Revista Catalunya 102 Novembre 2008

27
Cataluny a www.cgtcatalunya.cat Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya Novembre 2008 número 102 0,50 euros www.revistacatalunya.cat Refundació de l’anticapitalisme

description

Novembre 2008 nº 102

Transcript of Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Page 1: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Novembre 2008 • número 102 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

Refundació del’anticapitalisme

Page 2: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

La fotografia que acompanya-questes lletres ha estat repro-duïda en multitud de blocs,

apunts a notícies d’Internet i pàgi-nes web. Acostuma a anar acom-panyada d’un text que vol mostrar laincredulitat davant d’aquesta rees-tructuració del sistema capitalistaque ens volen fer passar per crisisocial..., i ens l’esten fent passar. Lafoto va acompanyada de diversostextos (el folklore ja sabem quesempre dóna més d’una versió coma conseqüència dels seus propismètodes de transmissió) que més omenys diuen que es tracta d’unamanifestació de rics i de banquersque protesten perquè encara volenguanyar més amb la “crisi”.

Que l’actual conjuntura econòmi-ca ens serà desfavorable com aclasse i farà que moltíssims treba-lladors i treballadores fem cap alcarrer, sense feina i amb hipote-ques que ens posen en serioses di-ficultats econòmiques i ens empre-nyen a la misèria, no hi ha ja capmena de dubte. Els temps quevénen són de negres tempestes perals qui vivim del nostre salari. Peròaixò no treu que no hi hagi res a diro a fer.

No tenim cap mena de dubte queles “mesures anticrisi” que els es-tats del món han tirat endavant finsara no serveixen a ningú més queals rics i banquers que continuen ju-gant a la borsa i jugant, així, ambles nostres vides. Són ells qui erenrics abans i són ells qui es mante-nen rics ara. Per a nosaltres, perdrela feina pot voler dir perdre moltesde les comoditats que els diners delnostre treball ens aportava fins ara.

És trist però és així, la majoria decapital que acumulen els rics noexisteix, però no només no existeixperquè l’economia sigui especulati-va sinó que no existeix -i això ésmolt més greu- perquè cap treball

l’ha creat i el treball continua sentl’únic capital que tenim, tal com deiaaquell encertat cartell del PSUC du-rant els anys setanta, les treballado-res i els treballadors. Algú dirà queen aquests anys tots hem acabat ju-gant a borsa, fent invesions i espe-culant amb la compra d’habitatges.Tots, no. I qui ho ha fet és ben evi-dent que no ho ha fet en la mateixamesura que els rics que, un cop afo-nat el seu sistema, el veuen reflotaramb diners de totes i tots. No ensdeixem enredar. L’economia capita-lista que volen “refundar” aquest 15de novembre no pot fugir de la crisiperquè ella mateixa és una crisiconstant, perquè ella mateixa ensaboca, a les dones i els homes quetreballem, a la crisi constant permantenir el seu sistema de guerra,un sistema que es basa en la des-igualtat, la misèria i l’opressió d’àm-plies zones del planeta, i dins decada una d’aquestes zones, en unaconstant negació de drets bàsics.Els rics i els banquers encara no fancua a l’atur. Fem-los front i refun-dem l’anticapitalisme.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 [email protected] Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 [email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51Comerç, 5. 08840 [email protected]./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 [email protected]ès NordAlfons XII, 109. 08912 [email protected], tel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrú [email protected]. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallè[email protected], tel./fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialRics i banca aprofiten la sevacrisi per robar-nos encara més

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:

Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: Àlex Tismizetsky, Enfocant, Negres Tempestes, Txema Bofill,Roberto Blanco, Coordinadora Estatal d’Organitzacions Feministes, Dones de Negre, Àread’Immigració de CGT, Pep Juárez, Laura Rosich, Pelai Pagès, XGAE, federacions i seccions sindicalsde CGT. Fotografies: Ana Briñas (foto portada, retocada per Jordi Martí) Àngel Bosqued i DídacSalau. Il·lustracions: Az. Tirada: 10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció

i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·labo-

racions a: [email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dilluns 20 d’octubredel 2008.

Biel Mesquida dins “L’adolescent de sal”

Per què tot el que sé de cert ,

de veritable i necessari, em ve

d’experiències fetes fora de

qualsevol tipus d’escola?

Page 3: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008

REPORTATGELes classes populars s’autoorganitzen ifan front a la crisi endèmica que els fanpatir els rics, amb imaginació i sense por

ARGENTINA

3

Ocupacions defàbriques, menjadorspopulars, autogestió...el model és obert

El ‘banc de proves’ de l’FMI diuprou i construeix alternatives

Àlex Tisminetzky, Buenos Aires

Argentina és un país de con-trastos, com totes les venesd’Amèrica llatina. Molts

havien anunciat als anys 1990 ladefinitiva derrota de l’esquerra ar-gentina, país que havia acollit du-rant dècades treballadors catalans,russos, polonesos, italians o ga-llecs, que en les seves maletes ha-vien portat tots els colors de larebel·lia europea, les múltiplescombinacions de l’anarquisme i elmarxisme, que en el país de lapampa van acabar de barrejar-seamb els discursos autòctons, dels“criollos”, dels Tupac Amaru, o del’ambigu i polèmic peronisme.

La legislatura de Menem sem-blava el final definitiu de qualsevolintent de transformació social. Elsmilitars havien fet ja la seva feina ala dècada dels 1970, liquidant físi-cament qualsevol oposició almodel neoliberal, fent “desaparèi-xer” 30.000 militants d’esquerres, iportant a l’exili centenars de milersd’argentins compromesos social-ment. I als anys noranta era l’horadel Fons Monetari Internacional idel neoliberalimse més feroç: sensequasi cap resistència, l’Argentinava viure la darrera dècada del segleXX retallades salarials i socials,privatitzacions salvatges de lesprincipals empreses estatals (elmetro, els transports ferroviaris,Aerolínies argentines, la telefonia,etc.), desmantellament de la sanitato l’educació, i fins i tot privatitza-cions de part de la seguretat social iles jubilacions.

Però el desembre de 2001 l’Ar-gentina va esclatar. Al crit de “quese’n vagin tots” centenars de milersde persones van sortir al carrer con-tra les polítiques neoliberals de lafam. I d’aquell esclat van renéixermúltiples expressions populars deresistència: potents sindicats debase i combatius, empreses auto-gestionades pels propis treballa-dors, o moviments veïnals que por-ten l’autogestió al terreny de lasalut o l’alimentació són alguns

dels exemples de la nova realitatdel moviment popular argentí, quecreix a més en un continent marcatper l’extensió de les lluites popu-lars a Bolívia, Veneçuela o Brasil. Iés així com un moviment popularal que havien aniquilat, i al que do-naven per mort, ha tornat a renéixeramb més força encara. Els treballa-dors de les fàbriques “sense patró”,els militants veïnals de les “villesmisèries” i de l’interior i els sindi-calistes combatius de base tenenmolt en comú: s’han vist obligats aorganitzar-se per poder garantir-sea ells i als seus el que el neolibera-lisme els havia negat: salut, pa, tre-ball i habitatge. Els acomiadats, els“bolitas”, els “negres” i els “ville-ros” han decidit que ni l’estat capi-talista ni els patrons poden garantir-los cap futur, i han deciditorganitzar-se des de la base, en as-semblees, en constant debatcol·lectiu. Aquestes experiències,sorgides de la necessitat i la ràbia,estan en constant evolució, i tenenmil matisos i contradiccions. Peròés evident que en el país que va sertriat pel Fons Monetari Internacio-nal com a “camp de proves” de lesseves polítiques més neoliberals lagent ha dit prou, i busca col·lectiva-ment noves formes d’organitzaciósocial.

Tupac Amaru a Jujuy El passat 28 d’agost una riuada de milers de perso-nes es van manifestar demanant salut, treball i edu-cació per tothom pels carrers de Jujuy, la capital deprovíncia argentina més al nord, a pocs quilometresde Bolívia. És una nova demostració de força del po-tent moviment veïnal Tupac Amaru, integrat en elsindicat CTA, que aplega quasi 30.000 desocupats,indígenes i treballadors “en negre”, i que del no resha construït una xarxa d’escoles, centres comunita-ris i de salut, i fins i tot poliesportius i centres d’ocipopulars.

La província de Jujuy és una de les més pobres del’Argentina. Fronterera amb Bolívia, comparteix ambel país veí el color de la pell dels seus habitants, unacultura i resistència mil·lenària, i endèmics proble-mes d’atur massiu, pobresa i marginació. Les políti-ques neoliberals de les dècades dels 1980 i 1990, i lacrisi econòmica argentina del "corralito" de l’any2001 va acabar d’estendre per tota la província ladesnutrició, sobretot infantil, l’analfabetisme i greusmancances de salut.

L’origen d’aquest moviment són les anomenades"copes de llet". Per lluitar contra la fam, CTA vaapostar a partir del 2000 per confeccionar als barrismés necessitats un cens de nens que no complienels àpats mínims diaris, organitzant entre els veïnsel repartiment de gots de llet. La iniciativa en poctemps es van transformar en olles i horts populars, ifinalment en centres comunitaris estables, cons-truïts i gestionats pels propis veïns. Actualment, idavant la deixadesa estatal, el moviment Tupac

Amaru alimenta diàriament a 45.000 nens.Les creadores i impulsores d’aquest potent movi-

ment barrial són les dones, moltes d’elles mares sol-teres, que s´organitzaren per lluitar contra la pobre-sa, l´exclusió i la fam amb una gran arma, el forn.

La xarxa associativa dels Tupac Amaru pocs anysdesprés de la seva creació és espectacular: 29.000associats, 1.400 habitatges cooperatius construïts,1.800 llocs de treball en cooperatives de construc-ció, tèxtil, metal·lúrgica, i de material per a la cons-trucció, diversos centres educatius, 42 metges quedonen serveis gratuïts en centres de salut distribuïtsper la província, una ambulància que passeja la imat-ge del Che i Tupac Amaru i múltiples camps de fut-bol, piscines i parcs "okupats" i recuperats pel tre-ball comunitari.

A qui vulgui escoltar-los, els orgullosos TupacAmaru expliquen que organitzant-se els exclosos,els "negres", han pogut crear el que l’Estat, amb elsseus múltiples recursos, mai ha volgut fer. Però alsdespatxos oficials no els volen rebre, i els acusendes dels mitjans de comunicació de "piqueteros", detallar carreteres per reivindicar, i de tenir la costumde manifestar-se quasi setmanalment.

Poques hores abans de la manifestació, els dipu-tats provincials van aprovar una resolució que exi-gien als líders veïnals que els tractessin "d’il·lustressenyors". Davant de milers de desocupats i exclo-sos, una jove indígena va respondre que el respectedel poble encara no se l’havien guanyat.

Més informació:www.tupacamaru.org.ar

Page 4: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 20084

REPORTATGE

Àlex Tisminetzky, Buenos Aires

L a Central de TrabajadoresArgentinos (CTA) és de bensegur la principal central

sindical argentina “alternativa” alsindicalisme oficial peronista de laCGT (Confederació General delTrabajo). Creada al 1992, en ple go-vern ultraliberal de Menem, va néi-xer de la coordinació d’una seixan-tena de sindicats, gremis imoviments socials, i basa la sevaactuació en la unió en una mateixaorganització de la lluita sindicaldels treballadors actius, més la delsdesocupats, els anomenats “nensdel carrer” o la del moviment veï-nal, entre molts d’altres.

Dins la variada configuració demoviments de tot tipus que confor-men aquest curiosa central, el sindi-cat amb més afiliació és l’Associa-ció de Treballadors Estatals (ATE),àmpliament majoritària al sector,però dins la mateixa estructura de laCTA es coordinen, entre molts d’al-tres, el Movimiento Nacional de losChicos del Pueblo, que agrupa elsnens que viuen al carrer sense caprecurs, moviments indigenistescom el de la Província del Chaco,Federacions de “villas miserias”

(barris marginals de la perifèria deBuenos Aires), cooperatives de tre-ball i associacions barrials, com laTupac Amaru de Jujuy.

Marginació oficialLa CTA compta actualment amb850.000 afiliats, directament o a

través de les múltiples associacionsque l’integren, però a pesar de laseva evident força, els diferents go-verns encara no l’han reconegut

com a “sindicat”, fet que li ocasionagrans dificultats dins la peculiar le-gislació sindical argentina.

En aquest país ja des del governde Peron, s’ha aplicat l’anomenatmodel de “monopoli sindical”, enel que existeix un únic sindicat peractivitat o branca productiva, al quese li reconeix el monopoli de la“personeria gremial”. Aquest gremiúnic, que en quasi tots els casospertany a la històrica central pero-nista CGT, és l’únic que pot desig-nar delegats protegits contra l’aco-miadament, tenir representació ales negociacions o convocar vagueslegals. La resta d’organitzacionssindicals poden actuar dins l’em-presa, però no se’ls reconeix com asindicat, ni gaudeixen de cap pro-tecció o capacitat reconeguda perpart de les lleis o l’empresa.

Aquest fet comporta que l’Asso-ciació de Treballadors Estatals(CTA) sigui majoritària en el sector,però hagi estat reiteradament mar-ginada del les negociacions de con-venis, a pesar de que ha encapçalatla majoria de conflictes gremials,sobretot en el sector de la salut.

Més informació:

http://www.cta.org.ar

Àlex Tisminetzky, Buenos Aires

Els treballadors del “subte”(metro) de Buenos Aires s’han

convertit en les darreres dècades enun referent del moviment obrer ar-gentí. Però la combativitat i refe-rencialitat d’aquest sector neixd’una gran derrota, la privatitzaciódel metro l’any 1994, que va supo-sar l’acomiadament de milers detreballadors, la externalització deserveis i quasi el desmantellamentde la xarxa sindical. 25 anys des-prés, les lluites, vagues i manifesta-cions dels treballadors ha aconse-guit millores salarials i decondicions laborals, com les ja fa-moses 6 hores, i una envejable i po-tent organització de base.

La força d’aquest sector es basaen els delegats de base, escollits pervotació directa dels seus companys,i que no segueixen les directius delsindicat únic del gremi, la UTA(Unión de Tranviarios Automotor),que compta amb un llarg historialde col·laboració amb l’empresa i depràctiques mafioses. En les darreressetmanes, 21 dels 25 delegats delmetro han estat expedientats pel

sindicat, i poden ser expulsats enqualsevol moment. Les bases hanamenaçat amb vagues immediatessi els delegats de base són expulsatsdel gremi.

La privatització

El 3 de gener de 1994 va ser un diallargament recordat pel subte, jaque es va viure l’agressió més granque han patit els seus treballadors.Aquell matí el govern de Menem vaprivatitzar tot el metro de BuenosAires, concedint el servei a l’em-presa Metrovias SA. Pocs dies des-prés, la plantilla va saber quenomés 1.100 treballadors d’un totalde 3.643 continuarien a la nova em-presa privada, és a dir, menys del33%.

De pas, la política ultraliberal deMenem va deixar sense efecte l’an-tic Conveni Col·lectiu, augmentantla jornada diària de 6 a 8 hores, amés d’externalitzar els serveis deneteja i seguretat en terceres empre-ses, fet que va suposar una dràsticareducció salarial.

Els treballadors del metro, pocorganitzat, i pitjor representats pel

gremi UTA, no van poder fer fronta aquesta ofensiva, i en pocs diesmolts van perdre la feina, altres vanser externalitzats, i els que es vanquedar van veure com empitjoravenles condicions laborals i augmenta-ven els ritmes de treball.

Comença a organitzar-se la resistència

Però de la més sonada de les derro-tes va néixer poc a poc la resposta.Cap a l’any 1996 van començar aorganitzar-se petits grups clandes-tins, que funcionaven fora del sindi-cat del gremi, controlat per màfies iburocràcies sindicals, i que haviatingut un paper actiu en la privatit-zació.

Poc a poc, els treballadors, moltsd’ells nous i contractats posterior-ment a la privatització, van confor-mar una sòlida organització debase, que va tenir les primeres vic-tòries sindicals en diverses aturadescontra acomiadaments i en defensade millores de condicions de vida iseguretat a l’empresa.

Però la batalla que va acabar deconformar el mapa sindical del

metro va ser la reivindicació de les6 hores, que va costar llargues va-gues i ocupacions de les instal·la-cions de l’empresa. Finalment, ladarrera de les lluites va aconseguirque les empreses externalitzades esreincorporessin al 2002.

La UTA contraataca

Però en els darrers mesos el modelsindical del subte està en perill. Elgremi únic UTA, que ja havia pro-tagonitzat diverses agressions físi-ques a representants dels treballa-dors, va anunciar el passat setembrela seva voluntat d’expulsar per “in-

disciplinats” a 21 dels 25 delegatsdel metro, que compten amb unaamplíssima majoria dels vots direc-tes dels treballadors, fet que ha estatrespost amb un anunci de vaga deles bases.

Actualment la situació està enca-llada i en calma tensa, ja que el go-vern, per por a afectacions del ser-vei, ha obligat al gremi a aplaçar elsexpedients sancionadors dels dele-gats.

Més info:

http://www.metrodelegados.com.arhttp://www.elregresodelostopos.blogspot.com

El metro, contra la precarietat i la privatització

CTA: sindicalisme que combat elcapital com a moviment social

Creada en ple govern ultraliberal de Menen com a alternativa a la governamental CGT

Page 5: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 5

REPORTATGE

Àlex Tisminetzky, Buenos Aires

L a crisi del “corralito” que vapatir l’Argentina el desem-bre de 2001 va multiplicar

les taxes d’atur, el tancament d’em-preses i va provocar que milers depersones restessin sense cap protec-ció social. La societat argentinagaudia als anys 1970 d’una distri-bució de la riquesa equiparable amolts estats europeus, i la diferèn-cia entre els estrats socials més po-bres i els més rics era de 12 vega-des. L’any 2003 la diferència entreels rics i els pobres era 50 vegadesmajor.

D’aquest trauma col·lectiu hannascut múltiples iniciatives popu-lars, entre les quals destaquen lesempreses "recuperades" o "sensepatró", on els treballadors van pren-dre el poder i la gestió de les empre-ses abandonades pel capital. Setanys després de l’explosió de movi-ments i iniciatives populars del2001, i a pesar de la relativa recupe-ració econòmica, les empreses re-cuperades han sabut sobreviure ifer-se dia a dia més fortes, consti-tuint una alternativa real de vida perimportants sectors socials.

Actualment més de 15.000 famí-lies participen directament del Mo-viment Nacional d’Empreses Recu-perades (MNER), sempre sota elperill del desallotjament, però ques’ha estès per gairebé tots els sectorproductius, fàbriques de ceràmica,tèxtils o gràfiques, hotels i restau-rants, com la pionera Zanon deNeuquen, la tèxtil Brukman deBuenos Aires o l’imprempta Chila-vert, fins a un total de casi 200 cen-tres de treball.

El Bauen és un històric edifici,un veritable monstre de 20 plantes,situat al ben mig de Buenos Aires,entre Corrientes i Callao. Hempogut comprovar l’hospitalitat delstreballadors que participen en elprojecte, en la mateixa sala onabans els patrons gestionaven l’ho-tel, i que ara és despatx de la comis-sió de premsa, presidida per lesimatges del Che Guevara, Evo Mo-rales, Fidel Castro, Hugo Chávez imúltiples cartells de convocatòriesdels moviments socials.

-Com us vau plantejar recuperar

un hotel com el Bauen?

-El Bauen es va construir el 1978,pel mundial de futbol, en plena dic-tadura i en convivència dels seuspropietaris, la família Iurovich,amb la junta militar. Durant dèca-des l’estat va permetre que els pro-pietaris no paguessin impostos, i lesmúltiples irregularitats de la gestiófinalment van portar al tancament

de l’hotel al 2001, deixant 100 tre-balladors al carrer.

La pràctica totalitat dels com-panys no vam poder tornar a trobarfeina a causa de la crisis que patia elpaís, i molts vam sobreviure gràciesal mercat del troc. Aquest fet ens vafer decidir a vint de nosaltres, l’any2003, a tornar a entrar al Bauen perrecuperar-lo, amb el suport delMNER. Ens vam trobar que l’em-presari ho havia venut tot: vaixelles,llits o instal·lacions elèctriques...Però hi estàvem decidits a resistir iens vam posar a treballar.

-Com van ser els principis?

-En entrar el primer que ens vavenir el cap és que ens enviarien lapolicia, que no ens permetrien recu-perar un espai tan cèntric de la ciu-tat, i fins i tot molts dels nostrescompanys que actualment estan tre-ballant aquí ens van dir que està-vem bojos, que no ho aconsegui-rem. Però la veritat és que noteníem gaires més alternatives, novam creure en la mala sort, i vamtenir confiança en el suport social ien nosaltres mateixos. Vam treba-llar molt dur, reconstruint el que elsempresaris s’havien endut, i pre-

nent consciència de que ara éremnosaltres mateixos els nostres pa-trons.

Més enllà del nostre treball, laposada en marxa va ser possible, engran part, gràcies a l’ambaixada deVeneçuela, que ens va donar suporti ens allotjava tots els seus convi-dats, com diplomàtics o artistes, do-tant-nos d’uns ingressos per anarcomprant tots els estris necessaris.

-Com us organitzeu?

-Ara, i poc a poc, el Bauen el for-mem 150 treballadors, tots coope-rativistes, del primer a l’últim. Fun-cionem per assemblees icomissions, (alimentació i begu-des, bugaderia, recepció,...) i cadanou company que entra és directa-ment un més de la cooperativa,forma part dels obrers de base quesón els que tenen la darrera paraulaa través de les assemblees.

S’ha de tenir en compte que sompersones que hem après a la pràcti-ca i en el dia a dia a defensar elsnostres drets, i així ens hem politit-zat, i és que pocs de nosaltres tenenuna militància o agrupació anterioral Bauen. Per tant, tot aquest procésha estat un aprenentatge, i hem anat

construint aquest projecte a base dedebatre i discutir-nos molt, apre-nent a solucionar els conflictes quehan anat apareixent.

Hi hem dedicat moltes hores,però tenim clar que treballem per aque les noves generacions, els nos-tres fills i nets, no visquin recollintcartons o al carrer, com ens imposael model neoliberal. Aquí estem po-sant el nostre gra de sorra a una so-cietat millor, i també és una formade recordar i donar vigència als30.000 companys detinguts desapa-reguts, que van ser morts precisa-ment per imposar-nos la injustícia iel capitalisme salvatge.

-Quina relació teniu amb el go-

vern dels Kirtschner?

-És una relació del que hem anome-nat el "ni". Ni ens han atacat fron-talment, com es podia esperar delsgoverns anteriors, ni hi ha un suportdecidit al moviment d’empreses re-cuperades, no hi ha voluntat políti-ca de recolzar-nos. Alguns càrrecsdel govern han vingut a passar al-guna nit al hotel, però no s’atrevei-xen a establir lleis que donin cabu-da a aquesta nova realitat social. Noens entra al cap que un govern quees diu progressista torni la propietatde les empreses recuperades alsempresaris que les van abandonar,oblidant que els que les han fet pro-duir han estat els treballadors.

Ara hem presentat el projecte dellei d´expropiació del Bauen i tenimconfiança que, amb el suport delsmoviments socials, el govern esvegi obligat a aprovar-la. Cal teniren compte que la darrera vegadaque la jutgessa va voler desallotjar-nos vam marxar amb un miler depersones més fins als tribunals, pera dir-los que no estem sols, i ensvan acompanyar, entre altres perso-nes destacades, Hebe de Bonafini,

el Premi Nobel Adolfo Pérez Es-quivel o l’economista Claudio Lo-zano.

La jutgessa ens ha proposat queacceptem la propietat de l’immoblede l’empresari a canvi de que ellens respecti els llocs de treball, peròaixò és irreal. Nosaltres hem aixe-cat el que aquest corrupte i especu-lador va portar a la ruïna, i ara fun-cionem en assemblees on tothomdecideix: ni el propietari ens vol-dria, ni nosaltres podem tornar a ac-ceptar les seves ordres.

-Quin tipus d’activitats s’han dut

al Bauen a més del projecte de co-

operativa de treball?

-Les empreses recuperades argenti-nes són el caldo de cultiu per a al-tres experiències i projectes socialsi comunitaris, en molts centres detreball sense patró s’han organitzatolles populars, escoles per a nens iadults o centres culturals i socialsper a la comunitat, i el Bauen no ensom una excepció. A més de ser unespai de reunió de múltiples entitatssocials i sindicals, s’hi realitzen di-versos actes, com el que fa pocvam organitzar pel “dia del nen”,compartint el nostre projecte, pas-sant una estona entranyable i fentarribar uns regals als menors ambmenys possibilitats econòmiques.En cada un dels actes, sobretot ambels nens, els expliquem que estan ala “casa dels treballadors”, on no hiha cap patró, i que per tant és lacasa de tots.

En tot cas, creiem que el Bauenno és només una feina, és un pro-jecte per a tota la societat. Estemcreant els treballadors i les personesque qualsevol societat hauria devoler per a si mateixa, i és que ensomple d’orgull poder sortir al carrera la manifestacions i cridar "aquíestan, aquests són els treballadorssense patró".

-Quin missatge voldríeu enviar

als lectors dels Països Catalans?

-Per fer realitat el nostre projecte, iper tot el conjunt del Moviment Na-cional d’Empreses Recuperades ésmolt important els suports socialstant de l’Argentina com d’altrespaïsos. En els propers mesos enge-garem una campanya a nivell euro-peu de recolzament a l’expropiaciódel Bauen, en el que tenim previstrealitzar xerrades i actes de difusióde la nostra realitat arreu les ciutatseuropees.

Més informació:

http://www.bauenhotel.com.arhttp://www.revolutionvideo.org/agoratv/programas/empresas_recupe-radas/defensa_bauen_1.html

Entrevista a Marcelo Ruarte i Maria del Valle, treballadors de l´Hotel recuperat Bauen

‘Som treballadors sense patró’

Page 6: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Federació Ensenyament CGT Catalunya

El Govern de la Generalitatha entrat al Parlament elprojecte de Llei d’Educació

de Catalunya que d’aprovar-setrencaria el model d’educació pú-blica que hem tingut fins ara, situa-ria la privada concertada com amodel i potenciaria les possibilitatsde privatització de l’ensenyament.La CGT d’Ensenyament ha convo-cat una vaga del professorat i l’a-lumnat dels centres públics no uni-versitaris pel 13 de novembre (ambUSTEC-STEs, ASPEPC i el Sindi-cat d’Estudiants).Però el projecte de LEC no és untema que afecti només a aquest dossectors, també a les mares, pares,tutors/es i a qualsevol persona par-tidària d’una educació pública dequalitat per la qual cosa demanemla col·laboració de les AMPAs, as-sociacions de veïns o qualsevolaltre espai de trobada.La CGT d’Ensenyament ha elabo-rat un full adreçat a la ciutadaniaque porta per títol: “Als pares imares, a la comunitat: per quèestem en contra de la LEC?” i quediu el següent:

- Ens adrecem a vosaltres perfer-vos saber els motius principalsque com a sindicat ens fan rebutjarla llei d’educació que el parlamentde Catalunya prepara, i que defi-neix quin tipus d’escoles tindremal nostre país d’ara en endavant.Esperem el teu recolzament en lalluita contra aquest projecte de lleique condemna d’ara i per semprel’escola pública.

- El projecte de Llei d’Educacióde Catalunya (LEC) suposa la pri-vatització dels serveis educatius,aposta clarament per l’escola pri-vada concertada i relega l’escolapública a una mera funció subsi-diària de caràcter assistencial: al’augment de les aportacions eco-nòmiques a les escoles concertadess’hi sumarà un finançament extra(que no rebrà la pública) si volun-tàriament accepten fer-se càrrec denens amb dificultats. Aquesta “vo-luntarietat” junt al control sobre lamatriculació que exerciran els pro-pietaris de les escoles privades,augmentarà la segregació escolaren funció de l’extracció social del’alumnat. En definitiva: pagaramb diners de tothom l’escolad’uns pocs… una idea d’esque-rres?

- Trasllada el model de gestió de

l’escola concertada a la pública,marginant els elements amb elsquals es van democratitzar els cen-tres públics, com ara els de partici-pació de professorat (claustres) ode pares i alumnes a través d’AM-PAs i conselles escolars, prou mal-mesos ja.

- El projecte de LEC pren l’esco-la concertada com a referent delsistema educatiu i trasllada el seumodel de gestió d’empresa privadaa l’escola pública: jerarquitza totala capacitat de decisió en la figurade la direcció de centre. Condicio-na els recursos dels centres als re-sultats, provocant la competènciaper l’alumnat entre centres públics,i accentuant –en conseqüència- ladiferència de qualitat entre centres,que depèn en part dels recursosamb els que compta per realitzaruna bona tasca educativa. Afavo-reix encara més, doncs, l’existèn-cia de centres públics de primera,de segona i centres-guetos.

- El projecte de LEC obre la pos-sibilitat que centres de primària iinstituts públics passin a ser gestio-nats pels ajuntaments de cada mu-nicipi. Podem estar d’acord en lanecessitat de més implicació delsmunicipis, però el cas de la muni-cipalització de les escoles de 0 a 3anys ens ensenya com funcionenalguns ajuntaments: proliferació dela gestió indirecta –criticada pelSíndic de Greuges- en la qual esmanté el rètol de Llar d’infantsmunicipal quan realment són ges-

tionades per una empresa privada(això ha passat amb més d’un 25%de les llars d’infants municipals).Aquest privatització precaritza lescondicions laborals dels treballa-dors i redueix enormement la qua-litat del servei que presten ja quel’objectiu primer és fer negoci, noeducar.

- El projecte de LEC parla encap moment de rebaixar el nombrede nens per classe o d’un compro-mís d’augmentar el finançamentpúblic de l’escola pública, mesuresque si garantirien una millora qua-litativa del sistema. Tampoc d’afa-vorir la gratuïtat total i real del dreta l’educació: ni una paraula d’aug-mentar les dotacions als centresper no haver de cobrar material nide la gratuïtat dels llibres de text.

- El Projecte de LEC agreujarà ladelicada situació que avui ja viul’escola pública:

• Assumim més del 85% delsalumnes amb dificultats d’apre-nentatge.

• Alguns grups comencen el cursamb 28 i 30 nens (quan haurien detenir 25, i aquest número ja és ex-cessiu si tenim alumnes amb difi-cultats a la mateixa classe).

• Tenim centres-gueto, que l’ad-ministració permet sense donar nisolucions ni recursos per afrontarla situació. La desastrosa i asocialplanificació urbanística ha donatcom a fruit l’aparició de ciutats-guetos, fet que ha afavorit que enmolts centres públics la realitat

sigui pràcticament inassumible.• Ens deixen sense recursos

molts projectes d’innovació educa-tiva engegats a molts centres ambil·lusió i esforç de tothom.Cal millorar la qualitat del nostresistema educatiu. Aconseguir-ho,com demostren els sistemes educa-tius capdavanters al món, no passaper una gestió empresarial delscentres públics, ni per la municipa-lització i el perill de privatitzacióque això suposa, ni per afavorir elfinançament públic de les escolesconcertades (convertint en un grannegoci un dret reconegut de tot ciu-tadà).

• Volem una escola pública dequalitat, amb un finançament comla mitjana de la resta de països eu-ropeus, proper al 6% del PIB i nodel 2’4 % (català) actual, que com-porti una atenció més individualit-zada dels infants, permeti millorar-ne els aprenentatges i garanteixi lagratuïtat real de l’ensenyament pú-blic (material, llibres, colònies…).

• Volem una escola encara méstransparent i engrescadora, volemaprofundir els instruments de de-mocratització i participació de pro-fessorat, mares, pares i alumnes enun procés educatiu dels centres,entès com un treball en equip, per-què aquest és el missatge que caltransmetre als nostres infants.

• Volem una escola integradora(a diferència dels centres concer-tats que majoritàriament rebutgenl’alumnat amb més dificultats),sense caure en el parany que unamajor competitivitat entre centres ientre els nostres fills i filles ensportarà a una millor educació.

• Volem que pugin els nivellseducatius, però per fer-ho cal uncompromís de l’administració ambl’educació pública, amb l’escolade tothom.Per tot això es demana que el Go-vern de la Generalitat retiri el pro-jecte de Llei d’Educació de Cata-lunya i promogui un debat entretots els sectors de l’ensenyamentpúblic sobre les necessitats que hiha avui a Catalunya per millorarl’escola pública de les nostres fillesi fills. Cridem a totes les mares i elspares, associacions, partits polítics,sindicats i AMPA’s a rebutjaraquest projecte de llei i a donar su-port a les mobilitzacions en defen-sa d’una educació pública de quali-tat.

Més informació:www.cgtcatalunya.cat/cgtense

TREBALL-ECONOMIALa LEC pren l’escola concertada com a modeldel sistema educatiu i trasllada el seu modelde gestió privada a l’escola pública

Amb la LEC escondemna ara iper sempre l’escola pública

13 de novembre: lluitacontra la Llei d'Educació

Catalunya. Novembre de 20086

Vaga indefinidaals pàrquingsd’Eysa aMataró

Federació Comarcal CGT Maresme

Els treballadors de l’empresaEYSA, que gestiona els apar-

caments subterranis de Mataró, vandecidir convocar vaga indefinidadegut a que l’empresa incompleixla Llei 31/1995 de Prevenció deRiscos Laborals fins al punt deposar en risc la integritat física delstreballadors. La companyia, filialde Fomentos Construcciones yContratas, explota aparcamentsmunicipals de titularitat públicaarreu de l’Estat espanyol. La con-cessionària subcontractada perl’empresa municipal Gestió Inte-gral de Trànsit (GINTRA) gestionaels aparcaments públics de paga-ment de la ciutat (Parc Central iPlaça de Tomás y Valiente). Aques-ta, al seu torn, depèn de Promo-cions Urbanístiques de Mataró SA(PUMSA), que s’encarrega de lagestió del sòl públic municipal.A requeriment de la Inspecció deTreball pel seu compliment, l’em-presa “passa” de la inspecció, delstreballadors i del delegat de preven-ció de la CGT que està intentantdes de fa uns dos anys per la via deldiàleg que l’empresa compleixi lallei.Per una altra banda, l’empresa as-setja els afiliats de la CGT i und'ells va ser acomiadat injustament,quedant pendent de judici al Jutatdel Social.Davant del silenci i el “passotisme”per part de l’empresa els treballa-dors no han tingut més remei queexercir el seu dret de vaga. Van se-guir la convocatòria de vaga 4 dels6 treballadors que té l'empresa, tot iles coaccions portades a terme perl'empresa per a fer-la fracassar.El sindicat CGT va convocar con-centracions de suport als treballa-dors en vaga davant els aparca-ments de Mataró els dies 3 i 15d'octubre. També es va portar aterme una campanya d'enviamentde faxos a l'empresa. S'intenta es-tendre el conflicte al màxim alscentres de treball que l’empresa téa Catalunya: Igualada, Rubí, Llei-da, Granollers, Tarragona, Manresai altres, així com a la seu central deMadrid.

Page 7: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 7

TREBALL-ECONOMIA

Jo no he votatObama

Emili Cortavitarte Carral

Si hi ha hagut un tema que ha unifi-cat els criteris de periodistes, tertu-lians, experts, polítics professionalsi gent del carrer era el desig que elcandidat demòcrata a la presidèn-cia dels Estats Units fos el guanya-dor de les eleccions i, una vegadacelebrades aquestes, la passió des-fermada i els bons auguris.

Mai no havíem assistit a un des-plegament mediàtic com aquest pelque fa a unes eleccions en un altreestat: els enviats especials s’hanmultiplicat, els conductors d’infor-matius o dels programes d’actuali-tat matinals també s’han desplaçatper fer-los des de Washington o desd’altres ciutats nord-americanes,els tertulians han tingut feinaextra...

Sí, sí; ja sé que hem assistit a unasèrie d’esdeveniments històrics: elprimer president mestís (més quenegre, no ho oblidem) dels EUA, lafi de la nefasta i cruel (Afganistan iIraq, per citar dos exemples) presi-dència de Bush fill, un suposatcanvi de cicle polític (Obama seràel nou president i els demòcratestindran la majoria en el Senat i enel Congrés) i de sensibilitat interna-cional al front de la Casa Blanca(sembla que el nou president té unacerta idea de per on paren els altresestats i proposa vies de respecte idiàleg).

Però també han passat coses du-rant aquest període que no podenobviar. El senador Barack Obamava renunciar al finançament públicper a la seva campanya i s’ha basatnomés en el privat, superant totesles quantitats fins ara conegudes.Això li ha permès, entre d’altrescoses, emetre en vuit de les cade-nes televisives nord-americanes demajor audiència un vídeo promo-cional de mitja hora. No ens podemni arribar a imaginar el que es potfer per la millora de les condicionsde vida dels més desafavorits alsEUA amb el que ha costat aquestanunci.

Barack Obama no només té elsuport de les estrelles de Hollywo-od i dels intel·lectuals més progres-sistes també dels mateixos especu-ladors financers de Wall Street queens han abocat a aquesta crisi, avuiper avui, de dimensions descone-gudes. Qui millor que un polític re-lativament jove, atractiu a les cà-meres, de discurs apassionat iesperançador? Què millor que pro-postes tan vagues com: “ara tots elsamericans hem d’oblidar les nos-tres disputes per unir-nos”? Comdeia el personatge principal d’IlGattopardo de Tomasi di Lampe-dusa: que tot canviï perquè tot restiigual.

Rebuig als ERO presentatsen el sector de l’automòbil

FESIM-CGT

La Coordinadora del sector de l'au-tomòbil, de la FESIM-CGT haanalitzat l'actuació tant de les em-preses constructores com de les au-xiliars amb la presentació d'EROen les últimes setmanes. La CGTfem les següents valoracions i con-clusions:

-En la majoria de les empreses elsplantejaments d'excedent no respo-nen només a la caiguda de vendes,si no a la voluntat d'aprofitar la psi-cosi de crisi per a realitzar rees-tructuracions, augments de pro-ductivitat i canvi de contractesfixos per eventuals. En efecte, lesreduccions de producció respecte a2007 signifiquen generalmentmenys del 8% i no obstant això l'a-plicació d'ERO es realitza en tantsper cent molt més elevats.-Les empreses estan sol·licitant l'a-tur per a les seves plantilles abansde produir-se els efectes realssobre les produccions. Encara queles dades de vendes a Espanya par-len de més d'un 20% de descens,les vendes a Europa i en la resta delmón tot just arriben a un descensdel 2%. Tenint en compte que elscotxes produïts a Espanya es desti-nen en un 70% a l'exportació, s'en-fonsen la majoria de les justifica-cions de les empreses per ademanar els ERO.

-Des de la Coordinadora de l'Autode la FESIM denunciem que unade les causes de l'actual situació decrisi ha estat l'actuació de les mul-tinacionals de l'auto que han dut acentenars de milers de treballadorsa rebaixar els seus salaris i condi-cions de vida per mitjà d'acords dedobles escales salarials, augmentsde productivitat i flexibilitat, em-pobrint a la població i per tant aju-dant a la tan airejada crisi.-Insistim i revindiquem que aques-ta crisi ha d'anar a càrrec d'unesempreses que en els últims 10 anyshan tingut, en el conjunt del sector,més de 15.000 milions d’euros de

benefici, a més de les aportacionsdirectes en compra de materials ales cases matrius, valorades enaltra quantitat similar de benefici.-Per això exigim a les administra-cions públiques, estatals i autonò-miques, el rebuig dels Expedientsde Regulació d'Ocupació a les em-preses i l'exigència de solucionspactades amb els treballadors enles quals siguin les empreses quisuportin el cost d'aquesta situacióper mitjà de la reducció de la jorna-da, la reducció dels inhumans rit-mes actuals de producció, i la con-donació dels deutes de borsesd'hores acumulades, sobretot pels

augments de productivitat dels úl-tims anys.

Des del conjunt de seccions sin-dicals de la CGT al sector de l'au-tomòbil anem a desenvolupar en elconcret de cada empresa, platafor-mes reivindicatives en línia ambaquestes propostes, convocant a lesplantilles afectades a les mobilitza-cions que siguin necessàries per-què siguin les empreses qui carre-guin amb els costos d'aquestasituació i així impedir que de noula voracitat i avarícia de les empre-ses dugui als treballadors de l'autoa noves pèrdues de condicions decaiguda i treball.

LA MIRADAINDISCRETA

OPINIÓ: La CGT davant la situació de ‘crisi’ en el sector de l’auto

Diego Rejon, secretari generalFEMEC-CGT

En les últimes setmanes les empre-ses del sector de l'auto han comen-çat a sol·licitar expedients de regu-lació d'ocupació, tant d'extinciócom de suspensió, per la “baixadade vendes” en el sector. L'evolucióde les vendes del sector de l'auto-mòbil ve com a conseqüència deles turbulències financeres viscu-des amb les hipoteques “subpri-me” d'EEUU que han suposat eltrencament de la confiança de lesentitats financeres col·lapsant elsistema de crèdit i influint de ma-nera exponencial en el descens delfinançament i del consum. Una hi-poteca subprime és aquella hipote-ca considerada de "risc" per aquella qui es concedeix.

Les cada vegada pitjors condi-cions d'ocupació amb sous per sotad'una renda acceptable en el mer-cat actual, sumades a l'incrementdel euribor Europeu, han dut agrans capes de la població o a l'aturo a retenir el consum, quan s'hanproduït les primeres alarmes decrisi econòmica. No obstant això

els culpables d'aquesta situació;banquers, empresaris i multinacio-nals, tenen en lloc segur el botíaconseguit en els últims anys i da-munt tenen el cinisme de demanarque les seves malifetes les paguemels altres.

Les empreses de l'automocióhan aplicat en àmplies zones delplaneta la política d'abaratament deles condicions salarials i l'augmentde productivitat sense límit.Aquestes accions han significataugments de les capacitats produc-tives que han eliminat la necessitatde contractació impedint que mi-lers de persones tinguessin treball isalari. Qui han accedit a un d'a-quests llocs de treball ho ha fetamb dobles escales salarials persota de 800 euros mensuals per alsacabats d'ingressar.

D'aquesta manera l'acumulacióde capitals en mans de les multina-cionals ha arribat a uns númerosescandalosos. Aquests beneficis,lluny de ser invertits en milloresproductives que augmentessin lacapacitat estructural i un majorvalor afegit, tant en el productecom en el procés, s'han dut a l'es-

peculació financera i al repartimentde dividends, generant-se una pèr-dua de motor econòmic per al futurde les empreses i els seus empleats.

Ara, quan es constaten les con-seqüències de la política capitalistaque han desenvolupat les empresesmultinacionals de l'automòbil commàxims exponents d'aquest siste-ma, acudeixen a demanar ajuda alsgoverns, i per tant a l'erari públicpagat per tota la població, perquèpaguem, amb atur, milers de treba-lladors i les seves respectives famí-lies.

Les ajudes oficials de les qualss'han vist beneficiades les empre-ses de l'automòbil en els últims de-cennis són públiques i notòries. Entotes aquestes ajudes no hi hahagut mai una posició de control ide contrapartida per part de les ad-ministracions tant central com au-tonòmiques. D'aquesta maneras'han desaprofitat ocasions magní-fiques per a haver entrat a formarpart de l'accionariat de les empre-ses i així poder realitzar una lògicalabor de control en els movimentsindustrials, especulatius i financersde les empreses.

Les polítiques industrials de lesmultinacionals, centrades en l'ob-tenció de beneficis per mitjà del'estalvi i abaratament del cost de lamà d'obra, no han buscat tecnolo-gies de futur amb un major valorafegit.

En aquest sentit, la capacitat demantenir en el futur una indústriade l'automòbil, i tot el seu sectorauxiliar passa per escometre la in-vestigació i disseny de vehiclesecològics amb motoritzacions lliu-res dels derivats del petroli, verita-ble problema no només per a l'eco-nomia general sinó per al conjuntde la indústria de l'auto i, per des-comptat, per al conjunt del planeta.

La Federació de Sindicats de laIndústria Metal·lúrgica (FESIM-CGT) hem presentat a les Admi-nistracions i a les empreses unaproposta-exigència clara d'investi-gació i desenvolupament immediatde tecnologies lliures de petroli. Ellamentable és que ni empreses niAdministració ni els altres sindi-cats “majoritaris” hagin plantejatuna decidida aposta política i in-dustrial per a aconseguir aquest ob-jectiu.

Page 8: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 20088

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya

Amb l’excusa de la crisi, di-verses empreses presentenExpedients de Regulació

d’Ocupació i tanquen factories.

Esteban Ikeda

Proveïdor de Nissan, pertany a lamultinacional Johnson Controls,compta amb 300 empleats i fabricaels seients per al tot terreny Path-finder, un model afectat per la reta-llada de producció de Nissan.

Vol presentar un ERO per aco-miadar 95 empleats al Prat de Llo-bregat amb l'excusa del descens dela producció del principal client, lafàbrica de Nissan de la Zona Fran-ca. Aquests acomiadaments es su-marien a un pla aplicat a final del2007 de 56 baixes incentivades i16 contractes temporals no reno-vats.

Els sindicats consideren que elsacomiadaments són injustificats te-nint en compte les previsions ac-tuals de producció del grup auto-mobilístic.

Estampacions Sabadell

Fabrica carrosseries d’automòbil.Serveix a la línia de producció delstot terrenys que es fabriquen en laplanta de Nissan a la Zona Franca itambé és proveïdora de la marca aÀvila, on Nissan fabrica camionslleugers.

Va presentar un expedient desuspensió d’ocupació temporal de30 dies que afectarà a uns 226 tre-balladors (gairebé la meitat de laplantilla), amb l’argumentació quela mesura respon a la situació pro-ductiva de Nissan, un dels seusprincipals clients. L’expedient pre-veu deu dies d’aturada productivaen les línies que treballen per al fa-bricant japonès a Barcelona durantels mesos de novembre, desembre igener.

Els sindicats consideren que lamesura és exagerada, que l'expe-dient està sobredimensionat i queafectarà treballadors que no tenenres a veure amb la producció a Nis-san.

Seat

Un dels gegants històrics del sectorde l’automòbil.

Seat va anunciar un ajustamentde la seva producció a Catalunyaque consisteix d'entrada en la pre-sentació d’un ERO temporal per a1.250 treballadors –750, entre no-vembre i desembre, i 500, entregener i juliol del 2009– (desprésSeat el volia ampliar a 1.500), als

quals cal sumar els 3.950 que final-ment la filial de Volkswagen envia-rà a casa durant cinc i quinze diestambé abans de final d’any. Entotal, si es té en compte els ERO iles aturades productives, la mesurapot afectar uns 4.700 empleats deMartorell i la Zona Franca, ja quealguns poden formar part de lesdues accions. Pel que fa a les duesaturades de cinc i quinze dies quepreveu portar a terme Seat, aixòafectaria d’una banda, 1.980 em-pleats de la línia 1 –encarregadadel nou Ibiza– durant tres dies denovembre i dos de desembre, id’una altra, 1.969 persones més dela línia 2 –la que produeix els mo-dels Altea i León– durant quinzejornades dels mateixos mesos.Tot i que la companyia no s’haplantejat acomiadaments, els sindi-cats temen l’inici d’un allau d’ex-pedients similars per part de lesempreses proveïdores. CGT iCCOO decideixen convocar jorna-des de vaga els caps de setmana,des del dissabte 18 d'octubre fins al14 de desembre, entenent que éscontradictori que l'empresa presen-ti un ERO i al mateix temps man-tingui gent treballant els caps desetmana en tasques d’acabat de ve-hicles i en l’inici de la línia del nouIbiza, a més de deure 800.000hores de la borsa d'hores a la plan-tilla. Només tornant-les, els sindi-cats calculen es podrien reduir un20% els afectats per l'ERO. Laborsa d'hores és un sistema de fle-xibilitat de Seat que estableix que

els treballadors poden deixar detreballar fins a 35 dies a l’any percaigudes en la producció, i la com-panyia els segueix pagant el sou. Acanvi, els treballadors retornenaquestes hores en puntes d’activi-tat, sense cobrar més.

Visteon

Visteon fabrica quadres de coman-dament pels tot terreny de Nissan.

Ha anunciat l’enviament a casade 30 persones durant 13 dies.

Unilever Espanya

Multinacional propietària de mar-ques com Calvé, Knorr, Ligeresa,Maicena, Mimosín, Rexona, Skip,Signal, Tulipan, etc.

Ha decidit tancar la planta de ge-lats del barri barceloní del Poble-nou, comercialitzats sota la marcaFrigo, i acomiadar els 268 emple-ats de la plantilla.

La companyia, que ja ha presen-tat l’ERO al departament de Tre-ball, declara que la decisió s’em-marca en un pla de reestructuracióengegat en el sector de la produc-ció de gelats.

Nissan

Una altra de les grans empreses del’automòbil.

Decideix persentar un ERO peracomiadar en un any 1.680 treba-lladors de les factories de la ZonaFranca i de Montcada i Reixac.

Nissan ho justifica en una situa-ció econòmica complicada, el des-cens del nombre de vendes, l’in-crement dels costos de producció iles dificultats dels particulars a l’-hora d’aconseguir préstecs per alconsum i en el fet que han canviatels gustos dels consumidors, queen lloc de 4x4 i grans furgonetesdemanen vehicles més petits, méseficients, amb menors consums imés respectuosos amb el medi am-bient.

És un dels ajustaments de perso-nal més bèsties dels últims anys.Comportarà un conflicte socialgreu, perquè arrosssega les planti-lles de les empreses auxiliars queels subministren peces i afectaràunes 4.000 famílies. Els sindicatsconsideren que l’ERO és injustifi-cat perquè l’empresa s’aprofitad’una situació conjuntural i perquèla multinacional japonesa acumulaquatre anys de beneficis.

Els treballadors de Nissan vancomençar les mobilitzacions encontra de l’ERO el dijous 16 d’oc-tubre al matí amb una concentraciód'uns 3000 treballadors a Plaça Ca-talunya de Barcelona per a dirigir-se després als concessionaris deNissan i Renault a decorar els apa-radors i repartir pamflets per tald’informar els clients d’on van aparar els seus diners. El matí deldia 17 uns 3000 treballadors es vanconcentrar a les portes de les fàbri-ques, i el 23 d’octubre a la tardavan convocar una manifestació pelcentre de Barcelona.

Seat, Esteban Ikeda, Estampacions Sabadell, Unilever, Visteon, Nissan…

Onada d’acomiadaments itancaments a empreses

L’efectepapallona

Pepe Berlanga

L’enciclopèdia Viquipèdia diuque l’”efecte papallona" es ge-

nera quan es donen uns condicionsinicials en un determinat sistemanatural, i que la més mínima varia-ció pot provocar que el sistemaevolucioni de forma totalment dife-rent. Una petita pertorbació inicial,com a conseqüència d’un procésd’amplificació, podrà generar unefecte considerablement gran. Elqualificatiu prové d’un antic pro-verbi xinès: "el moviment de lesales d’una papallona es pot sentir al’altra banda del món". Canvis mi-núsculs que portin a resultats com-pletament divergents.

Em refereixo a aquesta definicióen relació a “la que està caient” enaquest món tan opac de l’economiaen relació al sistema financer. Elsmitjans d’opinió sense diferènciesens informin de les immenses aju-des que els estats destinen a calmarels desproposits a què ens hem vistabocats; sobre la necessitat de re-fundar el sistema capitalista talcom va sorgir dels enderrocs de laII Guerra Mundial; del compromísde garantir els nostres escassos es-talvis;… Un compendi de mesuresque causen l’enrojolament delsmés llecs. Mentrestant, gairebé tots“informen” que és culpa d'uns des-aprensius que han inundat el mer-cat d'uns productes coneguts com ahipoteques “subprime” encara que,ni els més guerrers van ser capaçosd'apreciar les nefastes conseqüèn-cies que una estafa d’aquestes ca-racterístiques generaria. Sense ex-cepció, criden a l'auxili d'entitatsque sense ell es troben abocades ala desaparició, evidentment senserecuperar els ingents capitals dipo-sitats en elles.

Pel camí s'obliden, interessada-ment que els “gestors” han estat re-bent honoraris vergo-nyants, tanten concepte de salari fix com sobreparticipació en beneficis, ‘stockoptions’,… inclús fins a l'últim mo-ment que es va anar a salvar-les oquan es van veure forçats al seuabandonament, cinc minuts abansque els tiressin.

Novament es desaprofita l'ocasióper cimentar un sistema econòmicque corregeixi les desigualtats. Esperd l’oportunitat de fer que lesempreses que reben ajudes per alseu reflotamient, hi hagi un acordper tal que els seus treballadors for-min part dels consells d'administra-ció, en proporció a les ajudes rebu-des, com qualsevol altre accionistaque exigeix la seva “cadira” en elsòrgans de plena decisió empresa-rial.

Això sí que no estan disposats aacceptar-ho, seria “massa revolu-cionari” per als seus ponderatspunts de vista i/o raciocini.

L’ALTRA REALITAT

Page 9: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 9

TREBALL-ECONOMIA

Laïcismenacional

VicentMartínez

Durant l’edat mitjana, els siste-mes polítics estaven legitimats

per les religions (com a ideologiespolítiques gairebé): els reis ho erenper la gràcia de déu. Al segleXVIII, a Europa, tot això ho vaqüestionar la Il·lustració i la confi-guració d’un sistema polític demo-cràtic centrat en la voluntat i sobi-rania popular i la llibertat, almenysen teoria. Es va qüestionar el paper“polític” de les religions: es va se-parar església i estat i es van apartarles creences religioses a l’apartatde la privacitat, tot reconeixent lallibertat de consciència. I tot aixòsobre la base que ni aquesta creen-ça privada ni els seus valors no espodien imposar sobre la llibertat depensament i d’opinió de qualsevolciutadà.

Actualment, vivim en un món onl’adscripció nacional, a la pàtria, ésun dels elements de disputa políti-ca. Les dretes demanen patriotismei acusen d’antipatriotes als lídersesquerrans, les esquerres per laseva banda solen tenir, si més no,un concepte “nacional” una micamés “laic”, menys religiós, menysessencialista. Només cal veure coma les eleccions nord-americanes elsrepublicans acusaven Obama deser antiamericà; com Rajoy acusa-va Zapatero de “romper España”, icom a la política catalana els partitses llancen retrets de no ser prou ca-talans ara per l’Estatut, ara pel fi-nançament.

No es tracta de negar que hi hahagut processos de genocidi cultu-ral, i moviments nacionalistes pro-gressistes amb justes reivindacions.Però molts cops, quan vius a un te-rritori amb un “conflicte nacional”,com és ara Catalunya (on es debatentre la catalanitat i l’espanyolitat)de qualsevol dels dos extrems na-cionals et demanen posicionamentcap al seu cantó o cap a l’altre, nohi matisos. Jo no em sento espan-yol, ni català, tot i que sé que sócles dues coses (una per carnet i l’al-tra perquè visc a Catalunya i sóc decultura catalana), però la mevaidentitat no és només segons el te-rritori on visc. És més, pot ser elfactor de classe té més pes en lameua identitat que viure on visc(no hauria de ser aquest l’objectedel moviment obrer?). Quan nojures fidelitat a un o altre bàndolreps acusacions d’espanyolista od’independentista. Per això, reivin-dique un tercer espai: dels quecreiem en l’autodeterminació, enquè Catalunya ha de ser el que ellavulgui, en la normalització lingüís-tica i cultural, però que ens fa igualla selecció catalana i que en un re-ferèndum sobre la independènciaens quedaríem a casa perquè ja ensestà bé el que decideixi la majoria.

Seccions Sindicals CGT Grup Seat

És trist i preocupant fer unexercici de memòria i veurecom ha evolucionat aquesta

empresa que s'atreveix a presumirde modernitat i benestar, que ensbombardeja amb revistes a totcolor i enquestes de satisfacció la-boral d'una banda mentre plantaERO a l'Administració com quiplanta pins. Des del famós acord“Per a l'estabilitat de la plantilla”de 8 maig de 2003, ja en portentres, en tres anys: ERO acomiada-ments desembre 2005, ERO ambl'excusa de la vaga de transportsjuny 2008 i l'actual, que vol tirarendavant aprofitant la campanyamediàtica de “crisi” amb la sevacançó de "els rics també ploren".La veritat és que en època de moltaabundància, van retallar un 30% desalaris als nous ingressos i vanficar flexibilitat total mentre els in-soportables ritmes de treball en lescadenes provoquen que fabriquemmés malalts que cotxes, a un ritmeincreïble.

En primer lloc, alegra que laresta de sindicats assumeixin elsplantejaments que des de fa tempsdefensa la CGT. En la primera reu-nió de l'ERO, tots els sindicats as-senyalen la VW com a responsable

de la situació de Seat, i aportendades i mesures que fan injustifica-ble qualsevol ERO. Si a Seat “Nosobra ningú” cap sindicat ha d'en-trar a negociar les condicions del'ERO. Al contrari, caldria unamobilització per parar-ho.

La CGT considera que si l'em-presa no obre una solució sensel'ERO, s’haurien de realitzar as-semblees davant l'edifici corpora-tiu per demostrar a la màxima Di-recció de Seat que la solució és laretirada de l'ERO i una negociaciósense xantatges.

Ja d'entrada, la CGT ha reprovat

l'inspector que va intervenir enaquest conflicte, el mateix que vaintervenir en l'ERO del 2005, unexpedient on es van cometre nom-broses il·legalitats i que encara nos'ha tancat ja que queda un treba-llador pendent de reingrés.

Es rebutja l'ERO perquè la inac-tivitat que planteja l'empresa és unmuntatge per justificar un altreajustament de la plantilla. L'infor-me elaborat per l'empresa és total-ment esbiaixat. Convé informarque dels 642 directius no n’hi hacap afectat per la “baixada de ven-des”. També omet dades importan-

tíssimes doncs no hi figuren ni lesJornades Industrials pendents degaudir ni l'estat de la borsa d'horesa Zona Franca i Gearbox, on lamitjana és positiva!!

L'empresa llança la canya apro-fitant la crisi a veure què pesca.Van enganyar tothom quan al 2003van vendre la borsa d'hores com agarantia perquè no hi hagués Expe-dients de Regulació d'Ocupació.S'està realitzant un sondeig, total-ment maliciós, a través de les pre-fectures sobre la voluntarietat de laplantilla. És important no mostrarla pròpia intenció. Estar en unERO no és cap “ganga”: es tallenles cotitzacions i cal començar denou el termini de sis anys per a l'a-tur, el que té conseqüències negati-ves tant per als qui es jubilen comper als qui puguin estar en l'atur enels pròxims anys.

Les condicions de treball a Seatprovoquen un ampli rebuig que faque molts treballadors no es plan-tegin el futur en aquesta empresa.Abans hi havia cua per a entrar iavui és una de les empreses de l'Es-tat pitjor valorades en termes d'o-ferta i qualitat d'ocupació.

Per tot això, des del sindicat dela CGT es crida a la mobilitzaciócontra les agressions per part del'empresa i a rebutjar aquest nouERO.

A Seat planten caraa un nou ERO

QUI PAGA MANA

Secció Sindical CGT Nissan

La societat capitalista, en la qualestem immersos, porta anys

obtenint uns beneficis brutals. Elmotor econòmic de la societat havingut “gràcies a l'especulació”tant immobiliària com financera,així com a sector turístic. Impul-sats, generalment, aprofitant les“desgràcies humanes”, explotant laimmigració, o encadenant la majo-ria de la societat a crèdits pràctica-ment vitalicis.

L'explosió de la bombolla im-mobiliària, la pèrdua de poder ad-quisitiu de la majoria de la societat,l'augment de la precarietat laboral,l'increment de l'IPC, la pujada del’Euribor, fa que augmenti la po-blació amb rendes baixes, amb elque la situació de “creixement”, enla qual suposadament estàvem, pera gran part de la societat va suposarja la seva crisi o endeutament.

La productivitat industrial haanat encaminada a empitjorar ma-joritàriament les condicions de tre-ball de tots, augment de flexibilitat,augment dels ritmes de treball,augment del treball efectiu, tambéha suposat un augment de les ma-lalties professionals, poques vega-des reconegudes.

Ara, quan els treballadors/es,cada vegada tenim treballs mésprecaris, salaris més baixos, en elmoment que la majoria de la po-blació té problemes per a “consu-mir”, quan les persones no podenanar més enllà de cobrir les sevesnecessitats bàsiques, ens parlen decrisi. Crisi que solament té una in-tenció, reduir els impostos al grancapitaal i obtenir reformes laboralsque els permetin, altra vegada,augmentar la seva productivitat.

La unitat, és la base de la lluita,per això les empreses automobilís-tiques ja estan actuant amb la sevaANFAC (Associació Nacional deFabricants d'Automòbils i Ca-mions) que adopten mesures simi-lars dintre del seu àmbit. Recor-deu, com van utilitzar la vaga detransport per a pretendre aplicar unERO. El seu únic objectiu és obte-nir una reforma específica per alsector, que pugui reportar-li mésbeneficis, a costa de les condicionsdels treballadors i dels recursos pú-blics.

Mentre, a Nissan, comencen aaplicar la flexibilitat negativa “entota la planta”, adoptant aquestamesura de forma unilateral i tergi-versant el conveni col·lectiu. Ensoposem a l'aplicació de la flexibili-

tat de manera parcial i exigim lajustificació del canvi productiu.Pensem que s'ha d'aclarir la situa-ció quant a l'aplicació de mesuresde flexibilitat i l'evolució de les cir-cumstàncies de mercat, així com lamarxa del pla de baixes incentiva-des.

Amb aquesta situació hi ha al-guns “companys”, que tenen lapoca vergonya de venir a treballardissabtes i diumenges. La quantitatde rumors que apareixen durant eldia a dia a la fàbrica, no tenen mésintenció, que crear una psicosi so-cial, de voler pertànyer a una crisi,provocada. No volem entrar a valo-rar els rumors. L'única cosa quesabem, per la famosa ANFAC, jaque des de la companyia no ensdonen dades, és que des del mes degener fins a l’agost Nissan, ha aug-

mentat les matriculacions un 20,6% pel que fa al mateix període de2007.

Enfront d'aquesta realitat, neces-sitem una cultura de la resistènciacontra el consumisme, contra elcreixement pel creixement, sensefites col·lectives.

Necessitem sortir al carrer perparar aquesta màquina de desor-dre, injustícies i desigualtats, ano-menada economia de mercat o ca-pitalisme i construir, a través de lacooperació i la solidaritat, una so-cietat que respecti el medi ambient,el treball digne, el temps de vidacol·lectiu de les persones lligat a laproducció de béns socials sufi-cients per a tots i totes.

Necessitem mobilitzar-nos en elnostre dia a dia i caminar tots juntscap a una vaga general.

OPINIÓ: A Nissan, ‘Temps moderns’

Page 10: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

10 Catalunya. Novembre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

CGT Catalunya

EEl 7 d'octubre es va portar aterme una jornada de mobi-lització i lluita contra la Di-

rectiva europea que vol allargar lajornada laboral setmanal fins a 65hores, directiva que està previst quepassi a votació al Parlament Euro-peu el mes de desembre de 2008.La Unió Europea mostra un copmés el seu caràcter d’instrument delcapitalisme europeu. Estem davantd’un sistema en que els avençostecnològics no serveixen per millo-rar les condicions de vida de la po-blació sinó que ens retornen a unpassat d’explotació i carreguensobre l’esquena de la classe treba-lladora els problemes de la crisi queel mateix sistema ha generat des-prés d’enriquir-se gràcies a nosal-tres.

Per una vaga generalde 24 hores

Ens hi juguem molt, una agressiócom aquesta requereix una respostacontundent, per això és necessàriauna vaga general europea de 24hores. Considerem totalment insu-ficient i un simple rentat de cara lajornada europea del passat 7 d'octu-bre convocada per la ConfederacióEuropea de Sindicats (CES),CCOO-UGT-USO a nivell d’Estatespanyol, en defensa del "treballdigne", que incloia aturades d’unmàxim de 15 minuts en algunesempreses. Per això des de la CGTde Catalunya vam legalitzat unaconvocatòria de vaga de 24 hores el7 d’octubre (això representava atu-rades de 1 a 4 hores, a diferentstorns del dia), per anar més enllà idonar cobertura legal a la possibili-tat de realitzar a les empreses atura-des més llargues que els 15 minutsproposats per la CES, per poder re-alitzar a les empreses assembleesinformatives en condicions, per ga-rantir que en tots els torns i duranttot el dia els treballadors i treballa-dores puguessin secundar la vaga

en funció d’allò acordat a cada em-presa i sector. Entre les que van rea-lizar aturades superiors als 15 mi-nuts podem remarcar l'Ajuntamentde Barcelona, Seat, Cristalera del'Arboç, Mahle, Prismian, Telefóni-ca Barcelona, etc.

Les mobilitzacions del 7d'octubre

Convocada per la Campanya contrala Directiva de les 65 hores, a laqual es va adherir la CGT, la mani-festació del 7 d'octubre es va iniciaramb una concentració davant la seude la Unió Europea a Barcelona, ales confluència del Passeig de Grà-cia amb Provença, on es va llegir elmanifest unitari de la Campanya.En el manifest de la convocatòria esdenunciava que amb aquesta Direc-tiva es pretén fer retrocedir un seglela classe treballadora pel que fa a lajornada màxima setmanal i que éstracta d’una peça, sens dubte fona-mental, de l’ofensiva de l’Europa

del Capital, juntament amb la Di-rectiva de Retorn d’immigrants, elpla Bolonya de privatització de laUniversitat, la Directiva Bolkesteinper liberalitzar i privatitzar els ser-veis públics o la permanent pressióper allargar l’edat de jubilació i re-tallar i privatitzar les pensions pú-bliques. Es criticava també al mani-fest la proposta de la CES(Confederació Europea de Sindi-cats, de la qual formen part CCOO iUGT) de mobilitzacions pel 7 d’oc-tubre pel seu carácter testimonial ies reclamava la preparació d’unavaga general de 24 hores abans queel Parlament Europeu voti la Direc-tiva per tal de forçar la seva retirada.Sota el lema unitari “No a les 65hores de la UE, sí a les 35, que lacrisi la paguin els rics” la manifes-tació va baixar pel Passeig de Grà-cia, on es van cridar, a més d’a-quests mateixos lemes, d’altrescom ara “Solidaritat amb les em-preses en lluita”, “Que la crisi la pa-guin els banquers”, “Sí, sí, sí, con-

tra el capital, vaga general”, “Ambla directiva de la esclavitud, la clas-se obrera anem ben fotuts”, “El tri-partit privatitza de nit”… La mani-festació va comptar amb laparticipació de l’esquerra política isindical alternativa al sindicalismeburocràtic i a l’esquerra insitucio-nal, amb la presència amb banderesi pancartes d’un ampli ventall decol·lectius, organitzacions, comitèsi activistes adherits a la campanya.El bloc de CGT dins la manifesta-ció va aplegar unes 500 persones.La manifestació va finalitzar a laPlaça Catalunya, davant la seu deTelefònica, amb diversos parla-ments de sindicalistes, immigrants,estudiants.... La participació enaquesta manifestació unitària alter-nativa contrasta amb la reduïda par-ticipació a la manifestació que a lamateixa hora havien convocatCCOO i UGT, que no va superarl'assistència a la manifestació alter-nativa. El dia 7 també es va portar aterme una concentració a Tarragona

a les 19 h. a l’Estàtua dels Despu-llats amb l’assistència d’un cente-nar de persones convocades perCGT, IAC, Co.Bas i l’Esquerra In-dependentista del Camp. Una altraconcentració va tenir lloc a Gironaa les 20 h. al Pont de Pedra convo-cada per CGT, COS, IAC i SEPCamb participació de més de 50 per-sones.

Continuar amb la lluita

Una Directiva amb efectes tan ne-gatius com aquesta no es pot aturaramb protestes i mobilitzacions tes-timonials, per això entenem que lajornada de lluita del dia 7 ha de serel principi d’un procés de mobilit-zació que ens porti a la convocatò-ria d’una jornada de vaga generalde 24 hores a nivell europeu. LaCampanya contra la Directiva deles 65 hores, ha anunciat que conti-nuarà amb l’activitat unitària, ambnoves accions que definiran prope-rament.

‘Ens volen fer retrocedir un segle’Fora la Directiva de les 65 hores

Secció Sindical CGT PirelliManresa i Col·lectiu Catalunya

La Multinacional Pirelli anunciaal 2006 la intenció de construir

una factoria nova si es complienuns condicionaments (requalifica-ció dels terrenys actuals, preu asse-quible dels terrenys de nova cons-trucció, i un conveni a la baixa).Després de complir-los, van passarmesos d'incertesa, rumors i reu-nions amb les administracions pocencoratjadores, fins que al juliol de

2008 Pirelli anuncia que no farà lanova fàbrica, i que a més li sobren280 treballadors de la planta deManresa, raó per la qual presentaun ERO al Departament de Treball.L’empresa ho justifica per les pèr-dues que diu tenir però que parado-xalment no es reflecteixen als ba-lanços auditats. L’ERO de Pirellis’acompanya d’un pla social en quèes proposa que els afectats puguinser recol·locats en altres empresesdel grup, per bé que no hi ha capaltra planta a la península. El pla

planteja quatre possibilitats per al’excedent de plantilla: recol·loca-cions en altres empreses del grup,recol·locacions externes mitjançantla contractació d’una empresa dereinserció laboral, prejubilacionsper a treballadors de 58 anys o mési indemnitzacions.

Els treballadors de Pirelli haurande valorar ara les condicions propo-sades per l’empresa en una assem-blea general a la qual assistiran elsassessors legals dels sindicats re-presentats al comitè.

Informe sobre la situació actual a Pirelli Manresa

Page 11: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

Repressiósindicalcontra CGTa Cecrops SA

SS de CGT a Cecrops SA(http://cgtcecrops.blogspot.com)

El 16 d'octubre Cecrops SA, em-presa situada a Santa Perpètua

de Mogoda, lliurava una carta d'a-comiadament al representant de laSecció Sindical de CGT, comuni-cant-li el cessament immediat de laseva activitat laboral. L'excusa del'acomiadament disciplinari és per"desobediència continuada, persis-tent i pública a les ordres concretesde l'empresa a més d'un abandona-ment de lloc injustificat".

El fet es concreta en sol·licitar eltreballador (per escrit) llicènciaformativa, fent-ne ús dos dies i sor-tint de l'empresa una hora i vint mi-nuts abans de finalitzar la jornada,prèvia comunicació verbal a l'en-carregat.

La improcedència de l'acomia-dament és inqüestionable, però desde CGT valorem que ens trobemdavant un cas de repressió sindical,acomiadament que amaga la claraintenció de l'empresa d'acabar ambl'activitat reivindicativa d'aquestaSecció Sindical. Aquestes situa-cions formen part de l'abús depoder empresarial.

És sorprenent trobar com a còm-plices dos delegats de personal deCCOO que hi ha a l'empresa, usantun silenci encobridor en el momentdel lliurament de la carta d'acomia-dament; oferint-se com a testimo-nis en negar-se el company a signarla carta d'acomiadat; no convocantl'assemblea que reclamen diversostreballadors; culpabilitzant el treba-llador acomiadat per la seva actitud"radical"; utilitzant la por que so-bren 4 o 5 treballadors més (tanca-ment secció LM).

I és que per a aquests senyors deCCOO-Cecrops, radicalisme és de-manar l'assemblea com a lloc dedecisió i informació, radicalisme ésdemanar els salaris deguts i malcalculats, radicalisme és queixar-sedel mal funcionament actual de laprevenció de riscos, radicalisme ésdenunciar l'aïllament que sofreixl'altre delegat (també de CCOO),radicalisme és tenir la "gosadia"d'organitzar-se al marge del seu au-toritarisme.

Des que al gener del 2008 es re-voca al company Jordi com a dele-gat de Prevenció, mitjançant l'ús dementides i pressions per part d'al-guns membres de CCOO, es deixala porta oberta a l'acomiadamentd'una persona compromesa oberta-ment amb la lluita en l'empresa i enel sector. Camí que s'abona en en-tendre aquests dos individus el sin-dicalisme com una lluita excloentde la diversitat sindical, posant l'he-gemonia de les sigles per sobre dela llibertat sindical, fins i tot persobre el dret al treball.

CGT Barcelona i Secció SindicalAtos Origin

L’empresa Atos Origin es de-dica al desenvolupament imanteniment de sistemes

informàtics. És el soci tecnològicdel Comitè Olímpic Internacional iresponsable de la infraestructuratecnològica dels Jocs Olímpics enel major contracte tecnològic rela-cionat amb l’esport i que s’operades del centre de treball de Barce-lona. També gestiona sistemes in-formàtics d’entitats com el Bancde Sabadell, Endesa, Aigües deBarcelona i Gas Natural. Comptaamb 850 treballadors a Barcelona i4.000 a l’Estat espanyol, i va rebreel 2007 15 milions d’euros en sub-vencions.

Els seus treballadors vénen pa-tint congelacions salarials des del’any 2.000, uns salaris d’entradamolt baixos (molts inferiors als1.000 euros al mes) i jornades que,en moltes ocasions, s’allarguen persobre de les 10 hores sense rebrecap compensació; “s’aconsella” norealitzar les vacances, es penalitzaa qui s’acull a reduccions de jorna-da i es rebutja la negociació

col·lectiva promovent en el seu llocuna desregulació laboral i els pac-tes individuals materialitzats gene-ralment en “el si no t’agrada laporta és molt gran”.

Per tot això, la plantilla porta desdel mes de novembre de 2007 in-tentant arribar a un acord amb laDirecció de l’empresa que solucio-ni aquesta situació, però la sevaprepotència i negativa a parlar l’haportada al conflicte que, amb unaaltra actitud per part de l’empresa,

s’hagués evitat. A l’abril ja va sernecessari convocar una sèrie deprotestes per obrir una taula de ne-gociació que l’empresa es negava aconstituir, però en tots aqueststemps s’ha negat a parlar de cap deles reivindicacions dels treballa-dors.

Després d’un any sense avanços,la la CGT va decidir convocaraquestes aturades parcials, que vantenir un seguiment massiu en àreessignificatives com la de Grans Es-

deveniments (que gestiona la in-fraestructura dels JJOO), o la d’In-vestigació i Innovació i Mercat deCapitals, que dóna servei a LaCaixa. Els treballadors ara convo-quen aturades parcials pels dies 6,9, 13 i 16 d’octubre al Centre co-mercial Glòries de Barcelona con-tra la congelació salarial que patei-xen des del 2000 i per aconseguirmillores en la jornada laboral queels permetin conciliar la vida fami-liar i laboral.

La mesquinesa del’empresa Aitos Origin

Estampacions Sabadell: Aprofitar la Crisi

Secció Sindical CGT Essa Palau

L'explosió de la bombolla im-mobiliària, la pujada de l'euri-

bor, l'augment de l'IPC i sobre tot,l'endeutament al que estan sotme-sos tots els treballadors ha desem-bocat en una crisi que particular-ment, en el sector de l'automòbilsuposa unes caigudes en les vendesd'un 42%. Això és el que vol fercreure la patronal aprofitant-se d'a-questa situació per fer les seves es-tratègies pressionant els treballa-dors i aplicant indiscriminadamentmobilitats, flexibilitat, ERO, etc.desembocant al final en contractesprecaris molt per sota d'un nivell

adquisitiu ridícul, acumulat enaquests últims anys.

El sector de l'automòbil en elsmercats europeus solament ha tin-gut un lleuger descens en les sevesvendes, amb el que a Estat espa-nyol no li ha d'afectar com volenfer creure, per que més del 80% dela fabricació és per a exportar. Es-tampacions Sabadell (Essa Palau)ara comença a prendre mesures asac sense respectar el mes mínimels drets dels treballadors.

Hi ha treballadors a Esparrague-ra amb els seus drets vulnerats, co-mençant per ser voluntaris forço-sos, sense respectar les dietes,transport, temps invertit i sobre tot

una cosa que no es compra amb di-ners que és l'impacte familiar quesuposa l'haver de canviar el lloc detreball a 50 km i fins i tot mes dis-tància en alguns casos.

Fins a on arriba l'empresa fent-los creure als voluntaris forçososque el comitè té voluntaris i no elsdeixa sortir d’Essa Palau, que s'hanpactat unes parades d'autocar quanno han volgut les opcions que se'lshan donat com són: cotxes de llo-guer, dos autocars que surtin un deSabadell i altre de Montcada i si noagrupar en torns als de Sabadell ivoltants i Montcada, Mollet i vol-tants.

També volen aplicar un ERO

que afectaria 226 persones, que en-cara no està confirmat per Nissanni altres clients. Aquestes són lesestratègies que utilitza per a dema-crar al comitè posant-li en contraals treballadors, però amb el queno han comptat és que els treballa-dors no són ximples i ara més quemai han d'estar units davant aques-ta situació. Amb aquestes mesuresl'empresa vol solucionar els pro-blemes, com sempre a costa delstreballadors i no preveient aquestesbaixades de producció i buscant al-tres alternatives que no afectinsempre als mateixos. Tot això té unrerefons que aviat se sabrà en quedesemboca.

SFF-CGT

Apartir del 3 d'octubre s'haniniciat novament les convoca-

tòries de vaga per al personal de lesestacions ferroviàries de viatgersd'ADIF de tot l'Estat espanyol,amb aturades tots els divendres de12 a 16.30 h i de 20 a 24 h, davantel menyspreu de la direcció a donarsortida al conflicte pels serveis devenda de bitllets, informació iatenció al client. Aquest conflictes'arrossega des de 2007 i s'ha ca-racteritzat per la voluntat negocia-

dora de la CGT que va facilitar l'a-cord del 31 de juliol d'enguany.Però l'empresa actua de mala fe icinc dies després anuncia la priva-tització d'aquests serveis en diver-ses estacions (BOE 5 d'agost de2008) i la pèrdua de 140 llocs detreball estables. Mentre tant, pactaamb els sindicats majoritaris la li-citació de l'externalització d'a-quests llocs de treball.

La CGT denuncia que les mesu-res d'ADIF comportaran la falta depersonal i la progressiva reducció iprivatització de llocs de treball,

que incidiran negativament en laqualitat del servei que es presta alsusuaris, així com en les condicionsde treball del personal. S'exigeix lacontractació de personal suficientmitjançant una oferta pública d'o-cupació, la paralització de les pri-vatitzacions i la recuperació delstreballs externalitzats.

Un altre aspecte en el qual el sin-dicat llibertari es mostra especial-ment combatiu és en l'exigènciad'una millora de les condicions ac-tuals de treball, seguretat i salut la-boral, una valoració del treball a

torns i del treball en diumenges ifestius i, finalment, una regulaciódigna del menyscapte de diners,que fins al moment obliga els tre-balladors/es a posar de la seva but-xaca els diners que pugin faltar encaixa sota amenaça d'expedientdisciplinari.

La CGT lamenta públicamentl'adopció de més aturades però de-mana comprensió i suport per partdels usuaris del ferrocarril perquèl'objectiu de les mobilitzacions ésel d'assolir un servei públic ferro-viari de qualitat.

Més aturades a les estacions d'ADIF

Page 12: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

12 Catalunya. Novembre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Comisión contra lassubcontratas (CGT Aragó) i

Col·lectiu Catalunya

Continua la secció que vamposar en marxa al númeroanterior dedicada a presen-

tar de manera planera i pràctica al-guns conceptes jurídics relacionatsamb la vida laboral dels treballa-dors. Parlem avui de la improce-dència o nul·litat dels acomiada-ments en el món laboral.

1.- Quan un acomiadament és

improcedent?

a) L'acomiadament manca decausa, és injustificat. El jutge noconsidera provades les imputa-cions de l'empresa o les estima in-suficients per declarar l'acomiada-ment.

b) L'empresari no ha complertamb els requisits formals, legals oconvencionals (carta, expedient,audiència sindical). La falta deforma, genera la improcedència.En definitiva, aquells acomiada-ments en els quals no existeixincauses reals objectives que empa-rin la legislació per a rescindir elcontracte i no arribin a la conside-ració de nuls, vindran a ser deno-minats com improcedents. Deforma comuna podria definir-se unacomiadament improcedent comun acomiadament il·legal, un aco-miadament lliure, que obeeix a al-guna causa que vulnera la normalaboral.

2.- Quan un acomiadament és

nul?

L'acomiadament que tingui coma mòbil alguna de les causes dediscriminació previstes en la Cons-titució (art. 14) i en l'Estatut delsTreballadors (art. 4.2c i 28), o es

produeixi amb violació de drets fo-namentals i llibertats públiques deltreballador. Resultaria nul, perexemple, l'acomiadament que esrealitzés per haver atestat el treba-llador en contra de l'empresari ambvulneració de la seva llibertat d'ex-pressió o com a reacció a qualsevolús pel treballador o treballadora dela tutela efectiva de jutges i tribu-nals. En aquests casos, el treballa-dor ha d'acreditar l'existència d'in-dicis que generin una raonablesospita, aparença o presumpció dela violació de drets.

3.- Quines situacions poden

comportar la nul·litat?

a) Seran nuls els acomiadamentsgenerats per maternitat, adopció oacolliment i riscos durant l'emba-ràs i treballadors amb permisos perlactància o cura de familiars.

b) També seran acomiadamentsconsiderats nuls aquells que les tre-balladores víctimes de violència degènere quan a l'exercir els seusdrets sobre reducció o reordenaciódel temps de treball, sobre mobili-tat geogràfica o sobre suspensiófossin acomiadades.

c) A més, en els acomiadamentscol·lectius i en els considerats percauses objectives, si es detectés de-fectes de forma, i interès a acomia-dar amb una indemnització menor(20 dies en comptes de 45) seranconsiderats acomiadaments nuls,amb la consegüent readmissió deltreballador.

d) L'acomiadament discrimina-tori antisindical (membres de co-mitès d'empresa, delegats de perso-nal, i seccions sindicals). Calprovar el tracte diferenciat per mo-tius sindicals.

5.- Què implica un acomiada-

ment nul?

Implica la condemna judicial al'empresa de la immediata read-missió amb els salaris deixats depercebre. A més es pot donar el casque el jutge o tribunal imposi el pa-gament d'una indemnització pelsperjudicis addicionals.

6.- Quines són les causes legals

d’acomiadament?

Les causes objectives que legal-ment suposen l'extinció de la rela-ció laboral són les següents:

- Ineptitud del treballador.- Falta d'adaptació del treballa-

dor a les modificacions tècniques.- Necessitat d'amortitzar els llocs

de treball.- Absentisme laboral.- Insuficiència de consignació

pressupostària per a l'execució deplans i programes públics.

7.- Què passa amb els acomia-

daments denominats en frau de

llei?

No seran considerats nuls sinóimprocedents.

Més informació:http://www.nodo50.org/caes/

Què puc fer si m’acomiaden? (1I)

(IN)SEGURETAT LABORAL

P R I M E R S A U X I L I SMetro de BCN ila conciliació dela vida familiar

Secció Sindical CGT Metro Barcelona

Un jutjat social ha condemnantMetro de Barcelona a respec-

tar el dret d'una treballadora a rea-litzar la jornada reduïda en l'horarique ella havia sol·licitat. El jutgeconsidera que una sentència contrà-ria afectaria "al dret efectiu a lesmateixes oportunitats de promocióprofessional, a la protecció de la in-fància i a la conciliació de la vidafamiliar i laboral".La treballadora, afiliada a la CGT,treballa en una finestreta d'atencióal client amb un salari de 750 eurosmensuals i una jornada reduïda de20 hores. Després d'acollir-se a lareducció de jornada, la dona treba-llava de dilluns a divendres de 12 a16 h, i els dissabtes, de 12.30 a16.30 h. Al mes de març va recla-mar a l'empresa que, amb l'inici delcurs escolar, se li permetés treballarnomés de dilluns a divendres, pertractar-se d'una família monoparen-tal i que ningú no podia fer-se cà-rrec del fill durant els caps de set-mana.Aquesta sentència, la denúncia dela qual ha estat gestionada per laSecció Sindical de CGT del Metrode Barcelona i defensada pel lletratRafael Calderón del col·lectiuAIDE, arriba després d'infructuo-sos intents per solucionar el proble-ma directament amb el departa-ment de personal de l'empresa. Resulta sorprenent constatar comen èpoques passades (els anys 90,per exemple) els treballadors tenienhoraris especials que cobrien lesseves necessitats i a partir de l'any2002 amb la irrupció dels nousequips directius es comença a negarel que abans era normal, curiosa-ment quan ja és un dret aprovat enel Parlament. Sorprèn encara mésque sigui una empresa encapçaladapel PSOE català (PSC) qui nega enles empreses que controla (com enel cas del Metro de Barcelona) elque “traient pit” aprova al Parla-ment com a lleis “progressistes”,tret que tot sigui un muntatge pro-pagandístic pel qual no estan dispo-sats a invertir ni un euro.La CGT considera que aquesta sen-tència destapa la hipocresia de laDirecció socialista del Metro quetenen la desvergonya d'incloure enel seu organigrama un departamentde responsabilitat social corporati-va el treball del qual és promourepolítiques corporatives d'igualtatcap a la dona i desenvolupament delleis socials, vistos els resultats ésuna altra despesa inútil a costa delscontribuents per a rentar-se la cara.Dit tot això, la CGT del Metro creuque aquesta sentència és un avançmés en la defensa dels drets delstreballadors en un àmbit tan impor-tant com és el de la conciliació de lavida laboral i familiar.

Page 13: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 2008 13

Tema del mesSeixanta-cinc hores?Ni ara ni mai!!!

Pep Juárez, secretari d’AccióSindical de CGT-Balears

Fa un temps podria semblar

una broma de mal gust, però

a ara no ho és. La directiva

que fa uns dies han aprovat els mi-

nistres “de treball” de la Unió Euro-

pea, possibilitant la jornada laboral

de 65 hores setmanals forma part

d’una ofensiva, en tota regla, con-

tra els drets de la gent treballadora.

Ha estat precedida, en poc temps,

per altres dues “directives”: la Bol-

kestein (privatització, deslocalitza-

ció i desmantellament dels serveis

públics), i l’anomenada “directiva

de la vergonya”, de repressió racis-

ta cap als treballadors immigrants,

en l’espai continental. Però les

agressions no s’aturen aquí: els

que han parit aquestes directives

són els mateixos que també fan o

volen fer negoci de la supressió

d’altres drets, com la cobertura sa-

nitària, el salari mínim, l’educació

gratuïta i universal, o les sistemes

públics de pensions.

Aquestes tres “directives” (amb

el vistiplau de la majoria de go-

verns i l’abstenció d’uns altres,

com l’espanyol), donen una idea

bastant exacta del model d’Euro-

pa, antisocial i inhumà, que es vol

impulsar des de les elits econòmi-

ques i des dels seus servidors polí-

tics. Les treuen enmig d’una situa-

ció de forta crisi econòmica

mundial, i d’afebliment de la classe

treballadora, amb l’augment de l’a-

tur, la precarietat, l’empobriment

generalitzat i la por, com a instru-

ment de xantatge. Un ‘status’, l’ac-

tual, que mina la capacitat de resis-

tència dels treballadors, de la seva

consciència de classe i de la seva

capacitat d’organització. Tot aquell

potencial que va permetre, en el

passat i durant dècades d’esforços

i lluites, aconseguir un conjunt de

drets individuals i col·lectius, ara

seriosament amenaçats. Així

doncs, el moment escollit per im-

pulsar aquestes “directives” no és

cap casualitat.

La directiva de les 65 hores va

més enllà de la perversa pretensió

de fer-nos treballar més hores que

un rellotge. Sobretot va dirigida a la

línia de flotació de la lluita col·lecti-

va, que ha permès conquestes so-

cials i drets igualitaris. Ja els brità-

nics (del Partit “Laborista”, per cert)

han introduït la possibilitat legal del

que anomenen ‘opting out’, o pac-

tes individuals, segregats dels

col·lectius i més enllà de les 48

hores setmanals, jornada laboral

màxima europea en la actualitat. Si

aquesta directiva s’arribés a impo-

sar, no és difícil imaginar la ràpida

desaparició dels drets laborals,

tant col·lectius com individuals. Es

pot preveure una derrota històrica,

que provocaria un retrocés als es-

cenaris de fa més de cent anys.

Cap a finals de maig de 1886,

sectors dinàmics de treballadors ja

van aconseguir la jornada laboral

de 8 hores al dia, conquesta que

es va anar estenent i consolidant

des de les primeres dècades del

segle passat. Més recentment, i

també com a fórmula de lluitar con-

tra l’atur, el moviment obrer ha anat

assolint l’objectiu de les 35 hores

setmanals (“treballar menys, per a

treballar tots”). La lògica social ca-

mina, doncs, cap a la reducció de

jornada laboral, en la perspectiva

d’ampliar el dret a la vida personal i

a l’oci. Però la lògica dels buròcra-

tes europeus va en sentit contrari:

mentre es tanca i s’expulsa, violant

la Declaració Universal dels Drets

Humans, treballadors i treballado-

res immigrants, del territori i de la

xarxa productiva europea (“directi-

va de la Vergonya”), s’explota amb

jornades interminables altres tre-

balladors (directiva de les 65

hores), molts dels quals seran víc-

times de la deslocalització de ser-

veis (directiva Bolkestein).

La victòria del “no” en el referèn-

dum d’Irlanda sobre el Tractat de

Lisboa (versió abreujada del difunt

Tractat Constitucional Europeu), té

una interpretació inequívocament

de rebuig a la construcció antiso-

cial d’Europa, com ja va succeir

abans en els referèndums de Fran-

ça i Holanda, i com passaria a la

majoria de països europeus, si s’a-

trevissin a convocar consultes a la

ciutadania sobre el nou Tractat.

Cada vegada és més ample l’abis-

me que separa l’Europa de les éli-

tes, de l’Europa treballadora i ciuta-

dana.

Contra aquesta bateria de “di-

rectives”, cal unir forces, per a la

consecució d’un repartiment just

del treball i de la riquesa, en un

espai europeu, i mundial, de lliber-

tat i drets socials. La rebel·lió de la

majoria esdevé imprescindible.

Posem fil a l’agulla.

65 hores setmanals?

Jordi Martí Font

Sempre hem sabut que la colla de benvestits i mal païts que omplen les cadi-res del Parlament Europeu no ens volenbé... ni mal; senzillament, treballen per auns altres. Uns altres que no som la ma-joria que teòricament diuen represen-tar. Així doncs, no ens hauria d’estran-yar la refotuda mania que tenen de ferlleis i normatives cada cop més bèstiesper tal de negar els mínims drets quecom a classe i societat hem anat acu-mulant a base de lluites socials, pati-ment i organització.

És en aquesta línia de barrabassa-des, perfectament planificades i or-questrades, camí del malmetiment totalde les mínimes condicions de vida dequè gaudim, que cal situar la nova nor-mativa europea sobre el temps de tre-ball. Va ser el 9 de juny que ens la vanplantificar sobre la taula, amb cap voten contra, els ministres de treball de laUnió Europea. Allí engegaven un pro-cés que acabarà el 19 de desembre, es-perem que amb la no aprovació d’a-questa nova escopinada amb mala bavaa la cara de tots plegats.

Segons la nova proposta de Directi-va, els Estats podran permetre aug-ments de la jornada de treball setmanalfins a les 60-65 hores, que s’aplicarien através de pactes individuals entre em-presaris i assalariats, encara que elsconvenis fixin una jornada inferior. Su-poso que totes i tots sabeu què vol diraixò. És la tornada a jornades “legals”de 10 a 12 hores i sis dies per setmana,precisament en un moment en què laseva “crisi” ha omplert les oficines del’atur de treballadores i treballadoressense feina.

El 1917, l’Organització Internacionaldel Treball (OIT) va fer oficial la jornadamàxima de 48 hores. Hem passat gue-rres mundials, explosions demogràfi-ques diverses, revolucions tecnològi-ques, verdes i informàtiques, canvisbrutals que teòricament ens feien lavida més fàcil... i ara ens volen imposartornar enrere en el dret a la regulaciód’un màxim en la jornada laboral.

Pot ser que aquest sigui un altre delsglobus sonda que els rics i poderososens van enviant de tant en tant mentrepreparen l’extermini general que mai nos’acaben d’atrevir a fer, però no ho crec.De totes maneres, si fos això cal dir-losben clar que no acceptarem cap canvien la jornada laboral màxima que novagi cap a la seva reducció sense re-ducció de salari. I aquesta és la nostraúltima paraula. No ens val ni la crisi dels“farloperos” mudats ni les raons delsempresaris de bon cor. Tanquem, files idiguem-los com a molt que no... i quesí, que en volem 35 i reduint. Que lanostra vida és més important que laseva mort, la mort organitzada que enspreparen en fàbriques, despatxos, bas-tides i tallers.

Per fer-ho, hem de recuperar leseines que sempre ens han servit i enshan caracteritzat.

Perquè al cap i a la fi, arribats al capdel carrer, allò que volen són els nos-tres caps, els nostres somnis, incapa-ços com són ni d’imaginar ni de viureres que no siguin diners, diners i diners.I els nostres somnis no els regalem.

Page 14: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Text: Laura Rosich;fotos: Àngel Bosqued

Tomás Ibáñez Gracia (Saragossa,1944) va residir a l’Estat francèsdes de 1947 fins a 1973, llicen-

ciant-se en Psicologia i participant activa-ment en el moviment llibertari francès i enla lluita antifranquista (FIJL). Va tenir ladoble sort de viure, des de l'ull de l'huracà,el «Maig del 68» i de participar en el breuperò intens ressorgir del moviment lliber-tari després de la mort de Franco. Cate-dràtic de Psicologia Social a la Universi-tat Autònoma de Barcelona, militant de laCGT i pensador llibertari, ha publicat di-verses obres. Tot i que aquesta entrevistano va ser realitzada inicialment per in-cloure-la al “Catalunya”, l'interès de lesqüestions que planteja ens va portar a pro-posar-li la seva publicació.

Com es diu en la presentació del seu lli-bre "¿Porqué A? Fragmentos dispersospara un anarquismo sin dogmas" (Antro-phos 2006): "Insubmissió radical de lasensibilitat i del pensament enfront dequalsevol forma de dominació, l'anarquis-me és tan polimorfic i tan canviant compuguin ser-lo les pròpies formes de la do-minació. És perquè brolla, incontenible idirectament, de les infinites xarxes depoder que capturen les nostres condicionsde vida, pel que no es pot aprendre l'anar-quisme en els llibres, pel que no es deixatancar en fórmules definitives i pel que calinventar-lo incessantment des de l'antago-nisme social i des de les pràctiques de re-sistència. Fluid i tumultuós, l'anarquismecorre els seus majors riscos quan s'immo-bilitza quan es petrifica, i quan oblidaqüestionar-se a si mateix".

-La meva primera pregunta em resulta

obligada per posar en context el tema.

Creus que té futur l'anarcosindicalisme

en la societat neoliberal d'avui dia?

-La gran capacitat de canvi, d'adaptació i

de modernització manifestada pel capita-

lisme al llarg de l'últim segle ha creat unes

noves condicions socials en les quals el

proletariat industrial ja no té ni el pes ni la

relativa homogeneïtat que el caracteritza-

ven i que el convertien, juntament amb els

treballadors del camp, en possible protago-

nista d'una eventual revolució social. Obli-

gat, en part, per la pròpia pressió exercida

per les lluites obreres el capitalisme ha

desenvolupat uns mecanismes d'integració

que són prou potents i sofisticats per acon-

seguir que bona part de la població partici-

pi dels seus valors i contribueixi a enfortir

la lògica que el caracteritza. Això no signi-

fica que l'explotació no segueixi plena-

ment vigent, clar, però actualment aquesta

revesteix en els antics països industrialit-

zats unes característiques ben diferents a

les que abans prevalien. El resultat és que

els espais d'influència i les possibilitats

d'incidència real que s'obrien davant l'anar-

cosindicalisme, i, més generalment, abans

en els diferents corrents del sindicalisme

revolucionari, s'han anat reduint de forma

dràstica. A més, aquests corrents del movi-

ment obrer no han sabut renovar-se amb la

mateixa creativitat que ha manifestat el ca-

pitalisme.

Crec que qualsevol reflexió mínima-

ment seriosa sobre el futur de l'anarcosin-

dicalisme ha d'admetre que el sostre a què

poden arribar les diverses organitzacions

que se’n reclamen és, sens dubte, bastant

baix. Encara que sempre calgui preocupar-

se per eixamplar l'afiliació, el futur de l'a-

narcosindicalisme no passa per aglutinar

en el seu si una part majoritària, i ni tan

sols substancial, de la població treballado-

ra. El seu paper és el de radicalitzar les ma-

nifestacions de les resistències obreres, i

també d'impulsar al seu interior pràctiques

d'autentica democràcia directa. El seu

paper és el d'obrir els conflictes puntuals

sobre uns qüestionaments més globals, i

també el d'establir nexes entre les lluites

obreres i els moviments socials. En defini-

tiva el seu paper és el de posar tantes traves

com sigui possible a les maniobres del ca-

pital en l'àmbit laboral, però també social,

i, el de suscitar i despertar sensibilitats an-

tagonistes en tots els àmbits.

La situació actual i les perspectives que

s'albiren a curt i mig termini asseguren les

condicions perquè l'anarcosindicalisme

tingui futur, almenys durant algunes dèca-

des, però el que tingui efectivament futur o

no dependrà de la seva capacitat per a arri-

bar a, o per a mantenir, la massa crítica su-

ficient que li permeti ocupar efectivament

el paper que acabo d'esmentar breument.

-En el llibre "Senderos de Libertad" de

Félix García es diu: “Qui ens sentim

part de la tradició llibertària no formem

part per tant, d'una concepció de la so-

cietat i l'acció humana passada, obsole-

ta i minoritària”. Tots sabem, que en un

passat no tan llunyà, la CNT va tenir un

gran poder de mobilització obrera.

Però, creus que actualment la CGT o

qualsevol altre sindicat anarquista, com

grup que aspira a transformar la socie-

tat, pot tenir un poder de convocatòria

de masses?

-Les últimes respostes massives a convo-

catòries de signe llibertari o anarcosindica-

lista es van donar fa més de 30 anys en l'è-

poca de la transició i en circumstàncies

bastant excepcionals. De fet, sempre fan

falta circumstàncies una miqueta excep-

cionals perquè es produeixin mobilitza-

cions realment massives. Un malestar so-

cial important amb conflictes laborals

forts, i són llavors els sindicats majoritaris

qui tenen aquest poder de convocatòria

massiva; esdeveniments polítics dramàtics,

i són llavors els grans partits polítics qui

mobilitzen les masses, o una guerra de L'I-

raq i són els col·lectius de ciutadans qui as-

seguren l'èxit massiu de les manifesta-

cions. En altres circumstàncies menys

impactants sembla que el més “massiu”

que es pot aconseguir no passa d'alguns

milers de manifestants com ha estat el cas

en els millors “May Day” (horrible nom!).

Les organitzacions anarcosindicalistes

no tenen ara per ara, ni crec que puguin

tenir en el futur, la força numèrica i políti-

ca suficient per mobilitzar les masses, però

poden contribuir a l'èxit d'algunes mobilit-

zacions convocades juntament amb altres

forces, o també poden originar a través de

les seves pròpies lluites la producció d'al-

gun esdeveniment excepcional que sigui

capaç de suscitar una resposta massiva.

Però això, és clar, no es pot “programar”,

passa o no passa…

-Tenint en compte l'auge del capitalisme

i la situació de l'anarquisme. Existeixen

la coordinació i les xarxes comunicati-

ves necessàries perquè el moviment

anarquista pugui incidir en la societat?

-El moviment anarquista es troba fragmen-

tat fins a l'infinit i resulta molt difícil pen-

sar en una estructura de coordinació que

fos capaç de possibilitar unes línies d'ac-

tuació comuna, o, ni tan sols, uns espais

d'intercanvi i de debat col·lectiu. Aquesta

fragmentació es dispara encara més si

tenim en compte que al costat dels múlti-

ples col·lectius i organitzacions anarquis-

tes que s'autodefineixen com a tals també

existeixen bastants col·lectius que partici-

pen d'una sensibilitat llibertària i desenvo-

lupen pràctiques anarquistes sense reco-

nèixer-se ni proclamar-se com a tals. Però

és aquesta fragmentació i aquesta absència

d'estructures permanents i estables de co-

ordinació les que asseguren, en part, l'èxit

de la penetració de les idees i de les pràcti-

ques llibertàries en el teixit social. Potser

el que requereixen els temps actuals i les

noves condicions socials sigui precisament

l'absència d'estructures fixes, la fluïdesa i

la mobilitat del que es troba en constant re-

composició i lliura batalles en ordre dis-

pers, amb moviments de conjunt però

sense arribar a cristal·litzar en formacions

unitàries. Resulta a més que “la societat

xarxa”, com alguns l'han denominat, per-

met avui dia uns processos de comunica-

ció ràpids, massius i horitzontals que inter-

connecten de fet gran part dels nuclis

antagonistes, difonent iniciatives, contras-

tant propostes, aportant reflexions, i propi-

ciant mobilitzacions.

El que acabo de comentar no significa

que les organitzacions estables i perma-

nents, tipus CGT o CNT, no siguin neces-

sàries i útils. La seva existència és una ga-

rantia no sols per donar continuïtat a

l'esforç militant i per fer possible una dinà-

mica de desenvolupament acumulatiu,

sinó també per teixir un entorn que sigui

propici a la difusió de les idees llibertàries

i a la constitució de col·lectius llibertaris

més o menys difusos. El meu comentari

anava en el sentit que si bé la coordinació

és efectivament imprescindible en el si

d'una organització particular, seria inútil-

ment esgotador, necessàriament efímer, i

potser contraproduent, intentar establir ac-

tualment una coordinació del “moviment

anarquista”. Per sort, la incidència de l'a-

narquisme en la societat es produeix sense

que sigui imprescindible aquesta coordina-

ció entre els múltiples vessants del movi-

ment llibertari.

-Té tanta importància l'acció social com

la sindical per arribar a formar una so-

cietat anarquista?

-Encara que estic convençut que mai hem

de renunciar a mantenir la utopia d'una so-

cietat anarquista, mai he cregut en la possi-

bilitat real de formar una societat anarquis-

ta ni tampoc sé massa bé en què podria

consistir exactament. Fora de la seva di-

mensió pròpiament utòpica, una societat

anarquista constitueïx probablement un

contra sentit i no sé, fins i tot, si seria bo

que existís tal societat. Entenc, això sí, que

cal lluitar per a avançar en direcció a una

societat anarquista, donant passos que ens

acostin cada vegada més a una debilitació

de la dominació i a una potenciació de les

practiques de llibertat, però sabent que és

en aquest caminar on radica l'anarquisme i

no en un il·lusori punt d'arribada. En

aquest sentit, és a dir en el procés de lluitar

contra les formes opressives i explotadores

de la societat actual, i no en el de formar

una societat anarquista, és obvi que l'acció

social i l'acció sindical es complementen

encara que, per la meva banda, tindria ten-

dència a privilegiar l'acció social.

-En el teu llibre "Por qué A?" parles

que les aigües de l'anarquisme han de

ser “turbulentes”. L'anarquisme es viu

en les assemblees, les manifestacions…

Però es pot ser anarquista a nivell perso-

nal, sense portar a terme actuacions sin-

dicals ni socials? Té insuficiències viure

l'anarquisme de forma passiva, sense

col·laborar?

-Com saps, hi ha una llarga i rica tradició

d'anarquisme “individualista” i aquesta

forma d'entendre i practicar l'anarquisme

mai ha estat “passiva” sinó que en molts

casos ha suposat enormes dosis d'energia i

d'atreviment per a mantenir-se “al marge” i

a contra corrent dels valors i de les pràcti-

ques socials instituïdes. Molts d'aquests

“individualistes” precisaven a més que

eren “individualistes” però “solidaris” i no

regatejaven els seus esforços quan es com-

prometien amb aquesta solidaritat. També

és cert que pels seus escrits, la seva forma

de vida i les seves pràctiques els “indivi-

dualistes” han incidit a fer avançar certes

idees alliberadores i a forjar sensibilitats

rebels i insubmisses.

Dit això, no crec que hi hagi una “iden-

titat” anarquista, les persones són comple-

xes, multifacètiques i la seva identitat és

heterogènia i situada, “anarquista” per mo-

ments, “anarquista” per a tal aspecte, i per

molt que un es reivindiqui de l'anarquisme

hi ha també moltes maneres d'entendre l'a-

narquisme. Ara bé, l'anarquisme no és pura

teoria, és indissociable d'una sèrie de pràc-

tiques, i tampoc es pot tancar en la suposa-

da “interioritat” d'una persona, consisteix

en expressions i en manifestacions públi-

ques. Aquestes pràctiques impliquen, per

exemple, que un no pot romandre insensi-

ble enfront de l'opressió infligida a altres

éssers, i menys avalar-la o fins i tot exercir-

la, és impossible viure com a anarquista i

emmudir davant la imposició. Dit amb al-

tres paraules, pretendre's anarquista i no

implicar-se en la lluita contra la dominació

és una contradicció en termes, però la via

sindical no és ni de bon tros l'única forma

d'implicar-se en la lluita….

-Creus que el sistema assembleari és

únicament aplicable a l'anarquisme?

Tenen carències les crítiques que es

planten cara a l'assemblea com sistema

de presa de decisions?

-L'anarquisme, tal com ho entenc, és ne-

cessàriament assembleari però no cal ser

anarquista per a ser assembleari. La demo-

cràcia directa té, en efecte, una llarga tradi-

ció que desborda àmpliament el moviment

específicament anarquista. Per descomptat

l'assemblea no és un instrument de decisió

perfecte i no cal mitificar-la. L'assemblea

es presta a ser instrumentalitzada i mani-

pulada de forma deliberada per petits

grups, o per individus més o menys caris-

màtics, però a més d'aquestes manipula-

cions deliberades resulta que la pròpia di-

nàmica assembleària produeix uns efectes

que poden torçar i orientar en determina-

des direccions la voluntat del conjunt; no

és infreqüent, per exemple, que les assem-

blees prenguin decisions més arriscades, o

més extremes, que les que estarien dispo-

sats a prendre la majoria dels presents.

Però cap sistema de decisió està lliure de

defectes i el sistema assembleari segueix

sent el que sintonitza millor amb els pres-

supostos llibertaris i el que ofereix les mi-

llors garanties sempre que es mantingui la

vigilància per a evitar instrumentalizacions

i s'articulin, sempre que sigui factible, me-

canismes per a respectar les postures que

hagin quedat en minoria dintre de l'assem-

blea. En definitiva, assembleisme? sí, per

descomptat, és irrenunciable per als anar-

quistes, però sense fetitxismes i amb una

clara consciència crítica de les seves limi-

tacions.

-Avui dia, encara hi ha anarquistes que

interpreten la ideologia des d'un punt

de vista ortodox, tancat en si mateix?

Consideres que l'anarquisme ha de ser

un moviment obert?

-Per descomptat. L'anarquisme solament

pot ser heterodox, obert, i crític, fins i tot

cap als seus propis supòsits. Tancar sobre

si mateix un corpus ideològic i excomuni-

car a qui pretenguin desviar-se d'ell, alte-

rar-lo, examinar-lo de forma crítica i inno-

var a partir de les seves formulacions

establertes no és sinó reproduir mecanis-

mes de dominació que se situen en les an-

típodes del que dóna valor a l'anarquisme:

la insubmissió enfront de qualsevol pràcti-

ca que pretengui coartar la llibertat, inclosa

la llibertat de pensament.

-Tenint en compte que l'anarquisme,

per a poder transformar la societat, ne-

cessita sumar en lloc de restar, que sen-

tit té l'existència d'una divisió com l'e-

xistent entre la CNT i la CGT?

-La divisió no és solament entre CGT i

CNT, perquè també cal incloure en l'actual

mapa de les organitzacions anarcosindica-

listes, a la “CNT-Joaquín Costa” a Cata-

lunya, i a “Solidaridad Obrera” a Madrid.

El vell lema “divideix i venceràs” indica

suficientment que l'actual divisió de l'anar-

cosindicalisme en diferents organitzacions

és clarament contraproduent, no obstant

això, i encara que pugui semblar parado-

xal, és probable que una eventual reunifi-

cació sindical lluny d'enfortir el front anar-

cosindicalista inclús l'afebliria més.

En efecte, les tensions i els durs enfron-

taments entre els diferents corrents de l'a-

narcosindicalisme que van donar lloc a la

separació en diverses organitzacions no

són superficials sinó que semblen ser cons-

titutives de la pròpia tradició anarcosindi-

calista. Aquestes tensions es podien supe-

rar amb prou feines quan la CNT tenia una

importància i una vitalitat que actuava de

fre contra les temptacions escissionistes,

però en una situació de relativa marginali-

tat com l'actual, mantenir la cohesió inter-

na d'una organització reunificada exigiria

un autèntic malbaratament d'energies que

aniria en detriment de les lluites laborals.

A més, el més probable és que la unitat re-

cuperada no trigaria molt temps a tornar a

esquerdar-se i desembocar en una nova se-

paració.

Durant un temps em va semblar que

calia treballar per acostar posicions i per

crear una dinàmica de reunificació, però

avui estic convençut que el més convenient

és que cada sector prossegueixi per separat

la seva trajectòria, però, i això sí que em

sembla un objectiu que mereix tots els nos-

tres esforços, cal arribar a un mutu acord

de no agressió o de no bel·ligerància entre

les organitzacions de l'arc roig i negre.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Novembre de 200814 Catalunya. Novembre de 2008 15

> LES FRASES...

Ésimpossible viurecom a anarquistai emmudir davantla imposició”

“El futur del’anarcosindica-lisme no passaper aglutinar enel seu si una partmajoritària de lapoblaciótreballadora”

“L’assemblea noés un instrumentde decisióperfecte i no calmitificar-la

‘‘

‘‘TOMÁS IBÀÑEZ, MILITANT DE LA CGT I PENSADOR LLIBERTARI

‘L’anarquisme solament pot ser heterodox, obert i crític’

Page 15: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 200816

E l dissabte 18 d'octubre, vatenir lloc el Congrés ordinaride renovació del Secretariat

Permanent de la Confederació Ge-neral del Treball (CGT) a la Federa-ció Intercomarcal de les Terres dePonent. El debat dels objectius hadonat pas al nou equip que ha devetllar els propers anys pel compli-ment de la nostra feina: per unabanda, una millora qualitativa iquantitativa en afiliació; per unaaltra, continuar creixent per ser elsindicat alternatiu de referència, unsindicat que no es ven al millorpostor i que no vol fer ni un pas en-rere en la renúncia de drets.

El nou secretariat, jove i renovat,té clar que ha de seguir el camí delsecretariat sortint i treballar durperquè vénen temps difícils per alstreballadors i treballadors i per al

món laboral. Moments en què nopodem permetre la renúncia decap dels drets adquirits, més enca-ra, s'ha de lluitar per adquirir nousdrets i perquè la crisi no la paguem

la classe obrera.Els nous càrrecs de la CGT de

Ponent són els següents:Secretaria General: Luis AntonioGarcía.Secretaria d’Organització: AnnaCampanera.Secretaria d’Acció Sindical: AdolfoCano.Secretari Acció Social: JoanRamon Barri.Secretària Jurídica: NatividadGonzàlez.Secretaria de Formació: RafaelBaitg.Secretària d’Acció Social: BlancaRivas

La CGT de Ponent esrenova davant la crisiDissabte 15

novembre

El proper dissabte 15 de novembre tin-drà lloc una jornada internacional demobilització anticapitalista contra lacrisi econòmica i els seus principalsresponsables: bancs, governs, multina-cionals,…

En el marc d’aquesta jornada es rea-litzaran concentracions a diverses ciu-tats de Catalunya i a nombroses ciutatsde tot l’Estat espanyol.

Des de CGT-Catalunya es dóna su-port a les convocatòries i es participaen l’organització de les mobilitzacionsa diverses ciutats.

El 15 de novembre es reuniran elsprincipals governants mundials (G-20)per decidir, un cop més, el futur de lesnostres vides. Ja n’hi ha prou. La únicaresposta per lluitar contra les sevesagressions és la mobilització social.

Llistat de convocatòries a Catalunya:

-Barcelona: pl. Catalunya, 17h, concen-tració i assemblea oberta, amb treballa-dors d’empreses en lluita i debat sobrela crisi. La Campanya contra la Directi-va de les 65 hores hi dóna suport.-Tarragona: diversos col·lectius hanconvocat concentració a les 17.30h al’Estatua dels Despullats (Rbla. Nova).-Reus: l’Assemblea de Ciutadans i Ciu-tadanes convoca una casserolada-con-centració, 19h plaça Mercadal.-Lleida: concentració pl. Paeria, 17h.-Girona: concentració 17h. Plaça del Vi.-Sabadell: 17h. Pl. St .Roc.-Figueres: 17h. Pl. Ajuntament.-Manresa: 17h. Pl. Espa-nya.-Tortosa: 17h. Pl. de l’Àngel.-Mataró: 17 h. Plaça Ajuntament.

La crisi que lapaguin els bancs,els rics i lesmultinacionals!

El proper 15 de novembre es reuniranels principals governants mundials perpreparar un nou pla contra la crisi.Salvar de la crisi als bancs d’EstatsUnits ha costat 700.000 milions de dò-lars!! 5 vegades més del que va aprovarla ONU per arribar als Objectius delMil·leni! I les ajudes europees són en-cara majors, és una vergonya!!

A l’Estat Espanyol, el govern li hadonat 100.000 milions d’euros als ma-teixos bancs que estan desnonant amoltes famílies per no poder pagar lahipoteca.

(...) Està clar que els grans partits go-vernen per a la banca i que els granssindicats no protestaran, si fins i tot elshan felicitat els bancs i empresaris!Només la gent del carrer podem denun-ciar-ho.

Privatitzen els beneficis i socialitzenles pèrdues, es creuen que som estú-pids? Ho permetrem? Es clar que no!

El dissabte 15 de novembre sortiremal carrer a totes les ciutats.Fes soroll contra la crisi!! – Que s’es-colti la teva veu!!!

Negres Tempestes

El Col·lectiu Negres Tempestesconvoca aquest tercer certamende contes anti-autoritaris “LaRosa dels Vents” per continuar lapromoció dels valors anarquistes.La intenció del col·lectiu és quemitjançant els relats aportats esfomentin l'assemblearisme, l'anti-capitalisme, el feminisme, l'auto-gestió, la igualtat, la interculturali-tat, el suport mutu entre lespersones i societats.E n t e n e mque cal un foment de la nostrallengua, com a llengua minoritza-da i maltractada, per treure-la delreducte folklòric en el qual les ins-titucions l'estan col·locant. És peraquest motiu que els relats hau-ran de ser en llengua catalana (enqualsevol de les seves varietat

dialectals) sense jutjar les faltesortogràfiques. Simplement volemanimar-vos a totes a usar el cata-là sense complexos i de formapositiva, recordant als polítics quel'idioma és del poble, no de lesinstitucions ni de cap mena denacionalismes tot i que aquestsintentin apropiar-se'ls.

Els relats no seran jutjats percap mena de raó ja que la nostraintenció no és afavorir la competi-tivitat entre els companys/es.

Volem aprofitat per animar a to-thom que li agradi escriure, pen-sar i construir alternatives i dissi-dències a aquesta societat aparticipar en aquest darrer. Totestà per fer i entre totes ho faremrealitat . Podeu consultar lesbases al web de Negres Tempes-tes: www.negrestempestes.org

Tercer certamen de contes antiautoritaris

CGT-STMM

El dia 23 de setembre de 2008,CGT-STMM es va reunir a Valèn-cia amb representants dels treba-lladors d'empreses de Remolca-dors de diversos ports delMediterrani, amb l'objectiu d'ana-litzar la situació del sector i crearles bases per a futures trobadesque contin amb la presència derepresentants de tot l'àmbit esta-tal.

En la trobada es van estar trac-tant les diferents problemàtiques isituacions, rebent fins i tot aporta-cions de companys d'altres portsestatals que estant informats dela trobada, no van poder assistirperò van voler participar del ma-teix.

Després d'un intens debat esva constatar l'existència d'un de-teriorament general i constant deles condicions de treball de les tri-pulacions dels Bucs Remolca-

dors, marcades per una evidentprecarització de l'ocupació. Comtemes destacats de l'exposat esconstata i denúncia:

1. L'augment de la càrrega detreball en tots els ports de l'estat,sense que això hagi comportat unaugment proporcional de les tri-pulacions. Solament s'han realit-zat millores en la mecanització in-suficients per a mantenir un règimde treball segur i eficient. Máximequan en molts casos les millorestècniques han anat acompanya-des de projectes de reduir les tri-pulacions mínimes.

2. En moltes empreses s'estàutilitzant la contractació temporalde forma abusiva, fomentant lesdiferències entre treballadors i ge-nerant un clima d'inestabilitat la-boral entre ells.

3. Els intents de fomentar elDúmping en alguns ports, forçantla incorporació de noves tripula-cions, a les quals se'ls oferix con-

dicions sociolaborals inferiors ales dels Convenis Vigents. Con-cretament s'ha detectat aquestasituació a Castelló, on ha entraten funcionament un remolcadorla tripulació del qual tindrà perío-des de descans inferiors al con-templat en el conveni d'aquestport, vulnerant fins i tot la legalitatvigent, i això amb la complacen-cia de l'Autoritat Portuària i de laCapitania Marítima.

4. Davant la manifesta desre-gularització del sector, es fa ne-cessari un Conveni Marc del Trà-fic Interior de Port, negociat pelsrepresentants dels treballadors iconsensuat amb tots els ports.

5. Els treballadors del sectorexpressen la seva preocupaciódavant la falta de formació i eldesinterès mostrat per les empre-ses i l'administració, en aquestúltim cas acrescut per la descoor-dinació entre les diferents compe-tències. Les noves tecnologies,

l'augment de la mecanització i del'electrònica, els nous requisits idemandes en l'àmbit organitzatiu,legislatiu i de seguretat, fan im-prescindible un compromís i unesforç seriós a establir una forma-ció contínua per a les tripulacions.

6. El despreci de la SeguretatMarítima que suposa l'anterior-ment exposat i la necessitat deparar l'actual dinàmica, de lesconseqüències de la qual, acausa de les implicacions del tre-ball desenvolupat, poden ser víc-times, no solament els treballa-dors sinó la totalitat de la societat.

Els assistents van acordarconstituir-se en “la Plataforma endefensa dels treballadors del Re-molc Portuari” i realitzar una cridaa tots els ports a adherir-se a lamateixa i a realitzar les aporta-cions pertinents al present docu-ment. Instant també a les dife-rents organitzacions sindicals aque donin suport a la dinàmica.

Reunió de CGT-STMM amb representants de treballadors deremolcadors de port del Mediterrani

Page 16: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 17

SENSE FRONTERESDel 3 al 8 de desembre, s’organitza unatrobada solidària amb les dones delscampaments del saharahuís de Tindouf

No lluitar davantla rebaixa dels dretshumans de tothomés retrocedir

TrobadaSolidària ambles Dones delscampaments derefugiatssaharauis deTindouf

Dones de Negre

Aquesta trobada solidària volser una Manifestació pacífica

i reivindicativa de les dones delmón solidàries amb la causa saha-raui. Tindrà lloc del 3 al 8 de des-embre, organitzada per Dones deNegre, la Marxa Mundial de Donesi l’Associació Catalana d’Amicsdel Poble Saharaui, amb sortida desde Barcelona i Madrid.

Les dones de la Unió Nacionalde Dones Saharauis, amb la col·la-boració de Dones de Negre-Donesx Dones) i de la Marxa Mundial deles Dones -MMD de Catalunya),estan organitzant una trobada dedones al Sàhara. Aquesta idea lavan proposar i es va aprovar al con-grés de Dones de Negre que es vafer a València el passat estiu.

La idea d’aquesta trobada és lad’organitzar una marxa pacifica dedones al mur, als campaments sa-harauis. La trobada es farà durantels dies 3 al 8 de desembre de2008, el cost és d’uns 620 euros,que inclouen el viatge i l’allotja-ment.

La idea seria de sortir el 3 de des-embre a les 11 de la nit, com moltaviat, i tornar la tarda del 8.

La proposta inicial és:

-Allotjament i menjars en famílies,-Una marxa pacífica de dones capal mur,-Trobada amb les dones saharauisper a veure els seus projectes ipoder intercanviar i poder trobar-nos amb elles,-Visites a zones alliberades i als te-rritoris ocupats.És una convocatòria que es fa a ni-vell internacional. El preu serà de600 euros (des de Barcelona o Ma-drid). El preu inclou el bitllet d’a-vió des de Barcelona o Madrid aTinduff i l’alimentació i allotja-ment va a compte dels campa-ments. Únicament es farà una apor-tació d’uns 5 euros diaris.

Per més informació, contacteu a:

[email protected]

Ca la Dona, Casp 38, pral. 08012Barcelona, Tel.: 93 3026545En document adjunt a aquesta noti-cia del web, hi trobareu programa iactivitatswww.cgtcatalunya.cat/spip.php?ar-ticle2239

La REDI la va convocar a nivell estatal a Madrid el passat 14 de setembre

En defensa dels drets deles persones immigrades

Àrea Immigració CGT Catalunya

La REDI, Xarxa en Defensadels Drets de les personesI m m i g r a n t s

(www.fferine.org/redi/) en la qualparticipa la CGT, també va partici-par en el III Fòrum Social Mundialde les Migracions que es va portara terme a Rivas Vaciamadrid entrel'11 i el 13 de setembre sota el lema“Nuestras voces, nuestros dere-chos. Por un mundo sin muros”, enel qual van participar organitza-cions socials de 90 països, repre-sentades per més de 2500 partici-pants, entre els quals destacavenels provinents de països asiàtics iafricans.

Durant tres dies, Rivas va acollir74 seminaris i tallers, així com 80activitats de carrer, que convertirenel III Fòrum Social Mundial deMigracions en la cita més impor-tant de l'àmbit de les migracions atot el món.

El Fòrum Social Mundial sobreles Migracions és un espai de debatdemocràtic d'idees, de reflexió,formulació de propostes, canvid'experiències i articulació de mo-viments socials, xarxes, ONG i al-tres organitzacions de la societatcivil que s'oposen a la globalitzacióneoliberal comandada per les granscorporacions i els qui serveixen alsseus interessos, i a les conseqüèn-cies del seu domini, entre altres larestricció del reconeixement de laciutadania i els drets civils, polí-tics, econòmics, socials i culturalsper una lliure circulació de capitalsque no es veu acompanyada per lallibertat en la circulació de les per-sones.

En el marc del FSMM, es vaportar a terme una Assemblea Eu-ropea d'Immigrants i organitza-cions solidàries el dia 11 i la 4aTrobada estatal de la REDI els dies12 i 13. Per altra banda, el dia 13 esva realitzar també una Assembleade Moviments Socials. A més, laREDI va participar en diversos ta-llers, seminaris i plenaris, i va con-vocar una manifestació estatal el14 de setembre a Madrid, en de-fensa dels drets de les persones im-migrants i contra la Directiva de re-torn d'immigrants o Directivaeuropea de la vergonya i per tal dedenunciar pels carrers de Madrid la

construcció de murs físics, jurídicsi socials que impedeixen la lliurecirculació de les persones. Murs fí-sics, com els de Mèxic, Palestina oCeuta; jurídics, com la recente-ment aprovada “Directiva de lavergonya”, que permet la detenciód'immigrantes irregulars durant 18mesos; i psicològics, com la por ila xenofòbia provocats prr propos-tes polítiques que associen immi-gració amb delinquència.

Unes 3.000 persones van marxarpels carrers de Madrid, per exigirla fi dels murs i el respecte delsdrets de les persones migrants.

Les principalsreivindicacions delManifest són:

-La regularització de totes les per-sones migrants sense papers en totel món.

-El reconeixement d'altres for-mes de persecució i l'ampliació ju-rídica de les causes que es reconei-xen com asil, refugi i tracta depersones, garantint que les sol·lici-

tuds i els procediments compleixinamb tot el que preveu la llei i cen-trin els drets humans d'aquestscol·lectius. Igualment, demanem elcompliment de les condicions queel Dret Internacional exigeix per ala tornada dels refugiats.

-La denúncia de tots aquellsconvenis d'expulsió, generalmentimposats als Estats d'origen o tràn-sit, que sovint comporten greusviolacions dels drets, ruptura fami-liar, represàlies de les autoritats delpaís d'origen i un greu desarrela-ment de les persones migrants.

-L'anul·lació dels acords i claú-sules de re-admissió i el cessamentde tota negociació d'acords d'a-quest tipus entre la Unió Europea iels països tercers i entre els païsostercers.

-La promoció de les persones icomunitats migrants perquè s'orga-nitzin, es rebel·lin, denunciïn totaforma de dominació i explotació ifacin valer els seus drets, enfortintles seves organitzacions i les xar-xes de suport mutu.

-El compliment de la legislació

internacional que garanteix la pro-tecció adequada dels nens i nenesque són part important dels fluxosmigratoris internacionals.

-La incorporació en les nostreslluites de la reivindicació d'una jus-tícia mediambiental i el reconeixe-ment i protecció jurídica dels refu-giats que provoca el canvi climàtici la destrucció del medi ambient.

-L'aplicació de polítiques enca-minades a garantir la igualtat d'o-portunitats aprofundint mecanis-mes d'inclusió que no depenguinde la situació administrativa de lespersones migrants; de polítiquesque integrin, en els serveis públics,la diversitat cultural de les perso-nes migrants en els serveis públics;de polítiques a llarg termini per a laintegració dels joves i per a l'avançen l'equiparació de drets per alscol·lectius migrants de LGTB i lesseves famílies.

-El dret al vot en l'àmbit munici-pal i la participació activa en la de-finició dels plans locals de desen-volupament i el respecte al'autonomia de les organitzacions imoviments socials, de tal maneraque l'exercici ple de la ciutadaniade les persones migrants siguiefectiu.

-La participació política del mi-grant per a incidir, tant en la políti-ca interna com en la política exter-na, d'un país d'arribada, a favor delseu país d'origen, visibilizant elsbeneficis que les persones mi-grants porten, constituint-se ensubjectes actius.

-La continuació del procés de re-dacció col·lectiva de la Carta delsMigrants així com la de totsaquells processos i iniciatives quesignifiquin l'enfortiment de la de-fensa dels drets de les persones mi-grants.

-La multiplicació i enfortimentde mitjans de comunicació demo-cràtics incloents, que, des de lesveus de les persones i comunitatsmigrants, reflecteixin adequada-ment la complexitat de la migració.

Podeu llegir el manifest a:

www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2189Més informació sobre el tema:

Fòrum Mundial de les Migracions:www.fsmm2008.org/FERINE:www.fferine.org/

Page 17: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

SOCIALUn cop més, les nostres ciutats han vist desfilargrups feixistes el 12 d’octubre, de forma legal iamb cobertura policial. El carrer no ha estat seu

La moral catòlicaimpregna encaraalgunes lleis de lanostra societat

Volem canvis en lanormativa d’avortament

PolsToni Álvarez, AssembleaAntimilitarista de Catalunya

Fa uns mesos corria la notícia ala premsa que diversos militars

espanyols, comandaments inter-medis, que són en “missió de pau”internacional al Líban, Afganistan iels Balcans, “congelaran el seu es-perma en una clínica d’Alacant perpreservar la seva descendència persi pateixen una disminució de laseva fertilitat i així possibilitarl’embaràs de la seva parella en casde mort.”

Obvi que l’exèrcit té baixes però,numèricament, res comparat ambles baixes laborals del sector de laconstrucció, o de la industria, perdir dos sectors dels que més baixenaporten a les més de 1100 personesmortes a l’estat espanyol l’any pas-sat mentre treballaven. Heu llegitbé, mil cent noranta-dos, per serexactes.

Us imagineu un funeral com elque rep qualsevol soldat, sigui ras ocomandament, cada vegada que untreballador moris a la feina? Totl’any de dol oficial. I us imagineuque es busquessin els culpablesd’aquestes morts, i s’investiguessini s’esclarís el que ha succeït i lesresponsabilitats. Potser alguns em-presaris s’ho pensarien una micamés a l’hora de donar mitjans deprotecció.

Però tornant al cas de l’espermamilitar, perquè a cap diari se li acu-diria fer un titular tipus “dos obrersde la construcció es congelen elsemen per l’alt nombre de morts ala feina que pateix el sector”, resul-ta que una vegada més hem d’a-grair, a la guerra i els militars, elprogrés tecnològic en el món. Afe-gim a la llista ja coneguda d’Inter-net, Pilates i l’ortopèdia en general,el GPS, l’energia nuclear (amb laseva bomba), l’LSD, etc. el fet decongelar l’esperma. Sí.

Sembla ser que la congelaciód’esperma és un invent dels mili-tars. Millor dit, d’un abat italià ano-menat Lazaro Spanllanzani que a laguerra d’Independència contra elsaustríacs al 1876 a Pavia (Itàlia) vatractar de salvaguardar els esper-matozoides dels militars en pols deneu.

Podíem dir que era un abat cas-trense compromès. No sabem el re-sultat de l’invent aleshores i si laparaula pols té una càrrega semàn-tica més (òbviament sexual) desd’aleshores...

Heus aquí una justificació mésde “la in-utilitat” dels militars. Sien comptes d’investigar per la mortféssim més cas a la saviesa popu-lar...

Catalunya. Novembre de 200818

BALA PERDUDA

Coordinadora Estatald’Organitzacions Feministes

Davant una normativasobre l'avortamentque:

1. Condiciona la decisió de la donarespecte a la interrupció del seuembaràs a l'opinió i decisió de ter-ceres persones.2. Genera gran inseguretat jurídicaa les dones que interrompen volun-tàriament el seu embaràs i a les iels professionals sanitaris que rea-litzen les intervencions, com hodemostra la successió de denúnciesi judicis que al llarg d'aquests 23anys de vigència de la normativas'han produït, en considerar l'avor-tament com un delicte només des-penalitzat en uns supòsits.3. Deixa desprotegides les dones iprofessionals enfront de l'actuaciód'organitzacions mal anomenades'pro-vida' i la dels sectors polítics ijudicials que tracten d'imposar leslectures més restrictives de la jarestrictiva llei, culpabilitzar a lesdones i deslegitimar la seva opciód'interrompre el seu embaràs.4. Dificulta l'accés a l'avortament,establint barreres econòmiques isocials davant l'absència de centrespúblics on es pugui interromprel'embaràs i davant la falta de meca-nismes àgils i normalitzats d'infor-mació.5. Situa la pràctica de l'avortamentdintre de la xarxa sanitària públicaen el marc de la marginalitat, obli-gant que pràcticament totes lesdones (93%) hagin de recórrer a laxarxa privada per interrompre elseu embaràs. Es permet la inhibi-ció de les institucions sanitàries ino es regula l'objecció de cons-ciència propiciant la seva extensiósense límits (en tot moment i enqualsevol circumstància), conver-tint-la en un element de pressióque obstrueïx el dret fonamental al'assistència sanitària de les donesen la sanitat pública.6. Afavoreix la inhibició dels pro-fessionals de la xarxa pública, ideixa indefensos als qui practiquenels avortaments tant en la xarxa pú-blica com en la privada, al no esta-blir garanties i protocols que elsprotegeixin.7. Propicia el desenvolupament dedesigualtats entre les comunitatsautònomes i dintre de les mateixescomunitats, generant situacions deforta desigualtat per a l'accés de lesdones a l'avortament.

8. No ve acompanyada de mesurespreventives en salut sexual i salutreproductiva, com ho demostra queel 63% de les dones que avorten nohagin accedit prèviament a unaconsulta en salut reproductiva.

Considerem que l'accés a la inte-rrupció voluntària de l'embaràss'ha de realitzar en condicions deseguretat i legalitat, adoptant lesmesures necessàries perquè la de-cisió de la dona pugui fer-se efecti-ves.

Per això, reclamem:

1. Un canvi legislatiu en el qual l'a-vortament deixi d'estar tipificatcom delicte i per tant regulat en elCodi Penal, i passi a estar regulatcom el dret que tenen les dones ainterrompre voluntàriament el seuembaràs i a decidir sobre la sevamaternitat.2. Una llei que reconegui i garan-teixi el dret a l'autonomia repro-ductiva de les dones, establint laseva decisió personal com causaexclusiva per a la interrupció delseu embaràs. Aquesta decisió potvenir motivada per molt diferentscircumstàncies: risc per a la sevasalut, malformació fetal, o moltesaltres qüestions que afecten al seubenestar físic i emocional i al seuprojecte de vida. Qüestions sobreles quals solament la dona pot de-terminar el seu valor i importànciaper a la seva vida. Havent de res-pectar el caràcter sobirà de la sevadecisió que no pot ser imposadaexternament per ningú.3. El reconeixement d'aquest dretprecís i clar, de manera que la sevapràctica no es vegi condicionada niobstaculitzada per la valoració i ju-

dicis morals de terceres persones oper l'absència de serveis. Conside-rem per tant que l'existència de co-missions especials de verificacióde la decisió presa per la dona su-posen un qüestionament de la sevacapacitat ètica per a adoptar deci-sions sobre la seva vida.4. L'establiment de protocols sen-zills que facilitin, en els centres desalut, una informació clara, veraç icompleta sobre l'avortament, i l'a-gilitat dels tràmits que ha de realit-zar la dona per a sol·licitar l'atencióen la xarxa sanitària pública, demanera que no es demorin els ter-minis per a la intervenció.5. La cobertura de la interrupcióvoluntària de l'embaràs en la xarxahospitalària i extrahospitalaria pú-blica de manera que es garanteixiel caràcter universal d'aquest dret, ies normalitzi com a prestació sani-tària. Les interrupcions d'embaras-sos de menys de 12 setmanes espodran realitzar en els centres d'a-tenció primària o especialitzada,evitant així el cost de la hospitali-zació i garantint una major accessi-bilitat de les dones.6. La garantia que en els centres desalut públics s'ofereix tant el mèto-de d'interrupció de l'embaràs qui-rúrgic com farmacològic (RU-486), respectant així el dret a lainformació i elecció del mètode dela dona.7. El suport institucional a les i elsprofessionals que practiquen elsavortaments tant en la xarxa públi-ca com en la xarxa privada.8. Una regulació de l'objecció deconsciència que precisi els seus lí-mits. Text que haurà d'anar acom-panyat una disposició que establei-xi la impossibilitat d'objecció per

part d'institucions i administra-cions i que garanteixi que tots elscentres públics disposin delsequips de professionals necessarisper a atendre la demanda d'avorta-ment de les dones, fent pública larelació del personal objector i ga-rantint que el nou personal con-tractat no s'acull a aquesta figura.9. L'engegada per part de les auto-ritats sanitàries de les comunitatsautònomes de plans formatius aprofessionals per a la seva capaci-tació en la pràctica d'interrupció del'embaràs.10. La modificació de la llei41/2202 que regula l'autonomia delpacient i de drets i obligacions enmatèria d'informació i documenta-ció clínica, derogant la clàusulaque restringeix els drets de les me-nors en cas d'avortament i que esta-bleix una clàusula de tutela sobe elconsentiment de la menor enaquest supòsit.11. El desenvolupament de políti-ques i mesures integrals en salutsexual i en salut reproductiva basa-des en el reconeixement dels dretsque: introdueixin en el currículumescolar l'educació afectiva-sexual.Assegurin l'accés a tots els mèto-des anticonceptius dintre de la Se-guretat Social. Atenguin les parti-culars necessitats en matèria desexualitat i anticoncepció de les iels joves. Garanteixin que es prestauna atenció de qualitat en salut se-xual i reproductiva en els centresde la xarxa sanitària pública.

Més informació de la campanya

a:

dretalpropicos@ gmail.comwww.xarxafeminista.org/dretal-propicos/

Page 18: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 19

SOCIAL

El silenci éstòxic

Pep Cara (Berga)

L’aparició del primer númerodel fanzine punk “Silencio

Tóxico” fet per companys dels“trinxats” de Ponent (un d’ellsmembre del grup Karbunko). Lacreació de l’Ateneu LlibertariAlomà a la ciutat de Tarragona. Lesjornades entorn les pedagogies lli-bertàries que han organitzat a Bar-celona des de la Federació d’Estu-diants Llibertàries, l’Ateneu Maigdel 37 i l’Assemblea d’Estudiantsde Mundet. La reedició, per partdels companys de la Fundaciód’Estudis Llibertaris i Anarcosindi-calistes i de la CNT (JoaquimCosta), d’“El Eco de los Pasos”.L’aparició de l’Agenda Llibertària2009 en el seu vintè aniversari i queenguany fem les companyes lliber-tàries des de Berga (nou disseny,directori actualitzat i dibuixos i tex-tos diversos). Tot plegat, són algu-nes d’aquelles coses que a moltesens animen a seguir desobeint.

Tot això en un moment en ques’acaben d’inventar una crisi per talde cargolar-nos més, tot afegintpressió a les nostres dependències.Què ve el llop! O l’ós dels Piri-neus! (ara està més de moda). Aino: la crisi, sí, la crisi! Per tant, en-davant amb regalar diners als bancs(apadrineu un banquer!), amb les65 hores laborals per setmana, ambl’acomiadament lliure i amb tot elque puguin i més. I, com que maihan tingut vergonya, ens venen la“refundació del capitalisme”. Uncapitalisme que anava la mar de bésol, regulat —diuen els més libe-rals— per lleis secretes i invisibles(la llei dels lladres dic jo). Tot uncuento. Amb un Estat que es volpresentar —segons els menys libe-rals— com social i que simplementes dedica a la seva feina: reprimir oajuda a mantenir privilegis. Políti-ca? Economia? Tot plegat unaqüestió de poder. De mantenir elpoder. El de sempre: que tot canviïperquè tot segueixi igual. El dia 15,per si de cas: a protestar, de la ma-nera que cadascú consideri oportu-na, sempre i quan es considerioportú protestar. O potser tenimmassa interessos en tot plegat?Sigui, com sigui, jo crec que sí quecal. I el dia abans i el dia després dela protesta: continuar fent autoges-tió. Just ara, l’autogestió pren mésimportància que mai, ja que és unaalternativa real al sistema d’opres-sió que patim.

Sigui com sigui, sent realistesperò amb ganes i optimisme, consi-dero que ha arribat el moment deprémer una mica l’accelerador iaprofitar al màxim les nostres il·lu-sions i les nostres capacitats lliber-tàries.

Els fets són la nostra carta depresentació. Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMESManifestacions antifeixistesa Barcelona i Tarragona

Col·lectiu Catalunya

L’extrema dreta va tornar adesembarcar a Catalunyael 12 d’octubre amb ma-

nifestacions a Barcelona i Tarrago-na. Un any més, aprofitant aquestadata de reminiscències imperialis-tes, l’extrema dreta tornava a sortiral carrer a celebrar allò que anome-nen la "Hispanidad" i a cridar lesseves consignes feixistes, racistes ixenòfobes, a escampar l’odi contratot allò que tingui a veure amb sercatalà, immigrant, llibertari, d’es-querres o amb determinades for-mes de viure la sexualitat i la vida.

Un altre cop intenten desembar-car a Catalunya, amb el vistiplaude l’Administració, que permetaquestes manifestacions de gentque té conviccions totalment anti-democràtiques. Si a Barcelona De-mocracia Nacional i altres grupus-cles del sector més tradicional ifranquista van convocar una con-centració a les 12 del migdia aMontjuic, el sector més claramentneonazi representat per AlianzaNacional va convocat una manifes-tació al centre de Tarragona el ma-teix dia i hora.

Per mostrar un any més l’oposi-

ció a la realització d’aquestes ma-nifestacions i a les idees totalitàriesi feixistes dels qui les organitzen,diversos col·lectius antifeixistesvan convocar manifestacions aBarcelona i Tarragona.

Barcelona, control irepressió policial

A Barcelona, la manifestació anti-feixista reunia més de 500 perso-nes que van avançar per diversoscarrers del barri de Sants totalmentsegrestades durant dues hores perun cordó policial dels Mossosd’Esquadra, mentre a la muntanyade Montjuïc es desenvolupaval’acte de l’extrema dreta amb unaassistència similar a la d’altresanys, al voltant de 400 feixistes.

Cap a les 14:30 es va desconvo-car a la gent que havia tornat a laplaça de Sants, després d’haverestar segrestats per un cordó deMossos d’Esquadra durant gairebédues hores, en les quals van recó-rrer diversos carrers del barri total-ment envoltats per la policia. Esvan registrar diverses càrregues po-licials al principi i final de lamarxa, que van provocar ferides dediversa consideració a alguns ma-

nifestants. La marxa havia sortit dela plaça de Sants a les 11.30 h.

Prèviament, la tarda-nit del dia11, una vintena d’antifeixistes esvan encadenar a la plaça de SantJordi, al lloc on s’havia de portar aterme el dia 12 la concentraciód’extrema dreta. Acompanyats perun centenar de persones, finalmentvan ser desallotjades per la policiaa les 8.30 h del matí.

Un any més, la policia s’ha en-carregat de segrestar i impedir lalliure expressió d’aquelles perso-nes que a Barcelona criden en con-tra del feixisme i l’espanyolisme el12 d’octubre.

És una vergonya que, any rereany, els feixistes celebrin legal illiurement l’inici del genocidi con-tra els pobles indígenes, que ne-guin l’holocaust, que clamin pelretorn d’un dictador com Franco ique agredeixen a tot tipus de perso-nes que no sigui com ells. I tot aixòperquè des de les altes instànciespolítiques se’ls tolera i se’ls deixafer sense cap tipus d’impediment.

Tarragona, èxit de laconcentració

A Tarragona, unes 500 persones

van prendre part a la concentracióantifeixista convocada per diversoscol·lectius de la ciutat per mostrarla repulsa a la manifestació delsneonazis d’Alianza Nacional, elque ha estat valorat de forma moltpositiva. La concentració antifei-xista, realitzada al mig de la Ram-bla Nova, amb una pancarta amb ellema "Nazis, ni a Catalunya ni en-lloc", va durar una hora i mitja,controlada per un ampli dispositiud’antiavalots de la policia nacional,que separava la concentració anti-feixista del lloc on havia d’acabarla manifestació d’AN.

Els neonazis d’AN no van arri-bar a aplegar ni 150 manifestants,xifra que representa un rotund fra-càs tenint en compte que es tracta-va d’una convocatòria d’àmbit es-tatal. Un cop finalitzat l’actefeixista, contra el que es van cridarconsignes de forma continuada, laconcentració antifeixista es va diri-gir a la plaça de la Font, on es vadissoldre.

Més informació, fotos i vídeos, a:

www.kaosenlared.net/noticia/se-guimiento-manifestaciones-anti-fascistas-contra-12-octubre-todo-estad

Segons un informe de Statewatch, la Unió Europea prepara mesuresper a reforçar la vigilància i el control social els pròxims cinc anys

Col·lectiu Catalunya

La Unió Europea està desenvo-lupant actualment una nova es-

tratègia quinquennal de justícia iinterior, i política de seguretat peral període 2009-2014. Les propos-tes elaborades per l’ombrívol"Grup de Futur", format pel con-sell de la UE, inclouen una sèrie demesures altament polèmiques,entre les quals es troben l’ús denoves tecnologies de vigilància,l’impuls a la cooperació amb EUAi el control del "tsunami" digital.

En paraules del president delConsell de la UE: "Cada cosa queutilitzi un individu, cada transaccióque faci i gairebé qualsevol lloc al

que vagi crearà un registre digitaldetallat. Això generarà un granvolum d’informació per a les orga-nitzacions de seguretat pública, iproporcionarà oportunitats per aaugmentar l’efectivitat i producti-vitat dels esforços de seguretat pú-blica."

A set anys del 11 de setembre de2001 i el començament de la "gue-rra contra el terrorisme", aquestimportant informe "The Shape ofThings to Come" (El perfil del ques’acosta), de 60 pàgines, examinales propostes del Grup de Futur i elseu efecte sobre les llibertats públi-ques. Mostra com els governs eu-ropeus i els directius de la UE bus-quen disposar de poders sense

traves per a accedir i reunir enor-mes quantitats de dades personalssobre la vida quotidiana de qualse-vol amb l’excusa que així estaremfora de perill i més segurs de les"amenaces" percebudes.

L’informe de Statewatch reivin-dica un "ampli i profund debat"sobre llibertats públiques i privade-sa abans que sigui "massa tarda".L’informe conté també estudis decasos: 1) El "tsunami" digital il’estat de vigilància; 2) El "principide convergència"; 3) Privadesa iprotecció de dades; 4) CooperacióUE-EUA.Per accedir a l’informe:

www.statewatch.org/analyses/the-shape-of-things-to-come.pdf

Nota de premsa:

www.statewatch.org/news/2008/sep/the-shape-of-things-to-come-prel.pdf

Conclusions (8 pàgines):

www.statewatch.org/news/2008/sep/the-shape-of-things-to-come-conclusions.pdfLlibertat, No Por 2008: 11 d’octu-bre Actúa contra la vigilància il’estat seguritari!: www.indyme-dia.org.uk/en/2008/09/409310.html

Informació extreta de Insumissia:www.antimilitaristas.org/spip.php?article3915

Page 19: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 200820

OPINIÓ-SOCIAL

Txema Bofill

Contra la LEC, Lleid'educació deCatalunya, en general.

1. Una llei de partit, de govern, en-carregada pel president Montilla ino per la comunitat educativa. Noés una llei de la comunitat educati-va, del ciutadans, del país.2. Una llei de mercat. La LEC noparteix de les necessitats urgents del'ensenyament públic i de la comu-nitat educativa, sinó de les necessi-tats de les Corporacions, com a Pla-neta per apropiar-se del negoci del'ensenyament. En el marc legal vi-gent no poden privatitzar.3. Una llei selectiva i classista. En-lloc d'afavorir la mal finançada,destarotada i pèssima educació pú-blica, on estudien la majoria d'im-migrants, treballadors i pobres, re-força l'educació privada i laburocràcia administrativa.4. Una Llei directiva, autoritària,antidemocràtica, elaborada sense laparticipació de la comunitat educa-tiva, fet que va contra la pròpieslleis vigents, tant a Catalunya coml’obsoleta Constitució Espanyola iels Drets Humans universals:

La seva elaboració unilateral perpolítics no s'ajusta als principisconstitucionals vigents i es vulne-ren els drets elementals dels ciuta-dans a un informació veraç, i a de-cidir l'educació per als fills.5. Es vulnera el dret de la comunitateducativa a decidir l'educació delsseus fills.

No s'ha tingut en compte el dretdels ciutadans a decidir el tipus d'e-ducació, en especial els pares. Enl'article 26, ap. 3 dels Drets Hu-mans normalitza per evitar abusosde dictadors, partits i dels gover-nants, que habitualment fan les lleisa la seva conveniència: "Els parestenen prioritat a decidir la classed'educació de llurs fills".

En l'article 30, l'últim, disposa:"Cap Estat (govern, partit) pot lliu-rar-se a una activitat (fer lleis comla LEC) o a cometre un acte enca-minat a la destrucció dels drets i lli-bertats que s'hi anuncien". Per tanten Maragall i els del seu partit, i elsCiU, no poden saltar-se els dretsdels ciutadans, ni en el mes d'agosten vacances, ja que els drets hu-mans no fan vacances.6. Una llei selectiva i discriminado-ra. Va contra els drets humans unallei que privilegia la xarxa d'educa-ció privada, que prepara per a launiversitat, mentre abandona l'edu-cació publica, arrossegant els po-bres a la “precarietat”, a l'atur, a tre-

balls poc qualificats en empresses.Una llei que en lloc de formar lapersonalitat els domestica a based'autoritat, inspector i il·lusionismede la societat del consum, que aca-ben endeutant-los de per vida. Unallei que encamina convertir alsjoves de la publica en dòcils assala-riats d'empreses i a dificultar-losl'accés als estudis superiors, va con-tra els drets humans que estableixen"art. 26 apartat 1:"Tota persona té dret a l'educació.L'educació serà gratuïta si més noen el grau elemental i fonamental.Cal que l'ensenyament tècnic i pro-fessional sigui generalitzat, i ques'obri a tothom l'accés als estudissuperiors amb plena igualtat per atots amb atenció al mèrit de cades-cú".7. Llei anticonstitucional. Inclúsl'obsoleta Constitució del Regned'Espanya obliga a respectar elsDrets humans, no sols en general,com a país firmant, sinó de maneraespecial en l'educació, norma esta-blerta en l'article 27.2 de la Consti-tució espanyola: "L'educació ha detendir al ple desenvolupament de lapersonalitat humana i al reforça-ment al respecte dels Drets humansi de les llibertats fonamentals". ElsMontilla, Maragall i corporacionseconòmiques no estan respectantmúltiples drets de la ciutadania i no

respectant la comunitat educativaamb mentires, enganys, manipula-cions i desinformació.8. Maragall ha vulnerat el dretconstitucional de la participació dela comunitat educativa.

La ja anomenada i obsoletaConstitució espanyola normalitzael dret a la participació de la comu-nitat educativa "per complir la fina-litat de l'educació, entesa de manerahumana", i no com a instrucció útilper a les empresses. En l'article27.5 obliga els poders públics a rea-litzar "la programación general dela enseñanza con participación detodos los sectores afectados". 9. Una llei il·legítima. Serà una lleilegal aprovada per polítics corrup-tes, però serà una llei il·legítima,contraria als drets humans i alsdrets de la ciutadania. Podrà éssertan legal com la dictadura de Fran-co i tan legal com la successió delJoan Carles Borbón i Borbón, i tanlegal com múltiples robatoris delspolítics, però il·legítima i irrespe-tuosa dels drets humans dels ciuta-dans i dels pobles.10. Corrupció i pactes amagats.Aprovada pel Tripartit amb una es-candalosa corrupció d'ERC, i ambel vot contrari d'ICV, que llastimo-sament va deixar el debat pel Parla-ment. En Carod-Rovira va estar d'a-cord en aprovar l'avantprojecte de

la LEC, una llei que no ha llegitquasi ningú, que no ha estat ni tansols publicada, ni analitzada i deba-tuda pels implicats en l'educac, acanvi de que en Montilla en aquestamateixa reunió de govern, feta enplenes vacances de mestres, estu-diants i població en general, li apro-vés un càrrec pel seu germà a París.Això es estafar la comunitat. Ni elsmateixos polítics de l'ERC sabienque estava aquest nomenament-regal en l'ordre del dia, ni es va ferpúblic als periodistes que . Sols enMontilla, que just després que enCarod aprovés la LEC, que enMontilla necessitava per portar-la alParlament, va nombrar al germàd'en Carod com a representant de laGeneralitat a Paris. Un cas més denepotisme, com el de l'Ernest Ma-ragall. Els socialistes necessitavenl'acord d'ERC per portar la llwi alParlament, ja que ICV estava encontra. La posició d'ERC no estavaclara, segons els diaris dels dies an-teriors. En Carod va vendre l'acorda la LEC a les Corporacions per uncàrrec pel seu germà. Molt misera-ble.11. És una llei calcada del neolibe-ralisme. L'educació neoliberal ex-posa clarament que pretén instruirels ciutadans sols en les competèn-cies que necessita el mercat (enMaragall ho ha traduït pel País). No

educa la personalitat humana imenys en els principis democràticsi solidaris, en què no creuen els quehan fet la LEC. En la futura LEC,es repeteixen les consignes neolibe-rals: calen directors amb podersamplis, autoritat, i flexibilitat en lescontractacions de mestres i perso-nal escolar, i oblidar-se d'antiguesfórmules de direccions col·legiades,democràtiques, participatives, apre-ciades per l'esquerra, que pro-mouen, segons els nous tecnòcra-tes, desordre educatiu, paràlisi,poca eficàcia en les gestions delscentres i poc rendiment dels do-cents amb contracte indefinit i fra-càs escolar.12. Una llei feta per polítics i unaínfima minoria, molts aliens al sec-tor educatiu, però vinculats a la pa-tronal i als sectors financers. EnMaragall enlloc de convocar a lacomunitat educativa per a elaborar,debatre i reflexionar sobre la prime-ra llei d'educació, va encarregar aun petit grup, vinculat a la patronali als partits polítics de la patronal(PSC i CiU), de decidir quins can-vis s'han de fer a la llei actual per apoder privatitzar l'ensenyament..Ells en diuen reflexions de com had'ésser el sistema educatiu català.En Farré (exsecretari d'Educació ipresident de CDC, màxim planifi-cador de l'educació publica de dosdècades i en Maragall varen escollirel selecte grup, i convocar uns Se-minaris, organitzats per la FundacióBofill. L'informe que varen treureés l'esborrany i les autentiquesbases de la LEC. L'informe Bofillés l'avantprojecte original de l'a-vantprojecte presentat pel Maragallen una secreta roda de premsa. Estàpublicat amb el nom "El professo-rat i el Sistema educatiu Català.Propostes per al debat". Es tracta depropostes pel debat en el governTripartit i pel debat en el Parlament,on son majoria CiU, PSC. No estracta d'un debat amb la ciudadania.En el tripartit no hi hagué debat,perquè ERC va aprovar-ho pel regalimmediat del Montilla al Carod, iels de ICV, varen postergar el debatper desprès de vacances en el Parla-ment. Fou la gran idea de Saura,que no s'ha assabentat que aquestallei està pactada amb CiU, des de elnaixement. Els ingenus de la Fun-dació Bofill han publicat les direc-trius i bases de la futura LEC ambles explicacions de tot el que s'ama-ga en aquesta llei i tot el que es pre-tén, i la Generalitat encara no hapublicat l'avantprojecte de la LEC,per a que com a mínim puguin ar-gumentar que la ciutadania hapogut “participar” al menys llegintla llei que ens caurà a sobre.Contiunarà...

Més de cent raons contra la Lleid'Educació de Catalunya (LEC)

Page 20: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Catalunya. Novembre de 2008 21

OPINIÓ

Solidartat Antirrepressiva deTerrassa

Després de quasi 9 anys imig, el passat 6 octubre esva iniciar, després de diver-

ses suspensions, el judici a 25 de les32 persones que van ser detingudesel 17 de juny de 1999 durant el des-allotjament del centre social okupatKork III a Terrassa. El macrojudici,que havia de durar fins al 15 d’octu-bre, va finalitzat el dia 10 desprésque la fiscal retirés tots els càrrecsque encara mantenia contra les per-sones encausades, arran de les fla-grants contradiccions en què vanincórrer els policies que van com-parèixer com a testimonis de l’acu-sació, entre ells l’inspector i el se-cretari de l’atestat policial i el capde la Unitat d’Intervenció Policialque va efectuar el desallotjament.El 10 d'octubre, un cop projectat elvídeo filmat per la policia durant eldesallotjament (impugnat per algu-nes defenses perquè va estar algunsmesos fora de la tutela judicial), lafiscal va veure com se li desmunta-ven els pocs arguments que li que-daven i va optar per retirar definiti-vament les acusacions.

En solidaritat amb els/les encau-sades, 200 persones es van mani-festar pels carrers de Terrassa el 4d'octubre, i cada dia del judici es re-

alitzaren concentracions de suport ales portes dels jutjats de Terrassa.

El procés pel desallotjament delKork-III ha estat plegat d’irregula-ritats des del primer moment, ambdiverses denúncies i impugnacionsde les defenses durant la instrucciói situacions d’indefensió que vanmotivar el seu ajornament en diver-ses ocasions. En començar la vistadel 6 d’octubre, la poca solidesa deles acusacions va motivar la matei-xa fiscal a revisar la qualificaciódels presumptes delictes i la peticióde condemna que en total sumavaquasi cinc anys de presó: es retira-ven els càrrecs d’usurpació i desor-dres, el delicte d’atemptat a l’auto-

ritat passava a ser resistència (ambuna petició de sis mesos de presó),per danys demanava sis mesos a siseuros diaris o tres mesos de presó i3.000 euros de responsabilitat civilsubsidiària i també sis euros diarisdurant deu dies per falta a l’ordrepúblic. Igualment, abans d’entrar asala la fiscal va oferir a les encausa-des a les encausades la possibilitatde pagar a l’endemà els 3.000 eurosde responsabilitat civil pels danys iuna rebaixa més gran en les peti-cions penals. Les 25 persones novan acceptar el pacte, tot remarcantque el procés es tractava d’un judicipolític en el que es perseguia la mi-litància de moltes d’elles en movi-

ments socials i polítics transforma-dors i que l’única resolució queveien vàlida era l’absolució.

La retirada dels càrrecs és unavictòria dels moviments socials. Laretirada de les acusacions ha estatmotivada pel ressò de les campan-yes de denúncia tant d’aquest judicicom d’altres situacions de crimina-lització als moviments socials (em-presonament d’en Franki, judicicontra en Jona, persecució contra lacrema de fotografies del Rei, etc.).Un cop més, s’ha demostrat com lapressió al carrer pot revertir situa-cions d’injustícia recolzades tambéper aquest sistema legislatiu i judi-cial encaminat a protegir els inte-

ressos dels rics per davant de les ne-cessitats de la gran majoria de lapoblació.

El desenllaç del judici ha mos-trat, igualment, la feblesa del mun-tatge construït per la Policia Nacio-nal, que era la base de l’acusaciófiscal. Ha quedat evidenciat coml’actuació policial ha anat encami-nada a reprimir, des del principi,uns moviments socials que plante-gen alternatives ideològiques i en eldia a dia al sistema capitalista i al’especulació immobiliària.

La darrera paraula de què ferenús les i els acusats a la sala se centràen la denúncia de la violència poli-cial i la repressió sistemàtica perpart de l’Estat, en la defensa de l’o-kupació com a eina política de de-núncia del sistema capitalista i decreació d’alternatives i en la reivin-dicació de la seva despenalització.Entre ells i elles estigueren en totmoment presents Laura Riera iZigor Larredonda, a qui també per-tany aquesta victòria, així com elscompanys desapareguts amb elsquals ja mai no la podran celebrar.

Aquesta petita victòria és de totesaquelles i aquells que defensem lajustícia social i ens atrevim a so-miar en nous projectes fora de la lò-gica del capital i del seu control, iens encoratja a continuar les nostreslluites a Terrassa i a arreu.

Absolts els 25 detinguts a Terrassaen el desallotjament del Kork III

Iniciativa en defensa de la desobediència civil

Col·lectiu Catalunya

Amb motiu del 2 d’octubre,Diada Internacional de la No-

violència, s’ha engegat una cam-panya de solidaritat amb les perso-nes injustament condemnades eldesembre de 2007 en la peça “des-obediència civil” del macrosumari18/98. Com a persones que partici-pen del moviment per la pau i anti-militarista, que han practicat i prac-ticarem la desobediència civil, elgrup de promotors considerenoportú i necessari, més que mai, pa-lesar la seva posició.

La campanya s’estendrà fins almes de gener i pretenen que rebi elmajor nombre d’adhesions: tant deles persones que van participar dela insubmissió, dels i les que parti-cipen del moviment per la pau i dequalsevol organització o personaque vulgui alçar la veu contraaquesta injustícia.

Trobareu tota la informació d’a-questa iniciativa a http://desobe-diencia1898.wordpress.com i peradherir-se o rebre més informació:[email protected]

En defensa de ladesobediència civil

Nosaltres, insubmisos -condem-nats, processats o declarats- a l’e-rradicat servei militar obligatori;amb el suport decidit de les entitatsde referència del moviment pacifis-ta i antimilitarista; i amb la solidari-tat de les organitzacions i personesadherides al present manifest,

Volem traslladar i manifestar,avui, 2 d’octubre, Diada Internacio-nal de la Noviolència que:

• Mostrem la nostra més profun-da indignació per les penes de 9 i10 anys de presó a la que han estatcondemnats, injustament, nou ciu-tadans bascos acusats de promourela desobediència civil en el marcdel macrosumari 18/98. I ho femdes de la defensa de la desobedièn-cia civil que vam promoure, hempromogut i seguirem promovent.

• Una vegada més, i d’acord ambles conclusions clarament precisesde la Comissió de Defensa delCol·legi d’Advocats de Barcelona,hem de constatar que el procésd’instrucció, enjudiciament i con-demna a l’Audiència Nacional no

ha respectat les mínimes garantiesjurídiques fonamentals exigibles,com així ho ha certificat també laComissió Internacional d’Observa-ció del procés, integrada per 300 ju-ristes.

• Constatar que la desobediènciacivil és una pràctica política con-substancial a les democràcies avan-çades i profundament arrelada en lano-violència. En el present cas, i enun context de conflicte enquistat,aquesta condemna pretén avortaralternatives de transformació so-cial, criminalitzant pràctiques polí-tiques antagòniques amb la violèn-cia. La desobediència civil que neixde la responsabilitat personal ha as-sumit sempre totes les conseqüèn-cies penals que lo puguin corres-pondre. Però barrejar barroeramenti deliberada desobediència civil iterrorisme no afavoreix en res unsistema de llibertats propi d’un sis-tema democràtic.

Per tot plegat, sol·icitem als ma-gistrats del Tribunal Suprem que re-visen el recurs a la sentència:Lalliure absolució de totes les perso-nes processades en la peça ‘Des-obediència Civil’ del sumari 18/98

GRUP IMPULSOR

[Insubmisos i objectors]

Pepe Beunza, empresonat i dosconsells de guerra el 1971 i el 1972Martí Olivella, empresonat el 1976Jesús Viñas, empresonat i amb con-sell de Guerra el 1975Pere Comellas, insubmís empreso-natLluc Pelaez, insubmís condemnatJordi Muñoz, insubmís condemnatRaimon Gassiot, insubmís proces-sat el 1997Gebran Jamal, insubmís condem-natAdolf Montoliu, insubmís condem-natDavid Fernandez, insubmís con-demnat el 1997

[Entitats i organismes]

Federació Catalana d’ONG per laPauComissió de Defensa del Col·legid’Advocats de BarcelonaJustícia i PauFundació per la PauCoordinadora Tarragona Patrimonide la Pau

Iniciativa si al procés de pauGrup de Treball 18/98 Barcelona

[Moviment per la pau]

Gabriela Serra, membre d’Entrepo-blesArcadi Oliveres, membre de Justí-cia i PauJosep Maria Yago, membre Tarra-gona Patrimoni de la PauPere Ortega, membre del CentreDelàs d’Estudis per la PauJordi Armadans, membre de laFundació per la PauAlfons Banda, membre de la Fun-dació per la PauTica Font, membre de Justícia i Pau

[Persones]

Eva Fernandez, presidenta de la Fe-deració d’Associacions de Veïns iVeïnes de Barcelona (FAVB)Josep Maria Terricabras, filòsofGemma Calvet, advocadaFrancesc Tubau, membre d’Aturemla GuerraEster Sancho, advocadaXavier Badia, sociòlegJaume Asens, advocatMònica Sabata, psicòlogaJordi Martí Font, sindicalista

Page 21: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Pelai Pagès i Blanch,Universitat de Barcelona

(Text llegit a la presentació del llibre

“Miedo a la memoria. Historia de la

Ley de ‘reconciliación y concordia’”,

d’Octavio Alberola i Fèlix Villagra-

sa, que va tenir lloc a l’Ateneu Bar-

celonès, el dia 26 de juny de 2008).

V oldria donar les gràcies, enprimer lloc, a l’Octavio i a enFèlix per haver pensat en

mi a l’hora de fer la presentació delseu llibre. Sobretot, perquè pensoque és un llibre important que haaparegut en un moment extraordi-nàriament oportú, quan el tema dela memòria històrica està assolintuna importància social i políticacada vegada més gran i, com acontrast, disposem ja d’una Llei dela Memòria, recentment aprovadapel Parlament, que ha generat unaimportant frustració política i socialentre les nombroses associacionsde la memòria i nombroses sectorspolítics i socials que s’esperaventota una altra cosa.

En aquest context específic, elllibre inicia el seu recorregut els pri-mers anys de la Transició per arri-bar fins als nostres dies i, així,posar en evidència, en primer llocel preu de la transició, quan, efecti-vament, la construcció de la mo-narquia parlamentària es va feramb un cost important:

-L’acceptació implícita de la mo-narquia imposada per Franco.

-I el pacte de silenci, que com-portava no remoure el passat més

immediat. No només es tractava deno demanar responsabilitats sobrefets repressius comesos durant ladictadura franquista –i la Llei d’am-nistia de 1977 ho va deixar moltclar- sinó que també calia no bur-xar sobre el passat per no reobrirvelles ferides que, de fet, no haviencicatritzat mai del tot.

Fou especialment important laLlei d’amnistia, promulgada el 15d’octubre de 1977, i ho fou, nonomés perquè treia de la presó elsdarrers reclusos del franquismeque encara hi romanien per raonspolítiques, ja que l’amnistia del 30de juliol de 1976 havia exclòs elsdelictes de sang, sinó perquè almateix temps s’amnistiava a totsels torturadors franquistes. La Lleid’amnistia es convertia en unamena de llei de “punt final”, que evi-taria, de manera indiscutible, queels feixistes espanyols tinguessin elseu Nuremberg. Eren massa re-cents episodis de tortures i fins i totd’assassinats comesos tant des deles institucions franquistes –elsdarrers afusellaments dataven delmateix any de la mort de Franco, elsetembre de 1975-, com des degrups paramilitars.

Per altra banda, en un contextpolític en què l’exèrcit estava ac-tuant com a poder fàctic i controlantdes de les bambolines tot el procésde transició –i empassant-se, val adir, importants gripaus, com el dela legalització del PCE-, la guerracivil podia ser un element de con-frontació important, més tenint encompte que la cúpula de l’exèrcit

espanyol en el seu conjunt encarahavia fet la guerra amb Franco. I calrecordar que els intents involucio-nistes de cop d’estat per part dedeterminats sectors de l’exèrcit vananar més enllà del 23 de febrer de1981, quan es produí el fallit cop deTejero i Milans del Bosc, entre al-tres militars colpistes comprome-sos.

En aquest context era impensa-ble qualsevol iniciativa que es plan-tegés la reparació d’injustícies his-tòriques, com reconeixements alslluitadors per la democràcia, ocompensacions econòmiques decap mena a favor dels vençuts id’a-quells que van passar anys a lapresó, a camps de concentració oa l’exili. Foren els anys en què, so-bretot des del poder, es va volerdonar la imatge que deia que laguerra “l’havíem perduda tots” i quees va tractar d’un error col·lectiu i,per tant, les responsabilitats tambéhavien d’ésser compartides. Erenels anys –i això ho deia algú com elPCE- de la “reconciliació nacional”,una reconciliació que passava perfer tabula rasa del passat. No caldir que, en aquestes condicions,els vençuts d’aquella guerra podienpensar que, a desgrat d’haver re-cuperat la democràcia, encara se-guien essent vençuts. Eren elsanys, també, en què l’actuació dela policia i dels grups paramilitarsprovocaven any rere ans dotzenesde morts pels carrers de les ciutatsespanyoles. Com recorden l’Octa-vio i el Fèlix, segons el ministre del’Interior del moment, els morts que

feia ETA eren “assassinats” i els dela policia eren simplement “errors”.

Tot plegat explica l’escassa pre-sència legislativa que els governsde Suárez van desplegar per reco-nèixer els lluitadors republicansque havien deixat la vida per la lli-bertat. Però el més sorprenent ésque quan el 1982 va arribar elPSOE al govern tampoc no va fergaire més: va ampliar la pensió querebien els militars professionals dela República a aquells altres queno eren professionals i va posar enfuncionament la llei de pressupos-tos dels anys 1990-1992, que d’a-cord a la llei d’amnistia prevenia enalguns casos indemnitzacions eco-nòmiques als represaliats pel fran-quisme.

De fet, va ser a partir de la sego-na meitat dels anys 90, ja gover-nant el PP, quan es va reactivar eltema. Va ser durant la segonameitat dels anys noranta quan vancomençar a crear-se noves asso-ciacions memorialistes, i se’n re-activaven d’altres que ja existien–com l’Associació d’expresos polí-tics-, que van plantejar, ara des dela societat civil i amb intensitat, totun seguit de reivindicacions quepassaven a reprendre el tema de laguerra civil i del franquisme en elsseus aspectes més punyents: enprimer lloc, al tema de la reparacióa favor de les víctimes i dels repre-saliats del franquisme als quals lademocràcia no havia fet justícia. Estractava també de reparar injustí-cies que havien patit col·lectius,com els “nens de la guerra”, que

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Novembre de 200822

> EL FARÀCRATES I POETES

Roc Llop, poeta del’infern

FERRAN AISA

Roc Llop i Convalia (Miravet, 1908-París, 1991), va estudiar magisteri a Ta-rragona, i exercí de mestre nacional.Aviat va abraçar les idees anarquistes iva militar a la CNT. Durant la guerra founomenat Inspector d’Ensenyament.Roc Llop es va exiliar el febrer de 1939 aFrança, on va ser internat en un campde concentració i, quan va ser ocupat elterritori francès pels alemanys, fou de-tingut per la Gestapo i enviat al campd’extermini de Mauthausen-Gusen. Alli-berat l’any 1944, s’instal·là a París, on vafundar la Federació Espanyola de De-portats i Internats. L’any 1960 va co-mençar a dirigir l’única publicació lli-bertària en català de l’exili, Terra Lliure,que depenia del C. R. de la CNT.

Roc Llop va participar en diversosJocs Florals de la Llengua Catalana al’Exili, aconseguint la Flor Natural de1965 en el certamen celebrat a París i,posteriorment, fou accèssit al d’Ams-terdam. Roc Llop fou autor dels llibresMission rateé de l’home sur la Terre iPoemes de Llum i Tenebra. Llop és undels millor poetes àcrates de l’exili, Am-brosi Carrión, al pròleg del recull poètic,diu: <<O un home i un poeta. Per a miaquests dos conceptes, quan s’esmen-ten en sentit absolut, tenen el mateixvalor. I els he d’escriure en parlar deRoc Llop. Ell, és petit, amb una miradaclara que es clava en la vostra quan usparla. I, en fer-ho, la seva boca sempredibuixa un somriure, no pas d’ironia, nide vanitat, ni de sarcasme, sinó de com-prensió, una mica dolorida per tot quanel volta dels homes i les coses. Somriu-re trist del qui ha sofert espantosamenten l’esperit i la carn (l’home), però queel poeta defineix, comenta o canta per-què sap imaginar, comprendre i expres-sar valent-se dels mitjans definitius dela poesia>>. Aquest home petit de posatamable que ha patit derrotes, humilia-cions, deportacions, exilis... és capaçde baixar a l’infern de Dant i d’escriureun poema tan profund i impressionantcom el que porta per títol “Dempeus...els caiguts”: <<Deixeu-me que avuicanti damunt de vostres tombes, / el focde la recança que encén tot el meu cor;/ traient-vos del silenci d’oblidancesprofundes, / poeta de la vida sobre elcamp de la Mort. / Germans! No us de-mano la llengua ni la raça, / ni per a quindéu movíeu els llavis en resar; / noméssé que avançàveu amb fermetat lapassa, / lluitant per la Gran Causa, con-tra el mateix tirà. / No sé quina és la Pà-tria que es va donar la vida, / ni quinamare plora, del buit, dins de la llar; / séel lloc de vostra tomba, l’indret de la fe-rida, (...) Humanitat no et perdis, si elsgovernants amb dèria, / no encerten ladrecera i et barren el camí. / La Històriaencara és fresca mostrant-te la tragè-dia... / DEMPEUS!: Tu tens la vida per ano voler morir. / ¡Dempeus, com lesmuntanyes. / Dempeus, com els anhels./ Revolta’t les entranyes>>.

Por de la memòria

Page 22: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 2008 23

havien estat enviats a l’estranger du-rant la guerra i encara no havien re-tornat –especialment ignorats erenels “nens de Morelia” a Mèxic o elsnens de Rússia-, o el dels guerrillersantifranquistes de la postguerra, quea tots els efectes continuaven essentconsiderats bandolers i delinqüentscomuns.

Es tractava també de recuperaruna “memòria històrica” que enshavia estat robada. El concepte de“memòria històrica”, justament, co-mença a tenir importància a partir d’a-quests moments. Però recuperar lamemòria històrica implicava, en pri-mer lloc, el coneixement, sense impe-diments de cap mena, de tota la veri-tat històrica. Volia dir l’accés lliure atota mena d’arxius que encara ereninaccessibles als historiadors. Apa-rentment, ara la situació era propíciaper portar a terme el combat definitiuper intentar dignificar aquelles perso-nes que havien donat la vida en de-fensa de la democràcia. El fet que go-vernés la dreta era una ocasiópropícia per forçar les institucions aprendre noves mesures. En un mo-ment, cal recordar-ho, que s’estavavivint una situació molt paradoxal: vintanys després de la mort de Franco seseguien produint situacions parado-xals, com que el nomenclàtor demolts carrers i avingudes de pobles iciutats espanyoles portessin nomsque honoraven els vencedors de laguerra, que continuessin subsistintsímbols de tota mena que recordavenla guerra civil des d’una sola perspec-tiva i que el dictador fos omnipresenta llocs tan emblemàtics, entre moltsaltres, com l’Acadèmia Militar de Sa-ragossa.

Sota el pretext que era negatiu reo-brir velles ferides de la guerra –comse seguia dient encara-, però tot igno-rant la importància que per una socie-tat democràtica posseeix el coneixe-ment de la seva història com ainevitable referent de futur –ni quesigui perquè determinats esdeveni-ments no es tornessin a repetir- , lanova majoria del Partit Popular es ne-gava en repetides ocasions a donar elseu suport a diverses iniciatives par-lamentàries que pretenien la condem-na explícita del franquisme o la reha-bilitació de determinats col·lectius

encara marginats. Aquestes circums-tàncies i un cert discurs reivindicatiude la dreta conservadora governant,en un moment en què cada estiu elpresident de govern anava a estiuejara la població de Quintanilla de Onési-mo –un nom de clares reminiscènciesfeixistes-, van tornar a posar en fun-cionament les reivindicacions poster-gades.

I sota el govern del PP només esvan produir gestos simbòlics, comquan el 16 de maig de 2001 el Con-grés de Diputats aprovava una resolu-ció unànime que havia estat presen-

tada per Izquierda Unida i que, tot il’oposició inicial del Partit Popular, fi-nalment reconeixia la lluita dels gue-rrillers de la postguerra. La resolucióinstava al govern a “adoptar las medi-das necesarias para la rehabilitacióntotal de los combatientes guerrillerosespañoles de cara a modificar la cali-ficación de bandoleros y malhecho-res”. Era, de fet, una rehabilitaciómoral i política que, en cap cas, vaanar acompanyada de compensa-cions econòmiques. Perquè el PartitPopular es va oposar al fet que alsguerrillers se’ls reconegués el seu ca-ràcter militar. I, per tant, els guerrillersno van tenir dret a cap mena de remu-neració econòmica. O bé la resolucióque el Congrés de Diputats va adop-tar el 20 de novembre de 2002, quan,

amb motiu de l’aniversari de la mortde Franco, s’aprovà per unanimitat detotes les forces polítiques, per primeravegada des de la instauració de la de-mocràcia, una resolució de condem-na al cop d’estat que va menar a laguerra civil.Per aquesta raó, quan a partir de

2004 el PSOE va recuperar el poder,les expectatives de les associacionsmemorialistes eren molt grans i es vaforçar el Partit perquè afrontés elrepte. Però, com posen de relleu l’Oc-tavio i el Fèlix, l’actitud del PSOE fouvergonyant. Obligat a donar satisfac-ció a les associacions memorialistes,des del govern, en canvi, es participa-va a una cerimònia de la confusió,quan, per exemple, es parlava de re-cuperar les “dues memòries” o es feiadesfilar conjuntament a antics soldatsrepublicans que havien alliberat Parísa finals de la guerra civil amb volunta-ris de la División Azul. Precisament,la manca de voluntat del govern es vamanifestar quan es va conèixer l’es-borrany d’una llei que deixava almarge una de les reivindicacions mésimportants de les associacions dememòria, com era la il·legalitat delsjudicis franquistes. En aquest punt,la frustració ha esta total i absoluta ien aquest punt caldrà que es continuïpressionant, per posar en evidènciatant el govern com les diverses ins-tàncies judicials, que sempre –com siel poder judicial fos el mateix que du-rant el franquisme- han fallat negati-vament quan se’ls ha sol·licitat la revi-sió d’una sentència emesa per untribunal franquista. I aquest és, senscap mena de dubte, el repte més im-portant que ara tenen les associa-cions de la memòria.

Franco i els seus, aquí amb MilanAstray i a baix amb l’actual rei

Roberto Blanco (Gabinetpremsa confederal)

A les onze del matí del 22 de setem-bre, CGT i les Associacions de Re-cuperació de la Memòria Històricapersonades davant l’Audiencia Na-cional per a l’aclariment de les des-aparicions produïdes en el franquis-me feien lliurament en aquesttribunal a Madrid de les dades de143.353 víctimes del règim franquis-ta. Els demandants van realitzaraquest lliurament davant la sospitaque les institucions públiques a lesquals el jutge Garzón ha realitzat lapetició no aportarien les dades re-querides. Aquesta denúncia encarano ha estat admesa a tràmit. Les as-sociacions demandants tenen l’es-perança que finalment sigui admesaperquè es puguin complir així elsseus tres objectius: aclariment de laveritat, justícia i reparació per a lesvíctimes de la dictadura.

En roda de premsa realitzadadesprés del lliurament, els portaveusde les associacions van declararestar molt orgullosos dels resultatsde l’ingent treball realitzat, recordanta més que estem davant delictes delesa humanitat, pel que no pres-criuen ni es poden acollir a la Lleid’Amnistia. En aquest sentit, vancitar com a exemple els casos d’Ar-gentina, Xile o Sud-àfrica.

A continuació, Empar Salvador,del Fòrum per la Memòria del PaísValencià va passar a desglossar laxifra per comunitats autònomes, dei-xant clar que aquestes són xifresorientatives, ja que en l’actualitat sesegueixen investigant milers decasos nous encara no registrats. Lesdades es reparteixen de la següentmanera: Castella-Lleó, 14.660; Ma-drid, 3.424; Andalusia, 42.131; Astú-ries, 6.000; Pais Valencià, 29.034;Múrcia, 1.000; Castella-la Manxa,8.851; Aragó, 9.538; Galícia, 7.000;Cantàbria, 2.535; País Basc, 1.900;Navarra, 3.920; La Rioja, 2.070; Ca-

nàries, 2.211; Ceuta i Melilla, 768;Balears, 1.486; Catalunya, 3.338;Extremadura, 9.486. Salvador va in-sistir en la idea que cadascuna d’a-questes xifres representa una perso-na, amb les seves idees, somnis,projectes… I amb un entorn familiarque va quedar destrossat desprésdel seu assassinat.

A continuació, Cecilio Gordillo, deCGT d’Andalusia, va deixar clar, perevitar argumentacions demagògi-ques per part de la dreta, que l’únicapersona que en aquests moments téun llistat complet i per tant pot donaruna xifra global és el jutge Garzón.

Les dades presentades, per la natu-ralesa de la seva recollida (de baixcap a dalt), poden presentar repeti-cions, per exemple per qüestions demobilitat geogràfica, podent aparèi-xer una persona en el llistat del seulloc d’origen i en el del lloc en el qualva ser assassinat. És ara feina deGarzón i el seu equip creuar aques-tes dades i aportar xifres definitives.Gordillo també va denunciar el fetque hi ha moltes investigacionssobre desapareguts a les quals nohan pogut tenir accés per diversosmotius, malgrat que moltes d’elless’han efectuat amb diners públics.

Els portaveus van aprofitar per ex-posar la necessitat dels familiars detenir oficines d’informació sobre lesvíctimes. Aquestes haurien de crear-se en els ajuntaments, que hauriend’escoltar els familiars, creuar lesdades recollides i posar-les a la dis-posició de l’Audiencia Nacional, fentpossible que qualsevol pugui tenir unlloc on anar i dir “on està el llistat perposar-hi el meu pare?” i que aixòserveixi d’alguna cosa.

Fernando Magán, advocat d’unbon nombre d’associacions de me-mòria, va confirmar que Garzón elshavia rebut personalment i haviaestat present en començar el lliura-ment de la documentació. Però, “elmés important –va dir- no ha estataixò, sinó que ara l’Audiencia Nacio-

nal compta amb una llista de143.353 noms, fruit de l’esforç delsdemandants”. Magán va insistir en lanecessitat que el sistema acadèmiccol·labori en aquest esforç per dir onva succeir el que s’està denunciant,en quin moment i per quines causes.El mateix, segons l’advocat, pot ferel Govern a través del Ministeri del’Interior.

En aquest sentit, Cecilio Gordillova apuntar que el Govern hauria dedemanar informes als ajuntamentssobre quantes fosses hi ha en elsseus cementiris. Quant a les queestan fora d’aquests, Gordillo va sos-tenir que la mateixa petició s’hauriade fer a la Guardia Civil, que coneixla situació de la majoria d’elles, comell mateix ha pogut comprovar en al-guns llocs als quals ha acudit perso-nalment.

Per finalitzar, Empar Salvador vaculpabilitzar del retard que està so-frint l’esclariment del que aquí vasucceir durant la guerra i el franquis-me a la falta de voluntat política deles institucions. “Creiem que aquestaclariment és un dret de la víctima iun deure de l’Estat. La llei aprovadapel govern socialista no és suficient,motiu pel qual l’hem rebutjat el 95 %de les associacions”, va concloure.

Més informació:www.memorialibertaria.org

Presentades dades de 143.353 víctimes del franquisme davant l’Audiencia Nacional

Page 23: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 200824

Xavi Roijals

No fa gaire, vaig reconèixer auna vella companya a un barde Sant Andreu. No ens vam

saludar, tampoc ens coneixíem tant, ia més crec que ella a mi no em va re-conèixer, potser ni se'n recordava.Però jo a ella sí que la vaig reconèixer,i mentre xerràvem i rèiem sobre l'es-cuma de les birres a la taula del cos-tat, la màquina dels records va co-mençar a girar.

En el seu moment, fa prop de 20anys, vaig compartir militància ambella al Col·lectiu Ecologista Llibertari(CEL) de la CNT-Catalunya (CNT-Ca-talunya que després passaria, per uncuriós imperatiu legal i judicial -insti-gat per presumptes "enemics de l'es-tat"- a ser la CGT de Catalunya). Jotindria uns 17 anys, ella igual em por-tava 10 anys llavors. Eren uns altrestemps, per participar en un col·lectiucom el CEL no calia ser ni sociòleg nipolitòleg, ni ser de la "penyita" ni resde tot això. Qualsevol treballador nor-mal es podia apuntar al sindicat i alCEL, tot i que sempre es feia una xe-rrada prèvia per veure si realmentaquell era el teu lloc. De fet, així hovan fer en el meu cas: en Xavi Palosmolt amablement va tenir una agrada-ble conversa amb mi en què vamestar enraonant sobre diverses qües-tions (aquesta pràctica també es vareproduir quan em vaig voler afiliar aCorreus, on va ser la Toñi la que vaxerrar amb mi també molt amable-ment abans de passar-me el full d'afi-liació). Aquella experiència del CELno s'ha repetit, o almenys no s'ha re-petit de la mateixa manera; però jocada cop que veig com va VandellòsII, per posar només un exemple, crecque allò que fèiem tenia tot el sentitdel món i continua tenint-lo.

Molt ha canviat Barcelona des d’a-leshores: en pocs llocs m'he trobatgent tan “normal” i tant educada iagradable com al CEL i a la CNT-CGTde Sant Andreu. Aquell local eratambé el lloc on es van editar algunsnúmeros de l'"Alternativa Llibertària",revista de la Secretaria d'Acció Socialde Barcelona, una revista amb cara iulls amb seccions ben curioses comla del "Diari del nan radiactiu", seccióescrita per un company i amic de quino diré el nom no sigui que algun in-nombrable vulgui encara tocar-li lespessigolles legalment, que és com al-guns solucionen els conflictes encara.Aquella secció tan divertida, surrealis-

ta, i entretinguda, seria probablementimpensable a les revistes que es fanara, tan (espantosament) serioses ipagades de si mateixes.

El cas és que crec que aquellscol·lectius, el CEL, la SOASA (Socie-tat Obrera Anarcosindicalista de SantAndreu, federada a la CNT-CGT, queera com es deia el sindicat al barri, unnom una mica massa gran pel petitsque érem, ho reconec), va ser una ex-periència precoç de política alternati-va a nivell local i de barri que va apun-tar maneres que ara estan apareixenten d'altres llocs, com per exemple albarri de Sants de Barcelona, com in-dicava el company Horst Stowasser al'entrevista que li va fer el Ferran (unaltre d'aquella època) al “Catalunya”número 99. I tot això malgrat que crecque no en va haver (o en tot cas, noen va haver prou) transmissió cons-cient de les nostres experiències a lesnoves generacions. Probablement noés que fóssim tan intel·ligents, sinóque a mesura que els projectes polí-tics alternatius de tot pelatge van ma-durant, proven de buscar solucionssemblants. Grups ecologistes, coope-ratives de consum ecològic, grups al-

ternatius, s'estenen hores d'ara aquí iallà, quan en aquells temps aquellesexperiències eren absolutament mi-noritàries. La barreja entre els movi-ments socials i el sindicat que araveiem a tants llocs, per posar unexemple a Ponent, continua sent posi-tiva, llavors i ara, i més dolça que elscarajillos d'anís.

Tot allò va ser esborrat pel pas deltemps. El local del sindicat de SantAndreu, al carrer Arc del Mercat, atocar del mercat, era una perla dellum i d'alegria dins d'un passatge (alcostat del mercat) que es fa rar deveure en aquesta moderna i repug-nant Barcelona ‘pija’ de postal, un lloctranquil on podíem parlar i fer i desfer,i acabar probablement prenent-nosalguna cosa al Gripau Blau, tambédesaparegut. Ara, el que va ser elnostre local de reunions i de conjuresestà inclòs dins l'espai d'una xurreriaon un altre amic va cada diumenge almatí. Aquelles caramboles de la vida,sempre tan curioses.

Uns quants dels qui formàvem elsindicat i el CEL en el seu momentcontinuem fent coses aquí i allà, méso menys tots en la mateixa òrbita lli-

bertària al voltant de la CGT, i gairebétots en les diverses variants de l'ampliventall de moviments socials, del coo-perativisme a l'ecologisme, i etcètera.En algun cas, els fills dels companysd'aquella època continuen els nostrespassos: per exemple la filla del Ferrana Can Vies i a Sants. També hem tin-gut companys que han desaparegutpel camí: el Vicenç, el Trevor. Del Vi-cenç Bagan se n'ha parlat molt, hi haun premi de fotografia que el recorda itot, però ni totes les paraules de l'uni-vers el descriurien completament; delTrevor Foskett, se n'ha parlat menys iés una persona amb la vida del qualsegur que es podria haver fet un altrebon llibre: biòleg alternatiu i ecologistallibertari anglès, que treballava aquíde traductor, va traduir obres senye-res de l'ambientalisme i l'ecologismecatalà a l'anglès, etc. Un gran com-pany que muntava unes festes de lalluna plena al seu àtic de la Salut queestaven molt bé. Un record per a totsdos. Que la memòria és un tresor pre-ciós.

També vam tenir merders, no uspenseu: per començar el perdre ellocal del sindicat a Sant Andreu, més

o menys al mateix temps que un con-grés de la Confederació va decidir eli-minar la possibilitat de que hi haguéssindicats de barri; decisió que humil-ment al meu entendre penso que vaser un error i que potser caldria revi-sar. Que per estructures sindicalsallunyades de la realitat ja hi haCCOO i UGT, i si volem créixer, quesuposo que sí, no?, que tots volemcréixer, doncs caldrà apropar-se a lagent, i en un context on cada cop ésmés difícil entrar a les empreses, l'es-pai on probablement s'hauria de con-tactar amb la gent és als barris.

Entenc que no ha de ser fàcil, i quetrobar locals en aquests moments ésgairebé impossible. Però encara noentenc el sentit de tancar a priori lapossibilitat dels sindicats de barri.

Molts dels què formàvem laSOASA van anar d'aquí a allà, d'unhotel d'entitats municipal fins al CasalAutogestionari (mena d'implementa-ció al barri del Clot del Projecte A ale-many descrit pel mencionat Stowas-ser a l’entrevista del “Catalunya”, quemalauradament no va reeixir final-ment). Jo em pensava que tot allòs'estava desfent, i es podria dir qued'alguna manera era cert, allò s'esta-va desfent i nosaltres ens estàvemseparant i disgregant-nos. Peròtambé és veritat que moltes de lespersones que formàvem allò ens vamrecol·locar a d'altres projectes sem-blants posteriors. Molts també se'nvan anar cap a casa, i no els ho re-trec, la vida a Barcelona és molt dura,i cada cop més, i Sant Andreu tampocera una excepció. Però, malgrat tot,malgrat els anys, les distàncies, l'e-dat, alguns encara mantenen contac-te entre si.

Ens queda l'experiència, com deiaaquell "que nos quiten lo bailao". Vamprovar de fer coses a un barri de Bar-celona en una època i en un contextpolític durs per a les nostres propos-tes: finals dels vuitanta, comença-ments dels noranta. Lluny de la rique-sa de la vida alternativa actual aBarcelona, malgrat la crisi que patimde fa temps als moviments socials.

Tot això per dir que la nostàlgia noval un duro, que encara ens quedamolt per fer i ho farem, a qui li agradimillor per ell, i a qui no doncs ens ésigual, ho farem igualment; però que lamemòria sí que val un duro i moltmés, la memòria sí que val la pena, elfet de no oblidar ni aquells temps niaquells companys, ni les coses bonesni les dolentes. La memòria és un tre-sor preciós.

La memòria és un tresor preciós

Page 24: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 2008 25

Han de poder-semanifestar elsfeixistes?

Calus Jové

El setmanari “Directa”, en el seu núme-ro del 15 d’octubre, inclou una vinyetacòmica que d’alguna manera sintetitzaun pensament estès dins de l’esquerraradical: la perplexitat davant el dret amanifestar-se dels grups feixistes. Nosón pocs els col·lectius polítics que de-fensen que als feixistes els hauria d’es-tar vetat aquest dret, ja que el primerque farien si ells ocupessin el poderseria suprimir-lo.

En la meva opinió, però, no és tan clarque se’ls hagi de negar aquest exercici,i molt menys que això s’hagi de fer desde les institucions polítiques estatals oautonòmiques.

En primer lloc, crec que és conve-nient observar que la manifestació pú-blica d’una ideologia política no en ga-ranteix l’èxit social, i que amagar labrossa sota l’alfombra no la fa desapa-rèixer.

Imaginar, a més, que la prohibiciódels actes feixistes és un avenç en lalluita contra el feixisme és poc menysque una ingenuitat, car el treball organi-zatiu de tot moviment polític és fa en eldia a dia, i les manifestacions consti-tueixen tan sols demostracions deforça o de celebració.

En aquest sentit, un acte feixista enspot donar una petita idea de quin ésl’estat actual de salut del “movimiento”,però la seva prohibició no necessària-ment la fa minvar.

En segon lloc, em resulta absurd exi-gir allò que un mateix no està disposata complir. Davant la prohibició d’un actede caràcter anarquista o anticapitalista,la posició predominant és tirar-lo enda-vant peti qui peti.

Aquest fet que acabo de comentar ésencara més palès en l’esquerra abertza-le, el sector polític més reprimit a nivellestatal. Té sentit, per tant, defensar elnostre dret a manifestar-nos alhora queexigim que no els sigui permès aaquells que es troben a les nostres antí-podes polítiques? Em sembla evidentque no. I encara més, resulta directa-ment contraproduent, ja que reduïm en-cara més el ja minso camp de les lliber-tats socials.

El paper de l’esquerra ha de ser unaltre: apostar per la despenalització detota manifestació política sempre que larestricció provingui dels organismes depoder, ja que el seu objectiu no és maxi-mitzar la llibertat sinó pacificar a laforça i desproveir de conflicte la socie-tat, el qual constitueix una subtil impo-sició d’un model polític concret: l’exis-tent.

Una altra qüestió és que els antifei-xistes ens quedem de braços creuatsdavant un acte feixista.

La mobilització i la contramanifesta-ció i la resposta és tan legítima comqualsevol altra manifestació política;per tant, cal assumir que també nosal-tres serem contramanifestats i respos-tos, sense que a causa d’això el nostredret quedi minvat.

> DES CARTES MAUDITES‘Frontera Sur’ al CIEde la Zona FrancaRedacció

El passat 21 d’octubre a les12 del migdia, a la porta delCentre d'Internament d'Es-

trangers de Zona Franca, es vapresentar el llibre Frontera Sur.Nuevas políticas de gestión y ex-ternalización del control de la inmi-gración en Europa de Virus edito-rial.

La presentació del llibre va esde-venir un acte de denúncia de lespolítiques dels estats europeus enmatèria d'inmigració, de la perma-nent vulneració de drets de la po-blació inmigrada i més en concretde la sistemàtica violació dels dretshumans que es produeix en elscentres d'internament como el deZona Franca. Durant el decurs del'acte tambié es va recordar la si-tuació de 46 persones en esperade judici per una acció pacíficaduta a terme en aquest mateixcentre d'internament el 25 de junyde 2006.

A l'acte hi van participar GerardoPissarello (Observatori pels DretsEconòmics, Socials i Culturals),Hibai Arbide (Espai per la Desobe-diència de les Fronteres) i CristinaFernández Bessa (Espai per laDesobediència de les Fronteres),que van desglossar el contingut delllibre i van voler fer palès el doblellenguatge i la pràctica política realamb què es tracta la població inmi-grant en el marc jurídic espanyol icomunitari.

Gerardo Pissarello va denunciarunes polítiques estatals caracterit-zades por una pràctica fonamental-ment discriminatòria: «mentra esretallen de manera permanent elsdrets dels més febles i es multipli-quen els obstacles com succeeixamb la població inmigrant, s'enfor-teixen i protegeixen les posicionsdels poders econòmics financers,

com estem veient amb els rescatsbancaris o les injeccions de fondsestatals a les darreres setmanes».Durant la seva intervenció, Pissare-llo va recordar que la situació ac-tual de la població inmigrant és fruitde tot un procés de desmantella-ment de garanties socials i jurídi-ques i dels drets de ciudadania.

Per la seva part, per a CristinaFernández Bessa, els Centres d'In-ternament són en sí mateixos, pelseu funcionament i pel seu paperen l'actual marc legal, una flagrantvulneració dels drets de les perso-nes des de qualsevol punt de vista:«es porta a terme un tancamentsense cap delicte pel mig i amb l'ú-nic mutiu de la seva procedènciageogràfica».

Finalment, Hibai Arbide va de-nunciar l'actual procés que tenenpendent 46 persones per l'acciósimbòlica al Centre d'Internamentode Zona Franca, duta a terme el 25de juny de 2006, en el marc de la IICaravana per la Llibertat de Movi-ments.

Per a Arbide, aquest judici és fo-namentalment un judici a la solida-ritat i a la dissidència, ja que «auna denúncia política i simbòlica seli mira d'aplicar la duresa del CodiPenal, amb l'agravant de seure a labanqueta quaranta-sis personesper una acció pacífica, una cosasignificativa a nivell tant polític comjudicial».

Tant Hibai Arbide com CristinaFernández Bessa, ambdós mem-bres de l'Espai per la Desobedièn-cia de les Fronteres i coautors,entre altres, de Frontera Sur, vanrecordar que el llibre no és un fi ensí mateix o un simple estri de co-neixement. Sinó que preten seruna eina útil per al teixit militant iassociatiu que ara mateix lluitapels drets dels inmigrants i per la lli-bertat de moviment.

“CORAZÓN DE FÁBRICA”V. Molina y E. Ardito, 2008Documental sobre els obrers deZanon, una fàbrica argentina auto-gestionada, sense patrons.

Pel·lícules

“LAS SEMILLAS DE LAS PIE-DRAS”Octavi Royo, 2008El Circo de la ReVuelta va viatjar perdiferents comunitats de Colòmbia.

“GERMINAL”Claude Berri, 1993 Al segle XVIII, un poble miner fran-cès es rebel·la contra l'opressió delspatrons. Basada en l’obra de Zola.

“LA VENTANA ROTA”E.Tolosa i H. Al-Rahmoun, 2008Documental sobre la Llei del Menoraplicada a ciutadans d'Euskal Herriaacusats de ‘kale borroka’.

El procés d’ampliació de laUnió Europea i d’obertura deles fronteres interiors, en elsúltims anys, ha anat acompan-yat d’una creixent bunquerit-zació de les fronteres exte-riors i un llistat inacabable demorts entre els qui no tenenaltra opció de supervivènciaque arriscar la vida per a en-trar a Europa.

Per a tancar el pas a lesmasses empobrides del Sud ide l’Est o per a regular el fluxde sense papers adaptant-lo ales necessitats del mercatnegre de treball —un dels pi-

lars del «mercat lliure»—, laUE no ha dubtat en recórrer alegislacions de control cadavegada més autoritàries, a lestecnologies més sofisticades,a la militarització de les fronte-res i també als mètodes mésabjectes de xantatge per a ex-ternalitzar la responsabilitatdel control de l’emigració pro-cedent de tercers països alspaïsos confrontants amb laUE. Els centres d’internamentd’emigrants —aquests limbslegals que podríem considerarels «Guantánamos» euro-peus—, la col·laboració poli-cial i militar a través de l’agèn-cia europea Frontex,juntament amb els acords bi-laterals de repatriació a canvid’ajuda al desenvolupament icontingents de contractes detreball per a emigrants, són elstres eixos principals de la polí-tica migratòria europea.

L’Estat espanyol s’ha con-vertit en un dels paladins d’a-questa política i, juntamentamb Itàlia i Grècia, en un delsguardians de la Frontera sud.

“Frontera Sur”, el llibre

Page 25: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

26

Cultura lliure:Oxcars 2008

EXGAE

Aquesta darrera crisi financera ha de-mostrat que vivim en un sistema on s'hipretén que entre tots protegim els inte-ressos dels bancs i de les grans multi-nacionals amb l'esperança de que undia ens donin feina per les engrunesdels seus guanys.

La filosofia de la cultura lliure, hereta-da del software lliure, la major demos-tració empírica de que una nova ètica iuna nova empresa són possibles, hacreat ja un espai productiu alternatiuque funciona i que aposta per l'artesa-nia on l'autor-productor no perd el con-trol de la producció i no necessita inter-mediació de grans monopolis, apostaper iniciatives autònomes en relació so-lidària amb altres, per l'intercanvi se-gons les capacitats i les possibilitats,per la democratització del coneixement,de l'aprenentatge i dels mitjans de pro-ducció i pels guanys repartits de formajusta segons el treball.

El que mostren els Oxcars

Més de cent participants en tots els àm-bits de la cultura nacional i internacio-nal han participat en una gala i una set-mana d’events de tota mena perdemanar que la cultura deixi de ser unamercaderia en mans de les entitats de-gestió i dels lobbies de al indústria cu-tural.

En nom dels “artistes”, es posen lestraves al nostre accés al coneixement,però els artistes no les recolzen.

Els temps han canviat, Internet possi-bilita l'intercanvi horitzontal d'informa-ció i de cultura entre tota la ciutadania; iels mitjans de producció cultural s'hand'adaptar a aquesta nova democràcia ino a l'inrevés.

Allò que ens hi juguem no són nomésels dividends econòmics, sinó la pròpiaconcepció de la cultura i el dret a l'ac-cés a la informació (que ens ha costatuns quants centenars d'anys aconse-guir).

La Cultura es dóna per la imitació i lacòpia. A l'era digital i de la comunicació,lo digital són els nostres records i lanostra forma de comunicació, és la ma-tèria de la que està feta la nostra memò-ria.

La societat civil reclama el lucre ces-sant de tot el coneixement que s'estàretenint i sustreient a l'ús públic en nomde beneficis privats.

Pàgines web

enfocant.net/

Enfocant.net vol ser una pàgi-na web que reculli notícies,informacions, anàlisis i con-

vocatòries produïdes per l’ampliespectre multiforme de les àreesde l’esquerra no institucional de lesquals ens sentim més propers. Enaquesta línia, Enfocant.net vol serun projecte constructiu i propositiu,eina d’informació i de debat que noobviarà la crítica.

Quin serà el mecanismede funcionament?

A banda de les notícies, informa-cions, reflexions i convocatòriesque anem recollint nosaltres matei-xos i publicades al nostre lloc web,agrairem les aportacions i comen-taris dels lectors, les i els quals,prèvia revisió i si cal, traducció,seran publicats si els consideremprou interessants. Evidentment,tenim la intenció que el materialque recollim arreu ho sigui semprede manera absolutament legal, d’a-cord amb la llicència de publicacióamb la qual hagin estat publicats isempre citant la procedència -grà-cies al copyleft/creative commonshabitual als nostres mitjans méspropers. Remarquem que la lògicade publicació serà la de publicarúnicament aquells textos que con-siderem interessants o que apor-ten alguna cosa al canvi de l’actualestat de les coses. En qualsevolcas, mai es publicaran insults, pro-vocacions ni aportacions incompa-tibles amb la nostra línia editorial.

Com es constitueixEnfocant.net?

Enfocant.net és un projecte gestio-nat per l’Associació per la Difussióde la Comunicació Alternativa Tele-màtica (ADCAT), associació senseafany de lucre. Tant Enfocant.netcom l’ADCAT són projectes senseafany de lucre, financiats i mantin-guts per les aportacions particularsdels seus membres.

Editorial: enfocant.net

Inaugurem per fi enfocant.net,aquest dispositiu de notícies i anàli-sis amb el qual volem dirigir i com-partir la mirada a determinades re-alitats del món que potser ensinteressen.

Aquest projecte que ara comen-ça neix a partir de l’experiènciaacumulada per un seguit de perso-nes en el món del que podríemanomenar informació militant a laxarxa, és a dir, gent que durantmolt de temps hem compaginatl’activisme en diferents moviments icol·lectius amb un interès per la di-fusió mediàtica de determinadeslluites, realitats i maneres de veureles coses que no estan sovint a l’a-genda dels mitjans més convencio-nals.

Dintre del ventall de llocs infor-matius i de models de publicació,pensem que hi espai per la propos-ta que ara fem. Volem que enaquest lloc es puguin trobar notí-cies, convocatòries i anàlisis tantrecollits d’altres mitjans que ho per-

metin com publicats pels propisusuàris; deixant clar que aquest noés un lloc de publicació oberta i pertant les aportacions enviadesseran revisades per l’equip editorialque decidirà si es publiquen o no.En base a quins criteris? Doncs cri-teris de qualitat, interès informatiu id’afinitat amb la línia editorial quevolem portar endavant. Ens resis-tim a posar-li nom a aquesta líniaeditorial, almenys un nom més es-pecífic d’allò que podrien descriureels termes "esquerra" o "pensa-ment crític".

Hi ha un seguit de coses quevolem, i d’altres que no. Per exem-ple, voldríem ser inteligibles per ala generalitat de la població i nonomés per als assidus de la mili-tància o dels moviments socials,que de vegades parlen des d’unesposicions i unes expectatives quenomés són entenedores o signifi-catives pels iniciats que dominendeterminats codis.Voldríem defugirde la saturació de continguts, del"tot val", i mirar de guanyar posi-cions en la qüestió de la credibilitat,cosa que implicaria que les notí-cies i les anàlisis tinguéssi, sempreque fos possible, una autoria clara icontrastable, i això últim és espe-cialment important en la qüestió deles convocatòries. I no volem serun camp de batalla de visions delmón hiperideologitzades lluitantper l’hegemonia del seu discurs.

Alguna persona ens que comen-

tat que, en l’època de la blogosfera,on tothom qui vol diu la seva a in-ternet, quina necessitat hi ha dellocs com aquest. És cert que vivimuns temps en què és més fàcil quemai poder expressar-se i arribar atothom, és veritat que s’estan do-nant moviments, lluites i expres-sions nascudes de l’autoorganitza-ció a la xarxa, i autoconvocatòriesque aprofiten tota la potència quepot donar l’anonimat i el no deixar-se representar per les identitats po-lítiques clàssiques. Però també ésveritat que molta gent sentim queaquestes explosions puntuals d’au-toconvocatòria i acció són massafugaces i tornem de seguida aunes vides quotidiones on els nos-tres malestars, inquietuds, proble-mes i conflictes els vivim de mane-ra aillada. Veiem com davantproblemes globals i estructuralsnomés ens permeten solucions in-dividuals i allunyades d’una acciócomuna i social. Per això, al costatde blogosferes i altres artefactesde connexió entre individualitats,pensem que cal l’existència d’es-pais comuns de trobada, tant pre-sencials com virtuals. Espais onpoder encetar una reflexió i unaacció conjunta per poder donarrespostes polítiques, és a dir, co-munes, al món i a la societat onvivim.

Això és el que volem ser. Unmés dels espais comuns on podertrobar-nos i compartir el que fem.

DISPOSITIU DE NOTÍCIES I ANÀLISIS AMB EL QUE DIRIGIR I COMPARTIR LAMIRADA A DETERMINADES REALITATS DEL MÓN

Neix Enfocant.net, webd’anàlisi i informacions> CONTRAINFORMACIÓ

CRISIhttp://www.17-s.info/ca/blogBlog del Col·lectiu temporal Crisi, autor de diverses accions de molt d'im-pacte social per posar a la llum les actuacions delictives del bancs.

ANTIFEIXISTESwww.antifeixistes.org/Portal antifeixista fet des del País Valencià amb molta informació de segui-ment de l'actualitat de l'extrema dreta. Molt complet.

Catalunya. Novembre de 2008

Page 26: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

“Joan Peiró,afusellat”

JOSEP BENETCol·lecció Biografies i Memò-ries, Edicions 62

Redacció

Una nova aportació de JosepBenet a la reivindicació d’homesmemorables injustament afusellatspel règim franquista. En aquestcas, Joan Peiró, líder de CNT, di-rector del “Catalunya” i propagan-dista de la idea des de la premsaien les seves accions diàries.

En el pròleg a “El presidentCompanys, afusellat”, ens recordaJosep Benet: “En el meu llibre an-terior, “Domènec Latorre, afusellatper catalanista”, vaig escriure queFranco durant la guerra civil i des-prés durant la postguerra, sobretotla immediata, cometé milers decrims contra els drets humans,contra la humanitat. Fou, doncs, uncriminal de guerra. Cal dir-ho per-què és veritat: per tant, hauriahagut de ser jutjat per un tribunalpenal internacional una vegadaacabada la guerra mundial.”

Nascut el 1887 al barri de Santsde Barcelona, Joan Peiró fou se-cretari General de CNT i va arribara ser ministre d’Indústria de la Se-gona República. El 1939 s’exilià aFrança, però amb la invasió nazi vaser enviat a Alemanya i d’allà fou

extraditat a l’Estat espanyol, on vaser afusellat el juliol de 1942 a Pa-terna (València).

En la línia de “El president Com-panys, afusellat” i “Domènec Lato-rre, afusellat per catalanista”,aquesta obra és una nova aporta-ció de Josep Benet a la reivindica-ció d’homes memorables injusta-ment afusellats pel règimfranquista. I aquest és també elmotiu d’haver inclòs, al final d’a-quest llibre, “El cas del Dr. JoanPeset”.

“El Senzill:guerrilla i presód'un maqui”

JOAN BUSQUETS VERGESEdita Centre d'Estudis JosepEster Borràs

Redacció

Aquest primer llibre editat dins laCol·leció Re-cordis pel Centred'Estudis Josep Ester Borràs deBerga, ja havia vist la llum en cas-tellà l'any 1998 amb el títol "Veinteaños de prisión: los anarquistas enlas cárceles de Franco".

Joan Busquets Verges va actuar,entre d'altres, amb guerrillers ber-gadans com Ramon Vila Capdevilai Marcel·lí Massana, anarquistestots dos de la CNT. En la seva lluita,

el Ramon Vila hi va deixar la vidal'any 1963. El Joan, el Senzill, comli deien els companys pel seu ca-

ràcter, era el més jove del grup i elMassana el tenia com a afillat, iara, és ell mateix que amb el seutestimoni ens recorda aquelles his-tòries de resistències.

L'exemple del Joan, sense dei-xar de ser extraordinari, no és mésque una mostra de la lluita per la lli-bertat.

“Mestres,renovació iavantguardapedagògica aCatalunya”

FERRAN AISAEdicions de 1984

Redacció

Aquest assaig fa un recorregut perla història de l’educació a Catalun-ya. Es tracta d’un viatge pedagògicque s’inicia en els moments més“heroics” del segle XIX i estudia elprocés de lluita, modernització iprogrés dels mestres que van des-envolupar una gran tasca educati-va tant a les escoles de les ciutats,com a les escoles rurals. L’autor faun repàs sobre quines eren les ca-racterístiques de les escoles inde-pendents com ho foren les escoleslaiques, l’Escola Moderna, l’escoladels ateneus, l’escola neutra i l’es-cola racionalista. Analitza les esco-les que basaven el seu component

pedagògic en el catalanisme (coml’Escola Sant Jordi o l’Escola delDistricte II de Barcelona). L’assaigtambé fa referència a les iniciativesdels grans pedagogs catalans tanta les escoles pilot, les racionalisteso les del Patronat Escolar, comFrancesc Ferrer i Guàrdia, JeroniEstrany, Joan Bardina, Pere Vila,Alexandre Galí, Artur Martorell,Josep Palau i Vera, Manuel Ainaud,Eladi Homs, Josep Parunella, Fre-deric Godàs, Pere Vergés, RosaSensat... entre molts altres.Aisa s’endinsa en el pensamentavantguardista dels principals teò-rics de la pedagogia i esbrina quinafou la seva influència en la renova-ció educativa a casa nostra, sobre-tot amb la implantació de l’EscolaActiva. S’immergeix en l’estudi delsplantejaments educatius de Rous-seau, Pestalozzi, Fröbel, Decroly,Dewey, Claparède, Ferrière, Ginerde los Ríos, Maria Montesori, Dal-ton, Freinet... Tots ells creadors decorrents educatius que influiran de-cididament en la renovació peda-gògica durant el primer terç delsegle XX, tant a l’etapa de la Man-comunitat, com la Segona Repúbli-ca i la Guerra Civil. L’assaig reculll’experiència d’avantguarda educa-tiva protagonitzada per pedagogs,mestres i alumnes que van realit-zar una gran aventura revolucionà-ria en el camp educatiu amb laconstitució del CENU, “una escolanova, per a un poble lliure” que,malauradament, va haver de patirles conseqüències de la guerracivil, i fou eliminada pel franquisme.Finalment recorre l’exili i la repres-sió que van patir els mestres i re-passa l’escola franquista i la lluitadels mestres per dignificar nova-ment l’ensenyament. Mestres, re-novació i avantguarda pedagògicaa Catalunya és una síntesi clarifica-dora de la història de la pedagogiaa Catalunya, que pot servir d’ einaa tots els que senten un interès perl’educació, tant per esbrinar el ricpassat educatiu però també perajudar a entendre el present i a de-batre el futur de l’ensenyament.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Novembre de 2008 27

Llibres

PAPERSRevista de la CGT de les Illes Bale-ars, reflexió i informació sindical i so-cial, [email protected] /www.cgtbalears.org

Revistes

LA GATETARevista del Comitè d’Empresa del’Hospital Pius de Valls, amb majoriade la CGT. Informació sindical i so-cial.

DIRECTASetmanari d’informació general fetdes dels moviments socials del Prin-cipat amb criteris periodístics. Notí-cies i pensament.

EL BROLLADORRevista de la Federació d’Ensenya-ment de la CGT de Catalkunya. Nú-mero especial contra la LEC.www.cgtcatalunya.cat/cgtense

> IMATGES QUE PARLEN

Goodbye, America

Josep EstivillFascinant documental-entrevista deSergio Oksman dedicat a l’actor nona-genari Al Lewis, el popular avi de la fa-mília Monster. Repassa la seva militàn-cia en organitzacions d’esquerracrítiques amb la política imperialistadels governs nordamericans.

“És normal que el poble no vulgui laguerra. Però els dirigents d'un país de-cideixen quina política seguiri sempreés simple fer que el poble segueixi. Ésfàcil. N'hi ha prou amb dir-los que elsataquen i denunciar els pacifistes per laseva falta de patriotisme i per posar elpaís en perill. Un gran patriota va pro-nunciar aquestes paraules en el judicide Núremberg, Herman Goering.”

“La nova histèria és: ‘Estàs a favor o encontra dels terroristes?’ I si estàs encontra, hauràs de pensar, parlar i actuarexactament com vulguem. Això. 0 siguique seguim igual. Al meu entendre, ésantiamericà. I el dret a discrepar? Eldret a qüestionar? Ja no existeix, noexisteix.”

“Gary Cooper va ser un testimoni ‘amis-tós’. El van cridar per a atestar. Una deles preguntes que li van fer va ser: ‘Hanotat alguna influència comunista enels guions que li han donat?’ I va con-testar: ‘Si’. Després, el congressista liva preguntar: ‘Sr. Cooper, pot dir-nos eltítol del guiói en què consistia la in-fluència comunista?’Ara et diré exactament el que va contes-tar aquest estúpid.Va dir: ‘Veurà, no pucperquè sempre llegeixo els guions denit’”.

Page 27: Revista Catalunya 102 Novembre 2008

Eduard Solà

Sants és un barri marcat pelseu passat industrial i, pertant, la seua identitat com-

bativa creix i es transforma a redósde les modes i exigències del mer-cat capitalista. Una visita a l'ArxiuMunicipal de Sants per descobrirels lligalls de les activitats que alllarg de la nostra història més re-cent han deixat al barri les respec-tives associacions, ateneus icol·lectius, és un exercici prou acla-ridor al respecte.

Des de l'Ateneu de Sants, a l'En-ciclopèdic "Sempre avant", el Cen-tre Social de Sants, el Casal inde-pendentista Jaume Compte o lahistòrica assemblea del MDT, elciutadà inquiet descobreix unamostra de la potent i estructuralidentitat santsenca. I fent un pasendavant, se n'adona que passenels anys i, ai las!, aquest mes demaig hem celebrat els 11 anys devida de Can Vies.

Avui hem decidit apropar-nos aun col·lectiu d'aquest barri: els Ne-gres Tempestes. És fàcil endevinarque es tracta d'un grup de gentamb el pensament alliberat dequalsevol dogma, per la qual cosaens ha interessat la seua opinió.

-Quan i per què va sorgir la ideade formar un col·lectiu per orga-nitzar-vos?-Diferent gent que participàvem del

Bloc Negre de la manifestació de

l'onze de setembre, que ja portava

funcionant des del 2001, vam valo-

rar la necessitat de crear un espai

de trobada i d’organització de gent

d'ideologia llibertària amb sensibili-

tat pel tema de l'alliberament nacio-

nal.

La idea era que aquest espai

servís per fomentar el debat, dins

el món anarquista, sobre la qüestió

nacional i dins de l'entorn indepen-

dentista plantejar models antiauto-

ritaris i llunyans al concepte d'estat.

Així, volem qüestionar dogmes que

creiem fora de lloc, dogmes i diver-

ses etiquetes. D'aquesta manera, a

finals del 2004 ens vam començar

a trobar per preparar la creació del

col·lectiu Negres Tempestes, que

es presentaria públicament el di-

vendres 17 de juny del 2005.

-Quines problemàtiques socialsus preocupen més?-Les problemàtiques que ens preo-

cupen més ara mateix són l'establi-

ment del neoliberalisme econòmic-

explotador enmascarat de

democràcia participativa, la manca

de reacció per part de la gent del

carrer, l'explotació, el sexisme, l'es-

peculació, la pèrdua de la cultura

catalana, la pèrdua de la cultura

social de la gent...

-Quins són els vostres àmbitsd'acció? (activitats, etc)-Com a col·lectiu, debatem i editem

la revita “La Rosa dels Vents” i di-

versos llibres, col·laborem en dife-

rents campanyes, fem debats, pas-

sades de vídeo i anem a

presentar-debatre allà on ens ho

demanen.

Però a títol individual, estem a

l'Assemblea del Barri de Sants, al

CSA Can Vies, al Casal Popular de

les Corts, al portal de notícies Ba-

rrisants, a la Universitat i allà on hi

falti gent. Per tant, treballem en tots

els ambits d'acció que podem, però

com a anarquistes llibertaris ens

preocupen tots els aspectes en els

quals se'ns explota.

-Heu impulsat la reedició del lli-bre “Anarquisme i alliberamentnacional”, un treball històricqueva sortir fa vint anys publicat perl’editorial El Llamp, quines altrespublicacions editeu?-La reedició del llibre “Anarquisme i

alliberament nacional”, junt amb

Virus Editorial, La Ciutat Invisible i

el col·lectiu Catarko del Prat, és

una de les conseqüències de la di-

ficultat que suposava trobar-lo a les

llibreries vint anys després de la

seva edició.

Molts i moltes de nosaltres

només havíem pogut accedir a ell

mitjançant plecs de fotocòpies i

crèiem que era convenient perme-

tre tornar a portar-lo a les llibreries,

alhora que ens ha permès presen-

tar-lo en molt diversos llocs dels

Països Catalans i debatre amb

gent procedent d’arreu sobre unes

idees que no es troben només al lli-

bre sinó que són plenament vives

vint anys després.

Crèiem que el fet de reeditar

aquest llibre podia plantejar els de-

bats necessaris per a la creació

d'un discurs propi amb un anàlisi

més actualitzat. I ha estat així, ja

que les nostres presentacions han

estat més per donar la veu a la

gent que no per fer classes magis-

trals sobre el contingut del llibre.

Aquesta anàlisi, així com altres

informacions o textos que creiem

d'interès, el publiquem a una revis-

ta dinamitzada des del nostre

col·lectiu anomenada "La Rosa

dels Vents", en la qual col·laboren

altres col·lectius com Catarko del

Prat i gent a títol individual.

També hem fet dos reculls de

contes antiautoritaris que han es-

tats publicats amb força èxit. Són

reculls de contes i històries de cre-

ació al voltant de la defensa dels

valors llibertaris, de la llibertat, l’au-

togestó, l’acció directa.. que també

inclouen il·lustracions i dibuixos

que són aportacions de les perso-

nes que decideixen participar en

els certàmens que organitzem.

Són certàmens oberts, dos fins al

moment però en aquests moments

tenim el terce en marxa, que no

tenen premis ni vencedors, en què

pot participar-hi qualsevol persona

que vulgui escrivint un relat en llen-

gua catalana.

Alhora hem generat alguns lli-

brets amb reculls de texts interes-

sants propis o d’autors propers així

com d'altres autors com "El maquis

català", "Recull de textos anarcoin-

dependentistes", "La globalització",

etc.

-Quines activitats esteu prepa-rant actualment?-Entre els nostres projectes més

immediats, podem trobar, la Uni-

versitat Lliure d'Estiu http://unilliu-

re.sants.org , l'edició de la traduc-

ció al català d'"Entre la revolució i

les trinxeres" de Camillo Berneri, la

segona edició de la Ruta dels ma-

quis a Barcelona, entre d'altres. I,

és clar, el tercer ertamen de contes

antiautoritaris La Rosa dels Vents

de què ja t’he parlat.

-Quan i on feu l'assemblea?Com se us pot trobar?-Obrim kafeta els dimarts al Casal

Popular de les Corts, els diumen-

ges al CSA Can Vies i fem l'assem-

blea els dijous també en aquest

espai. Per la xarxa, tenim una pàgi-

na web: http;//www.negrestempes-

tes.org i el correu negrestempes-

[email protected]

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

“Com a col·lectiu, debatem i editem la revista “La Rosa dels Vents” i diversos llibres”

COL·LECTIU NEGRES TEMPESTES

Delinqüència

Jordi Martí Font

“Delinqüència és la vostra, fatigosos,vosaltres sou qui fa la llei” cantava l’E-varisto de La Polla Records fa més devint anys. I no fa tant, l’Àlex d’Inadap-tats li responia i ens explicava, pouanten algunes de les millors tradicions del’esquerra anticapitalitsa (pot haver-hiesquerra que no ho sigui?) que sem-pre és molt pitjor fundar un banc queno atracar-lomalgrat el delicte sigui l’a-tracment i no la fundació.

Un i altre tenien i tenen raó. Tal comdeia el Ruben Cobo fa uns anys –i en-cara ho diu, ho suposo i ho espero-,tots sabem que els màxims lladres sónels banques. I no en contextos de crisinomés sinó en el dia a dia, pacient-ment des que es lleven fins que se’nvan a dormir, mentre s’apropien -sensepressa però tampoc sense mirar-s’himassa- una part del capital que hemproduït nosaltres –treballadores i tre-balladors-, i tot a canvi de “fer treba-llar” els nostres diners... comprant ac-cions d’empreses energètiques (res aveure amb les barretes per a l’altamuntanya) o armamentístiques (matari fer els estris per fer-ho bé continuasent un dels majors negocis). “Fer tre-ballar els diners”. Aquesta és la sevaautojustificació, l’explicació que ensfan quan els interroguem com pot serque allò que anomenem economia de-pengui dels especuladors de diners,dels usurers –que deien els papers an-tics; del sistema financer, dels dinersque no existeixen però corren d’aquícap a allà sense vergonya ni mesura.

Delinqüents i lladres! Delinqüents!!!I no només quan se salten les normesque abans ells mateixos han dictat alsque fan de polítics per no parar en elseu enriquiment a costa de la nostrafeina. No només quan esdevenencorruptes. Sinó sempre, com a formade vida, com a forma de ser, com aforma de fer-se rics i grassos. Com aforma que és norma per a l’estructura-ció del sistema.

No guardem més aquestes paraulesper als que fan petits furts. Diguem-lesa la seva cara, a la cara dels màximslladres. Són per a la colla de delin-qüents que impedeixen que tinguemuna vida més fàcil i no tan abocada al’oxidació permanent que suposa eltreball, del treball a canvi del qualaconseguim el sou que ens possibilitaels diners per satisfer les nostres ne-cessitats i una mica més. Són delin-qüents... i res més que delinqüentssón. “Banquers, uns lladres, sense pa-lanca i de dia...”; ho deia l’Evaristo favint anys i tenia –i té- raó.

Aprendre

Veig el patetisme de la seva mirada de-cadent i incapaç d’afrontar el que ve iel que ja té. Fa anys, va decidir que jaho sabia tot i des d’aleshores espera lamort amb píndola blava.

Fora d’assumir la pròpia ignorància,res no m’interessa en aquest món plede sabuts. I aprendre..., sempre mésenllà del desert i més enllà de la selva.

“Com a anarquistesllibertaris enspreocupen tots elsaspectes en els qualsse'ns explota”

“Pretenem fomentar el debat, dins el món anarquista, sobre la qüestió nacional i dins de l'entorn independentista plantejar models antiautoritaris”

‘Volem qüestionar dogmesque creiem fora de lloc’

> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...