INFORMÀTICA1. Definició del terme informàtica-www.enciclopedia.cap : conjunt de ciències, técniques o activitats relacionades amb el tractament automatitzat de dades.- www.wikipedia.es . És la ciència aplicada que abasta l’estudi i aplicació del tractament automàtic de la informació, utilitzant sistemes computacionals, generalment implementats com dispositius electrònics. També està definida com el processament automàtic de la informació.- www.buscon.rae.es : Conjunt de coneixements científics que fan possible el tractament automàtic de la informació per mitjà d’ordinadors.

El terme informàtica es un neologisme format per les paraules informàtica i automàtica.

Les definicions de les diverses pàgines són semblants ja que el volen és definir el mateix terme però amb paraules diferents. I la definició de la wikipedia és mes extensa

2. Arees de coneixement de la informàtica.- Arquitectura i organització d’ordinadors: la arquitectura d’ordinadors és un model i una descripció funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per a diverses parts d'un ordinador, amb especial interès en la forma en què la unitat central de procés treballa internament i accedeix a les adreces de memòria.-Sistemes operatius: és un programari que actua d'interfície entre els dispositius de maquinari i el ogramari usat per l'usuari per utilitzar un ordenador.-Estructures discretes: les estructures discretes son las matemàtiques de la informàtica.- Programació: la programació és només una de les etapes del procés de desenvolupament de programari. Els models de desenvolupament de programari dels aborda una disciplina específica del camp de la informàtica.- Llenguatges de programació: és una llengua artificial dissenyat per expressar computacions que poden ser portades a terme per màquines com els ordinadors - Algorismes i complexitat: conjunt prescrit d’instruccions o regles ben definides, ordenades i finites que permeten realitzar una activitat mitjançant passos successius que no generin dubtes a qui l’executi .- Xarxes d'ordinadors: és un conjunt d'equips connectats per mitjà de cables, senyals, ones o qualsevol altre mètode de transport de dades, que comparteixen informació, recursos, serveis, etc...- Ciència computacional: és la ciència aplicada que abasta l'estudi i aplicació del tractament automàtic de la informació, utilitzant sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electrònics - Sistemes intel·ligents i intel·ligència artificial: és un programa de computació que reuneix característiques i comportaments assimilables de la intel·ligència humana o animal.

- Gràfics i visualització: és el nom donat a qualsevol imatge generada per un ordinador- Enginyeria de programari: és la disciplina o àrea de la informàtica que ofereix mètodes i tècniques per desenvolupar i mantenir programari de qualitat.- Sistemes d'informació i gestió d'informació:és un conjunt d'elements orientats al tractament i administració de dades i informació, organitzats i preparats per al seu posterior ús, generats per cobrir una necessitat - Gràfics i visualització: és el nom donat a qualsevol imatge generada per un ordenador.

3. Història de la informàtica. Història de la computacióEls ordinadors són l'epicentre de les nostres vides. Estan en els nostres escriptoris, en les nostres butxaques i encara en els taulers dels nostres actuacions. Les fem servir per treballar, per jugar, per a l'educació i per ordenar dades. I sabem que els ordinadors han calat profund en la cultura popular quan Turner Broadcasting ha fet una pel·lícula sobre elles anomenada "Els pirates de Silicon Valley".Però, com la raça humana a evolucionat a una espècie tecnofílica? Les opinions varien d'extrem a extrem. Alguns diuen que va ser Apple quan el 1984 va introduir la MacIntosh - "La computadora per a la resta de nosaltres" - Altres diuen que va començar abans, amb la primera PC d'IBM. Alguns acadèmics apunten a 1975 amb l'aparició d'un kit d'ordinador per Altair a la portada "Popular Electronics". Aquest moviment va llançar una petita empresa de programadors anomenada Microsoft ...Realment no és cap d'aquestes coses. Avui dia quan mengem RAM en l'esmorzar i ens trasllada en un commutador DSL cada matí, sabem que la computació va començar molt abans, al voltant de l'any 20,000 AC, de fet. Hem depès per molt temps d'aparells que fan càlculs i altres treballs que el nostre cervell ho faria amb gran esforç.

Primera Generació de Computadors.En aquesta generació hi havia una gran desconeixement de les capacitats de les computadores, ja que es va realitzar un estudi en aquesta època que va determinar que amb vint ordinadors es saturaria el mercat dels Estats Units en el camp de processament de dades. Aquesta generació abasto la dècada dels cinquanta. I es coneix com la primera generació. Aquestes màquines tenien les següents característiques:

• Aquestes màquines estaven construïdes per mitjà de tubs de buit.• Eren programades en llenguatge de màquina.En aquesta generació les màquines són grans i costoses (d'un cost aproximat de cent de milers de dòlars).

El 1951 apareix la UNIVAC (NIVersAl Computer), va ser la primera computadora comercial, que disposava de mil paraules de memòria central i podien llegir cintes magnètiques, es va utilitzar per processar el cens de 1950 als Estats Units. En les dues primeres generacions, les unitats d'entrada utilitzaven targetes perforades, represes per Herman Hollerith (1860 - 1929), que a més va fundar una companyia que amb el pas del temps es coneixeria com IBM (International Bussines Machines).Després es va desenvolupar per IBM l'IBM 701 de la qual es van lliurar 18 unitats entre 1953 i 1957. Posteriorment, la companyia Remington Rand fabricar el model 1103, que competia amb la 701 en el camp científic, de manera que la IBM desenvolupament la 702, la qual va presentar problemes en memòria, a causa de això no va durar en el mercat.La computadora més reeixida de la primera generació va ser la IBM 650, de la qual es van produir diversos centenars. Aquest ordinador que usava un esquema de memòria secundària anomenat tambor magnètic, que és l'antecessor dels discos actuals. Altres models d'ordinador que es poden situar en els inicis de la segona generació són: la UNIVAC 80 i 90, les IBM 704 i 709, Burroughs 220 i UNIVAC 1105.

Segona Generació de Computadors.A prop de la dècada de 1960, els ordinadors seguien evolucionant, es reduïa la seva grandària i creixia la seva capacitat de processament. També en aquesta època es va començar a definir la forma de comunicar-se amb les computadores, que rebia el nom de programació de sistemes. Les característiques de la segona generació són les següents:• Estan construïdes amb circuits de transistors.• Es programen en nous llenguatges anomenats llenguatges d'alt nivell.En aquesta generació els ordinadors es redueixen de mida i són de menor cost. Apareixen moltes companyies i els ordinadors eren força avançades per a la seva època com la sèrie 5000 de Burroughs i la ATLAS de la Universitat de Manchester.Algunes d'aquestes computadores es programaven amb cintes perforades i altres més per mitjà de cablejat en un tauler. Els programes eren fets a mida per un equip d'experts: analistes, dissenyadors, programadors i operadors que es manejaven com una orquestra per resoldre els problemes i càlculs demanats per l'administració. L'usuari final de la informació no tenia contacte directe amb les computadores. Aquesta situació en un principi es va produir en les primeres computadores personals, ja que es requeria saber "programar" (alimentar instruccions) per obtenir resultats, per tant el seu ús estava limitat a aquells audaços pioners que agradaran de passar un bon nombre d'hores escrivint instruccions , "corrent" el programa resultant i verificant i corregint els errors que apareguessin. A més, per no perdre el "programa" resultant calia "guardar" (emmagatzemar) en una gravadora de astte, ja que en aquesta època no hi havia disquets i molt menys discs durs per a les PC, aquest procediment podia prendre de 10 a 45 minuts , segons el programa. El panorama es va modificar totalment amb l'aparició de les computadores personals amb millori circuits, més memòria, unitats de disc flexible i sobretot amb l'aparició de programes d'aplicació general on l'usuari compra el programa i es posa a treballar.Apareixen els programes processadors de paraules com el cèlebre Word Star, la impressionant full de càlcul (spreadsheet) VisiCalc i altres més que de la nit al dia

canvien la imatge de la PC. El sortware comença a tractar d'arribar al pas del maquinari. Però aquí apareix un nou element:L'usuari dels ordinadors va canviant i evolucionant amb el temps. D'estar totalment desconnectat a elles en les màquines grans passa la PC a ser peça clau en el disseny tant del maquinari com del programari. Apareix el concepte de human interfície que és la relació entre l'usuari i l'ordinador. Es parla llavors de maquinari ergonòmic (adaptat a les dimensions humanes per reduir el cansament), dissenys de pantalles antireflectant i teclats que descansin la nina. Pel que fa al programari s'inicia una veritable carrera per trobar la manera en què l'usuari passi menys temps capacitant i entrenant i més temps produint. Es posen a l'abast programes amb menús (llistes d'opcions) que orienten en tot moment a l'usuari (amb el consegüent avorriment dels usuaris experts), altres programes ofereixen tota una artilleria de tecles de control i tecles de funcions (dreceres) per efectuar tota sort d'efectes en el treball (amb la consegüent desorientació dels usuaris novells). S'ofereixen un sens fi de cursos prometent que en poques setmanes fan de qualsevol persona un expert en els programes comercials. Però el problema "constant" és que cap solució per a l'ús dels programes és "constant". Cada nou programa requereix aprendre nous controls, nous trucs, nous menús. Es comença a sentir que la relació usuari-PC no està d'acord amb els desenvolupaments de l'equip i de la potència dels programes. Cal una relació amistosa entre l'usuari i la PCEls ordinadors d'aquesta generació van ser: la Philco 212 (aquesta companyia es va retirar del mercat el 1964) i la UNIVAC M460, la Control Data Corporation model 1604, seguida per la sèrie 3000, la IBM va millorar la 709 i va treure al mercat la 7090, la National Cash Register va començar a produir màquines per a procés de dades de tipus comercial, va introduir el model NCR 315.La Ràdio Corporation of America va introduir el model 501, que manejava el llenguatge COBOL, per a processos administratius i comercials. Després va sortir al mercat la RCA 601.

Tercera generació de Computadors.Amb els progressos de l'electrònica i els avenços de comunicació amb els ordinadors en la dècada dels 1960, sorgeix la tercera generació de les computadores. S'inaugura amb la IBM 360 l'abril de 1964. Les característiques d'aquesta generació van ser les següents: - La seva fabricació electrònica està basada en circuits integrats. El seu maneig és per mitjà dels llenguatges de control dels sistemes operatius.La IBM produeix la sèrie 360 amb els models 20, 22, 30, 40, 50, 65, 67, 75, 85, 90, 195 que utilitzaven tècniques especials del processador, unitats de cinta de nou canals, paquets de discos magnètics i altres característiques que ara són estàndards (no tots els models usaven aquestes tècniques, sinó que estava dividit per aplicacions).El sistema operatiu de la sèrie 360, es va dir US que comptava amb diverses configuracions, incloïa un conjunt de tècniques de maneig de memòria i del processador que aviat es van convertir en estàndards.El 1964 CDC va introduir la sèrie 6000 amb l'ordinador 6600 que es va considerar durant alguns anys com la més ràpida.En la dècada de 1970, la IBM produeix la sèrie 370 (models 115, 125, 135, 145, 158, 168). UNIVAC competeix són els models 1108 i 1110, màquines a gran escala, mentre que CDC produeix la seva sèrie 7000 amb el model 7600. Aquestes computadores es caracteritzen per ser molt potents i veloços.

A finals d'aquesta dècada la IBM de la seva sèrie 370 produeix els models 3031, 3033, 4341. Burroughs amb la seva sèrie 6000 produeix els models 6500 i 6700 d'avançat disseny, que es van reemplaçar per la seva sèrie 7000. Honey - Well participa amb el seu ordinador DPS amb diversos models.A mitjans de la dècada de 1970, apareixen en el mercat les computadores de grandària mitjana, o minicomputadores que no són tan costoses com les grans (anomenades també com mainframes que significa també, gran sistema), però disposen de gran capacitat de processament. Algunes minicomputadores van ser les següents: la PDP - 8 i la PDP - 11 de Digital Equipment Corporation, el VAX (Virtual Address eXtended) de la mateixa companyia, els models NOVA i ECLIPSI de Data General, la sèrie 3000 i 9000 de Hewlett - Packard amb diversos models el 36 i el 34, la Wang i Honey - Well-Bull, Siemens d'origen alemany, la ICL fabricada a Anglaterra. A la Unió Soviètica es va utilitzar la US (Sistema Unificat, Ryad) que ha passat per diverses generacions.

Quarta Generació de Computadors.Aquí apareixen els microprocessadors que és un gran avenç de la microelectrònica, són circuits integrats d'alta densitat i amb una velocitat impressionant. Les microordinadors amb base a aquests circuits són extremadament petites i barates, per la qual cosa el seu ús s'estén al mercat industrial. Aquí neixen els ordinadors personals que han adquirit proporcions enormes i que han influït en la societat en general sobre l'anomenada "revolució informàtica".El 1976 Steve Wozniak i Steve Jobs inventen la primera ordinador de d'ús massiu i més tard formen la companyia coneguda com l'Apple que va ser la segona companyia més gran del món, precedida tan sols per IBM, i aquesta per la seva part és encara de les cinc companyies més grans del món.El 1981 es van vendre 800000 ordinadors personals, al següent va pujar a 1.400.000. Entre 1984 i 1987 es van vendre al voltant de 60 milions d'ordinadors personals, de manera que no queda dubte que el seu impacte i penetració han estat enormes. Amb el sorgiment de les computadores personals, el programari i els sistemes que amb elles de manegen han tingut un considerable avanç, perquè han fet més interactiva la comunicació amb l'usuari. Sorgeixen altres aplicacions com els processadors de paraula, els fulls electròniques de càlcul, paquets gràfics, etc. També les indústries del Programari de les computadores personals creix amb gran rapidesa, Gary Kildall i William Gates es van dedicar durant anys a la creació de sistemes operatius i mètodes per aconseguir una utilització senzilla dels microordinadors (són els creadors de CP / M i dels productes de Microsoft).No tot són microordinadors, pel seu lloc, les minicomputadors i els grans sistemes continuen en desenvolupament. De fet les màquines petites sobrepassaven per molt la capacitat dels grans sistemes de 10 o 15 anys abans, que requerien d'instal·lacions costoses i especials, però seria equivocat suposar que les grans ordinadors han desaparegut, per contra, la seva presència era ja ineludible a pràcticament totes les esferes de control governamental, militar i de la gran indústria. Les enormes ordinadors de les sèries CDC, CRAY, Hitachi o IBM per exemple, eren capaços d'atendre a diversos centenars de milions d'operacions per segon.

Cinquena Generació de Computadors.En vista de l'accelerada marxa de la microelectrònica, la societat industrial s'ha donat a la tasca de posar també a aquesta altura el desenvolupament del programari i els sistemes amb què es manegen els ordinadors. Sorgeix la competència internacional pel domini del mercat de la computació, en la qual es perfilen dos líders que, tanmateix, no han pogut assolir el nivell que es desitja: la capacitat de comunicar-se amb l'ordinador en un llenguatge més quotidià i no a través de codis o llenguatges de control especialitzats.Japó va llançar el 1983 l'anomenat "programa de la cinquena generació d'ordinadors", amb els objectius explícits de produir màquines amb innovacions reals en els criteris esmentats. I en els Estats Units ja està en activitat un programa en desenvolupament que persegueix objectius semblants, que es poden resumir de la següent manera: • Processament en paral·lel mitjançant arquitectures i dissenys especials i circuits de gran velocitat. • Maneig de llenguatge natural i sistemes d'intel·ligència artificial.El futur previsible de la computació és molt interessant, i es pot esperar que aquesta ciència segueixi sent objecte d'atenció prioritària de governs i de la societat en conjunt.

- Cronologia* 3.500 a.C. (Babilònia): S'inventa el Àb ac "servia per a representar números en el sistema decimal i explicar.* 1300 Àbac xinès.* 1642 Blaise Pascal (1623-1662) inventa la "màquina aritmètica de Pascal", capaç de sumar i operar amb 5 dígits.* 1671 Gottfried Wilhelm von Leibnitz (1646-1716) inventa la "calculadora universal", podia sumar, restar, multiplicar, dividir i extreure arrels quadrades.* 1822 Charles Babbage (1792-1871) presenta un projecte de "màquina diferencial", capaç de calcular polinomis. Malauradament no va arribar a construir-se.* 1833 Charles Babbage (1792-1871) presenta la "màquina analítica", capaç de realitzar totes les operacions matemàtiques i de Pograma mitjançant targetes de cartró perforat.* 1854 George Boole (1785-1873) va desenvolupar la "Teoria de l'àlgebra de Boole" que va permetre el desenvolupament de l'àlgebra binària. Es considera el pilar de l'electrònica de commutació i de l'electrònica digital actual.* 1886 Herman Hollerith (1860-1929) inventa la "Màquina Censadora o Tab" utilitzada per emmagatzemar la informació de les persones censades. Sistemabasat en targetes perforades.* 1935 IBM desenvolupa el "IBM 601" i la "màquina d'escriure electrònica".* 1936 Alan M. Turing crea la "Màquina de Turing" capaç de resoldre tot tipus de problemes amb solució algorísmica* 1938 William Hewlett i David Packard funden Hewlett Packard. Konrad Zuse (1910 -) inventa la "V-1", posteriorment coneguda com "Z1". Es tractava d'una calculadora programable en sistema binari.* 1940 Howard H. Aiken (1900-1973) va desenvolupar la idea de Babbage en col.laboració amb tècnics d'IBM. El resultat de les seves investigacions va

donar lloc al "ASCC" (Automatic Sequence Controlled Calculator) coneguda com "Harvard Mark 1". Era capaç de sumar dos nombres en menys de 1 seg. i de multiplicar en 2 seg. Konrad Zuse ( 1910- ) desarolla la ” V2 “, después pasó a llamarse ” Z2 “.* 1941 Konrad Zuse inventa la "V3", posteriorment coneguda com "Z3". Va ser la primera calculadora programable per fer operacions.* 1942 John Vicent Atanasoff i Clifford Berry desenvolupen la màquina "ABC" (Atanasoff Berry Computer) la primera màquina de calcular digital, totalment electrònica. Tenia una velocitat de rellotge de 60 Hz.* 1945 Crace Murray Hopper descobreix el primer "bug" en un ordinador mentre treballava en un prototip del Mark II.* 1946 John W. Mauchly i John Presper Eckert desenvolupen el "Eniac" (Electronic numeric Integrator And Calculator). Una màquina construïda a base de vàlvules de buit, substituint els relés, aconseguint major rapidesa en resolució de problemes. Tenia una velocitat de rellotge de 100 Hz.* 1951 John W. Mauchly crea el "Univac-1". Primer ordinador posat a la venda. La nit de les eleccions dels EUA (4 novembre 1952), la CBS News va utilitzar el Univac-1 per fer una predicció sobre qui seria el guanyador de les eleccions presidencials: Eisenhower o Stevenson.* 1952 John Von Neumann, amb el "Edvac" (Electronic Discret Variable Automatic Computer) concep una màquina predecessora dels ordinadors moderns. L'Edvac utilitzava aritmètica binària i permetia treballar amb un programa emmagatzemat.* 1954 IBM desenvolupa el "IBM 650", primer ordinador produït per vendre en grans quantitats.* 1954 En Earl Masterson es dissenya la impressora "Uniprinter" capaç d'imprimir 600 línies per minut.* 1956 IBM presenta el "305 Ramac". S'inicia l'era del disc magnètic com a mitjà d'emmagatzematge.* 1957 John Backus, i els seus companys d'IBM, creen el lenguje de programació "Fortran" (Formula Translator).* 1957 Kenneth Olsen funda Digital Equipment Corporation.* 1958 Gràcies al desenvolupament de telèfon mòdem, Bell Labs aconsegueix que les línies de telèfon transmetin informació binària.* 1959 Xerox presenta la 1a copiadora. Texas Instruments anuncia el descobriment del circuit integrat.* 1960 DEC anuncia el "PDP-1", un ordinador comercial amb pantalla integrada. Un equip format per fabricants d'ordinadors i el Pentàgon desenvolupa el llenguatge de programació "Cobol" (Common Business Oriented Language).* 1961 IBM llança la "Sèrie 1400". Segons la revista "Datamation" quan comença a introduir aquesta sèrie d'IBM abasta el 81,2% del mercat d'ordinadors.* 1963 S'introdueix "ASCII" (American Standard Code for Information Interchange), un codi que permet l'intercanvi d'informació entre màquines de diferents fabricants.* 1964 Dough Engelbart inventa el ratolí. IBM crea el "Sistema 360", format per sis ordinadors i 40 perifèrics que podien treballar en conjunt. Thomas Kurtz i John Kemeny desenvoluparan el llenguatge de programació "Basic".* 1968 Robert Noyce i Gordon Moore funden Intel Corporation.

* 1969 Kenneth Thompson i Dennis Ritchie, de AT & T Bell Laboratories, creen el sistema operatiu "Unix". 'introdueix l'standart "RS-232-C" per a intercanvi d'informació entre ordinadors i perifèrics.* 1971 Intel crea el processador "4004", un processador de 4 bits, a 108 Khz, que feia 60.000 operacions i integrava 2.300 transistors.* 1972 Es fan populars les calculadores portàtils.* 1973 Gary Kildall presenta un sistema operatiu simple per a ordinadors personals, basat en el llenguatge PL / M, conegut amb el nom 2 CP / M "(Control Program Monitor).* 1974 Intel presenta el processador "8080", un processador de 8 bits, a 2 Mhz, que integrava 6.000 transistors. Brian Kernighan i Dennis Ritchie creen el llenguatge de programació "C"* 1975 Bill Gates i Paul Allen concedeixen llicència del seu programa "Basic" per al PC Altair. Es tracta d'un dels primers programes dissenyat per a PC que ha tingut més repercussió.* 1976 Steve Wozniak i Steve Jobs van crear l'ordinador "Apple I".* 1977 Apple Computer presenta "Apple II".* 1978 Intel crea el processador "8086" de 16 bits.* 1981 IBM presenta "IBM PC" (Personal Computer). Es van vendre més de 45.000 unitats en els primers 4 mesos. Microsoft presenta “MS-DOS” (Microsoft Disk Operating System) un programa bàsic per al nou IBM PC.

- Avenços tecnològics

Bateries de llarga durada per a portàtils: El sistema d'Intel estalvia energia, per exemple, fent una captura de la pantalla que esteu llegint l'usuari i guardant en una memòria intermèdia. Aixi, en comptes d’actualitzar cada cert temps la pantalla, manté la mateixa imatge fins que la persona polsa una tecla o mou el ratolí Igualment, el ratolí i el teclat es mantenen en hibernació fins a ser utilitzats.Pantalles que són resistents a la brutícia: Un segon recobriment per fer que les pantalles fossin resistents a la brutícia incrementava molt els costos i el temps de fabricació, però ara un únic recobriment serveix per a totes dues coses, assenyala LG.Philips.

Nou microprocessador d’Intel Penryn: Intel ha reemplaçat els dielèctrics de porta, fets prèviament de diòxid de silici, per un material basat en el metall hafni. El compost basat en hafni és un material amb un K elevat, el que fa referència a la seva constant dielèctrica, i la seva capacitat per emmagatzemar energia elèctrica és més gran que la del diòxid de silici.

Comença la fabricació d'ordinadors per 100 dòlars: La màquina no disposa de peces mòbils i es pot mantenir amb facilitat. Compta amb una pantalla que permet la lectura amb llum solar, de manera que els nens puguin utilitzar el portàtil en espais exteriors, i un element fonamental per a zones amb escàs accés a l'electricitat: el seu consum energètic és mínim i es pot carregar amb una àmplia varietat de dispositius, inclosos panells solars.

Ordinador de butxaca de Nokia amb GPS: A primera vista es podria comparar l'N810 amb l'iPhone d'Apple, però el N810 no és un telèfon: només pot connectar amb

la xarxa de telefonia indirectament, a través d'una connexió sense fils a un telèfon amb Bluetooth. En realitat, el dispositiu s'enquadra en la categoria d'ordinadors ultraportàtils, dispositius molt més lleugers que els portàtils però amb capacitats similars. La mida és una d eles avantatges del N810: tot i ser una mica més gran que molts telèfons intel·ligents, cap perfectament en una butxaca.

El disc dur de major emmagatzematge: l'empresa ha aconseguit reduir la mida del capçal de lectura-escriptura d'un disc dur perquè sigui 2000 vegades més petita que l'amplada d'un cabell humà. Aquest diminut capçal pot llegir densitats majors de dades emmagatzemades al disc Segons Hitachi, aquest avanç impulsarà la "era del terabyte", en la qual es podran emmagatzemar més d'un milió de cançons en un disc de 4Tb.

Màquines capaços de conversar: durant una conversa, les paraules es converteixen en dades, explica Spring. SILVIA agafa aquests conceptes i els barreja amb altres dades conceptuals emmagatzemats en la memòria a curt termini (informació de la conversa actual) o en la memòria a llarg termini (informació emmagatzemada durant anteriors sessions d'entrenament). A continuació, SILVIA torna a transformar els conceptes resultants a llenguatge humà De vegades, el programari pot fer que s'executin programes en un ordinador o realitzar altres tasques requerides per a interactuar amb el món exterior Per exemple, podeu desar un arxiu, realitzar una consulta en un motor de cerca o enviar un e-mail.

Memòria hologràfica regravable: La tecnologia aprofita una adaptació evolutiva del microbi Halobacterium salinarum, que produeix una proteïna de membrana fotosensible quan la concentració d'oxigen és molt baixa. La proteïna, anomenada bacteriorhodopsina, ajuda l'organisme a convertir la llum solar en energia. Una vegada que la proteïna absorbeix la llum, passa per una sèrie d'estats químics, allibera un protó i finalment s'esborra a si mateixa.

Un joc de llum ajuda a l’avenç de la informàtica quàntica: Un canvi en la polarització dels làsers obliga els parells d'àtoms de rubidi a unir-se, el que fa que comencin a intercanviar informació quàntica codificada en la direcció dels seus espins. "Els estats dels espins es veuen obligats a intercanviar a mesura que el temps avança", assenyala el membre de l'equip Benjamin Brown, del Joint Quantum Institute en Gaithersburg, Maryland Això deixa els àtoms "enredats" en un estat compartit en què mesurar un espín afecta el resultat del mesurament del segon. La manipulació de l'embolic és un element fonamental de la informàtica quàntica. Brown denomina a aquests últims experiments "una prova de principis, que demostra que és possible realitzar l'operació bàsica d'una porta lògica quàntica".

Nova innovació làser accelera els discs durs: nou mètode que permet utilitzar els polsos ultraràpids de la llum polaritzada per escalfar diverses zones d'un disc dur, a més d'utilitzar aquesta mateixa llum per canviar la polaritat d'aquestes zones. Segons un informe publicat a l'revista Science, la polaritat del medi d'emmagatzematge del disc s'inverteix en invertir la polaritat dels polsos làser.Protecció de routers davant atacs de hackers: creen la pàgina web que conté el codi maliciós. Després, quan l'usuari visualitza la pàgina, el codi executat en el navegador utilitza la tècnica coneguda com CSRF (Cross Site Request Forgery) i accedeix al router de l'usuari fent ús de la contrasenya de fàbrica, explica Zulfikar

Ramzan, investigador principal de Symantec, al blog de respostes de seguretat de la companyia.

Ordinador que no requereix electricitat: un ordinador d'aquest tipus seria molt més gran que un PC i unes mil vegades més lent. No obstant això, segons els seus dissenyadors, podria conduir a una tecnologia microfluídica millorada per a l'anàlisi químic. Manu Prakash i Neil Gershenfeld, del Center for Bits and Atoms del MIT, van crear el dispositiu gravant canals del voltant d'1 micron d'ample en el silici. A continuació, van utilitzar bombolles de nitrogen en aigua.

per a representar els bits d'informació fluint pels canals Aquests canals estan dissenyats per realitzar funcions bàsiques de tipus booleà. A més, poden emmagatzemar informació en forma de bombolles atrapades en una de les dues cavitats connectades.

Internet arriba a zones rurals de la Xina: El GX-2 està basat en un processador MIPS de 400MHz de Raça Microelectrònics i compta amb 128MB de DRAM DDR, un port USB 2.0, un adaptador de xarxa ethernet de 10/100M bps i una targeta de memòria SD de 1 GB per emmagatzemar les dades A més, el programari inclourà una versió del sistema operatiu Linux o FutureAlpha (sistema operatiu desenvolupat a la Xina), un navegador web, un diccionari de Xinès-Anglès, un calendari per a gestionar cites, etc.

L’ordinador portàtil més barat: Només una politja amb un cordill substituirà la maneta Un minut tirant genera 10 minuts d'electricitat A més, la pantalla canvia de color a blanc i negre per a una bona visualització amb llum directa del sol, una característica no disponible en portàtils 100 vegades més cars.

Noms clau

Konrad Zuse: Konrad Zuse (22 juny 1910 - 18 de desembre de 1995) va ser un enginyer alemany i un pioner de la computació. El seu èxit més destacat va ser acabar la primera computadora controlada per programes que funcionava, la Z3 el 1941. Aquesta pot ser que hagi estat la "primera computadora", encara que hi ha discrepàncies en aquest sentit doncs, si es consideren algunes subtileses, com per exemple que la màquina de Zuse no era de propòsit general, potser no ho sigui. També va dissenyar un llenguatge de programació d'alt nivell, el Plankalkül, suposadament en 1945, encara que va ser una contribució teòrica, ja que el llenguatge no es va implementar en la seva vida i no va tenir cap influència directa en els primers llenguatges desenvolupats. També va fundar la primera companyia d'ordinadors el 1946 i va construir la Z4, que es va convertir en 1950 en la primera computadora a ser comercialitzada. A causa de la Segona Guerra Mundial, el treball inicial de Zuse va passar desapercebut fora d'Alemanya. Possiblement la primera influència documentada de Zuse en una companyia estrangera va ser l'adquisició de patents per part d'IBM el 1946.

Bill Gates: William Henry Gates III (nascut el 28 d'octubre de 1955), més conegut com Bill Gates, és un empresari i filantrop nord-americà, cofundador de l'empresa de programari Microsoft, productora del sistema operatiu per computadores personals més utilitzat en el món, Microsoft Windows. Està casat amb

Melinda Gates, i tots dos tenen el lideratge de la Fundació Bill i Melinda Gates, dedicada a reequilibrar oportunitats en salut i educació a nivell local, especialment a les regions menys afavorides, raó per la qual han estat guardonats amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional 2006. És el segon home més ric del món segons la revista Forbes (2010) amb una fortuna de 53 mil milions de dòlars.

Paul Allen: Paul Allen (21 de gener de 1953). És un empresari nord-americà. Al costat de Bill Gates és fundador de Microsoft.Va néixer a Seattle, estat de Washington. Des dels 14 anys va començar a ser un gran entusiasta dels ordinadors. Allen va anar a la Washington State University, encara que la va deixar als 2 anys juntament amb Bill Gates per dedicar-se a escriure programari comercial per als nous ordinadors personals.Van fundar Microsoft (inicialment "Micro-Soft", el guió va ser eliminat un any més tard) a Albuquerque, Nou Mèxic, el 1975, i van començar venent un intèrpret del llenguatge BASIC. Allen va formar part decisiva en un tracte de Microsoft per comprar un sistema operatiu anomenat QDOS per 50.000 dòlars. D'aquesta manera, Microsoft va poder complir amb el seu contracte per subministrar el sistema operatiu per als nous PC d'IBM. Va ser el principi d'un notable i constant creixement per a la nova companyia exitosa.Allen es va veure obligat a renunciar a Microsoft el 1983 després d'haver-li estat diagnosticada la malaltia de Hodgkin, la qual va superar després de molts mesos de tractament de radioteràpia i un trasplantament SDF de medul·la òssia.Va tornar a Microsoft el 1990, ocupant una posició directiva, i aquest mateix any va crear Vulcan Ventures, un fons de capital de risc especialitzat en serveis de cable i banda ampla. Ara per ara, Paul Allen participa en més de 140 companyies, entre les quals destaquen Priceline, Dreamworks, Go2Net, Oxygen i Metricom.

Steve Jobs: Steven Paul Jobs (n. 24 febrer 1955 a San Francisco, Califòrnia, Estats. Units) És un famós empresari i informàtic nord-americà, president d'Apple Inc i màxim accionista individual de The Walt Disney Company. És una de les més importants figures de la indústria de la computació i l'entreteniment digital. l costat del cofundador d'Apple, Steve Wozniak, Jobs va ajudar a la popularització de l'ordinador personal a finals dels anys 70. Va ser un dels primers a entreveure el potencial dels sistemes de Interfície Gràfica d'Usuari (GUI).Després de tenir problemes amb la cúpula directiva de l'empresa que ell mateix va fundar, Jobs va ser acomiadat d'Apple Computer el 1985, tornant a la companyia el 1997, on és director executiu des de llavors.

Steve Wozniac: Stephen Gary Wozniak (nascut el 11 d'agost de 1950) és un enginyer electrònic nord-americà convertit en filantrop. Els seus invents i màquines estan reconeguts com a grans contribucions a la revolució de l'ordinador personal en els anys setanta. Wozniak va fundar Apple Computer juntament amb Steve Jobs i Ronald Wayne el 1976 i va crear els ordinadors Apple I i Apple II a mitjans dels anys setanta, s'afirma que Steve Jobs i Wozniak són també els pares de l'era PC. L'Apple II es va convertir en l'ordinador millor venut dels anys setanta i inicis dels vuitanta, i és sovint reconegut com el primer ordinador personal popular. Wozniak té diversos sobrenoms, com «(El) Woz» i «Mag de Woz». Aquest últim és també el nom d'una companyia que ell va fundar. Woz és també conegut pel seu caràcter introvertit, i troba el seu nivell de celebritat una mica molest.

4. HARDWARE I SOFTWAREa) La CPULa unitat central de processament o CPU (pel acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component del ordinador i altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen la característica fonamental de l'ordinador digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats en els ordinadors de qualsevol temps, juntament amb l'emmagatzematge primari i els dispositius d'entrada / sortida. Es coneix com microprocessador el CPU que és manufacturat amb circuits integrats. Des de mitjans dels anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip s'han reemplaçat quasi totalment tot tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat normalment a tots els microprocessadors.L'expressió "unitat central de procés" és, en termes generals, una descripció d'una certa classe de màquines de lògica que poden executar complexos programes d'ordinador. Aquesta àmplia definició pot fàcilment ser aplicada a molts dels primers ordinadors que van existir molt abans que el terme "CPU" estigués a ampli ús. No obstant això, el terme en si mateix i el seu acrònim han estat en ús en la indústria de la informàtica com a mínim des del principi dels anys 1960. La forma, el disseny i la implementació dels CPU ha canviat dràsticament des dels primers exemples, però la seva operació fonamental ha estat bastant similar

Elements que componen la CPUa)1 Targeta mare o Mothers.2 Microprocessador.3 Memòria física (plaques).4 Placa vídeo, so, (aquestes poden venir incloses en el Mother), però també es poden afegir. (Sempre que el Mother t'ho permeti).5 Cooler (ventilador o dissipador de calor de el Micro).6 Font (transformador que el porta corrent elèctrica a Mother, Discos, CD, etc...) I després hi ha el disc rígid, disquetera, lectoragrabadora de dc o DVD, ports usb, LPT1 per impressora, monitor, teclat, ratolí, etc ...Lògicament hi ha màquines que són clons, que es poden integrar altres coses, com afegir més memòria, plaques diverses, etc ... les de marca normalment no permeten això.

b) processador actualshttp://www.pccity.es AMD Athlon II X2 220 I Intel® Dual Core E1500Intel® Pentium® E6600 Intel Core 2 Quad 8300

c) Els perifèricsEn informàtica, es denominen perifèrics als aparells o dispositius auxiliars i independents connectats a la unitat central de processament d'un ordinador.

Es consideren perifèrics tant a les unitats o dispositius a través dels quals l'ordinador es comunica amb el món exterior, com als sistemes que emmagatzemen o s'arxiven la informació, servint de memòria auxiliar de la memòria principal.

Tipus de perifèrics:

Els perifèrics poden classificar-se en 5 categories principals:Perifèrics d'entrada: capten i envien les dades al dispositiu que els processarà.Perifèrics de sortida: són dispositius que mostren o projecten informació cap a l'exterior de l'ordinador. La majoria són per a informar, alertar, comunicar, projectar o donar a l'usuari certa informació, de la mateixa manera s'encarreguen de convertir els impulsos elèctrics en informació llegible per l'usuari. No obstant això, no tots d'aquest tipus de perifèrics és informació per l'usuari.Perifèrics d'entrada / sortida (E / S) :serveixen bàsicament per a la comunicació de l'ordinador amb el medi extern.Perifèrics d'emmagatzematge: són els dispositius que emmagatzemen dades i informació per força temps. La memòria RAM no pot ser considerada un perifèric d'emmagatzematge, ja que la seva memòria és volàtil i temporal.Perifèrics de comunicació: són els perifèrics que s'encarreguen de comunicar-se amb altres màquines o computadores, ja sigui per treballar en conjunt, o per enviar i rebre informació.

d) Classificació del software:

Software de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al programador dels detalls de l'ordinador en particular que s'usi, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes de: memòria, discs, ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles , teclats, etc. El programari de sistema li procura l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seu manteniment.Software de programació: És el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, utilitzant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica.Software d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis.