Revisió 2, Actualització 2 · 2016. 2. 19. · viaris, per fer front a les emergències generades...

Revisió 2, Actualització 2

Prevenció, Seguretat i Mobilitat

Document B: Manual d’actuació

PEM per a accidents greus en Túnels Viaris de Barcelona i

0. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS .................................................................................. 3 0.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 3 0.2 OBJECTIUS ................................................................................................ 4 0.3 ÀMBIT D’APLICACIÓ .................................................................................. 5

1. REGLAMENTACIÓ ................................................................................................... 6 2. DADES DEL MUNICIPI ............................................................................................ 7

2.1 INTRODUCCIÓ ........................................................................................... 7 2.2 DADES ESPECÍFIQUES ASSOCIADES AL RISC ...................................... 7

2.2.1 DEFINICIONS .......................................................................................................... 8 2.2.1.1 TIPOLOGIA DE TÚNELS ....................................................................... 8 2.2.1.2 LOCALITZACIÓ DE L’INCIDENT ........................................................... 8 2.2.1.3 SISTEMES INSTAL·LATS ...................................................................... 9 2.2.1.4 CENTRES DE CONTROL ...................................................................... 9

2.2.2 SISTEMA DE VENTILACIÓ I EXTRACCIÓ DE FUMS .......................................... 10 2.2.2.1 DETECTORS DE CO ........................................................................... 10 2.2.2.2 DETECTORS D’OPACITAT ................................................................. 11 2.2.2.3 MESURADORS DE SENTIT I VELOCITAT DEL VENT ....................... 11 2.2.2.4 VENTILADORS, EXTRACTORS I TRAMPELLES DE VENTILACIÓ ... 11

2.2.3 SISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS ................................................. 12 2.2.3.1 SISTEMA DE DETECCIÓ D’INCENDIS ............................................... 12 2.2.3.2 SISTEMA D’EXTINCIÓ D’INCENDIS ................................................... 13 2.2.3.3 SISTEMA D’EVACUACIÓ ..................................................................... 14

2.2.4 SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ ................................................................................... 14 2.2.5 SISTEMA DE CONTROL D’ACCESSOS, TRÀNSIT I SENYALITZACIÓ .............. 15

2.2.5.1 SEMÀFORS .......................................................................................... 15 2.2.5.2 BARRERES .......................................................................................... 16 2.2.5.3 BALISES LLUMINOSES ....................................................................... 16 2.2.5.4 PANELLS DE MISSATGE VARIABLE .................................................. 16 2.2.5.5 CIRCUIT TANCAT DE TV I CONTROL D’INCIDÈNCIES ..................... 17 2.2.5.6 PALS SOS ............................................................................................ 18 2.2.5.7 RADIOCOMUNICACIONS .................................................................... 19 2.2.5.8 AFORAMENT DE TRÀNSIT ................................................................. 19

2.2.6 SISTEMA DE SUPERVISIÓ I CONTROL .............................................................. 19 2.2.6.1 LOCALS TÈCNICS I SALES DE CONTROL ........................................ 19 2.2.6.2 ESTACIONS REMOTES ...................................................................... 19

3. CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT .................................................... 20 3.1 RESUM I CONCLUSIONS DE L'ANÀLISI DE RISC .................................. 20

3.1.1 ANÀLISI DE TRÀNSIT ........................................................................................... 20 3.1.2 CAPACITAT DE LES RONDES ............................................................................. 22 3.1.3 ANÀLISI D’ACCIDENTALITAT A LES RONDES ................................................... 24 3.1.4 CARACTERÍSTIQUES DELS INCENDIS EN TÚNELS ......................................... 25

3.2 ÀREES O SECTORS D’AFECTACIÓ ........................................................ 26 3.3 ELEMENTS VULNERABLES .................................................................... 27 3.4 DETERMINACIÓ DE LES CAMPANYES .................................................. 27

4. ACTIVACIÓ DEL PLA ............................................................................................. 28 4.1 NOTIFICACIÓ ........................................................................................... 28 4.2 NIVELLS.................................................................................................... 29 4.3 CRITERIS D'ACTIVACIÓ .......................................................................... 29 4.4 FORMES D’ACTIVACIÓ DEL PLA ............................................................ 30

5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ ......................................................................... 30 5.1 DIRECTOR DEL PLA ................................................................................ 31 5.2 COMITÈ MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA ............................................... 31

5.2.1 CONSELL ASSESSOR ......................................................................................... 31 5.2.2 REPRESENTANT MUNICIPAL EN PLANS D’ÀMBIT SUPERIOR ........................ 32 5.2.3 GABINET D'INFORMACIÓ .................................................................................... 32

5.3 GRUPS ACTUANTS.................................................................................. 33 5.3.1 GRUP D'INTERVENCIÓ ........................................................................................ 33 5.3.2 GRUP D'ORDRE ................................................................................................... 33 5.3.3 GRUP SANITARI ................................................................................................... 34


PEM per a accidents greus en Túnels Viaris de Barcelona ii

5.3.4 GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC .................................................................................... 34 5.3.3 GRUP LOGÍSTIC SOCIAL ..................................................................................... 35

5.4 CENTRES DE COORDINACIÓ ................................................................. 35 5.4.1 CENTRES DE RECEPCIÓ D’ALARMES ............................................................... 35 5.4.2 CENTRES DE COORDINACIÓ OPERATIVA MUNICIPAL (CECOPAL) ............... 36 5.4.3 CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT (CCA) ................................................ 36 5.4.4 CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA DE CATALUNYA (CECAT) .............. 37

6. OPERATIVITAT ...................................................................................................... 37 6.1 PROCEDIMENTS GENERALS ................................................................. 37

6.1.1 PROCEDIMENTS D'ACTIVACIÓ. ......................................................................... 37 6.1.2 SISTEMES D'AVÍS A LA POBLACIÓ .................................................................... 38 6.1.3 INTERFASE AMB ELS PAU .................................................................................. 38

6.2 FITXES D'ACTUACIÓ ............................................................................... 39 6.2.1 FITXA 1. CENTRE RECEPTOR D’ALARMES (CRA) ............................................ 40 6.2.2 FITXA 2. DIRECTOR DEL PLA ............................................................................. 41 6.2.3 FITXA 3. DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA ............................................................... 42 6.2.4 FITXA 4. CAP DEL GRUP D’INTERVENCIÓ ........................................................ 43 6.2.5 FITXA 5. CAP DEL GRUP D’ORDRE .................................................................... 44 6.2.6 FITXA 6. CAP DEL GRUP SANITARI.................................................................... 45 6.2.7 FITXA 7. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC ..................................................... 46 6.2.8 FITXA 8. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC SOCIAL ..................................................... 47 6.2.9 FITXA 9. CAP DEL GABINET D’INFORMACIÓ .................................................... 48

7. ANNEXOS ESPECÍFICS ........................................................................................ 49 7.1 ANNEX 1. REGLAMENTACIÓ ......................................................................... 62 7.2 ANNEX 2. REGISTRE D’INTERVENCIONS .................................................... 72

7.2.1 REGISTRE D’INTERVENCIONS EN TÚNELS VIARIS ................................................. 74 7.3 ANNEX 3. MITJANS I RECURSOS .................................................................. 74


PEM per a accidents greus en Túnels Viaris de Barcelona 3

0. INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS 0.1 INTRODUCCIÓ En els darrers anys s’ha dut a terme a Barcelona un conjunt d’actuacions sobre la trama urbana orientades a millorar la circulació viària, reduir la contaminació acústica i minimitzar l’efecte barrera que causen les vies amb elevades intensitats mitjanes de vehicles.

Aquestes actuacions, concretades en els diversos projectes executats de cobertura i soterrament en la Ronda del Mig, la Ronda del General Mitre i les Rondes de Dalt i Litoral construïdes per a la celebració dels Jocs Olímpics de 1992, han comportat com a resultat l’existència d’un conjunt de túnels urbans de diversa longitud i tipologia.

Els túnels o vies soterrades són obres singulars en les quals concorren circumstàncies específiques de tipus geomètric, humà, relacionades amb les instal·lacions, etc., que afecten a la seguretat: espai limitat a la secció transversal, alt grau d’incidència de qualsevol accident, incendi o avaria –molt superior que a cel obert-, així com reaccions desconegudes dels usuaris en cas d’incidents greus i efectes psicològics que poden influir sobre els conductors.

En el disseny, construcció i instal·lació de sistemes –ventilació, control d’accessos, protecció contra incendis, comunicacions, etc.- dels túnels es prenen mesures específiques per minimitzar aquests problemes de seguretat amb l’objectiu de reduir la probabilitat d’inici d’un incident i, si aquest es produeix, minimitzar-ne els efectes.

A més dels factors de seguretat esmentats, s’ha de destacar com a factor d’increment del risc el fet que els túnels de la Ronda del Mig –Badal, Mitre i Camèlies- i els túnels de les Rondes de Dalt i Litoral formen part de les vies de jerarquia superior de la xarxa bàsica de la ciutat i, per tant, les que tenen una intensitat de trànsit més elevada.

Les Rondes i les vies d’accés de la ciutat tenen una funcionalitat metropolitana, és a dir, connecten la ciutat amb els municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona, així com les principals autopistes i autovies del país.

Les Rondes, amb un total de 24,12 km de longitud en el terme de Barcelona (Ronda de Dalt 10,82 km i Ronda Litoral 13,3 km), absorbeixen el 20,73% del trànsit de la ciutat, connecten la ciutat amb els municipis veïns i faciliten la comunicació entre els barris.

La Ronda del Mig és, juntament amb la Gran Via de les Corts Catalanes, l’Avinguda Diagonal i l’Avinguda Meridiana, una de les principals vies d’accés de la ciutat que sumen més tant per cent de longitud de vies i absorbeixen més trànsit.

Als túnels urbans esmentats cal afegir el Túnel de la Rovira que és el segon túnel urbà de major longitud i alhora una de les vies de connectivitat interna de primer nivell que més trànsit absorbeix.

Finalment cal fer referència al Túnel de Vallvidrera amb la boca sud a la Via Augusta amb el Passeig de la Bonanova que conforma l’eix de Vallvidrera amb quatre túnels més fins les calçades laterals de l’AP-7 a Sant Cugat del Vallès. Aquest eix de Vallvidrera és gestionat per Tabasa, Túnels i Accessos de Barcelona, Societat Anònima Concessionària, que disposa des de 1991 de Pla d’Autoprotecció.

Històricament, la seguretat dels túnels ha estat elevada en tot el mon, amb xifres baixes d’accidentalitat, però molt altes en la relació de morts per accident i el ràtio entre ferits i morts.



Fins l’any 1999 pràcticament només existia preocupació per la seguretat a l’interior dels túnels entre els experts. L’opinió pública no era conscient de la perillositat en cas d’accidents amb incendi posterior al transitar per l’interior d’un túnel.

Els accidents del 24 de març de 1999 en el túnel del Mont-Blanc entre França i Itàlia, que deixà 39 víctimes, i del 29 de maig del mateix any en el túnel de Tauern, Àustria, amb resultat de 12 morts i 49 ferits, van crear una nova sensibilitat davant del problema de la seguretat a l’interior dels túnels.

El present document parteix del coneixement de l’àmbit iniciat amb el Pla d’Autoprotecció dels Túnels de la Ronda del Mig de l’any 2000 i actualitzacions posteriors, així com de l’experiència acumulada en el Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament en les mesures de prevenció davant els riscos en els túnels urbans –dissenys, materials i instal·lacions adequats- i en l’articulació dels procediments adients per fer front a les emergències –detecció, control i evacuació segura-.

En l’àmbit de l’Ajuntament de Barcelona, la Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta Municipal de Barcelona (DOGC 2801 de 8.1.1999) en el seu Capítol XVII, Arts. 136 a 140, defineix la seva competència en l’elaboració, aprovació i implantació dels seus plans territorials, especials o específics municipals amb l’objectiu de “minimitzar els efectes derivats dels riscs naturals, antròpics i tecnològics que puguin afectar al conjunt de la població, als serveis bàsics i el funcionament normal de la ciutat i el seu entorn metropolità”.

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya (DOGC 2401 de 29.5.1997) regula els diversos instruments de planificació de la protecció civil, on s’emmarquen els plans territorials (a nivell de Catalunya, municipal o supramunicipal), especials (pels riscs d’inundacions, sísmics, químics, de transport de mercaderies perilloses, d’incendis forestals, de nevades i de contaminació d’aigües marines) i els específics (que elaboren els municipis per fer front als riscos concrets no inclosos en els especials).

És en aquesta tipologia de riscs concrets d’àmbit municipal sense referent en cap pla especial on se situa el present Pla Específic d’Emergència Municipal per a accidents greus en Túnels Viaris de Barcelona, d’ara endavant PEEM pels túnels viaris, per fer front a les emergències generades en els túnels carreters de major longitud ubicats en la ciutat, que deixa sense efecte l’anterior pla regulador d’aquesta emergència.

0.2 OBJECTIUS L'objectiu del PEEM pels túnels viaris és establir un model d'actuació dels serveis municipals que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos amb les finalitats fonamentals de:

− minimitzar els danys a les persones, els béns, l'entorn i les activitats a la ciutat,

− preveure i impedir que es produeixin danys addicionals,

− rehabilitar les àrees, serveis i infraestructures afectades,

− vetllar per tal que es determinin les causes i s’avaluï el sinistre,

− facilitar informació als afectats, als ciutadans en general i a les autoritats competents i

− garantir la seguretat dels actuants.



Aquest PEM per a accidents greus en túnels viaris no substitueix ni el Manual d’Explotació ni el Pla d’Autoprotecció de cadascun dels túnels als quals fa referència.

Els accidents que es contemplen són aquells que poden causar danys personals importants a part dels produïts directament per l’accident origen de l’emergència. Es tracta bàsicament dels accidents que desencadenen incendis a l’interior dels túnels.

0.3 ÀMBIT D’APLICACIÓ Les instal·lacions objecte d’aquest PEM pels túnels viaris són:

Ronda del Mig:

Túnel de Badal, 2.200 m., entre la boca sud a l’Avinguda del Carrilet i la boca nord al c/. Mejía Lequerica.

Túnel de Mitre, 564 m., entre la Plaça Prat de la Riba i el c/. Alt de Gironella.

Túnel de Camèlies, 381 m., entre el c/. Alegre de Dalt i el c/. Sardenya.

Túnel de la Rovira, 1.318 m., entre la boca sud a la Ronda del Guinardó amb el c/. Padilla i la boca nord a la Rambla del Carmel amb el c/. del Llobregós.

Ronda Litoral (B-10):

Túnel de Colom, 417 m., entre la Plaça de les Drassanes i el Moll de la Fusta.

Túnel de Pla de Palau, o de Pau Vila, 455 m., entre el Moll de la Fusta i el c/. Carbonell amb el c/. del Doctor Aiguader.

Túnel de Vila Olímpica, 812 m., entre el c/. de Trelawny amb el c/. del Doctor Aiguader i el c/. de Frederic Mompou amb el c/. de Salvador Espriu (sortides 22 i 23 de la Ronda Litoral).

Túnel de Poble Nou, 507 m., entre el c/. Llacuna amb el c/. de Salvador Espriu i el Parc Esportiu de la Mar Bella (sortides 23 i 24 de la Ronda Litoral).

Ronda de Dalt (B-20):

Túnel de l’Oreneta, 783 m., entre l’Avinguda Pearson i el c/. Can Caralleu (sortides 10 i 9 de la Ronda de Dalt).

Túnel d’Almansa, o de Guineueta, 490 m., entre el c/. del Castor –costat mar- o bé la Ronda de la Guineueta –costat muntanya- i el c/. d’Almansa (sortides 3 i 2 de la Ronda de Dalt).

Túnel de Vallvidrera, 2.511 m., entre la boca sud amb tres accessos possibles (la Via Augusta amb el Passeig de la Bonanova, la rampa del c/. Dolors Moncerdà i el nus de la Plaça Borràs) i l’eix de Vallvidrera conformat per quatre túnels més (La Floresta de 440 m., Can Llobet de 391 m., Valldoreix-Mirasol de 857 m. i Can Rabella de 378 m.) fins les calçades laterals de l’AP-7 a Sant Cugat del Vallès.

Estan inclosos en el PEM pels túnels viaris els que tenen més de 300 m. de longitud, excepte aquells que essent més llargs tenen una tipologia estructural que fa que el fum no pugui quedar dintre per més de 150 m.



Es tracta dels següents casos que, per la causa que s’indica, no estan contemplats en el PEM pels túnels viaris:

Ronda Litoral (B-10):

Túnel del Moll de la Fusta, 571 m., només hi ha cobertura en sentit Llobregat i està oberta lateralment pel costat mar.

Túnel del Fòrum, 381 m., disposa de obertures zenitals molt importants.

Túnel de Bon Pastor, 320 m., seguit del túnel de Baró de Viver, 170 m., estan oberts completament pel costat Besòs.

Ronda de Dalt (B-20):

Túnel de Borràs, 529 m., en la connexió amb la C-16 cap els Túnels de Vallvidrera, són realment dos trams de túnel amb un tram central obert sota la Plaça Borràs.

La cobertura de la B-20 entre la Plaça Karl Marx i la Ronda de la Guineueta Vella té tres trams: una primera semicobertura, 210 m., amb obertures zenitals molt importants, el túnel de Rambla Caçador, 215 m., i una segona semicobertura, 175 m., també amb obertures zenitals.

Túnel de Jaume Pinent, o de Via Júlia, 315 m., amb pendents del -6,5%, -2,5% i -7,1% sentit Besós.

Túnel de Palamós, 305 m., amb pendents del -7,5% i -4,2% sentit Besós.

La longitud total dels túnels viaris contemplats en aquest PEM és de 10.438 metres. Si afegim la longitud dels exclosos del PEM per les causes esmentades (3.191 m.) i els de menys de 300 m. (926 m.), fem un sumatori de 14.555 metres de longitud total de túnels viaris a Barcelona.

1. REGLAMENTACIÓ A nivell internacional, fins el 1999 era pràctica comuna la utilització de les recomanacions de l’AIPCR (Associació mundial de la Carretera) sobre seguretat i trànsit de mercaderies perilloses per al disseny i implementació dels sistemes de seguretat en els túnels carreters, ja que no existien normatives específiques.

Arran dels accidents esmentats del 1999 i del succeït el 24 d’octubre del 2001 en el túnel de San Gotardo entre Alemanya i Suïssa, amb resultat d’11 víctimes, la Unió Europea va desenvolupar la Directiva 2004/54/CE del Parlament Europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004 sobre requisits mínims de seguretat pels túnels de la xarxa transeuropea de carreteres.

La transposició a l’ordenament jurídic espanyol es concretà en el R.D. 635/2006, de 26 de maig, sobre requisits mínims de seguretat en els túnels de carreteres de l’Estat.

Amb anterioritat s’havia desenvolupat La instrucción para el proyecto, construcción y explotación de obras subterráneas para el transporte terrestre (IOS-98), d’aplicació per a tots els túnels. Aquesta Instrucció va ser derogada el 2005, però donat que no ho va ser pel fons dels aspectes tècnics que contemplava sinó perquè el Tribunal Suprem va entendre que el seu rang havia de ser de Decret enlloc d’Ordre Ministerial, ha seguit sent un document de referència tècnica.



L’Ajuntament de Barcelona disposa d’un Projecte de Norma Tècnica per a la construcció de túnels urbans, de març de 2001, que va néixer com a complement a la Instrucció IOS-98 aplicada a la tipologia dels túnels urbans, que és usat com a document de referència per aplicar en els nous projectes de túnels viaris de Barcelona així com en les modificacions per millorar les condicions de seguretat i ampliacions dels existents.

En matèria de Protecció Civil es relacionen les següents disposicions:

Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil d'àmbit estatal i la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, constitueixen el marc legal que governa la necessitat del present document i regulen els diversos instruments de planificació de la Protecció Civil, amb la finalitat de cobrir les diferents situacions de risc.

Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, pel que s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil, disposa que les administracions públiques elaboraran i aprovaran, d'acord amb les seves competències, els plans de Protecció Civil.

Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals.

Decret d’Alcaldia de 25 d’abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal de Barcelona.

Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que en el seu Títol VI, Capítol XVII de Protecció Civil, defineix l’àmbit competent de l’Ajuntament en matèria de protecció civil.

2. DADES DEL MUNICIPI 2.1 INTRODUCCIÓ Tal i com estableix la versió comentada del Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i homologació dels Plans de Protecció Civil Municipals, el present apartat (dades generales del municipi) podrà fer referència al punt 2 del Document A del Pla de Protecció Civil Municipal. El contingut d’aquest punt 2 al qual es fa referència és el següent: 2.1 Situació 2.5 Infrastructures i vies de comunicació 2.2 Orografia i hidrografia 2.6 Activitats Econòmiques i Productives 2.3 Dades de Població 2.7 Serveis bàsics 2.4 Climatologia

Aquesta informació, també es desenvolupa de forma resumida al punt 2 del Document B del Pla de Protecció Civil Municipal. El seu contingut és el següent: 2.1.1 Situació Geogràfica 2.1.8 Xarxa Elèctrica 2.1.2 Superfície 2.1.9 Xarxa de Gas 2.1.3 Població Censada i Turística 2.1.10 Xarxa d’Aigua Potable 2.1.4 Altitud 2.1.11 Xarxa de Clavegueram 2.1.5 Hidrologia 2.1.12 Xarxa de Galeries de Servei 2.1.6 Xarxa Viària 2.1.13 Xarxa Telefònica 2.1.7 Xarxa Ferroviària 2.1.14 Xarxa de Semàfors

A més, aquestes dades són completades amb la cartografia bàsica i específica, que es presenta al Document A i Document B del Pla de Protecció Civil Municipal respectivament.



2.2 DADES ESPECÍFIQUES ASSOCIADES AL RISC La dinàmica dels accidents en túnels viaris i el ràpid desenvolupament que poden tenir en concret els que comporten la presència d’un incendi, fa que l’operativa de les intervencions hagi de seguir una estratègia preestablerta que contempli amb molt poc temps un conjunt de factors determinants: tipologia de túnel, localització de l’accident, coneixement de les instal·lacions pròpies del túnel, accessibilitat al lloc de l’accident, presència o no d’incendi, etc. 2.2.1. DEFINICIONS 2.2.1.1. Tipologia de túnels La següent classificació dels túnels en funció de la seva tipologia estructural s’ha basat en el Procediment Operatiu per Intervenció en Túnels Viaris de Bombers de Barcelona:

− Túnel Bidireccional: túnel amb els 2 sentits de circulació en un mateix tub (és el cas dels túnels de la Ronda Litoral i Ronda de Dalt i el túnel de Vallvidrera). En les Rondes, els dos sentits de circulació estan separats per un element de suport central amb un percentatge de forats comprès entre el 40 i el 75 % de la seva superfície.

− Túnel Compartimentat: túnel amb els 2 sentits de circulació separats per una compartimentació (és el cas dels túnels de la Ronda del Mig, Badal i Mitre). Aquests túnels disposen de portes que comuniquen els dos tubs per facilitar el pas de vianants de l’un a l’altre tub en cas d’incendi.

− Túnel Unidireccional: túnel amb els 2 sentits de circulació en tubs independents i no comunicats (és el cas dels túnels de la Rovira i Camèlies).

2.2.1.2. Localització de l’incident Des del punt de vista de la intervenció enfront un incendi declarat en un túnel viari, són importants aquestes definicions:

− Distància de l’incendi a l’entrada o sortida del túnel més propera: el fet que l’incident es localitzi a més o menys de 150 metres d’una entrada o sortida del túnel o vial condiciona substancialment el desplaçament dels equips de rescat i extinció.

− La localització determina el vial afectat i dos trams en sentit longitudinal respecte a l’incident: aigües amunt i aigües avall que són, respectivament, els trams de vial que es troben abans i després de l’incident en el sentit de la circulació.

− Els sistemes de detecció d’incendis instal·lats en els túnels (veure punt 2.2.3.1., cable sensor de fibra òptica, microrruptors d’extracció dels extintors o mànegues dels seus armaris, càmeres del circuit tancat de TV amb Detecció Automàtica d’Incidències, etc.) determinen una “zonificació” en els tubs dels túnels que permet a la Sala de Control localitzar l’incident amb molta precisió.

− Nomenclatura, donat que ens podem trobar diverses formes de referir-se a un mateix tub d’un túnel determinat, es convenient recordar aquesta equivalència de termes:



Túnels de la Ronda del Mig, Badal i Mitre, Túnel de la Rovira i Vallvidrera:

Tub ascendent (marmuntanya) ≡ Besòs ≡ tub 1. Tub descendent (muntanyamar) ≡ Llobregat ≡ tub 2.

Túnels de la Ronda Litoral (B-10), Ronda de Dalt (B-20) i Camèlies:

Tub mar (LlobregatBesòs) ≡ Besòs ≡ tub 1. Tub muntanya (BesòsLlobregat) ≡ Llobregat ≡ tub 2.

2.2.1.3. Sistemes instal·lats Els túnels als que fa referència el present PEM estan dotats d’un conjunt d’instal·lacions que permeten l’explotació dels mateixos en les adequades condicions de seguretat i eficiència, tant en les situacions de l’operativa normal com en la gestió de les incidències i les emergències.

A continuació es llista una relació dels sistemes instal·lats. Donat que no tots els túnels objecte d’aquest PEEM disposen de tots els equips i sistemes que aquí apareixen, cal remetre’s a la fitxa descriptiva de cadascun d’ells per conèixer cada cas particular.

− Sistema d’energia: l’alimentació dels túnels és de doble subministrament procedent de dues estacions transformadores diferents. Els centres de transformació es troben adjacents o molt pròxims als locals tècnics dels túnels. El repartiment de les càrregues energètiques es fa en doble circuit (dues línies per força i dues per enllumenat), assignant un 50% a cada transformador amb commutació automàtica (independentment per força i per enllumenat) per garantir el subministrament.

− Sistema de ventilació i extracció de fums (veure punt 2.2.2.). Conté els equips detectors de monòxid de carboni, detectors d’opacitat, mesuradors del sentit i velocitat del vent, així com els ventiladors, extractors i trampelles de ventilació.

− Sistema de protecció contra incendis (veure punt 2.2.3.). Fa referència als subsistemes de detecció, extinció i evacuació. La detecció inclou elements d’altres sistemes (circuit tancat de TV amb detecció d’incidències, pals SOS, etc.) i elements propis (cable sensor de fibra òptica i microrruptors d’extracció de mànegues i extintors). L’extinció inclou armaris amb BIEs i extintors.

− Sistema d’il·luminació (veure punt 2.2.4.), amb la descripció dels nivells de lluminositat que s’apliquen a l’interior del túnel.

− Sistema de control d’accessos, trànsit i senyalització (veure punt 2.2.5.). Conté els semàfors i elements per tancar els túnels tipus barreres, balises lluminoses i panells de missatges variables, així com els equips associats al control d’incidències i d’aforament (circuit tancat de TV amb detecció d’incidències, pals SOS i radiocomunicació i espires de detecció).

− Sistema de supervisió i control (veure punt 2.2.6.). Inclou des de les estacions remotes que comuniquen els elements de camp amb els locals tècnics (centre de comandament) fins la Sala de Control de la Guàrdia Urbana mitjançant la Xarxa Gigabit Multitúnel.

2.2.1.4. Centres de Control Els túnels de la Ronda Litoral (B-10) i la Ronda de Dalt (B-20) disposen d’un Centre de Control en la Plaça d’Alfons Comín, s/n, (Consell Comarcal del Barcelonès) amb competències directes sobre el manteniment i gestió de les instal·lacions d’enllumenat, ventilació i responsable de l’operació dels sistemes de CCTV i dels panells de senyalització variable.



Els túnels de la Ronda del Mig, Badal, Mitre, Camèlies i Rovira, així com els esmentats de les Rondes disposen d’un Centre de Control en la Sala Conjunta de Coordinació del C/. Lleida, 28, (Guàrdia Urbana de Barcelona) amb competències directes sobre la gestió del trànsit i les emergències.

El túnel de Vallvidrera disposa d’una Central de Vigilància i Alarmes a la Sala de Control de l’Edifici de Serveis, en el pk. 4+434 de l’autopista C-16/E-9, a 232 m. al sud de la Boca Nord del Túnel de Vallvidrera (plànol “Esquema general”) des d’on Tabasa gestiona les emergències amb el seu Operador de Sala i Cap de Torn.

2.2.2. SISTEMA DE VENTILACIÓ I EXTRACCIÓ DE FUMS La ventilació és l’element més important pel disseny d’un túnel en relació amb la seguretat durant el funcionament normal i molt especialment en el moment que es produeix qualsevol eventualitat com un incendi.

El sistema de ventilació i extracció de fums es dissenya per:

− Tenir la màxima fiabilitat de funcionament, tant els ventiladors com les instal·lacions de regulació, control i sistemes auxiliars.

− En situació d’explotació normal, mantenir sempre una atmosfera neta de CO i de fums a l’interior del túnel.

− En cas d’incendi, controlar la propagació de fums amb l’objectiu de mantenir durant el major temps possible una zona lliure de fums per permetre l’evacuació de les persones.

− En cas d’incendi, poder treballar el sistema en condicions extremes de temperatura i eliminar els fums de forma controlada.

La instal·lació de ventilació és gestionada de forma automàtica per un sistema informàtic associat als nivells de contaminació detectats pels sensors ambientals a l’interior del túnel (detectors de CO, d’opacitat i velocitat i direcció del vent). En funció dels nivells de contaminació detectats per aquests sensors, s’activen els diferents elements que composen la instal·lació (ventiladors i, segons el túnel, extractors i inclús trampelles d’extracció telecomandades) per aconseguir mantenir l’atmosfera a l’interior del túnel tan neta com sigui possible i sempre dins dels límits de CO i opacitat admesos internacionalment.

La instal·lació d’extracció està telecomandada des de la Sala de Control i el seu funcionament és automàtic un cop validada l’alarma d’incendis o manual a voluntat de l’operador de la sala.

2.2.2.1. Detectors de CO Els vehicles de benzina desprenen vapor d’aigua, diòxid de carboni i monòxid de carboni entre d’altres gasos, essent el CO el més perjudicial per a la salut de les persones. En respirar aquest gas incolor i inodor, aquest es combina amb la sang impossibilitant l’oxigenació de les cèl·lules. En petites dosis el resultat és el mareig i vòmits; en dosis elevades pot generar inconsciència i fins i tot tenir efectes mortals.

S’indiquen uns valors orientatius dels nivells de CO i afectació sobre les persones:

− Amb 200 p.p.m. de CO es pot romandre 1 hora efectuant un treball que requereixi gran esforç físic i fins a 2,7 hores en repòs.

− Amb 250 p.p.m. es produeixen lleugers símptomes d’intoxicació en 2 hores. − Una concentració de 1000 p.p.m. és mortal en 5,5 hores.



Traduint aquests valors a un túnel, on no acostumen a haver temps de detenció tan llargs, la ventilació permet no superar un nivell de contaminació pels usuaris de 150 p.p.m. de CO amb trànsit fluid i 200 p.p.m. amb retenció de trànsit en qualsevol punt del túnel.

Els mesuradors de CO són del tipus d’anàlisi per cèl·lula electroquímica d’oxidació que bàsicament funcionen aspirant aire mitjançant una bomba rotativa de vuit i un sensor d’oxidació electroquímica.

Per conèixer les característiques dels equips instal·lats veure el Manual d’Explotació.

2.2.2.2. Detectors d’opacitat, opacímetres Els gasos d’escapament dels vehicles no són transparents i, per tant, l’acumulació pot produir una disminució important de la visibilitat. Aquest fenomen és molt notable principalment en túnels amb trànsit pesat que usa motors Diesel. Per aquesta causa es realitza un seguiment i control mitjançant uns equips anomenats opacímetres. Activant el sistema de ventilació, es renova l’atmosfera, ja que s’expulsen fora del túnel els gasos i partícules en suspensió i s’incorpora aire renovat.

La base del seu funcionament és un sistema òptic, ja que es considera que l’atenuació d’un feix lluminós en travessar una mostra d’aire amb partícules en suspensió és proporcional a la concentració d’aquestes. Per conèixer les característiques dels equips instal·lats veure el Manual d’Explotació.

2.2.2.3. Mesuradors de sentit i velocitat del vent, anemòmetres Per un millor aprofitament de la ventilació es disposa d’anemòmetres de tipus hèlix que proporcionen informació de la velocitat i sentit de circulació del vent a l’interior del túnel. Per conèixer les característiques dels equips instal·lats veure el Manual d’Explotació.

Detector de CO Opacímetre Anemòmetre

2.2.2.4. Ventiladors, extractors i trampelles de ventilació La funció principal dels ventiladors és la de mantenir el túnel net dels contaminants que produeixen els vehicles durant l’explotació diària del túnel i, en cas d’incendi, extreure els fums de forma controlada.

A més de la ventilació natural i dels diferents mètodes d’instal·lació de la ventilació existents (longitudinal, transversal, semi-transversal, etc.), en el cas concret dels túnels objecte d’aquest PEEM, parlarem sempre d’instal·lacions que usen el mètode de ventilació longitudinal per la qual els fums són conduïts als llarg del túnel per una sèrie de ventiladors fins les boques d’entrada i sortida. En funció del túnel ens podrem trobar ventiladors d’impulsió reversibles o d’un sol sentit de funcionament.



En situació d’incendi estan programades una sèrie d’actuacions telecomandades sobre cadascun dels ventiladors existents en cada tub (aturada, activació en sentit directe o activació en invers) en funció de la zona del tub on s’hagi declarat l’incendi. En la fitxa de cadascun dels túnels es descriuen aquestes actuacions per zona d’incendi.

Com a norma general, les actuacions sobre els ventiladors van dirigides a:

− conduir el fum cap a la boca de sortida, a no ser que la zona d’incendi sigui molt propera a la boca d’entrada i es disposi de ventiladors reversibles,

− evitar que el fum que surt per la boca entri en el tub contrari al de l’incendi,

− aturar el/s ventilador/s situat/s a sobre de l’incendi per evitar que les àlabes freguin la carcassa com a conseqüència de les dilatacions tèrmiques, per evitar la pèrdua d’eficàcia per l’ús d’aire calent menys dens, per intentar mantenir la capa de fums, etc.

Amb la ventilació natural, basada únicament en la circulació –l’efecte pistó que genera el propi desplaçament dels vehicles en un sentit en l’interior del túnel- i en causes naturals –principalment el pendent de la via-, els fums s’extrauen per les boques d’entrada i sortida.

En ordre d’efectivitat dels sistemes de ventilació, el natural és el primer i el longitudinal el segon.

En el cas particular del túnel de Badal la ventilació usada és longitudinal amb ventiladors d’impulsió reversibles i complementada en cas d’incendi amb un sistema d’extractors de fum i grups de 3 trampelles ubicats al llarg d’ambdós tubs que es comuniquen amb una galeria central d’extracció de fums.


Ventilador Extractor Grup de trampelles

3.1.1. SISTEMA DE PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS 2.2.3.1. Sistema de detecció d’incendis Per a la detecció d’incendis s’utilitzen elements que pertanyen a altres sistemes i que proporcionen alarmes de possibles incendis:

− Sistema de control de ventilació: de forma ordinària detectors de CO i opacímetres.

− Sistema de circuit tancat de TV (CCTV): imatges de les càmeres. − Sistema de control d’incidències (DAI): alarmes de vehicle aturat al túnel. − Sistema de pals SOS: trucades d’emergència. − Sistema de radio comunicacions: trucades de ràdio.



Aquests elements es complementen amb els específics del propi sistema de detecció:

− Cable sensor de fibra òptica al llarg dels túnels (amb unitat avaluadora de les diferents zones d’incendi en les quals es divideixen els dos tubs de cada túnel). El cable sensor mesura la temperatura del cable de fibra òptica a partir de les oscil·lacions generades en l’estructura de la seva xarxa cristal·lina.

− Microrruptor d’extracció de cada extintor del seu armari, que activa una alarma en la Sala de Control.

− Microrruptor d’extracció de la mànega del seu armari, ubicats en les boques d’incendi equipades (BIEs), que activa una alarma en la Sala de Control.

L’operador pot confirmar l’alarma d’incendis i la posició exacta del punt on s’ha produït l’increment de temperatura mitjançant les càmeres. El dos tubs de tots els túnels s’han dividit en zones de detecció d’incendi delimitades el seu principi i fi per:

− Dos grups de trampelles de ventilació consecutius en el cas del túnel de Badal (hi ha 40 zones de detecció d’incendis en cada tub).

− Dues càmeres del sistema de CCTV consecutives amb Detecció Automàtica d’Incidències en el cas de tots els altres túnels referenciats en el present PEM.


Cable sensor Fibrolaser II Microrruptor

2.2.3.2. Sistema d’extinció d’incendis A l’interior dels túnels se situen en cadascun dels pals SOS com a instal·lació contra incendis els següents elements:

− Un extintor manual de 6 kg de pols sec polivalent per a classes ABC, d’eficàcia 21A-113B.

− Un equip BIE amb mànega de 25 metres i ràcord ∅45mm.

− Un aparell telefònic per comunicar-se amb la Sala de Control.

A més s’intercala com a unitat independent un conjunt BIE+extintor habitualment cada dos pals SOS però en cada túnel hi ha una distribució específica que cal mirar en el plànol de cadascun d’ells.



D’aquesta forma podem trobar un equip d’extinció cada 50 m. aproximadament (de 45 a 65 m. en els diversos túnels) i un pal SOS cada 100 m. aproximadament (de 90 a 130 m. en els diversos túnels). Per tant, tots els punts dels túnels estan coberts per una mànega. Cal veure la fitxa descriptiva i plànol de cadascun dels túnels per conèixer la distribució concreta dels seus conjunts BIE+extintor i pals SOS.


SOS + BIE + extintor

2.2.3.3. Sistema d’evacuació Els túnels amb tipologia compartimentada, és a dir, els de la Ronda del Mig de Badal i Mitre, disposen de portes que comuniquen els dos tubs per facilitar el pas de vianants de l’un a l’altre tub en cas d’incendi.

2.2.3. SISTEMA D’IL·LUMINACIÓ El sistema d’il·luminació comprèn els elements destinats a proporcionar l’enllumenat a l’interior dels túnels per cobrir tres aspectes: seguretat del trànsit, comprensió del túnel i confort del conductor.

El control del sistema d’il·luminació té per objectiu evitar salts bruscos de llum a obscuritat pel conductor a l’ingressar als túnels, així com assegurar la percepció visual dels usuaris travessant i sortint d’aquests.

D’aquesta forma, la distribució de les lluminàries és tal que en els trams més pròxims a les boques dels túnels la densitat de lluminàries és major i a l’interior del túnel és menor (nivell permanent o nocturn).

El paràmetre que es té en compte per establir el nivell d’il·luminació apropiat a l’interior dels túnels és el nivell de lluminositat exterior. Aquest nivell el proporcionen els sensors de lluminositat –luminancímetres- que es troben ubicats a les boques d’entrada del túnels. Els sensors es composen de tres cèl·lules fotosensibles ajustades a 2.500, 15.000 i 25.000 lux (valors parametritzables) per detectar nivells d’enllumenat:

− Nivell nocturn: menor de 2.500 lux

− Nivell crepuscular: de 2.500 lux a 15.000 lux

− Nivell ennuvolat: de 15.000 lux a 25.000 lux

− Nivell assolellat: superior a 25.000 lux



La Sala de Control disposa de la informació dels sensors de lluminositat i de la situació de l’enllumenat dels túnels en cada moment. L’encesa dels diferents nivells d’enllumenat és automàtic, per bé que l’operador de la Sala de Control pot actuar de forma manual activant o desactivant-los.

En cas de fallida del subministrament elèctric, s’activarà automàticament l’enllumenat d’emergència situat a 1 metre del terra, que té 90 minuts d’autonomia i un nivell mínim de 5 lux a l’eix del carril auxiliar.

2.2.4. SISTEMA DE CONTROL D’ACCESSOS, TRÀNSIT I SENYALITZACIÓ Amb l’objectiu d’informar als usuaris que hagin d’accedir als túnels i per controlar-ne l’accés en cas d’emergència o incident en el seu interior, aquests disposen d’un sistema de senyalització consistent en un conjunt de semàfors i panells informatius de missatge variable en el seu interior, en les seves entrades i/o en les proximitats de les vies d’accés més importants.

L’accés als túnels es controla d’acord amb les normes de Control de Trànsit, es especial la 8.1-IC sobre Senyalització Vertical, per la qual una sèrie d’incidències com accidents, tall de carril, circulació saturada, incendi, manteniment, etc., obliguen a controlar el trànsit rodat advertint de precaució o tancament del túnel als usuaris.

Per tant, i pels efectes del present PEEM, la funció principal d’aquesta senyalització és la d’impedir l’accés de vehicles a l’interior dels túnels i desviar el trànsit per altres vies amb la suficient antelació, informant a l’usuari de l’estat de les vies de circulació i de les opcions que disposa. La seqüència d’activació dels diferents elements d’aquest sistema en situació d’emergència per executar el tancament del túnel al trànsit és un automatisme que sempre requereix l’acceptació prèvia de l’operador de la Sala de Control a partir de la informació que recull d’altres sistemes, principalment de les càmeres del CCTV.

En la fitxa de cadascun dels túnels es relacionen els seus sistemes instal·lats. Per conèixer les característiques dels equips veure el Manual d’Explotació.

2.2.5.1. Semàfors Podem trobar-nos amb dos tipus de semàfors diferents:

− Semàfors de tres focus de ∅200mm. (3/200 R/A/A) de preavís i tancament. Es col·loquen a l’entrada principal del túnel, al accessos laterals i en cadascuna de les sortides laterals del túnel. Aquests semàfors R/A/A, que es troben apagats en estat normal indicant que la circulació està oberta, segueixen la següent filosofia de funcionament:

→ Seqüència de semàfor en preavís: a. S’encén ininterrompudament, en fase intermitent, el semàfor

àmbar inferior.

→ Seqüència de semàfor en tancament de túnel: a. S’apaga el semàfor àmbar intermitent inferior. b. S’encén, durant un període de 3 seg. en fase fixa el semàfor

àmbar central. c. S’encén ininterrompudament, en fase fixa, el semàfor vermell

superior.

− Semàfors de bifocals de ∅200mm. (2/200 R/A) a l’interior del túnel que indiquen circulació oberta (apagats), precaució (àmbar) o aturar el vehicle en el túnel per emergència (vermell).



2.2.5.2. Barreres Es tracta de sistemes físics de tancament del túnel en les boques principals i/o en els accessos laterals formats per un conjunt de barrera amb semàfor bifocal R/R i sirena. Primer s’activa el semàfor per avisar a l’usuari que la barrera serà aixecada o baixada per, a continuació, activar-se solidàriament el conjunt barrera i sirena.

Les barreres estan situades a suficient distància de la boca del túnel com per facilitar les tasques en situació d’emergència de desallotjament dels vehicles de l’interior i d’accés dels serveis d’emergències des de l’exterior, al temps que es tanquen els carrils de la calçada.

2.2.5.3. Balises lluminoses Per desviar el trànsit en cas de tancament de túnel es disposa en el paviment d’unes balises lluminoses per guiar els vehicles que s’han d’incorporar al túnel cap els vials laterals.

Semàfor en boca Barrera Balisa 2.2.5.4. Panells de missatge variable Podem trobar-nos amb diferents tipus de panells:

− Panells de missatges variables exteriors en leds sobre banderoles constituïts per una part alfanumèrica de 3 files de 10 a 16 caràcters cadascuna (de 5x7 píxels) i una part gràfica (de 32x32 píxels) per representar qualsevol símbol del Codi de Circulació.

− Panells de missatges variables interiors en leds sobre suports constituïts per una part alfanumèrica d’1 fila de 10 a 16 caràcters cadascuna (de 5x7 píxels).

− Panells d’accés tancat o precaució en leds sobre forquilla a l’exterior de l’accés.

Semàfor interior Panell exterior Panell interior



2.2.5.5. Circuit tancat de TV i control d’incidències Aquest sistema té aquests objectius fonamentals:

− La detecció de l’estat del trànsit, incidents i altres situacions, que permeti reaccionar a l’operador de la Sala de Control.

− El control de les càmeres de TV monitoritzades i fixes i dels sistemes associats per poder seleccionar les imatges més interessants i per tant agilitzar les decisions de l’operador de la Sala de Control.

− La gravació de les imatges per poder-les analitzar, processar, distribuir i emmagatzemar en funció dels requeriments de l’explotació.

Les càmeres de les boques d’entrada i sortida i les dels accessos i sortides laterals són monitoritzades i governades des de la Sala de Control, essent fixes la resta de l’interior dels túnels.

A cadascuna de les càmeres se li associa el comportament d’una sèrie d’equips per tal que aquesta s’enclavi enfront una sèrie de circumstàncies, com són:

− Pals SOS: en cas de trucada i/o obertura de porta.

− Extintors: en cas d’ obertura de porta.

− BIEs: en cas obertura de porta.

− Detectors de CO: en cas de concentració molt alta de monòxid de carboni.

− Opacímetres: en cas d’opacitat molt alta.

− Zona d’incendis: amb l’alarma d’incendis del cable sensor de fibra òptica.

− Alarmes del CCTV: les targetes processadores d’imatge de les càmeres interiors dels túnels generen alarmes per vehicle parat, vehicle frenant o vehicle circulant en sentit contrari.

En cas de presentar-se qualsevol d’aquests incidents, es mostrarà en el monitor de l’operador de la Sala de Control la imatge de la càmera associada.

Si es produeix simultaneïtat en diversos incidents, està programat el següent ordre de prioritat que seguirà automàticament l’enclavament de la càmera:

− Prioritat 1: Incendi, sota qualsevol circumstància.

− Prioritat 2: Vehicle parat, per alarma de les targetes processadores d’imatge de càmera interior.

− Prioritat 3: Alarma de pal SOS, per trucada des d’un pal SOS.

− Prioritat 4: Alarma d’alta concentració de CO o d’alta opacitat.

− Prioritat 5: Alarma d’obertura de porta d’extintor, mànega o BIE.

Les càmeres interiors del sistema de CCTV estan dotades d’un sistema de seguretat per detectar vehicles parats i/o accidents anomenat Detecció Automàtica d’Incidències (DAI). El processament del senyal de vídeo es realitza de forma centralitzada en el Centre de Comandament a partir de les imatges que rep dels receptors òptics de les diferents càmeres del túnel.



Cada senyal es connecta a una targeta analitzadora de vídeo de forma que el sistema segueix els objectes sobre una línia de píxels predefinida al llarg de la calçada, interpretant els canvis en els nivells de gris i alimentant l’algoritme que detecta parades sobtades en el moviment. Anàlisi del perfil de grisos:

En cas de ser detectat un vehicle parat al carril auxiliar o a qualsevol punt del túnel per avaria, accident, petició d’auxili, etc., automàticament es visualitzarà la imatge del vehicle en el monitor de l’operador de la Sala de Control.

2.2.5.6. Pals SOS Els pals SOS, situats a la dreta de la marxa en cada sentit de circulació, disposen dels següents elements:

− Un extintor manual de 6 kg de pols sec polivalent per a classes ABC, d’eficàcia 21A-113B.

− Un equip BIE amb mànega de 25 metres i ràcord ∅45mm.

− Un aparell telefònic per la comunicar-se amb la Sala de Control.

Cada pal SOS proporciona a la Sala de Control senyals de porta oberta, trucada, fonia i avaria.

Càmera del CCTV Càmera protegida Pal SOS



2.2.5.7. Radiocomunicacions Aquest sistema està basat en la utilització de cable radiant per a la cobertura radioelèctrica en l’interior dels túnels. El sistema proporciona tres canals de seguretat en banda VHF/UHF per possibilitar la comunicació dels serveis municipals (Guàrdia Urbana i Bombers). La captació de senyals des de l’exterior es realitza mitjançant antenes ubicades en les proximitats de l’entrada de vianants als Centres de Comandament.

2.2.5.8. Aforament de trànsit El sistema d’aforament està format per un conjunt de detectors, amb les seves espires sensibles respectives, situats en certs punts de mesura en els carrils interiors de cada túnel i en els carrils d’incorporació o sortida segons el cas.

Els detectors proporcionaran dades al respecte de la intensitat del trànsit, sentit de la circulació, classificació dels vehicles i de la velocitat, l’estat de congestió, la distància entre els vehicles i la velocitat mitjana.

2.2.5. SISTEMA DE SUPERVISIÓ I CONTROL 2.2.6.1. Locals tècnics i sales de control Els túnels disposen de sales tècniques on està ubicat el control local de les seves instal·lacions. En aquests Centres de Comandament se centralitzen totes les informacions provinents dels sensors, càmeres i instal·lacions mitjançant estacions remotes i es retornen a aquests equips les ordres a executar.

Els Centres de Comandament dels túnels estan connectats per fibra òptica via la Xarxa Gigabit Multitúnel amb la Sala de Control de la Guàrdia Urbana en la Sala Conjunta de Coordinació i amb el Centre de Control de les Rondes, des d’on es porta a terme la gestió telecomandada de les instal·lacions dels túnels.

2.2.6.2. Estacions remotes Les estacions remotes localitzades en les sales tècniques dels túnels són els equips responsables de la comunicació bidireccional entre tots els equips instal·lats en els túnels i l’ordinador central dels Centres de Comandament (i per extensió de l’operador de la Sala de Control).

Les seves funcions principals són:

− Petició, adquisició i tractament previ dels diversos senyals dels equips.

− Comunicació amb el Centre de Comandament.

− Execució d’ordres i transmissió als elements de camp.

− Actualització de les bases de dades.

Armari Estació Remota Detall de les targetes ERTDY de dades



3. CONEIXEMENT DEL RISC I VULNERABILITAT 3.1. RESUM I CONCLUSIONS DE L’ANÀLISI DE RISC 3.1.1. ANÀLISI DE TRÀNSIT Les dades del trànsit extretes del document “Dades Bàsiques de Mobilitat 2007”, de juny de 2008, elaborat per la Direcció de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona (http://www.bcn.cat/mobilitat) ens proporcionen les següents xifres d’intensitat mitjana diària de vehicles (I.M.D.) d’un dia feiner de l’any 2007:

Via punt mesura (Besòs+Llobregat) I.M.D. total

Ronda Litoral

Morrot (58.468+60.324) 118.792 v/dia

Port Vell (57.997+57.520) 115.517 v/dia

Poblenou (54.124+54.844) 108.968 v/dia

Rambla Prim (55.884+57.494) 113.378 v/dia

Ronda de Dalt

Diagonal (75.410+72.118) 147.528 v/dia

Plaça Borràs (88.109+87.246) 175.355 v/dia

Nus Collserola (86.459+81.100) 167.559 v/dia

Pl. Karl Marx (87.854+85.092) 172.946 v/dia

Pota Nord (49.950+49.786) 99.736 v/dia

Ronda del Mig Travessera Corts – Av. Madrid 81.518 v/dia

Túnel de la Rovira (medició de l’any 2000) 19.665 v/dia

Túnel de Vallvidrera (Tabasa, medició de l’any 2008) 35.426 v/dia La intensitat de vehicles que passen diàriament per la xarxa viària de la ciutat es representa gràficament mitjançant l’anomenada aranya de trànsit següent:

http://www.bcn.cat/mobilitat



Per confeccionar-la es realitzen periòdicament comptatges, automàtics i manuals, del nombre de cotxes que passen per una via durant tot un dia; aquest càlcul permet obtenir la Intensitat Mitjana Diària (índex I.M.D.), que és un indicador fonamental per a l’elaboració de la Xarxa Bàsica. Les vies marcades amb un gruix superior mostren una intensitat de trànsit més elevada i es corresponen amb les vies de jerarquia superior de la Xarxa Bàsica de la ciutat.

De les dades numèriques i gràfiques mostrades s’observa que els túnels de la Ronda Litoral i Ronda de Dalt objecte del present PEM formen part de les vies de jerarquia superior de major intensitat de trànsit de la xarxa bàsica de la ciutat.

L’evolució horària del trànsit en aquestes dues vies és la següent:



En la Ronda Litoral, la punta d’intensitat en sentit Llobregat es produeix durant el matí, mentre que en sentit Besòs la punta es produeix durant la tarda.

En la Ronda de Dalt, l’evolució horària del trànsit en ambdós sentits segueix pràcticament el mateix perfil amb una tendència al límit de la capacitat de la via durant la tarda.

3.1.2. CAPACITAT DE LES RONDES Les condicions del trànsit d’aquestes vies tenen un impacte directe sobre les condicions de seguretat pel fet que per elevades intensitats, properes o lleugerament superiors a la seva capacitat màxima, el trànsit es comporta de manera inestable, es col·lapsa per qualsevol tipus de pertorbació i origina una retenció i una reducció de capacitat que re alimenta el procés.

Per tal d’estimar la capacitat de les Rondes, s’utilitza l’aproximació de les seves característiques de circulació a les de les vies multicarril amb velocitat de 80 km/h, de la qual es desprèn que tenen una capacitat de 2000 vehicles/hora (v/h) per carril.

Així, per la Ronda de Dalt, la seva capacitat màxima se situa al voltant del 6.000 v/h i a 4.000 v/h a la Ronda Litoral, amb reduccions de capacitat degudes als trenats obligats per la proximitat de les entrades i sortides.

El comportament fluxe-velocitat, és a dir, la relació IMH(v/h)-velocitat(km/h), per totes dues Rondes té el perfil que mostren les següents gràfiques:

Capacitat de la Ronda Litoral Capacitat de la Ronda de Dalt

Les corbes obtingudes mostren que per a capacitat fins a la màxima el trànsit pot discórrer en dos estats, un d’ells fluid, amb velocitat propera a la màxima i un altre amb situació de congestió amb velocitat molt reduïda.

En totes dues Rondes, la capacitat màxima es produeix per una velocitat de circulació propera als 66 km/h, i amb conclusió, velocitats de circulació inferiors sempre produiran una lleugera reducció de la capacitat, que en cas de trànsit dens, tindrà com a conseqüència el col·lapse del trànsit. En la pràctica, amb la proximitat entre sortides en alguns trams amb els trenats que això comporta, aquesta velocitat i la capacitat, poden disminuir lleugerament el valor indicat a 55 o 60 km/h.



En les següents gràfiques s’observa com la separació entre vehicles baixa molt ràpidament en reduir-se la velocitat, començant la congestió al tenir com resultat la reducció de la capacitat, incrementant el nombre de vehicles per km:

Separació entre vehicles d(m) en funció

de la velocitat v(km/h) Relació entre el Nombre de vehicles per carril N(v/km/carril) i la velocitat v(km/h)

En el següent gràfic d’ocupació horària mitjana de les Rondes s’observa com durant el 50% de les franges horàries hi ha una ocupació superior al 80% fins arribar a un règim pròxim al col·lapse o directament en col·lapse durant unes 4 hores diàries.

La composició del trànsit en quant a tipologia de vehicles en les Rondes és el següent:

Ronda Litoral: turismes, 70%, vehicles comercials, 15,8%, motocicletes, 4%, autocars/bus, 2,4%, camions 2 eixos, 3,4%, camions >2 eixos, 4,4%.

Ronda de Dalt: turismes, 66,6%, vehicles comercials, 18,1%, motocicletes, 9%, autocars/bus, 1,9%, camions 2 eixos, 2,6%, camions >2 eixos, 1,8%



3.1.3. ANÀLISI D’ACCIDENTALITAT A LES RONDES Les dades presentades de flux de trànsit i de capacitat de les vies es poden creuar amb les d’accidentalitat recollides per la Guàrdia Urbana per treure conclusions sobre les causes i el perfil d’ocupació dels túnels viaris esmentats en el moment de produir-se un accident.

La distribució horària dels accidents ens mostra que l’accidentalitat no es concentra en els períodes de màxima intensitat, sinó en la franja de relativa fluïdesa del migdia.

En quant a la distribució espacial dels accidents s’observa una forta concentració al tram del Moll de la Fusta, que és on existeixen les condicions de traçat més estrictes amb les intensitats més elevades de circulació de vehicles pesats:

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Llegenda: 1 Alfons Comín 8 Plaça Borràs 2 Avda. Esplugues 9 Poblenou 3 Baró de Viver 10 Teodor Roviralta 4 Bon Pastor 11 Nus de la Trinitat 5 Castell de l’Oreneta 12 Via Júlia 6 Guineueta 13 Vila Olímpica 7 Moll de la Fusta



Agrupant els accidents per trams, un 41,8% es produeixen a la Ronda de Dalt i un 51,2% a la Ronda Litoral. El 8% restant es produeix al tram paral·lel al riu Besòs.

En quant a les causes dels accidents reportats per la Guàrdia Urbana, la més habitual és la manca d’atenció en la conducció i no respectar les distàncies de seguretat entre vehicles. Aquestes dues causes pràcticament ocasionen un 70% dels accidents produïts a les Rondes.

Les dades de distribució setmanal d’accidentalitat reflecteixen que el divendres és el dia amb major nombre d’accidents (per sobre del 20%), essent més distribuïda l’accidentalitat entre els altres dies de la setmana (entre el 12% i el 15%). 3.1.4. CARACTERÍSTIQUES DELS INCENDIS EN TÚNELS Els perills de l’incendi són, per aquest ordre, el fum generat i la temperatura abastada. Les dades de referència usades pel Comitè de Túnels de Carretera de la AIPCR (Association Internationale Permanente del Congrès de la Route) i confirmades per diversos assaigs són: la potència generada en el cas d’un turisme és de 5 MW i la quantitat de fum produïda de 20 m3/s; en el cas d’autobusos o camions lleugers, 20 MW i 80 m3/s; en el cas de camions cisterna, 100 MW i 200 m3/s. Les temperatures a les què s’arriba a 10 metres del focus de l’incendi són respectivament, de 400°C, 700°C i 1000°C.

Enfront d’aquesta producció de fums tan important, són imprescindibles una ràpida extinció del foc i evacuació de les persones per tal de salvaguardar la vida d’aquestes i evitar que l’incendi arribi a una fase de ple desenvolupament.

Cal tenir en compte que les condicions crítiques a partir de les quals es pot considerar que hi ha un perill important per a les persones són:

− Límit de temperatura: 50°C (usuaris) - 100°C (bombers) − Flux tèrmic, radiació màxima: 2 kW/m2 (usuaris) - 5 kW/m2 (bombers) − Opacitat de fums: visibilitat < 30 metres (usuaris) − Concentració de CO: suportable < 300 ppm (usuaris)

Generalment el creixement d’un incendi és molt ràpid en els 5 a 10 primers minuts afavorit pels corrents d’aire a l’interior del túnel que suposen un subministrament constant d’oxigen. Dades extretes del programa Eureka 499 al respecte de la potència tèrmica assolida i de la duració del creixement de l’incendi en funció del vehicle són:

Duració del foc: (minuts) Potència (MW)

creixement estabilitat descens mitjana màxima

Vehicle petit 5 20 20 3 5

Vehicle gran 5 20 20 5 8

Autobús 5 30 20 30 40

Camió amb caixa 10 30 20 20 30

Camió tancat 10 40 20 50 80

Camió frigorífic 10 60 30 100 150

Mercaderies perilloses

10 60 30 180 200



En el moment de la potència màxima del foc i corrent d’aire de 0,5 m/s, la temperatura (°C) a la bòveda del túnel serà: -100 m -50 m 0 m 50 m 100 m

Camió amb càrrega normal 0°C 180°C 1000°C 600°C 400°C

Autobús 40°C 60°C 800°C 220°C 160°C

Turisme 0°C 10°C 200°C 30°C 0°C El comportament del fum dependrà de molts factors, per bé que el tipus de ventilació serà el més important. Si no existeix corrent longitudinal d’aire, els fums tindran tendència a desplaçar-se pel sostre abans de caure a terra per l’increment de densitat com a conseqüència del refredament. Aquest desplaçament origina un coixí d’aire net en la part baixa del túnel que és necessari que sigui aprofitat pels usuaris per arribar a les vies d’evacuació. Quan, posteriorment, els fums s’abatin ocupant la totalitat de la secció del túnel, l’atmosfera serà irrespirable, patint intoxicacions greus i, fins i tot, la mort per asfíxia o enverinament, principalment per CO. 3.2. ÀREES O SECTORS D’AFECTACIÓ Tal com s’ha definit en l’apartat 0.3 del present PEEM pels túnels viaris, les àrees objecte d’anàlisi i afectació dels riscos que es contemplen en el PEEM són els túnels que s’indiquen a continuació grafiats en vermell.

No obstant, donades les línies de continuïtat en la trama urbana que representen les Rondes Litoral i de Dalt, cal tenir en compte que un incendi a l’interior d’un dels esmentats túnels comportarà en un curt espai de temps un col·lapse circulatori aigües amunt en els túnels aquí grafiats en negre.



Aquesta disfunció del trànsit pot comportar retencions del trànsit i efectes no volguts en altres túnels a part de l’afectat per l’emergència com l’augment en la concentració de CO, visibilitat reduïda per fums, etc.

3.3. ELEMENTS VULNERABLES Considerat el concepte de risc com la contingència o probabilitat que es produeixi un dany per les conseqüències o quantificació del mateix, s’elabora una primera classificació en funció de l’origen dels riscos en naturals, antròpics i tecnològics.

Els riscs naturals estan associats a causes externes com inundacions, fenòmens meteorològics adversos en els accessos als túnels com nevades, glaçades, ventades, granissades, boira, etc., sismes, allaus de terres... Els antròpics van associats a la pròpia activitat humana: col·lapses en la circulació, col·lisions múltiples de vehicles o amb elements fixes, incendis de vehicles, conductes antisocials, etc. Els riscos tecnològics els relacionem amb les fallades del subministrament elèctric al sistema de força o d’enllumenat, la fallada en sistemes instal·lats de control de ventilació, control d’accessos, etc., incendis en instal·lacions fixes dels túnels, etc.

Analitzat l’índex de risc de les diverses hipòtesi accidentals en relació als elements vulnerables que són els propis usuaris dels túnels viaris, s’arriba a la conclusió que els accidents que seran l’objecte principal de l’actuació d’aquest PEM són aquells que desencadenin incendis a l’interior dels túnels descrits per la seva repercussió directa greu sobre les vides humanes i/o els béns (comportaran l’activació del Pla en fase d’alerta) i, fins i tot, sobre persones alienes a la intervenció (activació en emergència).

Aquells altres accidents o incidents que a criteri del Director Tècnic del PEEM es consideri que, per bé que no afectin directament als usuaris dels túnels, poden desencadenar de forma imminent una situació de greu risc que pugui afectar vides humanes o béns importants, podran comportar l’activació del Pla en fase d’alerta.

Riscos com inundacions, nevades, incendis forestals, sismes, etc., resten inclosos en els PAM municipals per aquesta naturalesa.

Aspectes menors que puguin modificar la situació normal del túnel però sense posar en perill vides humanes quedaran recollits en els Plans d’Autoprotecció dels túnels. Si en algun moment es considera que algun d’aquests aspectes poden posar en perill vides humanes, el Director Tècnic del PEM podrà activar-lo en la fase d’alerta.

3.4. DETERMINACIÓ DE LES CAMPANYES Per tal de garantir l’operativitat del PEM pels túnels viaris, es duran a terme periòdicament exercicis i simulacres que comportaran l’actuació dels diversos grups operatius implicats i l’activació de les seqüències programades de telecomandament dels sistemes instal·lats als túnels, així com campanyes informatives en diferents suports mediàtics dirigides als usuaris.



4. ACTIVACIÓ DEL PLA 4.1 NOTIFICACIÓ El Centre de Control en la Sala Conjunta de Coordinació del C/. Lleida, 28, gestionat per la Guàrdia Urbana de Barcelona, amb competències directes sobre la gestió del trànsit, notificarà a Bombers de Barcelona l’esdeveniment dels accidents que tinguin lloc en els túnels viaris de Barcelona (detectat per DAI, CCTV, pals SOS, trucada telefònica, etc.).

El Centre de Control en la Plaça d’Alfons Comín, s/n, gestionat pel Consell Comarcal del Barcelonès, amb competències directes sobre el manteniment i la gestió de les instal·lacions d’enllumenat, ventilació i responsable de l’operació dels sistemes de CCTV i dels panells de senyalització variable dels túnels de la Ronda Litoral (B-10) i la Ronda de Dalt (B-20), notificarà a Bombers de Barcelona l’esdeveniment dels accidents o incidents importants que tinguin lloc sobre el funcionament de les instal·lacions dels túnels viaris de Barcelona objecte de la seva competència.

La Sala de Control del túnel de Vallvidrera en l’Edifici de Serveis (pk. 4+434 de l’autopista C-16/E-9, a 232 m. al sud de la Boca Nord del Túnel de Vallvidrera) gestionada per Tabasa com a empresa concessionària, notificarà a Bombers de Barcelona l’esdeveniment dels accidents que tinguin lloc en el túnel de Vallvidrera.

Pot produir-se la comunicació d’un accident en els túnels viaris de Barcelona per altres vies, sigui l’origen un particular o bé un Centre Receptor d’Alarmes (CRA) d’un grup operatiu o 112 que canalitzarà la notificació cap a Bombers de Barcelona.

D’aquestes comunicacions es procurarà extreure informació al respecte de les dades següents:

− Localització de l’incident:

− nom del túnel (en Ronda del Mig, Ronda Litoral, Ronda de Dalt, Rovira o Vallvidrera); si l’informador és la Guàrdia Urbana de Barcelona afegirà la tipologia del túnel (bidireccional / compartimentat / unidireccional)

− tub afectat (ascendent / descendent, mar / muntanya, Besòs / Llobregat)

− distància aproximada a una boca del túnel o entrada / sortida (inferior / superior a 150 metres), número de pal SOS, zona d’incendi, si hi ha número de porta que comunica amb el tub contrari o paral·lel, punt quilomètric, etc.

− Origen de l’accident:

− vehicles involucrats en l’accident, número i tipus (turismes, autocars, transport refrigerat, vehicles pesants...)

− instal·lacions del túnel on ha succeït i/o que poden veure’s afectades

− Vehicles atrapats aigües amunt, estat de col·lapse i visibilitat de la via.

− Accés recomanat per la GUB als vehicles d’intervenció al tub afectat.

− Seqüència automàtica d’incendi activada.

− Aquella informació complementària que, a judici del comunicant, pot facilitar el control de l’accident (s’ha produït alguna fuita o vessament de producte?...)

És prioritària la rapidesa en la trucada que el disposar de tota la informació indicada, que ja podrà ser ampliada en posteriors comunicacions o a l’arribada del tren de sortida de Bombers.



NIVELLS Un cop rebuda la notificació, el Responsable del SPEIS avalua i constata la situació, determinant en primera instància el nivell1 i la fase d’activació:

Nivell 1: Incendi d’un turisme o d’instal·lació del túnel (poca càrrega de foc).

Nivell 2: Incendi de varis turismes o incendi de vehicle pesant (alta càrrega de foc).

Nivell 3: Accident múltiple amb incendi. Localització de l’incident amb un desplaçament dels equips de rescat superior a 150 metres.

Tots aquests accidents comporten l’activació del PEM pels túnels viaris en fase d’Alerta. En el supòsit que el Director Tècnic del PEM consideri que a més a més existeixen riscos importants per a les persones alienes a la intervenció, s’activarà el PEM pels túnels viaris en fase d’Emergència. Per altra part, tal com s’ha indicat en el punt 3.3, aquells altres accidents o incidents no classificables com de nivell 1, 2 o 3 que a criteri del Director Tècnic del PEEM es consideri que, per bé que no afecten directament als usuaris dels túnels, poden desencadenar de forma imminent o directa una situació de greu risc que pugui afectar vides humanes o béns importants en algun dels túnels objecte del Pla, podran comportar també l’activació del PEM pels túnels viaris en fase d’Alerta. En aquest tipus d’accidents que requereixen intervencions molt ràpides i coordinades dels diferents grups operatius, la fase d’Alerta és el període de duració de les accions desenvolupades per tots els equips d’emergència coordinats per un Centre de Comandament Avançat in situ per minimitzar els danys produïts per l’incident i restablir les condicions de seguretat mínimes.

La fase d’Emergència s’activa quan es requereix un suport de nivell superior en aspectes de coordinació (es constitueix el Centre de Coordinació Operativa Municipal) per minimitzar les conseqüències sobre la població derivades de l’accident en el túnel sobre el qual ja s’hi està intervenint (o fins i tot ja està controlat) des de la fase d’Alerta.

4.2 CRITERIS D’ACTIVACIÓ El Responsable del SPEIS avaluarà la informació facilitada i activarà el PEEM pels túnels viaris seguint els esmentats criteris:

− Activació del PEM en Alerta per tots els accidents de Nivell 1, 2 o 3 i els altres accidents o incidents que el Director Tècnic del Pla consideri que, per bé que no afecten directament als usuaris dels túnels, poden desencadenar de forma imminent o directa una situació de greu risc que pugui afectar vides humanes o béns importants o bé alterar de forma substancial el normal funcionament de la circulació en algun dels túnels objecte del present Pla.

− Activació del PEM en Emergència per tots els accidents de Nivell 1, 2 o 3 que el Director Tècnic del PEM consideri que a més a més existeixen riscos importants per a les persones alienes a la intervenció.

1 Els nivells es corresponen a la definició del Procediment Operatiu d’Intervenció en Túnels Viaris (PROCOP 1.15) de Bombers de Barcelona de 2 de febrer de 2009 (Ordre del servei 6/09).



4.3 FORMES D’ACTIVACIÓ DEL PLA Un cop el Responsable del SPEIS ha determinat en primera instància el nivell (si s’escau) i la fase d’activació, comunicarà la informació al Director Tècnic del Pla (Director de Bombers).

El Director Tècnic del Pla efectuarà l’activació operativa del PEM en Alerta o Emergència en funció dels criteris descrits.

En absència d’aquest, es comunicarà en ordre descendent jeràrquicament a l’SPEIS, activant el PEM de forma operativa en tot cas el Responsable del SPEIS de major graduació disponible.

Aquesta activació comportarà necessàriament efectuar el Pla de comunicació indicat en l’annex 7.1 i desenvolupar i coordinar totes les actuacions previstes dels diferents grups operatius com es contempla en el present PEM de la mateixa forma que en l’activació formal.

El Director Tècnic proposarà l’activació formal del PEM (només en Emergència) al Director del Pla (Alcalde).

El Director del Pla efectuarà l’activació formal del PEM en Emergència.

Aquesta activació comportarà necessàriament efectuar la signatura i enviament dels models d’activació previstos en l’annex 7.1 mitjançant el Gabinet d’Informació i desenvolupar i coordinar totes les actuacions previstes dels diferents grups operatius com es contempla en el present PEM.

5. ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ L’organigrama general del Pla activat enfront l’emergència és:



5.1. DIRECTOR DEL PLA Titular: Alcalde/essa Fitxa d’actuació: 2 Localització: CECOPAL Funcions: − Declarar l'activació i la desactivació formal del PEEM (en fase d’Emergència). − Convocar el Comitè Municipal d’Emergències. − Constituir i exercir la direcció del CECOPAL. − Analitzar i valorar la situació. − Avaluar i determinar els elements vulnerables. − Decidir en tot moment, amb el Comitè d’Emergències, les actuacions més adients

per fer front a l’emergència dins del seu marge de responsabilitat i aplicar les mesures de protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient.

− Assegurar l'execució de la part de les funcions que el municipi assumeixi i vetllar per la correcta execució d'aquestes funcions.

− Decretar mobilitzacions i expropiacions temporals. − Assegurar el manteniment i l’operativitat del PEEM. − D’altres, en funció del risc.

5.2 COMITÈ MUNICIPAL DE L’EMERGÈNCIA

L’estructura municipal per fer front a les emergències consisteix en el Comitè Municipal de l’Emergència, format per:

El Director del Pla (punt 5.1)

El Consell Assessor (punt 5.2.1)

El Gabinet d’Informació (punt 5.2.3) 5.2.1. CONSELL ASSESSOR Composició:

Director Tècnic del Pla: Director de Bombers Fitxa d’actuació: 3

Cap del Grup d’Intervenció: Cap de la Divisió d’Operacions de Bombers Fitxa d’actuació: 4

Cap del Grup d’Ordre: Intendent Major en Cap de la Guàrdia Urbana Fitxa d’actuació: 5

Cap del Grup Sanitari: Gerent de l’Àrea Assistencial SEM Fitxa d’actuació: 6

Cap del Grup Logístic Tècnic: Gerent d’Ecologia UrbanaFitxa d’actuació: 7

Cap del Grup Logístic Social: Director d’Acció Social Fitxa d’actuació: 8



Responsable de Protecció Civil: Cap de la Divisió de Protecció Civil i Prevenció de Bombers

Localització: CECOPAL

Funcions: − Assessorar el Director del Pla i al Director Tècnic del Pla. − Analitzar i valorar la situació, aportant-hi tota la informació i trametent-hi les

instruccions de la Direcció del Pla als seus col·laboradors. − Garantir una actuació coordinada. Són funcions específiques del Director Tècnic del Pla: − Assessorar el Director del Pla, directament i com a membre i coordinador del

Consell Assessor. − Proposar l’activació del Pla al Director. − Activar de forma operativa el Pla. − Coordinar les actuacions dels grups locals amb les dels grups del Centre de

Comandament Avançat. − Assumir la responsabilitat tècnica del Pla. Les funcions del Director del Pla, seran desenvolupades de forma operativa pel Director Tècnic del Pla, fins que el Director del Pla assumeixi la seva responsabilitat. 5.2.2. REPRESENTANT MUNICIPAL EN PLANS D’ÀMBIT SUPERIOR No hi ha plans especials d’àmbit superior. En tot cas, si s’activa per aquesta causa el PROCICAT, s’enviarà el representant municipal que designi el Director Tècnic del PEM. En cas que sigui necessària la presència d’un representant del CECAT en el CECOPAL, el Director del PROCICAT decidirà qui s’haurà d’incorporar al Consell Assessor Municipal. 5.2.3. GABINET D’INFORMACIÓ Composició:

Cap del Gabinet d’Informació: Director de la Direcció Tècnica de Premsa Localització: CECOPAL Fitxa d’actuació: 9 Localització: CECOPAL

Funcions: − Donar suport al Director del Pla, de forma coordinada amb les actuacions del

Gabinet d’informació del Pla en les tasques següents: − Centralitzar, coordinar i preparar la informació (elaboració de comunicats,

ordres i recomanacions) sobre l’emergència i facilitar-la a la població en nom del director del Pla a través dels mitjans de comunicació. En particular, s’ocupa de les declaracions d'activació del Pla en cas d'emergència i en cas d'alerta, i del final de cadascuna.

− Atendre la premsa tot donant-hi la informació necessària de caràcter municipal. Orientar la recerca d’informació per part dels mitjans de comunicació social i corregir les informacions errònies.



− Subministrar informació telefònica als familiars dels ciutadans del municipi personalment afectats conjuntament amb els serveis de suport psicològic. Des del Gabinet s’ha de portar el control de la informació donada als familiars.

− Transmetre les dades significatives al Gabinet d'Informació del CECAT (Centre de Coordinació Operativa de Catalunya) si és requerit.

5.3 GRUPS ACTUANTS Un cop activat operativament el Pla, serà el Grup d’Intervenció el coordinador del Centre de Comandament Avançat i, per tant, de les feines que ha de realitzar cadascun dels grups d’actuació locals. 5.3.1. GRUP D’INTERVENCIÓ Composició:

− Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament, Bombers de Barcelona Funcions: − Contacte i informació continuada amb el Centre de Gestió d’Emergències (CGE)

en primera instància i el Centre de Comandament Avançat (CCA) quan es constitueixi.

− Determinar la distància d’aproximació de seguretat i les zones d’intervenció (zones calenta, tèbia i freda).

− Controlar, reduir o neutralitzar els efectes de l’accident. − Efectuar el rescat i salvament de persones i béns. − Observar la ventilació natural o forçada del túnel i valorar la seva idoneïtat. − Realitzar l’extinció pel vial menys afectat pels fums o accés pròxim a l’incendi. − Distribució de funcions entre trens d’auxili. − Utilització, sempre que sigui possible, de les instal·lacions pròpies del túnel. − Rastreig dels vials. − Senyalització de punts revisats. − Control del personal intervinent. − Establir el CCA en col·laboració amb el Grup d’Ordre. − Coordinar els diferents grups d’actuació. − Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en

temps real, per al desenvolupament de les seves competències. − Coordinar les seves actuacions amb els altres grups per mitjà del CCA. 5.3.2. GRUP D’ORDRE Composició:

− Guàrdia Urbana de Barcelona (Direcció i coordinació del Grup d’Ordre)

Funcions: − En el moment de produir-se l’emergència, aportar tota la informació possible a

Bombers de Barcelona (túnel, tipologia, tub afectat, distància a la boca del túnel o entrada/sortida, vehicles i persones involucrades, etc., veure punt 4.1)

− Controlar l’espai al voltant de l’escenari de l’accident i la seva zona d’influència. − Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències

estranyes.



− Organitzar el trànsit. Desviament del trànsit en boques d’entrada, si cal. − Garantir el control d’accessos i fer la vigilància vial de les zones afectades. − Garantir la mobilitat del transport públic. − Custòdia de béns i prevenció de pillatge. − Control de cruïlles i semàfors. − Retirada de vehicles accidentats. − Avisar i informar la població afectada. − Comunicar a la població les mesures que hagi d'adoptar, i assegurar-ne l’aplicació. − Executar les mesures de protecció: coordinar i executar l'evacuació o l'allunyament

de la població, d'acord amb les indicacions del Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal i assegurar la seva aplicació. Coordinar-ne les tasques.

− Fer les recomanacions i el seguiment de les tasques de rehabilitació de la zona, en cas que sigui necessari.

− Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en temps real, per al desenvolupament de les seves competències.

− Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA. 5.3.3. GRUP SANITARI Composició:

− SEM-061 (Direcció i coordinació del Grup Sanitari) − Servei Sanitari SPEIS

Funcions:

− Informar-se de la situació sanitària en l'àrea d'emergència. − Establir i controlar l'Àrea Sanitària en una zona adequada i segura a prop del lloc

de l'emergència, d'acord amb el responsable del Centre de Comandament Avançat (possible instal·lació del Post Mèdic Avançat si el nombre de víctimes és superior a 6 i la situació ho requereix).

− Prestar assistència sanitària in situ. − Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits. − Organitzar la infraestructura de recepció hospitalària. − Coordinar el trasllat dels ferits als centres hospitalaris receptors. − Conèixer l'estat i la ubicació dels afectats. − Identificar víctimes en primera instància en col·laboració amb els serveis

corresponents. − Col·laborar en el reconeixement de les víctimes mortals (òbits). Informes per

forense i jutge. − Col·laborar amb els grups d'intervenció prestant primers auxilis a les persones

atrapades o aïllades afectades. − Realitzar tasques de salut pública. − Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA. − Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en

temps real, per al desenvolupament de les seves competències.



5.3.4. GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC Composició: − Ecologia Urbana

Funcions:

− Assegurar la provisió dels recursos complementaris que la Direcció del Pla municipal i els grups d'actuació necessiten per complir les seves missions i la mobilització d'aquests mitjans. Gestionar els recursos i mitjans municipals (públics i privats) per posar-los a disposició dels grups.

− Funció logística municipal i gestió dels serveis bàsics municipals (serveis municipals d'aigua, de recollida d’escombraries...). Organitzar i dirigir les accions i treballs a realitzar per restablir els serveis bàsics municipals (neteja, retirada de vehicles i residus).

− Donar suport a la constitució del CCA. − Subministrar material lleuger i pesant de treball i transport. − Donar suport a l'abastament de combustible per als vehicles i les màquines. − Garantir les comunicacions entre els centres operatius, CECOPAL, CCA i CECAT

(si s’escau). − Establir sistemes complementaris alternatius de comunicacions on sigui necessari. − Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA. − Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en


5.3.5. GRUP LOGÍSTIC SOCIAL Composició:

− Servei d’Emergències Socials

Funcions: − Assegurar el subministrament d’aliments, medicaments i serveis bàsics en general

a la població. − Avituallar els grups d’actuació. − Preparar els llocs d’acollida en cas d’evacuació. − Acollir la població i la seva gestió: allotjament, proveïment d’aliments, control,

serveis socials del personal del municipi. − Prestar atenció psicològica als afectats i als familiars en col·laboració amb el SEM. − Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA. − Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en


5.4 CENTRES DE COORDINACIÓ 5.4.1. CENTRES DE RECEPCIÓ D’ALARMES Funcions: − Rebre la notificació de l'alarma (i trametre-la a Bombers de Barcelona si no és el

CRA receptor)



− Valorar, segons el protocols establerts, la importància de l'alarma. − Posar en marxa el avisos d'activació del PEEM. − Informar-se, en els primers moments, de la marxa de l'emergència. Localització:

− CRA GRUP INTERVENCIÓ: − CRA GRUP D'ORDRE − CRA GRUP SANITARI:

− CRA GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC: − CRA GRUP LOGÍSTIC SOCIAL: − SALA CONJUNTA DE COMANDAMENT: − CENTRE MUNICIPAL D'OPERACIONS (CMO): − CECAT:

5.4.2. CENTRES DE COORDINACIÓ OPERATIVA MUNICIPAL (CECOPAL) És el centre de coordinació municipal, que realitza les accions determinades pel director del Pla. Des d'aquí es dirigeix i es coordinen les actuacions dels diversos serveis relacionats amb el Pla. Funcions: − Notificar als grups operatius i al CECAT l'activació i la desactivació del Pla, a través

del Gabinet d’Informació. − Facilitar la informació a la població del municipi, amb els mitjans oportuns, segons

les circumstàncies del risc i l’evolució de la situació de l'emergència, mitjançant el Gabinet d’Informació.

− Mobilitzar i assegurar la transmissió de la informació i les ordres als grups operatius municipals decidides per la direcció del Pla, així com activar els mitjans i recursos municipals necessaris.

− Canalitzar l'ordre de l'autoritat de protecció civil municipal de prestació de serveis personals i la requisa, la intervenció o l’ocupació temporal i transitòria dels béns necessaris per afrontar les situacions d'emergència.

− Donar suport als mitjans d'emergències, de seguretat i als serveis especialitzats aliens que intervinguin en el municipi sota l'estructura del Pla activat.

− Mantenir contacte directe amb el CECAT. 5.4.3. CENTRE DE COMANDAMENT AVANÇAT (CCA) La seva ubicació la determina el cap del Grup d'Intervenció (es pot constituir més d'un CCA d'acord amb les característiques de l'emergència). Funcions: − Exercir la coordinació in situ de la feina dels diferents grups d'actuació en els

escenaris per afrontar l'emergència. − Estar en coordinació amb el Centre de Gestió d’Emergències i altres centres de

control.



5.4.4. CENTRE DE COORDINACIÓ OPERATIVA DE CATALUNYA (CECAT) És el centre d’emergències de Catalunya, situat al Passeig de Sant Joan, 43. Les seves funcions, les regulen el Decret 246/1992, de 26 d’octubre, i la Llei 4/1997, de protecció civil. 6. OPERATIVITAT 6.1 PROCEDIMENTS GENERALS 6.1.1. PROCEDIMENTS D'ACTIVACIÓ. L’activació la realitza el Director del Pla. El Director Tècnic del Pla podrà activar les fases que corresponguin, quan, per raons operatives, es consideri necessari per trobar-se en situacions de greu risc, catàstrofe o calamitat pública. En aquest cas el Pla serà activat de forma operativa. Els models d'activació i desactivació del PEM es troben en l’annex 7.1 (de forma operativa i formal). L’activació del Pla podrà ser realitzada en fase d’Alerta (únicament de forma operativa) o d’Emergència (operativament o formal) en funció dels criteris d’activació establerts. L’activació del Pla seguirà el següent procés:

1) El Centre Receptors d'Alarmes (Bombers de Barcelona, Guàrdia Urbana de Barcelona, SEM, 112,...) que rep l'avís recull totes les dades i comunica a Bombers de Barcelona (en cas de no ser el receptor).

2) El Responsable del SPEIS avalua i constata la situació, determinant en primera instància el nivell i la fase d'activació.

3) El Responsable del SPEIS comunica la informació al Director Tècnic del Pla. Aquest activarà de forma operativa (en fase d'Alerta o d’Emergència) el Pla i proposarà l'activació formal (en Emergència) del Pla al Director.

En el cas de no localitzar al Director Tècnic del Pla, avisarà en ordre descendent jeràrquicament a l'SPEIS, i en tot cas, aquest activarà el Pla de forma operativa.

4) Pla d’Avisos. El Responsable del SPEIS ordenarà que es realitzi el Pla d’Avisos. Activat el Pla en alerta, s'informarà per fax als grups operatius i per SMS als membres del Consell Assessor i Gabinet d'Informació, però no se'ls convocarà. Activat en emergència, el procediment serà el mateix, essent convocats al CECOPAL (Centre de Gestió d’Emergències).

5) Se segueixen els procediments establerts i les fitxes d'actuació (Vegeu les fitxes dels procediments d'actuació dels diversos actuants al punt 6.2).

Correspon al Director del Pla la declaració del fi de l’emergència i consegüent desactivació del Pla, que comunicarà al Consell Assessor si ha estat convocat. El Pla serà desactivat quan l’última actuació operativa dels grups que han participat hagi suposat l’eliminació dels efectes produïts que impedeixin o dificultin la tornada a la normalitat en la zona o zones afectades, o finalitzi la situació d'alerta.



6.1.2. SISTEMES D'AVÍS A LA POBLACIÓ El nivell d'informació per a la població dependrà de la gravetat de l'incident i de la seva finalitat concreta. En el cas d’un accident greu en un dels túnels contemplats en el present PEEM, la comunicació consistirà bàsicament en la no utilització de la via. La transmissió podrà fer-se per algun dels mitjans següents: − Emissores de radio. − Guàrdia Urbana de Barcelona. En qualsevol cas, la informació haurà de ser concisa i adequada al moment i a la gravetat de l'accident. La informació general als mitjans de comunicació s'efectuarà des del Gabinet d’Informació. 6.1.3. INTERFASE AMB ELS PAU Aquest Pla tindrà associats els PAUs dels túnels.



6.2 FITXES D’ACTUACIÓ

6.2.1. FITXA 1. CENTRE RECEPTOR D'ALARMES (CRA)

6.2.2. FITXA 2. DIRECTOR DEL PLA

6.2.3. FITXA 3. DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA

6.2.4. FITXA 4. CAP DEL GRUP D’INTERVENCIÓ

6.2.5. FITXA 5. CAP DEL GRUP D’ORDRE

6.2.6. FITXA 6. CAP DEL GRUP SANITARI

6.2.7. FITXA 7. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC

6.2.8. FITXA 8. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC SOCIAL

6.2.9. FITXA 9. CAP DEL GABINET D’INFORMACIÓ



6.2.1. CENTRE RECEPTOR D’ALARMES (CRA)

FITXA D'ACTUACIÓ 1 CENTRE RECEPTOR D'ALARMES (CRA)

ACCIONS A REALITZAR PER A ACCIDENT EN TÚNELS VIARIS DE BARCELONA

FUNCIONS / ACCIONS

1. Avís del sinistre o previsió de risc

Avís de risc 2. Avisa al CRA del Grup d’Intervenció (si no és aquest).

3. El Responsable del SPEIS avalua i constata la situació. Determina en primera instància la fase d’activació i avisa al Director Tècnic del Pla

4. Si el Responsable del SPEIS no localitza al Director Tècnic del Pla, avisa en ordre descendent jeràrquicament a l’SPEIS, i en tot cas, activa el Pla de forma Operativa.

5. Ha d’avisar, si la Direcció del Pla ho creu convenient, aquelles persones que hagin de prendre les mesures preventives necessàries

6. N’ha de fer el seguiment

Alerta i emergència

2. Ha d’anotar les dades

3. Ha d’avisar al Centre de Gestió d’Emergències de la Sala Conjunta de Comandament per a que realitzi el Pla d’Avisos. En cas d’emergència es convoca el Consell Assessor i el Gabinet d’Informació. En cas d’alerta només s’avisa.

4. Ha d’avisar, aquelles persones que consideri convenient la Direcció del Pla

5. Obtenir informació a través dels grups d’actuació

6. Ha d’establir comunicació on-line amb la resta de CRA’s



6.2.2. DIRECTOR DEL PLA

FITXA D'ACTUACIÓ 2 DIRECTOR DEL PLA


FUNCIONS / ACCIONS

1. Avís del sinistre o de la previsió de risc.

2. N’ha de fer una valoració inicial junt amb el Director Tècnic del Pla (tot ampliant, si cal, la informació):

- S’ha de determinar amb exactitud el lloc i l’abast de l’accident.

- Les persones afectades.

- Els danys materials

- L’estat de les vies d'accés.

Emergència 3. Activar formalment el Pla en fase d’emergència i encomanar al CRA (Centre de Gestió

d’Emergències) l'avís i convocatòria al CECOPAL dels membres del Comitè municipal de l'Emergència (pla d’avisos del Consell Assessor i Gabinet d’Informació). Comunicar aquesta activació al CECAT.

4. Ha d’establir el CECOPAL.

5. Ha d’avaluar els possibles riscos a la població.

6. Ha de preveure amb el Cap del Grup d’Ordre les possibles evacuacions i posterior acollida.

7. Ha de donar l’ordre de prendre les mesures preventives necessàries i/o d’intervenció en el sinistre.

8. Ha de verificar la realització de les actuacions.

9. Decretar mobilitzacions i expropiacions temporals si és el cas.

10. Ha de fer el seguiment de l’accident des del CECOPAL. Al llarg de l'emergència ha de mantenir contactes amb el CCA, per fer el seguiment de l’accident, ha de contrastar les informacions i preveure possibles necessitats.

11. Ha de recollir informació i transmetre les dades significatives al Gabinet d'Informació del CECAT.

12. Ha d’atendre la premsa que es desplaci a cobrir l'emergència.



6.2.3. DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA

FITXA D'ACTUACIÓ 3 DIRECTOR TÈCNIC DEL PLA


FUNCIONS / ACCIONS

1. Avís del sinistre o previsió de risc.

2. Fer-ne una valoració inicial.

Les funcions del Director del Pla, seran desenvolupades de forma operativa pel Director Tècnic del Pla, fins que el Director del Pla assumeixi la seva responsabilitat.

Alerta 3. Ha d’activar el Pla de forma operativa.

4. Ha de fer-ne el seguiment.

5. Encomanar al CRA (Centre de Gestió d’Emergències) l'avís dels membres del Comitè municipal de l'Emergència (pla d’avisos del Consell Assessor i Gabinet d’Informació). sense convocar-los. Comunicar aquesta activació al CECAT i mantenir-ne el contacte.

6. Ha de donar l’ordre de fer prendre les mesures preventives necessàries.

Emergència 3. Ha d’avisar al Director del Pla.

4. Ha d’activar el Pla de forma operativa i proposar al Director del Pla l’activació formal del Pla

5. Ha de coordinar als serveis municipals que estiguin actuant en el sinistre o prenent mesures preventives.

6. Ha de dirigir-se al CECOPAL.



6.2.4. CAP DEL GRUP D’INTERVENCIÓ

FITXA D'ACTUACIÓ 4 CAP DEL GRUP D’INTERVENCIÓ


FUNCIONS / ACCIONS

• Avís del sinistre o previsió de risc

• Ha de contactar amb la Direcció del Pla. Ha de demanar-li informació i instruccions. Si la Direcció del Pla municipal constitueix el CECOPAL, ha de desplaçar-s'hi.

ACCIONS PER A LES FUNCIONS D’INTERVENCIÓ (ALERTA I EMERGÈNCIA)

• Ha de recollir, contrastar i facilitar al Director del Pla i el Director Tècnic del Pla municipal tota la informació que generi l'emergència.

• Ha d’encarregar als membres del grup:

• Desplaçament d'efectius a les zones d'intervenció, optimitzant els recursos

disponibles de la forma més adient. • Contacte i informació continuada amb el Centre de Gestió d’Emergències (CGE) en

primera instància i el Centre de Comandament Avançat (CCA) quan es constitueixi. • Determinar la distància d’aproximació de seguretat i les zones d’intervenció (zones

calenta, tèbia i freda). • Controlar, reduir o neutralitzar els efectes de l’accident. • Efectuar el rescat i salvament de persones i béns. • Observar la ventilació natural o forçada del túnel i valorar la seva idoneïtat. • Realitzar l’extinció pel vial menys afectat pels fums o accés pròxim a l’incendi. • Distribució de funcions entre trens d’auxili. • Utilització, sempre que sigui possible, de les instal·lacions pròpies del túnel. • Rastreig dels vials. • Senyalització de punts revisats. • Control del personal intervinent. • Establir el Centre de Comandament Avançat (CCA) en col·laboració amb el Grup

d’Ordre des d'on s'efectuarà la coordinació operativa dels grups d'actuació. • Coordinar els diferents grups d’actuació. • Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en

temps real, per al desenvolupament de les seves competències. • Coordinar les seves actuacions amb els altres grups per mitjà del CCA. • Reforços de prevenció, distribuïts com a vigilància de les zones ja controlades

apagades. • Relleus del personal quan sigui convenient.



6.2.5. CAP DEL GRUP D’ORDRE

FITXA D'ACTUACIÓ 5 CAP DEL GRUP D’ORDRE


FUNCIONS / ACCIONS

• Avís del sinistre o previsió de risc: mitjançant la Sala Conjunta de Comandament, la Guàrdia Urbana informarà el CRA de Bombers.

• Ha de contactar en situació d’emergència amb la Direcció Tècnica del Pla per sol·licitar-li informació i instruccions. Si la Direcció del Pla municipal constitueix el CECOPAL, ha de desplaçar-s'hi.

ACCIONS PER A LES FUNCIONS D’ORDRE (ALERTA)

• Ha de recollir, contrastar i facilitar al Director Tècnic del Pla tota la informació que generi l'emergència.

• Ha d’encarregar als membres del grup: • El control d'accessos a les vies que permeten accedir als llocs d'intervenció, per

impedir l'accés de persones no autoritzades, en bé de la seva seguretat. Creació de les anelles de seguretat.

• Regulació del trànsit en la zona d’influència. • Senyalització de les vies d'accés, per tal d'afavorir l'arribada dels grups actuants.

ACCIONS PER A LES FUNCIONS D’ORDRE (EMERGÈNCIA)

• Ha de recollir, contrastar i facilitar al Director Tècnic del Pla tota la informació que generi l'emergència.

• Ha d’encarregar als membres del grup: • Controlar l’espai al voltant de l’escenari de l’accident i la seva zona d’influència. • Garantir que tots els grups puguin realitzar les seves missions sense ingerències

estranyes. • Organitzar el trànsit. Desviament del trànsit en boques d’entrada, si cal. • Garantir el control d’accessos i fer la vigilància vial de les zones afectades. • Garantir la mobilitat del transport públic. • Custòdia de béns i prevenció de pillatge. • Control de cruïlles i semàfors. • Retirada de vehicles accidentats. • Avisar i informar la població afectada. • Comunicar a la població les mesures que hagi d'adoptar, i assegurar-ne l’aplicació. • Executar les mesures de protecció: coordinar i executar l'evacuació o l'allunyament

de la població, d'acord amb les indicacions del Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal i assegurar la seva aplicació. Coordinar-ne les tasques.

• Fer les recomanacions i el seguiment de les tasques de rehabilitació de la zona, en cas que sigui necessari.

• Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en temps real, per al desenvolupament de les seves competències.

• Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA.



6.2.6. CAP DEL GRUP SANITARI

FITXA D'ACTUACIÓ 6 CAP DEL GRUP SANITARI


FUNCIONS / ACCIONS



ACCIONS PER A LES FUNCIONS SANITÀRIES (EMERGÈNCIA)

• Informar-se de la situació sanitària en l'àrea d'emergència. • Establir i controlar l'Àrea Sanitària en una zona adequada i segura a prop del lloc de

l'emergència, d'acord amb el responsable del Centre de Comandament Avançat (Post Mèdic Avançat si el nombre de víctimes és superior a 6).

• Prestar assistència sanitària in situ. • Classificar, estabilitzar i evacuar els ferits. • Organitzar la infraestructura de recepció hospitalària. • Coordinar el trasllat dels ferits als centres hospitalaris receptors. • Conèixer l'estat i la ubicació dels afectats. • Identificar víctimes en primera instància en col·laboració amb els serveis

corresponents. • Reconeixement de les víctimes mortals (òbits). Informes per forense i jutge. • Col·laborar amb els grups d'intervenció prestant primers auxilis a les persones

atrapades o aïllades afectades. • Realitzar tasques de salut pública. • Coordinar les seves actuacions amb els altres grups a través del CCA. • Assessorar al Director del Pla i Director Tècnic del Pla municipal, de la situació en




6.2.7. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC

FITXA D'ACTUACIÓ 7 CAP DEL GRUP LOGÍSTIC TÈCNIC


FUNCIONS / ACCIONS



ACCIONS PER A LES FUNCIONS LOGÍSTIQUES (EMERGÈNCIA) (Tant les necessàries per a la població com les que pugui sol·licitar el CCA per mitjà del Director del Pla)

• Ha de recollir, contrastar i facilitar al Director del Pla tota la informació que generi l'emergència.

• Ha de quantificar, preveure i tenir localitzats els mitjans extraordinaris/específics disponibles en el municipi

• Tindrà en compte, entre d'altres, tot el referent a xarxa d'hidrants, combustible, accessos, senyalització.

• Ha de controlar l'ús dels recursos gestionats i el seu estat.

• Ha d’encarregar als membres del grup:

• Provisió de recursos complementaris

• Restabliment dels serveis bàsics

• Garantir les comunicacions entre els centres operatius.

• Establir sistemes alternatius de comunicacions on sigui necessari.



6.2.8. CAP DEL GRUP LOGÍSTIC SOCIAL

FITXA D'ACTUACIÓ 8 CAP DEL GRUP LOGÍSTIC SOCIAL


FUNCIONS / ACCIONS



ACCIONS PER A LES FUNCIONS D’ACOLLIDA (EMERGÈNCIA)

• Ha de recollir, contrastar i facilitar al Director del Pla tota la informació que generi l'emergència.

• Ordena el desplaçament al/s lloc/s de la intervenció, un equip de guàrdia, que efectua l’oferiment d’atenció, així com el cens d’afectats.

• Presta atenció psicològica als afectats i familiars.

• En cas d'evacuació, ha de determinar conjuntament amb el Director del Pla, i el responsable del Grup Local d'Ordre, en funció de l’àrea a evacuar, el centre o els centres d'acollida.

• Ha d’activar el/s centre/s d'acollida i el/s seu/s responsable/s.

• Ha de desplaçar al/s centre/s d'acollida l'equip d'acollida.

• Ha de designar un responsable del/s centre/s d'acollida, que tindrà les següents funcions:

• Portar el control nominal de les persones evacuades i/o acollides.

• Transmetre les necessitats que puguin presentar-se.

• Rebre i distribuir l'avituallament.



6.2.9. CAP DEL GABINET D’INFORMACIÓ

FITXA D'ACTUACIÓ 9 CAP DEL GABINET D’INFORMACIÓ


FUNCIONS / ACCIONS


• Ha de contactar amb la Direcció del Pla. Ha de demanar-li informació i instruccions. Si la Direcció del Pla municipal constitueix el CECOPAL, ha de desplaçar-s'hi un representant del Grup d’Informació.

ACCIONS PER A LES FUNCIONS D’INFORMACIÓ (EMERGÈNCIA)

• Ha de recollir, contrastar, centralitzar i facilitar al Director del Pla tota la informació que generi l'emergència

• Ha d’establir els telèfons d’informació a la població

• Ha de difondre els comunicats establerts a sol·licitud de la Direcció del Pla

• Ha d’atendre la premsa.

• Subministrar informació telefònica als familiars dels ciutadans del municipi personalment afectats.

• Controlar la informació donada als familiars.

• Transmetre les dades significatives al Gabinet d'Informació del CECAT.



7. ANNEXOS ESPECÍFICS



7.1 ANNEX 1: REGLAMENTACIÓ

• Referents tècnics aplicables en el disseny dels requisits de seguretat en túnels:

Directiva 2004/54/CE del Parlament Europeu i del Consell de 29 d’abril de 2004 sobre requisits mínims de seguretat pels túnels de la xarxa transeuropea de carreteres.

R.D. 635/2006, de 26 de maig, sobre requisits mínims de seguretat en els túnels de carreteres de l’Estat, transposició a l’ordenament jurídic espanyol de la Directiva 2004/54/CE.

Projecte de Norma Tècnica per a la construcció de túnels urbans, març 2001.

• Disposicions generals en matèria de Protecció Civil:

Llei 2/1985, de 21 de gener, sobre Protecció Civil d'àmbit estatal i la Llei 4/1997, de 20 de maig, de Protecció Civil de Catalunya, constitueixen el marc legal que governa la necessitat del present document i regulen els diversos instruments de planificació de la Protecció Civil, amb la finalitat de cobrir les diferents situacions de risc.

Reial Decret 407/1992, de 24 d'abril, pel que s'aprova la Norma Bàsica de Protecció Civil, disposa que les administracions públiques elaboraran i aprovaran, d'acord amb les seves competències, els plans de Protecció Civil.

Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya.

Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l’estructura del contingut per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals.

Decret d’Alcaldia de 25 d’abril de 2007 que desenvolupa la Instrucció de Protecció Civil Municipal.

Llei 22/1998, de 30 de desembre, de la Carta municipal de Barcelona, que en el seu Títol VI, Capítol XVII de Protecció Civil, defineix l’àmbit competent de l’Ajuntament en matèria de protecció civil.

Pla de Protecció Civil Municipal



7.2 ANNEX 2: REGISTRE D’INTERVENCIONS 7.2.1. REGISTRE D’INTERVENCIONS EN TÚNELS VIARIS DE BARCELONA: Els accidents en túnels viaris es registraran en aquesta taula, fent constar els annexos associats a la intervenció: informe de Protecció Civil i Prevenció de Bombers, Informe Tècnic d’Intervenció i Dades del Servei de Bombers, comunicats d’activació i desactivació del PEEM pels Túnels Viaris, etc. De la data prèvia a l’aprovació del present PEEM es relacionen els accidents més destacats:

Data Túnel Descripció / Activació PEEM Nº Servei

30/06/2005 Badal Fum en el motor d’un turisme 5008321

14/12/1005 Oreneta Incendi total d’un turisme 5016156

26/12/2005 Badal Incendi total d’un camió 5016791

11/01/2007 Colom Incendi total d’un turisme 7000428

18/04/2007 V.Olímpica Col·lisió múltiple (3 camions i 1 turisme) 7004831

21/06/2007 V.Olímpica Incendi total d’un turisme 7007935

16/12/2007 Camèlies Incendi total d’un turisme 7017440

08/02/2008 Rovira Fum en el motor d’un turisme 8001637

18/06/2008 V.Olímpica Incendi total d’un turisme 8007128

13/10/2008 Badal Incendi del turbo d’un autocar 8012667

7.3 ANNEX 3: MITJANS I RECURSOS Aquest apartat correspon a l’Annex 1. “Mitjans i Recursos municipals del Pla Municipal de Protecció Civil” del Document C. “Annexos generals” del Pla Bàsic d’Emergència Municipal.

Revisió 2, Actualització 2 · 2016. 2. 19. · viaris, per fer front a les emergències generades...

Documents

Transcript of Revisió 2, Actualització 2 · 2016. 2. 19. · viaris, per fer front a les emergències generades...