CFA La LLagosta

Benvolguts i benvolgudes!

És un tòpic dir que el temps passa molt de pressa però realment en moltes ocasions és cert.

Després d’un llarg camí de nou mesos és hora d’aturar-nos i fer balanç de la feina feta. En

aquesta revista trobareu un resum de totes les activitats que al llarg d’aquest curs hem

organitzat des del centre per a tots vosaltres. Algunes d’elles també han estat obertes a tota la

població de La Llagosta perquè volem que el CFA sigui un centre d’accés a la formació i a la

cultura al llarg de la vida de les persones adultes. I com a element essencial per a la cultura, cal

destacar la importància de la llengua catalana com a vehicle de transmissió de cultura i eina de

cohesió i integració de totes les persones que viuen a Catalunya. Vivim moments de crispació

política i, lamentablement, la llengua s’està convertint novament en un element de disputa i

de càstig .

Volem felicitar-vos per la vostra iniciativa d’apropar-vos al centre a la recerca d’aquells estudis

que us interessaven. Seria molt satisfactori per a nosaltres saber que heu trobat la resposta als

vostres interessos i que el tracte rebut per part de la comunitat educativa ha estat de la vostra

satisfacció.

No voldríem acomiadar-nos sense tenir un reconeixement per a tot el claustre de professors, i

el personal administratiu i de serveis del centre que fan possible que ho tinguem sempre tot

preparat per donar un bon servei.

I tampoc volem acabar aquest text sense dedicar unes paraules al company i professor, Abel

Martínez, assassinat el passat 20 d’abril mentre treballava a l’Institut Joan Fuster de Barcelona.

Fa molt de temps que la tasca docent no és prou valorada i el tràgic final d’aquest professor,

que per sort no és l’habitual, si posa de manifest les difícils condicions laborals que els

professionals de l’educació pateixen, en especial aquells que treballen com a interins i

substituts.

Així també, des d’aquest editorial volem mostrar el nostre condol i suport a la família de

Nouredine Ouahhoud per la tràgica pèrdua de la seva germana i cunyat en el fatídic accident

aeri del passat 24 de març de 2015.

Per acabar us desitgem un futur brillant, ja sigui en la continuació dels vostres estudis fora del

nostre centre, o en la continuació dels estudis encetats aquest any.

Bon estiu i fins sempre!

Equip directiu

Inauguració curs 2014-2015.

El 27 de setembre de 2014 els alumnes i els professors del CFA La Llagosta van celebrar l'inici del nou curs amb un acte festejat al Centre Cultural dels veïns de La Llagosta. Els alumnes i els professors van rebre amb il·lusió el nou curs i van celebrar també els vintè aniversari de l'associació d'alumnes, exalumnes i professors/es: l'Associació Cultural Plural.

Uns 150 espectadors van acudir a l'acte on dos directors d'altres escoles (Olga Vàzques del CFA Mestre Esteve i Adolf Orcoyen del CFA Sanfeliu) van parlar de la importància de l'educació en el transcurs de la vida. Després la directora va fer un petit homenatge amb un vídeo a l'Associació Cultural Plural. En el vídeo es van veure les activitats que gràcies al treball d'aquesta associació s'han pogut fer durant els últims 20 anys.

A continuació l'alcalde de La Llagosta, Alberto López, va parlar per recalcar el compromís de l'Ajuntament amb l'educació d'adults. En acabar la seva intervenció el grup de Teatre Tàndem, de Santa Perpètua de Mogoda, va interpretar l'obra ''Els hereus''.

Després de l'obra de teatre va arribar el moment final de l'acte amb un pica-pica per donar la benvinguda al curs on hi haurà més de 600 alumnes i 9 professors treballant per aconseguir els nostres objectius.

Ana Moreno Rodríguez_GES I

L’associacionisme, ofegat

Si fem una mica de memòria, l’any 2003, l’aleshores ministre d’ Hisenda, Sr. Montoro, va voler

implantar un nou impost a les associacions sense finalitat de lucre així com a moltes altres

entitats culturals, del lleure, associacions de mares i pares d’escoles, etc. Aquesta proposta va

causar tant rebombori que finalment es va aturar gràcies a la pressió popular.

Catalunya ha estat al llarg de dècades pionera en l’associacionisme, mitjançant centres

culturals, ateneus, sindicats, centres parroquials, associacions de veïns, entitats esportives i

educatives. La tasca que han fet i fan ha donat lloc a un teixit associatiu molt ampli i plural que

ha donat resposta a moltes necessitats i inquietuds de la ciutadania. També ha transmès valors

com la cultura, la llengua i la convivència a la població. Les persones que hi participen ho fan

altruïstament, invertint-hi temps i esforços des del convenciment que allò que aporten

revertirà positivament en el benestar de les persones i de la societat en general.

Ara, després de 15 anys, novament el Sr. Montoro torna a recuperar la “brillant” idea:

incrementar el control fiscal d’aquestes entitats. Què pretenen? Realment s’han aturat a

pensar com funcionen aquestes entitats? No podem ficar en el mateix sac a fundacions,

associacions i entintats singulars amb altres de petites, sense finalitat de lucrar-se, que

treballen amb perseverança pel benefici dels seus conciutadans.

Potser no saben que moltes d’elles han de fer rifes, vendre loteries, i cobrar modestes quotes

als socis per poder engegar una ballada de sardanes o treure a ballar els gegants del poble per

a la Festa Major. Ni tampoc que les associacions de mares i pares treballen en les escoles en

benefici dels seus fills, per suplir molts cops allò que l’administració no aporta. També les

associacions culturals dels centres de formació d’adults porten a terme una tasca molt

important, com és el cas de l’Associació Cultural Plural del CFA La Llagosta, que des de fa 20

anys col·labora i participa en el centre organitzant activitats per als alumnes i la ciutadania de

La Llagosta.

Doncs ara resulta que totes aquestes petites associacions hauran d’invertir més temps i diners

en pagar un gestor perquè els assessorin a l’hora de complir amb tots els requisits burocràtics

que Hisenda requerirà. De quins guanys estem parlant, Sr. Montoro? Si us plau, facin una

reflexió profunda d’aquesta nova llei i rectifiquin perquè rectificar és de savis.

En fi, una vegada més, ofegant la cultura. Així ens va!

Consisteix en un àpat en què es mengen castanyes, panellets, moniatos i fruita

confitada. La beguda típica de la 'castanyada' és el moscatell. Pels volts d'aquesta

celebració, les castanyeres venen al carrer castanyes torrades i calentes, i

generalment embolicades en paper de di (paperina).

[Escriviu el subtítol del document]

[Escriviu aquí l'abstracte del document. Normalment l'abstracte és un resum breu del

contingut del document. Escriviu aquí l'abstracte del document. Normalment l'abstracte és un

resum breu del contingut del document.]

La castanyada 2014 ha servit als diferents grups classe per compartir

una estona molt amena.

Bona part de l’alumnat del centre i el professorat han treballat el vocabulari i la

història d’aquesta festa popular catalana. Con a complement gastronòmic,

també han pogut tastar unes delicioses castanyes acabades de coure i d’altres

productes propis d’aquesta època de l’any com ara panellets o moniatos.

Al rebedor del centre s’hi ha col·locat dos espais que mostren els fruits típics de

la tardor amb el seu lèxic corresponent i també el vocabulari propi de Halloween,

elaborat per l’alumnat d’angles. La Castanyada 2014 ha estat possible, un any

més, gràcies al treball en equip d’alumnat i mestres i ha servit als diferents

grups classe per a relacionar-se entre si i compartir una estona molt amena.

L’escola va participar a la Marató de TV3, que va tenir lloc el diumenge 14 de

desembre de 2014, destinada a les malalties del cor.

“Ara farà 23 anys que la Marató de TV3 rep el suport incansable de desenes de

milers de ciutadans que, a més de voler ampliar el seu coneixement sobre

malalties de gran incidència entre la població, ens confien la gestió dels seus

donatius perquè els destinem a avenços que reverteixin en millores per a la

salut” diu en Lluís Bernabé, Director de la Fundació La Marató de TV3.

El màxim responsable de la Marató afegí: “La missió, la visió i els valors de la

Fundació estan basats en aquesta confiança social a partir del rigor, la

transparència i l’excel·lència”. Com sabeu la recaptació anirà destinada

íntegrament a la recerca mèdica, i en aquesta edició concreta a les afeccions

coronàries.

La recaptació de fons es va fer, com cada any, amb la participació en la rifa

d’una panera de Nadal d’alumnes de diversos cursos de l’escola. Un any més

es constata la solidaritat i el compromís de l’alumnat del Centre de Formació de

Persones Adultes.

NAVIDADES 2014

Como cada año, en la escuela todas las clases quedan un día para la recogida de

notas y pasar un buen rato en compañía de los compañeros comiendo, bailando,

cantando y riendo…Aquí tenéis unas fotos de estas navidades.

GESII

Anglès 1(matins)

Castellano i Català II

GS (tarda)

GS (matí)

Competic I (tarda)

Competic Ortografia

Informàtica (matí)

Informàtica (matí)

POR MUCHíSIMAS NAVIDADES MÁS…

El divendres 13 de febrer vam celebrar la festa de la truita i el carnestoltes al CFA La

Llagosta.

La festa va començar amb la recollida de les truites i la deliberació del jurat. Després,

els alumnes i els professors vam berenar mentre es veien les disfresses. Els premis per

a les truites i les disfresses van ser els següents:

El premi al millor sabor el va

obtenir la truita de Lorena i Paula Molina

de GES I.

- En què et vas inspirar perquè et sortís tan

bona la truita?

Lorena: La vaig fer amb molt d'amor i

moltes ganes.

- Quina sensació vas tenir quan vas

guanyar?

Lorena: Vaig sentir molta alegria en saber que a la gent li havia agradat i se l'havia

menjat a gust.

- Com ho van rebre a casa quan ho vas dir?

Lorena: Amb molta il·lusió i alegria perquè no s'ho creien.

Festa de la truita

i

carnestoltes 2015

- Com et sents ara que ets famosa per guanyar el premi a la millor truita, has signat

algun autògraf?

Lorena: Em sento super bé perquè no es guanya cada dia un premi i encara no he

signat cap autògraf.

El premi a la millor presentació va ser

per Ana Maria Huertas de GES II.

- És la primera vegada que et presentes a un

concurs?

Ana: No, m'he presentat dues vegades.

- En que et vas inspirar per a la presentació de

la truita?

Ana: En el dia de Sant Valentí.

- Què ingredients portava la truita?

Ana: Patata, ceba, amanida i pebrot com adorn.

- Què et van semblar les altres truites?

Ana: Estaven molt bé, algunes millors que la meva.

El premi a la millor disfressa se'l va endur Raisa Matamoros, alumna de GES II.

- En qui et vas inspirar per fer la disfressa de hippie?

Raisa: En la meva tieta quan ella tenia 18 anys.

- Què vas sentir quan et van dir que eres la guanyadora?

Raisa: Molta il·lusió per guanyar.

- Què et van semblar les altres disfresses?

Raisa: Algunes em van agradar molt perquè estaven molt ''currades'' i altres les vaig

veure molt senzilles.

- Ja estàs pensant la disfressa de l'any que ve?

Raisa: Encara no perquè aquesta la vaig fer el mateix dia.

Finalment el premi a la millor disfressa col·lectiva el va obtenir Juan Antonio Amaya

de GES II i la seva acompanyant.

- De qui va ser la idea de disfressar-vos de Mario i Luigi?

Juan: Vam estar d'acord els dos.

- Quant temps vau trigar en preparar-les?

Juan: Vam trigar dues setmanes.

- Quin tipus de material vau utilitzar?

Juan: Vam fer servir un uniforme de treball.

- Com us vau sentir quan us van dir que éreu els guanyadors?

Juan: Amb molta satisfacció, no ho esperàvem, orgullosos i preparats per l'any vinent.

Susana Fernández Agüero i Paqui Jiménez Lara_GES I i GES II.

En el 2on trimestre vam tenir la visita de Xaloc de Granollers.

Ells es dediquen a l'orientació laboral , formació, i assessorament per a emprenedors, ajudant

a les persones que busquen feina, i també ofereixen formació i assessorament per a persones

aturades i ocupades.

Posseeixen una borsa de treball què et pots apuntar gratuïtament, igual que als seus cursos de

formació.

Vam tenir la sort de comptar amb la seva visita a l’Escola d’Adults d’un dels seus tècnics en

dues ocasions. Ens van estar informant sobre els diferents tipus de contractes de treball i quin

era més convenient segons l'oferta i l'horari ofert, els nostres drets i obligacions, coses que

havíem de preguntar en una entrevista de treball……. i coses a callar; preguntes que no són

legals i a les quals ens podem negar a respondre. També ens van dir com presentar-nos a les

entrevistes de cercar feina, el nostre llenguatge no verbal, com controlar-ho, el to de la nostra

veu, etc.

Ens van assessorar en la presentació del nostre C.V.( Currículum Viatae ) i sobretot de la nostra

carta de presentació, ja que és la que parlarà de nosaltres en un primer moment.

Vam estar jugant a diferents jocs de rol en els quals uns érem empresaris i altres treballadors.

Vam mantenir entrevistes simulades de treball i aquestes ens van ser molt útils perquè ens van

fer adonar-nos dels nostres errors, a l'hora de presentar-nos, i sobretot de com ens

expressem.

Van ser dues tardes molt entretingudes de les quals hem tret un bon profit.

Si voleu més informació podeu contactar amb ells en: http://www. granollersmercat.cat

Per: Mª.A. Checa

L’Associació Cultural Plural del nostre centre, enguany ha celebrat el 20è

aniversari de la seva constitució.

A la inauguració del curs escolar ja vam projectar una presentació “power

point “ amb una exposició de fotografies que feien resum de: tots els

tallers, cursos, actes, seminaris i sortides al llarg d’aquests anys. Així

també durant el curs s’han fet altres activitats per recordar aquesta

efemèride com ara la lectura de poemes durant la Diada de Sant Jordi, del

llibre “Canto a mi tierra” de l’Ana Gil.

Estem molt satisfets que l’Associació es mantingui tan viva, recolzant

moltes activitats que es proposen des del Centre de Formació d’Adults de

La Llagosta i ajuden a divulgar la cultura i la formació a la ciutadania del

municipi.

Finalment donem les gràcies a tots els alumnes i exalumnes que han

participat i/o participen en l’Associació, a l’Esteve Bou, expresident i

donem la benvinguda a la Marisol Cara com a nova presidenta.

BOOM La visita al programa de TV de Antena 3,¡ BOOM ! fue una experiencia única, ya que

nunca antes había tenido esa oportunidad, la verdad que no se asemeja para nada a lo

que yo pensaba que era un plató. Todo el mundo sabe lo que se ve por la TV de casa,

pero los efectos de luces se ven mucho mejor en directo, los concursantes se ven

menos artificiales, las cámaras son dignas de ver y conocer directamente, el equipo te

recibe con un trato muy correcto.

El presentador Juanra es una excelente persona que se gana al público por su

simpatía. El obsequio de la libreta con el bolígrafo con el eslogan del programa fue

muy sorprendente, la verdad es que salí muy contenta, me lo pasé muy bien, esto no

hubiera sido posible si la Escuela de Adultos de La Llagosta no hubiera organizado esta

salida a la TV.

Ángeles GES2

Foto superior: Alumnos asistentes a la salida.

Foto inferior: Concursantes del programa en todo su apogeo.

Rosa Maria Calaf Adora Lobato, competic 1 tarda

El miércoles día 4 tuve la oportunidad de asistir a una

conferencia impartida por la prestigiosa periodista Rosa María Calaf

con motivo del día de la mujer donde nos habló del delicado sitio que

tiene la mujer en el mundo dominado por el hombre.

Las mujeres tienen que luchar más que un hombre para para llegar a

realizarse como persona y llegar a puestos de gran responsabilidad

dentro del mundo laboral.

Creo que ella ha demostrado que con tesón y mucho esfuerzo

Se puede llegar donde nos proponemos.

EL DIA DE LA DONA CFA LA

LLAGOSTA INVITÓ A:

Rosa María Calaf

Desde una visión femenina, para Rosa María Calaf la mujer viajera se diferencia del

hombre por su empatía, por ser menos impaciente y por su capacidad de dialogar.

Una mujer viajando sola tiene más riesgo de ser acosada que un hombre, pero

siempre hay que tener cuidado de a dónde se va o dónde nos metemos. “Tienes

más limitaciones, ya que no puedes entrar en determinadas zonas. Sin embargo,

tienes un as en la mano, puedes entrar en el mundo femenino”. Un mundo que en

muchas culturas su acceso está muy restringido para el hombre.

EL DIA DE LA DONA A LA

ESCOLA D´ADULTS

El alcalde de la Llagosta visita la Escuela de Adultos

El día 13 de Abril vino a visitarnos el alcalde

de nuestra población. Su idea era hacer un

intercambio de “opiniones” con los alumnos.

Durante la conversación me llamó la

atención la pregunta que formuló nuestro

compañero Juan Carlos de GES 2: -“¿Por qué

no hay más papeleras en las zonas donde hay

aglomeración de gente?” siguió interviniendo

Juan Carlos- “yo intento educar a mi hijo que

las cosas se lanzan a la papelera, pero no vemos ninguna”. La respuesta

del alcalde a tal cuestión fue la siguiente: ---“Creo que hemos comprado

papeleras invisibles porque mucha

gente tira las cosas al suelo”.

Se formularon muchas más preguntas interesantes que el alcalde

nos respondió con contundencia y claridad, menos algunas, que

me dio la sensación que le quitaba “hierro al asunto”.

Pero, en general, nos aclaró muchas dudas. Por ejemplo, el tema

de las becas del comedor, desmintiendo algunos falsos

rumores; y sobre la contaminación del aire de la Llagosta,

insistiendo que pronto se publicaran los índices que

revelarán que “no sobrepasan los valores óptimos”.

En definitiva, el alcalde fue amable con todo el público asistente y

respondió de alguna manera u otra a las dudas de los ciudadanos y

ciudadanas allí reunidos.

Autora: Raisa, alumna de GES 2

El consell escolar del centre és l'òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. En el consell escolar hi ha representats tots els col·lectius que intervenen en la comunitat educativa: director, professorat, alumnat, personal d'administració i serveis, etc. En els centres públics, la funció principal del consell escolar és participar en la presa de decisions en relació amb aquells temes importants per al funcionament i l'organització del centre: el projecte educatiu, la programació general, la gestió econòmica, etc. En el cas dels centres privats concertats, el consell escolar debat, avalua, analitza i pren decisions sobre els temes proposats pel titular del centre. Els membres del consell escolar són elegits per un període de quatre anys i es renoven per meitats cada dos anys.

Enguany a l’Escola d’Adults de la Llagosta hi han hagut eleccions pel consell escolar. Donem la benvinguda a la Marisol Cara i a l’Antonia Cortés. I, per una altra banda, no podem deixar d’agrair la feina feta als anteriors representants: a l’Antonio Rodríguez i a la Mireia Iglesias. Moltes gràcies a tots i a totes.

Marisol Cara Antonia Cortés

Queremos felicitar todos aquellos alumnos que han puesto

todo su empeño y dedicación para cumplir esta meta,

y eso es algo que debemos

reconocer.

Muchísimas felicidades a todos los alumnos que han estado

desde el primer día hasta el último.

A los profesores...

agradecerles, el darnos su tiempo, su energía y talento.

Por preocuparse por nosotros, por tener un brillante futuro y por enseñarnos a tener

un objetivo en la vida.

Y por último, felicitar a los que en este curso (o en el anterior) han sido padres,

madres y abuelos. Damos la bienvenida al mundo a los siguientes bebés:

Victòria Nayra

Sofía Marc Nagore

PREPARAR-SE PER A ENTRAR A LA UNIVERSITAT

Què ràpid passa el temps! Miro enrere i sembla que va ser ahir quan van començar

les classes de PAU.

Han estat uns mesos molt intensos, en els quals no m’he pogut dedicar a estudiar

totes les hores que hauria desitjat. Però tot i la dificultat de compaginar les classes

amb la feina, el resultat ha estat molt positiu i estic satisfet amb els coneixements

adquirits.

M'ha semblat un curs pràctic i amè, en el qual he gaudit aprenent. Ara que ja s'ha

acabat em quedo amb una grata experiència i uns bons records, tant dels companys

com dels professors.

José Vilchez (Alumne de PAU)

MI PASO POR LA ESCUELA

Un sueño hecho realidad

Un sueño: mejorar profesionalmente. Un deseo: que el deseo se llegue a cumplir.

Una duda: ¿Seré capaz de conseguirlo después de tantos años sin estudiar? Así

empezó todo, dudando qué hacer tras quedarme en paro después de haber trabajado

muchos años seguidos en una empresa que cerró, una más de tantas. Yo pensaba que

no necesitaría nada más, un trabajo “estable” pensaba, “aquí me jubilo”. Pero todo

se dio la vuelta y me tuve que enfrentar a la dura tarea de buscar empleo. Buscaba

trabajo de forma intensiva pero las ofertas que encontraba dado mi nivel de

estudios eran de una precariedad absoluta. Comenzaba a deprimirme, esto era lo

había para mí en los tiempos que corren y mi sueño empezaba a dejar de ser un

sueño y a convertirse en una necesidad. Era imprescindible formarse para así tratar

de encontrar un empleo un poco más digno.

Me dirigí a la Escuela de Adultos para asesorarme. La amabilidad, el trato y el

pequeño empujón que necesitaba lo encontré, sin ninguna duda. El profesorado que

tenemos en nuestra escuela de la Llagosta es simplemente excepcional, y así fue

como me incorporé de nuevo los estudios. Al principio fue duro, crees que eres

incapaz de memorizar nada, que tú ya no estás para estas cosas pero, como todo en

la vida, se dio la vuelta y en quince días ya lograba memorizar algunas cosas y

entender un poquito más otras. Poquito a poquito, como las hormiguitas,

dedicándole un poco de tiempo y con el gran apoyo de mi familia, que ha sido

fundamental para llevarlo a cabo, sin ellos habría sido imposible, lo logré. Mejor

dicho, lo logramos. En menos de un año tengo el título de ESO y las pruebas de

acceso a grado medio.

Estoy orgullosa de mí misma, satisfecha. Me siento un poco más libre. Ahora puedo

decidir si quiero continuar formándome profesionalmente para conseguir ese sueño.

Un sueño del que entre todos, quizás muchos sin darse cuenta o sin ser conscientes

de ello, han formado parte de él. Un sueño que se ha convertido en realidad.

Autora: Paqui Palma CFGM

A càrrec de Josep Gordi. 7 de maig de 2015.

Josep Gordi , nascut a Mollet del Vallès, és doctor en Geografia i professor a la Universitat de Girona.

També ha treballat com a geògraf per diferents administracions. A nivell de recerca ha col·laborat en diferents projectes sobre el canvi global ambiental.

Però sobretot és un apassionat de la natura, dels arbres i del paisatge i, és en aquesta temàtica (a part de la docència) on dedica la major part del seu treball, esforç i dedicació.

Ha publicat diversos articles sobre la temàtica ambiental a diferents revistes i al diari Ara, i també ha publicat diversos llibres com « Passejades pels boscos de Catalunya” i «Natura i espiritualitat a Catalunya».

En la xerrada ens va parlar de com podem aprendre a gaudir de la natura.

Mercè V.

Qüestionari sobre la xerrada de Josep Gordi

1. Per Josep Gordi, quins són els valors de la natura?

Valor econòmic: aprofitar la fusta per fer mobles, senyalitzar els camins...

Valor ambiental: protegir els boscos de ser contaminats o cremats.

Valor social o d'oci: passejar pels boscos, fer un recorregut artístic, captar el valor espiritual de la natura.

2. Què és el conjunt de la biomassa?

És el conjunt d'éssers vius: animals, arbres, plantes, materials orgànics...

3. Què és la biodiversitat?

La biodiversitat o diversitat biològica és la varietat d'espècies de plantes, animals, fongs, microorganismes...

4. Quins altres valors té la natura i què volen dir?

Valor tangible: que es pot tocar o percebre per mitjà del tacte. Per exemple: abraçar un arbre, mesurar la seva alçada, saber la seva edat a través dels seus anells, classificar-lo.

Valor intangible: que no es pot tocar. Per exemple: escoltar, contemplar la natura, sentir l'olor, sentir el vent.

5. Quines són les relacions amb la natura per viure-la en plenitud?

Sentir la vida amb plenitud, sense objectius, viure amb la natura interiorment, badar amb els paisatges o amb els boscos mentre camines, sense cap pressa, a poc a poc i relaxat, desconnectar, meditar...

6. Digues la teva opinió sobre la xerrada i si tu gaudeixes de la natura en plenitud.

Ha estat una apassionant tertúlia sobre els arbres i la natura, en la qual ens ha ensenyat uns valors i uns consells de com viure la natura en plenitud.

La natura sempre ens recompensa, per la salut, tant a l'hivern com a l'estiu, de nit i de dia, en tot moment. Ens fa sentir bones sensacions quan caminem, respirem, i ens envoltem de tot l'entorn.

Mª Dolores Moya. GES 2.

Sinopsis

Tras la muerte de Suso, su mejor amigo, Cundo (Javier Cámara) regresa a su tierra después de diez años de ausencia. Sus planes son emborracharse con sus viejos amigos en memoria de Suso, aparentar que todo le va de maravilla y salir corriendo de allí otra vez. Pero ni las cosas le van tan bien, ni Suso se va a conformar con una borrachera. La película la vimos el 18 de diciembre de tres a cinco.

Alumnes de Grau Mitjà van fer una visita al Gran Teatre del Liceu el 20 de maig, on van tenir contacte

amb un espai únic. El Gran Teatre del Liceu, popularment conegut simplement com el Liceu, és

un teatre d'òpera situat a la Rambla de Barcelona. Es va inaugurar el 1847, tot i que la seva història

comença el 1837. Va ser, pel seu aforament, el teatre d'òpera més gran d'Europa durant els seus

primers cent anys.

La lectura de la novel.la ALEJANDRA de Lola Gándara va motivar aquesta excursió a La Rambla de

Barcelona i a l’entorn del Teatre. Certament, aquesta és una novel·la de misteri que ens condueix,

juntament amb els joves protagonistes, a un procés de pistes i investigacions, fins a aconseguir

desemmascarar la veritat que amaga el personatge d’Alexandra, atrapada per una tragèdia del

passat.

El dia 12 de Març professors i alumnes de l'escola d'adults de La Llagosta van assistir

a la representació de Mar i Cel en el Teatre Victoria de Barcelona, us puc assegurar

que va ser una funció espectacular tant per la trama de l'obra com per l'actuació dels

actors, la música i els efectes especials, us la recomano. Aquí us deixo, un petit

resum.

Mar i cel és una obra de teatre musical basada en l'obra d'Àngel Guimerà, que va ser

portada al teatre per la companyia Dagoll Dagom per primera vegada l'any

1987,després l'any 2004 i per tercera vegada l'any 2014.

Said és un morisc que va ser expulsat de València.

Anys després capitaneja un vaixell pirata per la Mediterrània en el seu darrer

abordatge a una nau cristiana, captura al virrei de València que viatja amb la seva

família a qui han fet presoners i qui esperen aconseguir un bon rescat. Entre els

cristians, a part del virrei Carles, apareixen la seva filla Blanca i el seu cosí Ferran

enamorat d'ella des de la seva infantesa.

En un arravatament d'odi Blanca intenta atemptar contra Said, aquest li perdona la

vida, i com el tracte que Said dóna als presoners no és dolent, fa que a poc a poc

sorgeixi entre ells un sentiment que els fa enamorar-se

Tenen molts dubtes perquè els separen dues religions enfrontades i l' oposició de la

tripulació d'una banda i del pare de Blanca i Ferran per un altre.

Amb l'ajuda d'un mercenari cristià renegat, els cristians van prendre possessió del

vaixell. Fan presoner a Said i ho volen penjar del pal major, Blanca s'oposa i amenaça

al seu pare amb matar-se ella mateixa.

Ferran veient que és impossible el seu amor amb Blanca, decideix ajudar a la parella

per què fugin. Estant junts abraçats en la coberta del vaixell, apareix el pare de

Blanca i ple d'odi dispara a Said, Blanca omple de dolor, es clava un punyal donant-se

mort.

Aquesta és una història tràgica d'amor impossible, alimentada per la religió, la

intolerància i el racisme.

Juan Ramos

“Una passejada per la història de La LLagosta”

Durant tres sessions els dies 11,18 i 25 de febrer de 15,00 a 17,00 vam fer un cicle de xerrades amb objectiu de conèixer la història i els fets més importants dels orígens del poble a càrrec de José Luis Mediavilla gran estudiós dels esdeveniments del territori des del punt de vista demogràfic, físics i social. Van ser seguides amb

molt d’interès per tot l’alumnat.

Vam fer sortides puntuals als diferents indrets i carrers del poble i ens va explicar origen de cada un dels llocs. A la classe vam visualitzar imatges del desenvolupament del poble a cada època i els orígens de la població vinguda des de diferents punts d’Espanya. Vam fer una tasca de recopilació d’opinions de l’alumnat contrastada amb les informacions de les imatges i els fets històrics.

L’escoLa d’aduLts s’apunta a L’any Ramon Muntaner.

ANYS

El militar i cronista Ramon Muntaner va néixer a Peralada el 1265 i va morir a Eivissa

l'any 1336. Va ser el redactor d'una de les quatre grans cròniques, havent viscut personalment diverses gestes militars dels reis d'Aragó. Va ser camarlenc de Jaume

III de Mallorca i capità d'almogàvers, a més de servir diversos sobirans de la dinastia dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Enguany, coincidint amb el 750è aniversari del seu naixement, a Peralada han

organitzat l'Any Muntaner. Han programat un ampli ventall d'activitats acadèmiques, institucionals, literàries, lúdiques, etc., per ajudar a difondre la figura de Ramon

Muntaner i la seva Crònica arreu dels Països Catalans.

Un nombrós grup d’alumnes de L’Escola va visitar Peralada el 29 de maig gaudint

d’un passeig inoblidable per aquesta monumental vil·la

Pere León: “Si pateixes insomni, dolor muscular o mal de cap pot ser a causa de les ones electromagnètiques a casa o a la feina”.

En el marc del cicle de conferències d’actualitat que, un any més, el CFA La Llagosta organitza, l’arquitecte i geobiòleg Pere León alerta dels riscos de viure envoltats per la radiació d’ones naturals (geopaties) i d’ones creades per l’ésser humà (telèfons mòbils, wifi, microones, televisors, radiorellotges despertadors i d’altres aparells electrònics).

Els corrents d’aigües subterrànies poden provocar geopaties, malalties que les persones poden patir si les seves cases es troben a sobre d’un d’aquests corrents. Viure envoltats de les ones que emeten els aparells electrònics també comporta riscos per a la salut, especialment per als infants i, sobre tot, durant la nit, moment en què el cos aprofita per descansar i regenerar-se.

Després d’una interessant exposició sobre la salut i l’efecte de les ones electromagnètiques, Pere León ha obert un torn de preguntes en què els més de 130 assistents a la conferència –celebrada a l’aula Àgora de l’Institut Marina– han pogut plantejar tota mena de dubtes i comentaris. Les respostes a totes aquestes preguntes han estat molt clares i, algunes d’elles, sorprenents.

Un cop acabada la conferència, les persones assistents que així ho han volgut han pogut saludar Pere León i demanar-li que els signés el seu llibre Buena onda. l’Autor ha avançat que està escrivint el seu proper llibre: Vivir en modo avió, en el qual continuarà divulgant els seus coneixements sobre la incidència de les ones sobre la salut.

Per: Abel Lacruz

XERRADA DE PERE LEON

QUÈ N'HEM APRÈS?

Fa falta protegir-nos de les emissions elèctriques o camps magnètics produïts per els

aparats elèctrics que tenim en casa o els que ens envolten en la vida quotidiana com

mòbils, antenes, etc.

Aconsella desconnectar els aparats elèctrics del dormitori.

Juan José Ramos. CFGS Vespre

Els aparells elèctrics tenen una influència negativa en la nostra vida quotidiana. Por això,

s’han de prendre mesures per contrarestar aquest tipus d’energia electromagnètica que

no és beneficiosa per a nosaltres. Ens parla dels estudis realitzats sobre aquest tema, i de

com hem de deixar de costat aquests camps electromagnètics nocius y posar solució al

problema.

Daniel Ponce. CFGS Vespre

SANT JORDI 2015 CFA

La llum va ser el tema seleccionat per motivar els escrits poètics del Sant Jordi d’enguany:

Los hombres son como los astros que unos dan luz de sí y otros brillan con la que reciben.

Paul (GES 1)

Els guanyadors del Sant Jordi 2015

Com conèixer totes les propostes d'estudis de batxillerat, carreres

universitàries, estudis superiors, complementaris, de formació

professional, art i idiomes.

El Saló de l'Ensenyament es consolida com la principal cita per a l'orientació dels

estudiants.

Vam anar a veure què ens podien dir sobre els nostres futurs estudis o quin camí prendre i

vam tornar encantades i amb un munt d'informació.

Vam poder veure tallers i demostracions amb alumnes i professors de FP de robòtica,

mecànica, fusta, serigrafia i ceràmica artística; activitats i xerrades sobre temes acadèmics i

laborals d'actualitat; visites guiades en grup; un fòrum d'orientació universitària... El Saló

de l'Ensenyament de Fira de Barcelona s'ha bolcat aquest any a reforçar i incrementar amb

noves iniciatives els serveis d'orientació als estudiants de cara al nostre futur educatiu i

laboral. El certamen es consolida com la plataforma més important a Catalunya per a

l'orientació dels estudiants.

En el servei d'atenció personalitzada als estudiants, t’atenien i aconsellaven els millors

itineraris acadèmics a seguir segons el teu perfil i interessos, i et proporcionaven informació

sobre les professions amb més futur en aquests moments i també les relacionades amb

àmbits de la FP d'activitats físiques i esportives, mecànica i informàtica, entre d’altres. Per

l’stand d'informació i orientació personalitzada de la Secretaria d'Universitats i Recerca

passaven un munt de nois i noies que, a més d'aprofundir en diferents aspectes dels estudis

que els interessen, plantejaven dubtes sobre les tan temudes Proves d'Accés a la Universitat

(PAU), les preinscripcions i beques del sistema universitari.

Resumint, si voleu continuar estudiant o no teniu molt clar quin camí prendre, mereix la

pena que l'any que ve aneu al Saló de l’Ensenyament, a més de passar una estona molt

agradable sortireu encantats i amb molta informació útil.

M. Belmonte i Mª.A. Checa. GES 2

Aquest darrer 23 d’abril vam celebrar la Diada de Sant Jordi, com cada any.

L’esdeveniment fou presentat per dues alumnes de GES2.

L’acte va començar amb una presentació projectada dels autors que aquest

any estaven d’aniversari: des de Ramon Muntaner, el cronista reial, fins al

cantautor Ovidi Montllor, passant per l’autor medieval Ramon Llull i en

Manuel de Pedrolo, autor del Mecanoscrit del Segon origen. Sense oblidar

l’Ana Gil, amb la presència de la qual vam poder comptar.

A continuació es va fer una lectura de cites d’autors coneguts sobre la llum.

Donat que aquest 2015 és l’Any internacional de La llum, i per aquest motiu va

ser el tema triat per a inspirar tots els participants dels Jocs Florals de l’escola.

Tot seguit la directora del centre va presentar a l’Ana Gil, autora del llibre:

“Canto a mi tierra” i exalumna de l’escola. L’Ana va celebrar el vintè aniversari

de la publicació del seu poemari recitant un fragment del mateix.

23 D’ABRIL,UNA ALTRA DIADA DE SANT JORDI

Finalment hi va haver l’entrega de premis als millors textos i poemes, per

categories i nivells d’aprenentatge. I també el reconeixement als dibuixos més

votats, que formarien part de la revista, com a portada i contraportada, i que

cada any recull tots els textos participants.

Per tancar l’acte hi va haver la tradicional lectura de les obres guanyadores i

també els qui van voler sumar-s’hi. Vam celebrar junts, un any més, la nostra

festa de la literatura.

Marta

SORTIDA AL BORN (BARCELONA)

El dia 21 d’octubre de 2014 un grup de vint-i-cinc alumnes i uns professors van anar a

visitar el Born. L’acte estava programat com a continuació del que es va realitzar el

curs anterior i que degut al gran èxit d’interès per part dels alumnes es va pensar en

repetir la visita per aquells que no van tenir possibilitat a la primera convocatòria.

El Born és un barri o un sector de la ciutat de Barcelona que s'estén al voltant del

Passeig del Born, el Mercat del Born i l'església de Santa Maria del Mar.

El jaciment del Born

Contemplar el jaciment de l'Antic Mercat del Born és fer una aproximació fidedigna a la

vida quotidiana de la Barcelona de finals del segle XVII i principis del XVIII, i és

trepitjar els carrers de la ciutat que el 1713 i 1714 va resistir el setge de les tropes

espanyoles de Felip V fins l’assalt i final i la capitulació de l’11 de setembre. El

jaciment del Born correspon a una part de l’àrea de l’antiga Vilanova de Mar.

Aquest jaciment, amb les seves grans dimensions (8.000 m2) i el seu estat de

conservació, és un cas únic a Europa.

I el que ha contribuït a fer-lo realment excepcional és, sens dubte, el treball dut a terme

després de la seva troballa. Les excavacions realitzades per fases des de meitat dels anys

90 i les tasques de conservació posteriors han posat al descobert un jaciment catalogat

com a Bé Cultural d’Interès Nacional d’un potencial arqueològic encara no esgotat.

Exposició Permanent: Barcelona 1700. De les pedres a les persones

“Barcelona 1700. De les pedres a les persones”, és una exposició que rememora la

societat barcelonina del segle XVIII, dinàmica i moderna, però també marcada per les

guerres que la van assetjar del 1691 al 1714. L’exposició romandrà de manera

permanent a la Sala Villarroel del Born Centre Cultural. Es podrà visitar a partir del 12

de setembre, en el marc de les jornades de portes obertes, i a partir de l’1 d’octubre,

integrada en l’entrada general al centre.

L’exposició mostrarà uns 1.800 objectes que es van trobar durant la intervenció

arqueològica al jaciment i que han aportat nous i valuosos coneixements per conformar

un retrat de la vida quotidiana de com vivien els habitants de la Barcelona de fa tres

segles. La immensa majoria dels objectes s'exposen a la gran vitrina de la Sala

Villarroel i constitueixen, alhora, un gran homenatge als habitants del barri que van ser

expulsats després del 1714. Aquells objectes que ells no es van poder endur el 1716 i el

1717 en ser foragitats de casa seva, la Barcelona del segle XXI els ha recuperat per

mostrar-los al món.

Exposició inaugural: Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714

“Fins a aconseguir-ho! El setge de 1714”, és una exposició que presenta la Guerra dels

Catalans del 1713-1714, que fou l'epíleg de la Guerra de Successió espanyola, i que

recrea la batalla final de l’Onze de Setembre.”

L’exposició es centra de manera molt concreta en el setge de Barcelona i el seu

desenllaç, l'assalt de l'Onze de Setembre del 1714. Fonamentant-se en les darreres

aportacions científiques i els coneixements assolits sobre aquesta temàtica, es trasllada a

la ciutadania i al gran públic aquest nou coneixement sobre el que va ser, sense dubte,

un dels fets més singulars i cabdals del segle XVIII.

En la campanya del 1713-1714 i el setge de Barcelona els catalans van lluitar per les

llibertats i contra la barbàrie absolutista amb determinació i coratge. El gest d'aquest

petit país lliure i constitucional, malgrat la derrota, està en les bases de l’Europa

constitucional de les llibertats i la democràcia.

Aquests són els alumnes de l’escola d’adults de La Llagosta que van fer la sortida al

Born:

Aquestes són unes imatges de l’interior del Born que van fer els alumnes:

En el marc de la temàtica medioambiental en què hem dedicat diverses xerrades al llarg del

curs, (a part d'altres activitats que encara manquen per fer), hem cregut oportú fer una sortida

a la deixalleria de La Llagosta perquè l'alumnat conegui el funcionament de les instal·lacions i

quin ús es fa de les deixalles que hi arriben i així entengui la importància de reciclar.

Durant una hora, el Gerard, monitor de l'empresa Signum que organitza la visita, ens va

explicar amb tot detall, el funcionament de la deixalleria a les 32 persones que hi vam assistir.

Mercè V.

Qüestionari de la sortida a la deixalleria de La Llagosta

1. Fas servir la deixalleria?

Sí, quan treballava a l'obra i anava sovint.

2. Per què creus que és important reciclar?

Per cuidar, millorar i protegir el medi ambient. El reciclatge permet estalviar diners i

aprofitar i reutilitzar materials.

3. Digues 6 contenidors que has vist a la deixalleria.

Contenidor de restes de poda

Contenidor de runa

Contenidor de ferralla

Contenidor de voluminosos

Contenidor de paper i cartró

Contenidor de vidre

4. On van a parar les deixalles que van al contenidor de rebuig?

Una part va a l'abocador i una altra part s'incinera a la incineradora de Mataró (les cendres

van a l'abocador).

5. Digues a quin contenidor van les següents deixalles:

roba foradada. Al contenidor gris de rebuig

fluorescent. Al contenidor de residus especials

càpsules de Nespresso. El cafè al contenidor orgànic i la càpsula al plàstic. Però si la càpsula

arriba sencera, es llença al contenidor de residus especials

bateries de cotxe. Al contenidor de residus especials

mobles vells. Al contenidor de voluminosos

vidres trencats. Al contenidor de vidres trencats

Bricks. Al contenidor de plàstics

6. Què es fa amb els ordinadors vells?

Es separen les peces de l'ordinador i es reciclen si es pot per aprofitar els materials (algunes

peces s'envien a Xina per ser reutilitzades).

7. Què es fa amb la fusta?

Es tritura, es premsa, s'encola i es fan aglomerats, que és un material més barat que serveix

per fer taules i cadires d'escoles...

8. Què es fa amb el paper vell?

Es premsa, es tritura i se'n fa paper reciclat o cartró de menys qualitat i més econòmic.

9. Què es fa amb les restes de poda?

Es deixen que es podreixin i se'n fa adob, que es converteix en un compost per adobar les

plantes.

10. Quins productes es fan servir per fer sabó?

Oli, sosa càustica i aigua.

Raisa Matamoros i Jonathan Periañez. GES 2.

Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley fou un músic (6 de

febrer 1945 - 11 de maig 1981) de reggae jamaicà.

A la seva ciutat natal Nine Mile, una petita localitat al nord de Jamaica, Bob

Marley no podia imaginar que arribaria a convertir-se en un dels mites musicals

del segle XX.

Fill de Cedella Malcolm, una dona jamaicana de 18 anys, i de Norval Marley, un

capità de l'exèrcit britànic, que es va desentendre del seu fill. A la fi dels anys

cinquanta, Robert es va traslladar amb la seva mare a Kingston, la capital. Una

ciutat on els habitants de les zones rurals es traslladaven per millorar la seva

situació econòmica.

Per fi, el 1963 es va formar el grup, 'Wailing Wailers', llançant un

primer senzill que arribaria al primer lloc de les llistes jamaicanes. Marley es va

convertir llavors, en un dels primers a escriure cançons sobre els joves

delinqüents del ghetto de Kingston. El 1966, es va casar amb Rita Anderson, i

poc després d'anar a viure una temporada amb la seva mare, la creença en la

religió Rastafari va créixer, reflectint-se en les seves cançons.

Bob Marley era un fervent membre i defensor del moviment rastafari, la cultura era un element

clau en el desenvolupament del reggae. Marley va ser batejat per l'Arquebisbe de l'Església

Cristiana Ortodoxa Etíop, a Kingston, Jamaica, el 4 de novembre de 1980. El rastafarisme és

una religió monoteista, amb una base semblant al cristianisme, que venera a Jah, tal com

s'anomena a Haile Selassie, emperador d'Etiòpia i que reconeix com a encarnació de Déu. El

nom prové de la fusió de la paraula Ras (príncep) i Tafari Makonnen, nom que tenia Haile

Selassie I abans de la seva coronació. Els seus seguidors s'anomenen rastafaris, i són

coneguts especialment a través de la forta repercussió que va tenir aquesta religió a l'illa

de Jamaica.

Una rebuda entusiasta a Enric Larreula al CFA "La

Llagosta". Lletres a les Aules

“A través del programa "Lletres a les aules", que organitza

la Institució de les Lletres Catalanes, el dia 9 d'abril

d'enguany vaig anar a visitar el Centre de Formació

d'Adults "La Llagosta", d'aquesta població del Vallès. En

arribar-hi la coordinadora em va dir que els alumnes

havien llegit el meu llibre Em dic Paco, Editorial

Barcanova, Barcelona 1991, i que tenien moltes ganes de

parlar amb mi.

Aquest llibre el vaig escriure a finals dels vuitanta, i

dedicar a alumnes dels grups que, en aquella època, com a

professor de llengua jo tenia a la Facultat de Ciències de

l'Educació, de la UAB. Es tractava dels grups de nois i noies que iniciaven els seus

estudis de Magisteri, i que anteriorment no havien tingut gaires contactes amb la llengua

catalana, i que, per regla general, mai no l'havien parlada. Eren classes bàsicament orals,

sobre qüestions que ells mateixos proposaven, i on el tema de la seva pròpia identitat i

la seva relació amb llengua catalana, ells mateixos treien sovint a conversa.

El cas és que aquesta experiència em van donar la idea d'escriure una novel·la en la qual

un noiet nascut a Ciutat Badia, fill de les onades migratòries andaluses dels anys

seixanta-setanta –talment com molts dels meus alumnes-, quan li toca anar a un institut

de Sabadell tot d'una descobreix la llengua catalana i l'altra realitat del país que ell

desconeixia. I de com ha de compaginar la identitat andalusa que manté a casa amb els

pares i la població on viu, amb la nova identitat catalana que va adquirint gràcies als

nous amics que fa a l'institut. I com en una cadena de compromisos que va adquirint

amb aquests, acaba amb ells defensant fins a les darreres conseqüències un paisatge de

l'especulació urbanística que l'amenaça. Un llibre, doncs, que si bé pel que fa al

descobriment de la llengua i del mateix país, en aquella època podia respondre a la

situació que vivien molts joves de les ciutats i barriades, nascudes amb la immigració,

actualment ha passat força de moda, ja que ara els nostres joves aprenen més o menys la

llengua catalana a l'escola des de petits, i la qüestió de la identitat relacionada amb la

llengua s'ha relativitzat moltíssim.

Però bé, si un grup d'alumnes del CFA s'havien llegit aquest llibre i volien parlar-ne, en

parlaríem. Vaig suposar que em trobaria amb un grup d'una dotzena de persones a tot

estirar, però a causa de l'èxit de convocatòria que preveien, els organitzadors havien

preparat la trobada a la sala gran de l'IES Marina, que hi ha al costat.

Quan hi vaig entrar la sala era plena de gent, i encara en va anar entrant més. No sé

quantes persones hi devia haver, però moltes, més de cinquanta, o seixanta. Molta gent

gran, però també persones més joves. Gairebé totes d'origen andalusoextremeny, o

espanyol en general, de primera, o segona generació, i de parla habitual castellana, tal

com actualment és la majoria de la societat de les comarques properes a Barcelona.

I vaig parlar. D'entrada l'argument del llibre em va servir per exposar per què l'havia

escrit, a qui l'havia dedicat, l'estil narratiu en què estava escrit... I també d'altres

qüestions més compromeses que hi van apareixent,

com la contradicció, sovint aberrant, entre justícia i

legalitat; la destrucció dels millors paisatges amb

l'excusa dels guanys econòmics i creació de llocs de

treball; l'idealisme i la generositat dels joves

protagonistes de la novel·la; i tantes altres coses... I

entre elles, naturalment, del tema que de debò els

interessava i potser els havia convocat a la trobada: la

catalanitat, o no, i en quin grau, de les persones

vingudes de fora. De la seva integració al país on van

venir, i on molts d'ells ja han nascut. Del seu

compromís amb el moment històric que vivim.

Naturalment, del tema de la llengua catalana... Aquí les

preguntes les feien ells, jo em limitava a respondre i a

argumentar segons la meva personal interpretació de

les coses."Per què els catalans no ens parlen en català?", va preguntar un senyor, i molta

gent del públic va assentir amb el cap com per fer-nos-en un retret. I jo, que de tant que

he pensat, i patit, sobre aquest tema fins i tot vaig acabar escrivint el llibre Dolor de

llengua, Edicions 3 i 4, València 2002, vinga donar explicacions. El cas és que, segons

la meva percepció, allà no només estàvem comentant una novel·la, en realitat allà ens

estàvem comentant nosaltres mateixos, i, de retruc, el nou país que, a empentes i

rodolons, estem construint entre tots... o entre molts.

La trobada va durar prop de dues hores. I en acabar van ser moltes les persones que es

van acostar a la taula per comentar-me encara algun aspecte personal sobre aquests

temes. Un noi jove em va dir que ell no havia llegit mai cap llibre, perquè no li agradava

gens llegir, però que persones del grup li havien recomanat que es llegís aquest, ho va

fer, i em volia comentar que li havia agradat molt. Així de senzill i així de bonic.

Finalment un grup d'alumnes de Normalització Lingüística, van venir acompanyats pel

seu professor, per fer-me una entrevista que volien, no sé si transmetre posteriorment

per la ràdio local. Un bon acabament."

Enric Larreula

Tornant de Setmana Santa, dijous 9 d’abril, vam tenir a l’escola la visita de l’escriptor Enric Larreula. Aquesta activitat s’emmarcava dins del programa Itineraris de Lectura.

L’autor va venir a parlar-nos de la seva novel·la: Em dic Paco, que havíem llegit alguns grups de català de l’escola, i vam tenir l’oportunitat de conèixer l’autor i que ens expliqués com havia anat el seu procés de creació.

En Larreula va parlar de la temàtica: la construcció de la identitat personal, la situació del català a principis dels 90 i també ara. Dels motius que l’havien portat a escriure sobre aquest tema. De la tria dels personatges. I de moltes altres qüestions que van anar sorgint a més de les que els alumnes van tenir interès de demanar-li.

La visita va acabar amb la signatura d’exemplars i els comentaris que alguns dels alumnes li van fer a títol individual.

La veritat és que la xerrada de l’Enric Larreula va anar més enllà del llibre i va aconseguir captar absolutament l’auditori. És l’efecte que té escoltar-se un savi.

Marta

Al Març vam rebre la visita a

l’escola de la Sra.MªCarme

Serrabasa cap de màrqueting

de la Universitat de Vic

Universitat Central de

Catalunya.

La Sra. Serrabasa va tenir l’amabilitat de explicar-nos el funcionament de la universitat de Vic

i el que ens podia oferir. Va ser molt clara en les explicacions, cursos, graus, beques, treball,

desplaçaments, allotjament, etc. No imparteixen tots els graus però si estàs interessat en una

tècnica, aquesta és la teva facultat.

A la UVic-UCC els preus estan a mig camí entre els públics i els privats

A la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya un de cada tres estudiants paga

menys gràcies a un sistema de beques i ajuts adaptat a les necessitats personals.

El Campus Professional de la UVic-UCC ofereix cicles formatius de grau superior en sistema

dual (formació teòrica al centre i pràctica a l'empresa) a les ciutats d'Olot, (Processos i Qualitat

en la Indústria Alimentària), Vic (Animacions 3D Jocs i Entorns Interactius i Desenvolupament

d'Aplicacions Multiplataforma) i, per primer any, a Manresa, el cicle formatiu de tècnic en

Pròtesis Dentals. En tots els casos, es duen a terme en grups reduïts per garantir una formació

personalitzada i un enfocament professionalitzador per facilitar la inserció laboral dels

alumnes. També fa una atenció especial al desenvolupament de competències

complementàries com l’emprenedoria, la innovació i la internacionalització entre els seus

estudiants.

És a dir, estudies i treballes per a una de les empreses amb les que té acord la universitat, això

sí, és posar en pràctica els coneixements adquirits i conèixer de primera mà el món

empresarial, amb l’afegit del fet de guanyar-te uns calerons.

M. Belmonte i Mª A. Checa. GES 2

El 29 de maig @ls alumn@s de l’Escola d’Adults La Llagosta que van venir al Teatre Museu Dalí

de Figueres (Alt Empordà) van ser interpel·lats per una altra realitat, una sub-realitat onírica que va fer que tornessin a casa com astronautes, que vinguessin de capbussar-se en un forat negre on les lleis físiques i la capacitat de predicció fallen.

TALLERS i ACTIVITATS A

L’ESCOLA Durant les primeres setmanes de juny s’han dut a terme diferents activitats i tallers: el

taller “Ser dones/ser homes avui”, un taller de fotografia, un taller de manga , un taller de

paper i una activitat a l’aire lliure, la sortida a Sant Cebrià de Cabanyes.

Un d’aquests tallers ,“Ser dones i homes avui”, ha estat possible gràcies a la col·laboració

de l’Oficina de la Diputació de Barcelona de Polítiques d’Igualtat i Drets Civils juntament

amb el CIRD del municipi de La Llagosta i L’Escola d’Adults del mateix municipi. En aquest

taller la Mónica Timón va conduir les xerrades d’un grup nombrós de dones de diferents

edats i cultures. Les participants van intercanviar i van compartir experiències, vivències i

confessions sense complexos ni prejudicis sobre l’univers femení. Fou una experiència

molt enriquidora, honesta, i amb un gran sentit de l’humor.

Al taller de manga els alumnes van conèixer els diferents gèneres més importants i

actuals d’aquest estil de dibuix. Els nois i noies assistents no van parar de dibuixar amb

molta il·lusió.

Al taller de paper les alumnes van poder seguir tot el procés de fabricació de paper

reciclat a partir de diaris vells.

Al taller de fotografia els participants van fer una sortida per atrapar artísticament la

realitat del seu voltant, per després descarregar aquestes imatges dels seus dispositius

electrònics al ordinador personal i poder així manipular-les.

El 9 de juny un grup d’intrèpids expedicionaris de l’Escola d’Adults La Llagosta van fer una

sortida espectacular a l’antiga parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes, situada en una vall

del vessant interior de la serra del Maresme. L'església, romànica, ha estat parcialment

restaurada.

La caminada va ser conduïda per el José Luis Mediavilla, un expert excepcional de la

comarca. El tret de sortida va ser a les 9 del matí. Els 21 excursionistes van baixar al camí

del riu per una passarel.la nova on xino xano van fer via fins la serralada marina. A

l’Ermita de Sant Cebrià, fotos, descans i tornada.

Inmemoriam

Recordaremos siempre al

profesor Abel Martínez Oliva.

Recordaremos siempre que el

compañero Abel murió haciendo

un acto educativo. Un acto

educativo es generoso,

comprometido y digno. Todas las

personas que trabajamos en

escuelas e institutos lo hemos

sentido como una herida propia

porque toca el propio concepto

de educación y la propia dignidad

profesional.

Todos los alumnos, los profesores, el personal administrativo de la comunidad educativa y social de la Escuela de Adultos de La Llagosta, mostramos nuestras condolencias, y le damos nuestro más sincero pésame a los alumnos Chomicha El AIIaoui Bouzidi, y a Noureddine Ouahhoud, por la pérdida, respectivamente, de la hija y la hermana, Asmae Ouahhoud, trágicamente fallecida en el accidente de un avión, que iba de Barcelona a Dusseldorf, ocurrido el 24 de marzo.

Inmemoriam

 

 

                                           

Va néixer a Perelada (Girona) 1265 i va morir a Eivissa (I l les Balears ) 1336. Muntaner va ser un caval ler i cronista de la Corona d 'Aragó. Va escr iure una de les quatre grans cròniques medievals .

Enguany es ce lebrarà e l 750è aniversari .

Organitza: CFA La Llagosta Col . laboran: Associació Cultural Plural i

Us  esperem  del  2  al  7  de  setembre  per  confirmar  la  matrícula  C/  Estació,  28.    08120  La  Llagosta  Tel.  935744981  

Podeu consultar la versió digital d’aquesta revista al bloc de l’escola:

http://blocs.xtec.cat/llagosta/