Revisor 1. Josep Claramunt

Revisor 1. Josep Claramunt

Comentari: Revisar redacció en general. Per exemple, el primer paràgraf del resum i de la

introducció està mal redactat. Quan en una frase fas doble referència al subjecte (i cal posar

“dels mateixos”) la frase està mal construïda i cal repensar-la.

Resposta: S’ha revisat el text de manera general. Tant el resum com la introducció han sigut

corregits també.

Comentari: Crec que les conclusions s’haurien de millorar.

Resposta: Les conclusions s’han revisat i tornat a redactar.

Revisora 2. Patricia Jiménez

Comentari: pg 1. Fig 1. AMB?

Resposta: No, és ARC, Agència de Residus de Catalunya.

Comentari: pg 2. Últim paràgraf. Recollida?

Resposta: Si falten les paraules de la Recollida entre evolució i selectiva

Comentari: pg 2. Últim paràgraf. Explicar que es?

Resposta: S’ha afegit al text la definició dels 2 conceptes:

Fracció resta engloba, concretament, tots aquells residus que queden un cop recollides

les altres fraccions, i pot contenir materials valoritzables en diferents quantitats en funció dels

nivells de recollida selectiva que s’aconsegueixen per a les altres fraccions.

Residus municipals: Es consideren residus municipals, aquells residus generats en els

domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i també els que no tenen la

consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o composició, es poden assimilar

als que es produeixen en els dits llocs o activitats. També tenen la consideració de residus

municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques, zones verdes, àrees

recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els vehicles

abandonats; els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació domiciliària.

Comentari: pg 5. Taula 1.1. expressió sms o smh?

Resposta: La matèria orgànica i el nitrogen orgànic expressats sms i la resta smh. S’ha introduït

a la taula.

Comentari: pg 6. Figura 1-6. unitats? en % en la pagina anterior diu que és del 36%???és el mateix? Resposta: En tones recollides de FORM. S’ha afegit a la taula. No és el mateix, ja que a la

pàgina anterior ens referim a la fracció orgànica de residus municipals que hi ha en la bossa

tipus, que no vol dir que s’hagi recollit separadament, i en aquesta taula estem parlant de la

fracció orgànica recollida selectivament i del percentatge que representa sobre el total de

residus municipals recollits.

Comentari: pg 6. Últim paràgraf. Trobo poc clar aquest paràgraf:

Resposta: Pel que fa a la protecció de plagues, és refereix a que el compost degut al procés al

que esta sotmès queda higienitzat, es a dir sense patògens ni llavors causants de plagues. La

introducció d’aquest al sòl pot ajudar-lo a combatre plagues. S’ha redactat mes clarament en

el document.

Comentari: pg 7. manca la referència d'aquesta reacció:

Resposta: Es una reacció genèrica de la transformació biològica aeròbica de la matèria

orgànica. No en sabria citar la font.

Comentari: pg 8. Figura 1-7. les fases de la figura no es corresponen amb les del paràgraf anterior, per què? Resposta: Degut a que dins l’etapa final s’hi inclou la fase de refredament i d’estabilització.

Tens raó que caldria esmentar-ho al paràgraf anterior i així ho he fet.

Comentari: pg 13. Paràgraf de la figura 1-11. nítric? amoníac?

Resposta: L’amoníac (NH3) és una base feble en solució, al introduir humitat aquest agafa un

hidrogen i es converteix en sal amoniacal (NH4+). EN el text de forma errònia havia escrit

nitrogen nítric enlloc d’amoníac, error corregit.

Comentari: pg 14. 1er paràgraf. Significat sigles VECO i CAO20?

Resposta: VECO ( velocitat especifica de consum d’oxigen) i CAO20 (Consum acumulat d’oxigen

a les 20 hores). Afegit al text.

Comentari: pg 15. Que vol dir X i Y?

Resposta: És tracta de 2 tipus de membrana que es comparen a l’article, es diferencien en el

tipus de filtració la X en un filtre de membrana econòmic i una solució de NaCl, i l’altre (Y) en

un filtre de membrana de material més car i una solució altament corrosiva d’electròlits.

Comentari: pg 19. Últim paràgraf. és va treballar amb mostres compostes? els resultats són mitjanes de rèpliques d'anàlisi o de mostres simples? Resposta: No, es va treballar amb mostres simples i repliques de les anàlisis.

Comentari: pg 23. Taula 4-1. afegir significat de les abreviatures en totes les taules.

Resposta: S’ha posat a la taula 3-3 al costat de cada abreviatura, agafant aquesta com a

referència per a les altres.

% H: Humitat

pH: Coeficient que indica el grau d’acidesa o basicitat de una solució aquosa.

CE: Conductivitat elèctrica

MOT sms: Matèria orgànica total segons matèria seca

MM: Matèria mineral

Norg: Nitrogen orgànic

Relació C/N: carboni/Nitrogen

GE: Grau d’estabilitat

MOR: Matèria orgànica resistent

MOD: Matèria orgànica degradable

Comentari: pg 25. ventilada i airejada no és el mateix? més estabilitat no vol dir més pèrdua de MO?

Resposta: Si, en aquest cas hi ha un error, volia dir pila voltejada i no ventilada com esta escrit.

Amb aquest canvi ja te mes lògica el comentari sobre l’estabilitat.

Comentari: pg 28. Densitat aparent. per aquest paràmetre s'explica l'evolució al llarg de tot el procés per tant s'ha de segregar, no pot formar part de l'apartat 4.1 Resposta: Si tens raó, es re-enumera com a 4.2

Comentari: pg 31. Figura 4-1. falten els valors dels percentatges, no? no es poden relacionar amb la densitat aparent? Resposta: S’han afegit els valors dels percentatges a la figura 4-1.

Densitat aparent? Si, s’afegeix al text : Els resultats de la distribució de partícula son coherents

amb l’evolució de la densitat aparent, de manera que el compost de la pila voltejada que te

una mida de partícula inferior també es el que presenta una major densitat aparent.

Comentari: pg 34. Conclusions. crec que convindria tornar a redactar-les i fer-ho més d'acord als objectius. crec que han de ser més sintètiques i evitar idees repetides trobo a faltar alguna conclusió sobre els paràmetres que si que han donat diferències com la mida de partícula. Resposta: s’han tornat a redactar les conclusions d’acord amb els objectius, i s’ha afegit un

apartat anomenat altres consideracions.

Revisora 3: Marta Ginovart

Comentari: Fer una revisió de tot el text per millorar aspectes formals, gramaticals. Mantenir criteri. Revisar faltes ortogràfiques. Resposta: S’ha revisat tot el text. També s’ha utilitzat el mateix criteri després dels dos punts.

Comentari: Al inici de resultats i discussió apareix una referència a la taula 6? Resposta: S’ha revisat taules, allà on posava taula 6 s’ha canviat per taula 3.2 i 3.3

Comentari: No és un projecte, és un treball experimental, no? Clarificar l’objectiu general. Resposta: S’ha canviat la paraula projecte per la de treball. I s’ha revisat l’apartat objectius.

Comentari: S’ha utilitzat algun mètode estadístic per a comparar? Resposta: No es va fer estadística perquè es va establir de fer les determinacions per duplicat.

S’ha fet un apartat a les conclusions anomenat altres consideracions on s’explica que no es

poden considerar com a significatius els resultats ja que no s’ha fet un estudi estadístic.

Efectes del sistema d’aireació en la gestió

del compostatge de FORM en pila dinàmica

i pila estàtica ventilada. Planta de

compostatge de Torrelles de Llobregat

Treball final de grau

Grau en Enginyeria Agrícola

Autor: Martí Padrosa Güell

Tutors: Marga López Martínez

Setembre 2017

RESUM

Actualment a la nostra societat es generen una gran quantitat de residus municipals. Això fa que calgui una correcta gestió per tal de reduir-ne la quantitat i minimitzar l’impacte que d’aquests se’n deriva. Una part important dels residus generats corresponen a la fracció orgànica. És precisament en aquest punt, concretament en la gestió del compostatge de la fracció orgànica, on aquest treball té la voluntat de centrar-se. El present treball estudia l'efecte de la utilització de membranes sobre el procés i la qualitat del compost a través del seguiment de dues piles: una pila estàtica coberta amb membrana transpirable i ventilació forçada i una altra pila dinàmica amb volteig mecànic, a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. S'han avaluat paràmetres de seguiment durant el procés, com la temperatura, l'emissió d'olors, l'estabilitat i paràmetres químics i també s'ha avaluat la qualitat del compost obtingut. L’efecte de la membrana s’aprecia durant la fase de descomposició, on es troben valors d'humitat, estabilitat i d’humificació una mica superiors als de la pila voltejada i una emissió d'olors inferior. Durant la fase de maduració s'aprecien poques diferències entre les piles, probablement degut a la manca d'aigua per mantenir l'activitat microbiològica. Els resultats suggereixen que la utilització de membranes pot ser interessant però el maneig pot condicionar els resultats. També seria valorable poder fer un estudi més ampli, considerant consums i aspectes econòmics per determinar la idoneïtat en l'ús de membranes transpirables.

RESUMEN

Actualmente en nuestra Sociedad se generan gran cantidad de residuos municipales. Esto hace que sea necesaria una correcta gestión de los residuos a fin de reducir la cantidad y minimizar el impacto que de estos se derivan. Una parte importante de estos residuos corresponden a la fracción orgánica. Es precisamente en este punto, concretamente en la gestión del compostaje de la fracción orgánica, donde este trabajo tiene la voluntad de centrarse. El presente trabajo estudia el efecto de la utilización de membranas sobre el proceso y la calidad del compost a través del seguimiento de dos pilas: una pila estática cubierta con membrana transpirable y aireación forzada y otra pila dinámica con volteo mecánico, en la planta de compostaje de Torrelles de Llobregat. Se han evaluado parámetros de seguimiento durante el proceso, como la temperatura, la emisión de olores, la estabilidad y parámetros químicos y también se ha evaluado la calidad del compost obtenido. El efecto de la membrana se aprecia durante la fase de descomposición, donde se encuentran valores de humedad, estabilidad y de humificación algo superiores a los de la pila volteada y una emisión de olores inferior. Durante la fase de maduración se aprecian pocas diferencias entre las pilas, probablemente debido a la falta de agua para mantener la actividad microbiológica. Los resultados sugieren que la utilización de membranas puede ser interesante pero el manejo puede condicionar los resultados. También sería valorable poder hacer un estudio más amplio, considerando consumos y aspectos económicos para determinar la idoneidad en el uso de membranas transpirables.

ABSTRACT

Currently in our society a large amount of municipal waste is generated. This means that proper management is needed in order to reduce the amount and minimize the impact that is derived from them. An important part of these residues corresponds to the organic fraction. It is precisely at this point, specifically in the management of composting of the organic fraction, where this project has the will to focus. The present project studies the effect of membrane utilization on the process and the quality of the compound through the monitoring of two windrows: a static windrow covered with breathable membrane and forced aeration and another dynamic windrow with mechanical turning, in the composting plant from Torrelles de Llobregat. Monitoring parameters have been evaluated during the process, such as temperature, odor emission, stability and chemical parameters, and the quality of the obtained compound has also been evaluated. The effect of the membrane is appreciated during the decomposition phase, where humidity, stability and humification values are slightly higher than those of the mixed windrow and a lower odor emissions. During the maturation phase, there are few differences between the windrows, probably due to the lack of water to maintain microbiological activity. The results suggest that the use of membranes may be interesting but the management can condition the results. It would also be valuable to be able to do a wider study, considering consumptions and economic aspects to determine suitability in the use of breathable membranes.

AGRAÏMENTS

A La Marga Lopez, per haver-me ajudat tant en aquest treball i també per aguantar-me.

A en Xavier Martínez pel suport tècnic.

A la meva família per estimar-me com ho fan.

A en Carles Solé per haver-me pressionat per acabar aquest treball i ajudar-me quan l’he

necessitat.

Als meus amics, que sense ells aquesta vida no seria el mateix.

Moltes gràcies!!!

Índex

1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 1

1.1 Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM) ............................................................. 5

1.2 Compostatge industrial de residus municipals ................................................................ 6

1.2.1 Els fonaments del compostatge ................................................................................ 6

1.2.2 Particularitats del compostatge industrial .............................................................. 10

1.3 Emissions gasoses durant el compostatge ..................................................................... 12

1.4 Utilització de membranes per a compostatge ............................................................... 15

2 OBJECTIUS ...................................................................................................................... 17

3 METODOLOGIA ............................................................................................................... 18

3.1 Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat ......................................................... 18

3.2 Descripció del procés ..................................................................................................... 19

3.3 Caracterització de les mostres ....................................................................................... 20

3.3.1 Granulometria ......................................................................................................... 22

3.3.2 Impureses sobre la mostra seca .............................................................................. 23

3.3.3 Altres determinacions realitzades per empreses col·laboradores del conveni ...... 23

4 RESULTATS I DISCUSIÓ ................................................................................................... 24

4.1 Caracterització dels materials ........................................................................................ 24

4.1.1 Barreja inicial ........................................................................................................... 24

4.1.2 Fase de descomposició ............................................................................................ 25

4.1.3 Fase de maduració .................................................................................................. 28

4.2 Densitat aparent ............................................................................................................. 29

4.3 Caracterització del compost i del rebuig d’afí ................................................................ 31

4.3.1 Caracterització física i química ................................................................................ 31

4.3.2 Test d’autoescalfament ........................................................................................... 33

4.3.3 Contingut en impureses .......................................................................................... 34

4.3.4 Compliment de la normativa (RD506/2013) del compost ...................................... 34

5 CONCLUSIONS ................................................................................................................ 36

6 ALTRES CONSIDERACIONS .............................................................................................. 37

7 BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................. 38

ÍNDEX DE FIGURES

Figura 1-1: Quantitat mitjana de residus generats en kg per habitants i dia, en diferents municipis

i la mitjana global de Catalunya, en els anys 2014 i 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.

....................................................................................................................................................... 1

Figura 1-2: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant), de l’Estat Espanyol i la

UE-27 en els darrers anys. Font: MAPAMA. .................................................................................. 2

Figura 1-3: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant) dels diferents països de

la UE-27 l’any 2011. Font: MAPAMA. ............................................................................................ 2

Figura 1-4: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en tones,

de l’any 2000 al 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya. ................................................... 3

Figura 1-5: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en

percentatge del total de l’any 2000 al 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya. ................ 3

Figura 1-6: Evolució matèria orgànica a Catalunya en els darrers anys. Font: Agència de Residus

de Catalunya. ................................................................................................................................. 6

Figura 1-7: Evolució del procés de compostatge. Font: Ceferino, 2015. ..................................... 8

Figura 1-8: Evolució de la temperatura i pH durant el procés de compostatge. Font: Procés de

compostatge: caracterització de mostres (Huerta et al, 2010). ................................................. 10

Figura 1-9: Esquema de funcionament d’un biofiltre. ................................................................ 13

Figura 1-10: Esquema del funcionament i diferents parts d’un biofiltre percolador. ............... 13

Figura 1-11: Esquema de tractament d’un gas amb humidificador: recuperació del nitrogen en

forma amoniacal. ........................................................................................................................ 14

Figura 3-1: Localització topogràfica a escala 1:50 de la planta de compostatge de Torrelles de

Llobregat. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). ......................................... 18

Figura 3-2: Vista aèria de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Font: Google Maps.

..................................................................................................................................................... 18

Figura 3-3: Imatge de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. . 20

Figura 3-4: Imatge de la pila airejada amb la membrana geotèxtil. Font: elaboració pròpia. .... 20

Figura 3-5: Presa de mostres de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles del

Llobregat. .................................................................................................................................... 21

Figura 4-1: Distribució de la mida de partícula del compost (% smh) ........................................ 32

Figura 4-2: Test d’autoescalfament de mostres de compost. ..................................................... 33

INDEX DE TAULES

Taula 1-1: Característiques de la FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència

de residus de Catalunya. ............................................................................................................... 5

Taula 1-2: Materials que es poden considerar FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades

de l’Agència de residus de Catalunya. ........................................................................................... 6

Taula 1-3: Components identificats o implicats en les olors d’una planta de compostatge Font:

Williams, T.O., Miller, F.C. 1993. PM: pes molecular, PE: punt d’ebullició, ADL: Panell d’experts

de Arthur D. Little Study .............................................................................................................. 12

Taula 1-4: Capacitat dels biofiltres per eliminar diferents molècules. ....................................... 14

Taula 1-5: Emissions en kg/tn FORM de diferents gasos segons diferents autors. Font: elaboració

pròpia a partir de diferents autors. ............................................................................................. 15

Taula 3-1: Composició de les barreges de les dues piles ............................................................ 19

Taula 3-2: Determinacions segons el tipus de mostra ................................................................ 21

Taula 3-3: Mètodes per a la caracterització de mostres ............................................................. 22

Taula 4-1: Caracterització física i química de les mostres de barreja ......................................... 25

Taula 4-2: Caracterització física i química de les mostres de final de descomposició ................ 26

Taula 4-3: Càlcul de pèrdues de matèria orgànica durant la fase de descomposició . ............... 27

Taula 4-4: Determinació de les olors generades amb I sense aireació, en procés inicial com a final

de descomposició (UOE m-2 s-1) ................................................................................................... 28

Taula 4-5: Caracterització física i química de les mostres de final de maduració....................... 29

Taula 4-6: Evolució de la densitat aparent del material segons la pila expressat sobre matèria

humida i sobre matèria seca (kg/m3) .......................................................................................... 30

Taula 4-7: Caracterització física i química de les mostres de compost i de rebuig d’afí ............. 31

Taula 4-8: Contingut en impropis i impureses de les mostres analitzades (% smh). .................. 34

Taula 4-9: Relació de les mostres de compost amb el RD506/2013. .......................................... 34

Sistema d’aireació en compostatge de FORM

1

1 INTRODUCCIÓ

Actualment a la nostra societat es generen una gran quantitat de residus municipals. Això fa que calgui una correcta gestió per tal de reduir-ne la quantitat i minimitzar l’impacte que d’aquests se’n deriva. Una part important dels residus generats corresponen a la fracció orgànica. És precisament en aquest punt, concretament en la gestió del compostatge de la fracció orgànica, on aquest treball té la voluntat de centrar-se. D’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, es consideren residus

municipals “aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els

serveis, i també els que no tenen la consideració de residus especials i que per llur naturalesa o

composició es poden assimilar als que es produeixen en els anomenats llocs o activitats”. Així

mateix, tenen la mateixa consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja

de les vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els

mobles, els estris i els vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d’obres menors

i reparació domiciliària”.

La quantitat mitjana de residus municipals generats per habitant i dia a Catalunya era de 1,44

kg, el 2010 i de 1,38 kg el 2011, tal i com mostra la Figura 1-1. Aquesta quantitat varia segons el

municipi. La quantitat mitjana de residus municipals generats per habitants a l’any eren de 526

i 504 kg, el 2010 i 2011 respectivament. Aquests valors han disminuït a 474 kg l’any 2015.

Figura 1-1: Quantitat mitjana de residus generats en kg per habitants i dia, en diferents municipis i la mitjana global de

Catalunya, en els anys 2014 i 2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.


2

Pel que fa a valors de l’Estat Espanyol, la generació de residus municipals va ser de 23 milions

de tones, el que significa 531 kg per habitant i any. A nivell europeu (UE-27), la generació mitjana

de residus va ser de 503 kg per habitant i any, dada que va situar a l’Estat Espanyol en desè lloc

entre tots els països de la UE-27 pel que fa a la generació de residus municipals.

La Figura 1-2 compara la generació de residus municipals per habitant de l’Estat Espanyol vers

la UE-27 en els darrers anys. En la Figura 1-3 es pot observar la generació de residus municipals

per habitant dels països de la UE-27.

Figura 1-2: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant), de l’Estat Espanyol i la UE-27 en els darrers anys. Font:

MAPAMA.

Figura 1-3: Generació de residus municipals per habitant (kg/habitant) dels diferents països de la UE-27 l’any 2011. Font:

MAPAMA.

Totes aquestes dades posen de manifest el gran volum de residus generats. Davant d’aquesta

problemàtica, es fa necessari un sistema d’aprofitament d’aquest residus. En aquesta línia,

sorgeix el concepte de recollida selectiva. La recollida selectiva consisteix a recollir

diferenciadament les fraccions de residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar i,

d’aquesta manera, estalviar recursos i energia.

La Figura 1-4 mostra l’evolució de la recollida selectiva, la fracció resta (engloba concretament,

tots aquells residus que queden un cop recollides les altres fraccions, i pot contenir materials

valoritzables en diferents quantitats en funció dels nivells de recollida selectiva que

s’aconsegueixen per a les altres fraccions) i residus municipals (Es consideren residus municipals,

aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis, i

també els que no tenen la consideració de residus especials i que per la seva naturalesa o

composició, es poden assimilar als que es produeixen en els dits llocs o activitats. També tenen


3

la consideració de residus municipals els residus procedents de la neteja de les vies públiques,

zones verdes, àrees recreatives i platges; els animals domèstics morts; els mobles, els estris i els

vehicles abandonats; els residus i els enderrocs procedents d'obres menors i reparació

domiciliària) de Catalunya entre els anys 2000 i 2015. Es pot observar com, ens els darrers cinc

anys de la sèrie, s’ha produït una davallada de la producció de la fracció resta, mentre que la

recollida selectiva ha anat augmentant de valor fins a mantenir-se en valors semblants. Pel que

fa els percentatges, la recollida selectiva ha anat guanyant protagonisme: del 20 % vers el 80 %

de fracció resta l’any 2000, al 40% vers al 60% de fracció resta l’any 2015. Aquest mateix any, la

quantitat de matèria orgànica generada a Catalunya va ser de 380.110 tones.

Figura 1-4: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en tones, de l’any 2000 al 2015. Font:

Agència de Residus de Catalunya.

La Figura 1-5 mostra l’evolució de recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de

Catalunya en % del total. Es pot observar l’increment de la recollida selectiva, situant-se l’any

2015 en el 40% del total dels residus municipals. La matèria orgànica representava un 10.26%

del total.

Figura 1-5: Evolució recollida selectiva, fracció resta i residus municipals de Catalunya en percentatge del total de l’any 2000 al

2015. Font: Agència de Residus de Catalunya.


4

És evident, doncs, un augment del percentatge de la recollida selectiva respecte del total en els

últims anys. Aquest fet es pot atribuir en bona part a la conscienciació ciutadana i a les

regulacions legislatives de les administracions per regular-ne aquest punt. Un bon exemple és el

Decret Legislatiu 1/2009 pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de residus de

Catalunya en el marc de les competències de la Generalitat. Aquest decret entén per residu

qualsevol substància o objecte de què el seu posseïdor es desprengui o tingui intenció o

obligació de desprendre-se’n. Els residus comercials són residus municipals generats per

l’activitat pròpia del comerç, hostaleria, bars, mercats, oficines i serveis. Són equiparables els

residus originats a la industria que tenen la consideració d’assimilables als municipals d’acord

amb el que estableix aquesta llei.

D’altra banda, l’existència de la Llei 8/2008 de 10 de juliol, de finançament de les

infraestructures de gestió de residus i dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus, és

una eina per ajudar al compliment dels decrets i dels objectius de disminució de residus. Aquesta

llei estableix diferents quantitats a pagar per tona de rebuig de residu municipal destinats a

dipòsit controlat o a incineradora. Un exemple d’aquestes quantitats són les següents:

A. 10 € per tona de rebuig de residu municipal destinats a dipòsit controlat.

B. 20 € per tona de residu municipal destinat a dipòsit controlat per als residus municipals

procedents dels locals que no han iniciat el desenvolupament de la recollida selectiva

de la fracció orgànica.

C. 5 € per tona de rebuig de residu municipal que s’incinera. 15 € per tona de rebuig de

residu municipal que s’incinera procedent dels ens locals que no han iniciat el

desenvolupament de la recollida selectiva de la fracció orgànica.

A nivell europeu, vigeix la Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 19 de

novembre de 2008, sobre els residus i per la qual queden derogades determinades Directives.

Aquesta directiva europea estableix consells i obligacions que han de seguir els estats membres

per tal de fer una política conjunta i així millorar el tractament de residus. En el seu article 4, la

directiva esmenta:

“Per tal de protegir millor el medi ambient, els Estats membres hauran d’adoptar mesures per

tractar els residus d’acord amb la jerarquia de prioritats:

- Prevenció

- Preparació per a la reutilització

- Reciclatge

- Un altre tipus de valorització, per exemple, valorització energètica

- Eliminació”

Aquests esforços que recullen les diferents normatives per evitar que els residus s’acumulin als

abocadors o dipòsits controlats (Directiva 1999/31/CE) és degut, principalment, a evitar la

generació de lixiviats, efluents líquids i problemes de sanejament que provocarien la

fermentació de la matèria orgànica. Cal recordar que aquesta fermentació provocaria unes

quantitats considerables de metà, gas amb un potent efecte hivernacle (unes 20 vegades més

perjudicial que el CO2) raó per la qual es promouen els tractaments biològics previs a la deposició

en abocador per tal de reduir la matèria orgànica.


5

Un bon exemple il·lustratiu d’aquesta situació és l’abocador del Garraf, d’unes 110 Ha. Segons

l’Àrea metropolitana de Barcelona, l’any 2011 es calcula que s’hi va generar el metà equivalent

a la combustió de 6000 litres/hora de benzina, una quantitat similar a la que caldria per fer

funcionar bona part de la flota d’autobusos de Barcelona d’aquell mateix any.

1.1 Fracció Orgànica de Residus Municipals (FORM)

Una part important dels residus la formen la fracció orgànica, concretament el que s’anomena

FORM (Fracció Orgànica de Residus Municipals). Segons l’Agència de Residus de Catalunya la

FORM és “la Fracció Orgànica dels Residus Municipals fonamentalment constituïda per restes

de menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i susceptibles

de degradar-se biològicament”. Cal afegir que la FORM és la fracció més inestable dels residus

municipals, degut al seu elevat contingut en aigua (al voltant del 80% en pes) i en matèria

orgànica (hidrats de carboni, proteïnes i greixos). Aquestes restes orgàniques són fàcilment

degradables pels microorganismes. Per aquest motiu, es fa necessari que aquesta fracció es

reculli i gestioni el més ràpidament possible, per tal d’evitar la generació de lixiviats i males olors.

La Taula 1-1 mostra les característiques de la FORM:

Taula 1-1: Característiques de la FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de residus de Catalunya.

Característiques de la FORM

Humitat (%) smh 75 a 85

Matèria Orgànica (%) sms 75 a 85

Nitrogen orgànic (%) sms 2,5

Relació C/N smh 17

Densitat (T/m3) smh 0,5 a 0,6

Val a dir que la FORM representa la fracció més important dels residus municipals; al voltant

d’un 36%, dada que varia en funció del municipi segons les característiques urbanístiques,

socials, econòmiques, etc. Segons la procedència, la FORM es pot classificar en residus orgànics

domèstics (procedent principalment de les restes orgàniques de les llars) i en residus orgànics

comercials (generada per l’activitat de comerços, com ara l’hostaleria, mercats i menjadors

col·lectius). A la Taula 1-2 hi podem trobar els materials considerats FORM, tenint en compte la

definició abans esmentada de l’Agència de Residus de Catalunya:


6

Taula 1-2: Materials que es poden considerar FORM. Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de residus de

Catalunya.

Materials considerats FORM

restes de menjar restes vegetals petites

dimensions materials compostables residus de paper altres materials

peles i triadures de fruites

rams de flors, fulles seques

bosses compostables paper cuina brut taps de suro

ossos i restes de carn

males herbes, gespa, esporga, fullaraca

altres materials compostables

tovallons paper brut serradures

espines i restes de peix, closques de

marisc

mocadors de paper virostes i encenalls de fusta

closques d'ou i fruits secs

excrements d'animals domèstics

menjar en mal estat

escuradents, palets de gelat, de pinxos, etc.

restes de pa

marro de cafè

Degut a la recollida selectiva, la fracció orgànica a Catalunya ha anat creixent en els darrers

anys. El 2015, aquesta xifra es situa en 380.110 tones de matèria orgànica a Catalunya. La Figura

1-6 mostra l’evolució de la quantitat de matèria orgànica recollida selectivament dels darrers

anys:

Figura 1-6: Evolució matèria orgànica a Catalunya en els darrers anys. Font: Agència de Residus de Catalunya.

1.2 Compostatge industrial de residus municipals

1.2.1 Els fonaments del compostatge

L’objectiu del compostatge és, en sentit ampli, la de descompondre les restes orgàniques per

acció de microorganismes per tal de reduir, reutilitzar i higienitzar aquests residus orgànics

municipals. El compostatge és una pràctica que s’ha fet servir durant anys, i que actualment els

seus principals objectius són:


7

- Reduir el volum de material que s’envia a les incineradores i per tant evitar la contaminació

i el consum d’energia que això suposa.

- Reutilitzar aquests residus que han reduir el seu valor, per trobar-hi altres vies de

valorització, com la d’adob per agricultura.

- Allargar la vida dels abocadors, doncs el compostatge redueix el volum de residus.

- Higienitzar vectors de plagues i malalties tant per humans com altres restes vegetals.

Quan es parla de reutilitzar aquests residus, una de les principals aplicacions del compostatge

està lligada als beneficis agronòmics. Aquests beneficis es poden resumir en:

- Millora del sòl: el compost resultant millora l’estructura del sòl, facilitant-ne la retenció

d’aigua i l’aireació del sòl. En general, millora les condicions físiques-químiques dels sòls

agrícoles, aportant capacitat d’intercanvi catiònic en l’absorció de nutrients.

- Protecció contra plagues: el compostatge higienitza i elimina microorganismes patògens

presents en el sòl com poden ser fongs. D’altra banda, els microorganismes presents en el

compostatge incrementen l’activitat biològica i ajuden a lluitar contra molts paràsits al

terreny on s’incorpora.

- Adob natural: el resultat del compostatge presenta gran interès fertilitzant, ja que conté

nutrients d’interès agrícola.

Per a compostatge s’entén la descomposició biològica i estabilització d’un substrat orgànic, sota

condicions que permetin el desenvolupament de temperatures en el rang termòfil com a

resultat del procés biològic aerobi exotèrmic, per produir un producte final estable, lliure de

patògens i llavors, i que pugui ser aplicat al sòl de forma beneficiosa.

L’equació general del procés pot representar-se de manera genèrica amb la següent expressió:

De forma concreta, el procés de compostatge està format per dues fases: la fase de

descomposició i la fase de maduració. En la fase de descomposició són els bacteris, actinomicets

i fons qui, actuant de manera simultània o consecutiva, descomponen els constituents de la

matèria orgànica, hidrats de carboni, proteïnes i lípids, establint relacions de sinèrgia en alguns

casos i de competència pel substrat en d’altres. Així mateix, la fase de descomposició es divideix

en tres etapes:

1. Etapa mesòfila: En aquesta etapa inicial, microorganismes mesòfils (que treballen a

temperatures de 40 ºC) inicien la descomposició dels compostos fàcilment degradables,

provocant un increment de la temperatura i un lleuger descens del pH a causa de la formació

d’àcids orgànics.

2. Etapa termòfila: En aquesta segona i consecutiva etapa apareixen els microorganismes

termòfils, superant-se els 40 ºC. Les substàncies fàcilment degradables, proteïnes, sucres i

lípids, són consumides i la majoria de patògens eliminats. EL pH s’alcalinitza, degut al

consum dels àcids orgànica i l’augment de la concentració d’amoni per descomposició de

proteïnes. A mesura que la concentració relativa de compostos orgànics resistents


8

augmenta, la velocitat de descomposició i el consum d’oxigen decreixen. Tanmateix, en

aquesta etapa, temperatures superiors als 60 ºC poden provocar la inactivació de fongs i la

descomposició té lloc pels actinomicets i bacteris formadors d’espores.

3. Etapa final: Darrera etapa de la fase de descomposició, en la qual la temperatura comença

a disminuir, els fongs termofílics tornen a actuar, i compostos com la cel·lulosa i

l’hemicel·lulosa inicien la seva descomposició. Dins d’aquesta etapa s’hi distingeixen 2 fases,

una de refredament i una altre d’estabilització.

La Figura 1-7 mostra l’evolució del procés de compostatge utilitzant coma indicador la

temperatura.

Figura 1-7: Evolució del procés de compostatge. Font: Ceferino, 2015.

Existeixen diversos paràmetres que influeixen al procés de compostatge. Estudis recents, per

exemple, demostren la importància de la presència d’impropis, paràmetre important ja que té

un efecte directe de la degradació de la matèria orgànica. Altres paràmetres que afecten el

procés són:

1.2.1.1 CONDICIONS FÍSIQUES. RELACIÓ INVERSA ENTRE LA HUMITAT I LA POROSITAT

Les condicions físiques determinen la humitat admesa pel compost. Un compost poc porós i

d’alta densitat, l’alt contingut en aigua bloqueja els espais disponibles i el procés de compostatge

esdevé anaeròbic. Per aquesta raó, la humitat màxima permesa per iniciar el compostatge

dependrà de les seves característiques físiques. D’aquesta manera, materials fibrosos o residus

forestals gruixuts la humitat màxima permesa és del 75-90 %, mentre que per material vegetal

fresc oscil·la al voltant del 50-60%. Un excés d’aigua pot comportar un mal procés de

compostatge en medi anaeròbic, on els àcids grassos es degraden molt lentament i es poden

donar caigudes del pH per sota de 5. Contràriament, si la humitat és massa baixa disminueix

l’activitat dels microorganismes i el procés s’alenteix. En aquest sentit, apareix un concepte

important: el FAS (Free air space), això és la fracció del volum ocupada per aire. Aquesta fracció

de volum ocupat per aire té una relació inversament proporcional amb el contingut d’aigua. Així

doncs, cal buscar l’equilibri entre aquests dos elements facilitant l’existència de porus de

diferents grandàries a través del material aportat, la seva granulometria i les seves

característiques físiques (Soliva, 2001). En aquests sentit, cal esmentar que percentatges

d’humitat per sota del 40% l’activitat biològica comença a disminuir (Haug, 1993) i el procés

s’alenteix fins a aturar-se quasi per complet per sota del 20%.


9

1.2.1.2 RELACIÓ C/N EN EL COMPOSTATGE

Dos dels elements clau en els éssers vius pel seu desenvolupament són el carboni i el nitrogen,

necessaris en quantitats remarcables. El primer, és utilitzat pels microorganismes per obtenir

energia necessària per a la síntesi cel·lular; el segon, és necessari per a la síntesi de proteïnes.

D’aquesta manera, cal assegurar la presència d’aquests dos elements en equilibri, el que

s’anomena relació carboni – nitrogen (relació C/N).

La relació òptima C/N del procés estaria entre 25:1 i 35:1, essent la primera la més favorable per

a minimitzar la generació de gasos contaminants (Amlinger et al, 2008). A l’inici del compostatge,

la relació C/N recomanable és de 30:1 a 35:1 (Haug, 1993). Per C/N superiors s’alenteix molt el

procés (falta aliment pels microorganismes). Per contra, nivells per sota d’una relació 20:1

signifiquen un excés de nitrogen i la conseqüent pèrdua en forma d’amoníac (NH3), al

volatilitzar-se quan s’aconsegueixen altes temperatures i valors de pH superiors a 7,5 (Sánchez-

Monedero et al, 2001).

1.2.1.3 TEMPERATURA

L’augment de l’activitat biològica genera calor, que és retingut i provoca un augment de la

temperatura. Per tant, és resultat i determinant de l’activitat de compostatge (Soliva, 2001). La

figura 8 mostra l’evolució de la temperatura en les diferents etapes del procés de compostatge.

A l’inici del procés, el compost està a temperatures properes a les ambientals, que es van

incrementant a mesura que augmenta l’activitat biològica si els nivells d’oxigen es mantenen

alts, al voltant del 10-14% (Soliva, 2001). Es pot considerar que la major densitat microbiana

s’assoleix entre 35 i 40 ºC, la màxima biodegradabilitat així com la més favorable per reduir

emissions gasoses entre 40 i 45 ºC (Amlinger et al, 2008), la higienització a partir dels 55 ºC

(Soliva, 2001) i a temperatures per sobre els 65 ºC s’inhibeix la descomposició.

1.2.1.4 PH

Aquest paràmetre és especialment important a l’inici del procés, ja que valors extrems són

perjudicials per diferents organismes que intervenen en el compostatge, on el seu òptim es

situaria en valors propers a 7. La variació del pH al llarg del procés de compostatge pot ser un

indicatiu dels processos que tenen lloc. A l’inici, el pH és àcid, degut a la formació d’àcids grassos,

però en fases més posteriors el pH tendeix a ser lleugerament bàsic. La Figura 1-8 mostra

l’evolució del pH en les diferents etapes del procés de compostatge.


10

Figura 1-8: Evolució de la temperatura i pH durant el procés de compostatge. Font: Procés de compostatge: caracterització de

mostres (Huerta et al, 2010).

1.2.1.5 AIREACIÓ

L’aeració és un dels paràmetres fonamentals en processos aeròbics. Els organismes

consumeixen oxigen durant la degradació del material que cal que sigui reposat a través de

l’aeració que pot ser passiva o forçada:

- Aeració passiva: Ventilació natural per a la convecció de les diferents temperatures, que

es coneix amb el nom d’ ”efecte xemeneia”. Una correcta barreja del material atorga

porositat i una estructura que afavoreix l’intercanvi de gasos per fenòmens físics:

difusió, evaporació, etc. (Soliva, 2001).

- Aeració forçada: Independentment de l’aeració passiva, es pot assegurar la bona aeració

per volteig mecànic, injecció o succió d’aire.

L’aeració està estretament lligat a paràmetres com la humitat i la temperatura. Afavoreix la

regulació de la humitat per evaporació però col·labora en el manteniment de la temperatura

adequada. En aquesta línia, el volteig té beneficis importants: homogeneïtza el material,

redistribueix microorganismes, la humitat i els nutrients, i alhora redueix la grandària de les

partícules i exposa noves superfícies a l’atac microbià (Soliva, 2001).

Per altra banda, cal tenir en compte que un excés de volteig pot afavorir el refredament de la

pila, però també la pèrdua d’humitat i les emissions de nitrogen en forma d’amoníac (Barrena,

2006).

1.2.2 Particularitats del compostatge industrial

Degut a la gran generació de residus orgànics i de l’escassetat d’espai, obliguen a realitzar el

compostatge en plantes industrials. Els sistemes de compostatge utilitzats en les plantes varien

segons la tecnologia utilitzada. A grans trets, i dins els processos aeròbics, podem definir dos

sistemes de compostatge diferents: sistemes no intensius (oberts o de piles) i sistemes intensius

(tancats o forçats).


11

Els sistemes no intensius treballen amb piles obertes que es voltegen regularment per tal

d’airejar la barreja i proporcionar-li una concentració adequada d’oxigen. Se’n controlen les

condicions ambientals per tal de mantenir els valors adequats d’humitat, temperatura i oxigen.

D’altra banda, els sistemes intensius poden treballar dins d’una nau o utilitzar reactors (túnels,

contenidors, boxes, digestors, etc.). Els sistemes intensius, tot i ser més cars que els no intensius

tenen l’avantatge que el procés és totalment controlable i, per tant, permet minimitzar la

generació de males olors, precisen menys superfície i optimitzen l’espai ja que escurcen el temps

de compostatge, essent més idonis en zones altament urbanitzades.

Un altre classificació del compostatge segons el seu nivell d’aïllament de l’exterior i el control

d’emissions, és en sistemes oberts, semioberts i tancats:

- Sistemes oberts: Els processos es realitzen completament a l’aire lliure (tot i que és

freqüent trobar instal·lacions cobertes, especialment en zones d’alta pluviometria).

- Sistemes semioberts: Es duen a terme a naus tancades de disposen algun sistema de

succió i enviament de dels gasos a un tractament de depuració, generalment mitjançant

un biofiltre.

- Sistemes tancats: Es realitzen en instal·lacions totalment hermètics, i són sotmesos a exhaustius controls de paràmetres y conducció de tots els gasos.

Finalment, una darrera classificació és segons si la massa a compostar sigui remoguda per algun

aparell que homogeneïtzi el material, permetent que les capes exteriors de la massa passin a

l’interior i viceversa. En funció d’aquest procediment, es classifiquen en:

- Sistemes estàtics: On un cop constituïda la pila no es moguda fins al final del procés, o

fins que acabi el seu temps de permanència en una determinada zona de la instal·lació.

- Sistemes dinàmics: On es realitzen voltejos o moviments del material.


12

1.3 Emissions gasoses durant el compostatge

Durant el procés de compostatge es produeixen emissió de gasos. L’emissió més significativa és

la de CO2, tot i que es considera producte de la respiració biològica i, per tant, no es contempla

com a contaminant segons l’IPCC (2017). Al procés s’han detectat multitud d’olors, com mostra

la Taula 1-3.

Taula 1-3: Components identificats o implicats en les olors d’una planta de compostatge Font: Williams, T.O., Miller,

F.C. 1993. PM: pes molecular, PE: punt d’ebullició, ADL: Panell d’experts de Arthur D. Little Study

A banda de les males olors (substàncies orgàniques com els compostos orgànics volàtils – COVs),

molestes a nivell social, es generen altres compostos, com l’amoníac (NH3) i el sulfur d’hidrogen,

que poden ser perjudicials per al compostatge, o el metà i l’òxid nitrós, gasos d’efecte

hivernacle. Les instal·lacions industrials però, compten amb sistemes de control per tal d’evitar

i reduir emissions (biofiltres, adsorció, combustió, etc.).

L’ús de biofiltres biològicament actius és un dels mètodes més eficaços i econòmics en

l’eliminació de l’olor però han de sotmetre’s a un manteniment adequat, particularment a escala

industrial (Chica et al, 2014). Els biofiltres són sistemes que permeten filtrar l’aire esgotat de les

instal·lacions abans de ser alliberat a l’atmosfera. Interessa una elevada superfície de contacte

que serveixi de suport per als microorganismes per tal que els olors quedin retinguts per

sistemes d’absorció o adsorció i es produeixi l’oxidació biològica dels mateixos. Els materials de

que estan fets solen ser de compost fet o de restes vegetals triturades.

La biofiltració consisteix en fer passar un gas contaminat a través de biomassa activa de

microorganismes que degraden els compostos. Bàsicament el principi es basa en la


13

biodegradació, tot i que també hi intervenen l’absorció i l’adsorció. La Figura 1-9 mostra

l’esquema d’un biofiltre.

Figura 1-9: Esquema de funcionament d’un biofiltre.

Un cas concret són els biofiltres percoladors. La Figura 1-10 mostra un esquema d’un biofiltre

percolador; aquests biofiltres mantenen un flux continu d’un líquid, normalment a

contracorrent del flux d’aire a depurar, i que tenen com a objectiu absorbir el contaminant i

recircular els nutrients necessaris pels microorganismes, que es troben fixats sobre un suport

sòlid.

Figura 1-10: Esquema del funcionament i diferents parts d’un biofiltre percolador.


14

Un dels avantatges de l’ús d’aquests biofiltres és la quantitat de compostos que poden eliminar.

La Taula 1-4 mostra les molècules que poden eliminar els biofiltres.

Taula 1-4: Capacitat dels biofiltres per eliminar diferents molècules.

Component Quantitat màxima eliminada

Formiat de metil 35.0 g/kg medi sec/dia

Sulfur d'hidrogen 5.0 g S/kg torba seca/dia

Acetat de butil 2.41 g/kg torba seca/dia

Butanol 2.41 g/kg torba seca/dia

N-butanol 2.40 g/kg de compost sec/dia

Acetat d'etil 2.03 g/kg torba seca/dia

Toluè 1.58 g/kg torba seca/dia

Metanol 1.35 g/kg medi sec/dia

Metanotiol (Metil mercaptans)

0.90 g S/kg torba seca/dia

Disulfur de metil 0.68 g S/kg torba seca/dia

Sulfur de metil 0.38 g S/kg torba seca/dia

Amoníac 0.16 g N/kg torba seca/dia

La Figura 1-11 mostra el tractament d’un gas carregat per eliminar-hi olors (procedent d’un

sistema tancat o de l’aire d’aspiració de les piles) amb la presència d’un humificador, que

subministra humitat al gas. Al incorporar humitat al gas es recupera el nitrogen en forma de sal

amoniacal, tal i com mostra el petit gràfic inferior dret: al disminuir el pH l’amoníac passa a

forma amoniacal.

Figura 1-11: Esquema de tractament d’un gas amb humidificador: recuperació del nitrogen en forma amoniacal.

La bibliografia científica sobre les emissions de gasos derivades del compostatge és escassa i la

majoria dels estudis recents fan referència a experiments en laboratori, sobre sistemes de

tractaments a gran escala o bé recullen aquestes emissions com a part de l’estudi d’Anàlisi de

Cicle de Vida (ACV) del global d’un procés. La taula 1-5 mostra les emissions de diferents gasos

segons diferents autors.

SISTEMA DE DISTRIBUCIÓ D’AIRE

GAS NET

HUMIDIFICADOR

(corrent àcid)

Recuperació del nitrogen en forma de sal amoniacal

ENTRADA DE GAS CARREGAT

Procedent de la nau o túnel (sistema tancat) o de l’aire d’aspiració

de piles

Biofiltre


15

Taula 1-5: Emissions en kg/tn FORM de diferents gasos segons diferents autors. Font: elaboració pròpia a partir de diferents

autors.

Valors (kg/tn FORM)

Referència

CH4

0,03-8 Beck-Friis (2001)

0,788-2,185 Amlinger (2008)

0,4-4,2 Colón (2010)

0,158 Andersen (2010)

N2O

0,192-0,454 Amlinger (2008)

0,676 Colón (2010)

0,30-0,55 Andersen (2010)

NH3

0,17 Pagans (2006)

0,03-8,65 Cadena (2009)

2,12 Beck-Friis (2001)

0,474-0,972 Amlinger (2008)

0,82-1,10 Colón (2010)

Una de les emissions més freqüents són els compostos orgànics volàtils, que generen males

olors. En aquest sentit, diversos estudis demostren que existeix una correlació entre la olor i la

activitat microbiològica, podent-se utilitzar la mesura d’emissió d’olor com a variables indicativa

de la estabilitat del compost, i que és també una variable adequada pel seguiment del procés de

compostatge i confirma la importància de dur a terme aquesta etapa, en sistemes tancats (Chica

et al, 2014). Altres estudis confirmen l’estreta relació entre l’olor i les variables tradicionals com

la relació C/N i variables respiromètriques VECO (velocitat especifica de consum d’oxigen) i

CAO20 (CAO20 (Consum acumulat d’oxigen a les 20 hores), i que l’olfatometria dinàmica és

factible, fàcil i adequada pel seguiment del procés de compostatge (Gutiérrez et al, 2014).

1.4 Utilització de membranes per a compostatge

El present projecte es centra en dues tècniques concretes anomenades a l’anterior punt:

compostatge en pila oberta i dinàmic (piles) i compostatge en pila coberta i estàtica (lona

semipermeable).

Aquest últim sistema consisteix en una pila estàtica coberta per una lona de material

semipermeable i ventilada, en funció de la demanda d’oxigen, per sobrepressió a través d’uns

tubs enterrats en el sòl. L’estructura de porus de la membrana es permeable al vapor d’aigua,

però no ho és a l’aigua en estat líquid, per la qual cosa el material pot alliberar humitat exterior

però no sofreix les condicions meteorològiques de la zona. Pel que fa al pas de gasos, en general

es permeable als components majoritaris de l’aire, però posseeix una certa capacitat de retenció

de l’amoni, tant per la mida del porus com per a la pel·lícula d’aigua condensada a la superfície

interior de la membrana, on queden retingudes les substàncies gasoses solubles. D’aquesta

manera, una altra avantatge és la reducció de les afectacions mediambientals per olors. Aquest

sistema també posseeix una monitorització de la temperatura, tot i que el control del


16

funcionament del ventilador només s’activa en funció de les necessitats d’oxigen (i no de la

temperatura) el que provoca que la massa pugui assolir valors de temperatura elevats (superiors

a 70 ºC) durant períodes llargs de temps. Cal recordar que aquestes temperatures limiten en

gran mesura la comunitat microbiana i produeixen una gran reducció en el número d’espècies

que mantenen una activitat en el procés de compostatge, amb clar predomini de les espècies

termòfiles.

En aquest sentit, s’ha observat que les membranes permeables capturen i recullen amoníac i

permeten el pas de CO2 (Sánchez et al, 2014).

Les lones que s’utilitzen per al compostatge dels sistemes semioberts i estàtics poden estar

formades per diferents materials. Una de les composicions més comunes a nivell industrial són

les que estan compostes per tres capes: un teixit interior i un teixit exterior de PES HT Taslan

(lones de polièster de filaments d’alta tenacitat amb fibra Taslan, formada per poliamida), i una

membrana transpirable i impermeable a l’interior. Aquest teixit afavoreix el procés de

fermentació dels materials a descompondre. Altres característiques que tenen aquestes

membranes és la seves propietats bactericides (evitant la formació de colònies de fongs i

bactèries), són membranes retardants a la flama (evitant qualsevol propagació de la flama en

cas que es produeixi una combustió no desitjada), i que posseeixen alta resistència a la tracció i

l’esquinçament (resisteix forces internes de sobrepressió i esquinçament). La composició dels

filaments HES d’alta tenacitat Taslan es aconsegueixen càmeres d’aire entre les fibres facilitant

la retenció de mals olors, ja que les partícules queden retingudes i depositades en aquestes

càmeres d’aire. D’altra banda, tenen una alta permeabilitat a l’aire i al vapor d’aigua

(subministrament d’oxigen a l’interior del material uniforme i ràpid assecatge).

Actualment, hi ha un ampli ventall de membranes disponibles al mercat. L’extensa recerca i les

noves tecnologies han permès un avenç important en els materials i propietats d’aquestes

membranes, que han millorat substancialment en els darrers anys. A termes generals, podem

distingir entre les X i les Y. Darreres recerques demostren que existeix una major eficiència en la

conservació de gasos a les membranes Y (Shubert et al, 2015), mentre que les membranes X

desenvolupen més el creixement microbià en climes mediterranis.

Paral·lelament, i en relació les diferents estratègies de maneig de residus orgànics, s’ha observat

que millorar l’estructura de la pila per adició i substitució d’agents estructurants redueix

significativament les emissions de N2O i CH4, tot i que augmenta les pèrdues de volatilització de

NH3. Respecte al compostatge, els sistemes de volteig presenten potencial per reduir els gasos

d’efecte hivernacle (GEIs) respecte als altres sistemes (Pardo et al, 2014).


17

2 OBJECTIUS

El present treball pretén estudiar els efectes sobre el compostatge comparant dos processos

diferents: El procés amb pila estàtica coberta amb membrana transpirable i aireació forçada

respecte el procés habitual amb pila voltejada. Els objectius d’aquest estudi han estat els

següents:

1. Objectiu general: Comparar els efectes sobre degradació del material de procés degut a

sistema d’aportació d’aire, bé mitjançant voltejos o bé a través de l’aportació d’aire per

impulsió amb pila coberta.

2. Objectius específics:

- Caracteritzar els materials de procés: barreja, final de descomposició, final de

maduració, compost i rebuig de refí.

- Comparar l’eficàcia dels dos processos en base als paràmetres analitzats.

- Comparar la generació d’olors dels dos processos.


18

3 METODOLOGIA

3.1 Planta de compostatge de Torrelles de Llobregat

El present estudi s’ha desenvolupat a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat, planta

autoritzada per a la valorització de residus no perillosos (operacions autoritzades: V83

Compostatge) i amb codi de gestor E-1283.11. La planta esta gestionada per l’empresa

Metrocompost, amb una capacitat de tractament de 3000 t/any i fundada el 1997. Es troba al

municipi de Torrelles de Llobregat, amb coordenades UTM (ETRS89) X: 416035; Y: 4580406.

Figura 3-1: Localització topogràfica a escala 1:50 de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Font: Institut Cartogràfic

i Geològic de Catalunya (ICGC).

Figura 3-2: Vista aèria de la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat. Font: Google Maps.


19

La planta de compostatge de Torrelles de Llobregat es dedica a la valorització de la fracció

orgànica de residu municipal mitjançant el compostatge. El procés de compostatge habitual es

compon d’una barreja 2:1 de FORM amb material vegetal triturat, una fase de descomposició

de 6 setmanes en pila voltejada seguida d’una fase de maduració de 8 setmanes en pila estàtica.

Durant la fase de descomposició es rega el material alhora que es fa el volteig, mentre que a la

fase de maduració no hi ha reg.

Una de les principals problemàtiques d’aquesta planta és la generació d’olors, per la qual cosa

es va plantejar la possibilitat de realitzar un prova per a realitzar la fase de descomposició amb

piles estàtiques ventilades per impulsió d’aire i cobertes amb membrana transpirable, la qual

cosa és un dels objectes d’aquest estudi.

3.2 Descripció del procés

La metodologia ha consistit en estudiar com varia el material entre l’inici de la fase de

descomposició (barreja) i el final tenint en compte les dues tipologies de procés en funció del

sistema de ventilació. Es va elaborar una barreja única de FORM/material vegetal triturat (2:1

v/v). La fracció orgànica estava composta de dos materials: fracció orgànica de residu municipal

de recollida selectiva (15,54 t) i fracció orgànica procedent de mercat de fruita i verdura (5,47

t). La mescla homogènia es va dur a terme disposant el material en un cordó i fent passar la

voltejadora quatre vegades, i la mescla es va passar per un trommel de 80 mm per retirar

impureses.

Un cop homogeneïtzada la mostra inicial, es va dividir en dues parts iguals per tal de construir

dues piles, de 11 m de longitud, 3,30 m d’ample i 1,70 m d’alt. Una d’elles es va disposar sobre

un sistema de ventilació forçada d’aire per impulsió i es va cobrir amb membrana geotèxtil (PILA

AIREJADA) i amb l’altra es va construir una pila que es gestionaria per volteig (PILA VOLTEJADA).

La Taula 3-1 presenta la descripció de les característiques de les dues piles.

Taula 3-1: Composició de les barreges de les dues piles

Pila airejada pila voltejada

formació 05/05/2014 05/05/2014

material 5,47 t Mercabarna

15,54 t FORM 2 FO:1 FV volum

5,47 t Mercabarna 15,54 t FORM

2 FO:1 FV volum

mida 11 m llarg

3,30 m ample 1,7 m alt

11 m llarg 3,30 m ample

1,7 m alt

descripció pila

molts lixiviats, fruita sencera, peles taronja, moltes

mosques. Una mica de vapor

Una mica més seca que l'altra, menys lixiviats

En la pila airejada, la membrana de geotèxtil disposava tres capes, de polièster les dos externes

i de politetrafluoroetilè (PTFE) la intermèdia, amb una respirabilitat superior a 4000g/m2/24h.

La ventilació es va realitzar mitjançant dos tubs perforats en la base de la pila alimentats per un

motor centrífug de 3kW que subministrava un cabal d’aire de 2800 m3/h. A les dues piles es va


20

controlar la temperatura: a la pila voltejada mitjançant lectura manual i el la pila airejada a través

d’una sonda inserida i monitoritzada amb lectures periòdiques.

Figura 3-3: Imatge de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles de Llobregat.

Figura 3-4: Imatge de la pila airejada amb la membrana geotèxtil. Font: elaboració pròpia.

Posteriorment, el material va continuar el procés habitual en la planta de compostatge durant

la fase de maduració però mantenint dues piles separades entre sí i de la resta de material.

3.3 Caracterització de les mostres

Cadascuna de les dues piles es va mostrejar a l’inici de la barreja, al final de l’etapa de

descomposició i al final de l’etapa de maduració, i es va prendre mostra del compost i del rebuig

d’afí. En total es van obtenir 20 mostres (10 mostres de cada etapa per tipus de procés). La presa

de mostres i la caracterització general s’ha dut a terme d’acord amb Huerta et al (2010). Un cop


21

al laboratori, les mostres ven ser homogeneïtzades i separades en dues parts per realitzar les

determinacions sobre mostra seca i mostra humida.

Per tal d’avaluar les característiques es van prendre mostres inicials de les barreges i del material

de sortida de descomposició i de maduració de les dues línies, així com del compost i del rebuig

d’afí. Els paràmetres determinats en cada una de les mostres estan recollits en la Taula 3-2, i

tenen per objectiu reflectir l’efecte del maneig del material.

Taula 3-2: Determinacions segons el tipus de mostra

barreja final

descomposició final maduració compost rebuig afí

densitat aparent x x x x x

Impropis x x x x

Granulometria x

Humitat x x x x x

pH, CE x x x x

N-NH4+ x x x x

MOT x x x x x

N org x x x x x

C/N x x x x

grau estabilitat x x x x

test autoescalfament x

Figura 3-5: Presa de mostres de la pila voltejada a la planta de compostatge de Torrelles del Llobregat.

A la instal·lació es varen realitzar les determinacions de densitat aparent. La Taula 3-3 recull les

metodologies realitzades per caracteritzar els materials. Cada determinació es va realitzar com

a mínim per duplicat.


22

Taula 3-3: Mètodes per a la caracterització de mostres

paràmetre medi metodologia

Densitat aparent (Dap)

mostra humida Relació massa respecte un volum conegut (Huerta-Pujol et al, 2010)

Humitat (%H) - Matèria seca (%MS)

mostra humida Gravimetria indirecta. Assecatge en estufa a 105 ºC fins a pes constant

Granulometria mostra humida Distribució de la mida de partícula. Fraccions: <2mm, 2-5mm, 5-10mm, 10-25mm, 25-40mm, >40mm

pH mostra humida pHmetria sobre extracte aquós 1:5 p:v

Conductivitat elèctrica (CE)

mostra humida Conductometria sobre extracte aquós 1:5 p:v

Nitrogen amoniacal (N-NH4

+) mostra humida

Potenciometria sobre extracte aquós 1:5 p:v i quantificació amb elèctrode selectiu d'amoníac

Matèria orgànica total (MOT)

mostra seca i triturada

Gravimetria indirecta. Calcinació a 560 ºC durant 3 h

N orgànic (Norg) mostra seca i

triturada Digestió Kjeldahl i quantificació amb elèctrode selectiu d'amoníac.

Grau d’estabilitat (GE)

mostra seca i triturada

Doble hidròlisis àcida i gravimetria per calcinació (López et al, 2010)

Test d’autoescalfament (TA)

Mostra humida Determinació de l’increment màxim de temperatura d’una mostra (López, 2010)

En la presa de mostres, la dificultat de mostreig degut a les condicions difícils de maneig i tipus

de procés de compostatge, van fer que aquestes mostres presentessin alguna diferència en

homogeneïtat.

3.3.1 Granulometria

La granulometria mesura la distribució de les partícules del compost dins uns rangs establerts

de tamisos. La distribució s’expressa com el percentatge de material retingut per cadascun dels

tamisos. El procediment es va dur a terme segons el llibre “Procés de compostatge:

caracterització de mostres” de la Diputació de Barcelona.

La determinació de la granulometria va consistir en pesar 200 g de mostra humida amb una

precisió de 0,01 g i introduint-los a la part superior d’una columna de tamisos. Aquesta columna

es fa vibrar de manera intermitent durant 5 minuts. Un cop passat aquests 5 minuts es recull i

es pesa el contingut de cada tamís, amb la precisió abans esmentada. Aquesta determinació es

fa per triplicat per cada una de les mostres.

Els càlculs del percentatge de mostra es determinen segons la fórmula:

! ="#$ &# '($)*+ '#$ ,+*-#.. / − )+*+ ,+*-#.. /

200 , &# '($)*+ . 100

Essent Fx el percentatge de mostra que ha quedat en el tamís X.


23

3.3.2 Impureses sobre la mostra seca

Es consideren impureses tots aquells materials no compostables que arriben al final del procés

de compostatge. Aquesta determinació es realitza, en primer lloc, per preservar els equips de

trituració i evitar que puguin ser malmesos. En segon lloc, l’actual legislació espanyola (Orden

AAA/2564/2015 de modificació del RD506/2013) especifica el contingut d’impureses,

considerant acceptable un valor inferior al 1,5 % en massa de les impureses (plàstic, metall i

vidre) superiors a 2 mm, així com un contingut en pedres i graves superiors a 5 mm inferior al 2

%.

La determinació de les impureses es va fer seguint el mètode del llibre “Procés de compostatge:

caracterització de mostres”, tal i com es va fer per a la granulometria. Després d’assecar la

mostra es reuneixen les tres repeticions i es selecciona una submostra representativa. Es col·loca

la submostra sobre una superfície llisa i amb unes pinces es van separant els impropis se es

troben, classificant-los en les categories de plàstic film, plàstic dur, paper, vidre, tèxtil, metalls,

pedres i altres. Una vegada la mostra estigui neta es pesa cada recipient per separat i a partir

d’aquest pes i el pes total de la submostra es coneix el percentatge d’impropis.

3.3.3 Altres determinacions realitzades per empreses col·laboradores del

conveni

La determinació de les olors generades i del contingut en àcids húmics i fúlvics es va realitzar

per dues empreses col·laboradores de l’estudi i els resultats s’han incorporat a l’apartat

corresponent per tal de millorar l’avaluació de l’experiència.

3.3.3.1 DETERMINACIÓ DE LES OLORS

La metodologia va consistir en una Olfactometria dinàmica segons Norma UNE-EN 13725:2004,

que es considera el mètode idoni per a la determinació de les olors. L’aparell utilitzat rep el nom

d’olfatòmetre i la part principal es un dilutor de gasos que subministra mescles de l’atmosfera a

determinar i de gas neutre en una gamma de proporcions, i que es mesura en unitats d’olor

europea (UOE). En la present determinació es van mesurar a l’inici de la mescla i al final de

descomposició, amb aireació (2 de 20 min – 2 de 60 min) i sense aireació (18 de 20 min – 58 de

60 min).

3.3.3.2 CONTINGUT EN ÀCIDS HÚMICS I FÚLVICS

La determinació d’àcids húmics i fúlvics es va realitzar per a través de d’una titulació volumètrica

per a la determinació de l’extracte húmic total i dels àcids húmics, mentre que els àcids fúlvics

es calculen per la diferència dels dos anteriors.

3.3.3.3 SEGUIMENT DE LA TEMPERATURA

L’evolució de la temperatura la va realitzar l’empresa explotadora de la instal·lació. El

procediment va consistir en mesures periòdiques de la temperatura en diversos punts de les

piles mitjançant una sonda termopar introduïda al voltant d’un metre a l’interior de la pila.


24

4 RESULTATS I DISCUSIÓ

En aquest apartat es mostren els resultats del conjunt de determinacions segons el tipus de

mostra i etapa. Segons l’avaluació de les característiques de les diferents mostres, explicada a

Materials i Mètodes i que es sintetitza a les taules 3.2 i 3.3, els resultats es mostren en els

següents apartats: caracterització física i química, densitat aparent, contingut en impropis i

impureses, fase de descomposició, fase de maduració, compost i rebuig d’afí i test

d’autoescalfament.

4.1 Caracterització dels materials

4.1.1 Barreja inicial

Donat que les dues barreges inicials corresponen a un mateix material, presenten unes

característiques físiques i químiques molt similars, com és d’esperar (Taula 4-1). El contingut en

humitat està dins els intervals aconsellats per a iniciar procés de compostatge, en valors del 60

% (Haug, 1993), el que afavoreix l’activitat microbiològica sense comprometre la difusió d’aire a

través de la pila per excés d’humitat. El pH tendeix a ser una mica àcid, com és propi del material

i la conductivitat baixa, pròpia també de la fracció orgànica i de les restes vegetals triturades

incorporades a la barreja. El nitrogen amoniacal és lleugerament elevat, el que pot indicar una

certa transformació prèvia de la fracció orgànica deguda al transport i a les condicions de la

recollida (especialment l’estada en els contenidors de carrer); aquesta idea es veuria

corroborada pel fet del pH àcid, que estaria indicant que ja s’ha començant a produir la

transformació biològica del materials. El contingut en matèria orgànica és força elevat i el

nitrogen orgànic es presenta en valors adequats. Ambdues línies, airejada i voltejada, parteixen

d’un valor de relació C/N baix, ja que és inferior a l’interval <25-30 % recomanat per a la nutrició

dels microorganismes i per afavorir la conservació del nitrogen. El valor del grau d’estabilitat

(GE) es pot considerar alt per a un material inicial de FORM, tot i que aquests valors són

conseqüència a la presència de material llenyós procedent de la poda coma material

complementari a la barreja, que atorga una major estabilitat química al conjunt.


25

Taula 4-1: Caracterització física i química de les mostres de barreja

paràmetre / fase

barreja

pila airejada pila

voltejada

% H 68,46 61,06

pH 5,04 5,32

CE (dS/m) 4,06 4,18

ppm N-NH4+ 719 722

% MOT sms 80,62 78,21

% MM sms 19,38 21,79

% N org sms 1,77 1,95

relació C/N 23 20

% MOR sms 25,36 24,62

% MOD sms 55,27 53,59

% GE 31,45 31,48

Atenent els resultats, es pot observar que no hi ha grans diferències entre les dues piles, la qual

cosa és favorable per a l’estudi de l’experiència plantejada ja que garanteix que totes dues

parteixen de condicions similars.

4.1.2 Fase de descomposició

Els resultats de les mostres en la fase de descomposició indicaven una correcta transformació

del material, si bé presentaven algunes diferències entre tractaments (Taula 4-2). En primer lloc,

cal observar que la mostra de la pila voltejada va presentava una textura més fina segons es va

valorar visualment, possiblement a causa dels voltejos, que contribueix de degradar físicament

la partícula. Per la seva part, de la mostra airejada cal destacar que en la valoració sensorial es

va detectar un lleuger olor terra de sotabosc i a amoníac, amb una presència elevada

d’actinobacteris, tal i com es va observar a la capa blanca a la superfície de les piles.


26

Taula 4-2: Caracterització física i química de les mostres de final de descomposició

paràmetre / fase

final descomposició

pila airejada pila voltejada

% H 34,98 30,05

pH 7,66 8,20

CE (dS/m) 5,56 6,12

ppm N-NH4+ 337 400

% MOT sms 68,01 69,27

% MM sms 31,99 30,73

% N org sms 2,05 2,03

relació C/N 17 17

% MOR sms 27,26 25,93

% MOD sms 40,75 43,35

% GE 40,08 37,43

% EHT sms(1) 18,2 14,4

% AH sms(1) 8,9 6,8

% AF sms(1) 9,3 7,6

(1) Dades elaborades per EUROFINS. EHT: extracte húmic total; AH: àcids húmics; AF: àcids fúlvics

El contingut en humitat presenta valors força baixos, el que pot indicar una descomposició

deficient degut a manca d’activitat microbiològica per manca d’aigua, perdent el valor inicial

que presentava la barreja; no obstant, la pila airejada sembla mantenir un valor lleugerament

més elevat que la voltejada. Això comporta que la pila airejada i coberta presenta un estalvi

d’aigua i mantenint, a la vegada, una humitat superior. En aquests sentit, la pila airejada no ha

rebut aportacions d’aigua de reg, mentre que la voltejada sí. A més, però, els voltejos en aquesta

última afavoreixen les pèrdues d’aigua per evaporació. Respecte la barreja inicial, el contingut

en humitat ha disminuït força (de valors del 60 % al 30 %). El pH ja es situa en valors bàsics,

conseqüent amb l’evolució del procés i resulta una mica més bàsic en la pila voltejada, el que

pot ser degut a que a la pila airejada les condicions d’estar sota coberta i amb una major humitat,

puguin contribuir a una menor basicitat. El valor del pH ha augmentat en les dues línies respecte

la barreja inicial. La conductivitat elèctrica ja és elevada en els dos casos, encara que una mica

més baixa en la pila airejada, que pot estar relacionat amb una menor evaporació i per tant

major humitat del material que contribueix a tenir les sals més diluïdes. No obstant, es produeix

un augment de la CE respecte la barreja inicial, que és esperat degut a la mineralització del

material i a la reducció de la humitat. El contingut en nitrogen amoniacal és baix en els dos casos,

i cal destacar que és més baix que el determinat a la barreja inicial; això potser degut a una bona

incorporació del nitrogen en el material complementari (les restes vegetals triturades) en forma

de nitrogen orgànic, però també a la pèrdua de nitrogen en forma d’amoníac degut a l’elevada

temperatura que es genera durant la fase de descomposició degut a la degradació de la matèria

orgànica, el que estaria d’acord amb els valors baixos de nitrogen amoniacal a la mostra.

L’evolució del nitrogen orgànic en aquesta fase comporta una pèrdua del 30 % en la pila

ventilada i del 26 % en la voltejada, si bé el valor de nitrogen orgànic en percentatge resulta

lleugerament superior al de la barreja.


27

Pel que fa a la matèria orgànica total (MOT), presenta valors encara elevats per tractar-se d’una

fase de final de procés. No obstant, aquesta disminueix de manera important en les dues línies

respecte la barreja inicial i assoleix valors similars al final de la descomposició. El contingut de

nitrogen orgànic és elevat i molt semblant en els dos casos, però d’acord amb el tipus de

material. Això fa disminuir la relació C/N, d’igual valor, de valors iguals.

Si analitzem els paràmetres d’estabilitat mostren com la pila airejada ha estabilitzat més la

matèria orgànica, amb valors superiors de grau d’estabilitat i d’humificació al final de la fase de

descomposició, cosa que podria indicar una eficiència major en la pila airejada i coberta amb

membrana respecte a la voltejada. Contràriament, si analitzem les pèrdues de matèria orgànica,

aquestes resulten més elevades en la pila voltejada (49 % respecte 37 %), especialment la MOD

(55% vers el 43%). Per realitzar el càlcul de la matèria orgànica perduda s’ha tingut en compte

el contingut en matèria mineral (considerant que és constant en tot el procés ja que no és

degradable pels microorganismes), i el fet que la matèria orgànica va disminuint per la

degradació. Així doncs, s’han equiparat els dos valors, i, de manera relativa, el contingut en

matèria mineral augmenta mentre que el de matèria orgànica disminueixi. El càlcul de la pèrdua

de matèria orgànica en la pila airejada s’ha fet segons es mostra a l’expressió del següent

exemple:

D’aquesta manera, tenim que el 68.01% de MOT sms del final de descomposició equivaldria al

41,20 %. Arribats a aquest punt, és possible restar els percentatges per calcular les pèrdues.

Aquest procediment serà el mateix per al càlcul de les pèrdues de la MOD (Taula 4-3).

Taula 4-3: Càlcul de pèrdues de matèria orgànica durant la fase de descomposició .


barreja

final descomposició

barreja final

descomposició

% MOT sms 80,62 68,01 78,21 69,27

%MM sms 19,38 31,99 21,79 30,73

% MOD sms 55,27 40,75 53,59 43,35

% MOT corregit(1) 80,62 41,2 78,21 49,12

% pèrdua MOT - 48,9 - 37,19

% MOD corregit(2) 55,27 24,69 53,59 30,74

% pèrdua MOD - 55,33 - 42,64

(1) % MOT corregit al contingut en MM de la barreja

(2) % MOD corregit al contingut en MM de la barreja

El contingut húmic al final de la fase de descomposició ha estat més elevat en el cas de la pila

ventilada, la qual cosa podria indicar que les condicions que es desenvolupen sota la membrana

transpirable pot contribuir a una millor estabilització del material, aspecte que s’aprecia també

amb el valor més elevat de grau d’estabilitat.

4.1.2.1 EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA

Pel que fa als valors de temperatura (Tª) a la fase de descomposició, aquestes van assolir valors

d’higienització en els dos sistemes: a la pila voltejada van ser superiors als 50 ºC a partir del


28

tercer dia i els 70 ºC el desè, mentre que a la pila ventilada van arribar als 50 ºC a les 60 h i es va

assolir una Tª màxima de 67 ºC als 13 dies, valor que es va fixar com a consigna del sistema per

al control de la Tª mitjançant ventilació.

4.1.2.2 GENERACIÓ D’OLORS A LA FASE DE DESCOMPOSICIÓ

La determinació de les olors generades per les piles es va realitzar amb aireació i sense aireació,

tant en les condicions inicials (mescla) i al final de descomposició. Aquesta determinació la va

efectuar una empresa privada segons la norma UNE-EN 13725:2004. La Taula 4-4 mostra els

resultats d’aquesta determinació.

Si la generació d’olors de les piles es ponderen per les fraccions horàries per tal d’obtenir un

únic valor, a la pila airejada a la barreja es van generar 10,3 UOE m-2 s-1 i al final de descomposició

1,2 UOE m-2 s-1. Així, en la pila airejada la reducció de la generació d’olors entre la barreja i el final

de la descomposició és d’un 88 % (de 10,3 a 1,2 UOE m-2 s-1) mentre que a la pila voltejada la

reducció és del 35 % (de 29,1 a 18,8 UOE m-2 s-1), per la qual cosa es pot considerar que la

utilització de la membrana ha estat efectiva per aquest objectiu. Aleksza et al (2008) van trobar

percentatges de reducció d’olors propers al 97 %.

Taula 4-4: Determinació de les olors generades amb I sense aireació, en procés inicial com a final de descomposició (UOE m-2 s-1)

paràmetre / fase

barreja final descomposició

pila airejada pila

voltejada pila

airejada pila

voltejada

Olors (UOE m-2/s) 72,4(1)

3,4(2) 29,1

15,5(3)

0,7(4) 18,8

(1) amb aireació de 2 min cada 20 min; (2) sense aireació 18 min de 20 min; (3) amb aireació de 2 min cada 60 min; (4)

sense aireació 58 min de 60 min.

4.1.3 Fase de maduració

Per a la fase de maduració les piles de descomposició es van traslladar i es van col·locar formant

dues piles de forma cònica separades, a la zona de maduració, i durant aquesta etapa no es van

regar ni voltejar cap de les dues piles. El contingut en humitat és molt baix, del 19 %, el que

augura una baixa transformació durant aquesta fase i una conductivitat elevada; també es

produeix una forta disminució de la humitat (des de valors del 30 % al 19 %) i una pujada de la

salinitat respecte al final de la descomposició, especialment palesa en la pila airejada. El nitrogen

amoniacal presenta valors baixos respecte l’habitual en el compostatge de fracció orgànica de

residu municipal, i és una mica superior en el cas de la pila airejada, que pot ser degut a una

major volatilització en el cas de la pila voltejada. El nitrogen amoniacal augmenta lleugerament

respecte el final de la maduració. Pel que fa al pH, també augmenta en les dues línies, però de

forma més continguda del que es podria esperar i molt proper als valors de final de

descomposició.


29

Taula 4-5: Caracterització física i química de les mostres de final de maduració

paràmetre / fase

final maduració


% H 19,39 19,06

pH 7,86 8,65

CE (dS/m) 7,09 6,87

ppm N-NH4+ 503 383

% MOT sms 73,62 71,76

% MM sms 26,38 28,24

% N org sms 1,58 1,57

relació C/N 23 23

% MOR sms 27,22 27,29

% MOD sms 46,4 44,47

% GE 36,97 38,08

El contingut en matèria orgànica és elevat en les dues piles i força similar entre elles, però en

tots dos casos resulten lleugerament superiors als de la fase de final de descomposició, el que

indicaria algun problema de mostreig atribuïble tant a la heterogeneïtat del material com a la

baixa degradació de matèria orgànica experimentada durant la fase de maduració. Aquesta poca

degradació pot relacionar-se amb la poca humitat d’aquesta fase, que comporta una aturada

del procés, en comparació a la degradació experimentada durant la descomposició. Aquest

increment relatiu en el contingut en matèria orgànica juntament amb una disminució del

nitrogen orgànic comporta que la relació C/N torni als valors inicials.

Vist els resultats, no es pot considerar que el material procedent de la pila airejada hagi assolit

una estabilitat diferent a la del procediment habitual a la instal·lació. Aquests resultats de les

dues línies respecte el final de la descomposició afirmarien que durant la maduració no hi ha

hagut transformació del material, degut a la baixa humitat i falta de regs, que inhibeixen

l’activitat microbiana durant la maduració. El grau d’estabilitat va ser inferior al final de la

maduració que al final de la descomposició, però pel que fa al valor de matèria orgànica resistent

es pot considerar constant.

4.2 Densitat aparent

En la determinació de la densitat aparent, cal tenir en compte que aquest valor variarà a mesura

que avanci el procés: les partícules es fan més petites degut a la degradació del material i també

són més denses perquè augmenta el contingut relatiu de matèria mineral en disminuir la matèria

orgànica (Huerta et al; 2010). En aquest sentit, la densitat aparent humida al llarg del procés de

compostatge es relaciona amb la mida de les partícules, el contingut en aigua del material i els

continguts relatius de matèria orgànica i matèria mineral. D’altra banda els voltejos ajuden a

trencar les partícules i el contingut en aigua pot simular un augment de la densitat aparent

humida, ja que quan s’afegeix, augmenta la massa, i el volum gairebé es manté. Tanmateix, un

augment de la temperatura provoca evaporació d’aigua i fa disminuir la humitat i,

conseqüentment, la densitat aparent.


30

Els resultats de l’evolució de la densitat aparent en els diferents estadis del procés es mostren

en la Taula 4-6. La densitat aparent està expressada en base humida (DAH) i en base seca (DAS).

Per aquests últims valors, s’elimina l’efecte degut al contingut d’aigua de la mostra, que pot ser

variable i condicionar el resultat.

Taula 4-6: Evolució de la densitat aparent del material segons la pila expressat sobre matèria humida i sobre matèria seca (kg/m3)

DA humida (DAH) DA seca (DAS)

Airejada % H airejada Voltejada % H voltejada Airejada Voltejada

Barreja 414 68,46 381 61,06 131 148

Final descomposició 252 34,98 340 30,05 164 238

Final maduració 166 19,39 220 19,46 134 177

Compost 248 26,31 361 27,13 183 263

Rebuig afí 145 19,46 203 19,83 117 143

Els valors més rellevants de la densitat aparent per estudiar el procés de compostatge

comprenen la barreja, el final de descomposició i el final de maduració, perquè seguidament a

aquestes etapes hi ha una segregació de materials en fer l’afí. Tan en la densitat aparent humida

com seca, els valors inicials són bastant similars en ambdós casos d’estudi, tot i que al final de la

fase de descomposició s’observa una disminució de la DAH i un augment de la DAS pels dos

casos. Pel que fa a la disminució de la DAH, aquesta és deguda a la disminució de la humitat

entre les dues primeres fases (des de barreja a final descomposició). D’altra banda, l’augment

de la DAS, en eliminar l’efecte de la disminució d’humitat, reflecteix clarament la disminució de

la mida de les partícules i l’enriquiment relatiu en matèria mineral promogudes per la

descomposició, que comporten un augment de la relació massa seca/volum. Tal i com es pot

observar, i degut a que l’acció mecànica del volteig disminueix la mida de les partícules,

ambdues densitats (DAH i DAS) són superiors a la pila voltejada al final de la descomposició.

D’altra banda, i degut a que la pila airejada no es va voltejar, l’augment de la densitat aparent

seca és degut únicament a l’activitat microbiològica.

De les dades de la Taula 4-6 es pot extreure que en les dues línies la densitat disminueix durant

la maduració, ja sigui en matèria humida com en seca. Pel que fa a la disminució de la matèria

humida podria ser degut a la disminució d’humitat des de descomposició a maduració. Però si

la disminució de matèria humida fos degut a aquest factor solament, caldria esperar un augment

de la DAS (fase maduració activa) o un manteniment (fase maduració inactiva). Contràriament,

s’observa també una disminució, la qual cosa mostra que el comportament de la DAS és anormal

i la causa podria haver sigut un mostreig deficient. Finalment, malgrat que durant la fase de

maduració no s’hagi practicat cap volteig que contribueixi a reduir la partícula, els valors que

s’obtenen en la pila voltejada al final de maduració, al compost i al rebuig d’afí, són superiors als

que presenta la pila airejada.

Per acabar, en el conjunt de les dades de la densitat aparent, la pila voltejada presenta valors

superiors a la airejada per a totes les fases i materials, fet degut a l’efecte mecànic de la

voltejadora que redueix la mida de les partícules.


31

4.3 Caracterització del compost i del rebuig d’afí

Al final del procés i de la fase de maduració, es procedeix a garbellar el material amb l’objectiu

d’unificar la mida de partícula especialment de cara a la comercialització. En aquesta instal·lació

la mida del garbell de refí és de 10 mm, de manera que les partícules més grans passen a ser

rebuig, i les més petites conformen el compost. Aquesta separació de les partícules comporta

que es puguin presentar característiques diferents en els dos materials generats associat a la

seva mida.

4.3.1 Caracterització física i química

El mostreig per determinar els resultats de final de maduració, compost i afí es va realitzar el

mateix dia. La Taula 4-7 presenta els resultats de la caracterització del compost i del rebuig de

d’afí. En primer lloc, es pot destacar que les característiques tant del compost com del rebuig

d’afí de les dues línies són molt similars, la qual cosa indica que, en aquest punt, la utilització de

la membrana, en les condicions en que s’ha produït el seguiment, no genera diferències respecte

la pila voltejada.

Taula 4-7: Caracterització física i química de les mostres de compost i de rebuig d’afí

paràmetre / fase

compost rebuig afí

pila airejada pila voltejada pila airejada pila voltejada

% H 26,31 27,13 19,46 19,83

pH 8,32 8,54 8,26 8,69

CE (dS/m) 6,41 7,48 6,06 6,46

ppm N-NH4+ 345 287 463 563

% MOT sms 69,44 65,03 81,74 80,11

% MM sms 30,56 34,97 18,26 19,89

% N org sms 1,91 1,91 1,56 1,27

relació C/N 18 17 26 32

% MOR sms 30,44 28,32 - -

% MOD sms 39,00 36,71 - -

% GE 43,83 43,55 - -

En particular, la humitat resulta molt baixa, i més en el rebuig que en el compost; això pot ser

degut a una major capacitat de captar humitat de les partícules més petites en el compost

respecte el rebuig, degut a una major relació superfície/volum. D’acord amb els valors observats

en el final de maduració, es pot considerar que es produeix una gran quantitat de rebuig ja que

el valor de la humitat és més semblant al del rebuig que al del compost. El valor de pH es troba

en el rang bàsic i també molt similar entre compost i rebuig i el final de maduració, el que vindria

a indicar que el tipus de partícula no té relació distintiva amb el paràmetre. La CE és elevada i

sembla una mica més baixa en el rebuig que en el compost en les dues piles. En aquest cas sí

que el tipus de mostra, per la mida de partícula pot afectar el paràmetre, ja que en el compost

hi ha partícules més fines i mineralitzades que poden contribuir a una major salinitat. El nitrogen

amoniacal sembla més elevat en el rebuig, però es podria destacar un major contingut en

nitrogen amoniacal en el material de pila voltejada, així com una relació C/N més elevada.


32

Pel que fa el compost de la pila airejada presenta un valor de conductivitat elèctrica

lleugerament inferior al de la pila voltejada, però valors superiors en nitrogen amoniacal i

matèria orgànica total, resistent i degradable. Els valors d’humitat, pH, nitrogen orgànic, relació

C/N i grau d’estabilitat són molt similars per les dues mostres. El contingut d’humitat resulta

força baix en totes dues mostres (falta d’humitat en la maduració). Finalment, el grau

d’estabilitat presenta valors baixos que no són suficients per a considerar les mostres de

compost com estables, ja que hauria d’arribar coma mínim al 50% (Huerta et al., 2010; López et

al., 2010).

Si s’observen les mostres de final de maduració, compost i rebuig d’afí, el valor d’humitat més

alt és per al compost, ja que està format per partícules més petites i amb més capacitat de

retenció d’humitat que la resta de mostres. Pel que fa al contingut de nitrogen amoniacal és més

baix en el compost, mentre que en el final de maduració i rebuig d’afí són semblants. El valor

més elevat de matèria orgànica en el rebuig pot indicar l’alta presència de fusta de mida gran

que no ha estat suficientment degradada. En la relació C/N es pot observar un descens des de

la barreja al compost de 23 a 18 per al procés airejat i de 20 a 17 per a la pila voltejada, però és

el rebuig d’afí el material que presenta una C/N més alta degut a l’elevada presència de restes

vegetals que no s’ha degradat durant el procés. El grau d’estabilitat del compost és més alt que

el del final de maduració.

La Figura 4-1 mostra la distribució de la mida de partícula del compost, un cop passat l’afí a 10

mm en planta. Es pot observar com el compost procedent de la pila voltejada és més fi que el

de la pila airejada, concretament les partícules inferiors a 5 mm representen el 90 % en compost

de la pila voltejada i el 78 % en el de pila airejada i només el 10% en el de pila voltejada. Aquesta

diferència cal atribuir-la principalment a l’efecte mecànic del volteig que redueix la mida de les

partícules. Els resultats de la distribució de partícula son coherents amb l’evolució de la densitat

aparent, de manera que el compost de la pila voltejada que te una mida de partícula inferior

també es el que presenta una major densitat aparent.

Figura 4-1: Distribució de la mida de partícula del compost (% smh)


33

4.3.2 Test d’autoescalfament

Un cop efectuat el test d’autoescalfament, ambdues mostres van assolir temperatures del

voltant de 35 ºC (Figura 4-1). Els resultats reflecteixen que les dues mostres de compost són

inestables (classe II) d’acord amb la classificació i que el material no ha estat prou degradat

durant el procés. Aquesta matèria orgànica que no ha estat degradada ha sigut utilitzada pels

microorganismes, cosa que ha provocat un increment de la temperatura. La marca d’activitat

microbiana de la fase de maduració degut a la baixa humitat del material, va donar lloc a que al

final del procés romangui una fracció relativament alta de matèria orgànica degradable, causant

d’aquest increment de la temperatura.

Figura 4-2: Test d’autoescalfament de mostres de compost.


34

4.3.3 Contingut en impureses

La taula 4-3 mostra els valors obtinguts del contingut en impropis i impureses de les mostres

analitzades. Els valors obtinguts d’aquests paràmetres estan molt relacionats amb el tipus de

matèries primeres i amb l’eficiència dels sistemes de separació. Tal i com es pot observar, els

valors són baixos per a tots els materials, concretament, en el cas del compost, aquest valor no

supera l’1%. Les impureses estaven formades principalment per paper tot i que legislativament

no es contempla (RD506/2013) ja que la seva quantificació és purament informativa. En

qualsevol cas, el tractament realitzat a la descomposició no afecta a la presència d’impropis en

els diferents estadis.

Taula 4-8: Contingut en impropis i impureses de les mostres analitzades (% smh).

Impropis (% smh)

barreja airejada

barreja voltejada

Fi. Desc. Airejada

Fi. Desc. Voltejada

Fi. Mad. Airejada

Fi. Mad. Voltejada

Compost airejada

Compost Voltejada

pedres 0,41 0,38 1,82 2,33 3,71 5,17 0,06 0,04

vidres nd 1,23 0,02 1,01 2,36 0,74 0,01 nd

plàstic 0,21 0,34 0,2 0,23 0,4 0,93 0,06 0,02

metall Nd(1) 0 0 0,43 0,02 0,23 nd 0,03

paper 2,08 0,76 1,56 1,21 4,46 0,58 0,35 0,2

tèxtil nd nd nd 0,8 0,17 nd nd nd

nd = No detectat

4.3.4 Compliment de la normativa (RD506/2013) del compost

El RD 506/2013, sobre productes fertilitzants i una de les seves modificacions, la Orden

AAA/2564/2015, de 27 de novembre, creen el marc d’avaluació dels productes.

Per al material tractat i els paràmetres analitzats, els productes obtinguts s’han de valorar

d’acord al grup 6, esmenes orgàniques, i subgrup 2, esmena orgànica compost. El requeriment

que marca la normativa en aquest cas és que el contingut en humitat sigui inferior al 40 %, que

la matèria orgànica en massa (és a dir, expressat sobre mostra humida) sigui superior al 35 %,

que la relació C/N sigui inferior a 20, que el 90% de les partícules passin per una malla de 25 mm

i que les impureses siguin, inferior al 2 % per a les pedres superiors a 5 mm, i inferior al 1,5 % el

contingut en vidre, metall i plàstic superior a 2 mm. Altres consideracions de la norma són el

contingut en metalls pesants o en patògens, però que en aquest treball no s’han determinat. A

la Taula 4-9 es relaciona els paràmetres del compost amb la normativa.

Taula 4-9: Relació de les mostres de compost amb el RD506/2013.

paràmetre / fase

compost Límit

pila airejada pila voltejada RD506/2013

% H 26,31 27,13 < 40 %

% MOT sms 69,44 65,03

% MOT smh 51,17 40,83 > 35 %

relació C/N 18 17 < 20


35

Respecte la mida de partícula, com es pot observar a la Figura 4-1, el contingut en partícules

superior a 25 mm resulta insignificant, de manera que es pot asseverar que compleixen amb el

requeriment que el 90 % de les partícules passa per una malla de 25 mm.

Respecte el contingut en impureses, la Taula 4-8 resumeix la determinació realitzada i es pot

comprovar que tant el compost de la pila airejada com la voltejada, no presenta impureses

superiors a 2mm.


36

5 CONCLUSIONS

Les conclusions que es deriven d’aquest projecte han sigut les següents:

- Els resultats indiquen que la utilització de membranes ha generat diferències en els materials

al llarg del procés respecte la pila voltejada. Durant la descomposició, la pila airejada i amb

membrana ha conservat millor la humitat (35% respecte 30%), ha reduït mes matèria

orgànica (55% respecte 42%), ha augmentat la humificació (18% respecte 14% d’Extracte

húmic total), i ha generat menys olors (amb un 88% de reducció respecte d’un 35% de

reducció).

- En la fase de maduració s’ha observat molt poca degradació, possiblement deguda a la baixa

humitat que no ha permès desenvolupar una activitat microbiològica adequada i ha frenat la

degradació produïda a la fase de descomposició.

- El compost obtingut amb la pila voltejada presenta una menor mida de partícula i major

densitat, degut a la degradació física a causa dels voltejos, mentre que no s’observen

diferències d’estabilitat (grau d’estabilitat i test d’auto-escalfament) i el contingut de matèria

orgànica total és semblant.


37

6 ALTRES CONSIDERACIONS

- Per poder avaluar àmpliament l’eficiència del canvi de sistema s’hauria de considerar

aspectes com el cost de la membrana i el seu manteniment, el consum d’energia pels voltejos

i regs o la reducció de quantitat de lixiviats al ser incorporats al procés. Els resultats observats

indiquen que la incorporació de la membrana promou una millor conservació de la humitat

inicial amb la conseqüent reducció del consum d’aigua de reg. D’altra banda, també s’ha de

considerar la reducció en l’emissió d’olors i d’amoníac que pot produir l’ús de la membrana,

i per tant una reducció de l’impacte ambiental.

- Perquè els resultats fossin més representatius s’hauria d’haver fet l’anàlisi estadística amb

tres rèpliques i no amb dues com s’ha fet.


38

7 BIBLIOGRAFIA

Agència de Residus de Catalunya (Junta de Residus). 1998. Guia del reciclatge dels residus

orgànics generats a les llars. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.

Agència de Residus de Catalunya. 2008. Guia per a l’elaboració de plans locals de prevenció de

residus municipals. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambienta i Habitatge.

Barcelona.

Agència de Residus de Catalunya, 2015. Balanç de les dades estadístiques de residus de l’any

2015. www20.gencat.cat/docs/arc/Home/Actualitat/2015/22-07 Presentació dades residus de

Catalunya 2015/150711 DOSSIER DADES 2010 RM RCD RI.pdf (maig 2017)

Aleksza L., Ferencz K., Csoke B., 2008. Treating solid communal waste involves stacking chopped

waste; aerating under pressure; covering waste with specific semipermeable membrane and

composting. Número(s) de patente: HU200300660-A1. Hungría.

Amlinger, F., Peyr, S., Cuhls, C. 2008. Green house gas emissions from composting and

mechanical biological treatment. Waste Management & Research 26, 47-60.

Andersen, J.K., Boldrin, A., Christensen, T.H., Scheutz, C. 2010. Greenhouse gas emissions from

composting organic household waste. Waste Management 30, 2475 – 2482.

Barrena, R. 2006. Compostaje de residuos sólidos orgànicos. Aplicación de técnicas

respirométricas en el seguimiento del proceso. Tesis doctoral. Universitat Autònoma de

Barcelona.

Beck-Friis, M. Pell, U. Sonesson, H. Jönsson and H. Kirchmann. 2010. Formation and Emission of

N2O and CH4 from Compost Heaps of Organic Household Waste. Environmental Monitoring and

Assessment. Volume 62, Number 3, 317-33

Cadena, E. 2007. Estudio de las cargas ambientales asociadas al proceso de compostaje:

desarrollo de la metodología y su aplicación al compostaje de FORM. Tesis doctoral. Universitat

Autònoma de Barcelona.

Ceferino, C. 2015. Efectes de la C/N inicial en la qualitat del compost de la fracció 38rgánica del

restaurant del Campus del Baix Llobregat i estudi dels canvis derivats del seu vermicompostatge.

Treball Final de Carrera. Universitat Politècnica de Catalunya.

Chica, A. F., Guitiérrez, M. C., Serrano, A., Martín, M. A. 2014. Seguimiento y control de las

emisiones de olor en procesos de compostaje a escala piloto. De residuo a recurso: estrategias

de gestión, tratamiento y valorización. Red Española de Compostaje.

Colón, J., Martínez-Blanco, J., Gabarrell, X., Artola, A., Sánchez, A., Rieradevall, J., Font, X. 2010.

Enviromental assessment of home composting. Resources, Conservation and Recycling 54,

893904.

Decret Legislatiu 1/2009, de 21 juliol, per el que s’aprova el text refós de la llei reguladora dels

residus.


39

Directiva 2008/98/CE del Parlament Europeu I del Consell, del 19 de novembre de 2008, sobre

els residus I per la que es deroguen determinades Directives.

Flotats, X. 2012 Apunts assignatura “Reaprofitament d’aigües regenerades”. Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Universitat Politècnica de Catalunya. Curs 2012-2013.

Guitiérrez, M. C., Gil, A., Martín, M. A., Chica, A. F. 2014. Estabilización aerobia de residuos

orgánicos: seguimiento e impacto oloroso. De residuo a recurso: estrategias de gestión,

tratamiento y valorización. Red Española de Compostaje.

Haug, R.T. 1993. The practical handbook of compost engineering. Lewis Publishers, Boca

Raton, USA. 732pp.

Huerta, O.; Soliva, M.; Martínez, F.; Valero, J.; Lopez, M. 2010. Bulk density determination as a

simple ancomplementary tool in composting process control. Bioresource Technology, 101(3):

995 - 1001.

Huerta, O., López, M., Soliva, M. 2010. Procés de compostatge: caracterització de mostres.

Col·lecció Estudis. Sèrie Medi Ambient, 2. Diputació de Barcelona. Àrea de Medi Ambient.

López, M. 2010. Determinació i avaluació de l’estabilitat i maduresa de materials orgànics i del

compost. Tesi Doctoral. Universitat Politècnica de Catalunya.

López, M., Huerta, O., Martínez, F., Soliva, M., 2010. Approaching compsot staility from Klason

ligni modified method: chemical stability degree for OM and N quality assessment. Resources,

Conservatio and Recycling, 55(2):171-181.

Llei 8/2008 de 10 juliol, de finançament de les infraestructures de gestió de residus i dels càno

ns sobre la disposició del rebuig dels residus. Generalitat de Catalunya.

Pagans, E., Barrena, R., Font, X., Sánchez, A. 2006. Ammonia emissions from composting of

different organic wastes. Dependency on process temperature. ChemospHere 62, 1534 – 1542.

Pardo, G., Moral, R., Aguilera, E., del Prado, A. 2014. Meta-análisis sobre las emisiones asociadas

a diferentes estrategias de manejo de residuos orgánicos. De residuo a recurso: estrategias de

gestión, tratamiento y valorización. Red Española de Compostaje.

Sánchez, M., Vanotti, M. B., Millner, P., Szögi, A. A. 2014. Captura de amonio procedente de

estiércol mediante membranas permeables de gases. Coastal Plain Soil, Water and Plant

Conservation Research. United States Department of Agriculture (USDA).

Sánchez-Monedero, A.; Roig, C.; Paredes, M.; 2001. Nitrogen transformation during organic waste composting by the Rutgers system and its effects on pH, EC and maturity of the composting mixtures. Bioresource technology.

Shubert, U., Hiller, H., Janoschka, T., 2015. An aqueous, polymer-based redox-flow battery using

noncorrosive, safe, and low cost materials. Nature.

Soliva, M. 2001. Compostatge i gestió de residus orgànics. Estudis i monografies nº 21. Diputació

de Barcelona. Àrea de Medi Ambient. Barcelona


40

Real Decret 506/2013, del 28 juny, sobre productes fertilitzants.

Williams, T.O., Miller, F.C. 1993. Composting facility odor control using biofilters. In: Hoitink,

H.A.J., Keener, H.M. (eds). Science and Engineering of Composting: Design, Environmental,

Microbiological and Utilization Aspects. The Ohio State University, Wooster, OH. p: 262-281.

PÀGINES WEB

Agència de Residus de Catalunya (maig 2017): http://residus.gencat.cat/ca/index.html

Institut Cartogràfic I Geològic de Catalunya (juny 2017): www.icgc.cat

Google maps (juny 2017): www.google.es/maps

Ministeri d’Agricultura I Pesca, Alimentació i Medi Ambient (maig 2017): www.mapama.gob.es

Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (IPCC, maig 2017): www.ipcc.ch

Xarxa Catalana d’Anàlisis de Cicle de Vida (juny 2017): www.acv.cat

Revisor 1. Josep Claramunt

Documents

Transcript of Revisor 1. Josep Claramunt