Revista 25

Sumari

Hivern 2011 • Primavera-Estiu 2012 / DOCUSPORT • La Revista 3

Edita:

COL·LEGI DE LLICENCIATS EN

EDUCACIÓ FÍSICA I CIÈNCIES DE

L’ACTIVITAT FÍSICA

I DE L’ESPORT DE CATALUNYA

Provença, 500-502, entl. porta 4

08025 Barcelona

Tel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113

http://www.coplefc.com

a/e: [email protected]

President del COPLEFC:

Francesc Reig

Junta de Govern

Josep M. Cambra, M. Carmen Ercilla,

Joan Galí, Bernat Gaya, Agustí Larumbe,

Anna Puig, Pere Manuel, Santi Siquier,

Jordi Ticó, Xavier Torrebadella.

Gerent:

Alèxia Pérez

Assessoria Jurídica:

Jordi Culleré

Docusport-La Revista

Direcció:

Francesc Reig i Francesc X. Navarro

Consell de Redacció:

Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reig i

Jordi Ticó

Col·laboradors en aquest número:

M. Abella, G. Arija, J. P. Caballero,

E. Guillamó, M. Moreno, F. X. Navarro,

I. Pellicer, , A. Pérez, T. Puig, F. Reig

i C. Vallvé.

Disseny i producció:

Estuditres

Fotomecànica i impressió:

SPRINT COPY, S.L.

ISNN: 1697-6983

D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicació

plural i respecta la llibertat d’expressió

dels col·laboradors. L’opinió del COPLEFC

queda reflectida en l’editorial. Les opinions

dels autors no han de ser compartides

necessàriament pel COPLEFC.

Foto de portada:

La força de l’Omo, de Kike Borràs

Núm. 25HIVERN 2011 • PRIMAVERA-ESTIU 2012

Any X

EDITORIALLa nova cobertura de responsabilitat civilPER FRANCESC REIG

ENTREVISTA A…Parlen els territorisPER FRANCESC X. NAVARRO

TESI DOCTORALMillorar la fatiga crònica gràcies a l’exercici físicPER ELISABET GUILLAMÓ

A FONSPreparats per a les contingènciesPER CRISTIAN VALLVÉ I GEMMA ARIJA

ACTIVITATS I NOTÍCIES

EDUCACIÓL’educació física emocionalPER IRENE PELLICER

Una història d’aprendre a nedarPER TONI PUIG

MEDI NATURALLa marxa nòrdicaPER MARC MORENO I JORDI PAU CABALLERO

BIBLIOGRAFIA

GESTIÓEl sector del fitness, sempre actiu

SALUTTendinopaties: un món per descobrir (I)PER BIOIBÉRICA

43

5

12

13

4

40

16

32

38

46

DOCUSPORT • La Revista / Hivern 2011 • Primavera-Estiu 20124

No és cap secret que històricament una de les raons fona-mentals per col·legiar-se ha estat i és la cobertura que elCol·legi ofereix sobre la possible responsabilitat civil esdevin-guda per causes alienes a la voluntat de la pràctica profes-sional. Dit més d’una manera més senzilla: la cobertura davantpossibles accidents que es puguin produir malgrat una bonapràctica professional. Els accidents, certament, sempre sónimprevisibles i és per això que cal estar-ne previngut.Especialment tractant-se com es tracta la nostra professiód’una activitat en què factors molt diversos entren en joc: elmateix cos, l’entorn, el material, la competició mateixa…

La seguretat és un principi bàsic que un bon professio-nal de l’activitat física sempre té molt present, però tot i això,resulta imponderable un punt d’incertesa, el qual recomanadisposar d’aquesta assegurança de responsabilitat civil.

El Col·legi, com a ens representatiu i aglutinador de laprofessió, sempre ha tingut aquesta funció d’emparar elscol·legiats, i la continuarà tenint, perquè li és una tasca in-herent, ineludible. Però val a dir que en el marc de l’Estatespanyol, i amb una bona intenció mútua, es delegavaaquesta important qüestió al Consejo General de Colegios,per poder disposar d’una pòlissa més àmplia. Cal constatarque això era possible perquè compartíem una mateixa legis-lació respecte d’aquesta qüestió. Com també –fins al mesd’octubre passat–, havíem de constatar l’existència d’uncert buit que no hi havia manera de resoldre: la referent alsesports “merament perillosos”, veritable el taló d’Aquil·les enaquesta obligació col·legial, perquè amb la pòlissa no que-daven coberts i calia una segona assegurança.

Però el panorama va canviar radicalment a partir de l’e-xistència de la normativa específica catalana, és a dir, la regu-lació de les professions de l’esport a Catalunya, mitjançant laLlei 3/2008, en què Catalunya es desmarca de la normativaestatal i per imperatiu legal les professions que regula han dedisposar, per ser exercides, de cobertura de responsabilitat civil.

Aquest fet obligatori, juntament amb el buit dels esports“merament perillosos” que hem esmentat, finalment (amb totun procés que aquí podem estalviar-nos de relatar) s’haresolt amb la decisió del COPLEFC de gestionar d’una ma-

La novacobertura deresponsabilitatcivil

Editorial

nera independent una pòlissa de responsabilitat civil quefinalment s’ajusta plenament a la nostra legalitat específicavigent i, alhora, dóna cobertura a totes, sense excepció, lespràctiques físiques i esportives.

És, sens dubte, una molt bona notícia. És, sens dubte,un servei que des del Col·legi no podem deixar de divulgarals quatre vents i fer-ho amb veu ben alta.

FRANCESC REIGpresident


Entrevista a...

SANTI SIQUIERRepresentant territorial del’Esport a Barcelona

FRANCESC X. NAVARRO

Parlen els territoris

El pas del anys ha fet que Barcelona iles comarques properes concentrin unalt percentatge de població i de densi-tat demogràfica. De manera con-següent, les administracions públiqueses veuen obligades a atendre les sevesnecessitats i els seus drets relacionatsamb els serveis públics que els pertocai que el PIEC identifica com a equipa-ments de xarxa bàsica (sales, pave-llons, pistes poliesportives, camps,piscines cobertes, pistes d’atletisme). ACatalunya el 45% d’equipamentsesportius són públics. El CEEC (Censd’equipaments esportius de Catalunya)que promou el Servei d’EquipamentsEsportius del Consell Català del’Esport, preveu i classifica tipològica-ment el màxim d’aquestes instal·la-cions i àrees d’activitat esportiva, totdeterminant si pertanyen a la xarxabàsica, complementària, nacional,

cionats amb l’esport escolar, valors,ètica, família; l’esport universitari; l’es-port federat, l’alt rendiment esportiu,Londres 2012; l’esport i la salut,hàbits saludables, campanyes, la pre-venció; l’esport i l’ocupació, la indús-tria i comerç, els professionals de l’es-port; els equipaments esportius, lasostenibilitat, optimització de l’ús; laigualtat d’oportunitats i les bonespràctiques en l’accés a la pràcticad’activitat física i esport; la projeccióinternacional de l’esport català; l’as-sociacionisme esportiu, clubs; i lacohesió i inclusió social, llengua, soli-daritat en relació amb l’esport.

• Promoure la Casa de l’Esport a Bacde Roda, av. Guipúscoa, 23-25 deBarcelona com a punt de referènciade l’esport federat (22 federacionsesportives catalanes i associacionsesportives).

• Posar també a disposició de les enti-tats esportives del districte/barri lesinstal·lacions de Magòria i del Campde l’Energia (antiga SEAT), i les deSant Andreu.

• Col·laborar i promoure amb elsequips directius propis l’activitat iserveis que es generen i s’oferten desdel Canal Olímpic de Catalunya,Museu Dr. Melcior Colet, PassatgePermanyer de Barcelona, el Circuit deCatalunya i el CAR de Sant Cugat.

• Donar suport, assessorar, orientar tantels ajuntaments com els clubs/asso-ciacions esportius en el seu dia reredia i en el que pot ser el seu futur.

• Sensibilitzar i informar la població engeneral, i els practicants d’esport id’activitat física, de les bondats com-

Amb la voluntat de tenir una visió sobre l’activitatfísica i l’esport més propera als territoris del nostrepaís, ens acostem als diversos representants terri-torials de l’Esport de la Generalitat, entre els qualsfiguren tres companys col·legiats.

àrees d’activitat i espais singulars. (ElBarcelonès concentra 5.555 instal-lacions esportives, el Baix Llobregat3.707, el Vallès Occidental 2.962, elMaresme 2.770, el Vallès Oriental1.769, etc.). Alhora, cada territori–segons els darrers estudis de loca-lització 2008 del PIEC– presenta elscorresponents dèficits d’instal·lacionsde xarxa bàsica que vetllem perquè esredueixi, d’acord també amb les priori-tats del moment i els interessos decada municipi, que reflecteixen en elseu Mapa d’instal·lacions esportives delmunicipi (MIEM).

També dels 12.000 clubs esportius iassociacions censats a Catalunya alRegistre d’entitats esportives delConsell Català de l’Esport, dels qualss’estima que 8.000 estan actius, estanforça concentrats en aquest territori, iconsegüentment les llicències espor-tives (600.000 relacionades amb les 69federacions catalanes esportives i elspracticants lliures d’activitat física iesportiva), i els professionals, comerçosi la indústria de l’esport.

Quins són els objectius bàsics i elsprojectes principals que esteuduent a terme al vostre territori?• Implementar tots els programes i les

actuacions que la Secretaria Generalde l’Esport promou fruit del programaelectoral del Govern actual, rela-

SANTI SIQUIER

“El moviment associatiuesportiu no s’atura i laseva activitat tampoc,encara que es disposi demenys recursos. [...]. Hoveiem cada cap desetmana amb l’activitat iels esdeveniments que elsector desplega arreu”

Col·legiat4339


Entrevista a...

porta, que cal fer-ho perquè és ne-cessari, i cal fer-ho bé, sense córrerriscos i en condicions.

• Fer costat i ser presents allí on se’nsrequereix per fer costat a tots elsagents del sector, i sobretot en elsesdeveniments i actes organitzats perles entitats esportives del país.

El missatge del Govern és “fer mésamb menys”. Com ho traslladeu a lapràctica?El missatge és clar. La cosa és ara mésdifícil per a tothom. Cal, doncs, destinarmés estona a pensar, idear, per produiratenció, suport i serveis adequats almoment, és a dir, amb menys capacitatpressupostària que en qualsevol exerci-ci anterior. S’imposa, doncs, la realitateconòmica del moment que provocaque el Govern de manera lògica prioritzialtres necessitats socials.

El moviment associatiu esportiu nos’atura i la seva activitat tampoc,encara que es disposi de menys recur-sos. Ningú que no ha estat per sobrede les seves possibilitats no s’atura, i siel sector privat no lucratiu ho fa, nosal-tres tampoc ens podem aturar. Hoveiem cada cap de setmana amb l’ac-tivitat i els esdeveniments que el sectordesplega arreu de Catalunya i que desdels municipis també reben suport.

Des del sector públic tenim el reptede cercar altres eines i maneres de pro-cedir a fi de poder atendre les necessi-tats socials esportives i sobretot les del’associacionisme esportiu. Cal pensarmés per fer com a mínim el mateix i aixòpassa per focalitzar les possibles opor-tunitats ja sigui al comerç, la indústria iles empreses del sector (innovar, repen-sar-se, redissenyar la producció deserveis, la manera d’oferir-los i definançar-los, explorar formes definançament més concertades i consor-ciades tant en la construcció o remode-lació i posterior explotació i gestió d’e-quipaments esportius, la millora en elsprocessos de gestió de les entitats,l’Administració. Cal ara cercar sinergiesi complicitat amb la resta d’agents ambqui podem tenir interessos en comú ialhora facilitar també l’accés a l’Ad-ministració.

Què ocupa més dedicació delvostre temps com a representantterritorial?Sens dubte, ésser present al territori alcostat de les entitats, els seus esde-veniments, les seves activitats, els seusesportistes i practicants d’activitat físicai esportiva. Ens ho demanen, i hi anem.Però també per fer el seguiment in situdels programes i les actuacions quepromovem o que hi donem suport desde la Secretaria General de l’Esport.També dedico el temps necessari arebre i escoltar les problemàtiques quese’ns traslladen. Poc despatx, el neces-sari per coordinar l’activitat administrati-va i tècnics i per acomplir les funcions itasques derivades del càrrec.

Quin tipus de coordinació existeixentre els territoris?Cada representant territorial de l’Esportté adscrit el territori competencial for-mat per les comarques que el confi-guren. La meva responsabilitat es cen-tra a les comarques de Barcelona i de laCatalunya Central, on mantinc unarelació directa amb els municipis icomarques, que em tenen a la seva dis-posició, i amb totes les entitatsesportives i associacions del territori.Les telecomunicacions ens permeten ifaciliten aquesta proximitat i agilitat.

D’altra banda, i per analitzar i fer unseguiment correcte de tot el que volempromoure, tenim pautades trobadesperiòdiques entre els diferents repre-sentants territorials, amb el secretarigeneral de l’Esport, amb el ConsellCatalà de l’Esport, amb el delegat delGovern de la Generalitat al territori (en elmeu cas són dos: Barcelona i Cata-lunya Central). Em pertoca també pre-sidir i coordinar l’activitat i les necessi-tats bàsiques de la Comunitat dePropietaris de la Casa de l’Esport alcarrer Guipúscoa de Barcelona.

El darrer nivell de coordinació passaper formar part dels comitès organit-zadors, executius, i tècnics, si s’escau,en tots els programes, actuacions iesdeveniments en què som presents,on a més dels periòdics vinculats ambels coneguts programes cíclics anuals,hi ha els específics del moment (actual-

ment... Comitè Organitzador del Mun-dial Júnior d’Atletisme 2012 a BCN, i elComitè Organitzador del Mundial deNatació BCN 2013).

El fet de ser llicenciat en CAFE i, siés el vostre cas, col·legiat delCOPLEFC, quin valor afegit creieuque us aporta en el càrrec?Tota carrera i formació et dóna moltconeixement, però sovint massa pocaexperiència. Cal estar preparat perafrontar les problemàtiques del sector iser-ne coneixedor. El valor afegit d’unprofessional és la formació continuadaque va realitzant i l’experiència ques’acumula pel camí. L’èxit passa pertransferir aquest coneixement a l’expe-riència acumulada.

Estar col·legiat en una corporació,en aquest cas el COPLEFC, crec queno suposa cap valor afegit per al’Administració de la Generalitat queens té contractats i on alguns vamopositar ja fa anys. Vist des de fora,estar col·legiat ha d’ésser una garantiadavant tot tipus d’usuari i empresa con-tractant en el supòsit d’exercir de ma-nera autònoma la nostra professió almarge de la gestió pública i dins el mer-cat lliure del sector privat de l’esport.

D’altra banda, la darrera Llei regu-ladora de les professions de l’esport de2008 proposada per ERC no va volerincloure els gestors públics que ocupenllocs a diferents corporacions locals iòrgans autònoms que en depenen, nitampoc lògicament l’obligatorietat d’es-tar col·legiats. Per tant, en el meu casparticular estic col·legiat per unaqüestió solidària i corporativista, pervetllar pels interessos i la millora cons-tant de la nostra professió i dels profes-sionals que hi treballem, de tots, nonomés d’uns quants.

Quin és el repte esportiu a la vostrademarcació en aquesta legislaturaque acabarà el 2015?• Haver estat útil i ésser millor coneixe-

dor del territori i de les seves entitatsquan deixi aquest càrrec.

• Dotar d’eines i més autonomia per fermenys dependents de l’Administraciól’associacionisme esportiu, prioritzant


Entrevista a...

els suports que s’avinguin al full deruta del Govern per a un futur esportiusostenible.

• Intentar assolir el màxim nombred’objectius programàtics previstos enaquesta legislatura.

Ah, per cert, davant els incrèduls ien època de retallades, com argu-menteu que són necessàries lesrepresentacions territorials?És necessari tot allò que sigui aproparl’Administració al territori, a les entitats ia la ciutadania, descentralitzar-necertes competències i processos degestió. I això no pressuposa necessà-riament més pressupost. En aquestsentit, la tendència de les administra-cions modernes i la mateixa Generalitatmitjançant una part de la Llei òmnibuspermetrà moure persones i variar-ne lesseves funcions quan sigui convenient inecessari.

Quin considereu que és l’elementemblemàtic de la vostra demar-cació?Emblemàtic..., la Casa de l’Esport;gairebé un terç de les federacionsesportives catalanes hi conviuen. ElCAR de Sant Cugat, per descomptat,és actualment un centre de referènciamundial, i també ho és el Circuit deCatalunya. La projecció internacionalque ens donen és molt notòria. I en elterreny privat esportiu no lucratiu tenimsortosament força clubs catalans cen-tenaris, referents mundials que totstenim en ment i que han aportat molt al’esport català.

Com veieu el futur del país, quant aactivitat física i esport?Estem en un molt bon moment, gràciesa la suma d’esforços en una mateixadirecció dels diversos equips i governsque han dirigit l’esport a Catalunya.S’ha girat el mitjó. La població ha presconsciència dels beneficis i de la neces-sitat d’aquest hàbit i està mobilitzada, jasigui vinculada a una associació o clubsesportius de manera dirigida o orga-nitzada, ja sigui com a lliure practicants.Més de la meitat de la població residenta Catalunya diu fer activitat física i

esport d’una manera moderada. Aratoca, doncs, fer-nos més pesats en el“com” fer aquesta activitat d’una ma-nera pautada, segura, saludable isostenible, perquè sigui profitosa i noperjudicial. I també cal prescriure mésactivitat física i esport, que justament ésel que es pretén amb el Dia Mundial del’Activitat Física i Esport (setmana del 6al 15 d’abril) i conscienciar també lapoblació obesa infantil i la poblaciósedentària en general de les bondats del’esport.

D’altra banda, l’esport federat ca-talà també té molt bona salut i un nivellde projecció internacional envejable,fruit de disposar de molt bons tècnicsprofessionals i de dirigents exemplars.

Fontajau de Girona, la Ciutat del’Esport de Blanes (un gran complexesportiu); com a espais naturals teniml’Estany de Banyoles, considerat undels millors llocs per a la pràctica delrem del món. Els paratges de la CostaBrava, reconeguda arreu del món perla qualitat i quantitat de proves de velai windsurf. I al Pirineu, La Molina, perl’experiència organitzativa de grannombre d’esdeveniments d’esportsd’hivern.

Quins són els objectius bàsics i elsprojectes principals que esteuduent a terme al vostre territori?• Estem treballant per millorar la qualitat

i consolidar el programa del Pla catalàde l’esport a l’escola a les comarquesgironines. Alhora, vetllar i fer un segui-ment del bon desenvolupament delsJocs Esportius Escolars de lesComarques Gironines.

• En l’àmbit de la prescripció d’activitatfísica i salut, estem elaborant siner-gies de col·laboració amb DIPSALUT(Organisme de la Diputació deGirona), per ampliar i consolidar laimplantació al territori de centres desalut i equipaments esportius munici-pals, per satisfer la demanda actual.

• Estem desenvolupant un projecte deformació amb la col·laboració de laDiputació per oferir diferents activitatsde formació adequades a les neces-sitats del territori (tècnics, regidorsd’esports, directius...).

• També l’assessorament i el segui-ment de projectes de modificació delPIEC, a través del MIEM (mapes d’ins-tal·lacions esportives municipals).

El missatge del Govern és “fer mésamb menys”. Com ho traslladeu a lapràctica?El missatge és buscar el màxim decomplicitats per obtenir el millor rendi-ment, optimitzant recursos i eficàcia enles diverses actuacions esportives quecada any es programen a les nostrescomarques. En aquest sentit, establirlínies de comunicació amb els diversosorganismes públics: ajuntaments, con-sells comarcals i Diputació és importan-tíssim.

JOSEP PUJOLSRepresentant territorial del’Esport a Girona

A les comarques gironines hi ha untotal de 1.895 entitats inscrites alRegistre d’esports (17% Alt Empordà,19% Baix Empordà, 21% Selva, 8%Garrotxa, 21% Gironès, 5% Pla del’Estany, 3% Cerdanya i 6% Ripollès).Aquestes 1.895 entitats practiquen 132modalitats, amb més de 200 disciplinesesportives.

Pel que fa a instal·lacions, n’hi hamés de 6.000 a les nostres comarques(26% Baix Empordà, 18% Alt Empordà,20% Selva, 6% Ripollès, 4% Pla del’Estany, 13% Gironès, 6% Garrotxa i7% Cerdanya).

Els clubs amb més socis del nostreterritori són: GEiEG, amb més de17.000 socis, i el Club NatacióBanyoles i el Club Natació Olot, amb-dós amb més de 10.000 socis.

Pel que fa a les instal·lacions mésemblemàtiques, tenim el pavelló de

Col·legiat5304


Entrevista a...

Què ocupa més dedicació del vos-tre temps com a representant terri-torial?Les reunions amb els ajuntaments, clubsi consells esportius, conjuntament ambles funcions de representació de la Se-cretaria General de l’Esport en els diver-sos esdeveniments esportius del territori.

Quin tipus de coordinació existeixentre els territoris?La bona relació que hi ha amb els diver-sos representants fa que la comuni-cació sigui molt fluida. Aquesta bonacomunicació, que es realitza periòdica-ment, permet intercanviar les diversesexperiències de cada territori per poderreflexionar de com millorar les nostresrelacions i actuacions a les nostrescomarques.

El fet de ser llicenciat en CAFE i, siés el vostre cas, col·legiat delCOPLEFC, quin valor afegit creieuque us aporta en el càrrec?Crec que la nostra formació tècnica,ens permet disposar d’un valor afegiten les nostres actuacions. La comuni-cació és molt més fluida i al mateixtemps ens permet opinar i argumentaramb coneixement de causa en les nos-tres intervencions.

Quin és el repte esportiu a la vostrademarcació en aquesta legislaturaque acabarà el 2015?Els reptes més importants són garantir iincrementar la pràctica de l’activitat físi-ca i esportiva en la població gironina(esport federat, escolar, de lleure,d’adults...). Així com mantenir la qualitatde l’organització del gran nombre d’es-deveniments internacionals que es fana les nostres comarques.

Ah, per cert, davant els incrèduls ien època de retallades, com argu-menteu que són necessàries lesrepresentacions territorials?La presència de les territorials sónimportantíssimes per fer sentir la veudel territori al Consell Català de l’Esport.Les territorials permeten fer un segui-ment real de les activitats que duen aterme les entitats i traslladar les sevesinquietuds al Consell Català de l’Esport.

Quin considereu que és l’elementemblemàtic de la vostra demar-cació?El nostre element més emblemàtic és labona xarxa de clubs que tenim. I aixòes tradueix en resultats, tant a nivellindividual, amb campions en: taekwon-do, curses de muntanya, BTT, pira-güisme, atletisme, motociclisme, hal-terofília, natació, salvament i socor-risme, rem..., com en el bon nivell delsequips: l’hoquei sobre patins i sobregel, patinatge artístic, el futbol, el bàs-quet, el rugbi... I això vol dir que desdels clubs es fa molt bona feina, opti-mitzant al màxim els recursos per acon-seguir els millors resultats.

Pròpiament des de la Represen-tació Territorial, cal destacar l’orga-nització de 32 edicions de l’acte de lliu-rament de les Medalles de l’EsportGironí; és un acte de reconeixement ales persones que han dedicat gran partde la seva vida a l’esport, des delsdiversos vessants: dirigents, practi-cants, col·laboradors, etc.

Com veieu el futur del país, quant aactivitat física i esport?Esperançador, perquè la gent del nos-tre país s’ha caracteritzat, des de sem-pre, pel seu treball constant i tenaçenvers l’esport, així com per les sevesànsies de superació, tal com ho hemdemostrat en el passat, obtenint bonsresultats en tots els àmbits, de partici-pació i d’èxits.

A Lleida tenim un àmbit territorial moltgran, dispers i sobretot amb diferènciesdestacades. Tot i que tenim clubs granscompetint en categories d’àmbitnacional, la majoria de clubs són mitjansi petits amb molt voluntarisme; unes1.900 entitats estan registrades a Lleida.

Els esports són molt diversos, peròtenim una característica molt diferen-ciadora d’altres territoris, el Pirineu estàmolt proper i això fa que proliferin moltels esports a la muntanya.

També tenim un INEFC que ensajuda a millorar la qualitat tècnica del’esport a la província.

Quins són els objectius bàsics i elsprojectes principals que esteuduent a terme al vostre territori?L’objectiu bàsic és fomentar, divulgar,planificar, coordinar i assessorar elsaspectes relacionats amb l’activitat físi-ca i l’esport, per tal que tothom tingui elmés fàcil i lliure accés a la pràcticaesportiva i l’esport. Els projectes prin-cipals són el seguiment de l’esport alterritori, la planificació, la coordinació i elsuport dels programes i les estructures

JOAQUIM PERISÉRepresentant territorial del’Esport a Lleida

JOSEP PUJOLS

“La gent del nostre paíss’ha caracteritzat, des desempre, pel seu treballconstant i tenaç enversl’esport, així com per lesseves ànsies desuperació”

JOAQUIM PERISÉ

“És molt importantconèixer de primera màl’esforç que fan lesnostres entitats esportivesper tirar endavant, ja siguicom a organitzadorsd’esdeveniments esportiuso com a usuaris de lapràctica esportiva”

Col·legiat7742


Entrevista a...

esportives que donen vida al nostre sis-tema esportiu de la província (esportescolar, esport federat, esport pertothom, esport i salut...).

El missatge del Govern és “fer mésamb menys”. Com ho traslladeu a lapràctica?La presència al territori en els esdeveni-ments esportius és una de les activitatsbàsiques per a nosaltres. És moltimportant conèixer de primera mà l’es-forç que fan les nostres entitatsesportives per tirar endavant, ja siguicom a organitzadors d’esdevenimentsesportius o com a usuaris de la pràcti-ca esportiva.

El que també crec que és moltimportant és conèixer les peculiaritatsde l’esport del nostre territori per inten-tar ser equitatius a l’hora de distribuirels recursos de què disposa l’Admi-nistració esportiva de Catalunya.

Què ocupa més dedicació delvostre temps com a representantterritorial?La feina de representació del secretarigeneral de l’Esport al territori ocupabona part de la nostra feina; la gestió derecursos, la planificació i el control delsprogrames de la casa i el foment delsvalors de l’esport són d’altres de lesfeines que tenim a la Representació.

Quin tipus de coordinació existeixentre els territoris?Existeix una bona coordinació; femreunions de coordinació amb els òrgansdirectius del CCE, de l’SGE i tambéentre les representacions territorials. Ésmolt important que tots utilitzem elsmateixos criteris a l’hora de valorar lesactivitats que es fan per tot Catalunya.

El fet de ser llicenciat en CAFE i, siés el vostre cas, col·legiat delCOPLEFC, quin valor afegit creieuque us aporta en el càrrec?Sempre es valora molt més quan dónesla teva opinió sobre aspectes dels qualstu estàs format i ets coneixedor; la for-mació, l’experiència i la coneixença del’Administració són aspectes bàsics enla nostra feina.

Quin és el repte esportiu a la vostrademarcació en aquesta legislaturaque acabarà el 2015?El repte és poder arribar a tots aquellsque veritablement necessiten la nostraajuda per tirar endavant l’esport, inten-tar aconseguir que la gent faci esport iactivitat física des dels més petits alsmés grans, però sobretot que cadascúfaci la pràctica esportiva i l’esport ade-quat a la seva edat.

Ah, per cert, davant els incrèduls ien època de retallades, com argu-menteu que són necessàries lesrepresentacions territorials?Les representacions intentem fer unafeina bàsica, mantenir l’equilibri territo-rial en l’esport. L’esport català canviamolt en funció del lloc i la tipologia d’en-titat que el realitza i el lloc on es fa. Lanostra feina és plasmar aquesta tipolo-gia d’esport i fer-la present als òrgansdirectius de la política esportiva.

Descentralitzar, simplificar i agilitzarl’Administració esportiva de Catalunyaés una feina que hem d’anar fent;d’aquesta manera farem que tots elsagents de l’esport es sentin més impli-cats en el nostre esport.

Quin considereu que és l’elementemblemàtic de la vostra demarcació?Sense deixar de banda i sense discri-minar cap esport, l’esport al medi natu-ral és un element emblemàtic de lameva demarcació: esport d’hivern,piragüisme, excursionisme són tretscaracterístics del nostre esport a Lleida.

Com veieu el futur del país, quant aactivitat física i esport?Crec sincerament que l’esport deCatalunya està un pas per davant de laresta de comunitats autònomes, peraixò crec que és fonamental mantenir ifacilitar les estructures esportives quetreballen en el món de l’esport. Difondrel’esport i l’activitat física, l’esport esco-lar, l’esport federat i l’alt nivell, l’esportper a tothom i l’esport i la salut.

A la Delegació Territorial de Tarragonatenim un total de 1.073 clubs, 160associacions esportives escolars i 38federacions esportives amb seu al terri-tori. És un territori molt ric esportiva-ment, des de l’àmbit escolar fins al fe-derat. Les capitals de comarca i nuclisde població grans són les que tenenmés bones instal·lacions. No tenim capcentre de tecnificació.

Quins són els objectius bàsics i elsprojectes principals que esteuduent a terme al vostre territori?• Seguir les línies d’actuació que marca

l’SGE.• Afavorir la pràctica d’esport a nivell

extraescolar gràcies al programa del’SGE: Pla català de l’esport a l’escola.

• Ubicar en un nou espai totes les dele-gacions territorials de les federacionsesportives. Crear nous vincles ambles delegacions territorials.

• Ajudar i col·laborar amb la dinàmica delsconsells esportius. Vetllar i fer un bonseguiment dels Jocs Esportius Escolars.

GEMMA SOLERRepresentant territorial del’Esport a Tarragona

GEMMA SOLER

“[Cal] Fer la feina moltben feta, [… ser] unainstitució gestora de larealitat. Vull fer unexercici de proximitat,que la gent ho puguisentir així. Vull que laRepresentació Territorialsigui un nucli d’ebullicióde l’impuls esportiu deles comarques”


Entrevista a...

• Iniciar un línia de jornades formativesdirigida a tot el col·lectiu vinculat almón de l’esport.

• Col·laborar amb el Departament deSalut per tal d’afavorir una pràcticaesportiva saludable tant en el mónescolar com en el federat.

El missatge del Govern és “fer mésamb menys”. Com ho traslladeu a lapràctica?En el mateix dia a dia. Aprofitant elsrecursos que tenim. No allargant més elbraç que la màniga. Creant sinergiesamb altres institucions: ajuntaments,universitat, patronats...

Trobant solucions sense necessitatde recursos econòmics. Les bonessolucions d’uns, donar-les a conèixer auns altres.

Què ocupa més dedicació del vos-tre temps com a representant terri-torial?Tot el que fa referència a la gestió d’en-titats (clubs i federacions) i a l’esportescolar.

Estar al dia de la situació política ieconòmica. Visites a clubs i entitatsesportives de les 6 comarques perconèixer la seva situació actual. Visitesa municipis per conèixer la seva realitatesportiva. Els caps de setmana elsdedico a conèixer la riquesa esportivadel territori i al lliurament de premis d’al-gunes de les competicions que s’hi fan.

Quin tipus de coordinació existeixentre els territoris?La coordinació que existeix és total. Ensreunim periòdicament amb el secretarigeneral i tot el seu equip; i quan convého fem per correu electrònic o telèfon.Aquesta bona sintonia facilita la nostrafeina i ens ajuda en les actuacions quefem al territori.

El fet de ser llicenciat en CAFE i, siés el vostre cas, col·legiat delCOPLEFC, quin valor afegit creieuque us aporta en el càrrec?No sóc llicenciada en CAFE, però heestat professora d’EF a primària,secundària i ara tenia la plaça a ciclesformatius. No puc contestar directa-

ment la pregunta, però considero queels professors d’EF que venim deprimària hauríem de poder estarcol·legiats de la mateixa manera que elsllicenciats en INEF. Ja que s’ha donat elcas que els llicenciats han tingut l’opcióa accedir a primària i els de primària hohem fet a secundària.

Quin és el repte esportiu a la vostrademarcació en aquesta legislaturaque acabarà el 2015?Fer la feina molt ben feta. Evitar ser unainstitució burocràtica, sinó una instituciógestora de la realitat. Vull fer un exercicide proximitat, que la gent ho pugui sen-tir així. Vull que la RepresentacióTerritorial sigui un nucli d’ebullició del’impuls esportiu de les comarques.Hem de ser uns facilitadors del servei,hem d’estar al costat de tota la gentque fa esport i ens demana la nostraajuda.

Ajudar i col·laborar en l’organitzaciódels Jocs del Mediterrani 2017.

Ah, per cert, davant els incrèduls ien època de retallades, com argu-menteu que són necessàries lesrepresentacions territorials?Són molt necessàries per donar suporta totes les entitats esportives del terri-tori. Evitem fer el desplaçament detotes aquestes a Barcelona per a qual-sevol problema.

El territori català és molt gran i ricesportivament, la nostra feina és la deconèixer el nostre territori i representar-lo al Consell Català de l’Esport.

Quin considereu que és l’elementemblemàtic de la vostra demar-cació?Tenim uns clubs grans que potencien odonen aixopluc a seccions amb moltd’èxit, sovint modalitats que sónminoritàries, com el patinatge, triatló,salvament i socorrisme... D’altra banda,també gaudim d’un associacionismeesportiu gran, amb un gran nombre declubs petits repartits especialment alllarg de tot el litoral tarragoní que pro-mouen la pràctica esportiva en unagran varietat de modalitats.

Com veieu el futur del país, quant aactivitat física i esport?Molt bé. Perquè la gent cada cop estàprenent més consciència de laimportància de la pràctica esportiva. Hiha molts clubs i federacions que abas-ten l’esport des de diferents àmbits(federat, lúdic, familiar), i això està moltbé. Tothom té opció de fer esport. Amés a més de les millores físiques ipsíquiques que s’obtenen.

CINTA ESPUNYRepresentant territorial del’Esport a les Terres de l’Ebre

El nostre territori és ric, quant a nombrede clubs i entitats esportives, tenim500 clubs en actiu i uns 600 registratsa les Terres de l’Ebre (TE). La recentobertura de la residència d’esportistesdonarà un impuls al territori i a l’esportfederat. Hi ha representació de quasitotes les disciplines. A més, disposemde d’un alt nombre de participació endiferents circuits i curses, com són elrunning series, circuit de curses demuntanya, Xallenger BTT, lliga demuletes...

Quins són els objectius bàsics i elsprojectes principals que esteuduent a terme al vostre territori?• Promoure l’esport base. Dinamitzar

els espots minoritaris, arrelats al terri-tori, aquells que tenen una manca debase important i aquells que consi-derem que poden ser sosteniblesamb un alt component formatiu.

• Dinamitzar l’activitat física i esportivaper a tothom.

• Treballar conjuntament i sumar es-forços amb tots els agents del terri-tori: serveis territorials d’Ensenya-ment, de Salut, consells esportius,


Entrevista a...

ajuntaments, coordinadors/es del Placatalà de l’esport a l’escola, ajudantsdel Pla, Institut Català de la Dona,Joventut...

El missatge del Govern és “fer mésamb menys”. Com ho traslladeu a lapràctica?Aprofitant i rendibilitzant els recursosdel territori i de les diferents administra-cions. Prioritzant actuacions, impulsantel voluntariat i la col·laboració.

Què ocupa més dedicació del vos-tre temps com a representant terri-torial?• La representació del secretari general

al territori. La coordinació i l’impuls del’esport a les nostres terres.

• La informació i l’assessorament al ciu-tadà en les matèries de competènciadel Consell Català de l’Esport, l’exe-cució dels programes i de les activi-tats del Consell Català de l’Esport.

• El control i la gestió de les instal·la-cions del Consell Català de l’Esport.

Quin tipus de coordinació existeixentre els territoris?La coordinació i la relació entre elsdiversos representants és molt bona.Formem un equip cohesionat i ambmoltes ganes. Tenim suport de cadas-cuna de les 4 territorials: Tarragona,Girona, Lleida i Barcelona. Ens tras-passem informació, recursos i materialsamb normalitat. A més, disposem d’es-pais de reunions tant respecte de l’SGEcom respecte de la nostra DelegacióTerritorial del Govern.

El fet de ser llicenciat en CAFE i, siés el vostre cas, col·legiat delCOPLEFC, quin valor afegit creieuque us aporta en el càrrec?Estar format és fonamental. La forma-ció en l’àmbit de l’esport i l’activitatfísica ha evolucionat i la formació con-tinua, així com conèixer l’esport desde les diverses vessants; com aesportista, monitora, entrenadora,membre de juntes, docent en dife-rents centres educatius, membre deseminaris d’educació física... Crecque sempre és un potencial que ajuda

en la presa de decisions dins la Re-presentació.

Quin és el repte esportiu a la vostrademarcació en aquesta legislaturaque acabarà el 2015?• Incrementar la participació en activi-

tats físiques i esportives dels ebrencs,amb una incidència especial en elcol·lectiu de noies i aquells sectorsque no practiquen cap tipus d’activi-tat fisicoesportiva.

• Fomentar la pràctica regular d’AF iesportives i l’adquisició d’hàbitssaludables que contribueixin a un mi-llor benestar, amb l’objeciu de reduirel sedentarisme i l’obesitat.

• Aprofitar el gran potencial educatiu iformatiu de les activitats físiques iesportives.

• Potenciar la funció integradora i decohesió social de l’esport escolar. Lapotenciació dels valors de l’esport,valors com la tolerància, el respecteals altres i de les regles, la confiançaen un mateix, l’esforç de superació,l’autocrítica, l’autonomia, la capacitatde decisió, l’autogestió, la cooperació,el treball en equip, entre d’altres.

• Formar i dinamitzar el jovent en elsvalors ciutadans mitjançant la sevaparticipació activa en la gestió de lesassociacions esportives escolars.

• Impulsar un model esportiu ebrenc dequalitat que inclogui les vessants educa-tives, recreatives i competitives i salu-dables oferint una àmplia varietat d’ofer-ta esportiva, i promocionant els esportscaracterístics a les nostres terres.

Ah, per cert, davant els incrèduls ien època de retallades, com argu-menteu que són necessàries lesrepresentacions territorials?Ara més que mai, la proximitat al terri-tori és fonamental. És la millor manerade portar la veu del territori al ConsellCatalà de l’Esport i gestionar eficient-ment l’esport català.

Quin considereu que és l’elementemblemàtic de la vostra demar-cació?Tots els esports relacionats amb el riuEbre, la natura; som un territori amb

mar, muntanya i riu. La via verda, lesdiverses travessies pel mar i pel riu. Lesmarxes i curses, els itineraris en bicicle-ta, les diverses embarcacions (muletes,piragües, rem,..) són un referent perpoder practicar una àmplia varietatd’esports amb una gran qualitat.

A més, disposem d’instal·lacionsesportives destacades, com el centrede ciclisme de Vinallop, el Centre deTecnificació Esportiva de les TE, amb laseva residència, totes dues inaugu-rades recentment, la sala d’esgrima,canals de navegació per practicar elrem i la piragua...

Com veieu el futur del país, quant aactivitat física i esport?L’esport està en un alt nivell esportiu. ACatalunya disposem del Pla català del’esport que fomenta l’activitat física iesportiva de l’alumnat.

Els diferents agents: consellsesportius, ajuntaments, centres edu-catius, les associacions esportivesescolars i les seccions esportives esco-lars, el Departament d’Ensenyament, elDepartament de Salut, la SecretariaGeneral de l’Esport, i altres departa-ments creiem en la importància i elpotencial educatiu formatiu de l’esport ila seva incidència per poder disposard’una població saludable.

CINTA ESPUNY

“Els diferents agents:consells esportius,ajuntaments, centreseducatius, lesassociacions esportivesescolars i les seccionsesportives escolars, elDepartamentd’Ensenyament, elDepartament de Salut, laSecretaria General del’Esport, i altresdepartaments creiem en laimportància i el potencialeducatiu i formatiu del’esport”


Tesi doctoral

La síndrome de la fatiga crònica (SFC)és una patologia d’origen desconeguten què predomina una intensa i inexpli-cable fatiga, fet que la converteix enuna malaltia altament discapacitant.Actualment no té un tractament cura-tiu, i es treballa per reduir-ne la simpto-matologia utilitzant diferents formes detractament. L’exercici físic queda inclòsentre aquests tractaments de cairemultidisciplinari. La tesi es proposal’aplicació d’un programa d’exercicifísic amb la intenció, d’una banda,d’assolir la màxima capacitat funcionald’acord amb l’estat clínic de cadapacient mitjançant el treball de dife-rents qualitats físiques i, d’una altra,educar els pacients perquè siguincapaços d’autoaplicar-se un exercicifísic apropiat a les seves possibilitatsque els permeti mantenir o millorar laseva qualitat de vida.

Es va concebre un programa ambdues fases d’intervenció, de dotze set-manes cadascuna. Una primera fasede caràcter presencial en la qual elspacients duien a terme tres sessionsd’exercici al laboratori i dues més acasa seva; en aquesta fase es tre-

Millorar la fatigacrònica gràcies a l’exercici físic

Autora: Elisabet Guillamó Casanoves,col·legiada 11380Títol: Efectes d’un programa de readaptaciófuncional per a persones afectades per síndromede fatiga crònicaDirectors: Dr. Joan Ramon Barbany Cairó iCasimiro Javierre GarcésLloc i data de lectura: INEFC-Barcelona, 26/1/2010

Aquesta tesi doctoral

ha rebut una ajuda econòmicadel COPLEFC.

ballaven diferents habilitats motrius ialgunes capacitats perceptiumotrius.Aquest període també va servir d’edu-cació en la pràctica d’exercici físic, jaque en la segona fase d’intervenció vanser els mateixos pacients els que esvan aplicar l’exercici. En l’estudi vanprendre part 68 pacients afectats per lasíndrome de fatiga crònica; tots com-plien els criteris de diagnòstic del CDCper a SFC, i el diagnòstic havia estatconfirmat per dos facultatius especia-litzats. Entre aquests pacients, seguintcriteris d’accessibilitat, es van establirdos grups: un grup control amb 22subjectes (19 dones i 3 homes) i unaltre grup de 46 pacients als quals esva oferir la possibilitat de prendre parten el programa de readaptació fun-cional. Finalment van ser 33 pacients(30 dones i 3 homes) de 45,8 anys(27-64).

En relació amb els resultatsobtinguts, cal esmentar una adherèn-cia del 60,6%. I s’observa una tendèn-cia a la millora en relació amb la quali-tat de vida, així com en les percepcionsen relació amb l’exercici físic. S’hanobtingut millores significatives en rela-

ció amb l’equilibri, tant l’estàtic com enla marxa. S’observen també milloressignificatives en relació amb la forçamàxima i la força resistència de l’ex-tremitat superior. En relació amb laseva capacitat funcional, en repòss’observa una disminució en la fre-qüència respiratòria i la PAS, que sem-bla indicar una disminució en l’angoixaque en aquests pacients provoca sot-metre’s a un esforç. A intensitatsmàximes milloren d’una manera signi-ficativa en relació amb la càrrega acon-seguida i mostren una tendència a lamillora en relació amb el consum d’o-xigen. A intensitats supramàximess’observa una tendència a la millora enla càrrega.

Un cop finalitzada l’aplicació d’a-quest programa de readaptació fun-cional i analitzats els resultats obtinguts,creiem que l’exercici físic ofereix alspacients d’SFC una forma de tracta-ment que els permet millorar en la sevacapacitat funcional, i petites modifica-cions en la qualitat de vida, amb un riscmolt reduït de patir recaigudes i elsefectes negatius que poden anar asso-ciats a altres formes de tractament.


A fons

Preparats per a lescontingències

Dissortadament, els accidents més variats ambafectació respiratòria i pròpiament els problemescardiovasculars no són un fet aïllat. I quan es pro-dueix una situació crítica, l’actuació ràpida resultaimprescindible. Ha salvat moltes vides. Per això elsconeixements en reanimació cardiorespiratòria i enl’ús del desfibril·lador són indispensables. Ensacostem a aquesta realitat des de tres plans: lasupervivència viscuda en primera persona, l’experten formació i el pla del Col·legi per facilitar-la a totsels col·legiats.

Els accidents més inesperats, en elmoment i el lloc menys versemblants,ens obliguen a estar alerta sempre.Només una actuació adequada tindràun resultat feliç. Com el cas quedescrivim, explicat per la nostra compa-nya Gemma Arija.

UN DELS MOLTSCASOS DEREANIMACIÓGEMMA ARIJACol·legiada 8635

“Durant les vacances d’estiu de l’any pas-sat, el 2011, mentre gaudia de la piscinaal càmping, de sobte vaig notar unasituació de pànic i una multitud de gent aprop del supermercat, alhora que elsocorrista sortia corrent cap a la botiga.Jo també vaig decidir anar a veure què hiestava passant, per si podia ajudar.

La situació era concretament que labotiguera no podia respirar. Segons elsocorrista estava menjant cotnes de

porc i se n’havia empassat una que liobstruïa la via respiratòria.

Després d’identificar-me com a per-sona capacitada, vaig decidir aplicar lamaniobra de Heimlich. Però no va fun-cionar... Com a conseqüència de laimpossibilitat de respirar, la dona va caurerodona al terra sense consciència.

Immediatament, amb l’ajuda d’una altrapersona, fins a l’arribada de l’ambulànciaque alguna altra persona es va encarregard’avisar, vam passar a aplicar-li la reani-mació cardiopulmonar (RCP), a la qual elseu cos va respondre positivament.

Un cop el personal sanitari de l’am-bulància es va fer càrrec de la situació,nosaltres la vam deixar a les sevesmans i ens van dir que gràcies a la nos-tra intervenció li havíem salvat la vida”.

L’EXPERTCRISTIAN VALLVÉ*

La mortalitat per malalties cardiovascu-lars és la primera causa de mort a

*Cristian Vallvé, col·legiat 13739


A fons

Espanya, diàriament moren unes 90 per-sones, defuncions que serien evitablesactivant correctament la cadena desupervivència, és a dir, el conjunt d’actesque d’una manera precoç i ordenadaaconsegueixen el màxim de supervivèn-cia amb el mínim de seqüeles.

Parlem de DESA i nosolament de DEAUna aturada cardiorespiratòria és lainterrupció brusca, inesperada i poten-cialment reversible de la funció del cor ide la respiració. Això comporta que elcervell es queda sense subministra-ment d’oxigen i, per tant, que començaa morir-hi teixit cerebral. Si una personaentra en aquest estat, la mort és immi-nent. Per tant, necessita intervencióimmediata per mitjà de maniobres dereanimació cardiopulmonar (RCP).

Segons el doctor Pere Lanau iFuster, cap de base del SEM deVilanova i la Geltrú i cap dels serveismèdics del Comitè Paralímpic Espanyol,“cada minut que ens endarrerim en lesmaniobres de ressuscitació, les pos-sibilitats de supervivència disminueixenun 10%, però en canvi, amb una apli-cació correcta de les maniobres dereanimació cardiopulmonar i laimplantació del DESA (desfibril·ladorextern semiautomàtic), les possibilitatsde supervivència augmenten exponen-cialment”. Això explica, lògicament, laconveniència que hi hagi com més

agents capacitats millor per actuar enaquestes situacions i que puguin utilitzaraquest aparell semiautomàtic.

Els contingutsPer aplicar correctament aquestes tèc-niques i poder utilitzar el DESA, existeixuna formació, que s’aplica d’acord ambel Decret 355/2002, de 24 de desem-bre, pel qual es regula la utilització delDESA per a personal no mèdic.

Si es tenen més de 18 anys (requisitimprescindible) ja es pot fer el curs, queté una durada de 8 hores, repartides endos blocs, en què s’imparteixen con-tinguts tant teòrics com pràctics.

Un cop superat el curs, mitjançantuna avaluació teòrica i pràctica,l’alumne/a rebrà un certificat emès pelConsell Català de Ressuscitació (CCR) iun carnet estès per l’Institut d’Estudisde la Salut (IES), que l’acredita i, pertant, n’autoritza el titular a utilitzar undesfibril·lador.

Val a dir que anualment s’ha de dura terme un curs de renovació de l’a-creditació per poder continuar utilitzantamb plena competència el DESA.

Què hi diuen les lleis?A nivell legislatiu, a més del ja esmentatDecret 355/2002, cal tenir present dostextos més.

D’una banda, el Decret 82/2010, de29 de juny, pel qual s’aprova el catàlegd’activitats i centres obligats a adoptarmesures d’autoprotecció i es fixa el con-tingut d’aquestes mesures. Concreta-ment, el Decret estableix tots aquellsllocs on tant pel volum de persones quehi treballen com per les que hi són detrànsit, són susceptibles de produir-s’hiuna aturada cardiorespiratòria. Així, s’hiesmenten llars d’infants, museus, dis-coteques, casals, residències gerià-triques, auditoris, teatres, aeroports,poliesportius, però també activitats compuguin ser curses de diversa mena.

I l’altre text legislatiu és pròpiamentla Llei 3/2008, de 23 d’abril, de regu-lació de l’exercici de les professions del’esport, en què es pot llegir que: “Totsels professionals en actiu que exerceixintasques regulades per aquesta llei han

de tenir competències d’assistènciasanitària immediata, referides a la reani-mació cardiopulmonar. En el cas que latitulació d’accés a la professió no per-meti acreditar aquesta competència,l’acreditació s’ha d’assolir en centresautoritzats per la Generalitat.”

Analitzant aquest contingut, i malgratque la referència hi apareix, aspecte queja és per si mateix positiu, també calconsiderar que s’hi esmenta amb uncaràcter més aviat ambigu i poc precís,perquè, en definitiva, no especifica queels implicats per aquesta llei estiguinobligats fer-ne ús en cas de necessitat.

El funcionamentL’evidència científica ens diu que:

1.L’aturada cardiorespiratòria presencia-da té una supervivència 7 vegadesmés gran que quan no és presenciada.

2.Una RCP (reanimació cardiopul-monar) realitzada correctament acon-segueix una supervivència 20 vega-des més gran que quan es realitzad’una manera incorrecta.

3.La desfibril·lació precoç (abans dels 5minuts) és el procediment aïllat deressuscitació que salva més vides.

A partir d’aquestes premisses, calsaber que el DESA:

• És capaç de detectar dues patolo-gies cardíaques: la fibril·lació ventri-cular (FV) i la taquicàrdia ventricularsense pols (FV).

• Amb els elèctrodes sobre la caixatoràcica, descarrega un corrent con-

Protocol que cal seguir davant una aturadacardiorespiratòria.


A fons

tinu o bifàsic amb una energia vari-able segons les necessitats.

• Es dóna un únic xoc desfibril·lador(almenys de 150J bifàsic o 360Jmonofàsic), seguit immediatament dedos minuts de RCP ininterrompuda,sense revisar si s’ha acabat l’FV ocomprovar si hi ha signes de vida.

• Per seguretat, no s’ha d’utilitzar elDESA a l’interior de vehicles en movi-ment ni tampoc s’ha de tocar la vícti-ma en analitzar-ne el ritme ni en fer ladescàrrega.

• El DESA utilitza ones bifàsiques i ésextremament segur: no té falsospositius i no recomana la descàrregasi no hi ha fibril·lació ventricular.

• Dóna instruccions verbals i acús-tiques i grava el so ambiental, actuantcom un cronòmetre d’RCP.

• Disposa d’una targeta digital querecull totes les actuacions per al’anàlisi posterior.

• La bateria de liti té 5 anys d’autono-mia i els elèctrodes 3 anys (per béque cal canviar-los després de cadaús). Les bateries no són recar-regables. Per això és recomanabletenir una bateria de reserva.

• I cal insistir que si hi ha més d’unsocorrista, mentre es prepara el DESA,es continuïn les maniobres d’RCP.

L’opinió de l’expertSens dubte, el DEA i el DESA suposenen si mateixos un pas endavant. Peròen el fons nomes són aparells, per això

crec que com a col·lectiu, tant elscol·legiats com els llicenciats en CAFEen general haurien de ser tots capaçosd’utilitzar i tenir les competènciesacreditatives corresponents d’ús delDESA. Perquè, en el fons, un DESApenjat en un gimnàs o en qualsevol altrainstal·lació esportiva, per si sol suposauna probabilitat d’ajuda vital no tan ele-vada com si hi ha un usuari reconegutal darrere, en què aquesta probabilitatde supervivència per a una víctima ambafectació cardiovascular augmentaextraordinàriament.

Finalment, vull donar les gràcies alCCR, que m’ha ofert la possibilitat deformar-me com a instructor d’SVB i deDESA, com també expressar el meureconeixement al doctor i amic PereLanau i Fuster per introduir-me enaquest món de la ressuscitació.

la capacitació als col·legiats en aquestamatèria, aquest any 2012 ha dut aterme la segona edició del Curs dePrimers Auxilis, Suport Vital Bàsic iDEA, i també un Curs de Reciclatgesobre Suport Vital Bàsic i DEA.

Són cursos que es volen convertiren una eina útil, especialment en la pro-tecció per als alumnes o usuaris que estinguin a càrrec, que també ajuda adiferenciar entre una urgència i unaemergència, i a identificar i resoldreamb eficàcia aquestes situacions com-promeses per a la salut.

Alhora, cal no oblidar el paper mul-tiplicador del nostre col·lectiu, ja que elscontinguts de primers auxilis i suportvital bàsic esdevenen igualment interes-sants per transmetre als alumnes en lessessions d’educació física (en el cas detreballar en l’ensenyament).

Com sempre, en aquesta formació,a banda dels continguts teòrics, s’ex-perimenten d’una manera pràctica–amb ninots, desfibril·ladors, protectorsfacials, ampolles de ventilació…– aque-lles tècniques i maniobres que caldriaaplicar en cas que fes falta.

Un cop superada la formació de 30hores (24 h presencials i 6 h de treballtelemàtic), els participants reben la certifi-cació –d’acord amb els requisits habitualsd’assistència–, de la Direcció Generald’Innovació del Departament d’Educació,juntament amb un certificat oficial de 8hores del Consell Català de Ressuscitaciósobre SVB i DEA, i també el carnet oficialde l’Institut d’Estudis de la Salut.

ALGUNS CONCEPTESCadena de supervivènciaConjunt d’actes que d’una maneraprecoç i ordenada aconsegueixen elmàxim de supervivència amb el mínimde seqüelesFibril·lació ventricularRitme cardíac anòmal, en què el cor me-cànicament no funciona, malgrat que hihagi una certa activitat elèctrica.DESADesfibril·lador extern semiautomàtic.La descàrrega es fa quan nosaltrespolsem l’aparell.DEADesfibril·lador extern automàtic. La des-càrrega la produeix l’aparell desprésd’haver analitzat el ritme cardíac.RCPReanimació cardiopulmonar.Suport vital bàsic (SVB)Conjunt de tècniques que s’utilitzenquan una persona entra en una atura-da cardiorespiratòria.

Els continguts del curs

• Concepte de parada cardiorespiratòria • Evidència científica de la cadena de

supervivència • La cadena de supervivència • Concepte de suport vital• Concepte de reanimació

cardiopulmonar (RCP)• Algoritme d’SVB en adults • Valoració de la respiració • Compressions toràciques • Respiració artificial• Combinació massatge i respiració• Excepcions de l’algoritme d’SVB

en adults: -SVB en ofegats -SVB desfibril·lador externsemiautomàtic (DESA)

• L’ètica de l’RCP

LA FORMACIÓCom que els professors d’EducacióFísica i els llicenciats en CAFE, en ge-neral es veuen exposats a possiblessituacions compromeses, com aracaigudes, traumatismes, hemorràgies,aturades respiratòries, arítmies, etc., elCOPLEFC, que vol contribuir a facilitar


Activitats

La pòlissa de responsabilitatcivil del Col·legi ja cobreix totsels esports sense excepcióPer fi hem aconseguit que Mapfre doni cobertura a tots els esports en la pòlis-sa de responsabilitat civil col·legial (RC) que tenim contractada des de fa anys.

ALÈXIA PÉREZ, gerent del Col·legi

La problemàtica s’arrossegava des defeia molt de temps, durant el qual resul-tava impossible o si més no molt difícilrenegociar la pòlissa per tal de donarcobertura a les exclusions dels esportsconsiderats per la companyia com a“merament perillosos”.

Aquesta llista absurda d’esportsperillosos, que avui encara ningú sapd’on venia ni quin criteri seguia, és elsegüent: ràpel, barranquisme, descens,exploració de cavernes, iniciació al’escalada vertical, rocòdroms artificials,delfinoteràpia, tirolina, tir amb arc,quads, alpinisme, submarinisme, bus-seig, caiac, surf, equitació/equino-teràpia, esquí, esquí aquàtic, surf deneu i guerra de pintura o paintball.

Aquesta situació deixava en falsmolts dels col·legiats que es dediquenprofessionalment a les activitats físiques

al medi natural, per la qual cosa haviende contractar una nova pòlissa particu-lar que els cobrís la seva activitat pro-fessional, motiu suficient i justificat perno voler-se col·legiar o estar descon-tents amb els serveis del Col·legi.

Com sabeu, la Llei 3/2008, de l’exer-cici de les professions de l’esport, obligatots els llicenciats en EF/CAFE acol·legiar-se si estan exercint la professióen l’àmbit privat i a disposar d’una RCprofessional. Però la mateixa norma tam-bé exigeix al Col·legi a oferir una pòlissad’RC que cobreixi tota l’activitat profes-sional dels seus col·legiats. Per tant, ja nonomés era un tema moral el que s’haviade resoldre envers els col·legiats quequedaven desprotegits, sinó que s’haviaconvertit en un tema legal.

Una de les dificultats principals queteníem era que la gestió de la pòlissa es

feia des del Consejo General deColegios, ja que es tractava d’unapòlissa general que englobava tots elscol·legis autonòmics.

El cas, però, és que després demoltes gestions tècniques –i com nocosta d’imaginar, sense gaire bona pre-disposició del Consejo–, l’any 2010vam aconseguir disposar de la nostrapròpia pòlissa d’RC. Malgrat el petitincrement econòmic que això ens su-posava, ens permetria gestionar-la d’unamanera més àgil i eficient. I aquest és elresultat. Després d’un any, hem pogutalliberar d’aquest “llast” que arrossegà-vem des de fa tant de temps.

I a partir del mes d’octubre de2011, absolutament tots els esports iles activitats disposen de cobertura deresponsabilitat civil, tal com estableix lanormativa actual d’assegurances.Únicament per als “esports meramentperillosos” existirà un sublímit de600.000 euros per sinistre i any, encomptes de la quantitat d’1.800.000euros que figura per a la resta.


Activitats

Dades i cobertures de l’actual pòlissa de RC del Col·legiCompanyia: MAPFRE IndustrialCobertura: 1.800.000 per sinistre fins a 4.500.000 anuals.

600.000 per sinistre per als esports merament perillosos*

* Ràpel, barranquisme, descens de canyons, exploració de cavernes, iniciació a l’escalada vertical, rocòdroms artificials, delfinoteràpia, tirolina, tir amb arc,quads, alpinisme, submarinisme, busseig, caiac, surf, equitació/equinoteràpia, esquí, esquí aquàtic, surf de neu i guerra de pintura o paintball.

Àmbit territorial: Espanya, Unió Europea i Andorra

Descripció:Els danys corporals i/o materials causats a tercers, en les persones o béns (coses o animals), a conseqüència de l’exer-cici de les seves funcions professionals, tant en horari laboral com fora d’aquest, inclusivament en dies festius, en el benentès que es trobi exercint la seva activitat com a professional de l’Activitat Física i l’Esport. Queda coberta l’RC com aorganitzador i/o promotor d’exhibicions, cursos, excursions, conferències, visites i d’altres. També queden coberts elsdanys soferts per alumnes o causats per aquests a terceres persones, quan es trobin sota la custòdia o tutela del’Assegurat (sempre que aquests danys tinguin la seva causa en una acció o omissió culposa o negligent de l’Assegurat).

Condicions especials que cal destacar:• Queda coberta l’RC dels llicenciats quan aquests imparteixin classes als alumnes de primària.• Queden emparades les reclamacions als col·legiats encara que aquests desenvolupin la seva activitat en règim de

col·laboració, és a dir, encara que no tinguin un contracte laboral.

Recull normatiu pel que fa a les assegurancesLLEI 3/2008, DE L’EXERCICI DE LES PROFESSIONS DE L’ESPORT

Article 11. Assegurança de responsabilitat civil

1.L’exercici de les professions regulades per aquesta llei requereix la contractació prèvia d’una assegurança de responsabilitat civilque cobreixi la indemnització pels danys que es puguin causar a tercers en la prestació dels serveis professionals, d’acordamb el que estableix l’article 9 de la Llei 7/2006, del 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals.S’han d’establir per reglament els continguts mínims de les pòlisses de responsabilitat civil.

2.Els col·legis professionals han d’adoptar les mesures necessàries per a garantir que tots els col·legiats compleixen l’obligaciólegal de contractar una assegurança de responsabilitat civil.

DECRET 58/2010, DE 4 DE MAIG, DE LES ENTITATS ESPORTIVES DE CATALUNYA

Disposicions addicionalsSegona. Assegurament de les activitats esportives

Tota activitat o competició esportiva, federada o no, que organitzin a Catalunya les entitats esportives regulades en aquestDecret, així com qualsevol persona física o jurídica, obliga a subscriure una assegurança de responsabilitat civil que cobreixi elrisc de l’activitat o competició esportiva davant de tercers amb uns capitals mínims de 600.000,00 euros per sinistre i150.000,00 euros per víctima. Als efectes d’aquesta disposició també es consideren tercers els propis esportistes participantsi d’altres intervinents.

Tercera. Assegurança dels professionals esportius

El contingut mínim de les pòlisses de responsabilitat civil que han de contractar els professionals de l’esport regulats en la Llei3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport, serà de 150.000,00 euros.

DECRET 53/2003, DE LES ACTIVITATS FISICOESPORTIVES EN EL MEDI NATURAL

Article 7. Obligacions7.1 Les persones o entitats previstes a l’article 6 han de complir, a més del que estableix la resta de normativa que els és d’apli-cació, les obligacions següents:

b) Tenir contractada una pòlissa d’assegurances de responsabilitat civil per cobrir els riscos derivats del desenvolupament de lesactivitats fisicoesportives, amb uns límits mínims de 150.253,03 euros per víctima i 601.012,10 euros per sinistre.


Activitats

L’Assemblea del Col·legiUn any més, us mostrem les dades més rellevants que es van exposar al’Assemblea general de col·legiats, que va tenir lloc a la Sala d’Honor del’INEFC-Barcelona. Aquesta vegada ho presentem com si es tractés d’un test,i sempre referit al 31 de desembre de 2011.

Quants col·legiats agrupa el Col·legi? Un total de 3.143 col·legiats.

Aquest total va ser possible perquè el 2011 es van produir 428 altes; per tant, si bé no es van assolir les 469 del 2010, sí quees van mantenir per sobre de les 307 de l’any 2009.

Quin és el percentatge de col·legiats actius? El 97% són exercents.


Activitats

Quina és la universitat de procedència dels col·legiats?La distribució i el rànquing és el següent:

Universitat Col·legiatsINEFC-Barcelona 180

Universitat R. Llull-Blanquerna 86

INEFC-Lleida 71

Universitat de Vic 41

Altres universitats espanyoles 25

Homologats d’universitats estrangeres 25

El 2001 va haver-hi baixes? Per quin motiu?Sí. Majoritàriament van ser voluntàries (30, 68%), gairebé sempre relacionades amb un canvi de sector laboral. També es vanproduir 6 baixes estatutàries per morositat, 6 per trasllats d’expedients a altres comunitats i 2 per defunció.

Té gaire incidència la jubilació, en el nostre col·lectiu?No, la forquilla de l’any 2005 al 2011 se situa entre 3 i 7 cada any. Concretament l’any passat es van jubilar 6 companys.

Quantes trucades telefòniques es van atendre?Si el 2010 van ser 1.392, l’any passat van suposar gairebé doblar aquesta xifra, concretament 2.577. O sigui, una mitjana degairebé 50 per setmana.

I presencialment?Un total de 576 visites.

Quantes ofertes de treball van arribar al Col·legi?Un total rodó de 500, tot superant les de l’any 2010, i es van distribuir així:

L’Assemblea també va ser la cita anualdel COPLEFC amb el reconeixementdels millors expedients acadèmics, queaquest any van correspondre als llicen-ciats: Sergi Ferre Font, Francesc X.López Montserrat, Juanjo Andújar iJordi Barbé Reguant.I com a cloenda de la jornada, va arri-bar el brindis amb els companyscol·legiats que s’han jubilat, que vanser: Karina López Carrera, Julio LunaDíaz, Lluís Albarrán García, JosepEstefe Batet, Lluís Rovirosa Juncosa iMiquel López Escribano. A tots ellsfelicitats per una profitosa trajectòriaprofessional entre nosaltres.

OFERTES DE TREBALL 2011 NombreGerent, director instal·lació 1

Director tècnic esportiu (escola esportiva, secció esportiva...) 7

Coordinadors d’activitats esportives 21

Substitucions professor EF escoles privades/concertades 4

Professors Universitat 6

Publicacions ofertes públiques de treball (Ajuntaments) 181

Entrenadors personals / Preparadors físics 49

Activitats dirigides 33

Monitors,entrenadors i tècnics esportius 142

Socorristes 32

Altres (botigues d’esports, comercials, editorials, …) 24

TOTAL OFERTES ANUAL 2011 500

OFERTES PRIVADES PROPIES DELS ESTUDIS LCAFE 88


Activitats

La UEM ha format col·legiats en la diplomaturade magisteri

EL COPLEFC participa en la composició delTribunal Català de l’Esport

Què és el Tribunal Català de l’Esport?És l’òrgan suprem jurisdiccional esportiu en els àmbits electoral, competitiu i disciplinari a Catalunya.Les competències del Tribunal Català de l’Esport consisteixen a conèixer i resoldre els recursos interposats contra els acords adoptats:• Pels òrgans disciplinaris de les federacions esportives catalanes, de les agrupacions esportives i dels clubs o associacions esportius pel que

fa a qüestions de disciplina esportiva.• Pels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes en assumptes de temàtica competitiva.• Per les meses del vot de censura i de les juntes electorals dels clubs no federats, per les juntes electorals de les federacions esportives, així

com pels comitès d’apel·lació de les federacions esportives catalanes adoptades per la via de revisió dels processos electorals o de censuradels clubs federats.

La Universidad Europea de Madrid(UEM), per mitjà del conveni signat ambel Col·legi, ha ofert durant aquest cursla possibilitat d’obtenir la diplomaturade magisteri, especialitat d’educaciófísica, en tan sols un any després de lesconvalidacions corresponents, i d’unamanera compatible amb l’activitat set-manal dels interessats, ja que els estu-dis estaven planificats en horaris com-

pactats de caps de setmana, i comple-mentats per internet. Concretament,consistia en 12 caps de setmana pre-sencials al Campus de Villaviciosa deOdón (Madrid) de la UEM.

La rellevància d’acollir-se a aquestaformació venia donada perquè es trac-tava del darrer curs que es podia feramb aquest format, atès que la forma-ció com a tal desapareixerà.

I cal esmentar que l’interès delscol·legiats va superar totes les expecta-tives, per la qual cosa es van haverd’organitzar, sempre d’una maneraespecífica per a alumnes del nostrecol·lectiu, fins a 4 grups, amb un totalde més de 130 alumnes. Aquesta par-ticipació tan nombrosa s’ha vist afavori-da, a més, per les condicions econò-miques aconseguides pel Col·legi, ambun 20% de descompte de l’import.

Així, les classes, que van començarel 29 d’octubre i es van anar succeint,fins al darrer grup organitzat, que vacomençar el 19 de maig.

Després de superar aquesta forma-ció, tots aquests companys col·legiatstambé podran exercir en l’àmbit d’edu-cació primària.

Primer grup de col·legiats de la diplomaturade magisteri per la UEM

D’acord amb l’aprovació de la Llei10/2011, de 29 de desembre, de simpli-ficació i millorament de la regulació nor-mativa, coneguda com la Llei “òmnibus”,es va modificar l’article 142 de la Llei del’esport, amb la qual cosa ha passat aquedar redactat de la manera següent:

“Article 142. Els membres delTribunal Català de l’Esport són nome-nats pel secretari o secretària general del’Esport: tres membres a proposta delConsell dels Il·lustres Col·legis d’Advo-

cats de Catalunya; dos membres a pro-posta de la Unió de FederacionsEsportives de Catalunya, i dos membresa proposta del Col·legi Oficial deProfessors i Llicenciats d’EducacióFísica de Catalunya”, tal com recollia elDOGC núm. 6035 de 30.12.2011.

Aquest fet comporta dues cosesque suposen una gran novetat i signifi-cació. D’una banda, la incorporació delnostre Col·legi al que és la norma o la lleifonamental de l’esport al nostre país, ja

que anteriorment no s’hi feia cap refe-rència. Podem dir, doncs, que ja existimtambé en aquest text legal. Però a més,d’altra banda també suposa el reconei-xement explícit en el màxim tribunalesportiu a Catalunya, en tenir la capaci-tat de nomenar-ne dos membres.

I concretament, el nostre Col·legi hapermès la incorporació al Tribunal delsreconeguts advocats experts en lamatèria, Josep M. Bargalló i Ferrer, iJosep Lluís Pasalobos i Pita.


Activitats

Observatori Crític de l’Esport:5 anys en línia!

Quan engeguem el televisor, llegim elsdiaris, escoltem la ràdio o mirem unanunci publicitari, podem veure quel’esport ocupa una part molt importantdels mitjans de comunicació (MC).Qüestions com la violència al terreny dejoc o a les grades, els premis als millorsesportistes, situacions de discriminacióracial o de gènere, aspectes de salut iestètica, les xifres astronòmiques de l’es-port d’alt nivell, el debat sobre política iesport, etcètera, són temes que tenen

una presència constant als MC i queinflueixen en l’adquisició de valors en l’es-port entre els nois i noies en edat escolar. Si ets mestre, tècnic esportiu, entre-nador/a o educador/a, et convidem avisitar la pàgina de l’observatori, onpodràs trobar recursos per treballar demanera crítica el que mostren els MCvinculat amb l’esport, i també aportar-hinous recursos, o bé deixar els teuscomentaris sobre el que altres profes-sionals ja han aportat.

L’Observatori és una plataforma forma-tiva i d’intercanvi de recursos, on potscontrastar opinions i també aportar lateva experiència. Et convidem a visitar l’observatori,aportar-hi la teva opinió i compartirexperiències. T’hi esperem!

Maria Prat, col·legiada del COPLEFC icoordinadora de l’Observatori Crític del’Esport (UAB)

L’Observatori:5 anys en línia!

A més d’un marc teòric, l’Observatori proporciona un bus-cador per consultar els recursos dels darrers cinc anys. Lestaules mostren l’activitat més destacada que s’ha generatdurant aquests 5 anys des del nostre web.

El COPLEFC dóna suport des del primer dia a l’Observatori Crític de l’Esport,perquè volem que els valors intrínsecs de l’esport siguin respectats.

http://antalya.uab.es/observatoriesport

El 2011 NombreRecursos didàctics publicats 37

Visites al web 5.791

Del 2007 al 2011 NombreProjectes referenciats 12

Llibres referenciats 27

Articles en PDF 33

Experiències 13

Activitats 142

Recursos 326

Visites al web 55.043

Mitjana de visites per any 11.009

Usuaris registrats 185

Comentaris externs sobre activitats i recursos 253


Activitats

XIV Concurs Fotogràfic del COPLEFC

En aquesta darrera edició, les imatges que el Jurat va considerar mereixedoresde ser guardonades d’acord amb el principi de recollir en alguna de les sevesdiverses maneres els valors i les emocions de la pràctica de l’activitat física il’esport, van ser:

Resolució d’ajuts a tesis doctoralsi borsa d’estudis

• Fotografia guanyadora:La força de l’Omo, de Kike Borràs, enquè apareix el contrast entre dos corre-dors ben equipats i intentant adaptar-se a la zona al costat d’uns quantsnens que també corren, però al seuhàbitat natural, el riu Omo a Etiòpia. Lafoto va ser feta el juliol del 2011.

• Primer accèssit:Tu i quants més?, de Txema Vela,que mostra una fotoseriació d’un bonsalt d’altura en una sola imatge.

• Segon accèssit:Actius, de Marta Vidal. Segons lesseves pròpies paraules: “Cada dia del’any, si el temps ho permet, un grupd’avis (i algun de més jove) es reuneix alcostat de la platja del Bogatell deBarcelona per fer gimnàstica. Despréscompleten la seva sessió amb un banyal mar i exercicis a l’aigua. Comm’agradaria arribar a la seva edat ambla mateixa empenta i esperit desuperació. Encara m’agradaria més sercapaç de transmetre als alumnes elsbeneficis d’aquesta pràctica i esperit”.

Felicitats a tots tres guardonats, com també a la resta de participants,per la seva aportació.

En la convocatòria 2011 passada, es vaacordar concedir un ajut dotat amb 500euros a la tesi doctoral d’AlbertBusquets Faciabén, titulada Changes inswing high bar performance and coor-dination: skill acquisition and fine tuningskill (Canvis en l’execució i la coordi-

nació del moviment de balanceig a labarra fixa: adquisició i perfeccionament)que va llegir el dia 3 d’octubre de 2010i que properament també ressenyaremen aquestes pàgines.

Pel que fa a la borsa d’estudis, esvan assignar un total de 28 ajuts, de les

34 sol·licituds rebudes, per un importtotal de 3.245 euros. Els ajuts es vanditribuir d’aquesta manera: categoria A(125 euros), 17; categoria B (60 euros),9; categoria A aturats (187,5 euros), 2, ifinalment, categoria B aturats (80euros).

Fe d’errades

Per un error de redacció en el número passat, a la portada es feia referència a l’entrevista a Francesc Tibau, nom erroni, tal com es desprèn de les pàginesinteriors. Deixem constància, doncs, que hauria d’haver dit: “Entrevista a Ivan Tibau: el nou secretari general de l’Esport aposta per l’eficiència i la proximitat”.


Activitats

Cercador de col·legiats

Una de les darreres novetats que incorpora el nostre web és la possi-bilitat de saber si un company llicenciat és col·legiat. Això, per exem-ple, permetria que un col·legiat, assabentat que algun conegut o amicno ho és, li pogués proposar la possibilitat de fer-se’n.

Però sens dubte, aquesta és una eina que presentarà altresmúltiples oportunitats informatives per al col·lectiu en un futur nogaire llunyà.

Mentre que ara només facilita aquesta informació mínima, pro-perament s’estudiarà la possibilitat que incorpori alguna imatge delcol·legiat o col·legiada, juntament amb un breu currículum, però sem-pre, això sí, amb el consentiment de la persona interessada i preser-vant escrupolosament la privacitat de les dades.

Amb aquesta nova eina, des del COPLEFC es treballa per dis-posar d’un directori professional al més avançat possible, amb el qualsigui més fàcil establir lligams i vinculacions d’acord amb els interes-sos professionals del nostre col·lectiu col·legiat.

Humor


Altes

benvinguts i• INEFC-Barcelona • Universitat de Vic • Altres

• INEFC-Lleida • URL-Blanquerna

PARERA SURINACH,

Neus • 5342

SERRA PAYÀ,

Noemí • 52096

ACERO CASAS,

Laia • 52059

BENITO SÁNCHEZ,

Daniel • 52066

BERIBE,

Alejandra • 52075

VILA I FONT,

M. Dolors • 52083

AROCA PÉREZ,

Álex Antonio•52053

MATEU RODRÍGUEZ,

Joan Baptista•52097

VILÀ RAMÍREZ,

Elena • 52060

MATAS CANALS,

Núria • 52067

LARA CARBONELL,

Elisabet • 52076

QUEROL BENDITO,

Josep • 52084

ÁLVAREZ JUNYENT,

GISELA • 52054

CASASAS AUMATELL,

Raül• 52098

SÁNCHEZ GASA,

Víctor • 52061

OLIVEIRA FERRER,

Antonio • 52068

AGUIRRE ,

Maria José • 52077

SOSTRE MARTÍNEZ,

Cristina • 52085

LEDESMA BARCELÓ,

Aitor • 52056

PIEDRABUENA,

Imanol • 52099

CAPELLAS GARRIGA,

Jordi • 52062

FRANCH MARGARIT,

Oriol • 52069

SANZ CANTALEJO,

Sergio • 52079

SASTRE I VICENS,

Marta • 52092

RÀFOLS PERRAMON,

Biel • 52057

CORDOBÉS GENÉ,

Cristian • 52100

SALVIA PRADO,

Dario • 52063

REZUSTA GANUZA,

Amaia • 52070

BENÍTEZ FERRER,

Sergio • 52080

JOSÉ SERRA,

Daniel • 52093

PELLISSA VAQUÉ,

Lluc • 52058

SIMÓN ARES,

Álvaro • 52101

GIFREU BATCHELLÍ,

David • 52065

DOMÍNGUEZ VILAR,

David • 52074

RIBERA TOMÁS,

Sergi • 52082

MELGAR GAULLÁN,

Luis M. • 52094


Altes

i benvingudes!

NAVAS PUCHE,

Alfonso • 52102

PORTILLA PARRILLA,

Carlos • 52135

MORCILLO LOGORIT,

Silvia • 52108

ELIAS LISBONA,

Jordi • 52115

BLANCO SALGADO,

Carlos José •52123

ORTEGA OLALLA,

Jesús Adolfo•52129

TRIGUEROS MOTOS,

Mireia • 52103

GONZÁLEZ GARCÍA,

Manuel • 52136

RIU ALMENDROS,

Laura • 52109

CRUELLS CASTELLET,

Maria Rosa • 52117

JUAREZ AGUIRRE,

Vanessa • 52124

GONZÁLEZ MORCILLO,

Silvia • 52130

CAMPRUBÍ ROVIRA,

Adrià • 52104

TORRES MARTÍNEZ,

Víctor • 52137

RUBIO ESTEBAN,

Javier • 52110

GILGADO MARCOS,

Sergio • 52118

PÉREZ CASASOLA,

Denia • 52125

PRADOS HUELAMO,

Alejandro • 52131

ROBLES MISERACH,

Francesc • 52105

RECARE FAUT,

M. Valeria • 52138

TUBAU ALARCÓN,

Axel • 52112

MEROÑO MIQUEL,

Meritxell • 52119

FARRÉS JIMÉNEZ,

Adriana • 52126

VIDAL SAAVEDRA,

Cristina • 52132

GORDÓN RODRÍGUEZ,

Elisabet • 52106

ABAD VILELLA,

Enric • 52139

RODRÍGUEZ VERA,

Rubén • 52113

LÓPEZ GRAU,

Arantzazu • 52121

PLANA BLÁZQUEZ,

Jesús • 52127

CAPALVO GRAU,

Ferran • 52133

LATRE ESCANDIL,

Mireia • 52107

RAMOS DOMÍNGUEZ,

Alejandro • 52140

VELASCO BLANCH,

Ainhoa • 52114

ENCINA,

Rubén • 52122

MAÑOSA CAMPABADAL,

Cristina • 52128

CARMONA SAINZ,

Anna • 52134


Altes

benvinguts i

BOU BELTRAN,

Albert • 52141

LLIMONA PUIG,

Anna • 52179

MOJONERO BASCÓN,

Basilia• 52147

CUBILLOS RICART,

Núria • 52153

FERRÉ PUIG,

Andreu • 52159

ATIENZA CID,

Sergi • 52165

MON LINARES,

Elisabeth • 52142

CUSPINERA ARELLANO,

Xavier • 52181

PLA REY,

Lourdes • 52148

FRANCH MARGARIT,

Gerard • 52154

LUQUE MANJÓN,

Cristian • 52160

MOURÍN SOBRECASAS,

Sebastián • 52166

CASTILLO IGEA,

David • 52143

VILA VILA,

Núria • 52182

FIGUEROLA IBARS,

Mateu • 52149

PÉREZ CEREZO,

Jesús • 52155

GARCÍA PRAT,

Eduardo• 52161

MORILLO BLANCO,

Cristian • 52167

BENAVIDES GÓMEZ,

Raquel • 52144

COROMINAS GRÀCIA,

Pere Lluís • 52183

CEBOLLA PAGA,

Lluís • 52150

AMIGO FERNÁNDEZ,

Daniel • 52156

JUNCÀ ESTRAGUÉS,

Gemma • 52162

JUAN PELÁEZ,

Sergio • 52169

MINGA CAMPRUBÍ,

Francesc • 52145

MASFERRER LLANA,

David • 52185

MOLINA CABRERA,

M. Carmen • 52151

MORILLA FAJARDO,

Javier • 52157

BURNAT CLEMENTE,

Guillem • 52163

ILLESCAS,

Gaston • 52171

ÁLVAREZ ESPINOSA,

Sergio • 52146

CASTRO SANDÚA,

Marcos • 52190

BOIRA PERIS,

Franc • 52152

FANDOS MARTÍNEZ,

Jonathan • 52158

VENTURA GAUTIER,

Olga • 52164

CUADRADO SANTAÑES,

Maria Isabel •52178


Altes

i benvingudes!

RIERA ORRIOLS,

Joan • 52191

RUIZ MUÑOZ,

Laura • 52242

LÓPEZ RODRÍGUEZ,

Carmen M. • 52201

GORGA CULLELL,

Marc • 52212

IRURTIA AMIGÓ,

Noemí • 52226

DAVÍ PARERA,

Enric • 52236

GARCIA JULIÀ,

Dario • 52193

SOBREPERA CARRETERO,

Víctor • 52243

CÓZAR MATO,

Laura • 52202

LÓPEZ GIL,

Pere • 52217

GARCÍA CADIÑANOS,

Laura • 52227

CASTELLET SÁNCHEZ,

Anna • 52237

SCHORNBERG,

Carolina • 52194

GARCÍA FREIXES,

Joel• 52244

GONZÁLEZ MILLÁN,

Sara • 52203

MESAS BENÍTEZ,

Antoni • 52218

MORENO DE VEGA LERA,

Marc • 52230

GAZTELU SAN MARTÍN,

Miriam • 52238

FONT BALLÚS,

Xavier • 52195

RODRÍGUEZ GARCÍA,

Luis • 52245

CROSAS CARRASCO,

Jordi • 52204

BEBER LOMBAR,

M. Elizabeth •52221

CARRASCO CARRERO,

Diana • 52231

TAULER AMETLLER,

Mateu • 52239

BELTRÁN GARRIDO,

Jose Vicente•52196

CABALLERO CASELLAS,

Raül • 52246

GARCÍA ROJAS,

Marc • 52207

MORACHO FERNÁNDEZ,

Rubén • 52222

ROSSO LASTRA,

Flavia • 52232

LARROTCHA HUTHER,

Georgina • 52240

LÓPEZ AGEA,

Diego • 52197

MARTÍNEZ LUQUE,

Laura • 52247

FERRER GARCÍA,

Cristina • 52208

CAMACHO CARNILERO,

Fernando • 52223

RUEDA SERRA,

Guillén • 52234

ROMERO MARTÍN,

Eduard • 52241


Activitats

7th FIEP European Congress 1r Congrés Català de l’Educació Física i de l’Esport

Després de tot l’esforç que sempre comporta l’organització d’una trobada, i a més si és decaràcter internacional com aquesta, de la qual també ha estat partícip el COPLEFC amb elseu suport explícit, us oferim de manera sintètica algun dels continguts que s’hi van apor-tar, que ens ha facilitat la Secretaria del Congrés. Vagi per endavant la nostra enhorabona!

1) Determinades polítiques financeres estan incidint negativament en les condicions de pràctica de l’educació física i això per-judica el que sabem, que com més hores d’educació física facin els nens, menys probable serà que abandonin la pràcticaesportiva (Ken Harman).

2) La delegació de Rússia va suggerir considerar la definició del concepte de "cultura física" com un tipus de cultura de la so-cietat i com a activitat específica, moral i substancial dirigida a la perfecció física.

3) Una pràctica realitzada de forma regular i amb supervisió de professionals competents que treballen de forma col·laborati-va amb altres agents, aporta grans beneficis per a la salut, no només física, sinó psicològica i social a tota la població i, enespecial, per a les nenes i els nens.

4) S’ha d’incidir en la importància de dormir bé en la vida de les persones i en el rendiment de l’esportista.

5) Un esportista té els pilars de la seva formació en la seva família, l’escola, l’entorn, els entrenadors i els àrbitres.

6) Un esportista, per arribar a l’alt rendiment esportiu, necessitarà un “arquitecte” de l’excel·lència. Un “arquitecte”, que noméssi és bona persona, podrà educar.

7) Un “arquitecte” que, com a cap de colla, actuarà per organitzar una pinya, una base de castell, de torre humana que, commés forta i compacta sigui, més alt i segur podrà fer pujar i també baixar el castell.

8) L’alçada del castell no sempre s’assoleix arribant a l’elit esportiva, sinó que l’excel·lència s’obté sabent i sabent fer; amb vo-luntat i motivació i amb l’actitud i la necessitat d’aprendre contínuament.

9) És per això que en la creació de nous projectes han de ser capaços de construir motlles per fer plans que es puguin millo-rar en properes ocasions.

10) No es construeix una societat més justa amb ciutadans mediocres. necessitem competència i compromís.

L’organització del Congrés va acabar latrobada tal com començar, fent servir elsímbol matemàtic de la suma i agraintals més de 250 assistents, ponents imoderadors de més de 40 països, laseva participació per sumar al 7èCongrés Europeu de la FIEP i 1rCongrés Català de l’Educació Física ide l’Esport, pel seu suport, per l’actitudpositiva i per voler contribuir, entre tots,a fer una societat millor.

Activitats

Canvis a l’INEFC Des del mes d'abril passat, el noudirector de l’INEFC és Agustí Boi-xeda, en substitució d’Andreu Camps,que ocupava el càrrec des del 2004,és a dir, durant dos mandats de 4anys.

El nou nomenament del Govern esprodueix després del suport majoritarirebut del claustre i a proposta delConsell Rector de l’organisme autònomque és l’INEFC.

Amb un currículum estretamentrelacionat amb l’INEFC des del 1988,es va llicenciar en la primera promociósorgida de l’INEF i com a màxims càr-recs directius en la seva trajectòria caldestacar la direcció de l’INEF-Barcelona ha format part de la Junta del’European Network of Sport Sciences,Education & Employment (ENSSEE).

El COPLEFC vol donar des d’aquíl’enhorabona al nou director, com també

agrair la col·laboració i sintonia amb el nos-tre company col·legiat Andreu Camps.

Xavier Iglesias, nou director de l’INEFC-BarcelonaEl nostre company col·legiat XavierIglesias és el nou director de l’INEFC-Barcelona des del mes de maig passat,després que la candidatura que encap-çalava rebés el suport dels vots delclaustre. El seu equip està format pelstambé companys col·legiats SusannaSoler, com a subdirectora d’Estudis, iJordi Solà, com a subdirector de Suporti Innovació, a més de Joan A. Cadefau,com a subdirector de Recerca.

Des d’aquí li desitgem, tant a ellcom a la resta de l’equip, el màximd’encert i que pugui fer realitat tot el seuprograma.

Igualment, cal recordar que finsara Pere Manuel, aix í mateixcol·legiat i company membre de laJunta del Col·legi, n’era el direc-tor, el qual va estar al capdavantdel centre de Barcelona des del2004.

Cristòfol Salas, director de l’INEFC-LleidaComplementant totes aquestes infor-macions sobre els canvis a l’INEFC,deixem constància que des del curspassat, el director del Centre de Lleidaés el nostre company Cristòfol Salas,que també és acompanyat per lacol·legiada Neus Palou com a subdirec-

tora d’Innovació i Suport, i per RafaelMarín, subdirector d’Estudis, i RosaRodríguez, subdirectora de Recerca.

Com en tots els casos, desd’aquestes pàgines el felicitem pel càr-rec i li desitgem sort en la seva altaresponsabilitat.

Generalitat 2011-2014, el Pla de governEn aquests temps de terrabastall general, bé val recordar l’existència del que l’any passat es va presentar com el Pla de Govern2011-2014, que és l’eina que reuneix en un sol document els principals objectius del Govern i les accions que aquest es com-promet a dur a terme aquesta legislatura. Concretament, pel que fa a esports, es pot sintetitzar en el suport a les entitats i elsclubs com a unitats bàsiques de foment de la pràctica esportiva. I més concretament:• Ampliar i fer evolucionar les tipologies d’instal·lacions esportives del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de

Catalunya (PIEC) cap un nou model d’instal·lació esportiva sostenible que faciliti l’assumpció de la gestió per part dels clubs.• Promoure l’exercici físic com a element fonamental d’un estil de vida generador de benestar personal.• Crear eines d’interacció entre l’àmbit sanitari i esportiu que facilitin la iniciació de programes d’estil de vida saludable basats

en l’exercici físic.


Activitats

• Potenciar el vessant inclusiu de l’esport per fer possible la integració i la igualtat.• Potenciar la formació de qualitat i la internacionalització de les Facultats de Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport de

Catalunya.• Potenciar els territoris que tenen estacions d’esquí i instal·lacions d’esports d’hivern, així com la seva activitat promovent

noves fórmules d’ús que facilitin la mobilitat dels esquiadors per totes les pistes del territori.• Desenvolupar el programa “Catalunya Centre Esportiu” on es defineixi un mapa de l’esport Indoor i Outdoor de Catalunya així

com les capitalitats esportives.• Definir un nou marc de directrius per a l’exercici físic que formin part del CV dels professionals de l’esport i ajudin a garantir

la seguretat en la pràctica.• Treballar per la presència internacional de l’esport català mitjançant les seleccions catalanes.• Afavorir el patrocini i la inversió en l’àmbit de l’activitat física i l’esport.

CondolAquesta primavera passada ens vam assabentar de la mort del nostre company col·legiat Josep Comellas Humet. Nascutl’any 1966, s’havia llicenciat per l’INEFC de Barcelona el 1997.Des d’aquí, doncs, manifestem públicament el nostre més sincer condol a la família, alhora que demanem a tot el seu cer-cle d’amistats, coneguts i al conjunt de col·legiats un sentit record.

El 20 de març passat, el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va presidirla constitució de la Taula Assessora de l’Esport Lleidatà, que es crea com a òrganconsultiu i de participació en relació amb les polítiques esportives que la Diputaciódu a terme a les comarques de Lleida i que es reunirà cada quatre mesos per ferles seves propostes i el seguiment corresponent.

Més en concret, la funció de la Taula serà emetre opinions sobre l’esport de base,de competició i d’alt nivell, com també assessorar en l’àmbit de la promoció i difusióde l’esport lleidatà municipal i supramunicipal, i també es preveu la possibilitat decrear grups de treball específics sobre els àmbits de l’esport escolar, d’elit i federat.

Entre els integrants de la Taula figuren, a més dels representants de la Diputacióimpulsora del grup, ex-esportistes de primer nivell, membres federatius i de clubsesportius de la zona, i de l’especialitat de medicina esportiva.

Per llegir el document sencer, podeu consultar l’adreça següenthttp://www.gencat.cat/pladegovern/cat/2011_2014/PdG_2011_2014.pdf

Es constitueix la Taula Assessorade l’Esport Lleidatà

El Govern crea un grup de treball per impulsarel Pla d’Esport Universitari CatalàAmb l’objectiu de promoure l’activitatfísica entre el jovent de més de 18 anysi combatre el sedentarisme, laSecretaria General de l’Esport, junta-ment amb el Consell Interuniversitari deCatalunya, va crear el mes de febrerpassat un grup de treball per posar les

bases d’un Pla d’Esport UniversitariCatalà amb la implicació de les univer-sitats dels país. El Pla, que vol donarcontinuïtat al Pla Català d’Esport al’Escola, pretén promoure l’activitat físi-ca entre el jovent major de 18 anys icombatre el sedentarisme.


Educació

L’educació físicaemocional

L’educació física emocional se centra en el desen-volupament de l’essència de la persona per mitjà del’acció motriu, gràcies a tot el potencial que aques-ta desvetlla pel fet de ser pràctica, és a dir, un espaion l’alumne sent i viu.

IRENE PELLICER*

Per poder entendre aquest plantejamentcal partir del concepte d’emoció definitper Bisquerra com un “estat complex del’organisme que es caracteritza per unaexcitació o pertorbació que predisposaa una resposta organitzada”. L’autorclassifica les emocions en positives,negatives, ambigües i estètiques.Aquesta divisió no diu que hi hagi emo-cions bones i dolentes, totes sónnecessàries i imprescindibles, perquèles emocions no es poden triar, sinó quesorgeixen d’una manera espontània.

1. Emocionspositives:

a) Alegria.- Entusiasme, eufòria, exci-tació, acontentament, delit, diversió,plaer, estremiment, gratificació, satis-facció, caprici, èxtasi, alleujament, joia.

b) Humor.- Provoca: somriure, rialla,riallada, hilaritat.

c) Amor.- Afecte, estimació, tendresa,simpatia, empatia, acceptació, cordia-litat, confiança, amabilitat, afinitat,respecte, devoció, adoració, vene-ració, enamorament, àgape, gratitud.

d) Felicitat.- Goig, tranquil·litat, pauinterior, benaurança, placidesa, sa-tisfacció, benestar.

2. Emocionsnegatives:

a) Ira.- Ràbia, còlera, rancúnia, odi,fúria, indignació, ressentiment, aver-sió, exasperació, tensió, excitació,agitació, acritud, animadversió, mal-volença, irritabilitat, hostilitat, violèn-cia, enuig, gelosia, enveja, impotèn-cia.

b) Por.- Temor, horror, pànic, terror,paüra, desassossec, ensurt, fòbia.

c) Ansietat.- Angúnia, desesperació,inquietud, estrès, preocupació,

anhel, desfici, consternació, nervio-sisme.

d) Tristesa.- Depressió, frustració,decepció, aflicció, pena, dolor,pesar, desconsol, pessimisme,melancolia, autocompassió, solitud,desànim, desgana, enyorança, abal-timent, disgust, preocupació.

e) Vergonya.- Culpabilitat, timidesa,inseguretat, vergonya aliena, sufo-cació, pudor, mesurament, rubor,vermellor.

f) Aversió.- Hostilitat, menyspreu, acri-tud, malvolença, antipatia, ressenti-ment, rebuig, recel, fastig, repugnància.

3. Emocionsambigües:

Són les que es poden considerar emo-cions positives o negatives en funció deles circumstàncies: sorpresa, esperan-ça, compassió.

4. Emocionsestètiques:

Es produeixen quan es reacciona emo-cionalment arran de certes manifesta-cions artístiques (literatura, pintura,escultura, arquitectura, música, dansa,cinema, teatre, etc.).


Educació

El procés d’educació de les emocionsés el que Rafel Bisquerra i el Grup deRecerca en Orientació Pedagògica(GROP: creat l’any 1997 amb la finalitatd’investigar sobre educació emocional)estructuren en cinc competències emo-cionals que guien el procés d’ensenya-ment-aprenentatge.

La primera i la base és la consciènciaemocional, entesa com la capacitat deprendre consciència de les emocionspròpies i de les emocions dels altres,com també l’habilitat per captar el climaemocional d’un context determinat.

La segona és la regulació emo-cional, que és la capacitat per gestionarles emocions d’una manera escaient.

L’autonomia emocional és entesacom la capacitat de dur a terme unabona autogestió de les emocions.

La competència social es concepcon la capacitat per mantenir relacionssaludables amb els altres.

Les competències per a la vida i elbenestar són conegudes com la capa-citat per adoptar capteniments apropi-ats i responsables per a la solució deproblemes personals, familiars, profes-sionals i socials, amb l’objectiu depotenciar el benestar personal i social.

Cadascuna es divideix en diversessubcompetències per facilitar-ne eldesenvolupament.

L’educació de les emocions mit-jançant la matèria d’Educació Físicaparteix de l’actual LOE, que en l’apartatde competències pròpies de la matèriaestableix que:

Se li reclama que desenvolupi elbenestar personal, mitjançant la millorade les competències personal; quedesenvolupi hàbits de vida saludables;que potenciï l’autoestima dels estudi-ants; que contribueixi al desenvolupa-ment de l’ajustada expressió emo-cional, etc. Igualment, se li demana queintervingui en el benestar social, totcontribuint a la creació de relacionssaludables que es reflectiran en unaharmonia més aprofundida entre elsciutadans de la societat.

Extret deBisquerra i Pérez,2007

“a)els continguts de la matèria pretenendonar resposta a necessitats queduguin vers el benestar personal ipromoguin una vida més saludable ide més qualitat. La competència enla pràctica d’hàbits saludables d’unamanera regular i continuada con-tribueix a sentir-se bé amb el cos

propi, a la millora de l’autoestima i eldesenvolupament del benestar per-sonal.

b) La competència comunicativa s’a-consegueix amb l’experimentaciódel cos i el moviment com a einesd’expressió i comunicació; l’expres-sió i la comunicació de sentiments iemocions individuals i compartidesper mitjà del cos, el gest i el movi-ment i la valoració crítica dels usosexpressius i comunicatius del cos.

c) Aquesta matèria també desenvolupala competència social centrada en lesrelacions interpersonals per mitjà del’adquisició de valors com el res-pecte, l’acceptació o la cooperació,que seran transferits a l’activitat quo-tidiana (jocs, esports, activitats a lanaturalesa, etc.). Les possibilitatsexpressives del cos i de l’activitatmotriu potenciaran la creativitat i l’úsdels llenguatges corporals per trans-metre sentiments i emocions quehumanitzin el contacte personal”.

Analitzant-ho es pot extreure que al’Educació Física del segle XXI se li demanad’anar més enllà i assumir les necessitatsque la societat actual està reclamant.

Actualment es pot afirmar quedesprés de molts esforços, l’assignaturad’EF ha assolit el reconeixement que esmereix, tant de la matèria en si com delprofessorat. I això en part es produeixperquè avui dia l’activitat física és entesacom una necessitat bàsica que propor-ciona una millora de la salut a nivell físic,psíquic i social, com també d’una utilit-zació adequada del temps lliure.

Malgrat aquest avenç quant al re-coneixement de l’assignatura, l’Educa-ció Física “continua ancorada en el con-cepte de moviment, clarament definit itractat per la física mecànica, peròimprecís i superficial per explicar i com-prendre l’acció humana, complexa i far-cida de singularitats” (Lagardera, 2007).

“La majoria dels estudiosos estand’acord que l’objecte d’estudi de lesciències de l’activitat física i de l’esportés el cos en moviment” (López iCastañer, a Lagardera, 2007), peròaquesta perspectiva no es reflecteix enla pràctica real i moltes vegades quedareduïda a l’ensinistrament corporal.

Actualment hi ha moltes aportacionsque consideren la part física i la partemocional de l’ésser humà com un totindivisible. Una d’aquestes l’aporta


Educació

Damasio (1996), que acara: el vinclecos-ment, el vincle sentiment-cos i elvincle cos-pensaments d’ordre superior.

En aquesta mateixa línia es pot tro-bar el treball de Tolle (2004), que afirmaque l’emoció “és la reacció del cos a lateva ment [...]. Per exemple, un pensa-ment d’atac o un pensament hostilcrearan una acumulació d’energia al cosque anomenem «ira». El cos es preparaper lluitar, La idea que t’estiguin ame-naçant, físicament o psicològica fa queel cos es contregui, i aquest és l’aspectefísic del que anomenem «por». Lesinvestigacions han demostrat queaquestes poderoses emocions provo-quen canvis en la bioquímica del cos”.

L’aportació de Reich (1978) revelaque existeix una equivalència pel que faa la funcionalitat de la psique d’una per-sona i la seva musculatura voluntària, laqual cosa indica que els bloquejospsíquics tenen correspondència amb lescontraccions musculars cròniques. Unexemple, seria una persona que sentpor, i que presenta tensions al nivell de lamusculatura de les cuixes i les espatllesd’una manera permanent, ja que és lamanera com el seu cos està preparatper protegir-se el cap i posar-se a córrer,reacció lògica contra un perill.

La segona idea de Damasio és elvincle sentiment-cost. L’essència d’unsentiment és la percepció directa delllenguatge del cos. Això revela el vincleentre el sistema límbic, les escorcesprefrontals i els receptors del cervelldels senyals que provenen del cos.D’aquí s’extreu que els sentiments sónuna informació directa sobre l’estat,l’estructura i la regulació del cos.

Ja el 1972, Towen afirmava que“una persona només pot sentir al seucos. Un no pot sentir l’ambient exceptea través de l’efecte que comporta al seucos. De fet, doncs, un sent com el seucos reacciona a l’ambient o als objectesexterns i projecta la percepció d’aquestsentiment sobre l’estímul. Així, quan jom’adono que la teva mà és càlida enposar-la damunt el meu braç, el que joestic sentint es com la meva calor cor-poral es veu afectada per la teva mà.Tots els nostres sentiments són percep-cions del cos. Quant ens sentim i quant

profundament ens sentim és una funciódel coneixement d’un mateix (self-awareness). El coneixement d’unmateix significa un coneixement delcos. L’individu que es coneix a si mateixestà en contacte amb el seu cos.S’adona què està passant en cada partdel seu cos; està, en altres termes, encontacte amb ell mateix”.

En relació amb aquesta connexiósentiment-cos, Lagardera (2007) comen-ta que “actualment se sap que no éssolament la memòria del còrtex cerebralla que és capaç de retenir una vivència,sinó que és tot el cos qui se la fa seva: lapell en reté les sensacions tàctils, elspeus i les cames, les sensacions associ-ades als desplaçaments; el cor, els sen-timents i les emocions; els ronyons, elscanvis de temperatura; els ossos i elsmúsculs, les sensacions de feblesa i forta-lesa..., i així successivament, ja que éstota la vida d’una manera sistèmica elque intervé en cada acció motriu”.

La visió de Ruano (2004) va en lamateixa línia, en afirmar que “el cos nofunciona només tenint en compte ladimensió física, sinó que les emocions ila ment estan associades al seu fun-cionament i és impossible separar-les”,de manera que “el cos sempre enspassa factura dels nostres estats emo-cionals (pors, angoixes o estrès).L’estreta relació que hi ha entre el fun-cionament tònic muscular, les actituds

de la posició, els processos psíquics, iles emocions en són la causa. La mus-culatura reflecteix el nostre estat emo-cional, es contrau, es relaxa, es moulliurement en funció de la situació a laqual ens enfrontem”.

Aquesta mateixa perspectiva rep elsuport de Castillo de Vora (en Motos,2003), que afirma que aquestes emo-cions que el cos experimenta contenentota la informació que necessitem sabersobre nosaltres mateixos, malgrat quede vegades no sapiguem veure-la, lle-gir-la o interpretar-la; per això hemd’aprendre a llegir les nostres emo-cions, en comptes de dissimular-les oignorar-les.

La tercera idea de Damasio desen-volupa el vincle cos-pensaments d’or-dre superior. Gelpi (2009) resumeixaquest concepte amb la idea següent:“l’ànima respira a través del cos, i elpatiment, ja comenci a la pell o a laimatge mental, es manifesta a la carn”.

Per mitjà de la teoria confirmada deDamasio, com també de les aporta-cions dels diversos autors, quedanotòriament demostrada que la relacióentre el cos, el moviment i les emocionsté prou força i pes, per assumir l’enver-gadura que la matèria Educació Físicapot i ha de tenir.

* Irene Pellicer Royo,col·legiada 10073


Educació

BIBLIOGRAFIA

ALEXANDER, G. (1989). La Eutonía de Gerda Alexander. Buenos Aires: Paidós.

BARRACHINA, J. (2009). Concepto y naturaleza de las competencias,en Enseñar por competencias en Educación Física (Blázquez, D. ySebastiani, E. editores). Barcelona: Inde.

BISQUERRA, R. (2000). Educación Emocional y bienestar. Madrid: Cisspraxis.

BISQUERRA, R. (2003). Educación emocional y competencias básicaspara la vida. Revista de Investigación Educativa (RIE), 21, 1, 7-43.

BISQUERRA, R., MARTÍNEZ, F., OBIOLS, M. Y PÉREZ, N. (2006).Evaluación de 360º: Una aplicación a la educación emocional. Revista deInvestigación Educativa (RIE), 24, 1, 187-203.

BISQUERRA, R. Y PÉREZ, N. (2007). Las competencias emocionales.Educación XXI. 10, 61-82.

BISQUERRA, R. (2009). Psicopedagogía de las emociones. Madrid: Síntesis.

BLÁZQUEZ, D. Y SEBASTIANI, E. M. (2009). Enseñar por competen-cias en Educación Física. Barcelona: Inde.

BLOUIN LE BARON, J. (1982). Expression corporelle: le flour et laforme. En C. Pociello, Sports et société, Cap. 7. Paris: Vigot.

BRANDEN, N. (2005). Los seis pilares de la autoestima. Barcelona: Piadós.

CASANOVAS, C. Y CHALCOFF, F. (2009). El arte de ayudar. BuenosAires: Gran Aldea Editores.

CASTANYER, O. (2004). La asertividad. Expresión de una sana autoes-tima. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer.

CASTANYER, M. (coord.) (2006). La inteligencia corporal en la escuela.Análisis y propuestas. Barcelona: Graó.

CONANGLA, M. (2004). La ecología emocional. Barcelona: Amat.

CSIKSZENTMIHALYI, M. (2005). Aprender a fluir. Barcelona: Kairós.

DAMASIO, A. R. (1996). El error de Descartes. Barcelona: Crítica.

DELGADO, M. A. (1991). Los estilos de enseñanza en la EducaciónFísica. Propuesta para una reforma de la enseñanza. Granada: Ed.Universidad de Granada, ICE.

DECRETO 143/2007, que establece la ordenación general de laenseñanza de la ESO en Cataluña.

DIAZ LUCEA, J. (1994). El currículo de educación física en la ReformaEducativa. Barcelona: Inde.

GARCÍA, A. Y BORES, N. (2004). La expresión corporal en la educaciónfísica obligatoria. [en línea] [Disponible en http://www.expresiva.org/AFYEC/Articulos/X016_La_EC_en_EF_obligatoria.pdf] [Consulta: 14 de Marzo, 2011]

GARDNER, H. (1995). Inteligencias múltiples. La teoría en la práctica.Barcelona: Paidós.

GESELL, A. Y OTROS (1997). El adolescente de 10 a 16 años.Barcelona: Paidós.

HURRELMANN, K. (1997). Prevención en la adolescencia. En G. Buela-Casal, L. Fernández-Ríos, L., y T. J. Carrasco, Psicología preventiva (pp.105-116). Madrid: Pirámide.

KAPADIA, M. (2009). Heart Skills: Emotional Intelligence For Work & Life.New Delhi: Excel Books.

LABAN, R. (1987). El dominio del movimiento. Madrid: Fundamentos.

L’Educació Física Emocional. Aquest plantejament parteix d’un procés de cerca. Un procés de retrobament amb mi mateixa, unprocés de buscar el meu benestar. Es tracta d’un procés que no té final, però sí que té sentit. Aquest procés el vaig iniciar ja fa anys i el vaig culminar amb un Màster en educació emocional i benestar, en el qual vaig conèixerRafel Bisquerra (l’any 2000) que em va facilitar una àmplia base teòrica per sistematitzar el desenvolupament emocional des de lamatèria Educació Física, d’acord amb la Llei Orgànica d’Educació 2/2006 i prenent com a mitjà els diversos blocs de continguts queel currículum educatiu estableix per a la matèria i amb la finalitat de desenvolupar les competències emocionals dels alumnes gràciesa les competències bàsiques.

[email protected]://educacionemocionalymovimiento.blogspot.com

LAGARDERA, F. (2007). La conducta motriz: un nuevo paradigma parala educación física del siglo XXI. Revista Conexões, v. 5, n. 2, 2007.

LEY ORGÁNICA 2/2006, de 3 de Mayo, de Educación. [en línia][Disponible en http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?id=BOE-A-2006-7899] [Consulta: 10 d’agost, 2010]

LOWEN, A. (1972). Respiración, Sentimiento y Movimiento. [en línea][Disponible en http://www.bioenergeticasaab.com/pdf/Respiracion_sentimiento_movimiento.pdf] [Consulta: 20 d’abril, 2011]

MATEU, M. (2003). El sentir expresivo y comunicativo. [en línia][Disponible en http://www.expresiva.org/Zamora/MERCEMATEU.pdf][Consulta: 3 de Marzo, 2011]

MATEU, M. (2006). La corporalidad en las artes escénicas. En Lainteligencia corporal en la escuela: análisis y propuestas. (Castanyer, M.Coord.). Barcelona: Graó, 83-10.

MATEU, M., TORRENTS, C., DINUSÔVA, M. Y PLANAS, A. (2010).Educar les emocions a través de l’Expressió Corporal. V Congrés inter-nacional d’educació física, Barcelona, 654-660.

MINA, A. (2000). Aprender a pensar la vida como la empresa más valiosadel universo. [en línia] [Disponible en http://www.monografias.com/trabajos40/aprender-la-vida/aprender-la-vida4.shtml] [Consulta: 2 d’abril, 2011]

MOSSTON, M. (1988). La enseñanza de la Educación Física. Barcelona:Paidós Ibérica.

MOTOS, T. (2003). Cerebro emocional, educación emocional y expresióncorporal. Actas I Congreso Internacional de Expresión Corporal yEducación. Universidad Europea de Madrid. Salamanca: Amarú Ediciones.

OBIOLS, M. (2006). Tesis doctoral: Disseny, desenvolupament i avaluaciód’un programa d’educació emocional en un centre educatiu. [en línea][Disponible en http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_UB/AVAILABLE/TDX-0623106-091502/08.MOS_BIBLIOGRAFIA.pdf] [Consulta: 17 de Junio, 2010]

PADUS, E. (1992). The complete guide to your emotions and your health.Hundreds of proen techniques to harmonize mind & body for happy,healthy living. Bombay: Rajendra Publising House.

PASCUAL, V. Y CUADRARO, M. (2001). Educación Emocional. Programade actividades para educación secundaria. Barcelona: Cisspraxis.

PÉREZ, N. Y PELLICER, I. (2009). Necesidad de desarrollo emocionalen la adolescencia. [en línia] [Disponible en http://issuu.com/eprat.ice.ub/docs/necesidad_de_desarrollo_emocional_en_la_adolescenc] [Consulta:5 de Mayo, 2010]

REICH, W. (1978). Escucha, pequeño hombrecito. Barcelona: Síntesis.

RUANO, K. (2004). La influencia de la expresión corporal sobre las emo-ciones: un estudio experimental. [en línia] [Disponible en http://oa.upm.es/451/1/KIKI_RUANO_ ARRIAGA.pdf] [Consulta: 17 de Junio, 2010]

RUÍZ, J.V. (2004). Pedagogía de los valores en educación física. Madrid:Editorial CCS.

SEGURA, M. (2007). Jóvenes y adultos con problemas de conducta.Desarrollo de competencias sociales. Madrid: Colección Sociocultural.

TOLLE, E. (2004). El poder del ahora. Barcelona: Editorial Viena.

TORRALBA, J. (2009). Prólogo en Enseñar por competencias enEducación Física. (Blázquez, D. y Sebastiani, E.). (ed.). Barcelona: Inde.

VAN LYSEBETH, A. (2002). Pranayama a la serenidad por el yoga.Barcelona: Urano


Educació

Una història d’aprendrea nedar

Fa uns quants anys que em dedico a ensenyar anedar a nens de nivell 0. Fins ara, la metodologiaque he seguit, s’ha basat en les fases habituals:familiarització, respiració, flotació i propulsió. Sem-pre he intentat combinar activitats lúdiques i viven-cials, fent els típics jocs de transportar material(joguines) d’un costat a l’altre, curses de cavalls,jocs d’esquitxos, de bombolles, circuits americans...

TONI PUIG CANAL*

Però la dificultat més important se’mplantejava a l’hora d’aconseguir confi-ança en les primeres sessions, fet bàsicper seguir el procés d’aprenentatge.Així que vaig intentar posar-me en lapell d’un nen de 3 anys: “La mama/elpapa m’ha vestit amb un banyador del’Spiderman que no sé qui és (peròm’ha d’agradar), unes xancletes novesque em van grans, i una cosa al capque em molesta i és massa justa. Amés, hem anat a un lloc on fa calor iuna olor rara. Hi ha molta gent que noconec i, a sobre, m’han deixat amb unnoi que m’han dit que m’ensenyarà anedar. Qui m’ha preguntat si voliaaprendre a nedar? Aquell noi m’asseual costat d’un nen com jo que està apunt de plorar. On està la gràcia?”

Pensant-ho fredament, jo comen-çaria a plorar i cridaria la mama! I, pro-bablement, molts dels alumnes que heconegut al llarg d’aquests anys hauranviscut uns primers minuts d’angoixacom els que acabo de descriure.Arrencar d’un punt de partida així nor-malment sol ser bastant complicat. Jasabem que només fa falta algú que

plori perquè s’encomani als altres icomenci l’efecte dominó. Reconduiraquestes situacions pot ser bastantcomplicat.

Després d’analitzar els fets vaigarribar a les conclusions següents:• El context que es crea en les

primeres sessions del curs pot influirsignificativament en el procés d’apre-nentatge. La recreació que he fet a

partir de l’observació és, malaurada-ment, força habitual.

• Tal com indiquen els fonaments delsaprenentatges, és bàsic partir d’allòque és conegut i proper per arribar aallò desconegut i més llunyà.

Arribat a aquest punt, em vaigadonar que els contes reunien unescaracterístiques que em podien fer ungran servei en el meu objectiu: acon-seguir un clima positiu i no genstraumàtic des de la primera sessió delcurs. Per una banda, els contes són untipus de relat conegut pels nens, i propid’entorns que els són reconfortants,com són les escoles bressol o la família.D’altra banda, tot bon conte té unefecte motivant i captivador envers elsnens: si vols explicar-los alguna cosaimportant, fes-ho de la manera mésplanera i fantàstica possible.

Per tant, vaig decidir que el punt departida de les meves classes havia deser un conte. Però no em servia un contequalsevol, no, necessitava crear històriesexclusives, que els nens només pogues-sin escoltar quan venien a nedar amb mia la piscina, un cop per setmana.


Educació

Així doncs, apel·lant a la meva ves-sant més literària, vaig començar pelsprotagonistes dels contes: havien de serpersonatges familiars per a ells i, posatsa triar, que s’hi assemblessin. Havien deser petits, però tots diferents, amb ca-racterístiques que els definissin i amb elsquals els nens es poguessin identificar.Ja tenia els meus personatges, serien elsbarrufets! Sí, sí, són petits, s’assemblen,però tots són diferents (el forçut, l’ulleres,la barrufeta, el llaminer...), cadascú espot identificar amb un d’ells... A més,fàcilment n’han llegit un conte, els hanvist per la televisió o en tenen algunajoguina o peluix a casa. Finalment, el tretdefinitiu, la indumentària:

- Quan portem banyador i gorro comels barrufets?

El pas següent era crear una històriadistreta que tingués com a protago-nistes els meus alumnes nedadors bar-rufets. Havia de ser un relat distret, queels captivés i, alhora, els convidés aparticipar de la narració, a fer coses dinsl’argument del conte. Aquest aspectede la proposta és el que més havia depotenciar, atenent a la capacitat imagi-nativa d’un nen de 3 anys. Els elementsque ens ajudarien a participar dins elsconte, els que ens servirien per “fercoses”, eren els estris habituals de lapiscina. Però aquest material esportius’havia de transformar en el món fantàs-tic que jo havia creat: els xurros pas-saven a ser canyes de pescar, bicicleteso cavalls; els cinturons eren les motxillesdels barrufets o la closca d’algun ani-mal; l’aigua ja no estava a la piscina sinóque era un llac on banyar-se o un riuque s’havia de travessar; els matalassoses convertien ràpidament en catifesvoladores flotants... Tot, absolutamenttot, tenia una nova funció en el contextdel conte, en el món de la imaginació.

Vaig decidir crear dos contes per ales dues primeres sessions. Aquesteseren sessions de familiarització amb elmedi i vaig pensar que si el mètode fun-cionava ja en faria més. L’èxit d’aques-tes dues sessions em va portar a crearfins a vuit contes que acompanyarienels nedadors barrufets durant la primerafase del seu aprenentatge.

Així doncs, i a partir de l’experiènciaque he exposat anteriorment, assu-meixo com a millora la metodologiabasada en el conte. Aquest esdevé el filconductor de les activitats (no el moni-tor), els alumnes són els protagonistes ihan de fer coses justificades en el relat(no són els executors del que diu elmonitor) i el monitor és el mitjà peraconseguir l’objectiu del conte. És fo-namental equilibrar molt bé les partsd’explicació (descans per l’alumne) iexecució. També és important ferpetites explicacions i, sobretot, ense-nyar als nens els dibuixos dels protago-nistes del relat: d’una banda, elsagraden els colors i els detalls dels per-sonatges que representen i, si s’haescollit un bon dibuix representatiu, lesconnexions del triangle conte-aprenen-tatge-nen es reforcen mútuament.

La metodologia s’ha aplicat a grupsformats per sis nens. Crec que el rang 5-7 és l’idoni, ja que permet realitzar lestasques correctament, es pot controlarel grup i fer-hi les correccions oportunes.El monitor ha d’implicar-se molt més

durant la sessió, ja que ha d’explicar elconte, tot plantejant els objectius fantàs-tics que han d’aconseguir els barrufets itenir a punt el material que necessitaranper al desenvolupament de l’activitat. Totaixò tenint en compte que una actitudanimada i engrescadora ha de ser unaconstant durant tota la sessió.

Crec que una gran part de l’èxit raua guanyar-se ràpidament la confiançadels nens, tot implicant més motivació imenys por. El monitor passa de ser lapersona que ensenya a nedar a ser quil’ajuda a aconseguir l’èxit i poder seguirels contes. Crec que aquí hi ha el grancanvi. El monitor és el mediador de lesactivitats i no pas el director.

Abans d’acabar m’agradaria agrairla col·laboració que he rebut del ConsellComarcal i el Consell Esportiu de l’AltEmpordà, que m’ha facilitat la tasca entot moment, com també la PiscinaMunicipal de Figueres on s’han dut aterme aquestes sessions.

I així mateix, m’agradaria animartotes aquelles persones que tinguintemps i ganes de dur a terme algunaexperiència similar, a fer-ho. Perso-nalment ha estat una experiència quem’ha enriquit molt i hi he trobat la corres-pondència amb els nens i els objectiusd’aprendre a nedar.

* Toni Puig Canal és col·legiat delCOPLEFC, i podeu comentar el tema ala seva adreça [email protected]


Medi natural

La marxa nòrdica

La marxa nòrdica (nordic walking) és una activitatfisicoesportiva en què a la manera natural de cami-nar, s’hi afegeix l’ús actiu d’uns pals dissenyatsespecíficament.

MARC MORENO I JORDI PAU CABALLERO*

En la marxa nòrdica, el patró bàsic de lamarxa humana es manté, tot respectantel balanceig natural dels braços. L’úsd’aquesta tècnica integra i activa la partsuperior del cos coordinada amb la partinferior. D’aquesta manera s’impulsa elcos cap endavant i es reparteix l’equilibri iel pes en quatre punts de suport (lescames i els pals). Per això es pot parlar delbenefici que comporta el pas del caminarsimplement, al fet caminar amb pals.

L’origen o cominnovar entre lamarxa i l’esquí defonsVa ser a Finlàndia que als anys trentadel segle passat va néixer la necessitatdels esquiadors de fons de l’equipolímpic d’entrenar-se durant l’estiu mit-jançant una activitat de fàcil transferèn-cia a la tècnica de l’esquí de fons.

Tres dècades més tard, una profes-sora d’educació física a l’escola deViherlaakso (districte de la poblaciód’Espoo, a prop d’Hèlsinki), LeenaJääskeläinen, va iniciar les primeres acti-vitats de “caminar amb bastons d’esquí”

fora de l’àmbit estrictament de l’entrena-ment esportiu. La tècnica que aplicava esbasava en l’esquí de fons i pretenia serapta per a qualsevol tipus de practicant.

Al voltant dels anys setanta, aques-ta mateixa professora, però des de laFacultat d’Educació Física i Ciències del’Esport de la Universitat de Jyväskylä,va introduir els bastons en exercicis pera sessions d’educació física.

Vist des d’una perspectiva de lainnovació, podem dir que l’apropamenta partir de l’esquí de fons explorava elcamí de la resta traient un componentde l’activitat, els esquís. En canvi, si esfocalitzava des de la marxa humana, estractava d’afegir-hi un nou atribut, elspals, i adaptar la tècnica d’una activitatja existent, l’esquí de fons.

Cap a finals dels anys vuitanta es vancomençar a fer les primeres caminadespopulars organitzades per la SuomenLatu (Associació Central pels EsportsRecreatius i Activitats a l’Aire Lliure). Seràa finals dels anys noranta que com a fruitde la col·laboració entre la Suomen Latu,l’Institut de l’Esport de Vierumäki, i l’em-presa Exel (fabricant de materialesportiu) apareixerà el primer palespecífic per a la marxa nòrdica. Exel for-

mularà la denominació d’aquesta activi-tat amb el nom que es coneix actual-ment internacionalment: nordic walking.

La marxa nòrdicaa CatalunyaAl nostre país arriba a mitjans de ladècada del 2000 per la Seu d’Urgell debracet de l’Associació Esportiva NordicWalking Catalunya. Aquesta entitat és larepresentant de la Federació Internacio-nal de nordic walking a l’Estat espanyol.

Paral·lelament, s’han anat creantaltres organitzacions que han desen-volupat altres mètodes o tècniques. AEuropa trobem la World Original NordicWalking Federation (ONWF) i la Interna-tional Nordic Fitness Organisation (INFO).

Beneficis de lamarxa nòrdicaLa marxa nòrdica aporta, a qui la prac-tica, un gran nombre de beneficis; així:sobre la posició i la prestació bio-mecànica del moviment de la marxa, jaque l’ús dels pals afavoreix un allarga-ment de la columna vertebral, unamajor amplitud de la longitud de lapassa i de l’acció del turmell, i una grancoordinació i equilibri entre les diversesextremitats del cos; sobre la massamuscular i la seva capacitat funcional,en afavorir la tonificació d’un gran nom-bre de músculs (es considera que unabona execució tècnica podria arribar aposar en marxa gairebé el 90% de lanostra musculatura); i sobre l’aparellcardiovascular i respiratori, en activartot el metabolisme, per l’alta activitat deltren superior.

Tots aquests beneficis es tradueixenen un benestar personal que es trans-fereix al seu entorn per la possibilitat derealitzar aquesta activitat en grup (tantsi és espontani com organitzat).

Tampoc cal perdre de vista queestem parlant d’una activitat amb unbaix impacte potencial sobre el mediambient, alineat amb altres pràctiquesrespectuoses amb l’entorn. Alhora esmostra com una alternativa a la dina-mització econòmica del territori d’unamanera sostenible.

Algunes adreces d’internet

• Associació Esportiva Nordic Walking Pirineus http://nordicwalkingpirineus.blogspot.com/• INWA-Spain http://nordicwalkinginwafederacion.blogspot.com/• Federació Internacional de Nordic Walking www.inwa-nordicwalking.com • Facultat d’Educació Física i Ciències de l’Esport de la Universitat de Jyväskylä www.jyu.fi/en• Associació Central pels Esports Recreatius i Activitats a l’Aire Lliure: www.suomenlatu.fi• Esport de Vierumäki www.vierumaki.fi/lang/

Medi natural

Materiali equipamentLa marxa nòrdica requereix uns palsespecífics similars als de l’esquí de fonsi molt diferents dels de tresc osenderisme. La longitud recomanadaés lleument superior a una tercera part(0,68) de l’alçada del practicant, tot ique per al nivell bàsic de salut amb per-sones amb dificultat per moure’s no sesupera (0,66), podent ser més llargs pera un entrenament esportiu. El pal estàformat per tres parts: la dragonera i elmànec, la canya o part central, i lapunta. La dragonera és la part que s’had’ajustar a la mà, i pot ser fixa oextraïble del mànec. La canya o partcentral més idònia és la que té un altpercentatge de carboni, perquè pesapoc, un més gran amortiment, granresistència i millor absorció de les vibra-cions. Aquesta part pot ser d’una peçafixa o ajustable telescòpicament. Peracabar, la punta, generalment detungstè, és d’una gran duresa perpoder oferir un punt de suport sòlid.Sobre superfícies dures com l’asfalt,s’hi usa un tac de goma per evitar quela punta llisqui.

La resta d’equipament ha de sercòmode i lleuger, adequat per a cadaèpoca de l’any, per fer un movimentampli, propi de la marxa. En el casespecífic del calçat, es recomana quesigui de canya baixa, a fi de permetreun moviment complet del turmell.

La marxa nòrdica,una activitattransversalAquests darrers anys la marxa nòrdicas’ha anat estenent per diferents àmbits iindrets del territori català. Camins natu-rals, senders, vies verdes, anellesverdes, parcs, rutes saludables, zonesurbanes... Des del Pirineu (la Vall d’Aran,l’Alt Urgell i la Cerdanya), fins a la CostaBrava i la Costa Daurada, passant percomarques centrals (el Berguedà i elBages), i fins i tot a l’àrea metropolitana,ja són molts els municipis on es podentrobar propostes relacionades amb lamarxa nòrdica, i promogudes tant desde l’Administració pública com desd’entitats i empreses privades.

Aquesta diversitat d’espais i terri-toris també està enriquida per la varietatd’enfocaments i àmbits. En l’àmbitturístic com a instrument dinamitzadorde descoberta i promoció de l’entornd’una forma sostenible i saludable (nonomés per als visitants, sinó també pera la població local). En l’àmbit sanitari,tant des d’un punt de vista rehabilitadorcom preventiu (cal esmentar en concretel col·lectiu de gent gran). En l’àmbitescolar com a eina d’educació física encentres educatius o a través de consellsesportius. En l’àmbit del condiciona-ment físic, com a mitjà de mantenimenti millora alineat amb hàbits de vidasaludable i, fins i tot, propostes rela-cionades amb l’àmbit competitiu.

On anem?La marxa nòrdica ens obre noves pos-sibilitats d’actuació als professionals del’esport per la diversitat d’àmbits on espot aplicar. En aquesta línia, cal estaratents a la col·laboració amb altres pro-fessionals amb els quals es podenaprofitar sinergies.

De la mateixa manera, les diversesescoles i entitats hauran de caminarcercant i compartint allò que els uneixper donar a conèixer i estendre aques-ta pràctica. En aquest sentit, cal mirarcap a les Illes Balears, on també esduen a terme iniciatives interessantsrelacionades amb la salut i el turisme através de la marxa nòrdica.

Per acabar, cal aprofundir en elpotencial educatiu d’aquesta pràctica.Actualment l’Institut Francesc Macià deCornellà de Llobregat està duent a termeun projecte Comenius relacionat amb lamarxa nòrdica. I explorar tots els benefi-cis que comporta aportant estudis idades relacionats amb la població cata-lana... aquest és el repte a partir d’ara.Salut i molta marxa!

* Marc Moreno Tarragó és llicenciaten Educació Física, col·legiat 5765 delCOPLEFC, instructor de marxa nòrdicaINWA; col·laborador de l’AssociacióEsportiva Nordic Walking Pirineus imembre de la Comissió de FormacióINWA-Spain.

Jordi Pau Caballero i Oller és tècnicesportiu en muntanya mitjana, NordicWalking national coach INWA i direc-tor tècnic esportiu, president del’Associació Esportiva Nordic WalkingPirineus i secretari de la INWA-Spain.

Reconeixement, formació i professionalsLa Generalitat de Catalunya reconeix la marxa nòrdica com a activitat fisicoesportiva nofederada a través del Consell Català de l’Esport (CCE). Actualment hi ha mitja dotzenad’entitats inscrites en el Registre d’entitats esportives que tenen reconegut el nordicwalking (curiosament adoptant la nomenclatura anglesa i no pas la catalana).A nivell formatiu, l’any 2010 es va dur a terme el primer Curs d’iniciació a tècnic d’esport(CIATE) en la modalitat de marxa nòrdica, certificat per l’Escola Catalana de l’Esport. D’unamanera similar, l’Institut d’Estudis de la Salut reconeix un curs de marxa nòrdica per a pro-fessionals de l’àmbit sanitari, promogut pels Serveis de Rehabilitació de l’Hospital SantRafael de Barcelona.La resta de titulacions i certificacions que existeixen provenen de les diverses associa-cions o escoles i tenen caràcter privat no oficial. Tanmateix, s’estructuren diferents ni-vells per acreditar el domini en la didàctica de la tècnica. Per exemple, la INWA estruc-tura els seus nivells de certificació en guia, instructor, entrenador nacional i entrenadorinternacional.No oblidem que, tot i no existir una formació oficial reconeguda, aquells que s’hi volendedicar professionalment han de complir (en el cas de Catalunya) la Llei 3/2008, del 23d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.


Bibliografia

Títol: El poder del lenguaje no verbaldel docenteAutora: Marta CastañerPàgines: 232 pàg.Editor: Editorial MilenioLloc i data: Lleida, maig de 2012La nostra companya Marta Castañer,

especialista en expressió corporal,

Malgrat que no es tracta d’una novetateditorial, cal esmentar que té l’aval del’Agència per a la Qualitat del SistemaUniversitari de Catalunya (AQU), és adir, tota una garantia del valor del text,que té les aportacions de noms tan re-

Títol: Guia per a l’avaluació de lescompetències en Ciències del’Activitat Física i de l’EsportAutor: Enric M. Sebastiani(coordinador)Pàgines: 114 pàg.Editor: Agència per a la Qualitat delSistema Universitari de CatalunyaLloc i data: Barcelona, 2009

tats que permeten tant la metodologiaobservacional com els Mixed MethodsResearch.

Només ens resta afegir que tal comescriu Sebastià Serrano al pròleg: “ensofereix una bona mostra de coneixe-ment, equilibri, coherència i amplitud al’hora d’entrar en un camp, el del’anàlisi dels signes no verbals, a fi deposar en mans dels educadors una einaútil per aprofundir en l’estudi de lessituacions comunicatives”.

poder aprofitar la conjuntura de creaciódels nous estudis per optimitzar elsseus mecanismes de treball i d’avalua-ció, sobre la base del perfil competen-cial dels seus graduats. És en aquestsentit que la guia pretén afavorir la tran-sició cap a models i fórmules méscoherents amb el compromís social i defutur professional. Les competènciespretenen emfasitzar la coherència i ali-neació que acosta les activitats d’ava-luació a les d’aprenentatge, i aquestesa l’aplicació i/o demostració més pròxi-ma a les dimensions professionals. Així,a partir d’una anàlisi epistemològicasobre la diversitat científica pròpia delGrau, la Guia tracta de tots aquellsinterrogants que sorgeixen als docentsa l’hora de dissenyar la seva estratègiaavaluativa.

Aquesta publicació, per bé que ini-cialment va ser concebuda per a l’àm-bit universitari, també pot ser d’interèsper a aquells col·legiats que vulguinacostar-se al concepte de competèn-cies i a la seva avaluació.

dansa i comunicació no verbal,matèries sobre les quals ja ha publicataltres treballs, en aquest volum presen-ta un assaig sobre l’estudi de la comu-nicació no verbal dels docents, precisa-ment com a investigadora i alhoradocent que és en l’àmbit universitari. Iprecisament aquests dos aspectes lipermeten moure’s d’una manera trans-generacional i així captar la força nosempre tangible de la comunicacióhumana.

En el text s’estudia i s’analitza unade les manifestacions més primigèniesde l’ésser humà, com és la comuni-cació i, per extensió, el llenguatge delcos, centrant-se en la comunicacióparaverbal del docent. Juntament ambun enfocament sistèmic de la comuni-cació, tracta també dels conceptes de“agramaticalitat” i de “alinealitat”, a mésde donar a conèixer les grans possibili-

llevants en l’àmbit universitari catalàcom Josep Solà Santesmases, ManuelCapell, Josep Campos i DomingoBlázquez, juntament amb Enric M.Sebastiani com a coordinador i compi-lador del volum.

Aquesta guia és una eina pràcticaper a la revisió tant dels procedimentsd’avaluació com de les activitatsd’aprenentatge en Ciències del’Activitat Física i de l’Esport. Situatsdes de fa temps en una cultura avalua-tiva més aviat tradicionalista, els equipsdocents del grau de Ciències del’Activitat Física i de l’Esport han de


Bibliografia

Recuperem la referència d’una publi-cació que va fer la nostra companyaMarta Vidal, un text que continua plena-

Títol: Estar en forma. Un hábito devida saludableAutora: Marta VidalPàgines: 104 pàg.Editor: Editorial INDELloc i data: Barcelona, 2007

ment vigent, adreçat a totes aquellespersones interessades a dur a termeuna activitat física saludable.

A més d’un element de sensibi-lització i coneixement dels beneficis del’exercici físic, s’hi exposen pautes perfer activitat física amb la salut com afinalitat. Així, el fitness és presentat coma opció vàlida per a tothom, indepen-dentment de l’edat o del nivell físic, d’a-cord amb la pràctica d’una fórmulaadaptada.

Més concretament, el llibre exposauna definició del fitness i els seus com-ponents i, tot seguit, es concreten les

bases per organitzar una sessió i laplanificació de l’activitat física perassolir un objectiu. També s’hi detallenaspectes bàsics per a una activitat físi-ca correcta, com són la hidratació ouna indumentària adequada per a cadaactivitat. Complementàriament, s’hidescriu com ha de ser una sala de fit-ness, la figura del tècnic de sala i l’en-trenador personal, amb les seves fun-cions i competències de cadascunad’aquestes figures.

L’autora també insisteix que malgratque qualsevol activitat física podria serconsiderada com a fitness, cal quecompleixi una sèrie de criteris i principis,com són la freqüència, durada, continuï-tat, progressió, recuperació o varietat.La lectura d’aquest llibre vol convidar ianimar a tots a conèixer i comprendre elmón del fitness, per la qual cosa tambépot ser interessant per joves alumnes desecundària i batxillerat.

El nostre company Mauro Valenciano,que publica el seu quart llibre, és així

Títol: Aprender a ganar.La competición en el desarrollode los deportistasAutor: Mauro ValencianoPàgines: 224 pàg.Editor: Editorial INDELloc i data: Barcelona, 2012

mateix un blocaire ben actiu, i per tant,aprofitem les seves pròpies paraules ainternet (http://coachdynamics.blogspot.com.es/) per presentar-vos aquest lli-bre. “M’agrada com ha quedat el llibre. Desque el vaig escriure el 2009 l’he anat re-escrivint, retocant, ampliant, millorant.[…] Em temo que estem caminant perun pendent perillós: en què s’insisteixque la infància s’ha de protegir, s’ha decustodiar dels perills de la vida real. Lalògica de l’aprendre a perdre, un dis-curs propi de l’Educació Física i l’esporten les dècades de 1980 i 1990, ens haportat les dècades següents que enshàgim centrat malaltissament, en la cul-tura esportiva, en la importància quepsicològicament té perdre.

Per no perdre, es proposa als nensjugar una competició descafeïnada(desemfatitzada, segons César Torres i

Peter Hager), un reguitzell de jocscooperatius i, més darrerament,esports de nova generació, com elcolpbol. Aquest panorama gairebé emdesespera, encara que penso que calque em mantingui serè i ferm en el meuafany: reivindicar la recuperació pro-gressiva de la cultura competitiva ente-sa d’una manera sana, i que jo enllaçoamb el lema d’aprendre a guanyar”.


Bibliografia

El nostre company Sixte Abadia ofereixen aquestes pàgines un tast de la seva

Títol: El moviment veïnal i la promocióde l’esport a la Barcelona de latransició democràtica (1975-1982)Autor: Sixte Abadia i NaudíPàgines: 106 pàg.Editor: Editorial INDELloc i data: Consell Català del’Esport, 2011

sivament, la incorporació progressivade la reclamació veïnal d’esport entèsespecialment com a equipaments, sensdubte va conjugar-se positivament ambuna idea també ràpidament compresades de l’Administració com un bé quecalia facilitar a la població. I així tenimactualment la xarxa d’equipaments quetenim, que es pot afirmar que no estàgens malament.

A més, les seves pàgines tenen elmèrit d'acostar-nos a una estètica irecordar-nos un llenguatge de no fa tant(o sí, una trentena d’anys), però que jasemblen d’una altra era. En qualsevolcas, el document, a més, forma partd’una col·lecció “Textos de Cultura iEsport” que fa una arreplega històrica,que volum rere volum permet anar afi-nant tots els caires de l’esport al nostrepaís.

tesi doctoral Esport i democratitzacióen un període de canvi (un text que elsinteressats poden consultar en línia apartir de l’adreça següent: <www.tdx.cat/TDX-0227108-112223>).

El títol que comentem aquí es trac-ta d’un document senzill, però alhoraaltament necessari per conèixer elfenomen de l’esport des d’un altre ves-sant i un moment interessant del nostrepaís. Bé que centrat a Barcelona exclu-

Títol: L’esport a Catalunya. Informede l’Observatori Català de l’EsportAutors: N. Puig, R. Junyent,A. Martín i C. VicensPàgines: 50 pàg.Editor: Generalitat de Catalunya.INEFC. Observatori Català de l’EsportLloc i data: Barcelona, 2011

Aquest títol, que suposa el tercer de lasèrie que elabora l’Observatori Catalàde l’Esport, després de l’inicial el 2008,constitueix una recopilació informativa

de primera mà i de gran significació perconèixer la situació del nostre esport apartir d’uns paràmetres que any rereany es poden anar comparant. Aquestaés la seva gran virtut. A més, lògica-ment, de l’arreplega informativa quecomporta una tasca d’aquesta mena.

Amb una claredat expositiva que esbasa tothora en els indicadors sensevoler anar més enllà, en aquest informe–com diuen els seus autors, entre elsquals diversos companys col·legiats–,“en primer lloc s’analitzen les personesque fan esport, la manera com el fan iels llocs on el practiquen. Pel seuinterès particular, es dedica un apartat ala competició, on s’inclou el perfil de lespersones que la fan i els tipus de com-peticions. A continuació, es tracten lesorganitzacions del sistema esportiu fentla diferenciació entre clubs, federa-cions, organitzacions públiques i orga-nitzacions comercials. En l’apartat desuport al desenvolupament esportiu es

tracten l’esport d’alt nivell, els centresde tecnificació, la formació i la recerca ila legislació en l’àmbit esportiu. Els tresúltims apartats tracten de l’esport alsmitjans de comunicació, la projeccióesportiva de Catalunya al món i el peseconòmic de l’esport a Catalunya”.

Tot plegat permet concloure que“Catalunya és un país esportiu de refe-rència, no només pels seus clubs iesportistes sinó per molts altresaspectes que es fan palesos en aquestinforme”.


Gestió

El sector del fitness,sempre actiu

Periòdicament es produeixen trobades i congres-sos per als gestors de fitness que faciliten la refle-xió, l’intercanvi d’opinions i la proposta d’estratè-gies de futur en un àmbit com el del fitness, incar-dinat en el lleure de la població i, alhora, en un mónque canvia molt ràpidament i per al qual cal estarpreparat. Aquesta va ser la raó del V Congrés deGestió i Màrqueting Esportiu, organitzat perWellness & Sport Consulting.

El congrés es va dur a terme els dies16 i 17 de novembre de 2011 aBarcelona, i hi van prendre part veusautoritzades per fer aportacions al sec-tor, com per exemple: Carlos Duarte,d’EADA; Iñaki López de Viñaspre, delGrup Sagardi; Serge Ros, vinculat aexpansió nacional de les firmesLlongueras i Giuseppe Galli; Álvaro

González-Alorda, professor de diversoscentres empresarials i especialista eninnovació, i Montse Ventosa, fundadorad’Sticky Culture i articulista de diversosmitjans estatals entre altres activitats. Iamb ells, més de 150 professionals vanpoder actualitzar els seus coneixe-ments i posar en comú aspectes impor-tants per al futur del sector.

Es van tractar temes de màrquetingpròpiament, així com també defidelització, el fenomen del baix cost, lagestió de persones, lideratge i altrestemes vinculats a la gestió empresarial,a partir ponències com ara “Estratègiesde màrqueting per crear valor demarca”, “Innovació 360º: claus perredissenyar el model de negoci” i

UNA PINZELLADA DELMOMENT ACTUAL

El sector del fitness,sempre actiu, està vivint

l’aparició de novesformes de negoci, com

és el cas dels clubs lowcost, els centres

d’entrenamentfuncional, els

megaclubs a baix preu,els estudis

especialitzats o elfitness virtual, que no es

poden desatendre perpoder afrontat el futur

amb èxit.


Gestió

“Màxima eficiència i optimització delrendiment en empreses líders”, entred’altres, juntament amb debats i la pre-sentació d’un informe sobre la realitatimmediata del sector, a partir d’un tre-ball de camp.

La valoració dels assistents va sermolt positiva tant per l’alt nivell delsponents com per l’organització de l’es-deveniment.

Algunesconclusions

• La realitat de partida. La majoria declubs assistents van exposar que enl’últim any han reduït el nombred’usuaris i que cada vegada costamés aconseguir nous socis. I com aresposta estan fent més esforços enmàrqueting i treballant també molt lafidelització.

• Carlos Duarte va recalcar la necessi-tat de tornar al més bàsic, és a dir,saber quin és el SÍ client i decidir quèés el que sabem fer bé i que aquestclient valora, i centrar-nos en això.Igualment, va indicar que abaixarpreus és sempre una mala estratègia,és l’opció de qui no pot aportar capaltra idea.

I PROPERAMENT...

En aquesta edició esvan presentar el primer

Estudi del nivell decompetitivitat del

sector del fitness aEspanya.

Realitzat per Welness &Sport Consulting, ambel suport de Precor, en

el proper número endonarem àmplia

informació.

• I quant a innovació, ÁlvaroGonzález-Alorda, va presentarmolts models d’empreses quehavien sabut innovar a partir d’ideessenzilles, ja sigui interactuant ambproductes o serveis d’altres sectors.Per tant, a més de pensar en elclient actual, cal pensar també enaquells clients que no utilitzen elsgimnasos i que si els oferim algunacosa diferent, s’hi poden sentiratrets.

• Finalment, Pablo López de Viñaspreva presentar l’Estudi WSC-Precorsobre el nivell de gestió al sector delfitness a Espanya, en què s’analitzenles diverses àrees dels clubs, comsón Estratègia, Màrqueting, Fide-lització, Recursos Humans, Serveis iFinances. A més, l’estudi fa una com-paració entre el nivell de gestió delsclubs privats, cadenes o instal·lacionsmunicipals, i igualment en funció de lagrandària del club.


Salut

Pl. Francesc Macià, 708029 BarcelonaTel. 93 490 49 08

www.bioiberica.com

Tendinopaties: unmón per descobrir (I)El tendó, que suporta tant d’ús en lapràctica esportiva, encara és undesconegut en alguns àmbits, com elfactor que desencadena la patologia,els tractaments que hi cal aplicar, etc.

Les tendinopaties són una de les lesions més freqüents enpersones que practiquen esport, tant a nivell professionalcom recreatiu (Alfredson, 2005), i afecten milions de per-sones arreu del món, amb una mitjana d’edat entre 30 i 60anys (Kvist 1991; Paavola et al. 2000).

El tendó, de tant d’ús en la pràctica esportiva, encara ésun desconegut en alguns àmbits, com el factor que desen-cadena la patologia, els tractaments que hi cal aplicar, etc.

L’aparició de la simptomatologia, principalment en formade dolor i restricció de moviment, està associada a unaalteració de l’estructura del tendó. En les etapes inicials, untractament adequat permet revertir aquestes alteracions irecuperar-ne la plena funcionalitat, però en les etapes en quèla degeneració tendinosa està més avançada, el guarimenttotal ja no és possible.

La prevenció és una eina eficaç i rendible per a tot l’en-torn del metge esportista i per a l’esportista.

Gran prevalençaLes tendinopaties afecten el 5% de la població sedentària ientre un 30% i un 50% dels esportistes (Alfredson, 2007),entre els quals és un motiu d’inactivitat.

El 30% dels corredors pateixen tendinopaties cròniquesi un 40% dels practicants d’esport de raqueta pateixen epi-condilitis en algun moment de la seva vida.

L’afectació tendinosa més freqüent és la del tendód’Aquil·les (56,6%) en els corredors de fons, que es relacionaamb el nombre d’anys de pràctica esportiva.

Per prevenir i tractar correctament una patologia, s’han deconèixer les causes que la poden provocar. Les tendinopatiestenen origen multifactorial. Per bé que la causa principal sol seruna sobrecàrrega, existeixen diferents factors de risc que afa-voreixen o hi predisposen, que s’indiquen a la taula inferior:

Tractaments per a lestendinopatiesExisteixen diferents estratègies terapèutiques: teràpia física,teràpia manual i la farmacològica (sense oblidar els comple-ments nutricionals).

En la teràpia física, la contracció excèntrica té evidènciaclínica positiva per tractar les tendinopaties.

Bioibérica, al teu costatBioibérica ha desenvolupat un complement nutricional per a lesnecessitats concretes dels tendons dels esportistes, Ten-doactive: amb col·lagen tipus I, mucopolisacàrids i vitamina C.

La fórmula exclusiva de Tendoactive ha estat concebudaper aportar al tendó els nutrients que contribueixen a man-tenir-ne les propietats biomecàniques.

Tendoactive és un producte recomanat pel centre d’altrendiment CAR de Sant Cugat i per l’Associació Espanyolade Metges d’Equips de Futbol (AEMEF). Tendoactive noconté cap substància prohibida a la llista de dopatge.

En el número següent es presentaran unespautes i protocols d’exercicis excèntricsvalidats per a tendinopaties d’exercici per ala realització de contraccions excèntriques.

Factors intrínsecs • Edat• Sexe• Biomecànics• Presència o absència malalties sistèmiques heretades (Marfan’s

o Ehlers-Danlos) o adquirides (artritis reumatoide o diabetis)

Factors extrínsecs • Sobrecàrrega• Factors mediambientals• Errors d’entrenament

Factors genètics

Revista 25

Documents

Transcript of Revista 25