Resums dels contes de El caf de la Granota, de Jess Moncada

1. Un barril de sab moll En Pere Camps, patr dun llagut, donava ordres per descarregar uns barrils de sab que hi havia al port. Per fer-ho va ordenar a un dels seus peons, en Florenci, que ports el barril a la botiga dAdelaida, que es trobava al final dun carrer que feia pujada en lnia recta. El dia anava enfosquint, la gent del poble recriminava a en Florenci que no plants cara a en Pere. Va comenar a ploure i tothom va anar a buscar refugi, quan de sobte es va sentir un soroll com un tro. Tots van mirar qu havia passat i van veure que el barril de sab havia xocat al bar dAlexandre i shavia convertit en escuma. Ara el dubte era com se li havia escapat a en Florenci el barril, si va ser per cansament o perqu, com que estava empipat, el va deixar anar en el precs moment que pujava pel carrer en Pere Camps, el desptic patr. 2. La Plaga de la Ribera En Jeroni Sales i Santapiga s lagutzil de la seva vila des de fa trenta anys, i li envia una carta al director de la pres de Lleida en qu li explica el que el preocupava. Feia temps que es parlava denderrocar la casa de la Vila i construir-ne una de nova, fins que un dia, en una reuni de lAjuntament el paviment del sal dactes va cedir, i aqu van comenar les obres. El primer que calia per enderrocar-lo era buidar ledifici, aix que van fer lots amb tot el que hi havia dins, i els van anar repartint entre els regidors i els funcionaris. A en Jeroni li van tocar uns capgrossos, un arxiu, i, entre daltres coses, un presoner, anomenat Valeri, lies la Plaga de la Ribera. En Jeroni i la seva dona, lElisenda van passar els primers dies amb lai al cor, per por que en Valeri fes alguna malesa o sescaps. Per, a poc a poc, el van anar sentint com un ms de la famlia. A vegades en Valeri li explicava al Jeroni els seus intents per arribar a convertir-se en un delinqent de fama internacional, per, desgraciadament, aquests intents eren infructuosos. Per aquest motiu en Jeroni li escriu la carta al director de la pres, per demanar-li si en Valeri podria anar all per rebre classes particulars dun criminal de veritat. 3. Absoltes i sepeli de Nicolau Vilaplana El cronista explica lenterrament ms recordat i conegut de la histria de la vila, el de loncle Nicolau, un home molt estimat a la vila, que, malauradament, i per causa de la malaltia de la germana del mossn, es va haver celebrar el mateix dia i a la mateixa hora que se celebrava el partit ms important de la temporada contra els de Masos de Cinca. La majoria de gent de la vila es va perdre el partit per tal dassistir a lenterrament, des don escoltaven els gols i els xiscles dels aficionats, intentant resistir la temptaci dabandonar lavorrit discurs del rector de Vallperdiu, substitut del mossn de la vila), per tal danar a veure com evolucionava el partit de futbol. Vint anys desprs de la mort de Nicolau Vilaplana, algunes persones no han acabat de pair aquesta coincidncia i alguns ho retreuen al fill gran de loncle Nicolau, ja que, per culpa de lenterrament, es va perdre la victria de lequip local, encara que ell no en tenia cap culpa. Daquest partit en queda una fotografia al caf del poble, que s la causant daquesta evocaci. 4. Paraules des dun oliver El personatge principal, un lladregot poca vergonya, es disposa a robar una abundant collita dolives, quan de sobte, apareix lIsidre, el botiguer i propietari de les oliveres.

s enxampat enfilat dalt dun arbre, i explica que les seves intencions eren bones i no vol que hi hagi cap malents, ja que segurament la seva dona sha oblidat dinformar-lo sobre la seva humil tasca. El personatge explica que estava amonat perqu li passs la temporada de collita i havia decidit fer-li un favor abans que se li fessin malb. Per, la histria del lladre no conven lIsidre, que el treu fora colpejant-lo amb un bast, malgrat haver-li recordat que havien lluitat plegats a la batalla de lEbre. 5. Informe provisional sobre la correguda de l'Elies Aquest relat narra en tercera persona els pocs minuts de l'Elies corrents des de casa seva fins a El Caf del Silveri, on para la lnia d'autocars que van cap a Lleida. El cronista vol saber l'hora i la ruta que fa l'Elies preguntant als vens, els quals donen informaci contradictria fins que, finalment, arriba a saber quin cam va seguir i, el ms rellevant, per qu corria daquella manera. L'Elies corre per dir al conductor de l'autocar que no cal que li porti el medicament que li havia encarregat per a la seva dona que, segons el metge, estava a les acaballes i no podria durar gaire ms amb vida. L'home es vol estalviar els diners de les medecines ara que ja no hi ha res a fer perqu se salvi. Aquesta histria quedar fixada en la memria del poble ja que tothom el va veure fent aquesta gran correguda. Expressions que apareixen en el relat com tenia una calaixera plena de bitllets de mil, no cala mai sabates [...] ja que les que duia el dia del seu casori les havia emprat (fer-se prestar) a un cos o racionava a la muller fins i tot laire que respirava, que sn dites pels seus convens, parlen de la gasiveria daquest personatge, ms que no pas del seu carcter prctic. 6. Futbol de Ribera En el Caf de la Granota, una fotografia del 1958, on surt lequip de futbol de la vila daquells temps, dna peu a Cristfol, a explicar-li al cronista la segent histria: Abans de la Guerra Civil, una riada del riu Segre va devastar lhort de Ramon de Tamariu, situat a la punta de la vila on conflueixen lEbre i el Segre. Quan laigua es va anar assecant es va decidir que el fangat restant saprofitaria per construir-hi el camp de futbol. El camp va quedar precis. Linconvenient era que la portaria de llevant, estava tocant al riu Segre i unes de les bandes donava al riu Ebre, de tal manera que a la mnima que alg xutava, la pilota anava riu avall. Ara b, les caracterstiques del camp, no van afectar mai tant a un partit com el daquell diumenge del 1958, contra un equip de la Vila dels Monegres. Tot el poble hi era present i el riu Segre baixava inflat. Desprs de fer la fotografia de lequip, que Prxedes, el propietari del Caf de la Granota, havia demmarcar i penjar al seu establiment ms endavant com a record, lrbitre va bufar el xiulet perqu aix el partit comencs. Des del primer moment, els forasters no van parar de fer faltes, de les quals lrbitre no en va xiular ni una. Lambient del pblic sanava escalfant per moments, fins i tot van amenaar lrbitre de llenar-lo al riu. Tot i que les expectatives del partit eren molt dolentes, ja que lequip local anava perdent, va succeir el que menys sesperaven els vilatans: lequip del poble va guanyar, grcies al fort cabal amb qu baixava el riu Segre, que va acabar frenant el riu Ebre. Aquest es va anar desbordant dins el camp i, com que els forasters no havien vist mai un riu, i menys sobre un camp de futbol, es van atemorir i lequip del poble va guanyar amb diferncia. 7. Senyora mort, carta de Miquel Garrigues Aquest conte est escrit en forma de carta. Miquel Garrigues lescriu a la senyora Mort, des de El Caf de la Granota. Ell havia estat barquer, transportava gent duna banda a

laltra del riu, majoritriament miners. Per el seu ofici va acabar quan es va construir un pont per travessar el riu. Al quedar-se sense treball, es dedic a ser miner, i carregava llats de carb. Un dia lapotecari va ensenyar-li un quadre on apareixia una barca similar a la seva. Recreava lescena de Caront, el barquer de linframn, que transportava els morts dun costat a laltre de la llacuna, que representava el pas a laltra vida. Sabent aix, Miquel Garrigues fa la petici a la senyora Mort per fer de barquer en el ms enll, quan li arribs lhora, per tal que Caront, ja gran, pugui descansar. 8. Preludi de trasps Lvia, est estirada al llit guaitant totes les parentes i venes que han vingut a vetllar-la per fer-li ms fcil la mort. No ser fcil, hi ha persones que moren amb placidesa, per lvia no tindr una mort tan fina com la de loncle Orestes, que es va morir a la seva habitaci desprs davisar la seva dona que anava a fer-ho. Per lvia t por i la tia Ramona recorda el qu va fer perqu ara no pugui expirar amb tranquillitat. La tia Ramona sap el dia i lhora en qu lavi va arribar a casa i va anunciar a lvia que pensava plantar una figuera al pati. Lvia va comenar una retrica sobre els desavantatges de fer-ho, fins que lavi va donar un cop de puny a la taula i va dir que lendem la plantaria. Lvia no va dir res en contra de la figuera mai ms, per anava covant el ressentiment fins que un quart dhora desprs que l'avi mors, va tallar larbre, cosa que va fer que lavi sencarcars de la rbia. Per aix lvia est espantada, no vol morir-se perqu sap que fa quinze anys que lavi lespera per passar-lin comptes. 9. Els delfins En Miquel s un home que es dedica a anar als enterraments de la gent del poble, per donar el condol als familiars del difunt. Ell est molt orgulls i satisfet de la feina que fa i assegura que ning la podria fer tan b com ell. En aquesta ocasi explica que ha estat magnfic, primer dalt de l'altar major i, desprs, acostant-se al banc dels familiars del difunt. Se sent estimat per la gent del poble, ja que li han donat el privilegi de ser sempre el primer a passar a donar el condol, encara que de vegades s'han sentit comentaris de la gent que han fet que l'home es replantegi de continuar o que alg altre ocupi el seu lloc, ja que tard o d'hora alg l'hauran de substituir i, encara que de candidats no en falten, ell creu que cap podr ocupar el seu lloc amb la mateixa dignitat que ell. 12. Lassassinat del Roger Ackroyd En Dami explica al Sebasti, el jutge de pau de la vila, i amic seu, com va arribar a disparar al Teodor. Tot va comenar a la nit, quan en Dami, un enamorat de les novelles de detectius, va comenar a llegir-ne una de lAgatha Chrstie: Lassassinat den Roger Ackroyd. De seguida shi va enganxar, per la dona lhi va fer deixar dient-li que tanqus el llum i es poss a dormir. Lendem, en Dami, va matinar, i assegut a la porta de casa seva, es va disposar a llegir la novella sencera. La primera interrupci la va fer el Xapa, que va aparcar la camioneta al davant seu. Va comenar a parlar-li de les seves aventures, i noms el va fer aturar un cami que no podia passar. Aix que el Xapa va marxar per moure la camioneta. La segona interrupci va venir a crrec de la seva dona. Desprs de la petita escridassada, en Dami afirma que el Teodor seia a laltra banda de la plaa. El noi va reprendre la novella i molt ficat al llibre, no es va adonar que en Teodor en preparava una de les seves.

En una estona, es va presentar el cunyat den Dami per deixar-li al costat lescopeta i el morral mentre anava a comprar tabac. Ell va continuar llegint, ficat de cap en una histria de la qual aviat sabria qui era lassass, i no es va adonar que en Teodor se li estava acostant. De cop el toca a la m i li va diu el nom de lassass. En Dami li va disparar, i li hauria tornat a disparar, si no fos perqu es va desmaiar al veure sang. 13. Amor fatal en decbit sup En Gervasi Fenolleda, propietari de Lignits de lEbre S.L., es troba tancat al seu despatx, on no gosa obrir els ulls per tal de no veure el sof de cuir vermell que hi ha al bell mig del sal, on sempre shi han assegut orgullosos els membres de la famlia Fenolleda i, on ara reposa una fotografia de la flamant model i artista italiana Claudia Cardinale, que va causar furor a lEuropa dels 60. Gervasi mira els quadres que pengen de les parets de lestana, tot ells honorables membres de la famlia que han estat afortunats, tant en els negocis com amb les dones, de manera que han tingut diverses amants, entre elles, la Natlia, la minyona de la casa, que encara lacompanya, i han coms diverses malvestats i actes poc honorables. Ell no ha estat capa de fer res, per aix li fa lefecte que tots ells el miren amb aires de superioritat. A ms, ell, Gervasi, no t ms que una fotografia duna model internacional amb qui ell sol es diverteix. Qu pensarien els seus avantpassats si ho sabessin? I la Natlia, la fidel minyona de la famlia? Finalment, es planteja deixar de ser infidel, amb aquesta fotografia, a la seva dona, la Jlia Figueres, propietria de Lignits del Segre S.L., i apunyalar la foto, mentre reposa al mig del sof de cuir vermell, amb un punyal de plata de la famlia. 14. Guardeu-vos de somiar genives esdentegades En Marcell se nha danar de casa uns dies per portar carb a Tortosa, cosa que lalegra molt, ja que aix podr veure la Paulina, una prostituta. De totes maneres, ell era un home casat, amb la Gabriela, una dona que resulta que, des que van tenir el fill, el Carles, sha obsessionat amb el petit, desconfia de tothom i ha descuidat el seu marit. Fins i tot est convenuda que el seu fill est malalt, tot i que dos metges li diuen el contrari. Per ella, ben creguda que al nen li passa alguna cosa, decideix anar a Lleida per consultar-li la qesti a una bruixa. L'Adelaia, mare de la Gabriela, tamb estava molt preocupa pel seu nt ja que ella havia somiat que se li queien les dents, cosa que s smbol que es morir algun familiar properament. A Lleida, la bruixa li diu a la Gabriela que el petit ha estat malet, i que la persona que li vol fer mal s aquella que sigui la primera a donar-li un pet al nen quan arribin a Mequinensa. Aquesta s la ra per la qual ella, al baixar de lautobs, li clava una navalla, que duia per al seu marit, a la persona que primer li fa el pet a la criatura. El conte t un final obert ja que no arribem a saber si s el Marcell, lAdelaia o b la Carlota, mare del Marcell, la persona que estan jutjant.

VOCABULARI DE El Caf de la Granota, de Jess Moncada

MOT pg. S I G N I F I C A T Acomboiar 54 Acompanyar dun lloc a un

altre a alg.

Acoquinar 92 Acovardir.

Afanar 47 Robar.

Agutzil 59 Oficial municipal inferior

que executa els manaments

de lalcalde, del municipi.

Apotecari 68 Farmacutic.

Atallar 49 Albirar, veure de lluny

alguna cosa.

Batusses 35 Baralles.

Befes 39 Burla.

Calafats 65 Els qui arreglen les barques

Capcinades 83 Caigudes de cap quan

tentra la son. Becaina. Catau 76 Lloc on es recull o samaga

alg.

Catxamona 36 Cop a la galta, fet amb els

dits i suau.

Celstia 77 Claror dels estels

Cer 59 Vent del nord-oest.

Cliss 111 Veure de lluny.

Cofoi 79 Satisfet, orgulls del

resultat.

Desvagats 111 Que no t feina ni res a fer.

Eixir (ix,

ixo...)

133 Sortir

Enquimerat 72 Inquiet, anguniejat.

Enze 85 Persona aturada, mancada

diniciativa. Escodrinyar 84 Examinar, explorar.

Espanyaportes 47 Lladres de cases.

Espatotx 50 Persona viva i enginyosa.

Espill 43 Mirall

Estalz 35 Sutge, substncia negra que

prov de la combusti

incompleta de matries

orgniques, que trobem a

les xemeneies.

Fotimer 76 (Colloquial) Gran

quantitat.

Galifardeu 49 Noi jove o nen. Noms fa

allusi al mascul.

Galindaines 115 Ornaments o peces de poc

valor. Coses poc importants.

Gernaci 49 Multitud de gent.

Guillar 72 Fugir.

Lacnic 89 De poques paraules.

Lignit 132 Carb de pedra.

Malastruga 50 Desgrcia o mala sort..

Melangia 46 Tristesa.

Moll 35 Pedra o un altre senyal

clavat a terra que indica el

lmit duna propietat... Palatreca 63 Xerraire, que parla molt.

Penell 60 Estri mbil que indica la

direcci del vent.

Peremptries 88 Que no admeten

ajornament, endarreriment.

Pinxo 118 Presumit, que fa ostentaci

de valentia.

Preludi 79 Acci, esdeveniment... que

precedeix o prepara

quelcom ms important.

Renec 13 Paraula o expressi de

maledicci o ofensiva.

Retrunyir 35 Sonar un soroll com si dun tro es tracts.

Senderi 200 Seny, enteniment.

Sepeli 86 Acci dinhumar un cadver.

Sorneguer 104 Que dissimula la seva mala

intenci.

Traspuar 36 Deixar passar un cos el

lquid a travs de la seva

porositat.

Tricornis 69 Barret de xarol de tres

puntes que duia la Gurdia

civil espanyola.

Tros de

quniam

47 Persona curta denteniment, talossa.

Xamba 96 Atzar favorable, sort.

Xar 133 De mal gust.

Xerric 81 Soroll estrident de fregads.

Xollar 203 Tallar, esquilar els cabells,

el pl... dalg.