Regió7DISSABTE, 2 DE SETEMBRE DEL 20172

REVISTAREPORTATGE

Quan Caixa Manresa va comprar el monestir de Sant Benet de Bages, l’any 2000, ningú es podia imaginar que poc més d’una dècada més tard jano existiria l’entitat. Però aquella inversió és avui en dia un complex per on han passat dos milions de visitants en deu anys. Text: Toni Mata i Riu

o hi poden caber més coses en deuanys. El novembre del 2007, l’ales-hores President José Montilla vadestapar la placa d’inauguració de

Món Sant Benet: encara existia Caixa Manre-sa –aleshores l’entitat promotora de la reha-bilitació de l’antic monestir romànic–, els dia-ris encara no parlaven de la crisi i el debat po-lític tractava sobre tripartits i no de sobiranis-me. Una dècada després, el món ha girat comun mitjó. Però el complex bastit a la riba delLlobregat, molt a prop de Navarcles però dinsdel terme de Sant Fruitós, es manté dempeus.

N

FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

CAMPANAR Aspecte que tenia el campanar de l’església del mo-nestir de Sant Benet de Bages abans que comencessin les obres derehabilitació. En segon terme es veuen uns edificis que van desapa-rèixer per donar espai al complex de Món Sant Benet.

FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

EL PASSAT Molts dels visitants del monestir de Sant Benet hau-ran vist aquestes escales tal com estan des de la rehabilitació. Enaquest imatge de principi del segle passat, s’aprecien tant les escalescom la font adjacent, que avui en dia encara és al seu lloc.

FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

EL CLAUSTRE L’han pintat artistes com Casas i Rusiñol i l’han fo-tografiat milers de visites durant més d’un segle. El claustre és undels elements icònics del conjunt monacal, i va ser restaurat en la in-tervenció realitzada per Caixa Manresa culminada el 2007.

MSB

FIRES I MERCATS Món Sant Benet disposa de nombrosos espais,tant interiors com a l’aire lliure, per a la celebració d’activitats adre-çades a tots els públics. A la imatge, una actuacióescènica del Mercat de Tots Sants.

ARXIU/MARTA PICH

VISITES La fotografia i la imatge en moviment són els principalsrecursos sobre els quals se sustenten les visites guiades al monestir ila residència de Ramon Casas. Cada temporada, el recorregut ofereixpunts de vista nous als espectadors que les duen a terme.

PEPA MAÑÉ VALL DE VILARAMÓ

CARES CONEGUDES Ferran Adrià va ser un dels padrins en laposada en marxa de la Fundació Alícia a les instal·lacions de MónSant Benet. La seva és una de les nombroses cares conegudes quehan passat pel complex bagenc al llarg de l’última dècada.

TerritoriMÓN SANT BENET FA DEUANYS MIRANT AL FUTUR

AGEN

CIES

Vista panoràmica amb el monestir a l’esquerra i l’hotel a la dreta

comunicacio@catpress.cat - 02/09/2017 21:26 - 213.148.212.201

Regió7 DISSABTE, 2 DE SETEMBRE DEL 2017 3

REVISTAREPORTATGE

Món Sant Benet compleix deu anys haventconsolidat una proposta polièdrica que tocamoltes tecles. La rehabilitació de 71 milionseuros va deixar el monestir en perfecte estatde revista amb una museografia de Transver-sal que obvia la lletra per centrar-se en la imat-ge. Així mateix, es va incloure en el recorregutel guiatge per les estances de la casa que vaocupar la família del pintor Ramon Casas des-prés de comprar el cenobi l’any 1907. PeròMón Sant Benet també és restauració, un ho-tel i un inventanomenat Fundació Alícia queaborda el món l’alimentació i la nutrició des

d’un punt de vista científic. Apadrinada perfigures de la talla de Ferran Adrià, la criaturacamina amb pas ferm sota la direcció del cui-ner Toni Massanés.

Món Sant Benet va néixer com una propie-tat de Caixa Manresa, que va comprar el mo-nestir l’any 2000, però l’ensulsiada del sistemade caixes d’estalvis catalanes va fer canviar demans la titularitat del projecte. L’entitat ba-genca i la seva obra social van desaparèixer:el juliol del 2010, Caixa Manresa es va fusionaramb Caixa Catalunya i Caixa Tarragona i ambla suma es va crear la Caixa d’Estalvis de Ca-

talunya, Tarragona i Manresa que, poc des-prés, va adoptar el nom de Catalunya Caixa.L’1 de gener del 2013, l’obra social de les an-tigues caixes va prendre un nou camí amb lacreació de la Fundació Catalunya-la Pedrera,que té el seu propi patronat i és independentdel destí de l’entitat bancària.

La consolidació de Món Sant Benet és unprograma d’activitats extens i dos milions devisitants durant la primera dècada de vida. Imolts records que transcendeixen aquest pe-ríode i es despleguen al llarg del segle amb elmonestir com a catalitzador de la memòria

individual i col·lectiva. Durant els darrers deuanys, milers d’escolars han passat per MónSant Benet i milers i milers d’adults han par-ticipat tant en les visites guiades com en altresactivitats que hi tenen lloc. Encara es recordala celebració, durant el 2016, de l’Any RamonCasas, que va donar un impuls afegit a la xifrade visitants i hi va celebrar l’acte institucional.

Món Sant Benet celebrarà a final del mesvinent l’aniversari rodó, que s’escau el 2017.Serà el punt de partida per a una nova dècadaque l’equipament ha de viure amb menys tur-bulències un cop consolidat el projecte.

ARXIU/MARTA PICH

MÚSICA El Festival Internacional de Música Clàssica de Sant Frui-tós de Bages se celebra des de la temporada passada en diferentsdependències de Món Sant Benet. A la imatge, la soprano Ainhoa Ar-teta en el recital del mes de juliol passat als Jardins dels Arcs.

ARXIU/MARIA OLIVA

ANY CASAS En la imatge s’aprecia l’aspecte del claustre en unade les visites especials que van tenir lloc el 2016 amb motiu de lacommemoració de l’Any Casas. Món Sant Benet va ser un dels epicen-tres de la celebració pels vincles entre el pintor i el monestir.

ARXIU/MARTA PICH

CAPVESPRES Enguany -hi ha temps encara aquesta setmana- esconvida els visitants a un sopar a la fresca i una visita guiada noctur-na. En la primera part, s’ofereixen uns plats medievals i altres de ba-sats en receptes de l’època modernista. L’especialitat de la casa.

FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

OBRES Les màquines i els operaris van treballar a fons per con-vertir l’antic monestir romànic en el complex polivalent que és avuien dia Món Sant Benet. El director tècnic de la restauració del cenobimedieval va ser l’arquitecte manresà Josep Maria Esquius.

ARXIU/SALVADOR REDÓ

INAUGURACIÓ El President de la Generalitat de Catalunya, JoséMontilla, va inaugurar Món Sant Benet el 12 de novembre del 2007. Ala imatge, en companyia de Valentí Roqueta, president de Caixa Man-resa, i Josep Rafart, alcalde de Sant Fruitós en aquella època.

ARXIU/SALVADOR REDÓ

FUNDACIÓ ALÍCIA L’alimentació i la nutrició com a conceptes desalut i vida són els eixos de d’un projecte que es va crear en el com-plex de Món Sant Benet per sumar ciència i gastronomia al fet histò-ric, cívic i patrimonial. El seu director és el berguedà Toni Massanés.

comunicacio@catpress.cat - 02/09/2017 21:26 - 213.148.212.201

Regió7DISSABTE, 2 DE SETEMBRE DEL 20174

REVISTA rEPorTaTgE

En el patronat de la Fundació Catalunya-laPedrera hi ha una cadira reservada a un mem-bre de l’antiga Caixa Manresa. Aquest càrrecel va assumir Pere Casals com a representantde la Fundació Universitària del Bages, en és-ser escollit per un grup d’entitats vinculadesa la firma d’estalvis. Pere Casals també és elpresident de la Cambra de Comerç de la ca-pital bagenca.

Tenia una vinculació prèvia amb CaixaManresa?

No, jo no vaig participar en l’antiga obra so-cial. A la Fundació Catalunya-la Pedrera hi haun lloc per a algú de Caixa Manresa, però nohi havia cap successor de l’Obra Social i emvan escollir a mi un grup d’entitats com ara elCol·legi d’Advocats, la Mútua Manresana,Ampans, la Polifònica de Puig-reig... que ha-vien estat vinculades a Caixa Manresa. Jo sócel representat territorial en el patronat.

És, per tant, el representat de Món SantBenet dins de la fundació?

No, jo no represento Món Sant Benet sinól’esperit de l’antiga Caixa Manresa. És clar quesóc la veu del territori, i intento que a MónSant Benet s’hi facin coses, però també parti-cipo en totes les altres decisions, afectin el ter-ritori que sigui.

Però quan es parla de Món Sant Benet eldeuen escoltar especialment?

Quan es tracten temes de Sant Benet, em

demanen especialment la meva opinió. Lameva voluntat és que el territori se senti seuel projecte de Món Sant Benet.

No és així ara?Món Sant Benet és aquí i es fa aquí. I ja està

bé que vingui gent de Barcelona i de París,però el benefici és per al territori. La Fundacióno només té Sant Benet, sinó també l’espai dela Plana de l’Om, que està cedit a l’Ajuntamentde Manresa, i l’escola Oms i de Prat. A l’inici,una de les voluntats de Món Sant Benet eraque el món empresarial pogués fer servir elcentre de convencions.

Però...?És cert que es va anar perdent feeling amb

el territori, semblava que Món Sant Benet elsquedava molt llunyà. Vaig percebre durantuna època que hi havia un cert distanciament,la sensació que Món Sant Benet no és del ter-ritori i, per tant, que facin el que vulguin. Peròhem capgirat aquest sentiment i les empreseshi han tornat. Entenc que la desaparició deCaixa Manresa va saber greu, i no criticoaquest allunyament que hi va haver.

De fet, el motor de la fundació són els in-gressos de la Pedrera.

La fundació va rebre un patrimoni desen-dreçat i es va dedicar a endreçar-lo i a posar-lo en solfa. L’objectiu principal era donar ser-vei i generar uns recursos que no es mengésla pròpia estructura. Avui en dia, el 20 % delsingressos serveixen per a les despeses de

manteniment de la fundació i el 80 % es de-diquen a obra social. La fundació és un ensmolt potent que permet fer moltes coses. Lescaixes generaven dividends, el patrimoni per-met a la fundació generar ingressos per inver-

tir en qüestions de temàtica social. L’antigaCaixa Catalunya es va dedicar a comprar par-cel·les al voltant dels parcs naturals per am-pliar la protecció i aconseguir que no fossinzones residencials sinó espais per a projectesde caire social.

El territori, doncs, té veu per opinar so-bre Món Sant Benet?

Jo intento portar aquest veu, faig articles aldiari, en parlo... Món Sant Benet és aquí i noes mourà d’aquí. Per tant, és important queho aprofitem participant en les iniciatives ques’hi fan i proposant-ne d’altres.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«el territori torna asentir-se seu el projecte»

Pere CasalsPATRÓ DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

ARXIU/MIREIA ARSO

Està al peu del canó des del primer dia. Jun-tament amb Laura Vidal, és la responsable dela gestió de les visites i de les activitats ques’ofereixen a Món Sant Benet.

Esvaït fa temps l’engrescament de la no-vetat, com es renova l’interès per acudir aMón Sant Benet?

És cert que, a l’inici, les visites generavenun interès perquè Món Sant Benet era unanovetat. La gent podia veure el monestir, laresidència de Ramon Casas, la Fundació Alí-cia. Per a mi també era tot molt nou, però aixòés un arbre que al començament té poquesbranques i de mica en mica va creixent. Ja desde bon començament, a més de les visites,vam impartir els tallers familiars, i a poc a pochem anat vestint l’arbre.

Un dels elements més comentats en laposada en marxa de Món Sant Benet va serla museografia, ben diferent de l’habitualen un monestir o un equipament patrimo-nial. Com es va rebre?

Ha marcat molt l’esdevenidor de Món SantBenet perquè és el que més agrada. Fins i tothi ha gent que n’han esdevingut veritablesambaixadors i van venint de tant en tantacompanyats de gent nova. Gairebé podrienfer la visita ells de tant que la coneixen!

Però es devien trobar visitants de la vellaescola?

Sí, és clar, per això també vam oferir visites

guiades convencionals, però no n’hi ha hagutdemanda. A la gent li agrada la museografiade Sant Benet i, en deu anys, hem tingut benpoques peticions d’altres tipus de visites. Lamuseografia original ha aguantat molt bé elpas del temps.

I què hi diuen els amants de les esglésiesi del patrimoni religiós?

Hem tingut monges, monjos, fins i tot al-gun bisbe, i en general n’han sortit contents.

Què és el que agrada al visitant de MónSant Benet?

A través de les enquestes de satisfacció quefem i dels comentaris que ens adrecen, po-dem dir que la gent vol viure una història, feruna visita amb contingut. Un exemple serienels tallers educatius que fem en col·laboracióamb la Fundació Alícia. Molts nens i nenes nocuinen a casa, però vénen aquí, elaboren unplat i se’l mengen. I quan arriben a casa podendir que ja saben cuinar alguna cosa. L’experi-mentació, la manipulació, és un elementatractiu.

I què no agrada?Doncs una cosa que vam descobrir ben

aviat. A l’inici, no hi havia cadires, tot era a peudret. Però ens ho van comentar i al cap d’unmes ja hi teníem cadires i bancs.

Com va viure la crisi?En un primer moment, amb preocupació.

Penses... ai, ai, ai. Però va anar passant eltemps i vam trobar el camí, vam agafar con-

fiança. Les sacsejades no agraden a ningú,però et fan més fort: et fan pensar solucions,tenir idees... La resposta era inventar, buscarnoves possibilitats, i creure en el que estàvemfent. Avui en dia, el fet d’estar a la fundació im-

plica que podem compartir i col·laborar ambaltres equipaments. No estem sols.

El públic escolar és clau. Hem tingut una mitjana de 30.000 escolars

anuals. Per tant, 300.000 en aquests primersdeu anys.

D’on procedeixen els visitants?Hi ha molta gent de la comarca, però també

de Barcelona i l’àrea metropolitana. Així ma-teix ,ve gent d’altres punts de Catalunya, d’An-dorra. Fins i tot de França. Aquest públic foràl’hem anat treballant de mica en mica al llargdels deu anys.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«el visitant vol que liexpliquin una història»

Montserrat DuocastellaCOORDINADORA DELS SERVEIS CULTURALS DE MÓN SANT BENET

MÓN SANT BENET

Vaig percebre durant unaèpoca un distanciament, la

sensació que Món Sant Benet noera d’aquí i ‘ja s’ho faran’»

Les sacsejades no agradena ningú, però et fan més

fort, t’obliguen a tenir idees i a pensar solucions»

comunicacio@catpress.cat - 02/09/2017 21:26 - 213.148.212.201

Regió7 DISSABTE, 2 DE SETEMBRE DEL 2017 5

REVISTArEPortatgE

Poques persones poden parlar amb mésconeixement de causa de les vicissituds vis-cudes per les obres socials del país. Marta La-cambra va ser subdirectora de Caixa Manresai directora de l’Obra Social abans de la desa-parició de l’entitat d’estalvis de la capital ba-genca. Actualment ocupa la direcció generalde la Fundació Catalunya-la Pedrera, dins dela qual hi ha Món Sant Benet.

Fa deu anys, Manresa i la Catalunya Cen-tral van celebrar la posada en marxa de dosgrans equipaments de referència com elteatre Kursaal i Món Sant Benet. Com re-corda l’efemèride?

Ben cert, ja fa deu anys d’ambdues inaugu-racions! En realitat, aquests aniversaris sem-pre van bé per recordar. El Kursaal ha acon-seguit posicionar-se en la itinerància del tea-tre de qualitat i és un referent. En el nostre cas,hem hagut de treballar molt però podem dirque Món Sant Benet és una història d’èxit.Amb la crisi econòmica vam patir, però ensen vam sortir.

Quin era el punt de partida?L’equipament es va haver d’imaginar de

zero. El monestir de Sant Benet de Bages noera una destinació, però s’hi va invertir. I endeu anys, hem atret dos milions de visitants:1 milió ha visitat el projecte museogràfic, queva ser diferent, innovador, arriscat, i els tallersescolars, la Fundació Alícia... L’altre milió sónpersones que han participar en congressos iconvencions que s’han portat a terme a MónSant Benet i gent que ha fet ús de l’hotel i elsespais de restauració.

L’equipament toca moltes tecles.Hi ha una finalitat cultural i un ús diferent,

singular. Hem buscat la combinació de lesdues coses. A l’inici potser va semblar que eraun equipament massa gran, però això, preci-sament, va ser la solució: es va superar la crisii ha estat un èxit. La crisi econòmica ho va fertrontollar tot. Sant Benet era allà al mig: eraun terreny erm com a destinació, només hihavia el monestir. Però vam imaginar altresinstal·lacions i això va ser un encert. Però hemde dir que també hauria pogut no ser-ho.

Diu que l’envergadura va ser la solució?Recordo una conversa amb un ex-secretari

general de Cultura que em va comentar queuna de les coses que no són fàcils de fer és po-sar en valor els monestirs, i fins i tot si no tenenvida monacal. Però hi ha un moment en quèun monestir pot tenir un valor molt impor-tant, per un tema de patrimoni cultural, perla rehabilitació que se’n fa. A Món Sant Benet,teníem el monestir, però vam imaginar méscoses, els serveis educatius, un projecte mu-seogràfic transgressor. I parlem tant d’històriacom d’hàbits alimentaris. Si només hagués-sim decidit fer una cosa, potser hauríem per-dut el públic de l’altra. La suma ha estat l’èxit.

No obstant això, la inauguració va tenirlloc el novembre del 2007 i poc després vamcomençar a parlar de crisi a escala global.No devia ser fàcil continuar creient enaquell projecte.

Tot se’ns feia una muntanya. És clar que esva dir que si ho haguéssim fet més petitó hau-ria estat més fàcil de mantenir. Però tenim 150treballadors i hi continuen sent. L’ambició vaser el que ens va fer posar en circulació.

Van baixar les visites?No va ser un moment fàcil. El telèfon va

passar de sonar molt a sonar menys, i desprésa no sonar. Però l’equip va mantenir la moral:havíem començat el 2007 a dalt de tot i pocdesprés va arribar la fallida de Lehman Brot-hers. Som en un territori on les pimes van pa-tir una patacada brutal. Recordo la carona demolta gent de Món Sant Benet amb famíliesque havien perdut l’ocupació pensant si la cri-si també ens afectaria en aquest sentit.

El territori ha estat un aliat?Els ajuntaments del voltant han confiat i

han cregut en allò que Món Sant Benet aportaal territori. Dos exemples podrien ser els Be-net Games i el Festival Internacional de Mú-sica Clàssica de Sant Fruitós de Bages. La vi-sibilitat de Món Sant Benet il·lumina el terri-tori. Durant el procés, i durant aquests deuanys, sempre que hem parlat amb els mitjansde comunicació s’ha comentat que Món SantBenet és una oportunitat perquè la gent vegila Catalunya Central. Som en un lloc que ésun eix viari molt important de Catalunya. Ima-gina’t que l’haguéssim hagut de fer nosaltres.Impossible! Si es veia Sant Benet com un llocallunyat de Barcelona i l’àrea metropolitana,s’ha de dir que és a poc més de mitja hora.

Quina importància té la Pedrera en elconjunt de la fundació i, per tant, en la su-pervivència de Món Sant Benet?

Tant Sant Benet com la resta d’equipa-ments de la Fundació Catalunya-la Pedrera

han tingut, durant la crisi, un element dife-rencial i únic com ho és l’edifici de la Pedrera,amb un milió de visitants anuals. En momentde touché per la crisi, sort n’hi ha hagut de laPedrera. No només per a Sant Benet sinó tam-bé per a les instal·lacions que tenim a Planesde Son, a Mont-rebei, al delta de l’Ebre... LaPedrera és una font d’ingressos. La fusió vapermetre salvar la totalitat, tant la gent que hitreballa com el manteniment, i va obrir novesperspectives. Això és una evidència, no es potnegar. Però no vol dir que la Pedrera sigui unèxit i la resta un fracàs.

Món Sant Benet no és autosuficient?Estem a punt de poder dir que sí. Si això no

s’espatlla, aquest any ho aconseguirem.No obstant això, millor que no es venguin

la Pedrera.No es pot, no ho podem pas fer! Els estatuts

consideren que són béns inalienables els ele-ments constituents de la fundació. Per tant,la Pedrera, però també Món Sant Benet, Pla-nes de Son, el Delta i Mont-rebei.

La veu del territori al patronat de la Fun-dació Catalunya-la Pedrera és Pere Casals.Es va plantejar en algun moment la possi-bilitat de crear un comitè d’experts o d’as-sessors al territori per donar més veu a laCatalunya Central i, per tant, a Sant Benet?

No, mai no es va plantejar una cosa així. Lafundació és tot el seu territori, i el capítol so-cial també s’estén a tot el territori. El Pere re-presenta la Fundació Universitària del Bages,entitat que recull el llegat de Caixa Manresa.I en el patronat també hi ha el berguedà LluísTorner en el capítol de patrons escollits pelseu prestigi a proposta dels altres patrons.

No són pocs representants de la Catalu-nya Central?

No, no ho crec. La Llei de Fundacions Es-pecials estableix quina és la representativitatdels elements originaris de la fundació.

Deu anys. I ara què?Tenim coses pensades, que ens fan molta

il·lusió. En certa manera, ens reinventarem.Però ara per ara no es pot explicar, ho faremmés endavant. Tenim la moral ben amunt.

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

P

R

«l’envergadura de sant benetva ser la solució a la crisi»

Marta LacambraDIRECTORA GENERAL DE LA FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

Ni la Pedrera ni Món SantBenet es poden vendre.

Els estatuts de la fundació elsconsideren béns inalienables»

Mai es va plantejar que hi hagués un comitè

de representació territorial a la Catalunya Central»

n La celebració del desè aniversari de laposada en marxa de Món Sant Benet tin-drà lloc el darrer cap de setmana d’aquestmes de setembre: el dia 28 es farà l’acte ins-titucional amb un concert de l’EnsembleVivaldi, mentre que el dissabte 30 es con-vidarà la ciutadania a una festa popularamb diverses activitats per a tots els pú-blics en els diversos recintes tancats i a l’ai-re lliure que formen el complex.

El presentador de la jornada serà l’actor,dramaturg i director manresà David Pintó,que conduirà el públic pels diferents es-pais i moments de la festa. Les actuacionsmusicals aniran a càrrec d’A Grup Vocal,amb direcció de Marc Sambola i la inter-pretació de fins a tretze cantants, i la for-mació de jazz La Locomotora Negra. En elterreny del circ, el clown i la dansa, es po-drà veure l’espectacle Violeta, amb La Per-siana i Venancio y los jóvenes de antaño.

Una altra de les propostes serà El museual carrer, un espectacle de teatre còmic iti-nerant de Claret Papiol que vol exhibir labellesa de Món Sant Benet d’una maneraben singular. La reconeguda intèrpretClaire Ducreux oferirà l’actuació de dansai teatre De paseo.

Un altre punt d’interès serà El poblat dellaberint d’Arkilàstic, a càrrec de L’Obrador,format per jocs dinàmics per a infants i totala família. En el mateix sector d’edat hi tro-barem els jocs de Colors de monstre, a càr-rec de Tombs Creatius; El llibre-joc, deL’Obrador; Micro-Shakespeare, de Lai-trum. Així mateix, també es faran tallersd’alimentació per a infants a la FundacióAlícia, i visites tant al monestir com a l’an-tiga residència del pintor Ramon Casas.Les activitats estaran obertes a tothom i se-ran de participació gratuïta.

Uns dies abans d’aquesta doble celebra-ció, el diumenge 24 de setembre, es pro-jectarà un mapatge a la façana de l’edificide la Pedrera, al passeig de Gràcia de Bar-celona. La iniciativa donarà testimoni delslligams que hi ha entre aquesta arquitec-tura emblemàtica d’Antoni Gaudí i MónSant Benet, els dos grans equipaments dela Fundació Catalunya-la Pedrera. Un par-ticular preludi de la gran festa ciutadana iinstitucional.

una festaoberta alpúblic el 30de setembre

ARXIU/MIREIA ARSO

David Pintó

comunicacio@catpress.cat - 02/09/2017 21:26 - 213.148.212.201