Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de...

12
Reus 2007: 107.000 habitants Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS TOTS I TOTES SOM CIUTAT

Transcript of Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de...

Page 1: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

Reus 2007: 107.000

habitants

Reus 2007: 107.000

habitants

Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27

EL MERCADAL

REUS

TOTS I TOTESSOM CIUTAT

Page 2: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

EL MERCADAL EL MERCADAL��

EL MERCADAL

SERVEIS

Consell editorial:Junta de Portaveus

de l’Ajuntament de ReusDirector:

Claudi ArnavatRedactora en cap:

Imma Bolet Redacció:

Rosa Pagès, Susana Bahíllo, Eduard VallèsFotografia:

Carles Fargas, Arxiu DCCPortada:

Plaça del Mercadal. Foto: Carles Fargas

Edita:Ajuntament de Reus

Direcció de Comunicació CorporativaMitjans corporatius

i comunicació internaPl. del Mercadal 1 4��01 REUSTel. 977 010 023 Fax 977 010 213

[email protected]

Tirada: 37.000 exemplarsDipòsit legal: T-928-2003

ISSN: 1696-5507Projecte gràfic i producció:

Tona BayonaImpressió

Rotocayfo QuebecorDistribució:

Unimail

AJUNTAMENT DE REUS

Sumari� Serveis Sumari. Crèdits

� El pressupost prepara els serveis municipals per atendre una població de 107.000 habitants

4 El pressupost municipal per al �007 creix un 11% i se situa per sobre dels �4� milions d'euros

8 L'Ajuntament adjudica el centre comercial i d'oci de la Fira a Metrovacesa

10 El Pàrquing Llibertat, el més gran de Reus, amplia la capacitat fins a les 900 places

11 El Pàrquing Passeig Prim oferta �50 places noves al centre de l'eix dels passejos

14 L'aliança Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca torna a Fitur amb la promoció del Gaudí Centre

Foment invertirà 1�,8 milions d'euros més per millorar les instal·lacions de l'Aeroport

15 El �4% de les persones majors de 65 anys de la ciutat necessita algú que els ajudi

16 El jutjat confirma una sanció a l'empresa que va fer la plaça de la Llibertat pel retard de les obres

17 Nous dipòsits d'Aigües de Reus per minimitzar els abocaments a la xarxa de barrancs

18 Reus serà l'escenari de la Nit de Santa Llúcia �007, la Festa de les Lletres Catalanes

19 50 entitats signen l'Acord Ciutadà per un Reus lliure de violència vers les dones

�0 El Bus a peu, una nova xarxa d'itineraris segurs per anar caminant a l'escola

�� Opinió Articles dels portaveus dels grups municipals

Acords del Ple01-1�-06u L'Ajuntament s'adhereix al manifest «Aturem la SIDA. Mantinguem la promesa».u S'aprova la redacció del Pla Local de VIH/SIDA en l'àmbit de la xarxa SIDA i món local i es crea una estructura operativa que n’asseguri la seva consecució.u Es ratifica el conveni de 15 de novembre amb el Departament de Salut i el CAT-Salut per al finançament del nou Hospital de Reus.u S'aprova, de manera inicial, la revisió del POEC, Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials.u S'adjudica el concurs públic per a la con-cessió administrativa dels terrenys de la Fira de Reus per a la construcció d'un centre comer-cial i de lleure integrat a l'empresa promotora Metrovacesa.u S'encarrega a REDESSA la gestió del pro-jecte, les obres, les instal·lacions i la posada en marxa de l’anomenat Edifici Tecnoparc, un edifici que ha de ser emblemàtic tant pel seu disseny com pels serveis que oferirà al sector empresarial. L’edifici acollirà el nou Palau de Fires i Congressos de Reus.u S'aprova l'augment de capital social d'IN-NOVA en 440.000 euros. També s'autoritza a a INNOVA per a la concertació d'un crèdit de 2 milions d'euros a 20 anys.u Es concedeix la Medalla de la Ciutat a Francesc Cabré Masdeu –per la seva dedicació i llarga trajectòria al capdavant de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Reus– i la Menció Honorífica Municipal a l’emissora Punt 6 Camp de Reus –per celebrar enguany el 25è aniversari de la seva trajectòria– i al CEIP Cèlia Artiga de Reus –en complir-se enguany el 25è aniversari de la creació de l’escola.u S'accepta que el Museu Salvador Vilaseca de Reus sigui una secció del Museu d’Arqueolo-gia de Catalunya, la qual cosa no tan sols podrà portar avantatges econòmics sinó, sobretot, la participació en programes d’intercanvi de fons museístics, la programació d’exposicions i la col·laboració en l’edició de publicacions.u S'aprova provisionalment la modificació puntual del pla general pel que afecta al sector H.11 Bellissens Oest, que correspon a l’àmbit del projecte del Parc Tecnològic del Camp que inclou habitatge i l’hospital i és, doncs, un dels elements que configuren el Tecnoparc.u S'aprova, també de manera provisional, la modificació puntual del pla general dels terrenys delimitats pel carrer d’Antoni Gaudí, la plaça de Pompeu Fabra i l'avinguda de Sant Jordi. La modificació preveu permetre l’ocupació en planta soterrani –1 amb ús d’oci, comercial i proveïment tant la zona qualificada d’equipaments al pla general i ocupats ara per la Fira, com els terrenys qualificats de zona verda a la plaça de l’Univers–, mantenint la qualificació de zona verda d’aquests terrenys. u S'aprova definitivament l'ordenança muni-cipal que regula les obres que per la seva rellevància s’han de comunicar a l’Ajuntament, fins i tot, encara que no necessitin llicència municipal prèvia.u S'aprova, de manera definitiva, l'estudi de detall de l'ordenació de l’illa J dins l’àrea 4.9 “Escorial-Països Catalans”(B). Aquesta àrea, de 30.422 m2, està situada entre l'avinguda dels Països Catalans i els carrers de Vilafortuny i del Pont, i s’hi construiran habitatges unifamiliars en renglera.u S'aprova, definitivament, la modificació de les ordenances fiscals per a l'any 2007.u S'aprova un expedient de modificació de crèdits en els pressupostos de l’Ajuntament per un valor global de 485.765,27 euros.

��-1�-06u S'aprova el text refós de la modificació puntual de la revisió del pla general pel que afecta al sector B.8 Cementiri i a l'àrea 5.12 Butan Reus.u S'aprova el pressupost general de la corpo-ració per a l'exercici 2007.

Els extractes dels acords del Ple es poden consultar al web www.reus.net i al tauler d’anuncis de l’OAC.

Guàrdia Urbana [email protected]ències 092

Comissaria 977 010 092

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Dipòsit de vehicles 977 010 056

Relacions Cíviques [email protected] Cívic Ponent 977 010 044

Centre Cívic Mestral 977 010 039

Centre Cívic Llevant 977 010 026

Centre Cívic Carrilet 977 010 051

Centre Cívic Migjorn 977 010 032

Centre Cívic Mas Abelló 977 010 030

Promoció i Estratègia [email protected] 977 300 003

Palau de Fires i Congressos 977 326 363

Reus Turisme [email protected] d’informació turística 902 360 200

Medi Ambient [email protected]ües de Reus (AREMSA) 977 127 019

Aigües de Reus (Avaries) 900 777 666

Deixalleria 977 010 212

Arquitectura i Urbanisme [email protected]ència Municipal de l’Habitatge 977 759 682

GUPSA 977 300 475

Serveis tècnics 977 759 635/674

Via Pública [email protected] i Mercats (AMERSAM) 977 300 006

Reus Transport 977 310 671

Agència del Paisatge Urbà 977 341 550

Servei de Mobilitat i Circulació 977 010 068

Educació i Família [email protected] Mas Carandell 977 331 837

Pavelló Olímpic Municipal (RELLSA) 977 300 091

Piscines Municipals (RELLSA) 977 328 257

Hisenda [email protected] d’Atenció al Contribuent (SAIC) 977 759 620

Benestar [email protected] Universitari de Sant Joan 977 310 300

Hosp. Universitari de St. Joan (Urgències) 977 320 424

Serveis Socials 977 010 034

Oficina d’Atenció a la Víctima 977 010 092

Casal de les Dones 977 315 873

Institut Municipal de Puericultura Dr. Frías 977 010 040

OMIC 977 010 050

Tanatori (GESFURSA) 977 753 107

Cementiri general de Reus 977 341 272

Cultura [email protected] Central Xavier Amorós 977 010 025

Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca 977 345 418

Museu d’Art i Història 977 344 833

Teatre Bartrina 977 341 100

Teatre Fortuny 977 315 059

Sindicatura Mun. de Greuges [email protected] Municipal de Greuges 977 759 664

Grups Municipals PSC [email protected] 977 759 625

CiU [email protected] 977 759 630

PPC [email protected] 977 759 606

ERC [email protected] 977 759 609

ICV-EA [email protected] 977 759 660

Altres telèfons d’interès& 010 www.reus.net

Des de fora de Reus 977 010 010

PRESSUPOST �007

Sense cap menta de dubte, l'evolució demogràfica de la ciu-tat en els darrers anys marca la gestió municipal i, per tant, l'elaboració del pressupost. Dels 90.000 habitants empadronats el 1999 s'ha passat, a mitjan gener d'enguany, a les 107.256 persones inscrites al padró muni-cipal. Una nova dimensió de rep-tes i oportunitats, als quals des de l'administració municipal es fa front amb voluntat i capacitat d'intervenció. I els pressupos-tos municipals són l'eina bàsica d'aquesta capacitat, perquè més habitants és igual a més dina-misme econòmic, però també és sinònim de més serveis i d'esforç inversor per mantenir els criteris

de qualitat de vida i d'atenció a les persones. Aquest 2007 el pressupost supera els 243 mili-ons d'euros, uns 40.000 milions de les antigues pessetes.

Una població joveLa piràmide d'edat dibuixa una

ciutat amb un pes relatiu de la població jove superior al de la mitjana catalana, amb un creixement futur de les franges d'edat productives. Pel que fa a la població procedent de fora de l'Estat, la previsió és que enguany l'augment sigui de l'ordre de

1.000 persones procedents de països comunitaris, i de poc més de 3.000 persones procedents de països no comunitaris.

Aquestes dades justifiquen l'ori-entació bàsica del pressupost municipal: les polítiques socials. Més població significa més aten-ció a les persones i a les famíli-es, més places d'escoles bressol, més atenció a la gent gran, més transport públic, més recursos per a la formació i el reciclatge profes-sional, més habitatge públic per a la gent gran i per als joves, més serveis culturals, més empreses i més creació de llocs de treball. I tot això des de la sostenibilitat social i mediambiental. u

El pressupost prepara els serveis municipals per atendre una població de 107.000 habitants

Si l'any 1999 Reus tenia 90.000 habitants, l'any 2007 ha començat amb més de 107.000 persones inscrites al padró. Superat el sostre dels 100.000 habitants, l'administració municipal s'enfronta a aquesta nova dimensió amb un pressupost que supera els 243 milions d'euros.

L 'actual govern municipal va adoptar un compromís molt clar pel que fa a la política fiscal: que

l'augment de la pressió fiscal durant el mandat fos inferior a l'augment dels preus al consum. Els pressupos-tos municipals del mandat 2003-2007 s'han situat en aquesta línia: respecte a la relació entre tributs i recursos totals, mentre que el 2003 els tributs representaven un 27,41% del total del pressupost, l'any 2007

representaran només un 23,01%. És a dir, que mentre l'any 2003 l'apor-tació dels contribuents per cada euro de pressupost era de 27,41 cèntims, l'any 2007 serà només de 23,01 cèn-tims. Un exemple més clar n'és l'Im-post sobre Béns Immobles (IBI) –un dels més habituals– que enguany es congela i queda igual que el 2006. Així, en tot el mandat, l'IBI s'ha apujat un 5,5%, mentre que en aquest perí-ode, l'IPC s'ha incrementat un 17%.

De 151 a 243 milions d'eurosI sense incrementar la pressió fiscal, el pressupost consolidat del Grup Ajuntament ha passat dels 151 mili-ons d'euros l'any 2003 als 243 mili-ons d'euros pressupostats per a l'any que comença. Menys pressió fiscal i menys endeutament però amb una inversió considerable. Les dades expli-quen per què l'Ajuntament de Reus és referència quan es parla de gestió econòmica municipal. u

Lluís Miquel PérezAlcalde de Reus

Serveis municipalsper a 107.000 habitants

EDITORIAL

Part de l'estructura de la nova plaça del Canal. Al fons, el Mas Iglesias, seu del Centre de la Imatge de Reus.

Page 3: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

4

EL MERCADAL

PRESSUPOST �007

4

PRESSUPOST �007

EL MERCADAL5

L'evolució econòmica que emmarca els números muni-cipals per al 2007 dibuixa un panorama favorable. I aquesta conjuntura s'exemplifica amb dades com les llicències d'obres liquidades, que han passat de menys de 500 l'any 2001 a 1.540 l'any 2006 –70 més que l'any 2005–. Pel que fa al nom-bre d'empreses amb cotització a la seguretat social, han augmen-tat en 1.300 en aquest mateix període i arriben a 11.300 l'any 2006, 400 més que l'any 2005. I una altra dada de referència és el nombre d'empreses amb menys de 50 treballadors o entre 51 i 250 treballadors, que pesen percentualment un 4% més que la mitjana catalana. D'aquesta manera, Reus es

manté en l'àmbit de les petites i mitjanes empreses, que tenen una ocupació més estable i amb menys risc de deslocalització.

La contribució municipalEn aquest context, l'Ajuntament actua amb l'execució de políti-ques dedicades a l'enfortiment

de la cohesió social i a la pres-tació dels serveis d'atenció a les persones –especialment les escoles bressol, l'atenció a la gent gran i l'habitatge–, amb la creació i el manteniment de les infraestructures viàries –jardine-ria, seguretat vial i neteja– i la promoció d'infraestructures enfo-cades a la creació de riquesa: la

promoció de l'activitat econòmi-ca i la creació de llocs de treball i de sòl industrial. Tot això des de la sostenibilitat social i mediam-biental, amb la implantació de la recollida pneumàtica, l'exten-sió de la xarxa de contenidors soterrats i l'eficiència energètica d'edificis i instal·lacions.

Sobretot, polítiques socialsL'enfocament social de les políti-ques municipals és evident quan s'analitzen les dades pressupos-tàries: l'any 2003, la despesa en serveis socials era de 23,2 euros per habitant, i l'any 2007 serà de 42,5 euros per habitant, és a dir, un 83,22% d'augment. L'any 2003 el pressupost total conso-lidat era de 151 milions d'euros,

Les grans dades pressupostàries del Grup Ajuntament de Reus creixen emmarcades en un panorama econòmic favorable, on el pressupost municipal és el resultat de la voluntat del govern d'oferir uns serveis de qualitat per donar resposta a les necessitats reals de la societat reusenca.

El pressupost municipal per al �007 creix un 11% i se situa per sobre dels �4� milions d'euros

mentre que enguany és de 243 milions d'euros. Les grans dadespressupostàriesEl pressupost es va aprovar el 22 de desembre, en la darrera sessió plenària de l'any, amb els vots a favor de l'equip de govern (PSC, ERC i ICV-EA), els vots en contra de CiU i l'abstenció dels quatre regidors del PPC.

Durant l'exposició del pressupost, el tinent d'alcalde de Recursos Generals i regidor d'Hisenda, Carles Salas, va destacar com a característiques principals dels comptes municipals la contenció en l'augment de la despesa en administració general i financera, el manteniment del pes relatiu de la seguretat i protecció civil –Guàrdia Urbana–, la disminució del pes relatiu del deute públic i l'augment en quasi 20 milions d'euros de la despesa social, que passa del 50 a gairebé el 54% del pressupost.

El pressupost de l'AjuntamentPel que fa al pressupost concret de l'Ajuntament, Salas va destacar el creixement respecte a 2006, d'un 9,5%; el pes del capítol 1 (destinat a personal) situat en el 28,15%, per sota de la mitjana de l'administració pública catalana d'aproximadament el 35%; i el manteniment del capítol d'inver-sions. Pel que fa als pressupos-tos dels organismes autònoms municipals, es mantenen en la

tònica dels darrers anys, amb un augment global del 8,37% en relació a 2006.

D'altra banda, els pressupostos de les empreses municipals aug-menten en el seu conjunt en un 14,74%. L'augment més signi-ficatiu, un 21,50%, el registra l'Hospital de Sant Joan, per la partida destinada a la construcció del nou hospital a la zona de Bellissens.

Més de 96 milions per a inversionsLes inversions previstes sumen un total de 96,5 milions d'euros, contra els 69,3 de l'any 2006. La incorporació de romanents passa de 21 milions d'euros a 28. Les inversions més desta-cades del Pla d'Acció Municipal, el PAM, són els 23 milions per al nou hospital, els 7,6 mili-ons per a les empreses d'aigües –el Grup GAIA– i els 7,5 milions d'AMERSAM.

L'exposició de Salas va sintetit-zar els trets que defineixen els pressupostos municipals per a 2007: les polítiques socials, les infraestructures viàries, les infra-estructures enfocades a la creació de riquesa, la sostenibilitat social i mediambiental i l'eficiència en la gestió. Segons el regidor «l'Ajunta-ment gestiona bé els diners que li confien els ciutadans. I aquesta bona gestió li permet destinar els recursos que optimitza a la millora de la prestació de serveis i a inversió». ◆

Foto

: Sòn

ia R

imba

u

Les grans dades pressupostàries Var. % �006 �007 07-06

Pressupost de l'Ajuntament de Reus 86.098.000,00 94.238.000,00 9,45%

Suma dels pressupostos de les societats municipals 147.561.149,00 169.307.144,00 14,74%

Suma dels pressupostos dels organismes autònoms 5.916.929,00 6.412.166,00 8,37%

Total suma dels tres conceptes anteriors 239.576.078,00 269.957.310,00 12,68%

Ajustos de consolidació -21.329.809,00 -26.702.997,78 25,19%

Total pressupost consolidat 218.246.269,00 243.254.312,22 11,46%

Els ingressos correntsAjuntament de Reus �006 �007 Var. % desglossament: (07-06)

Impostos directes 37.505.517,00 37.058.500,00 -1,19%(IBI, IAE, plusvàlues, etc.) Impostos indirectes 5.475.380,00 6.452.600,00 17,85%(IVA, ICIO) Taxes i altres ingressos 20.037.439,00 21.969.110,00 9,64%(Escombraries, ocupació del sòl, etc.) Transferències corrents 16.590.004,00 18.399.590,00 10,91%(De l'Estat, Generalitat, Diputació, etc.) Ingressos patrimonials 339.000,00 351.200,00 3,60%(Concessions, interessos, etc.) Total ingressos corrents: 79.947.340,00 84.231.000,00 5,36%

Els pressupostos de les societats municipals

�006 �007 Var. % (07-06)

Hospital de Sant Joan SAM (Grup) 92.415.420,00 112.281.574,00 21,50%

Aigües de Reus Empresa Municipal SA 10.599.160,00 11.897.562,30 12,25%

Sanejament Ambiental SA 1.581.289,00 1.715.463,00 8,49%

Gestió Ambiental i Abastament SA 5.066.339,00 4.539.260,00 -10,40%

GUPSA 12.387.393,00 8.528.535,00 -31,15%

Aparcaments i Mercats de Reus SAM 8.877.814,00 10.685.327,00 20,36%

Reus Desenvolupament Econòmic SA 4.009.699,00 2.928.350,00 -26,97%

Reus Esport i Lleure SA 3.562.978,00 4.630.377,00 29,96%

Gestió de Serveis Funeraris Reus SA 3.323.823,00 3.967.288,00 19,36%

Reus Transport Públic SA 2.374.166,00 2.675.385,00 12,69%

Innova SL 3.363.068,00 5.458.023,00 62,29%

TOTAL AGREGAT 147.561.149,00 169.307.144,30 14,74%

Despesa consolidada �007

Foto

: Sòn

ia R

imba

u

TOTAL %

Administració general 18.122.373,77 7,45%i financera

Seguretat i protecció civil (Guàrdia Urbana) 7.338.667,43 3,02%

Deute públic 5.020.000,00 2,06%

Despesa social 130.371.278,39 53,59%

Infraestructures, mobilitat i dinamització econòmica (Arquitectura i Urbanisme, Via Pública, Promoció) 46.550.360,10 19,14%

Medi ambient 29.425.632,53 12,10%

Pla d'Acció Municipal 6.426.000,00 2,64%

TOTAL 243.254.312,22 100,00%

a despesa social ha

passat de 23,2 e/habitant l'any 2003 a 42,5 e/

habitant l'any 2007

l

Page 4: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

6

EL MERCADAL EL MERCADAL7

PRESSUPOST �007PRESSUPOST �007

Els preliminars a l'elaboració del pressupost són les ordenances fiscals. L'expedient per a l’any 2007 es va aprovar al ple del 29 de setembre, amb els vots a favor de l’equip de govern (PSC, ERC i ICV-EA), l’abstenció del PPC –perquè el govern va acceptar algunes de les seves esmenes– i el vot en contra de CiU.

L'IBI es congela i queda igual que �006L’impost sobre béns immobles

(IBI) –el que paguen la majoria de ciutadans– queda congelat per a aquest 2007. L’altra orde-nança que afecta moltes famíli-es, l’impost de vehicles a tracció mecànica, pujarà per als cotxes per sota del 2% –menys de la meitat de l’IPC–, i es congela per a les motocicletes. L’ICIO pujarà un 3,81% però s’introdueixen noves deduccions per a l’habitat-ge de protecció oficial que pas-sen del 25% actual al 50, el 40 o el 25 % depenent del tipus de

promoció. La majoria de la resta de taxes i impostos de l’Ajunta-ment de Reus pujaran d’acord amb l’IPC. Això vol dir que la pressió fiscal no s’incrementarà durant l’exercici 2007 ni en el global del mandat 2003-2007.

Increment global del mandatTant en la sessió plenària per aprovar les ordenances fiscals com en el ple de pressupostos, el regidor d'Hisenda, Carles Salas,

va destacar el compliment del compromís del govern municipal de no apujar els impostos per sobre de l'increment dels preus. Així, en el període 2003-2007, l'increment de l'IPC s'ha situat per sobre del 17%, mentre que l'augment de la pressió fiscal ha estat del 13,88%. En el cas de l'IBI, l'increment total se situa en un 5,6% i així es posiciona com l'impost municipal que menys s'ha incrementat durant aquests anys. ◆

Aportació dels contribuents per cada euro de pressupost

Any �00�: �7,41 cèntims

Any �007: ��,01 cèntims

Nou Hospital de ReusLa partida més important del

pressupost d'inversions del Pla d'Acció Municipal, el PAM, 23 milions d'eu-ros, és per al nou Hospital Universitari de Reus, que s'estrenarà l'any 2010. Les obres començaran abans de l'estiu i suposaran la construcció d'un centre hospitalari tres vegades més gran que l'actual. Estarà situat a la zona de Bellissens, al Tecnoparc, a tocar de Sant Josep Obrer i del campus universitari.

AparcamentsL'empresa municipal res-

ponsable de la gestió dels aparcaments públics, AMERSAM, té previst invertir 7,5 milions d'eu-ros per continuar amb el desplegament del Pla director d'aparcaments. Ara toca l'aparcament de

Sant Ferran –ja en obres– i el de la Riera Miró, que es construirà on ara hi ha l'àrea blava provisional –en aquest cas, les obres no començaran fins que s'obri el nou aparcament a la zona del Pallol.

Desenvolupament de sòl industrialPer al desenvolupament de

sòl industrial, es destinen més de 4 milions d'euros, la mateixa quantitat que l'any 2006. Una important inversió per facilitar la cre-ació d'empreses i de llocs de treball.

Millores a les xarxes de subministrament d'aigua i de sanejament3,6 milions d'euros es des-

tinaran a la millora de la xarxa de sanejament de la ciutat. Les inversions del Grup d'Aigües de Reus conformen una de les par-tides destinades a inversió més importants: a aques-ta quantitat cal afegir-hi 2 milions d'euros per a l'estació depuradora d'ai-

gües residuals, 1,1 milions d'euros per a l'ampliació de l'estació de tractament d'aigua potable i 900.000 euros més per millorar la xarxa de regulació i abas-tament d'aigua.

Gaudí Centre2,2 milions d'euros per equi-

par i executar el projec-te expositiu del Gaudí Centre. Un cop enllestides les obres exteriors, ara ja es treballa en el contingut de l'equipament dedicat a l'arquitecte reusenc. El Gaudí Centre obrirà les portes aquest 2007.

Obres de millora a diversos carrers de la ciutatTot i que la partida per a

inversions de l'Àrea de Via Pública baixa consi-derablement –el 2006 va incloure grans projectes com la reforma de l'avin-guda de Marià Fortuny, el carrer de Llovera, la plaça del Mercadal, el tram final del passeig de Prim, etc.–

el 2007 es destinen prop de 2 milions d'euros més a reformar carrers de la

ciutat. També és destaca-ble la inversió municipal per enjardinar les noves rotondes i mitjanes que s'han construït el 2006 i que canviaran la fesomia de les àrees que fins ara estaven en obres.

Centre d'Arts Escèniques 1,8 milions d'euros per al

Centre d'Arts Escèniques de Reus, el CAER.

Tecnificació Pavelló Olímpic754.000 euros per incor-

porar millores tecnològi-ques al Pavelló Olímpic Municipal.

Nou edifici Fira de ReusPer a l'elaboració del projecte

bàsic del nou edifici de la Fira, 300.000 euros.

Potenciació de Mas CarandellMas Carandell rep 132.000

euros per potenciar la for-mació i el reciclatge pro-fessional.

Camp de gespa artificial108.000 euros per a l'ade-

quació d'un camp de gespa artificial i comple-tar així les instal·lacions esportives al complex de l'Estadi Municipal.

Centre d'Arts Escèniques

Les actuacions més significatives per a l'any 2007

Mas Carandell

Millores xarxa d'aigües

El nou Hospital de Reus

Les ordenances municipals per a l'any �007Ordenança Modificació per a l‘any �007

1 General Ajust sobre forma de pagament de deutes (articles 73 i 74)

� IAE Increment d'un 4% arrodonit dels coeficients de situació. Ajust a norma del redactat de les bonificacions

- Índex categories vies públiques Ajust del model per a la classificació de les vies públiques, i incorporació dels nous vials

� IBI No s'incrementa el tipus. Adequar contingut i funcions al RD 417/2006 que desenvolupa el text refós de la Llei del cadastre immobiliari

4 Impost vehicles tracció mecànica Igualar coeficient municipal per a tots els vehicles (1,97). Tarifes ciclomotors i motocicletes no varien, i la resta s'incremen-ten per sota IPC, al voltant del 2 %

5 ICIO Increment del 3,81% del tipus. Actualització Mb (el de 2006). Ajust procediment gestió. Increment bonificació dels habi-tatges protecció oficial (25% actual, passa a 50, 40 o 25)

6 Impost s/l'inc. valor terrenys (PV) NO ES MODIFICA

7 Ord. reguladora contribucions especials NO ES MODIFICA

8 Taxa llicències activitats Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

9 Taxa recollida escombraries Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

10 Taxes llicències autotaxis Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

11 Taxes serv. de cartog., topografia i inform. Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

1� Taxes retirada vehicles via pública Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

1� Taxes expedició documents adm. Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

14 Taxes serveis cementiri (GESFURSA) Proposta de tarifes aprovada per GESFURSA. Increment global mig al voltant del 4% (increment estimat IPC)

15 Taxa per a serveis urbanístics Inc. mig de tarifes al voltant del 4% (3,60% obres nova planta). Ajust tècnic a l'ordenança municipal d'obres subjectes al règim de comunicació

16 Taxes per a prestacions de la Guàrdia Urbana Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

17 Taxes guals i reserves via pública Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

18 Taxes aprof. sòl, vol i subsòl públic Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

19 Taxes aprof. béns municipals Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

�0 Taxa aprofitam. domini pub. empreses serv. NO ES MODIFICA

�1 Taxa servei registre i recollida d'animals Increment mig de les tarifes al voltant del 4% (increment estimat IPC)

�� Preu públic servei recollida residus comerç Increment mig tarifes al voltant del 4% (inc. estim. IPC). Ajust procediment càlcul de la reducció per recollida fracció residual per empresa homologada

l pressupost de 2007

destina més de 96 milions d'euros a la

inversió

e

Page 5: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

EL MERCADAL9

PROMOCIÓ I ESTRATÈGIA

El disseny de l’edifici projectat simula el model d’un carrer urbà amb la voluntat de connectar amb el comerç tradicional del centre de la ciutat. L’avantprojecte proposa que les circulacions dels vianants per l'interior del com-plex siguin la continuació dels recorreguts exteriors pel parc i l’avinguda de Sant Jordi.

La galeria comercial, dissenyada en corba, pretén recollir els via-nants que s’acostin al centre, tant des del parc de Sant Jordi com des de l’avinguda de Marià Fortuny. Aquesta galeria està parcialment oberta, però protegida de la pluja i d’un excés de radiació solar.

Un edifici sostenibleLa proposta arquitectònica inclou factors de sostenibilitat mediam-biental com la instal·lació de pla-ques fotovoltaiques a la cober-ta de la galeria comercial, el cobriment del volum destinat als multicinemes amb una coberta vegetal de plantes autòctones o la instal·lació d’una làmina d’aigua a les terrasses dels locals de restauració perquè transmeti sensació de frescor. Igualment, l’avantprojecte planteja obertu-

res a les façanes que permetin la renovació i la circulació de l’aire, així com la instal·lació de protectors solars. Dues terceres parts de la coberta són opaques amb l’objectiu de protegir de les radiacions les zones de trànsit de vianants durant els mesos de més calor. La part central és vidri-ada, amb l'objectiu d’aprofitar al

màxim la il·luminació natural de la galeria. Finalment, les vidrieres de les façanes principals tindran proteccions solars horitzontals.

L'empresa adjudicatàriaMetrovacesa és una de les prin-cipals empreses del sector que cotitza a l’Íbex 35 de la borsa espanyola. Després de l’adqui-sició d’un 68,54% de la societat francesa Gecina, Metrovacesa s’ha convertit en la major immo-biliària de l’Eurozona.

Amb presència a gran part del territori espanyol, Metrovacesa té la seva seu central a Madrid. A l’Estat espanyol, Metrovacesa posseeix i gestiona quatre centres comercials: Tres Aguas, a Madrid; El Saler, a València; Artea, a Bilbao

i La Maquinista, a Barcelona. A més, està promovent quatre nous centres a Múrcia, Gandia, Lleida i Torrevieja.

Altres sectors de negoci en els quals la promotora desenvolupa la seva activitat són els següents: el d’oficines i parcs empresarials, l’hoteler, el de l’habitatge de llo-guer, el d'aparcament i el de resi-dències i centres per a gent gran.

L’equip d’arquitectes redactor de l’avantprojecte, L35 Arquitectos, té una llarga trajectòria en el dis-seny d’equipaments comercials i d’oci. Entre els últims projectes, destaquen els centres comercials de La Maquinista (Barcelona), La Vital (València), Itaroa (Huarte) i Espacio León (Lleó). u

L'Ajuntament adjudica el centre comercial i d'oci de la Fira a Metrovacesa

Imatges virtuals del nou centre segons el projecte presentat per Metrovacesa: una vista general de l'exterior i, sota, l'interior del complex.

8

EL MERCADAL

PROMOCIÓ I ESTRATÈGIA

La Mesa de Contractació va pro-posar al Ple de l’Ajuntament de Reus l’adjudicació a l’empresa promotora Metrovacesa de la concessió administrativa de les actuals instal·lacions de Fira de Reus per construir-hi i explotar-hi un centre comercial i d’oci. La proposta arquitectònica guanya-dora, elaborada per l’equip L35

Arquitectos de Barcelona, plan-teja un complex de 83.600 m2 repartits en vuit plantes, quatre de les quals subterrànies.

La superfície destinada a locals comercials és de 22.800 m2 i la dedicada a locals d’oci de 8.000m2. La proposta guanya-dora descriu, també, la creació

de 1.411 places d’aparcament. L’avantprojecte es planteja la inte-gració del complex en el teixit urbà com un punt singular d’entrada al centre de la ciutat que, alhora, sigui capaç d’enllaçar de manera còmode per als vianants amb l’activitat comercial tradicional del centre de Reus. La proposta, en aquest sentit, es presenta com una peça emblemàtica i pública integrada al parc de Sant Jordi.

Més de 1.400 places d'aparcamentEl pàrquing està situat a les tres últimes plantes subterrànies i té una capacitat màxima de 1.411 places. L’accés dels vehicles es fa des de les rampes d’entrada de l’avinguda de Sant Jordi i de sortida del carrer de Gaudí. La comunicació entre les plantes es realitza a través de dues rampes circulars interiors, una de pujada i una altra de baixada. La comu-nicació interna dels vianants es fa a través d’escales mecàniques, que enllacen amb el primer nivell subterrani i amb dos ascensors, que comuniquen tots els pisos del centre.

Els locals comercialsEs distribueixen en tres plantes, la primera subterrània, la baixa i la primera. Els accessos per a vianants són a través del parc de Sant Jordi i la rotonda de la plaça de Pompeu Fabra a la planta baixa; a través del carrer de Gaudí a la primera planta, i a través de l’aparcament per a la subterrània. La càrrega i descàrre-ga de mercaderies està prevista pel carrer de Gaudí.

La comunicació interior entre plantes es fa mitjançant dos grups d’escales mecàniques dobles, situades als extrems opo-sats de la galeria central i amb dos ascensors panoràmics situats al centre de l’edifici. Finalment, la galeria púbica interior disposa d’una seqüència de patis oberts que deixen veure des de l’exterior els diferents nivells comercials.

Cinemes, pista de bitlles i restaurantsLes sales multicinema, la pista de bitlles i els locals dedicats a la res-tauració estan situats a la planta segona i última del complex. Els locals de restauració es troben al costat d’una terrassa exterior construïda amb plataformes de fusta sobre una làmina d’aigua. Les sales de cinema s’emplacen davant els locals de restauració, a l’altre costat de la galeria, davant la façana del carrer de Gaudí.

La pista de bitlles se situa al cos-tat dels cinemes. Damunt seu, i aprofitant l’alçada de la segona planta, s’hi preveu un gimnàs, que tindrà accés directe des de l’exterior.

La nova plaça de l’UniversEl tractament de la nova plaça de l’Univers segueix les direc-trius arquitectòniques generals del complex com a carrer urbà. Es dissenya una làmina d’aigua i una pèrgola que delimiti cla-rament la nova plaça. A l’altre costat, es construiran unes noves grades que aprofitaran el desni-vell topogràfic. ◆

El concurs públic per adjudicar el centre comercial i d'oci que es farà a l'actual edifici de la Fira s'ha decantat per Metrovacesa. La concessió municipal és per a 50 anys, durant els quals l'Ajuntament ingressarà més de 200 milions d'euros. La previsió és començar les obres abans que acabi 2007.

Coincidint amb l'adjudica-ció del centre comercial i d'oci que s'instal·larà a la Fira, l'Ajuntament de Reus i la Cambra de Comerç han arribat a un acord per adoptar mesures de pro-moció del comerç urbà tradicional.

A partir del trasllat de la Fira a la zona del Tecnoparc i de la construcció del centre comercial a les actuals instal·lacions firals, l'Ajuntament i la Cambra han acordat destinar els recursos que fins ara ser-vien per sufragar el dèfi-

cit estructural de Fira de Reus per tirar endavant un pla especial de suport al comerç tradicional. Aquesta reorientació de recursos es canalitzarà a través de l'Agrupació d'In-terès Econòmic (AIE) Reus Centre, on ja treballen conjuntament l'Ajunta-ment de Reus, la Cambra, la Generalitat i les asso-ciacions comercials de la ciutat. Tot i que encara cal definir-la amb exacti-tud, aquesta partida extra per a promoció comercial se situarà al voltant dels 100.000 euros.

En el moment de fer públic aquest acord amb la Cambra, l'alcalde va recordar les accions de promoció de ciutat que ja té en marxa l'Ajunta-ment per atraure visitants i potencials clients. A més de l'AIE, va citar el Gaudí Centre, l'aliança de pro-moció turística que Reus té amb Cambrils, Salou i Vila-seca; els nous aparca-ments per facilitar l'accés a les zones comercials i la continuació de l'urba-nisme comercial –zones de vianants, voreres més amples, etc.

Paral·lelament, més ajudes al comerç local

El nou centre comercial crearà 1.�00 llocs de treball directes i 800 més d'indirectes

El centre obrirà les portes l'any 2010 i s'ha dissenyat per integrar-se en el teixit comercial de la ciutat. Metrovacesa –que també gestiona el complex de La Maquinista de Barcelona– preveu la creació de 2.000 llocs de treball: 1.200 directes i 800 més per la dinàmica pròpia del centre.

Page 6: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

Amb aquesta ampliació, el Pàrquing Llibertat es consolida com el més gran de la ciutat, el de més superfície i capacitat. En dades, el nou Pàrquing Llibertat té en total 900 places de capa-citat en 20.000 m2 de super-fície construïda, dues plantes, sis accessos de vianants i cinc ascensors. D'aquesta manera, el Pàrquing Llibertat es conso-lida com l'aparcament central

de Reus, a la capçalera del centre i a pocs minuts cami-nant de qualsevol punt de l'eix comercial.

L'ampliació ha suposat la cons-trucció d'11.000 m2 al subsòl de l'avinguda de Sant Jordi i l'adequació d'un nou accés a l'alçada del carrer de Sardà, just davant de la plaça d'Anton Borrell.

L'empresa municipal d'aparca-ments ha invertit 5,7 milions d'euros en l'ampliació del pàr-quing.

El pàrquing central de la ciutatLes dimensions i les caracte-rístiques atorguen al Pàrquing Llibertat la categoria de pàr-quing central de la ciutat. Per aquest motiu, aquest 2007 es canviarà el sistema de senyalit-zació vertical a les entrades i a l'interior de la ciutat per dirigir els vehicles cap a aquest apar-cament.

Amb l'ampliació, l'aparcament manté la mateixa ordenació de places i l'amplitud de pas, que faciliten l'accés i la sortida dels vehicles. A més, l'augment d'ac-cessos s'ha compensat amb la instal·lació de més caixers auto-màtics, ara situats únicament a la superfície de la plaça.

Més de �0.400 vehiclesper dia a les zones blaves i aparcamentsCoincidint amb l'entrada en fun-cionament dels nous pàrquings, AMERSAM ha confirmat que cada dia utilitzen els aparcaments municipals 20.445 vehicles. En aquest cas, sota la denominació d'aparcaments municipals, s'in-clouen els sis pàrquings subter-ranis –Oques, Baluard, Llibertat, Fira, Pastoreta i Passeig Prim–, les zones blaves i les àrees bla-ves. D'aquest total de vehicles, gairebé 5.400 aparquen diària-ment als pàrquings subterranis, més de 10.500 a les zones bla-ves repartides per la ciutat i la resta a les àrees d'aparcament. Les àrees són solars buits que provisionalment s'han habilitat com a espais d'aparcament i que ofereixen tarifes més redu-ïdes que les zones blaves i la possibilitat d'aparcar durant tot el matí o tota la tarda. u

VIA PÚBLICA

EL MERCADAL11

El Pàrquing Passeig Prim ofereix �50 places noves al centre de l'eix dels passejosMés de 2,8 milions d'euros d'in-versió han permès la construcció del Pàrquing Passeig Prim, de més de 6.300 m2 i amb capacitat per a 250 places. L'equipament està situat en dues plantes sub-terrànies a l'àrea on hi havia l'an-tiga fàbrica Hens i que ara s'ha convertit en un espai residencial i comercial.

La xarxa de pàrquingsdels passejosAmb aquest equipament queda llesta la xarxa d'aparcaments per a la zona oest de la ciutat. Situat al costat d'una artèria principal de circulació com és el passeig de Prim, el nou aparcament solucionarà la demanda de pla-ces d'aquesta àrea d'alta densitat de població a la vegada que contribuirà a fer més fluid el

trànsit de la zona dels passejos, consolidada com un nou centre d'atracció comercial a l'aire lliure. Situat entre els carrers del Camí de Riudoms i de Pau Font de Rubinat, a tocar de la Biblioteca Central Xavier Amorós, el nou aparcament completa l'eix que configuren el Pàrquing Oques i el Pàrquing Pastoreta.

L'aparcament va entrar en funcio-nament a mitjan desembre, però mentre la urbanització exterior de l'àrea no estigui llesta, l'entrada i sortida es farà pel carrer de Pau Font de Rubinat.

La construcció del nou pàrquing ha estat possible pel conveni signat entre l'empresa municipal AMERSAM i les constructores FORCUSA i Merino López. u

10

EL MERCADAL

VIA PÚBLICA

El Pàrquing Llibertat, el més gran de Reus, amplia la capacitat fins a les 900 places

Les targetes multipàrquing permeten aparcar a tots els aparcaments a preus reduïtsL'entrada en funcionament del Pàrquing Passeig Prim i de l'am-pliació del Pàrquing Llibertat han permès posar en marxa de nou la campanya de targetes multipàr-quing, que permeten que cada client dels aparcaments munici-pals tingui un abonament ajustat a les seves necessitats. Un pro-ducte per atendre les demandes de diversos col·lectius: persones que treballen al centre de la ciutat, persones de Reus o altres poblacions que es desplacen amb regularitat al centre, etc.

La gestió multipàrquingLa sistema multipàrquing és el

resultat de la gestió unificada de la xarxa de pàrquings públics, de manera que tant des del punt de vista del client com de la gestió sigui indiferent aparcar en qualsevol dels sis aparca-ments municipals. Les targetes multipàrquing permeten l'esta-cionament del vehicle abonat a qualsevol dels pàrquings munici-pals durant un nombre d'hores fixes al dia: 12, 8, 6 o 4 hores, les quals es poden acumular de manera continuada o consumir en diferents intervals durant el dia. En cas de superar el nom-bre d'hores contractades, cal abonar la diferència als caixers

de l'aparcament abans de retirar el vehicle.

Els preus van des dels 41 euros mensuals per a l'abonament de 4 hores diàries, als 68 euros al mes per a la targeta de 12 hores diàries.

Abonament de �4 horesEls pàrquings municipals de Reus estan oberts les 24 hores del dia i això possibilita abonar-se a les targetes multipàrquing de 24 hores per 95 euros al mes. Si l'abonament es fa anual, el cost és de 1.045 euros. Ara les

targetes multipàrquing es poden contractar a través del web de l'empresa pública AMERSAM www.amersam.com o a les ofi-cines centrals, situades a l'edifici del Mercat Central.

Més de 1.000 abonatsActualment hi ha més de 1.000 vehicles abonats als pàrquings municipals i un 40% a un sol pàrquing, la resta són del tipus multipàrquing. Els abonaments a un mateix pàrquing són sobretot als pàrquings Oques i Llibertat. El 35% dels abonats té la modalitat de 12 hores al dia i un 25% la targeta de fins a 24 hores. u

Després de mesos d'obres per connectar el nou aparcament amb la part antiga, abans de Nadal es va estrenar el nou Pàrquing Llibertat, amb un total de 900 places. Així s'incrementa l'oferta d'aparcament al centre i es facilita l'entrada i sortida de vehicles amb els dos accessos ara disponibles.

Page 7: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

1�

EL MERCADAL

VIA PÚBLICA / OBRES EN CURS

El mapa de situació de les obres en curs d'aquest mes està marcat per la finalització de les obres al Mercadal i la recta final de la remodelació de l'avinguda de Marià Fortuny. Després de Reis, també han començat els treballs per renovar el paviment de l'entorn del Mercat Central. Aparcament de Sant Ferran

Prop del carrer Ample, treballs per construir l'aparcament subterrani de Sant Ferran, que tindrà dues plantes i 70 places.

Passeig de Prim

Continuen les obres de la recollida pneumàtica a la vegada que ha començat la reforma de les voreres laterals.

Entorn del Mercat Central

Restriccions de trànsit a l'entorn del Mercat a causa dels treballs pel canvi de paviment, s'hi col·loca granit rosat.

EL MERCADAL1�

VIA PÚBLICA / OBRE EN CURSVIA PÚBLICA / OBRES EN CURS

map

a: w

ww

.pra

gmap

ublic

itat.c

at

Plaça del Canal

Aquest febrer s'inaugurarà la plaça del Canal, una instal·lació espectacular de 14 metres d'alçada per 80 de llargada.

map

a: w

ww

.pra

gmap

ublic

itat.c

at

Avinguda de Marià Fortuny

Ara les obres es concentren a la cruïlla de l'avinguda de Tarragona i obliguen a desviar el trànsit en aquest punt.

Mercadal i carrers del nucli antic

Un cop enllestida la reforma de la plaça del Mercadal, continuen les obres de millora als carrers del nucli antic.

Page 8: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

14

EL MERCADAL EL MERCADAL15

A Reus hi resideixen gairebé 15.000 persones majors de 65 anys. Més de la meitat són dones, un 58%: en nombres abso-luts, 6.124 dones tenen entre 65 i 79 anys, i 2.517 tenen més de 80 anys. Els homes són el 41%: hi ha 4.755 homes d'entre 65 i 79 anys, i 1.315 de més de 80 anys –en aquesta franja d'edat el nombre de dones duplica gairebé el dels homes–. En els darrers vint anys s'obser-va un increment progres-siu de l'envelliment de la població, tot i que en els

últims cinc anys l'índex s'ha estabilitzat per l'aug-ment de la natalitat i del col·lectiu immigrant.

Activitats de lleureEn l'apartat de la situació

sociofamiliar, l'estudi ha elaborat una relació de les activitats de lleure que realitza la població major de 65 anys: un 87% va al casal, més d'un 56% passeja, el 77% veu la televisió, un 38% llegeix i un 14% fa viatges i excur-sions –en aquest cas hi ha un 9% que no ho fa tot i que li agradaria.

Prop de 15.000 persones grans

SERVEIS SOCIALS

El �4% de les persones majors de 65 anys de la ciutat necessita algú que els ajudi

L'Observatori de la gent gran de Reus s'ha fet conjuntament amb la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili mit-jançant una mostra representa-tiva de les persones majors de 65 anys de Reus.

Persones amb dependènciaL'Observatori ha posat sobre la taula que més de 3.600 persones majors de 65 anys residents a la ciutat necessi-ten algú que els ajudi: tenen problemes de salut i dificultats per a alguna activitat bàsica com tenir cura de la higiene personal, vestir-se, alimentar-se, passejar, etc. D'aquestes perso-nes que necessiten ajuda, més d'un 85%, és a dir, 3.093, són dones. Per altra banda, més de 2.600 dones viuen soles, xifra que contrasta amb els 403 homes que viuen sols.

Si per a moltes persones com-plir 65 anys és una oportuni-tat, per a altres, fer-se gran és sinònim de necessitar ajuda. En aquests casos, Serveis Socials treballa per mantenir les con-dicions de vida de les perso-nes grans que ho requereixen,

bé perquè viuen soles, perquè no disposen de recursos o pel seu estat de salut. L'objectiu és posar al seu abast els serveis i els recursos necessaris per con-tribuir a la seva autonomia.

Més recursos per a l'ajuda a domiciliJustament en aquest línia, i amb el diagnòstic de l'Observatori sobre la taula, l'Ajuntament ha decidit ampliar el Servei d'Ajuda a Domicili (SAD) amb una dota-ció de més de 200.000 euros. El programa d'atenció domicilià-ria treballa perquè la gent gran pugui viure a casa més temps. Els serveis s'adrecen a aquelles persones que, per motius físics, psíquics o socials, es troben en una situació de manca d'auto-nomia, permanent o temporal, que les impossibilita per fer tas-ques quotidianes. L'ajuda ofer-ta des de Serveis Socials per qüestions puntuals permet a la persona usuària del servei conti-nuar gaudint d'independència.

Actualment es gestionen més de 500 serveis domiciliaris de teleassistència, de menjar a domicili i de transport adap-tat. Des de la Regidoria de

Serveis Socials, però, es destaca que aquest tipus d'atenció no té llistes d'espera i que s'atén a qualsevol persona que ho requereixi. Amb relació a això, aquest gener ha entrat en vigor la Llei de dependència. Per a més informació sobre la llei o qualsevol dels serveis i progra-mes que executa la Regidoria de Serveis Socials, podeu con-sultar el lloc web www.reus.net/benestar/ssocials/

A partir dels 80 anysQuanta més necessitat, més servei. El programa d'assistència domiciliària es completa amb un seguiment específic a les persones majors de 80 anys. Aquest pla s'executa mitjançant visites mensuals d'un treballa-dor familiar a domicili. L'objectiu

és prevenir situacions de risc i facilitar l'accés als serveis neces-saris quan la persona ja no pugui romandre a casa amb les millors condicions de vida.

Com viuen les persones gransEl 20,5% del col·lectiu de perso-nes de més de 65 anys viu sol. Es calcula que hi ha poc més de 3.000 llars unipersonals, amb un clar predomini de dones. El 54% viu en parella i fins a un 12% ho fa amb els fills. La radiografia demostra que a Reus encara es manté el recolzament del nucli familiar i de l'entorn: més del 60% es veu amb la família cada dia. També s'ha detectat que el suport de l'entorn disminueix a mesura que augmenta l'edat i la dependència. u

L'Observatori de la gent gran és l'instrument amb què s'ha dotat la Regidoria de Serveis Socials per conèixer quina és la situació real d'aquest col·lectiu i saber com evoluciona. I a partir d'aquí, definir més acuradament les polítiques específiques per cobrir els serveis que la gent gran requereix.

Observatori de la gent gran

Nivell d'estudis

Cost de l'habitatge

Barreres a l'habitatge

Els principals objectius de l'ali-ança estratègica són consolidar la conjunció que conformen aquestes poblacions de la Costa Daurada central com una desti-nació de turisme familiar i com-pletar-la amb una sòlida oferta cultural i patrimonial. I per fer-ho, les quatre poblacions treballen a l'uníson per promocionar-se, millorar l'efectivitat de les acci-ons publicitàries i potenciar la imatge de la destinació associa-da a la idea de qualitat.

Els quatre patronats municipals de turisme han preparat tot un conjunt d'accions per a aquest 2007 que supera amb escreix les activitats desenvolupades l'any passat, el primer de l'alian-ça de promoció. La primera cita i la més important és la presèn-

cia a la fira Fitur de Madrid, un dels esdeveniments més impor-tants del sector turístic en l'àmbit europeu. A l'espai de Catalunya, al costat de la Costa Daurada, els quatre municipis compartiran un estand de més de 150 m2.

Nou eslògan: «Tot a només un pas»L'espai Cambrils, Salou, Vila-seca La Pineda Platja i Reus es presenta enguany amb el nou eslògan «Tot a només un pas», que vol incidir en la quantitat i varietat d'oferta dels quatre municipis, que ofereixen de tot i molt a prop.

Una altra de les novetats d'en-guany és l'edició d'una guia d'ac-tivitats conjunta de cara a la temporada turística. ◆

L'aliança Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca torna a Fitur amb la promoció del Gaudí Centre

Fa un any es presentava l'aliança de Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca per promocionar-se conjuntament i completar l'oferta turística dels quatre municipis. Ara, un any després, les valoracions són més que positives i es multipliquen les accions. La primera, la fira Fitur, on ja es promocionarà el Gaudí Centre.

Aena, l'ens públic que gestiona els aeroports de l'Estat, ja ha adju-dicat les obres d'ampliació de la terminal de sortides de l'Aeroport de Reus. Les obres començaran les properes setmanes, duraran un any i mig i suposen una inver-sió de 13,8 milions d'euros.

Les actuacions a executar són la remodelació i ampliació de l'edifici més antic del complex per adequar-lo com a terminal de sortides amb una superfície aproximada de 3.500 m2. A més, es construirà un nou edifici de 4.000 m2 d'ús exclusiu per a fac-turació, que s'aixecarà entre l'edi-fici d'arribades –estrenat l'estiu de 2005– i l'edifici actual –futur edi-fici de sortides–. Amb aquestes actuacions, l'Aeroport s'adequarà al volum de passatgers i operaci-

ons actual. El 2006 l'Aeroport de Reus va registrar un trànsit d'1,3 milions de passatgers i prop de 25.000 moviments d'aeronaus.

Més volsL'adjudicació de les obres per part del Ministeri de Foment va ser anunciada per l'alcalde de Reus, Lluís M. Pérez, i el president de la Cambra de Comerç, Isaac Sanromà, al mateix Aeroport. La mateixa setmana, la companyia de vols de baix cost Ryanair va comunicar les seves intenci-ons per crear una base d'ope-racions a l'aeroport reusenc i ampliar el nombre de vols i de destinacions. Paral·lelament, la companyia Airnostrum estudia ampliar la freqüència del la línia Reus-Madrid i la creació d'un vol regular amb les Illes Balears. ◆

Foment invertirà 1�,8 milions d'euros més per millorar les instal·lacions de l'AeroportLa nova terminal d'arribades

de l'Aeroport, estrenada l'estiu de 2005

PROMOCIÓ DE CIUTAT

Page 9: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

16

EL MERCADAL EL MERCADAL17

MEDI AMBIENT

Nous dipòsits d'Aigües de Reus per minimitzar els abocaments a la xarxa de barrancs

D’acord amb el Pla director de sanejament i drenatge urbà, està prevista la construcció d’una trentena d’aquests dipòsits de contenció per a la recollida de l’aigua de pluja amb una capaci-tat total de 100.000 m3.

Tecnologia pioneraLes obres, amb un pressupost de 615.633,14 euros i un ter-mini d’execució de tres mesos –van començar al novembre–, representen una inversió en tec-nologia pionera en l’àmbit del control d’abocament i protecció del medi ambient.

El funcionament del sistema actualment en construcció pre-veu tres escenaris diferents en

funció de la intensitat de la pluja. Així, en un règim sec, l’aigua resi-dual circula pel col·lector existent del camí del Roquís. En període de pluges normal, una vàlvula limita el cabal màxim que pot circular pel col·lector del camí del Roquís. L’excedent es condueix cap al dipòsit AntiDSU. Quan ha finalitzat el període de pluges, entra en funcionament el siste-ma de bombament, que torna a portar l’aigua residual a la xarxa per al seu posterior tractament a l’estació depuradora de Reus. Finalment, en un escenari de plu-ges intenses, previst en períodes de més de deu anys, s’aboca l’excedent d’aigua al barranc del Roquís quan s’ha superat la capa-citat màxima del dipòsit, amb la

qual cosa es redueix considera-blement l’impacte sobre el medi.

Menys contaminantLa capacitat del dipòsit s’ha cal-culat amb l’objectiu que pugui retenir la part més contaminant de les aigües residuals i es mini-mitzi l’impacte negatiu sobre el medi en cas d’abocament i es garanteixi que no es produirà

cap tipus d’abocament en el cas de pluges. El Pla director de sanejament i drenatge urbà de Reus 2006 fixa entre els seus objectius l’actualització del model del sistema de saneja-ment de la ciutat. Igualment, planteja actuacions dirigides a eliminar o minimitzar les descàr-regues dels sistemes unitaris a la xarxa de barrancs. u

L’empresa municipal Aigües de Reus construeix al polígon AgroReus el primer d’un conjunt de grans dipòsits anomenats AntiDSU (descàrrega del sistema unitari) que permetran minimitzar els abocaments d’aigües residuals a la xarxa de barrancs delterme municipal.

El consorci públic de gestió d'aigües al qual pertany Reus dóna servei a 600.000 usuarisEl consorci públic de gestió d'aigües de Catalunya GIAC-CONGIAC s'amplia i a partir d'ara donarà servei a 600.000 usuaris a tot Catalunya. Reus, a través de l'empresa municipal Aigües de Reus (AREMSA), va ser un dels municipis que van impulsar la creació d'aquest model de gestió d'aigües.

La gestió pública del cicle de l'aiguaAmb la incorporació de Figueres i Vilanova i la Geltrú, l'associació d'interès econòmic de societats municipals catalanes que gesti-onen el cicle integral de l'aigua, el GIAC, amplia la població a la qual proveeix serveis fins arribar als 600.000 usuaris. Els seus responsables consideren que aquesta xifra representa una fita

important perquè confirma que la gestió pública té un paper destacat dins l'administració del cicle de l'aigua a Catalunya.

Figueres va materialitzar la seva incorporació a l'organisme en la darrera assemblea general del GIAC AIE (Gestió Integral d'Ai-gües de Catalunya), celebrada el 28 de novembre passat a Barcelona, mentre que Vilanova i la Geltrú va manifestar, en la mateixa reunió a la qual va assis-tir com a convidada, la voluntat de fer els tràmits per afegir-s'hi a partir del 2007.

Reus, Manresa, Mataró iEl Prat, ciutats pioneresL'any 2006 ha estat el primer any complert de desplegament del model. El GIAC-CONGIAC

gestionarà l'any 2007 un pres-supost agregat de 943.664 euros, amb un increment de prop del 20% en relació a l'exer-cici 2006.

El 1997, Reus, Manresa, Mataró i el Prat del Llobregat van decidir ajuntar esforços i crear el GIAC a base d'un model públic de gestió que permetia augmentar la representativitat de les empre-ses que en formaven part davant de tercers, assolir sinèrgies entre els agrupats i oferir l'experiència adquirida i ajut a altres munici-pis.

L'any 2000 s'afegia al GIAC Vilafranca del Penedès i el 2004 ho feia Tortosa. Posteriorment, l'any 2005 es crea un consorci, el CONGIAC, per agrupar els

municipis titulars de les societats reunides en l'agrupació d'interès econòmic.

El ciutadà, l'element bàsic del serveiEls ajuntaments del CONGIAC basen el creixement de les empreses d'aigües en la defensa de la titularitat pública dels recur-sos hidrològics i en el desplega-ment de la gestió pública que entén l'usuari i ciutadà com a element bàsic del servei d'abas-tament i sanejament.

Durant la seva trajectòria, el GIAC ha permès a les empreses públi-ques associades millorar l'efi-ciència del servei i la qualitat i ha aportat capacitat de gestió i recursos per a aquestes compa-nyies. u

Els dipòsits es construeixen al polígon AgroReus, a tocar del carrer de Recasens i Mercadé.

ARQUITECTURA I URBANISME

El jutjat confirma una sanció a l'empresa que féu la plaça de la Llibertat pel retard de les obresCom ja va passar amb les san-cions per la demora en les obres de la Biblioteca, el jut-jat ha tornat a donar la raó a l'Ajuntament en les sancions imposades a la Constructora Hispànica pel retard en l'exe-cució de les obres, en aquest cas, de la plaça de la Llibertat. La Secció Cinquena de la Sala

del Contenciós Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya determina que l'Ajun-tament ha actuat correctament a l'hora d'imposar sancions a l'em-presa Constructora Hispánica pel retard en l'execució de les obres de la plaça de la Llibertat. Una altra sentència, del Jutjat Contenciós Administratiu n. 2

de Tarragona, ja havia corroborat que les sancions imposades a la mateixa empresa pel retard de les obres de la Biblioteca Central Xavier Amorós s'ajusta-ven a dret.

Més de 117.000 eurosL'empresa va recórrer la sanció però la sentència de 7 de novem-

bre de 2006, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ha desestimat el recurs i ha con-firmat la imposició de penalitats xifrada en 70.473 euros, per un retard de set mesos i sis dies en la finalització de les obres de la plaça de la Llibertat. La sanció pels retards a la Biblioteca pujava a 46.800 euros. u

Comença la rehabilitació dels blocs Bofill amb un cost total de gairebé 4 milions d'euros

Finalment, fins a 350 propietaris dels blocs Bofill s'han adherit a les subvencions per dur a terme una rehabilitació conjunta dels edificis, amb un cost total de gairebé 4 milions d'euros. L'Àrea d'Arqui-tectura i Urbanisme calcula que, al final, el cost per cada propietari oscil·larà entre els 9.000 i 18.000 euros. Les obres de rehabilitació són complicades per la mateixa estructura dels edificis, tenen una durada prevista de dos anys i les executa l'empresa Rècop.

Crèdits preferents per als propietarisL’Ajuntament de Reus va firmar el 14 de desembre un conve-ni de col·laboració amb Caixa Tarragona, Caixa Terrassa i La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona per tal que les enti-

tats financeres habilitin una línia especial de crèdits en condicions preferencials destinada a finançar les obres de rehabilitació dels blocs Bofill. El conveni es justifica pel valor arquitectònic dels blocs d’habitatges dissenyats per l’ar-quitecte Ricard Bofill, recollits en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Artístic i Natural de Reus. Les condicions finance-res de la línia de crèdit seran a 10 anys amb un any de carència i un interès de l’EURIBOR més el 2% en els préstecs personals, i de fins a 30 anys amb un any de carència i un interès de l’EURI-BOR més el 0,9% en els préstecs hipotecaris.

El projecte més important de CatalunyaEl projecte dels blocs Bofill és

l'actuació de rehabilitació con-junta més important de Ca-talunya, per la complexitat de l'obra i pel número de famílies implicades.

L’actuació dels blocs Bofill incideix en dos aspectes fonamentals: l’ac-tuació d'urbanisme per resoldre els problemes plantejats en l’anà-lisi urbanística i la reparació de les patologies detectades en la diag-nosi prèvia: en elements estruc-turals (esquerdes, reparació de pilars, etc.), en cobertes (teulada, canalons, xemeneies), en la planta baixa (humitats, zones enjardina-des), en tancaments (reparació de balcons, terrasses, patis interiors, maons, peces de formigó de les finestres) i en les instal·lacions (reparació de xemeneies de venti-lació, entre altres). u

El tinent d'alcalde d'Arquitectura i Urbanisme, Jordi Bergadà, l'alcalde Lluís M. Pérez i representants de les caixes durant l'acte de signatura del conveni dels blocs Bofill.

Page 10: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

18

EL MERCADAL EL MERCADAL19

POLÍTIQUES PER A LA IGUALTAT

L'Ajuntament i les entitats manifesten els compromi-sos següents:

Treballar per una tolerància zero vers la violència con-tra les dones a la ciutat.

Visualitzar la realitat i l’ampli-tud de la violència vers les dones, negant-se a ser-ne còmplices amb el silenci.

Promoure les iniciatives de prevenció de la violència de gènere que es produ-eixin a la ciutat i donar-hi suport.

Expressar públicament el rebuig a la violència i la responsabilitat inqüestio-nable de qui la practiqui.

Respectar els sentiments, per-cepcions i processos de les dones víctimes de la vio-lència, fomentant la seva autoestima i valorant les seves decisions i iniciati-ves.

Considerar la violència domès-tica com un fet social, del qual tothom és responsa-ble, i no com una qüestió privada en què ningú no

ha d’intervenir.Treballar per promoure la

cultura de la resolució de conflictes sense violència, potenciant la construcció de nous models relacio-nals a la nostra ciutat.

Reconèixer i posar en pràctica models alternatius de vida que no impliquin violència en les relacions entre les persones.

Col·laborar, participar i difon-dre activament aquelles activitats que posin en marxa altres associacions de la ciutat contra la vio-lència vers les dones.

Accions entitatsParticipar en les accions pro-

posades a partir de l’es-tabliment d’una acció de resposta davant els possi-bles futurs casos de morts de dones per causa de la violència de gènere.

Difondre la informació entre les sòcies i els socis de l'en-titat sobre activitats de sen-sibilització vers la violència

contra les dones que es duguin a terme a la ciutat.

Organitzar com a mínim una xerrada, conferència, taula rodona o col·loqui per als socis i sòcies sobre sen-sibilització i prevenció de la violència de gènere un cop l’any amb el suport de l’Ajuntament de Reus.

Donar a conèixer els diferents serveis per a víctimes de la violència de gènere que hi ha a la ciutat.

Ser transmissors/es d’in-formació sobre recursos d’atenció a dones que pateixen maltractaments.

Acollir, si s’escau, a la seu de l’entitat exposicions o altre tipus de materials audio-visuals entorn de la sen-sibilització de la violència contra les dones.

Accions AjuntamentReiterar el compromís d’exe-

cució del «Disseny meto-dològic per a l’abordatge i la prevenció de la vio-lència vers les dones de la

ciutat» que ja s’està duent a terme i que està inclòs en el Pla Local d’Igualtat d’Oportunitats amb acci-ons de prevenció i sensibi-lització així com definir els serveis adreçats a l’atenció de dones maltractades.

Millorar la xarxa de recursos públics i privats per a la protecció i l’atenció a les dones víctimes de violèn-cia, i impulsar activament accions formatives sobre la violència de gènere.

Establir i consensuar amb les entitats una acció de res-posta pública davant de possibles casos de morts de dones per causa de la violència de gènere i par-ticipar en les accions que se’n derivin; com l’aturada de rebuig que es fa l’últim dilluns de cada mes davant de l’Ajuntament durant cinc minuts en silenci.

Donar suport a les associ-acions que formen part de l’Acord en els aspectes següents: fer costat a les

iniciatives de sensibilització contra la violència vers les dones (xerrades, exposici-ons, materials audiovisuals o similars) i proporcionar materials d’informació sobre serveis d’atenció a dones que pateixen mal-tractaments.

Dissenyar un catàleg d’orien-tacions adreçat tant als pro-fessionals com a la pobla-ció en general per actuar en situacions en què hi hagi indicis de violència de gènere i donar a conèixer el circuit de serveis existents. Difondre públicament els recursos per a víctimes de violència.

Acollir les iniciatives que des de la xarxa associativa, cul-tural, acadèmica o política es desenvolupin en relació a l’eradicació de la violèn-cia de gènere.

Potenciar programes amb nous models de convivèn-cia i una cultura de pau a les relacions interper-sonals.

Compromisos de l'Acord Ciutadà per un Reus lliure de violència vers les dones

50 entitats signen l'Acord Ciutadà per un Reus lliure de violència vers les dones

L'Acord Ciutadà per un Reus lliure de violència vers les dones suposa un pas més en la col-laboració conjunta entre l'Ajun-tament de Reus i el teixit asso-ciatiu de la ciutat en la lluita contra la violència de gènere. Neix amb la voluntat d'estar obert permanentment a noves incorporacions d'entitats que desitgin afegir-se i participar en pro d'aquest objectiu. Aquest document pretén ser un punt de partida, ja que es renovarà anualment amb l'assumpció de nous compromisos.

Tolerància zero vers la violènciaLa vigília del Dia Mundial con-tra la Violència vers les dones, sindicats, associacions de veïns,

col·lectius de dones, entitats cul-turals i esportives, associacions de mares i pares, escoles i asso-ciacions de malalts, entre d'al-tres, van sumar-se a l’acord que incideix en la prevenció primària. Tant l’Ajuntament com les enti-tats signants es van comprome-tre durant l’acte a treballar per la tolerància zero vers la violència contra les dones.

L’acord és també un compromís del consistori per potenciar polí-tiques integrals de prevenció, detecció i eradicació dels casos de violència. Aquesta perspecti-va, segons el document, suposa l’abordatge de tots els tipus de violència: l'estructural, la psico-lògica, la física, la sexual i la violència domèstica o familiar,

treballant coordinadament amb el teixit associatiu local.

El compromís de les entitatsLes entitats ciutadanes, al seu torn, es comprometen a partici-par en les accions de resposta davant els possibles futurs casos de morts de dones per causa de

la violència de gènere, a difon-dre informació sobre els serveis a les víctimes i a organitzar, com a mínim, una xerrada, conferèn-cia, taula rodona o col·loqui per als socis i sòcies sobre sensibilit-zació i prevenció de la violència de gènere un cop l’any. Aquests actes comptaran amb el suport de l’Ajuntament de Reus. u

Representants d'una cinquantena d'entitats ciutadanes van participar el passat 23 de novembre en la signatura de l'Acord Ciutadà per un Reus lliure de violència vers les dones. L'acte va tenir lloc al Saló de Plens del palau municipal i va estar presidit per l'alcalde i la regidora de Polítiques per a la Igualtat.

Foto

: Jud

it F

erná

ndez

CULTURA

L'Ajuntament estudia ubicar el museu del teatre català al Vapor Vell, al Barri del Carme

El 10 de gener es va fer el pri-mer pas en ferm per a la creació d'un museu del teatre català a la ciutat: l'Ajuntament de Reus i el Fòrum Cívic del Camp van signar un conveni marc de col·laboració per impulsar el Projecte de Creació del Museu del Teatre.

La redacció del projecte s'ha encarregat a qui va inspirar la idea, Ricard Salvat, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques de la Universitat de Barcelona, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, director de teatre i personalitat de recone-gut prestigi pel que fa referència al món de les arts escèniques, i membre de la Fundació Fòrum Cívic del Camp. L'objectiu és que durant aquest any Salvat elabo-ri la proposta amb l'ajut d'una

comissió assessora integrada per l'Ajuntament de Reus –la delega-ció estarà encapçalada pel tinent d'alcalde de Cultura Xavier Filella– i el Fòrum Cívic del Camp.

Una ciutat de teatreL'alcalde Lluís M. Pérez va asse-gurar que amb aquest acord l'any 2007 comença molt bé per al teatre i va situar el futur museu al Vapor Vell, un espai destinat a equipament en el procés de transformació del Barri del Carme. Per part del Fòrum, el seu presi-dent, Josep M. Bach, va pregun-tar-se quina altra ciutat que no fos Reus podria ubicar un museu del teatre català? Per al contingut es compta amb els fons del Teatre Fortuny, les peces del museu del teatre que hi havia a Barcelona i l'arxiu del mateix Salvat. ◆

Reus serà l'escenari de la Nit de Santa Llúcia �007, la Festa de les Lletres Catalanes

La Nit de Santa Llúcia 2006 va tenir lloc el 15 de desem-bre passat al pavelló d’esports de Fontajau de Girona. Durant la vetllada literària, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta, va anunciar que la seu de la Nit de Santa Llúcia 2007 serà Reus.

El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Reus, Xavier Filella, va ser-hi present per reco-llir el testimoni. La data escollida és el 14 de desembre, tot i que l'escenari i els detalls de l'acte encara no s'han concretat.

A Reus per segona vegadaL'any 1972 la Nit de Santa Llúcia esdevé la Festa de les Lletres

Catalanes i l'entitat que l'orga-nitza, Òmnium Cultural, decideix fer-la itinerant i celebrar la vet-llada a Barcelona o en aquelles ciutats on l'entitat té delegacions territorials. Reus ja va ser-ne seu l'any 1979 i ara, 28 anys des-prés, tornarà a acollir la festa literària. Des de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament ja treballen amb Òmnium Cultural per preparar l'edició d'enguany, que reunirà unes 1.200 persones.

Durant la Nit de Santa Llúcia es lliuren fins a dotze premis litera-ris. Els més esperats són el Premi Sant Jordi de novel·la –instituït el 1960 per Òmnium Cultural– i el Premi Carles Riba de poesia –convocat per Edicions Proa. u

L'any 1979 Reus va acollir per primera vegada la Nit de Santa Llúcia, un fet que enguany es repetirà el 14 de desembre. La Festa de les Lletres Catalanes reunirà al voltant de 1.200 persones. Aquest certamen és itinerant i es fa a les ciutats on Òmnium Cultural –entitat organitzadora– té delegació.

Web de la Nit de Santa Llúcia de 2006

Ricard Salvat, Josep M. Bach i l'alcalde Lluís M. Pérez.

Page 11: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

�0

EL MERCADAL EL MERCADAL�1

«Els plans estratègics funcionen quan la base és la promoció del bé comú. I la millor manera de promoure el bé comú és afavorir aquelles parcel·les de la vida que incrementen la nostra satisfac-ció amb la vida en general». La frase la va pronunciar el psiquiatre Luis Rojas Marcos a Reus, en la presentació de l’avaluació del

Pla Estratègic Reus Impuls 2005. Rojas Marcos, que ha centrat gran part de la seva trajectòria profes-sional en la recerca de la felicitat, afirma que si valoréssim el nostre grau de felicitat, pràcticament tot-hom es posaria més d’un cinc, però si es pregunta sobre l’estat del món, majoritàriament es diria que «està fatal». Els mitjans de

comunicació, va afegir, tenen un paper important en aquesta diag-nosi personal sobre la felicitat.

Un 80% d'accions estratègiques endavantEl psiquiatre va prologar l’alcalde Lluís M. Pérez en la presentació del balanç del Pla Estratègic Reus Impuls 2005, executat en el 81% de les 372 línies d’actuació des-crites. Un 10% encara no s’han executat perquè no són compe-tència municipal exclusivament, mentre que el 9% restant no estan previstes perquè no s’han considerat prioritàries.

A Reus, Rojas Marcos va apun-tar que les parcel·les de la vida que ens donen la felicitat són, majoritàriament, tres; i les tres es

desenvolupen al pla estratègic de Reus: les relacions personals, el treball i el temps de lleure. «El pla és molt interessant i útil per-què centra la seva missió en que ens sentim satisfets de la nostra vida, ja que té tots els elements importants de millora de la qua-litat de vida», va afegir.

Rojas Marcos va ser el responsa-ble dels serveis de salut mental, alcoholisme i drogodependències de Nova York entre 1995 i 2002, i va ser l’encarregat de gestionar el tractament dels estralls mentals provocats per l’atemptat de l’11 de setembre de 2001 contra les Torres Bessones. Actualment és conseller del quart sistema hospi-talari dels Estats Units, integrat per 45 hospitals. u

Rojas Marcos presenta el plaestratègic com un pla quebusca la felicitat ciutadana

El prestigiós psiquiatre Luis Rojas Marcos va ser l'encarregat de presentar l'avaluació del Pla Estratègic Reus Impuls 2005. Va fer-ho el 24 de novembre, davant d'unes 300 persones que omplien l'auditori de la Fira de Reus. El balanç del pla estratègic indica que més del 80% de les accions s'han executat.

Retaules vivents, 18 anysEls Retaules de Nadal s'han gua-nyat un espai propi en la pro-gramació de les activitats nada-

lenques de la ciutat. Enguany, el muntatge del Patronat Foc Nou ha arribat a la majoria d'edat. u

PER A LA HISTòRIA

Les Germanetes, en taxiUns 60 d’avis de les Germanetes dels Pobres van visitar l'Ajunta-ment en el marc d'una iniciativa

del col·lectiu de taxistes que porta els avis a fer un tomb per la ciutat engalanada per Nadal. u

foto

: Txe

ma

Mor

era

L’Àrea d’Educació i Família de l’Ajuntament de Reus, amb la col·laboració de les AMPA i la implicació de la Guàrdia Urbana, posa en marxa aquest curs 2006-2007 un nou servei per intentar resoldre el problema que per a molts pares representa portar la canalla al col·legi cada matí. La implantació del Bus a peu crea una xarxa d’itineraris urbans segurs des de diferents punts de la ciutat perquè els nens i nenes puguin arribar cada dia passejant fins als centres educatius.

En aquests autobusos ficticis, si els alumnes de cada col·legi són els passatgers, pares i mares voluntàries en són els conduc-tors. Aquests itineraris estan degudament senyalitzats sota

criteris tècnics municipals per tal d’aconseguir més seguretat viària en els desplaçaments a peu.

El Bus a peu planteja d’entrada tres avantatge clars: la promoció de l’hàbit saludable d’anar a peu a l’escola, l’assumpció de responsabilitat dels participants cap a les normes de circulació i la seguretat viària, i, finalment, la convivència entre els escolars que participen de la iniciativa.

El funcionament és molt senzill. Cada escola té el seu itinerari establert, amb les parades i la senyalització adient. Els horaris i les normes les fixa cada col·legi en funció de les necessitats de les seves famílies. Els conduc-tors del Bus a peu -els adults

que acompanyen els escolars en el seu desplaçament a l’es-cola– poden ser pares i mares voluntaris que es reparteixin els trajectes. Inicialment, l'Ajunta-ment posa un monitor a cada línia, però posteriorment és cada AMPA la que gestiona el seu propi bus segons les característi-ques de la seva escola.

Consell d'InfantsLa idea, que parteix dels matei-xos alumnes a través de les recomanacions que va fer l'any passat el Consell d’Infants Ciutadans, comença a funcionar aquest curs de manera expe-rimental en dos col·legis de la ciutat, l’Alberich i Casas i el Sant Josep. Els dos centres van posar en marxa la iniciativa el 22 de gener, i ja hi ha dues altres esco-les que han mostrat interès en muntar el seu propi Bus a peu. La voluntat, subjecta a la impli-cació dels centres educatius, és estendre en un futur la iniciativa a tota la ciutat.

A Catalunya, aquesta iniciativa es va originar a Granollers i ara ja hi ha algun altre ajuntament que l'ha posada en marxa. u

El Bus a peu, una nova xarxa d'itineraris segurs per anar caminant a l'escola

El nombre de visites al Parc de Nadal continua a l'alça i se situa per sobre de 4�.000 persones

El Parc de Nadal de Reus va tan-car el 4 de gener l'edició 2006-2007 amb més de 43.000 visi-tants, 4.000 més respecte l'edició anterior. Des que les instal·lacions es van obrir al públic el 27 de desembre, més de 43.000 per-sones van passar per la Fira, amb una mitjana d'estada de quatre hores i mitja per visitant.

Valoració positiva Els usuaris fan una valoració molt positiva del Parc, segons es des-prèn de les enquestes que l'or-ganització va repartir entre els visitants. Les respostes conclouen una satisfacció general amb el Parc i les activitats que s'hi porten a terme. A criteri dels enquestats, les activitats més ben valorades són les adreçades a infants de 0 a 5 anys, els esports i els

monitors. Els aspectes a millorar tenen a veure amb el nombre i distribució dels serveis.

Implicació de les entitatsPel que fa a les activitats, l'edició d'enguany destaca per la temà-tica multicultural, en especial: el taller de trenes de l'Associació de Senegalesos de Reus i el car-naval de l'entitat Termo y Mate de l'Uruguai. Un any més també destaca la implicació de les enti-tats, organismes públics i empre-ses. En el cas de la Coordinadora d'Esplais i Escoltes de Reus, ha fet participar els nens i les nenes perquè decideixin el Parc del futur. Aquesta edició ha comp-tat amb la participació de 53 entitats i organismes públics, la col·laboració de 24 empreses i la feina de 430 monitors. u

Els col·legis Alberich i Casas i Sant Josep han posat en marxa el Bus a peu, una iniciativa de l’Àrea d’Educació i Família amb la col·laboració de les AMPA per promocionar l’hàbit saludable d’anar a peu a l’escola i fomentar la seguretat viària entre els escolars.

EDUCACIÓ I FAMÍLIAfo

to: w

ww

.reu

s24.

com

Page 12: Reus 2007: 107.000 habitants · Reus 2007: 107.000 habitants Gaseta Municipal de l’Ajuntament de Reus Desembre de 2006/gener de 2007 6a època núm. 27 EL MERCADAL REUS

Daniel PiPortaveu del GM d’ICV-EA

OPINIÓ

EL MERCADAL��

Miquel Àngel López MallolPortaveu del GM del PPC

ERC

De projecte de ciutat a ciutat realHem aprovat els últims pressupostos d’aquest mandat. Amb aquests pressupostos, doncs, fem evident un final d’un cicle que va començar el juny de 2003. En aquell moment, vam fer un esforç de planificar, d’organitzar aquests últims quatre anys, i vam veure que hi havia d’haver austeritat i contenció per una banda per tal que els projectes es poguessin portar a la pràctica. Així ho hem fet, i ho hem aconseguit.

I s’ha materialitzat, els projectes de Reus ja tenen cos: el nou hospital, el futur centre comercial, la pastilla del Tecnoparc, el Centre d’Arts Escèniques de Reus, l’Oficina Municipal de l’Habitatge, l’Escola Bressol Municipal El Margalló, el nou carrer de Llovera, el Gaudí Centre, la zona del Velòdrom, la nova comissaria de la Guàrdia Urbana, l’inici de la xarxa de la recollida pneumàtica, la Llei de barris i la reforma integral del Barri del Carme, els dos nous col·legis d’educació infantil i primària,

l’àrea del Pallol, els pisos de protecció oficial de Mas Bertran, de Granja Massó i de la plaça del Baluard; el nou arxiu a cal Chap, que tindrà un nou CAP i pisos tutelats; les noves rondes, amb l’avinguda del Comerç i l’avinguda de Marià Fortuny; la reforma de la plaça del Mercadal, el nou Centre d’Innovació i Formació Permanent al Mas Miarnau, els nous accessos a la ciutat, el Centre d’Art Cal Massó, la implantació dels Plans Educatius d’Entorn per la ciutat, els programes d’esport i immigració; el Centre de la Imatge Mas Iglesias, els crèdits tous aconseguits per rehabilitar les façanes dels blocs Bofill, al Barri Gaudí; la nova Escola Tècnica i Superior d’Arquitectura, de la URV; la plaça del Canal, la nova planta de residus voluminosos i els nous terrenys destinats a sòl industrial al polígon Redessa 3.

Des d’Esquerra treballem perquè el projecte de ciutat passi a la ciutat real. Bon any nou a tothom! u

ICV-EA

Empar PontPortaveu del GM d’ERC

Primer el tren de totsVagi per davant que no comparteixo l’eufòria de l’arribada del tren d’alta velocitat al Camp de Tarragona. L’AVE no aporta res en aquells desplaçaments que fem més sovint, que són entre poblacions del Camp i amb l’àrea de Barcelona. A més, les xifres de l’AVE allà on ja funciona no conviden a l’optimisme: en un any, el corredor Madrid-Saragossa-Lleida ha tingut 2 milions d’usuaris. En el mateix període, els regionals a Catalunya han mogut 11 milions de passatgers, les rodalies de Barcelona 125 milions de passatgers, i les quatre estacions amb major volum del Camp:Reus, Tarragona, Salou i Torredembarra; funcionant sobre una xarxa del segle XIX, han despatxat 4,5 milions de bitllets: més del doble. I això no canviarà quan l’AVE arribi a Barcelona: ni la gent farà 25 minuts en cotxe per escurçar en mitja hora un trajecte de tren, ni els bitllets a preu d’executiu convindran als estudiants o als mileuristes. Però aquest tren de les minories és el que ha acaparat la part del lleó de la inversió pública en transport. Al mateix temps, l’altre tren es troba en situació límit a Catalunya. Les contínues incidències

tenen greus conseqüències econòmiques –el cost de les jornades perdudes pels retards és de 20 milions d’euros des del setembre– i a més dissuadeixen: el tren ha deixat de ser fiable. Si al Camp només el 8% dels desplaçaments interurbans es fa en transport públic és simplement perquè no té els trets adequats per ser una alternativa al vehicle privat. Les prioritats d’ICV-EA passen per la proximitat: un servei de rodalies entre les poblacions del Camp, l’aposta decidida pel Tramcamp sobre l’actual línia de la costa des del moment en què estigui disponible i la seva extensió a Reus amb connexió a una estació central del Camp realment intermodal i reforçar la connectivitat del tren amb l’autobús, amb recorreguts, freqüències i característiques adequades. Tot això costa molts menys diners i ens serà molt més útil que l’AVE. A Reus, el baixador de Bellissens, on hi ha la universitat i hi haurà l’hospital i el Tecnoparc, amb el soterrament de la via com a opció més convenient que no el seu desplaçament. Els partidaris de les obres faraòniques ja tenen tren d’alta velocitat. Al·leluia. I ara, podem començar a resoldre els problemes de mobilitat al Camp de Tarragona? u

treballem perquè el projecte de

ciutat passi a la ciutat realEmpar Pont

el tren de les minories, l'AVE, ha

acaparat la inversió en transport Daniel Pi

Un debat de pressupostos diferentSembla inqüestionable que el debat de pressupostos ha canviat. El procés de desconcentració, on un percentatge cada cop més alt dels recursos de la corporació rau fora de l’àmbit estrictament municipal, i on les empreses tenen un pes més significatiu, està modificant radicalment l’esquema de l’aprovació pressupostària. Els consells d’administració de les societats públiques de titularitat municipal i de la mateixa societat que les agrupa, Innova, tenen un pes, en l’esquema de decisions cada cop més rellevant. Per tant, les decisions resten prou disperses com per apostar per un canvi d’enfocament on s’emfatitzi el debat estrictament polític, per una banda, i el de control, per una altra.

Des d’una altra perspectiva, ens preocupa l’endeutament assolit per l’Ajuntament i el grup d’empreses municipals. És evident que una part significativa de les inversions són creixentment suportades per recursos aliens d’origen bancari. També és cert que el nivell d’endeutament de la corporació, des d’una perspectiva global, és moderat, però en constant increment, la qual cosa ens ha de dur a la reflexió. En un context on la recaptació dels principals

impostos ja difícilment assolirà creixements significatius, i on els tipus d’interès mantenen una continuada escala alcista, un alt volum d’endeutament pot drenar una porció de recursos, afectant negativament les disponibilitats per finançar programes d’actuació i inversions.

Sense una política d’austeritat i estalvi, l’Ajuntament es pot veure forçat a incrementar els impostos per mantenir un ritme de despesa similar a l’assolit fins a hores d’ara. No volem ser negatius, però sí realistes. El recurs més fàcil és afirmar que tot anirà bé, i que podrem continuar gastant i invertint a un ritme cada cop més alt. Tanmateix, l’economia, a tot arreu, és cíclica, i a Reus, a Catalunya i a Espanya, ja portem deu anys de bonança.

Tot plegat volem que els ritmes de creixement econòmic i d’ocupació es mantinguin, però hem de ser forçosament prudents, i pensar que una institució responsable, com l’Ajuntament de Reus, ha d’estar preparada per a un escenari econòmic comparativament pitjor. En qualsevol cas, amb les polítiques adoptades per l’equip de govern, manca introduir aquestes dosis de prudència i austeritat. u

no volem ser negatius,

però sí realistes Miquel Àngel López Mallol

OPINIÓOPINIÓ

EL MERCADAL��

PSC

Eduard OrtizPortaveu del GM del PSC

CiU

Carles PellicerPortaveu del GM de CiU

Comerç: equilibri i garantiesDes del Grup Municipal de Convergència i Unió hem estat crítics amb el procediment que s’ha seguit amb el procés d’adjudicació d’un centre comercial i d’oci integrat, ja que ha faltat informació i debat.

Definir i posicionar el model comercial és essencial per consolidar el nostre comerç de proximitat i tradicional, i la llei ja ens dóna un instrument per definir aquest model: el POEC, Programa d’ordenació d’equipaments comercials.

Ha d’existir un equilibri entre la implantació de noves polaritats comercials i el comerç ja existent. El fet que Reus sigui tan atractiva per als grans establiments és perquè abans el comerç tradicional, de generacions i generacions, l’ha situat en el món amb la seva bona feina i com a marca de qualitat en el tracte i en el servei.

PropostesCiU ha proposat diferents iniciatives perquè el sector i la ciutat no perdin competitivitat:

1) Analitzar, amb les entitats representatives del sector

comercial i la Federació d’Associacions de Veïns el nou POEC, per fer propostes i esmenar-lo si s’escau.

2) Signar un conveni estable amb el sector comercial, establint les aportacions econòmiques per a la promoció del comerç, a partir de l’avaluació del cànon que abonarà l’adjudicatari de la Fira (Metrovacesa).

3) Establir una moratòria de futures grans implantacions comercials.

4) Configurar un organisme per establir el seguiment i l’elaboració de propostes de promoció comercial.

Un acord estableConseqüentment, doncs, CiU proposa un acord estable en l’àmbit comercial que faci que el nostre comerç continuï sent el que és, un motor de la nostra ciutat i un dels nostres senyals d’identitat. Creiem en el futur de la nostra ciutat, en el principi del consens en els aspectes que ens afecten a tots i que poden canviar allò que som, la nostra essència, i per això hem de ficar-hi tots els cinc sentits. u

PPC

e

l centre comercial de la Fira ha d'ajudar a no perdre visitants

Eduard Ortiz

OPINIÓ

Amb pragmatisme, nosaltres fem ciutatL'any 1998 vam elaborar i aprovar el Pla d'orientació per als equipaments comercials de la ciutat de Reus. Va ser el primer pla d'aquest tipus que es feia a tot Catalunya. Ara, després de set anys i una vegada la Generalitat va aprovar –el desembre del 2005– la Llei d'equipaments comercials, hem fet la revisió del POEC per adequar-lo a les noves necessitats comercials de Reus.

El poder d'atracció de ReusEls estudis que hem fet al llarg d'aquest any ens permeten afirmar que el visitant que rep la nostra ciutat és de tipus familiar, sobretot del Baix Camp i comarques veïnes, amb un important nivell de fidelització afavorit per les actuals comunicacions. Segons els estudis, allò que més els atrau és l'important grau d'activitat del centre, les més de quatre mil places d'aparcamen i l'embelliment dels carrers i places. També ens alerten els estudis en el sentit que les ciutats del voltant s'estan espavilant i que manquen establiments de restauració i espais d'oci. I finalment, per mantenir i millorar la competitivitat

comercial, ens proposen millorar les entrades, cosa que estem fent; construir un pol d'atracció turístic, el Gaudi Centre, i preveure la possibilitat d'un creixement comercial.

El concepte de ciutat comercialAmb totes aquestes premisses hem decidit que el concepte de ciutat comercial que desitgem i volem va lligada al concepte de «passeig» en sentit ampli. Convertir la ciutat en un espai de convivència que ens estiri a passejar, amb zones per a vianants, uns bons aparcaments, un mobiliari urbà digne, unes places i uns jardins per a l'esbarjo, zones antigues rehabilitades… i la renovació dels establiments, així com la implantació de nous.

El centre comercial i d'oci que hi haurà a l'espai de la Fira ha d'ajudar a no perdre visitants i aconseguir fidelitzar-ne d'altres, alhora que ha de pagar íntegrament la inversió del nou palau de fires i congressos a la zona del Tecnoparc.

Així sí que es fa ciutat. u

ciU proposa un acord estable

en l'àmbit comercial Carles Pellicer