Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

91
Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció CREDA-Narcís Masó Iris Badia Llenas

Transcript of Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Page 1: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge.Estratègies d’intervenció

CREDA-Narcís MasóIris Badia Llenas

Page 2: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Guió

L’adquisició del llenguatge.

Com els nens aprenen a parlar i què suposa aprendre a parlar.

RL, TEL i TL.

Definició i diferenciació.

Estratègies d’intervenció.

Com facilitar el desenvolupament del llenguatge.

Page 3: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

L’adquisició del llenguatge.

Un procés compartit. Rol fonamental de l’adult.

Un context de comunicació. Un enfoc naturalista.

Page 4: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Aprenent a parlar.

Page 5: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Extreure’n regularitats

Anàlisi distribucional; la regularitat i la co-ocurrència entre significats i formes és

suficientment estable en la pràctica natural i ofereix suficient informació com per poder

anar progressivament registrant i aprenent les regles estructurals per comprendre i produir

significats.

Page 6: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Freqüència / Densitat

Page 7: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

“Els nens no només registren el significat de les paraules en el

seu context sinó que també registren freqüències o regularitats

de propietats segons patrons, dels quals se n’extreu el

significat estructural”

Page 8: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

El llenguatge, un sistema.

� Sistema de comunicació.� Sistema per estructurar el pensament.

� Def: Conjunt d’elements relacionats d’alguna manera o interdependents, que constitueixen un tot, subjecte generalment a determinades lleis.

Page 9: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Característiques d’aquest sistema

� Té una estructura jeràrquica� Té unes regles determinades (convenció/arbitrari)� Símbols (convenció/arbitrari)� Té una creativitat infinita (amb uns elements finits)� Permet parlar sobre conceptes no presents� Com tot sistema, és estable i alhora dinàmic

� Té unes característiques estructurals i definitòries, pròpies.� Té la capacitat de modificar-se, ampliar-se, etc.

� Ex: persones adultes amb canvi de llengua.

Page 10: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Sistema per estructurar el pensament

� Llenguatge i percepció:� Categorització: permet la ordenació d’entrada perceptiva.

� Llenguatge i memòria:� Denominació: permet un “petja” més estable.

� Llenguatge i atenció:� El llenguatge és una eina per a centrar l’atenció d’un mateix i de

l’altre.� Llenguatge intern x planificació, etc.� L’atenció voluntària comença a aparèixer quan les indicacions

dels adults poden organitzar l’atenció del nen. Millora amb el desenvolupament del llenguatge. El llenguatge ajuda a organitzar el pensament i � a reestructurar el processos d’atenció.

� Llenguatge i raonament:� El llenguatge com a eina per a suposar, imaginar, establir

relacions lògiques, resoldre problemes, etc.

Page 11: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Les dificultats en llenguatge

Page 12: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

TEL-Definició

� Alteració en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge sense estar associat a d’altres factors com:

� dèficit auditiu

� problemes psicopatològics

� dificultats d’ajustament socio-emocional

� dèficit neurològic evident o lesió cerebral

� Deficiència mental

Page 13: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

TEL-Criteris diagnòstics

� El criteri de diagnosis de Stark i Tallal (1981) i la revisió de Watkins (1994) i de Leonad (1998):� Es presenta un retard d’almenys un any en el

llenguatge respecte la seva edat cronològica o mental (1.25 DE <) i s’exclouen els casos que presentin:

� 1) Audició per sota de 25dB, � 2) Problemes emocionals o de comportament � 3) Coeficient d’intel·ligència manipulatiu inferior a 85,

4) Evidència de dèficits neurològics i � 5) dèficits severs fonològics i/o articulatoris.� 6)Estructura oral: anomalies estructurals� 7)Motricitat oral: no supera screening convencional

Prevalença: 7% criteris de diagnosi amplis (Leonard 1998)

Page 14: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

RL i TEL Transcurs del desenvolupament en l'adquisició del llenguatge (Extret i

adaptat de Leonard, 1998)

0

20

40

60

80

100

1 2 3 4 5 6 7

Edat

Niv

ell

d'a

dq

uis

ició

Desenvolupament normal Retard del Llenguatge

Trastorn Específic del Llenguatge

Page 15: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

RL TEL

Afectació del llenguatge menys severa Afectació del llenguatge significativa

Segueixen el patró evolutiu Poden cometre processos psicolingüístics que no es donen en adquisició normal

Patró estable d’errors o processos Patró inestable d’errors o processos

Eficàcia del tractament Pot haver-hi estancaments, poca permeabilitat.

Dificultats de tipus expressiuComprensió força preservada

Pot haver-hi afectació important en la comprensió lingüística

Utilització de vocabulari freqüent... Dificultats d’accés lèxic

Llenguatge conserva un patró harmònic de desenvolupament

Llenguatge presenta un patró disharmònic en el desenvolupament

Poden haver-hi factors explicatius diversos: baixa estimulació, retard global del desenvolupament, cognició,

S’han descartat diversos aspectes.

Page 16: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Factors associatsCaracterístiques bàsiques del TEL* Característiques associades al TEL

Afectació de la producció lingüística(fonologia, morfosintaxi, lèxic).

Labilitat emocional.

Afectació en la comprensió lingüística. Afectació en les relacions socials.

Dificultats en discriminació i integracióauditiva.

Incidència en autoconcepte /autoestima.

Memòria a Curt Termini:sembla estar afectada.

Joc simbòlic: menys temps i menysdesenvolupat.

Processament de la Informació:sembla estar afectat.

Dificultats en la lecto-escriptura.

Funcions executives. Sembla estar afectatDificultats en diversos tipusd’aprenentatges.

Dificultats en formació de conceptes.

*En funció del subtipus de TEL

Page 17: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Bases biològiques del TEL� Entre un 25% i un 75% dels nens amb TEL tenen

un familiar de 1er grau amb problemes lingüístics.� Bessons: bessons idèntics 70% / bessons no

idèntics 46% (Bishop, 1995)

Aquests estudis tb. aporten que el paper de l’ambient també és un factor important per a l’aprenentatge del llenguatge.

Hi ha indicadors i s’està buscant una base genèticadel TEL.

Neurobiologia: subtils alteracions en eldesenvolupament neuronal

Page 18: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Teories explicatives del TEL

� Teories representacionals (es basen fortament en la Tª Gramàtica Universal (Chomsky):

� Competència lingüística.� Problemes en la competència gramatical.� Manca de coneixement de les regles o principis (ex. dèficit en les categories

funcionals / dèficit en les marques gramaticals de concordança/ dèficit en les marques gramaticals implícites –temps, nº i persona-.).

� Hipòtesi d’extensió del període de l’infinitiu opcional.� Teoria modular� innatisme

� Teories de processament� Dèficits de processament cognitiu

� Dèficit general en la capacitat de processament� Dèficit en un mecanisme específic de procesament

� Dèficit neuromaduratiu (període crític).

Page 19: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Subtipus en el TEL� Els nens amb TEL mostren una àmplia variabilitat en el seu comportament

psicolingüístic. Per aquest motiu, s’han fet diverses propostes de classificació.

� La proposta més coneguda i consensuada feta per Rapin i Allen(1983,1987,1988, 1996):

� Trastorns expressius: � s’exclouen més endavant, pq es relacionen amb dificultats motrius.� Dispràxia verbal � Dèficit de programació fonològica.

� Trastorns expressius-receptius: � Agnòsia auditiu-verbal� s’exclou més endavant, pq va acompanyada

d’alteracions neurològiques evidents.� Dèficit fonològic-sintàctic.

� Trastorns de processament d’ordre superior:� Dèficit lèxic-sintàctic� Dèficit semàntic-pragmàtic.

Page 20: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Dèficit fonològic-sintàctic

� Alteració de la forma del llenguatge (fonologia i sintaxi)

� Dificultats d’articulació, fonologia i morfosintaxi, tant de tipus expressiu com receptiu.

� Enunciats curts amb omissió freqüent de nexes i marcadors morfològics.

� Parla poc fluent.� Diversos graus d’inintel·ligibilitat.� La comprensió està menys afectada que

l’expressió.� És el més freqüent dins el TEL.

Page 21: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Característiques i trets distintius del Dèficit Fonològic-Sintàctic

� Utilització desviada dels processos fonològics normals:

Assimilació- reducció d’estructura sil·làbica-substitució.

� Utilització de patrons atípics i evolució desviada de la normal en l’adquisició fonològica i morfosintàctica (gramatical).

Page 22: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Trets distintius del Trastorn fonològic-sintàctic

� Conjunt restringit de sons de la parla

� Nº limitat de paraules i formes de síl·laba.

� Persistència de patrons d’error més enllà de l’edat apropiada.

� Desajustament cronològic.

� Patrons d’error inusuals.

� Patrons inestables (gran variabilitat en producció de paraules i fonemes).

� Manca o poc progrés

Page 23: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Cas 1� No sordesa � Leiter: QI=105 (als 5a 2m)� ITPA: 1a 5m per sota EC (als 5a 2m). � CEG: PC=45� Afectació significativa en la fonologia.

Inestabilitat de patrons (bicicleta: cilibeta, cilileta/ jaqueta: cateta, caqueta, jateta, catxeta)� Reducció estructura sil·làbica (escombra: fromba)� Múltiples processos simplif. fonològica.

� Afectació en la morfosintaxi.� No afectació motora oral.

Page 24: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 25: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 26: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Dèficit lèxic-sintàctic

� Parla força fluïda, articulació pràcticament normal.

� Dificultats d’evocació de paraules (accés lèxic)� Afectació de la sintaxi: formulacions complexes i

dificultoses, interrupcions, reformulacions.� Ús incorrecte de marcadors morfològics.� Utilització de mots “crossa”.� Dificultats per l’ordenació seqüencial.� Dificultats en la comprensió lingüística.

Page 27: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Cas 2

� No sordesa� Leiter: QI=125 (als 6a 6m)� ITPA: 2a 5m per sota EC (als 5a 2m)

1a 2m per sota EC (als 8 anys)� CEG: total oracions centil=1 / blocs centil=10

(als 6a 6m)� Dificultats significatives en la morfosintaxi i

semàntica.� No dificultats significatives en la fonologia.� No afectació motora oral.

Page 28: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 29: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

53

Page 30: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 31: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Trastorn semàntic-pragmàtic (TSP)� Les manifestacions lingüístiques d’aquest grup no són exclusives dels TEL sinó que

s’aprecien també en diferents trastorns del desenvolupament i concretament en patologies de la personalitat.

� Afectació en l’ús i contingut del llenguatge (pragmàtica i semàntica).

� Parla fluïda i estructuralment força correcta. Poden emetre frases apreses de memòria.

� problemes severs en la comprensió del llenguatge i una manca d’adaptació a l’entorn interactiu amb diferents desajustos pragmàtics a la situació i a l’interlocutor.

� Problemes en la formulació del discurs: elecció atípica de paraules, respostes inadequades i falta d’adaptació discursiva a l’interlocutor (Rapin i Allen, 1998)

� El TSP i l’Autisme (Bishop, 1989 i 1997) Proposa la conveniència de la inclusió del TSP dins de la categoria que estableix el DSM-IVde TGD- no especificat.

� Alguns resultats apunten a un problema cognitiu més generalitzat que no pas com en el TEL.

� TSP: la frontera entre el TEL i TEA

Page 32: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Intervenció en el llenguatge.

Enfoc naturalista.

Contextos. Context escolar.

Nivells d’estimulació.

Estratègies d’intervenció.

Page 33: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Enfoc d’intervenció naturalista

� L’adquisició del llenguatge es dóna en un espai social i compartit entre els qui dominen el llenguatge i els que l’han d’aprendre.

� L’infant ha de prendre part activa en el seu aprenentatge i l’adult ha d’utilitzar estratègies per facilitar-ne l’adquisició.

� La funcionalitat del llenguatge: fer coses amb les paraules.

Page 34: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Contextos

FAMILIAR ESCOLAR

SOCIAL

Llengua materna

Estil educatiu

Estil comunicatiu

Modes d’ús del llenguatge

Accés a contextos facilitadors

Estil educatiu

Coneixements i competències docents

Recursos

Page 35: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Context escolar: nivells d’estimulació

� Estimulació global del llenguatge a través de processos d’aprenentatge diversos.

� No s’ha plantejat un objectiu concret sobre algun aspecte lingüístic.� S’espera assolir una competència lingüística sense intervenir-hi

específicament.

� Estimulació global del llenguatge en situacions educatives específiques

� Es pretén donar a l’alumne una atenció més individualitzada, tenint en compte les seves necessitats.

� La competència lingüística es prioritza i s’hi vol incidir.

� Intervenció logopèdica específica� Es plantegen objectius concrets sobre els diferents components del llenguatge:

fonologia, morfologia, sintaxi i semàntica-pragmàtica.� Es dirigeix a aquell alumnat que no ha assolit la competència lingüística

esperada i havent pogut accedir als nivells d’estimulació anteriors.

Page 36: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Estratègies per afavorir la interacció verbal

� Ajust.� Gestió de la comunicació.� Intervenció lingüística.

Page 37: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Ajust

� Carac. Físiques de l’entorn � (imp: proximitat física que permeti copsar els senyals

comunicatius)

� Aspectes socials del context� Actitud acollidora� Crear rutines interactives� Expectatives realistes

� Ajust del llenguatge

� Parlar clar i a poc a poc� Emprar una entonació càlida i acollidora (prosòdia)� Utilitzar enunciats breus i d’estructura senzilla (seguint LME)� Ajustar el lèxic a les possibilitats evolutives� Introduir pauses i esperes estructurades per tal de que l’alumne

tingui temps per contestar.� Utilitzar recursos paralingüístics (gests, entonació, recursos

visuals)

Page 38: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

� Gestió de la comunicació

� Torns (equilibri i densitat)� Inici, manteniment, tancament i regulació.

� ParticipacióIntentar que l’alumne participi a l’aula: incrementar la seva participació oral a la classe.No forçar la participació.Evitar preguntes “directes” (ex: Digues, què és això?)

Page 39: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

� Intervenció lingüística

� Sobreinterpretació: Cal interpretar el que no acabem d’entendre, donar-hi contingut lingüístic i comunicatiu, cal gestionar-ho.

� Nen: a Nana! Adult: ah sí la Lluna!

� Expressions valoratives: per valorar l’esforç comunicatiu, no la qualitat de l’execució)

� Imitacions idèntiques: serveix per atenció conjunta, iniciar torns, input correcte.

Page 40: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

� Intervenció lingüística

� Expansions: Recuperar una producció de l’alumne i expandir-la.

Altres: Donar suport a l’alumne perquè faci una expressió més àmplia (Ex: Alumne: A casa de l’àvia // mestra: a casa de l’àvia...// Alumne: A casa de l’àvia a passar el diumenge.

� “Estirar” un tema a través de preguntes o expressions genèriques (Ex: “explica’m alguna cosa més, què deu haver passat?).

� Reformulació: Reformular la producció de l’alumne afegint-hi els elements morfosintàctics que l’alumne ha omès.

� Correccions: Donar el model correcte després de la producció de l’alumne.

� Substitucions instructives (ex: pronominalitzar, sinònims) Retornar la producció de l’alumne havent-ne substituït algun element massa genèric (ex: això, allà, aquí). Usar la pronominalització si s’escau

� Encadenaments (acabament de frases, iniciar o finalitzar)� I llavors va venir... “El llop”.... Que volia menjar-se....

Page 41: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Components del llenguatge

Forma:Fonologia

Morfosintaxi

Contingut:Semàntica

ÚS: Pragmàtica

Fonologia: Sistema de sons.

Morfologia: Regles per la formació de paraules

Sintaxi: Regles per agrupar les paraules en seqüències gramaticalment correctes.

Semàntica: Significat.Convencions per derivar significats de les paraules i oracions.

Pragmàtica: Regles per l’ús social adequat i la interpretació de la lengua en un context.

Page 42: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Aspectes lingüístics

� Continguts:�Nocions Temporals (morfologia verbal /

Adverbis)�Nocions Espacials (preposicions)�Nocions qualitatives i comparatives (adjectius,

adverbis)�Nocions de causalitat, finalitat. (per què?/ per..)�Nocions condicionals. (si...)�Lèxic: relacions semàntiques/derivacions

morfològiques

Page 43: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Nocions temporals

� Adverbis: abans, ara, després / ahir, avui, demà.

� Seqüències: ordenació de fets viscuts…(primer, al final)

� Nocions morfologia verbal: passat-present-futur

Page 44: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificació: rutina sobre el temps

� Quin temps fa avui? ….� I ahir que ens enrecordem quin temps

feia? …� I demà? Algú ho sap, quin temps farà?

Potser farà…� Què ens agrada més? I per què?

�A mi m’agrada més que faci sol perquè puc sortir a jugar al carrer.

� I si plou (plovés), podrem (podríem) anar d’excursió?

Page 45: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificació: Rutina observació de l’entorn

� A veure mirem el cel, els arbres? Com són? Com els veiem? (qualitats, adjectius)�Pelats, sense fulles…�Clar, fosc, ple de núvols , sense núvols(hi ha núvols? Hi ha fulles?)I l’altre dia, com era el cel? (comparacions)

hi havia més, menys núvols?

Page 46: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Organització i accés lèxic

� Hi ha diversos factors que influeixen en l’accés i organització de les paraules:� Freqüència � Imaginabilitat (=alta es recorden més)

� + freq. i +imaginabilitat= millor accés i més record

� Semàntica

� Categoria gramatical� FonologiaLa semàntica s’ha mostrat ser el més rellevant

gos

gat

animalzebra

lleó

salvatgedomèstic selvacasa

Page 47: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Organització i accés lèxic

�Associació amb paraula semànticament pròxima.

�Associació lliure que completi un parell (sal-pebre/ rei-reina)

�Significat+classe gramatical (clar-fosc / córrer-saltar)

�No s’associen paraules per semblança fonològica (cara-casa)

Page 48: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificacions: treball de lèxic x semàntica

Associacions/ analogies: hi havia un elefant moolt gran que es va trobar un ratolí

moolt...

el cavall té la cua llarga i el conill té la cua...

a l’hivern fa fred, a l’estiu fa...

Contraris: blanc-negre; alt-baix...

Similars: petit-menut.

Accés a la categoria: busquem l’intrús: poma, meló, macarrons, mandarina.

classifiquem i categoritzem: armari, gat, groc, taula, cocodril, cadira, formiga, vermell.

Particulars segons categoria: Evocació de lèxic. Ara direm fruites.

etc...

Page 49: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Morfologia i emmagatzematge lèxic

� Economia cognitiva� GAT / GATS / GATA /GATES /GATET /GATETA /

GATETS / GATETES /GATOT /GATOTA /GATOTS /GATOTES/ .....GATEIG...GATEJAR

Com organitzem tot aquest lèxic?Quantes entrades lèxiques hem de tenir?Els nens ho fan igual? I els nens amb dificultats de

llenguatge?

Page 50: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Treball de lèxic x morfologia

Morfemes com a primitius lèxics

GAT

-A

-ET

-OT

-S

-EIG

+

GOS

-AR

Juguem a crear paraules noves.

Observem els canvis en el significat.

Observem regularitats. Com ho farem per dir “cocodril petit?”

Page 51: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Estimulació de la parla

Fonètica-fonologia

Page 52: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Pràxies bucofonatòries

� Tonicitat lingual (força muscular)� Mobilitat lingual (motricitat fina)� Experiència propioceptiva � Relació amb els punts i modes

d’articulació� amb el coneixement dels fonemes->consciència fonològica.

Page 53: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Consciència fonològica� “És el coneixement explícit de l’estructura sonora de les

paraules”

� “És el coneixement explícit de que les paraules es poden dividir en unitats més petites de manera independent del significat” (Beaton, 2004; Blachman,1994)

� “És la consciència de que el llenguatge es composa de petits sons (fonemes).”

� Habilitat per a identificar paraules que rimen� Mesclar síl·labes per a formar paraules� Eliminar fonemes de les paraules(Stackhouse &Wells, 2001)

Page 54: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Consciència fonol. & Aprenentatge lectoescriptura� La consciència fonològica com a predictora de

l’aprenentatge de la lectura.� Estudis en trastorns de lectura.

� mostren els efectes de promoure l’aprenentatge d’habilitats fonològiques en l’aprenentatge de la lectura.

� La consciència fonològica juga un paper causal en l’aprenentatge de la lectura i en els processos de comprensió d’aquesta. (Scarborough, 1990)

� El sistema d’escriptura que tenim és alfabètic i no ideogràfic, per això es dóna aquesta estreta relació.

Page 55: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Consciència fonol. & Aprenentatge lectoescriptura� Aprendre a llegir depen de diferents habilitats del

llenguatge, entre les quals les habilitats fonlògiques, particularment la consciència fonèmica, són un aspecte important però no únic.(Bird et al., 1995, etc.).

� Altres factors:� Coneixement semàntica� Sintaxis� Vocabulari� Habilitats metalingüístiques

Page 56: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Objectius del treball en consciència fonològica

� Descontextualitzar les paraules� Observar el seu funcionament� Analitzar les relacions entre la forma i el

significat�Si canviem un so canvia el significat

(gata/bata)�Si s’elimina o afegeix un so (oca/coca)�Si s’intercanvia la posició dels sons (arc/car)

Page 57: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Objectius del treball en consciència fonològica

� Les activitats que es fan ajuden els nens a escoltar les similituds, les diferències, el nombre i l’ordre dels sons de la parla.

� La consciència dels fonemes és el que permet als nens entendre com funciona l’alfabet.

Page 58: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Programació per cursos

� P-3�Escolta atenta�So i silenci�Discriminació auditiva�Seqüència de sons�Cançó i cantarella i rimes �Pràxies bucofonatòries

Page 59: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemple sessió P-3 (discriminació i seqüències)� Objectius:

� Discriminar sons d’animals (o tb. Instruments o vehicles) a partir d’una gravació.

� Produir sons d’animals a partir d’onomatopeies� Produir seqüències d’onomatopeies (3 i4)

� Material: Gravació, quinto d’onomatopeies, cartronets de seqüències.

Page 60: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 61: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 62: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Programació per cursos

� P-4�Escolta atenta�Rimes�Síl·labes�Paraules llargues i curtes�Fonema inicial i final�Transformar paraules afegint i posant

fonemes inicial i final

Page 63: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemple sessió P-4

� Objectiu: Percebre la rima entre dues paraules.

� Activitat:� Bufa, bufa com balla la...� Foc, foc, què hem de fer? Que vingui el...

� Material: Targetes amb els dibuixos (Ed. Àlber)

� Conte: El tractor d’en Salvador (aixecar les mans quan es rima)

Page 64: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemple sessió P-4

� Objectiu: �Desenvolupar escolta atenta�Distingir paraules curtes i llargues

� Activitat: aixecar la carta que tenen segons si al dau surt p. Llarga o curta.

� Material: Dau paracaigudes, gat.

Page 65: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemple sessió P-4

� Objectiu:Saber comptar les síl.labes d’una paraula.

� Activitat: � Dit horitzontal sota la barbeta. � Picar de mans el nom.� Comptar síl·labes i comparar paraules llargues i

curtes

Material (Àlber amb el símbol de puzzle)

Page 66: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Programació per cursos

� P-5� Rimes� Fonemes inicial i final� Transformar paraules� Paraules amb sons oposats � El mateix so inicial, medial i final� Paraules en frases� Paraules de 2,3 i 4 sons. Síl·labes inverses i travades� Introducció a les lletres i lletrejar. Familiaritzar-se amb

les lletres

Page 67: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemple sessió P-5

� Objectiu: Manipular i descontextualitzar les formes de les paraules dels seus significats. Identificar fonema inicial / medial/final.

� Activitat: � posar i treure un fonema inicial i observar el canvi de

significat. (dos-os; nou-ou)� Classificar paraules segons el fonema inicial (o final o

que contingui un fonema comú) .

� Material: Les estisores (Ed. Àlber); El cistell.

Page 68: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció
Page 69: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Estimulació del llenguatge oral

Semàntica-pragmàtica

Page 70: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Teoria de la Ment (TM)

CREENCES EMOCIONS

Coneixement DesitjosIntencions

Predicció de la conducta de l’altre

Page 71: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

QUÈ ÉS LA TM?

� És la capacitat d’atribuir estats mentals propis i aliens.

� Suposa entendre els estats mentals de l’altre i diferenciar-los dels propis.

� els altres poden tenir emocions, creences, coneixements, desitjos i intencions diferents de les pròpies.

Page 72: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

QUÈ ÉS LA TM?

� El desenvolupament de TM inclou també entendre les intencions, emocions, desitjos etc. de l’altre.

� El desenvolupament de la TM i el llenguatge es dóna de manera simultània i s’interrelacionen.

� El treball en TM al llarg de la narració facilita la comprensió del que s’està narrant.

Page 73: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Narració

Page 74: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

La seqüència del què expliquem

� Normalment tendim a explicar la seqüència dels fets.

� Cal establir i narrar també la seqüència de les intencions, creences i emocions.

� Marcar els punts d’inflexió: on hi ha un canvi emocional, un descobriment de falsa creença.

� Marcar les diferències pel que fa a les intencions i estats d’ànim dels diferents personatges implicats.

� Atribuir causes de les emocions (pel desig?, pel context?, per la conducta de l’altre?)

� Atribuir causes de les creences (pensa això perquè no ho ha vist)

Page 75: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Narració de les intencions, creences, emocions

Caputxeta LlopÀvia

Narració dels fets

Page 76: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

TM: Narració

� Utilització de verbs mentalistes (creure que, pensar que, etc.)

� Atribució d’intencions i emocions als personatges.

� Anticipacions i síntesis (ho sap X que…/ abans ho sabia?)

� Participació de creences pròpies de l’alumne (què et penses que passarà?)

Page 77: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificacions: Narració

Intencionalitat Intencionalitat-creença Creença

Què vol fer? Què fa? Pq? Emoció: com estan? Pq?

Page 78: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificacions: Narració

Falsa creença Pensar Intencionalitat-creença

Emoció: com estan?

Page 79: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificacions: Narració

Falsa creença veure és conèixer veure és conèixer. No ho síntesis veu� no ho sap� Falsa creença

Page 80: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificacions: Narració

Tres subjectes=tres pensaments=canvi de perspectiva relacionat amb pensament i emoció.

Page 81: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Exemplificacions: Narració

Pensar�dir� conseqüències

Page 82: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Conducta�emoció

pensar�no dir� no conseqüència

Page 83: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Conducta�emoció

pensar� dir�conseqüència

Page 84: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Treballar el conte

� Conèixer el vocabulari bàsic� Interpretació de les imatges conjunta� Detecció dels fets� Canvis d’emoció� Intencionalitat dels personatges� Referència als pensaments

Objectiu: Construcció conjunta de la narració

Page 85: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Treballar el conte

� Usar una metodologia participativa, per tal que aquesta activitat es converteixi en una situació compartida.

� Cal iniciar frases perquè els alumnes les continuïn.

� Fer preguntes obertes que ajudin a la interpretació del conte.

Page 86: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

� Promoure que descobreixin informacions errònies.

� Treballar els sentiments i emocions que hi apareguin i el per què. Potenciar l’empatia (el fet de posar-se al lloc de l’altre).

Iniciar un diàleg al voltant d’un conte:

plantejar possibles hipòtesis. (Ex: I què hagués passat si el llop no s’hagués pintat la pota?)

descobrir conjuntament les creences i emocions dels personatges(Ex: les cabretes es pensen que és la mare o el llop? Per què? Ho saben? / I ara com estan les cabretes, contentes o tristes, per què? i abans?)

� Facilitar la participació activa i personal en el conte ( Ex: i tu, qui et penses que és ara? Com ho saps?/ què et sembla que passarà? Per què?)

Page 87: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

� Utilitzar formes lingüístiques per expressar les relacions que s’estableixen dins del conte:temporals (primer, després, un dia, l’endemà, al cap d’uns quants dies, al final, etc.); causals (perquè..);conseqüència (va caure i es va fer mal al cap); comparació (gran com..., igual, petit com...).

� Fer servir estructures per iniciar i finalitzar: hi havia una vegada..., al final, conte contat, conte acabat, etc.).

� Aplicar expressions repetitives: onomatopeies (bup, bup), estrofes (bufaré, bufaré i la casa tiraré), cançons (patim, patam, patum).

� Aspectes suprasegmentals del llenguatge, entonació, ritme, freqüència, veus.

Page 88: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Contrast

Page 89: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Saliència perceptiva

Page 90: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Moltes gràcies.

Page 91: Retard del llenguatge i Trastorn Específic del Llenguatge. Estratègies d’intervenció

Referències bibliogràfiques

Mendoza, E. (2006). Trastorno Específico del Lenguaje (TEL). Ed. Pirámide.

Aguado, G. (2009). El trastorno específico del lenguaje (TEL): un trastorno dinámico.

Mackay y Carolyn Anderson. Enseñando a niños con dificultades pragmaticas de comunicacion. Ed: Entha Ediciones.

Marc & Isabelle Monfort, Adoracion Juarez Sanchez. Niños con trastornos pragmaticos del lenguaje y de la comunicación. Ed: Entha Ediciones.

L’ús del llenguatge a l’escola: propostes d’intervenció per a l’alumnat amb dificultats de comunicació i llenguatge. Departament d’Ensenyament – 2003

La consciència fonològica en els infants. Un programa de classe, EnriquetaGarriga (2003).

Mackay y Carolyn Anderson.Enseñando a niños con dificultades pragmaticasde comunicacion. Ed: Entha Ediciones

Marc & Isabelle Monfort, Adoracion Juarez Sanchez. Niños con trastornosPragmaticos del lenguaje y de la comunicación. Ed: Entha Ediciones.