El crac blaugrana explica com afronta amb la màxima ambició el final de temporada

Lionel Messi

Oda a Messi, per Antonio Franco

MINIESTADI ARRENCA L’ESPAI BARÇA

REVISTA OFICIALFC BARCELONA

ABRIL-MAIG DEL 2015NÚM. 74 • 4 €

EL FCB DEDICA L’ANY 2015 AL

PRESIDENT JOSEP SUÑOL

RECONEIXEMENT

Les 14 FCBEscoles

d’arreu del món

UN MODEL ÚNIC

ACTE HISTÒRIC

HOMENATGEALS ESPORTISTESDE LES SECCIONS

AMATEURS

2 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 3

EDITORIAL

FC BARCELONA. Abril - maig del 2015. EDITA Departament de Comunicació FC Barcelona. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 Barcelona T 902 18 99 00 F 93 411 22 19 revista@fcbarcelona.cat DIRECTOR DE COMUNICACIÓ Albert Montagut CAP DE PREMSA Toni Ruiz DIRECTORA Ketty Calatayud REDACTORS David Saura, Toni Ruiz, Marc Parramon, Oriol Bonsoms, Roger Bogunyà, Jordi Clos, Xavier Catalán, Lucas Duarte, Gustau Galvache, Eduard Gangoso, Ariadna Martín, Rosana Mora, Miriam Nadal, Sergi Nogueras, Francesc Orenes, Anna Segura, Manel Tomàs i Carles Santacana REVISIÓ LINGÜÍSTICA Lourdes Julià i Marina Àlamo ASSESSORAMENT HISTÒRIC Carles Santacana COMPAGINACIÓ I MAQUETACIÓ Anna Prats i Montse Chaure IL·LUSTRACIÓ Javier Rodríguez FOTOGRAFIA Centre de Documentació i Estudis FCB, Miguel Ruiz (FCB), Germán Parga (FCB), Víctor Salgado (FCB), Marta Becerra (FCB), Arxiu Seguí (FCB), Arxiu FCB, Àlex Caparrós, David Ramos - Getty Images i Santiago Garcés Villanueva PUBLICITAT FC Barcelona Departament Comercial i de Màrqueting F 93 496 36 72 IMPRESSIÓ Rotocayfo TIRATGE 121.000 exemplars DIPÒSIT LEGAL B-40053-02 PAPER Estucat mat ecològic lliure de clor de 70 g

NOUS TEMPS

L’Espai Barça comença a prendre formaProjectes del Mini i l’ampliació de la CE

Reconeixement a les seccions amateursMés de 1.500 esportistes reunits al Palau

Les FCBEscoles, un model en expansióHi ha més de 30.000 nens repartits en 14 escoles

L’handbol fa equip fora de la pistaLes activitats lúdiques milloren la cohesió del grup

El costat més humà de BateriaL’ala del futsal aprèn a tocar la guitarra

Aliança per l’educació del Barça i CruyffLa Fundació participa en el projecte Pati 14

Evaristo, el brasiler més golejadorProtagonista de Gent del Barça, el mític davanter

Els tresors que guarda el vestidorÀngel Mur i Carlos Naval els descobreixen

Èxit del Taller de Cocreació per als socisPluja d’idees per aprofitar les noves tecnologies

L’Any 2015, dedicat a Josep SuñolEntrevista al vicepresident Carles Vilarrubí

La revista barça, la pu-blicació oficial del Club, que durant anys i anys ha celebrat els nostres èxits, ha explicat el crei-xement de la nostra en-titat, ha detallat la passió blaugrana per la cultura, ha manifestat les inquie-tuds dels socis, i ens ha introduït en el món de les Penyes, les seccions

poliesportives i ens ha ajudat a superar re-vessos inesperats, ha canviat la seva imat-ge. Esperem que els agradi.

Amb l’ajuda d’una de les millors companyies de disseny del món, Cases i Asso-ciats, la nova revista barça utilitzarà les últimes eines per oferir la millor imatge i el mi-llor contingut relacionat amb l’univers del FC Barcelona. Esperem ansiosos els co-mentaris dels socis a l’adreça revista@fcbarcelona.cat.

Es tracta d’una nova revista que arriba en un bon mo-ment, un moment que ens situa a les portes de recuperar el lideratge futbolístic de la mà del millor jugador de tots els temps, Leo Messi, Mr. Hat-trick, i en un moment en què hem iniciat el projecte que transformarà el patrimoni del Club amb l’inici de l’Espai Barça, que els socis van votar majoritàriament fa una mica més d’un any.

La nova revista barça coincideix en el temps amb la inapel·lable realitat que confirma la nostra entitat com el club amb més seguidors a les xarxes socials en l’àmbit mundial. La revista barça es reestructura quan la Fundació

del FC Barcelona fa un fort impuls per ajudar nois i noies de tot el món a utilitzar el futbol com a eina per créixer socialment i intel·lectualment.

La revista barça fa palpable amb els seus continguts i la seva nova presentació que aquest és un Club que aspira a créixer i a millorar, a corregir els seus errors i a utilitzar tota l’energia dels seus 147.000 socis, una força gairebé sobrenatural que no posseeix cap altra societat esportiva del món.

La nova revista, que pròximament es veurà complementada amb una versió on line, no només obeeix a un intent del

Club de modernitzar la seva imatge, sinó al nostre convenciment que hem de apropar-nos a les noves generacions de barcelo-nistes per demanar-los el seu impuls i per demostrar als més veterans que tots els seus anys d’anhels, il·lusions, triomfs i derro-tes han servit per fer del nostre Barça un club millor, i mantenir-lo com un club únic al món.

No era difícil dissenyar aquesta primera portada. Mr. Hat-trick, Leo Messi, el millor jugador de tots els temps ens explica en una entrevista exclusiva que és “feliç”. I la seva felicitat és la nostra, i la de tots els jugadors que l’acom-panyen partit a partit. Acompanyem-los amb la revista barça. Els seus nous continguts i la seva

nova presentació són un exemple que el millor encara ha d’arribar si seguim units i mantenim ferma la idea fundacional que el Club sempre pot millorar i que aquest canvi és a les nostres mans.

18

24

30

34

36

38

42

46

48

60

Entrevista Leo Messi recupera la seva millor versió

10

SUMARI

Mig

uel R

uiz

- FCB

La publicació no es responsabilitza de les opinions expressades en les col·laboracions externes. La redacció d’aquest número s’ha tancat a 31 de març de 2015.

EL CLÀSSIC DE L’AFICIÓUna samarreta blaugrana amb el número ‘12’, símbol de l’afició, va ser protagonista d’un mosaic espectacular que va tenyir les grades de blaugrana i amb els colors de la senyera abans del Clàssic de la 28a jornada de la Lliga BBVA davant del Reial Madrid. El Camp Nou va registrar la millor entrada de la temporada amb 98.760 espectadors.SANTIAGO GARCÉS VILLANUEVA

UN HOMENATGE MERESCUTLa família de Tito Vilanova, la seva dona Montse i els seus fills Carlota i Adrià, a més d’altres familiars, el president Josep Maria Bartomeu, els vicepresidents Jordi Mestre i Carles Vilarrubí i tota la plantilla del primer equip van inaugurar el camp Tito Vilanova, nom amb què a partir d’ara es coneixerà el camp número 1 de la Ciutat Esportiva.MIGUEL RUIZ - FCB

L’ENLAIRAMENT DE LUIS SUÁREZAquest gol de xilena de Luis Suárez contra el Llevant va ser l’inici d’una ratxa golejadora important per a l’equip, en què el davanter uruguaià va fer set gols en vuit partits: dos contra el Manchester City i el Granada, i un contra el Vila-real, el Reial Madrid i el Rayo.DAVID RAMOS - GETTY IMAGES

10 REVISTA BARÇA

MESSI

Leo Messi torna a somriure. Ha recuperat la seva millor versió. Suma més gols (43) que en tota la temporada passada (41) i ja té el rècord absolut de ‘hat-tricks’ al futbol espanyol

KETTY CALATAYUD / FOTOS MIGUEL RUIZ

SÓC FELIÇ”“

REVISTA BARÇA 11

MES

12 REVISTA BARÇA

eo Messi està content, se sent feliç, i aquesta és una de les millors notícies que pot rebre un barcelonista. Ha vençut l’ombra d’un any decebedor i torna a ser el jugador que conti-nua batent rècords l’un darrere l’altre amb la samarreta blaugrana. Al mes de novembre es va convertir en el màxim golejador de la his-tòria de la Lliga en superar un mite com Tel-mo Zarra (253 gols), i a principis de març, en el partit de Lliga contra el Rayo Vallecano (6-1) va marcar el seu hat-trick número 32 per superar la marca d’un jugador en un equip de la Lliga que ostentava el davanter bilbaí dels anys 50. Una jornada després, a Ipurua, davant l’Eibar, va sumar dos gols més que el van situar al capdavant del Pitxitxi (32). La seva voracitat golejadora és insaciable. Ara somia a tornar a celebrar títols i ha recuperat les sensacions dels millors temps.

Se’l veu feliç dintre i fora del camp. Vostè juga com se sent? El seu estat d’ànim es reflecteix en el seu joc?Sí, em sento feliç. La veritat és que vaig co-mençar la temporada d’una altra manera després del que em va passar l’any passat. Vaig viure un any complicat pel que passava fora del camp, per les meves lesions i pel meu rendiment. Però aquest any vaig començar d’una altra manera i ara em sento molt bé.

Després d’una temporada passada difícil, està en un gran moment: ha marcat 43 gols en 39 partits (fins a la jornada 25 de Lliga, abans de jugar contra el City a la Champions i després de les semifinals de Copa). Sent que ha recuperat la seva millor versió?L’ any passat vaig fer una temporada irregular. Vaig estar molt de temps fora per culpa de les lesions i em vaig perdre molts partits. Quan vaig tornar als terrenys de joc en cap moment vaig acabar de trobar-me bé. Va ser un any que he intentat oblidar ràpid per recuperar la meva millor versió gràcies a l’alegria, la feina i l’esforç, com he fet sempre, i per sort ara em trobo molt bé.

Va aprendre alguna cosa positiva de l’ex-periència de l’any passat? Segur que sí, de tot s’aprèn. Cada any he procurat treure coses positives d’on sigui per créixer i millorar. Passa a la vida i dins del terreny de joc. Un va creixent i va apre-nent, va millorant coses, i sí que en vaig treure moltes coses positives tot i haver es-tat un any esportivament dolent.

L’any del triplet havia marcat tants gols com ara. Pot ser una premonició?Tant de bo ho sigui! Déu vulgui que hi tin-gui alguna cosa a veure! Ja tenim una final allà guardada que ens espera, a la Lliga de-penem de nosaltres mateixos i la Champi-ons sabem que és el més difícil. Però també tenim la il·lusió d’arribar al més lluny pos-sible, així que lluitarem per tot.

De moment, ja estan en una final de Copa. Què significa això per a vostè i per a l’equip? Després de tot el que ha passat és una injec-ció d’il·lusió important?Sí, per a nosaltres i per a la gent també. Ve-níem d’uns temps en els quals es guanya-va tot, cada any aconseguíem algun títol, i potser tant la gent com nosaltres mateixos no valoràvem el que estàvem aconseguint. Ha passat un any dolent en què no vam guanyar res, i ara, quan arriben aquests

èxits, els donem la importància que me-reixen i els gaudim més perquè sabem que són molt complicats d’aconseguir.

Abans semblava que si no marcava Messi el Barça no guanyava, i ara té al seu costat dos davanters com Neymar Jr i Luis Suárez que el descarreguen del pes que l’equip de-pengui tant de vostè en l’aspecte golejador. Això li dóna més tranquil·litat? Mai vaig pensar d’aquesta manera, ni m’he sentit amb l’obligació de fer gols perquè si no l’equip no guanyava. Al contrari, el Bar-ça sempre ha tingut grandíssims davanters, no només ara amb Ney i Luis. Però es cert que els dos els estem aprofitant moltíssim perquè són dues figures mundials. Ells ens donen moltíssimes altres coses a més de gols. Però, en aquest sentit, jo estic tranquil.

A aquestes alçades de la temporada ja ha fet 397 gols amb la samarreta del Barça, és a dir, que està a prop dels 400 en 464 partits oficials. El que se sent en marcar el gol 397 és molt diferent del que sentia al principi? No, la veritat és que per a mi és el mateix. Com sempre dic, és molt bonic fer gols. Alguns són especials, però és el mateix. A aquestes alçades cada gol és un gol més, però és bonic saber que continuo sumant i que puc continuar estant en la història d’aquest club tan gran.

Quin tipus de gols li agrada marcar? Els que arriben en jugada d’associació fins a l’àrea, els de tret llunyà, els de falta, els que dribla diversos rivals, com va fer contra el Getafe... Té alguna predilecció?La veritat és que no tinc aquesta predilec-ció, m’agrada marcar gols de la manera que sigui, tant me fa com mentre la pilota entri. El gol, com vingui!

Quan marca un hat-trick s’emporta orgullós la pilota a casa, i vol que els seus companys l’hi dediquin. És un record especial?

L“Tots els gols són iguals, però és bonic seguir sumant i estar en la història d’aquest club”

“La gent i nosaltres no valoràvem el que aconseguíem. Ara estem en una final i ho gaudim”

MESSI ’MR. HAT-TRICK’

REVISTA BARÇA 13

El rei del ‘hat-trick’Més hat-tricks en partits oficials per a un club espanyol:Messi 32Zarra 31Di Stéfano 28Cristiano 27Mundo 25Puskás 23 Més hat-tricks en tota la història de la Lliga:Messi 24Cristiano 23Di Stéfano i Zarra 22Mundo 19César 16Lángara 13

Els 32 del rècordLLIGA. 10/03/07FCB-R.Madrid (3-3)1-1, 2-2 i 3-3COPA. 06/01/09At. de Madrid-FCB (1-3)0-1, 0-2 i 1-3LLIGA. 10/01/10Tenerife-FCB (0-5)0-1, 0-3 i 0-4LLIGA. 14/03/10FCB-València (3-0) 1-0, 2-0 i 3-0LLIGA. 21/03/10Saragossa-FCB (2-4)0-1, 0-2 i 0-3SUPERCOPA D’ESPANYA. 21/08/10FCB-Sevilla (4-0)2-0, 3-0 i 4-0LLIGA. 20/11/10Almeria-FCB (0-8) 0-1, 0-5 i 0-7COPA. 12/01/11FCB-Betis (5-0)1-0, 2-0 i 3-0LLIGA. 05/02/11FCB-At. de Madrid (3-0) 1-0, 2-0 i 3-0 LLIGA. 17/09/11FCB-Osasuna (8-0)1-0, 5-0 i 8-0LLIGA. 24/09/11FCB-At. de Madrid (5-0) 3-0, 4-0 i 5-0LLIGA. 29/10/11FCB-Mallorca (5-0) 1-0, 2-0 i 3-0CHAMPIONS. 01/11/11Vik. Pilsen-FCB (0-4) 0-1, 0-2 i 0-4

LLIGA. 22/01/12Màlaga-FCB (1-4) 0-1, 0-3 i 0-4LLIGA. 20/03/12FCB-Granada (5-3) 2-0, 3-2 i 5-2LLIGA. 02/05/12FCB-Màlaga (4-1) 2-1, 3-1 i 4-1LLIGA. 20/10/12Deportivo-FCB (4-5) 0-3, 2-4 i 3-5LLIGA. 01/08/13València-FCB (2-3) 0-1, 0-2 i 0-3CHAMPIONS. 18/09/13FCB-Ajax (4-0) 1-0, 2-0 i 4-0LLIGA. 16/03/14FCB-Osasuna (7-0) 1-0, 4-0 i 6-0LLIGA. 23/03/14Madrid-FCB (3-4) 2-2, 3-3 i 3-4LLIGA. 22/11/14FCB-Sevilla (5-1) 1-0, 4-1 i 5-1LLIGA. 25/11/14Apoel FC-FCB (0-4) 0-2, 0-3 i 0-4LLIGA. 07/12/14FCB-Espanyol (5-1)1-1, 2-1 i 5-1LLIGA. 18/01/14Deportivo-FCB (0-4)0-1, 0-2 i 0-3LLIGA. 15/02/14FCB-Llevant (5-0)2-0, 3-0 i 4-0LLIGA. 08/03/15FCB-Rayo (6-1)3-0, 4-0 i 5-0

Fites golejadores4 gols en un partit:CHAMPIONS. 06/04/10FCB-Arsenal (4-1)1-1, 2-1, 3-1 i 4-1LLIGA. 19/02/12FCB-València (5-1)1-1, 2-1, 3-1 i 4-1LLIGA. 05/05/2012FCB-Espanyol (4-0)0-1, 0-2, 0-3 i 0-4

LLIGA. 27/01/2013FCB-Osasuna (5-1)1-0, 2-1, 4-1 i 5-1

5 gols en un partit:CHAMPIONS. 07/03/12FCB-Bayer Leverkusen (7-1)1-0, 2-0, 3-0, 5-0 i 7-0

14 REVISTA BARÇA

Sí, sempre faig signar la pilota perquè crec que és un reconeixement per a tot l’equip. Sense els meus companys no hauria acon-seguit tot el que he aconseguit en l’aspec-te individual, i crec que, amb un hat-trick, més que mai, perquè depenc molt d’ells per fer gol, així que és un record bonic tenir la signatura de tots.

On guarda les pilotes?Les tinc guardades a casa meva, en unes vi-trines, amb els trofeus, però tinc pensat fer alguna cosa especial, quelcom més bonic amb totes les pilotes. Vull que tinguin un lloc més especial.

Recorda tots els hat-trick que ha marcat?Així... en fred... la veritat és que no. Neces-sito tornar a veure els gols o que me’n di-guin alguna cosa per recordar-los.

Però, n’hi ha algun que li hagi fet una il·lusió especial?El que vaig marcar contra el Reial Madrid, amb què vam empatar 3-3 al Camp Nou, va ser molt especial per a mi, pel que significa-va per al partit, pel que era per a mi fer tres gols, que era la primera vegada, i perquè en aquell moment aquell punt feia que seguís-sim mantenint l’avantatge. Encara que al

final perdéssim la Lliga, en aquell moment va ser important. I també pel que significa fer un gol al Madrid.

Recorda el primer hat-trick que va fer amb el futbol base del Barça?La veritat és que no... El porter que li ho ha posat més difícil?No podria dir un nom... Hi ha hagut molts partits dels quals me n’he anat sense poder fer un gol per mèrit del porter.

En el partit contra l’Apoel d’aquesta tempo-rada va fer un hat-trick amb la cama dreta.

Vostè és esquerrà, però cada cop fa més gols amb la dreta, especialment aquesta tempora-da, en què ja n’ha marcat 15 a la Lliga. És un as-pecte que ha millorat perquè s’ho va proposar o és que ara confia més en aquesta cama?Crec que té molt de casualitat. Aquest any he tornat a la dreta de l’atac i per aquí em queden moltes jugades per xutar amb aquesta cama. Entrenem molts xuts des de fora tant amb la dreta com amb l’esquerra, i intento provar-los tant als entrenaments com als partits, i està sortint. Sí, potser hi ha una mica de tot: d’entrenament, de ca-sualitat i de la manera de jugar d’ara.

Quan xuta a porteria li surt de manera instintiva?Sí, perquè durant el joc ens trobem amb situacions molt ràpides i no t’agafa per pensar si xutes amb la dreta o amb l’es-querra; busques la solució més ràpida en cada situació. Quina felicitació d’un rival li ha fet més il·lu-sió després d’un gol o un hat-trick?Recordo justament, en el partit contra el Reial Madrid (2007), quan es va acabar va venir Raúl i em va felicitar. Em va dir unes paraules, i en aquell moment per a mi va ser molt bonic, pel que significava Raúl,

MESSI ’MR. HAT-TRICK’’

Quatre expressions de Leo Messi durant l’entrevista, en la qual va mostrar la seva maduresa i el moment feliç personal i esportiu que travessa.

“Les pilotes les tinc a casa, a la vitrina dels trofeus, però tinc pensat fer-ne alguna cosa especial”

“El que vaig marcar contra el Madrid amb el qual vam empatar 3-3 va ser especial per a mi”

REVISTA BARÇA 15

Sempre hi ha una primera vegada, i és difícil trobar un millor moment que un Clàssic a l’Estadi. D’aquesta

manera va estrenar Leo Messi la seva llista de hat-tricks amb el primer equip. Pocs podien pensar que aquesta llista no pararia de créixer fins a superar, de moment, la trentena. Era el 10 de març del 2007 i el Barça de Rijkaard rebia el Reial Madrid de Fabio Capello. Messi sortia formant la tripleta ata-cant juntament amb els dos cracs de l’equip a la davantera d’aquella temporada, Samuel Eto’o i Ronaldinho.

En aquell onze també hi tenien una plaça fixa dos jugadors que segueixen compartint amb Messi partits, vivències, gols i títols: Xavi i Iniesta. Set anys després tots tres són els responsables de lluir el braçal blaugrana juntament amb Sergio Busquets. “Recordo

que vam acabar jugant amb deu i que Messi ocupava una posició de banda, com torna a fer ara”, comenta Xavi Hernández mentre repassa amb la seva característica memòria fotogràfica els tres gols i els moments en què van anant ar-ribant. “El tercer va ser espectacular. Entra molt ràpid a l’àrea i s’avança a Sergio Ramos per fer un xut creuat i l’Iker no hi arriba. I estàvem en el descompte!”. El Camp Nou va esclatar i Messi va anar-ho a celebrar dirigint-se als aficionats.

Iniesta s’escolta Xavi amb atenció i també

repassa mentalment el dia, el partit, i desta-ca: “El Leo tenia només 19 anys, però en els partits que havia jugat i en tots els entrena-ments ja vèiem que era un jugador diferent, amb un talent immens. Ara, que ja han passat uns anys, els seus gols i les seves jugades parlen per si mateixos. No cal afegir res més”.

Amb aquell gol, amb aquell hat-trick, Messi va evitar una derrota, però, per sobre de tot, va entrar per la porta gran a la història dels Clàssics i del FC Barcelona.

Aquell primer ‘hat-trick’

Així va celebrar Leo Messi el tercer gol contra el Reial Madrid, el seu primer ‘hat-trick’.

SERGI NOGUERAS

16 REVISTA BARÇA

pel que he comentat que significava aquell partit, i la veritat és que això em va quedar.

No està tenint gaire sort amb els penals. Pot ser que sigui l’altra cara de la moneda del hat-trick? Quan falla, com l’afecta?Sí, em fa moltíssima ràbia. Em passa que m’ha tocat llançar molts penals, perquè tant aquí, al Barça, com a la selecció ar-gentina sóc l’encarregat de llançar-los, i els porters cada vegada t’estudien i et conei-xen més. És veritat que diuen que un pe-nal ben llançat és molt difícil d’aturar, però ara és més complicat per a mi a l’hora de llançar un penal. Són coses del futbol, però sí que em quedo molt malament quan el fallo, com quan va passar contra el Man- chester City, que el gol ens donava un avan-tatge molt important i pràcticament els ho posàvem molt difícil.

L’important és girar full ràpid? Sí, com tot el que passa en un partit. Tenim la sort que cada tres dies hi ha una revenja i no et pots quedar pensant en el que va passar ni lamentant-te.

A vegades és sorprenent com pot controlar tant dins del camp, amb les pulsacions a 180 per minut... És una qüestió de caràcter o ha de fer esforços per no saltar més?Crec que això és consequència del caràcter de cadascú. Cada jugador reacciona dins del camp d’una manera determinada. A mi també m’ha tocat viure moments en els quals m’he escalfat i he reaccionat malament, però són moments en què no penses el que fas.

Té 27 anys, és una persona adulta i està en la seva plenitud com a futbolista. Aquell xaval que va arribar a la Masia amb 13 anys s’ha convertit en el millor jugador del món... Com es veu quan mira enrere? En l’aspecte esportiu no m’agafa per pensar i mirar enrere, perquè tot passa tan ràpid, hi ha tantes coses per jugar, sempre hi ha ob-jectius nous i no miro enrere. Em passa més en la vida fora del camp, estant a casa amb la meva dona i ara amb el meu fill. Els dos ens coneixem des de petits i de vegades re-cordem coses que ens han passat i veiem com passa el temps, com anem creixent, com és la vida. En l’aspecte esportiu és més difícil i crec que fins que no acabi la meva carrera no podré parar i pensar en tot el que he fet.

El seu fill, Thiago, ja té dos anys. Vostè ja és un pare amb experiència. En què l’ha can-viat la paternitat? L’ha ajudat a madurar? Això s’ha reflectit també en el seu joc?Canviar, m’ha canviat en tot; primer, el pensament. Primer hi és ell i després, tota

MESSI ’MR. HAT-TRICK’

El futbol abans de Messi

El futbol amb Messi

LIONELMESSI

El ClàssicMàxim golejador

LIONELMESSILa Lliga

Màxim golejador

LIONELMESSI

Més golsen una temporada

LIONELMESSI

Lliga de CampionsMàxim golejador

LIONELMESSI

Pilota d’OrMés premis

LIONELMESSILa Lliga

Més assistències

LIONELMESSI

FC BarcelonaMàxim golejador

LIONELMESSI

Derbi catalàMàxim golejador

ALFREDODI STÉFANO

El ClàssicMàxim golejador

ZARRA

La LligaMàxim golejador

GERD MÜLLERMés gols

en una temporada

RAÚLGONZÁLEZ

Lliga de CampionsMàxim golejador

Pilota d’OrMés premis

LUÍSFIGO

La LligaMés assistències

PAULINOALCÁNTARAFC Barcelona

Màxim golejador

CÉSARRODRÍGUEZDerbi català

Màxim golejador

21

251

18

274

91

71

85

75

4

105

3

111

397

11

369

12

Darrerament es prodiga més a les xarxes socials, com si la seva felicitat a la vida personal l’impulsés a compartir...Sí. També és que hi ha molta gent que està pendent de la meva vida tant dins com fora del camp. Si bé no m’agrada gaire mostrar el meu fill, la meva família o la meva dona, de tant en tant ho faig com un gest de com-plicitat a tota aquesta gent que està sempre al meu costat a les bones i a les males.

la resta. M’ha canviat a l’hora de veure un partit. Abans perdia o feia alguna cosa ma-lament i no parlava amb ningú durant tres o quatre dies fins que em passava la bogeria. Ara perdo un partit, i arribo a casa i veig el meu fill i em passa tot. La ràbia continua per dins, però veure’l a ell m’ho canvia tot. Ser pare m’ha ajudat a créixer. M’ha ajudat a no tornar-me boig pel futbol i pensar que hi ha altres coses a la vida, també.

CRISTIANO RONALDO

MICHELPLATINI

VAN BASTEN

JOHAN CRUYFF

REVISTA BARÇA 17

Faig signar la pilota d’un ‘hat-trick’ com a reconeixement per a tot l’equip. Sense els companys no ho hauria aconseguit”

18 REVISTA BARÇA

La proposta de transforma-ció de totes les instal·laci-ons que el FC Barcelona té al barri de les Corts de Barcelona i a la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despí, una

propietat total de més de 35 hectàrees de terreny, avança a pas ferm.

Un any després de la seva aprovació en referèndum pels socis del Barça, a l’abril del 2014, el Club ja té llum verda per am-pliar en un 26% la superfície de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i iniciar el projecte del nou Miniestadi als terrenys annexos a la Ciutat Esportiva, adquirits a l’octubre del 2013. La construcció del nou Miniestadi permetrà alliberar els terrenys on s’ubica l’actual Mini a les Corts, per construir-hi el futur Palau Blaugrana. Al seu temps, l’espai alliberat pel Palau permetrà la construcció del Campus Barça, que transformarà tot l’espai exterior en una zona urbanitzada i

enjardinada oberta als socis, als veïns i a la ciutat, i un gran aparcament soterrani que permetrà alliberar l’espai exterior de vehicles.

El nou Camp Nou, fruit de la reforma i ampliació de l’actual Estadi però que en conserva tota la seva essència original, pre-sidirà el millor complex esportiu del món al centre d’una gran ciutat.

Més superfície i edificabilitat A finals del 2013, el FC Barcelona va tan-car la compra dels terrenys del Tennis El Forn, una finca de 26.811 m² situada al costat de la Ciutat Esportiva Joan Gamper, per un cost de 8,2 milions d’euros. L’objec-tiu d’aquella inversió estratègica era con-solidar la Ciutat Esportiva com a centre de formació de tots els nostres esportistes, incrementar-ne el valor patrimonial i per-metre, entre d’altres, la construcció del nou Miniestadi. L’objectiu ja és a tocar gràcies a la modificació del Pla General Metropolità

de l’entorn de la Ciutat Esportiva aprovat inicialment per l’Ajuntament de Sant Joan Despí, al mes de gener passat, després de mesos d’estreta col·laboració amb el Club.

El resultat d’aquesta doble operació, l’ad-quisició dels terrenys annexos a la Ciutat Esportiva i la modificació del seu entorn urbà, serà una instal·lació de 162.000 m2 (anteriorment en tenia 136.000), més la integració de Can Felip, una masia que con-serva una torre romànica, l’element medi-eval de més interès i singularitat de Sant Joan Despí, declarada bé cultural d’interès nacional. Can Felip passarà a ser propietat del Club i en els pròxims mesos se’n defini-ran els usos.

A més, la Ciutat Esportiva augmenta la seva edificabilitat, la superfície màxima a construir. Disposarà de 32.000 m2 per a ús esportiu (en tenia 12.500) i 12.000 m2 per a ús comercial.

El desenvolupament d’aquests nous usos es recullen en l’anomenat Programa Estra-

1. Accés principal2. Pavellons / Seccions3. Centre Mèdic4. La Masia5. Masies històriques6. Zona primer equip7. Futbol Base8. Nou Miniestadi - Barça B i Juvenil A9. Edifici Rambla / Serveis10. Edifici Ròtula11. Sala de premsa12. Edifici Barrera primer equip13. Nous pavellons14. Nou camp futbol 1115. Nou camp futbol 716. Edifici comercial - Nou barri17. Masia Can Felip18. Vial intern19. Nous habitatges Sant Joan Despí20. Edifici comercial

12

ARRENCA L’ESPAI BARÇA

TONI RUIZ

En marxa la primera fase, amb una ampliació de la Ciutat Esportiva i la construcció del nou Mini a Sant Joan Despí. Un any després del referèndum aprovat pels socis, la transformació patrimonial de les instal·lacions del Club comença a pendre forma

REVISTA BARÇA 19

tègic Ciutat Esportiva 2025, tot un seguit de millores, amb nous edificis i nous usos esportius, i amb una estimació de cost de la part esportiva d’uns 30 milions d’euros, als quals caldria sumar-ne els 10 del nou Miniestadi.

Concurs arquitectònic en marxaEl concurs arquitectònic del nou Minies-tadi ja s’ha iniciat en la modalitat d’invita-ció a estudis d’arquitectura (cinc amb seu a Barcelona, i un, a Bilbao) i està previst que aquest pròxim mes de maig el Club ja disposi de les propostes que caldrà sot-metre a aprovació. El calendari de treball fixa l’inici de les obres a principis de l’any 2016, amb l’objectiu de poder inaugurar la nova instal·lació coincidint amb l’inici de la temporada 2017/18.

Al llarg d’aquests darrers mesos s’han definit totes les necessitats que haurà de complir el nou Miniestadi, una instal·lació de 6.000 localitats, dissenyada sota crite-

ris de sostenibilitat ambiental i d’eficiència energètica. En aquest procés s’han detallat totes les necessitats internes, recollint el màxim coneixement de l’ús de la instal·la-ció i de l’operativa de partits. A més, s’han verificat totes les normatives que haurà d’acomplir, tant a nivell de seguretat com d’adaptació a les diferents competicions. Entre d’altres, el nou recinte complirà amb la normativa LFP per a la Segona Di-visió, i amb la normativa UEFA per a les competicions UEFA Youth League i UEFA Women’s Champions League.

El Club també col·laborarà amb l’Ajun-tament de Sant Joan Despí en la urbanit-zació i millora de tot l’entorn de la Ciutat Esportiva per tal de facilitar l’accés de socis i visitants, tant en transport públic com en transport privat. Es construirà un aparca-ment annex per a 600 vehicles i una pas-sera que connectarà el barri de Torreblanca de Sant Joan Despí amb la Ciutat Esportiva, per facilitar-hi l’accés amb transport públic. Moix, l’alcalde Poveda i Bartomeu.

1

3

2

13

20

11

10

5

6 9

4

7

14

18

15

8

16

19

17

Víct

or S

alga

do -

FCB

20 REVISTA BARÇA

Josep Maria Bartomeu i Jordi Moix contemplant la maqueta, amb el Mini ja integrat.

Bartomeu: “El Barça és un dels clubs que millor gestiona el seu patrimoni”

Unitats de Projecte de l’Espai Barça

El president del FC Barcelona se sent orgullós de la fortalesa patrimonial del Club i del compliment dels terminis fixats per a l’execució de l’Espai Barça, aprovat per àmplia majoria pels socis a l’abril del 2014. “El mandat dels socis va ser clar i rotund fa un any i ja comença a prendre forma”. El directiu responsable de patrimoni, Jordi Moix, destaca la importància de poder construir el Mini a Sant Joan Despí. “Amb la compra d’un terreny veí, on anirà el Minies-tadi, creem una sinergia amb el que volem fer a les Corts. Aquest pas era fonamental per a poder executar tot el projecte de l’Espai Barça”, va insistir. “M’atreviria a dir que podríem tenir la ciutat esportiva més

eficient dins del futbol professional per ubicació i mida”.

Ciutat Esportiva 2025Les obres complementàries de la Ciutat Esportiva, previstes a executar en un termini de 10 anys, inclouran, entre d’altres, un nou camp de futbol 7, un de futbol 11 i un nou pavelló per a les seccions. A més, com a noves estructures, s’ha projectat un edifici nou al Camp Tito Vilanova, per oferir nous serveis al primer equip i un altre, anome-nat Rambla, per a l’avinguda central de la instal·lació, que inclourà nous serveis de restauració, amb espais elevats per veure els diferents camps del futbol base.

El NOU MINI Imatge conceptual del nou Miniestadi, amb capacitat per a 6.000 localitats. La imatge definitiva sortirà del concurs d’arquitectes convocat.

MPGM Les Corts MPGM Sant Joan Despí i nou Miniestadi1 2

ARRENCA L’ESPAI BARÇA

Víct

or S

alga

do -

FCB

REVISTA BARÇA 21

Una propietat equivalent a 36 illes de l’Eixample

La parcel·la del FC Barcelona a les Corts, on s’ubiquen actualment el Camp Nou, el Palau i el Miniestadi, és la parcel·la més gran de propietat privada a la ciutat de Barcelona. Ocupa una extensió de més de 19 hectàrees al bell mig de la ciutat dedicades a l’esport. Si els sumem les més de 16 hectàrees que tindrà la Ciutat Esportiva Joan Gamper amb la nova reordenació urbanística de Sant Joan Despí, el FC Barcelona suma una propietat de més de 35 hectàrees dedicades a l’esport, equivalent a unes 36 illes de l’Eixample.

La propietat del Barça, sobre l’Eixample.

Nou Camp Nou Nou Palau Blaugrana Campus Barça3 4 5

22 REVISTA BARÇA

REVISTA BARÇA 23

24 REVISTA BARÇA

ANNA SEGURA / FOTOS GERMÁN PARGA - FCB i CRISTINA GONZÁLEZ

El Club homenatja els equips no professionals amb un acte al Palau Blaugrana que va reunir tots els integrants de les nou seccions i les seves famílies

EL BARÇA AMATEUR

Un còctel d’emocions és el que es va viure fa unes setmanes al Palau Blaugrana. En aquest indret on l’equip de bàsquet ha re-galat tantes alegries, el d’handbol ha donat tardes de glòria, l’hoquei patins ho ha gua-nyat absolutament tot i el futbol sala s’ha fet gran i s’ha alçat fins al cim d’aquest esport és on les seccions amateurs del FC Barcelona van rebre un merescut reconeixement. Un acte que va ser una gran festa de l’esport no professional i que va reunir més de 1.500 es-portistes que cada cap de setmana defensen

amb orgull la samarreta amb els colors del Barça i que dia rere dia s’entrenen un munt d’hores per aconseguir èxits importants. Des de l’atletisme fins al voleibol femení, passant pel rugbi, l’hoquei herba i l’hoquei gel, el bàsquet femení, el patinatge artístic sobre gel, el voleibol masculí i el bàsquet en cadira de rodes. En total nou equips que integren les seccions amateurs del FC Barcelona i que van estar presents en aquest acte que va comptar amb la participació del president del Club Josep

REVISTA BARÇA 25

EL BARÇA AMATEURMaria Bartomeu, a més del vicepresident de l’Àrea Social Jordi Cardoner i responsable d’aquestes seccions en l’àmbit institucional, el directiu Jordi Monés, de qui depèn l’atle-tisme, i el directiu Pau Vilanova.

Va ser una tarda històrica en què, a més de reconèixer els esportistes que formen part de les seccions amateurs, també es va destacar la feina dels seus tècnics, delegats i membres de les diferents comissions espor-tives. Així ho va agrair el president Barto-meu en el seu discurs davant els esportistes i les seves famílies. “Aquest homenatge és de justícia, perquè fa molts anys que les secci-ons amateurs existeixen, han fet moltíssima història i han portat molts èxits al nostre club, i això s’ha de reconèixer”. En aquest sentit també es va pronunciar el vicepresi-dent Cardoner, que va reivindicar el paper

d’aquests equips dins el gran engranatge d’un club com el Barça. “És un homenatge a l’esport amateur, a aquest espai moltes vega-des desconegut però que és tan nostre i que ens fa molt diferents a altres clubs”.

Entrega simbòlica del carnetL’acte, a més, va servir per fer el lliurament del carnet de l’esportista, una credencial que a partir d’ara identificarà tots els in-tegrants de les seccions amateurs del FC Barcelona, a més d’oferir tot un seguit d’avantatges. Va ser una entrega simbòlica en què els dos jugadors més petits de cada secció van ser els encarregats de recollir aquests carnets, que posteriorment van ser lliurats a la resta d’esportistes.

Aprofitant que l’acte de reconeixement va reunir tots els esportistes de les seccions

no professionals del Club es van fer les fo-tografies oficials de cada equip sènior amb el president Bartomeu i el vicepresident Cardoner, així com també una de conjunta amb tots els esportistes de cada secció.

I és que va ser una jornada de moltes fotografies iniciada amb una gran foto de família amb totes les seccions amateurs reunides en una de les grades del Palau. També es va fer la del president amb els capitans de les nous seccions. Però a més de les oficials també va haver-hi temps per a la improvisació i perquè molts els espor-tistes agafessin els seus mòbils i immor-talitzessin el moment fent-se selfies amb Bartomeu i Cardoner. D’aquesta manera es tancava un dia inoblidable per a aquests esportistes del Barça, que van rebre un ho-menatge merescut.

Una imatge per a la història. Per primera vegada, tots

els atletes i representants de les seccions amateurs,

més de 1.500, es van reunir en un acte de merescut homenatge per la seva

contribució al Club.

26 REVISTA BARÇA

Dídac Salas, campió d’Espanya de perxa, i Cristina Lara, en 60 m.

La secció d’atletisme, la més antiga del Club, té 230 esportistes.

LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

Els capitans dels primers equips masculins i femenins de les nou seccions amateurs del Barça, amb el president Josep Maria Bartomeu.

Excel·lent actuació dels atletes del Club

Les seccions amateurs del FC Barcelona han contribuït a engrandir

la glòria esportiva del Club amb els seus èxits, especialment la secció d’atletisme, que és la més antiga de totes. Actualment, la secció compta amb 230 par-ticipants en les competicions regulars de la temporada, amb tres especialitats atlètiques, tant per clubs com individuals. Aquestes són el ‘cross country’ (de novembre a març), la pista coberta (de desembre a març) i l’aire lliure (d’abril a setembre). Així doncs, en el primer tram de la temporada la secció ha aconseguit uns resultats excel·lents. El Barça va guanyar dotze medalles al Campionat d’Espanya de pista coberta que es va celebrar a finals de febrer a Antequera (sis d’or, quatre de plata i dues de bronze) i la

segona posició per equips. El Barça va sumar un total de 110,5 punts, per darrere del Playas de Castelló i del València Terra i Mar. Els medallistes d’or blaugrana van ser Jackson Quiñónez (60 m tanques), Dídac Salas (perxa), Jean Marie Okutu (llargada), Cristina Lara (60 m), Esther Guerrero (800 m) i María Caridad Hernández (pentatló). La plata la van aconseguir Ángel David Rodríguez (60 m lliures), Pau Fradera (400 m), David Bo-lado (alçada), Caridad Jerez (60 m tanques), i el bronze, Marc Alcalà (1.500 m) i Carlos Tobalina (pes). En el Campionat de Cata-lunya els atletes blaugrana es van proclamar campions i l’atle-ta Cristina Lara va fer el rècord dels campionats en 200 m. amb un temps de 24.16. Van sumar un total de nou medalles d’or, sis de plata i quatre de bronze.

REVISTA BARÇA 27

LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

La secció d’hoquei herba va ser fundada el 1923 i actualment compta amb un total de 19 equips i 248 esportistes.

El voleibol masculí es va fundar el 1970 i té cinc equips, des de categoria infantil a sènior, i compta amb 73 esportistes.

L’hoquei gel, com el patinatge, es va fundar el 1972 i compta amb un total de 142 esportistes de sis equips.

El bàsquet en cadira de rodes UNES Sant Feliu és secció vinculada del Barça des del 2010 i la forma un equip amb 19 esportistes.

El rugbi blaugrana també te una gran tradició, va ser fundat el 1924 i és la secció més nombrosa, amb 327 esportistes en 9 equips.

El patinatge artístic sobre gel és l’única secció, amb l’hoquei gel, que s’entrena en les instal·lacions del Club. Té nou equips i 69 esportistes.

El voleibol femení és una secció vinculada al Barça des del 2004 i compta amb 243 esportistes de 24 equips.

El bàsquet femení és secció vinculada des del 2011 i està formada per 223 jugadores de 18 equips.

28 REVISTA BARÇA

LES SECCIONS AMATEURS DEL CLUB

El gran homenatge a les seccions amateurs va deixar un munt d’imat-ges, una de les quals va ser el moment en què els 12 capitans dels equips sèniors de les 9

seccions no professionals van pujar a l’es-cenari vestits amb les seves equipacions oficials per fer-se una fotografia amb Jo-sep Maria Bartomeu.

El president blaugrana va compartir aquest moment amb Plàcida Martínez i Eloi Rovira, capitans dels equips femenins i masculins de l’atletisme, David Falguera i Lucía Moreno, de l’hoquei herba, Sergi Guerrero, del rugbi, Jordi Marcé i Nerea Sánchez, del voleibol masculí i femení, Pablo Muñoz, de l’hoquei gel, Antoni Par-rilla, del bàsquet en cadira de rodes, Júlia Ribas i Aleix Gabara, dels patinatge artís-tic sobre gel, i Mónica Lázaro, del bàsquet

femení. Protagonistes d’aquest gran reco-neixement van agrair el gest del Club que permet donar-los visibilitat i apropar-los al soci. “És molt bonic aquest reconeixe-ment als equips amateurs que treballen molt durant tot l’any”, comentava Ser-gio Guerrero, el capità del rugbi i que en aquestes últimes setmanes també ha aca-parat bona part de les mirades dels mit-jans de comunicació després del vídeo en què es veia l’arenga que va dirigir als seus companys abans del derbi de fa uns dies contra la UE Santboiana.

D’aquesta manera també es pronuncia-va Pablo Muñoz, capità de l’equip d’hoquei gel, que agraïa aquest acte en què havien pogut “participar-hi tots”. Els blaugranes, que es van convertir en campions de la Copa del Rei durant el mes de gener, es-tan motivats per afrontar aquest tram final de temporada tal i com explicaº el Pablo. A més el capità anima tots els seguidors a acostar-se fins a la Pista de Gel a donar-los suport. Per la seva banda, Lucía Moreno, capitana de l’hoquei herba, va reivindicar la feina que fan tots els integrants de les seccions amateurs: “Juguem i gaudim de l’esport sense que sigui la nostra feina”.

La capitana de l’hoquei herba Lucía Moreno, el del rugbi Sergio Guerrero i el de l’hoquei gel Pablo Muñoz animen els socis a involucrar-se

“Treballem molt i això és molt d’agrair ”

El Carnet de l’Esportista

El Carnet d’Esportista de les Seccions Amateurs és un docu-ment que acredita els jugadors,

tècnics i col·laboradors com a membres de les seccions no professionals. A més, atorga un conjunt de privilegis especials com ara avantatges al Museu, en des-plaçaments organitzats per FCBViatges, a la Pista de Gel i a la FCBMegastore. També ofereix descomptes per comprar entrades al Camp Nou i invitacions per al Miniestadi i el Palau, entre d’altres.

La trobada de les seccions amateurs

al Palau va viure moments entranyables per part d’esportistes

de totes les edats.

REVISTA BARÇA 29

Bartomeu va ser protagonista de

moltes selfies amb els esportistes que volien un record de la trobada

amb el president .

Els nens i nenes de les diferents seccions amateurs són part del

futur i la llavor de la tasca formativa que es

fa al FC Barcelona.

FCBESCOLA

Un model únic que s’expandeix per tot el món

Aprenc a entendre el futbol d’una manera, de prac-ticar-lo amb esforç i de millorar cada dia, però sobretot també aprenc uns valors educatius es-sencials i ho faig fent el que més m’agrada, jugant amb el Barça”. Aquesta és una de les fra-

ses més escoltades per la majoria dels nens que formen part de l’FBCEscola, se senten identificats amb aquesta manera de fer i és el símptoma més significatiu del que és l’FCBEscola. Els nens que en formen part no només practiquen el futbol, n’entenen l’estil, s’entrenen i juguen partits, sinó que també aprenen a com conviure amb la res-ta de companys, com respectar-se, el valor de l’esforç, la lluita, la tolerància, la solida-ritat, la integració, el respecte, en definiti-va, aquells valors essencials de la vida, però transmesos a partir d’una passió conjunta: el futbol i el Barça.

Aquest és l’èxit absolut de l’FCBEscola, que des que es va posar en funcionament ha crescut dia rere dia, gràcies al personal que treballa sense pausa per crear un model únic i envejable arreu del món. Tot va començar el 2003, quan l’FCBEscola agafa el relleu de l’antic torneig social. A partir d’aleshores el Club va treballar per crear un dels patrimo-nis més valuosos que adquireix. De fet, a partir de l’any 2010 el projecte va començar a créixer exponencialment en tots els sentits i després d’arrencar amb 360 nens a Barce-lona, l’FCBEscola ja té més de 30.000 nens en l’àmbit internacional.

funcionament de l’equip, així com també de la vida pròpia, és clau ser puntual. Fi-nalment s’ha aconseguit que l’organització del temps hagi esdevingut un objectiu as-solit per tots els nens i famílies dels països sud-americans. L’educació és un procés per-manent en totes les escoles que posseeix el FC Barcelona arreu del món.

L’FCBEscola compta amb un personal únic arreu del món. I és únic perquè els tècnics són formats a Barcelona durant un període de tres anys per després enviar-los al país en qüestió. Actualment, el Club compta amb un total de 400 entrenadors repartits per totes les escoles internacio-nals i tots treballen de forma transversal, per controlar l’activitat que es duu a terme i aconseguir el benefici comú per intentar situar l’escola de futbol del Barça com un model a seguir per tots els clubs del món.

El Torneig Internacional, un èxitEnguany, l’FCBEscola celebra el quart Tor-neig Internacional entre totes les escoles del Club arreu del món i que es disputa durant la Setmana Santa. La seu és a Barcelona i els camps annexos al Miniestadi es disfressen de futbol, Barça, cultura, passió i il·lusió. És l’oportunitat que els nens i nenes de tots els països del món se sentin identificats amb el FC Barcelona i de creure’s que ells també són uns privilegiats de formar part d’aquest Club tan gran. És la il·lusió per mostrar el que s’ha après durant l’any, és la il·lusió per visitar les instal·lacions del Barça, és la il·lusió de respectar-se sobre el camp i de conviure amb cultures diferents, però tots mostrant el mateix estil de joc, l’ADN Barça.

Actualment, hi ha fins a un total de 14 escoles de futbol repartides pel món, però cal aturar-se en el projecte de l’Índia. Abans d’obrir l’escola, els nens no podien gaudir de tenir cap pilota i encara menys poder trepitjar un simple camp de gespa. Al prin-cipi, el Club va proporcionar material per poder practicar el futbol, però els nens ha-vien de jugar al carrer. El Club va treballar de valent i no només ha creat uns camps de futbol, sinó que també ha aconseguit atraure els nens, implantar l’estil de joc blaugrana i ha enviat tècnics de Barcelona per inculcar aquests valors del Club.

Un projecte més enllà del futbol Un dels punts més enriquidors d’aquest projecte és la inculcació d’uns determinats procediments a l’hora de viure, transmesos a partir de l’esport, en aquest cas, el fut-bol i el Barça. Al Brasil i la resta de països llatinoamericans, un dels handicaps més importants era la puntualitat. En aquests països, l’hora d’arribada no és considerada una qüestió essencial i els tècnics i prepara-dors han estat capaços de canviar aquests hàbits, i de fer entendre que per al bon

Més de 30.000 nens en l’àmbit internacional gaudeixen del procés futbolístic i educatiu que es mostra a les 14 escoles repartides per tot arreuEDUARD GANGOSO

A l’Índia, abans d’obrir l’escola els nens haviende jugar al carrer

En països com el Brasil s’ha assolit un objectiu com la puntualitat

30 REVISTA BARÇA

Un grup de nens japonesos de

l’FCBEscola de Fukuoka.

A Colòmbia, el Barça també té

una FCBEscola a la ciutat de Bogotà.

1-Perquè el Barça és un dels millors clubs de futbol del món i sempre ha estat el meu somni jugar allà.2-M’agrada el sistema de joc i la manera d’entrenar-se, i també hi faig amics. 3-De gran m’agradaria assemblar-me a Luis Suárez.

1-Sempre m’ha apassionat com juga el Barça, ràpid i al toc, i els meus pares em van dir que persegueixi els meus somnis. 2-Que ens ensenyen a jugar de manera completa al camp i també a la vida.3. M’agradaria ser com Iniesta i arribar al seu nivell

1-Perquè a mi m’agrada el Futbol Club Barcelona i per mi el Barça és el millor equip del món.2-M’agrada perquè aquí m’ensenyen cada dia. M’encanta quan treballem el xut i la passada.3-M’agradaria assemblar-me a Messi.

1-Perquè m’agrada molt el futbol. Els meus pares van pensar que seria una bona idea i perquè m’ho passo bé.2-Jugar amb els amics i marcar molts gols.3-Al Messi, al Neymar o al Luis Suárez.

1-Després de veure els partits del Barça al Mundial de Clubs em vaig emocionar molt, em vaig fer del Barça i per això vull jugar com ells.2-M’encanta poder aprendre com juga el Barça.3-A Xavi. És molt llest i és el líder de l’equip.

1-Perquè és la millor escola de futbol del país i el FC Barcelona és el club que més m’agrada. 2-Els entrenadors, els meus companys, les instal·lacions i tot el que és l’FCB Escola Santo Domingo. Cada dia aprenc coses noves!3-A Messi!

1-És una oportunitat molt gran, primer per aprendre futbol i també per aprendre valors que serveixin per ser millor persona.2-M’agrada tot, però sobretot entrenar-me sempre amb una pilota i aprendre coses noves cada dia. Al partit es pot aplicar l’après durant la setmana. 3-A Messi.

1-Perquè vull jugar com els jugadors del Barça i marcar gols bonics i guanyar trofeus com els meus ídols. El FC Barcelona és el millor club del món.2-L’estil de joc del Barça. Gaudeixo molt quan competeixo contra els meus companys. 3- Piqué. Jugo en el seu lloc i aprenc coses d’ell.

1-Sóc un gran fan del FC Barcelona i m’agrada l’estil de joc passant-se la pilota.2-Desitjo aconseguir el meu somni de ser jugador de futbol, per això vull aprendre l’estil Barça, m’encanta.3-A Andrés Iniesta.

El futbol entès a través de l’educació

ESTIL I VALORS

FCBESCOLA

HOMERO BOFFI, 12 anys.FCBEscola: Dubai

SEBASTIAN EYZAGUIRRE CELIS, 15 anys. FCBEscola: El Perú

YURI DE ARAQUISTAIN ARANA, 8 anys. FCBEscola: Sao Paulo

MARÇAL LLAMPAYAS ARTELLS, 7 anys FCBEscola: Barcelona

SHIKIGONDO, 9 anys. FCBEscola: Fukuoka

RENATA MERCEDES PUELLO , 10 anys. FCBEscola: Santo Domingo

MARIO PANAYOTIDIS, 12 anys. FCBEscola: Istanbul Avea

MACIEJ FILIPIAK, 9 anys.FCBEscola: Varsòvia

KOHTA OKADA, 11 anys. FCBEscola: Singapur

Diferents nens de l’FCBEscola d’arreu del món tenen clar per què han escollit el Barça a l’hora d’aprendre a jugar a futbol. I és que no només valoren el fet de ser

una escola futbolística, amb un estil de joc que prima tenir la pilota, sinó tam-bé la formació educativa que hi reben i que serveix per adquirir una sèrie de va-lors essencials per a la vida. Aquest és el secret d’aquest projecte esportiu del FC Barcelona, i és per això que any rere any creix de manera imparable. Els nens vo-

len formar part del Club, no només per les estrelles que formen el primer equip, sinó també per mostrar els colors del Bar-ça, que això ja significa tenir implícita-ment uns valors i un bon comportament dins i fora del camp.

Pregunta 1. Per què has triat l’FCBEscola per aprendre futbol?Pregunta 2. Què és el que més t’agrada d’estar a l’FCBEscola?Pregunta 3. A quin jugador t’agradaria assemblar-te quan siguis gran?

32 REVISTA BARÇA

L’objectiu és obrir tres o quatre escoles noves cada any

L’acollida de l’FCBEscola arreu del món és immensament atractiva per a tots els països que poden

gaudir del seu funcionament. Tot i voler implantar el model de joc del FC Barce-lona, l’escola de futbol s’adapta a les necessitats del país en qüestió i fa un projecte a mida perquè se sentin identifi-cats i alhora atrets per una manera de fer i educar. Polònia, l’Índia o el Japó s’han consolidat a la perfecció i d’altres, tot i ser joves, han tingut una bona acceptació com ara el Brasil, els Estats Units i Santo Domingo. A més, també hi ha hagut una gran recepció i expectació per les escoles de recent obertura com ara les de Turquia i el Marroc. El projecte de l’FCBEscola no s’atura i l’objectiu principal és treballar de valent per obrir-ne entre tres i quatre cada any per seguir amb l’expansió d’un model únic i envejable arreu del món.

FCBESCOLA INTERNACIONAL

És el model d’escola de futbol del FC Barcelona exportat a escala internacional, amb la idea d’estendre la marca Barça i transmetre la filosofia de treball i els valors propis del FC Barcelona.

TOT EL MÓN

Florida

LimaPerú

Santo DomingoRep. Dominicana

VarsòviaPolònia

CasablancaMarroc

Barcelona

Egipte

IstanbulTurquia

Dubai

Delhi NCR Índia

Singapur

Fukuoka Japó

Rio de janeiroBrasil

Sao PauloBrasil

Les escoles del FCB ja tenen més

de 30.000 nens a tot el món.

Mig

uel R

uiz

- FCB

REVISTA BARÇA 33

34 REVISTA BARÇA

TOTS SOM BARÇA

Des de l’arribada de Xavi Pascual a la banqueta blau-grana, al febrer del 2009, la manera d’enfocar l’entre-nament del primer equip

d’handbol va prendre una nova dimensió. Òbviament el treball tècnic, físic i tàctic ocupa gairebé tot el temps, però diverses activitats conegudes com a team building (construcció de l’equip) s’espaien en el temps i en la preparació dels blaugranes.

Les activitats s’inicien durant la pretem-porada. Conduir karts sobre el gel, realit-zar activitats a la natura o jugar a pàdel

ça d’handbol, Xavi Pascual, ens ho explica: “Els equips es construeixen en diversos àmbits i no només a la pista. Tots els ves-sants són importants i el treball de cohesió del grup, amb les activitats que preparem, fomenten la unió de l’equip”.

Una de les persones que està al càrrec de l’operativa de les activitats és el 2n entre-nador, Toni Rubiella. El segon tècnic m’ex-plica els objectius: “Volem que els jugadors es diverteixin i que alhora no hi hagi cap risc. Busquem un treball conjunt del grup en què la col·laboració sigui l’eix principal. Volem diferenciar aquesta tasca de l’habi-tual del dia a dia i que es converteixi en un dia especial per als jugadors”.

I què pensen els jugadors d’aquestes ide-es dels seus tècnics? “No havia fet aquest tipus de trobades en altres equips. Són molt bones per millorar el grup i fan que treguis el cap de l’activitat diària. Ens apor-ten bon ambient i ens agraden. A mi par-ticularment, m’agraden les activitats que hem fet a la natura”, opina Danjel Saric.

El capità de l’equip i home de la casa, Víctor Tomás, coincideix amb el seu com-pany Saric: “Ens treuen del cap el dia a dia. Ens ajuda a créixer com a equip i el seu funcionament el valoro de manera molt positiva, tant per l’organització com pels objectius que assoleix. Entre totes destaca-ria el pàdel, que és la que més he gaudit”.

han ocupat espai de la preparació blau-grana durant els primers dies de treball a Encamp (Andorra).

Durant la temporada, un parell de vega-des, les activitats es van desenvolupant se-gons el moment del calendari. Els tècnics, responsables d’aquestes iniciatives, prepa-ren en secret les activitats i aprofiten atura-des de la competició o setmanes amb un sol partit per fer aquest entrenament invisible.

Activitats que uneixenHem vist Rutenka cuinant, Sorhaindo fent malabars, Noddesbo conduint karts, Saric i Pérez de Vargas fent d’estàtues humanes per a un anunci i Víctor Tomás pujant al sostre del Palau Blaugrana per cridar els aficionats a la remuntada, hem vist l’equip jugant a pàdel i construint un rai per nave-gar…, entre moltes altres activitats.

I per què tot plegat? Un dels creadors d’aquestes activitats, l’entrenador del Bar-

Imatge de l’activitat de cuina de l’equip d’handbol.

L’entrenament invisible

TEAM BUILDING / HANDBOL

Cuinar, aprendre malabars, conduir karts sobre gel, muntar a cavall, gravar anuncis o pujar-se a una tirolina formen part de la feina de l’handbol del FC BarcelonaGUSTAU GALVACHE

Víct

or S

alga

do -

FCB

REVISTA BARÇA 35

Moments de la gravació de l’anunci de la Copa Asobal 2014.

Juanín i Sarmiento en un dels espots. L’equip fent piragüisme a Castelldefels.

Reinaldo García i Erik Roqueta, preparador físic, elaborant el menú.

Xavi Pascual muntant a cavall. Noddesbo en un kart sobre gel.

Un matí entre fogonsa l’hoquei patins

__ De vegades sortir de la dinàmica d’entrenaments i partits és necessari per a tots els equips. També per al Barça d’hoquei patins, que va passar un gran matí, fa poc més d’un mes, en què es va dedicar a cuinar i a tastar els seus propis plats. Va ser un dia rodó per a molts jugadors, que van haver de pensar el menú, anar a comprar els aliments i, posteriorment, cuinar-los entre tots. El resultat va ser exquisit i un dels més actius va ser l’argentí Pablo Álvarez, que va comportar-se com un autèntic xef i va fer unes presentacions espectaculars dels plats. El millor, el treball en equip i els somriures a l’activitat.

Germ

án P

arga

- FC

B

Víct

or S

alga

do -

FCB

Víct

or S

alga

do -

FCB

MOLT PERSONAL

DATA I LLOC DE NAIXEMENT16-12-1990. Palmitos (Santa Catarina, Brasil)DORSAL 10 PES 70 KgALÇADA 178 cm

“Tocar la guitarra em porta pau i molta alegria”

Per què li diuen Bateria?El meu pare tenia un negoci de bateries de cotxe i camió i ja tenia aquest sobrenom. Al principi jo era el Bateria petit, però amb el temps m’he que-dat jo amb el nom de Bateria.

Per què toca la guitarra?Em porta molta pau, molta alegria, gaudeixo molt de tocar música. La música en si és una passió. Fa sis mesos que he començat i estic encantat.

Quin tipus de música li agrada?Brasilera, tot i que sóc molt eclèctic i puc escoltar qualsevol cosa. Hi ha una parella que ara sona molt i m’agrada força, que són Henrique e Juliano.

Què fa en el seu temps lliure? Tocar la guitarra, jugar a la play, menjar en un bon restaurant, visitar llocs nous, conèixer noves cultures.

Mar o muntanya?Mar pel sol, la calor, l’estiu, l’aire pur. El fet que Palmitos, la meva ciutat natal al Brasil, no sigui de platja, encara em fa que m’agradi més la platja.

Carn o peix?Carn sempre. I com més ver-mella, millor.

Plat preferit?La barbacoa brasilera amb picanha, cors de gallina, la nostra ensalada russa típica.

A banda del futbol sala, quins són els seus esports favorits?El futbol i el bàsquet.

Un jugador del Palau?Justin Doellman.

Equip de futbol al Brasil?L’Internacional de Porto Alegre, campió del Món.

Per què futsal en lloc de futbol?Jugo al futbol sala des dels 6 anys i sempre ha estat la meva passió, tot i que vaig jugar tam-bé a futbol amb l’Intenacional i el Gremio de Porto Alegre.

Un lloc per perdre’sDels que no conec, m’han dit que he d’anar a Bora Bora.

Dels que conec, Formentera, sense cap dubte.

Un llibre?Transformando su hora en oro, que va escriure el seleccionador de vòlei brasiler, Bernardinho.

Com funciona la connexió Pal-mitos del Palau?No som tres exactament. Només Dyego i jo (riu...) Ferrao és d’un poble del costat... Per a nosaltres és un privilegi que una ciutat de 20.000 habitants tingui dos jugadors al Barça i a la selecció brasilera. I és una gran sort que després de molt temps pugui tornar a jugar amb ells.

ORIOL BONSOMS

ALA DEL BARÇA FUTSAL

Dione Alex Veroneze ‘Bateria’

Germ

án P

arga

- FC

B.

36 REVISTA BARÇA

38 REVISTA BARÇA

MARC PARRAMON

La Fundació FC Barcelona, la Fundació Johan Cruyff i l’Obra Social “la Caixa” van presentar al mes de març una nova alian-ça conjunta que pren forma amb el pro-jecte Pati 14. Aquesta iniciativa millorarà els espais esportius de diverses escoles catalanes incorporant-hi dibuixos al pavi-ment que permetran desenvolupar noves activitats ludicoesportives. A més, també s’abastiran aquests espais amb material esportiu addicional que facilitarà el fo-ment de l’activitat física entre els alumnes amb l’objectiu de prevenir el sedentaris-me i les complicacions derivades, com ara l’obesitat infantil.

La porteria de paret, el cercle de creativitat i la pista d’atletisme són alguns dels dibuixos educatius que s’oferiran als centres per donar més vida als espais recreatius a l’aire lliure.

Algunes d’aquestes propostes ja es van poder veure sobre el ciment el dia de la pre-sentació del projecte al pati del CEIP Seat de Barcelona. La posada de llarg de Pati 14 va comptar amb la participació Josep Maria Bar-tomeu, de Johan Cruyff, president de la seva fundació, i de Jaume Giró, director general de la Fundació Bancària “la Caixa”.

Els primers beneficiarisUns 400 alumnes van participar en aquest acte i es van convertir en els primers be-neficiaris d’aquesta iniciativa, acollida de bon grat per la comunitat educativa. A més d’aquesta escola, el projecte es desenvolu-parà també en centres de les següents loca-litats catalanes: Badalona, Manresa, Girona, Banyoles, Lleida, Mollerussa, Tarragona, Reus i Amposta.

De la mà de la Fundació Cruyff i la l’Obra Social ”la Caixa”, la Fundació del Club col·labora amb una iniciativa per rehabilitar els espais recreatius de diversos centres educatius catalans

El CEIP Seat de Barcelona ha estat la primera escola a rebre ‘Pati 14’.

Bartomeu, Cruyff i Giró, durant la presentació del projecte.

Germ

án P

arga

- FC

BGe

rmán

Par

ga -

FCB

MÓN BLAUGRANA

Barça, Cruyff i ‘la Caixa’ s’alien al ‘Pati 14’

REVISTA BARÇA 39

Els fons recaptats a la subhasta solidària de la campanya ‘1in11’ s’invertiran en projectes educatius conjunts a Bangla Desh, el Nepal i Indonèsia

Més de tres milions d’euros. Aquesta és la xifra que es va recaptar a la subhasta so-lidària del projecte 1in11 (1 de cada 11), impulsat per la Fundació FCB, l’Unicef i Reach Out To Asia (ROTA). La sessió va te-

nir lloc el 12 de febrer a la seu londinenca de Sotheby’s i va ser una vetllada amb gla-mur i, sobretot, generositat. De les 17 obres subhastades, la que més diners va acumu-lar (uns 755.000 €) va ser Donkey (Yellow), un original mirall de color groc signat per Jeff Koons. La peça inspirada en el Bar-ça més cotitzada de la nit va ser Preciosa pintura centrífuga per a One in Eleven, de Damien Hirst, un impressionant tríptic amb la cara de Messi a la part central. Per a aquesta peça es van pagar 494.829

€. Leo Messi i un univers de flors, signada per l’artista Takashi Murakami, considerat l’Andy Warhol japonès, es va adjudicar per 429.756 €. Els més de 3 milions d’euros re-captats aniran destinats a l’Unicef per im-pulsar projectes educatius a Bangla Desh, el Nepal i Indonèsia. El programa de trans-missió de valors a través de l’esport, Futbol-Net, creat per la Fundació, serà l’aportació blaugrana a aquesta iniciativa global de foment de l’educació entre els infants._ M.P.

Tres milions més per a l’Unicef

‘FutbolNet’ estrena llibre i exposicióEl projecte més internacional de la Fundació FC Barcelona, FutbolNet, ha fet el salt al món de la cultura amb format d’exposició fotogràfica al Born Centre Cultural i de llibre de testimonis, sota el títol El Barça arriba a tothom. Tino Soriano i Jordi Rovira signen les fotos i els textos respectivament d’un volum que recull l’essència de la metodolo-gia FutbolNet a través de les experiències de

nois i noies de Catalunya, Oman, el Senegal i el Brasil que participen en aquest projecte extraescolar de foment de valors. Com a complement del llibre, els mateixos autors han creat l’exposició FutbolNet: valors a través del futbol, que des del dimarts 10 de març i fins al diumenge 12 d’abril es pot visi-tar gratuïtament a l’Espai Dalmau del Born Centre Cultural de Barcelona. La proposta consta de 87 fotografies que retraten el dia a dia d’aquest projecte arreu del món. Es va in-augurar amb la presència del president Josep Maria Bartomeu i de l’alcalde Xavier Trias a la seu d’aquest espai cultural barceloní._ M.P. Portada del llibre de FutbolNet.

Edmílson, durant la subhasta a la seu de Sotheby’s, a Londres. A la dreta, l’obra Donkey (Yellow) de Koons.

MB LA FUNDACIÓ

Víct

or S

alga

do -

FCB

40 REVISTA BARÇA

Josep Maria Bartomeu i el papa Francesc van signar al mes febrer una aliança que uneix l’entitat social Scholas amb la Fundació FC Barcelona. Amb aquesta rúbrica el Barça ha passat a ser la primera entitat esportiva a esta-blir lligams amb aquest projecte impulsat pel pontífex. Ambdues organitzacions treballaran per fomentar l’educació en valors per mitjà de diverses accions. D’una banda, la Fundació posarà a l’abast de la xarxa de centres educa-tius que formen Scholas diversos materials pedagògics basats en l’esport i el FC Barcelona.

Accions conjuntesA més, es treballarà en la implementació d’una edició online de FutbolNet i una altra de pre-sencial a Moçambic i l’Argentina. I el programa de foment de valors Barçakids també tindrà protagonisme, ja que, gràcies a aquesta entesa, el seu web (www.fcbkids.cat) es traduirà al castellà i a l’anglès perquè infants i educadors d’arreu del món puguin treballar-hi. Unes tas-ques que ajudaran a difondre arreu del món els projectes educatius de la Fundació. Scholas ha impulsat diverses accions de ressò mundial en

què han participat els jugadors argentins del primer equip del FC Barcelona.

Les primeres escoles a sumar-se al projecte ho van fer a l’agost del 2013 en un acte al Va-ticà en què va col·laborar Leo Messi. I al mes de setembre passat Scholas Occurentes va celebrar un partit per la pau a l’Estadi Olímpic de Roma en què va jugar Javier Marcherano, entre altres figures del futbol internacional. Scholas és una xarxa mundial que connecta 400.000 escoles per fomentar la integració de les comunitats educatives i el seu símbol és l’olivera de la pau. _ M.P.

Entesa pionera signada al VaticàLa Fundació ha establert un acord de col·laboració amb Scholas, impulsada pel papa Francesc, amb l’objectiu de compartir eines educatives amb centres educatius d’arreu del món

Bartomeu va entregar al papa Francesc una samarreta personalitzada. Víctor Tomàs, capità de l’equip d’hanbol.

COMUNICACIÓ

FUNDACIÓ LEO MESSI

La Fundació, al pit de les seccions

Messi, implicat amb la malaltia de Chagas

La visibilitat de la Fundació ha fet un pas de gegant durant les últimes setmanes amb la incorporació del logotip d’aquesta entitat a la samarreta dels quatre equips de les seccions professionals del FC Barcelona. Aquesta iniciati-va, aprovada recentment per la Junta Directiva, s’allargarà fins al final de les competicions de la temporada de les seccions i no comporta cap tipus de contraprestació econòmica. Es tracta d’una decisió pionera que impulsa la visibilitat de l’entitat, tant a casa nostra com arreu, i que arriba en un moment simbòlic, just quan ha complert els vint anys de vida.

El crac argentí s’ha tornat a implicar en la lluita contra aquesta malaltia impulsant el projecte BeatChagas amb la col·laboració d’eminències mèdiques en la matèria.

MB LA FUNDACIÓ

L’olivera de la pau plantada a la Masia.

Germ

án P

arga

- FC

B

Germ

án P

arga

- FC

B

Germ

án P

arga

- FC

B

42 REVISTA BARÇA

Entre partits oficials i amistosos, Evaristo de Macedo (Rio de Janeiro, 1933) va anotar 178 gols en 226 partits -101 en 151 duels oficials i és fins avui el màxim golejador brasiler del Barça. Un geni que va encantar els aficionats en les cinc temporades –1957-1962 que va defensar els colors del Club al costat d’altres llegendes com Kubala, Tejada, Luis Suárez, Czibor o Ramallets. Entre les seves principals gestes sempre hi haurà el gol que va eliminar

el Reial Madrid per primera vegada de la Copa d’Eu-ropa. Evaristo va presenciar in situ els partits contra el Manchester City i el Reial Madrid com a convidat d’ho-nor del Barça i va protagonitzar un veritable viatge en el temps. Records, històries, retrobaments i algunes xerra-des que van emocionar el mític exgolejador del Barça.

Què se sent en tornar a un estadi on va viure dies de glòria i incomptables tardes d’alegria?Em vénen records extraordinaris. Potser els millors de la meva carrera esportiva. Aquí he guanyat títols i vaig tenir una vida molt bona. Però el que més valoro són els amics que he conegut, com, per exemple, el meu vell company Just Tejada. És bonic veure que els anys no han fet que aquesta amistat caigués en l’oblit.

Gairebé 60 anys d’amistat amb Tejada. Com definiria el perfil professional i personal de vell amic?

Evaristo,el brasilergenialSi Messi, Neymar i Suárez estan en forma i motivats, són imparables”

“

LUCAS DUARTE

MÓN BLAUGRANA

GENT DEL BARÇA

Evaristo, davant el trident, amb la foto de la seva rematada en planxa que el 1960 va eliminar per primer cop el Madrid a la Copa d’Europa.

Luca

s D

uart

e

REVISTA BARÇA 43

Com a professional era un jugador sensacional en tots els aspectes. Tenia una tècnica molt apurada i era un home molt dedicat a la seva professió. Però per a mi la seva gran virtut va ser haver estat un gran amic.

De fet, vostès també van jugar junts al Reial Madrid. Com va ser el fet d’anar a l’etern rival?Tejada hi va anar abans que jo. Ell fins i tot va ser el que em va buscar pis a Madrid i vivíem al mateix carrer. Sem-pre anàvem junts al camp i al Reial Madrid també vam conquistar títols. Però el nostre club de l’ànima i on vam ser més feliços és, sense cap dubte, el Barça.

Vostè va marcar el primer hat-trick del Camp Nou i tam-bé va ser el primer a marcar tres gols al Reial Madrid a l’Estadi, el 1958. Quins records té d’aquests èxits?Això del Madrid va ser una cosa sensacional. Era el meu debut al Clàssic i ells eren els actuals campions euro-peus. Vam assolir una golejada extraordinària per 4-0 i vaig tenir la felicitat d’anotar tres gols. És inoblidable.

Vostè ha visitat la Ciutat Esportiva i ha tingut una xer-rada amb Leo Messi. De què van parlar?El vaig veure un dia abans de l’últim clàssic davant el Ma-drid, a la Ciutat Esportiva. Li vaig trucar i li vaig comentar que érem els únics que havíem marcat un hat-trick en el nostre debut contra el Madrid i li vaig desitjar sort. Ell va assentir, però em va recordar que Romário també havia anotat tres gols en el seu primer partit contra el Madrid. Llavors li vaig dir: “Quina pena, pensava que era l’únic bra-siler que ho havia aconseguit”. I ell va començar a riure.

També va parlar amb Neymar. Què li va dir?A Neymar li vaig dir que desitjo que tingui molts èxits amb el Barça. Que conquereixi molts títols i premis indi-

viduals. És molt bon jugador i ho té tot per ser un gran en la història culer. Li vaig dir que no vull que marqui més gols que jo. Així, seguiré sent el brasiler que més gols ha marcat amb la samarreta blaugrana (rialles).

Dani Alves és el brasiler que més títols ha guanyat amb el Barça (16). Però pocs saben que vostè va ser el que el va fer debutar com a professional...És veritat. El 2001, entrenava l’EC Bahia i en aquella època els directius del Club volien fer una reformula-ció completa de la plantilla. Però quan em van dir que estaven buscant un lateral, els vaig dir que no calia, ja que en teníem un de molt bo a les categories inferiors. Parlava de Dani Alves. Al final, em van fer cas i el vaig fer debutar com a professional el mateix any.

Quin record s’endurà dels dos partits (City i Reial Ma-drid) que ha vist al Camp Nou?Sens dubte, l’actuació de Messi en la victòria davant el Manchester City. Allò va ser un espectacle. Jo vaig acon-seguir fer coses molt boniques al Camp Nou, però crec que ell aconsegueix fer moltes més coses que jo. El més important és que l’equip ha guanyat els dos partits i ara pot seguir somiant a guanyar tots els títols.

Com veu l’actual trident amb Messi, Suárez i Neymar?És un atac molt fort. Són jugadors espectaculars i amb característiques diferents. Però ells es completen i si es troben en bona forma i motivats, són imparables.

A finals de la dècada dels 50 tenia Evaristo, Tejada i Ku-bala. En la seva opinió, quin és el millor?Al futbol crec que cada jugador és diferent i no es poden comparar. Però si és per dir alguna cosa, crec que són molt semblants (rialles).

Evaristo de Macedo, un dels extrangers més rendiblesEvaristo de Macedo (Rio de Janeiro, Brasil, 1933) va arribar de la mà de l’aleshores secre-tari tècnic Josep Samitier, que el va avalar qualificant-lo de fora de sèrie. I no es va equivocar, com ho demostra la seva meritòria mitjana golejadora a l’equip barcelonista, de 0,8 gols per partit.

MB GENT DEL BARÇA

Evaristo posa amb tots els brasilers de l’actual plantilla del Barça: Rafinha, Alves, Neymar Jr, Adriano i Douglas.

El president Bartomeu, amb Evaristo, protagonista a la Llotja el dia del Manchester City.

EVARISTO 178RIVALDO 136RONALDINHO 110ROMÁRIO 53RONALDO 47NEYMAR 45G. SILVA 44

GOLEJADORS BRASILERS ABSOLUTS

Luca

s D

uart

e

Mar

ta B

ecer

ra -

FCB

44 REVISTA BARÇA

L’ANÈCDOTA

Ignasi Faus, l’advocat que el va fitxar al Brasil

Evaristo mostra un llibre amb la foto amb Ignasi Faus. A la dreta, amb el seu nét Javier Faus.

El fitxatge d’Evaristo de Macedo té una intrahistòria que pocs conei-xen que connecta el passat amb el present. Ignasi Faus Esteve, avi de l’actual vicepresident econòmic, Ja-vier Faus, va ser l’home que va viatjar al Brasil a fitxar Evaristo. El seu fill, Ramon Faus Santaeulària, ho recorda així: “El meu pare era advocat, setè fill d’onze germans, i en tenia tres vivint i comerciant al Brasil. Corria l’any 1957 i el cunyat del meu pare, Josep Maria Soler, era el tresorer del FC Barcelona. El president Miró Sans, que també era mig parent, va encarregar al meu pare, que era advocat, que viatgés al Brasil per veure com es podia fer el pagament del fitxatge del jugador Evaristo. En aquella època hi havia moltes dificultats per fer pagaments a l’estranger i moure divises, per això

l’hi van confiar al meu pare”.Ignasi Faus, que en aquella època

tenia 43 anys, es va desplaçar a Sao Paulo i va iniciar una relació personal amb Evaristo i el seu pare, que li feia de representant. “Evaristo tenia 24 anys i el seu pare li va confiar la responsabilitat de cuidar-lo mentre estigués a Barcelona. El poso a les seves mans, atengui’l bé i que no li falti de res, li va dir. Van tornar junts en avió i va néixer una amistat. I em consta que el meu pare se’n va cuidar, li va fer una mica de pare, venia a dinar o sopar amb certa freqüència i va venir al meu casament, el maig del 61, unes setmanes abans de la final de Berna. Vam comentar moltes vegades que celebraríem aquella Copa, perquè pensàvem que guanyaríem, però malauradament la vam perdre”.

MB GENT DEL BARÇA

Mar

ta B

ecer

ra -

FCB

Mig

uel R

uiz

- FCB

REVISTA BARÇA 45

46 REVISTA BARÇA

No totes les històries coneixen la seva data d’inici. La dels tresors amagats al vestidor del primer equip sí que és sabuda. Ar-renca l’1 de setembre

del 1976, el dia en què Àngel Mur decideix guardar el banderí del partit d’homenatge a Rifé, Torres i Sadurní. “Vaig pensar que era necessari conservar un record d’aquells futbolistes que havien estat importants. Ser-viria perquè els nous que arribessin es recor-dessin d’ells”, explica qui va ser massatgista del primer equip entre el 1973 i el 2006, tota una institució al FC Barcelona.

Primer va ser un banderí, després un pòs-ter de l’homenatge a Quique Costas i Toño de la Cruz. Són les primeres peces que Mur fa seves i penja a les parets del vestidor. Més endavant, amb el pas dels anys, se n’hi van afegint més. Sobretot, pòsters de juga-dors històrics que van deixant el Club, com ara Asensi, Olmo, Artola o Migueli, que aporten un valor afegit a l’objecte incorpo-rant-hi unes línies, habitualment d’agraï-ment cap al Club o cap a Mur.

El que inicialment són un recull de pòsters acaba convertint-se en un petit museu instal-lat al vestidor del FC Barcelona. Pràcticament 40 anys després d’aquell primer record s’hi poden contemplar fotografies, samarretes, botes de futbol, guants, trossos de gespa, xar-xes i fins i tot una dutxa que permet recordar com eren les primeres del Camp Nou.

L’ajuda en aquesta missió de col·leccionis-ta Carlos Naval, delegat del primer equip des del 1986. Entre els dos reuneixen una enorme quantitat d’objectes, cadascun dels quals amb una petita història darrere seu. Hi

és la primera màscara protectora que va ha-ver de dur Carles Puyol, un dibuix fet a mà per Giovanni Silva, les samarretes que va dedicar la plantilla als quatre futbolistes que es van trencar els encreuats durant el curs 2005/06 (Edmílson, Belletti, Larsson i Xavi) i els guants que va lluir Víctor Valdés a les tres finals de Champions. També hi figuren, tancades amb clau, autèntiques peces de col·leccionista, com ara botes de Koeman, Stóitxkov o les que duia Rivaldo el dia de la seva recordada xilena contra el València que classificava el FC Barcelona per a la Lliga de Campions l’any 2001, així com una samar-reta seva –signada per tota la plantilla– del dia que l’equip es va proclamar campió de Lliga la temporada 1997/98.

Altres objectes tenen un costat més curiós. Per exemple, un parell de botes de Gica Hagi, situades al costat d’unes de Roberto Dueñas: l’un calça un 36 i l’altre, un 54. O un qua-dre de l’Estadi que inclou una dedicatòria de Francesc Mitjans i Miró, un dels arquitectes del Camp Nou, a qui Mur va anar a buscar a casa seva perquè li escrivís unes línies. Molts d’aquests petits tresors, repartits pels ves-tidors, des de la sala de vídeos fins a la de massatges, han estat reunits per Mur. Ell va preparar pòsters personalitzats dels comiats d’Alexanko, Guardiola, Luis Enrique, Abelar-do i Sergi, així com dels desens aniversaris de Puyol, Xavi i Iniesta. Detalls senzills però fets amb tota la bona voluntat, ara transfor-mats en joies que atorguen ànima a un vesti-dor coneixedor dels seus origens.

MÓN BLAUGRANA

BARÇA INÈDIT

Tresors i història al vestidorLa zona reservada del primer equip al Camp Nou està plena d’objectes simbòlics conservats durant dècades per part d’Àngel Mur i Carles Naval

ROGER BOGUNYÀ / FOTOS MIGUEL RUIZ - FCB

El primer record, el banderí de l’homenatge a Rifé, Torres i Sadurní

Hi figuren objectes de Hagi, Rivaldo, Puyol i Valdés, entre d’altres

REVISTA BARÇA 47

A dalt a l’esquerra, Naval i Mur comenten

el pòster dedicat a Alexanko. Al seu costat, la samarreta de Rivaldo el dia de la Lliga 97/98.

La col·lecció inclou una dutxa del primer

vestidor, un record de la gira per Tailàndia, gespa de Wembley i els guants

de Valdés. Record dels gols mil·lenaris

Una fita com la dels golejadors mil·lenaris del Barça no podia passar desapercebuda per a Mur. El 24 de gener del 1982, coinci-dint amb la diana 3.000 a la Lliga, s’obre una nova carpeta de records al vestidor. El primer protagonista és Enrique Castro, Quini, que amb el pas dels anys ha vist com Amor i Messi, autors dels gols 4.000 i 5.000, respectivament, l’acompanyaven en un espai apte només per a uns pocs elegits. Marco Aurelio i Zaballa, primers golejadors mil·lenaris, van fer les seves dianes abans de l’arribada de Mur a l’equip.

Figo: blaugrana sobre blanc

Tampoc té pèrdua una fotografia amb la imatge de Luís Figo amb la Pilota d’Or gua-nyada l’any 2000. El portuguès la va rebre com a jugador del Reial Madrid, tot i que havia estat culer fins a l’estiu. És per aquesta raó que Mur va decidir pintar la samarreta blanca de Figo de color blaugrana. El davan-ter l’hi va signar quan van retrobar-se.

48 REVISTA BARÇA

C oincidint amb la celebració del Mobile World Congress va tenir lloc a l’Auditori 1899 el primer Taller de Cocreació amb socis, una iniciativa impulsada per

l’Àrea Social que lidera el vicepresident Jordi Cardoner, i el directiu de l’Àrea de Mèdia i Comunicació, i responsable de noves Tecno-logies, Dídac Lee, i emmarcada dins el pro-grama d’Innovació Transversal posat en mar-xa fa uns mesos pel Club. Sota el títol Smart & Mobile, connexió de futur va donar l’opor-tunitat a una cinquantena de socis del Bar-ça d’entre 18 i 40 d’anys de proposar idees, que vinculades a aplicacions tecnològiques, poguessin facilitar la interacció amb el Club. L’objectiu, segons el vicepresident Jordi Car-doner, “era tractar temes que ens ajudin a copsar les seves opinions per aconseguir un Barça més proper”.

La cinquantena de socis van iniciar el ta-ller amb la lliçó ben apresa després d’escoltar dues interessants xerrades a càrrec de Carlos Domingo, actual director d’Etisalat i expresi-dent i exconseller delegat de Telefónica I+D, i Pilar Conesa, fundadora d’Anteverti i di-rectora de l’Smart City World Congress. Van sortir moltes aportacions interessants, com ara la proposta de veure des del Camp Nou la repetició de les millors jugades, disposar d’aplicacions per encarregar els entrepans a través del mòbil, accedir a la informació prè-via sobre el trànsit o el transport públic als voltants de l’Estadi, compartir l’abonament al Camp Nou amb un amic a través del mòbil o bé intercanviar-lo amb un altre soci, poder comptar amb punts de càrrega per als mò-bils i tauletes, tenir el carnet i l’abonament al mòbil o pagar serveis a dins de l’Estadi. El di-rectiu Dídac Lee va prendre nota de totes les aportacions i va assegurar que “treballarem per aconseguir, amb l’ajuda de la tecnologia, que totes aquestes propostes es puguin con-vertir en realitat en un futur no gaire llunyà”.

Èxit del primer Taller de Cocreació

Els socis participans en el primer Taller de Cocreació van aportar idees per a l’ús del mòbil.

MÓN BLAUGRANA

SOCIS

El Club convoca una cinquantena de socis amb l’objectiu de rebre propostes per apropar-se a la massa social a través de les noves tecnologies

ANNA SEGURA

El directiu Dídac Lee va fer la introducció del taller Smart & Mobile, connexió de futur, una iniciativa impulsada per l’Àrea Social que lidera el vicepresident Jordi Cardoner.

Víct

or S

alga

do -

FCB

Víct

or S

alga

do -

FCB

50 REVISTA BARÇA

MB SOCIS

Josep Maria Selva, el soci més antic

Josep Maria Selva, de 92 anys, en fa 84 que és soci i des d’aquest any té l’honor de ser el més antic del Club. Acompanyat per la seva dona i el seu fill, en Josep Maria va ser rebut pel president Bartomeu, a qui li va explicar que es va donar d’alta el 3 de gener del 1931 gràcies al seu pare.

Neymar i el seu fill, socis del Barça

Neymar Jr i el seu fill Davi Lucca ja llueixen el carnet de soci del FC Bar-celona. Acompanyat pel president Josep Maria Bartomeu i el vice-president Jordi Cardoner, Neymar va rebre els dos carnets. El número 155.674 correspon a Neymar Jr, i el 155.675 al seu fill Davi Lucca.

Un aniversari de Champions

El partit de Champions del Camp Nou davant el Manchester City va ser especial per a 22 nens socis que aquell dia o bé aquella setmana feien 8 anys. Com a regal van saltar a la gespa de l’Estadi de la mà dels jugadors de tots dos conjunts.

La Fundació del FC Barcelona vol acostar-se als socis i penyis-tes i per primer cop adaptarà el seu projecte més emblemà-tic, FutbolNet, perquè els fills i néts d’aquests dos col·lectius el puguin conèixer i ser-ne bene-ficiaris. El divendres 24 d’abril es posarà en marxa el Campus FutbolNet que se celebrarà a les instal·lacions del Camp Nou tots els caps de setmana fins al 24 de maig. Aquesta activitat és totalment gratuïta i va dirigi-da als nois i noies d’entre 8 i 16 anys (nascuts entre l’ 1 de gener

del 1999 i el 31 de desembre del 2007). També s’hi podran inscriure fins a un màxim de 10 amics, companys i/o familiars, sempre que tinguin l’edat indica-da. En el cas dels socis del Barça caldrà fer la inscripció omplint un formulari disponible al lloc web del Club (www.fcbarcelona.cat), mentre que els penyistes hauran de tramitar la inscripció per al Campus FutbolNet a través de la seva penya, i aquesta es posarà en contacte amb la seva Federació per acabar de fer-ne la sol·licitud.

El Campus ‘FutbolNet’Durant els 90 minuts que dura cada Campus FutbolNet els participants, acompanyats de monitors especialitzats, treba-llaran i gaudiran de diferents activitats i jocs per fomentar els valors. A través del futbol es treballaran temes com la convivència, la discriminació, el gènere... Els participants podran estar acompanyats per la família i un cop acaba-da l’activitat rebran diversos obsequis.

El ‘FutbolNet’ s’apropa a socis i penyistes

El projecte ‘FutbolNet’ de la Fundació s’adaptarà per als fills i amics de socis i penyistes.

Les instal·lacions del Camp Nou acolliran a partir de l’últim cap de setmana del mes d’abril el primer dels 24 campus dirigits a nens de 8 a 16 anys

ANNA SEGURA

ABRIL 10 h 12 h 16 h 18 hDivendres 24 Campus 1Dissabte 25 Campus 2 Campus 3Diumenge 26 Campus 4 Campus 5

MAIG 10 h 12 h 16 h 18 hDivendres 1 Campus 6 Campus 7 Campus 8 Campus 9Dissabte 2 Campus 10 Campus 11Diumenge 3 Campus 12 Campus 13Divendres 8 Campus 14Ds 9 / Dg 10 Campus 15 Campus 16 El dia que hi hagi el partit FCB – Reial Societat no hi haurà Campus FutbolNet.Divendres 15 Campus 17Dissabte 16 Campus 18 Campus 19Diumenge 17 Campus 20 Campus 21Divendres 22 Campus 22Ds 23 / Dg 24 Campus 23 Campus 24El dia que hi hagi el partit FCB – Deportivo no hi haurà Campus FutbolNet.

Víct

or S

alga

do -

FCB

Mig

uel R

uiz

- FCB

Mig

uel R

uiz

- FCB

52 REVISTA BARÇA

La Confederació de Penyes ja és realitat

“Qualsevol organització necessita una trans-formació i nosaltres hem sabut llegir i rein-ventar-nos”, explicava Antoni Guil, president del Consell de Penyes i un dels artífexs de la Confederació Mundial de Penyes del Club,

constituïda el 7 de març passat. Fruit d’un llarg període de treball iniciat el 2006 i em-marcat dins el projecte Penyes Segle XXI neix aquesta Confederació Mundial de Penyes, un ens que engloba les 30 federacions, sorgides de la nova organització territorial posada en marxa el 2013. La Confederació és la cul-minació d’aquest nou mapa d’un moviment penyístic i a partir d’avui donarà aixopluc a les 1.267 penyes oficials d’arreu del món.

La constitució d’aquesta nova organització de les penyes es va fer a l’Auditori 1899 en un acte encapçalat pel president Josep Maria

Bartomeu, que va comptar també amb la pre-sència del vicepresident segon i responsable de l’Àrea Social, Jordi Cardoner, i el directiu Pau Vilanova, responsable de Penyes, a més de diversos directius de la Comissió Social i la de Penyes, amb el directiu en cap de Penyes, Josep Maria Barnils, al capdavant.

Recepció de l’acte fundacionalDurant l’acte el president Bartomeu va re-bre els Estatuts i l’acta fundacional de la Confederació de mans d’Antoni Guil, presi-dent del Consell de Penyes, òrgan repre-sentatiu del moviment. Els seus membres són socis compromissaris del FC Barcelona d’acord amb l’última reforma estatutària.

Els representants de les 30 federacions territorials van fer visible la constitució de la Confederació Mundial de Penyes a través de l’acte simbòlic de la signatura en un gran pla-fó. “Tenim l’oportunitat de signar i presenciar

19501972

1979 1990-1980-

1992 2005 2010

Tots els representants de les 30 federacions territorials que van signar l’acte fundacional.

Es constitueix la Confederació Mundial de Penyes en un acte emotiu i històric fruit de l’evolució, el treball, la complicitat i el compromís de les penyes i el Club

MIRIAM NADAL

MÓN BLAUGRANA

L’ESPAI DEL PENYISTA

Primera penya blaugrana oficialitzada

Primera trobada de Penyes Barcelonistes a Montserrat

Expansió de les penyes a Catalunya

Final de Basilea

Desplaçament massiu a Wembley

Obertura de l’Oficina d’Atenció a les Penyes

Primer cens de penyes

Expansió de les penyes a l’estat espanyol

Vítc

or S

alga

do -

FCB

REVISTA BARÇA 53

“Ara iniciemnous reptes”

Nou horari de l’OAP els dies de partit

Jornades de treball amb les federacions

L’Oficina d’Atenció al Barcelonista ha modificat el seu horari per als dies de partit al Camp Nou en cap de setmana i festius, amb la voluntat de donar la millor atenció, i l’Oficina d’Atenció a les Penyes tindrà el mateix horari. Així doncs, l’OAP estarà oberta des de les 10 h del matí i fins a l’inici de la segona part del partit.

Durant el mes de març el president Josep Maria Bartomeu ha iniciat una ronda de visites a les federacions de penyes del ter-ritori català per presentar el projecte Socis fem penya, una iniciativa que pretén dotar les penyes d’uns actius que facin molt atractiu adherir-s’hi, sobretot per a aquells socis del territori que encara no en formen part. El tret de sortida d’aquestes trobades periòdiques va començar amb la Federació de Penyes de les terres de l’Ebre. Bartomeu va estar acompanyat del vicepresident Cardoner i el directiu Vilanova.

El president Josep Maria Bartomeu va agrair a tots els membres de les diferents federacions la gran

tasca realitzada i la voluntat que han posat tots els seus integrants per aconseguir fer realitat aquesta Confederació Mundial. “El FC Barcelona és líder en el tema de les penyes i un exemple a seguir. Aquesta feina no és fruit d’un dia, sinó de molts anys de treball de moltes persones. Ara iniciem nous reptes perquè això no s’acaba aquí. Les penyes estan més a prop del Club però també volem que els socis no penyistes s’apropin a les penyes i ara el repte és el projecte Soci fem Penya.

un acte històric del qual possiblement ens adonarem més d’aquí uns anys”, subratllava Jordi Cardoner, que alhora destacava que hauria estat impossible arribar a la Confede-ració i al moment vital de les penyes sense l’esforç de moltes persones, algunes de les quals ja no hi són.

Per Pau Vilanova, directiu responsable de l’Àrea de Penyes, era un dia emocionant. “S’inicia i es rubrica el que és l’inici del demà, de la nostra majoria d’edat: un moviment plenament integrat al segle XXI. Encara ens queden reptes com ser un exemple d’organit-zació per a altres clubs i associacions”.

D’ara endavant la Confederació Mundial de Penyes passa a ser l’organisme fonamental de relació entre el moviment i el Club. Ara ja constituït, aquest organisme i el FC Barcelona tenen com a proper objectiu signar el conveni de col·laboració per tal d’estrènyer el vincle entre les penyes i el Barça.

PROJECTE ‘SOCI FEM PENYA’

OFICINA D’ATENCIÓ A LES PENYES

20132011 2015

2012 2013

2014

2014

El president Josep Maria Bartomeu, en el moment del seu parlament davant els penyistes.

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

Establiment de la Jornada de Treball i de la Jornada Institucional en el Congrés de Penyes. Creació del cens de penyistes

Els nous Estatuts reconeixen les penyes i les federacions de penyes

Reconeixement de les federacions territorials

Primera edició del carnet del penyista

Confederació Mundial de Penyes

Els 30 presidents de federacions de penyes són compromissaris de ple dret a l’Assemblea de Compromissaris del Club

Recuperació del Congrés durant el Gamper

Àlex

Cap

arró

sGe

rmán

Par

ga -

FCB

Vítc

or S

alga

do -

FCB

54 REVISTA BARÇA

TROBA LA TEVA PENYA! - Osona i el Ripollès

Per tal de dinamitzar el col·lectiu i fer-lo més eficient, cada zona té una junta directiva formada per alguns dels presi-dents de les penyes del territori. L’objectiu d’aquest òrgan de govern és facilitar les relacions amb el FC Barcelona i fomentar el diàleg entre les penyes.

Òrgan de govern

Les comarques d’Osona i el Ripollès configuren una de les 30 zones en què es divideix el mapa penyístic del FC Barcelona. En aquest territori hi ha 18 penyes oficials amb 4.724 penyistes inscrits.

Junta Directiva de la zona d’Osona i el RipollèsPRESIDENT: Francesc Xavier Canudas i Puigbó VICEPRESIDENT: Jaume Vila Ricart SECRETARI: Joan Valldeoriola Creus TRESORER: Josep Carrillo i Fuentes

VOCALS: Dionisi Crusellas i Padros, Joan Muro i Juanola, Jordi Portabella i Casany, Felip Zapater i Gasulla, Jordi Serrano i Morera, Josep Sevilla i Boix, Josep Autonell i Costa, Josep Cor-deras i Vila, Joan Bartrina i Carbonell,Antonio Vilella i Aulinas, Joan Martín i Ortega, Isidre Costa i Viñolas, Matías Camacho i Padilla

Totes les penyes d’aquesta federació estan fent moltes activitats, en els seus punts de residència, per col·laborar en la difusió del barcelonisme i els seus principis. Se celebren partits de futbol, curses d’atletisme, exposicions, xerrades, aniversaris, jornades socials, etc., sempre pensant que la mainada es formi amb la simpatia al nostre club.

FEDERACIÓ

La Penya Barcelonista de Camp- devànol compleix 25 anys el 2015. A més de bufar les espelmes, al seus membres se’ls ha girat feina perquè el proper mes de juny seran els amfitrions de l’XI Trobada de la zona. Segur que estan muntant una gran festa!

PB CAMPDEVÀNOL

Moltes activitats! Cita al juny

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

Germ

án P

arga

- FC

B

REVISTA BARÇA 55

MB L’ESPAI DEL PENYISTA

02980228

0117

0991

1584

0539

1910

00930090

0060

0098

1866

0053

0497

0125

2014

15930493

OSONA I EL RIPOLLÈS

Penya Barcelonista de Taradell 0053Penya Barcelonista de Manlleu 0060Penya Barcelonista el Cabrerès 0090Penya Blau-grana de Torelló 0093Penya Barcelonista Plana de Vic 0098Penya Blau-grana Sant Joan de les Abadesses 0117Penya Blau i grana de Ripoll 0125Penya Barcelonista Camprodon 0228Penya Barcelonista Vall de Ribes 0298Penya Barcelonista Centelles 0493Penya Blau-grana de Roda de Ter i les Masies 0497Penya Barcelonista Vall de Bisaura 0539Penya Barcelonista de Campdevànol 0991Penya Blau-grana de Montesquiu 1584Penya Barcelonista Collsuspina 1593Penya Blau-grana de Tona 1866Penya Blau-grana Sant Boi de Lluçanès 1910Penya Blau-grana de Santa Eulàlia de Puig-Oriol 2014

PenyesZona 8

Tona

Vic

Manlleu

Ripoll

Tortellà

Besalú

L’Alta GarrotxaSerra CavalleraSerra de Montgrony

Serres de MilanySanta Magdalena

Sant Bartomeudel Grau

GuilleriesSavassona

Santa Eulàliade Riuprimer

Massísdel Montseny

56 REVISTA BARÇA

MOBILE TICKET

El Barça, a la butxaca

J a està disponible la nova aplicació oficial del FC Barcelona per a mò-bils i tauletes, tant per a dispositius amb sistema operatiu Android com IOS. Amb una imatge i uns

continguts completament reno-vats, aquesta app gratuïta posa el Barça a la butxaca dels aficionats blaugrana i cobreix l’espai d’FCBWorld, que comptava amb més de 2 milions de descàrregues i més de 200.000 usuaris actius mensuals.

La nova app del FC Barcelona, disponi-ble en català, castellà i anglès, es diferencia principalment de la versió anterior perquè ofereix un disseny molt més modern, fun-cional i intuïtiu. A més, permet configurar, de manera senzilla i personalitzada, el con-tingut segons els gustos i els interessos de cada usuari. D’aquesta manera, l’usuari pot seleccionar aquells esports i disciplines del Barça dels quals vol seguir l’actualitat, com ara els equips de futbol, bàsquet, handbol, hoquei, futbol sala, Barça B i femení.

També es pot configurar un sistema de

Imatge de la campanya publicitària.

BARÇA

INNOVACIÓ

Disponible en català, castellà i anglès, la nova app oficial, que és gratuïta, ofereix un disseny molt més modern, funcional i intuïtiu DAVID SAURA

Ja es permet guardar al dispositiu mò-bil les entrades per als partits al Camp Nou sense necessitat d’imprimir-les i portar-les físicament a sobre. Només cal descarregar-se una aplicació en funció del sistema operatiu del dis-positiu mòbil (Passbook per a Iphone, o PassWallet per a mòbils i tauletes Android) i seguir les indicacions d’ús.

Entra al Camp Nou amb el teu mòbil

missatges rebre al dispositiu, en temps real, alertes sobre els gols de l’equip, l’anunci de l’onze inicial de cada par-tit o el resultat final, entre moltes d’al-tres. L’aplicació està sincronitzada amb R@dio Barça i permet escoltar directament, des del mòbil o la tauleta, la locució dels partits del primer equip, tant en català com en castellà i anglès.

El llançament d’aquesta app s’emmarca dins l’estratègia del FC Barcelona per millo-rar les experiències digitals perquè els socis i aficionats blaugrana puguin gaudir del seu club preferit de manera òptima arreu del món i des de qualsevol dispositiu, des-taca Dídac Lee, directiu responsable de No-ves Tecnologies. “Saber el que necessiten els nostres socis és una prioritat”, explica Dídac Lee. En aquest sentit, fa unes setma-nes va celebrar-se el primer taller de cocre-ació amb 50 socis que, sota el títol Smart & Mobile. Connexió de futur, abordava de manera participativa les possibles nove-tats tecnològiques, algunes de les quals ja s’estan posant en pràctica. D’altres es resol-dran en una aplicació exclusiva per als so-cis del Club, la qual facilitarà encara més la relació dels socis amb l’Entitat i que estarà especialment enfocada a resoldre tràmits i solucionar dubtes, amb un xat directe amb l’Oficina d’Atenció al Barcelonista.

REVISTA BARÇA 57

58 REVISTA BARÇA

El Camp Nou tancat en exclusiva per a un grup reduït. Aquest és el somni de molts barcelonistes i es va fer realitat per a un exclusiu grup d’una vintena d’instagram-mers. L’#empty InstaMeet realitzat a les instal·lacions del Club és el primer que es fa a l’estat espanyol i el primer que es duu a terme al Museu i l’Estadi d’un club al món.

L’objectiu d’aquesta trobada és que els usuaris d’Instragram puguin fer fotografies úniques i donar a conèixer l’Estadi des d’una perspectiva diferent de la que estan acostu-mats i amb l’exclusivitat de no tenir cap ele-ment extern que en condicioni les fotografies. D’aquesta manera, les instantànies tenen un caràcter exclusiu.

Els usuaris d’Instagram van poder gaudir de les zones més íntimes del Camp Nou i fi-nalment que van visitar el Museu del Club i es van fotografiar amb l’última Lliga de Campi-ons aconseguida pel Club i una de les quatre FIFA Pilota d’Or que va obtenir Leo Messi.

L’organitzador d’aquest #empty, David Cuen, va destacar: “L’Estadi és un lloc que sempre està ple de gent i el fet de tenir-lo per a nosaltres és espectacular per a la comunitat d’Instagram, ja que s’hi poden realitzar unes fotografies úniques centrades en el detall i que al dia a dia passen desapercebudes”.

La instagrammer Sandra Blasco ha desta-cat que “les fotografies reflecteixen a la per-fecció l’emoció del Club.”

L’Estadi i el Museu, a vista d’InstagramEl Barça és el primer club del món que obre el seu Museu i l’Estadi per a un #empty InstaMeet

MÓN BLAUGRANA

CAMP NOU EXPERIENCE

Aquestes són algunes de les fotografies que

els instagrammers van poder fer un #empty i que van publicar als

seus comptes.

EDUARD GANGOSO

REVISTA BARÇA 59

Ens situem a la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, emblema de la Ribera i el Born barcelo-nins, als anys inicials de la dè-cada dels 70. Molts espais que

havien albergat els majestuosos vitralls de l’església estaven tapiats. Els desastres de la Guerra Civil i el pas del temps havien deixat empremta en aquesta part de l’edifici i que necessitava ser recuperada i restaurada. Es va crear una Junta de Obras per portar a terme les obres de restauració que estava presidida per Joan Serra Graupera, conegut industrial tèxtil de l’època.

El FCBarcelona estava celebrant els actes commemoratius del seu 75 è aniversari, i gràcies a la intermediació d’aquesta Junta de Obras de Santa Maria del Mar, va poder celebrar el 26 de novembre de l’any 1974 l’audició d’El Pessebre de Pau Casals a la ba-sílica, amb l’assistència de més de 3.000 per-sones. L’acte va ser tot un èxit. Com a mostra del seu agraïment i amb la intenció de dei-xar un record de l’acte, el Consell Directiu del Club (el que actualment seria la Junta Directiva) va decidir donar a la basílica un finestral emplomat amb l’escut. L’encàrrec es

va fer a la mateixa empresa que en aquell moment estava duent a terme la producció de la resta de vitralls, Can Oriach, i va costar 150.000 pessetes de l’època.

Explica en Pere Cànovas (Sant Adrià de Besòs, 1930), autor d’aquest finestral de vitrall (i dels altres) i gran apassionat culer, que estava assegut un matí de novembre del 1974 a l’altell on acostumava a treba-llar a Casa Oriach, començant a muntar-lo, quan es va girar a mirar una foto d’un ju-gador del Barça que tenia darrere d’ell, per mirar el color amb què va començar la seqüència de la part inferior de l’escut. El primer color que va veure va ser el grana i amb el grana va començar i acabar. “Mira que conec l’escut des que tinc ús de raó, perfectament, però la cosa va sortir així, vaig començar pel color equivocat”, co-menta divertit en Pere. Es van fer tallar dos escuts iguals, un se’l va quedar ell i poste-riorment el va cedir al Museu del FC Bar-celona, en aquella època presidit per Josep Lluís Nuñez. Ha estat exposat a l’antic ac-cés amb una inscripció on s’indicava que era l’escut bessó de l’ubicat a la Basílica de Santa Maria del Mar, fins a la darrera remo-delació del Museu de l’any 2010.

Actualment, la presència de l’escut en aquesta sublim construcció del segle XIV capta l’atenció a tall d’anècdota de les nom-broses visites guiades pel barri de la Ribera i el Born. Però el que realment és un fet cu-riós és el ball de colors del seu autor.

L’escut de Santa Maria del MarEl vitrall del Barça és obra de Pere Cànovas, i és un reconeixement del Club a la col·laboració de la basílica en el seu 75è aniversariROSANA MORA

El vitrall amb l’escut del Barça grana i blau de Pere Cànovas llueix al segon pis d’aquesta construcció del segle XIV.

La ubicació delvitrall del BarçaSi miren a l’altar, a mà esquerra, al segon pis, hi trobaran l’escut grana i blau del Barça a la Basílica de Santa Maria del Mar.

MÓN BLAUGRANA

BARÇA CULTURA

Germ

án P

arga

- FC

B

60 REVISTA BARÇA

Suñol estaria orgullós del paper del Barça a la societat”

“

Des de fa uns anys la Junta Direc-tiva s’ha implicat fermament en la recuperació de la memòria històrica del president Josep Suñol i Garriga. Per què es vol dedicar el 2015 a l’any Suñol?

Bé, en aquests temes sempre cal distingir entre tenir la voluntat i trobar la circumstàn-cia apropiada. En el cas de Suñol, la qüestió era trobar el moment adequat. I el moment adequat mai ha de ser ni al principi ni al fi-nal d’un període presidencial. En aquest cas, però, les circumstàncies han estat especials, perquè, quan des de l’Àrea de Relacions Insti-tucionals es planteja engegar l’Any Suñol i la Junta ho aprova, aleshores no estaven plan-tejades unes eleccions a la presidència del Club. I després, naturalment, calia trobar el moment històric més adequat, que en aquest

cas és una efemèride doble tan important com els noranta anys del seu ingrés com a soci barcelonista i el vuitantè aniversari de la seva presa de possessió com a president del FC Barcelona.

Entre les accions que farà el Club hi ha la de posar el nom de Suñol a la Llotja Presidencial.Hi hem donat moltes voltes a causa de la seva importància. I és que és una decisió que marcarà el Club per sempre més. La pregunta era: quin és el més alt grau de consideració que un club pot retre institucionalment a un president que va morir tràgicament fa 79 anys i que va tenir una trajectòria tan singu-

lar? Hi havia moltes opcions, però totes tem-porals i transitòries. Finalment ho vam veure clar: el lloc més digne per a un president és la Llotja Presidencial, i si aquest lloc el bateges amb el nom del personatge homenatjat, això quedarà per sempre més.

La figura històrica de Suñol transcendeix la seva condició de president del Barça. Hi ha una constant a la vida dels clubs de fut-bol. Normalment, els presidents arriben al càrrec i el que esperen és que els seus clubs els aportin un cert prestigi social, cosa que con-sidero absolutament legítima. Però en alguns pocs casos succeeix a la inversa: persones que accedeixen a la presidència d’un club i són pre-cisament elles, per la seva importància social i reconeixement públic, les que aporten prestigi i valors a aquest club. I Suñol era justament una d’aquestes persones. L’any 1935 els socis el van aconseguir convèncer, després d’un pri-mer intent sense èxit, per fer-se càrrec de la presidència del Club. I ho van fer pel seu pres-tigi, per la seva qualitat humana i professional i per ser un referent per a la ciutat i el país. Ell va liderar un nou projecte i va projectar el bar-celonisme enriquint-lo amb la seva aportació.

El director del Museu, Jordi Penas, explica l’espai a Carles Vilarrubí, a Jordi Badia i J.M. Bartomeu. A la dreta, Vilarrubí durant el seu parlament.

El vicepresident Carles Vilarrubí explica per què el Club ha dedicat l’any 2015 a Josep Suñol, un president que va deixar una empremta inesborrable

JOSEP SUÑOL I GARRIGA(Barcelona, 1898-Serra de Guadarrama, 1936). Mecenes cultural, editor, periodista, polític, home d’esport i figura cabdal en la societat catalana dels anys trenta.

MANEL TOMÀS

MÓN BLAUGRANA

FEM MEMÒRIA

Víct

or S

alga

do -

FCB

ENTREVISTA A CARLES VILARRUBÍ

REVISTA BARÇA 61

L’ANY SUÑOL

MB FEM MEMÒRIA

El nom a la Llotja i un espai al MuseuJosep Suñol va perdre la vida a la Serra de Guadarrama als inicis de la Guerra Civil espanyola, víctima del fana-tisme i la intolerància. Des de fa uns anys, l’actual Junta Directiva s’ha compromès fermament en la recuperació de la memòria històrica de Suñol, i el 22 de desembre del 2014, a proposta de l’Àrea Institucional que lidera Carles Vilarrubí, va decidir dedicar aquest any a la seva figura per tal de commemo-rar el 80è aniversari de la seva presa de possessió com a president del Barça, que va

tenir lloc el 2 d’agost del 1935. El 26 de març passat es

va donar el tret de sortida a l’any Suñol amb la inaugura-ció al Museu del Barça d’un espai permanent dedicat a la seva figura, amb objectes i documents propietat del Museu, de l’arxiu familiar i de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquesta és una de les inicia-

tives que inclou el calendari d’accions que cal desenvolu-par durant l’Any Suñol i que es completa amb la nova nomenclatura de la Llotja Presidencial, que portarà el nom de Llotja President Suñol i la instal·lació d’una obra artística en la seva memòria, una conferència magistral sobre la seva figura i el seu període històric en relació amb el FC Barcelona i Catalunya, i exposicions itinerants per diverses ciutats europees on l’equip jugui partits de Lliga de Campions durant la tardor.

A la imatge superior, Josep Suñol, al costat de Lluís Companys a la llotja de Les Corts, el 1936. A sota, Suñol al seu despatx, i a la dreta, al funeral de Joan Gamper.

Suñol va destacar com a impulsor i propietari del setmanari La Rambla, fundat l’any 1930, que tenia un lema, Esport i Ciutadania, que simbolitza el desig d’educar el poble amb els valors de l’esport. Creu que el Barça actual és fidel a aquest lema de La Rambla?Jo crec que sí. Estic convençut que el president Suñol estaria molt orgullós de la tasca que fa el FC Barcelona actualment a la Masia. I tam-bé estic convençut que avui Suñol estaria molt orgullós del paper que fa el Barça a la societat, amb referència a la immigració, no només ara, sinó des dels anys seixanta, quan el Barça va jugar un gran paper en la integració dels nouvinguts, el mateix que està tenint ara amb els immigrants magrebins, sud-americans i de tot arreu. I això que he explicat segueix la línia que va establir Suñol amb el seu lema Esport i Ciutadania, entenent l’esport com un element de confluència entre la gent, un element ver-tebrador de la societat catalana.

En l’etapa presidencial de Suñol destaca el re-llançament, el 1935, de la Comissió de Cultura, organisme que havia estat creat el 1932. Es pot establir un paral·lelisme amb Barça Cultura, l’actual iniciativa impulsada pel Club? Nosaltres, una mica modestament, hem inten-tat seguir aquella filosofia. La iniciativa Barça Cultura intenta seguir en aquella línia, natu-ralment en un context històric diferent, però tots els acords que hem establert amb l’Institut Ramon Llull van en aquest sentit. Ara del que es tracta és d’aprofitar la projecció internacio-nal i la plataforma mediàtica que el Barça dels anys trenta no tenia per tal d’explicar el que és la cultura catalana fora de Catalunya. Aquesta és la nostra voluntat de suport a la cultura, i un dels nostres referents, vuitanta anys després, és, evidentment, el president Suñol.

Durant la temporada 1935/36 el Club va iniciar la recuperació esportiva després d’uns anys molt grisos i va redreçar la delicada situació econòmica. Creu que Suñol ha de ser conside-rat un dels millors presidents del Barça?Jo crec que sí, però és inevitable recordar que aquest període de la història del Barça va que-dar abruptament tallat per la gran desgràcia col·lectiva que va representar la Guerra Civil. A Suñol li va costar la vida i al Club li va re-presentar que la breu i curta etapa encetada el 1935 no es pogués culminar plenament amb l’èxit esportiu, perquè el social i l’econòmic sí que s’havien assolit. Suñol ens va deixar un gran llegat tant pel que fa al seu vessant polí-tic, cívic i humà com a la seva trajectòria com a president barcelonista. Tant és així que vuitan-ta anys després ens recordem d’ell, d’un perso-natge de trajectòria impecable que el feixisme va deixar tirat a una cuneta l’agost del 1936.

Arxi

u FC

B

REVISTA BARÇA 63

Hi ha jugadors que queden eternament mar-cats per un gol. És el que cas de Mohammed Ali Amar, més conegut com a Nayim. L’autor de la diana més important de la història del Saragossa, la que el convertia en campió de la Recopa del 1995. El seu xut parabòlic des de gairebé el mig camp per sobre del porter Seaman (Arsenal) li ha valgut, fins i tot, per donar nom a un carrer a l’Aragó.

Molt abans d’aquesta fita, Nayim va ser la promesa més ferma en una incipient Masia. Hi va arribar amb 15 anys, des de Ceuta, el 1982. El mateix estiu que l’ídol culer del moment: Diego Armando Maradona. Encara recorda la il·lusió i la felicitat dels dimecres

en què el tècnic César Luis Menotti s’empor-tava joves valors a entrenar-se amb el primer equip i li tocava pujar a ell. “Diego ens va canviar la percepció del futbol a tots els resi-dents. Era tot fantasia, feia el que volia amb la pilota i tots intentàvem imitar-lo. En vam aprendre molt”, explica ara el mateix Nayim.

La Quinta del MoroBen dotat tècnicament i descarat, aquest migcampista també va seduir el següent entrenador del Barça, Terry Venables. L’an-glès va apostar fort per ell i el va fer debutar oficialment a la Copa de la Lliga del 1986, disputada just després de la tràgica final de la Copa d’Europa a Sevilla. Seria Nayim una de les revelacions del torneig, finalment conquerit pels blaugranes. Diu: “La gent volia marxar de vacances i nosaltres vinga guanyar partits. Amb els no habituals vam fer pinya i fins i tot vam vèncer per 0-4 al Ber-nabéu”. En contraposició amb la Quinta del Buitre, s’estava gestant l’anomenada Quinta del Moro, amb el de Ceuta com a icona.

Dos cops letals va patir la progressió de Nayim al Barça: una greu lesió en un genoll que el va tenir gairebé un any en blanc i l’adéu de Venables, a qui considera el seu pare esportiu. Va ser a la temporada 1987/88, culminada amb el Motí de l’Hes-pèria, un pols de la plantilla al president Josep Lluís Nuñez. Nayim va ser un dels 23 jugadors signants, encara que reconeix: “Els joves no hi pintàvem res. Jo no vaig dir res perquè no era un tema que m’afectés gaire,

però havia d’estar assegut amb els meus companys”.

Catorze futbolistes d’aquell equip no van vestir mai més la samarreta del Barça. Un d’ells, Nayim, amb només quinze partits ofi-cials a l’esquena. “La decisió va ser de Johan Cruyff. Com que ell no em coneixia, vaig parlar amb Charly Rexach i em va dir que em volien cedir perquè necessitava una experi-ència contínua a Primera Divisió”, explica. Finalment va ser un Tottenham dirigit, és clar, per Terry Venables el que se’l va endur. Per no retornar.

Ídol a Londres i a SaragossaAcabaria jugant cinc anys a Londres. No se’n penedeix: “Vist amb perspectiva, va ser un encert. Vaig aprendre i gaudir molt. Fins llavors jugava bé però no era futbolista. Me’n vaig fer a Anglaterra”. L’afició dels Spurs, devota per les seves notables actuacions davant l’Arsenal, va lamentar la marxa al Saragossa el 1993. Però Nayim tenia una espina clavada que es va treure erigint-se en un heroi a La Romareda.

Des de la seva retirada al Logronyès for-çada per les molèsties als genolls, viu a amb la seva família a Ceuta, sempre vinculat al futbol de la seva ciutat. També va viure un breu retorn pel Saragossa, com a segon entrenador. Actualment comenta partits a Anglaterra per a la cadena Sky Sports i té en ment la creació d’una escola de futbol a Dubai. I viatja amb l’equip de veterans que va fundar a Ceuta. Al Camp Nou ja va fer parada amb la seva nova quinta.

La nineta dels ulls de Terry

EXMIGCAMPISTA DEL BARÇA

Germ

án P

arga

- FC

B, A

BJ/D

avid

Cue

lla

MOHAMMED ALI AMAR ‘NAYIM’

MÓN BLAUGRANA

L’EX

Nayim va triomfar al Tottenham i al Saragossa després de ser una promesa de la Masia i de debutar al primer equip de la mà de Venables

JORDI CLOS

Nayim, en imatges de mitjans dels vuitanta i de recents, quan va visitar Barcelona amb el seu equip de veterans de Ceuta.

64 REVISTA BARÇA

Les lesions als isquiotibials

Els isquiotibials són un grup de músculs que es troben a la part superior i posterior de la cuixa i que ajuden a la flexió del genoll. Aquests s’expan-

deixen des de la pelvis fins a la part inferior i posterior del genoll i trobem el semimem-branós, el semitendinós i el bíceps femoral. Els isquiotibials són un grup molt impor-

tant per la seva funcionalitat i per la seva potència tendinosa, sobretot molt útil en determinats esports explosius. En la majo-ria dels casos, les càrregues acaben sent les responsables directes de l’aparició d’algun tipus de lesió.

Les lesions musculars en aquesta zona són molt freqüents en esports que impli-quen una cursa a velocitat alta o màxima, com és el cas del futbol i determinades disciplines de l’atletisme com les curses de velocitat i el salt de llargada. Les més habituals són les ruptures fibril·lars mus-culars, seguides de les elongacions i les contractures. Les ruptures poden ser de tres graus diferents, amb un ventall que va de la lesió mínima a autèntiques desin-sercions. Les probabilitats de tenir-les són més altes si es fa un mal escalfament, si

els músculs es troben dèbils o cansats i si el temps de recuperació entre les sessions d’entrenament no és suficientment llarg. Les elongacions del teixit muscular també poden afectar qualsevol múscul, tot i que acostumen a relacionar-se amb els mo-viments més freqüents de cada pràctica esportiva. Finalment, les contractures són provocades quan una zona muscular no es relaxa i es manté tensa i irritada, i això causa un dolor moltes vegades incompa-tible amb la pràctica esportiva. No és una lesió greu, però impedeix fer segons quins gestos amb normalitat.

Les causes més comunes d’una lesió als isquiotibials són els sobreesforços, ja s’hagin combinat aquests o no amb traumatismes ocasionats per cops forts. D’alta banda, exis-teixen altres factors que poden augmentar el

En posició asseguda cal estirar una cama i intentar tocar la puntera de les sabatilles.

Sense doblegar els genolls, cal tocar-se els peus amb les mans.

Avançar el tronc endavant amb les cames separades i sense doblegar l’esquena.

Exercicisd’estiraments

1

2

3

MÓN BLAUGRANA

SALUT I ESPORT

Són habituals en alguns esports per la gran força a la qual se sotmeten els músculs de les cames provocant elongacions i ruptures

COORDINACIÓ Ariadna Martín i Francesc Orenes ASSESSORS Dr. Ricard Pruna i Dr. Franchek Drobnic (Serveis Mèdics FCB)

Causes de lesions

Músculsisquiotibials

LESIÓ

SEMITENDINÓS

SEMIMEMBRANÓS

BÍCEPS FEMORAL

Les causes més comunes d’una lesió als isquiotibials són:• Sobreesforç• Clima fred• Deshidratació• Sobrepès • Fatiga muscular • Falta de son reparador

REVISTA BARÇA 65

Patrocinat per:

risc de patir lesions, com ara el clima fred, la deshidratació, el sobrepès, la fatiga muscu-lar i la falta d’un son reparador.

SímptomesDepenent del tipus de lesió (distensió, rup-tura o contractura) podem apreciar dife-rents símptomes, encara que el més evident és el dolor intens a la zona posterior de la cuixa en flexionar la cama. No obstant, el mal, la incapacitat de moviment, la pèrdua de força muscular i la inflamació són símp-tomes comuns en tots ells. Tot i així, pot aparèixer una sensibilitat inusual al tacte o la pressió, així com hematomes a l’àrea afec-tada. En els casos especialment greus, en els

que es produeix una ruptura de les fibres, es pot arribar a notar un forat al múscul afectat i poden requerir tractament quirúrgic. D’al-tra banda, les lesions es poden fer cròniques com pot ser el cas d’alguna tendinopatia als isquiotibials, que requerirà un tractament conservador i força lent.

TractamentPer tal de dur a terme un tractament, és recomanable fer repòs, aplicar gel i com-primir la zona afectada amb l’ajuda d’un embenat, així com prendre medicació analgèsica que també faci disminuir el do-lor. Una vegada el dolor ha desaparegut, s’aconsella realitzar estiraments musculars de manera lenta fins a notar una tensió lleugera, a més de realitzar exercicis d’en-fortiment per prevenir futures lesions. Fi-nalment, cal evitar la pràctica esportiva en climes excessivament freds i aplicar calor als músculs abans de fer esport.

El procés de rehabilitació, en tres fases

MB SALUT I ESPORT

El procés de rehabilitació en una lesió als isquiotibials es pot dividir en tres fases: la primera té com a objectiu protegir la zona lesionada, minimitzar l’interval de moviment i disminuir la pèrdua de força amb un entrenament molt suau. Un cop assolits els objectius, a la segona fase, l’atleta començarà restablint progres-sivament els nivells de força i millorant el control neuromuscular del maluc i la pelvis. La tercera i última fase se centra en els moviments funcionals i l’entrena-ment excèntric en posicions musculars que mimetitzin l’esport que es practica, amb exercicis específics i d’estabilitat. Tot i així, és important considerar que aquesta guia general ha de ser perso-nalitzada en cada cas, tenint en compte els dèficits específics i la valoració del mateix esportista.

Els isquiotibials són un grup de tres músculs diferents

Les ruptures són les lesions més habituals en aquesta zona

66 REVISTA BARÇA

El llibre, a través d’una visió propera, proposa una mirada íntima dels jugadors en diversos moments al vestidor, al camp o als desplaçaments. Els conductors d’aquest trajecte visual, únic i emocionant són els integrants de la plantilla, jugadors, tècnics i ajudants. El volum tampoc s’oblida d’acomi-adar-se de Carles Puyol i Víctor Valdés, dos pilars del millor Barça de la història, i recull

els moments més emblemàtics que tots dos van viure amb la samarreta blaugrana.

Novetats! Per primera vegada el llibre incorpora diver-sos codis QR, que permeten reviure alguns d’aquests moments. Els compradors del llibre també tenen un cupó 2x1 per entrar al Camp Nou Experience (Tour i Museu).

EDITORIAL BASEAutor: Jaume Sobrequés i Callicó. Catedràtic d’Història de la UAB. Exvicepresident del FC Barcelona.Format: 15 x 23 cm. / 176 pàgines / 14,95 € El millor llibre per conèixer de manera ràpida i rigorosa la història del FC Barcelona, amb informació de les diferents seccions, amb una relació exhaustiva dels trofeus guanyats, els jugadors més destacats i de la gent blaugrana.

LA GALERAAutors: Àngels Ferrer i Roser CalafellFormat: 24 x 24 cm / 24 pàgines / pvp 7,95 €A partir de 4 anys.Podreu enganxar-hi fotografies i escriure les experiències més dolces que viureu junts: l’arribada a casa, el primer somriure, el dormir, les cançons... És el primer diari del vostre nadó... i el primer vostre com a pares. Un diari que acompanyarà el petit culer tota la vida.

LA GALERAAutors: Cristina Sants i Roser CalafellFormat: 24 x 24 cm / 24 pàgines / pvp 7,95 €A partir de 4 anys.L’avi culer ha convidat els néts al Museu del Barça. Veuran els títols aconseguits per les seccions esportives, visitaran el vestidor... i trepitjaran la gespa del camp. Quin espectacle! Quina experiència!

LA GALERAAutors: Cristina Sants i Roser CalafellFormat: 24 x 24 cm / 24 pàgines / pvp 7,95 €A partir de 4 anys.L’avi està neguitós: avui juga el Barça i ha decidit dur els seus néts al Camp Nou. Serà un partit molt especial: és el primer cop que els bessons van al camp del Barça. Anem-hi amb temps i amb moltes ganes de cantar i animar els jugadors. Visca el Barça!

NORMA EDITORIALAutors: David D. Domínguez i Pau Plana.Il·lustracions: Mike Bonales.Format 17 x 26 cm / 80 pàgines / pvp 9,95 € A partir de 7 anys.Un grup de jugadors de les escoles del Barça investiga per desbaratar els terribles plans del Sr. Malherbe, enemic del Club. La Carlota, en Zaca, l’Erika, en Long i en Patricio alternaran els seus estudis amb entrenaments i aventura.

ANGLE EDITORIAL Text: Jordi Quixano és periodista d’El País i escriu habitualment sobre el FC Barcelona. Fotografies: Miguel Ruiz, Germán Parga, Víctor Salgado i Horacio Seguí.Edició trilingüe:català-castellà-anglès.Format: 22,5 x 22,5 cm204 pàgines / pvp 39 €

Barça. Torna la il·lusió

Història del FC Barcelona

El llibre del bebè culer Anem al Museu del Barça

Anem al Camp Nou

Les Botes d’Or (FCB Detectius)

MÓN BLAUGRANA

LLIBRES SANT JORDI 2015

LA GALERAAutors: Cristina Sants i Roser CalafellFormat: 48 x 29 cm / 72 pàgines / pvp 16,95 €A partir de 4 anys.El conte Anem al Camp Nou en blanc i negre, per pintar, escriure i amb imatges per retallar. També inclou adhesius de jugadors i el dibuix del Camp per dissenyar estratègies.

LA GALERAAutors: Cristina Sants i Roser CalafellFormat: 24 x 24 cm / 24 pàgines / pvp 4,95 €A partir de 4 anys.L’avi porta els bessons al Camp Nou. Però hi ha un problema: els colors han desaparegut. Com sabran els jugadors qui és qui? On són els colors blaugrana? Pinta el conte.

EDICIONS BLUMEAutor: Guillem BalaguéFormat: 28 x 23 cm. / 192 pàgines / pvp 24,90 € / Totes les edats.Al llibre s’hi poden trobar des de les imatges més espectaculars de les victòries més grans del Barça fins a curioses fotografies dels equips i dels jugadors llegendaris.

Súper Crea i EscriuAnem al Camp Nou

Crea i Escriu Anem al Camp Nou

BARÇA La història il·lustrada del FC Barcelona

REVISTA BARÇA 67

QUÈ HA PASSAT

El migcampista Xavi Hernández va continuar sumant rècords amb la samarreta del Barça i va arribar a la històrica xifra de 750 partits oficials en el partit de Lliga davant l’Eibar disputat a Ipurua. En les 17 temporades que fa que juga al primer equip, Xavi Hernández és el jugador que ha acumulat millor palmarès de tota la història del Club amb un total de 22 títols.

Sergio Busquets va signar la renovació del seu contracte amb el FC Barcelona fins al 2019 amb opció a un any més en un acte celebrat a la Llotja del Camp Nou, que va comptar amb la presència del president Josep M. Bartomeu i del vicepresident Jordi Mestre.

L’Àlex Jiménez i els seus fills més grans, l’Estanis i el Dídac, que van con-vertir-se fa uns mesos en els visitants número 25 milions del Museu del FC Barcelona, van poder conèixer personalment -acompanyats del petit de la família, el Damià- el seu jugador preferit, Neymar Jr.

Xavi Hernández arriba als 750 partits oficials

Sergio Busquets renova el seu contracte Neymar rep els visitants 25 M del Museu

Acord amb IMGEl FC Barcelona va arribar a un acord amb IMG, que representarà en exclusiva els inte-ressos comercials del Club a la Xina. L’acord inclou l’estratègia comercial i de marca, patrocini, partits amistosos i viatges.

Rellotges Maurice Lacroix El fabricant de rellotges suïssos Maurice Lacroix, patrocinador oficial del FC Barce-lona des del 2014, va lliurar als jugadors del primer equip una edició especial del model Pontos S FCB.

Xavier Catalán FOTOS: Miguel Ruiz- FCB, Germán Parga - FCB i Víctor Salgado - FCB

Gala ‘Mundo Deportivo’ El FC Barcelona va tenir un protagonisme especial a la Gala de la Nit dels Campions del diari Mundo Deportivo amb els premis als jugadors Javier Mascherano i Dani Alves i a l’exjugador Carles Puyol.

PATROCINI PATROCINI INSTITUCIONAL

68 REVISTA BARÇA

El Club i Telefónica van presentar l’acord de patrocini de la companyia de telecomunicacions com a regional partner a Llatinoamèrica. L’acord té una durada de tres anys amb dos més d’opcionals i inclou la disputa d’un partit amistós a terres sud-americanes durant els primers tres anys.

L’equip de futbol sala es va reforçar amb la incorporació del porter Miguel Mendiola fins a final de temporada. Procedent del Gran Canària Colegios Arena de la Divisió de Plata, Mendiola, de 32 anys, té molta experiència a la LNFS i va arribar al Barça per cobrir la lesió de Cristian.

La nova Comissió Tècnica de l’Àrea de Futbol està formada pel vicepresi-dent Jordi Mestre, el directiu Javier Bordas, Carles Rexach i Ariedo Braida, expert en el mercat internacional. La tasca de la comissió està coordinada pel tècnic Luis Enrique, i Jordi Roura, director del futbol base.

Udo Lattek, l’entrenador que va dirigir el primer equip del FC Barcelona entre el 1981 i el 1983, va morir a l’edat de 80 anys a Alemanya. Lattek va ser el tècnic del FC Barcelona a la final de la Recopa que es va conquerir l’any 1982 davant l’Standard de Lieja al Camp Nou.

Acord de patrocini amb TelefónicaReforç per al futbol sala

Nova Comissió TècnicaMor Udo Lattek

QUÈ HA PASSAT

Karabatic, el millor del món La Federació Internacional d’Handbol va escollir el blaugrana Nikola Karabatic com a millor jugador d’handbol del món de l’any 2014. Karabatic, amb un 33,7% dels vots, va superar Mikkel Hansen i Omeyer.

Suport a la UFEC El president Bartomeu, acompanyat del vi-cepresident Cardoner, va participar en l’acte organitzat per la UFEC, la Unió de Federaci-ons Esportives de Catalunya, en contra dels greuges a l’esport català.

Acord amb l’IRL El Club va signar un acord amb l’Institut Ramon Llull (IRL) per fomentar la recerca universitària al Centre de Documentació i Estudis entre els estudiants i el professorat de la xarxa d’estudis catalans a l’exterior.

HANDBOL INSTITUCIONAL INSTITUCIONAL

REVISTA BARÇA 69

QUÈ HA PASSAT

Bartomeu amb l’ABJEl president Josep Maria Bartomeu va tenir una trobada a la seu de l’Agrupació Barça Jugadors (ABJ) amb el president Ramon Alfonseda i la seva nova junta di-rectiva, que va ser reelegida recentment.

Les primeres campionesL’Infantil-Aleví femení va ser el primer equip del futbol formatiu que es va pro-clamar campió de Lliga. Les noies d’Albert Tausté van guanyar el títol a falta d’una jornada per al final del campionat.

INSTITUCIONAL FUTBOL FORMATIU

El Camp Nou serà la seu de la final de la Copa del Rei que disputaran el dissabte 30 de maig l’Athletic Club i el FC Barcelona. L’elecció del Camp Nou es va donar a conèixer després d’una votació de la junta directiva de la Federació Espanyola de Futbol. Aquesta serà la quarta final de la Copa del Rei que es disputarà al Camp Nou, la primera de les quals, l’any 1963, també va tenir el Barça com a protagonista. En les semi-finals de la competició, el Barça va derrotar el Vila-real, mentre que l’Athletic Club va eliminar l’Espanyol.

El Museu del FC Barcelona ja compta amb la partitura del primer himne oficial del Club, del 1910, l’Himno-marcha Foot-Ball, del mestre José Lodeiro Piñeiroa. Xabier Andrés Garrote, donant de la partitura, Andrés García Doural, cronista de la Penya Barcelonista de Mondoñedo, i el seu secretari, Jesús Robles, parts implicades en la recerca -conjuntament amb Manel Tomàs, del Centre de Documentació- van ser rebuts pel president Josep Maria Bartomeu, el vicepresident institucional Carles Vilarrubí i el vicepresident social Jordi Cardoner a la Llotja Presidencial.

El Camp Nou acollirà la final de la Copa del Rei

El primer himne oficial del Club, al Museu

70 REVISTA BARÇA

TEMPS AFEGIT

Localitza en aquesta sopa del lletres l’onze titular del Barça en aquella inoblidable final de Champions del 2011

Quin mític exjugador del Barça s’amaga darrere les peces d’aquest trencaclosques?

Quin jugador del primer equip del Barça ha defensat també aquests altres escuts?

SOPA DE LLETRES

LES SET DIFERÈNCIES

TRENCACLOSQUES

TOTS TENIM UN PASSAT

REVISTA BARÇA 71

TEMPS AFEGIT

Sabries dir a quins jugadors del primer planter corresponen aquestes fotos infantils?

Una d’entrenadors. Tots han dirigit el primer equip del FC Barcelona

1. Va jugar al Reial Madrid2. Va ser el successor de Guardiola3. Compatriota de Cruyff4. De nom, Gerardo5. El que més títols ha guanyat

Resultats

LES SET DIFERÈNCIES EL BARÇA ENCREUAT SOPA DE LLETRES

TOTS TENIM UN PASSAT TRENCACLOSQUESPETITS CRACS

PETITS CRACS

EL BARÇA ENCREUAT

Demostra tot el que saps del Barça. Preparat?

1. A quin club jugava Gerard Piqué abans d’arribar al FC Barcelona?A Manchester United B Manchester CityC Liverpool D Juventus

2. Quin entrenador del Barça va aconse-guir 100 punts a la Lliga espanyola?A Josep Guardiola B Gerardo MartinoC Tito Vilanova D Louis Van Gaal

3. Quin any va morir Ladislau Kubala?A 2005 B 2004C 2012 D 2002

4. Contra quin equip va aconseguir el Barça la màxima golejada en competici-ons europees a domicili amb un resultat de 0-7? A Flamurtari (Albània)B Apollon Limassol (Xipre)C Hapoel Beer Sheva (Israel)D Valletta (Malta)

5. Quin va ser el resultat de la victòria del FC Barcelona davant el Fortuna de Düsseldorf a la final de la Recopa d’Europa 1978/79?A 1 - 0 B 4-3C 1 - 0 D 5 - 2

6. Quin jugador del Barça té més Lligues al seu palmarès?A Xavi Hernández B Carles PuyolC Lionel Messi D Andrés Iniesta

Podeu posar a prova la vostra cultura barcelonista en aquest nou concurs trivia fans que substituirà l’Enigma.Tots aquells que responguin correctament a les sis preguntes entraran en un sorteig per aconseguir una samarreta signada pel seu jugador favorit. Les respostes s’han d’enviar, fent constar el nom i el número de soci, a:Correu: revista barça. Av. d’Arístides Maillol, s/n, 08028 BarcelonaAdreça electrònica: revista@fcbarcelona.cat

Totes aquestes preguntes i moltes més les trobaràs a l’app del Trivial del Barça. Descarrega-te-la a l’app store.

A B C

Rakitic UrrutiA Bartra B Rafinha C Messi

1

2

3

4

5

iOS ANDROID AMAZON

72 REVISTA BARÇA

A la dècada dels anys trenta els dirigents barcelonistes van decidir donar sentit pràc-tic a la definició del FC Barcelona com a entitat esportiva i cultural, vigent des del 1927. Així, l’11 de juliol del 1930 es va escriure al llibre d’actes: “Per tal de donar íntegre compliment a l’article primer de l’Estatut del Club, que assenyala per al Bar-celona la doble finalitat esportiva i cultural, manifesta la presidència que creu conve-nient s’aprofiti l’avinentesa de desfilar per la secció de futbol un gran nombre d’elements que per la seva procedència no disposen d’uns coneixements indispensables, per a inculcar-los aquells ensenyaments que cal posseeixi tothom, d’ortografia, història de Catalunya, deures del ciutadà, etc”. Gràcies a aquest acord el professor Lluís Modolell va impartir classes de cultura general als ju-gadors del primer equip Manuel Oró, José Nogués i Ramón Guzmán.

Cursos dirigits per Pompeu FabraAquesta iniciativa cultural estava dedicada exclusivament als jugadors del Barça, per la qual cosa els dirigents blaugrana eren conscients que amb això no n’hi havia prou. D’aquesta manera, cap al final de l’any 1932, sota la presidència de Joan Coma, el Club va crear la Comissió de Cultura, un ambiciós projecte adreçat als socis que in-cloïa l’organització de sessions de cinema, representacions de teatre (sota la direcció de l’insigne dramaturg català Adrià Gual), cursos de literatura i de llengua catalana, dirigits pel mestre Pompeu Fabra, confe-rències de cultura general i exposicions d’arquitectura, escultura, pintura i dibuix. D’altra banda, també s’organitzava la par-ticipació del Club en actes cívics en defensa de la identitat catalana. El principal im-pulsor d’aquesta iniciativa era el secretari de la junta, Antoni Cabestany. Mesos des-prés, el 19 de novembre del 1933, el Club va aprovar el reglament de la Comissió de

Cultura, que estipulava que el seu objectiu era “fomentar i difondre l’educació moral i cultural preferentment dels seus associats”. Malauradament, la Comissió de Cultura va desaparèixer l’any 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil.

Una realització pràctica d’aquella obra cultural ha perdurat, ja que la Comissió de Cultura va ser el factòtum del nou Butlle-tí del Club, el primer número del qual va sortir a l’octubre del 1932. El seu nivell intel·lectual va ser molt alt i per les seves pàgines van desfilar personalitats literàries com Josep Pla i Carles Soldevila. Segons es podia llegir a la capçalera, la redacció es-tava composta per “un tècnic esportiu, un crític literari, un crític d’art, un tècnic admi-nistratiu, un atleta en actiu, un filòleg, un historiador i un propagandista”.

Una iniciativa per fomentar l’educació cultural dels socis

El 1932, sota la presidència de Joan Coma, el Club va crear una Comissió de Cultura amb una funció educativa. Va tenir una vida breu i es va dissoldre quatre anys després MANEL TOMÀS

MÓN BLAUGRANA

ENIGMA

L’ÚLTIM ENIGMA

LA PREGUNTA I LA SOLUCIÓ

NOM DEL GUANYADOR

Aquest és el darrer guanyador del concurs de l’Enigma, secció que desapareix el proper número i que serà substituïda per una nova secció dedicada a recordar anècdotes blau-grana. El nou concurs serà el Trivia Fans.

Quina comissió no esportiva va tenir el Club durant la República?La Comissió de Cultura.

M. Antònia Bonamusa, núm. sòcia: 013389Rebrà una samarreta signada pel seu jugador preferit.

El president Joan Coma. Al costat, una declaració de principis a l’Assemblea del 1932.

El FC Barcelona s’havia definit com una entitat esportiva i cultural des de l’any 1927

La Comissió va impulsar el nou Butlletí del Club, el primer número del qual va sortir el 1932

Arxi

u FC

B

REVISTA BARÇA 73

Es pot considerar que la revista barça ac-tual com a mitjà de comunicació propi de l’Entitat va néixer el novembre del 2002 com a continuació, però amb més mitjans, de La Veu del Club, que es va publicar des de l’octubre del 1998 fins al setembre del 2002. Però quan es parla de la revista bar-ça no es pot deixar de recordar el setmanari creat el desembre del 1955 per Josep Maria Barnils sota la tutela del Club. Des de les se-ves pàgines es va promocionar al màxim el Camp Nou, aleshores en plena fase de cons-trucció. La mort de Barnils l’any 1961 en un accident de circulació va ser un cop molt fort per a la publicació. Es va deixar de publicar el juliol del 1976.

En aquest mes d’abril del 2015, la revis-ta barça actual arriba al seu número 74. El número 1 es va publicar el 2002 i curi-osament la seva portada va estar dedicada a Luis Enrique, en aquella època un juga-dor carismàtic que acabaria sent capità de l’equip i 13 anys després, el seu entrenador. La revista ha anat evolucionant, incloent-hi alguns canvis de disseny, però arribats al 2015 es feia necessari un canvi d’imatge més profund amb la idea de modernitzar-la i revaloritzar-ne els continguts. Amb aquest

objectiu, s’ha fet un redisseny en què s’ha revisat tot l’aspecte gràfic de la publicació, així com la seva identitat i la seva estructura editorial, tot i que la revista barça manté intacte l’esperit de ser una publicació que vol apropar als socis l’activitat del Club, en tots els seus àmbits, i que vol posar en valor els continguts més exclusius en poder comp-tar amb informació de primera mà.

La nova imatge gràficaLa nova imatge gràfica que ha creat Cases i Associats presenta els temes amb major impacte i amb un estil més periodístic, cosa que fa que la consulta sigui més neta, dinàmica i agradable. La força visual dels continguts es fa evident des de la mateixa portada, que reflecteix molts dels canvis in-troduïts. El canvi inclou una forta aposta per la fotografia, que es fa imprescindible per acompanyar els reportatges i les entrevistes

que es publiquen, especialment ubicats a la primera part de la revista.

El nou disseny busca també que la publi-cació sigui més fàcil de llegir. Per aconse-guir-ho, s’ha canviat la tipografia i se n’ha augmentat la mida.

A més de modificar la seqüència de sec-cions, s’han creat nous apartats i se n’han modificat d’altres per fer-los més senzills i agradables. D’altra banda, aquells espais que són fixos tenen ara més personalitat, fet que permet localitzar-los i identificar-los més fàcilment.

El resultat de tots aquests canvis és una revista molt més dinàmica, actual, elegant i propera que, esperem, agradarà als seus destinataris, els socis.

La revista barça tindrà pròximament una versió digital que es podrà llegir a través dels dispositius Apple i Android i que comp-tarà amb continguts multimèdia.

La revista barça canvia per fora però manté el seu esperitLa publicació oficial del Club inicia amb aquest número una nova etapa de la seva llarga existència

KETTY CALATAYUD

Mostra de la maqueta de l’entrevista a Messi.

Desembre del 1955. Novembre del 2002. Abril del 2015.Febrer del 2007.

Obertura del reportatge sobre les seccions amateurs.

BARÇA

NOU DISSENY

74 REVISTA BARÇA

LA FIRMA CONVIDADA

ANTONIO FRANCOPeriodista

ODA A MESSI

La subtilesa del túnel a Milner, en el partit Bar-ça-Manchester City, me-reixia més una descripció de poeta que no pas les que fem els periodistes. Al·ludeixo a Rafael Alber-ti perquè aquella jugada, la nit que Messi va confir-mar el seu retorn a la ca-tegoria de millor jugador de la història del futbol,

és equiparable per a la memòria popular en grandesa i simplicitat a la inoblidable atu-rada de Platko a la final de Copa que va ins-pirar el poeta per escriure una oda que s’ha convertit en antològica. Es jugava contra la Reial Societat i el porter hongarès del Bar-celona va efectuar una estirada suïcida per evitar una rematada. Ho va aconseguir, en-cara que al preu d’una commoció, sis punts de sutura al cap i haver de continuar el par-tit amb un aparatós embenat que va acabar perdent poques jugades després.

Quan el futbol es juga al nivell de Messi és cultura, i els recursos idonis per traslla-dar el seu sentit al cor dels aficionats són més els literaris que els estrictament pe-riodístics. Alberti, que era al camp, aquella tarda va quedar enlluernat per la plasticitat ferotge d’aquella intervenció i va desbordar les cròniques de l’època amb la seva Oda a Platko. Va escriure: “Y el aire tuvo piernas / tronco, brazos, cabeza”. “Sin tu sangre, tu impulso, tu parada, tu salto / temieron las insignias”, “No nadie, Platko, nadie, / nadie se olvida”, perquè “ni el mar, / que frente a ti saltava sin poder defenderte. / Ni la lluvia. Ni el viento, que era el que más rugía”, van poder amb aquell porter.

Hi ha moltes frases de la cultura popular aplicables amb molt pocs retocs al que suggereix el davanter argentí. “Messi” -en comptes de “Juventud”-, “divino tesoro, ya te vas para no volver”, és el que dirien

imitant Rubén Dario els defenses del Manchester City quan se’ls escapava en di-recció a l’àrea. O en lloc dels “Guardias Ci-viles borrachos, en la puerta golpeaban...”, de García Lorca en el seu “Verde que te quiero verde”, podríem llegir “defenses centrals irats, en l’àrea esbufegaven ...”. I “La poesía es un arma cargada de futuro”, de Gabriel Celaya, és un títol perfectament substituïble per “El dríbling de Messi és una arma carregada de poesia”.

En una altra àrea de la cultura popular, la cançó, hi ha centenars de peces dedica-des directament al jugador. En citaré per la seva gràcia dues de britàniques. Una, recollida del portal Talk Sport, posa veu a Cristiano Ronaldo dient: “Estimat Lio, si us plau, pots deixar de jugar a futbol? Així podria guanyar la Pilota d’Or una altra vegada”. Una altra, de The Band of God, envejosa de la nacionalitat del jugador, en-tona: “Si Messi fos anglès / els donem les

Malvines / i el cos de Thatcher també”. De manera indirecta, per explicar les claus del futbol de Messi és aplicable una reflexió del solista argentí Coti: “Puede ser que la respuesta / sea no preguntarse por qué”.

També hi ha còmics en què apareix el futbolista, però mai he aconseguit trobar un còmic al·lusiu a Superman (molts equiparen Messi amb aquest personat-ge) en què un grup d’emmascarats les siluetes dels quals són semblants a les de Florentino Pérez, Cristiano Ronaldo, el jutge Pablo Ruz (el de les desmesurades acusacions contra el Barça) i el perio-dista Tomás Roncero, traginen amunt i avall buscant alguna kriptonita que pugui acabar amb els seus malsons.

Com que aquest passeig per les proximi-tats de la cultura popular excedeix el ter-reny esportiu ho avalo amb el meu cognom de periodista generalista. Signo els meus articles futbolers com Antonio Bigatá per-què en els temps en què existia menyspreu cap als periodistes esportius el director del meu diari em va demanar que no malba-ratés el meu nom amb aquests temes. Però la veritat és que sempre m’he considerat, i amb molta honra, periodista esportiu, encara que en comissió de serveis m’hagi dedicat a un altre tipus de tasques durant gairebé tota la meva carrera professional.

Si Rafael Alberti no ens hagués deixat el 1999 i hagués vist jugar Lionel Messi probablement hauria donat continuïtat a la vena de poeta barcelonista que

ja va mostrar obertament a la seva ‘Oda a Platko’, el 1928

JOTA

ERE

REVISTA BARÇA 75

INFORMACIÓ DE SERVEI

Seu SocialArístides Maillol, s/n 08028 – Barcelona902 1899 00

OAB (Oficina d’Atenció al Barcelonista)oab@fcbarcelona.catwww.fcbarcelona.cat/socis/oab-onlineHORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

OAE (Oficina d’Atenció Especialitzada)oae@fcbarcelona.cat HORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.T’Acompanyem: Mitjançant aquest servei, els assistents als partits a l’Estadi poden sol·licitar als voluntaris de Creu Roja, distribuïts en tres carpes als accessos 2, 18 i 19 (partits oficials primer equip de futbol), que els

acompanyin a la seva localitat amb una cadira de rodes així com que els recullin després del partit.

OAP (Oficina d’Atenció a les Penyes)penyes@fcbarcelona.cathttp://penyes.fcbarcelona.cat/oap-onlineHORARISDe dilluns a divendres de 9 a 20 hores.Partits del futbol al Camp Nou entre setmana: de 9 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en cap de setmana: de 10 hores fins a l’inici de la segona part. Partits de futbol al Camp Nou en festius: de 10 hores fins a l’inici de la segona part.

Taquilles Bulevard Camp NouHORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 9.45 a 18.30 hores. Diumenges i festius de 9.45 a 14.30 hores. Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.15 a 19.30 hores.

Accés 15HORARISDia abans de partit al Camp Nou: De 9.30 a 19 hores.Dia de partit al Camp Nou: De 9.30 hores fins a la mitja part del partit.Taquilles Gol Nord – Accés 4Dia de partit al Camp Nou: D’11 hores fins a la mitja part del partit

Camp Nou Experience (Museu i Tour)(Socis del FC Barcelona, accés gratuït)http://www.fcbarcelona.cat/camp-nouHORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 18 hores i diumenge de 10 a 14.30 hores.Temporada alta (a partir del 28 de març i fins al 12 d’octubre): De dilluns a diumenge de 9.30 a 19.30 hores. *Abans de realitzar la visita es recomana verificar els horaris al lloc web del Club, atès que són susceptibles de canvis no previstos per entrenaments o esdeveniments diversos.

FCBotiga Megastore(5% descompte socis, 10% descompte Botiga Online)fcbotiga@nike.com93 409 02 71HORARISTemporada baixa: De dilluns a dissabte de 10 a 19 hores i diumenge de 10 a 15 hores. Temporada alta (a partir del 29 de març): De dilluns a diumenge de 10 a 20.30 hores. *Els dies de partit al Camp Nou FCBotiga estarà oberta en funció de l’hora d’inici.

Centre de Documentació i Estudis FCB centre.documentacio@fcbarcelona.cat 93 496 36 12

HORARISDe dilluns a dijous: de 10 a 14 i de 16 a 18.30 hores. Divendres: de 10 a 15 hores.*Excepcionalment, els dies de partit de Lliga de Campions al Camp Nou l’horari és de 10 a 13 hores. **Tancat per vacances durant el mes d’agost.

Pista de Gel(35% de descompte socis)pistadegel@fcbarcelona.catHORARISDilluns, dimarts i dijous de 10 a 18 hores. Dimecres de 10 a 14 hores.Divendres de 10 a 14 hores i des 16 a 20 hores. Dissabtes, diumenges i festius de 11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores. Vacances escolars ampliació d’horari, consulteu web. Tancat per manteniment durant el mes d’agost. Altres dies tancat: 25 de desembre tot el dia, el 24 i 31 de desembre per la tarda, el 1 i 6 de gener al matí i el 24 de juny tot el dia.

Agrupació Barça Jugadors (ABJ)www.jugadorsfcbarcelona.catinfo@jugadorsfcbarcelona.cat93 496 36 39 HORARISDe dilluns a divendres de 9 a 14 i de 15 a 20 hores (divendres fins les 19 hores).

Casal de l’Avi93 496 75 15De 10 a 13 i de 16 a 20 hores. Tancat dissabte tarda i diumenge.

OFICINES D’ATENCIÓ I INSTAL·LACIONS

PATROCINADORS

PARTNERS PRINCIPALS

PARTNERS PREMIUM

PARTNERS OFICIALS

PARTNERS SECCIONS

PARTNER OFICIAL DE SECCIONS PARTNER OFICIAL HANDBOL

Tota la informació a www.fcbarcelona.cat