CONÈIXER CATALUNYA: ZONA VOLCÀNICA DE LA GARROTXA

La zona volcànica de la Garrotxa és la més important de la península Ibèrica. És una zona molt ben

conservada i una de les més representatives de l’Europa Occidental. Però el Parc Natural no només és

important pel seu vulcanisme sinó perquè també té forces singularitats a nivell de flora i fauna (ex.: la

fageda d’en Jordà).

Estem en una zona de clima mediterrani humit que queda enclotada i encerclada de muntanyes. Per

tant la zona es caracteritza per presentar sovint una inversió tèrmica, amb l’existència regular de boires

i d’una pluviositat important; tot això ha permès el creixement d’una vegetació típicament atlàntica i

abundosa, que ha col·laborat en el manteniment de les estructures volcàniques, fixant-les al sòl i

protegint-les dels agents geològics externs.

A la zona volcànica de la Garrotxa hi ha 38 volcans fruit d’una erupció que va tenir vàries etapes. Aquest

vulcanisme està associat al sistemes de rift intracontinental (tipus de falles) que afecta tota l’Europa

Occidental. Els volcans apareixen en la zona d’intersecció de 2 falles. Aquestes falles són les que

permeten l’ascensió dels magmes a la superfície terrestre. En aquest cas, el magma no es troba

emmagatzemat en una cambra magmàtica sinó que puja directament des del mantell superior i això fa

que cada volcà es formi en un episodi eruptiu únic i no pot tornar a entrar en activitat. L’últim episodi

d’aquesta fase es creu que és l’erupció del Croscat fa 11.000-11.500 anys. El volcà més antic de la zona

és el Pujalós que es creu que es va formar fa 350.000 anys.

Els geòlegs diuen que un episodi eruptiu pot durar al voltant d’uns 15.000 anys. Per tant, en el cas de la

zona volcànica de la Garrotxa no podem parlar d’un vulcanisme extingit però si inactiu, que fa milers

d’anys que no presenta cap tipus d’activitat tectònica i que està molt proper a la seva extinció, tot i que

falten dades per poder-ho assegurar.

La majoria dels volcans de la Garrotxa s’han format en dues etapes eruptives:

- Primera etapa: un vulcanisme de tipus estrombolià; que es caracteritza per l’emissió de

piroclastes, que són roques volcàniques diverses segons la seva mida (blocs, bombes, cendra,

greda i escòria) que s’acumulen al voltant de la boca eruptiva formant els cons volcànics.

- Segona etapa: una fase efusiva on existeixen emissions de colades de lava. Aquesta lava, en

alguns casos, pot interaccionar amb l’aigua del subsòl i llavors parlem d’un vulcanisme

freatomagmàtic.

-

L’existència d’aquestes dues fases fa que alguns cons volcànics tinguin els cràters trencats per una

vora, a causa de l’erosió de la lava, i el resultat és un cràter en forma de ferradura. Un exemple és el

Croscat que presenta un cràter esbocat cap a l’oest.

S’ha observat que, a vegades, l’erupció pot començar sent freatomagmàtica i acabar sent estromboliana

i després efusiva com en el cas del volcà Garrinada. Un altre cas, menys corrent, és el d’una única fase

eruptiva, estromboliana com en el volcà Puig Astrol, o freatomagmàtica com en el cas del volcà Clot de

l’Omera.

El Croscat

El volcà Croscat és un dels més importants de la zona volcànica de la Garrotxa. Té 160 m d’alçada i el

seu diàmetre és de 950 m, sent el més gran de la península ibèrica. El seu cràter té forma de ferradura.

El con volcànic es va crear a partir de 3 fases eruptives: 2 de tipus estrombolià i una, l’última de tipus

efusiu que va produir la morfologia del cràter actual en forma de ferradura. Això va passar fa uns 11.000

anys. Aquesta última erupció va emetre una colada de lava que es va desplaçar 6 km cap a l’oest i on

ara, s’assenta la Fageda d’en Jordà. El Croscat també té uns cons adventicis, que es produeixen per una

ramificació del con central a causa de l’existència de diverses boques en una erupció estromboliana.

En el volcà hi havia una antiga pedrera que va aturar la seva activitat en protegir la zona i per la pressió

de la gent i grups ecologistes. El tall que s’havia produït en el con volcànic del Croscat per extreure

greda, es va mantenir perquè permet veure l’estructura interna del volcà i els diferents colors dels

materials volcànics, que indiquen el diferent grau d’oxidació d’aquests.

El Santa Margarita

El volcà Santa Margarita també és un dels més ben conservats. Té un cràter en forma circular de 420 m

de diàmetre i 70 m de fondària. Va tenir 2 tipus d’explosions freatomagmàtiques amb poca força

explosiva i una d’estromboliana molt breu. S’hi han trobat cendres volcàniques provinents del Croscat i

això fa pensar que en algun moment van tenir una explosió simultània.

Fageda d’en Jordà

És un bosc de faigs excepcional perquè està format sobre el corrent de lava que va ser emès per

l’última erupció del Croscat i també perquè està situat a una altitud anormal per aquests tipus de

vegetació ( està a aproximadament a 500 m quan el normal es trobar-la a uns 800m). A més té un

sotabosc pobre o inexistent perquè els arbres no s’han tallat i no permeten que hi arribi gaire llum. El

terreny sobre el que s’assenta la fageda té un relleu ondulat, ple de turonets de dimensions variables (

poden arribar a 20 m d’alçada) que localment es coneix amb el nom de tossols. En aquest sòl també s’hi

podem trobar bombes volcàniques.

Història de formació de la fageda d’en Jordà:

La colada de lava del volcà Croscat es va escolar sobre una zona d’aiguamolls. Amb l’augment de la

temperatura es produeix vapor d’aigua que s’introdueix dins de la lava i en deforma la part superficial

fins trencar-la, resultant aquests bombaments que fan impossible aprofitar aquestes terres per al

conreu.

Cooperativa de la Fageda d’en Jordà

La Fageda és una cooperativa catalana d’iniciativa social sense ànim de lucre, que té com a finalitat la

integració sociolaboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat psíquica

o trastorns mentals severs. Està formada per 210 persones, incloses usuaris i professionals.

Mas Els Casals, la seu social, es troba a la fageda d’en Jordà, una de les principals reserves del Parc

Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa (Girona). En aquesta finca, de 15 ha., es porten a terme la

majoria d’activitats, tant assistencials com productives.

Les activitats productives de la cooperativa són eminentment agrícoles i es desenvolupen dins el marc

administratiu d’un Centre Especial de Treball: un viver forestal, una granja de vaques per a la producció

de llet, la planta d’elaboració de productes làctics i la secció de jardineria. Les activitats assistencials, un

Servei de Teràpia Ocupacional, pisos assistits per als treballadors i activitats de lleure, persegueixen

millorar al màxim la qualitat de vida dels seus usuaris.

La planta de làctics, creada el 1993, elabora uns 30 mil·lions d’unitats a l’any. Hem esdevingut el tercer

fabricant de iogurts de Catalunya. El viver produeix prop d’un mil·lió de plançons cada any per a la

reforestació i el paisatgisme. La granja té cura d’unes 500 vaques de raça frisona que produeixen una llet

considerada com la de més qualitat de les comarques gironines. Jardineria treballa per a una dotzena de

municipis de la comarca i per al Parc Natural de la Zona Volcànica