REVISTA BARÇA - Nº74 - CATALÀ

of 76 /76
El crac blaugrana explica com afronta amb la màxima ambició el final de temporada Lionel Messi Oda a Messi , per Antonio Franco MINIESTADI ARRENCA L’ESPAI BARÇA REVISTA OFICIAL FC BARCELONA ABRIL-MAIG DEL 2015 NÚM. 74 • 4 € EL FCB DEDICA L’ANY 2015 AL PRESIDENT JOSEP SUÑOL RECONEIXEMENT Les 14 FCBEscoles d’arreu del món UN MODEL ÚNIC ACTE HISTÒRIC HOMENATGE ALS ESPORTISTES DE LES SECCIONS AMATEURS

Embed Size (px)

description

Revista Oficial del FC Barcelona - NOVA Abril/Maig 2015

Transcript of REVISTA BARÇA - Nº74 - CATALÀ

  • El crac blaugrana explica com afronta amb la mxima ambici el final de temporada

    Lionel Messi

    Oda a Messi, per Antonio Franco

    MINIESTADI ARRENCA LESPAI BARA

    REVISTA OFICIALFC BARCELONA

    ABRIL-MAIG DEL 2015NM. 74 4

    EL FCB DEDICA LANY 2015 AL

    PRESIDENT JOSEP SUOL

    RECONEIXEMENT

    Les 14 FCBEscoles

    darreu del mn

    UN MODEL NIC

    ACTE HISTRIC

    HOMENATGEALS ESPORTISTESDE LES SECCIONS

    AMATEURS

  • 2 REVISTA BARA

  • REVISTA BARA 3

    EDITORIAL

    FC BARCELONA. Abril - maig del 2015. EDITA Departament de Comunicaci FC Barcelona. Av. dArstides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 [email protected] DIRECTOR DE COMUNICACI Albert Montagut CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS David Saura, Toni Ruiz, Marc Parramon, Oriol Bonsoms, Roger Boguny, Jordi Clos, Xavier Cataln, Lucas Duarte, Gustau Galvache, Eduard Gangoso, Ariadna Martn, Rosana Mora, Miriam Nadal, Sergi Nogueras, Francesc Orenes, Anna Segura, Manel Toms i Carles Santacana REVISI LINGSTICA Lourdes Juli i Marina lamo ASSESSORAMENT HISTRIC Carles Santacana COMPAGINACI I MAQUETACI Anna Prats i Montse Chaure ILLUSTRACI Javier Rodrguez FOTOGRAFIA Centre de Documentaci i Estudis FCB, Miguel Ruiz (FCB), Germn Parga (FCB), Vctor Salgado (FCB), Marta Becerra (FCB), Arxiu Segu (FCB), Arxiu FCB, lex Caparrs, David Ramos - Getty Images i Santiago Garcs Villanueva PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Mrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSI Rotocayfo TIRATGE 121.000 exemplars DIPSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecolgic lliure de clor de 70 g

    NOUS TEMPS

    LEspai Bara comena a prendre formaProjectes del Mini i lampliaci de la CE

    Reconeixement a les seccions amateursMs de 1.500 esportistes reunits al Palau

    Les FCBEscoles, un model en expansiHi ha ms de 30.000 nens repartits en 14 escoles

    Lhandbol fa equip fora de la pistaLes activitats ldiques milloren la cohesi del grup

    El costat ms hum de BateriaLala del futsal aprn a tocar la guitarra

    Aliana per leducaci del Bara i CruyffLa Fundaci participa en el projecte Pati 14

    Evaristo, el brasiler ms golejadorProtagonista de Gent del Bara, el mtic davanter

    Els tresors que guarda el vestidorngel Mur i Carlos Naval els descobreixen

    xit del Taller de Cocreaci per als socisPluja didees per aprofitar les noves tecnologies

    LAny 2015, dedicat a Josep SuolEntrevista al vicepresident Carles Vilarrub

    La revista bara, la pu-blicaci oficial del Club, que durant anys i anys ha celebrat els nostres xits, ha explicat el crei-xement de la nostra en-titat, ha detallat la passi blaugrana per la cultura, ha manifestat les inquie-tuds dels socis, i ens ha introdut en el mn de les Penyes, les seccions

    poliesportives i ens ha ajudat a superar re-vessos inesperats, ha canviat la seva imat-ge. Esperem que els agradi.

    Amb lajuda duna de les millors companyies de disseny del mn, Cases i Asso-ciats, la nova revista bara utilitzar les ltimes eines per oferir la millor imatge i el mi-llor contingut relacionat amb lunivers del FC Barcelona. Esperem ansiosos els co-mentaris dels socis a ladrea [email protected]

    Es tracta duna nova revista que arriba en un bon mo-ment, un moment que ens situa a les portes de recuperar el lideratge futbolstic de la m del millor jugador de tots els temps, Leo Messi, Mr. Hat-trick, i en un moment en qu hem iniciat el projecte que transformar el patrimoni del Club amb linici de lEspai Bara, que els socis van votar majoritriament fa una mica ms dun any.

    La nova revista bara coincideix en el temps amb la inapellable realitat que confirma la nostra entitat com el club amb ms seguidors a les xarxes socials en lmbit mundial. La revista bara es reestructura quan la Fundaci

    del FC Barcelona fa un fort impuls per ajudar nois i noies de tot el mn a utilitzar el futbol com a eina per crixer socialment i intellectualment.

    La revista bara fa palpable amb els seus continguts i la seva nova presentaci que aquest s un Club que aspira a crixer i a millorar, a corregir els seus errors i a utilitzar tota lenergia dels seus 147.000 socis, una fora gaireb sobrenatural que no posseeix cap altra societat esportiva del mn.

    La nova revista, que prximament es veur complementada amb una versi on line, no noms obeeix a un intent del

    Club de modernitzar la seva imatge, sin al nostre convenciment que hem de apropar-nos a les noves generacions de barcelo-nistes per demanar-los el seu impuls i per demostrar als ms veterans que tots els seus anys danhels, illusions, triomfs i derro-tes han servit per fer del nostre Bara un club millor, i mantenir-lo com un club nic al mn.

    No era difcil dissenyar aquesta primera portada. Mr. Hat-trick, Leo Messi, el millor jugador de tots els temps ens explica en una entrevista exclusiva que s feli. I la seva felicitat s la nostra, i la de tots els jugadors que lacom-panyen partit a partit. Acompanyem-los amb la revista bara. Els seus nous continguts i la seva

    nova presentaci sn un exemple que el millor encara ha darribar si seguim units i mantenim ferma la idea fundacional que el Club sempre pot millorar i que aquest canvi s a les nostres mans.

    18

    24

    30

    34

    36

    38

    42

    46

    48

    60

    Entrevista Leo Messi recupera la seva millor versi

    10

    SUMARI

    Mig

    uel R

    uiz

    - FCB

    La publicaci no es responsabilitza de les opinions expressades en les collaboracions externes. La redacci daquest nmero sha tancat a 31 de mar de 2015.

  • EL CLSSIC DE LAFICIUna samarreta blaugrana amb el nmero 12, smbol de lafici, va ser protagonista dun mosaic espectacular que va tenyir les grades de blaugrana i amb els colors de la senyera abans del Clssic de la 28a jornada de la Lliga BBVA davant del Reial Madrid. El Camp Nou va registrar la millor entrada de la temporada amb 98.760 espectadors.SANTIAGO GARCS VILLANUEVA

  • UN HOMENATGE MERESCUTLa famlia de Tito Vilanova, la seva dona Montse i els seus fills Carlota i Adri, a ms daltres familiars, el president Josep Maria Bartomeu, els vicepresidents Jordi Mestre i Carles Vilarrub i tota la plantilla del primer equip van inaugurar el camp Tito Vilanova, nom amb qu a partir dara es coneixer el camp nmero 1 de la Ciutat Esportiva.MIGUEL RUIZ - FCB

  • LENLAIRAMENT DE LUIS SUREZAquest gol de xilena de Luis Surez contra el Llevant va ser linici duna ratxa golejadora important per a lequip, en qu el davanter uruguai va fer set gols en vuit partits: dos contra el Manchester City i el Granada, i un contra el Vila-real, el Reial Madrid i el Rayo.DAVID RAMOS - GETTY IMAGES

  • 10 REVISTA BARA

    MESSI

    Leo Messi torna a somriure. Ha recuperat la seva millor versi. Suma ms gols (43) que en tota la temporada passada (41) i ja t el rcord absolut de hat-tricks al futbol espanyol

    KETTY CALATAYUD / FOTOS MIGUEL RUIZ

    SC FELI

  • REVISTA BARA 11

    MES

  • 12 REVISTA BARA

    eo Messi est content, se sent feli, i aquesta s una de les millors notcies que pot rebre un barcelonista. Ha venut lombra dun any decebedor i torna a ser el jugador que conti-nua batent rcords lun darrere laltre amb la samarreta blaugrana. Al mes de novembre es va convertir en el mxim golejador de la his-tria de la Lliga en superar un mite com Tel-mo Zarra (253 gols), i a principis de mar, en el partit de Lliga contra el Rayo Vallecano (6-1) va marcar el seu hat-trick nmero 32 per superar la marca dun jugador en un equip de la Lliga que ostentava el davanter bilba dels anys 50. Una jornada desprs, a Ipurua, davant lEibar, va sumar dos gols ms que el van situar al capdavant del Pitxitxi (32). La seva voracitat golejadora s insaciable. Ara somia a tornar a celebrar ttols i ha recuperat les sensacions dels millors temps.

    Sel veu feli dintre i fora del camp. Vost juga com se sent? El seu estat dnim es reflecteix en el seu joc?S, em sento feli. La veritat s que vaig co-menar la temporada duna altra manera desprs del que em va passar lany passat. Vaig viure un any complicat pel que passava fora del camp, per les meves lesions i pel meu rendiment. Per aquest any vaig comenar duna altra manera i ara em sento molt b.

    Desprs duna temporada passada difcil, est en un gran moment: ha marcat 43 gols en 39 partits (fins a la jornada 25 de Lliga, abans de jugar contra el City a la Champions i desprs de les semifinals de Copa). Sent que ha recuperat la seva millor versi?L any passat vaig fer una temporada irregular. Vaig estar molt de temps fora per culpa de les lesions i em vaig perdre molts partits. Quan vaig tornar als terrenys de joc en cap moment vaig acabar de trobar-me b. Va ser un any que he intentat oblidar rpid per recuperar la meva millor versi grcies a lalegria, la feina i lesfor, com he fet sempre, i per sort ara em trobo molt b.

    Va aprendre alguna cosa positiva de lex-perincia de lany passat? Segur que s, de tot saprn. Cada any he procurat treure coses positives don sigui per crixer i millorar. Passa a la vida i dins del terreny de joc. Un va creixent i va apre-nent, va millorant coses, i s que en vaig treure moltes coses positives tot i haver es-tat un any esportivament dolent.

    Lany del triplet havia marcat tants gols com ara. Pot ser una premonici?Tant de bo ho sigui! Du vulgui que hi tin-gui alguna cosa a veure! Ja tenim una final all guardada que ens espera, a la Lliga de-penem de nosaltres mateixos i la Champi-ons sabem que s el ms difcil. Per tamb tenim la illusi darribar al ms lluny pos-sible, aix que lluitarem per tot.

    De moment, ja estan en una final de Copa. Qu significa aix per a vost i per a lequip? Desprs de tot el que ha passat s una injec-ci dillusi important?S, per a nosaltres i per a la gent tamb. Ve-nem duns temps en els quals es guanya-va tot, cada any aconseguem algun ttol, i potser tant la gent com nosaltres mateixos no valorvem el que estvem aconseguint. Ha passat un any dolent en qu no vam guanyar res, i ara, quan arriben aquests

    xits, els donem la importncia que me-reixen i els gaudim ms perqu sabem que sn molt complicats daconseguir.

    Abans semblava que si no marcava Messi el Bara no guanyava, i ara t al seu costat dos davanters com Neymar Jr i Luis Surez que el descarreguen del pes que lequip de-pengui tant de vost en laspecte golejador. Aix li dna ms tranquillitat? Mai vaig pensar daquesta manera, ni mhe sentit amb lobligaci de fer gols perqu si no lequip no guanyava. Al contrari, el Bar-a sempre ha tingut grandssims davanters, no noms ara amb Ney i Luis. Per es cert que els dos els estem aprofitant moltssim perqu sn dues figures mundials. Ells ens donen moltssimes altres coses a ms de gols. Per, en aquest sentit, jo estic tranquil.

    A aquestes alades de la temporada ja ha fet 397 gols amb la samarreta del Bara, s a dir, que est a prop dels 400 en 464 partits oficials. El que se sent en marcar el gol 397 s molt diferent del que sentia al principi? No, la veritat s que per a mi s el mateix. Com sempre dic, s molt bonic fer gols. Alguns sn especials, per s el mateix. A aquestes alades cada gol s un gol ms, per s bonic saber que continuo sumant i que puc continuar estant en la histria daquest club tan gran.

    Quin tipus de gols li agrada marcar? Els que arriben en jugada dassociaci fins a lrea, els de tret lluny, els de falta, els que dribla diversos rivals, com va fer contra el Getafe... T alguna predilecci?La veritat s que no tinc aquesta predilec-ci, magrada marcar gols de la manera que sigui, tant me fa com mentre la pilota entri. El gol, com vingui!

    Quan marca un hat-trick semporta orgulls la pilota a casa, i vol que els seus companys lhi dediquin. s un record especial?

    LTots els gols sn iguals, per s bonic seguir sumant i estar en la histria daquest club

    La gent i nosaltres no valorvem el que aconseguem. Ara estem en una final i ho gaudim

    MESSI MR. HAT-TRICK

  • REVISTA BARA 13

    El rei del hat-trickMs hat-tricks en partits oficials per a un club espanyol:Messi 32Zarra 31Di Stfano 28Cristiano 27Mundo 25Pusks 23 Ms hat-tricks en tota la histria de la Lliga:Messi 24Cristiano 23Di Stfano i Zarra 22Mundo 19Csar 16Lngara 13

    Els 32 del rcordLLIGA. 10/03/07FCB-R.Madrid (3-3)1-1, 2-2 i 3-3COPA. 06/01/09At. de Madrid-FCB (1-3)0-1, 0-2 i 1-3LLIGA. 10/01/10Tenerife-FCB (0-5)0-1, 0-3 i 0-4LLIGA. 14/03/10FCB-Valncia (3-0) 1-0, 2-0 i 3-0LLIGA. 21/03/10Saragossa-FCB (2-4)0-1, 0-2 i 0-3SUPERCOPA DESPANYA. 21/08/10FCB-Sevilla (4-0)2-0, 3-0 i 4-0LLIGA. 20/11/10Almeria-FCB (0-8) 0-1, 0-5 i 0-7COPA. 12/01/11FCB-Betis (5-0)1-0, 2-0 i 3-0LLIGA. 05/02/11FCB-At. de Madrid (3-0) 1-0, 2-0 i 3-0 LLIGA. 17/09/11FCB-Osasuna (8-0)1-0, 5-0 i 8-0LLIGA. 24/09/11FCB-At. de Madrid (5-0) 3-0, 4-0 i 5-0LLIGA. 29/10/11FCB-Mallorca (5-0) 1-0, 2-0 i 3-0CHAMPIONS. 01/11/11Vik. Pilsen-FCB (0-4) 0-1, 0-2 i 0-4

    LLIGA. 22/01/12Mlaga-FCB (1-4) 0-1, 0-3 i 0-4LLIGA. 20/03/12FCB-Granada (5-3) 2-0, 3-2 i 5-2LLIGA. 02/05/12FCB-Mlaga (4-1) 2-1, 3-1 i 4-1LLIGA. 20/10/12Deportivo-FCB (4-5) 0-3, 2-4 i 3-5LLIGA. 01/08/13Valncia-FCB (2-3) 0-1, 0-2 i 0-3CHAMPIONS. 18/09/13FCB-Ajax (4-0) 1-0, 2-0 i 4-0LLIGA. 16/03/14FCB-Osasuna (7-0) 1-0, 4-0 i 6-0LLIGA. 23/03/14Madrid-FCB (3-4) 2-2, 3-3 i 3-4LLIGA. 22/11/14FCB-Sevilla (5-1) 1-0, 4-1 i 5-1LLIGA. 25/11/14Apoel FC-FCB (0-4) 0-2, 0-3 i 0-4LLIGA. 07/12/14FCB-Espanyol (5-1)1-1, 2-1 i 5-1LLIGA. 18/01/14Deportivo-FCB (0-4)0-1, 0-2 i 0-3LLIGA. 15/02/14FCB-Llevant (5-0)2-0, 3-0 i 4-0LLIGA. 08/03/15FCB-Rayo (6-1)3-0, 4-0 i 5-0

    Fites golejadores4 gols en un partit:CHAMPIONS. 06/04/10FCB-Arsenal (4-1)1-1, 2-1, 3-1 i 4-1LLIGA. 19/02/12FCB-Valncia (5-1)1-1, 2-1, 3-1 i 4-1LLIGA. 05/05/2012FCB-Espanyol (4-0)0-1, 0-2, 0-3 i 0-4

    LLIGA. 27/01/2013FCB-Osasuna (5-1)1-0, 2-1, 4-1 i 5-1

    5 gols en un partit:CHAMPIONS. 07/03/12FCB-Bayer Leverkusen (7-1)1-0, 2-0, 3-0, 5-0 i 7-0

  • 14 REVISTA BARA

    S, sempre faig signar la pilota perqu crec que s un reconeixement per a tot lequip. Sense els meus companys no hauria acon-seguit tot el que he aconseguit en laspec-te individual, i crec que, amb un hat-trick, ms que mai, perqu depenc molt dells per fer gol, aix que s un record bonic tenir la signatura de tots.

    On guarda les pilotes?Les tinc guardades a casa meva, en unes vi-trines, amb els trofeus, per tinc pensat fer alguna cosa especial, quelcom ms bonic amb totes les pilotes. Vull que tinguin un lloc ms especial.

    Recorda tots els hat-trick que ha marcat?Aix... en fred... la veritat s que no. Neces-sito tornar a veure els gols o que men di-guin alguna cosa per recordar-los.

    Per, nhi ha algun que li hagi fet una illusi especial?El que vaig marcar contra el Reial Madrid, amb qu vam empatar 3-3 al Camp Nou, va ser molt especial per a mi, pel que significa-va per al partit, pel que era per a mi fer tres gols, que era la primera vegada, i perqu en aquell moment aquell punt feia que segus-sim mantenint lavantatge. Encara que al

    final perdssim la Lliga, en aquell moment va ser important. I tamb pel que significa fer un gol al Madrid.

    Recorda el primer hat-trick que va fer amb el futbol base del Bara?La veritat s que no... El porter que li ho ha posat ms difcil?No podria dir un nom... Hi ha hagut molts partits dels quals me nhe anat sense poder fer un gol per mrit del porter.

    En el partit contra lApoel daquesta tempo-rada va fer un hat-trick amb la cama dreta.

    Vost s esquerr, per cada cop fa ms gols amb la dreta, especialment aquesta tempora-da, en qu ja nha marcat 15 a la Lliga. s un as-pecte que ha millorat perqu sho va proposar o s que ara confia ms en aquesta cama?Crec que t molt de casualitat. Aquest any he tornat a la dreta de latac i per aqu em queden moltes jugades per xutar amb aquesta cama. Entrenem molts xuts des de fora tant amb la dreta com amb lesquerra, i intento provar-los tant als entrenaments com als partits, i est sortint. S, potser hi ha una mica de tot: dentrenament, de ca-sualitat i de la manera de jugar dara.

    Quan xuta a porteria li surt de manera instintiva?S, perqu durant el joc ens trobem amb situacions molt rpides i no tagafa per pensar si xutes amb la dreta o amb les-querra; busques la soluci ms rpida en cada situaci. Quina felicitaci dun rival li ha fet ms illu-si desprs dun gol o un hat-trick?Recordo justament, en el partit contra el Reial Madrid (2007), quan es va acabar va venir Ral i em va felicitar. Em va dir unes paraules, i en aquell moment per a mi va ser molt bonic, pel que significava Ral,

    MESSI MR. HAT-TRICK

    Quatre expressions de Leo Messi durant lentrevista, en la qual va mostrar la seva maduresa i el moment feli personal i esportiu que travessa.

    Les pilotes les tinc a casa, a la vitrina dels trofeus, per tinc pensat fer-ne alguna cosa especial

    El que vaig marcar contra el Madrid amb el qual vam empatar 3-3 va ser especial per a mi

  • REVISTA BARA 15

    Sempre hi ha una primera vegada, i s difcil trobar un millor moment que un Clssic a lEstadi. Daquesta

    manera va estrenar Leo Messi la seva llista de hat-tricks amb el primer equip. Pocs podien pensar que aquesta llista no pararia de crixer fins a superar, de moment, la trentena. Era el 10 de mar del 2007 i el Bara de Rijkaard rebia el Reial Madrid de Fabio Capello. Messi sortia formant la tripleta ata-cant juntament amb els dos cracs de lequip a la davantera daquella temporada, Samuel Etoo i Ronaldinho.

    En aquell onze tamb hi tenien una plaa fixa dos jugadors que segueixen compartint amb Messi partits, vivncies, gols i ttols: Xavi i Iniesta. Set anys desprs tots tres sn els responsables de lluir el braal blaugrana juntament amb Sergio Busquets. Recordo

    que vam acabar jugant amb deu i que Messi ocupava una posici de banda, com torna a fer ara, comenta Xavi Hernndez mentre repassa amb la seva caracterstica memria fotogrfica els tres gols i els moments en qu van anant ar-ribant. El tercer va ser espectacular. Entra molt rpid a lrea i savana a Sergio Ramos per fer un xut creuat i lIker no hi arriba. I estvem en el descompte!. El Camp Nou va esclatar i Messi va anar-ho a celebrar dirigint-se als aficionats.

    Iniesta sescolta Xavi amb atenci i tamb

    repassa mentalment el dia, el partit, i desta-ca: El Leo tenia noms 19 anys, per en els partits que havia jugat i en tots els entrena-ments ja viem que era un jugador diferent, amb un talent immens. Ara, que ja han passat uns anys, els seus gols i les seves jugades parlen per si mateixos. No cal afegir res ms.

    Amb aquell gol, amb aquell hat-trick, Messi va evitar una derrota, per, per sobre de tot, va entrar per la porta gran a la histria dels Clssics i del FC Barcelona.

    Aquell primer hat-trick

    Aix va celebrar Leo Messi el tercer gol contra el Reial Madrid, el seu primer hat-trick.

    SERGI NOGUERAS

  • 16 REVISTA BARA

    pel que he comentat que significava aquell partit, i la veritat s que aix em va quedar.

    No est tenint gaire sort amb els penals. Pot ser que sigui laltra cara de la moneda del hat-trick? Quan falla, com lafecta?S, em fa moltssima rbia. Em passa que mha tocat llanar molts penals, perqu tant aqu, al Bara, com a la selecci ar-gentina sc lencarregat de llanar-los, i els porters cada vegada testudien i et conei-xen ms. s veritat que diuen que un pe-nal ben llanat s molt difcil daturar, per ara s ms complicat per a mi a lhora de llanar un penal. Sn coses del futbol, per s que em quedo molt malament quan el fallo, com quan va passar contra el Man- chester City, que el gol ens donava un avan-tatge molt important i prcticament els ho posvem molt difcil.

    Limportant s girar full rpid? S, com tot el que passa en un partit. Tenim la sort que cada tres dies hi ha una revenja i no et pots quedar pensant en el que va passar ni lamentant-te.

    A vegades s sorprenent com pot controlar tant dins del camp, amb les pulsacions a 180 per minut... s una qesti de carcter o ha de fer esforos per no saltar ms?Crec que aix s consequncia del carcter de cadasc. Cada jugador reacciona dins del camp duna manera determinada. A mi tamb mha tocat viure moments en els quals mhe escalfat i he reaccionat malament, per sn moments en qu no penses el que fas.

    T 27 anys, s una persona adulta i est en la seva plenitud com a futbolista. Aquell xaval que va arribar a la Masia amb 13 anys sha convertit en el millor jugador del mn... Com es veu quan mira enrere? En laspecte esportiu no magafa per pensar i mirar enrere, perqu tot passa tan rpid, hi ha tantes coses per jugar, sempre hi ha ob-jectius nous i no miro enrere. Em passa ms en la vida fora del camp, estant a casa amb la meva dona i ara amb el meu fill. Els dos ens coneixem des de petits i de vegades re-cordem coses que ens han passat i veiem com passa el temps, com anem creixent, com s la vida. En laspecte esportiu s ms difcil i crec que fins que no acabi la meva carrera no podr parar i pensar en tot el que he fet.

    El seu fill, Thiago, ja t dos anys. Vost ja s un pare amb experincia. En qu lha can-viat la paternitat? Lha ajudat a madurar? Aix sha reflectit tamb en el seu joc?Canviar, mha canviat en tot; primer, el pensament. Primer hi s ell i desprs, tota

    MESSI MR. HAT-TRICK

    El futbol abans de Messi

    El futbol amb Messi

    LIONELMESSI

    El ClssicMxim golejador

    LIONELMESSILa Lliga

    Mxim golejador

    LIONELMESSI

    Ms golsen una temporada

    LIONELMESSI

    Lliga de CampionsMxim golejador

    LIONELMESSI

    Pilota dOrMs premis

    LIONELMESSILa Lliga

    Ms assistncies

    LIONELMESSI

    FC BarcelonaMxim golejador

    LIONELMESSI

    Derbi catalMxim golejador

    ALFREDODI STFANO

    El ClssicMxim golejador

    ZARRA

    La LligaMxim golejador

    GERD MLLERMs gols

    en una temporada

    RALGONZLEZ

    Lliga de CampionsMxim golejador

    Pilota dOrMs premis

    LUSFIGO

    La LligaMs assistncies

    PAULINOALCNTARAFC Barcelona

    Mxim golejador

    CSARRODRGUEZDerbi catal

    Mxim golejador

    21

    251

    18

    274

    91

    71

    85

    75

    4

    105

    3

    111

    397

    11

    369

    12

    Darrerament es prodiga ms a les xarxes socials, com si la seva felicitat a la vida personal limpulss a compartir...S. Tamb s que hi ha molta gent que est pendent de la meva vida tant dins com fora del camp. Si b no magrada gaire mostrar el meu fill, la meva famlia o la meva dona, de tant en tant ho faig com un gest de com-plicitat a tota aquesta gent que est sempre al meu costat a les bones i a les males.

    la resta. Mha canviat a lhora de veure un partit. Abans perdia o feia alguna cosa ma-lament i no parlava amb ning durant tres o quatre dies fins que em passava la bogeria. Ara perdo un partit, i arribo a casa i veig el meu fill i em passa tot. La rbia continua per dins, per veurel a ell mho canvia tot. Ser pare mha ajudat a crixer. Mha ajudat a no tornar-me boig pel futbol i pensar que hi ha altres coses a la vida, tamb.

    CRISTIANO RONALDO

    MICHELPLATINI

    VAN BASTEN

    JOHAN CRUYFF

  • REVISTA BARA 17

    Faig signar la pilota dun hat-trick com a reconeixement per a tot lequip. Sense els companys no ho hauria aconseguit

  • 18 REVISTA BARA

    La proposta de transforma-ci de totes les installaci-ons que el FC Barcelona t al barri de les Corts de Barcelona i a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Desp, una

    propietat total de ms de 35 hectrees de terreny, avana a pas ferm.

    Un any desprs de la seva aprovaci en referndum pels socis del Bara, a labril del 2014, el Club ja t llum verda per am-pliar en un 26% la superfcie de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i iniciar el projecte del nou Miniestadi als terrenys annexos a la Ciutat Esportiva, adquirits a loctubre del 2013. La construcci del nou Miniestadi permetr alliberar els terrenys on subica lactual Mini a les Corts, per construir-hi el futur Palau Blaugrana. Al seu temps, lespai alliberat pel Palau permetr la construcci del Campus Bara, que transformar tot lespai exterior en una zona urbanitzada i

    enjardinada oberta als socis, als vens i a la ciutat, i un gran aparcament soterrani que permetr alliberar lespai exterior de vehicles.

    El nou Camp Nou, fruit de la reforma i ampliaci de lactual Estadi per que en conserva tota la seva essncia original, pre-sidir el millor complex esportiu del mn al centre duna gran ciutat.

    Ms superfcie i edificabilitat A finals del 2013, el FC Barcelona va tan-car la compra dels terrenys del Tennis El Forn, una finca de 26.811 m situada al costat de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, per un cost de 8,2 milions deuros. Lobjec-tiu daquella inversi estratgica era con-solidar la Ciutat Esportiva com a centre de formaci de tots els nostres esportistes, incrementar-ne el valor patrimonial i per-metre, entre daltres, la construcci del nou Miniestadi. Lobjectiu ja s a tocar grcies a la modificaci del Pla General Metropolit

    de lentorn de la Ciutat Esportiva aprovat inicialment per lAjuntament de Sant Joan Desp, al mes de gener passat, desprs de mesos destreta collaboraci amb el Club.

    El resultat daquesta doble operaci, lad-quisici dels terrenys annexos a la Ciutat Esportiva i la modificaci del seu entorn urb, ser una installaci de 162.000 m2 (anteriorment en tenia 136.000), ms la integraci de Can Felip, una masia que con-serva una torre romnica, lelement medi-eval de ms inters i singularitat de Sant Joan Desp, declarada b cultural dinters nacional. Can Felip passar a ser propietat del Club i en els prxims mesos sen defini-ran els usos.

    A ms, la Ciutat Esportiva augmenta la seva edificabilitat, la superfcie mxima a construir. Disposar de 32.000 m2 per a s esportiu (en tenia 12.500) i 12.000 m2 per a s comercial.

    El desenvolupament daquests nous usos es recullen en lanomenat Programa Estra-

    1. Accs principal2. Pavellons / Seccions3. Centre Mdic4. La Masia5. Masies histriques6. Zona primer equip7. Futbol Base8. Nou Miniestadi - Bara B i Juvenil A9. Edifici Rambla / Serveis10. Edifici Rtula11. Sala de premsa12. Edifici Barrera primer equip13. Nous pavellons14. Nou camp futbol 1115. Nou camp futbol 716. Edifici comercial - Nou barri17. Masia Can Felip18. Vial intern19. Nous habitatges Sant Joan Desp20. Edifici comercial

    12

    ARRENCA LESPAI BARA

    TONI RUIZ

    En marxa la primera fase, amb una ampliaci de la Ciutat Esportiva i la construcci del nou Mini a Sant Joan Desp. Un any desprs del referndum aprovat pels socis, la transformaci patrimonial de les installacions del Club comena a pendre forma

  • REVISTA BARA 19

    tgic Ciutat Esportiva 2025, tot un seguit de millores, amb nous edificis i nous usos esportius, i amb una estimaci de cost de la part esportiva duns 30 milions deuros, als quals caldria sumar-ne els 10 del nou Miniestadi.

    Concurs arquitectnic en marxaEl concurs arquitectnic del nou Minies-tadi ja sha iniciat en la modalitat dinvita-ci a estudis darquitectura (cinc amb seu a Barcelona, i un, a Bilbao) i est previst que aquest prxim mes de maig el Club ja disposi de les propostes que caldr sot-metre a aprovaci. El calendari de treball fixa linici de les obres a principis de lany 2016, amb lobjectiu de poder inaugurar la nova installaci coincidint amb linici de la temporada 2017/18.

    Al llarg daquests darrers mesos shan definit totes les necessitats que haur de complir el nou Miniestadi, una installaci de 6.000 localitats, dissenyada sota crite-

    ris de sostenibilitat ambiental i deficincia energtica. En aquest procs shan detallat totes les necessitats internes, recollint el mxim coneixement de ls de la installa-ci i de loperativa de partits. A ms, shan verificat totes les normatives que haur dacomplir, tant a nivell de seguretat com dadaptaci a les diferents competicions. Entre daltres, el nou recinte complir amb la normativa LFP per a la Segona Di-visi, i amb la normativa UEFA per a les competicions UEFA Youth League i UEFA Womens Champions League.

    El Club tamb collaborar amb lAjun-tament de Sant Joan Desp en la urbanit-zaci i millora de tot lentorn de la Ciutat Esportiva per tal de facilitar laccs de socis i visitants, tant en transport pblic com en transport privat. Es construir un aparca-ment annex per a 600 vehicles i una pas-sera que connectar el barri de Torreblanca de Sant Joan Desp amb la Ciutat Esportiva, per facilitar-hi laccs amb transport pblic. Moix, lalcalde Poveda i Bartomeu.

    1

    3

    2

    13

    20

    11

    10

    5

    6 9

    4

    7

    14

    18

    15

    8

    16

    19

    17

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • 20 REVISTA BARA

    Josep Maria Bartomeu i Jordi Moix contemplant la maqueta, amb el Mini ja integrat.

    Bartomeu: El Bara s un dels clubs que millor gestiona el seu patrimoni

    Unitats de Projecte de lEspai Bara

    El president del FC Barcelona se sent orgulls de la fortalesa patrimonial del Club i del compliment dels terminis fixats per a lexecuci de lEspai Bara, aprovat per mplia majoria pels socis a labril del 2014. El mandat dels socis va ser clar i rotund fa un any i ja comena a prendre forma. El directiu responsable de patrimoni, Jordi Moix, destaca la importncia de poder construir el Mini a Sant Joan Desp. Amb la compra dun terreny ve, on anir el Minies-tadi, creem una sinergia amb el que volem fer a les Corts. Aquest pas era fonamental per a poder executar tot el projecte de lEspai Bara, va insistir. Matreviria a dir que podrem tenir la ciutat esportiva ms

    eficient dins del futbol professional per ubicaci i mida.

    Ciutat Esportiva 2025Les obres complementries de la Ciutat Esportiva, previstes a executar en un termini de 10 anys, inclouran, entre daltres, un nou camp de futbol 7, un de futbol 11 i un nou pavell per a les seccions. A ms, com a noves estructures, sha projectat un edifici nou al Camp Tito Vilanova, per oferir nous serveis al primer equip i un altre, anome-nat Rambla, per a lavinguda central de la installaci, que inclour nous serveis de restauraci, amb espais elevats per veure els diferents camps del futbol base.

    El NOU MINI Imatge conceptual del nou Miniestadi, amb capacitat per a 6.000 localitats. La imatge definitiva sortir del concurs darquitectes convocat.

    MPGM Les Corts MPGM Sant Joan Desp i nou Miniestadi1 2

    ARRENCA LESPAI BARA

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • REVISTA BARA 21

    Una propietat equivalent a 36 illes de lEixample

    La parcella del FC Barcelona a les Corts, on subiquen actualment el Camp Nou, el Palau i el Miniestadi, s la parcella ms gran de propietat privada a la ciutat de Barcelona. Ocupa una extensi de ms de 19 hectrees al bell mig de la ciutat dedicades a lesport. Si els sumem les ms de 16 hectrees que tindr la Ciutat Esportiva Joan Gamper amb la nova reordenaci urbanstica de Sant Joan Desp, el FC Barcelona suma una propietat de ms de 35 hectrees dedicades a lesport, equivalent a unes 36 illes de lEixample.

    La propietat del Bara, sobre lEixample.

    Nou Camp Nou Nou Palau Blaugrana Campus Bara3 4 5

  • 22 REVISTA BARA

  • REVISTA BARA 23

  • 24 REVISTA BARA

    ANNA SEGURA / FOTOS GERMN PARGA - FCB i CRISTINA GONZLEZ

    El Club homenatja els equips no professionals amb un acte al Palau Blaugrana que va reunir tots els integrants de les nou seccions i les seves famlies

    EL BARA AMATEUR

    Un cctel democions s el que es va viure fa unes setmanes al Palau Blaugrana. En aquest indret on lequip de bsquet ha re-galat tantes alegries, el dhandbol ha donat tardes de glria, lhoquei patins ho ha gua-nyat absolutament tot i el futbol sala sha fet gran i sha alat fins al cim daquest esport s on les seccions amateurs del FC Barcelona van rebre un merescut reconeixement. Un acte que va ser una gran festa de lesport no professional i que va reunir ms de 1.500 es-portistes que cada cap de setmana defensen

    amb orgull la samarreta amb els colors del Bara i que dia rere dia sentrenen un munt dhores per aconseguir xits importants. Des de latletisme fins al voleibol femen, passant pel rugbi, lhoquei herba i lhoquei gel, el bsquet femen, el patinatge artstic sobre gel, el voleibol mascul i el bsquet en cadira de rodes. En total nou equips que integren les seccions amateurs del FC Barcelona i que van estar presents en aquest acte que va comptar amb la participaci del president del Club Josep

  • REVISTA BARA 25

    EL BARA AMATEURMaria Bartomeu, a ms del vicepresident de lrea Social Jordi Cardoner i responsable daquestes seccions en lmbit institucional, el directiu Jordi Mons, de qui depn latle-tisme, i el directiu Pau Vilanova.

    Va ser una tarda histrica en qu, a ms de reconixer els esportistes que formen part de les seccions amateurs, tamb es va destacar la feina dels seus tcnics, delegats i membres de les diferents comissions espor-tives. Aix ho va agrair el president Barto-meu en el seu discurs davant els esportistes i les seves famlies. Aquest homenatge s de justcia, perqu fa molts anys que les secci-ons amateurs existeixen, han fet moltssima histria i han portat molts xits al nostre club, i aix sha de reconixer. En aquest sentit tamb es va pronunciar el vicepresi-dent Cardoner, que va reivindicar el paper

    daquests equips dins el gran engranatge dun club com el Bara. s un homenatge a lesport amateur, a aquest espai moltes vega-des desconegut per que s tan nostre i que ens fa molt diferents a altres clubs.

    Entrega simblica del carnetLacte, a ms, va servir per fer el lliurament del carnet de lesportista, una credencial que a partir dara identificar tots els in-tegrants de les seccions amateurs del FC Barcelona, a ms doferir tot un seguit davantatges. Va ser una entrega simblica en qu els dos jugadors ms petits de cada secci van ser els encarregats de recollir aquests carnets, que posteriorment van ser lliurats a la resta desportistes.

    Aprofitant que lacte de reconeixement va reunir tots els esportistes de les seccions

    no professionals del Club es van fer les fo-tografies oficials de cada equip snior amb el president Bartomeu i el vicepresident Cardoner, aix com tamb una de conjunta amb tots els esportistes de cada secci.

    I s que va ser una jornada de moltes fotografies iniciada amb una gran foto de famlia amb totes les seccions amateurs reunides en una de les grades del Palau. Tamb es va fer la del president amb els capitans de les nous seccions. Per a ms de les oficials tamb va haver-hi temps per a la improvisaci i perqu molts els espor-tistes agafessin els seus mbils i immor-talitzessin el moment fent-se selfies amb Bartomeu i Cardoner. Daquesta manera es tancava un dia inoblidable per a aquests esportistes del Bara, que van rebre un ho-menatge merescut.

    Una imatge per a la histria. Per primera vegada, tots

    els atletes i representants de les seccions amateurs,

    ms de 1.500, es van reunir en un acte de merescut homenatge per la seva

    contribuci al Club.

  • 26 REVISTA BARA

    Ddac Salas, campi dEspanya de perxa, i Cristina Lara, en 60 m.

    La secci datletisme, la ms antiga del Club, t 230 esportistes.

    LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

    Els capitans dels primers equips masculins i femenins de les nou seccions amateurs del Bara, amb el president Josep Maria Bartomeu.

    Excellent actuaci dels atletes del Club

    Les seccions amateurs del FC Barcelona han contribut a engrandir

    la glria esportiva del Club amb els seus xits, especialment la secci datletisme, que s la ms antiga de totes. Actualment, la secci compta amb 230 par-ticipants en les competicions regulars de la temporada, amb tres especialitats atltiques, tant per clubs com individuals. Aquestes sn el cross country (de novembre a mar), la pista coberta (de desembre a mar) i laire lliure (dabril a setembre). Aix doncs, en el primer tram de la temporada la secci ha aconseguit uns resultats excellents. El Bara va guanyar dotze medalles al Campionat dEspanya de pista coberta que es va celebrar a finals de febrer a Antequera (sis dor, quatre de plata i dues de bronze) i la

    segona posici per equips. El Bara va sumar un total de 110,5 punts, per darrere del Playas de Castell i del Valncia Terra i Mar. Els medallistes dor blaugrana van ser Jackson Quinez (60 m tanques), Ddac Salas (perxa), Jean Marie Okutu (llargada), Cristina Lara (60 m), Esther Guerrero (800 m) i Mara Caridad Hernndez (pentatl). La plata la van aconseguir ngel David Rodrguez (60 m lliures), Pau Fradera (400 m), David Bo-lado (alada), Caridad Jerez (60 m tanques), i el bronze, Marc Alcal (1.500 m) i Carlos Tobalina (pes). En el Campionat de Cata-lunya els atletes blaugrana es van proclamar campions i latle-ta Cristina Lara va fer el rcord dels campionats en 200 m. amb un temps de 24.16. Van sumar un total de nou medalles dor, sis de plata i quatre de bronze.

  • REVISTA BARA 27

    LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

    La secci dhoquei herba va ser fundada el 1923 i actualment compta amb un total de 19 equips i 248 esportistes.

    El voleibol mascul es va fundar el 1970 i t cinc equips, des de categoria infantil a snior, i compta amb 73 esportistes.

    Lhoquei gel, com el patinatge, es va fundar el 1972 i compta amb un total de 142 esportistes de sis equips.

    El bsquet en cadira de rodes UNES Sant Feliu s secci vinculada del Bara des del 2010 i la forma un equip amb 19 esportistes.

    El rugbi blaugrana tamb te una gran tradici, va ser fundat el 1924 i s la secci ms nombrosa, amb 327 esportistes en 9 equips.

    El patinatge artstic sobre gel s lnica secci, amb lhoquei gel, que sentrena en les installacions del Club. T nou equips i 69 esportistes.

    El voleibol femen s una secci vinculada al Bara des del 2004 i compta amb 243 esportistes de 24 equips.

    El bsquet femen s secci vinculada des del 2011 i est formada per 223 jugadores de 18 equips.

  • 28 REVISTA BARA

    LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

    El gran homenatge a les seccions amateurs va deixar un munt dimat-ges, una de les quals va ser el moment en qu els 12 capitans dels equips sniors de les 9

    seccions no professionals van pujar a les-cenari vestits amb les seves equipacions oficials per fer-se una fotografia amb Jo-sep Maria Bartomeu.

    El president blaugrana va compartir aquest moment amb Plcida Martnez i Eloi Rovira, capitans dels equips femenins i masculins de latletisme, David Falguera i Luca Moreno, de lhoquei herba, Sergi Guerrero, del rugbi, Jordi Marc i Nerea Snchez, del voleibol mascul i femen, Pablo Muoz, de lhoquei gel, Antoni Par-rilla, del bsquet en cadira de rodes, Jlia Ribas i Aleix Gabara, dels patinatge arts-tic sobre gel, i Mnica Lzaro, del bsquet

    femen. Protagonistes daquest gran reco-neixement van agrair el gest del Club que permet donar-los visibilitat i apropar-los al soci. s molt bonic aquest reconeixe-ment als equips amateurs que treballen molt durant tot lany, comentava Ser-gio Guerrero, el capit del rugbi i que en aquestes ltimes setmanes tamb ha aca-parat bona part de les mirades dels mit-jans de comunicaci desprs del vdeo en qu es veia larenga que va dirigir als seus companys abans del derbi de fa uns dies contra la UE Santboiana.

    Daquesta manera tamb es pronuncia-va Pablo Muoz, capit de lequip dhoquei gel, que agraa aquest acte en qu havien pogut participar-hi tots. Els blaugranes, que es van convertir en campions de la Copa del Rei durant el mes de gener, es-tan motivats per afrontar aquest tram final de temporada tal i com explica el Pablo. A ms el capit anima tots els seguidors a acostar-se fins a la Pista de Gel a donar-los suport. Per la seva banda, Luca Moreno, capitana de lhoquei herba, va reivindicar la feina que fan tots els integrants de les seccions amateurs: Juguem i gaudim de lesport sense que sigui la nostra feina.

    La capitana de lhoquei herba Luca Moreno, el del rugbi Sergio Guerrero i el de lhoquei gel Pablo Muoz animen els socis a involucrar-se

    Treballem molt i aix s molt dagrair

    El Carnet de lEsportista

    El Carnet dEsportista de les Seccions Amateurs s un docu-ment que acredita els jugadors,

    tcnics i collaboradors com a membres de les seccions no professionals. A ms, atorga un conjunt de privilegis especials com ara avantatges al Museu, en des-plaaments organitzats per FCBViatges, a la Pista de Gel i a la FCBMegastore. Tamb ofereix descomptes per comprar entrades al Camp Nou i invitacions per al Miniestadi i el Palau, entre daltres.

    La trobada de les seccions amateurs

    al Palau va viure moments entranyables per part desportistes

    de totes les edats.

  • REVISTA BARA 29

    Bartomeu va ser protagonista de

    moltes selfies amb els esportistes que volien un record de la trobada

    amb el president .

    Els nens i nenes de les diferents seccions amateurs sn part del

    futur i la llavor de la tasca formativa que es

    fa al FC Barcelona.

  • FCBESCOLA

    Un model nic que sexpandeix per tot el mn

    Aprenc a entendre el futbol duna manera, de prac-ticar-lo amb esfor i de millorar cada dia, per sobretot tamb aprenc uns valors educatius es-sencials i ho faig fent el que ms magrada, jugant amb el Bara. Aquesta s una de les fra-

    ses ms escoltades per la majoria dels nens que formen part de lFBCEscola, se senten identificats amb aquesta manera de fer i s el smptoma ms significatiu del que s lFCBEscola. Els nens que en formen part no noms practiquen el futbol, nentenen lestil, sentrenen i juguen partits, sin que tamb aprenen a com conviure amb la res-ta de companys, com respectar-se, el valor de lesfor, la lluita, la tolerncia, la solida-ritat, la integraci, el respecte, en definiti-va, aquells valors essencials de la vida, per transmesos a partir duna passi conjunta: el futbol i el Bara.

    Aquest s lxit absolut de lFCBEscola, que des que es va posar en funcionament ha crescut dia rere dia, grcies al personal que treballa sense pausa per crear un model nic i envejable arreu del mn. Tot va comenar el 2003, quan lFCBEscola agafa el relleu de lantic torneig social. A partir daleshores el Club va treballar per crear un dels patrimo-nis ms valuosos que adquireix. De fet, a partir de lany 2010 el projecte va comenar a crixer exponencialment en tots els sentits i desprs darrencar amb 360 nens a Barce-lona, lFCBEscola ja t ms de 30.000 nens en lmbit internacional.

    funcionament de lequip, aix com tamb de la vida prpia, s clau ser puntual. Fi-nalment sha aconseguit que lorganitzaci del temps hagi esdevingut un objectiu as-solit per tots els nens i famlies dels pasos sud-americans. Leducaci s un procs per-manent en totes les escoles que posseeix el FC Barcelona arreu del mn.

    LFCBEscola compta amb un personal nic arreu del mn. I s nic perqu els tcnics sn formats a Barcelona durant un perode de tres anys per desprs enviar-los al pas en qesti. Actualment, el Club compta amb un total de 400 entrenadors repartits per totes les escoles internacio-nals i tots treballen de forma transversal, per controlar lactivitat que es duu a terme i aconseguir el benefici com per intentar situar lescola de futbol del Bara com un model a seguir per tots els clubs del mn.

    El Torneig Internacional, un xitEnguany, lFCBEscola celebra el quart Tor-neig Internacional entre totes les escoles del Club arreu del mn i que es disputa durant la Setmana Santa. La seu s a Barcelona i els camps annexos al Miniestadi es disfressen de futbol, Bara, cultura, passi i illusi. s loportunitat que els nens i nenes de tots els pasos del mn se sentin identificats amb el FC Barcelona i de creures que ells tamb sn uns privilegiats de formar part daquest Club tan gran. s la illusi per mostrar el que sha aprs durant lany, s la illusi per visitar les installacions del Bara, s la illusi de respectar-se sobre el camp i de conviure amb cultures diferents, per tots mostrant el mateix estil de joc, lADN Bara.

    Actualment, hi ha fins a un total de 14 escoles de futbol repartides pel mn, per cal aturar-se en el projecte de lndia. Abans dobrir lescola, els nens no podien gaudir de tenir cap pilota i encara menys poder trepitjar un simple camp de gespa. Al prin-cipi, el Club va proporcionar material per poder practicar el futbol, per els nens ha-vien de jugar al carrer. El Club va treballar de valent i no noms ha creat uns camps de futbol, sin que tamb ha aconseguit atraure els nens, implantar lestil de joc blaugrana i ha enviat tcnics de Barcelona per inculcar aquests valors del Club.

    Un projecte ms enll del futbol Un dels punts ms enriquidors daquest projecte s la inculcaci duns determinats procediments a lhora de viure, transmesos a partir de lesport, en aquest cas, el fut-bol i el Bara. Al Brasil i la resta de pasos llatinoamericans, un dels handicaps ms importants era la puntualitat. En aquests pasos, lhora darribada no s considerada una qesti essencial i els tcnics i prepara-dors han estat capaos de canviar aquests hbits, i de fer entendre que per al bon

    Ms de 30.000 nens en lmbit internacional gaudeixen del procs futbolstic i educatiu que es mostra a les 14 escoles repartides per tot arreuEDUARD GANGOSO

    A lndia, abans dobrir lescola els nens haviende jugar al carrer

    En pasos com el Brasil sha assolit un objectiu com la puntualitat

    30 REVISTA BARA

  • Un grup de nens japonesos de

    lFCBEscola de Fukuoka.

    A Colmbia, el Bara tamb t

    una FCBEscola a la ciutat de Bogot.

  • 1-Perqu el Bara s un dels millors clubs de futbol del mn i sempre ha estat el meu somni jugar all.2-Magrada el sistema de joc i la manera dentrenar-se, i tamb hi faig amics. 3-De gran magradaria assemblar-me a Luis Surez.

    1-Sempre mha apassionat com juga el Bara, rpid i al toc, i els meus pares em van dir que persegueixi els meus somnis. 2-Que ens ensenyen a jugar de manera completa al camp i tamb a la vida.3. Magradaria ser com Iniesta i arribar al seu nivell

    1-Perqu a mi magrada el Futbol Club Barcelona i per mi el Bara s el millor equip del mn.2-Magrada perqu aqu mensenyen cada dia. Mencanta quan treballem el xut i la passada.3-Magradaria assemblar-me a Messi.

    1-Perqu magrada molt el futbol. Els meus pares van pensar que seria una bona idea i perqu mho passo b.2-Jugar amb els amics i marcar molts gols.3-Al Messi, al Neymar o al Luis Surez.

    1-Desprs de veure els partits del Bara al Mundial de Clubs em vaig emocionar molt, em vaig fer del Bara i per aix vull jugar com ells.2-Mencanta poder aprendre com juga el Bara.3-A Xavi. s molt llest i s el lder de lequip.

    1-Perqu s la millor escola de futbol del pas i el FC Barcelona s el club que ms magrada. 2-Els entrenadors, els meus companys, les installacions i tot el que s lFCB Escola Santo Domingo. Cada dia aprenc coses noves!3-A Messi!

    1-s una oportunitat molt gran, primer per aprendre futbol i tamb per aprendre valors que serveixin per ser millor persona.2-Magrada tot, per sobretot entrenar-me sempre amb una pilota i aprendre coses noves cada dia. Al partit es pot aplicar laprs durant la setmana. 3-A Messi.

    1-Perqu vull jugar com els jugadors del Bara i marcar gols bonics i guanyar trofeus com els meus dols. El FC Barcelona s el millor club del mn.2-Lestil de joc del Bara. Gaudeixo molt quan competeixo contra els meus companys. 3- Piqu. Jugo en el seu lloc i aprenc coses dell.

    1-Sc un gran fan del FC Barcelona i magrada lestil de joc passant-se la pilota.2-Desitjo aconseguir el meu somni de ser jugador de futbol, per aix vull aprendre lestil Bara, mencanta.3-A Andrs Iniesta.

    El futbol ents a travs de leducaci

    ESTIL I VALORS

    FCBESCOLA

    HOMERO BOFFI, 12 anys.FCBEscola: Dubai

    SEBASTIAN EYZAGUIRRE CELIS, 15 anys. FCBEscola: El Per

    YURI DE ARAQUISTAIN ARANA, 8 anys. FCBEscola: Sao Paulo

    MARAL LLAMPAYAS ARTELLS, 7 anys FCBEscola: Barcelona

    SHIKIGONDO, 9 anys. FCBEscola: Fukuoka

    RENATA MERCEDES PUELLO , 10 anys. FCBEscola: Santo Domingo

    MARIO PANAYOTIDIS, 12 anys. FCBEscola: Istanbul Avea

    MACIEJ FILIPIAK, 9 anys.FCBEscola: Varsvia

    KOHTA OKADA, 11 anys. FCBEscola: Singapur

    Diferents nens de lFCBEscola darreu del mn tenen clar per qu han escollit el Bara a lhora daprendre a jugar a futbol. I s que no noms valoren el fet de ser

    una escola futbolstica, amb un estil de joc que prima tenir la pilota, sin tam-b la formaci educativa que hi reben i que serveix per adquirir una srie de va-lors essencials per a la vida. Aquest s el secret daquest projecte esportiu del FC Barcelona, i s per aix que any rere any creix de manera imparable. Els nens vo-

    len formar part del Club, no noms per les estrelles que formen el primer equip, sin tamb per mostrar els colors del Bar-a, que aix ja significa tenir implcita-ment uns valors i un bon comportament dins i fora del camp.

    Pregunta 1. Per qu has triat lFCBEscola per aprendre futbol?Pregunta 2. Qu s el que ms tagrada destar a lFCBEscola?Pregunta 3. A quin jugador tagradaria assemblar-te quan siguis gran?

    32 REVISTA BARA

  • Lobjectiu s obrir tres o quatre escoles noves cada any

    Lacollida de lFCBEscola arreu del mn s immensament atractiva per a tots els pasos que poden

    gaudir del seu funcionament. Tot i voler implantar el model de joc del FC Barce-lona, lescola de futbol sadapta a les necessitats del pas en qesti i fa un projecte a mida perqu se sentin identifi-cats i alhora atrets per una manera de fer i educar. Polnia, lndia o el Jap shan consolidat a la perfecci i daltres, tot i ser joves, han tingut una bona acceptaci com ara el Brasil, els Estats Units i Santo Domingo. A ms, tamb hi ha hagut una gran recepci i expectaci per les escoles de recent obertura com ara les de Turquia i el Marroc. El projecte de lFCBEscola no satura i lobjectiu principal s treballar de valent per obrir-ne entre tres i quatre cada any per seguir amb lexpansi dun model nic i envejable arreu del mn.

    FCBESCOLA INTERNACIONAL

    s el model descola de futbol del FC Barcelona exportat a escala internacional, amb la idea destendre la marca Bara i transmetre la filosofia de treball i els valors propis del FC Barcelona.

    TOT EL MN

    Florida

    LimaPer

    Santo DomingoRep. Dominicana

    VarsviaPolnia

    CasablancaMarroc

    Barcelona

    Egipte

    IstanbulTurquia

    Dubai

    Delhi NCR ndia

    Singapur

    Fukuoka Jap

    Rio de janeiroBrasil

    Sao PauloBrasil

    Les escoles del FCB ja tenen ms

    de 30.000 nens a tot el mn.

    Mig

    uel R

    uiz

    - FCB

    REVISTA BARA 33

  • 34 REVISTA BARA

    TOTS SOM BARA

    Des de larribada de Xavi Pascual a la banqueta blau-grana, al febrer del 2009, la manera denfocar lentre-nament del primer equip

    dhandbol va prendre una nova dimensi. bviament el treball tcnic, fsic i tctic ocupa gaireb tot el temps, per diverses activitats conegudes com a team building (construcci de lequip) sespaien en el temps i en la preparaci dels blaugranes.

    Les activitats sinicien durant la pretem-porada. Conduir karts sobre el gel, realit-zar activitats a la natura o jugar a pdel

    a dhandbol, Xavi Pascual, ens ho explica: Els equips es construeixen en diversos mbits i no noms a la pista. Tots els ves-sants sn importants i el treball de cohesi del grup, amb les activitats que preparem, fomenten la uni de lequip.

    Una de les persones que est al crrec de loperativa de les activitats s el 2n entre-nador, Toni Rubiella. El segon tcnic mex-plica els objectius: Volem que els jugadors es diverteixin i que alhora no hi hagi cap risc. Busquem un treball conjunt del grup en qu la collaboraci sigui leix principal. Volem diferenciar aquesta tasca de lhabi-tual del dia a dia i que es converteixi en un dia especial per als jugadors.

    I qu pensen els jugadors daquestes ide-es dels seus tcnics? No havia fet aquest tipus de trobades en altres equips. Sn molt bones per millorar el grup i fan que treguis el cap de lactivitat diria. Ens apor-ten bon ambient i ens agraden. A mi par-ticularment, magraden les activitats que hem fet a la natura, opina Danjel Saric.

    El capit de lequip i home de la casa, Vctor Toms, coincideix amb el seu com-pany Saric: Ens treuen del cap el dia a dia. Ens ajuda a crixer com a equip i el seu funcionament el valoro de manera molt positiva, tant per lorganitzaci com pels objectius que assoleix. Entre totes destaca-ria el pdel, que s la que ms he gaudit.

    han ocupat espai de la preparaci blau-grana durant els primers dies de treball a Encamp (Andorra).

    Durant la temporada, un parell de vega-des, les activitats es van desenvolupant se-gons el moment del calendari. Els tcnics, responsables daquestes iniciatives, prepa-ren en secret les activitats i aprofiten atura-des de la competici o setmanes amb un sol partit per fer aquest entrenament invisible.

    Activitats que uneixenHem vist Rutenka cuinant, Sorhaindo fent malabars, Noddesbo conduint karts, Saric i Prez de Vargas fent desttues humanes per a un anunci i Vctor Toms pujant al sostre del Palau Blaugrana per cridar els aficionats a la remuntada, hem vist lequip jugant a pdel i construint un rai per nave-gar, entre moltes altres activitats.

    I per qu tot plegat? Un dels creadors daquestes activitats, lentrenador del Bar-

    Imatge de lactivitat de cuina de lequip dhandbol.

    Lentrenament invisible

    TEAM BUILDING / HANDBOL

    Cuinar, aprendre malabars, conduir karts sobre gel, muntar a cavall, gravar anuncis o pujar-se a una tirolina formen part de la feina de lhandbol del FC BarcelonaGUSTAU GALVACHE

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • REVISTA BARA 35

    Moments de la gravaci de lanunci de la Copa Asobal 2014.

    Juann i Sarmiento en un dels espots. Lequip fent piragisme a Castelldefels.

    Reinaldo Garca i Erik Roqueta, preparador fsic, elaborant el men.

    Xavi Pascual muntant a cavall. Noddesbo en un kart sobre gel.

    Un mat entre fogonsa lhoquei patins

    __ De vegades sortir de la dinmica dentrenaments i partits s necessari per a tots els equips. Tamb per al Bara dhoquei patins, que va passar un gran mat, fa poc ms dun mes, en qu es va dedicar a cuinar i a tastar els seus propis plats. Va ser un dia rod per a molts jugadors, que van haver de pensar el men, anar a comprar els aliments i, posteriorment, cuinar-los entre tots. El resultat va ser exquisit i un dels ms actius va ser largent Pablo lvarez, que va comportar-se com un autntic xef i va fer unes presentacions espectaculars dels plats. El millor, el treball en equip i els somriures a lactivitat.

    Germ

    n P

    arga

    - FC

    B

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • MOLT PERSONAL

    DATA I LLOC DE NAIXEMENT16-12-1990. Palmitos (Santa Catarina, Brasil)DORSAL 10 PES 70 KgALADA 178 cm

    Tocar la guitarra em porta pau i molta alegria

    Per qu li diuen Bateria?El meu pare tenia un negoci de bateries de cotxe i cami i ja tenia aquest sobrenom. Al principi jo era el Bateria petit, per amb el temps mhe que-dat jo amb el nom de Bateria.

    Per qu toca la guitarra?Em porta molta pau, molta alegria, gaudeixo molt de tocar msica. La msica en si s una passi. Fa sis mesos que he comenat i estic encantat.

    Quin tipus de msica li agrada?Brasilera, tot i que sc molt eclctic i puc escoltar qualsevol cosa. Hi ha una parella que ara sona molt i magrada fora, que sn Henrique e Juliano.

    Qu fa en el seu temps lliure? Tocar la guitarra, jugar a la play, menjar en un bon restaurant, visitar llocs nous, conixer noves cultures.

    Mar o muntanya?Mar pel sol, la calor, lestiu, laire pur. El fet que Palmitos, la meva ciutat natal al Brasil, no sigui de platja, encara em fa que magradi ms la platja.

    Carn o peix?Carn sempre. I com ms ver-mella, millor.

    Plat preferit?La barbacoa brasilera amb picanha, cors de gallina, la nostra ensalada russa tpica.

    A banda del futbol sala, quins sn els seus esports favorits?El futbol i el bsquet.

    Un jugador del Palau?Justin Doellman.

    Equip de futbol al Brasil?LInternacional de Porto Alegre, campi del Mn.

    Per qu futsal en lloc de futbol?Jugo al futbol sala des dels 6 anys i sempre ha estat la meva passi, tot i que vaig jugar tam-b a futbol amb lIntenacional i el Gremio de Porto Alegre.

    Un lloc per perdresDels que no conec, mhan dit que he danar a Bora Bora.

    Dels que conec, Formentera, sense cap dubte.

    Un llibre?Transformando su hora en oro, que va escriure el seleccionador de vlei brasiler, Bernardinho.

    Com funciona la connexi Pal-mitos del Palau?No som tres exactament. Noms Dyego i jo (riu...) Ferrao s dun poble del costat... Per a nosaltres s un privilegi que una ciutat de 20.000 habitants tingui dos jugadors al Bara i a la selecci brasilera. I s una gran sort que desprs de molt temps pugui tornar a jugar amb ells.

    ORIOL BONSOMS

    ALA DEL BARA FUTSAL

    Dione Alex Veroneze Bateria

    Germ

    n P

    arga

    - FC

    B.

    36 REVISTA BARA

  • 38 REVISTA BARA

    MARC PARRAMON

    La Fundaci FC Barcelona, la Fundaci Johan Cruyff i lObra Social la Caixa van presentar al mes de mar una nova alian-a conjunta que pren forma amb el pro-jecte Pati 14. Aquesta iniciativa millorar els espais esportius de diverses escoles catalanes incorporant-hi dibuixos al pavi-ment que permetran desenvolupar noves activitats ludicoesportives. A ms, tamb sabastiran aquests espais amb material esportiu addicional que facilitar el fo-ment de lactivitat fsica entre els alumnes amb lobjectiu de prevenir el sedentaris-me i les complicacions derivades, com ara lobesitat infantil.

    La porteria de paret, el cercle de creativitat i la pista datletisme sn alguns dels dibuixos educatius que soferiran als centres per donar ms vida als espais recreatius a laire lliure.

    Algunes daquestes propostes ja es van poder veure sobre el ciment el dia de la pre-sentaci del projecte al pati del CEIP Seat de Barcelona. La posada de llarg de Pati 14 va comptar amb la participaci Josep Maria Bar-tomeu, de Johan Cruyff, president de la seva fundaci, i de Jaume Gir, director general de la Fundaci Bancria la Caixa.

    Els primers beneficiarisUns 400 alumnes van participar en aquest acte i es van convertir en els primers be-neficiaris daquesta iniciativa, acollida de bon grat per la comunitat educativa. A ms daquesta escola, el projecte es desenvolu-par tamb en centres de les segents loca-litats catalanes: Badalona, Manresa, Girona, Banyoles, Lleida, Mollerussa, Tarragona, Reus i Amposta.

    De la m de la Fundaci Cruyff i la lObra Social la Caixa, la Fundaci del Club collabora amb una iniciativa per rehabilitar els espais recreatius de diversos centres educatius catalans

    El CEIP Seat de Barcelona ha estat la primera escola a rebre Pati 14.

    Bartomeu, Cruyff i Gir, durant la presentaci del projecte.

    Germ

    n P

    arga

    - FC

    BGe

    rmn

    Par

    ga -

    FCB

    MN BLAUGRANA

    Bara, Cruyff i la Caixa salien al Pati 14

  • REVISTA BARA 39

    Els fons recaptats a la subhasta solidria de la campanya 1in11 sinvertiran en projectes educatius conjunts a Bangla Desh, el Nepal i Indonsia

    Ms de tres milions deuros. Aquesta s la xifra que es va recaptar a la subhasta so-lidria del projecte 1in11 (1 de cada 11), impulsat per la Fundaci FCB, lUnicef i Reach Out To Asia (ROTA). La sessi va te-

    nir lloc el 12 de febrer a la seu londinenca de Sothebys i va ser una vetllada amb gla-mur i, sobretot, generositat. De les 17 obres subhastades, la que ms diners va acumu-lar (uns 755.000 ) va ser Donkey (Yellow), un original mirall de color groc signat per Jeff Koons. La pea inspirada en el Bar-a ms cotitzada de la nit va ser Preciosa pintura centrfuga per a One in Eleven, de Damien Hirst, un impressionant trptic amb la cara de Messi a la part central. Per a aquesta pea es van pagar 494.829

    . Leo Messi i un univers de flors, signada per lartista Takashi Murakami, considerat lAndy Warhol japons, es va adjudicar per 429.756 . Els ms de 3 milions deuros re-captats aniran destinats a lUnicef per im-pulsar projectes educatius a Bangla Desh, el Nepal i Indonsia. El programa de trans-missi de valors a travs de lesport, Futbol-Net, creat per la Fundaci, ser laportaci blaugrana a aquesta iniciativa global de foment de leducaci entre els infants._ M.P.

    Tres milions ms per a lUnicef

    FutbolNet estrena llibre i exposiciEl projecte ms internacional de la Fundaci FC Barcelona, FutbolNet, ha fet el salt al mn de la cultura amb format dexposici fotogrfica al Born Centre Cultural i de llibre de testimonis, sota el ttol El Bara arriba a tothom. Tino Soriano i Jordi Rovira signen les fotos i els textos respectivament dun volum que recull lessncia de la metodolo-gia FutbolNet a travs de les experincies de

    nois i noies de Catalunya, Oman, el Senegal i el Brasil que participen en aquest projecte extraescolar de foment de valors. Com a complement del llibre, els mateixos autors han creat lexposici FutbolNet: valors a travs del futbol, que des del dimarts 10 de mar i fins al diumenge 12 dabril es pot visi-tar gratutament a lEspai Dalmau del Born Centre Cultural de Barcelona. La proposta consta de 87 fotografies que retraten el dia a dia daquest projecte arreu del mn. Es va in-augurar amb la presncia del president Josep Maria Bartomeu i de lalcalde Xavier Trias a la seu daquest espai cultural barcelon._ M.P. Portada del llibre de FutbolNet.

    Edmlson, durant la subhasta a la seu de Sothebys, a Londres. A la dreta, lobra Donkey (Yellow) de Koons.

    MB LA FUNDACI

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • 40 REVISTA BARA

    Josep Maria Bartomeu i el papa Francesc van signar al mes febrer una aliana que uneix lentitat social Scholas amb la Fundaci FC Barcelona. Amb aquesta rbrica el Bara ha passat a ser la primera entitat esportiva a esta-blir lligams amb aquest projecte impulsat pel pontfex. Ambdues organitzacions treballaran per fomentar leducaci en valors per mitj de diverses accions. Duna banda, la Fundaci posar a labast de la xarxa de centres educa-tius que formen Scholas diversos materials pedaggics basats en lesport i el FC Barcelona.

    Accions conjuntesA ms, es treballar en la implementaci duna edici online de FutbolNet i una altra de pre-sencial a Moambic i lArgentina. I el programa de foment de valors Barakids tamb tindr protagonisme, ja que, grcies a aquesta entesa, el seu web (www.fcbkids.cat) es traduir al castell i a langls perqu infants i educadors darreu del mn puguin treballar-hi. Unes tas-ques que ajudaran a difondre arreu del mn els projectes educatius de la Fundaci. Scholas ha impulsat diverses accions de ress mundial en

    qu han participat els jugadors argentins del primer equip del FC Barcelona.

    Les primeres escoles a sumar-se al projecte ho van fer a lagost del 2013 en un acte al Va-tic en qu va collaborar Leo Messi. I al mes de setembre passat Scholas Occurentes va celebrar un partit per la pau a lEstadi Olmpic de Roma en qu va jugar Javier Marcherano, entre altres figures del futbol internacional. Scholas s una xarxa mundial que connecta 400.000 escoles per fomentar la integraci de les comunitats educatives i el seu smbol s lolivera de la pau. _ M.P.

    Entesa pionera signada al VaticLa Fundaci ha establert un acord de collaboraci amb Scholas, impulsada pel papa Francesc, amb lobjectiu de compartir eines educatives amb centres educatius darreu del mn

    Bartomeu va entregar al papa Francesc una samarreta personalitzada. Vctor Toms, capit de lequip dhanbol.

    COMUNICACI

    FUNDACI LEO MESSI

    La Fundaci, al pit de les seccions

    Messi, implicat amb la malaltia de Chagas

    La visibilitat de la Fundaci ha fet un pas de gegant durant les ltimes setmanes amb la incorporaci del logotip daquesta entitat a la samarreta dels quatre equips de les seccions professionals del FC Barcelona. Aquesta iniciati-va, aprovada recentment per la Junta Directiva, sallargar fins al final de les competicions de la temporada de les seccions i no comporta cap tipus de contraprestaci econmica. Es tracta duna decisi pionera que impulsa la visibilitat de lentitat, tant a casa nostra com arreu, i que arriba en un moment simblic, just quan ha complert els vint anys de vida.

    El crac argent sha tornat a implicar en la lluita contra aquesta malaltia impulsant el projecte BeatChagas amb la collaboraci deminncies mdiques en la matria.

    MB LA FUNDACI

    Lolivera de la pau plantada a la Masia.

    Germ

    n P

    arga

    - FC

    B

    Germ

    n P

    arga

    - FC

    B

    Germ

    n P

    arga

    - FC

    B

  • 42 REVISTA BARA

    Entre partits oficials i amistosos, Evaristo de Macedo (Rio de Janeiro, 1933) va anotar 178 gols en 226 partits -101 en 151 duels oficials i s fins avui el mxim golejador brasiler del Bara. Un geni que va encantar els aficionats en les cinc temporades 1957-1962 que va defensar els colors del Club al costat daltres llegendes com Kubala, Tejada, Luis Surez, Czibor o Ramallets. Entre les seves principals gestes sempre hi haur el gol que va eliminar

    el Reial Madrid per primera vegada de la Copa dEu-ropa. Evaristo va presenciar in situ els partits contra el Manchester City i el Reial Madrid com a convidat dho-nor del Bara i va protagonitzar un veritable viatge en el temps. Records, histries, retrobaments i algunes xerra-des que van emocionar el mtic exgolejador del Bara.

    Qu se sent en tornar a un estadi on va viure dies de glria i incomptables tardes dalegria?Em vnen records extraordinaris. Potser els millors de la meva carrera esportiva. Aqu he guanyat ttols i vaig tenir una vida molt bona. Per el que ms valoro sn els amics que he conegut, com, per exemple, el meu vell company Just Tejada. s bonic veure que els anys no han fet que aquesta amistat caigus en loblit.

    Gaireb 60 anys damistat amb Tejada. Com definiria el perfil professional i personal de vell amic?

    Evaristo,el brasilergenialSi Messi, Neymar i Surez estan en forma i motivats, sn imparables

    LUCAS DUARTE

    MN BLAUGRANA

    GENT DEL BARA

    Evaristo, davant el trident, amb la foto de la seva rematada en planxa que el 1960 va eliminar per primer cop el Madrid a la Copa dEuropa.

    Luca

    s D

    uart

    e

  • REVISTA BARA 43

    Com a professional era un jugador sensacional en tots els aspectes. Tenia una tcnica molt apurada i era un home molt dedicat a la seva professi. Per per a mi la seva gran virtut va ser haver estat un gran amic.

    De fet, vosts tamb van jugar junts al Reial Madrid. Com va ser el fet danar a letern rival?Tejada hi va anar abans que jo. Ell fins i tot va ser el que em va buscar pis a Madrid i vivem al mateix carrer. Sem-pre anvem junts al camp i al Reial Madrid tamb vam conquistar ttols. Per el nostre club de lnima i on vam ser ms felios s, sense cap dubte, el Bara.

    Vost va marcar el primer hat-trick del Camp Nou i tam-b va ser el primer a marcar tres gols al Reial Madrid a lEstadi, el 1958. Quins records t daquests xits?Aix del Madrid va ser una cosa sensacional. Era el meu debut al Clssic i ells eren els actuals campions euro-peus. Vam assolir una golejada extraordinria per 4-0 i vaig tenir la felicitat danotar tres gols. s inoblidable.

    Vost ha visitat la Ciutat Esportiva i ha tingut una xer-rada amb Leo Messi. De qu van parlar?El vaig veure un dia abans de lltim clssic davant el Ma-drid, a la Ciutat Esportiva. Li vaig trucar i li vaig comentar que rem els nics que havem marcat un hat-trick en el nostre debut contra el Madrid i li vaig desitjar sort. Ell va assentir, per em va recordar que Romrio tamb havia anotat tres gols en el seu primer partit contra el Madrid. Llavors li vaig dir: Quina pena, pensava que era lnic bra-siler que ho havia aconseguit. I ell va comenar a riure.

    Tamb va parlar amb Neymar. Qu li va dir?A Neymar li vaig dir que desitjo que tingui molts xits amb el Bara. Que conquereixi molts ttols i premis indi-

    viduals. s molt bon jugador i ho t tot per ser un gran en la histria culer. Li vaig dir que no vull que marqui ms gols que jo. Aix, seguir sent el brasiler que ms gols ha marcat amb la samarreta blaugrana (rialles).

    Dani Alves s el brasiler que ms ttols ha guanyat amb el Bara (16). Per pocs saben que vost va ser el que el va fer debutar com a professional...s veritat. El 2001, entrenava lEC Bahia i en aquella poca els directius del Club volien fer una reformula-ci completa de la plantilla. Per quan em van dir que estaven buscant un lateral, els vaig dir que no calia, ja que en tenem un de molt bo a les categories inferiors. Parlava de Dani Alves. Al final, em van fer cas i el vaig fer debutar com a professional el mateix any.

    Quin record sendur dels dos partits (City i Reial Ma-drid) que ha vist al Camp Nou?Sens dubte, lactuaci de Messi en la victria davant el Manchester City. All va ser un espectacle. Jo vaig acon-seguir fer coses molt boniques al Camp Nou, per crec que ell aconsegueix fer moltes ms coses que jo. El ms important s que lequip ha guanyat els dos partits i ara pot seguir somiant a guanyar tots els ttols.

    Com veu lactual trident amb Messi, Surez i Neymar?s un atac molt fort. Sn jugadors espectaculars i amb caracterstiques diferents. Per ells es completen i si es troben en bona forma i motivats, sn imparables.

    A finals de la dcada dels 50 tenia Evaristo, Tejada i Ku-bala. En la seva opini, quin s el millor?Al futbol crec que cada jugador s diferent i no es poden comparar. Per si s per dir alguna cosa, crec que sn molt semblants (rialles).

    Evaristo de Macedo, un dels extrangers ms rendiblesEvaristo de Macedo (Rio de Janeiro, Brasil, 1933) va arribar de la m de laleshores secre-tari tcnic Josep Samitier, que el va avalar qualificant-lo de fora de srie. I no es va equivocar, com ho demostra la seva meritria mitjana golejadora a lequip barcelonista, de 0,8 gols per partit.

    MB GENT DEL BARA

    Evaristo posa amb tots els brasilers de lactual plantilla del Bara: Rafinha, Alves, Neymar Jr, Adriano i Douglas.

    El president Bartomeu, amb Evaristo, protagonista a la Llotja el dia del Manchester City.

    EVARISTO 178RIVALDO 136RONALDINHO 110ROMRIO 53RONALDO 47NEYMAR 45G. SILVA 44

    GOLEJADORS BRASILERS ABSOLUTS

    Luca

    s D

    uart

    e

    Mar

    ta B

    ecer

    ra -

    FCB

  • 44 REVISTA BARA

    LANCDOTA

    Ignasi Faus, ladvocat que el va fitxar al Brasil

    Evaristo mostra un llibre amb la foto amb Ignasi Faus. A la dreta, amb el seu nt Javier Faus.

    El fitxatge dEvaristo de Macedo t una intrahistria que pocs conei-xen que connecta el passat amb el present. Ignasi Faus Esteve, avi de lactual vicepresident econmic, Ja-vier Faus, va ser lhome que va viatjar al Brasil a fitxar Evaristo. El seu fill, Ramon Faus Santaeulria, ho recorda aix: El meu pare era advocat, set fill donze germans, i en tenia tres vivint i comerciant al Brasil. Corria lany 1957 i el cunyat del meu pare, Josep Maria Soler, era el tresorer del FC Barcelona. El president Mir Sans, que tamb era mig parent, va encarregar al meu pare, que era advocat, que viatgs al Brasil per veure com es podia fer el pagament del fitxatge del jugador Evaristo. En aquella poca hi havia moltes dificultats per fer pagaments a lestranger i moure divises, per aix

    lhi van confiar al meu pare.Ignasi Faus, que en aquella poca

    tenia 43 anys, es va desplaar a Sao Paulo i va iniciar una relaci personal amb Evaristo i el seu pare, que li feia de representant. Evaristo tenia 24 anys i el seu pare li va confiar la responsabilitat de cuidar-lo mentre estigus a Barcelona. El poso a les seves mans, atenguil b i que no li falti de res, li va dir. Van tornar junts en avi i va nixer una amistat. I em consta que el meu pare sen va cuidar, li va fer una mica de pare, venia a dinar o sopar amb certa freqncia i va venir al meu casament, el maig del 61, unes setmanes abans de la final de Berna. Vam comentar moltes vegades que celebrarem aquella Copa, perqu pensvem que guanyarem, per malauradament la vam perdre.

    MB GENT DEL BARA

    Mar

    ta B

    ecer

    ra -

    FCB

    Mig

    uel R

    uiz

    - FCB

  • REVISTA BARA 45

  • 46 REVISTA BARA

    No totes les histries coneixen la seva data dinici. La dels tresors amagats al vestidor del primer equip s que s sabuda. Ar-renca l1 de setembre

    del 1976, el dia en qu ngel Mur decideix guardar el bander del partit dhomenatge a Rif, Torres i Sadurn. Vaig pensar que era necessari conservar un record daquells futbolistes que havien estat importants. Ser-viria perqu els nous que arribessin es recor-dessin dells, explica qui va ser massatgista del primer equip entre el 1973 i el 2006, tota una instituci al FC Barcelona.

    Primer va ser un bander, desprs un ps-ter de lhomenatge a Quique Costas i Too de la Cruz. Sn les primeres peces que Mur fa seves i penja a les parets del vestidor. Ms endavant, amb el pas dels anys, se nhi van afegint ms. Sobretot, psters de juga-dors histrics que van deixant el Club, com ara Asensi, Olmo, Artola o Migueli, que aporten un valor afegit a lobjecte incorpo-rant-hi unes lnies, habitualment dagra-ment cap al Club o cap a Mur.

    El que inicialment sn un recull de psters acaba convertint-se en un petit museu instal-lat al vestidor del FC Barcelona. Prcticament 40 anys desprs daquell primer record shi poden contemplar fotografies, samarretes, botes de futbol, guants, trossos de gespa, xar-xes i fins i tot una dutxa que permet recordar com eren les primeres del Camp Nou.

    Lajuda en aquesta missi de colleccionis-ta Carlos Naval, delegat del primer equip des del 1986. Entre els dos reuneixen una enorme quantitat dobjectes, cadascun dels quals amb una petita histria darrere seu. Hi

    s la primera mscara protectora que va ha-ver de dur Carles Puyol, un dibuix fet a m per Giovanni Silva, les samarretes que va dedicar la plantilla als quatre futbolistes que es van trencar els encreuats durant el curs 2005/06 (Edmlson, Belletti, Larsson i Xavi) i els guants que va lluir Vctor Valds a les tres finals de Champions. Tamb hi figuren, tancades amb clau, autntiques peces de colleccionista, com ara botes de Koeman, Stitxkov o les que duia Rivaldo el dia de la seva recordada xilena contra el Valncia que classificava el FC Barcelona per a la Lliga de Campions lany 2001, aix com una samar-reta seva signada per tota la plantilla del dia que lequip es va proclamar campi de Lliga la temporada 1997/98.

    Altres objectes tenen un costat ms curis. Per exemple, un parell de botes de Gica Hagi, situades al costat dunes de Roberto Dueas: lun cala un 36 i laltre, un 54. O un qua-dre de lEstadi que inclou una dedicatria de Francesc Mitjans i Mir, un dels arquitectes del Camp Nou, a qui Mur va anar a buscar a casa seva perqu li escrivs unes lnies. Molts daquests petits tresors, repartits pels ves-tidors, des de la sala de vdeos fins a la de massatges, han estat reunits per Mur. Ell va preparar psters personalitzats dels comiats dAlexanko, Guardiola, Luis Enrique, Abelar-do i Sergi, aix com dels desens aniversaris de Puyol, Xavi i Iniesta. Detalls senzills per fets amb tota la bona voluntat, ara transfor-mats en joies que atorguen nima a un vesti-dor coneixedor dels seus origens.

    MN BLAUGRANA

    BARA INDIT

    Tresors i histria al vestidorLa zona reservada del primer equip al Camp Nou est plena dobjectes simblics conservats durant dcades per part dngel Mur i Carles Naval

    ROGER BOGUNY / FOTOS MIGUEL RUIZ - FCB

    El primer record, el bander de lhomenatge a Rif, Torres i Sadurn

    Hi figuren objectes de Hagi, Rivaldo, Puyol i Valds, entre daltres

  • REVISTA BARA 47

    A dalt a lesquerra, Naval i Mur comenten

    el pster dedicat a Alexanko. Al seu costat, la samarreta de Rivaldo el dia de la Lliga 97/98.

    La collecci inclou una dutxa del primer

    vestidor, un record de la gira per Tailndia, gespa de Wembley i els guants

    de Valds. Record dels gols millenaris

    Una fita com la dels golejadors millenaris del Bara no podia passar desapercebuda per a Mur. El 24 de gener del 1982, coinci-dint amb la diana 3.000 a la Lliga, sobre una nova carpeta de records al vestidor. El primer protagonista s Enrique Castro, Quini, que amb el pas dels anys ha vist com Amor i Messi, autors dels gols 4.000 i 5.000, respectivament, lacompanyaven en un espai apte noms per a uns pocs elegits. Marco Aurelio i Zaballa, primers golejadors millenaris, van fer les seves dianes abans de larribada de Mur a lequip.

    Figo: blaugrana sobre blanc

    Tampoc t prdua una fotografia amb la imatge de Lus Figo amb la Pilota dOr gua-nyada lany 2000. El portugus la va rebre com a jugador del Reial Madrid, tot i que havia estat culer fins a lestiu. s per aquesta ra que Mur va decidir pintar la samarreta blanca de Figo de color blaugrana. El davan-ter lhi va signar quan van retrobar-se.

  • 48 REVISTA BARA

    C oincidint amb la celebraci del Mobile World Congress va tenir lloc a lAuditori 1899 el primer Taller de Cocreaci amb socis, una iniciativa impulsada per

    lrea Social que lidera el vicepresident Jordi Cardoner, i el directiu de lrea de Mdia i Comunicaci, i responsable de noves Tecno-logies, Ddac Lee, i emmarcada dins el pro-grama dInnovaci Transversal posat en mar-xa fa uns mesos pel Club. Sota el ttol Smart & Mobile, connexi de futur va donar lopor-tunitat a una cinquantena de socis del Bar-a dentre 18 i 40 danys de proposar idees, que vinculades a aplicacions tecnolgiques, poguessin facilitar la interacci amb el Club. Lobjectiu, segons el vicepresident Jordi Car-doner, era tractar temes que ens ajudin a copsar les seves opinions per aconseguir un Bara ms proper.

    La cinquantena de socis van iniciar el ta-ller amb la lli ben apresa desprs descoltar dues interessants xerrades a crrec de Carlos Domingo, actual director dEtisalat i expresi-dent i exconseller delegat de Telefnica I+D, i Pilar Conesa, fundadora dAnteverti i di-rectora de lSmart City World Congress. Van sortir moltes aportacions interessants, com ara la proposta de veure des del Camp Nou la repetici de les millors jugades, disposar daplicacions per encarregar els entrepans a travs del mbil, accedir a la informaci pr-via sobre el trnsit o el transport pblic als voltants de lEstadi, compartir labonament al Camp Nou amb un amic a travs del mbil o b intercanviar-lo amb un altre soci, poder comptar amb punts de crrega per als m-bils i tauletes, tenir el carnet i labonament al mbil o pagar serveis a dins de lEstadi. El di-rectiu Ddac Lee va prendre nota de totes les aportacions i va assegurar que treballarem per aconseguir, amb lajuda de la tecnologia, que totes aquestes propostes es puguin con-vertir en realitat en un futur no gaire lluny.

    xit del primer Taller de Cocreaci

    Els socis participans en el primer Taller de Cocreaci van aportar idees per a ls del mbil.

    MN BLAUGRANA

    SOCIS

    El Club convoca una cinquantena de socis amb lobjectiu de rebre propostes per apropar-se a la massa social a travs de les noves tecnologies

    ANNA SEGURA

    El directiu Ddac Lee va fer la introducci del taller Smart & Mobile, connexi de futur, una iniciativa impulsada per lrea Social que lidera el vicepresident Jordi Cardoner.

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • 50 REVISTA BARA

    MB SOCIS

    Josep Maria Selva, el soci ms antic

    Josep Maria Selva, de 92 anys, en fa 84 que s soci i des daquest any t lhonor de ser el ms antic del Club. Acompanyat per la seva dona i el seu fill, en Josep Maria va ser rebut pel president Bartomeu, a qui li va explicar que es va donar dalta el 3 de gener del 1931 grcies al seu pare.

    Neymar i el seu fill, socis del Bara

    Neymar Jr i el seu fill Davi Lucca ja llueixen el carnet de soci del FC Bar-celona. Acompanyat pel president Josep Maria Bartomeu i el vice-president Jordi Cardoner, Neymar va rebre els dos carnets. El nmero 155.674 correspon a Neymar Jr, i el 155.675 al seu fill Davi Lucca.

    Un aniversari de Champions

    El partit de Champions del Camp Nou davant el Manchester City va ser especial per a 22 nens socis que aquell dia o b aquella setmana feien 8 anys. Com a regal van saltar a la gespa de lEstadi de la m dels jugadors de tots dos conjunts.

    La Fundaci del FC Barcelona vol acostar-se als socis i penyis-tes i per primer cop adaptar el seu projecte ms emblem-tic, FutbolNet, perqu els fills i nts daquests dos collectius el puguin conixer i ser-ne bene-ficiaris. El divendres 24 dabril es posar en marxa el Campus FutbolNet que se celebrar a les installacions del Camp Nou tots els caps de setmana fins al 24 de maig. Aquesta activitat s totalment gratuta i va dirigi-da als nois i noies dentre 8 i 16 anys (nascuts entre l 1 de gener

    del 1999 i el 31 de desembre del 2007). Tamb shi podran inscriure fins a un mxim de 10 amics, companys i/o familiars, sempre que tinguin ledat indica-da. En el cas dels socis del Bara caldr fer la inscripci omplint un formulari disponible al lloc web del Club (www.fcbarcelona.cat), mentre que els penyistes hauran de tramitar la inscripci per al Campus FutbolNet a travs de la seva penya, i aquesta es posar en contacte amb la seva Federaci per acabar de fer-ne la sollicitud.

    El Campus FutbolNetDurant els 90 minuts que dura cada Campus FutbolNet els participants, acompanyats de monitors especialitzats, treba-llaran i gaudiran de diferents activitats i jocs per fomentar els valors. A travs del futbol es treballaran temes com la convivncia, la discriminaci, el gnere... Els participants podran estar acompanyats per la famlia i un cop acaba-da lactivitat rebran diversos obsequis.

    El FutbolNet sapropa a socis i penyistes

    El projecte FutbolNet de la Fundaci sadaptar per als fills i amics de socis i penyistes.

    Les installacions del Camp Nou acolliran a partir de lltim cap de setmana del mes dabril el primer dels 24 campus dirigits a nens de 8 a 16 anys

    ANNA SEGURA

    ABRIL 10 h 12 h 16 h 18 hDivendres 24 Campus 1Dissabte 25 Campus 2 Campus 3Diumenge 26 Campus 4 Campus 5

    MAIG 10 h 12 h 16 h 18 hDivendres 1 Campus 6 Campus 7 Campus 8 Campus 9Dissabte 2 Campus 10 Campus 11Diumenge 3 Campus 12 Campus 13Divendres 8 Campus 14Ds 9 / Dg 10 Campus 15 Campus 16 El dia que hi hagi el partit FCB Reial Societat no hi haur Campus FutbolNet.Divendres 15 Campus 17Dissabte 16 Campus 18 Campus 19Diumenge 17 Campus 20 Campus 21Divendres 22 Campus 22Ds 23 / Dg 24 Campus 23 Campus 24El dia que hi hagi el partit FCB Deportivo no hi haur Campus FutbolNet.

    Vct

    or S

    alga

    do -

    FCB

    Mig

    uel R

    uiz

    - FCB

    Mig

    uel R

    uiz

    - FCB

  • 52 REVISTA BARA

    La Confederaci de Penyes ja s realitat

    Qualsevol organitzaci necessita una trans-formaci i nosaltres hem sabut llegir i rein-ventar-nos, explicava Antoni Guil, president del Consell de Penyes i un dels artfexs de la Confederaci Mundial de Penyes del Club,

    constituda el 7 de mar passat. Fruit dun llarg perode de treball iniciat el 2006 i em-marcat dins el projecte Penyes Segle XXI neix aquesta Confederaci Mundial de Penyes, un ens que engloba les 30 federacions, sorgides de la nova organitzaci territorial posada en marxa el 2013. La Confederaci s la cul-minaci daquest nou mapa dun moviment penystic i a partir davui donar aixopluc a les 1.267 penyes oficials darreu del mn.

    La constituci daquesta nova organitzaci de les penyes es va fer a lAuditori 1899 en un acte encapalat pel president Josep Maria

    Bartomeu, que va comptar tamb amb la pre-sncia del vicepresident segon i responsable de lrea Social, Jordi Cardoner, i el directiu Pau Vilanova, responsable de Penyes, a ms de diversos directius de la Comissi Social i la de Penyes, amb el directiu en cap de Penyes, Josep Maria Barnils, al capdavant.

    Recepci de lacte fundacionalDurant lacte el president Bartomeu va re-bre els Estatuts i lacta fundacional de la Confederaci de mans dAntoni Guil, presi-dent del Consell de Penyes, rgan repre-sentatiu del moviment. Els seus membres sn socis compromissaris del FC Barcelona dacord amb lltima reforma estatutria.

    Els representants de les 30 federacions territorials van fer visible la constituci de la Confederaci Mundial de Penyes a travs de lacte simblic de la signatura en un gran pla-f. Tenim loportunitat de signar i presenciar

    19501972

    1979 1990-1980-

    1992 2005 2010

    Tots els representants de les 30 federacions territorials que van signar lacte fundacional.

    Es constitueix la Confederaci Mundial de Penyes en un acte emotiu i histric fruit de levoluci, el treball, la complicitat i el comproms de les penyes i el Club

    MIRIAM NADAL

    MN BLAUGRANA

    LESPAI DEL PENYISTA

    Primera penya blaugrana oficialitzada

    Primera trobada de Penyes Barcelonistes a Montserrat

    Expansi de les penyes a Catalunya

    Final de Basilea

    Desplaament massiu a Wembley

    Obertura de lOficina dAtenci a les Penyes

    Primer cens de penyes

    Expansi de les penyes a lestat espanyol

    Vtc

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • REVISTA BARA 53

    Ara iniciemnous reptes

    Nou horari de lOAP els dies de partit

    Jornades de treball amb les federacions

    LOficina dAtenci al Barcelonista ha modificat el seu horari per als dies de partit al Camp Nou en cap de setmana i festius, amb la voluntat de donar la millor atenci, i lOficina dAtenci a les Penyes tindr el mateix horari. Aix doncs, lOAP estar oberta des de les 10 h del mat i fins a linici de la segona part del partit.

    Durant el mes de mar el president Josep Maria Bartomeu ha iniciat una ronda de visites a les federacions de penyes del ter-ritori catal per presentar el projecte Socis fem penya, una iniciativa que pretn dotar les penyes duns actius que facin molt atractiu adherir-shi, sobretot per a aquells socis del territori que encara no en formen part. El tret de sortida daquestes trobades peridiques va comenar amb la Federaci de Penyes de les terres de lEbre. Bartomeu va estar acompanyat del vicepresident Cardoner i el directiu Vilanova.

    El president Josep Maria Bartomeu va agrair a tots els membres de les diferents federacions la gran

    tasca realitzada i la voluntat que han posat tots els seus integrants per aconseguir fer realitat aquesta Confederaci Mundial. El FC Barcelona s lder en el tema de les penyes i un exemple a seguir. Aquesta feina no s fruit dun dia, sin de molts anys de treball de moltes persones. Ara iniciem nous reptes perqu aix no sacaba aqu. Les penyes estan ms a prop del Club per tamb volem que els socis no penyistes sapropin a les penyes i ara el repte s el projecte Soci fem Penya.

    un acte histric del qual possiblement ens adonarem ms daqu uns anys, subratllava Jordi Cardoner, que alhora destacava que hauria estat impossible arribar a la Confede-raci i al moment vital de les penyes sense lesfor de moltes persones, algunes de les quals ja no hi sn.

    Per Pau Vilanova, directiu responsable de lrea de Penyes, era un dia emocionant. Sinicia i es rubrica el que s linici del dem, de la nostra majoria dedat: un moviment plenament integrat al segle XXI. Encara ens queden reptes com ser un exemple dorganit-zaci per a altres clubs i associacions.

    Dara endavant la Confederaci Mundial de Penyes passa a ser lorganisme fonamental de relaci entre el moviment i el Club. Ara ja constitut, aquest organisme i el FC Barcelona tenen com a proper objectiu signar el conveni de collaboraci per tal destrnyer el vincle entre les penyes i el Bara.

    PROJECTE SOCI FEM PENYA

    OFICINA DATENCI A LES PENYES

    20132011 2015

    2012 2013

    2014

    2014

    El president Josep Maria Bartomeu, en el moment del seu parlament davant els penyistes.

    MB LESPAI DEL PENYISTA

    Establiment de la Jornada de Treball i de la Jornada Institucional en el Congrs de Penyes. Creaci del cens de penyistes

    Els nous Estatuts reconeixen les penyes i les federacions de penyes

    Reconeixement de les federacions territorials

    Primera edici del carnet del penyista

    Confederaci Mundial de Penyes

    Els 30 presidents de federacions de penyes sn compromissaris de ple dret a lAssemblea de Compromissaris del Club

    Recuperaci del Congrs durant el Gamper

    lex

    Cap

    arr

    sGe

    rmn

    Par

    ga -

    FCB

    Vtc

    or S

    alga

    do -

    FCB

  • 54 REVISTA BARA

    TROBA LA TEVA PENYA! - Osona i el Ri