Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt

◗ Maig 2005 • número 64 • 0,50 euros • www.cgt.es/cgtcatalunya

CatalunyaTontustuusTontustuus

Fot

o:Jo

sep

Pu

igd

olle

rs

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA TEMA DEL MES

Catalunya. Maig de 20052

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS

� Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)

� Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya

� Federació Catalana d�Indústries Químiques (FECIQ)

� Federació de Sanitat de Catalunya� Federació d�Ensenyament de Catalunya

(FEC) � Federació d�Administració Pública de

Catalunya (FAPC)

Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada - [email protected]. i fax 93 804 29 85

Baix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n43201 Reus - [email protected] /[email protected]. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41

Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - [email protected]. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51

Baix PenedèsNord, 11-13, 3r43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32

Barcelonès NordAlfons XII, 10908912 [email protected]. i fax 93 383 18 03

Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos08800 Vilanova i la Geltrú - [email protected]. i fax 93 893 42 61

MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - [email protected]. i fax 93 790 90 34

Vallès OrientalGaietà Vinzia, 15-17, baixos08100 Mollet - [email protected]. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALS

GironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - [email protected]. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - [email protected]. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30

Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a43001 Tarragona - [email protected]. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - [email protected]. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80

ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - [email protected]. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59

RubíColom, 3-508191 Rubí - [email protected]. i fax 93 588 17 96

SabadellUnió, 5908201 Sabadell - [email protected]. i fax 93 745 01 97

TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - [email protected]. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04

Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis08211 Castellar del Vallè[email protected]. i fax 93 714 21 21

SallentClos, 508650 Sallent - [email protected]. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?...

Ha mort el Papa dels catòlics,Joan Pau II. Mai en la vidano havíem presenciat una

tan desaforada successió de papa-natisme. Mai tanta vanitat ni tantshonors cap a un home. Un cúmulde virtuts de tanta magnitud (humi-litat absoluta, treballador abnegat,esperit de sacrifici, liquidador delcomunisme, etc.) que gosaríem dirque fins i tot supera els elogis mésexcelsos que ja atribuïen a Déu.Diuen que ell va ser qui desman-tellà el comunisme a l’Europa del’Est, però ningú més no va partici-par en la seva desaparició? Diuenque ha denunciat les dictadures delmón; no pas a l’Argentina o aChile. Es va oposar a l’avortamenten qualsevol supòsit perquèatempta contra el dret a la vidaperò no va condemnar la pena demort que molts països practiquenencara. Diuen que es posicionavaal costat dels pobres, però no vaser ell qui marginà els teòlegs del’alliberament? Arraconar els quiveritablement estan al costat delspobres, marginats i oprimits, i afa-vorir pel contrari la secta dretana iautoritària de l’Opus Dei no enssembla pas un gest de defensadels humils. Repudiar l’ús del pre-servatiu al continent africà, on mi-lions de persones conviuen amb elvirus de la sida suposa condemnar

milions de nadons a una vida enca-ra més miserable.

El papat de Joan Pau II el veiemmés que desastrós. Ha allunyat ladirecció de l’Església de la de-mocràcia i la pluralitat. Ja ningú nos’atreveix a discutir res. Moltscreients estan tristos al respecte.Les dones, per exemple, ja n’estan

fartes de viure en una institució tananacrònicament masclista. I elscristians progressistes com n’hi haa la diòcesi de Barcelona que elshan obligat a tancar les portes delstemple als teòlegs dissidents de ladoctrina oficial o als immigrantsmés desesperats.

Veritablement tampoc no ens

importa massa el tema del papatperquè, com deien al maig del 68,si Déu existeix, és el seu problema;a nosaltres no ens preocupa elmés enllà sinó el dia a dia de lavida de les persones. I veure totsels poderosos del planeta dedicantelogis tan exagerats ens sobta. Opotser no tant. Potser perquè el re-coneixen com un dels seus, unpapa que defensa els interessosdels poderosos i dels rics.

Per si algú encara no se n’ha as-sabentat: ha mort el Papa. El cadà-ver s’exposa a la plaça de SantPere de Roma davant milers decreients i/o curiosos. Els podero-sos de tot el món han vingut delluny a contemplar-lo. Entre ells,l’emperador Bush i la seva cort deviolents.

Totus Tuus —que diríem a laCúria vaticana—. El rei i la reinad’Espanya, Zapatero i Rajoy. TotusTuus. Els financers de la banca.Totus Tuus. Els periodistes dòcils.Totus Tuus. Els grans empresaris.Totus Tuus. Els sants i les santes.Totus Tuus. Els de l'Opus Dei i elsLegionarios de Cristo. Totus Tuus!Queda-te’ls.

Ja te’ls pots quedar, tots. Ja te’lspots quedar tots. I no cal que ensels tornis. Totus Tuus! I darrere seuen ve un de pitjor, si encara és pos-sible. Totus Tuus!

EditorialTotus tuus, del mort al fantasma del passat

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon, Joan, Pau, Patrícia, Vicent, Jordi, Òscar i Sílvia Lorente (correcció).Col·laboren en aquest número: Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, V. C.,Pepe Gutiérrez, David García Aristegui, Ecologistes en Acció, Pep Juárez, Trini Busqueta, XarxaLlibertària Suport Mutu, Carlos Navarro, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies:Josep Puigdollers (Portada i més). Mireia Bordonada, Indymedia Barcelona, Joan RamonFerrandis, Pau Juvillà, Josep Llunas. Il·lustracions: Txema i Azagra. Tirada: 9.000 exemplars.Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna, 13, 2n. 43201Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: [email protected] i (cronologia)[email protected] compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Aquest número del �Catalunya� s’hatancat el dimecres 20 d’abril del 2005.

Ramon Claret dins “Delpassat neix el futur”

Homo homini lupus est ■ Txema

“Que ningú no escregui que amb les

armes i lesrepressions es potarribar a una pau

vertadera”

Fran

cis

Bac

on


REPORTATGEPer entendre els nostres veïns cal queens treguem tots els tòpics del cap

NOSALTRES I ELS VALENCIANS

V. C.

El sentiment diferencialista va-lencià naix al segle XIV, centanys després que els repobla-

dors catalans habitaren el Regne deValència. Van deixar d’anomenar-se ca-talans per sentir-se valencians, malgratles arrels catalanes desenvolupen unsentiment de diferència. “És típic quequan conviuen dues ciutats importantstendisquen a competir dos àmbits de

pertinença diferenciats”, assenyala Vi-cent Partal, director de Vilaweb. Aquestsentiment s’incrementà quan al segleXV València es va convertir en el cen-tre cultural, polític i econòmic de la Co-rona d’Aragó i durant la “decadència”de la cultura catalana (als segles XVI-XVIII) en els quals la fragmentació dela Corona d’Aragó afavoreix l’aparicióde particularismes de cada territori. Defet, el nom de llengua valenciana, comel de llengua mallorquina, està docu-

mentat des del segle XVI, però més bécom a sinònim de llengua catalana quecom a afirmació d’una llengua diferent.“Però el sentiment diferencialista mésimportant que tenim els valencians noés amb els catalans, sinó amb els caste-llans”, recorda Abelard Saragossà, pro-fessor del Departament de FilologiaCatalana de la Universitat de València.De fet, en la seva política de victimismei greuge continuat, el popular, Francis-co Camps, president valencià, ataca els

catalans, però sobretot Zapatero i Ma-drid, en una mena de pseudovalencia-nisme destinat a guanyar vots.

EL BLAVERISME: ENDECADÈNCIA DES DE LAMEITAT DELS NORANTA

El blaverisme naix a la transició valen-ciana de la manipulació del sentimentdiferencialista, a partir de crear el temorque la particularitat valenciana acabe

dissolent-se en el si de la que compar-teixen amb catalans i mallorquins, peròen molts casos des de posicions d’ex-trema dreta i espanyolistes. AgustíCerdà, diputat valencià per Barcelonad’ERC, explica que el blaverisme afir-ma que si el valencià és català, els va-lencians seran catalans, i, per això, re-butgen la unitat, ja que confonenllengua i nació. “No hauria de ser així,

3

Un procés dedretanització socialportat i dirigitdes del poder

continua a la pàgina 4 >

Sentiment particularistaEl 9 d’octubre de 1977, mig milió de valencians i valencianes van reclamar al carrer un estatut d’autonomia per al País Valencià.


REPORTATGE

perquè molts valencians que la defen-sen no es consideren catalans”, afegeixCerdà.

El 1982 el blaverisme es va agruparen el partit Unió Valenciana (UV), im-pulsada pel diari “Las Provincias” isense el qual no hagués arribat a les ins-titucions. UV va arribar al seu sostreelectoral (10%) a les autonòmiques de1991.

La distribució dels vots era molt con-creta: la província de València, sobretotla ciutat i la seua comarca, mentre que ala resta del país el seu pes electoral eraabsolutament marginal. Però, des de lasegona meitat dels 90 va començar elretrocés electoral d’UV per diferentsmotius: l’absorció electoral del PP,“Las Provincias” passa a donar suportals populars, la creació de l’AVL desin-fla l’argument secessionista i, per últim,el secessionisme com a eina de mobilit-zació social o electoral perd pes.

“Quan el PP ja no s’atreveix a defen-dre explícitament que són llengües di-ferents i qüestiona només els noms, voldir que el secessionisme ja no és creïblea la societat valenciana”, afirma el di-rector Vilaweb. Per Partal, aquest re-curs es va esgotant en el temps: “la po-blació més castellanitzada se sent llunyd’aquestes polèmiques i els que mante-nen l’arrel valenciana reconeixen launitat del català”, conclou. En el mateixsentit, Diego Gómez, president de laFederació d’Escoles Valencianes, as-senyala que entre els estudiants quereben les classes en valencià “la unitatcultural i lingüística no ha plantejat maicap problema”.

A les autonòmiques de 2003, UV vaquedar per sota del 3% i a les europeesdel 2004 no va superar el 0,5%. El sec-tor més radicalment anticatalanista hamarxat cap a Coalició Valenciana (CV),ubicada a l’extrema dreta, de la qualresta per saber si serà una força margi-nal o aconseguirà erosionar el PP el su-ficient com per arribar al parlament va-lencià en les eleccions de 2007.

LA TERCERA VIAEn els vuitanta, llibres com “De impuranatione” o “Document 88” aposten peruna “tercera via” que consisteix en una“hibridació” o barreja de la proposta“catalanista” de Joan Fuster i la blave-ra. Assenyalen el País Valencià com anació, s’ubiquen més al centre, però re-coneixen la unitat cultural i lingüística.“En el moviment blaver, existeix unagran heterogeneïtat i també podem tro-bar gent que no són d’extrema dreta ique se senten de nació valenciana i esti-men i usen la llengua, malgrat que notenen la suficient informació com perreconèixer la unitat del català”, assen-yala Abelard en referència al sector bla-ver amb qui vol pactar la “tercera via”.

LES DIFICULTATS DELNACIONALISME VALENCIÀ

El nacionalisme valencià ha tingut dife-rents problemes per a créixer i esdeve-nir, com a Catalunya o el País Basc,ideologia dominant i assumida per lamajoria de la població. En primer lloc,el País Valencià no és culturalment

compacte, ja que el 15% de la poblacióviu a comarques històricament castella-noparlants i això és així perque l’inte-rior va ser repoblat amb aragonesos i lacosta amb catalans (2). D’altra banda,

el nacionalisme valencià no ha rebut elsuport de la pròpia burgesia, com en elscasos basc i català, que l’ha fet ser ma-joritàriament d’esquerres.

A grans trets, els interessos de la bur-

gesia catalana i basca no coincidienamb els de la resta de l’Estat, la qualcosa va facilitar que uns assumiren elnacionalisme com a eina de defensadels propis interessos.

En el cas de la burgesia valenciana lacoincidència d’interessos amb els de laresta de l’Estat era total. Això explica,en part, la feblesa del nacionalisme alPaís Valencià i la fortalesa a Catalunyao el País Basc. En aquest sentit, el casgallec és molt més similar al valencià,on el nacionalisme majoritari sempreha estat d’esquerres i no ha comptatamb el suport de les seues classes do-minants.

HISTÒRIA DELNACIONALISME VALENCIÀ

El valencianisme polític existeix des definals del XIX, però no va quallar fins ala II República i no va ser fins al 1936quan es va presentar un projecte d’Esta-tut d’Autonomia aturat per la GuerraCivil. Als anys 60, Joan Fuster, escrip-tor i assagista valencià, revoluciona lateoria del nacionalisme valencià amb elseu llibre “Nosaltres els valencians”reivindicant amb claredat les arrels ca-talanes dels valencians i proposant ambcontundència el projecte polític delsPaïsos Catalans, que ha marcat els de-bats identitaris dels valencians dels da-rrers 40 anys.

En els anys setanta, una dreta espan-tada per les 500.000 persones que el1977 van demanar l’Estatut i per unesesquerres que guanyen rotundament lesprimeres eleccions, utilitzarà l’anticata-lanisme com a eina de desgast. Tot iaixò, les esquerres guanyen les elec-cions del 1982 i el 1983 amb con-tundència i governaran amb majoriesàmplies el País Valencià fins al 1995.Amb tot, les dretes aconsegueixen re-duir les aspiracions per a l’Estatut de1982: no seria una nacionalitat històri-ca, es redueix el sostre competencial ino queda clar que el valencià i el catalàsón el mateix.

EL NACIONALISMEVALENCIÀ

Tot el nacionalisme valencià es va rea-grupar el 1982 en la Unitat del PobleValencià (UPV), un partit claramentd’esquerres i partidari dels Països Cata-lans.

Després de diverses crisis internes,van acabar imposant-se, en part, lestesis de la “tercera via”, quan el 1996 esfunda l’actual Bloc Nacionalista Valen-cià (BNV) que reconeix l’espai comúde la llengua i la cultura però defensa elPaís Valencià com a nació i gira cap alcentre-esquerra. El BNV s’ha quedat enmultitud d’ocasions a les portes d’en-trar a les Corts Valencianes a causad’una llei electoral molt exigent: unmínim d’un 5% arreu del país per entraral Parlament, el més alt de tot l’Estat.Malgrat tot, ha arribat al 6% a les muni-cipals de 2003 i ha superat clarament elblaverisme d’UV. Només Esquerra Re-publicana del País Valencià -ERPV-(secció regional d’ERC) defensa elsPaïsos Catalans com a nació dels valen-cians.

La resta dels partits i moviments so-cials d’esquerres (PSOE, EUPV i ElsVerds) tenen assumides la unitat cultu-ral i lingüística i consideren que el PaísValencià hauria de ser considerada unanacionalitat històrica.

> ve de la pàgina 3

Els vots republicans i d’esquerres van ser majoritaris al País Valencià en les municipals que van portar la República el 1931.

El valencianisme polític no va quallar fins a la II República, en alguns casos amb aspiracions estatalistes.

Catalunya. Maig de 2005 5

REPORTATGE

V C.

El secessionisme lingüístic i elrebuig al nom de català per allengua compartida el podem

trobar a la societat valenciana des demitjans del segle XIX, però sense gaireincidència social. El “conflicte” es vasuperar a partir de la firma de les “Nor-mes de Castelló”, on es va assumir lanormativa impulsada per l’Institutd’Estudis Catalans amb la inclusió defórmules genuïnament valencianes. Jaen democràcia, i després de dues dèca-des de conflicte polític al voltant de lallengua, el 1998 es crea l’Acadèmia Va-lenciana de la Llengua (AVL) per esta-blir un consens sobre l’entitat i el nomde la llengua dels valencians. “L’infor-me sobre la unitat de la llengua aprovatel 9 de febrer de 2005 ha omplert el buitlegal i, a més, l’AVL obri el camí cap aun acord social ampli per superar la di-visió per temes lingüístics”, afirmaAbelard Saragossà, professor del De-partament de Filologia Catalana de laUniversitat de València, qui assenyalael model català com a exemple que calseguir pel consens que existeix sobre laidentitat col·lectiva. En canvi, Toni Gis-bert, d’ACPV, considera que el millorés barrar el pas al secessionisme lin-güístic via judicial, una sentència delTribunal Constitucional de 1997 reco-neix la unitat de la llengua, i amb unmarc legal que reconega “valencià i ca-talà com a sinònims”.

LES RAONS D’UNCONFLICTE

“El blaverisme no és majoritari, però ésun recurs que permet distraure l’opiniópública. Mentre parlem de llengua noparlem d’especulació urbanística, ni degestió sostenible de l’aigua, ni del dèfi-cit de la Generalitat Valenciana, ni de lacrisi de l’agricultura”, assenyala AgustíCerdà, diputat valencià per Barcelonaper ERC. En un context de victòria deles esquerres valencianes a les estatals

de 2004, de crisi econòmica, d’evidentmala gestió del govern valencià i d’en-frontaments en el PP (amb un conatd’escissió), els populars ressusciten lapolèmica lingüística com a cortina defum. De fet, en el darrer conflicte sobreles versions de la Constitució Europea,

els populars no negaven la unitat lin-güística, deien que ells no s’hi ficavenen filologia i que l’únic que feien eradefendre el nom de valencià i rebutjarel de català.

A més, aquesta ambigüitat calculadaels permet retenir un sector ultra, clau

per assegurar-los la majoria absolutasense espantar els més moderats. “ElPP reactivarà el conflicte en funció delsseus interessos i, davant la possibilitatde perdre les eleccions autonòmiquesdel 2007, segurament ho farà”, conclouGisbert.

MODELS DE LLENGUA

Un dialecte no és més que una varietatterritorial d’una llengua, però tambén’existeixen per classe social, o en fun-ció de la situació (més formal o col·lo-quial). Tota llengua necessita una varie-tat estàndard, un model de llengua perals mitjans, l’ensenyament i les institu-cions, un model comú i compartit pertots els parlants en el qual s’hi recone-guin tots. Aquests models estàndard espoden elaborar a partir d’un únic dia-lecte com ara el francès; a partir de labarreja de diversos, com és el cas delbasc; o ser policèntric, és a dir tenir di-verses variants per a cada territori on esparla, com ara el català, o el portuguès,sense que això qüestione la unitat de lapròpia llengua.

QUÈ PENSEN ELSVALENCIANS SOBRE LAUNITAT

El 1992, una enquesta realitzada per laGeneralitat Valenciana, llavors socialis-ta, afirmava que el 50% reconeixia launitat de la llengua, front un 42% que lanegava. El perfil dels que la defensen ésde gent d’esquerres, joves (16 a 34anys) i que han superat el Batxillerat. Eldels que hi són contraris està format pergent més gran, amb pocs estudis, mésde dretes i ubicats majoritàriament a laprovíncia de València. Entre els jovesde 16 i 34 anys i que tenen el Batxilleratel percentatge s’eleva al 62% i entre elsque no tenen estudis és de només un32%. L’enquesta focalitza a Valènciaciutat i la seua comarca els únics terri-toris on guanyen els detractors de launitat i per 48% front un 44%. A laresta del territori, els partidaris superenels detractors. En aquest sentit, cal des-tacar el paper clau de les escoles ons’ensenya, de sempre, que valencià icatalà és la mateixa llengua. Per tant, lacultura i la formació reglada es mostrencom les claus per entendre per què sónles noves generacions més formades lesque reconeixen la unitat del català.

“Davant la indiferència, quan nohostilitat, del PP han estat els

moviments cívics els que han impulsatla normalització lingüística, però és unfet que el valencià retrocedeix en l’úsgracies als populars. El problema rauen el fet que es confon la política lin-güística amb l’ensenyament en valen-cià”, conclou Diego Gómez, presidentde la Federació d’Escoles Valencianes.Front aquesta situació, el 1998 es vasignar el “Compromís pel Valencià”entre els partits d’esquerres i diferentsmoviments socials i sindicals, que ac-

tualment s’apliquen ja 70 municipis va-lencians. Segons dades del cens de1991, el 50% dels valencians són cata-lanoparlants. Les grans ciutats estanmolt castellanitzades: València (40%),Elx (33%) i Alacant (22%). En canvi,les comarques de Castelló i les comar-ques centrals (les dues Marines, Alcoià,Safor, Vall d’Albaida, la Costera i Ri-beres) tenen percentatges superiors al75% en l’ús de la llengua. Les comar-ques al voltant de València ciutat, entreel 50 i el 75%, i les del sud, inferiors al50%.

El valencià empitjora amb el PPAlguns casos similars: gallec i portuguès

Aefectes legals i pràctics, s’actuacom si portuguès i gallec foren

dues llengües diferents.Des de l’any 1982, han existit dues

normatives: la lusista o reintegracionis-ta, que reconeix la unitat de la llengua iaproxima el gallec al portuguès, defen-sada per l’Academia Galega da Lingua(AGAL), i l’aïllacionista, defensadaper la Real Academia Galega (RAG),que tracta el gallec com una llengua di-ferent i l’aproxima al castellà, però re-coneixent-ne l’origen comú.

La consciència d’unitat lingüísticadel portuguès i el gallec és mínima,

fins al punt que “la majoria dels diri-gents del BNG són lusistes, però siadoptés la normativa lusista claramentperdria molts vots”, assenyala Bernar-do Penabade, president d’AGAL.

De fet, des del Bloc NacionalistaGallec, no s’han volgut manifestarsobre el tema i han afirmat que el mésimportant és la normalització del galleci que se n’augmenti l’ús. “Finalment, el2003 es va produir una reforma de lesnormes aprovades el 1982, aïllacionis-tes, que van acceptar les formes lusis-tes i que van, per tant, en la direcciód’aproximar gallec i portuguès”, con-

clou Penabade, qui aclareix que, mal-grat tot, encara no s’ha solucionat elconflicte.

HOLANDÈS I FLAMENCEl neerlandès ha estat conegut sota unagran varietat de noms que han anatevolucionant al llarg de la història.

El nom oficial modern “neder-lands”, neerlandès, és molt recent i noha triomfat sobre les designacions po-pulars de “hollands”, holandès, i “vla-ams”, flamenc, denominacions ques’empren a Holanda i Bèlgica, respec-tivament.

El nom i la unitat de la llenguaDes les Normes de Castelló a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

La Corona d’Aragó tenia una estructura federal que va permetre que el Regne de València diposara de Corts pròpies fins alsegle XVIII.

TREBALL-ECONOMIALa defensa dels llocs de treball had’anar unida a la qualitat del treball

El Comitè d’Empresa i els tre-balladors de les mines de Sa-llent-Balsareny pertanyents a

l’empresa Iberpotash, reunits en as-semblea el dia 10 d’abril, van decidirper unanimitat dirigir-se a l’oficina d’I-berpotash a Súria per tal de manifestarel seu total desacord i protesta pels cinctreballadors acomiadats al centre deSallent, entenent que el procés iniciatper l’empresa és una provocació percarregar sobre l’esquena dels treballa-dors les conseqüències de la seva malagestió.

És així que la plantilla va iniciar unavaga el 13 d’abril i que uns 200 treba-lladors van realitzar una marxa lentaentre Sallent i Súria el passat dia 14d’abril fins arribar a la seu de l’empre-sa de capital israelià Iberpotash, on du-rant més de dues hores van reclamar lareadmissió dels seus companys, un ve-ritable pla industrial amb les inversionsnecessàries que asseguri la viabilitat del’explotació minera, més mesures deseguretat i garanties de treball estable.

El plantejament d’intencions en lesmeses de diàleg i negociació que la di-recció va convocar i ella mateixa vatrencar el passat dia 1 d’abril era un

plantejament que afectava de la matei-xa manera tota la plantilla d’Iberpotashi, per tant, el futur de tota la concapotàssica.

Per això, es va fer una crida a la so-lidaritat i la unitat d’acció de tots els

treballadors, per tal d’aconseguir unprojecte o pla industrial que faci viablel’explotació del jaciment que garantei-xi l’estabilitat de l’ocupació, les inver-sions necessàries, la seguretat en lescondicions de treball i el manteniment

del poder adquisitiu de tots els treballa-dors del grup, en definitiva la viabilitatde l’empresa.

És per això que es va exigir enèrgi-cament reprendre les relacions laboralsi la readmissió dels acomiadats.

Gralisa,condemnada perassetjament a CGT

La jutgessa titular del Jutjat Socialnúmero 2 de Mataró ha donat la

raó al treballador que estava patint as-setjament laboral (tal com es va infor-mar al “Catalunya” 61) des que, sentdelegat de personal per CCOO, va afi-liar-se a la Confederació General delTreball.

La sentència reconeix com a fetsprovats una sèrie d’actuacions arbitrà-ries i humiliants de l’empresa (vegeu“Catalunya” 62). La sentència conclouque el treballador “ha estat sotmès auna progressiva i contínua situació depressió i hostigament de l’empresa” i a“un procés de control i avaluació delspropis companys, innecessari i sensecap altra finalitat que aconseguir la hu-miliació”; qualifica els comportamentsde l’empresa com a “abusius i reiteratsen el temps” i “sense altra finalitat queminar la moral i l’autoestima del treba-llador com a persona” i “desprestigiar-lo davant els seus companys” i valoracom a agreujant “la condició de repre-sentant dels treballadors a l’empresa”que ostentava el treballador a l’inicidels fets. Finalment, condemna l’em-presa al “cessament de la conductad’assetjament” i al pagament d’una in-demnització de més de 19.000 euros.

Persecuciósindical contraCGT a Aigües delTer-Llobregat

Un nou cas de persecució sindical,en aquest cas a Aigües del Ter-

Llobregat. Des que es va constituirl’empresa, fa uns tres anys, aquesta noha deixat de perseguir i assetjar tots elsmembres de la Secció Sindical de laCGT, fins i tot després d’haver-ne dereadmetre un dels membres, a qui vaacomiadar.

Ara que s’apropen les noves elec-cions sindicals, la direcció de l’empre-sa i els sindicats del comitè (CCOO iUGT) ajunten forces per aturar la feinasindical de CGT: obvien les seves rei-vindicacions, no els deixen entrar alscentres de treball per repartir informa-ció, els prohibeixen fins i tot deixar-la,i a més afiliats a CGT reben missatgesanònims en què se’ls insulta i calúm-nia. El Departament de Medi Ambientno vol rebre els representants de laCGT. Tots aquests atacs s’han denun-ciat a la Inspecció de Treball, a Magis-tratura... i el Sindicat de Químiques dela CGT de Barcelona va convocar el 29d’abril una concentració davant el cen-tre de treball d’ATLL situat a la Font-santa, a Sant Joan Despí.

Sense lluita directa, sensemitjancers entre el treballi el capital, no hi ha avençper a la nostra classe

La plantilla d’Iberpotashde Sallent, en contra dels acomiadaments


El cent per cent de la plantilla d’es-combriaires de Sabadell va seguir

la vaga consistent en aturades de cinchores per torn els dies 13, 14, 16 i 18d’abril, convocades pel Comitè d’Em-presa, format per sis delegats de CGT,tres de CCOO, tres independents i und’UGT. El secretari general de la CGTa Smatsa, José Antonio Molina, va cri-ticar que els serveis mínims decretatseren abusius i cobrien més del 50%dels serveis de recollida.

El 1998 es va signar el darrer conve-ni a l’empresa Smatsa (Serveis MediAmbient SA), concessionària de la ne-teja viària i escombrariaires de la ciutatde Sabadell.

Després de diverses propostes denegociació dels treballadors i les treba-lladores encaminades a evitar el con-flicte (vegeu “Catalunya” 61 i 62), laintransigència de l’empresa i la passi-vitat dels polítics de Sabadell nomésvan deixar una sortida: efectuar mesu-res de pressió, en aquest cas aturadesde cinc hores per torn. Segons la CGT,

“és imprescindible que els poders polí-tics de la ciutat acabin amb la radicalit-zació de les postures de l’empresa,abans que s’agreugi més la situació, ésimprescindible una negociació seriosaper actualitzar un conveni arcaic i queno satisfà ni les necessitats dels treba-lladors i treballadores, ni les de la ciu-tat”.

Les treballadores i els treballadorsvan realitzar una intensa campanya in-formativa entre la resta de la ciutada-

nia, entre associacions de veïns i orga-nitzacions de la ciutat, per explicar laprecària situació laboral en què desen-volupen el seu treball; tothom els vamostrar la necessitat que es desbloque-gi la situació, però l’empresa continuainamovible. L’empresa va mostrar laseva cara prepotent fins i tot davant elsmembres del Tribunal Laboral de Ca-talunya durant una mediació que vatenir lloc el 21 de març. Aquests es vansorprendre per l’actitud empresarial ialgun dels seus membres va arribar aqualificar aquesta actitud de burla capals treballadors, les treballadores i lainstitució. Segons la CGT, “els ciuta-dans i ciutadanes de Sabadell mereixenun servei públic de neteja de qualitat iles treballadores i els treballadors untracte i unes condicions dignes per ferel treball i de respecte dels gestors del’empresa”.

A banda de les aturades, es va con-vocar una manifestació per diversoscarrers de Sabadell el 14 d’abril, en laqual hi van participar més de 130 tre-

balladors i treballadores. S’hi van pre-sentar membres del Cos Nacional dePolicia de paisà, amb una càmera devídeo per filmar els vaguistes i inten-tant fer-se passar per un mitjà de comu-nicació, vulnerant els drets de manifes-tació, vaga i llibertat d’expressió delsvaguistes.

La CGT ha denunciat que constant-ment manifestacions i vagues són fil-mades i fotografiades per la policia,moltes vegades fent-se passar per tre-balladors dels mitjans de comunicació,i ha demanat públicament a la Delega-ció del Govern que deixi d’actuar d’a-questa manera, ja que una Delegacióde Govern “d’esquerres” hauria de co-mençar a marcar diferències amb lesactuacions de l’anterior delegada Gar-cia Valdecasas.

En el moment de tancar aquesta in-formació, les treballadores i els treba-lladors de la neteja de Sabadell havienanunciat vaga indefinida a partir del 25d’abril si l’empresa no s’oferia a nego-ciar les seves propostes.

Seguiment total en la vaga de la neteja viària a Sabadell


TREBALL-ECONOMIA

-Fa poc que heu estat de vaga, potsexplicar-nos quins en van ser els mo-tius i com s’ha desenvolupat aquestconflicte? -La vaga es va iniciar el 14 de març del2005. Els motius van ser la manca depersonal i alguns punts reivindicatiusde repercussió econòmica que es vanquedar estancats amb el pas del temps.O sigui, dos anys de negociació ambl’empresa sense arribar a cap acord perl’actitud apàtica de l’empresa CleceSA contractada per l’Institut Català dela Salut (ICS) per a tots els hospitals deCatalunya.

Es va formalitzar una plataformaconsensuada pels tres sindicats que re-presentem la neteja al centre de CanRuti: CGT, amb quatre delegats;CCOO, amb tres; i UGT, amb dues.

Es va presentar als treballadors i lestreballadores la plataforma, que va seraprovada per majoria, i a més la vagava ser sotmesa a votació secreta perl’exigència i la desconfiança cap alstreballadors i les treballadores per partdel sindicat minoritari UGT. -Ja posats, com està, en general, elsector de la neteja a nivell estatal? -El sector de la neteja està malament iés un fet molt preocupant, ja que estàmanejat pel sistema prestador a inte-ressos governamentals, que és on es re-parteixen els percentatges.

Al mig, hi ha les treballadores i elstreballadors subjectes a un sistema desubrogació en què no tenim ni tan solsopinió.

Això tenint en compte, sobretot, queés el sector que menys crisi pateix din-tre del sector serveis.

Els convenis que ens subscriuen elsdos sindicats majoritaris d’aquest país(UGT i CCOO) són mediocres i moltmillorables.

Està per veure si tenen dificultatsamb un conveni provincial que ensestan fent en aquests moments i queestan negociant a nivell de Catalunya. -Si no m’equivoco, sou la primeraforça sindical en la neteja de CanRuti. Quant de temps fa que existeixla Secció Sindical de la CGT i quinessón les relacions amb els altres sindi-cats? -Exacte, CGT és el sindicat majoritari

a la neteja de l’Hospital de Can Ruti. La Secció Sindical es va constituir al

maig del 2001. Les relacions amb elsaltres sindicats són molt distants, jaque considerem que no estan en la ma-teixa dinàmica sindical que nosaltres. -Com funcioneu a nivell de secciósindical i quins són els problemesamb què més freqüentment us tro-beu? -Funcionem bé malgrat l’assetjamentsindical de l’empresa i la repressiócontra els treballadors i les treballado-res. -Afegeix el que creguis convenient...

-Ressaltaria l’actitud negativa que hanmantingut els sindicats CCOO i UGTen l’últim conflicte, utilitzant com aexcusa el conveni que s’està negocianten el sector, a pesar que la presidentadel Comitè de CCOO va estar en totmoment amb els treballadors i les tre-balladores i participant al Comitè deVaga.

El resultat de la vaga ha estat l’incre-ment en plantilla de 10 treballadoresfixes a jornada completa i la retirada detotes les sancions i els acomiadaments,així com continuar negociant la plata-forma.

Secció Sindical CGT Autobusos

Ja fa un any (el 31 de març del2004), es va suïcidar penjant-se en

un arbre al barri del Polvorí el nostrecompany i conductor d’Autobusos deBarcelona Pablo Díez, després d’ha-ver-li estat lliurada una carta d’aco-miadament (el dia 30 del mateix mesde març), en què se l’acusava d’apro-piar-se l’import d’un bitllet, 1’10euros.

Van ser necessaris set mesos delluita, inclosos dos dies de vaga el 8 i9 de maig, manifestacions, concentra-cions... dels treballadors i les treballa-

dores d’autobusos perquè l’empresareconegués en acta de conciliació enel Jutjat del Social 7 la improcedènciade l’acomiadament (26/10/2004).

Per a la CGT els directius implicatsen el cas fa temps que haurien d’haverestat cessats, en especial XavierCasas, president de TMB, contra quitenim interposada una querella crimi-nal, on demanem que se li imputin elscàrrecs de falsedat en la narració delsfets succeïts per l’acomiadament i elposterior suïcidi del treballador PabloDeu, ja que segons consta en l’acta dela sessió plenària de l’EMT, XavierCasas, a les preguntes dels senyors

Riera i Jaume Ciurana, consellers del’EMT, va afirmar, referint-se a PabloDíez, que “... no es va fer l’acomiada-ment” i que “aquest treballador no vaser acomiadat” (cites textuals de l’actadel Plenari).

Xavier Casas va faltar a la veritat,una conducta tipificada en l’Article390 punt 4 del Codi Penal com a de-licte castigat amb penes de presó detres a sis anys, amb multa de 6 a 24mesos i inhabilitació especial pertemps de 2 a 6 anys quan l’autoritat ofuncionari públic que, en l’exercici deles seves funcions, cometi falsedat fal-tant a la veritat en la narració dels fets.

Després d’un any del suïcidi de Pablo Díez, el règimdisciplinari d’Autobusos de Barcelona no s’ha modificat

La Secció Sindical de CGT a l’em-presa Esteban-Ikeda va convocar

una vaga de tres dies pel 13, 14 i 15d’abril com a protesta davant l’aplica-ció del règim sancionador de l’empre-sa, que aquesta utilitza constantmentper efectuar una brutal repressió contraels representants de CGT, l’últim ex-ponent de la qual va ser l’injust aco-miadament del company ManuelRecio, a més de múltiples infraccionsen prevenció de riscos i salut laboral.

La CGT va convocar, a més, con-centracions a les portes de la fàbrica,que està situada al polígon Estruch delPrat de Llobregat.

Vaga a Esteban-Ikeda

Tisores virtualsJoan Layret

La llibertat a Internet està seriosa-ment amenaçada pel Poder. Un

mitjà que va ser creat per l’exèrcitnord-americà per descentralitzar elscentres de decisió s’ha transformat endues dècades en un nou espai d’infor-mació lliure. La llibertat sempre fa porals poders polítics, mediàtics i econò-mics. Començant per la superpotència iel seu pla Echelon d’observació sis-temàtica de tot el que es mou per laxarxa, fins al punt que el mateix presi-dent d’aquest imperi no s’atreveix a en-viar correus electrònics a les seves fi-lles. Potser coneix prou bé la“confidencialitat” d’aquests missatges.

A l’Estat espanyol s’ha iniciat unapersecució al lliure intercanvi de fitxersde qualsevol mena. La Societat d’Au-tors s’està convertint en un vertader‘lobby’ econòmic potenciant la creacióde mesures totalment injustes com arala creació d’un cànon que gravaràsense cap mena de contraprestació l’úsd’Internet i la compra d’ordinadors i al-tres accessoris. Partint de la base queels usuaris d’Internet són delinqüents,totes les mesures governamentals, comara el pla antipirateria, van en aquestadirecció. Mesures que han fracassat deforma estrepitosa als EUA es volen im-portar, i amb elles criminalitzar deforma absolutament arbitrària els inter-nautes. El que s’escapa a la lògica delmercat, com ara la cooperació espontà-nia entre els internautes, vol ser perse-guit penalment, en lloc que les matei-xes corporacions multinacionalsrevisin les seves polítiques de preus iels sistemes de comercialització fentpossible la universalització dels dife-rents productes culturals. No s’ha deperseguir i posar tothom en el mateixsac: cada ciutadà i ciutadana ha depagar el seu peatge corresponent.

Més mesures van en la direcció de lacensura del Poder: la modificació de laLlei de propietat intel·lectual per impe-dir les recopilacions d’articles periodís-tics, malgrat citar-ne la procedència,impediran l’existència de nombrososwebs i diaris electrònics, i per tant de lainformació alternativa. Els mitjans decomunicació tradicionals tenen un balód’oxigen davant de tant de llibertinatgei bitàcores lliures.

Una altra mesura, i veiem, per tant,que no són fets aïllats, sinó que hi ha unpla sistemàtic del Poder i els seus aliatseconòmics. És l’aplicació de la directi-va europea de les patents del progra-mari que està mobilitzant a totes lesuniversitats: patentar programari, algo-ritmes i matèries matemàtiques, mèto-des de negoci i funcionalitats dels pro-grames informàtics és una veritablebomba atòmica contra el programarilliure, la resposta contra tants d’es-forços del moviment Gnu/Linux i totsels seus nombrosos seguidors, i en ge-neral contra tota la creació intel·lectualque es vulgui compartir. Cal pagar pe-atge fins i tot per pensar?

PLAÇA PÚBLICAEntrevista a Sònia, delegada sindical de CGT a la neteja de l’HospitalCan Ruti de Badalona

‘El resultat de la vaga ésl’increment de plantilla’

Les treballadores i els treballadors de la neteja a Can Ruti han aconseguit canviar la seva situació amb la vaga.


TREBALL-ECONOMIA

Secretariat Permanent delComitè Confederal de la CGT

La Reforma del Mercat de Tre-ball que s’apunta, que ensestan preparant govern, patro-

nal i CCOO-UGT, pretén facilitar lesnoves condicions que exigeixen elsempresaris per tal de considerar-secompetitius tant a la Unió Europeacom a la resta de l’economia globalit-zada. Aquesta reforma generarà unamés gran flexibilitat de la mà d’obra alservei dels interessos econòmics de lapatronal.

En l’accés al mercat de treball espretén fomentar que els treballadors iles treballadores puguin accedir a unlloc de treball mitjançant uns contrac-tes “estables” de foment de l’ocupacióper a la rescissió dels quals es donin 33dies d’indemnització per any treballati, dels quals, al voltant del 40% finalit-zin quan s’acabi la subvenció. Aquestés el “contracte indefinit” que desitgenfomentar els autoanomenats “agentssocials”. Pel que fa a aquest contracte,s’augmentaran les subvencions als em-presaris. L’altra mesura d’acompanya-ment, augmentar el doble la indemnit-zació dels contractes temporals (de 8 a16 dies) ve a homogeneïtzar els costosd’ambdues contractacions, ja que elsempresaris bé per la via del foment del’ocupació, bé per la via temporal, tin-dran assegurada una mà d’obra a lacarta: barata i fàcilment expulsablequan no sigui necessària.

En la mateixa línia, com a presump-ta alternativa a les empreses de serveisque actuen com a contractes i subcon-tractes, es pretén potenciar de nou elpaper de les Empreses de Treball Tem-poral (ETT), una mesura que per alssignants del Pacte Social és el paradig-ma de la lluita contra la precarietat.

D’acabar amb la precarietat del tre-ball, res de res, com a molt reformar-loconforme a les condicions fixades en elPacte Social per la Competitivitat sig-nat el 8 de juliol de 2004, és a dir, ga-rantir el criteri de competitivitat del’empresariat en els mercats estatals,europeus i mundials.

Durant la permanència en un treball,en disposar de certa “estabilitat” (enaquest sentit van les reformes que pre-tenen fer en els contractes temporals,en casualitzar alguns contractes com elde circumstàncies de la producció i eld’obra o servei i incrementar els seustipus de cotització), es pretén guanyaren productivitat, assumint que la flexi-bilitat en les condicions de treball (jor-nades, mobilitat funcional i geogràfi-ca,...) són condicions necessàries per al’empresari. És a dir, major pèrdua decontrol sindical en l’organització deltreball.

La flexibilitat té l’avantatge per a lapatronal, per al capitalisme, de dispo-sar d’una mà d’obra suficient i ne-cessària segons els cicles productius ide distribució de mercaderies, perme-tent-los preveure el cost de la mà d’o-bra, així com disciplinar els treballa-dors i treballadores, fins al punt quesense defensa col·lectiva dels drets la-borals, es vegin obligats a plegar-se alsdesignis de la patronal.

Cada reforma limita més les reglesreguladores, la protecció laboral, elsdrets laborals i els drets socials. Els es-pais per a la negociació dels sistemesde relacions laborals desapareixen inomés la voluntat unilateral dels em-presaris i empresàries determina lagestió i organització del treball. Els es-pais per al consens anterior basat en elconflicte (negociació, vagues,...) es re-dueixen i la funció dels sindicats majo-ritaris es limita al control disciplinadordels treballadors i les treballadores.

Les Reformes Laborals sorgeixencom a "inevitables" d’aplicar toteselles, en aquesta que es prepara els pro-blemes amb què volen justificar-la són,sobretot, la recuperació de la producti-vitat i la competitivitat empresarial enel nou escenari de l’economia globalit-zada.

La flexibilització del mercat de tre-ball -proposada com a solució-, és unaconstant en totes les reformes fins aarribar a la quasi desregulació laboralper a gran part de la població activa

(desocupats, treballadors temporals,immigrants) així com la generació decondicions en la gestió empresarial quegaranteixin la “seguretat” i la “rendibi-litat”. Aquesta solució s’ha demostratfalsa des de la primera reforma laboral(any 1980 Estatut dels Treballadors)fins a l’última (la reforma del PP del2001) en els aspectes que deien que ha-vien de corregir, com per exemple latemporalitat i la seguretat en el treball,no així en l’augment constant dels ni-vells de benefici empresarial, que haestat i és el seu veritable objectiu.

Per això no han desenvolupat ni de-senvoluparan la regulació limitadorade la utilització de contractes i subcon-tractes, quan aquesta forma d’organit-zació del treball és l’element centralprecaritzador de les relacions laborals.De la mateixa forma, no articulen ni ar-ticularan polítiques que intervinguinsobre les deslocalitzacions, element fo-namental de l’economia globalitzada.

I és sobre aquest conjunt de canvis:increment de productivitat, incrementde competitivitat de l’economia em-presarial, que s’ha desenvolupat el"nou consens sobre la flexibilitat entretots els actors, sindicats CCOO i UGT,empresaris CEOE i CEPYME, i go-vern del PSOE". Aquest nou consensimplica que s’accepta la configuraciódel mercat de treball en funció d’unademanda que és variable i, a més, seg-mentada, i que la competència interna-cional porta a una constant adequació

de les polítiques de gestió de la mà d’o-bra, per això insisteixen en la solucióde reformar el mercat de treball, peraixò la seva gran mentida i la seva co-herència amb la lògica del Capital.

El nou model de relacions salarials ilaborals que tindrà la seva finalització(un capítol més) a finals de juny, no ésres més que una continuada adaptacióa la lògica del mercat capitalista. Ara,el principi de regulació s’anomena"flexibilitat".

El model que es negocia en la novaReforma Laboral permetrà, en primerlloc, que es puguin alterar de forma rà-pida (sense processos rígids o sotme-sos a normes de control sindical) tantl’organització del treball com les pau-tes d’aquest. En segon lloc, que quanmés gran sigui el grau de consens al’interior de l’organització del treball(dins les parets de l’empresa i fora deles seves parets pel que fa a la distribució), més adequats seran elscanvis organitzatius.

L’exemple al qual hem de referir-nos des dels anys 90 és el grau de flexi-bilitat per a les reestructuracions em-presarials, bé mitjançant elsExpedients de Regulació d’Ocupació(ERO) bé mitjançant acomiadamentsindividuals, i en aquesta primera dèca-da del 2000 l’externalització del treballa través de contractes i subcontractes oles deslocalitzacions fora del mercat enel marc estatal.

L’estratègia sindical de la CGT hade ser capaç, no només de mostrar lagravetat d’unes polítiques que en nomde la competitivitat i el lliure mercatdestrueixen qualsevol relació socialbasada en el respecte de la democràciai els drets col·lectius -de tots i totes- i lallibertat, sinó que, a més, ha d’actuardesplegant una força suficient quepugui interrompre la pèrdua de drets il’eliminació d’un marc de reivindica-ció col·lectiu i contrari als projectes ca-pitalistes.

Des de la CGT hem de ser clars iclares: volem rendes suficients per atots i totes, i a tot arreu. Volem i lluitemperquè les condicions de treball es de-senvolupin de forma equivalent (jorna-des, salaris, drets sindicals, drets polí-tics, drets socials,...) i es respectil’estatut protector del treball.

El nostre sindicat no pot actuar en lalògica de la segmentació i la flexibilit-zació dels models productius i, avui,ser un sindicat alternatiu, transforma-dor, només pot ser per oposició aaquesta lògica de la competitivitat, laqual és la responsable de l’incrementde la divisió del món entre zones d’in-tegració (treball estable, amb drets ibenestar) i zones de vulnerabilitat i de-safiliació social que cada dia s’engran-deixen més.

Un altre cop elscossos deseguretat del’Estat

Timanfaya

Aquests dies ha sortit a la llum lespossibles vinculacions i relacions,

més o menys notòries, entre un impor-tant càrrec del PSOE a la zona delCantàbric i els serveis de seguretat del’Estat.

És prou coneguda l’ànsia del poderper controlar les actuacions d’aquellsgrups que qüestionen la raó de ser delsistema capitalista, experiències pròxi-mes en pròpia carn i no allunyades enel temps hem sofert en el passat.Només ens cal tornar la vista fins al fa-tídic 15 de gener de 1978, quan els afi-liats i afiliades de la CNT ens mani-festàvem pels carrers de Barcelonacontra els Pactes de la Moncloa (verita-ble punt d’arrencada i primer intent desegellar la pau social i imposar discipli-na en el món del treball), un èxit deconvocatòria que es veuria torbat perl’incendi de la Sala de Festes Scala.Resultat, quatre treballadors afiliats a laCNT morts i l’origen d’un ràpid i ine-xorable declivi del sindicat, del qualvan san ser acusats i detinguts altresafiliats al sindicat.

En aquell moment o no es va saber ono es va voler entendre la gravetat delsfets, fins i tot alguns concebien el cultea la violència o l’activisme sense ob-jectius evidents com una manera deguanyar medalles. L’acció per l’accióera l’important, si l’entorn no participa-va d’aquesta aventura era perquè esta-va adormit, embrutit o aburgesat...

El temps ha acabat colpejant-nosamb la seva crua realitat. Anys després,es va destapar com un infiltrat dels cos-sos de seguretat de l’Estat, anomenatJoaquín Gambín, va col·laborar activa-ment en el disseny de l’atac i posteriorincendi del local del passeig de SantJoan de Barcelona.

Malgrat això, no hem estat l’únicobjectiu colpejat pel bé de la seguretatde l’Estat. Podríem rememorar l’a-temptat contra el cap del govern de ladictadura franquista el 1973, un acte nodel tot clar i en el qual les sospitessobre la participació d’elements es-tranys és un dubte raonable no menys-preable. O el descrit en una recent es-trenada òptima pel·lícula sobre una detantes infiltracions en l’entorn etarra,on és més que evident el manifest in-terès per no acabar amb aquest grup.

No semblava que aquests estigues-sin interessats també a conèixer i inter-venir en organitzacions de les suposa-des “responsables” i que, per tant,quedaven al marge de possibles inter-vencions. Però, com diu el poeta… “lavida et dóna sorpreses, sorpreses etdóna la vida…” i tot encara és possible.Qui ens garanteix que no tornem a estara l’ull de l’huracà? o potser ja…

La nova reforma laboral, alservei de la competitivitat

L’ALTRA REALITAT

Foto: Mireia Bordonada


TREBALL-ECONOMIA

Deslocalitzacions,“canya al monoque és de goma”

Josep Manel Busqueta,economista i pastisser

Estic intentant fer un petit estudi decom està evolucionant el procés

de deslocalització industrial a Catalu-nya. Em resulta impossible. Cada set-mana que passa, s’afegeixen més i méscasos d’empreses.

Molt em temo que el que estic fentés una mena d’esquela actualitzada delsector industrial a Catalunya i el quemés em fot de veritat, és que, quan lle-geixes els informes estudis i demés quees fan des de les diferents cambres decomerç així com des de determinats fò-rums empresarials i periodístics esdigui quelcom com ara: “pobre, ja esveia venir, amb la vida que portava. Enel fons és el que toca, és llei de vida”.Des d’aquests sectors resulta que fins itot és saludable, per a l’economia cata-lana, el fet que “els sectors madurs”tanquin portes, és un senyal que l’eco-nomia catalana està preparada peroptar, no als sectors obsolets de la se-gona divisió de l’economia global, sinóals de primera: els sectors de la novaeconomia, intensius en tecnologia etc.

En la macabra calculadora dels capi-talistes tot quadra sempre. Històrica-ment, l’ajut de la classe política ha es-devingut essencial per tal que, en el casde l’economia espanyola i concreta-ment la catalana, a l’actualitat ja noexisteixi pràcticament patrimoni indus-trial públic. Porten des de la mal ano-menada “transició” venent-se totes lesempreses que generen beneficis sota eldiscurs de “allò públic és ineficaç” dei-xem-ho en mans del sector privat quevia la “mà invisible” en sotirem tots be-neficiats. Després resulta que la mà esben visible i mitjançant un procés deredistribució pervers es dedica a en-greixar els comptes de resultats delsbeneficiats amb la privatització. A més,no han fet cap tipus de política indus-trial més enllà de seguir dogmàtica-ment el precepte de “deixem la moder-nització en mans del capitaltransnacional” i ara que aquest se’n vaa explotar a una altra banda em de pre-parar el terreny al nous explotadors: elshem de construir les infraestructures,adequar la mà d’obra per a les novesdemandes del capitalisme avançat... iles persones, els treballadors i treballa-dores que ja han estat usats i ara es tro-ben de potetes al carrer amb les hipote-ques per pagar... ja s’arreglaran..., ja elscallaran la boca amb l’almoina del co-miat que negociaran els “ferms defen-sors de la classe treballadora”, el tàn-dem UGT, CCOO. Aquests, en elquadre mortuori, són com la part de lafamília que en el moment d’enterrar eldifunt apareixen per mostrar la sevagran tristor i com a molt ajuden a pagarla corona i l’esquela, o fins i tot la co-bren.

A PEU DE CARRER

Algun desinformat -la notícia hapassat bastant distreta- podria

pensar que només amb el govern cen-tral i la confederació estatal d’empresa-ris era possible negociar la concertaciósocial, doncs no, amb tot. Feia ja molttemps que els representants a Catalun-ya dels dos grans sindicats estatals re-clamaven compromisos entre elsagents socials i l’administració autonò-mica a l’estil dels acords a què s’haviaarribat a nivell d’Estat. Malgrat insis-tir-hi durant molt de temps, les sevespeticions no obtenien eco i es va haverde donar el canvi al govern autonòmicconvergent i la irrupció del tripartitperquè les seves demandes trobessinqui les tingués en compte.

Feia un mes que s’havia configuratla nova administració de socialistes, re-publicans i ecosocialistas quan es vaniniciar les negociacions, encara que

sembla que va ser ahir, però fa ja unany, en un moment en què algunesmultinacionals anunciaven la seva in-tenció d’abandonar el país; Samsung iPhilips eren les més representatives icomunicaven el tancament de les sevesfàbriques. Un any de negociacions queha culminat amb la signatura d’unpacte per la competitivitat a Catalunya,encara que l’anomenin de forma gran-diloqüent amb el títol d’“Acord es-tratègic per a la internacionalització, laqualitat de l’ocupació i la competitivi-tat de l’economia catalana”. Un acordsubscrit pel govern, sindicats majorita-ris i organitzacions empresarials, quehan comptat amb la participació de di-ferents experts en les matèries tracta-des “amb l’objectiu d’arribar a mesu-res específiques per transformar demanera progressiva el model econòmiccatalà i orientar-lo cap a les noves rea-

litats i exigències pròpies d’una econo-mia cada vegada més globalitzada”.

El resultat han estat vuitanta-sispropostes consensuades entre totes lesparts participants i una inversió de2.015 milions d’euros fins al 2007,amb la finalitat de transformar l’econo-mia catalana.

Els objectius específics recollits imés significatius radiquen en: -Canviar un model productiu basat enbaixos costos per un de més valor afe-git.-Mantenir la flexibilitat garantint alho-ra la seguretat laboral.-Creació de més empreses per aug-mentar l’ocupació.-Recerca de més sòl industrial.-Fundació de més centres d’investiga-ció i desenvolupament.-I revisió permanent de l’acord

Les 86 mesures adoptades se centra-

ran fonamentalment en infraestructu-res, formació, investigació i desenvo-lupament i cohesió social, encara quereconeixent una situació de precarietatlaboral, és a dir, més del mateix. Allòrealment transcendent d’aquesta inicia-tiva és l’establiment del marc catalàcom a especificitat econòmica, social ilaboral en un entorn no del tot exacte al’estatal, no obstant, per al seu desen-volupament pretenen la creació de di-versos organismes i la transferència dematèries que, en la seva gran majoria,estan gestionades pel govern central.

D’altra banda, prescindeixen de laresta d’organitzacions sindicals delimi-tant la presència en els organismes quepuguin crear-se exclusivament a elles,a pesar que una part important delscontinguts que tractin, incideixin direc-tament en qüestions que els permetràmantenir una situació de privilegi.

Sobre el diàleg social, a l’Estat i a Catalunya

Ho tenen clar, molt clarPepe Berlanga

Ja avisàvem en un article del mesd’octubre sobre els veritables ra-onaments que hi havia darrere de

la signatura de la “Declaració pel dià-leg social 2004: competitivitat, ocupa-ció estable i cohesió social”. Hi denun-ciàvem el fracàs de les diferentsreformes laborals ja que aquestes nohavien aconseguit els objectius anhe-lats i havien forjat la seva necessitat,almenys quant als enunciats motiva-dors que els inspiraven, els encobertsera més que evident que de sobres esta-ven arribats a

Novament, l’administració de torndemana dels interlocutors socials un“diàleg social” que millori el mercat detreball, una altra vegada grans infor-mes que reclamen “més i millor ocupa-ció en un nou escenari macroeconò-mic: per una flexibilitat i seguretatlaborals efectives” que tendeixen a di-rigir cap a una única sortida que “solu-cioni l’alta temporalitat, afavoreixi l’o-cupació dels joves, treballadors d’edatavançada, discapacitats i col·lectiusamb dificultats d’inserció laboral, polí-tiques d’ocupació actives,…” vellescançons que solament convencen quiles promou. Fins i tot reconeixen comles taxes d’ocupació, la d’activitat ol’atur s’han vist reduïdes pels canvisintroduïts, encara que alhora afirmenque continuen estant molt allunyadesde les condicions dels socis comunita-ris, almenys fins a l’arribada dels nouspaïsos.

Les solucions que acaben plantejantperpetuen la poca imaginació que elsha caracteritzat fins al moment: refor-mar l'Estatut dels Treballadors en rela-ció a la contractació temporal i indefi-

nida, així com els contractes i subcon-tractes, o estimular una altra contracta-ció alternativa a la de durada determi-nada (encara que solament se’ls ocorricontraposar els contractes a temps par-cial). Aquestes mesures es justificarienper evitar el ja reconegut frau o utilit-zació injustificada de la contractaciótemporal, clarificant les causes d’apli-cació; millorar la informació de les tre-balladores i els treballadors contrac-tats; evitar abusos en la successió decontractes temporals; canviar el règimde l’acomiadament, tant individualcom col·lectiu; fomentar la contracta-ció a temps parcial o el fix-discontinu;reformar el marc legal de les contractes

i subcontractes mantenint la flexibilitatempresarial; millorar l’activitat de lesempreses de recol·locació i ETT; igual-tat d’oportunitats entre homes i dones;augmentar els períodes de prova en elscasos de contractació indefinida; estu-diar la temporalitat en l’administra-ció;… És importantíssim destacar comes troben terriblement preocupats pelcost de la contractació, és igual quesigui temporal o indefinida, costos queinclouen tant les cotitzacions socialscom la formació o l’acomiadament.

Per a això proposen eufemística-ment modificar les indemnitzacionsper extinció del contracte, en tots elscontractes, o, revisar les cotitzacions

vigents en relació a l’atur. En relacióamb les polítiques actives d’ocupaciópretenen revisar el sistema d’incentiusdestinant-los a la contractació indefini-da i incentivant la contractació delscol·lectius amb majors dificultats d’in-serció laboral.

D’altra banda, per consolidar el Sis-tema Públic d’Ocupació, estatal o au-tonòmic, reclamen coordinació entreambdós així com altres mesures quemillorin la gestió, o promoure la mobi-litat geogràfica dels treballadors i lestreballadores. Com a conclusió del pa-quet, sol·liciten que les fórmules siguinconsensuades.

Algunes de les mesures ja han estatacceptades pels sindicats (rebaixa deles cotitzacions de les empreses a laSeguretat Social) sempre que es re-dueixi la contractació temporal, altressón més qüestionades (abaratiment del’acomiadament) encara que no es potdescartar l’entesa, tal com ja ha passatanteriorment. Només ens cal recordarcom des de la Reforma del 84 s’ha ge-nerat una significativa rotació entre elsdesocupats, obrint les portes a les di-ferències salarials entre temporals ifixos, establint baixos salaris per millo-rar la competitivitat.

En definitiva, el que s’està plante-jant novament és aprofundir inclúsmés la flexibilitat en la contractació ipoder acomiadar amb més facilitat.N’hi ha per posar-se a tremolar, noobstant això hem d’estar atents aaquesta nova agressió contra els treba-lladors i les treballadores destinada asuprimir drets en contractació, condi-cions laborals, salaris o prestacions peratur, tots ells obtinguts després de difí-cils lluites que ens van permetre iniciarel camí d’equiparació al nostre entornlaboral més pròxim.

Reformes Continguts bàsics1984 Nou contracte de durada determinada1994 Salaris en funció de l’evolució de

l’empresaClàusula de despenjamentETT

1997 Reducció del cost per acomiadamentContracte indefinit amb acomiadament més barat de 33 dies per any treballat amb un màxim de 24 mensualitats

2001 Empitjorament de les condicions decontractació

…I a Catalunya?


TREBALL-ECONOMIA

Benjamí Renovell, secretari deComunicació de la CGT del País

Valencià

Des del 13 fins al 16 d’abril, esva a celebrar a València For-maempleo 2005, la quarta

edició de la fira ideada perquè la joven-tut, principalment la joventut, pugarebre l’orientació laboral que li per-metrà conèixer les diferents famíliesprofessionals i les formes més refina-des d’aconseguir una primera ocupa-ció. Repeteixen l’eslògan tan exitós del’altre any: “ocupats/preocupats”, ambjoves blancs i bonics en la foto.

Realment, la gent major i els immi-grants sense regularitzar haurien d’abs-tenir-se d’acudir a aquesta Fira. “Fira”.Potser aquesta paraula siga poques ve-gades tan apropiada per a definir un es-deveniment. Durant aqueixos quatredies, entre les parets i moquetes del re-cinte firal cobrarà tota la seua força latesi neoliberal amb la qual dobleguenles nostres consciències, segons la qualla qualificació personal és l’element

clau per a prosperar. Intentaran que elsassistents, en el seu deambular pels di-ferents estands, obvien que ells ja estanprou qualificats, que els seus cursos,màsters i postgraus són més que sufi-cients. Els oferiran noves possibilitatsformatives, una cosa que per als orga-nismes que allí s’exposen és una im-portant activitat empresarial. Els mos-traran com realitzar bells currículums,encara que el plural en llatí s’escriud’una altra manera, i com presentar laseua oferta de demanda d’ocupació de

la forma més atractiva i moderna, perInternet i tot.

No hi haurà un sol estand on mirar almón real cara a cara. Les meses redo-nes i els debats seran com els d’ante-riors edicions: pura fantasia. L’Orien-tació Professional com a instrumentfonamental en l’elecció d’un itinerariformatiu. La Gestió de Competències:experiències pràctiques. El mercat la-boral a Europa. Una alternativa defutur: el màrqueting un a un. Etcètera.

Posteriorment, les autoritats orga-

nitzadores valoraran molt positivamentl’esdeveniment. Perquè hi haurà anatmés gent, s’hauran recollit més currí-culums, s’hauran signat més contrac-tes. No es parlarà en canvi de l’expe-riència de desànim i disgust que per amolts dels assistents suposarà adonar-se que han presenciat un circ, un espec-tacle aliè al món que els toca viure, ques’assembla sobretot a una d’aqueixesexcursions on t’has d’engolir una xe-rrada on et venen alguna cosa; encaraque sense esmorzar inclòs, ni paisatgesbonics. De la fira en sabem molt enCGT, perquè en la seua primera edició,fa quatre anys, vam col·locar la nostraparada dins del recinte firal. No vamdonar opció a les autoritats: o ens con-sentien dins o ens tindrien a la portacontant el mateix però més alt. Va seruna gran experiència, perquè molta jo-ventut es va acostar al nostre racó i vacompartir la seua indignació amb no-saltres, i ens va mostrar que no són in-genus i que estan preocupats perquèvolen estar ocupats, però no de totesmaneres ni a qualsevol preu.

Rèquiem peldarrer economatde Vilanova i laGeltrú

Seccions sindicals de CGT aPirelli Cables i Sistemes i Pirelli

Telecom

UGT i CCOO han arribat a unacord al Departament de Treball

conjuntament amb l’empresa (o em-preses) Pirelli per tancar definitivamentl’Economat Laboral de Vilanova i laGeltrú. CGT no va signar aquest acord,ja que està totalment en contra que estanqui aquest economat laboral que fatants anys que existeix en benefici detots els treballadors, familiars directes ijubilats.

S’ho han venut pel que representauna misèria als treballadors i treballa-dores actuals i la pèrdua d’un dret perals beneficiaris, i a més emmarcat dinsd’un Conveni Col·lectiu que s’està ne-gociant i que no està aportant res subs-tanciós en benefici dels treballadors iles treballadores i que ens lligarà per unperíode de quatre anys, sense cap aug-ment significatiu sobre el que marquenels IPC (i més tenint en compte el deCatalunya), sense cap reducció de jor-nada significativa (com podem anarcap a les 35 hores?) i amb l’intent deseguir tenint discriminacions salarialsper als nous ingressats.

Varen crear la discriminació salarial,varen eliminar les antiguitats, varen ac-ceptar la flexibilitat en benefici del’empresa, es va permetre que no hi ha-gués transport a càrrec de l’empresa ala fàbrica nova, que l’aparcament a lesnoves fàbriques fos totalment insufi-cient i allunyat, que els vestidors delstreballadors i les treballadores estiguinmassificats… i ara es venen a canvi deres un economat laboral pel que tanthan lluitat els nostres pares, avis, besa-vis… què més ens espera?

Des de CGT ens mostrem molt in-dignats per aquesta manera d’actuard’aquests representants sindicalsd’UGT i CCOO, principalment pelspersonatges portaveus d’aquests sindi-cats que arrosseguen la resta, que sem-blen no comptar. Alfons Bladé (UGT) iJosep Prat (CCOO) fa molts anys queestan als diferents Comitès d’Empresade Pirelli, fora bo saber què n’opinendes dels seus sindicats i més tenint encompte que precisament els sindicatsUGT i CCOO varen signar el ConveniGeneral de la Indústria Química ambun Article 68 sobre Economats que diu“Les empreses afectades pel presentconveni que ocupin més de 500 treba-lladors en una mateixa localitat estaranobligades a mantenir un economat la-boral…” En què quedem?

És trist que per interessos d’unsquants, ens veiem perjudicats un bonplegat de gent a la qual ni tan sols sel’ha informat i no se sap la seva opinió,com són els jubilats d’aquesta empresa.

Ocupats i preocupats

La Renda Bàsica i molt més com a instrument de lluita anticapitalistaTrini Busqueta,

membre de Baladre

L’any 1998 es va aprovar, en lesPrimeres Jornades sobre la

Renda Bàsica (RB), el Primer Manifestsobre la RB (Quaderns RB, número 0).Des d’aleshores, l’activitat encamina-da a divulgar la RB ha estat trepidant.Avui dia, són molts els col·lectius quel’han adoptat genuïnament, d’altres laconeixen de forma confosa i, fins i tot,alguns partits l’han convertit en eslò-gan electoral. El concepte de RB quees va adoptar en el Primer Manifest, ique és el que més s’ha divulgat entreles organitzacions que es mouen en elscercles convencionals, es recolza enuna filosofia molt conservadora de lasocietat. S’entén la seva àmplia difusióperquè respon totalment a la concepcióassistencialista que tenen aquestes or-ganitzacions. Per ser conseqüents ambla nostra forma de pensar, s’imposa lanecessitat de trobar una definició i unajustificació de la RB que responguimés a la nostra posició política antica-pitalista. És a dir, hem arribat a un puntde maduresa tal que ens exigeix un dis-curs propi que ens permeti fer i teniruna lectura i un model anticapitalistade la RB. La RB cal convertir-la en uninstrument de transformació de la so-cietat que estigui, a la vegada, en con-sonància amb la nostra filosofia.

Per tot això, hem hagut de desenvo-lupar tota una tipologia sobre el con-cepte de RB per disposar d’una mesuraque ens permeti avaluar si el model és

anticapitalista o ens proposa la submis-sió al sistema. Per fer això, les diversespropostes que apareixen dins d’aquestatipologia les hem classificat en modelsforts i models dèbils. El model fort, perles seves característiques, ens asseguraque és un instrument idoni per lluitarcontra el capitalisme. El seu contingutcomporta justícia, perquè és un meca-nisme de redistribució fort de la renda;però, a la vegada, és anticapitalista per-què permet eludir el mercat de treball,un dels pilars de domini i explotació dela població que és indispensable pelsistema. A més, l’aparició dins de l’Es-

tat espanyol d’una xarxa estructuradade forma jeràrquica i elitista, amb plan-tejaments tècnics possibilistes, i quedesvirtuen el contingut del concepte,ens ha portat a reforçar la característicaque la RB ha de ser exigida des de lamobilització de la gent i els col·lectiusde base.

Som conscients que els models dè-bils comencen a proliferar a nivell deproposta i, algun, com el de la Comu-nitat Basca, ja ha assolit el nivell d’im-plantació. Aquesta proliferació ens haportat a que, a partir d’ara, hem de pen-sar que no existeix la RB (en singular)

sinó les Rendes Bàsiques (en plural) ique hem de tenir ben clar per quin delsmodels ens decidim o des de quinmodel ens estan parlant. Hem de poderdistingir entre els models de justícia ianticapitalistes, d’aquells que són detall liberal o assistencial. Els modelsdèbils només poden ser considerats po-sitius quan suposen un pas cap a laconsolidació del model fort.

La RB pot ser un instrument crucialde lluita contra el capitalisme global,per la seva capacitat de mobilització iparticipació ciutadana. En un momentcom l’actual, on la majoria dels drets ipossibilitats per desenvolupar una vidaamb dignitat es veuen fortament min-vats i agredits, no hi ha el menor dubteque la lluita per la implantació de laRB té la particularitat de poder articu-lar un projecte polític radical i comú entermes de mobilització ciutadana, querespongui als interessos materials i so-cials de col·lectius i organitzacionsmolt diverses. Pel seu caràcter trans-versal, la RB és un instrument que tél’avantatge i l’atractiu de poder agluti-nar a la majoria dels moviments quecomposen l’esquerra.

En el proper “Catalunya” ens endin-sarem en què entenem i proposem perRenda Bàsica (RB), model fort; i ana-litzarem les potencialitats que té com ainstrument de lluita anticapitalistasempre anant de la mà amb totes les al-tres propostes i alternatives que tambétenen com a objectiu ser una contrao-fensiva al sistema lliure de mercat ac-tual.

OPINIÓ

CONSTRUÏM ALTERNATIVES? (1)

Foto: Mireia Bordonada



Ha continuat la lluita dels i lesimmigrants a Barcelona i al-tres llocs de l’Estat espa-

nyol, en paral·lel al fracàs del pro-cés de regularització promogut pelgovern del PSOE. En el momentde tancar aquesta edició del «Ca-talunya», la xifra d’immigrants quehavien sol·licitat la seva regularit-zació no arribava a un terç de lesentre 1.2000.000 i 1.500.000 depersones «sense papers» que escalcula hi ha a l’Estat espanyol.

Barcelona continua sent la cap-davantera de la lluita dels immi-grants per aconseguir la seva regu-larització, una lluita promoguda idinamitzada des de l’Assembleaper a la Regularització Sense Con-dicions (ARSC).

Després de les tancades del 11al 13 de març a diversos locals deBarcelona (vegeu «Catalunya»63), el 2 d’abril, Jornada Europeade lluita contra els Centres d’Inter-nament d’Immigrants, es va iniciaruna nova fase de la lluita. La consi-deració de persones sense dretsque mantenen les institucions i elsgoverns europeus i que es consa-gra en el Tractat Constitucional,junt amb una política de control po-licial dels fluxos migratoris per mitjàde Centres d'Internament, que sónavantsala de l’expulsió, convertei-xen aquest dia en una jornada delluita en defensa del col·lectiu depersones sense papers, de denún-cia de les seves condicions d’ex-clusió i explotació. A l’Estat espa-nyol, les exigències se centrarenen l’actual procés de regularització

d’immigrants, posat en marxa pelGovern del PSOE.

El passat dijous 31 de març, dosdies abans de la jornada del 2 d’a-bril, els turistes primaverals que ha-vien decidit gaudir d’un ‘tour’ barce-loní en un dels autobusos de dospisos que ronden per la plaça deCatalunya, van veure els seus de-sitjos interromputs. A les sis de latarda, un grup convocat per Ariad-na Pi, va okupar amb pancartes undels busos turístics de la plaça sotael crit de «Guiris a la Verneda!».L’acció amb d’altres lemes com«Porteu els turistes a la Verneda» i«Tanqueu els centres d’interna-ment» va aconseguir els seus ob-jectius: repercussió pública i aten-ció dels mitjans per atraure l’interèssobre la jornada de lluita contra elscentres d’internament.

El 2 d’abril van tenir lloc a Barce-lona un seguit de mobilitzacions,en paral·lel a les de València,Palma de Mallorca, i altres ciutatsde la resta d’Europa. A un quart dedotze del matí, dotze persones esvan encadenar a la façana del cen-tre d’internament de La Verneda, aBarcelona, on van aprofitar perdesplegar pancartes en suport alsimmigrants sense papers i contraaquest tipus de centres per a es-trangers, pancartes denunciant lavulneració dels drets humans quees cometen en aquests centres, ireclamant una regularització sensecondicions per als «sense papers».Diverses dotacions de la PoliciaNacional van tallar les seves cade-nes i els van identificar, encara que

de seguida van ser posats en lliber-tat. Paral·lelament, un grup de propde 60 persones van tallar el carrerGuipúscoa.

A les 18h, començava a plaçaUniversitat una manifestació pelcentre de Barcelona fins a la Dele-gació del Govern a Catalunya perdemanar a l’Executiu central queflexibilitzi les condicions per regula-ritzar-se i que allargui el períodeper a la regularització. El crit «pa-pers per a tothom» va tornar a sen-tir-se pels carrers de Barcelona. Lamanifestació, a la qual van partici-par unes 5.000 persones, va anarseguida de la lectura d'’un manifesten què denunciaven que el procésde regularització obert pel Governno ha respost, ni de lluny, a les ne-cessitats dels estrangers i critica-ven que se’ls exigís un contractede sis mesos "quan els autòctonstreballen, quan ho fan, amb con-tractes precaris i temporals de dieso fins i tot d’hores". Quant a l’exi-gència del padró municipal, van as-segurar que molts no han gestionataquest certificat per por justificadaque les llistes foren lliurades a lapolicia, i també hi ha un importantnombre de sol·licituds denegades.

D’altra banda, alguns dels paï-sos d’origen de les persones sensepapers no tenen representació di-plomàtica en l’Estat espanyol, perla qual cosa es fa impossible acon-seguir el certificat de penals, l’altredocument requerit.

Els immigrants van denunciarl’abús practicat per part dels em-presaris, que no tenen cap escrú-

pol a l’hora de vendre contractes ales persones que han estat treba-llant per a ells, contractes que des-prés no són acceptats per la Segu-retat Social.

Després de la manifestació, esvan iniciar diversos tancamentsd’immigrants a un seguit de localsde Barcelona i altres localitats del’àrea metropolitana, així comd’una vaga de fam de caràcter in-definit. La principal reivindicació deltancament era una major flexibilit-zació del procés de regularitzacióextraordinari iniciat des del Governcentral, que suposaria ampliar eltermini previst de tres mesos, aixícom l’acceptació d’altres docu-ments, més enllà del padró i el con-tracte laboral, per accedir al pro-cés.

Així, en els dies següents, i entancar aquest «Catalunya» encaracontinuaven, diversos centenarsd’immigrants, al voltant de 500, vanromandre tancats, una part d’ellsen vaga de fam, en diversos localscom la parròquia de Sant Medir albarri de Sants de Barcelona, l’Es-pai Obert del Poble Sec, l’esglésiade Santa Maria del Pi, el CentreSocial Can Vies de Sants, l'Asso-ciació de Veïns de Ciutat Vella, laCasa de la Solidaritat, la Coordina-dora Popular de Festes de Gràcia,la Barraqueta, la Universitat Po-litècnica de Catalunya, la parròquiade Sant Miquel, al barri de Singuer-lín de Santa Coloma de Gramenet,el local de la CGT de Terrassa, laguarderia L'Alegria de Sant Vicençdels Horts, el CSO L’Òpera a l’Hos-pitalet de Llobregat... tot i la pressiói el control policial a l’exterior delslocals, controlant, identificant i fins itot detenint algun immigrant.

El dissabte 9 d’abril, va tenir llocuna concentració de diversos cen-tenars de persones a la plaça deSant Jaume de Barcelona en soli-daritat amb els immigrants tancats,concentració en què una vintenad’organitzacions i col·lectius van ferpúblic el suport a la seva lluita afavor de la flexibilització dels requi-sits per a la regularització extraor-dinària d’immigrants.

Mentrestant, el dia 15, veient elfracàs del procés de regularització,el govern obria una nova via, lad’acceptar els empadronamentsper omissió, una fórmula d’empa-dronar-se per a aquelles personesque no ho haguessin fet abans del8 d’agost, aportant algun dels do-cuments d’una llista presentada pelgovern.

> OPINIÓ

Falta de solucionsper als immigrantsen la sevaregularització

Comitè Confederal de la CGT

La Confederació General del Treballcontinuarà col·laborant en la mobilitza-ció dels treballadors i les treballadoresimmigrades fins que s’aconsegueixi laseva plena integració i el reconeixe-ment dels seus drets humans.

La nova revisió efectuada pel Go-vern, el 15 d’abril del 2005, respecte alprocés extraordinari de regularitzacióde la població immigrant segons la quales creava una nova figura legal anome-nada "empadronament per omissió",tornava a reflectir la poca sensibilitatsocial, la falta de compromís real, que elGovern i les organitzacions empresa-rials i sindicals que comparteixen elsseus criteris, mantenen amb la poblacióimmigrant.

Les demandes que a crits es dema-naven des de tots costats eren ques’admetessin un altre tipus de provesalternatives al certificat d’empadrona-ment. Però la resposta no va ser escol-tar el carrer sinó crear una altra figuralegal que tornava deixar als immigrantsen mans de l’arbitrarietat. Segonsaquesta figura de l’empadronament peromissió, els treballadors immigrantshavien d’acudir als Ajuntaments per amostrar-los algun d’una llista de diver-sos documents que servien de provesper aconseguir l’anomenat empadrona-ment per omissió, sent ara els respon-sables municipals els que emetrien ono aquest empadronament.

CGT continua rebutjant l’actual pro-cés de regularització per ser injust, ex-cloent, mercantilista i no donar respos-ta a la realitat del milió tres-cents milimmigrants sense documentació queviuen entre nosaltres.

El Govern havia estat forçat a revisarla normativa que regula el procés extra-ordinari de regularització, per les nom-broses manifestacions, concentra-cions, tancaments, denúnciespúbliques que nombroses organitza-cions socials i sindicals realitzem desque va començar el procés el passat 7de febrer. Per a CGT, el Govern ha tor-nat a mirar cap a un altre costat, torna adecebre els treballadors immigrants, in-dicant-nos que desconeix l’autènticarealitat de la immigració.

Les demandes que es plantejaven algovern eren: l’admissió d’altres docu-ments i proves alternatives a l’empa-dronament de sis mesos; l’ampliaciódel termini per a regularitzar-se mésenllà del 7 de maig; l’ampliació del ter-mini per a la presentació del certificatde penals, la supressió del contracte detreball com a requisit imprescindible alprovocar situacions de submissió i de-pendència al patró, demanant en defini-tiva una regularització sense condi-cions.

Per a CGT, aquesta nova reforma ésun autèntic nyap que mostra la improvi-sació, la inflexibilitat, el no escoltargens el que milers de treballadorsestem demanant al carrer.

Tema del mesTancades i vaga de famper aconseguir papers


CronologiaFINS AL 15 D'ABRIL

▼

DISSABTE 5 DE MARÇ"EL ROSER PATRIMONI DE TOTS”S’inicia la campnaya per tal que l’edificidel Roser de Lleida, símbol del 1714,no esevingui parador turístic.

DISSABTE 12 DE MARÇ"HISTÒRIES de vida de dones immi-grades", a càrrec d'Esther Sancho(CGT) a l'Ajuntament de Baix Pallars.

DIMECRES 16 DE MARÇCONCENTRACIÓ als jutjats del pas-seig Sant Joan de Barcelona en suporta l’única persona detinguda en el de-sallotjament de la casa ocupada CasaNostra del carrer Sicília de Barcelonael passat 15 de març. (CI)MANIFESTACIÓ a Castellbisbal d'u-nes 100 persones en solidaritat ambAurelio Arévalo, company acomiadatde l'empresa Gutser Sau. El treballa-dor demana la readmissió i ha presen-tat recurs al Tribunal Superior de Justí-cia de Catalunya. (CI)ACTE EN PROTESTA contra les tortu-res denunciades per uns joves el pas-sat 4 d'octubre. Davant dels jutjats delpasseig Lluís Companys de Barcelo-na. La brigada d'informació negà qual-sevol mena de tortura i maltracta-ments. (CI)MANIFESTACIÓ "Aturem l'amenaçaimmobiliària" a la plaça Orfila del barride Sant Andreu de Barcelona, que fi-nalitzà a la seu de l'empresa Coats SL,denunciada pels 'ocupes' de Sant An-dreu per diverses amenaces a recórrera mètodes violents i no legals per tal dedesallotjar-los. (CI)

DIJOUS 17 DE MARÇATEMPTAT INCENDIARI contra unacasa ocupada del Portal Nou de Bar-celona. Desconeguts llencen un còctelmolotov des d'un cotxe, provocant unincendi a la porta. Es dona la cir-cumstància que els ocupants ja havien

denunciat en el passat diverses manio-bres mafioses per fer-los fora. (CI)L'AJUNTAMENT DE BARCELONAinicia una nova modalitat en la sevaparticular i cada cop més explícitaofensiva contra el moviment d'ocupa-ció de la ciutat: decreta el precintamentde la TDN del Poble Nou i impedeix elpas a la casa a base de blocs de formi-gó (convenientment retirats posterior-ment) i guàrdia urbana. Al districte deGràcia el seu regidor Ricard Martínez,(ERC), estén les ordres de precinte al'Ateneu de Vallcarca. (CI)ACCIÓ EN DENÚNCIA del pla Caufecd'Esplugues: 50 persones s'enfilarenamb pancartes a diverses marquesi-nes d'autobús i del tramvia. (CI)TOMB ANTI-REPRESSIU. Xerradasobre la repressió al Centre SocialOcupat l'Òpera de l'Hospitalet. Xerradasobre els presos polítics catalans i bas-cos a la Universitat Rovira i Virgili, ambla presència de Rescat i Etxerat.(CI)DECLAREN DOS AGENTS de laGuàrdia Urbana de Barcelona impu-tats per agressions a tres joves que ha-vien estat detinguts el passat 8 degener al barri de Gràcia de Barcelona.(CI)UNS DESCONEGUTS "confiterssense fronteres" reivindiquen l'haverllençat un pastís a la cara d'un alt cà-rrec del Departament d’Agricultura dela Generalitat, en protesta per l'aprova-ció prevista del Decret de Coexistèn-cia. Aquest decret es denunciat pelmoviment ecologista com a afavoridorde l'ús de transgènics.

DIVENDRES 18 DE MARÇ"SALVEM L'EMPORDÀ" denuncia lapossible existència d'un abocamentil·legal de fangs que podrien provenirdels canals de Santa Margarida. (CI)TOMB ANTIREPRESIU. Homenatge aXosé Tarrio a càrrec de la seva com-panya a l'Espai Obert de Barcelona.Xerrada a càrrec de l'Assemblea anti-repressiva de Ponent, al Kasalet de Te-rrassa.(CI)

DISSABTE 19 DE MARÇJORNADA INTERNACIONAL d'ac-cions contra la guerra i les ocupacions.A Barcelona, la Plataforma Aturem laGuerra convocà una manifestació sotael lema "Fora totes les tropes. No a l'o-cupació de l'Iraq i Palestina" queaplegà diversos milers de persones. ATarragona, la Coordinadora TarragonaPatrimoni de la Pau organitzà una es-pectacular acció davant Hisenda, perexplicar en què es gasta l'estat els nos-tres impostos. TOMB ANTIREPRESSIU. Festa con-cert al CSO L'Òpera, en suport als de-tinguts el 4 d'octubre. Xerrada sobre la

situació dels presos anarquistes als lo-cals de CNT de Barcelona. Xerradasobre diversos casos de repressió a laKrispa de Cornellà. (CI)MARXA PER LA DIGNITAT dels pre-sos i preses en lluita, que arribà fins ala presó Model de Barcelona, i queaplegà unes 200 persones, malgrat l'e-norme dispositiu policíac, tant unifor-mats com "de paisà". (CI)CAP EL 1R FÒRUM SOCIAL de laMediterrània. Finalitzen les jornadesde reflexió i debat preparatòries realit-zades al Centre de Cultura Conterm-porània de Barcelona. UNA CINQUANTENA de personesboicotejaren un acte d'un presumptemembre del Ku Kux Klan nord-americàque es celebrava a la ultradretana Lli-breria Europa de Barcelona. (CI)ENDERROQUEN UNA CASA a la vallde Can Masdeu (històric centre socialocupat a les muntanyes de Barcelona)per evitar que sigui ocupada. (CI)

DIUMENGE 20 DE MARÇTRANSGÈNICS FORA. 150 personeses manifesten a Mollerussa i Lliuren alconseller de Treball ous ecològics endenúncia del decret de coexistència.(CI)JORNADA DE DENÚNCIA dels cen-tres d'internament. (CI)

DILLUNS 21 DE MARÇENDERROCAMENT per sorpresa delCentre Social Ocupat Els Llumins deCastelldefels, ocupat el passat febrer,sense deixar recollir tot el material quehi havia a dins. L'endemà al matí laporta de l'ajuntament de Castelldefelsva aparèixer amb una muntanya deruna com a protesta. (CI)INTENT DE DESALLOTJAMENT d'u-nes cases ocupades a l'Hospitalet. Elsocupants denuncien l'intent de la pro-pietària de fer-los fora acompanyadade quatre matons, i estudien presentardenúncia als jutjats per aquests fets.(CI)

DIMARTS 22 DE MARÇLLUITA DE MINIWATT: un grup depersones realitzà una acció de suportals treballadors de Miniwatt tallant laGran Via de Barcelona amb pneumà-tics cremant. De resultes de l'accióforen detingudes 9 persones que forenportades a diverses comissaries deBarcelona al davant de les quals alllarg del dia es mantingueren diversesconcentracions. (CI)

DIMECRES 23 DE MARÇCONCENTRACIÓ d'unes 100 perso-nes a les portes dels jutjats de Barcelo-na en solidaritat amb els detinguts enl'acció de suport als treballadors de Mi-

niwatt. Surten en llibertat però se'ls im-puten desordres públics. El comitèd'empresa de Miniwatt es solidaritzaamb els detinguts, mentre una setante-na de persones tallaren durant 20 mi-nuts la N340 a l'alçada de Vilafrancaen solidaritat. (CI)CONCENTRACIÓ d'unes 100 perso-nes a la plaça Gala Placídia de Gràcia(Barcelona) en solidaritat amb la casaamenaçada de Portal Nou i contra lesamenaces mafioses. (CI)L'AJUNTAMENT DE SABADELL de-sestima les al·legacions al desallotja-ment de Can Barba. La Guàrdia Urba-na del poble posa 8 multes de trànsit aun cotxe acusant-lo de ser el que por-tava el megàfon en la manifestació desuport al centre social. (CI)

DIVENDRES 25 DE MARÇTOMB ANTIREPRESSIU. Xerradasobre casos de repressió política a lesBorges Blanques. (CI)

DISSABTE 26 DE MARÇ200 PERSONES es manifesten a To-rredembarra per aturar la destrucciódel paratge dels Muntanyans. (CI)

DIMARTS 29 DE MARÇTOMB ANTIREPRESSIU. Xerradasobre objectius de la repressió a Saba-dell. (CI)

DIMECRES 30 DE MARÇNOVA OCUPACIÓ a Vilanova i la Gel-trú. Es tracta d'una antiga fàbrica demarbres: Can Marbre. Els ocupantsdenunciaran posteriorment diverses in-timidacions. (CI)

DIJOUS 31 DE MARÇES ENDERROCAT l'històric CSO ElManantial del barri de Vallcarca deBarcelona. (CI)"GUIRIS A LA VERNEDA!" El col·lec-tiu d'antropòlegs Ariadna Pi ocupa unautobús de turistes en solidaritat ambles mobilitzacions dels immigrants. (CI)

DIVENDRES 1 D'ABRILINAUGURACIÓ DE LA MARANYA,centre social autogestionat de Lleida,amb diferents activitats al carrer delParc. MASSA CRÍTICA ciclista a Barcelona,amb la participació d'uns 40 ciclistes.(CI)TOMB ANTIREPRESSIU: sopar soli-dari al Ger de Ribes. MANIFESTACIÓ a Molins de Rei con-tra el desallotjament del CSO Kom.(CI)

DISSABTE 2 D'ABRILJORNADA EUROPEA contra els cen-tres d'internament d'immigrants. S'ini-

cià amb l'encadenament d'onze perso-nes a les tanques del centre d'interna-ment de La Verneda. Continuà al ves-pre amb una manifestació que aplegàunes 2000 persones, moltes d'elles im-migrants, que posteriorment es distri-buïren per diversos espais de l'àreametropolitana per tal d'iniciar una vagade fam en defensa dels seus drets.(CI)TOMB ANTIREPRESSIU: xerrada"Violència repressiva, feixisme i impu-nitat" a Vic. A Vilanova i la Geltrú,cerca-tasques i txaranga. (CI) NOVA OCUPACIÓ a Manresa: es trac-ta de la casa que havia estat desallot-jada el 5 de març passat pels Mossosd'Esquadra.

DIUMENGE 3 D'ABRIL CALÇOTADA a Can MasdeuxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxCOM CADA PRIMER DIUMENGE demes, Paraules per la Pau a la plaçadela font de Tarragona contra la presèn-cia de vaixells militarsal port, organitza-da per la Coordinadora Tarragona dela Pau.TOMB ANTIREPRESSIU: "La repres-sió política arreu de les comarques".(CI)NOVA OCUPACIÓ a Sant Andreu. Estracta d'una casa situada al carrerPons i Gallarza. (CI)

DILLUNS 4 D'ABRILEL PASSATGER de la Renfe de Bada-lona que denuncià un guarda de segu-retat per agressions i lesions i va seremmanillat al demanar al guarda que liparlés en català es condemnat peragressions i lesions a 45 dies de multai al pagament de les despeses del judi-ci. (CI)DESALLOTJAT MARICHI WEI, edificiocupat al carrer Escorial de Barcelona.En el moment del desallotjament estrobaven al seu interior dues personessense papers que foren conduïdes al

Centre d'Internament de La Vernedaper tramitar-los les ordres d'expulsió.(CI)

DIMARTS 5 D'ABRILCONFERÈNCIA "El plan Puebla-Pa-namà" a càrrec de l'historiador i perio-dista mexicà Carlos Fazio a la Univer-sitat Rovira i Virgili de Tarragona. PRESENTACIÓ del llibre d'Octavio Al-berola i Arianne Gramsac "El anarquis-mo español y la acción revolucionaria"a Granollers, organitzada per l'Assem-blea Llibertària del Vallès Oriental.

DIMECRES 6 D'ABRILPRESENTACIÓ del llibre d'Octavio Al-berola i Arianne Gramsac "El anarquis-mo español y la acción revolucionaria"amb els autors i Luís Andrés Edo(autor del pròleg) a l'Espai Obert deBarcelona. (CI)REUNIÓ EN SOLIDARITAT amb elsimmigrants al CCCB de Barcelona.

DIJOUS 7 D'ABRILACCIÓ DE SUPORT als tres de Grà-cia a les portes dels jutjats de Barcelo-na, emmanillant-se tres joves a les por-tes. (CI)TOMB ANTIREPRESSIU: concert a laFacultat d'Agrònoms de Lleida. Xerra-da sobre l'Operació Estany a Girona.Passada de vídeos a Lleida. DURANT EL PLE de districte de lesCorts (Barcelona) es realitzauna con-centració per la prohibició de realitza-ció d'una calçotadapopular. (CI)ATURAT AMB UNA CONCENTRA-CIÓ el darrer intent de desnonament alForat de la Vergonya de Barcelona.S'aconsegueix que la llogatera puguiestar-se dosmesos més i que desprésvagi a un pis de protecció oficial. Enprotesta per les actuacions de FOCI-VESA (empresa pseudopública queporta tot el tema immobiliari al districtede Ciutat Vella), es realitzà una cadenahumana al voltant d'aquest edifici. (CI)DETINGUTS QUATRE dels nouagressors feixistes que apallissarentres joves al febrer a Sabadell. Dosdies després foren posats en llibertatper manca de proves, malgrat que elsagressors havien reconegut ser els au-tors materials de la pallissa... (CI)

DIVENDRES 8 D'ABRILTOMB ANTIREPRESSIU: diversesactivitats en solidaritat amb els 3 deGràcia a Vilanova. (CI)CONCENTRACIÓ contra la condem-na del jove de Terrassa davant l'Au-diència Provincial de Barcelona, ambla participació d'una setantena de per-sones. (CI)DESALLOTJAT el CSO Kom de Mo-lins de Rei. Al vespre 40 persones as-

sistiren a una concentració de refús del'acció policíaca-judicial. El mateix diaes desallotjada la Cocktelera de Man-resa. (CI)

DISSABTE 9 D'ABRIL3r ANIVERSARI DE L’ATENEU JULIROMEVA. A la localitat de Santa Colo-ma de Gramenet, se celebra el terceraniversari d’aquest espai que aplegales diverses lluites anticapitalustes dela ciutat.CONCENTRACIÓ de protesta a laplaça Sant Jaume de Barcelona en su-port als immigrants tancats i en vagade fam. Molts decideixen continuar lavaga de fam iniciada el 2 d'abril. (CI)TOMB ANTIREPRESSIU: jornadapels 3 de Gràcia a Barcelona, taula in-formativa, exposició i concentració aLleida, diverses activitats a Vilafranca. MANIFESTACIÓ A SALOU contra Es-panya 2000, amb la participació d'unes400 persones. (CI)MANIFESTACIÓ contra l'especulacióa l'Ateneu Santboià a Sant Boi. NOVA OCUPACIÓ a l'Hospitalet, estracta d'una fàbrica al carrer JuanRamon Jiménez. (CI)

DIUMENGE 10 D'ABRIL"CARACOL DE BARCELONA sigue¡la lucha sigue!" El Col·lectiu de Solida-ritat amb la Rebel·lió Zapatista finalitzael Caragol que ha mantingut a Barcelo-na.MANIFESTACIÓ contra el tancamentde l’empresas Miniwatt, que aplegàprop de 1.000 persones contra la des-localització ‘aquesta empresa. (CI)

DIMARTS 12 D'ABRILPRESÈNCIA POLICÍACA enorme i in-timidatòria d'antidisturbis contra els im-migrants que estaven tancats a Terras-sa. (CI)DESALLOTJAT el poble ocupat deLlucallari a Menorca. Es protestà ambuna cassolada a la plaça Miranda deMaó. (CI)

DESALLOTJADA sense preavís unacasa ocupada al barri del Clot de Bar-celona.(CI)

DIJOUS 14 D'ABRILES DESPENJA la bandera espanyoladel Castell de Montjuïc (en l'aniversaride la proclamació de la II República) ies posa al seu lloc la bandera delTomb Antirepressiu que demana la lli-bertat del Franki, jove egarenc con-demnat a dos anys i sis mesos depresó per estripar una bandera espan-yola durant una manifestació a Terras-sa.

DIVENDRES 15 D'ABRIL

JORNADA SOLIDÀRIA AMB ELCONTRAINFOS. xxVetllada musicalper l’autopgestió de la publicació set-manal de contrainformació “Contrain-fos”, al KOP Alta Tensió del Prat.

ASSEMBLEA EN SOLIDARITATAMB ELS IMMIGRANTS. A al plaçade l’Ajuntament de Sant Boi de Llobre-gat, com a altres punts de la geografiacatalana propera a Barcelona, es de-senvolupa una assemblea de solidari-tat amb les persones immigrades enlluita pels seus papers.XERRADA "Aigua i territori. Estat de laqüestió, perspectives i propostes" ambManolo Tomàs, de la Plataforma deDefensa de l’Ebre, l'Ateneu Barce-lonès.

> EL MOVIMENT

prop d’un miler depersones esmanifesten aBarcelona i tanquen així elTomb Antirepressiu

El 16 d’abril es va celebrar al centre deBarcelona la manifestació que va posarpunt i final al Tomb Antirrepresiu, lacampanya que des de feia dos mesosrecorria el territori català per denunciarla repressió i la impunitat policial.

Un miler de manifestants van recorrea peu el camí des de la Plaça Universi-tat a la Plaça St. Jaume cridant consig-nes contra les tortures a les comissa-ries, els judicis polítics a la ciutat deMadrid o la Llei Antiterrorista, que per-met la incomunicació i per tant facilitala tortura.

A l’inici de la manifestació es van re-cordar els diversos processos judicialsoberts tant a la dissidència política ques’enfronta a l’actual règim com a lesseves pròpies forces de seguretat, enalguns casos per maltractaments i enaltres per muntatges policials que hanpogut ser demostrats públicament.Així, es mencionaren els casos dels de-tinguts del 4 d’octubre, dels Tres deGràcia, de les solidàries amb Miniwatt,dels immigrants en lluita, dels joves deTorà, i sobretot, del cas del jove de Te-rrassa acusat d'haver despenjat unabandera espanyola i que podria ingres-sar a la presó properament ja que vaser condemnat a més de dos anys depresó.

Durant la marxa es van fer diversespintades i murals, i al pas per la comis-saria de Via Laietana un grup d’activis-tes s’enfilaren a una bastida desplegantuna pancarta on es podia llegir "proutortures a les comissaries, qui sembrala misèria recull la ràbia".

Aquest va ser el darrer acte del TombAntirepressiu, campanya que preteniaunir les diferents organitzacions antire-pressives i que va començar el 19 de fe-brer a Manresa.

Durant aquests dos mesos s’han rea-litzat més de 40 actes arreu del territoricatalà amb l’objectiu de mostrar les di-ferents cares de la repressió i per ager-manar els diferents sectors que la pa-teixen.

Podeu contactar amb nosaltres a [email protected] - (C-I) recull les notícies extretes de Contra-Infos. ([email protected], sindominio.net/zitzania) - Més informació a barcelona.indymedia.org - I als web de CGT: www.cgt.es/cgtcatalunya www.cgt.es www.rojoynegro.info

Catalunya. Maig de 200512 Catalunya. Maig de 2005 13

Caragol Zapatistaa Barcelona del 8al 10 d’abril

Col·lectiu de Solidaritat amb laRebel·lió Zapatista

(http://chiapas.pangea.org)

Entre el 8 i el 10 d'abril va tenir lloc elCaragol Zapatista en dos espais de laciutat de Barcelona: el CSO Can Mas-deu i la Masia de la Guineueta. Es vantriar aquestes dates en record de l'11 demarç de 2001, quan va arribar al Zócalode Mèxic DF la marxa del Color de laTerra provinent de Chiapas per donar aconèixer les reivindicacions dels indí-genes.

Sota el lema "Zapata vive, la luchasigue", diverses activitats van omplir elprograma: taules rodones, xerrades,actuacions musicals, trobada decol·lectius, i una pintada del mural deTaniperla, com a símbol d’agermana-ment amb el Municipi Autònom RicardoFlores Magón a Chiapas, per recordarque la rebel·lia continua viva i l’autogo-vern a Chiapas es desenvolupa des debaix a través de les Juntes de Bon Go-vern.

Cal destacar l’àmplia participació enla trobada de gent vinguda de diferentspunts de l'Estat espanyol i d’altres paï-sos europeus com França, Itàlia i Suïs-sa, així com els centenars de personesque van assistir a les diferents activi-tats.

A més d’un debat sobre la construc-ció de l’autonomia, les Juntes de BonGovern i la situació actual a les comuni-tats, es van realitzar dos debats tenintcom a temes les lluites i resistències enla ciutat de Barcelona i les noves for-mes de fer política des de la lectura za-patista.

Es van obrir propostes de treball i ini-ciatives sobre projectes de salut aChiapas. L’activitat dels col·lectius encontra dels projectes d’ecoturisme i lesinversions d’empreses europees en ne-gocis a Chiapas en contra del desenvo-lupament de les comunitats. Més lapossibilitat d’establir un Caragol per-manent ocupant un espai.

Durant les jornades, també es va ma-nifestar la preocupació per la nova si-tuació a Mèxic en la mesura que puguiafectar a un augment de la violència po-licial i paramilitar així com de la repres-sió en general, en contra de les comuni-tats en resistència, tema davant el quals’estarà atent.

> DELS MOVIMENTS



Durant els dies 27, 28 i 29 demaig d’aquest any, se cele-brarà a la ciutat de Tortosa

la 19a Trobada Ecologista i de Pla-taformes en defensa del territori, elque permetrà que gent d’arreu delpaís coneguin de prop les Terresde l’Ebre. Les entitats responsa-bles de la organització d’aquestacte són la PDE, Plataforma deDefensa de l’Ebre i el GEPEC-EdC, Grup d’Estudi i Protecció delsEcosistemes del Camp- Ecologis-tes de Catalunya.

La Trobada Ecologista i de Pla-taformes té com a objectiu principalla posada en comú de problemàti-ques ambientals del territori català,la recerca de possibles solucionsglobals i la coordinació dels dife-rents moviments socioambientalsd’arreu dels territoris per tal de con-solidar una xarxa d’associacions ide persones i actuar amb unamajor eficiència en el camp de laprotecció del medi ambient.

En un primer moment, les troba-des tan sols eren d’entitats ecolo-gistes però atès que el modelsocio-econòmic imperant estàcomportant un desgavell territorial,econòmic, ambiental i social senseprecedents i considerant les contí-nues agressions a causa de l’espe-culació, la planificació incorrecte ideficitària per part de l’administra-ció i la permissivitat envers l’incom-pliment de la normativa ambiental,multitud de plataformes s’han creati s’estan creant arreu dels PaïsosCatalans amb l’objectiu aturar al-guns dels projectes més agressius,canviant d’aquesta manera el pa-norama ambiental del territori. Ésper aquest motiu que per segonany en les trobades estan repre-sentades totes aquelles platafor-mes i moviments associatius decaràcter ambiental.

Cal dir, però que no s’ha depertànyer a cap associació per tald’assistir a les trobades sinó que hipoden participar totes aquelles per-sones i professionals del medi am-bient interessades en adquirir nous

coneixements i a aportar els seus. Aquestes trobades són d’àmbit

dels Països Catalans i any rere anytenen lloc en diferents comarquesdel territori.

Les últimes trobades van tenirlloc a Figueres durant l’octubre del2003, aquestes trobades van reu-nir uns 400 participants i es vanconcloure amb la “Declaració deFigueres”, document aportat enprocessos de negociació tant im-portants com el pacte del Tinell.

Aquesta declaració juntamentamb informació sobre el programade la 19a trobada i el full d’inscrip-ció es pot trobar a les pàgines webde les entitats organitzadores(www.gepec.org i www.ebre.net) itambé mitjançant ‘links’ en les as-sociacions afins al moviment.

Per la present trobada s’han in-corporat els eixos de pol·lució elec-

tromagnètica, participació ciutada-na i resolució de conflictes, accionsdirectes no violentes, taula rodonaper tal de conèixer el funcionamentde diferents mitjans de comunica-ció, ponències sobre el nou modelenergètic i sobre la gestió del terri-tori. A més, totes les entitats po-dran realitzar consultes legalssobre les problemàtiques que elsafecten amb advocats especialit-zats en medi ambient amb notifica-ció prèvia alhora d’inscriure’s,aportar pòsters, publicacions i ma-terials propis de cada associació,també comptarem amb el servei deLudoteca sostenible pels menutsde la casa.

De manera oberta i gratuïta, totala ciutadania que es vulgui aproparpodrà gaudir dels actes següents: - Taula rodona de presentació deles trobades, que tindrà lloc diven-

dres 27 de maig a partir de les 20h,on s’exposaran les problemàtiquesmés sagnants de cada un dels te-rritoris dels Països Catalans repre-sentades per entitats de CatalunyaNord (Plataforma No a la THT), lesIlles Balears (GOB), el País Valen-cià (Acció Ecologista-Agró), el terri-tori de Catalunya (Federació Eco-logistes de Catalunya), la Franja dePonent (l’Aiguabarreig) i les Terresde l’Ebre (PDE). - La ponència debat sobre la forçadels moviments socials a càrrec deManolo Tomàs de la PDE que re-passaran les claus de l’èxit del mo-viment antitransvassament; i deNeus Miró (UAB) que farà una mi-rada sobre la participació de lesdones en la Plataforma de Defensade l’Ebre.- La cloenda de les jornades a cà-rrec de Damià Vernet del GEPEC-Edc.- El concert de fi de festa que tindràlloc a la llotja de Tortosa i hi actua-ran Pepet i Marieta i Dúmbala Ca-nalla.

Les entitats públiques que col·la-boren en la organització d’aques-tes trobades són els Serveis Terri-torials de les Terres de l’Ebre delDepartament de Medi Ambient iHabitatge, el Consell Comarcal delBaix Ebre i l’Ajuntament de Torto-sa.

S’espera que com les trobadesanteriors, la 19a Trobada ecologis-ta i de plataformes en defensa delterritori sigui un èxit en participaciói resultats i que en sorgeixin ànimsi il·lusions renovades per tal de de-fensar el Medi Ambient arreu delsPaïsos Catalans.

GEPEC-EdCwww.gepec.orgGemma Moncusí: 678 252 025Damià Vernet: 636 386 169

Plataforma en Defensa de l’Ebre(PDE) www.ebre.netEster Baiges: 687 40 883Josep Sabaté: 627 531 535

EL 16, 17 I 18 DE DESEMBRE

A L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

VIII Congrés de laCGT de CatalunyaLa Plenària de la CGT de Catalunya vaacordar la celebració del VIII Congrésde la CGT de Catalunya els dies 16, 17 i18 de desembre a l’Hospitalet de Llo-bregat. D’acord amb els estatuts deCGT de Catalunya, des de la SecretariaGeneral es farà una convocatòria for-mal del Congrés que anirà acompanya-da d’un Ordre del Dia indicatiu i provi-sional. A partir de la convocatòria delCongrés, els sindicats tindran 15 diesper enviar al SP les modificacions onoves propostes que considerin opor-tunes. El Comitè Confederal analitzaràles aportacions rebudes i es farà públicl’ordre del dia definitiu.

8, 9 I 10 DE JULIOL DE 2005

Segona Acampadad’Acció Social aMontcortèsDIVENDRES 819h. Inaguració de l’exposició sobreFerrer i Guàrdia (a la Pobla de Segur).21.30h. Cinema a la fresca: “El Oro delas Californias” (curt) + pel·li.

DISSABTE 910h. Trobada secretaries d’Acció Socialde Catalunya. 12.30h. Taula rodona: “Lluites en defen-sa del territori”. Durant tot el matí, taller per a infants.Dinar lliure.17h. Taula rodona: “Els mitjans de co-municació alternatius a Catalunya”. 19.30h. Tallers simultanis: 1) Dansesdel Món (amb Núria Navàs); 2) Plantesmedicinals; i 3) Què és la renda bàsica?amb Trini Busqueta.23h. Nit de contes pallaresos.

DIUMENGE 1011h. Xerrada: “Tomb Antirepressiu”, acàrrec de l'AAP de Ponent i Rescat. Totel matí: tallers per a nens i nenes.14h. Dinar popular16h. Sobretaula amb tertúlia-té verdsobre “La realitat del poble Amazig”, acàrrec de l'associació Averroes.

Jornades a Ruestade la FESIQ del 13al 15 de maigLa Federació Estatal de Sindicats deQuímiques (FESIQ) de la CGT prganitzaunes jornades sobre negociaciócol·lectiva, seguretat, salut laboral imedi ambient a Ruesta.

Judici contra la CGTde TarragonaEl 26 de maig, la CGT de Tarragonacompareixerà davant del jutge acusadad’usurpació de local per haver ocupatel local sindical que li pertanyia i queCCOO-UGT havien atorgat als empre-saris de la Cepta. Estigueu atents.

DEL 27 AL 29 DE MAIG EN LA 19A TROBADA ECOLOGISTA

La defensa de la terraes trobarà a Tortosa

> CONVOCATÒRIES

La Secretaria de Formació delComitè Confederal de la CGTestà editant en els darrers mesosdiversos "Quaderns de Forma-ció", entesos com una altra einaper formar els militants i afiliatsdel sindicat.

Aquests quaderns estan repar-tits de moment en tres col·lec-cions diferents: una sobre sindi-calisme, en la qual en porteneditats el número 1 "Despidos,expedientes, prejubilaciones, re-

formas laborales,... distintas va-riantes de una misma partitura: lareordenación del modo de pro-ducción capitalista" i el número 2"Reflexiones colectivas contra laprecariedad"; una sobre acció so-cial i actualitat, de la qual han sor-tit el número 1 "La ConstituciónEuropea de los grandes organis-mos mundiales del poder político,económico y militar", el número 2"Rompiendo fronteras: conclusio-nes de las jornadas de inmigra-

ción de CGT" i el número 3 "Pre-cariedad y cuidados, hacia un de-recho universal de cuidadanía"; iuna sobre idees i història, de laque han editat el número 1 "Mujery CGT: un paseo por la historiasin argumento".

Aquests quaderns es podentrobar en els locals de la CGT obé demanar-los a la Secretaria deFormació de la CGT, c/ Sagunto15, 1º, 28010 Madrid, tel. 91 59316 28.

Materials de Formació de la Confederació General del Treball


SENSE FRONTERESActivistes de tota la Mediterràniaparticiparan al FSMed

En el transcurs dels 90, un nou movi-ment de protesta i de creació d'alterna-tives al model de globalització neolibe-ral ha aparegut amb força en elpanorama públic. Les crítiques a unaglobalització que avantposa els interes-sos econòmics al de les persones i alsartífexs d'aquest model s'han fet sentiramb contundència arreu del planeta.Amb la voluntat de generar confluèn-cies i construir alternatives es va ende-gar a Porto Alegre, el gener del 2001,el procés del Fòrum Social Mundial(FSM). Des d'aleshores i amb la volun-tat de descentralitzar i fer arribar alsàmbits més propers a la ciutadania elprocés s'han constituït fòrums socialsregionals.

En aquest sentit, neix des de Barce-lona el Fòrum Social Mediterrani, ins-pirat en la Carta de Principis del FSM,amb l'objectiu de ser un espai de treballplural, transversal, obert a les diferentssensibilitats, cultures, confessions i po-bles, per tal d'esdevenir un espai d'arti-culació regional entre col·lectius de lessocietats mediterrànies que vulguintreballar plegats per tal de reflexionar igenerar alternatives concretes a l'actualprocés de globalització neoliberal.

El Consell Internacional del FSMreunit a Barcelona, l'abril del 2002, vaacordar la celebració a Barcelona delFòrum Social Mediterrani el novembredel 2003. En aquest sentit, des delFòrum Social Mediterrani es proposala dinamització d'aquest espai per talque tothom hi participi aportant, des dela seva òptica, moviments d'homòlegs

en les altres ribes de la Mediterrània.El Fòrum Social Mediterrani no preténser la instància representativa, sinó unpunt de trobada i de debat dels movi-ments socials i amb capacitat de gene-rar propostes.

EIXOS TEMÀTICSSet eixos temàtics han quedat definitsdesprés de les assemblees preparatòries realitzades:

- Democràcia, ciutadania i drets hu-mans dels homes i les donesEl tema de la democràcia i de la defini-ció del tipus de democràcia que volemés determinant en una zona on hi ha di-verses dictadures, on les llibertats pú-bliques poden ser nul·les i, gairebé a totarreu posades en dubte. En aquest eixqueden inclosos els drets polítics,econòmics i socials, els drets col·lec-tius dels pobles, el dret a l'autodetermi-nació, la defensa de les llibertats, lalluita contra totes les formes de discri-minació i exclusió i la construcció deles condicions per una democràcia par-ticipativa.

- Conflictes, ocupacions militars, mi-litarisme i pauL'existència de conflictes no resoltsdes de fa dècades comporta focus per-manents d'inestabilitat que es veuenagreujats per interessos geoestratègicson les claus, sovint, són alienes als paï-sos en conflicte i per una militaritzacióintensa de la zona. Caldrà tractar ambespecial atenció els conflictes actuals a

l'Orient Mitjà, i en particular els dretsdel poble palestí, la complexa situacióal Magrib, el conflicte no resolt alsBalcans, la problemàtica de molts po-bles que no veuen reconeguts els drets.Caldrà recordar dins d'aquest eix duestemàtiques: el rol particular que jugal'imperialisme americà dins de la zonai la carrera armamentística de certs paï-sos de la regió, i tractarem de superar lapolítica bel·licista per avançar cap a laresolució dialogada dels conflictes:volem un Mediterrani de pau, sensearmes, dominació i guerres.

- Drets econòmics, socials i culturalsi models de desenvolupament. Tre-ball i conflictesLa globalització neoliberal es manifes-ta tant al nord com al sud del Medite-rrani en l'aplicació de polítiques econò-miques i socials basades en el següentsfenòmens: liberalització, privatització,desreglamentació i austeritat. S'articulaen dos eixos principals: la creaciód'una zona de lliure comerç i els bene-ficis obtinguts amb el deute, que ope-ren com a vectors de les polítiques pre-conitzades en el marc del FMI, delBanc Mundial i de l'OMC. Aquestespolítiques tenen un impacte social de-vastador sobre els pobles de la regiómediterrània sota formes sovint simi-lars: empobriment i exclusions socials,atacs als drets dels treballadors i preca-rització del treball, atur, desmantella-ment i liberalització dels serveis pú-blics... En aquest context, apareixencom a prioritàries la reivindicació de

l'anul·lació del deute dels països delsud i la necessitat de reconsiderar elprocés Euromed de Barcelona.

- MigracionsEl Mediterrani ha estat sempre un mard'intercanvis i migracions i en aquestprocés s'han forjat i evolucionat totesles cultures que hi conviuen. Avui endia s'està transformant en un espai im-possible de traspassar on venen a morirels exclosos per la globalització liberalen els països del sud. Cal parlar deltema de les migracions en termes dellibertat de circulació, de lluita contrales causes que la provoquen, de lluitacontra l'exclusió i pel reconeixementde la igualtat de drets dels immigrants,tractant-los com a ciutadans, tant en elspaïsos d'origen com en els països d'a-collida, en termes de respecte del dretd'asil i del dret dels refugiats.

- Diversitat cultural i diàlegs trans-culturalsLa Mediterrània és sobretot un mar dediversitat, tant a l'interior de cada paíscom en els veïns, fet que imposa cons-truir processos de diàleg intercultural,interreligiós, interlingüístic i identitari,respectant la riquesa de la diversitat iaprenent a valorar-la en termes no he-gemònics, en particular pel que fa a lainformació i a la comunicació.

- Model de desenvolupament i soste-nibilitat ambientalL'actual model de desenvolupamentneoliberal no afecta només les perso-nes, sinó que origina un impacte ecolò-gic negatiu que afecta seriosament elmedi i malbarata recursos afectant se-riosament l'ecosistema i les riqueses dela regió. En el Mediterrani, els temesde pol·lució, de recursos energètics, del'aigua i la desertització, de la seguretatalimentària plantegen el problema dela recerca de les alternatives al petroliper energies renovables (començantpel sol) de forma més àmplia, el desen-volupament que volem.

- Dona i MediterraniEn la cruïlla de les tradicions masclis-tes i patriarcals, les dones es troben enuna primera línia de l'impacte de lespolítiques neoliberals antisocials i, pertant, la seva contribució a la construc-ció del Fòrum Social Mediterrani potser una ocasió per a teixir llaços entreel nord i el sud del Mediterrani.

Per incorporar elvostre email per rebreinformacions, envieu uncorreu a [email protected]

Tindrà lloc a Catalunya del 16 al 19 de juny

Els motius del Fòrum Social de la Mediterrània

Crida a laparticipacio alFòrum Social dela Mediterrània

La propera celebració a Barcelonaels dies 16, 17 i 18 de juny del

Fòrum Social de la Mediterrània(FSMed) és un esdeveniment interna-cional d'una gran importància ja que ésel primer Fòrum que inspirat en l'espe-rit i els principis de Fòrum Social dePorto Alegre convoca a totes les orga-nitzacions i moviments socials de totsels pobles del nord, sud i est de la Me-diterrània que patim les conseqüènciesde la mundialització neoliberal per tald'analitzar i debatre quines són les cau-ses dels greus problemes que tenim iquè podem fer per resoldre'ls.

El fet que la Mediterrània concentrialguns dels principals conflictes i dese-quilibris econòmics i socials del món(ocupació de Palestina, desigualtats,migracions, règims autoritaris que norespecten els drets democràtics, milita-rització de la zona, etc.) referma la ne-cessitat i la urgència de la convocatòriad'aquest primer Fòrum Social de laMediterrània.

L'aplicació de receptes neoliberals através dels acords de lliure comerç enl'espai mediterrani i l'impuls de políti-ques privatitzadores i desreguladoresdels serveis públics, que ens imposentambé als països del nord, accentuenencara més les desigualtats i l'empobri-ment dels països del sud i del est de lamediterrània. Nosaltres que formempart del gran moviment mundial per lapau, la justícia, la igualtat, el respectedel medi ambient i contra la guerra, l'o-cupació i la internacionalització neoli-beral que ha construït el Fòrum SocialMundial de Porto Alegre, volem con-vocar al Fòrum Social de la Mediterrà-nia (FSMed) a tots els ciutadans i ciuta-danes i a totes les organitzacions per talque s'incorporin al procés.

Cal que els pobles de la Mediterrà-nia siguem escoltats!

Cal construir entre tots i totes Unaltre mediterrani possible.

Com es potparticipar a lesllistes de correu

Si vas a l'apartat 'Llistes'<http://www.fsmed.info/inscrip-

cions-ct.htm> tens un 'link' a cadascu-na de les llistes on pots 'apuntar-te/es-borrar-te/veure tots els missatges jaemesos/modificar el teu perfil-llengua /etc...' seguint les instruccions.

Si no ho has fet mai, intenta-hosense por, i si no trobes la manera defer-ho, ens pots escriure a l'adreç[email protected]

Foto: Josep Puigdollers

SOCIALL’Europa que s’està construintaposta per la guerra

David García Aristegui(Espacio Horitzontal Contra la

Guerra de Madrid)

El 29 d’octubre de 2004 és jauna data desgraciadamenthistòrica. Gairebé 50 anys

després que es fundés la ComunitatEconòmica Europea (1957) amb elTractat de Roma, en aquesta mateixaciutat, els 25 membres de l’actual UnióEuropea van signar el "Tractat pel quals’institueix una Constitució per a Euro-pa". La disposició final la van subs-criure també els líders dels tres païsoscandidats a entrar en la UE: Turquia,Romania i Bulgària que, al costat deCroàcia, van estar a Roma com a con-vidats.

DOCTRINA SOLANALa signatura per part del govern espan-yol del Tractat té serioses implicacionsa nivell de Defensa i tot el relacionatamb el militarisme en l'Estat espanyol ia Europa que intentarem assenyalar enaquest text.

L’actual alt representant per a la po-lítica exterior i de seguretat comuna(PESC)[i], Javier Solana, és l’impulsord’una "doctrina de seguretat" id’"acció o guerra preventiva” en quès’assumeixen les prioritats de la CasaBlanca, que són “el terrorisme, la proli-feració d’armes de destrucció massiva,els estats en descomposició i la delin-qüència organitzada”. Estem parlantdel que s’ha anomenat com a “Doctri-na Solana”.

El conegut informe (“Una Europasegura en un Món millor”) va ser apro-vat pels caps d’Estat i Govern en elConsell Europeu de Tessalònica (juny2003). Aquell text es marca tres objec-tius estratègics: 1) Contrarestar lesnoves amenaces mitjançant accionspreventives. 2) Contribuir a l’estabili-tat i "bon govern" en l’àmbit regional:Balcans, est d’Europa, sud del Caucas,Orient Pròxim i àrea mediterrània. 3)Donar suport a un ordre internacionalmultilateral, reforç de l'ONU i suportd’una Cort Penal Internacional.

En un article publicat al diari “ElPaís” [ii], Solana insistia que “el terro-risme és una amenaça existencial. Lanostra Estratègia Europea de Seguretatla considera una de les amenaces es-tratègiques clau a les quals s’enfrontala Unió Europea, i per lluitar contraella estem usant tots els instrumentsque tenim a la nostra disposició”.

Actualment, conceptes tan flexiblescom “terrorisme” i “delinqüència orga-nitzada” estan sent realment útils din-

tre i fora d’Europa com a palanca perreprimir els diferents moviments so-cials globals. Per posar un exemple, faben poc la xarxa de contrainformació iperiodisme alternatiu Indymedia va so-frir un autèntic ”robatori” o “segrestlegal” (encara sense explicar) de diver-ses de les seves màquines i servidorsgràcies a un Tractat d’AssistènciaLegal Mútua (Mutual Legal AssistanceTreaty-MLAT), creat contra el "terro-risme i les bandes mafioses”.

MISSIONS“HUMANITÀRIES” IL’EXÈRCIT EUROPEU

La UE contempla intervencions a l’es-tranger en l’àmbit de les anomenadesMissions Petersberg, és a dir, suposa-des missions "humanitàries i de rescat"i de "manteniment i restabliment de lapau". Les contribucions amb efectiusmilitars per a aquestes missions esta-ven basades en decisions sobiranesdels estats membres i no implicaven lacreació de cap exèrcit europeu. Però elConsell Europeu d'Hèlsinki de 1999 vaestablir que mitjançant la “cooperacióvoluntària” dels estats membres de laUE, s’havien de poder desplegar com amàxim en seixanta dies, i mantenircom a mínim un any, forces militars defins a 60.000 persones capaces d’exe-cutar les Missions Petersberg. Aques-tes forces són les Forces de ReaccióRàpida. Posteriorment, amb el TractatConstitucional, es reafirma la possibili-tat de “cooperacions estructurades” en

el plànol militar (art. I-41.6). Entre al-tres implicacions la “Cooperació Es-tructurada” permet als estats signantsdotar-se d’aquesta Força de ReaccióRàpida.

El 1999, els caps d’estat i govern dela UE també van reforçar la PESC,mitjançant el desenvolupament d’unapolítica comuna de seguretat i defensa(PESD). La PESD vol garantir que laUE tingui la capacitat militar necessà-ria en cas d’haver d’intervenir en zonesfora de la UE, fins i tot de manera “pre-ventiva” [iii]. Els Òrgans específics dela PESD són el COPS - Comitè Polítici de Seguretat, que exerceix el control polític i la direcció estratègica de lesoperacions de "gestió de crisi", el Co-mitè Militar, que dirigeix totes les acti-vitats militars en el si de la UE i el Co-mitè Civil–Civcom, on s’aborden els"aspectes civils" de la "gestió de crisi".Per a les Missions Petersberg (ons’emmarquen les missions de “gestióde crisi”) la UE compta actualmentamb l’Euroforça Operativa Ràpida(Eurofor) i la Força Marítima Europea(Euromarfor).

A l’octubre de 1995 es van iniciarles feines d’activació de l’Estat Majord’Eurofor amb la conformació aFlorència (Itàlia) de l’Estat Majord’Activació, i va ser declarada final-ment operativa al juny de 1998, en eltranscurs de la segona fase de l’Exerci-ci Eolo '98.

L’engegada de Euromarfor va tenirlloc el 2 d’octubre de 1995, i la sevaprimera activació va ser a la badia de

Palma de Mallorca el 23 d’abril de1996. L'1 d’octubre de 2002 es va acti-var una agrupació naval amb la finali-tat de participar en la lluita contra el te-rrorisme internacional en aigües delMediterrani oriental.

Amb les Missions Petersberg es vamarcar el final de la fase constituent dela PESD i el començament d’una faseplenament operativa, anterior a la sig-natura del Tractat Constitucional. Pri-mer a Bòsnia-Herzegovina. Va ser lacontinuació de l’operació de policiadesenvolupada per l’ONU, per a la re-estructuració i millora de les policieslocals i “restabliment de l’estat dedret”. Al desembre del 2004 (ja amb elTractat signat), la Força d'Estabilitza-ció-SFOR de l’ONU va ser substituïdaper l’Operació Althea, en què 7.000efectius procedents de 22 països vanser desplegats per tota Bòsnia i Herze-govina per “mantenir la pau, perseguirla delinqüència i capturar a criminalsde guerra encara fugitius”. El segoncas és Macedònia. Primera operacióestrictament de caràcter militar, ano-menada Operació Concòrdia, prenentel relleu de la missió AmberFox del’OTAN. I finalment el Congo: a peti-ció també de l’ONU, la UE va llançar aBunia la seva primera operació militarautònoma.

ASPECTES DEL TRACTATCONSTITUCIONAL

L'article I-41 del Tractat Constitucio-nal fa referència a l’Organització del

Els nens i laguerra, apropòsit del film‘Les tortuguestambé volen’

Adolfo Montoliu (AssembleaAntimilitarista de Catalunya)

El cinema, tantes vegades atacatpels antimilitaristes per la facilitat

amb què enalteix les glòries de la gue-rra i per la utilització que se n’ha fet perjustificar-les, també ens ha proporcio-nat un grapat de cintes memorablescom ara les imprescindibles “Johnnyva agafar el seu fusell”, “Senders deglòria” o, més recentment, “Before therain” (“Abans de la pluja”), la meravisió de les quals desactiva les neuro-nes més bel·licistes d’una forma méscontundent que la lectura de la col·lec-ció complerta dels “Bala perduda”.

Bromes a part, i sense arribar a la ca-tegoria d’obra mestra de les anteriors,ens arriba ara a les pantalles una pro-ducció kurda-iraniana-iraquiana que bémereix l’esforç de gratar-se les butxa-ques i anar a veure-la. Es tracta de “Lastortugas también vuelan”, que narra lavida d’un grup de nens kurds en uncampament de refugiats instal·lat a lafrontera amb Turquia durant els diesprevis a la II (pel moment) Guerra del’Iraq i que sobreviuen gràcies a la ma-cabra feina que es veuen obligats aexercir: la localització, desactivació iposterior venda de les mines que dese-nes de conflictes armats anteriors handeixat escampades per bona part del te-rritori del Kurdistan.

La manca evident d’algunes de lesextremitats d’aquests forçats protago-nistes ja ens avisa de la precoç madure-sa que els ha vingut imposada per la so-cietat on els ha tocat viure.

Aquesta visió brutal de la infància,la gran oblidada juntament amb lesdones quan es parla de guerra als lli-bres, telenotícies o, fins i tot, als mani-festos pacifistes, és sens dubte la prin-cipal troballa de la pel·lícula, quel’encerta igualment quan s’allunya delperill sempre present del maniqueisme,gràcies al subtil ús que fa de l’al·legoriael director, el també kurd BahmanGhobadi.

No m’estenc més en els comentarisper t que la pugueu gaudir-ne sensemés interferències. Al cap i la fi, unaobra és realment colpidora quan propo-sa una nova mirada sobre la realitat oquan deixa en l’aire uns interrogants noresolts, i no tant quan únicament et rea-firma en les teves conviccions.

I la pel·lícula “Las tortugas tambiénvuelan” compleix amb escreix aquestpropòsit.

Els militars es freguen lesmans perquè la UnióEuropea els garanteix elseu paper social central

La construcció militar de l’Europa Fortalesa


BALA PERDUDA

Foto: Pau Juvillà


SOCIAL

Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), perespecificar que la política de seguretat idefensa comú de la UE "respectarà lesobligacions derivades del Tractat del’Atlàntic Nord per a determinats estatsmembres que consideren que la sevadefensa comuna es realitza dintre del’OTAN i serà compatible amb la polí-tica comuna de seguretat i defensa es-tablerta en aquest marc". És evidentque el Tractat Constitucional subordinaa la Unió Europea a les necessitats es-tratègiques dels Estats Units i l’OTAN,ja que hi ha estats que no pertanyen aaquesta i a partir d’ara estaran lligats aella sota una “Cooperació Estructura-da” a l’interior de la UE.

Altres parts del text, en les quals esparla de “contribuir a la pau, la segure-tat (...) l’estricta observança del DretInternacional i en particular el respecteals principis de la Carta de les NacionsUnides” (art. I-3.4) no són massa tran-quil·litzadores, sobretot tenint presentles declaracions de Solana en el seumoment sobre les armes “de destrucciómassiva”, que semblen ser un contun-dent pretext per iniciar un conflictebèl·lic, independentment de la sevaexistència o no.

En una altra part del text s’exposaque es “fomentarà solucions multilate-rals als problemes comuns, en particu-lar en el marc de les Nacions Unides(...) La Unió tractarà de (...) evitar elsconflictes i enfortir la seguretat inter-nacional conformement als principisde la Carta de les Nacions Unides (...) ipromoure un sistema internacionalbasat en una cooperació multilateralsòlida i el bon govern a escala mun-dial” (art. III-292).

La postura del Regne Unit respectea l’Iraq (o de l’Estat espanyol en el seumoment amb Aznar) o la de França alCongo evidencien que això no és resmés que una bonica retòrica buida, i lareelecció de George W. Bush als Estats

Units no és precisament un impuls almultilateralisme, sinó un reforçamentde la doctrina de l’acció “o guerra pre-ventiva” i l’unilateralisme, també co-negut com a multilateralisme “a lacarta”. Les Missions Petersberg citadesmés amunt són una excusa perfectaperquè la UE actuï també de manera“preventiva”, dintre i fora de les sevesfronteres, independentment del queopini l'ONU, pel que no s’impulsa en realitat una “cooperació multilateralsòlida”.

A l’article III-309 inclou en les mis-sions contemplades “les missions d’as-sessorament i assistència en qüestionsmilitars, les missions de prevenció deconflictes (…) les missions en lesquals intervinguin forces de combatper a la gestió de crisi (…) Totesaquestes missions podran contribuir ala lluita contra el terrorisme (…).”

DEFENSA EUROPEA IDESPESA MILITAR

Des del punt de vista de la despesa mi-litar [iv], el Tractat i la seva signaturaté serioses implicacions. Aquest Trac-tat impulsa la creació definitiva d’unamena de Defensa “Europea”, i un pasclar en aquest sentit és l’Agència Euro-pea d’Armament. Hi ha una “obligacióconstitucional” dels signants del Trac-tat per a realitzar despeses dintre delsprogrames d’armament marcats per les“Línies d'Acció Estratègica”, que esrecullen en les Directives de Defensaeuropees, com és la PESD.

L'article III-311 del Tractat desenvo-lupa el concepte d’Agència Europead’Armament, Investigació i CapacitatsMilitars. El Consell de Ministres con-trolarà aquesta Agència per majoriaqualificada. Els objectius de l’Agènciasón: a) contribuir a identificar els ob-jectius de capacitats militars dels Estatsmembres; b) fomentar l’harmonització

de les necessitats operatives i l’adopcióde mètodes d’adquisició; c) proposarprojectes multilaterals per complir elsobjectius de capacitats militars; d)donar suport la investigació sobre tec-nologia de defensa i coordinar activi-tats conjuntes; i) reforçar la base indus-trial i tecnològica del sector de ladefensa i rendibilitzar les despeses mi-litars.

És important el concepte d’eficàcia“de les despeses militars”, ja que buscadescaradament la complicitat de la po-tent indústria armamentística. No hi hala més mínima intenció de reduir ladespesa militar, sinó tot el contrari. Lavoluntat d’augmentar la despesa quedareflectida explícitament en l’article I-41.3, pel qual es constitucionaliza queels governs han de comprometre’s a in-vertir cada vegada més diners en “de-fensa”: “Els Estats membres es com-prometen a millorar progressivamentles seves capacitats militars.” A més,recentment la UE s’ha llançat a crearun sistema de posicionament mundialper satèl·lit (Galileu). Aquest projectepermetrà dotar els exèrcits europeusd’una eina “indispensable” en les sevesintervencions fora de les fronteres de laUnió Europea.

És important subratllar que és ambels pressupostos públics que es desen-volupa, per exemple en l’Agència Es-pacial Europea, aquest tipus d’estruc-tures civils-militars amb finalitatsbèl·liques i geoestratègiques.

ALGUNES CONCLUSIONSAquest Tractat Constitucional i la sevasignatura és, d’una banda, un conjuntd’intencions voluntaristes a nivell depolítica exterior (sobretot referent alreforç del paper de l’ONU, el suposatimpuls del multilateralisme, etc.).Mentre per l’altre costat la realitat d’un“Euroexèrcit” sembla cada vegada mésimminent, amb l’Eurofor i l’Euroman-

for o desplegaments com el de Bòsnia iHerzegovina i en el Congo.

El projecte militar de l’actual procésde construcció europea està fins i totrecollit en “les Categories de com-petències” (Part I, Títol III, art. 1-12),quan diu: “La Unió disposarà de com-petència per definir i aplicar una políti-ca exterior i de seguretat comuna, in-closa la definició progressiva d’unapolítica comuna de defensa”. I afegeixen la mateixa part que els Estats mem-bres “donaran suport activament isense reserves la política exterior i deseguretat comuna de la Unió, amb es-perit de lleialtat i solidaritat mútua, irespectaran els actes que adopti laUnió en aquest àmbit. S’abstindran detota acció contrària als interessos de laUnió o que pugui minvar la seva eficà-cia.” (Art. I-16). Que ningú no s’atre-veixi amb aquest text qüestionar lapròxima guerra!

Per altra banda, el Tractat impulsaen assumir en gran mesura la “Doctri-na Solana”) les “guerres preventives”en la línia d'EUA, agreujat tot per l’as-sumpció de la Cooperació Estructura-da, i del continuisme quant al paper del’OTAN en el sí de la UE. Per finalit-zar, també suposa un pas veritablementgran cap a la construcció militar d’unaEuropa Fortalesa, amb el futur aug-ment de la despesa militar, amb “eldeure de rearmament” dels estats sig-nants (recordem que hi ha una “obliga-ció constitucional” en aquest punt). Totaixò en un evident context de retalladade llibertats i repressió de qualsevoldissidència en nom de la lluita contra el“terrorisme global”. Estem vivint laconstrucció militar de l’Europa Forta-lesa.

NOTES:[i] Política d’Exterior i de Se-guretat Comuna. La PESC és,al costat de la Política d’Inte-rior i de Justícia Comuna, elpilar que es crea amb el Trac-tat de Maastricht (1992) percompletar el pilar econòmic dela Unió Econòmica Monetària,seguint l’estratègia fundadaamb la Unió Europea Occiden-tal durant la Guerra Freda(1948).[ii] “El País” (11-11-2004) “Unaguerra inteligente contra el te-rrorismo”.[iii] “La política comuna de se-guretat i defensa forma parteixintegrant de la política exteriori de seguretat comuna. Oferiràa la Unió una capacitat operati-va basada en mitjans civils imilitars. La Unió podrà recó-rrer a aquests mitjans en mis-sions fora de la Unió que tin-guin per objectiu garantir elmanteniment de la pau, la pre-venció de conflictes i l’enforti-ment de la seguretat interna-cional (…)” (Part I, Títol V,Capítol II, Article I-41)[iv] Despesa militar de la UEde 25 estats membres: 160.000milions d'euros.

Les avaries adiverses centralsnuclearsevidencien el seupotencial de risc

Ecologistes en Acció

En el mes de març, van produir-seaturades en les centrals nuclears

de Garoña (Burgos), Ascó I (Tarrago-na) i Vandellòs II (Tarragona), la terce-ra part de les centrals de l’Estat espan-yol. Per a Ecologistes en Acció aquestfet és una indicació del lamentableestat de seguretat de les plantes de l’Es-tat espanyol que deixa molt que desit-jar.

Els condicionaments econòmics,l’antiguitat d’algunes plantes i la faltade fermesa del Consell de Seguretat(CSN) són causes d’aquesta situació.Les centrals que han fallat, Garoña,Ascó I i Vandellòs II, són respectiva-ment de la primera, segona i tercera ge-neració. Per tant, la seva antiguitat ex-plica només una part dels seusproblemes.

En el cas de Garoña s’ha trobat unafallada en les vàlvules de venteig del’edifici de la contenció, elements clausen cas que hi hagués un accident simi-lar al que va tenir lloc a Harrisburg(EUA) del qual aviat es complirà el 26aniversari. La fallada d’aquestes vàlvu-les bé pot explicar-se per l’antiguitat dela central, de gairebé 35 anys.

A Ascó I ha fallat un transformador,probablement per falta del manteni-ment apropiat. Encara que es tractad’elements no nuclears, els transforma-dors poden afectar la seguretat de lacentral, sobretot en cas d’incendi, jaque estan plens d'oli la inflamació delqual pot afectar nombrosos sistemes dela central.

Finalment, el problema de VandellòsII, consistent en les fugides per corro-sió de les canonades dels dos circuitsd’aigües de sistemes essencials, erauna fallada anunciada, ja que ja es vadetectar la fugida a l’agost de l’any an-terior i el CSN va permetre a la centralcontinuar en operació sense conducta auna reparació definitiva. Aquesta ex-cessiva permissivitat del CSN ha fetque la central hagi d’aturar-se ara, enuna situació absolutament desfavorableper al sistema elèctric de l’Estat espan-yol, ja que a més de les altres dues nu-clears desocupades, la capacitat de pro-ducció hidroelèctrica està molt minvatpel fet de trobar-nos en un any sec. Amés, dos de les centrals que han fallatestan a les comarques de Tarragona,molt pròximes entre si, pel que l’esta-bilitat de la xarxa elèctrica local podriaveure’s afectada greument i podrienaparèixer les temudes apagades.

L’aturada simultània de tres centralsque es va donar el mes de març mostraclarament que les nuclears no són unagarantia per al subministrament. Da-vant aquests fets, Ecologistes en Accióha tornat a sol·licitar el seu tancament.


SOCIAL

Col·lectiu Catalunya

Avui dia estem envoltats de lesmés de 100.000 substànciesquímiques artificials creades

des del naixement de la indústria quí-mica, a finals del segle XIX. Es trobenen els nostres aliments, frescos o elabo-rats; en les nostres robes; en les nostrescases, com a netejadors, detergents opintures; en els nostres jardins; als llocspúblics, oberts o tancats; a les amalga-mes dentals; en els cosmètics; en lamultitud d'objectes plàstics que usemen les nostres vides, incloent joguines,biberons i xumets; en els mitjans detransport que utilitzem... També estanpresents en llocs aparentment inacces-sibles: els pols i les selves equatorials,l'Everest, els llacs pirinencs i els fonsmarins.

D'aquest munt de substàncies nomésunes 7.000 han estat analitzades, encaraque amb uns mètodes que determinenels efectes de cada substància per sepa-rat, en animals de laboratori i a curt ter-mini. Aquesta metodologia antiquada,cada vegada més qüestionada per moltsexperts, ha tingut com a fruit fracassossonors, d'entre el quals el cas del DDTsigui potser el més conegut. Presentat apartir dels anys quaranta com la gransolució en el combat contra les plaguesd'insectes, vint anys més tard els seusterribles efectes per a la salut i el mediambient es van fer evidents. Avui l'úsdel DDT està prohibit, però se segueixproduint i aplicant, ja sigui per a l'agri-cultura de molts països i/o com a sub-producte per a l'elaboració d'altressubstàncies, en aparença menys tòxi-ques.

A mida que augmenten els estudisdels seus impactes en els nostres orga-nismes i en la naturalesa, la llista desubstàncies amb possibles efectes tò-xics s'incrementa dia a dia, per exem-ple: la dotzena bruta, substàncies alta-ment tòxiques, descrites en el Protocold'Estocolm (en vigor des del 17 demaig del 2004), que l'Estat espanyol varatificar finalment el passat 28 de maig.És particularment insidiosa la utilitza-ció massiva d'aquestes substàncies a lacadena alimentària. La seva presènciaen els nostres aliments no només incre-menta la lenta i continuada bioacumu-lació en els nostres organismes, sinóque els més de 40.000 agricultors quemoren cada any intoxicats per agroquí-mics, tal com constaten moltes organit-zacions pageses, constitueixen el terri-ble indicador del fracàs d'un modelagrícola basat en la utilització massivad'aquests compostos. Aquest model no

ha solucionat el fam al món, sinó queha empitjorat el problema en expulsar amilions de petits pagesos de l'activitatagrícola, incapaços de sobreviure a lacreixent dependència respecte d'unespoques empreses proveïdores dels pa-quets tecnològics (llavors associades al'ús d'un o diversos agroquímics de lamateixa companyia). Els nous conreustransgènics són només una continuaciód'aquest procés, ja que no disminueixenla utilització d'agroquímics i augmen-ten la dependència dels agricultors, mo-delant una agricultura sense agricultorsque és un desafiament sense precedentsa la sobirania i seguretat alimentàriesdels pobles, minant les mateixes basesde la democràcia.

Cap ésser humà es pot considerarlliure de les substàncies químiques desíntesi, com bé ho saben els més de miltreballadors catalans, dones en la sevamajoria, que han sofert exposicions asubstàncies tòxiques als seus llocs detreball.

Tampoc coneixen fronteres socialsi/o nacionals, com ho prova el cúmul desubstàncies trobades en els cossos de lacomissària de Medi Ambient de la UE,Margot Wälstrom, o la cinquantena demembres de l'Europarlament que esvan sotmetre fa poc a una anàlisi vo-luntària.

Tanmateix, la lenta intoxicació quesuposa viure al mig d'aquesta bombaquímica no ha generat una consciència

ciutadana d'acord amb l'alt risc que im-plica. Tampoc les autoritats, excepte al-gunes poques iniciatives aïllades, hanencarat plans d'actuació sistemàtics pera reduir-ne l'ús i la presència quotidia-nes.

LA CAMPANYADavant d'aquesta situació, una sèried'organitzacions catalanes estan portanta terme la Campanya "Fora plaguicidesde les nostres vides!", amb l'objectiu dereduir l'ús i presència d'aquestessubstàncies i la seva substitució per al-tres substàncies de toxicitat nul·la omolt de menor, que també existeixen.La campanya es proposa realitzar unasèrie d'activitats dirigides tant a incre-mentar la consciència ciutadana com aplantejar a les nostres autoritats la ne-cessitat imperiosa d'articular mesureslegislatives i d'acció que s'adaptin a lesúltimes normatives europees i/o aque-lles experiències positives de reducciódesenvolupades en altres països delnostre continent, com a Dinamarca. Lacampanya es proposa tant denunciar lessubstàncies més tòxiques i les actua-cions governamentals incorrectes comtambé difondre les alternatives exis-tents actualment, molt reeixides, que noobstant acostumen a ser ignorades peraquests interessos espuris denunciats.En suma, no quedar-se només en l'anti-substàncies sinó promoure actituds po-sitives: foment de l'agricultura ecològi-

ca; de l'ús de detergents i pintures no tò-xics; de vells remeis casolans més ba-rats i l'eficàcia ningú del qual pot posaren dubte (com el vinagre per combatreals polls, per exemple, o la lluita biolò-gica que empra antagonistes naturalscontra les plagues d'insectes).

LES MESURES DE XOC DELAS CAMPANYA:

1-Elaborar una legislació específica pera Catalunya i l'Estat espanyol sobre la"lluita integrada contra les plagues"conforme els models europeus, que in-clogui la creació d'un Centre Públic deReferència (Prevenció, Diagnosi, Trac-tament i Seguiment) que incorpori laformació dels metges de capçalerasobre aquestes intoxicacions; assegu-rant, a més, una cobertura social com-pleta per a totes les persones afectadesper l'exposició a substàncies químiquestòxiques.2-Prohibir tots els productes que siguincancerígens, mutàgens o tòxics per a lareproducció (CMRs en sigles angleses),demostrats o probables, tal com especi-fiquen les autoritats i organitzacions in-ternacionals científiques competents i,per tant, aplicar el Principi de Substitu-ció.3-Aplicar el Principi de Precaució atotes les substàncies químiques i elsconreus transgènics que siguin tòxicspersistents i bioacumulatius, ja que

constitueixen un greu risc per a la saluthumana i d'altres espècies i per al mediambient, sense esperar a una prova de-finitiva.4-Posicionar-se favorablement perquèno només no es debiliti sinó que s'en-forteixi la Iniciativa REACH sobre pro-ductes químics industrials, basada en elPrincipi de Precaució, i que avui s'en-fronta a una fèrria oposició per part deles corporacions químiques europees.5-Reemplaçar les fumigacions terres-tres en els espais urbans per mesures deprevenció i control biològic de plaguesi fongs (Control Integrat de Plagues).6-Establir protocols d'actuació exigi-bles a les empreses de Control de Pla-gues en espais públics i privats, ade-quant-los a les últimes normativeseuropees i vigilar el seu estricte compli-ment.

En el medi rural i el sector agrícola:7-Prohibir les fumigacions aèries en totel territori de Catalunya, així comprohibir en tots els casos l'ús de lessubstàncies incloses en el Protocold'Estocolm i altres COP i establir unPrograma de reducció d'agrotòxics aCatalunya, amb objectius i terminisconcrets.8-Pressionar el Govern Central i a laComissió Europea perquè la recepciód'ajudes de la Política Agrícola Comu-nitària (PAC) estigui condicionada,com a mínim, a l'adopció de l'Agricul-tura Integrada, excloent-se d'aquestesajudes aquells agricultors que sembrenconreus transgènics. 9-La utilització de la major part delsfons per al Desenvolupament Rural iels Sobres Nacionals de la PAC, per afomentar la producció i la comercialit-zació de l'Agricultura Ecològica, esta-blint un Pla Integral sobre AgriculturaEcològica, amb objectius i terminis de-finits, amb l'objectiu d'aconseguir queel 20% de l'Agricultura catalana siguiecològica en el 2010.

A l'accés a la informació sobresubstàncies tòxiques:10-Instaurar mecanismes d'accés pública la informació sobre els controls queefectuen les autoritats catalanes, sobre-tot en els aliments, assenyalant clara-ment en els casos de decomissos, lesempreses afectades per augmentar latraçabilitat i responsabilitat dels distintsagents implicats. Així mateix, promou-re, tant a nivell autonòmic com estatal ieuropeu, un sistema d'etiquetatge queindiqui els distints productes químics,tant agents actius com a excipients, uti-litzats en tots els productes de consummassiu.

Diverses entitats organitzen una campanya per reduir el risc químics en la vida diària

Campanya 'Fora plaguicidesde les nostres vides'


OPINIÓ

Text: Pep Juárez, secretari generalde la CGT de les Balears; foto:

Ignacio Villar

El procés de “Normalització deTreballadors Estrangers”, ac-tualment en curs, s’està reve-

lant com la crònica de l’enorme frausocial que alguns ens temíem. Els res-ponsables del govern del PSOE, ambCaldera i Rumí al capdavant, “amb unaltíssim grau de concertació..., de ma-nera especialment destacable, sindicatsi empresaris,...” van pregonar que elnou Reglament de la Llei d’Estrange-ria, a través del Procés de Regularitza-ció, acabaria amb “la immigracióil·legal” i faria “aflorar l’economiasubmergida”... Però, passat l’equadordel període de regularització, tot apun-ta cap a qualque cosa més que el fracàsja reconegut pel secretari de Movi-ments Socials i Relacions amb lesONG del PSOE, Pedro Zerolo.

No cal oblidar que el PSOE va votaramb el PP, i a iniciativa d’aquest, laversió actual de la Llei d’Estrangeria(L.O. 14/2003, de 20 de Desembre),que ja analitzàvem en el seu moment.Més d’un any després, el PSOE, ara en

el govern i amb “el consens social”(què fan CCOO i UGT col·laborantamb tot això?), aplica un Reglamentque, lluny de suavitzar el caràcter re-pressiu i discriminatori d’aquesta Llei,desenvolupa el seu compliment. En elprocés de “normalització”, a més deprevaler el criteri d’explotació laboral(i la dependència absoluta de l’empre-sari) sobre els drets socials i de ciuta-dania de les persones, les tres condi-cions bàsiques per a regularitzar(empadronament anterior al 8-8-04,certificat de penals i contracte laboralde sis mesos, entre d’altres), per sepa-rat o conjuntament, suposen obstaclesinsalvables per a la majoria d’afectats.

D’una banda, molts no s’han empa-dronat, per la senzilla raó que, des degener de 2004, la Llei d’Estrangeriapermet l’accés policíac al padró muni-cipal, amb el consegüent risc d’expul-sió. Per una altra, el certificat de pe-nals, a més d’innombrables travesburocràtiques i altres abusos, suposa lasospitosa intromissió, a manera dejutge i part, d’alguns governs de païsosemissors d’immigració, caracteritzatsper un greu dèficit democràtic. I final-ment, què dir del requisit del contracte

laboral? Es pot esperar que determinatsempresaris, que s’han estat aprofitantde la mà d’obra clandestina, mal·leablei indefensa, ara s’avinguin, sense més,a signar contractes legals de sis mesos,o tres en el sector agrari, i pagar les co-rresponents cotitzacions? I a més de totaixò, qui té en aquest país un contractelaboral de sis mesos? Per ventura nomira Caldera les xifres que aporta elseu propi Ministeri?

Molt ens temem que els acomiada-ments, o l’extorsió i xantatge per partd’alguns empresaris, estiguin conver-tint el procés “de normalització” enuna desesperada carrera dels estrangerssense regularitzar, a la recerca d’algúque els faci el favor de contractar-los,pagant ells mateixos les cotitzacions ala Seguretat Social. Gairebé a plenallum se succeeixen les pràctiques ma-fioses de xarxes i determinats conso-lats, en relació als certificats d’empa-dronament i penals, a més del calvaride la reagrupació familiar, etc... I totaixò tenint com a perspectiva que, ambaquests mètodes i en el millor delssupòsits, no s’arribarien a regularitzarni la cinquena part del milió i mig depersones immigrants que actualment

treballen sense papers (i en quines con-dicions!) en territori espanyol.

Les xifres donades pel ministre Cal-dera, al complir-se un mes de procés ifins i tot formant part de la propagandaoficial, són reveladores del seu propifracàs. En termes quantitatius, la pro-jecció al total del període dels 130.000regularitzats del primer mes, escassa-ment passaria de la quarta part del con-tingent real d’estrangers no regularit-zats que, com hem dit, actualmentarriba a la xifra del milió i mig de per-sones. Aquest col·lectiu va aparèixer apartir de Gener de 2001, amb l’entradaen vigor de la discriminatòria Lleid’Estrangeria 8/2000, i ha crescut aritme de més de 300.000 persones perany. Per això, les dades de Caldera re-velen que, en tot l’actual procés de re-gularització, escassament s’arribarà aabsorbir l’increment generat en nomésun any.

Per motius demogràfics, de previsiósocial i de necessitat de mà d’obra, elstreballadors immigrants són necessarisen aquest país, com és de sobres cone-gut. El negar-los el dret a la regularit-zació sembla contrari a qualsevol lògi-ca d’ordre humanitari o social, isolament s’explica per l’interès demantenir una enorme borsa de preca-rietat, com a contrapès a la baixa sobreels drets de tots els treballadors. Peraixò, més enllà de “papers per a tot-hom”, reivindicam “drets per a tothom”, dels quals els papers són només unapart, tot i que important. Mentre hi hagitreballadors i treballadores sense drets,la seva precarietat ens fa més febles atots, en aquest “mercat” laboral. Exi-gim un procés de regularització flexi-ble, realista i protector dels més vulne-rables. Demanam la derogació de laLlei d’Estrangeria, per discriminatòriacap a aquest important sector de laclasse obrera, i per reactivadora de sen-timents xenòfobs i racistes.

Drets per a tothom El PEIT del PSOE reemplaçaal PHN del PP

FETYC-CGT

El passat 18 de març, diverses orga-nitzacions van presentar, de forma

simultània, al·legacions al projecte dePla Estratègic d’Infraestructures iTransport (PEIT) del Ministeri de Fo-ment. La presentació d’al·legacions,portada a terme en les Subdelegacionsdel Govern de nombroses demarca-cions provincials i en el Ministeri deFoment, es va acompanyar de concen-tracions i rodes de premsa.

El PEIT té com un dels seus objec-tius fonamentals proveir de contractesde construcció les grans empreses d’in-fraestructures, per tal de compensar-lesper la retirada del Pla Hidrològic Na-cional (PHN) del govern del PP; de fet,se li pretén donar el mateix caràcter deLlei. En ambdós casos es tracta d'infra-estructures que no responen a necessi-tats reals de la societat sinó a interessosparticulars del capital privat.

Les necessitats reals de la societatpassarien per afrontar amb seriositat elsproblemes que genera l’actual sistemade transports: pol·lució ambiental i ge-neració de gasos que contribueixen aaquest efecte hivernacle, fragmentacióterritorial i barreres en els ecosistemes,consum energètic i dependència decombustibles fòssils, danys a la salut imorts en carretera.

El més greu és que el Ministeri deFoment reconeix aquests problemes irenuncia a tractar de solucionar-los. Eltransport és responsable del 32% delconsum d’energia i del 28% del totald’emissions de CO2, d’acord amb undocument de la Comissió Europea; se-gons la DGT, en 2003 les víctimes peraccidents de trànsit van ascendir a5.339 morts i 150.636 ferits. Aquestessón les víctimes d’un sistema que esmanté per decisió política.

El PEIT estableix una primera fase,fins al 2008, que es limita a continuar ifinalitzar les infraestructures decididesper l’anterior ministre de Foment,Álvarez-Cascos; només després s’estu-diaran les conseqüències i l’impacted’aquestes infraestructures. L’altregran objectiu del PEIT és aprofundir enel procés de privatitzacions i desregula-cions que van iniciar anteriors governsdel PSOE i va continuar el PP. El Plad'Infraestructures està enfocat al majorbenefici possible d’empresaris privats,fonamentalment els constructors d’in-fraestructures, i a la privatització de lesempreses públiques de transport.

Entre les organitzacions que vanpresentar al·legacions al PEIT hi ha elSindicat Federal Ferroviari de la CGT ila Federació de Transports, Comunica-cions i Mar de la Confederació Generaldel Treball, compromeses a exigir quees prenguin mesures reals per a solu-cionar els problemes del transport,entre altres la desregulació, les políti-ques privatizadores i l'incomplimentsistemàtic de les normes socials i labo-rals en el sector.

Una possible solució a la greu crisi de la indústria tèxtilFederació Local de la CGT de

Terrassa

La crisi del tèxtil té una soluciófàcil, només cal que es deixi a la

justícia fer-se càrrec de controlar l’eco-nomia.

Fa pocs dies s’ha sabut que l’Au-diència Provincial de Barcelona haconfirmat que un jove terrassenc, Fran-ki Argemí, haurà de pagar 1.440 eurosper haver esquinçat —segons ho consi-dera la sentència emesa pel jutge Enri-que Rovira del Canto, exfiscal mili-tar— una bandera penjada al’Ajuntament de Terrassa, desprésd’una cercavila de la Festa Major del’any 2002.

Es fàcil deduir, doncs, que segons lajustícia el preu del metre quadrat deroba de bandera ha de valorar-se a un

preu de 600 euros (100.000 de les anti-gues pessetes)!

Si es deixés a mans del jutges la ta-xació del preu dels diferents tipus deroba, la indústria tèxtil es refaria fins al

punt que tots els empresaris i especula-dors que ara s’estan beneficiant delspreus desmesurats de l’habitatge inver-tirien de nou els seus capitals en la in-dústria de la qual Terrassa va ser cap-davantera ufanosa. En la fabricació decalçotets i calces, per exemple, aquestspoca-vergonyes trobarien un altre llocadient per on clavar els seus ullals alcoll de la pobre gent del carrer.

Per cert, la justícia també s’hauriad’encarregar de solucionar el problemade la precarietat a la vida quotidianadel joves terrassencs. Així ho ha fet enparticular amb el noi condemnat, quegràcies a la seva generositat gaudirà apartir d’ara —si algú no ho evita— dedos anys i set mesos d’habitatge i ma-nutenció gratuïtes a càrrec de l’Estat enalguna de les pintoresques i acollidoresresidències (la Model, Can Brians...)

de què disposa en tota la geografia ca-talana. No podem concloure sense de-dicar un darrer elogi als més egregisentre els funcionaris de l’administracióde la justícia. Quina vista i quina oïdamés privilegiada que tenen els nostresjutges! Mentre certs polítics (que endeterminades ocasions demanen la re-tirada de la bandera espanyola delsajuntaments) han patit d’una miopia id’una sordesa tan greus que els han im-pedit, fins ara, assabentar-se d’aquestacondemna, els nostres justiciers super-dotats han vist i sentit tot tipus de pro-ves inculpatòries contra Franki Arge-mí, tot i que els policies municipalsque van aportar el seu testimoni al judi-ci van assegurar que no havien vist reso que no podien certificar que fos ellqui hagués esquinçat la bandera, sinóque simplement voltava pel lloc.


Dinamita de cervell


Sobre art, polítiques i esfera pública Un intent de rastrejar el model contracultural de les tres darreres dècades


Desacuerdos. Sobre art, po-lítiques i esfera pública al’Estat espanyol” és un pro-

jecte d’investigació que gira al vol-tant d’un objectiu ben clar encaraque sovint ple de paradoxes: mos-trar un “contramodel” historiogràficque superi el discurs acadèmic ique permeti establir algunes basesper a la reconstrucció d’una esferacultural crítica.

“Desacuerdos”, coproduït entreArteleku (Guipúscoa), el Museud’Art Contemporani de Barcelona-MACBA i la Universidad Internacio-nal de Andalucía-UNIA arteypensa-miento, intenta rastrejar lespràctiques, els models i els contra-models culturals que no responena estructures, polítiques i pràcti-ques dominants que s’han anatproduint a l’Estat espanyol al llargde més de quatre dècades. L’ob-jectiu és elaborar una història críti-ca d’aquestes estructures i acti-tuds, que continuen instituïdes enmodel d’administració de la culturai l’art. L’exposició posa de manifestla dificultat de representar i de con-vertir en peça de museu allò queha nascut des d’una voluntat deruptura respecte de les condicionsdonades; alhora, aquest projecteés també una reflexió autocríticasobre les condicions i relacions depoder del saber institucional i els lí-mits del museu.

La mostra, que es podrà veure al

Macba fins el 29 de maig, comprènun període històric que inclou lestres últimes dècades, i s’articula alvoltant de diverses àrees temàti-ques que corresponen a diversosmoments i situacions. Una primerapart se centra en el moment de latransició, als anys setanta, i un delstemes que planteja és el d’“El para-digma (contra)informatiu” (a partirde l’aparició dels equips portàtilsde vídeo que van permetre el sor-giment d’una constel·lació d’expe-riències de comunicació descen-

tralitzada). Una segona àrea de l’exposició

s’articula a partir de “La sortida dela fàbrica: el trànsit al postfordismei el naixement de la biopolítica”, elpas del model d’acumulació capita-lista modern de l’era industrial(l’emblema del qual és la fàbrica iel treballador assalariat a tempscomplet) a un nou model d’acumu-lació flexible postindustrial o post-fordista. En aquest context, s’obreuna part dedicada a l’aparició de“La ciutat empresa”, amb el sorgi-

ment d’un nou model de modernit-zació i internacionalització promo-gut per l’Estat espanyol, basat enl’expansió sense límits del mercat.El naixement d’ARCO obre simbò-licament aquest apartat, com a em-blema de les estructures institucio-nals per a la difusió de l’artcontemporani basades en criterislligats al “boom” del mercat de l’art.Els esdeveniments del 1992 (Expode Sevilla, Jocs Olímpics de Barce-lona i el V Centenari del Descobri-ment d’Amèrica) enllacen amb unapartat dedicat específicament al“Model Barcelona”, que serveix perancorar la discussió de la ciutatempresa sobre el procés de trans-formació de l’espai públic urbà quees produeix en les ciutats occiden-tals. L’exposició s’acaba amb unespai obert que registra l’impacted’Internet en la redefinició de lesxarxes cognitives, productives i dis-tributives i l’aparició d’una nova es-fera pública basada en les novestecnologies, a partir de la segonameitat dels noranta.

La mostra inclou obres d’Eugè-nia Balcells, Esther Ferrer, EulàliaGrau, Familia Lavapiés, Fina Mira-lles, Pere Portabella i Joan Rabas-call, entre molts d’altres, i tambés’hi mostren fanzins, còmics, expe-riències en l’àmbit editorial, ràdios itelevisions independents, poesiaexperimental, vídeo, i altres mate-rials artístics.

Els resultats del procés de recer-ca es poden veure a la pàgina web:www.desacuerdos.org

> CONTRAINFORMACIÓ

Naix laCoordinadora deMitjans Alternatius,independents illiures del PaisValencià

Després de diverses reunions a Valèn-cia amb la participació de represen-tants de mitjans de diferents formats ilocalitats amb la idea comuna de ferpartícips la ciutadania i els col·lectiussocials d’un nou projecte informatiu, elpassat mes de març es va constituir laCoordinadora de Mitjans Alternatius, In-dependents i Lliures del Pais Valencià. Entre els mitjans que hi participen enaquest nou projecte informatiu hi sónpresents Rebelión, Ràdio Malva, L’Ac-cent, el Torrentí, responsables de co-municació d’Amnistia Internacional i deCGT, Pluràlia TV, L’Avanç, Ràdio Klara,Radio La Coma, Radio Funny, Diari Par-lem, Indymedia València, IndymediaAlacant, Barri del Carmen.net, i els web-masters de Corriente Alterna.

La iniciativa de constituir la Coordi-nadora va ser impulsada per Pluràlia TV-una cooperativa valenciana de comu-nicació- com a resposta a l’avantprojec-te de llei presentat recentment pel go-vern valencià, un projecte que ha estatcriticat per la Unió de Periodistes pelmarcat caràcter governamental delfutur Consell Audiovisual Valencià, queestaria monopolitzat per l’Administra-ció i el partit majoritari a Les Corts. Eldocument representa un atemptat con-tra tot projecte comunicatiu d’iniciativasocial i ciutadana perquè no reconeixl’especificitat d’aquests mitjans i posal’èmfasi en l’apartat sancionador i re-pressiu.

Davant aquesta iniciativa governa-mental, Pluràlia TV ha impulsat aquesta Coordinadora que pretén transcendiraquest moment i aquest context pun-tuals per arribar a esdevindre una einaútil de suport mutu, d’impuls de projec-tes informatius ciutadans i de denúnciadavant de qualsevol atac de l’Adminis-tració al dret d’accessibilitat als mitjansper part de la ciutadania, al dret a la lli-bertat d’expressió i d’informació.

La Coordinadora fa una crida als mit-jans alternatius, independents i lliuresperquè participin en aquesta iniciativapionera i necessària deixant de bandal’endogàmia, la indiferència i els parti-cularismes. Un dels objectius fonamen-tals d’aquest primer grup de mitjansagrupats és servir com a interlocutorfort i representatiu davant les institu-cions. La reunió del 12 de març va coin-cidir amb un fòrum obert en què varenparticipar els impulsors de TeleStreet,un projecte de comunicació italià basaten l’emissió en xarxa, l’impulsor deIndymedia Estrecho.

La Coordinadora fa una crida als mit-jans alternatius, independents i lliuresperquè participin en la iniciativa deixantde banda l’endogàmia, la indiferència iels particularismes. Un dels seus objec-tius fonamentals d’aquest primer grupde mitjans agrupats i coordinats és ser-vir com a interlocutor fort i representa-tiu davant les institucions.

Neix en una llar llibertària i as-sisteix breument a una escola

laica. El 1918 la família es traslladaa Barcelona i la jove Llibertat s’in-corpora al món laboral: és fotògra-fa, costurera… Assisteix a l’escolanocturna i va a conferències i mí-tings.

En un míting a Gràcia demana laparaula: és el seu debut com a ora-dora. Al cap de poc, amb EusebiCarbó, surt de gira propagandísticaper Llevant per fer conèixer l’orga-nització dels Sindicats Únics de laConfederació Nacional de Treball,fundats en el Congrés de Sants.

Durant una gira per Madrid la

detenen i l’empresonen a Guadala-jara. És el primer contacte amb unmedi -presons i comissaries- que li

omple de desànim la vida. Els ge-nerals Martínez Anido, governadorcivil, i Miguel Arlegui, cap superiorde policia, s’encarreguen de repri-mir l’agitació obrera a la Barcelonatràgica de la Llei de fugues, delSindicat Lliure i dels crims pagatsper la Patronal contra els anarco-sindicalistes. La família Ródenasés una de les més perseguides. Lli-bertat, unida a Josep Viadiu, actuaen el comitè propresos. En les cir-cumstàncies més crítiques, s’en-fronta a la injustícia al Govern Civili a les comissaries, amb un valorque imposa respecte fins i tot alsseus enemics. Quan surt de la

presó, a l’Ateneo de Madrid, de-nuncia la repressió dels obrers i lesobreres a Barcelona. El 1936 lluitacontra el feixisme al front d’Aragó ala Columna Durruti, que li confial’evacuació a Barcelona de sis-centes criatures aragoneses. El1938 col·labora amb l’associacióMujeres lLibres i amb el Casal dela Dona Treballadora. Per protegir-los de la fam i els bombardeigs,evacuen els seus tres fills a la UnióSoviètica. Durant l’exili mexicà, re-cupera el fill petit, Ismael. Els seusgermans, de 16 i 17 anys, havienmort a Leningrad, lluitant contra elTercer Reich.

Llibertat Ródenas Rodríguez (Xera, València, 1892 - Mèxic, 1970)

Dones sindicalistes



Manifest delsurrealisme (1924)

André Breton

Tant va la creença a la vida, a allò demés precari que té la vida, la vida real,s’entén, que al capdavall aquesta cre-ença es perd. L’home, aquest somiadordefinitiu, cada dia més descontent de laseva sort, malda per passar revista alsobjectes dels quals ha estat portat a ferús, i que li ha lliurat al seva deixadesa, oel seu esforç, el seu esforç gairebésempre, puix que ha consentit a treba-llar, o com a mínim no li ha repugnat dejugar la seva carta (allò que ell en diu laseva carta). Una gran modèstia és ara elseu llegat: sap quines dones ha tingut,en quines aventures risibles s’ha embo-licat; la seva riquesa o la seva pobresano li és de res, continua essent enaquest aspecte l’infant que acaba denéixer i, quant a l’aprovació de la sevaconsciència moral, admeto que sappassar sense molt bé. Sí que, per moltque l’hagi esguerrada la cura dels edu-cadors, no li sembla pas menys plenad’encants. Allà, l’absència de tot rigorconegut i deixa la perspectiva de diver-ses vides portades alhora; s’arrela enaquesta il·lusió; ja no vol conèixer sinóla facilitat momentània, extrema, detotes les coses.

(...) Tan sols l’únic mot de llibertatm’exalta encara. El crec capaç de man-tenir, indefinidament, el vell fanatismehumà. Ell respon sens dubte a la mevaúnica aspiració legítima. Entre tantesmisèries que heretem, bé cal reconèixerque la mes gran llibertat d’esperit ensés deixada. És cosa nostra de no fer-neun mal ús gaire greu. Reduir la imagina-ció a l’esclavatge, ni que hi hagués enjoc allò que en diem grosserament la fe-licitat, és defugir tot allò que hom troba,al fons de si mateix, de justícia supre-ma. Tan sols la imaginació em dónacomptes del que pot ser, i n’hi ha prouper aixecar una mica el terrible entredit;prou també perquè m’abandoni a ellasense por d’equivocar-me (com si enspoguéssim equivocar més).

(...) Resta la bogeria, “la bogeria quetanquem” s’ha dit molt bé (...) No és pasla por de la follia qui ens forçarà a dei-xar a l’estacada la bandera de la imagi-nació.

(...) Hi hauria molta mala fe a contes-tar-nos el dret de fer servir el mot surre-alisme en el sentit molt particular enquè l’entenem, car és ben clar queabans nostre aquest mot no havia fetfortuna. El defineixo doncs d’una vega-da per totes:SURREALISME, n. m. Automatisme

psíquic pur pel qual hom es proposad’expressar, sigui verbalment, sigui perescrit, sigui de qualsevol altra manera,el funcionament real del pensament.Dictat del pensament, en absència detot control exercit per la raó, lluny detota preocupació estètica o moral.

ENCICL. Filos. El surrealisme prensuport en la creença en la realitat supe-rior de certes formes d’associacionsnegligides fins a ell, en l’omnipotènciadel somni, en el joc desinteressat delpensament. Tendeix a arruïnar definiti-vament tots els altres mecanismes psí-quics i a substituir-los en la resoluciódels principals problemes de la vida.


El moviment surrealista téunes dimensions que tras-passen el terreny estricta-

ment estètic: el surrealisme aspiraa l'emancipació total de l'individu,un objectiu que “resulta tan vàliddesprés del desastre de la PrimeraGuerra Mundial com davant lesnoves i sangonoses guerres delsegle XXI”, tal com apunta VictòriaCombalia, la comissària de l’expo-sició “París i els surrealistes”.

A través d'un recorregut visual itextual, l’exposició, que es potveure al Macba fins al 22 de maig,reconstrueix el moviment surrealis-ta no sols a través de la miradaestètica, sinó també des del seuesperit moralment transgressor, al-hora que recorda la posició políticarevolucionària d’aquest moviment.La mostra posa una atenció espe-cial als vincles que el surrealismeva establir amb París, la seva ciutatd'acollida i, en particular, a la visióque els surrealistes van donar deParís a través de la reivindicaciód'un seguit d'espais urbans comels passatges, els ‘marchés auxpuces’, els cafès, certs monumentspúblics, els anuncis lluminosos, elcirc o els cabarets. La ciutat deParís té un clar factor aglutinador:les més de 370 obres que integrenl'exposició van ser inspirades, cre-ades, exposades o col·leccionadesa la capital francesa.

Les veus dissidentsUna brigada d'artistes, escriptors,directors de cinema, activistes i re-volucionaris es van reunir a Parísdesprés de la Primera GuerraMundial, i atrets per la que va sercapital de l'art des del segle xix,van propugnar una autèntica revo-lució, no sols en l'àmbit de les imat-ges, sinó també en el de les idees.La concentració d'artistes que esva donar en aquesta ciutat al vol-tant del surrealisme va donar fruitsespectaculars entre el 1919 i el1966. París es va convertir, en pa-raules de Guy Debord, en el “tallerdel futur”; de fet, nombroses obressurrealistes han resultat ser el fer-ment d'innombrables produccionsartístiques posteriors.

Sorgit del romanticisme, el sur-realisme va recollir de Freud lesimmenses possibilitats alliberado-res i creatives del somni, va exaltarl'amor, entès com expressió dedesig i alhora de coneixement, vareivindicar l'atzar, la histèria, elsmèdiums, la poesia de Lautréa-mont i la de Rimbaud, l'art naïf i elpopular, l'art d'Alaska, el dels indishopis i el d'Oceania; Charlie Cha-

plin i Buster Keaton. Va criticar fe-roçment, però també amb humor,les autoritats religioses, polítiques ipsiquiàtriques, la família burgesa ila família en general, llevat de laque un mateix tria; contra els na-cionalismes, el surrealisme va serinternacionalista; va lluitar contratota mena de totalitarismes i contrael colonialisme.

En definitiva, el surealisme vaser una immensa veu dissident, iles seva producció artística va con-tribuir a canviar radicalment la nos-tra sensibilitat.

Sentiment de rebel·lió

El surrealisme va sorgir d'un senti-ment de rebel·lió provocat pel caosabsurd i sanguinari de la PrimeraGuerra Mundial. De la protestacontra la guerra del Rif, el 1925, ala Declaració sobre el dret a la in-submissió a la guerra d'Algèria o elManifest dels 121, el 1960, els sur-realistes van participar, sota lesbanderes de la revolució, en totesles lluites del segle xx en defensade les llibertats.

Mentre que alguns membres del

moviment, com Louis Aragon, PaulÉluard i Salvador Dalí, es van ex-traviar als meandres del totalitaris-me durant els anys 30, cal recordarque André Breton, que es va adhe-rir al Partit Comunista el 1927 perabandonar-lo definitivament el1935, va ser un dels primers a de-nunciar la monstruosa iniquitat delsprocessos de Moscou de 1936 i1937 al mateix temps que lluitavacontra l'ascens del feixisme.

També va redactar, amb LevTrotski, amb qui es va trobar aMèxic el 1938, el manifest “Per unart revolucionari independent” i, alsanys cinquanta, va reprendre lesrelacions amb l'anarquisme, en elqual, segons les seves declara-cions “el surrealisme (als seus orí-gens) es va reconèixer per primercop”. Al text del discurs que Bretonva redactar per al Congrés d'es-criptors de juny del 1935, que elsestalinistes li van impedir de pro-nunciar personalment, s'hi troba lacèlebre fórmula: “Transformar elmón”, va dir Marx, “canviar la vida”,va dir Rimbaud: dues consignesque per a nosaltres són una desola.”

Canviar la vida“En el camp dels fets, per part nos-tra no hi ha pas equívoc possible:no hi ha ningú de nosaltres que nodesitgi el traspàs del poder de lesmans de la burgesia a les del prole-tariat. Mentrestant, no deixa de sernecessari, per a nosaltres, queprossegueixin les experiències dela vida interior, no cal dir que sensecap control exterior, ni tan solsmarxista.” André Breton, “Legítimadefensa”, 1926.

�Transformar el món,canviar la vida��París i els surrealistes�, un recorregut pel moviment surrealista al Macba

“Masculí-femení” (1959), Mimi Parent .

“Negra i blanca”(1926), Man Ray .

Pepe Gutiérrez

El periodista i comuner d'ori-gen vascuense, ProsperOlivier Lissagaray (Auch,

1838-París, 1901) passarà a lahistòria com el principal cronista dela Comuna de 1871.

Havia realitzat estudis de filolo-gia i va realitzar un viatge per Amè-rica, i al tornar a França es va con-vertir en un dels opositors deNapoleó III, i escrivint contraaquest en el periòdic L'Avenir fun-dat per ell mateix. Va ser empreso-nat per les seves activitats demo-crá-ticas, alliberat en la primaverade 1870 , va fugir a Bruse-les. Des-prés de la proclamació de la Repú-blica va col·laborar amb Gam-bettaen Tours en l'organització delsexèrcits de re-serva.

Traslladat al capdavant és des-movilizado després del 18 de marçi es trasllada a París on s'adhereixa la Comuna en la qual funda dosperiòdics, L'Action i Li Tribune dupeuple. Va participar en els com-bats fins el final en el districte onzei Belleville. Va poder escapar aLondres. Allí va entrar en contacteamb el cercle de Marx, però no va

arribar a afiliar-se a cap organitza-ció. Anys més tard va contreurematrimoni amb la tercera filla d'a-quest, Eleonor Marx, a qui devemel treball de recopilació de tots elstextos que conformen Història de laComuna de París així com la sevatraducció a l'anglès (edició revisa-da pel propi Karl Marx) que va per-metre la seva difusió, a l'estarprohibida en territori francès. Enl'any 1880 va ser amnistiat junta-ment amb l'últim grup de comun-nards. És amnistiat en 1880 ambl'últim grup de comuneros. Torna AFrança i funda La Bataille (1881-1893), un títol que més tard serà

adoptat pels anarcosindicalista queseran el nucli inicial del que anysmés tard serà el POUM. .Divididaen dues parts,

Les vuit Jornades de Maig da-rrere de les barricades (1871) i Lavisió de Versalles (1873), la sevaanterior traducció al castellà, Histò-ria de la Comuna (Laia, BCN,1971) en dos volums, contava ambun pròleg de Francesc Bonamusa.Recordem que Joaquín Maurín lacita àmpliament i amb entusiasmeen la seva Revolució i contrarrevo-lución a Espanya. Ara ha aparegutreeditada per Txalabarta (Tafalla,Pamplona, 2004), i per tant es

troba novament a la disposició delslectors. Com autor Lissagaray esdesembolica entre la crònica histò-rica, la línia del front i la reflexió po-lítica. Aquesta valuosa història des-grana les raons i esdevenimentsque van dur des de l'agrupació delstreballadors, la lluita desesperadaper la supervivència i la resistènciacontra el ultraje de la burgesia fran-cesa i les forces alemanyes, fins elviolent esfondrament de la Comu-na en 1871. El poc més de dosmesos en els quals la Comuna varesistir heroicament són narratsper Lissagaray amb detall i cruesa.Els més de 300.000 afusellamentspúblics de communards, les tortu-res i confinaments d'obrers i simpa-titzants són recollits en sentidacombinació de desolació per l'èpi-ca caiguda i admiració pel valor idignitat dels combatents.

Un testimoniatge fonamental,un clàssic per a l'esquerra, un relatcommovedor sobre el primer aixe-cament obrer en una gran ciutateuropea, al que Karl Marx va arri-bar a definir com "el major esdeve-niment del segle XIX", i que es potllegir com una crònica històrica im-prescindible per a la memòria delmoviment obrer.



> CRÒNIQUES SOTA EL SOLC

REVOLTA 21: “NO OBLIDIS MAI”

"Endavant amb elsomni"

Carlos Undergroove

Des de l’Alt Penedès (Països Catalans)ens arriba el segon disc d’aquesta po-tent banda de metall sempre a punt perdisparar més enllà de les consignes,mes enllà dels somnis, durs i directes,crus i reals.

"No oblidis mai" és una caixa de pro-jectils metàl·lics i hardcore en la qualaquests estan contats i tenen una tra-jectòria ben definida: l'antifeixisme i lamemòria històrica!!! No oblidar per noperdre les nostres arrels i els nostresdrets; dignitat, respecte, lluita, resistèn-cia, solidaritat,... són conceptes que esmouen per la fina línia que separa lamemòria i l’actual estat de l’escena tantsocial com musical. Conceptes que elsRevolta 21 fiquen dintre dels seus cors iens els mostren amb un embolcall demetall, hardcore i punk, amb un resultatfinal que compleix els seus objectius:tornar a ficar l'escena hardcore/metallcatalana en el lloc que li correspon i col-pejar els ciments de l'actual societatdes de la base!!! Ràbia controlada ambcuirassa de metall, potencia rítmicaamb els dits al gallet.

Amb un so hereu de grups com Kopo Habeas Corpus aquesta banda com-bina el punk i el hardcore, metall i migtemps, creant un so dur, tallant, amb ac-titud, un so treballat durant temps allocal d'assaig i que ara torna a sortir delseu cau per fer-nos obrir les orelles i re-accionat davant els problemes, per dei-xar-nos veure que l'historia ens dema-na, que la lluita continua i encara quedamolt per arribar on volem, on ens por-ten els nostres somnis! Perquè això esl'únic que mai ens podran treure: elsnostres somnis d'avançar per el camíde la llibertat!!!

El cop feixista del 36, la guerra civil,l'oblit a l’exili, la violència de gènere, elterrorisme estatal i capitalista, la ver-gonya del mur a Gaza i Cisjordània, sónparts de la diana on Revolta 21 apuntenamb aquests projectils presents a laportada del cd i que volen servir per in-vertir l'espiral, perquè no es tornin a re-petir els errors del passat i si continuï elcamí dels i les que van deixar les sevesvides en els diferent camps de la lluita.Per ells, elles i per nosaltres, la lluita hade continuar!!!

Hi haurà revolta durant temps...com amínim fins que les coses canviïn. www.revolta2l.comwww.propaganda-pei-fet.com

Antonio Téllez, l’home que ens va ensenyar que alguns mai no claudicarenXarxa Llibertària Suport

Mutu

Ha mort Antonio Téllez, undels homes més destacats

de la generació de joves que vafer la guerra al costat del movi-ment llibertari. Téllez ha mort aPerpinyà, la localitat on va viuredes del seu forçat exili en el paísveí, i que tant sap d’intents i pro-jectes d’aquells anarquistes perderrocar Franco i acabar amb elseu règim d’opressió.

Antonio Téllez, al costat depersones com Octavio Alberola,Pons Prades i altres, constituei-xen aquesta saga-llegat de resis-tents llibertaris que ens van en-senyar a la pràctica i en les sevesinvestigacions que va haver-higent que mai va claudicar. I que,en bona mesura, gràcies al seuesforçat, silenciós i sovint expo-sat treball contra la dictadura avuipodem parlar amb més propietatde recuperació de la memòriahistòrica. Ells ens van mostrar elcamí.

Antoni Téllez Solà havia nascutel 1921 a Tarragona i tenia tot just16 anys quan es va involucrar enla lluita contra el feixisme. Enrolata l’Exèrcit Republicà, va comba-tre en diferents fronts de guerrafins al febrer de 1939, quan alcostat d’uns altres milers de lluita-dors antifranquistes es va veure

obligat a creuar la frontera france-sa. Amb només 18 anys, en elvigor d’una joventut forjada en l’e-xemple de l’esforç i l’abnegacióvist en els camps de batalla, vasofrir la política aplicada per lesautoritats franceses sobre elsvençuts anant a parar a un delsmolts camps de concentracióoberts per “acollir” el poble quedurant tres anys havia tingut enescac el “nazifeixisme”.

Ja en sòl francès, i davant l’im-minent avanç de les tropes alia-des, es va incorporar amb altresnotoris membres del MovimentLlibertari, com Cipriano Mera oJuanel, a la resistència, assistinta l’alliberament de Rodez. A l’oc-tubre de 1944, després de verifi-car-se el gran revés de les divi-

sions alemanyes en la campanyade Rússia, Téllez participa en laincursió guerrillera realitzada perla Vall d’Aran, una de les primeresaccions del maquis republicàcontra el règim de Franco, queassenyalaria el camí per a poste-riors accions d’escamots i copsde mà en l’interior.

Consolidat el franquisme grà-cies a l’ajuda de les “democràciesoccidentals” que van posar preu al’oblit de la seva assistència alrègim nazi, Antonio Téllez, comun Herodot del maquis espanyol,va dedicar gran part del seutemps i de les seves energies arescatar de l’injust oblit la vida iels afanys d’aquells homes que,amb tot ja perdut després de lavictòria del nacionalcatolicisme,mai no es van donar per vençutsni es van resignar. Així, mentre esguanyava el pa treballant com aperiodista en l’agència FrancePresse, en el primerenc 1954 va començar a escriure els seusdesprés famosos relats sobrel’escamot urbà i l’epopeia de figu-res amigues com Quico Sabaté,Facerías o Ponzán, a part d’ani-mar, ajudar i fomentar qualsevolidea potable per desemmascararal criminal règim.

Les seves primeres obres vantrobar l’ajuda inestimable de l’Edi-torial Ruedo Ibérico, quan JoséMartínez, antic militant com el

jove Téllez de les Joventuts Lli-bertàries, oficiava com a màximresponsable de les seves col·lec-cions imposant-se sobre altresopcions més esbiaixades cap almarxisme.

Allí va publicar en 1973 el seullibre “La guerrilla urbana.1: Face-rías”, al que van seguir, ja amb di-ferents segells, “Sabaté. GuerrillaUrbana en España (1945-1960)”,“La red de evasión del grupo Pon-zán. Anarquistas en la guerra se-creta contra el franquismo y el na-zismo (1936-1944)”, “Historia deun atentado aéreo contra el gene-ral Franco”, “Apuntes sobre Anto-nio García Lamolla y otros anda-res”, “El MIL y Puig Antich”, imolts altres títols més que vanser traduïts i editats a França,Grècia, Gran Bretanya, Alemanyai Itàlia, i que van constituir la pri-mera notícia de primera mà sobrela resistència antifranquista.

A part, la passió divulgativad’Abtonio Téllez i la seva mi-litància en les idees llibertàriesli va dur a col·laborar amb nom-broses publicacions afins com“Atalaya”, fundada per ell al cos-tat d’altres militants anarcosindi-calistes, “Ruta”, “SolidaridadObrera” o la més recent “HistoriaLibertaria”, on va aportar noustestimoniatges sobre el fins rapoc conegut maquis d’anarquis-tes asturià.

Reedició de la història de la Comuna de Lissagaray

‘L'antropòleginnocent. Notesdes d'unacabana de fang’

NIGEL BARLEYEdicions 62. Barcelona 2004

Josep Estivill

Llegiu aquest llibre de Nigel Barley.Us canviarà la vida. I si no us lacanvia, sí que us canviarà la mane-ra de veure-la. És un d'aquests lli-bres màgics que ofereixen moltmes del què es sembla a simplevista. El relat d'un antropòleganglès entre la tribu dels Dowayo,al Camerun, és, en primera instàn-cia, un relat trepidant d'un personaper adaptar-se a una societat es-tranya, la peripècia de qualsevolemigrant o exiliat quan començade nou. En aquest cas, el canvi ésabsolut. Ha d'aprendre una llenguaque no té absolutament res aveure, ni remotament, amb la seva.I fica la pota, constantment. Perquèell ni tan sols no s'imagina que enaquesta nova llengua les paraulestenien un doble significat segons elto de veu amb el qual es pronun-cien, greu o agut. I així, quan de-mana permís per anar a veure alcap de la tribu la caga perquè enrealitat el que demana és copularamb el ferrer del poble. I clar, tot-hom creu que està com un llum. Inosaltre també. L'antropòleg inno-cent és ple de sorpreses. La sor-

presa de descobrir que les socie-tats anomenades primitives no entenen res de primitives sinó quesón complexes i sofisticades. El lli-bre es ple d'incorreccions políti-ques: pares que donen cervesa alsfills perquè s'emborratxin a l'esco-la, judicis convertits en espectaclede "reality show", la ignorànciasobre la natura. Vides divertides iavorrides a parts iguals. I al final, lagran sorpresa: tot i les diferències,evidents en la superfície, sorgeix elmiracle de la comunicació i lescomplicitats. Aquest llibre no usfara pensar — de moment— sinóque us farà riure. Riure senseparar. Però després, us acompan-yarà generosament la resta de lavostra vida.

“Facerías.Guerrilla urbana(1939 - 1957)”

ANTONIO TELLEZ SOLÀVirus Editorial


Josep Lluís Facerías (Face) seriaen la dècada dels cinquanta undels lluitadors més populars a Ca-talunya, junt amb Francesc SabatéLlopart (El Quico), fins a la sevacaiguda a Barcelona el 1957. Laseva vida va ser un exemple de fi-delitat a les idees anarquistes i dedeterminació per acabar amb ladictadura. No obstant, el camí de laresistència a la dictadura no noméses va veure obstaculitzat per la re-

pressió a l’Estat espanyol i l’asset-jament policial a França, sinó quees va haver d’enfrontar al rebuig deles organitzacions del MovimentLlibertari –plenes de divisions i en-frontaments interns-, per causa dela desconfiança que sentien a qual-sevol intent d’organització que es-capés de seu control i per por al’augment de la repressió a l’Estatespanyol o a una possible il·legalit-zació a França.

L’amistat de l’autor, recentmentmort, amb Facerías, la corres-pondència personal que va mante-nir amb ell fins a la seva mort, la in-vestigació de la documentacióinterna de les organitzacions delMoviment Llibertari i la recopilaciód’informació dels fitxers policialsvan permetre a Antonio Téllez re-construir les circumstàncies en lesquals es va desenvolupar la lluitadels guerrillers llibertaris, i les ad-hesions i rebutjos que van generar.A pesar dels trenta anys transco-rreguts des que es va editar aquestllibre per primer cop, la historiogra-fia sobre la resistència al franquis-me continua sent «un desert es-quitxat de minúsculs oasis», commanifesta Antonio Téllez en el pre-faci de la present edició, que haestat corregida i ampliada ambnoves dades.

“Bonjourparesse”

CORINNE MAIER

Edicions 62

Jordi Martí Font

Que un llibre sobre el món del tre-ball sigui supervendes no ésmassa freqüent. Que aquest llibreposi en judici d’una forma amena,entretinguda i divertida, el món del’empresa en el temps del neolibe-ralisme, tampoc. I que el llibreacusi el capitalisme sense caureen el pamflet i deixant clar que unscerts anticapitalistes fan ara denous amos des de les empresesque ens exploten, tampoc.

I malgrat tot, “Bon dia, mandra”,la versió catalana del “Bonjour pe-resse”, de Corinne Maier ha arribata ser un supervendes de la matei-xa manera que ho ha estat la sevaversió espanyola. Un llibre de po-ques pàgines que amb un llenguat-ge àgil i divertit, rigorós i crític alho-ra, posa en qüestió tot l’entramatdamunt el qual descansa el treballal començament del segle XXI,apostant per l’escaqueig com aforma de plantar cara al sistema irenunciant alhora a les solucionspersonals. Així que res de simplifi-cacions. Maier ens presenta laseva opció com a lògica i contagio-sa davant una empresa, en sentitgenèric, que alhora que ha reduïtels nostres drets i la seva obligaciósocial, demana la implicació delsassalariats i les assalariades en elprocés de producció fins a límitsque toquen la pròpia vida personali demanen la implicació afectivadels explotats que som nosaltres. Aalguns els semblarà superficial, aaltres fora de lloc, però a mi emsembla perfecte que llibres comaquest es llegeixin. Només hi troboun però, que és precisament l’em-presa que l’ha fabricat, Edicions62, una empresa que té bona partdels seus treballadors i treballado-res en situació de precarietat total,sense contracte i demanant-los al-hora el mateix que demanen lesempreses arreu del món: implica-ció personal per oblidar la pròpiaexplotació i pensar que són “unagran família”.



> IMATGES QUE PARLENLlibres

Sexe, infànciai la televisióSegueixo una entrevista al cantant Mi-guel Bosé a Lo + Plus. Presenta el seunou CD. Apareixen imatges del video-clip on surt el ‘porno star’ del moment:Nacho Vidal. Surt completament despu-llat nedant dins del mar.

Despullat? Doncs ben bé, no. Perquèa l'entrecuix li han posat una mena dedifuminat subtil, un pixelat curiós, que litapa discretament els genitals. A la ver-sió original es veu el seu popular penissense cap mena de tabú, però els delCanal + han decidit censurar aquestaimatge. Com en els vells temps del fran-quisme. Tampoc no ben bé. Sota elfranquisme tallaven les escenes amb ti-sora i tothom descobria els talls. Ara totés més discret. Censurar sense que esnoti. Més discret i més repulsiu.

A un programa nocturn sobre educa-ció sexual, la presentadora Lorena Ver-dún vol explicar com es posa un preser-vatiu però mai no ensenya un peniserecte sinó que la demostració es fasobre unes verdures -pastanagues, emsembla recordar- i els espectadors pro-ven de posar-los un condó. És increï-ble, un programa sobre sexe i mai no esveu una erecció o penis. Es com si enun programa de "bona cuina" mai nopogués mostrar-se un plàtan o un es-pàrrec o una albergínia, i l'haguessin desubstituir per una reproducció en làtex.Completament esquizofrènic.

Un anunci de televisió per divulgar eltractament mèdic de la impotència mas-culina esvera alguns espectadors quetranstornats pel fet que alguns nensvolen saber què és això de la impotèn-cia protesten i demanen que els deixinde programar en horari infantil. Volenque els continguts dels programes si-guin absolutament blancs i purs.

Un dels pioners de l'emblanquimentva ser Walt Disney, que va imaginar ununivers poblat d'éssers definitivamentasexuats. Mai no hi havia ni pares nifills, ni matrimonis; només famíliesconstituïdes per oncles i nebots o béparelletes de nuvis eternament platò-nics. Els espectadors de Lo + Plus quevan protestar sonorament quans elsvan vetar Nacho Vidal segurament n'es-taven fins als collons de tanta repress-sió.

És curiós, hi ha moltes presses persuprimir la sexualitat dels infants i des-prés presses per informar sobre sexua-litat als adolescents. Però potser el pro-blema no el tenen els menors. Potseralgú vol que visquin verges e majortemps possible.

I és que dominar la seva sexualitat ésuna forma evident de doblegar-los. Jaho deia Sigmund Freud: que els jovesfacin esport perquè així deixin de mas-turbar-se.

XARXA FEMINISTAButlletí informatiu de la Xarxa Femi-nista, c/ Casp 38, 08010Barcelona, [email protected]

Revistes

MALLÓNButlletí informatiu de la Confedera-ció General del Treball de Galícia, c/Urzáiz 73, entl. dreta, 36202Vigo, [email protected]

INFOGRAMAButlletí editat per la coordinació ARAde Santa Coloma de Gramenet,www.ara-santacoloma.com ,[email protected]

EL JARDÍ DE L’ANARQUIAPublicació internàutica de temàticallibertària i anticapitalista, bons tex-tos i imatge. Podeu contactara a [email protected]

Entrevista i fotos: Pau Juvillà

Miren Etxezarreta és catedràticad'Economia Aplicada de la UAB,doctora per la London School ofEconomics i coordinadora esta-tal del grup d'economistes crí-tics europeus.-Quin és el canvi en el modeleconòmic i social en el món desde la fi de l'anomenat Estat delBenestar de finals dels anys 70fins ara?-Total, en el sentit que les nostressocietats són un reflex de la formade produir i això ha canviat molt.Aquesta nova forma de produir hacanviat la forma de pagar els treba-lladors, la distribució de la riquesa ien conseqüència la forma d'orga-nització de l'estat del benestar. Elcapitalisme se sent més fort i potreduir al mínim la seva legitimacióreduint les millores socials aconse-guides o privatitzant serveis pú-blics, pot reduir aquesta legitimaciócap als treballadors de les classespopulars perquè ja no li cal percontinuar existint.-A partir d'ara, quin és el modeleconòmic postneoliberalistaque ens espera?-No hi ha postliberalisme, cada ve-gada s'incrementarà més el modelneoliberal, no hi ha un model dife-rent. El neoliberalisme seguirà re-querint més beneficis a expensesdels treballadors. No hi ha hagutcanvis substancials en els darrersdeu anys.

Les contradiccions del capitalis-me cada cop s'accentuaran més ipot ser que això doni lloc a un canviperò no a millor, hi haurà un apro-fundiment de la dinàmica capitalis-ta a no ser que hi hagi una reacció.El neoliberalisme exigirà cada cop

més beneficis, ho privatitzarà tot,l'aigua, els serveis o la família.-En quin lloc se situa, en aquestàmbit global, la construcció deblocs econòmics regionals comla Unió Europea?-És un tema molt complex que po-dria semblar contradictori però noho és, ja que s'aprofita la regió pera ser més fort a nivell global. Lesempreses es fan més fortes a dinsper ser més fortes cap a fora per talque el capital, en aquest cas euro-peu, sigui més fort davant delxinès, nord-americà o japonès.

Els estats els són necessarisperquè les multinacionals encarano poden legislar, les transnacio-nals s'internacionalitzen però enca-ra els fan falta els estats.-Existeix una alternativa real almodel econòmic capitalista?-Tècnicament sí, totes les que vul-guem, existeixen alternatives comtreballar 35 hores, la renda bàsica,la sanitat pública... si volguéssim,demà hi ha alternatives.-Quin és el paper que han dejugar els sindicats i els altresagents socials transformadorsen aquest canvi?-Absolut i crucial. Sense una lluitamolt forta i potent per part de la po-blació això no es podrà dur a termemai. Respecte dels sindicats, en-tenc que són figures del passat quecorresponen a una forma de pro-duir diferent a l'actual, el model desindicat que reivindica únicamentel salari i el lloc de treball està mort,el model sindical haurà d'anar can-viant. L'instrument de futur ja escrearà, els moviments socials l'es-tan fent. -Es pot pensar en un canvi real acurt termini? És possible actual-ment a l'Europa occidental una

ruptura total amb el sistema ca-pitalista que impliqui un modeleconòmic i social just?-Els canvis socials profunds, radi-cals, no es donen de la nit al diamés enllà de processos revolucio-naris específics. I inclús aquestsvénen precedits d'un llarg períodeprerevolucionari. No crec que siguipossible una ruptura total amb elsistema capitalista ni ràpidament,ni immediatament. Però, i això ésmolt important, si volem que algundia es produeixi aquest canvi totalhem de treballar per ell des d'ara.La ruptura amb el capitalisme re-quereix un llarg procés d'anar fentles coses de forma diferent, trans-formadora, revolucionària (no hemde tenir por a les paraules) que undia es consolidaran en un canvi. Jodiria més, diria que ja tenen lloc, amolts llocs de món, moltes petitesexperiències que formen part d'a-quest procés de canvi. I que hi hauna llarga història d'aquest procés,en el qual molts homes i dones hanparticipat. No som més que una pe-tita part d'un llarg procés històric i lanostra responsabilitat és continuar-lo i expandir-lo. Ni va començar avuini acabarà demà. Però un modelmés just és possible-Com tu dius, els models pro-ductius han canviat amb les im-plicacions que això té per alsmodels clàssics de lluita, entreells el sindicalisme. Quins can-vis hi ha d'haver perquè els sin-dicats continuïn sent una einade transformació social?-No ho sé. No sé si en el futur és elsindicalisme que hem conegut enel passat el que serà un instrumentde transformació social. Ni si laforma d'organitzar-se serà la ma-teixa que fins ara. Cada forma de

producir va conformant una formade societat i, també, d'organitzar laresistència al sistema. El que sé ésque faran falta formes d'organitzar-nos que responguin a les novesformes de la societat, als proble-mes del sistema i als desitjos deles forces socials que vulguem latransformació. Seran aquestes elque ara entenem per sindicalisme?No ho sé, seran aquelles que si-guin capaces d'enfrontar i respon-dre la problemàtica i els anhels d'a-quests temps. La nostàlgia no emsembla massa útil, ni voler que lescoses continuïn sent sempreiguals. Cada època ha de trobar lesfórmules de lluita més adequades.-Veus els moviments socialscom a contrapoder real i una al-ternativa al capitalisme?-Tal como estan ara no, clar. Peròsí crec que és a través dels esfor-ces de tots els que volem lluitar perun altre sistema econòmic i socialque anirem trobant la forma deconstituir aquest contrapoder. Peròno hem de veure aquest procéscom a quelcom fàcil i ràpid, sinócom a quelcom que requereix moltde treball continuat i persistent. Jahe dit més amunt que cal adaptar-se a les noves circumstàncies iaixò suposa molta recerca denoves formes de lluita i d'organitza-ció. Serà a través del treball col·lec-tiu de moltes persones i grups dife-rents com anirem trobantgradualment un camí més adequatper lluitar contra el capitalisme ac-tual.

El que hauríem d'estar fent ésveure com podem conjugar forces,adaptar les nostres maneres detreball per una altra societat iavançar les i els qui l'anhelem con-juntament.


�El model de sindicat que reivindica únicament el salari i el lloc de treball està mort�

MIREN ETXEZARRETA, ECONOMISTA CRÍTICA

Sindicat

Jordi Martí Font, Priorat([email protected])

Des de la segona meitat del segle XIXfins a l’actualitat, la classe obrera halluitat pels drets col·lectius bàsica-ment des de les organitzacions sindi-cals, des dels sindicats. Aquesteseines de lluita han servit per avançaren l’alliberament econòmic i social,han possibilitat un enfrontament ambels amos dels mitjans de producciófins a aconseguir, en diversos mo-ments de la història, que no hi haguésamos o que la propietat dels mitjansde producció passés d’unes mans ales altres. No cal que ningú ens diguique fa prop de trenta anys que el pro-cés que el sindicalisme ha portat enaquest país -però també a la restad’Europa i els Estats Units- s’ha allu-nyat de l’efectivitat que com a mínim lipodíem atribuir pel que fa a la defensaeconòmica de la classe explotada. Elsdarrers deu anys han estat un desastretotal per a nosaltres com a classe i elssindicats, i aquí els incloc tots, no hanaconseguit ni tan sols aturar la ma-quinària desbocada del capitalisme enaquesta etapa neoliberal actual. Ja noparlo i ni tan sols esmento les propos-tes de canvi social i de revolució quedurant molts anys van estar a l’agendade bona part dels sindicalistes. En l’ac-tualitat, és evident que ni per a aturarla bèstia ens serveixen.

Mentre, la precarietat es va conver-tint en la forma de cada cop més per-sones, els serveis socials continuen laseva cursa cap a la privatització i la hi-poteca constant de la nostra vida creixmitjançant préstecs, deutes acumulatsi mil formes més, i les actuals estructu-res sindicals no ens serveixen.

Però alhora que això és evident, estàben clar també que ens calen mitjansde defensa i d’atac. Per això, hem derevolucionar els sindicats si volemque continuïn servint com a oposicióal capital o les seves intencions escla-vistes. Cal que passem a l’ofensivaconfluint en els espais on puguemconfluir amb els moviments socials,cal que passem a l’acció fent més àgilsles organitzacions i molt més lleuge-res que ara, allunyant-les de concep-tes com “Direcció”, “Secretariat Per-manent”, etc. Ens cal treure elssindicats dels despatxos i locals “sin-dicals” i convertir-los en part del pai-satge de cada dia, omplint amb al nos-tra presència els carrers i les places,deixant ben clar que al principi serà di-fícil entrar en competència amb els quiara es creuen en possessió de la viapública perquè n’han comprat el dretde propagandització, però que és unapart necessària de la nostra lluita: la vi-sibilització del conflicte que hem pas-sat a viure en privat a l’interior de lesnostres llars. I ens cal fer-ho aviatabans no esdevinguem peça històricade museu si és que ja no ho són. Ah, isempre amb bon humor, és clar, i utilit-zant els irresistibles encants de la iro-nia i l’alegria, convertint la lluita en al-guna cosa més que mística i patiment.Fent la revolució... també divertida.

> LES PARAULES SÓN PUNYS

�Cada èpocaha de trobar lesformes de lluitamés adequades�

“La ruptura amb el capitalisme requereix un llarg procés d'anar fent les coses de forma diferent, transformadora, revolucionària (no hem de tenir por a les paraules).

> LA FRASE...

�Si volguéssim, demà hi haalternatives al capitalisme�

Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt

News & Politics

Transcript of Revista Catalunya 64 Maig 2005 - sindicat cgt