Tema 1àtom

o Escorça electrons càrrega negativao Nucli

Neutrons càrrega neutra Protons càrrega positiva

Nombre atòmic (Z) indica el nombre de protonsNombre màssic (A)nombre de protons + nombre de neutrons.Isòtop àtoms que tenen el mateix nombre atòmic (Z) però diferent nombre màssic (A). Es a dir varia la quantitat de neutrons.Massa atòmica mitjana aritmètica ponderada de les masses atòmiques relatives dels isòtops d’un element. Es determina per comparació amb la massa de l’àtom de carboni 12. UNITAT= u

massa molecular (M) Suma de les masses atòmiques dels elements que formen la molècula. Es determina per comparació amb la massa de l’àtom de carboni 12. UNITAT= g/molMol és la quantitat de substància que hi ha en 6,023 x 1023 àtoms/molècules/ ions d’un element.

Estats de la matèriaSòlid

o Forma pròpia.o Volum constant.o No es pot comprimir.o d. sòlid >d. líquid > d. gasos.o Formen estructures gegants i/o cristal·lines, on l’estructura esta ordenada en

forma geomètrica que es repeteix regularment.o Poden ser amorfs (estructura interna no ordenada)

Líquido Forma depèn del recipient.o Volum constant.o No es poden comprimir.o pressió hidrostàtica pressió produïda pel colpeix de les molècules del fluid

amb les parets del recipient que les conté.o pressió de vapor pressió provocada quan les molècules s’evaporen i

tancades en un recipient.

o Viscositat resistència que ofereix un fluid al moviment de les seves partícules.

o Volatilitat capacitat que tenen els líquids per evaporar-se.o tensió superficial es la suma de les forces de interacció de les molècules,

que va dirigida perpendicularment cap al centre del líquid. La forma esfèrica es la que més energia té i és deguda a la t. superficial.

o capil·laritat es el fenomen que permet mesurar ka tensió superficial.Gasos

o No tenen volum propi, el V varia depenen de la forma del recipient i de la tpa.o no tenen forma fixa.o son compressibles.o densitat molt baixa.

Canvis d’estatCorba d’escalfament representació gràfica dels canvis d’estat.

o Durant canvis d’estat tpa constant.

L’augment de pressió dificulta el canvi d’estat i permet que la tpa. d’ebullició augmenti. A – P, la Tpa. eb. disminueix. L’aigua a una olla a pressió esta a més de 373 K ja que a més pressió (menys espai)

Lleis dels gasos

Llei de Boyle-Mariotteo A tpa constant (procés isotèrmic)

o P1×V 1=P2×V 2=P3×V 3

Llei de Charleso A P constant (isobàric)

o V 1T 1

=V 2T 2

=V 3T 3

=K (constant )→V=K xT

Llei de Gay-Lussaco A V constant (procés isocor)

oP1T 1

= P2T 2

= P3T 3

=K (constant )→ºc no passa per 0/K passa per 0

Hipòtesis d’Avogadroo Volums iguals de gasos diferents contenen el mateix nombre de partícules si

tenen la mateixa P i Tpa.o CN (condicions normals) 273 K, 1 atm (=1,013 x 105) V=22,4Lo CE (condicions estàndards) 298 K, 1atm

Equació de gasos ideals

o P×V=n× R×Tpa o P×V= m

M×R×T→P=m

v×R×TM

→P=d× R× tM

o P=pressió // V=volum // n= nombre mols //R= K de g.ideals // m=massa // M=massa molar

o R= 0,082 (atm*L) / (K*n) P=atm i V=Lo R= 8,31 (J)/(K*mol) P= Pa i V=m3

Llei de Daltono Gasos a l’interior d’un recipient tancat

Pt=P1+P2+P3o Fracció molar

Xi= ¿nt // ni=nº mols substància o element // nt= nº mols total de la

substància. Pressió parcial dels gasos=Xi×Pt Pi =Pt (%vol / 100)

760 mmHg= 1atm= 1,013x105Pa = 1,013 abr

L’augment de pressió dificulta el canvi d’estat i permet que la tpa. d’ebullició augmenti. A – P, la Tpa. eb. disminueix. L’aigua a una olla a pressió esta a més de 373 K ja que a més pressió (menys espai)

L’augment de la tpa. d’un gas dins d’un recipient provoca que les partícules colpegin les parets del recipient més ràpidament i que augmenti la pressió.

Una substancia que sublima (sòlid-líquid) augmenta tant el volum perquè els gasos tendeixen a ocupar el màxim volum possible.

Tema 2

Matèria homogènia i heterogèniaPodem classificar la matèria en funció de :

o L’estat físic (sòlid, líquid i gasos)o La composició (homogènia o heterogènia)

Matèria homogèniaNo podem distingir els constituents.Qualsevol dels seus punts té la mateixa composició i propietats.Pot ser:

o Substàncies pures tenen una fase de composició uniforme i fixa. les propietats es poden dividir en:

físiques depenen de a substància. químiques depenen dels components davant altres

substancies. Per saber si es una substancia pura podem:

comprovar la corba d’escalfament. comprovar la tpa. de fusió i la tpa. d’ebullició.

Tipus de substàncies pures Elements no es poden descompondre en substancies més

simples son els compostos més basics. ex: Au, Ag.o Les formes al·lotròpiques son les diferents formes en

que pot presentar-se un element, i depenen del procés de cristal·lització (P i Tpa.)

Ex: O2, O3// C grafit, diamant, fullereno.o Anió ió que a guanyat electrons (-)o Catió ió que ha perdut electrons (+)

Compostos substància formada per 2 o més elements amb proporció definida i fixa que es poden descompondre en substancies més simples.

o No es conserven les propietats de les substancies d’origen.

o Separació de components per mètodes químics. Ex: sucre, H2O

Mescles homogènies Combinació de diverses substàncies pures sense interacció

química. No distingim els components ni amb ajuda d’un mitja òptic.

Components amb distribució uniforme pròpia de la matèria homogènia.

Dissolucions= Solut ( comp. minoritari) + dissolvent (comp. majoritari).

La solubilitat es la quantitat de solut dissolta en un volum dt.

o Solubilitat S en L depèn de tpa, a més tpa, més solubilitat.

o Solubilitat G en L depèn de tpa, a menys tpa, més solubilitat.

o Dissolucions: No saturades admet + solut. Saturades no admeten + solut. sobresaturades conté + solut del

corresponent a la dissolucióo Corbes de solubilitat gràfiques on es veu la

quantitat de solut que es pot dissoldre en 1 quantitat de dissolució en funció de la tpa.

ex: aigua del mar

Matèria heterogèniaCombinació de dos o més matèries homogènies, i ha cadascuna l’anomena fase.Podem distingir els components a ull nu o amb ajuda de cap mitja òptic.La distribució de les partícules no es uniforme, per tant la composició no es fixa en tots els punts.ex: granit

Tipus de separacions

Mescla homogèniaevaporació necessita font de calor.cristal·lització tpa ambient, no necessita font de calor. ex: salines.destil·lació

o simple (diferencia tpa entre substancies de + de 10ºC)o fraccionada (diferencia tpa entre substancies >10ºC)

extracció L-L necessita l’addició d’un 3 component. ex: Iode + Iodur + hexàextracció S-L necessita l’addicció d’un 3 component. Ex: sal + sucre + alcoholcromatografia s’obtenen dues fases, la fase estacionaria (paper) i la fase mòbil (dissolvent)

o 2 tipus: cromatografia de capa fina (paper) o cromatografia en columna.

Mescla heterogèniafiltració sòlid mida gran. 2 tipus:

o Per gravetato Per buit filtració més rapida, fa falta metràs de kitasato.

sedimentació sòlid té una mida petita.centrifugació és una sedimentació accelerada.decantació

o S+L ex: sorra +H2O

Hi ha més peixos en l’aigua freda que en l’H2O calenta per que hi ha més oxigen.

no es conserva el líquid

o L+L ex: oli +H2O.