Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Agustí Maure - Director General d’Energia i MinesJoan Esteve - Cap d’Àrea de Planificació Energètica – ICAEN

22 de març de 2010

ÍNDEX

1. Introducció. El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 i la seva revisió 2009.

2. Prospectiva Energètica de Catalunya en l’horitzó de l’any 2030.

3. Bases per a una nova política energètica catalana.

4. Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020 en l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica i les energies renovables.

5. Recursos econòmics públics necessaris. Repercussions en el sistema econòmic i productiu.

3

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 aprovat pel Govern català al mes d’octubre de 2005, aborda els principis genèrics de la política energètica de la Generalitat de Catalunya.

El Pla de l’Energia defineix el posicionament polític del Govern de la Generalitat sobre tots els aspectes energètics que afecten a Catalunya, incloent les qüestions lligades a la seguretat del subministrament energètic.

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines Introducció

4

IntroduccióGeneralitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines

El 24 de novembre de 2009, el Govern aprova la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

• Revisió triennal fixada pel propi Pla de l’Energia.

MOTIVACIÓ

• Esdeveniments en el món de l’energia als darrers anys (preus creixents de l’energia, nous compromisos mundials, europeus i espanyols en matèria d’energia i canvi climàtic).

• Actualització de previsions d’oferta i demanda energètica en funció de l’evolució a nivell català: implantació d’energia eòlica, objectius d’energia solar fotovoltaica, solar termoelèctrica i biocarburants, aprovació del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012, etc.

5

IntroduccióGeneralitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines

• Revisió de la Prospectiva Energètica de Catalunya 2030 (PROENCAT-2030): escenaris basats en polítiques energètiques i preus molt alts de l’energia. Consideració del paquet energia-clima de la Unió Europea.

ASPECTES CENTRALS

• Revisió d’objectius quantitatius de la planificació a l’horitzó 2015: ajust de les previsions de l’oferta i la demanda energètica en el període 2010-2015. Revisió dels objectius en estalvi i l’eficiència energètica i energies renovables.

• Revisió del Pla d’Acció 2006-2010: s’inclouen aspectes no suficientment desenvolupats en la primera versió: suport a la competitivitat industrial en l’àmbit energètic, Programa GenerCat, pobresa energètica, IREC, etc.

El 24 de novembre de 2009, el Govern aprova la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

6

Anàlisi prospectiva - estratègica a l’horitzó 2030 (PROENCAT 2030)

Prospectiva Energètica de Catalunya 2030Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines

Els sis escenaris contemplats a l'anàlisi prospectiva - estratègica són els següents:

Escenari E1 o Escenari base.

Escenari E2 o Escenari voluntarista.

Escenari E3 o Escenari de adaptació tardana.

Escenari E4 o Escenari anticipatiu.

Escenari E5 o Escenari crític “reactiu”.

Escenari E6 o Escenari crític “canvi d’era”.

7

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines

Escenaris PROENCAT 2030

preus de combustibles fòssils l’any 2030 en valors corrents de 133 $/barril; no hi ha problemes d’oferta de combustibles fòssils per a cobrir la creixent demanda mundial fins a l’any 2030.

E1 i E2

preus de combustibles fòssils l'any 2030 en valors corrents de 250 $/barril. La producció mundial de petroli assoleix un altiplà de producció ("plateau-oil") a mitjan la dècada 2010-2020, que es manté estable fins a l'any 2030. Situacions puntuals d'escassetat, amb augment al final del període prospectiu. Tensionament progressiu dels mercats internacionals de gas natural i carbó, amb graduals increments dels preus.

E3 i E4

preus de combustibles fòssils l'any 2030 en valors corrents de 450 $/barril. “Peak-oil" a mitjan la dècada 2010-2020, amb un augment dràstic dels preus. La demanda de petroli no s'adequa a l'oferta després de produir-se el "peak-oil" i una part de la demanda mundial queda insatisfeta, per motius de manca de disponibilitat i d'assequibilitat.

E5 i E6

Prospectiva Energètica de Catalunya 2030

8


Escenaris PROENCAT 2030. Polítiques energètiques catalanes a cada escenari prospectiu

Tendències des de mitjans dels 90, si no s'haguessin adoptat les polítiques públiques del Pla de l'Energia de Catalunya 2006-2015.E1

Manteniment Pla de l'Energia 2006-2015 original.E2 Polítiques energètiques similars a les actuals (E2), que no s'adapten a les

noves necessitats.E3

Catalunya es prepara anticipadament als reptes de futur, reforçant-se de les polítiques desenvolupades actualment. S'assumeix com a prioritat estratègica assolir una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni.

Catalunya es prepara anticipadament als reptes de futur, reforçant-se de les polítiques desenvolupades actualment. S'assumeix com a prioritat estratègica assolir una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni.

E4

Manteniment de les polítiques de l'escenari E4, però resulten tardanes i insuficients, en estar dissenyades per a altres entorns de preus i no estar plenament adaptades a la nova realitat energètica.

E5

Pla de transició cap a una economia de molt baix consum d'hidrocarburs fòssils i baixa intensitat energètica. Estratègies molt reforçades d'estalvi i eficiència energètica i de foment de les energies renovables. Aposta decidida per un canvi radical en les pautes de producció i consum de la societat.

E6

Prospectiva Energètica de Catalunya 2030

9

Elecció de l’escenari aposta

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines Prospectiva Energètica de Catalunya 2030

El Govern català considera, d’acord amb l’opinió dels experts externs i interns consultats, que l’escenari de la PROENCAT 2030 que més s’ajusta als actuals reptes de futur en l’àmbit energètic és l’escenari E4 anomenat “Escenari Anticipatiu”.

Catalunya realitza una feina proactiva de preparació:

s’avança cap a una economia de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni,

s’aposta clarament per les energies renovables i l’estalvi i la eficiència energètica

es busca una sintonia entre les actuacions de les administracions públiques i els agents privats (empreses i ciutadans)

s’incrementen de forma notable les polítiques de R+D+i en l’àmbit energètic.

Les polítiques energètiques se situen en el màxim nivell estratègic de l’actuació del Govern català, reforçant el Pla de l’Energia i accelerant la transició cap a un nou model econòmicament eficient, socialment redistributiu i mediambientalment sostenible.

10

PROENCAT 2030. Principals resultats


3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

5.500

6.000

6.500

7.000

7.500

8.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

2027

2028

2029

2030

Consum final d'energia elèctrica (ktep)

E1 E2 E3 E4 E5 E6

EscenariIncrement mig anual (% )

2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 3,9% 2,3% 3,3% 2,8% 2,4% 3,0%E2 3,9% 1,4% 2,2% 2,0% 1,9% 2,1%E3 3,9% 0,9% 1,4% 1,1% 1,0% 1,2%E4 3,9% 0,6% 1,3% 1,1% 1,1% 1,1%E5 3,9% 0,6% -0,8% -2,1% -1,7% -0,9%E6 3,9% 0,6% -0,4% -1,6% -0,7% -0,4%


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 3,9% 2,3% 3,3% 2,8% 2,4% 3,0%E2 3,9% 1,4% 2,2% 2,0% 1,9% 2,1%E3 3,9% 0,9% 1,4% 1,1% 1,0% 1,2%E4 3,9% 0,6% 1,3% 1,1% 1,1% 1,1%E5 3,9% 0,6% -0,8% -2,1% -1,7% -0,9%E6 3,9% 0,6% -0,4% -1,6% -0,7% -0,4%

11



5.000

7.000

9.000

11.000

13.000

15.000

17.000

19.000

21.00020

0020

0120

0220

0320

0420

0520

0620

0720

0820

0920

1020

1120

1220

1320

1420

1520

1620

1720

1820

1920

2020

2120

2220

2320

2420

2520

2620

2720

2820

2920

30

Consum final de combustibles (ktep)

E1 E2 E3 E4 E5 E6


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 2,2% 0,9% 1,9% 1,6% 1,4% 1,7%E2 2,2% 0,1% 1,1% 0,9% 0,7% 0,9%E3 2,2% -0,4% 0,2% 0,0% -0,2% 0,0%E4 2,2% -1,4% -0,5% -0,5% -0,6% -0,6%E5 2,2% -1,4% -3,3% -4,1% -3,8% -3,0%E6 2,2% -1,4% -3,5% -3,4% -2,5% -2,6%


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 2,2% 0,9% 1,9% 1,6% 1,4% 1,7%E2 2,2% 0,1% 1,1% 0,9% 0,7% 0,9%E3 2,2% -0,4% 0,2% 0,0% -0,2% 0,0%E4 2,2% -1,4% -0,5% -0,5% -0,6% -0,6%E5 2,2% -1,4% -3,3% -4,1% -3,8% -3,0%E6 2,2% -1,4% -3,5% -3,4% -2,5% -2,6%

12



0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

2027

2028

2029

2030

Consum d'energia final (ktep)

E1 E2 E3 E4 E5 E6


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 2,6% 1,2% 2,3% 2,0% 1,7% 2,0%E2 2,6% 0,4% 1,4% 1,2% 1,1% 1,2%E3 2,6% -0,1% 0,5% 0,3% 0,2% 0,4%E4 2,6% -0,9% 0,0% 0,0% 0,0% -0,1%E5 2,6% -0,9% -2,6% -3,4% -3,1% -2,4%E6 2,6% -0,9% -2,6% -2,8% -1,9% -1,9%


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 2,6% 1,2% 2,3% 2,0% 1,7% 2,0%E2 2,6% 0,4% 1,4% 1,2% 1,1% 1,2%E3 2,6% -0,1% 0,5% 0,3% 0,2% 0,4%E4 2,6% -0,9% 0,0% 0,0% 0,0% -0,1%E5 2,6% -0,9% -2,6% -3,4% -3,1% -2,4%E6 2,6% -0,9% -2,6% -2,8% -1,9% -1,9%

13



10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

2027

2028

2029

2030

Evolució de les emissions de CO2 degudes al consum d'energia final(milers de tones)

E1 E2 E3 E4 E5 E6


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 1,6% 0,7% 1,8% 1,5% 1,2% 1,5%E2 1,6% -0,5% 0,8% 0,5% 0,3% 0,5%E3 1,6% -1,0% -0,1% -0,5% -0,6% -0,4%E4 1,6% -2,4% -1,4% -1,3% -1,3% -1,5%E5 1,6% -2,4% -4,6% -6,0% -5,8% -4,6%E6 1,6% -2,4% -4,9% -5,6% -4,1% -4,2%


2000-2007

2007-2015

2015-2020

2020-2025

2025-2030

2010-2030

E1 1,6% 0,7% 1,8% 1,5% 1,2% 1,5%E2 1,6% -0,5% 0,8% 0,5% 0,3% 0,5%E3 1,6% -1,0% -0,1% -0,5% -0,6% -0,4%E4 1,6% -2,4% -1,4% -1,3% -1,3% -1,5%E5 1,6% -2,4% -4,6% -6,0% -5,8% -4,6%E6 1,6% -2,4% -4,9% -5,6% -4,1% -4,2%

14



Equipament per a generació d'energia elèctrica en els diferents escenaris prospectius. Any 2030 (Potència bruta en MW)

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

E1 E2 E3 E4 E5 E6 E2N E4N E6N

Carbó Cicles combinats

Nuclear Turbines de gas

Cogeneració (inclou tractament de residus) Altres energies no renovables

Hidraulica Eòlica

Solar fotovoltaica Solar termoelèctrica

Altres energies renovables

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

E1 E2 E3 E4 E5 E6 E2N E4N E6N

Energies renovables Energies no renovables

15



0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%20

00

2002

2004

2006

2008

2010

2012

2014

2016

2018

2020

2022

2024

2026

2028

2030

Producció bruta d'energia elèctrica renovable sobre la producció bruta total

E1

E2

E3

E4

E5

E6

E2N

E4N

E6N

16



Objectius UE paquet Energia i Clima any 2020

Escenari

E1 E2 E3 E4 E5 E6

Objectiu de reducció del consum d’energia primària

-20% -6,0% -13,9% -19,3% -24,0% -32,1% -31,7%

Objectiu de reducció d’emissions de CO2 -consumidors finals-

-10% 15,2% 0,1% -8,2% -23,2% -35,1% -36,1%

Objectiu de reducció d’emissions de CO2 -generació elèctrica-

-21% 66,5% 19,4% -9,3% -32,7% -48,4% -45,1%

Objectiu de renovables en el consum “brut” d’energia final

20% 5,4% 10,9% 12,0% 16,7% 20,1% 20,7%

Objectiu d’energies renovables en el consum d’energia del sector transport

10% 2,5% 6,5% 6,6% 13,2% 18,5% 20,1%

Objectius UE paquet Energia i Clima any 2020

Escenari

E1 E2 E3 E4 E5 E6

Objectiu de reducció del consum d’energia primària

-20% -6,0% -13,9% -19,3% -24,0% -32,1% -31,7%

Objectiu de reducció d’emissions de CO2 -consumidors finals-

-10% 15,2% 0,1% -8,2% -23,2% -35,1% -36,1%

Objectiu de reducció d’emissions de CO2 -generació elèctrica-

-21% 66,5% 19,4% -9,3% -32,7% -48,4% -45,1%

Objectiu de renovables en el consum “brut” d’energia final

20% 5,4% 10,9% 12,0% 16,7% 20,1% 20,7%

Objectiu d’energies renovables en el consum d’energia del sector transport

10% 2,5% 6,5% 6,6% 13,2% 18,5% 20,1%

Catalunya contribueix a la consecució dels objectius que la Unió Europea ha fixat per a Espanya l’any 2020 en el seu paquet “energia-clima”Catalunya contribueix a la consecució dels objectius que la Unió Europea ha fixat per a Espanya l’any 2020 en el seu paquet “energia-clima”

17

Visió global


Bases de la política energética catalanaL’estalvi i l’eficiència com a opció estratègica bàsica

• Desenvolupar polítiques que redueixin la dependència dels combustibles fòssils i condueixin a un model energètic sostenible.

• Aconseguir un mix d'oferta d'energia més coherent amb la seva aposta per un futur sostenible i que influeixi sobre la demanda energètica.

• Doble objectiu: una economia-societat “de baixa intensitat energètica” en la vessant de la demanda i de baixa “emissió de carboni” en la vessant de l'oferta.

• Desenvolupar polítiques que redueixin la dependència dels combustibles fòssils i condueixin a un model energètic sostenible.

• Aconseguir un mix d'oferta d'energia més coherent amb la seva aposta per un futur sostenible i que influeixi sobre la demanda energètica.

• Doble objectiu: una economia-societat “de baixa intensitat energètica” en la vessant de la demanda i de baixa “emissió de carboni” en la vessant de l'oferta.

• Esgotament dels recursos energètics fòssils i, fonamentalment, del petroli, unit a múltiples esdeveniments de caràcter geoestratègic (“nacionalisme energètic”, falta d'inversions en exploració i producció, creixement sostingut de la demanda energètica en els països emergents,…).

• Impactes de l'energia sobre el medi ambient, el “Quart Informe d'Avaluació del IPCC (panell intergovernamental de canvi climàtic)” de finals de 2007, mostren la urgència del canvi del model energètic actual a escala mundial.

• Esgotament dels recursos energètics fòssils i, fonamentalment, del petroli, unit a múltiples esdeveniments de caràcter geoestratègic (“nacionalisme energètic”, falta d'inversions en exploració i producció, creixement sostingut de la demanda energètica en els països emergents,…).

• Impactes de l'energia sobre el medi ambient, el “Quart Informe d'Avaluació del IPCC (panell intergovernamental de canvi climàtic)” de finals de 2007, mostren la urgència del canvi del model energètic actual a escala mundial.

18

Misió global


Vers un sistema energètic de baixa intensitat energètica i baixa emissió de carboni, innovador, competitiu i sostenible

VESSANT DEMANDA

Baixa Intensitat Energètica

•Estalvi i eficiència energètica en tot el cicle energètic (producció, transformació, transport, emmagatzematge, distribució, comercialització i consum).

•Economia circular (tres R: Reutilització, Reducció i Reciclatge ).

•Austeritat (sobrietat) enfront del consumisme desbordat.

•Consciència ferma dels límits físics/naturals del desenvolupament econòmic-social: energètics, alimentaris, mediambientals,...

•Nous conceptes de benestar i de progrés socio-econòmic.

VESSANT DEMANDA

Baixa Intensitat Energètica

•Estalvi i eficiència energètica en tot el cicle energètic (producció, transformació, transport, emmagatzematge, distribució, comercialització i consum).

•Economia circular (tres R: Reutilització, Reducció i Reciclatge ).

•Austeritat (sobrietat) enfront del consumisme desbordat.

•Consciència ferma dels límits físics/naturals del desenvolupament econòmic-social: energètics, alimentaris, mediambientals,...

•Nous conceptes de benestar i de progrés socio-econòmic.

VESSANT OFERTA

Baixa Emissió de Carboni

•Màxima utilització d'energies renovables atenent a les limitacions ambientals, preservant la seguretat alimentària i el desenvolupament de les societats menys avançades.

•Minimització del consum de combustibles fòssils.

•Replantejament de l'energia nuclear en la generació elèctrica.

•Polítiques de diversificació en l'àmbit dels combustibles fòssils que facin prevaldre l'ús de les energies amb menors emissions de CO2 (principalment gas natural).

•Estratègies de Captura i Emmagatzematge/Segrest de Carboni en la generació elèctrica, en el refinatge de petroli o en grans instal·lacions d'alt consum energètic.

VESSANT OFERTA

Baixa Emissió de Carboni

•Màxima utilització d'energies renovables atenent a les limitacions ambientals, preservant la seguretat alimentària i el desenvolupament de les societats menys avançades.

•Minimització del consum de combustibles fòssils.

•Replantejament de l'energia nuclear en la generació elèctrica.

•Polítiques de diversificació en l'àmbit dels combustibles fòssils que facin prevaldre l'ús de les energies amb menors emissions de CO2 (principalment gas natural).

•Estratègies de Captura i Emmagatzematge/Segrest de Carboni en la generació elèctrica, en el refinatge de petroli o en grans instal·lacions d'alt consum energètic.


19

Opcions estratègiques (1/3)


1. De la gestió de l’oferta a la gestió de la demanda: l’estalvi i l’eficiència energètica com a element estratègic clau per assegurar un sistema energètic sostenible per a Catalunya.

2. Les energies renovables com a opció estratègica de futur per a Catalunya.

3. Situar la política energètica de Catalunya en el màxim nivell estratègic de l’actuació de la Generalitat de Catalunya.

4. La millora de la seguretat del subministrament energètic i el desenvolupament de les infraestructures energètiques necessàries per assolir el nou sistema energètic de Catalunya.

5. La informació sobre l’energia com a eina imprescindible per a la implicació de la societat catalana en el procés de transició al nou model energètic.

6. La millora i l’ampliació de la formació de recursos humans i el reciclatge professional en l’àmbit energètic.

7. La participació activa de la societat catalana en el debat democràtic en l’àmbit de l’energia i en la construcció del nou model energètic del país.

OBJECTIUSESTRATÈGICSBÀSICS

SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT

IMPLICACIÓ DE LA SOCIETAT EN MATÈRIA ENERGÈTICA


20



8. Cap a un sistema elèctric que corregeixi dèficits i permeti afrontar els reptes del futur.

9. Cap a un nou model territorial: de la mobilitat a l’accessibilitat.

10. Cap a una reducció del consum energètic en l’edificació.

11. La necessitat d’impulsar l’economia circular per aprofundir en la millora de l’estalvi i l’eficiència energètica i la utilització de les energies renovables del sector productiu català.

12. La necessitat de disposar en el futur de nous mecanismes de mercat per avançar en la sostenibilitat del model energètic.

13. L’actuació decidida de la Generalitat de Catalunya i les altres administracions públiques catalanes envers el nou model energètic com a element exemplaritzant i de dinamització.

14. La necessària compatibilització de la preservació del medi ambient i el desenvolupament socioeconòmic: la seguretat energètica i la seguretat ambiental com a dues estratègies que han de ser coherents per assolir un futur sostenible per a Catalunya.

15. La nova política energètica catalana com a element clau en la contribució de Catalunya a la mitigació del canvi climàtic.

NOUS MODELS DE PRODUCCIÓ I CONSUM

RESPECTE AL MEDI AMBIENT


21



16. Desenvolupament de mecanismes per a garantir les necessitats energètiques bàsiques als sectors de la societat econòmicament més desafavorits.

17. La consolidació del sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic i creació de feina qualificada.

18. Accelerar l’impuls a la R+D+i de noves tecnologies en l’àmbit energètic.

ATENCIÓ ALSSECTORSDESAFAVORITS

POTENCIACIÓ DENOUS SECTORSECONÒMICSVINCULATSAMB L’ENERGIA

LA RECERCA ENENERGIA COMACCIÓ PRIORITÀRIA


22

Objectius en l’àmbit de l’estalvi i eficiència energètica

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020

• En l’àmbit de l’estalvi i l’eficiència energètica els objectius són superiors a la versió original del Pla de l’Energia. Així, es passa d’un estalvi del 10,6% del consum d’energia final de Catalunya a un 14,1% d’aquest consum.

• En termes reals, l’estalvi previst a l’horitzó de l’any 2015 passa dels 2.138 ktep als 2.484 ktep, un 16% superior.

SECTOREn termes percentuals (%)

En termes reals(ktep)

Comb. Elect. Total Comb. Elect. Total

IndústriaOriginal 10,6% 11,0% 10,7% 444,0 251,0 695,0

Revisió 13,0% 11,8% 12,6% 417,7 209,9 627,7

TransportOriginal 12,2% -28,8% 11,6% 868,3 -30,2 838,1

Revisió 15,2% -51,4% 14,5% 1.020,0 -36,3 983,7

DomèsticOriginal 12,6% 7,0% 10,1% 212,5 94,2 306,6

Revisió 16,6% 12,3% 14,7% 263,4 158,8 422,3

ServeisOriginal 14,4% 7,2% 9,4% 122,0 132,0 254,0

Revisió 24,5% 12,1% 16,1% 186,0 193,7 379,7

PrimariOriginal 6,9% 1,7% 6,5% 43,4 0,8 44,2

Revisió 12,8% 9,1% 12,5% 66,3 3,8 70,1

TOTALOriginal 11,7% 7,9% 10,6% 1.690,1 447,7 2.137,8

Revisió 15,3% 11,1% 14,1% 1.953,4 530,0 2.483,4

23


Pel que fa a la intensitat energètica final, a la revisió del Pla de l’Energia es preveu una millora del 1,80% anual en el període 2005-2015 enfront del 1,74% previst en la versió original del Pla.

Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015 i 2020


24


Els objectius i estratègies fixades en aquesta revisió del Pla de l’Energia permetran que Catalunya contribueixi a la consecució de l’objectiu de la Unió Europea (reducció d’un 20% del consum d’energia primària l’any 2020 respecte un escenari tendencial, d’acord amb els criteris de la UE).

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

45%

2005

2007

2009

2011

2013

2015

2017

2019

2021

2023

2025

2027

2029

24,0% l'any 2020

Evolució de la reducció del consum d’energia primària a Catalunya de l’Escenari Aposta E4 (escenari IER de la revisió del Pla de l’Energia)



25

Àmbit energies renovables

Generalitat de CatalunyaDirecció General d’Energia i Mines Revisió de les previsions i objectius quantitatius a l’horitzó 2015

• Per al conjunt de les energies renovables, l’objectiu en termes absoluts es redueix en un 8,3% (passa d’un consum d’energia primària d’origen renovable de 2.949,3 ktep a 2.703,4 ktep). Aquesta reducció és deguda fonamentalment a la reducció en l’objectiu previst inicialment per al biodiesel.

• En termes relatius, l’objectiu augmenta lleugerament (passa de representar el 9,5% del consum total d’energia primària de l’any 2015 a representar el 10,0% en aquesta revisió).

Percentatge renovables sobre el consum d'energia

primària l'any 2015

Pla de l'Energia

2006-2015

Revisió 2008

total 9,5% 10,0%

sense usos no energètics 11,0% 11,5%

Font d'energia renovable

Consum d'energia primària l'any 2015 (ktep)

Pla de l'Energia

2006-2015

Revisió2008

Diferències

Solar tèrmica 86,0 111,7 25,7

Solar fotovoltaica 10,2 57,9 47,7

Solar termoelèctrica 12,0 189,3 177,3

Eòlica 758,0 698,4 -59,6

Hidràulica 528,0 504,3 -23,7

Biomassa forestal i agrícola 306,6 306,6 0,0

Biogàs 205,6 205,6 0,0

Bioetanol 58,7 93,9 35,2

Biodiesel 785,4 348,0 -437,4

Altres residus renovables 198,8 187,7 -11,1

TOTAL (sense biocarburants) 2.105,2 2.261,5 156,3

TOTAL 2.949,3 2.703,4 -245,9

Font d'energia renovable

Consum d'energia primària l'any 2015 (ktep)

Pla de l'Energia

2006-2015

Revisió2008

Diferències

Solar tèrmica 86,0 111,7 25,7

Solar fotovoltaica 10,2 57,9 47,7

Solar termoelèctrica 12,0 189,3 177,3

Eòlica 758,0 698,4 -59,6

Hidràulica 528,0 504,3 -23,7

Biomassa forestal i agrícola 306,6 306,6 0,0

Biogàs 205,6 205,6 0,0

Bioetanol 58,7 93,9 35,2

Biodiesel 785,4 348,0 -437,4

Altres residus renovables 198,8 187,7 -11,1

TOTAL (sense biocarburants) 2.105,2 2.261,5 156,3

TOTAL 2.949,3 2.703,4 -245,9

26



Font d'energia renovablePotència bruta instal·lada l’any 2015

ComentarisOriginal Revisió Diferències

Biomassa forestal i agrícola 63,7 MW 50,3 MW -13,4 MWSense diferencies globals significatives, pero amb aplicacions més orientades a usos tèrmics i menys a usos elèctrics.

Solar fotovoltaica 100,0 MW 500,0 MW 400,0 MW L'objectiu passa a 500 MW l'any 2015.

Solar termoelèctrica 50,0 MW 202,5 MW 152,5 MWL'objectiu passa a 152,5 MW l'any 2015 i s'actualitza el mètode comptable d'acord amb els nous criteris de la UnióEuropea.

Eòlica 3.500,4 MW 3.500,4 MW 0,0 MW

Es mantenen els objectius originals del Pla. Es redueix la producció, ja que no hi ha prevista la instal.lació de parcs eòlics marins (en el Pla original hi havien 450 MW de eòlica "off-shore").

Hidràulica 386,5 MW 385,1 MW -1,4 MWEs mantenen els objectius originals del Pla. La diferència en potència era un problema comptable del Pla original.

Residus renovables 44,4 MW 44,4 MW 0,0 MWEs mantenen els objectius originals del Pla pel que fa a la producció d’electricitat.

Biogas 120,2 MW 131,8 MW 11,6 MWEs mantenen els objectius originals del Pla, però amb un increment de la producció d'electricitat a partir del biogàs a la indústria agroalimentària.

TOTAL 4265,2 MW 4814,5 MW 549,3 MW

Font d'energia renovablePotència bruta instal·lada l’any 2015

ComentarisOriginal Revisió Diferències

Biomassa forestal i agrícola 63,7 MW 50,3 MW -13,4 MWSense diferencies globals significatives, pero amb aplicacions més orientades a usos tèrmics i menys a usos elèctrics.

Solar fotovoltaica 100,0 MW 500,0 MW 400,0 MW L'objectiu passa a 500 MW l'any 2015.

Solar termoelèctrica 50,0 MW 202,5 MW 152,5 MWL'objectiu passa a 152,5 MW l'any 2015 i s'actualitza el mètode comptable d'acord amb els nous criteris de la UnióEuropea.

Eòlica 3.500,4 MW 3.500,4 MW 0,0 MW

Es mantenen els objectius originals del Pla. Es redueix la producció, ja que no hi ha prevista la instal.lació de parcs eòlics marins (en el Pla original hi havien 450 MW de eòlica "off-shore").

Hidràulica 386,5 MW 385,1 MW -1,4 MWEs mantenen els objectius originals del Pla. La diferència en potència era un problema comptable del Pla original.

Residus renovables 44,4 MW 44,4 MW 0,0 MWEs mantenen els objectius originals del Pla pel que fa a la producció d’electricitat.

Biogas 120,2 MW 131,8 MW 11,6 MWEs mantenen els objectius originals del Pla, però amb un increment de la producció d'electricitat a partir del biogàs a la indústria agroalimentària.

TOTAL 4265,2 MW 4814,5 MW 549,3 MW

Producció d’energia elèctrica

27

Equipament en generació elèctrica (1/2)


• En la revisió del Pla de l’Energia s’incrementen el nombre de centrals elèctriques de cicle combinat previstes l’any 2015 a l’escenari IER de 9 grups (3.579 MW) a 12 grups (4.932 MW) degut a les expectatives empresarials existents actualment amb decisió en ferm sobre la seva construcció.

0500

1.0001.5002.0002.5003.0003.5004.0004.5005.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

Evolució de la potència bruta en centrals tèrmiques de cicle combinat a Catalunya (MW)

Pla original Revisió Pla

CICLES COMBINATS CONSIDERATS A L’HORITZÓ

2015

Potènciabruta (MW)

Besòs III - Endesa 373,1

Besòs IV - Gas Natural SDG 401,4

Tarragona I - Endesa 397,8

Tarragona II - Iberdrola 407,1

Plana del Vent I - Gas Natural SDG 411,6

Plana del Vent II - Gas Natural SDG 421,0

Port Barcelona I - Gas Natural SDG 400,0

Port Barcelona II - Gas Natural SDG 400,0

Besòs V - Endesa 400,0

Besòs VI - Endesa 400,0

Foix CTCC - Endesa 520,0

Bescanó CTCC - Endesa 400,0

TOTAL 4.932,0

CICLES COMBINATS CONSIDERATS A L’HORITZÓ

2015

Potènciabruta (MW)

Besòs III - Endesa 373,1

Besòs IV - Gas Natural SDG 401,4

Tarragona I - Endesa 397,8

Tarragona II - Iberdrola 407,1

Plana del Vent I - Gas Natural SDG 411,6

Plana del Vent II - Gas Natural SDG 421,0

Port Barcelona I - Gas Natural SDG 400,0

Port Barcelona II - Gas Natural SDG 400,0

Besòs V - Endesa 400,0

Besòs VI - Endesa 400,0

Foix CTCC - Endesa 520,0

Bescanó CTCC - Endesa 400,0

TOTAL 4.932,0

28

Equipament en generació elèctrica (2/2)


• Malgrat aquest increment, la producció bruta d’electricitat d’aquestes centrals CTCC serà inferior a la prevista en la versió original del Pla de l’Energia, degut al gran nombre de CTCC en el sistema elèctric peninsular i l’increment previst en l’aportació de les energies renovables. Per tant, les seves emissions de CO2 seran també inferiors.

• Així, l’evolució de les emissions de CO2 en generació elèctrica és molt més favorable en la revisió del Pla de l’Energia que en la seva versió original, reduint-se en un 38,4%.

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

mile

rs d

e to

nes


0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

GW

h


Producció bruta de les centrals elèctriques de cicle combinat a gas natural (GWh)

Evolució de les emissions de CO2 degudes a la generació d'electricitat a Catalunya (milers de tones)

29

Emissions de CO2


Les previsions del Pla de l’Energia són coherents amb l’objectiu del “Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012” d’estabilitzar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya en un increment no superior al 37% respecte a l’any base. L’estratègia del Pla de l’Energia en quant a diversificació energètica, estalvi i eficiència energètica i potenciació de les energies renovables constitueix el nucli fonamental de l’estratègia de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle a Catalunya.

Evolució prevista de les emissions de CO2 degudes al consum final d’energia

Evolució prevista de les emissions de CO2 degudes a la totalitat del cicle energètic


30

Emissions de CO2


El compliment dels objectius del Pla de l’Energia suposa una reducció de les emissions difuses de GEH a Catalunya de 4,45 milions de tones de CO2 equivalent de mitjana en el període 2008-2012, el que suposa el 83,5% de l’objectiu total de reducció de 5,33 milions de tones de CO2 equivalent establert en el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012. El compliment de l’escenari IER del Pla de l’Energia constitueix l’eix fonamental per a assolir els objectius del Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012.

Objectius de reducció d’emissions de GEH a Catalunya segons el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic a Catalunya 2008–2012 i contribució del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 al compliment d’aquests objectius


SectorObjectius

totals (Mt CO2 eq.)

Contribució del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (Mt CO2 eq.)

Versió original

Versió revisada 2009

Increment (revisió/original)

Primari 0,259 0,127 0,133 4,7%Domèstic 0,447 0,447 0,659 47,4%Serveis 0,314 0,314 0,408 30,1%

Indústria difusa 1,159 1,159 1,463 26,2%Transport 1,860 1,141 1,789 56,8%Residus 0,325 - - -

Acords voluntaris i Domestic offset Projects

0,966 - - -

Gasos fluorats - - - -

TOTAL 5,330 3,188 4,452 39,7%

31

Emissions de CO2


Un dels objectius marcats per la UE fa referència a la reducció del 10% de les emissions de CO2 dels sectors difusos a l’any 2020 respecte a les emissions de l’any 2005 (objectiu assignat a l’Estat espanyol). En l’escenari IER d’aquesta revisió del Pla de l’Energia aquest objectiu se supera àmpliament, donat que les emissions del sector difusos de l’any 2020 es redueixen un 23,9% respecte l’any 2005.


Evolució de la reducció de les emissions de CO2 degudes al total del consum d’energia final i al consum energètic final dels sectors difusos a Catalunya

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

2023

2024

2025

2026

2027

2028

2029

2030

total dels consumidors finals d'energia

consumidors finals d'energia dels sectors "difusos"

23,2% per al total dels consumidors finals d'energia i

23,9% per als consumidors "difusos" l'any 2020

32

Recursos econòmics públics necessaris

Àmbit estalvi i eficiència energètica

CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015TOTAL

2009-2015

Increment respecte la

versió original

Versió original PECAT 2015 ajustada 43,9 45,2 46,5 48,8 51,2 52,7 53,1 341,4

- Generalitat de Catalunya 12,8 14,1 15,4 17,7 20,1 21,6 22,0 123,7

- IDAE 31,1 31,1 31,1 31,1 31,1 31,1 31,1 217,7

Revisió 2009 del PECAT 2015 78,8 84,7 91,7 100,5 110,6 120,2 129,6 716,1 109,8%

- Generalitat de Catalunya 12,8 17,2 21,4 26,2 30,9 34,0 35,7 178,3 44,1%

- IDAE 66,0 67,5 70,3 74,3 79,7 86,2 93,9 537,8 147,0%

Increment 34,9 39,5 45,2 51,7 59,4 67,5 76,5 374,7


- IDAE 34,9 36,4 39,2 43,2 48,6 55,1 62,8 320,1

Recursos econòmics públics necessarisRepercussions en el sistema econòmic i productiu


Els recursos econòmics previstos per al desplegament de l’estratègia d’estalvi i eficiència energètica de la revisió del Pla de l’Energia suposen doblar els fixats a la versió original del Pla.

33


CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015TOTAL

2009-2015

Increment respecte la

versió original

Versió original PECAT 2015 ajustada 5,5 8,4 12,8 13,7 14,7 15,7 16,3 87,1


- IDAE 2,8 3,0 3,3 3,6 4,0 4,4 4,8 25,9

Revisió 2008 del PECAT 2015 6,0 8,7 15,5 17,2 18,2 19,8 20,6 106,0 21,7%

- Generalitat de Catalunya 2,7 5,5 12,4 13,8 14,4 15,6 16,0 80,4 31,4%

- IDAE 3,3 3,3 3,2 3,5 3,9 4,3 4,7 25,9 0,0%

Increment 0,5 0,3 2,7 3,5 3,5 4,1 4,3 18,9


- IDAE 0,5 0,3 -0,2 -0,2 -0,2 -0,2 -0,2 0,0




34

Recursos econòmics públics totals a aportar per a l’execució del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 en la seva revisió 2009

NOTA: L’increment es produeix nomès en els àmbits assenyalats amb asterisc

CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015TOTAL

2009-2015

Versió original del PECAT 2015 reajustat 55,1 62,5 110,5 114,5 108,8 111,7 89,2 652,3

Revisió 2009 del PECAT 2015 90,5 103,2 159,4 170,9 173,1 185,0 171,7 1.053,8

- Programa de foment de la R+D energètica* 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 4,2

- Electrificació rural 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 28,0

- Gasificació de noves zones 1,1 1,1 1,6 2,0 2,0 2,0 2,0 11,8

- Soterrament i trasllat de línies elèctriques 0,0 3,2 45,0 45,4 36,3 36,7 13,2 179,8

- Energies renovables* 6,0 8,8 15,5 17,2 18,2 19,8 20,8 106,3

- Estalvi i eficiència energètica* 78,8 84,7 91,7 100,5 110,6 120,2 129,6 716,1

- Despeses de gestió del Pla* 0,0 0,8 1,0 1,2 1,4 1,7 1,5 7,6

Increment respecte a la versió original del PECAT 2015 35,4 40,7 48,9 56,4 64,3 73,3 82,5 401,5

- IDAE 35,4 36,6 39,0 43,0 48,4 54,9 62,8 320,1





35

Recursos econòmics a aportar per part de la Generalitat de Catalunya a l’execució del Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 en la seva revisió 2008

NOTA: L’increment es produeix nomès en els àmbits assenyalats amb asterisc

CONCEPTE 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015TOTAL

2009-2015

Versió original del PECAT 2015 reajustat 21,2 28,4 76,1 79,8 73,7 76,2 53,3 408,7

Revisió 2008 del PECAT 2015 21,2 32,5 86,0 93,2 89,6 94,6 73,0 490,1

- Programa de foment de la R+D energètica* 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 0,6 4,2

- Electrificació rural 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 4,0 28,0

- Gasificació de noves zones 1,1 1,1 1,6 2,0 2,0 2,0 2,0 11,8

- Soterrament i trasllat de línies elèctriques 0,0 3,2 45,0 45,4 36,3 36,7 13,2 179,8

- Energies renovables* 2,7 5,5 12,4 13,8 14,4 15,6 16,0 80,4

- Estalvi i eficiència energètica* 12,8 17,3 21,4 26,2 30,9 34,0 35,7 178,3

- Despeses de gestió del Pla* 0,0 0,8 1,0 1,2 1,4 1,7 1,5 7,6

Increment respecte a la versió original del PECAT 2015

0,0 4,1 9,9 13,4 15,9 18,4 19,7 81,4




36

Repercussions econòmiques de les polítiques proposades

Estalvis econòmics directes (diferència entre Escenari BASE i Escenari IER) imputables a la revisió 2009 del PECAT 2015 (M€ corrents, sense IVA)

CONCEPTE Valor any 2015Valor acumulat

2009-2015

Estalvi país en importació de combustibles fòssils 1.784,9 6.731,4

Estalvi econòmic pels consumidors finals 3.012,9 10.786,0

Indústria 564,5 2.144,9 Transport 1.240,0 4.284,2 Domèstic, serveis i primari 1.208,4 4.356,9 degut a l'Estratègia d'Estalvi i Eficiència Energètica 2.833,1 10.239,2 Indústria 536,9 2.054,9 Transport 1.240,0 4.284,2 Domèstic, serveis i primari 1.056,2 3.900,1 degut al Pla d'Energies Renovables 179,8 546,8 Indústria 27,7 90,0 Transport 0,0 0,0 Domèstic, serveis i primari 152,2 456,8

Estalvi econòmic en emissions evitades de CO2 271,4 925,9

Producció d'energia elèctrica 117,1 389,5 Consum d'energia final 154,3 536,4



37


Les polítiques d’estalvi i eficiència proposades en la revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 suposen una reducció directa de la factura energètica dels consumidors catalans de 2.833,1 M€ anuals l’any 2015 (sense incloure l’IVA) i de 10.239,2 M€ en el conjunt del període 2009-2015.

Les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables suposen també una reducció de les nostres importacions de combustibles fòssils l’any 2015 valorades en 1.784,9 M€ l’any 2015 i 6.731,4 M€ en el període 2009-2015.

Igualment, la reducció d’emissions de CO2 es pot valorar en 271,4 M€ de reducció de pagaments en drets d’emissió l’any 2015 i en 925,9 M€ per al conjunt del període 2009-2015.



38


Les polítiques d’estalvi i eficiència energètica i energies renovables proposades a la revisió del Pla de l’Energia suposaran la creació de 80.000 nous llocs de treballs permanents directes a l’horitzó de l’any 2015, contribuint a la reactivació de la nostra economia.


Nous llocs de treball

Estratègia d’estalvi i eficiència energètica 25.000

Pla d’energies renovables 55.000

TOTAL 80.000


Moltes gràcies per la

seva atenció

Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015

Documents

Transcript of Revisió del Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015