

Possiblescanalsinformatius

Elsparticipantsenumerendiferentscanalsinformatiusquecaldriatenirpresentsal’horadedefinirlesestratègiescomunicatives:

‐ PAPER: Cartes personalitzades, bustiatges, tríptics, cartells a comerços illocsd’afluència,taulellsd’anuncis,pancartes,banderolesetc.

‐ ENLÍNIA:Correus‐e,xarxessocials,webmunicipal(apartatdeparticipacióespecífic),vídeosinformatiuspenjatsalaxarxa,etc.

‐ MITJANSDECOMUNICACIÓ LOCALS: Revistamunicipal, ràdio local, notesdepremsa,etc.

‐ PROXIMITAT: Boca‐orella, informació a equipaments i centres educatius,portaveus locals, aprofitar esdeveniments locals, panells informatiuselectrònics,etc.

6.3.2.‐INFORMACIÓPERALSDEBATS

ELSDEBATSPÚBLICSSERANÚTILSSIESGENERENAPARTIRD’INFORMACIÓCLARA,OBJECTIVAIORDENADA

L’objectivitat i claredat de la informació esdevé un requisit clau per

garantirdebatsútilsidequalitat

Garantireldretdelsciutadansarebreinformacióobjectivaiclarasobreelstemesdedebatque s’obrena laparticipacióesdevéunacondició ineludible si esvolengenerarespaisdereflexióipropostesquesiguind’utilitatperalmunicipi.Enaquestsentit,caldriagarantirque,lainformacióqueesposaràadisposiciódelsciutadansdurantundebatpúblicrespectilessegüentscaracterístiques:

‐ S’ha d’entendre: la informació ha de ser clara, defugir de tecnicismesinnecessarisiadaptadaal’objectededebat.

‐ Hadeserconcissa:en lamesuradelpossiblecaluna informaciósintètica,nomassaextensaiambladocumentacióprecisa.

‐ Ha de ser visual: disposar d’informació visual (gràfiques, plànols, taules,

etc.) pot ajudar a entendre millor la informació per als debats i permetsintetitzarcertesinformacions.

‐ Hadeserordenada:Laconsultad’informacióielsdebatsposteriorsespot

facilitar i agilitzar si es presenta de forma ordenada (segons àmbits dedebat.Ítems,etc.).

42

‐ Hadesertransparentiobjectiva:Calgarantirqueespresentainformaciódeforma imparcial, plantejantdiferentspossibilitats/opcions/alternatives (siesdónaelcas).

‐ Calposar‐laadisposicióambmargesuficient:Lagarantiadelsciutadansaestar ben informats també es garanteix posant a disposició la informacióperalsdebatsambproumargecomperquèpuguiserconsultadaambproutemps.

6.3.3.‐VISUALITZACIÓLAVISUALITZACIÓDÓNASENTITIMOSTRALAUTILITAT(DEPRESENTIFUTUR)

DELAPARTICIPACIÓCIUTADANA. Visualitzareldesenvolupamentdelsprojectesposatsadebatdónasentit

alaparticipacióipromoulaparticipacióenprocessosfutursInformarsobrecomevolucionenprojectesposatsadebatpúblicisobrecoms’hanincorporatcriterisciutadansrecollitssuposaunagarantia:

‐ Permostrarlautilitatdelsprocessosdeparticipació.‐ Perpromourel’interèsciutadàverselsaferspúblic,anaradquirinthàbitsi

motivar‐losaseguirparticipantenelfutur.‐ Perferseguimentdelsprojectes(sinònimdetransparència)‐ Perevitarlafrustraciód’expectatives.‐ Perpromourelacorresponsabilitat.

Els retorns / visualitzacions han de ser clars i han d’animar a la

ciutadaniaaseguirparticipantiimplicant‐se.Esdevéclauvisualitzareldesenvolupamentdelsprojectesposatsadebatdeformaclaraimotivadoraatravésd’accionsderetorn:‐ Queutilitzinunllenguatgeclarientenedor‐ Queescanalitzinatravésdelmajornombredecanalsdedifusiópossibles‐ Ques’adrecinalsparticipants,peròtambéalaciutadaniaengeneral‐ Quedeixinmoltclarl’estatdelprojecte(d’onesve,ons’estàicaponesva)

Amés,vistalaimportànciadelavisualitzaciócomaelementbàsicperdonarsentitalaparticipacióial’adquisiciód’hàbitsespodria:

‐ Disposar d’espais informatius on s’informi de l’evolució de projectes deformapermanent

‐ Aprofitar el desenvolupament del projecte posat a debat per a promoureaccionsdereconeixementdelsparticipants.

43

6.4.‐Dretdelsciutadansaserconsultatsiaprendrepart

6.4.1.‐METODOLOGIESCALCOMBINARCANALSPARTICIPATIUSPERPROMOUREIFACILITARELMAJOR

VOLUMDEPARTICIPACIÓPOSSIBLE

Cada procés participatiu hauria de plantejar combinació demètodes i

instruments participatius, per adaptar‐se a les particularitats delsdiferentscol·lectiussocialsidel’objectededebat

Es tracta de garantir el dret de tots els ciutadans d’Hostalric a ser consultats iprendre part dels debats públics posant a la seva disposició diversos canals atravésdelsqualspoderparticipar.La definició dels canals, doncs, ha de prioritzar l’adaptació i la motivació de laciutadaniaadir‐hilaseva.Amés, cal definir canals en funció del tipus de participació i/o delmoment delprocés:

Participaciódecaràctermésinstantaniiindividual:o Qüestionariso Enquesteso Blocso XarxesSocials

Participacióatravésd’espaisdedeliberaciócol·lectiva:

o Tallerso Reunionsaequipamentspúblicso Fòrumsidebatsoberts

Presadedecisió/culminaciódelsdebats(sis’escau)

o Votacionso Referèndums

44

6.4.2.‐PERFILDEPARTICIPANTS

ELDEBATIDEALSERIAAQUELLQUEACONSEGUÍSUNAQUANTITATRELLEVANT

DEPARTICIPANTSQUEREPRESENTINVARIETATDEDISCURSOS

És clar que lamillor opció passa per aconseguir combinar quantitat i

qualitatdeperfils idiscursos.En tot cas, la representaciódediscursosesdevéclaupergarantirdebatsricsiambdiversitat

Enuncontextdemancadetrajectòriapelquefaalapolíticaparticipativa:

‐ Calprioritzar,d’entrada,debatspúblicsambrepresentaciódediscursos.‐ Lavarietatdediscursosgaranteixdebatsricsicomplerts,malgratpuguifer

méslenticomplexelprocés.Detotesmaneres,calplantejar‐secomafitalacombinaciódequalitatiquantitat:

‐ Quantamésgentparticipimillor,sempreiquanestiguinrepresentadeslesdiferentsvisionsexistentsalmunicipi.

‐ Laquantitatés,doncs,moltimportantilegitimaelsprocessos,peròalhoracal garantir varietat d’opinions en els debats per no monopolitzar unaposturadeterminada.

6.4.3.‐RETORNDERESULTATS

FERELRETORNDELSRESULTATSICONCLUSIONSDELSPROCESSOSESDEVÉIMPRESCINDIBLE.SENSETRANSPARÈNCIANOESVISUALITZALAUTILITATDELA

PARTICIPACIÓ

Elretornderesultatsésunapartclaupergarantir lautilitat ièxitdels

processos participatius, i demostren que s’han escoltat i valorat lesopinionsciutadanes

Garantirelretornderesultatsdequalsevolprocésparticipatiuesconsideramoltimportant:

‐ Evitalafrustraciód’expectatives.‐ Dónaa conèixer lesopinions recollides i coms’han incorporat alprojecte

posatadebat.‐ Motivaiengrescaalaciutadaniaaparticiparenprocessosfuturs.‐ Promou l’adquisició d’hàbits ciutadans pel que fa a la seva implicació en

debatsiprojectesdesdevisionscol·lectives(“depoble”).

45

Com en ladifusiódelsprocessos i en la informacióper alsdebats, elsretorns de resultats han d’evitar la complexitat, ser clars, objectius imotivadors

Per garantir la utilitat dels retorns de resultats dels processos participatius calgarantirque:

‐ La informació eviti la complexitat, sigui precisa i entenedora, i deiximoltclarcomhaninfluïtlesaportacionsciutadanesenl’objectededebat.

‐ S’utilitzendiversoscanalscomunicatiuspergarantirel retornderesultatstantalsparticipantscomalarestadeciutadansiciutadanesd’Hostalric.

‐ Siguin capaços de motivar a la ciutadania a participar en espaisparticipatiusfuturs.

6.5.‐AGENDATEMÀTICACALENTENDRELAPARTICIPACIÓCIUTADANACOMUNINSTRUMENTCLAUD’UNA

NOVAMANERADEFERPOLÍTICAINOCOMAEXPERIÈNCIESAÏLLADESIPUNTUALS

QualsevolprojectetranscendentperHostalrichauriad’anaracompanyat

d’un procés participatiu; per enriquir la seva definició i garantir, així,ques’afrontaelfuturdelmunicipiambgaranties

En general, els debats generats durant aquest projecte han coincidit a l’horad’entendre la participació com un instrument clau d’una nova manera de ferpolíticaques’adaptialcontextactual,inocomaexercicisaïllatsipuntuals.És per això que s’han recollit propostes de temàtiques susceptibles de serdebatudes públicament que abasten els tres grans àmbits d’intervenció del’Ajuntament:

‐ Qüestionsrelacionadesambl’urbanismeielterritori.‐ Qüestionsrelacionadesamblespersonesilespolítiquessocials‐ Qüestionsrelacionadesamblapromocióieldesenvolupamenteconòmic

46

6.6.‐ALTRESLAPARTICIPACIÓCIUTADANAÉSUNAEINABÀSICAPERACOSTARLAPOLÍTICAA

LACIUTADANIA.CALUNAAPOSTACLARA,UNLIDERATGEFERMIMOLTAPEDAGOGIAPERANARTRAÇANTCAMÍ

El procés demillora de la política participativa d’Hostalric requereix

d’unaapostadecididaperlaparticipació

Millorariconsolidarlapolíticaparticipativalocalpassa,deformaineludible,per:

‐ Partird’unaapostacompartidaperlaparticipació,comainstrumentbàsicperconsolidarunanovaformadeferpolíticaadaptadaalacomplexitatdelcontextactual.

‐ Comptarambun lideratge ferm ideciditde laparticipació, a travésd’unaRegidoriaespecíficaounaOficinaLocaldeParticipació.

‐ Tenirencomptequenoseròunprocésniràpidnifàcil,iqueseràclauferpedagogiadeformaconstant.

47

7.‐CONCLUSIONSiRECOMANACIONSTÈCNIQUESTotseguitespresentaunesquemadeconclusions ivaloracionsde l’equip tècnicextern que ha dinamitzat l’anàlisi compartida per a l’adaptació i millora de lapolíticaparticipativad’Hostalric.Les valoracions es presenten prenent de referència l’estructura temàtica que havertebratl’anàlisi.Val a dir, també, que a partir de la suma d’opinions recollides durant el procésreflexiu es presenten les conclusions en clau propositiva, definint un seguit derecomanacions que es poden prendre com a esquema referència per conduir elprocésd’adaptacióimilloradelapolíticaparticipativa.Per acabar, considerem rellevant destacar que en la majoria de recomanacionsimpera el sentit comú. Moltes propostes poden semblar evidents,, peròprecisament, el procés de millora que es planteja passa per ser capaços depromourelaparticipaciódesdelaconstància,laintegralitatielsentitcomú.7.1.‐SOBRELAPARTICIPACIÓCIUTADANA:TOTCOMENÇAPERCREURE‐S’HO,...PERAPOSTAR‐HISiunacosahaquedatclaradurantelprocésreflexiués l’existènciad’unconsensgenerala l’horad’entendre laparticipacióciutadanacomun instrumentclaupergestionar de forma més adaptada i intel·ligent la realitat local (una realitatcomplexaidecanvisràpidsiconstants).Enaquestsentit,lamilloraiconsolidaciódelapolíticaparticipativad’Hostalrichadepassarineludiblementperunaapostafermaicompartidaperlaparticipacióentantqueeinabàsicaperapropar lapolíticaa laciutadania i consolidarunanovamaneradeferpolítica.7.2.‐SOBREELLIDERATGEILAGESTIÓ:AMB L’APOSTA NO N’HI HA PROU, CAL MATERIALITZAR‐LA DE FORMAESTRUCTURALL’apostaper laparticipació s’hauriade ferefectivaa travésd’un lideratge ferm ifacilitador, del qual n’ha de derivar una gestió adaptada que garanteixi la sevapromoció i la creació d’espais d’avaluació i seguiment a patir dels quals es vagiconsolidantunamaneradeferpolíticanovaperatots(governantsigovernats).

48

Des d’un punt de vista estructural, la possible creació d’una regidoria departicipació ciutadana (motor intern) i la creació d’un Consell de Poble (motorlateral)suposarienexercicisclarspermaterialitzarl’aposta.7.3.‐SOBREELDRETDELSCIUTADANSAESTARINFORMATSL’APOSTA I L’ESTRUCTURA HAN DE GARANTIR INFORMACIÓ RIGOROSA, DEQUALITATIPERATOTHOMSenseunabonaestratègiainformativa(abans,durantidesprés)esfadifícilqueelsprocessosparticipatius ideliberatiuspuguin reeixir.Ésperaixòqueesdevé claudonarlaimportànciaqueesmereixalainformacióicomunicació.Caldria, en aquesta sentit, prendre de referència les aportacions al respecterecollidesdurantelprocésreflexiu,persercapaçosdegarantirunainformaciódequalitat,adaptadaiútil(combinaciódecanals,adaptacióalsdiferentscol·lectiusirealitats,objectivitat,claredat,etc.)Engeneral,caldriaassegurarquelesaccionscomunicativesvinculadesalsdebatspúblicssiguincapacesderespondreatresprincipisbàsicsdelacomunicació:

Atraparl’atenció(missatgesatractiusiinteressants) Serclars(missatgestransparentsihonestos) Deixarmemòria(missatgesmotivadorsiengrescadors)

7.4.‐SOBREELDRETDELSCIUTADANSASERCONSULTATSIAPRENDREPARTPOSEM‐HO FÀCIL, SIGUEM CONSTANTS I NO DEFALLIM MOSTRANT LAIMPORTÀNCIAIUTILITATDEPARTICIPARL’aposta, l’estructura orgànica i la informació esdeven elements claus perpromoureidissenyardebatspúblicsiprocessosparticipatius.Al’horadedur‐losalapràcticacaldria:

Partirdelaideaqueestemadquirinthàbits(governantsigovernats),iquecaldrà avançar de forma constant, sense precipitacions ni presses, ambpaciènciai,sobretot,ambmoltpedagogia.

Combinar instruments i canals participatius que s’adaptin a lesparticularitatsdelsdiferentscol·lectiussocials,ial’objectededebat.

Facilitar la possibilitat (i el dret) de participar al màxim nombre deciutadans i ciutadanes, i d’enriquir els debats mitjançant estratègies quevetllinperlarepresentaciódediscursosiinteressos.

49

Assumirque,igualqueamblacomunicació,hemdesercapaçosd’aprofitar

elsdebatspermotivarimostrar lautilitatdelaparticipacióciutadana.Enaquestsentit,esdevéclaugarantirmanifestacionsclaresquereconeguinlaimportància ielvalorde laparticipació,aixícomretornar ivisualitzarelsresultats.

7.5.‐REFLEXIÓFINALEN EL FONS, ESTEM PROPOSANT UN EXERCICI D’INNOVACIÓ, UN GIR EN LAMANERADEFERPOLÍTICALOCALElprocésdemilloradelapolíticaparticipativad’Hostalrics’had’entendrecomunaapostainnovadoraperadaptar‐sealpresentiafrontarambgarantieselfuturqueve.Aquest fet, el de ser conscients que volem innovar, requereix tenir clares trespremissesfonamentals:

Necessitem“sumarpermultiplicar”.La innovaciónecessitamotorsque la impulsin, ique lapromoguin.L’Ajuntament(motor intern) ha de liderar aquest procés, essent conscient de la necessitat decomptarambd’altresmotorsquel’acompanyin:col·lectiusorganitzatsiciutadania(motors laterals) i suportsd’altres administracions (motors superiors).Es tractadegarantirquetotselsmotorsempenyencapalamateixadirecció.

Assumimque“apareixeranresistències”.Com en qualsevol procés d’innovació cal preveure l’aparició de resistències(culturals, de maneres de fer, etc.) Caldrà tenir‐ho clar i superar‐les amb fets,mostrantlautilitatcol·lectivademillorariconsolidarlapolíticaparticipativacomaexerciciclauperaproparlapolíticaalaciutadania.

“Siguemrealistes,ifem‐hosostenible”.Nos’innovad’undiaperl’altre.Enaquestsentitcaltornararecordarlanecessitatde ser constants i no tenir presses. Cal evitar gastar tota l’energia en uns focsartificialsespectacularsperòestèrils.La innovacióes consolidademicaenmica,comfalaplujafina,inocomunallevantada.NoestractadeconvertirHostalric,delanit al dia, en el referent territorialde laparticipació, sinóde treballardesdelrealisme.Exemple:Definirunprojecteimportantperalmunicipiiposar‐loadebatatravésd’unprocésrigorósiseriósi,paral·lelament,celebraralgundebatespecífic(sobreeconomia, societat i/o territori), creant un Consell de Poble i/o celebrant unareferèndumsiesdónaelcas.

50

ANNEX:Algunesimatgesdelstallersparticipatius

RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU MEMÒRIA DE ... - …...2.2.‐ Fases del projecte El procés...

Documents

Transcript of RESULTATS DEL PROCÉS PARTICIPATIU MEMÒRIA DE ... - …...2.2.‐ Fases del projecte El procés...