+ 1

RESUM DEL PROJECTE CINEMATOGRÀFIC

MEMÒRIA 2  Introducció 2  Diferències principals entre les versions de Iacopo da Varazze (s. XII) i de Joan Amades (s. XX) 2  Motivacions 3  

LA LLEGENDA DE SANT JORDI SEGONS ARNAU OLIVÉ 4  

PROJECTE 7  Duració i públic destinatari 7  Localitzacions 7  Música 7  Disseny de so 8  Efectes especials i efectes visuals digitals 8  Equip Humà 8  Calendari d'Execució 10  

ALGUNS FETS HISTÒRICS 10  

BIBLIOGRAFIA 11  

CONTACTE 11  

+ 2

MEMÒRIA

El regne més pròsper del Món, en declivi.

Un Rei just, la seva única filla i tot un poble sotmesos per un drac.

Un cavaller errant disposat a entregar la seva vida a canvi de res.

Introducció

Com en totes les llegendes, ens trobem davant d'una història impossible de verificar. Diversos autors n'han escrit les seves versions en èpoques molt distants, i els pobles i les diferents tradicions locals n'han explicat les seves pròpies, cadascuna diferent. Se n'han escrit cançons i poemes, i cada persona hi ha afegit o n'ha tret el que li ha semblat. Malgrat tot, la llegenda perdura en el temps com si es tractés d'una de sola.

Des del meu punt de vista, no és possible ésser estrictament fidel a una llegenda, doncs no existeix cap versió més creïble o més fidedigna que les altres. Podem ésser fidels a una versió, això sí, però no a la llegenda en si mateixa.

Aquest projecte, malgrat ser degudament documentat i contemplar tantes versions escrites i orals com sigui possible, no pretén ser fidel a cap versió concreta de la llegenda de Sant Jordi. Per descomptat, no pretén trair-la, sinó al contrari: reforçar-la, fer-la estèticament més completa i atractiva. Aquest projecte pretén ser una nova versió, una versió cinematogràfica de la llegenda. L'Autor, Arnau Olivé, ha afegit a la història elements tan sols circumstancials, visuals, poètics, decoratius i emocionals, però no hi afegirà res que pugui transformar-la en una nova història, massa personal. Respecte als personatges, ha tractat de comprendre les seves emocions i els seus actes i plasmar-los, simplement, sense tergiversar-los. Tractant-se d'una versió per al cinema, tindrà una forma diferent, conservant la seva essència. Els elements principals de la història són una fusió de les versions de Iacopo da Varazze (s. XII) i de Joan Amades (s. XX). La presència de la tradició cristiana és clara en ambdues versions, i seguirà sent-ho en aquesta. Altres elements, com l'aparició final de la rosa, provenen d'altres autors.

Aquest curtmetratge serà filmat en localitzacions arquitectòniques medievals, utilitzant escenografia i vestuari d'època, i pretén ser un relat apassionant per a tots els públics a partir de 7 anys. La seva duració final estimada és d'uns 40 minuts. La data d'estrena prevista és la diada de Sant Jordi del 2014.

Diferències principals entre les versions de Iacopo da Varazze (s. XII) i de Joan Amades (s. XX)

De forma molt resumida, ambdues versions descriuen un cavaller valent i noble que, després de la gran gesta coneguda per tothom (aniquilar el drac), és perseguit, torturat i executat per l'emperador romà de l'època (Dioclecià, s. III dC), per haver admès ésser seguidor de Jesucrist i haver actuat empès per la força de Déu, i no dels déus romans.

En la versió de Iacopo da Varazze l'acció passa a l'antiga ciutat de Cilena (actual Líbia), mentre que en la de Joan Amades, aquesta s'escau a Montblanc (Catalunya). En la primera, el drac surt d'un gran estany.

En tocar a la filla del Rei ésser la víctima, la reacció del monarca és molt diferent segons la versió: en la de da Varazze, aquest actua mesquinament: no vol cedir a la mala fortuna i el poble l'ha d'obligar, sota amenaça de revolta, a entregar la princesa al drac. En canvi, en la versió d'Amades és el poble qui vol impedir la mort de la princesa, i molta gent s'ofereix per substituir-la. Aleshores, malgrat el seu dolor, el Rei s'imposa, declara que la llei ha de ser igual per a tothom i envia la seva filla a la mort.

+ 3

En la versió d'Amades, és el poble qui remata el drac, després que el cavaller el malfereixi. En canvi, en la versió de da Varazze és el propi cavaller qui, després d'obligar a tot el poble a creure solament en Jesucrist i a batejar-se, remata la bèstia.

En ambdós casos, el Rei vol recompensar el cavaller per la seva gesta: en la primera, oferint-li or -que ell reparteix entre els pobres-, i en la segona, oferint-li el matrimoni amb la seva filla -que ell rebutja-. Igualment en ambdós casos, el cavaller actua per revelació divina, actua com a missatger de Jesucrist i pretén convertir els vilatans, així com al propi Rei, en cristians.

La imatge de la rosa brotant de la sang del drac no apareix en cap d'aquestes versions, i sembla que va ser introduïda durant el segle XIX per Anna M. Valldaura (Tradicions Religioses de Catalunya, 1877) o per Francesc de P. Maspons i Labrós (Dietari Català, 1869). La versió d'Arnau Olivé recull aquest fet, doncs es tracta d'un element molt significatiu en la cultura popular actual, i també constitueix una part molt visual, poètica i cinematogràfica de la història.

Motivacions

L'altíssim nivell d'arrelament d'aquesta llegenda en la cultura catalana converteix aquest projecte en un gran repte: tothom la coneix. I l'ànim d'aquest projecte no és contrariar cap de les versions que cadascú en té al cap, sinó tot al contrari: reforçar-les. Volem evidenciar que la llegenda en si és molt més rica en matisos que no pas la simple història princesa-drac-cavaller-rosa que cada primavera solem explicar i fem dibuixar als nostres infants, a casa o a l'escola.

L'ànim d'aquest curtmetratge és doble: en primer lloc, donar una versió més completa d'aquesta història cavalleresca, dotant-la d'un ric marc visual, sonor i musical. Fer-la més atractiva per a tots els públics, oferint la redescoberta d'una història en què identificar-se. Aconseguir que la història emocioni. En segon lloc, ens proposem aprofundir en la personalitat dels personatges, en el seu caràcter i en els sentiments i motivacions que els mouen a actuar, de manera que la pel.lícula transmeti valors humans universals i intemporals: la solidaritat, la generositat, el coratge, la lleialtat. El sacrifici d'un mateix pel bé dels altres.

Per altra banda, la presència d'elements tan arquetípics en la història (drac, cavaller, rei, princesa), juntament amb el fet que es pugui localitzar pràcticament en qualsevol paisatge, la converteix en matèria prima cinematogràfica d'alt potencial.

A nivell estètic, el projecte respectarà l'estètica medieval que, en l'àmbit de Catalunya, tothom relaciona amb aquesta llegenda. Per bé que és possible que hi treguin el cap en algun moment, les situacions còmiques no seran buscades. La violència (atacs del drac al poble i lluita cavaller-drac) hi serà present, però no serà explícita ni exagerada. Tindrà lloc sobretot fora de pla, i serà el so l'element que li donarà consistència.

Ens proposem, doncs, explicar una història èpica i i fantàstica d'una manera fidel: ni còmica, ni recargolada, ni massa pomposa. Però emotiva, de totes totes.

+ 4

LA LLEGENDA DE SANT JORDI SEGONS ARNAU OLIVÉ Fa molt i molt de temps existí un reialme petit, de bonics paisatges i terres fèrtils. S'hi respirava

prosperitat, fraternitat i progrés. L'art hi era viu, la tecnologia i la ciència hi tenien espai i recursos per avançar, la cultura hi era rica i els infants hi eren estimats. Les persones hi vivien felices. El rei que hi governava era just, savi, noble i valerós. Els habitants confiaven en ell, el respectaven i l'estimaven. La capital del Reialme era una bonica vila, de cases de pedra, que s'aixecava ben a la vora d'un preciós estany.

Aquest reialme era admirat i respectat més enllà de les seves fronteres. En tots els països veïns, i en els de més enllà, se'n parlava amb devoció, i se n'explicaven tota mena d'alegres històries. Tal vegada la meitat del món es beneficiava, indirectament, de l'existència d'aquest reialme d'esperança.

Vivia a la vila capital la joia més preuada de tot el reialme, l'ésser més estimat i a qui tothom veia com la garantia de continuïtat de l'esplendor d'aquella època. Era la Princesa Cleodolinda, la única filla del Rei, preciosa com un sol. D'aquella princesa, tots els joves se n'enamoraven només de veure-la. Qualsevol persona del poble hauria fet qualsevol cosa per ella. Era tan aclaparadora la seva bellesa, i tan colpidora la seva intel.ligència, que s'havia erigit en la llum del reialme, la que brillava amb més força.

Aquesta era la plenitud que vivia el nostre reialme, fins que un dia s'esdevingué el que mai ningú no hauria desitjat. Fou tan terrible allò que s'abraonà contra la vila, que mai ningú no hauria pogut imaginar-s'ho: en el dia menys esperat, una bèstia esgarrifosa, terrible, sorgí de les profunditats de l'estany, com si sempre hi hagués estat adormida, i començà fer estralls a tort i a dret: atacava animals, arbres, persones i cases amb el màxim afany de destrucció.

Era tanta, la seva força, que podia aixecar teulades d'una sola esgarrapada. Dels seus narius en sortien flamarades capaces de cremar un bosc en un vist i no vist. La seva voracitat era tan gran que menjava gallines, ovelles, vaques, cavalls i persones amb la mateixa facilitat, i semblava que mai no en tenia prou. El seu alè era tan pudent que per allà on passava no hi creixia mai més res.

Aquella bèstia era un drac, un de tan mala raça que mai ningú no hauria pensat que pogués existir.

Al món hi havia dracs, tothom ho sabia. Alguns eren bons, i la seva existència podia, fins i tot, beneficiar les persones que gosaven acostar-s'hi. En algunes ocasions aquests dracs havien salvat pobles sencers d'inundacions o terratrèmols. Altres dracs vivien senzillament lluny de les persones, i gairebé mai no s'hi arribaven acostar. I també havien existit dracs que atacaven a la gent. Però mai cap drac no havia arribat a ser tan nefast com aquella ignominiosa criatura sorgida de l'estany.

Passaren els dies i les setmanes i el drac no deixava de treure el cap, almenys cada tres dies, per la vila i pels voltants. Volava, i podia arribar en un tres i no res fins a qualsevol punt del reialme, assotant pobles, camps i boscos al seu pas. Els ramats minvaven, les persones gairebé no gosaven sortir de casa i no hi havia manera de poder cultivar res per menjar.

El Rei intentà tot el que pogué per acabar amb la bèstia: hi envià tots els seus soldats, i foren devorats. Hi envià els millors bruixots, i no tornaren. Mirà d'enverinar-lo, però fou en va. Desesperat, el monarca convocà una assemblea amb representants de tots els pobles del reialme. Un cop reunits, decidiren lliurar cada tres dies una ovella al drac, perquè així deixés tranquils a la resta dels habitants. La ovella havia de ser deixada viva, lligada a un arbre, a l'entrada del paratge rocós que el drac havia escollit perquè fos el seu catau.

+ 5

Aquesta solució va fer efecte, i per un temps el drac deixà d'atacar ramats i cases. Els pagesos pogueren començar a recuperar els cultius, les mercaderies pogueren tornar a circular i els artesans reprengueren les seves ocupacions. El reialme pogué mig refer-se.

Però s'esdevingué que un dia ja no hi havia més ovelles per oferir-li. I així, van haver de començar a donar-li persones. Havien de ser nois i noies joves, doncs el drac no es menjava els vells. Els habitants no tingueren més remei que organitzar una rifa. Cada vint-i-un dies escollien a l'atzar, per ordre, les set persones que serien devorades pel monstre durant les tres setmanes següents.

Així fou com el regne pogué anar fent més lenta la que semblava que havia de ser la seva fi. I, malgrat tot, una certa normalitat s'instal.là en la vida dels vilatans i vilatanes, que aprengueren a viure amb la tristesa constant, gairebé insuportable, de veure minvar lentament la seva pròpia població.

La notícia de la desgràcia i el declivi d'aquell reialme tan admirat travessà les fronteres i s'escampà poc a poc pel món. Poc o molt, la maldat d'aquell drac tan ferotge era en boca de tothom qui podia parlar.

Un bon dia un jove cavaller s'assabentà del que estava passant en aquell regne llunyà i alegre del que tant havia sentit a parlar. Jordi, que així es deia, era un cavaller noble i valent, dels de debò. Estava disposat a anar on fos a lluitar en defensa dels desvalguts. Amb ben poca estona de rumiar-hi en va tenir prou per decidir-se: emprendria immediatament un viatge a l'encontre d'aquella bèstia. Estava decidit a donar-li mort, per alliberar aquell reialme de la seva maldat i permetre així la seva recuperació.

El viatge era llarg, i Jordi havia de creuar tota mena de paratges, ciutats, valls i muntanyes acompanyat pel seu inseparable cavall blanc. Però estava decidit a donar la seva vida, si calia, en defensa dels innocents habitants d'aquell país. Pràcticament no descansava ni menjava, i anava preguntant a la gent d'allà per on passava quin era el camí més ràpid per arribar al seu destí. Els dies passaven, i la distància s'anava escurçant. El moment de trobar-se amb el drac s'acostava. El cavaller Jordi era jove i, és clar, tenia por de morir. A les nits, quan no tenia més companyia que la del seu estimat cavall, solia plorar. Però sentia que Déu era amb ell, i ni la seva força ni la seva determinació no minvaven en el seu interior. Malgrat la fi més que probable que l'esperava a les urpes de la bèstia, no dubtava ni per un segon de la seva decisió. No podia fer res més que avançar.

Mentrestant, en el nostre petit regne, on la primavera no arribava i l'hivern s'hi feia gris i etern, s'esdevingué un fet que féu encara pitjor la pena dels seus habitants. En la rifa dels joves que havien de ser l'aliment del drac, la fortuna designà, entre d'altres nois i noies, a la princesa Cleodolinda: la més bonica, la més graciosa, l'encarnació de l'esperança de tot el poble. Els plors i crits esclataren per tota la vila en saber-se la notícia. Desenes de joves demanaren veure el Rei per oferir-se a morir a canvi d'ella, i feien cua a la porta del palau. El monarca els rebé, però no acceptà la seva proposta: la llei havia de valer igual per a tothom. Malgrat el dolor insuperable que patia en el seu cor, el Rei hagué d'acceptar el resultat de la rifa: el sacrifici de Cleodolinda, la seva única filla.

Durant els dies següents un enorme silenci s'apoderà del regne. Només se sentia el lleuger moviment del vent, els roncs i esbufecs llunyans del drac i els esfereïdors xiscles de terror de les seves víctimes. Cleodolinda resava nit i dia a la seva cambra. S'encomanà a Déu, tot poderós, i desitjà que la seva pròpia mort fos útil per a la resta de vilatans.

En arribar al cim de la última muntanya, el cavaller Jordi veié per primer cop el reialme on es dirigia. Al seu centre, la seva capital s'estenia vora l'inconfusible estany en forma de vuit. Havia arribat. A partir d'aquell moment, en el seu camí no deixà de trobar-hi rastres del drac: cases en runes, camps erms, boscos cremats i ossos rosegats per tot arreu. Quan la pudor li començava a ser difícil de suportar, arribà a l'estany. Des d'allà, el camí fins al catau del drac no tenia pèrdua. Fosquejava, i va decidir descansar a la nit i anar a trobar el drac el matí següent.

Aquella nit fou la més silenciosa de totes.

+ 6

A trenc d'alba, la princesa Cleodolinda, conscient que el seu dia havia arribat, es posà dempeus i, vestida amb el que havia de ser el seu vestit de noces, serenament, es dirigí cap a l'entrada del cau de la bèstia. Allà es quedà, dreta, amb la seva blanca mirada dirigida cap allà d'on sortien aquells roncs abominables, esperant el moment de ser devorada pel drac.

Allà estava, encara, quan el Cavaller hi arribà. La més gran de totes les sorpreses s'apoderà immediatament d'ambdós, en veure's. Es quedaren immòbils, tan sols mirant-se en silenci, durant un instant que els semblà etern. Per fi, ella digué, nerviosa:

- Noble cavaller, fugiu ara mateix! és a mi, i no a vós, a qui toca avui ésser nefast aliment d'aquesta immunda bèstia.

Jordi respongué:

- No temeu per mi, dolça princesa, doncs vinc de lluny amb un únic objectiu: donar mort al drac i alliberar-vos, a vós i al vostre poble, d'aquesta mort immerescuda.

La fera no els donà temps per a més paraules, doncs aparegué de sobte d'entre les roques, famolenc i desafiant. No avesat a trobar dos humans a la porta del seu cau, es quedà plantat per un moment. Jordi no ho dubtà, i l'escometé de seguida amb la seva llança. Una lluita ferotge es desencadenà entre ells. El drac es resistia amb força dels atacs del cavaller, i s'hi tornava amb fúria salvatge. Però l'ardit cavaller, molt hàbil amb la llança, donà l'estocada definitiva al drac, al coll, i el deixà malferit i immòbil. Després d'això, digué a la princesa:

- Lligueu al coll de la bèstia el vostre cinyell, i duguem-lo fins al poble, que ara és incapaç ja de fer mal a ningú.

La princesa ho féu així, i els dos junts arrossegaren la moribunda criatura fins a la plaça major de la vila. Allà es congregaren de seguida el Rei i tots els vilatans, els quals, aprofitant l'estat d'indefensió del drac, li donaren mort mitjançant totes les armes i eines que tenien a l'abast. Davant de tot el poble, el cos del drac s'esfumà i desaparegué per sempre. De la seva fosca sang, que quedà en terra, se'n formà un bassal. Del bassal en brotà un roser, i del roser una rosa vermella tan esplèndida com mai no se n'havia vista cap. La seva exquisida fragància semblà esborrar de cop la terrible fetor que durant mesos s'havia apoderat de tot el territori. Jordi, aleshores, collí la rosa i la oferí a la princesa, que l'acceptà emocionada en nom de tot el poble. En aquell mateix instant, de cop i volta, arribà la primavera al reialme: la primavera més esclatant, joiosa, acolorida i esperada de la història del país.

L'alegria i l'esperança havien tornat junts, aquell matí, de la mà del cavaller, a qui tothom aclamava i victorejava.

En un sol dia, assolellat com cap altre, els infants tornaren a jugar pels carrers, els adults tornaren a somriure i tothom s'abraçava, cantava i ballava més encara del que ho feien abans del malson. Estaven desitjosos de començar a treballar per recuperar tota l'esplendor perduda.

Aquella mateixa tarda, el Rei envià un missatger a trobar Sant Jordi i demanar-li que el vingués a veure. Aquest trobà el cavaller a la font, on netejava el seu preuat cavall blanc de la sang del drac que encara duia. De seguida es dirigiren a palau, on Sant Jordi es trobà amb el Rei.

- Cavaller Sant Jordi, us dono les gràcies, en nom de tot el poble, pel que heu fet per nosaltres a risc de perdre-hi la vostra vida -digué el monarca-. El vostre nom serà recordat amb devoció per sempre més en aquest reialme. Per altra banda, vull demanar-vos que us caseu amb Cleodolinda, que us quedeu aquí amb nosaltres i que regneu junts quan jo no hi sigui. Ho he consultat amb ella, i ho desitja tant com jo.

Sant Jordi es quedà en silenci, pensatiu, amb un posat greu, per una llarga estona. Després les llàgrimes li vingueren als ulls, i respongué:

- Noble Rei, jo no sóc més que un humil cavaller errant. L'aventura em crida i el meu cor m'empeny a posar en perill la meva vida constantment, pel bé dels altres. Ni sóc digne de

+ 7

Cleodolinda, ni podria fer-la feliç. Res no em dol més, creieu-me, que haver de rebutjar el vostre oferiment. Però ella val més que tot l'or del món, i trobarà, de ben segur, la persona que pugui estimar-la, comprendre-la i acompanyar-la feliçment tota la vida.

L'endemà al matí, tot el poble es reuní al voltant del cavaller, que deixava el poble amb el seu cavall blanc, per acomiadar-lo solemnement. Sant Jordi partia, i les llàgrimes brollaven dels ulls dels vilatans plens d'agraïment. La bèstia era morta. I el millor de tot: Cleodolinda era viva. I amb ella, l'esperança de tot un poble en un futur millor.

Sant Jordi (s. III d.C) fou un soldat al servei de l'exèrcit romà.

Fou martiritzat per negar-se a renegar de la seva fe cristiana.

Aquesta versió està basada en les anteriors de:

Iacopo da Varazze (s. XII)

Francesc de Sales Maspons i Labrós (s. XIX)

Joan Amades (s. XX)

PROJECTE

Duració i públic destinatari

La duració estimada del document final és d'uns 40 minuts. Per tant, es tracta d'un migmetratge. La pel.lícula va destinada a tots els públics a partir de 8 anys. Pretén ser atractiva per al públic adult, principal destinatari del treball, però els autors del guió s'assessoraran convenientment (veure Equip Humà) per tal que sigui perfectament accessible, i per tant atractiva també, per a infants i joves a partir de 8 anys.

Localitzacions

Amb la intenció de treure bon partit visual als bells paratges de la comarca, i donat que Banyoles mateix serà el centre de la producció, aquest curtmetratge es rodarà principalment al Pla de L'Estany i La Garrotxa. Per altra banda, es dóna el fet que en la primera versió escrita de la llegenda, la de Iacopo da Varazze (s. XII), la bèstia surt d'un enorme estany ben a la vora de Cilena (Líbia), localitat on transcorre l'acció. Altres localitzacions, sobretot naturals, seran a la comarca de l'Empordà. Es podrien rodar escenes urbanes a la ciutat de Girona.

Les localitzacions de rodatge del Pla de L'Estany seran, entre d'altres: Les Estunes (cau del drac), l'Estany i la ciutat de Banyoles (muralla i carrers del casc antic), exteriors d'edificis en runes (Crespià o Esponellà, entre d'altres), bosc de Can Morgat i església de Santa Maria de Porqueres.

A La Garrotxa, es rodaran escenes urbanes a Santa Pau i a Besalú, i escenes d'entorn natural al cim i a la falda de la Mare de Déu del Mont. A L'Empordà, es rodarà a Cadaqués, al Cap de Creus i a la desembocadura del Ter. A la ciutat de Girona es rodarà al nucli antic. També es localitzaran, almenys, dos espais de rodatge especials en qualsevol punt de Catalunya: un bosc cremat recentment i una antiga pedrera.

Música

La música serà escollida, arranjada i enregistrada expressament per la pel.lícula. S'escolliran peces o passatges musicals d'estampides medievals i peces trobadoresques. L'encarregat de la selecció i direcció serà Pau Marcos, expert en música antiga (veure "Equip Humà") i intèrpret professional de la viola de gamba.

Els grups que executaran la música són "Ensemble Athenea" i "Els Berros de la Cort" (veure "Equip Humà").

+ 8

Per al final, s'utilitzarà una peça interpretada per la cantant Maria Laffitte, enregistrada l'any 2006, poc abans del seu traspàs. Aquesta peça és "E-z ieu am tal qu'es bo e bell", poema escrit per Constança d'Aragó (1313-1346, casada amb Jaume III de Mallorca), i musicat per un trobador anònim. La lletra expressa l'enyorament d'una dona pel seu marit, que és a la guerra, i la por de que no torni.

Disseny de so

El so serà un aspecte tan cuidat com la imatge. És especialment important perquè és l'element que dóna pes real al personatge del drac. Es crearan múltiples efectes especials sonors, mitjançant softwares avançats d'edició, processament i sampling sonor. Es recrearan especialment i acuradament els seus xiscles, respiracions, roncs, soroll de masticació i deglució de carn i ossos, aleteig d'ales i vol, arrossegament per terra, esqueixament de troncs d'arbre, flamarades, etc.

Un altre element important en el disseny de so serà el silenci. Quan el regne va en declivi, especialment quan s'ha instaurat el costum-llei de sortejar les properes víctimes del drac, l'hivern es fa etern al reialme. És un clima molt silenciós el que hem de recrear, que transmet el fet que gairebé res no es mou, no hi ha vida. La gent té por de fer soroll, i viuen confinats a les seves cases tancades i barrades. Només se senten els roncs i crits del drac, els crits de les seves víctimes i un vent fred i molt lleuger. I cada setmana, els noms; el fatídic missatge en boca del missatger reial.

Efectes especials i efectes visuals digitals

Es recrearà, mitjançant animació digital en 3D, el naixement del roser en el bassal de sang. L'arribada de la primavera també serà recolzada per efectes digitals aplicats a la imatge, a més d'altres efectes d'il.luminació.

Caldrà, pel que fa al drac, crear fum -especialment a la porta del seu catau- i flamarades. Es recrearan alguns efectes mitjançant l'efecte croma, com ara l'ensorrament d'una teulada a la vora de persones.

S'utilitzarà una grua de 4 metres especialment fabricada per la càmera, i un sistema de politges per tal d'aconseguir efectes verticals de travelling.

També s'emprarà una càmera subaquàtica per a recrear l'espai d'on surt el drac: s'enregistraran plans al fons de l'estany.

Equip Humà

Arnau Olivé: el.laboració del projecte, adaptació, direcció, co-elaboració del guió, disseny de so. Enginyer d'Imatge i So per la

Universitat Ramon Llull (1999). Ha treballat com a enginyer de so en nombrosos àmbits. Ha cursat estudis de teatre i música i ha

desenvolupat continguts multimèdia per a infants.

Rita Molinero: Producció Executiva i Comunicació: Llicenciada en publicitat, ha treballat a Vitó amb Temporada Alta.

Noemí Piedras: co-elaboració del guió, supervisió de fotografia: Titulada en Direcció Cinematogràfica pel CECC

(Centre d'Estudis Cinematogràfics de Catalunya), ha treballat en diversos projectes com a ajudant de direccció, guionista

i script. També és titulada superior com a Tècnic de Laboratori de Diagnostic Clínic i en reparació i manteniment de

hardware.

Aniol Pla-Giribert: Càmera i direcció de Fotografia.

+ 9

Jordi Subirà Serinyà: actor. Graduat en Art Dramàtic per el Col·legi de Teatre de Barcelona. Any 2002, amb àmplia experiència

en teatre, cinema i televisió.

Jasmina Garcia: actriu. Graduada al Col.legi de Teatre de Bacelona Graduada en Art dramàtic al Col.legi del Teatre de Barcelona.

Ha estudiat també música, tècniques de circ i arts marcials. Tot i la seva joventut ja ha participat ja en més de cinc produccions teatrals

en l'àmbit català.

Ferran Frauca: actor. Ha participat en els munatges de Dagoll Dagom Mar i Cel, El Mikado, Poe, Boscos Endins i Aloma.

Fundador del Quartetto Da Cinque, ha dirigit diversos espectacles musicals i de text com A les muntanyes de la follia de H.P.

Lovecraft i L’ajudant de contable de Fernando Pessoa. Ha treballat com a ajudant de dirección de Konrad Zschiedrich en els

munatges del Talleret de Salt: Nit de Reis, L’hort dels cirerers i El Tartuf. Com a actor, ha participat en Els gegants de la muntanya en

el Teatre Lliure de Barcelona, Degustació en el Talleret de Salt, Una pensió anglesa de Josep Plà (El Galliner) i La bella Helena

d’Offenbach.

Ha estat 9 anys professor de veu a l´escola de teatre “El Galliner”.

P. Marcos: música i direcció musical. Pau Marcos Vicens. El juny del 2008 surt del CNSMD de Lyon amb un diploma superior

i havent aprofitat quatre anys d’estudis amb la Marianne Muller per la viola i d’altres mestres que marquen la seva vida musical. El seu

camp d’acció s’extén des dels repertoris medievals fins a les creacions contemporànies i les músiques improvisades. Impulsor del

projecte “RessonaAthenea” i del quartet de violes “les Fantaisistes”, col.labora regularment amb la Caravaggia, Ens. Correspondances,

Canto Coronato, Les Timbres, EVO i la cia. el Paller. Des de 2009 desenvolupa la seva activitat pedagògica com a professor de viola

da gamba al conservatori Isaac Albèniz de Girona i a l’Aula de Música Antiga que organitza aquest mateix centre.

Míriam Encinas: Música: Llicenciada en flauta de bec pel Conservatori del Liceu de Barcelona, ha dedicat tota la seva trajectòria

professional a la música antiga, medieval i barroca, col.laborant amb múltiples formacions, formant-se ininterrompudament i impartint

classes de música durant més de 8 anys.

Els Berros de la Cort: música i figuració. Els Berros de la Cort és una formació catalana única en el panorama de la música

medieval actual. L'original combinació de vents de doble canya, instruments de corda, percussions, cants i veus a l’uníson proven la

seva singularitat. Des de 1994, any de la primera actuació d'Els Berros de la Cort, el grup ha presentat diferents espectacles de carrer

de temàtica medieval –Músiques i llegendes de l'Europa Medieval, La farsa del nomenament dels Reis i L’enginy del Bruixot– amb la música com a

gran protagonista. Destaquen les actuacions a Viagem Medieval (Santa Maria da Feira –Portugal), Terra de Trobadors (Castelló

d’Empúries), Mercado Medieval (Ávila), Festival des Troubadours et Saltimbanques (Souvigny –França), Eivissa Medieval (Eivissa),

Gentse Feesten (Gent –Bèlgica), Feste Medievali (Offagna –Itàlia), Semana Cervantina (Alcalá de Henares) i Les Médiévales (Provins –

França). Els Berros de la Cort també han col·laborat en espectacles i produccions teatrals, musicals i de dansa d'altres companyies.

Alma Cubrae: Vestuari, efectes especials i figuració. Alma Cubrae és una companyia d'espectacles medievals i recreacions

històriques que ofereix espectacles, ambientacions, exposicions i activitats a ajuntaments, empreses, entitats i particulars. En les

representacions utilitzen vestuari de rigor històric o fantàstic, juntament amb tècniques d'esgrima medieval, per obtenir un major

realisme en la posada en escena. Alma Cubrae desenvolupa i fabrica íntegrament tot el material amb què treballa i produeix els

espectacles. També fabriquen material d'atrezzo, vestuari, i realitzen figuració per a companyies de teatre, espectacles, cinema, televisió

i reproduccions de peces històriques per museus.

Elena Martinell: Veu en off. Graduada en teatre a l'escola El Galliner i amb amplíssims estudis musicals i de cant, aquesta actriu es

dedica intensament al teatre i a l'òpera. S'encarregarà de la veu narrada en català, element important en la història.

Jafet Garcia: animació en 3D. Professional de la il.lustració, el disseny i la animació en 3D amb més de 15 anys de dedicació

exclusiva.

Maria Dolors Valls: assessoria lingüística. Filòloga catalana i professora de llengua i literatura catalana i castellana durant més de

30 anys, s'encarregarà de supervisar els textos dels diàlegs i narració.

+ 10

Calendari d'Execució

Octubre 2013: Estructuració del projecte. Documentació. Redacció del relat literari.

Redacció del guió literari. Plantejaments executius. Primers contactes amb col.laboradors.

Novembre 2013: Producció executiva. Localitzacions. Guió tècnic.

Desembre 2013: Càsting. Música: inici de la documentació musical i tria de peces musicals

històriques. Inici assajos. Planificació d'escenografia, vestuari i maquillatge.

Gener 2014: Vestuari. Assajos amb actors. Preparació de rodatge. Gestió de permisos de

rodatge. Coordinació de l'equip humà. Inici enregistrament de música. Enregistrament de la veu en

off.

Febrer 2014: Rodatge (primera quinzena). Muntatge de vídeo (segona quinzena). Muntatge

de so. Animacions 3D.

Març 2014: Fi muntatge de so. Disseny gràfic. Inici distribució.

Abril 2014: Inici distribució.

ALGUNS FETS HISTÒRICS

s. III. Vida de Sant Jordi. Podria haver estat un militar romà nascut al Pròxim Orient, convertit

al cristianisme i martiritzat per aquesta causa.

s. XII. Iacopo da Varazze narra la llegenda de Sant Jordi en la seva obra "La Llegenda Àuria".

És la primera versió escrita que es coneix de la història en què el cavaller salva una donzella matant

un drac. "La Llegenda Àuria" serà traduïda al català per Nolasc Rebull al segle XX.

1436. Sant Jordi és declarat patró nacional de Catalunya per les Corts Catalanes.

1840. S'inicia la celebració anual d'una fira de roses a Barcelona. Amb els anys, s'esdevé

tradicional la visita d'enamorats, promesos i matrimonis joves a la fira per comprar roses.

1877: Anna de Valldaura narra la seva versió de la llegenda, introduïnt-hi l'element de la rosa

naixent de la sang del drac, a "Sant Jordi i el Drac dels Tres Elements".

1926. Vicent Clavel Andrés, escriptor, proposa a la Cambra Oficial del Llibre la celebració del

naixement de Miguel de Cervantes amb una fira anual de llibres, per tal de promocionar l'activitat de

la indústria llibretera.

1930. El Dia del Llibre queda instaurat en la data de la mort de Miguel de Cervantes, 23

d'abril. Inicialment es celebrava només a Barcelona. La celebració del dia del llibre s'anà escampant

per la geografia catalana i més enllà.

+ 11

s XX. La societat catalana fa de la diada de Sant Jordi, 23 d'abril, un símbol de reivindicació

de la cultura catalana.

1995. La Unesco declara el 23 d'abril Dia Internacional del Llibre.

BIBLIOGRAFIA

IACOPO DA VARAZZE, a cura de Nolasc Rebull. "La Llegenda Àuria". Olot, 1976.

JOAN AMADES. "Costumari Català". Salvat, 1951.

NARCÍS SAYRACH i FATJÓ DELS XIPRERS, "El Patró Sant Jordi - Història, Llegenda,

Art". Generalitat de Catalunya, 1996.

CASAS CODINACH, Sònia. «Qui era Sant Jordi». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007,

p. 13. ISSN: 1695-2014

ANNA DE VALLDAURA. "Sant Jordi i el Drac dels Tres Elements". Tradicions Religioses de

Catalunya, 1877.

Article a "El País" sobre els orígens de la llegenda i el drac:

http://ccaa.elpais.com/ccaa/2012/04/20/catalunya/1334932232_513637.html

Vídeo de La Vanguardia explicant l'orígen del Dia del Llibre:

http://www.lavanguardia.com/cultura/20110427/54145993322/sant-jordi-mes-enlla-de-la-llegenda.html

Diada de Sant Jordi a Wikipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Dia_de_Sant_Jordi

Biografia de Sant Jordi i Llegenda de Sant Jordi a Wikipèdia:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Jordi - Llegenda_de_Sant_Jordi_i_el_drac

Biografia de Sant Jordi i Llegenda de Sant Jordi a Wikipèdia, versió anglesa:

http://en.wikipedia.org/wiki/Saint_George

Debat a TV3 sobre la llegenda de Sant Jordi:

http://www.tv3.cat/videos/4547411/La-llegenda-de-Sant-Jordi

CONTACTE Direcció: Arnau Olivé Valls - Tel. 609967507 orna117@gmail.com web del projecte: http://www.lallegendadesantjordi.cat