Cobertes.indd 1 01/06/2011 17:30:01

Cobertes.indd 2 01/06/2011 17:30:04

3SUMARIRevista ClarorNúm. 73. IV èpocaEstiu 2011

PVP: 1,5 eurosRevista gratuïta per als abonats de la Fundació Claror.

LA P

OR

TAD

A

ESPORTS A L’AIRE LLIURE

LA MODA DELS SPAS

LA D

IETA

CR

UA

LA USAP, MÉS QUE UN CLUB DE RUGBI

12

30

24

26

Maru Carmona, Sergi Martínez, Núria Sabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Marta Coll, Albert Giménez, Mariona Violán, Neus VivesCULTURA: Eulàlia Realp, Roser CastilloCORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Maria Carbó

SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mª J. Castro

IMPRESSIÓ:Litografi a RosésDISTRIBUCIÓ: SPM

Número 73. Quarta Època. Estiu 2011. Tiratge: 24.000 ex. Data de tancament: 31 - 5 -2011Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïta per als abonats de les instal·lacions esportives gestionades per la Fun-dació Claror.

CLAROR és una revista oberta a to-tes les opinions. Per això no neces-sàriament comparteix les opinions expressades als articles signats, que són responsabilitat de l’autor. Els con-tinguts dels anuncis publicitaris són responsabilitat de les empreses anun-ciants. Prohibida la reproducció, per qualsevol mitjà, sense l’autorització expressa, per escrit, de la Fundació Claror.

ADREÇASardenya, 333. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96www.claror.cat / totclaror@claror.org

CONSELL EDITORIALPedro Andreu, Ester Benach, Núria Borràs, Carlos Cano, Gabriel Domin-go, Alfons Font, Sergi Larripa, Nico Sánchez, Mariona Violán

REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi Larripa COORDINACIÓ/REDACCIÓ:Cristian GonzálezREDACCIÓ: Olga Barbero, Ester Be-nach, Laia Pineda, Mariona SanmartíSUPORT DE DISSENY: Laura FalgueraCOL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,

Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92 Fax 93 476 13 95 fundacio@claror.catWeb: www.claror.catCEM Claror. Sardenya, 333 08025-Barcelona. Tel. 93 476 13 90 esportiuclaror@claror.catCEM Sagrada Família. Cartage-na, 231.08013 BCN.Tel. 93 435 05 66 sagradafamilia@claror.catCEM Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 40 maritim@claror.catCEM Can Caralleu. c/ Esports, 2-8 08017-Barcelona Tel. 93 203 78 74cancaralleu@cancaralleu.catL’Esportiu de Llinars del Vallès Av. Pau Casals, s/n · 08450 · Llinars V. Tel. 93 841 15 90info@lesportiudellinars.cat

PATRONATPRESIDENTA: Laura PonceSECRETARI: Sílvia MartínezVICEPRESIDENT: Bernat AlonsoVICESECRETARI: Dolors BertranVOCALS: Antoni Aliana, Joan Riera, Miquel Céspedes, Nilda Folch, Santi Padró, Francesc SalasDIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIR. DESENV. CORP: Nico SánchezDIR. EXECUTIUS: Pedro Andreu, Núria Borràs, Carlos CanoDIRECTORS DE CENTRE:CEM CLAROR: Juanjo ZabalaCEM SAGRADA FAMÍLIA: Alfons FontCEM MARÍTIM: Maru CarmonaCEM CAN CARALLEU: Núria SabartésL’ESPORTIU DE LLINARS: Marta SoléÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónSISTEMES DE GESTIÓ: Manel CarmonaCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp

OPINIÓ4. Articles de Pilar Aceituno, Tomás Guasch, Lluís Mascaró i Antonio Franco6. Entrevista curta: Gervas i Deferr, vicepresident del Club de Gimnàstica La Mina Gervasi Deferr

ENTREVISTA9. Mireia Belmonte, campiona del món de natació

EN FORMA12. Esports a l’aire lliure: oxigena’t!17. Experiències: Sílvia Vidal, passió per la gimnàstica rítmica18. En forma: miscel·lània de temes22. Natura: El Camino en bicicleta

SALUT24. Salut: spa, una moda amb tradició26. Dietètica: La dieta crua28. Mens sana: entrevista a Sebastià Serrano, lingüista i comunicòleg

REPORTATGE30. La USAP, més que un club de rugbi

NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR35. Fundació Claror42. Centres esportius49. Seccions50. Esdeveniments esportius

CLAROR CLUB53. Activitats de lleure54. Avantatges culturals56. Guia d’empreses adherides

03_Sumari.indd 3 01/06/2011 13:25:55

4 OPINIÓ

LA COLUMNA CARA A CARA

LA VINYETA

Sí, la carrera professional de Mourinho és un model a seguir. El seu afany de superació, la capacitat de sacrifici, la voluntat per aprendre i millorar en la seva professió, la dedicació a la feina són virtuts indiscutibles en el tècnic portuguès, dignes de recordar i aconsellar als nostres joves. Va arribar al Barcelona com a traductor i ajudant del desaparegut Bobby Robson, era un perfecte desconegut. Es va formar al costat del prestigiós tècnic anglès i després al costat de Louis Van Gaal, qui no va dubtar a incorporar-lo al seu equip de treball tot i no ser holandès de naixement... Quan el club va prescindir dels seus serveis es va fer càrrec d’un modest equip por-tuguès, des d’on va escalar fins al cim del futbol europeu en una aventura que trepitja ja el seu quart país: després de Portugal va passar amb l’èxit conegut per Anglaterra (Chelsea) i Itàlia (Inter) abans d’aterrar al Reial Madrid. Entre moltíssims títols va conquerir la Champions League en dos clubs diferents (Porto i Inter) i és el primer entrenador en la història del torneig que aconsegueix classificar-se per a la semifinal amb quatre equips diferents. La seva carrera és un exemple per als qui creiem que només a través de la vocació i el treball és possible assolir l’èxit. Una altra cosa són certes actituds seves, certament qüestionables, i que és el primer a patir. El soroll que aixeca sovint al seu voltant oculta el seu verdader mèrit: el d’un traductor i aspirant a entrenador que va saber arribar fins a la cúspide. I mantenir-se.

PILAR ACEITUNOAssociació Familiars

Alzheimer BCN (AFAB)

Activitat física per combatre l’Alzheimer

Tots sabem que els beneficis de l’exercici físic són innume-rables i molt favorables per a la salut, per aquest motiu és important poder mante-nir una activitat física diària adaptada a les capacitats de cada individu.

Les persones que tenen Alzheimer van experimen-tant molts canvis a mesura que avança la malaltia. Una vegada ha estat detectada, es comença a treballar a través de l’estimulació cognitiva amb l’objectiu de preservar les ca-pacitats mentals al màxim de temps possible. Introduir l’ac-tivitat física en el tractament dels malalts d’Alzheimer té molts beneficis, ja que amb la pràctica d’activitat física es treballen les capacitats següents: els sentits (visual, auditiu, tàctil, vestibular...), l’habilitat motriu, la propiore-cepció, l’esquema i la concep-ció corporals, els processos mentals com l’orientació, la memòria, la seqüenciació, l’aprenentatge i les relacions socials.

Tenint en compte que la malaltia avança i va minvant totes aquestes capacitats, com més temps es man-tinguin aquestes destreses menor serà el deteriorament. Mantenir aquestes habilitats és molt important perquè influeix en l’autonomia de la persona i li permeten desen-volupar activitats de la vida diària de forma independent al màxim de temps possible. D’aquesta manera el malalt pot seguir mantenint una re-lació amb el seu entorn i amb les persones que formen part d’aquest entorn.

José Mourinho és un model a seguir?

Guardiola representa tots els valors bons que té el futbol. I el Barça. Tenir valors és molt important. Però encara més im-portant és saber transmetre’ls. I això és el que han fet Guardiola i el club blaugrana durant tota aquesta temporada. La cultura de l’esforç, el treball en equip,

la solidaritat, la humilitat en la victòria i la supe-ració en la derrota són alguns dels valors que el Barça ha ensenyat al món. Uns valors que van més enllà d’un estil futbolístic i d’un projecte esportiu. Són els valors d’un club que és «més que un club», d’un club que s’ha convertit en un referent universal, tant dins com fora del terreny de joc. Uns valors que, per exemple, van quedar ben clars en la festa de celebració de la Lliga al Camp Nou. I en els parlaments dels jugadors. Uns valors que el vestidor ja considera irrenunciables. I que han de seguir inalterables. Per més que Mourinho, el Madrid i la caverna mediàtica intentin menysprear-los.

L’entrenador blanc és l’antítesi de tots aquests valors. No sap guanyar i no sap perdre. No és company. No fa equip. No respecta els rivals. Ni tan sols els seus jugadors o els seus superiors. Mourinho podrà guanyar partits. Mourinho podrà guanyar títols. Però mai no representarà l’autèntic Madrid. Perquè Mourinho només es representa a ell mateix. És egoista i egocèntric. Prepotent. Res a veure amb Guardiola. Per això el Barça no el va voler fitxar quan va poder. I va apostar per Guardiola. I, és evident, la va encertar del tot.

Vinyeta de Gallego y Rey, publicada a Marca, el 29/5/11

SÍ

TOMÁS GUASCH Periodista

NO

LLUÍS MASCARÓ Dir. adjunt Sport

04-07_Opinio.indd 4 31/05/2011 9:39:01

5OPINIÓ

TRIBUNA

ANTONIO FRANCOPeriodista

Estadis sense fum

Queden lluny els anys en què la cançó «El fum encega els teus ulls» era políticament correcta. Avui les al·lusions al tabac no tenen la més petita connotació romàntica. En els temps de The Platters se sabia difusament que fumar era un plaer perjudicial; ara la informació científica és precisa i rotunda: el tabac mata. Mata ràpida o lenta-ment, tant si fumes com si únicament respires de forma regular fum dels qui ho fan. La lluita internacional contra el tabaquisme s’ha convertit en una de les croades antilliberals més emblemàtiques de la vida contemporània.

El pols col·lectiu gira ara en-torn dels reglaments d’aquesta pràctica als espais oberts o tancats. La normativa perfila el principi general de per-metre fumar a l’aire lliure, amb excepcions, i prohibir-ho als locals. Amb relació al cel obert, tothom creu raonable no permetre fumar als patis de les escoles o als seus accessos, els dels centres hospitalaris, o

als parcs infantils, però hi ha reticència a estendre la pro-hibició als estadis esportius (la legislació espanyola únicament no tolera el tabac als pavellons tancats). Els experts ho troben insuficient. Quin sentit té, diuen, que les graderies a cel obert on la gent està immobi-litzada durant dues hores en estret contacte amb els qui estan davant, darrere i al cos-tat seu, no siguin considerades nocives si hi ha fum?

De la mateixa manera que la discussió sobre els esta-bliments comercials ha anat acompanyada de certa resis-tència perquè afecta una cosa tan consubstancial del nostre sistema de vida com són ara els bars i restaurants, el que frega el futbol posseeix la ma-teixa connotació. Aquest risc d’impopularitat va inhibir els redactors de la llei espanyola i no es van mullar. Fumar os-tentosament un puro al futbol aquí era una autèntica tradició/mite, i el substitutiu dels cigar-rets per distendre els nervis als partits té molt arrelament.

Fins ara l’única administració que ha encarat la qüestió és la basca, amb una llei territorial que deixa en mans de cada club reglamentar per a les seves instal·lacions el dilema permís/prohibició o la fórmula suavitzada d’establir zones específiques sense fum dins cadascuna d’elles.

Sandro Rosell, president del FC Barcelona, coherent amb l’eslògan històric de l’entitat, Esport i ciutadania, s’ha avan-çat a la resta de clubs de futbol del país amb una recomanació –solament recomanació– als socis per aconseguir un Camp Nou sense fum. La salut col-lectiva del públic blaugrana està per sobre del possible dret individual de fumar al camp, una tradició iniciada quan no es disposava d’infor-mació contrastada sobre les seves conseqüències, raona. La polèmica no és únicament nostra i en d’altres països també hi ha debat.

Des l’any 2007 està prohibit fumar als estadis britànics, i diversos clubs d’altres països,

com el Bayern Leverkusen o l’Ajax, van decidir unila-teralment el mateix. Amb tot, hi ha tantes resistències que probablement comença-rà, com a assaig, la definició d’unes zones sense fum en molts estadis. O la possibili-tat de prohibir fumar fora, a les grades, i consentir-ho als passadissos perquè els espec-tadors puguin esplaiar-se. Però com que aquests passadissos solen ser mig tancats això seria incoherent amb l’actual legislació.

La prohibició del tabac als espais públics és un gest de civilitat, però no difumina la sensació que els poders no actuen amb serietat a l’hora de consentir la venda pública de tabac després que se n’ha demostrat el caràcter pernici-ós. Amb referència als estadis, alguns diuen que no es tracta de prohibir el tradicional puro dels qui volen fumar sinó d’evitar que no sigui obliga-tori aspirar el fum per als qui no ho volen. És un argument convincent.

L’ENQUESTA Per Laia Pineda

Fi: 20 de maigTotal respostes: 146

Sí: 26 %No: 61 %NS/NC: 6 %Indiferent: 7 %

La retallada en la despesa pública ha d’afectar la sanitat?L’opinió awww.claror.cat

Lluís Nache24 anysNo, perquè la sanitat és un servei indispensable per a la societat, i abans potser s’haurien de re-tallar altres coses.

Francina Jaumandreu45 anysEvidentment que no, perquè la sanitat pública és un dret universal i no s’hauria de substituir per la sanitat privada.

Roberto Galduf79 anysNo, perquè la sanitat pública és un servei bàsic que necessita el poble i les persones han d’estar ben ateses.

Berta Mestre22 anysNo, la sanitat és un tema fonamental per la socie-tat, s’haurien de canviar algunes coses, però no el que s’està fent.

04-07_Opinio.indd 5 31/05/2011 9:39:02

6 OPINIÓ

L’ENTREVISTA CURTA Per Cristian González

«Volem que la gent que no és de la Mina hi entri, la conegui i no tingui cap tipus de por»

Per què el barri de la Mina per muntar un gimnàs?

Jo ja fa anys que tinc relació amb Sant Adrià de Besòs i amb el barri de la Mina a través de Juan Carlos Ramos, que és un exlluitador que estava al CAR de Sant Cugat el 1992, l’any en què jo i els meus companys hi vam entrar. A més, es va donar el cas que ell és actualment el regidor d’Esports de Sant Adrià i que feia poc que hi havia muntat una escola de lluita. De fet, el vam ajudar en la inauguració i arran d’això sempre fèiem la conya de dir que algun dia hi faríem l’escola de gimnàstica. I bé, aprofitant que jo ja em volia retirar i que al club de lluita d’en Juan Carlos tenien una sala lliure, vam decidir presentar un projecte i ens el van aprovar. Sempre vam tenir molt clar que el nostre club de gimnàstica estaria a la Mina perquè hi ha molt bona relació.

Qui us ha ajudat a posar en marxa aquest projecte?

El projecte que vam pre-sentar al Consell Català de l’Esport i a l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs també va tenir l’impuls de Víctor Cano, exgimnasta de l’equip olím-pic a Sydney i a Atenes, i de Andrea Fuentes, de l’equip de natació sincronitzada. També comptem amb l’expentatleta Carlos Sorolla, que fa les funcions de tresorer, i Pablo Ibáñez, que és exgimnasta i ara el nostre assessor. I de professors tenim Saúl Cociño i Susana García; tots dos van estar a l’equip de Sydney. En resum, som tots persones molt vinculades al món de l’esport que feia temps que teníem amb aquest projecte

entre cella i cella. I de moment va francament molt bé.

Quins objectius teniu?En primer lloc, volíem portar

un esport desconegut en un lloc on era impensable. En segon lloc, donar a conèixer la gimnàstica a la gent de Barcelona. Sabem que ja hi ha gimnasos, però potser cal fer més feina en aquest aspecte. I per últim també hi ha una intenció de caire social. Volem que la gent que no és de la Mina hi entri, la conegui i no tingui cap tipus de por perquè ja no és el que era ara fa vint anys.

Quina està sent l’acollida del gimnàs al barri?

Molt bona. Tenim alumnes de Santa Coloma de Gramenet, de Sant Adrià de Besòs, de Badalona, alguns de Granollers i també gent de la Mina. Estem molt contents amb la resposta dels pares i els nens i nenes.

Uns mesos abans d’obrir la gent ja ens demanava com es-tava tot. De fet, teníem previst consolidar un grup de 30 alum-nes el primer any i en quatre mesos ja en tenim 55. Hem hagut de contractar Susana García perquè no en teníem prou amb un entrenador.

Els esportistes d’elit han d’impulsar projectes així?

És mot bo que la gent que ha viscut l’esport i ha competit es dediqui després a entrenar o a gestionar entitats esportives. Són gent que coneix bé el sector. Pel que fa a iniciatives socials jo només puc parlar per mi. Sempre m’he compromès socialment. He treballat amb UNICEF i en altres iniciatives d’aquest tipus. Hi he aportat el meu granet de sorra.

Tens pensat algun projec-te similar?

Des del febrer passat faig d’entrenador de l’equip de la Federació Espanyola de Gimnàstica al CAR de Sant Cugat. Faig classe de dilluns a dissabte. Els dijous a la tarda tinc festa i és quan aprofito per anar al club de la Mina per fer

un seguiment de com van els gimnastes, els entrenadors, els pares i el club en general. Jo sóc el vicepresident del Club Gimnàstica La Mina i Víctor Cano n’és el president.

Al marge de la gimnàstica, també treballo per a la ràdio retransmetent els partits del Reial Madrid al programa La Graderia, d’Ona FM. També vaig alguns dies al programa Efectivament, dirigit per Lluís Canut al canal Sport 3. Faig de tertulià defensant el meu Reial Madrid. Sóc merengue reconegut.

Què sents quan es diu que ets el millor gimnasta espanyol de la història?

És una passada. Jo sempre intentava competir al millor possible i sobretot feia allò que m’agradava. Al final de tot veus el palmarès i aleshores prens consciència que sí, he estat el millor de tots. És un orgull, però espero que algun dia un dels meus alumnes em superi. Hi ha nanos capacitats per fer-ho, el problema és que la gimnàstica és un esport molt dur. Amb dues olimpíades a l’esquena molts es retiren. Jo en vaig fer tres, però el normal són dos.

No vas pensar a seguir?Arriba un moment que ja

no estàs disposat a aguan-tar segons quines coses. La preparació olímpica és molt exigent psicològicament i fí-sicament. I com que sempre que decideixo competir ho faig per guanyar, doncs m’exigia molt. Crec que el que he fet en dotze anys de carrera està molt bé. He fet tres medalles en tres Jocs. Tenir tres de tres és molt millor que fer tres de quatre. Jo, si no vaig a guanyar, prefereixo no participar.

Gervasi Deferr (Premià, 1980). Exbicampió olímpic de gimnàstica en especialitat del salt de poltre (Sydney 2000, Atenes 2004) i medalla de plata en exercici de terra als Jocs de Pequín 2008. Actualment, també és entrenador de l’equip de gimnàstica de la Federació Espanyola.

Gervasi Deferr, vicepresident del Club de Gimnàstica La Mina Gervasi Deferr

«En quatre mesos ja tenim un grup de 55 alumnes»

04-07_Opinio.indd 6 31/05/2011 9:39:07

7OPINIÓ

04-07_Opinio.indd 7 31/05/2011 9:39:09

8 L’ENTREVISTA

Foto

graf

ies:

Clu

b N

atac

ió S

abad

ell

08-11_Entrevista.indd 8 01/06/2011 12:40:17

9L’ENTREVISTA

Mireia Belmonte, campiona del món de natació

«Per triomfar cal un objectiu»

Mireia Belmonte va irrompre internacionalment amb el seu sonat triomf als Mundials de Natació de piscina curta cele-brats l’estiu passat a Dubai, on va aconseguir la medalla d’or en tres proves. Actualment, s’entrena a fons per aconseguir l’objectiu en què somia qualsevol nedador: l’or en uns Jocs Olímpics. Amb només vint anys va ser una de les nominades al premi Català de l’any que atorga El Periódico.

Mireia Belmonte (Badalona, 1990) ha viscut uns darrers mesos excepcionals en els quals destaquen les tres medalles d’or aconseguides als Mundials de Dubai en les proves de 200 metres papallona i 200 i 400 metres estil. Aquella cita hauria estat encara més històrica si s’hagués imposat també en la final de 800 metres lliures, però la seva amiga Erika Villaécija va ser més ràpida. Ara prepara els propers compromisos a les instal·lacions de Can Llong del Club Natació Sabadell.

Quines expectatives tens amb vista al futur a curt i mitjà termini?

A curt termini he d’afrontar el Mundial de Xangai, que és al juliol i vull mirar

d’arribar a les finals en les quatre proves en què participaré. A mitjà termini tinc l’objectiu d’aconseguir la medalla d’or en els Jocs Olímpics de Londres 2012.

T’esperaves els grans resultats que vas obtenir als Mundials de Dubai?

La veritat és que no. Va ser tot molt estrany, perquè feia poc que havia canviat d’entrenador. Només havia estat entre-nant molt dur, però no sabia si tot acabaria sortint bé o malament. I la veritat, quan vaig competir va sortit tot molt bé.

Et sents més pressionada que abans de l’èxit de Dubai?

Sempre reps pressió quan competeixes però sí que és veritat que arran de l’èxit

a Dubai saps que s’espera més de tu. I jo sóc la primera a exigir-me més. Sóc molt conscient que per mantenir-se dalt de tot cal treballar molt. És molt dur mantenir-se en l’èxit. D’altra banda, sí que és veritat que sento molt més l’atenció dels mitjans de comunicació.

Quin ha estat el secret d’aquesta millora espectacula?

Abans entrenava fort, però el cas és que els entrenaments d’un temps ençà són brutals. Cada dia nedo sis hores. El nivell d’esforç és molt elevat i per aguantar tot això cal estar molt centrat. Per trobar l’equilibri, tot esportista s’ha de fixar un objectiu molt concret i treballar a fons per

CRISTIAN GONZÁLEZ,periodistacgonzalez@claror.cat

08-11_Entrevista.indd 9 01/06/2011 12:40:18

aconseguir-lo.Aschwin Wildeboer va decidir anar

a entrenar a l’estranger perquè diu que aquí no es prepara tan bé per a la competició. Opines el mateix?

Tant a Catalunya com a Espanya hi ha instal·lacions molt bones. I el mateix passa amb els preparadors, que són molt vàlids. Ara bé, també s’ha de dir que a fora també hi ha professionals molt bons. De fet, crec que seria bo anar un temps a fora per diversos motius. Primer perquè coneixeria altres llocs i altra gent. I segon perquè podria competir en un altre àmbit i no estar sempre fent-ho en el català i l’es-panyol. Marxar a fora és una possibilitat.

Quins aspectes cal millorar perquè els nedadors d’aquí obtinguin grans resultats als Jocs Olímpics?

Pel que fa a instal·lacions no ens podem queixar. N’hi ha moltes i de bones.

Quins creus que han de ser els pre-ceptes del bon esportista?

Abans he comentat que cal tenir un objectiu ben clar. Però a més cal treballar bé, descansar bé i alimentar-se bé. Això exigeix una rutina estricta que pot provo-car que la teva vida social o familiar se’n ressenti una mica.

10 L’ENTREVISTA

Molt personal... Una ciutat per viure?Barcelona

Un lloc per anar de viatge?Les illes Bora Bora

Un plat?La pizza

Un llibre per llegir?M’agrada Déjame que te cuente los cuentos que me enseñaron a vivir de Jorge Bucay

Una pel·lícula de cinema?Titànic

Un mitjà per estar informat?La televisió

Mar o muntanya?Mar

Un cantant o grup musical?N’escolto molts

Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer?No ho sé

Un personatge actual?Michael Phelps

Un esportista que admiris?També Michael Phelps

Què valores més de les persones?La sinceritat

Si un dia fossis president del go-vern o de l’ONU quina primera decisió prendries?Desenvolupar polítiques per reduir l'atur

Dretes o esquerres?Neutral

Què t’enduries a una illa deserta?Un mirall. Sóc molt presumida

Un desig confessable? Reconec que m’encantaria poder guanyar la medalla d’or en uns Jocs Olímpics

«Quan vaig guanyar a Dubai vaig consultar els diaris esportius i em va ser difícil trobar la notícia del meu èxit entre tanta de futbol»

Em pots explicar en què consisteix un dia de cada dia de la teva vida?

Em llevo a les cinc del matí. Començo a entrenar a les sis. Després, si puc vaig a la Universitat Autònoma de Barcelona, on estudio ADE. Al migdia dino i torno a venir al Club Natació Sabadell per entrenar-me tres hores més. Quan acabo marxo cap a casa meva, el CAR de Sant Cugat, sopo i a les deu ja sóc al llit dormint.

Cuides molt la dieta?El fet de gastar molta energia m’obliga

a ingerir molts hidrats en forma de pasta i altres aliments. Procuro evitar els embo-tits, les llaminadures, la pastisseria..., però és clar, de vegades és inevitable caure en la temptació. No hem d’oblidar que si no menges bé, no entrenes bé.

Tens algun nedador o nedadora com a referent?

El meu ídol és Michael Phelps. Sé que és impossible arribar a fer el que ha fet ell, però procuro emmirallar-m’hi. És un referent tant com a persona com a esportista. M’encanta la seva tècnica. És el millor del món.

Alguna vegada has dit que es fa més cas del que diuen els futbolistes al seu Twitter que de les medalles que guanyeu els nedadors. Us sentiu menyspreats pels mitjans de comu-nicació?

Ho comprenc i crec que és normal que el futbol capitalitzi l’agenda dels mitjans de comunicació. Però quan vaig guanyar les medalles a Dubai vaig consultar els diaris

esportius i em va ser molt difícil trobar la notícia que parlava del meu èxit entre tanta informació futbolística. Penses que no es valora prou el que has fet. Al cap i a la fi, vaig guanyar en uns campionats del món. Això és molt gran.

Com et definiries com a persona?Sóc molt autoexigent, disciplinada i

constant. I també presumida.Com et vas iniciar en la natació?Vaig començar amb només quatre anys,

ja que pateixo escoliosi a la part inferior de l’esquena. Els metges van aconsellar als meus pares que fes natació per corregir-la. Als cinc anys ja vaig entrar al Club Natació Badalona, on ja entrenava. Vaig anar pujant nivells i competint. El 2008 vaig fitxar pel Club Natació Sabadell però no vaig començar a entrenar aquí fins l’any passat.

08-11_Entrevista.indd 10 01/06/2011 12:40:20

11L’ENTREVISTA

«Ser nedadora és molt sacrificat»

Quina ha estat la persona més im-portant per impulsar la teva carrera?

En primer lloc la meva família. Però també tots els entrenadors que he tingut. L’entrenador és una figura amb la qual treballes cada dia i, lògicament, hi acabes compartint molts moments.

És tan sacrificada com es diu, la carrera del nedador d’elit?

Moltíssim, pel que explicava abans. Em passo el dia entrenant, anant i venint al CAR de Sant Cugat i al Club Natació Sabadell.

I els caps de setmana també?Els caps de setmana també. Dissabte

entreno tot el dia i algun diumenge també. Això quan no tens competició, perquè quan n’hi ha no descanses cap dia. Aleshores treballo dues setmanes segui-des i si puc vaig a classe, tot i que si estic de concentració és impossible.

Has pensat a deixar-ho?No. M’agrada molt nedar i competir.

Ara bé, sí que és veritat que de vegades et sents poc recompensada.

És difícil viure de la natació?Sí. Ara, amb la beca vaig fent, però no

estalvio. Sé que quan deixi de competir hauré de posar-me a treballar. La natació em garanteix el present perquè la beca em

paga l’estància al CAR de Sant Cugat i les dietes. Per aquest motiu estic estudiant administració i direcció d’empreses.

En què penses quan nedes tanta estona seguida?

Quan entreno sempre vaig cantant mentalment. Et passes moltes hores a l’aigua. Vaig pensant en les meves coses.

Costa tenir amics, amb aquesta disciplina tan rígida?

Costa tenir amics de veritat. M’explico: costa perquè no tinc prou temps per dedicar a les meves amistats, malgrat tot ells ho entenen. Això té les seves coses bones i dolentes. En canvi, sí que viatjo molt, tot i que només veig els aeroports, els hotels i les piscines on competeixo (riu). Però també fas amistats amb la gent del teu equip.

I hi ha temps per a nòvios?No. En absolut. Això més endavant.Encara et queda molta corda, però

has pensat què t’agradaria fer des-prés de retirar-te?

Ho he pensat una mica. Estic fent direcció i administració d’empreses i m’agradaria treballar en el sector de la moda. Muntar una empresa de moda. Una cosa així. Ja es veurà. De moment encara sóc al primer any de carrera.

08-11_Entrevista.indd 11 01/06/2011 12:40:22

12 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 12 01/06/2011 14:53:31

13EN FORMA!

Esports a l'aire lliure: oxigena't!

Durant els mesos d’estiu ve de gust fer activitats a l’ex-terior, i l’esport no n’és pas cap excepció. Gràcies a les característiques climàtiques i de paisatge de Catalunya hi ha un ampli ventall d’activitats que ens permeten fer exercici físic a l’aire lliure.

MONTSE RAVETLLAT,assessora tècnica CEM Can Caralleumravetllat@cancaralleu.cat

Ara que s’acosta el bon temps podem triar entre activitats al mar (vela, natació, pesca, submarinisme, caiac), a la muntanya (escalada, senderisme, caminada nòrdica, ciclisme, descens de rius) o a l’aire (para-pent, volta amb globus). Alguns també els podem practicar a l’hivern però esdeve-nen més difícils i requereixen més tècnica.

esports De muntanyaL’escalada és l’acció de pujar per un indret vertical utilitzant els braços i les cames per progressar, amb l’ajut de mitjans materials. En l’escalada es combinen la tècnica i la força, però com més bona sigui la tècni-ca, menys força necessitarem i més gran podrà ser el recorregut per fer. També és molt important estabilitzar i equilibrar

cadascuna de les posicions del cos. N’hi ha de diferents tipus: en roca, en glaç i en rocòdrom.

És imprescindible fer un curs d’iniciació amb personal tècnic especialitzat, practi-car-la en parella, mai sol, i l’ús de material de seguretat que cal revisar cada vegada que s’utilitza. El material necessari és l’ar-nés o baudrier, peus de gat, casc, cordes, mosquetons, bagues, vuit o gri-gri.

Cal estar informats del recorregut que anem a fer, que sigui del nivell de dificultat assequible pels nostres coneixements i experiència i no aventurar-se tot sol. Catalunya té molts indrets per poder gaudir d’aquest esport, i els més destacats són Montserrat, Ciurana o Terradets.

Una altra activitat de muntanya són les

vies ferrades. Són itineraris de muntanya més o menys difícils en els quals els punts més compromesos del recorregut estan equipats amb escales o esglaons i un cable de seguretat. Molts d’aquests recorreguts estan completament equipats a causa de la seva inclinació i dificultat. Com en l’esca-lada, cal dur el material de seguretat, anar encordat i no fer-ho en solitari.

Menys arriscat és el senderisme, que consisteix a caminar a l’aire lliure gene-ralment seguint camins o senders marcats per tal de gaudir de la natura, els paisatges i els seus elements d’interès històric i cultural. Cal conèixer el terreny, dur un mapa del recorregut que volem seguir, una brúixola per poder orientar el mapa, aliments i líquid en funció de la durada.

12-23_EnForma.indd 13 01/06/2011 14:53:32

14 EN FORMA!

banda i banda de la roda del darrere per poder carregar equipatge.

La diversitat de rutes amb diferent des-nivell i entorns paisatgístics és immensa. Les vies verdes i els passos de carrilet recuperats en són un bon exemple.

esports en el meDi aquàtiCSi ens agrada l’aventura podem practicar el descens de barrancs. Aquesta activitat consisteix a seguir el curs d’un riu a través d’un barranc, una gorja o un congost per on circula l’aigua, a través dels obstacles que l’erosió ha anat produint en el seu recorregut. Hi ha descensos amb diferent grau de dificultat. Cal anar acompanyat de personal especialitzat i portar calçat resis-tent, neoprè, casc, corda i arnés en cas de barrancs on s’hagi de fer ràpel. També caldrà una bossa estanca per mantenir sec el menjar i el material de recanvi.

En el cas del piragüisme, l’ús d’una pira-gua o caiac ens permet fer descens de rius en aigües braves o en aigües tranquil·les, desplaçar-nos pel mar i llacs o pantans. Es poden fer sortides d’un o més dies fent nit a les platges. Ens caldrà una piragua i rem amb doble pala. És important que la piragua tingui un compartiment estanc per posar-hi roba, menjar, un telèfon i aigua. És imprescindible l’ús d’una armilla salva-vides i una gorra per protegir-nos del sol.

Al riu també podrem practicar el ràfting o descens de rius per aigües braves en un bot pneumàtic (o raft) amb capacitat per a 6-8 persones, amb l’ajuda de pales. Cal el guiatge d’un tècnic titulat que fa de timó, i els participants porten una pala cadascú per remar segons les indicacions

El material necessari són botes de muntanya amb una bona sola, roba d’abric (samarreta tècnica, folre polar i un para-vent), gorra i ulleres de sol i un protector solar. L’ús dels bastons, cada vegada més estès, ens ajudarà a millorar la marxa i descarregar l’impacte en les articulacions de les cames.

A Catalunya tenim senders al nivell dels millors d’Europa, per l’orografia del ter-ritori i la important riquesa arqueològica i monumental, juntament amb la variada bellesa paisatgística. El clima suau del país els fa transitables la major part de l’any. Hi ha diferents tipus de senders: senders de gran recorregut (GR), senders locals (PR) i senders urbans (SU).

Del nord d’Europa ens arriba la ca-minada nòrdica, consistent a caminar i córrer amb la tècnica de l’esquí de fons clàssic utilitzant uns pals específics. El peu s’avança en el mateix moment en què s’avança la mà contrària per aconseguir el recolzament total del peu, des del taló fins als dits.

L’aprenentatge és molt ràpid i, alhora, la sensació de cansament durant la pràctica és molt baixa. La tècnica bàsica consisteix a caminar de forma natural, amb les es-patlles relaxades, els bastons a prop del cos, impulsar el bastó per darrere la línia de la pelvis i recolzar el peu des del taló fins als dits.

Cal vestir roba còmoda que permeti amplitud de moviments de cames i braços, paravent, calçat lleuger i flexible amb una bona sola, pals de nòrdic i aigua.

Si volem gaudir sobre dues rodes po-dem practicar el ciclisme per carretera,

el cicloturisme i el tot terreny. L’ús d’una bicicleta específica per a la modalitat que triem ens permetrà recórrer gran part de les carreteres, les pistes i els camins de muntanya a la vegada que ens proporciona una combinació perfecta entre l’exercici físic i el plaer de gaudir de bells escenaris naturals.

El manteniment de la bicicleta és de vital importància i ha d’estar adaptada al seu usuari. Una posició correcta del cos respecte del quadre i del pedalier és fonamental. Cal buscar l’ergonomia per evitar lesions i aconseguir més eficiència. Una posició massa dreta suposa un esforç inútil i ofereix una gran resistència a l’aire.

El selló ha de ser còmode, no gaire dur i que provoqui el recolzament de la base dels isquios per tal de prevenir dolors en la zona lumbar i que alliberi el contacte amb les parts toves del cos, per evitar inflamacions de pròstata i vulvars.

Cal portar roba transpirable i paravent, malles amb badana, guants, casc, ulleres i calçat amb una sola prou dura per pedalar amb seguretat. L’avituallament sòlid i líquid variarà en funció de la durada de l’activitat.

És molt important portar eines i recanvi de peces per tal de resoldre imprevistos com ara una punxada. En el cas del ciclo-turisme i de travesses amb bicicleta de muntanya cal portar sàrries o alforges a

«a Catalunya tenim senders al nivell dels millors d’europa, per l’orografia del territori i per la riquesa monumental»

Un país òptim per fer esportEs pot practicar activitat física segons les necessitats, la capacitat física i les habili-

tats de cadascú, en funció de les preferències personals i també de les possibilitats econòmiques. Els esports a l’aire lliure van guanyant cada cop més adeptes, i és que els seus beneficis són ben coneguts tant des del punt de vista físic com psicològic i social. A Catalunya disposem d’una geografia privilegiada que ens ofereix una gran varietat d’escenaris naturals, sigui mar, muntanya, rius, planes o boscos, i d’una climatologia excel·lent que permet gaudir d’activitats a l’aire lliure tot l’any. Pujar muntanyes a peu o amb bicicleta, nedar al mar i als llacs, calçar-se uns esquís o raquetes de neu, córrer, caminar, pujar parets, baixar un riu amb embarcació o sense, remar, navegar, volar amb parapent o ala delta... Les possibilitats són infinites.

Cal buscar l’activitat que ens engresqui i que estigui dins les nostres possibilitats. La pràctica pot ser individual o en grup, i hi ha entitats que n’ofereixen sortides com ara ajuntaments, clubs i centres excursionistes, empreses d’esports d’aventura, escoles o associacions esportives..

12-23_EnForma.indd 14 01/06/2011 14:53:34

15EN FORMA!

Avui dia és difícil poder escollir l’hora per entrenar, ja que les obligacions la-borals o familiars determinaran en quin moment del dia podrem exercitar la ment i la musculatura. Per tant, la millor hora per entrenar és aquella en la qual tenim el temps suficient per poder fer un entrena-ment amb cara i ulls i sense estar pendents del rellotge, és a dir, sense l’estrès que portem durant tot el dia.

Científicament s’ha comprovat que el cos evoluciona metabòlicament durant el dia i és aconsellable conèixer aquesta evolució per entrenar en el moment en què el cos està millor preparat per fer-ho.

entrenar-se a mitja tarDaPer norma general, el nostre cos es relaxa durant la nit i aprofita per regenerar els sistemes que estan més esgotats. Així doncs, durant les primeres hores del matí no és aconsellable fer exercicis intensos, ja que faríem passar el cos d’un estat “re-parador” a un estat de màxima activitat en pocs minuts.

A partir de mig matí, quan ja fa unes quantes hores que ens hem llevat, que estem en moviment i que tenim alguna cosa a l’estómac, el cos ja està preparat per aguantar un bon entrenament, sigui de resistència, força o flexibilitat. Aquest estat òptim per rendir al màxim nivell durarà fins a mitja tarda. És a partir d’aquí

Quan cal entrenar?

Per norma general, científicament està comprovat que el millor moment per entre-nar és des de mig matí fins a mitja tarda

JORDI CASANOVAS,coordinador tècnicl'Esportiu de Llinarsjcasanovas@lesportiudellinars.cat

que, a causa de l’esgotament físic i psíquic que acumulem durant tot el dia, el nostre cos ja no aguanta els esforços de la ma-teixa manera. Els nostres entrenaments no seran tan eficients, tot i que encara podrem rendir a un cert nivell.

Conèixer el propi CosPer norma general, aquest és el compor-tament del nostre cos i, en conseqüència, les millors hores per fer un entrenament eficient. Ara bé, no tothom té les mateixes obligacions durant el dia ni té els mateixos horaris. Així doncs, l’evolució del seu metabolisme serà lleugerament diferent del de la norma. Això vol dir que és probable trobar persones que rendeixen molt millor a mig matí que a mitja tarda, o a última hora de la tarda que a mig matí. Aquí és quan entra el coneixement que cadascú té del seu propi cos i dels hàbits adquirits durant la vida per saber quin és el millor moment per rendir al màxim en un entrenament.

del monitor. El material necessari és un vestit de neoprè, casc i armilla salvavides, que facilita l’empresa contractada. L’època ideal per practicar-lo és a la primavera, quan hi ha el desgel de les muntanyes i el cabal dels rius és més gran. La zona del Pallars és idònia.

Més tranquil·la és la navegació pel mar d’una embarcació de motor o de vela. La navegació de vela és la que realment suposa un esforç físic i de coordinació d’equip. És imprescindible formar-se i tenir titulació específica, ja que els conei-xements teòrics de meteorologia, vents i forces, i el material de l’embarcació són molt específics i bàsics per garantir la seguretat.

Dins del món de la vela hi ha la lleugera, que inclou des de la navegació individual amb una taula (windsurf i kitesurf) o amb embarcacions tipus 420, làser, patí de vela o hobbiecat, fins a embarcacions més grans amb patró i tripulant, com el 470. A més, hi ha la modalitat de creuer, que inclou embarcacions amb més eslora i necessiten tripulacions de cinc persones o més. Aquests bots tenen més quantitat i complexitat de veles.

El submarinisme és una activitat que consisteix a submergir-se sota l’aigua. Es pot fer amb l’ajut de bombones d’oxigen o a pulmó lliure. Ens caldrà tub, ulleres, aletes i vestit de neoprè.

Nedar en espais naturals és una altra possibilitat. Amb l’ús del vestit de neoprè es pot nedar al mar quan comença el bon temps. Si cal, portarem casquet de neoprè i escarpins pels peus. Nedar al mar permet fer més metres de forma distreta i relaxa-da, però cal tenir presents certes normes de seguretat bàsica. No és convenient ne-dar sol, i si es neda resseguint la costa ens evitarem possibles ensurts de corrents.

A causa del gran nombre d’embarcaci-ons de lleure que hi ha a l’estiu, és impres-cindible portar una boia de senyalització ben visible per tal que es vegi on hi ha un banyista. Un casquet de bany de color llampant també és recomanable.

«no és convenient nedar sol, i si es neda resseguint la costa ens evitarem possibles ensurts causats pels corrents»

12-23_EnForma.indd 15 01/06/2011 14:53:36

16 EN FORMA!

12-23_EnForma.indd 16 01/06/2011 14:53:39

17 EXPERIÈNCIES EN FORMA!

Passió per la gimnàstica rítmica

Sílvia Vidal entrena al Sagrada Família des de fa 2 anys

sílvia Vidal té 17 anys i des de ben petita practica gimnàstica rítmica, la seva gran passió. amb dedicació i esforç, la sílvia ha arribat a competir a la Copa Catalana i als campionats escolars a escala nacional, compagi-nant sempre la competició individual i per equips. Des del començament ha rebut el suport dels pares, que l’animen a seguir en aquest esport sempre que ella gau-deixi amb el que fa.

Sílvia Vidal en una de les competicions de gimnàstica rítmica

campionats escolars, primer en l’àmbit comarcal, després de província i finalment de Catalunya, on ha arribat en diverses ocasions.

CanVi De rumBUn punt d’inflexió en la carrera de la Sílvia va ser als 16 anys, quan va decidir canviar de club i començar a entrenar al CEM Sagrada Família, seguint els passos de l’entrenadora que havia tingut des dels 12 anys, la Laura Pérez, amb qui manté una gran relació. «Ja fa dos anys que sóc al Sagrada Família i des d’aleshores he guanyat copes i he pujat al podi, competint sempre individualment», explica orgullosa la gim-nasta. Els èxits d’aquests dos últims anys l’han portat a accedir a la final nacional dels campionats escolars de gimnàstica rítmica i a aconseguir-hi uns bons resultats.

La Sílvia és molt exigent amb ella matei-xa, sobretot en les competicions, perquè són el reflex de tota la temporada. «La rítmica és un esport molt sacrificat i en les

poques competicions que es fan al llarg de l’any es juguen en un minut i mig l’entrena-ment de tota la temporada», explica el pare de la Sílvia. Tot i la duresa d’aquest esport, els pares mai no han volgut que sigui una esportista d’elit. «Ella ha d’anar a divertir-se i passar-s’ho bé», afirma convençut el pare.

exiGènCia i saCriFiCiEls pares destaquen la força de voluntat de la Sílvia, que és conscient de la importància de l’entrenament per poder afrontar amb garanties les competicions. Per a ella els secrets de tants anys de dedicació a la gimnàstica rítmica són l’esforç, la voluntat i sobretot les ganes, que és el que li ha fet superar totes les dificultats. «En cap moment no m’he plantejat deixar-ho i no ho vull deixar mai», assegura. Ja en el final de la seva etapa escolar, la Sílvia no té del tot clar cap a on enfocarà el seu futur com a gimnasta i, tot i que li agradaria seguir competint, no descarta ser entrenadora de nivells inferiors.

Laia PinedaSílvia Vidal es va iniciar en el món de la gimnàstica rítmica quan tenia tan sols cinc anys. Els pares la van apuntar a un casal d’estiu que es feia al Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, la localitat on viu, i ja des del principi es va interessar per aquest esport. «Vam veure que esta-va molt motivada, que s’ho passava bé», explica la Imma, mare de la Sílvia, i per aquest motiu van decidir que continués amb la gimnàstica rítmica com a activitat extraescolar durant l’any. «Al principi era molt petita, però ja entrenava dos cops per setmana», recorda la mare.

Amb deu anys, la Sílvia va començar a competir als campionats de Copa Catalana per equips, i al cap de dos anys va passar als campionats escolars. «Vaig baixar de Copa Catalana a campionats es-colars perquè quasi totes les nenes del meu conjunt es retiraven i l’equip es va desfer», explica. Des d’aleshores ha competit cada any individualment o per equips als

12-23_EnForma.indd 17 01/06/2011 14:53:43

Córrer sense samarreta

Juanjo ZabalaCórrer en espais públics amb samar-reta té certs beneficis. La samarreta ens protegeix de les temperatures extremes, especialment durant la realització d’esforços prolongats i intensos. És important diferenciar entre la percepció que es té de la temperatura i l’acció real sobre el nostre cos dels factors externs, com els rajos del sol. Per exemple, es pot tenir la percepció que corrent sense samarreta es va més còmode perquè l’aire refresca més, però la realitat és que la temperatura continua sent la mateixa amb samarreta o sense, i de fet per la incidència dels rajos solars directament sobre la pell, sense la protecció de la samarreta, la tempe-ratura corporal pot augmentar més, amb la qual cosa augmenta el risc de marejos i fins i tot de desmais.

D’altra banda, ja hi ha estudis que parlen dels efectes negatius a llarg termini de la pràctica d’activitat física sota el sol i sense protecció. Es poden arribar a generar patologies a la pell si no es tenen en compte les mesures protectores adequades, entre les quals hi ha fer servir samarreta.

18 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

A l'AiguA

ActivitAts pER A jOvEs El MAtERiAl

Sergi MateuLa platja és un dels espais lúdics per excel-lència amb els quals pot comptar una ciutat. En el cas de Barcelona, la capital catalana disposa de molts quilòmetres de costa on es pot practicar tot tipus de modalitats esportives.

Entre els esports més practicats hi ha el vòlei i el futbol platja, especialment durant els mesos de primavera i estiu. Però les possibilitats de la platja no s’acaben aquí, ja que també es poden practicar altres modalitats esportives en una superfície tan beneficiosa com és ara la sorra de la platja. Cal destacar el tennis platja, en augment constant, el rugbi platja, el takatà, el fúting o diferents jocs esportius com, per exemple, el pichi, les indiaques i les activitats gimnàstiques.

Els punts on es concentren els prac-ticants dels esports de platja a la ciutat de Barcelona van des dels banys de Sant Sebastià fins passat el Fòrum. També tro-bem zones habilitades especialment on

Entrenament amb sèriesSergi Martínez

El treball amb sèries és un dels mètodes d’entrenament que permet assolir els objectius que ens plantegem. S’ha de planificar d’acord amb el nivell del nedador i seguint sempre els principis de l’entrenament. Cal rebre consell d’un tècnic aquàtic especialista perquè ens ajudi a iniciar el programa d’entrenament amb sèries.

Dins l’estructura de la sessió és freqüent trobar les sèries a la part central de l’entrenament. Aquestes agrupen un cert nombre de repeticions separades per períodes de temps de descans, que varien en funció del volum i la intensitat. El descans pot ser passiu o actiu, és a dir, recuperar mentre es neda suaument.

Es variarà el nombre de repeticions i sèries en funció dels objectius específics del programa d’entrenament. Aquest mètode d’entrenament és molt versàtil i moti-vador, i s’adapta a qualsevol nivell i persona.

Esport a la platja aquest estiu

es pot practicar esport amb equipaments de l’Ajuntament, com ara els diferents camps de vòlei platja a la Barceloneta, a la Icària i al Bogatell, un petit gimnàs a la Barcelonesa o un half pipe per a bicicletes, patins i skates a la Mar Bella.

El ciclisme és un altre dels esports més practicats pels joves a les platges de la Ciutat Comtal. Per aquest motiu, al llarg de tota la costa hi ha diferents pàrquings on es poden deixar aparcades les bicicletes.

És molt important que a les hores de màxima activitat solar es porti ulleres de sol, s’apliqui a la pell protector solar de factor elevat i es porti aigua per beure, ja que la deshidratació és màxima quan es fa esport a ple sol. És recomanable evitar l’activitat física entre les 11 i les 15 hores, ja que és el moment del dia en què el sol és més intens.

Poques coses són tan relaxants com un bon bany al mar després d’una bona suadeta a la sorra. Us hi animeu?

12-23_EnForma.indd 18 01/06/2011 14:53:44

19MISCEL·LÀNIA EN FORMA!

cONsEll pRÀctic

Alfons FontL’arribada del bon temps i l’augment de llum solar ens convida a fer més vida a l’aire lliure i també més activitat física a l’exterior, com ara curses d’orientació, travesses, ascensions a pics de muntanyes i moltes coses més. En aquest sentit, tan important com posar-se un calçat ade-quat o conèixer l’itinerari és consultar la predicció del temps que tindrem durant l’estona que durem a terme l’activitat.

Per a l'àmbit català resulta molt útil consultar www.meteocat.com, del Servei Meteorològic de la Generalitat de Catalunya. Aquest lloc web ofereix pre-diccions a curt i mitjà termini segmentades per comarques. Disposar de la informació meteorològica ens permetrà valorar la conveniència de fer la sortida, el tipus d’itinerari o bé considerar els punts de refugi, el material que cal dur i el tipus de roba que s’ha de portar per si es preveu que el temps canviï al llarg de la jornada.

Si les prediccions fallen, haurem de sa-

Si surts, consulta la meteorologia

ber interpretar els indicis que ens ajuden a preveure l’empitjorament del temps. En aquest sentit l’observació del cel ens pot resultar de gran ajuda. Per exemple, un clar indici de l’aproximació d’una per-torbació és l’aparició de núvols alts que progressivament van tapant el cel i que són indici de pluja, vent o un canvi de temperatura. Els xàfecs estaran garantits hores més tard si apareixen núvols sepa-rats i compactes de color blanc brillant amb contorns ben delimitats que creixen verticalment tot adquirint forma de torre.

Altres indicis d’inestabilitat meteoro-lògica es poden identificar observant si el fum d’una xemeneia ascendeix verti-calment a molta alçada o bé si les esteles de condensació que deixen els avions perduren molt de temps i es fan cada vegada més amples.

Tenir en compte tots aquests petits detalls afegirà un plus de seguretat a les nostres sortides i, si més no, les faran menys desagradables.

12-23_EnForma.indd 19 01/06/2011 14:53:46

Montse ReigadaTots tenim unes qualitats físiques que ens permeten fer exercici i que són la resis-tència, la força, la velocitat i la flexibilitat. Si gaudim d’unes bones qualitats físiques direm que la nostra condició física és bona. Per aquest motiu és tan important no deixar de treballar la flexibilitat, moltes vegades abandonada, sobretot perquè és una qualitat que amb el pas del temps anem perdent. Només cal observar la flexibilitat d’un nen i comparar-la amb la d’una persona gran.

En el dia a dia, tota la musculatura està contreta durant períodes de temps molt llargs. Això fa que amb el temps els nostres músculs s’escurcin i augmenti la pressió de les articulacions, tot provocant una pèrdua de mobilitat. L’escurçament de la musculatura pot arribar a provocar que la nostra postura es vegi afectada.

20 EN FORMA! MISCEL·LÀNIA

cONDiciONAMENt FÍsic ActivitAts

Estiraments assistits

L’esport a través del ball

Jordi TraverSón prou coneguts els efectes be-neficiosos del ball per a la salut física i mental de tots nosaltres. Potser podríem resumir-ho en l’alliberament d’endorfines que es produeix en practicar una activitat física. L’efecte de tot plegat és una disminució de l’efecte ansietat i un augment de la sensació de benestar com a resposta bioquímica de l’organisme davant d’aquest exercici.

De totes les variants de ball que hi ha, vull fer des d’aquí una defensa aferrissada del ball en parella tradi-cional. Cal diferenciar-lo clarament del ball de competició, que sí que podríem qualificar com a esport. Vull defensar aquest tipus de ball perquè, a més de tots els beneficis descrits abans, té un component per a mi del tot fonamental: es basa en allò de portar la dona, de conduir-la, de ba-llar per a ella i no per a un jutge o per a un públic. No necessita coreogra-fies, ni salts, ni postures impossibles, sinó que demana comunicació, adap-tació, confiança i energia compartida entre dos. Portar la dona ballant en parella no és fàcil. Requereix molta pràctica i molta paciència, però cre-ieu-me: les endorfines seran d’una qualitat superior.

Gràcies a la realització d’estiraments mi-llorarem l’elasticitat muscular, prepararem la musculatura per a l’esforç, previndrem contractures i relaxarem la musculatura.

Un dels molts tipus d’estiraments que es poden fer són els assistits. És a dir, exer-cicis en parella en què un fa l’estirament i l’altre ajuda a fer-lo, empenyent. Cal tenir en compte la relació entre qui pateix l’estirament i qui fa l’acció d’empènyer. La comunicació ha de ser constant, ja que el subjecte que pateix l’estirament haurà d’avisar el company quan ha de deixar d’empènyer. A més, l’estirament ha de ser controlat, no podem arribar al dolor, només hem de notar una petita tensió i mantenir-la durant uns trenta segons. Per últim, l’execució de l’exercici ha de ser lenta i mai brusca.

Els estiraments assistits permeten aconseguir més amplitud de moviment.

12-23_EnForma.indd 20 01/06/2011 14:53:49

EN FORMA! MISCEL·LÀNIA 13

12-23_EnForma.indd 21 01/06/2011 14:53:51

22

clAROR

EN FORMA! NATURA22

Gairebé vuit anys després, escric aquestes ratlles so-bre una de les experiències més genuïnes i gratificants que he viscut mai pel que fa a la pràctica d’esports d’aventura: el camí de sant jaume amb bicicleta des de roncesvalles. en total, 803 quilòmetres en set dies. i tot plegat només amb una bici-cleta, dues alforges i, sobre-tot, molt bona companyia. una experiència irrepetible.

'El Camino' en bicicleta

Núria va trencar algun radi. Limitats per la caiguda i per l’averia vam continuar la ruta passant per Lorca, Villatuerta i Estella. En total, 91 quilòmetres en la primera jornada de camí.

etapa 2Durant el segon dia de ruta vam anar des d’Estella cap al monestir d’Irache, on hi ha una font amb dos brocs. D’un surt aigua i de l’altre un raig de vi, gentilesa d’unes bodegues de la comarca. Dissortadament,

vam arribar massa d’hora i el broc del vi encara era tancat. Els dolors de la Montse i la roda de la Núria demanaven a crits una aturada tècnica i ens vam parar a Logronyo per anar a l’ambulatori i al me-cànic. Tot i patir temperatures de més de 40 graus a l’ombra, vam continuar el camí amb les ganes i l’esperit intactes. Aquell dia vam transitar per Navarrete fins a coronar l’«alto de San Antón», que, si bé no era excessivament dur, es va fer inter-minable a causa de la calor, les alforges i

La Núria, la Montse, l’Olga, en Sergi i jo mateix vam sortir en tren de Barcelona a Pamplona la nit del 30 de juliol de 2003. Un servei de taxi adaptat als peregrins ens va portar d’aquesta ciutat a Roncesvalles. Allà hi ha, al costat d’una ermita i a peu de carretera, una senzilla creu de granit que indica la sortida del camí de Sant Jaume. A partir d’aquesta creu només ens calia paciència i seguir les fletxes grogues pintades al llarg del camí.

etapa 1L’inici de la ruta és de baixada i continua fins a Pamplona. Uns 45 quilòmetres que podien ser causa d’alguna caiguda pel pes de les alforges i per trobar-nos descansats i anar amb massa empenta. I així va ser. La Montse va caure i es va donar un fort cop a l’espatlla, a més de colpejar-se el coll amb el manillar. D’altra banda, la

IGNASICASACUBERTA,icasacuberta@claror.cat

12-23_EnForma.indd 22 01/06/2011 14:53:55

23NATURA EN FORMA! 23

la quilometrada ja acumulada en gairebé dos dies. Un cop coronat aquest portet, un lleu descens ens va portar a Nájera i després fins a Azofra. Completàvem l’eta-pa després de 113 quilòmetres.

etapa 3El tercer dia vam seguir les fletxes grogues fins a Santo Domingo de la Calzada (650 metres d’altura). A partir d’aquesta po-blació ens vam enfilar fins al primer port, el Puerto de la Pedraja (1.150 metres). Des de dalt del port fins a la ciutat de Burgos tot va venir en descens i pla fins a Olmillos de Sasamón. Aquesta població era uns quilòmetres fora de la ruta, però el cansament i la nit que se’ns tirava a so-bre van fer que busquéssim l’hospitalitat d’aquell poble. Ens vam allotjar a l’antiga sagristia de l’església, molt a contracor del capellà, pressionat per unes quantes bones samaritanes del poble. Entre Azofra i Olmillos de Sasamón 147 quilòmetres.

etapa 4Durant la quarta etapa, de 139 quilòme-tres, vam continuar el camí des d’Olmillos de Sasamón cap a Villadangos del Páramo. Ens vam moure entre cotes de 750 a 900 metres sense fortes pujades però amb una calor asfixiant. Això sí, recordo fer el «graó de la Meseta», un quilòmetre amb una rampa duríssima on vam trobar una dona socorrent a un italià defallit pel cansament i un cop de calor.

Val la pena aturar-se a Carrión de los Condes i gaudir del riu per refrescar-se i fer una migdiada al prat de la seva riba.

A la tarda vam fer camí cap a Mansillas de las Mulas, Villamoros i el Puente de Villarente, per on, segons en Sergi, passa el riu més fred d’Espanya. D’allà vam anar cap a Lleó, i gairebé no ens vam aturar fins a arribar a Villadangos del Páramo.

etapa 5Durant el cinquè dia de ruta havíem de co-brir els 88 quilòmetres entre Villadangos

del Páramo i Molinaseca. En aquesta etapa es fa el segon port més dur de la ruta. Es tracta de l’Alto de la Cruz del Ferro, de 850 a 1.525 metres d’altitud. A partir d’aquí i fins a Molinaseca, un descens interminable provocat per les constants punxades. La velocitat, el pes de les alfor-ges, la calor i el fregament dels frens van contribuir en l’accidentat descens.

etapa 6El penúltim dia havíem de pedalar 112 qui-lòmetres entre Molinaseca i Portomarín. Ens disposàvem a afrontar el darrer as-cens dur de la travessa. Érem conscients de la dificultat de l’etapa i anàvem molt mentalitzats i, potser per això, la pujada de Villafranca del Bierzo (600 metres d’altura) fins a l’O Cebreiro i Alto del Poio (1.300 i 1.350 metres, respectivament) no se’ns va entravessar tant com esperàvem. Des de l’Alto del Poio fins a Portomarín tot ens va venir de baixada i vam passar per multitud de poblacions gallegues.

etapa 7L’últim dia va transcórrer des de Portomarín fins a Santiago de Compostel·la (113 qui-lòmetres). No sabem si per la calor o pel cansament acumulat per no haver dormit bé des de feia dies, la Núria va dir prou. Quan havíem fet vint quilòmetres es va estirar al voral sota una mica d’ombra i ens va dir que ella no podia més. Vam avançar deu quilòmetres més com vam poder i, després de dinar bé, ens vam estirar tot confiant que la Núria es recuperaria. I així va ser. A la tarda vam seguir fins a arribar a Melide. Allà la Núria i l’Olga van decidir quedar-se a fer nit a una fonda i recuperar forces. La Montse, en Sergi i jo vam mirar l’hora. Eren més de les vuit de la tarda, te-níem Santiago a 60 quilòmetres. Ens vam mirar, vam treure els focus i vam pedalar fins a la mitja nit per arribar a la plaça de l’Obradoiro tocades les dotze. Algú d’un grup d’italians en veure’ns arribar va ex-clamar «Venvenuti!».

l'EscApADA

L’engorjat de la ForadadaAgru. Excursionista "Catalunya"

A Cantonigròs i l’Esquirol els uneix la riera de les Gorgues, que neix al pla d’Aiats i desemboca al pantà de Sau, davant del monestir de Sant Pere de Casserres. Aquesta riera forma esplèndids salts, gorgs i meandres. Un d’aquests espais, l’engorjat de la Foradada, reuneix les aigües del torrent de la Rotllada amb la riera de les Gorgues a través d’un escenari paisatgístic digne d’admiració.

Un cop situats a Cantonigròs hem de seguir per l’únic carrer de baixada fins al camp de futbol i l’aparcament. Trobarem un camí que es va estre-nyent i senyals grocs d’una variant del camí de Sant Jaume que ens portarà finalment per un corriol que sempre baixa, fins a trobar el gorg de la Foradada. Aquest camí no s’acostu-ma a fer sol i és molt probable tenir ajuda d’altres persones que el fan. Un cop refrescats, es pot pujar pel mateix camí i tornar a Cantonigròs o travessar la riera i seguir els se-nyals grocs, que ens portaran per un camí estret, poc transitat, vorejant el gorg. A uns deu minuts trobarem una petita dificultat de desnivell que està equipada amb unes cadenes, que ens ajudaran a superar aquest pas. Un cop fet aquest desnivell, el camí fins a l’Esquirol és tot planer i molt ombrívol. Des de l’Esquirol es pot tornar fins a Cantonigròs pel camí marcat de Sant Jaume amb els cartells i les indicacions que anirem trobant.

El camí és apte per a tothom. El temps total és d’una hora i quinze minuts, i el desnivell, de –200 metres.

La volta caminant per Cantonigròs, Foradada, l’Esquirol i Cantonigròs dura tres hores sense fer aturades.

12-23_EnForma.indd 23 01/06/2011 14:53:56

24 SALUT

importància d’aquesta tècnica mil·lenària i la combinació amb una bona dieta i l’exercici físic.

Posteriorment a ell, no es torna a tenir coneixement d’aquesta combinació fins a Vinzenz Priesnitz, que promulga la im-portància de l’exercici físic. Durant l’edat mitjana, la hidroteràpia, com també les pràctiques esportives, queden rellevades a un segon pla, ja que el culte no és al cos, sinó a l’ànima, i tan sols es conserven les pràctiques hidroteràpiques en la cultura aràbiga, que per sort arriba directament a la nostra Península.

És amb la figura de Winterniz que es fonamenten les bases científiques, amb més de dues-centes publicacions sobre la matèria. Però, fins aleshores, només es parla de manera passiva sobre la

hidroteràpia. Amb la Primera Guerra Mundial, es desenvoluparà la fisioteràpia i, per extensió, la hidrocinesiteràpia com a mesura per tractar els ferits de guerra. Serà Guttman qui encapçali aquest nou corrent.

Finalment, als noranta apareix el darrer gran boom de l’aigua amb l’entrada del concepte wellness o cultura del benestar.

BENEFICIS DE LA HIDROTERÀPIAEls beneficis de la hidroteràpia són molts. Tots hem sentit a parlar dels guanys físics que ofereix l’exercici dins l’aigua, però cal destacar els beneficis psicològics que ens pot aportar per si sola .

És interessant destacar, entre tots aquests, el relaxament del sistema nerviós central i perifèric, que produeix

Hi ha moltes similituds entre la història de la hidroteràpia i la història de l’esport.

Com la resta dels procediments antics, la hidroteràpia és una tècnica que es re-munta als nostres avantpassats. Hitites, grecs, romans, egipcis i molts ja altres deixen escrits sobre els beneficis de la hidroteràpia. Si algú ha pogut passejar per les antigues termes de Caracal·la, situades a Roma, haurà pogut copsar de la magnificència i importància que es donava als locals destinats a la salut per l’aigua, o spa, com ens agrada anomenar-ho ara, on es desenvolupaven les diferents tècniques d’hidroteràpia, fent especial incís en la combinació de fred i calor que ha arribat als nostres dies com l’anomenada tècnica de banys de contrast.

És Galè qui, ja abans de Crist, explica la

ESTHER MUR,Fisioterapeuta i llicenciada en ciències de l’activitat física i l’esport.emur@claror.cat

Spa, una moda amb tradició

La hidroteràpia i l’esport sempre han anat de la mà, però d’uns anys ençà els spa estan de moda a la ciutat, tot i que els beneficis de la hidroteràpia són ben coneguts des de fa molts segles.

24-29_Salut.indd 24 31/05/2011 9:47:09

25SALUT

El nombre de viatgers que es desplacen a països tropicals o exòtics tant per fer turisme com per fer muntanyisme o altres esports d’aventura augmenta any rere any.En molts d’aquests països hi ha un alt risc de contagi de malalties infeccioses que són transmeses principalment per artròpodes, o bé per mitjà de l’aigua i els aliments.

Per no tenir problemes val més prepa-rar-se abans de sortir i prendre algunes precaucions un cop estem al país visitat. Aquí teniu alguns consells.

ABANS DE vIATjARHem d’actualitzar el calendari de vacuna-cions i assegurar-nos de quines vacunes necessitem en funció del país que visitem. No totes les malalties tenen una vacuna efectiva, i la malària o el paludisme, per exemple, encara no tenen una vacuna efectiva, ara per ara. Cal informar-se’n amb antelació.

DuRANT EL vIATgELes mesures generals per evitar les

picadures d’insectes són: vestir roba de colors clars i de màniga llarga, usar repel-lents per a la pell, impregnar la roba amb insecticides a base de permetrina, utilitzar difusors elèctrics, dormir cobert amb una

mosquitera impregnada d’insecticida i en espais que disposin de teles metàl·liques a portes i finestres.

A nivell higienicodietètic, el problema més freqüent per consumir aigua i aliments contaminats és la diarrea del viatger, que afecta fins al 50 % dels viatgers en països d’alt risc. No és una malaltia greu però pot produir símptomes força molestos durant tres o quatre dies.

El millor consell abans de menjar és aplicar la màxima per als aliments: «Cou-lo, cuina’l, pela’l, i si no pot ser, oblida’l.» Cal evitar tot aliment que sigui cru o poc cuinat, els glaçons i els gelats, i és reco-manable menjar els aliments acabats de cuinar sense deixar que passin hores a temperatura ambient. És important vigilar especialment amb el peix i el marisc, ja que poden contenir toxines resistents.

En el cas de les begudes només són se-gures les envasades i precintades o el cafè i les infusions preparats amb aigua bullida. Si no es pot aconseguir aigua segura per beure caldrà bullir-la o bé desinfectar-la químicament amb iode.

No oblidem l’aigua que no bevem però que utilitzem: cal rentar-se les dents amb aigua potable i banyar-se només en aigües segures i clorades.

D’altra banda, el millor és rentar-se les mans abans de cada ingesta i no caminar descalços ni tocar animals.

Al web Salut i vacances del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya podeu informar-vos de tots els centres de vacunacions internacionals i també hi podeu consultar àmpliament les recoma-nacions imprescindibles per gaudir d’un viatge amb salut.

Viatjar fent salut

Tota preparació és poca quan en trobem ben lluny de casa

NEUS VIVES,Metge especial ista en medicina esportiva.nvives@claror.cat

sensació de relaxació al cos i a la ment, la sensació de plaer produïda sobre el cos, sigui a través del joc en l’ús de diferents temperatures o bé l’estimulació mitjançant estímuls mecànics, com ara raigs i bombolles d’aire o aigua, fins i tot l’ús de diferents essències, que dóna lloc a una sensació de benestar total. Si ens hi fixem, en la societat actual, on la falta de temps i l’estrès imperen, és fàcil recomanar la pràctica d’aquesta tècnica mil·lenària.

SPA O BANyS TERmALS uRBANSOn podem gaudir d’aquesta desconnexió física i mental? Un bon lloc és l’spa o banys termals urbans. Però, què és exactament el que ens ofereix l’spa? Es tracta d’un centre on l’aigua amb la qual es treballa és de tipus potable o natural; no estem parlant d’aigües mineromedicinals, ni de mar, que serien les propietats químiques que ofereix l’aigua. Es juga, doncs, amb les propietats tèrmiques i físiques de l’aigua. A més, es cuiden altres aspectes com la il·luminació, la música, les olors i la com-binació amb altres tècniques de relaxació (com ara massatges o tractaments de be-llesa), tots dirigits a estimular els sentits i les experiències de descans i desconnexió. És important, però, destacar que no hi és obligatori l’existència d’un servei mèdic.

Per tant, no és estrany que en l’actuali-tat es continuï fent ús d’un centre que ja va tenir el seu gran boom a l’edat antiga, però que ofereix una bona resposta al nostre ritme de vida actual.

Els centres esportius municipals que gestiona i cogestiona la Fundació Claror a Barcelona, Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars del Vallès, disposen d’una zona spa amb piscines d’hidromassatge i amb un ampli catàleg de serveis de salut. D’entre aquests, el CEM Marítim és, a més, l’únic centre de talassoteràpia de la ciutat de Barcelona que ofereix circuits lúdics, relaxants i descontracturants en les seves piscines, quatre de les quals disposen d’aigua de mar.

«El relaxament del sistema nerviós central i perifèric produe ix sensac ió de relaxació al cos i a la ment»

«màxima per als aliments del viatger: cou-lo, cuina’l, pela’l, i si no pot ser, oblida’l»

24-29_Salut.indd 25 31/05/2011 9:47:10

26 SALUT DIETÈTICA

Fàcil, ràpida, sana i equilibrada, la dieta crua ens aporta les vitamines, els antio-xidants i la fibra necessaris per a les nos-tres funcions metabòliques, i ens ajuda a mantenir el pes, ja que són aliments sense excés de calories.

Una dieta que no contingui aliments frescos provoca deficiències de vitamines i minerals, encara que sigui una alimentació abundant. Aquesta deficiència no provoca signes patològics específics, però reper-cuteixen en els sistemes enzimàtics on intervé la vitamina o el mineral en qüestió.

Tot i que recents estudis sobre l’evo-lució afalaguen la cuina com a part del progrés humà des dels nostres avantpas-sats, la veritat és que avui dia abusem dels aliments cuinats i precuinats.

En temps remots, quan l’ésser humà s’alimentava de fruita i carn crues, els estómacs dels nostres avantpassats eren més grans i el seu cervell més petit. A partir del foc l’ésser humà va utilitzar la cuina per alimentar-se i sembla que això va comportar una reducció de l’estómac, atès que ja no havia de treballar tant, i

La dieta crua és molt sana

una dieta sana i equilibrada conté diversitat d’aliments, però sovint tendim a obli-dar-nos dels aliments que podem menjar-nos crus i dels quals obtenim vitami-nes, minerals, enzims i subs-tàncies aromàtiques que es perden en la cocció.

DOLORS VILLANUEVA,dietista de l’àrea de salut de l’Esportiu Clarordolorsvi@ec.claror.net

24-29_Salut.indd 26 31/05/2011 9:47:18

l’augment del cervell, ja que disposava de més energia per desenvolupar-se.

Quan es cuinen els aliments, sigui en la forma que sigui, es produeixen transfor-macions més o menys importants. Estudis en laboratoris indiquen que 100 grams de carn crua aporta el 30 % menys de calories que si està cuinada, a part que costa més feina digerir-la.

Però altres aliments com la fruita i la verdura perden moltes de les vitamines, els minerals, els enzims i les substàncies aromàtiques que contenen quan se sot-meten a la calor. Per aquesta raó, la dieta crua també és un component fonamental de tota alimentació sana actual.

TIPuS D’ALImENTSLa dieta crua en sentit estricte es compon de: fruites i llegums frescos, germinats i brots i fruites seques, llet i productes lactis frescos.

Està demostrat que, si es consumeixen els aliments crus, s’ingereixen les fibres més importants de manera òptima i s’as-simila l’albúmina vegetal inalterada. A més, la textura i les aromes es presenten sense cap falsificació, de manera que es ressalten les diverses fruites o llegums d’un plat.

Com els cereals, les lleguminoses te-nen un alt valor energètic, però el doble de proteïnes. L’aprofitament biològic d’aquestes proteïnes no és tant com el d’origen animal però són més saludables, sobretot tenint en compte que la tendèn-cia és abusar de les proteïnes d’origen animal, que contenen més greixos saturats perjudicials per a la nostra salut. No haurí-em de menjar més de 150 grams de carn animal crua al dia, sigui en forma d’ous, peix, carn blanca o vermella.

Els aliments crus i sobretot la fruita tendeixen a oxidar-se en poc temps, i per això no s’haurien de consumir després de menjar, sinó abans, per poder-los digerir més ràpidament i aprofitar-ne així tots els nutrients.

Deixant de banda els corrents dietètics més extrems, en l’actualitat hi ha un acord pel que fa a l’equilibri de la dieta, en què haurien d’estar presents diàriament els grans integrals, les hortalisses i les fruites fresques.

Els productes integrals afavoreixen el trànsit intestinal i eviten el restrenyiment, i ajuden a eliminar greix de la digestió i

substàncies de rebuig que poden arribar a danyar les parets intestinals. Si ens aju-den a eliminar greixos també ens ajuden a prevenir el colesterol i els triglicèrids, que perjudiquen la nostra salut ocasi-onant malalties vasculars, cardíaques i metabòliques.

Els aliments naturals són tots els que no s’han alterat i que es consumeixen completament crus, com ara les llavors (riques en greixos vegetals) i les nous, els cereals, les fruites i la mel, les hortalisses, els ous, la llet i l’aigua mineral.

Seguidament van els aliments transfor-mats mecànicament, entre els quals hi ha els olis premsats en fred i les llavors ole-aginoses triturades, la gransa de cereals, les fruites i hortalisses picades per a ama-nides i macedònies, els sucs amb les seves propietats naturals i els productes lactis.

Els productes transformats per fermen-tació de llevats i bacteris són les hortalisses amb àcid làctic, com la col agra i els seus sucs, begudes làcties fermentades, mató i formatge, cerveses i vins, però també els purés de cereals integrals no cuits i la carn picada.

En la preparació dels productes crus s’ha de tenir en compte la correcta higiene d’aquests i netejar-los adequadament.

Les hortalisses s’han de prendre fres-ques, ja que els seus nutrients es perden durant l’emmagatzematge i la cocció. Cal escollir les que presenten una bona finor, color i aspecte, i refusar les que es veuen marcides o arrugades. S’han de procurar consumir com més aviat millor, sobretot un cop obertes o tallades, ja que al cap de mitja hora ja se n’oxiden les vitamines.

En el procés de cocció de les verdures es pot perdre fins al 45 % de la seva riquesa en minerals i el 50 % del seu contingut en vitamina C, per la qual cosa no cal excedir-se pel que fa al temps de cocció i amb la quantitat mínima d’aigua, i també cal mantenir l’olla tapada. El millor mètode és la cocció al vapor.

En la combinació dels diferents aliments crus i cuinats per aprofitar tots els nutri-ents es troba l’equilibri d’una dieta que qualificarem de sana.

«En el procés de cocció de les verdures es pot perdre fins a un 45 % de minerals»

24-29_Salut.indd 27 31/05/2011 9:47:19

28 SALUT MENS SANA

Laia PinedaQuè és per a vostè la felicitat?

És un estat de la ment que s’ha produït per unes circumstàncies concretes i que està relacionat amb la irrigació al cervell d’unes substàncies químiques determi-nades. La felicitat depèn d’una substància anomenada dopamina que es produeix a la part frontal del cervell. Sabem que hi ha maneres de disparar la producció de dopamina, per exemple, estant amb una persona que ens agrada, fent un bon àpat, si veiem una bona pel·lícula o un partit de futbol, o si practiquem activitat física, en definitiva, amb petits grans plaers.

Felicitat és igual a benestar?La felicitat és un estat de benestar de la

ment, és un benestar especial, puntual i es produeix en una situació de clímax. La felicitat es caracteritza pel plaer, que és

situacions d’insatisfacció i una sensació ge-neral d’infelicitat, però cada vegada tenim més instruments per combatre-la. Ara ens preocupa més la felicitat, comencem a sa-ber des d’un punt de vista de la ment com funciona i hem d’aprendre a gestionar-la amb els mitjans que coneixem.

La felicitat es pot aprendre?Jo sempre dic que la infelicitat es pot

controlar i la felicitat es pot aprendre, per exemple, cuidant les relacions. Perquè una persona sigui feliç ha de tenir un cert nivell d’autoestima, que serà més o menys alt si no té por, per això s’ha de treure les pors de sobre, sobretot les pors amb relació al comportament d’altres persones. A través de l’educació emocional s’hauria d’ense-nyar a reconèixer les emocions i l’estat mental dels altres, és a dir, creixement de l’empatia, perquè les persones més

un premi que la naturalesa ens ha donat per invertir en les situacions que són més favorables en la supervivència. Per exem-ple, un bon àpat produeix plaer, una bona relació amb una persona, fer l’amor...

Per ser més feliços hem d’aprendre a gestionar la por i la insatisfacció?

Sí, és fonamental controlar la por. La por també és un premi perquè aquells que tenen por sobreviuen. Tot i això, és bona si és puntual, però no si és durativa.

Les persones som més felices ara o abans?

Venim d’un món molt poc preocupat per la felicitat, on se’ns feia pensar que la vida era un mar de llàgrimes i que la felicitat era a l’altre món. Abans la felicitat no era l’objectiu, però en el món modern ho comença a ser. Ha canviat molt la soci-etat d’ara respecte a la d’abans, hi ha més

Assolir la felicitat és pos-sible avui dia perquè co-mencem a conèixer com funciona la ment. Aprendre i desenvolupar tasques de felicitat i alhora controlar els moments d’infelicitat són les claus que ens poden ajudar a aconseguir un es-tat de benestar emocional. Sebastià Serrano ens explica quins són els autèntics se-crets de la felicitat.

Entrevista a Sebastià Serrano, lingüista i comunicòleg

«La felicitat es pot aprendre»

24-29_Salut.indd 28 31/05/2011 9:47:20

29SALUT

LLEGIT A LA PREMSA

L’APUNT

CONSELL PRÀCTIC

El 12 % de la població no veu les imatges en 3D

Beure cervesa moderadament és saludableIngerir fins a mig litre diari de cervesa no té conseqüències sobre la línia. El mite de la panxa cervesera l’ha enderrocat un estudi elaborat per l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i l’Institut de Salut Carlos III, per encàrrec del CO de Metges d’Astúries. Conclouen que un con-sum moderat no tan sols no engreixa, sinó que redueix el risc de diabetis i hipertensió. L’estudi diu que el ventre estrafet típic dels països saxons es deu a la combinació d’una ingesta molt més gran de cervesa, sumada a una cuina rica en greixos i una vida sedentària. Els autors de l’estudi sostenen que la dosi recomanada perquè sigui saludable és de dos gots diaris per a les dones i de tres per als homes, sempre que mantinguin una dieta equilibrada i facin exercici moderat. Font: Ara

Les begudes energètiques i el seu consum entre els jovesEncara que no sigui un producte destinat als joves, aquests representen entre el 30 % i el 50 % dels seus consumidors. No obstant això, no queda gaire clar l’efecte que produeixen, i el que és més preocupant, no se sap amb exactitud com afecten el creixement. La majoria dels seus components no tenen beneficis terapèutics demostrats, tot i que en molts casos simplement no han estat estudiats en profun-ditat. Els ingredients que solen incloure són: cafeïna, òbviament la més coneguda, guaranà, nou de cola, herba mate i cacau. Segons Energy drinks for children and adolescents als Estats Units el 31 % dels adolescents entre 12 i 17 anys consumeix habitualment begudes energètiques, i les causes principals d’aquest consum són la manca d’hores de son i el desig d’augmentar l’energia. L’alteració del son n’és la seva conseqüència més coneguda, però a Alemanya s’ha demostrat que té efectes cardiovasculars i pot provocar danys hepàtics, insuficiència renal, trastorns respira-toris, agitació, trastorns psicòtics, hipertensió i insuficiència cardíaca. Font: Pediatrics

Prop del 12 % de la població no té una correcta visió binocular i, per tant, no veu bé les imatges en tres dimensions, segons el C.O. d’Òptics Optometristes de Catalunya. L’estudi subratlla que la tecnologia 3D «no és dolenta ni altera la visió», i en canvi pot fer patent un proble-ma que no sempre apareix en les revisions oculars rutinàries. Una correcta visió binocular permet una bona coordinació entre els dos ulls, independentment de problemes particulars d’astigmatisme o miopia, ja que és la combinació al cervell del visionat de tots dos el que permet apreciar la tecnologia 3D. Per aquesta raó, una incorrecta visió estereoscòpica pot deure’s a una disparitat de la fixació de cada ull, un problema d’estrabisme o altres patologies que poden no fer-se visibles en una revisió individualitzada de cada globus ocular. Font: EFE

empàtiques són més felices. Cal invertir en la bondat de les interaccions. Per ser feliç també cal tenir en compte l’activitat física i invertir en solidaritat i altruisme.

Aquestes coses són les que re-comanaria a una persona trista o depressiva?

Ho recomanaria a tothom. Estem acos-tumats a fer el manteniment de cotxes, però en canvi no fem el manteniment de les persones, el nostre propi mante-niment. En una situació de desequilibri emocional hi podem caure en qualsevol moment i gairebé tothom. Ara no conei-xem encara la nostra empremta genètica, però sabem que hi ha algunes persones que per ADN tindran moltes menys pro-babilitats de viure moments d’infelicitat.

Per tant, per ser feliç cal cuidar-se...Sí, hem d’aprendre i desenvolupar

tasques de felicitat i al mateix temps hem de controlar els moment d’infelicitat, que també hi són. La felicitat no és constant, sinó ja no tindria sentit perquè tothom seria feliç i no se sabria quan s’és feliç. S’ha d’intentar que els moments d’infelicitat siguin mínims i maximitzar els moments de benestar emocional, que ja sabem com es poden produir.

Així doncs, quins són els secrets per ser feliç?

Si tens l’autoestima bé, si tens un cert grau d’empatia, si et poses en la ment de l’altre amb facilitat, si al mateix temps et preocupes per mantenir un bon feedback, si practiques activitat física i participes en actes de voluntariat i no et preocupes per les grans coses sinó pels petits detalls seràs molt més feliç.

PerfilSebastià Serrano és catedràtic de lingüística general a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis sobre semiòtica, poètica, lingüística, filosofia, teoria de la ciència i teoria de la comunicació. Col·labora en diversos mitjans de comunicació i també és autor de llibres entre els quals destaquen El regal de la comunicació, L’instint de la seducció, Els secrets de la felicitat i La festa dels sentits.

24-29_Salut.indd 29 31/05/2011 9:47:21

Fotografia: Scott Time Out

30-33_Report.indd 30 01/06/2011 13:07:39

31el reportatge

El club de Perpinyà, conegut a França com 'els catalans'

USAP, més que un club de rugbi

L’històrica entitat de la Catalunya Nord és per les seves arrels, la seva gent i la seva manera d’entendre aquest esport molt més que un simple club de rugbi. Darrere la seva marcada identitat catalana hi ha una cultura i un sen-timent de pertinença que situen el club com un autèntic símbol de catalanitat més enllà de la frontera.

Escoltar «L’Estaca» de Lluís Llach a l’inici d’un partit de la USAP (Unió Esportiva d’Arlequins de Perpinyà) és un ritual del tot habitual. Sona pels altaveus de l’Estadi Aimé Giral de Perpinyà i la canta amb força tota l’afició. L’estadi s’omple de senyeres i no hi falla mai el càntic «I són aquí, i són aquí els catalans», que els aficionats canten fent honor al nom amb què es coneix el club arreu de França. A principis d’abril aquest ambient catalanista va omplir els carrers de Barcelona amb motiu del partit que la USAP va disputar a l’Estadi Olímpic contra el Toló. Els seguidors van passejar els seus càntics per la ciutat equipats amb senyeres i símbols catalanistes i va ser ales-hores quan molts catalans van descobrir l’autèntic esperit d’aquest equip.

La USAP és un equip de rugbi històric

de la Catalunya Nord que ha esdevingut un símbol català d’aquest esport. «Som els representants catalans del rugbi», assegura Raymond Rebujent, membre del Consell d’Administració de la USAP i encarregat de les relacions del club amb Catalunya. El club té un sentiment català molt arrelat que l’identifica no tan sols amb la Catalunya Nord sinó també amb la resta de França i amb tot arreu on va. «Sempre que anem a jugar partits fora de

casa ens anomenen ‘els catalans’, i a la resta de França directament som coneguts així», afegeix Rebujent.

IDENTITAT I TERRITORIUn dels trets diferencials del club és la seva identitat catalana, que tant directius com jugadors i afició tenen molt interio-ritzada. «La gent té assumida aquesta idea, és un sentiment molt arrelat aquí», afirma Rebujent. Fent gala d’aquesta identitat els aficionats van a l’estadi equipats amb els colors vermell i groc i símbols catalanistes com la senyera. Els seguidors viuen amb molta passió el rugbi i gaudeixen a cada partit d’un espectacle que va més enllà de l’esfera esportiva i es converteix en una gran festa i una reivindicació identitària.

Quan l’equip juga un partit fora de l’es-

«Els seguidors viuen amb molta passió el rugbi i gaudeixen a cada partit d’un espectacle que va més enllà de l’esfera esportiva»

LAIA PINEDA,periodistalpineda@claror.cat

30-33_Report.indd 31 01/06/2011 13:07:41

el reportatge32

tadi els jugadors comparteixen els colors amb l’afició i substitueixen el color blau cel de la samarreta oficial del club per la dels colors de la senyera. «A casa juguem amb la samarreta blava oficial perquè ens coneixen, saben qui som, però quan juguem a fora ens posem la vermella i groga per manifestar la catalanitat», explica Bernard Sobrequés, expresident del club i l’artífex d’aquesta iniciativa.

Un dels factors que influeix en la configuració d’aquesta identitat del club és el territori. «La USAP no és només l’equip d’una ciutat sinó de tot un territori. Sempre ha estat una mena de selecció dels millors jugadors dels equips nord-catalans», assegura Pere Codonyan, periodista i corresponsal de Televisió de Catalunya a la Catalunya Nord. «La USAP s’ha convertit en l’expressió d’aquesta identitat i d’aquest territori que, després de tres segles i mig de dominació francesa, es reivindica encara com a català», afegeix Codonyan. INTERÈS PER LA LLENGUALa simbologia catalana de la USAP i la bona trajectòria del club han fet que en els últims temps hagi augmentat l’interès per aprendre la llengua catalana fins i tot dins el club. Així, des de l’any passat una desena de jugadors, directius i personal de la USAP fan classes de català. Són sessions d’una hora i mitja a la setmana que es fan a les mateixes instal·lacions de l’estadi. A banda de les classes, l’ús del català és habitual també entre els seguidors i també és molt present al club. A l’Estadi Aimé Giral ja fa anys que la retolació és bilingüe i fins i tot la pàgina web de la USAP es pot consultar tant en francès com en català.

APOSTA PEL PLANTERL’equip aposta per jugadors del planter i això ha fet que històricament la presència de jugadors catalans al club sigui molt ele-vada. «El 1955, quan la USAP va guanyar el seu sisè títol de campió de França, tots els jugadors i el cos tècnic de l’equip eren nord-catalans i la llengua que es parlava sobre el terreny i a les grades era majoritàriament el català», recorda Codonyan.

Amb el professionalisme del rugbi, la USAP ha fitxat nombrosos jugadors estrangers per reforçar l’equip, però, tot i això, avui dia és un dels equips que disposa a les seves files de més jugadors

del planter. «Com a club professional estem obligats a tenir jugadors de fora, però som el club de França que tenim més jugadors de casa», afirma Raymond Rebujent. Entre ells hi ha el defensor Jérome Porical, que coneix el club des que era petit i que ha arribat al primer equip com ja ho havien fet temps enrere el seu pare i el seu avi.

Per potenciar els jugadors de casa, la USAP té un dels millors centres de for-mació de jugadors de rugbi de França i ja comença a acollir els primers jugadors del Principat amb la intenció de mantenir vius els valors de catalanitat que caracteritzen el club. «Volem tenir jugadors del sud de Catalunya perquè la nostra voluntat és que juguin a la USAP i que sigui un equip de rugbi dels catalans», afirma Rebujent. «La forta identitat del club també fa que molts dels estrangers que fitxen per la USAP hi acabin la seva trajectòria esportiva», afegeix Codonyan.

AFICIONATS CATALANSLa USAP aposta des de fa anys per es-trènyer la relació amb Catalunya i els aficionats al rugbi catalans. «Cada partit que disputem a l’estadi tenim deu o dotze penyes de la USAP de Catalunya que vénen expressament fins a Perpinyà per veure’ns

jugar. N’hi ha dues de Barcelona, una de Girona, una d’Olot i una de Figueres», ex-plica Rebujent. Josep Maria Compte és el president d’una d’elles, la dels Amics Rugby Empordà, de Figueres, i segueix la USAP des de fa molts anys. «Com a penya oficial tenim quinze abonaments i ens desplacem una vegada al mes a veure els partits», explica. La seva voluntat és fer conèixer el rugbi a l’Empordà a través d’aquesta penya, que actualment té 75 socis i que s’amplia diàriament.

PROMOCIÓ A LA CATALUNYA SUDEl creixent nombre d’aficionats catalans és un dels motius que ha portat la USAP a mirar cap a Catalunya. Tot i això, el club fa anys que treballa per donar a conèixer el rugbi al Principat, i els èxits aconseguits en els últims anys li han permès guanyar prestigi i l’han ajudat a promocionar-se en territori català. «La USAP vol créixer a través d’impulsar el rugbi a la Catalunya sud i el volum i l’experiència d’una entitat com aquesta és de gran valor per a nosaltres», assegura Ignasi Planas, president de la Federació Catalana de Rugbi. Per aquest motiu, la USAP i la Federació Catalana de Rugbi tenen bones relacions i interessos comuns i, actualment, col·laboren «tant des del vessant formatiu com el de pro-moció». Així, el club ajuda la Federació per formar educadors i jugadors, espe-cialment per als equips juvenils i júniors, mentre que la Federació dóna suport al club en la seva promoció a Catalunya.

En la seva voluntat per estrènyer lligams amb Catalunya, la USAP també manté

«Cada partit que disputem a l’estadi tenim deu o dotze penyes de la USAP de Catalunya que vénen expressament a veure’ns»

Imatge del partit que va disputar la USAP contra el Toló a l'Estadi Lluís Companys el 9 d'abril

Foto

: ww

w.fc

barc

elon

a.ca

t

30-33_Report.indd 32 01/06/2011 13:07:43

primera vegada que la USAP jugués un partit a Barcelona», explica Xavi Asensi, de l’Àrea de Màrqueting del FC Barcelona. Aquest era un dels punts del conveni, que també incloïa l’agermanament de les plantilles professionals de rugbi de la USAP i de futbol del Barça, i donar a conèixer el rugbi i el club de Perpinyà al Principat a través dels altaveus del club.

EL PARTIT: UN SOMNI Amb la victòria de Sandro Rossell es va portar endavant el conveni, que ha permès a la USAP fer realitat el somni de jugar el seu primer partit oficial a Barcelona. Inicialment el partit s’havia de celebrar al Camp Nou, però per motius tècnics i de calendari la USAP va jugar finalment el 9 d’abril a l’estadi Lluís Companys el partit de quarts de final de la Heineken Cup, equivalent a la Copa d’Europa, contra el Toló.

El partit, amb 55.000 espectadors, va fer possible una trobada de penyes de la Catalunya Nord i la Catalunya sud en el que va ser una gran festa del rugbi català. «Emprant un vocabulari esportiu, es pot dir que gràcies a aquest partit el rugbi català ha pujat de divisió», afirma Ignasi Planas, que assegura que l’esdeveniment va ser una peça clau en la promoció del rugbi al Principat. «Abans del partit es parlava de rugbi com a esport minoritari, i hem demostrat que és un esport de masses a gairebé tot el món i ara també a Catalunya», afegeix el president de la Federació Catalana de Rugbi. «A la Catalunya Nord el partit es va viure com un gran dia de festa i de retrobament, un gran èxit tant esportiu com popular que tothom espera repetir l’any que ve», explica Codonyan. En aquest sentit, des del FC Barcelona també mostren interès per continuar amb la iniciativa. «Hi ha demanda popular i per tant seria maco que cada any hi hagués un partit de la USAP a Barcelona. La voluntat de continuïtat hi és, però s’ha de valorar a final d’any», afirma Xavi Asensi.

una bona relació amb el FC Barcelona. El club considera la USAP «un molt digne i important ambaixador de Catalunya i de la cultura catalana en el rugbi», afirma Xavi Asensi, de l’Àrea de Màrqueting del FC Barcelona.

La USAP i el FC Barcelona compar-teixen uns trets comuns. «Tots dos som més que un club. La USAP transcendeix el que és un simple club esportiu, la gent ja els coneix com ‘els catalans’ i, per tant, els paral·lelismes entre tots dos clubs hi són, i es nota que tenen aquest comú denominador d’anar més enllà del que és purament es-portiu», afegeix Xavi Asensi. Així, la USAP pretén ser com el FC Barcelona, però en l’esport de la pilota ovalada. «El Barça és el club de futbol dels catalans, siguin del sud de Catalunya o de la Catalunya Nord, i de la mateixa manera la nostra ambició és ser el club de rugbi dels catalans», assegura Rebujent.

CONVENI AMB EL FC BARCELONA Amb la voluntat de promoure el rugbi al Principat, un dels grans desitjos de la USAP era celebrar un partit en territori català. «La idea d’organitzar un partit a Barcelona la teníem des de fa temps. La nostra voluntat sempre havia estat treballar amb els catalans del sud», explica Raymond Rebujent. Seguint aquest desig i aprofitant els trets comuns amb el FC Barcelona, la USAP va signar un acord d’agermanament amb la candidatura de Sandro Rossell. «Hi havia un projecte darrere i si la candidatura guanyava les eleccions s’intentaria per

«La idea d’organitzar un partit a Barcelona la teníem fa temps, la nostra voluntat sempre ha estat treballar amb els catalans del sud»

Història d’un club de rugbi centenariLa USAP és un dels equips de rugbi XV més importants d’Europa i un símbol rossellonès que representa Catalunya en aquest esport. Va sor-gir de la fusió de dos clubs: la Unió Esportiva de Perpinyà i els Arlequins l’any 1933, però el club ja existia des del 1902 sota el nom d’Associació Esportiva Perpinyà. La USAP ha gua-nyat en set ocasions el campionat de França i ha estat deu vegades finalista d’aquesta competició, finalista l’any 2003 de la Copa d’Europa de rugbi XV i referència del rugbi català.

30-33_Report.indd 33 01/06/2011 13:07:47

3434

CLAROR

34-49_Fundacio.indd 34 01/06/2011 13:11:08

3535

balanç d’activitat del 2010 de la fundació claror i les entitats vinculades

la fundació claror publica la memòria d’activitat del 2010

Els resultats del balanç d’acti-vitat del 2010 mostren un bon estat de salut de la Fundació Claror i les entitats vinculades (Associació d’Entitats per a la Gestió de Can Caraleu i Llinarsport, SL). Tot i la crisi econòmica, els cinc centres esportius municipals gestionats de forma directa o indirecta per la Fundació Claror van tan-car l’any amb una massa social de 34.352 abonats (Claror: 9.024, Sagrada Família: 9.535, Marítim: 6.171, Can Caralleu, 7.261 i l’Esportiu de Llinars del Vallès: 2.361).

El total de massa social va ascendir a 50.368 usuaris si s’hi sumen també els 7.426 cursetistes de les activitats no incloses en la quota d’abona-ment, els 3.090 participants d’activitats de clubs o associ-acions i els 5.500 participants en activitats escolars.

Els esdeveniments esportius i les activitats organitzades pels centres gestionats per la Fundació Claror van aplegar més de 12.000 persones.

usos I sERVEIsPel que fa al nombre total d’usos dels usuaris regulars, els cinc centres van sumar la xifra de 2.459.568, que conforma una mitjana de 7.241 usos diaris. A aquests també cal sumar els 62.667 usos puntuals corresponents a les entrades

tot i els efectes de la crisi econòmica, el balanç del 2010 és positiu amb una massa social de 34.352 abonats i 2.459.568 usos regulars entre els cinc centres

ocasionals generades per les visites a les instal·lacions i pels actes o les jornades esportives.

En l’apartat de serveis els cinc centres esportius van acumular 20.249 serveis de salut oferts i 441.532 places d’activitats ofertes incloses en la quota d’abonament.

BALANÇ ECoNÒMICTot i la crisi econòmica, el balanç del 2010 és equilibrat segons les dades auditades per Auren Consultors. Fundació Claror, Associació d’Entitats

per a la Gestió de Can Caralleu i Llinarsport, SL van sumar l’exercici passat 16.076.179 euros en ingressos, un 4,8 % més que el 2009. Pel que fa a les inversions, van arribar a 1.083.870 euros.

pRojECtE CuLtuRALEn l’àmbit de la promoció cultural la Fundació Claror

va invertir 25.205 euros. En aquest sentit cal destacar l’èxit de participació que van tenir les tertúlies sobre arqueologia i història, amb gairebé 400 par-ticipants. A més, s’ha impulsat la incorporació de tallers de teatre infantil i adult, i la con-solidació del cant coral per a joves amb el grup Claror Rock.

pRojECtE soCIALEn el vessant del compromís social amb la comunitat, la Fundació Claror va aportar 37.797 euros per finançar ini-ciatives solidàries, com ara el Projecte Barri, que va concedir 153 beques per facilitar el procés d’arribada i d’adaptació de les famílies nouvingudes o de famílies amb mancances socioeconòmiques al barri de la Sagrada Família. També es van continuar finançant els projectes que el 2009 havi-en guanyat el concurs Actua d’Ajut a Projectes Socials.

Fruit del compromís amb l’entorn, la Fundació Claror i les entitats vinculades van esta-blir un vincle de relació a través dels centres esportius amb 32 entitats dels districtes barcelo-nins de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Sarrià Sant Gervasi i del municipi de Llinars del Vallès.

Els recursos econòmics des-tinats pels centres a promoció esportiva van sumar un total d’1.079.593 euros.

Economia en equilibri malgrat la crisi. Optimització del nombre d’usuaris en alguns centres. CEM Sagrada Família: transformada l’oferta de serveis. Modificació del contracte de gestió al CEM Marítim. CEM Can Caralleu: continua la transformació d’espais. Primer any de funcionament de l’Esportiu de Llinars. Nova imatge corporativa i més presència al sector. Continuïtat dels programes socials, culturals i solidaris.

FETS MÉS RELLEVANTS DEL 2010

El projecte Barri de l’entitat va concedir 153 beques

34-49_Fundacio.indd 35 01/06/2011 13:11:11

36 FUNDACIÓ CLAROR

la modificació va ser aprovada el passat mes de març

el patronat de la fundació claror reforma els estatutsel canvi s’ha fet per adaptar els estatuts de l’entitat a l’actual llei vigent 4/2008, del 24 d’abril, del llibre iii del codi civil de catalunya

El 2 de març passat, el pa-tronat de la Fundació Claror va aprovar per unanimitat la reforma dels estatuts. La modificació del text es va fer per adaptar-lo a l’actual llei vigent 4/2008, del 24 d’abril, del llibre III del Codi civil de Catalunya.

Val a dir que cap de les modificacions introduïdes en el text no suposa cap alteració de la voluntat fundacional que va impulsar la creació de la Fundació Claror, sinó que els canvis fets pretenen enfortir l’entitat.

dENoMINACIóPel que fa al capítol primer, que fa referència a la denomi-nació, el domicili, l’objecte i el codi de valors de la Fundació Claror, s’afegeix la menció que l’entitat no té ànim de lucre, tot i que ja hi constava amb anterioritat, però per la importància del concepte se’n trasllada la menció a l’article inicial dels estatuts.

En l ’ar t ic le número 4 s’adapta la referència de le-gislació a la vigent en el mo-ment d’aprovació d’aquests estatuts, és a dir, la Llei d’abril del llibre III del Codi civil de Catalunya. Una altra novetat és que s’introdueix la descrip-ció de les activitats que duu a terme la Fundació Claror per a l’acompliment de les finalitats fundacionals, tal com exigeix la legislació vigent.

L’article amplia l’àmbit d’ac-tuació de l’entitat, tot i que les seves activitats continuen de-senvolupant-se principalment a Catalunya, però s’hi fa men-ció expressa de la possibilitat que hi ha, per si es considerés d’interès per a les finalitats futures de la Fundació Claror. Per raons de claredat i millor tècnica, el nou article 6 conté la regulació dels beneficiaris de l’entitat.

pAtRoNAtEn el capítol III és on més modificacions s’han fet. En l’article 15c es matisa que el patronat el poden compondre fins a deu membres per tal de normalitzar els períodes de temps en què hi pugui haver alguna vacant entre els patrons externs cooptats, per decisió del patronat o pel fet de trobar-se el procés de cooptació encara en marxa.

En aquest capítol també es regula la capacitat per ser patró, de conformitat amb la

legislació vigent. S’introdueix com a novetat i amb la finali-tat de control i transparència del patronat per tal d’evi-tar situacions de conflicte d’interessos. S’hi exigeix la necessitat que el patronat mateix verifiqui i comuniqui expressament i per escrit que el patró designat no incorre en causa d’incompatibilitat, segons es defineix més tard en el nou article 28.

En els articles 16 i 17 es modifica la condició de soci col·laborador per recuperar la figura de soci abonat a un dels centres esportius municipals gestionats directament per la Fundació Claror (vegeu la pàgina 37).

El nou article 18 fa refe-rència per primera vegada a les causes de cessament en el

càrrec de patró. Com a nove-tat, a més de les causes legals de cessament, s’hi inclou la possibilitat que el patronat destitueixi un patró per acord motivat quan la seva actuació és contrària o perjudica greu-ment els estatuts, la imatge o els interessos de la Fundació Claror. D’aquesta manera es pretén incrementar la funció de control del patronat sobre si mateix mentre sigui vigent el càrrec de patró per evitar eventuals actuacions de pa-trons en contra de l’entitat i sense la necessitat de recórrer a un procediment judicial de destitució. Per la importància de la matèria, el quòrum per a la presa de l’acord excepci-onal de cessament haurà de ser la majoria absoluta. Amb aquesta regulació es reforça la voluntat fundacional de pro-tecció de la Fundació Claror i la transparència i l’objectivitat dels membres del patronat.

fuNCIoNAMENtEn els articles 20 i següents es fan ajustos normatius i de complement de regulació de matèries per aplicació de la llei actual.

Així doncs, en l’article 21 s’introdueix la facultat dels membres del patronat de demanar la inclusió de deter-minats assumptes a l’ordre del dia, sempre que ho facin de manera raonada i per buscar la iniciativa i una participació

s ’ inc rementa la funció de control del patronat sobre si mateix

34-49_Fundacio.indd 36 01/06/2011 13:11:12

37FUNDACIÓ CLAROR

la modificació permetrà enfortir el patronat de la fundació claror per optimitzar el funcionament del govern de l’entitat

Un dels aspectes més des-tacats de la modificació dels estatuts de la Fundació Claror aprovada pel patronat de l’en-titat és la que fa referència a la desaparició de la condició de soci col·laborador i la recupe-ració de la definició fundacio-nal de la figura de soci abonat a un dels centres esportius mu-nicipals gestionats directament per l’entitat (Claror, Sagrada Família i Marítim).

El canvi comporta la desapa-rició del capítol VI dels estatuts i l’adaptació de l’article 16c per recuperar l’esperit fundacional i la categoria de socis abonats que es va preveure en els inicis de la Fundació Claror amb el propòsit de promoure la participació entre un nombre més gran de persones. Dos

d’aquests socis abonats podran ser designats com a patrons.

L’establiment de la condició de soci col·laborador va com-portar una reducció quantitati-va important del col·lectiu i es va passar de milers de socis a poc més d’un centenar de so-cis col·laboradors. Ara, amb la figura del soci abonat aquesta tendència es corregeix.

sIstEMA d’ELECCIóL’article número 17 dels es-tatuts regula qui són els socis abonats i el seu procés de designació com a patrons. El redactat també precisa com s’identifiquen les qualitats i els mèrits que s’han de tenir en compte per fer la valoració de les candidatures.

En aquest nou sistema el

patronat designa els patrons d’aquest col·lectiu per co-optació. La designació direc-ta del patronat es justifica en la necessitat d’adequar-la dins d’una base de socis tan àmplia i heterogènia. Per tal que el procés es desenvolupi correctament es valorarà la creació d’un reglament intern de designació.

optIMItzAR EL GoVERNAquest nou sistema s’adapta millor a les necessitats del pa-tronat i en garantirà un funcio-nament més òptim. L’objectiu final d’aquesta modificació no és cap altre que el d’enriquir personalment a la Fundació Claror mitjançant la captació de talent entre la seva àmplia massa social d’abonats.

el patronat incorpora dos nous patrons: nilda folch i santi padróEl patronat de la Fundació Claror ha nomenat dos nous patrons en els darrers mesos. La pri-mera a incorporar-se va ser la naturòpata de 73 anys, Nilda Folch i Oromí. Aquesta sòcia del CEM Claror nascuda a l’Argentina va ser nomenada patrona després que la seva candidatura fos la més votada en les passades eleccions al patronat celebrades el 15 de març. Folch va aconseguir 49 suports per ser un dels dos representants de l’estament dels socis col·laboradors.

D’altra banda, el periodista Santi Padró i Navarro es va incorporar el mes de maig passat al patronat de la Fundació Claror i va ocupar una de les tres places que hi ha de patró extern cooptat. Santi Padró, de 50 anys, té una àmplia experiència en el món del periodisme esportiu i actualment és editor del programa Hat Trick Barça de Televisió de Catalunya.

Després de les dues incorporacions, la composició del patronat queda de la manera següent:

Presidenta Laura Ponce Vocals Antoni AlianaVicepresident Bernat Alonso Miquel Céspedes Secretària Sílvia Martínez Nilda FolchVicesecretària Dolors Bertran Santi Padró Joan Riera Francesc Salas

gOVERN

la presència al patronat s’amplia a tots els abonats

es recupera la definició fundacional de «soci abonat»

més gran dels membres del patronat en el seu funciona-ment i sessions.

Pel que fa a la possibili-tat que la quarta part dels membres del patronat pu-gui demanar la convocatòria d’aquest, s’incrementa el quòrum inicialment establert per tal d’ajustar-lo a la nova llei vigent.

En el cas de les convoca-tòries d’urgència, l’article 24 elimina la necessitat que consti de manera fefaent la recepció de la convocatòria, ja que el breu termini per convocar no permet emprar sistemes d’acusament de recepció d’aquest tipus. Tot i això, els patrons hauran de tenir constància de la recepció de la convocatòria urgent.

INCoMpAtIBILItAtEl nou text també regula en l’article 27 els eventuals conflictes d’interessos que hi poden haver entre la Fundació Claror i algun dels membres del patronat, com resulta obli-gatori per aplicació del llibre III del Codi civil de Catalunya.

VIGèNCIAEl passat dia 30 de maig el Protectorat de Fundacions va notificar a la Fundació Claror l’aprovació i registre dels nous estatuts, moment a partir del qual aquests van entrar en vigència.

oN Es podEN tRoBARQualsevol persona pot acce-dir al text complet dels nous estatuts a través del lloc web de la Fundació Claror (www.claror.cat), clicant l’apartat titulat «Estatuts».

El text dels nous estatuts ja es pot consultar al lloc web www.claror.cat

34-49_Fundacio.indd 37 01/06/2011 13:11:12

3838 FUNDACIÓ CLAROR

ran a conèixer les activitats i iniciatives impulsades des de l’àrea sociocultural de la Fundació Claror.

CANAL 3/24 I MEtEoCAtLa programació estarà distri-buïda en blocs d’una durada de 15 minuts de mitjana. Al

s’han instal·lat una mitjana de quatre pantalles de tv per centre

els centres disposen de canal intern de tv des del junyels canals oferiran als usuaris informació sobre activitats i serveis del centre, i també publicaran l’oferta de lleure i cultura de la fundació claror

moment per gentilesa del canal 3/24 de Televisió de Catalunya. A més, s’emetrà informació meteorològica amb les pre-visions del dia i de la setmana a través del servei Meteocat.

EstALVI dE pApERL’ús d’aquesta nova tecno-logia permetrà la reducció de consum de paper, ja que amb la implantació dels canals de televisió està prevista la progressiva supressió dels plafons informatius amb els tradicionals pòsters de paper.

La gestió del software i hard-ware d’aquest nou suport comunicatiu implantat en els quatre centres correspon a l’empresa Odysii.

marge dels continguts propis dirigits i dissenyats per l’Àrea de Comunicació, Imatge i Màrqueting de la Fundació Claror, també hi haurà cabuda per a la informació general. Cada hora en punt i cada mitja hora s’emetran els titulars de l’actualitat informativa del

Els centres de Barcelona ges-tionats per la Fundació Claror tenen el seu propi canal intern de televisió des del mes de juny. D’aquesta manera, els abonats i usuaris dels centres esportius municipals Claror, Sagrada Família, Marítim i Can Caralleu podran conèixer en temps real tota la informació sobre les activitats esportives, promocions, descomptes i serveis a través de les quatres pantalles que hi haurà instal-lades en cada centre.

Al marge de la informació pròpia de cada poliesportiu, tots els canals de televisió inclouen en la seva programa-ció continguts sobre els grans esdeveniments esportius que organitza la Fundació Claror (Milla, Cros, Raid i Torneig de Bàsquet Infantil de Nadal).

sALut, LLEuRE I CuLtuRAEls continguts de salut també tindran un paper destacat en la programació. S’oferiran puntualment consells de salut per ajudar els abonats i usua-ris dels centres a portar una vida saludable i equilibrada. També es publicarà la secció «L’aliment del mes».

L’audiència d’aquests ca-nals podrà conèixer l’oferta d’activitats de lleure i els des-comptes en teatres, museus, comerços i centres de lleure que poden obtenir pel fet de ser membres del Claror Club.

Finalment, també es dona-

FITNESS

cem can caralleu va ser la seu del congrés tr3sfit els dies 4 i 5 de junyLes instal·lacions de CEM Can Caralleu van acollir el cap de setmana del 4 i 5 de juny el Congrés Tr3sFit 2011, l’esdeveni-ment més consolidat del fitness aquàtic, que va tornar a oferir les sessions més completes i especialitzades del sector. Durant els dos dies de la trobada es van presentar noves activitats com l’aqua Pilates, l’entrenament de força a l’aigua, l’aqua flow yoga, cross training a l’aigua, entrenament a l’aigua per a persones de la tercera edat i noves tendències per a tonificar-se a l’aigua.

El Congrés Tr3sFit va oferir un complet programa de xerrades fetes pels professionals més reputats del sector aquàtic, com Alessandro Redo, Cristina Senra, Javier Bergas, Katrien Lemahieu, Silvia Senati, Carolina Roero i Gisela Baraldés.

Aerobic & Fitness, entitat organitzadora d’aquest certamen, disposa d’un equip humà format per llicenciats en educació física, osteòpates, antics campions del món i professionals exclusius d’aeròbic i fitness que treballen cada any per garantir la qualitat i l’èxit d’aquest congrés.

34-49_Fundacio.indd 38 01/06/2011 13:11:14

39CAPSALERA 39CAN CARALLEU 39FUNDACIÓ CLAROR

els guanyadors també rebran un lot de material esportiu

La Fundació Claror presenta el concurs fotogràfic Claror al Món. Per participar-hi no-més heu de fer una fotografia durant aquest estiu en la qual aparegui algun element al·lusiu a la Fundació Claror o els cen-tres esportius que gestiona. Un cop la tingueu feta l’hau-reu de publicar al mur de la pàgina de seguidors Facebook del centre esportiu que us interessi més (Claror, Sagrada Família, Marítim, Can Caralleu i l’Esportiu de Llinars).

Poden ser fotos originals, artístiques, divertides o fins i tot estrambòtiques.

El termini per enviar les fotografies estarà obert fins al diumenge 28 d’agost. Per estar informat del reglament complet i de l’actualitat del concurs, visiteu www.claror.cat.

pREMI I oBsEQuIsEntre totes les fotografies presentades dins de termini al concurs Claror al Món, la Fundació Claror triarà la guanyadora seguint criteris d’originalitat, tècnica i qualitat fotogràfica.

El guanyador del concurs Claror al Món gaudirà d’una gratuïtat de sis mesos en l’abo-nament d’adult per a tot el dia en el centre al qual estigui abo-nat. El segon premi consistirà en tres mesos de gratuïtat i el tercer premi, en una mensua-litat. A més, les tres persones premiades també rebran un lot de productes esportius.

la fundació claror, convidada al congrés ihrsa de san francisco Una delegació de la Fundació Claror va visitar la trentena edició del Congrés IHRSA (International Health Racquet & Sportsclub Association), celebrada a la ciutat nord-americana de San Francisco del 16 al 19 de març. Els representants de la Fundació Claror van ser el di-rector de Desenvolupament Corporatiu, Nico Sánchez, i la directora executiva dels centres esportius municipals Claror i Sagrada Família, Núria Borràs.

El congrés va oferir una àmplia oferta de xerrades on es van tractar temes com la importància d’una atenció al client de qualitat, la retenció dels treballadors valuosos i l’eclosió dels centres de baix cost (low cost) i de com es poden posicionar els centres que no ho són.

Els avantatges que impliquen les noves tecnologies es van tractar al detall. Es va explicar com aquestes noves eines poden fer dels serveis esportius un producte més atractiu, ja que la venda de serveis per mitjà d’Internet els posa més a l’abast de l’usuari. També es va parlar de l’èxit de les xarxes socials a Internet i de quines millores aporten en la relació amb els clients.

La delegació de la Fundació Claror també va tenir l’oportunitat de visitar diferents centres esportius dels voltants de San Francisco. Per a Nuria Borràs, «l’experiència va resultar interessant per copsar com s’orienta el servei esportiu en un país pioner com són ara els Estats Units, ja que moltes de les iniciatives que s’hi apliquen acabaran arribant a casa nostra».

primer concurs de fotos claror al mónel guanyador del concurs fotogràfic claror al món obtindrà sis mesos d’abonament gratuït al seu centre per a tot el dia

ASSESSORAMENT

la fundació assessora un poliesportiu de madridDes del 12 de gener passat, la Fundació Claror assessora l’empresa Carpa Servicios y Conservación, S.L.U. per a la posada en marxa d’un polies-portiu a la localitat madrilenya de Coslada. L’acord inclou, en primer lloc, la formació conti-nuada del personal de direcció i organització esportiva del nou equipament i la formació del personal que durà a terme les activitats esportives.

A més, la Fundació Claror també assessorarà en la im-plementació i la renovació dels equipaments esportius del centre i oferirà consell pel que fa al manteniment i la conduc-ció de la instal·lació.

Les tasques d’assessorament les encapçala el director de Desenvolupament Corporatiu de la Fundació Claror, que visita el poliesportiu dos cops al mes.

FORMACIÓ

Foto: Carlos Cano

34-49_Fundacio.indd 39 01/06/2011 13:11:17

CLAROR

4040 FUNDACIÓ CLAROR

hi va participar un grup de treballadors de la fundació

vii edició dels jocs interempreses de bcnla fundació claror va aportar 2.500 euros a aquesta olimpíada empresarial que recull fons per a iniciatives solidàries

Els treballadors de la Fundació Claror van participar per segon any consecutiu en l’olimpíada dels Jocs Interempreses cele-brada a la ciutat de Barcelona i organitzada per l’empresa A32 Events.

Aquests jocs van ser ideats com una olimpíada empre-sarial solidària que té com a objectiu recollir fons per desti-nar-los a entitats que treballen en benefici de col·lectius des-favorits. Tal i com A32 Events exposa, l’essència dels Jocs és el seu esperit solidari, que és un dels valors identitaris més destacats d’aquest esdeveni-ment esportiu.

doNAtIu dE LAfuNdACIó CLARoRLa Fundació Claror, gràcies a la participació dels seus tre-balladors en aquestes olimpí-ades, va aportar 2.544 euros del pressupost de l’àrea de solidaritat.

Juntament amb la resta d’aportacions de totes les em-preses participants, enguany es destinaran aquests recursos als projectes impulsats per les entitats Fundació Fias, Arrels Fundació i Fundació Enriqueta Villavecchia.

Les competicions esportives se celebren al llarg del mes de maig a diferents espais de la ciutat de Barcelona i rodalia on i hi competeixen empreses de diversos sectors. Les mo-dalitats esportives en les quals han pres part els treballadors

en els Jocs Interempreses sig-nifica una oportunitat d’or per gaudir d’una jornada lúdica es-portiva i solidària on compartim de forma conjunta els valors que promou l’esport».

de la Fundació Claror van ser futbol, esquaix, raid natura, voleibol i pàdel.

Per al cap de Recursos Humans de la Fundació Claror, Ignasi Casacuberta, «participar

BREUS

Durant el mes de juliol, el CEM Claror acollirà en les seves activitats de lleure nens i nenes sahrauís durant la seva visita a Catalunya. Aquesta possibilitat es dóna gràcies a la feina de l’Associació Catalana d’Amics del Poble Sahrauí de Gràcia, que des de fa temps treballa perquè nens i nenes del poble sahrauí visquin un estiu diferent a Barcelona amb famílies acollidores.

En aquest procés de col-laboració, la Fundació Claror, a través dels programes de solidaritat, assumeix una part important de la despesa dels casals. Per la seva banda, ACAPS Gràcia hi aporta for-mació, assessorament i recur-sos perquè l’experiència sigui enriquidora per a tots els nens i nenes, tant els acollits com els seus companys de grup.

El diumenge 10 de juliol la Fundació per l’Esclerosi Múltiple organitza una jornada aquàtica solidària per donar a conèixer aquesta malaltia arreu de Catalunya i recaptar fons per a la recerca i millora de la qualitat de vida de les persones que la pateixen.

Els centres esportius muni-cipals Can Caralleu, Sagrada Família i Claror donen suport a aquesta causa i des de la Fundació Claror es convida a tothom a participar-hi.

mulla’t per l’esclerosi múltiple el 10 de juliol

tres entitats guanyen el vi concurs actuaLes tres entitats premiades del Concurs Actua d’enguany van ser l’Associació AMISI amb una apor-tació de 4.000 euros per promoure la inclusió social d’infants i joves de Barcelona, Tarragona i Figueres en risc d’exclusió social a través de la pràctica de l’esport. Una altra entitat premiada va ser Caritas Diocesanas de Barcelona que també rebrà 4.000 euros per desenvolupar un projecte de convivència a través del futbol en els barris de Ciutat Nord Vallbona, Ciutat Meridiana i Torre Baró. Finalment, l’Associació Educativa Integral del Raval rebrà 2.000 euros per impulsar un pla d’esport terapèutic adreçat a infantis i joves del Raval en situació de risc.

El nombre d’entitats participants d’enguany va superar les de l’edició passada. L’àrea de solidaritat va rebre la petició de 64 entitats. La partida econòmica que la Fundació Claror ha destinat per al premi ha estat de 10.000 euros.

SOLIDARITAT

el cem claror acollirà a l’estiu infants del sàhara

34-49_Fundacio.indd 40 01/06/2011 13:11:20

41CAPSALERA 41CAN CARALLEU 41CEM SAgRADA FAMíLIA

34-49_Fundacio.indd 41 01/06/2011 13:11:21

42

CLAROR

CAN CARALLEU42 CEM CLAROR

consulta tota l’oferta al centre i a la pÀgina Web

el claror engega noves activitats aquest estiul’aquàtic splah, el ioga i un intensiu de dansa contemporània són les principals novetats d’aquesta temporada d’estiu

El CEM Claror ha dissenyat un conjunt d’activitats per a aquest estiu, a banda de les activitats dirigides, aquàtiques i de graella habituals.

És el cas de l’Aquàtic Splash, una nova activitat que combina la recreació aquàtica i la nata-ció. Es fa del 27 de juny a l’1 de juliol i té una hora de durada. S’adreça a abonats i no abonats d’entre 6 i 12 anys.

D’altra banda, cada dilluns i dimecres de juliol el centre ofereix un curs intensiu de dansa contemporània en què es treballarà el cos per acon-seguir flexibilitat, tonificació i

Les inscripcions per a les dife-rents activitats de lleure que ofereix el CEM Claror per a aquest estiu ja estan obertes. Es duen a terme del 27 de juny al 26 d’agost i van destinats a infants i joves d’entre 4 i 17 anys.

A més de l’Esplai i els cam-pus tradicionals, aquest any s’ha ampliat l’oferta de campus

poliesportius, cadascun dedi-cat a una disciplina en concret, com ara taekwondo, judo o dansa, entre altres.

Nou BLoG A INtERNEtEl CEM Claror ha posat en marxa un blog a Internet, amb l’objectiu de mantenir-vos in-formats sobre tot allò que té a veure amb les activitats de

lleure que duu a terme el cen-tre durant els dies de vacances escolars d’estiu. Hi trobareu tota la informació sobre ac-tivitats, horaris, preus i dates d’inscripció; però també és una manera divertida de saber què faran els vostres fills i filles en els Casals d’Estiu. Podràs visitar-lo a la següent adreça: http://lleureclaror.blogspot.com.

tècnica corporal per mitjà de diverses coreografies. L’horari d’aquest intensiu serà els di-lluns i dimecres de juliol, de 20.10 a 21.40 hores. Dos dies d’hora i mitja per setmana per assolir coneixements amb vista al nou començament de curs 2011-2012.

Així mateix, els abonats tam-bé podran gaudir d’un curs de hatha-ioga, per entrenar el cos i aconseguir elasticitat i flexibi-litat, la integració harmònica de la personalitat i l’augment de l’expressió corporal. El curs va destinat tant a qui vulgui continuar amb el curs anual

com a qui es vulgui iniciar en la tècnica del ioga. Es farà els dilluns i els dimecres de juliol, de 9 a 10 hores i de 20.30 a 21.30 hores. Més informació, a recepció..

Karate estrena un nou horari

El CEM Claror ofereix un nou curs de karate dilluns i dime-cres, de 21.30 a 22.30 hores. Cal tramitar-ne la inscripció a recepció. El curs es farà sempre que hi hagi un mínim d’inscrits. El karate és una tèc-nica de lluita on es combinen mètodes d’atac i defensa que es basen en l’ús racional de les possibilitats del cos humà.

ja us podeu inscriure a les activitats de lleure d’estiu

l’àrea de salut reforça els serveis

El CEM Claror ha optat per potenciar l’oferta de serveis de salut. Des de ja fa un temps, ofereix sessions de fisioterà-pia, un servei que ha tingut molt bona acollida entre els usuaris. Es tracta d’una sèrie de sessions de 40 minuts amb un entrenament específic per a persones que requereixen una atenció especial de tipus mèdic, tant en medi sec com en medi aquàtic.

A partir de l’octubre també s’oferirà el servei d’osteopa-tia, una tècnica manual que reequilibra les estructures i les funcions del cos. I, final-ment, continuarà amb els es-tiraments miotensius, un bon complement per al quiromas-satge. Per a més informació, consulteu a recepció.

ACTIVITATS I SERVEIS

34-49_Fundacio.indd 42 01/06/2011 13:11:24

43CAN CARALLEU 43CEM SAgRADA FAMíLIA

ampli ventall d’activitats per a la tardor

la propera temporada arriba plena de ritmeel ball i els musicals seran els protagonistes de la temporada del cem sagrada família a partir de l’octubre

A partir de l’octubre s’enge-guen al CEM Sagrada Família una sèrie d’activitats al voltant del món de la música.

CLuB dE BALLA partir de l’octubre, cada divendres de 22 a 23.30 hores es posa a la disposició dels abonats i no abonats el Club de Ball, ideal per aprendre els secrets de cada ball i els passos més significatius, que després podran practicar d’una manera lúdica i divertida tot prenent una copeta de cava. No cal inscriure-s’hi amb parella i es pot accedir mitjançat la men-

sualitat o bé amb una entrada puntual cada divendres.

EL CLuB dELs MusICALsPerò la música per a la propera temporada no s’acaba aquí. El

centre també posarà en marxa un nou tipus de monogràfics. Ara, centrats en els musicals. Els assistents aprendran totes les coreografies i cançons, i de segur que s’ho passaran d’allò més bé, tant si són adults o jo-ves com si són pares o fills. S’ha configurat una temporada de musicals per a tots els gustos: Mamma Mia!, Geronimo Stilton, Hairspray, Annie i Grease se-ran alguns dels monogràfics previstos. A partir del mes de setembre se’n poden consul-tar els horaris i els preus a la recepció del centre. No us ho podeu perdre!

canvis en la graella durant l’estiu

Durant el període estival el CEM Sagrada Família ofereix activitats de manera ininter-rompuda perquè tothom tin-gui la possibilitat de fer activitat física, siguin quin sigui el seu període de vacances. Així, s’ofereix la graella d’activitats gratuïtes de fitness i aquàtiques durant els tres mesos d’estiu, tot adaptant els horaris i les activitats a la demanda. Els ho-raris es trobaran a la recepció del centre.

nou taller de massatge infantil

La temporada vinent es veurà reforçada en matèria de salut. El centre posarà en marxa a partir del mes d’octubre nou taller de massatge infantil, que constarà de vuit sessions pràctiques d’una hora i mitja de durada.

El taller va adreçat a mares i pares amb fills de 0 a 9 mesos i pretén oferir un moment de tranquil·litat i d’intercanvi d’experiències. A més, a través del contacte amb el nadó bus-ca reforçar els vincles afectius i la comunicació entre pares i fills. Podeu consultar-ne els preus i els horaris a la recepció del centre a partir del mes de setembre.

les eies celebren la cloenda d’una intensa temporadaLes Esco le s d ’ I n i c i ac ió Esportiva (EIE) del CEM Sagrada Família han viscut una intensa temporada d’esdeve-niments esportius en totes les seves disciplines: judo, futbol 3 x 3, bàdminton, escola de bàsquet i patinatge, els quals aglutinen el 80 % de tots els participants de les EIE, tant si competeixen habitualment

com si no. Totes compartei-xen l’objectiu comú de gaudir d’una fantàstica matinal es-portiva en companyia d’altres nens i nenes.

fEstIVAL d’EIEsEl dissabte 18 de juny les EIE celebren la cloenda de la tem-porada. Així, ofereixen al llarg de tot el matí una mostra de

totes les activitats fetes al llarg de la temporada, on s’apleguen participants que tenen des de 18 anys fins als més menuts, de 4 anys. Una jornada amb esport a tots nivells i per a tothom. Les EIE ofereixen un ampli ventall d’activitats espor-tives que aporten experiències inoblidables, divertides i edu-catives a tots els participants.

BREUS

34-49_Fundacio.indd 43 01/06/2011 13:11:27

44 CAPSALERA4444

50% de descompte en els cursets al juliol i al setembre

un estiu carregat d’activitats esportivesla celebració de la festa de l’abonat del 14 al 19 de juny dóna pas a una temporada d’estiu farcida d’activitats de tot tipus

Com cada any, el CEM Marítim donarà per tancada la tempo-rada amb la celebració de la Festa de l’Abonat. Del 14 al 19 de juny es faran tot un seguit d’activitats que començaran el dimarts amb jornades de portes obertes dels cursets de ioga, tai-txi amb pilota, dansa del ventre i vòlei. Durant tota la setmana hi haurà master-class dedicades a balls com aeroregueton, country, fla-menc, Bollywood, sardanes o una sessió de ball del musical Grease.

També es farà un torneig de vòlei platja i una marató d’spin-ning a l’aire lliure que durarà dues hores i mitja. Acabarem la festa el dissabte amb la jornada de les activitats aquàtiques, que, aquest any, inclou el ba-teig de submarinisme.

Aquestes activitats estaran obertes als socis i són total-ment gratuïtes, amb inde-pendència de la franja horària d’abonament. Els no abonats hi podran accedir per només 5 euros al dia. Les places de totes les activitats seran limitades.

CAMpus MARítIMAl llarg de vint dies i dividit en dos torns tindrà lloc el Campus Marítim, organitzat per l’escola de bàsquet de Nacho Solozábal, on, a part de bàsquet, hi haurà activitats de platja sempre sota la super-visió dels monitors de l’escola Nacho Solozábal. Aquesta

activitat va adreçada a jugadors i jugadores nascuts entre els anys 1998 i 2003.

Els torns van de dilluns a di-vendres, de 10 a 18.30 hores. El primer torn serà del 27 de juny al 8 de juliol i el segon de l’11 al 22 de juliol (excepte els divendres 1 i 15, que serà de 10 a 16 hores, i els divendres 8 i 22, de 10 a 18.30 hores).

Les inscripcions ja es poden

fer a les oficines de la Federació Catalana de Basquetbol (ram-bla Guipúscoa, 27).

pRoMoCIóIgual que l’any passat, el CEM Marítim farà el 50 % de des-compte durant els mesos de juliol i setembre en els cursets de ioga, tai-txi, danses orien-tals, sevillanes, escola d’esque-na, vòlei indoor i vòlei platja.

CEM MARíTIM

Durant el mes de juny els abonats del CEM Marítim po-dran gaudir d’un nou pack que inclou tres visites de programa dietètic, receptes d’amanides per a l’estiu i poder menjar una amanida saludable i refrescant al Cafè Marítim. Per a més informació, pregunteu a la recepció del centre o visiteu el lloc web www.cemmaritim.cat.

pack dietètic per arribar bé a l’estiu

raigs uv a les piscines de l’àrea aquàtica Des del 2 de maig passat està operatiu un nou sistema de desinfecció de l’aigua mitjançant raigs ultraviolats i clor a les piscines Natatio, Thalassa, Niàgara, Atenea i Dofí. Aquest nou sistema permet una desinfecció més eficaç i segura grà-cies a les aportacions dels ultraviolats. D’altra banda, és un mètode respectuós amb el medi ambient i millora la qualitat de bany per la reducció de productes químics, i contribueix a la qualitat de l’aigua i de l’aire ambiental de les piscines.

LA sALA poLIVALENt EstRENA pAVIMENtLa sala polivalent ha substituït el parquet per un material més còmode i confortable que s’adapta millor a les exigències de les activitats aeròbiques i d’impacte que s’hi duen a terme.

CENTRE

BREUS

El CEM Marítim, únic centre esportiu municipal de talasso-teràpia de Barcelona, farà deu anys el 30 de setembre. La direcció del centre té previstos diferents actes per celebrar aquesta primera dècada d’exis-tència. Les activitats comme-moratives començaran amb la Festa de l’Abonat i culminaran amb els actes especials que es faran durant el mes de se-tembre. Els abonats i usuaris del centre en seran informats puntualment.

el marítim celebra els deu anys

Si tens algun amic o familiar que està pensant a apuntar-se a un gimnàs no t’ho pensis i re-comana-li el Marítim, perquè durant aquest estiu obtindrà una oferta d’abonaments d’un a tres mesos a preus reduïts i matrícula gratuïta en les mo-dalitats de tot el dia.

recomana el marítim aquest estiu

34-49_Fundacio.indd 44 01/06/2011 13:11:30

45CAPSALERA 45

les quatre pistes van ser inaugurades el setembre de 2010

el pàdel guanya força a l’esportiu de llinarsa l’estiu, el centre amplia l’oferta d’activitats d’aquest esport amb l’escola de pàdel, diversos tornejos i el campus pàdel

L’Esportiu de Llinars ha fet, des de la recent inauguració de les quatre pistes de pàdel, una ferma aposta per aquest esport. S’han organitzat una sèrie de tornejos al llarg de l’any, tant per als amants del pàdel com per a tots els que encara no s’hi han iniciat. Ara, amb el bon temps, se’n faran dos més. Primer serà el torn del Torneig d’estiu: del 6 a l’11 de juny. De dilluns a divendres, de 19 a 22.30 h, i dissabtes, de 9 a 20.30 h.

Dissabte 23 de juliol se celebrarà el II Torneig Mixt de 9 a 20.30 h, i diumenge 24 de juliol, de 10 a 13 h. Partits a 9 jocs. El que arribi a 9 guanya!

En els dos tornejos totes les categories tindran trofeus. I tots els participants tindran una samarreta tècnica de re-gal. Hi haurà un sorteig d’un obsequi (lot de productes de pàdel). S’hi poden inscriure els abonats i no abonats majors de 13 anys. Consulteu-ne a recepció les dates d’inscripció.

EsCoLA I CAMpus dE pÀdELA banda dels tornejos, l’Espor-tiu de Llinars disposa també de l’Escola de Pàdel, on es poden aprendre tots els gestos tèc-nics per poder jugar a pàdel, segons el nivell. Hi ha tres nivells: infantil (6-12 anys), jove (13-15 anys) i adult (majors de 16 anys). Podeu consultar-ne els horaris i els preus a la recepció del centre.

ha diferents torns, des del 27 de juny fins al 8 de setembre, de 9.30 a 13.30 hores. Més informació a recepció.

També s’oferirà una gran varietat de monogràfics i clínics de pàdel per a totes les edats en què, amb l’ajuda d’un tèc-nic, es poden aprendre tots els moviments d’aquest esport, com ara la volea o la safata.

I, per últim, aquest estiu po-dreu gaudir del Campus Pàdel, que, a més de ser una de les novetats de l’oferta de lleure d’enguany, està en promoció. És un campus adreçat a joves entusiastes d’aquest esport de raqueta, d’entre 12 i 15 anys, en el qual podran aprendre la tècnica necessària per jugar, tinguin el nivell que tinguin. Hi

ACTIVITATS

Aquest estiu s’estrenen dues noves activitats al centre. El servei de salut de l’Esportiu de Llinars ha engegat l’Aquà-tifibro, una activitat aquàtica d’intensitat suau i moderada que va adreçada a persones amb fibromiàlgia o fatiga crò-nica. L’objectiu és que aquestes persones puguin assolir un benestar general. L’horari de l’activitat és cada dilluns i di-jous, de 12.30 a 13.15 hores.

Inclou dues sessions de fisio-teràpia al mes, a concertar dia i hora. És imprescindible fer-se una revisió mèdica a la mateixa instal·lació.

BALLs LLAtINsD’altra banda, els abonats de l’Esportiu de Llinars també podran aprendre tots els se-crets dels balls llatins cada di-vendres, de 21 a 22.30 hores. Es tracta d’un monogràfic de balls llatins on es treballaran diferents balls i nivells de salsa, merengue, bachata, txa-txa-txa i tango, entre molts altres.

L’ESPORTIU DE LLINARS

L’Esportiu de Llinars continua millorant les seves prestacions i instal·lacions. Per aquest motiu, des del mes de maig els usuaris del centre ja poden gaudir d’un solàrium. L’espai de solàrium està equipat amb cò-modes hamaques i està situat a l’exterior del centre, al costat de la piscina, tot sortint per l’accés al pàdel. A més, disposa de gespa natural.

inauguració del nou espai de solàrium

inscripcions obertes de les activitats de lleureJa es pot consultar tota l’oferta d’activitats per a infants i joves per a aquest estiu i inscriure-s’hi.

Aprofitant el període de vacances escolars durant els mesos d’estiu, l’Esportiu de Llinars ofereix un ampli ventall d’activitats esportives i lúdiques perquè els més petits i els joves aprofitin el seu temps lliure. Les activitats que ofereix el centre són les següents: Campus Poliesportiu Fitness Camp Campus Pàdel (ara, en promoció!)Inscripcions a la recpeció del centre del 27 de juny al 8 de

setembre. Per a joves i infants d’entre 9 i 16 anys. Consulteu-ne els torns i els preus al centre i al web. Cada persona només pot inscriure els seus fills. En cas de cues, s’ordenarà mitjançant la designació de números a les persones presents.

ACTIVITATS DE LLEURE D’ESTIU

l’estiu porta balls de saló i aquàtic fibro

34-49_Fundacio.indd 45 01/06/2011 13:11:31

46

CLAROR

CAN CARALLEU46 CEM CAN CARALLEU

fitness s’oferirà durant els tres mesos d’estiu i adaptarà els ho-raris i les activitats a l’afluència dels usuaris del centre.

pIsCINA d’EstIuLa p isc ina verda estarà descoberta i accessible al públic a partir del 18 de juny, tot i que, fins al 20 de juny, l’espai i els horaris d’ús estaran restringits per a les jornades recreatives dels cursetistes escolars.

CAsALs d’EstIuA partir de dilluns 27 de juny i fins al 2 de setembre es faran els casals d’estiu. Per aquest motiu, el centre estarà ma-joritàriament ocupat per les activitats d’infants en l’horari comprès de 9 a 17 hores.

GRup dE MuNtANyA L’entrenament i preparació física d’esports de muntanya i curses de fons continuarà amb els mateixos horaris durant el mes de juliol. A partir de l’1 de setembre s’iniciarà la nova temporada. Els abonats inscrits en aquesta activitat no caldrà que es donin d’alta novament ja que se’ls mantindrà la plaça.

la festa de l’abonat se celebrarÀ el dissabte 18 de juny

aquest estiu arriba ben farcit d’activitats per a tothomdurant el juliol, l’agost i el setembre s’oferiran activitats perquè tothom pugui fer activitat física sigui quin sigui el seu període de vacances

HORARIS D’ESTIU

El dissabte 18 de juny, el CEM Can Caralleu celebrarà la Festa de l’Abonat. Durant tot el matí s’organitzaran diverses activi-tats per a grans i petits: circuits de bicicleta tot terreny, tir amb arc, torneig de bàsquet tres contra tres, torneig de futbol 7, jocs i reptes a les pistes de tennis, masterclass d’spining i balls. Tot plegat, amb el pro-pòsit de fer passar una estona ben divertida, inoblidable i molt saludable.

ACtIVItAts d’EstIuDurant els mesos d’estiu s’ofe-riran activitats de forma inin-terrompuda perquè tothom tingui la possibilitat de fer activitat física, sigui quin sigui el seu període de vacances. El període d’inscripcions ja està obert.

Enguany, com a novetat, a més dels habituals cursos de natació en horari de tarda, s’oferiran cursos intensius de natació per a infants de dilluns a dijous en horari matinal.

Paral·lelament, l’escola de tennis i pàdel funcionarà du-rant tot el juliol amb cursos intensius per a totes les edats.

La graella d’activitats de

Piscines· Juny, juliol i setembre Piscina BlavaDilluns a divendres: 7 a 23hDissabte: 8 a 20hDiumenge: 9 a 17h (juny i setembre 8 a 16h)Piscina VerdaDilluns a divendres: 7 a 21h(setembre de 8 a 21h)Dissabte: 10 a 20hDiumenge: 10 a 17h (juny i setembre de 10 a 16h)· AgostPiscina BlavaDilluns a divendres: 8 a 21hDissabte: 8 a 20hDiumenge: 9 a 17hPiscina VerdaDilluns a divendres: 10 a 21hDissabte: 10 a 20hDiumenge: 10 a 17h

Espais Esportius· Juny, juliol i setembre Dilluns a divendres: 7 a 23hDissabte: 8 a 20hDiumenge: 8 a 16h (excep-te juliol: de 9 a 17h)· AgostDilluns a divendres: 8 a 21hDissabte: 8 a 20hDiumenge: 9 a 17hVestidors familiars· Juliol agost i setembre Els vestidors de P1 i P2 són vestidors familiars a l’estiu per descongesti-onar els vestidors per a adults i oferir més confort i tranquil·litat.Dilluns a divendres: 17 a 21hDissabte: 10 a 20hDiumenge: 10 a 17h

34-49_Fundacio.indd 46 01/06/2011 13:11:35

47CAN CARALLEU 47 CEM CAN CARALLEU

inscripcions per a les activitats de la temporada 2011-2012

el termini de renovació de places ja està obertes farà renovació automàtica en entrenaments de muntanya i fons, natació i en cursos i lligues de tennis i pàdel per a adults

El CEM Can Caralleu ja ha obert el procés d’inscripció per a les activitats dirigides de pagament de la temporada 2011-2012. Com és habitual en els darrers anys, per faci-litar les gestions i garantir la plaça als cursetistes que han participat en les activitats de la temporada 2010-2011, s’ha fet la renovació automàtica en totes les activitats d’en-trenament de muntanya i de fons, entrenament de natació, cursos de tennis per a adults, cursos de pàdel per a adults i en les lligues de tennis i pàdel.

LA REstA d’ACtIVItAts Es RENoVEN AL CENtREPer a la resta d’activitats, com ara l’escola esportiva, els cur-sos de natació infantil, els cur-sos de tennis infantil, els balls i el programa maternal, cal adreçar-se a l’administració del centre per dur a terme la ins-cripció, que permet reservar la plaça de la temporada que ve.

Els cursetistes de la tempo-rada 2010-2011 i els abonats de Can Caralleu podran fer la inscripció a partir de dimecres 8 de juny. Les persones que no siguin abonades de Can Caralleu podran inscriure’s

a les activitats a partir del dijous 30 de juny. Durant el mes d’agost no es tramitaran inscripcions. A partir del dijous 1 de setembre s’oferiran les places restants.

D’altra banda, el dilluns 5 de setembre s’iniciaran els cursos

d’adults de tennis i pàdel. No serà fins al 12 de setembre que els cursos de tennis in-fantil començaran l’activitat. Finalment, el dissabte 17 de setembre serà el tret de sor-tida per als cursos de natació i l’Escola Esportiva..

núñez i gibernau, premiatsDos membres del grup d’entrenament de muntanya i

de fons del CEM Can Caralleu han estat premiats per la seva tasca durant el 2010. Iñaki Núñez va ser guardonat en l’onzena edició del Premi Vèrtex a un Recull d’Itineraris de Catalunya 2010 gràcies al seu llibre L’esquí nòrdic a Catalunya (la muntanya que no puja).

D’altra banda, Jaume Gibernau va rebre una menció especi-al per ser l’únic català que el 2010 per ascendir sense oxigen a un cim de més de 8.000 metres d’altura, concretament el Shisha Pangma, de 8.027 metres.

MUNTANYA

BREUS

El dissabte 2 de juliol el CEM Can Caralleu celebrarà la tradicional Festa Aquàtica que dóna la benvinguda a l’estiu. La piscina estarà equipada amb material inflable de tota mena perquè els usuaris del centre gaudeixin d’un matí lúdic i aquàtic amb la companyia de tota la família.

el 2 de juliol fem la festa aquàtica

El CEM Can Caralleu t’ofereix la possibilitat de celebrar les festes d’aniversari dels teus fills a les seves instal·lacions. Podran passar una estona ben divertida practicant activitats esportives, que es triaran en funció de la disponibilitat de l’espai, l’edat i les preferències dels nens i nenes.

El preu d’aquest servei és de 16 euros per persona (mí-nim de deu persones). Els abonats gaudiran del 10 % de descompte. El servei inclou dues hores d’activitat amb un tècnic esportiu, un regal per a l’homenatjat i berenar a la cafeteria.

Horari: preferentment, dis-sabtes de 16 a 18 hores. Per a més informació, truqueu al telèfon 93 206 09 68 o escriure a darino@cancaralleu.cat.

celebra festes d’aniversari ben originals

34-49_Fundacio.indd 47 01/06/2011 13:11:36

48

CLAROR

48 ESDEVENIMENTS

34-49_Fundacio.indd 48 01/06/2011 13:11:38

4949SECCIONS

L’equip de Màsters de Natació de la Fundació Claror arriba al final de temporada satisfet pels bons resultats aconseguits pels nedadors, tant individual-ment, amb rècords d’Espanya i de Catalunya, com en el pla de relleus, amb rècords de Catalunya, d’Espanya i fins i tot un rècord d’Europa.

L’equip, format per 18 ne-dadors d’entre 21 i 75 anys, ha participat en 14 competicions, la majoria dins l’àmbit autonò-mic i una a escala estatal. Entre els mèrits aconseguits per l’equip de Màsters destaquen els tres ors i un argent aconse-guits al Campionat d’Espanya d’hivern, les set medalles d’or, cinc d’argent i cinc de bronze del Campionat de Catalunya i diversos rècords, entre els quals hi ha un rècord d’Europa de relleus.

INICIAtIVEs AL BÀsQuEt sAfA CLARoRLa secció de bàsquet Safa Claror posa fi a una temporada en què s’ha impulsat la creació d’un nou bloc per informar de l’actualitat dels equips de bàsquet i alhora comunicar-se amb la seva massa social. El bloc es va posar en marxa al desembre i des d’aleshores s’hi han anat penjant periòdica-ment resultats, classificacions i fotografies.

Aquesta temporada la secció ha iniciat també l’escola d’en-trenadors, una experiència que valoren molt positivament, i a

més ha adquirit nou material que els permetrà dotar de més qualitat encara l’aprenentatge del bàsquet.

ExhIBICIó dE LEs ARts MARCIALsCoincidint amb les festes del barri de la Sagrada Família, totes les disciplines de la sec-ció d’arts marcials, excepte el

hapkido, van sortir un any més al carrer a fer una exhibició davant de la Sagrada Família. Els alumnes de judo van par-ticipar per primera vegada en aquesta exhibició i també van assistir durant la temporada a trobades organitzades pels centres esportius municipals Claror, Sagrada Família i Can Caralleu.

les seccions del sagrada família acaben el cursLes seccions de bàdminton, futbol sala, patinatge i gimnàs-tica rítmica del CEM Sagrada Família finalitzen una tempo-rada 2010-2011 ben farcida de competicions.

Cal destacar que la secció de bàdminton ha augmentat de forma sensible la participació en les competicions incloses dins del Circut Català organitzades per la Federació Catalana de Bàdminton.

Les seccions de futbol sala, patinatge i gimnàstica rítmica han participat a les competicions del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona i valoren molt positivament els resultats obtinguts i l’experiència viscuda.

les seccions esportives tanquen la temporadala secció de bàsquet safa claror ha impulsat la creació d’un nou bloc i ha iniciat per primer any l’escola d’entrenadors

les arts marcials fan una eXhibició a la sagrada famÍlia ESDEVENIMENTS

El dissabte 30 d’abril Can Caralleu va acollir l’onzena edició del Cros de Muntanya, en què van córrer 326 atletes. La cursa es va fer, com sempre, per un circuit de muntanya, tot i que enguany la cursa es va ampliar a 11,5 quilòmetres. El recorregut i la duresa del circuit d’enguany va agradar molt als participants, que van destacar la qualitat de l’orga-nització. El Cros va tenir una alta participació i la sortida es va fer a l’hora esperada.

El guanyador de la cursa va ser el juvenil Aniol Collado-Roura, de només 17 anys, del club Adidas Domingo Catalán, amb un temps de 57’08’’. En dones va gua-nyar Raquel Velasco, del club Verticrunners, amb una marca d’1:10’26’’.

alta participació al Xi cros

El diumenge 23 d’octubre se celebrarà la desena edició del Raid Barcelona Marítim, una prova multiesportiva que es desenvolupa a les instal·lacions i els entorns del CEM Marítim i la platja de la Barceloneta. Hi podran participar un màxim de 60 equips formats per quatre integrants cadascun que dispu-taran un total de vuit proves esportives: cursa de resistèn-cia, caiac de mar, punteria, circuit d’habilitat, escalada, força, natació i orientació. La competició s’iniciarà a les 7.30 hores i la sortida massiva dels equips es farà a les 8.30 hores.

el raid se celebrarà el 23 d’octubre

34-49_Fundacio.indd 49 01/06/2011 13:11:42

5050 CAPSALERA50 ESDEVENIMENTS

L’atleta de Sevilla Manuel Olmedo es va imposar en ca tegor i a mascu l ina i es va adjudicar el Trofeu Internac iona l C iutat de Barcelona - Gran Premi Gaudí SPORT, les sèries professionals de la Milla Sagrada Família, que organitza la Fundació Claror

al voltant del temple de la Sagrada Família de Barcelona, enmig d’un gran ambient festiu.

Manuel Olmedo, amb un temps de 4’11” va comandar tota la cursa i va traspassar la línia de meta en un final ajustat per davant del segon

i tercer classificats, l’atleta també sevillà Luis Alberto Marco (4’12”) i Juan Carlos Higuero (4’13’’).

M a n u e l O l m e d o v a imposar la seva llei des del començament de la prova i no es va deixar intimidar pels seus perseguidors immediats, que van mirar d’aproximar-se inútilment al sevillà en els últims metres. Aquest és el seu primer triomf a la Milla.

Olmedo es va mostrar molt satisfet pel triomf obtingut.

XXvii milla sagrada famÍlia - v trofeu internacional ciutat de bcn

manuel olmedo i dolores checa guanyen la milla 2011mostafa benslimane i lidia rodríguez es van imposar en les curses populars, que van tenir, un any més, una elevada participació

«Estic satisfet per la victòria perquè hi havia molt bons corredors competint», va assegurar Olmedo.

doLoREs ChECADolores Checa es va imposar a la corredora etíop Frehiwat Goshu en la sèrie femenina i va aconseguir així la seva segona victòria a la Milla Sagrada Família. L’atleta del Club Playas de Castellón, amb un temps de 4’46’’, va aconseguir superar en la recta final de la cursa a la corredora d’Etiòpia, que finalment va passar per la línia de meta en segona posició amb un temps de 4’47’’. Irene Alonso va acabar en tercera posició de la sèrie femenina. La corredora de l’Atletisme Santutxu va completar així el podi amb un temps de 4’54’’.

ALtA pARtICIpACIóCom és habitual i tal com ja havia passat en els darrers anys, la participació de la

La Milla sagrada família va celebrar la xxVII edició en un estat de forma esplèndid i ja és considerada tot un referent de l’atletisme de mig fons a Catalunya

Manuel olmedo va comandar tota la cursa i es va imposar en un final ajustat

34-49_Fundacio.indd 50 01/06/2011 13:11:46

5151CAPSALERA 51ESDEVENIMENTS

Milla Sagrada Família va ser molt alta, especialment en les curses populars, que en l’edició d’enguany van tenir un total de 1.246 participants de totes les edats.

L’alta inscripció d’atletes veterans i veteranes a la XXVII edició de la Milla Sagrada Família va fer fins i tot que els responsables de l’organització d ’ aques t e sdeven iment creessin una nova sèrie de veterans, que es va incorporar sense problemes dins l’horari previst de les curses.

El nombre d’inscripcions de la Milla Sagrada Família va ser també molt elevat i el límit de 2.000 dorsals fixats per l’organització es va esgotar abans del previst, per aquest motiu les inscripcions es van haver de tancar abans del termini establert.

GRAN AMBIENt fEstIuLa jornada matinal, que va començar a les 9.30 hores amb les curses de veterans, va transcórrer sense incidents i enmig d’un gran ambient

festiu. El sol va lluir gran part del matí i la climatologia va ser agradable per a la pràctica de l’esport, fet que va permetre que les curses es poguessin fer sense problemes.

pREMI AL MÉs VEtERÀL’organització de la Milla també va concedir el tradicional premi al corredor més veterà de la cursa. José Antonio Guerra i Josep Torrents, amb 69 anys

d’edat i nascuts el mateix dia, van ser enguany els atletes més longeus.

EL RECoRREGut El recorregut de la Milla Sagrada Família va tornar a ser l’habitual, després que en l’edició de l’any passat l’organització es va veure obligada a modificar el traçat de la cursa a causa de les obres de construcció de l’AVE.

Aquest any el punt de sortida de les curses es va tornar a situar al carrer de Mallorca, entre els carrers de Sardenya i Marina, i el punt d’arribada era al carrer de Provença.

RESULTATS

XXVII MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars)Categoria Guanyador GuanyadoraBenjamins Arnau Marín 5’47’’ Inas Kajtic 6’10’’Alevins A. Las Heras 5’33’’ Paola Carmona 5’45’’Infantils Carlos Roguera 5’20’’ Clàudia Martínez 5’37’’Cadets Adil Rochdi 4’49’’ Jasmina Martín 6’02’’Júniors Brahim Fateh 4’37’’ M. Garcia-Miquel 5’31’’Veterans 1 José Aranda 5’00’’ F.José Moscoso 6’00’’Veterans 2 David Francome 4’44’’ Olga Álvarez 5’59’’Promeses M. S. Martínez 4’24’’ Sònia Mañas 5’46’’Sèniors M. Benslimane 4’23’’ Lídia Rodríguez 5’01’’

Data: 8 de maig Inscrits: 2.000 Segon Premi Àlex Garcia: CEIP Sagrada Família

V TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BARCELONA1 Manuel Olmedo 4’11’’ Dolores Checa 4’46’’2 Luis Alberto Marco 4’12’’ Frehiwat Goshu 4’47’’3 Juan Carlos Higuero 4’13’’ Irene Alfonso 4’54’’4 Francisco Roldan 4’16’’ Beatriz Antolín 4’59’’5 Arturo Casado 4’18’’ Laura Méndez 5’08’’6 Lukasz Józwiak 4’19’’ Emma Almagro 5’08’’7 Oriol Bonet 4’20’’ Anna Bové 5’12’’8 Daniel Pérez 4’20’’ Judit Llavero 5’15’’9 Alejandro Rodríguez 4’27’’ Marta Galimany 5’20’’10 Yeimer López 4’30’’ Judit Sancho 5’45’’11 Aníbal Llamazares 4’30’’

Les curses populars v a n t e n i r u n a elevada participació amb 1.246 corredors

34-49_Fundacio.indd 51 01/06/2011 13:11:51

525250 COOPERACIÓ

50-58_ClarorClub.indd 52 31/05/2011 12:41:15

535353

CREuER Al mAR

Concurs de Focs de Blanes des del marUs proposem viure els Focs de Blanes d’aquest any d’una manera diferent: en un creuer des del mar. Embarcarem a la platja de la població de Calella de Mar i navegarem fins a Blanes, per tal d’assistir a la jornada grossa del Trofeu Vila de Blanes i veure’l des d’una altra perspectiva i sense patir cues ni aglomeracions. Aquest concurs gaudeix de gran pres-tigi arreu de l’Estat i és ben conegut per les pirotècnies internacionals. Se celebra des de l’any 1970 durant la Festa Major de Blanes i cada any aplega milers d’espectadors.

Data: dissabte 23 de juliolHorari: de 19 a 2 hLloc: Calella/BlanesPreu: 37 euros abonats 52 euros acompanyantsInclou: creuer, copa de cava, coca i transport.

37€

Patis i terrassesde Ciutat Vella

10€ESPORT A lA NATuRA

Kite i stand up paddle a la platja

Aquest proper mes de juliol us proposem una altra mane-ra de gaudir del mar, del vent i de les onades. La sortida tin-drà com a activitats principals una ruta amb stand up paddle (SUP) i un minicurs de kite on podrem tenir les primeres experiències amb els estels, el vent i el mar. El SUP és l’última moda en els esports aquàtics, en què es navega a sobre d’una taula de surf gran amb molt volum, que sura i té molt equilibri, utilitzant un rem gran. Acabades les activi-tats dinarem en un restaurant de la zona.

Data: dissabte 2 de juliolHorari: de 6.15 a 21hLloc: l’Escala i Sant Pere PescadorPreu: 55 euros abonats 80 euros acompanyantsInclou: activitats guiades i material, dinar i transport

55€

Del Tibidabo a Montcada de nitLa sortida de senderisme noc-turn de la temporada ens duu de nou a Collserola, una serra amb racons molt amagats i vistes impressionants de la ciutat i de les poblacions del Vallès que l’envolten. Enguany farem el camí que porta del Tibidabo a la població de Montcada i Reixach, per un recorregut on el sol s’anirà ponent i serem testimonis del canvi de paisatge, tot desco-brint un munt de sorpreses per als sentits. Cal portar calçat de muntanya, frontal o lot i, aigua, i és recomanable l’ús de bastons.

45€SENdERISmE NOCTuRN

Data: dissabte 9 de juliolHorari: de 17.30 a 2 hLloc: CollserolaPreu: 45 euros abonats 65 euros acompanyantsInclou: ruta guiada, transport i sopar.

vISITA A bARCElONA

Aprofitant la bonança de l’estiu, l’especial lluminositat i una temperatura més que agradable, redescobrirem racons, patis i terrasses del nucli històric de la ciutat de Barcelona. Alhora que pas-segem, gaudirem de la seva història i en especial d’alguna

Data: dissabte 8 de juliolHorari: de 19 a 21.30hLloc: BarcelonaPreu: 10 euros abonats 18 euros acompanyantsInclou: ruta guiada i una copa de cava a una terrassa

panoràmica inèdita, on farem la copa de cava tradicional.

50-58_ClarorClub.indd 53 31/05/2011 12:41:17

54

TOT ESTÀ PER FERPau García-MilàPlataforma

Aquest jove em-prenedor expo-sa amb claredat tots els moments des que se’ns acut una idea fins a l’instant en què donem per en-llestida l’aventu-ra. Amb humor, aborda temes com la creativi-tat quotidiana i el seu estímul, les etapes per fer créixer idees, el primer dia des-prés de triomfar, o de fracassar...

llIbRES

LAMPARETESAntònia FontRobot Innocent

Tres anys i mig després de la pu-blicació de Coser i cantar, millor àlbum del 2008, l’exitosa banda mallorquina An-tònia Font ha pre-sentat el seu nou treball discogràfic, titulat Lamparetes. «Clint Eastwood» és el primer tema de les catorze cançons d’un disc que no decep i que ha arribat després d’una llarga espera pels seus fans.

TRAIN TO YOUR..The Pepper PotsDoubleback

Després de dos anys de gira amb Now!, els de Gi-rona es tanquen per crear el seu quart trebal l , Train to your lover, un àlbum soul cent per cent que ens fa vibrar. L’ha masteritzat el llegendari en-ginyer de so de la Motown, Bob Olhsson, que va treballar per als grans, com Mar-vin Gaye, The Four Tops, Stevie Wonder...

WASTING LIGHTFoo FightersSony Music

Els Foo Fighters signen un àlbum que sorprendrà els que els do-naven per enter-rats. La banda de Dave Gorhl recu-pera la inspiració compositiva amb grans temes com ara «‘Dear Rose-mary»’ o «‘Whi-te Limo»’, i ens fa recordar els gloriosos anys de Nirvana amb un so treballat per Butch Vig, pro-ductor del mític Nevermind.

dISCOS

muSEu

MIBA, museu de les idees i els invents El MIBA és el Museu d’Idees i Invents de Barcelona, i és el primer museu d’aquestes característiques que s’inaugu-ra al món, on tots els invents exposats són contemporanis.

Els membres del Claror Club poden obtenir-ne en-trades a 6 euros si presenten el carnet a les taquilles del museu.

Un passeig pel MIBA des-perta la creativitat i provoca la reacció del visitant. Adults i nens viuen una experiència única, en aquest espai únic.

Invents per pensar, invents per riure, invents revoluciona-ris, invents de qualsevol punt del planeta. El MIBA té dife-

rents zones: Reflexionàrium, Espai Absurd, Loco-motion, Futour...

No t’ho perdis! No tot està inventat!

MIBAwww.mibamuseum.comTel. 933 327 930

vACANCES

Golf a la muntanya de MontjuïcA prop de l’Estadi Serrahima, el Golf Montjuïc ofereix golf per a tots els públics: és ideal per a principiants perquè els forats són curts i no tenen gai-re dificultat, i és fantàstic per a jugadors experts que volen perfeccionar el seu joc sense sortir de la ciutat.

És un camp de pitch & putt de nou forats i una casa- club amb un driving range de dos pisos amb seixanta boxes per a llançar boles.

A més, el club integra una divisió esportiva amb diversos equips que competeixen ofici-alment, una escola que ofereix tot tipus de cursos, i un bar restaurant amb terrassa.

Els membres del Claror Club obtindran el 50 % de descompte en green fees de pràctiques i el 20 % en green fees de camp els diumenges.

GOLF MONTJUÏCwww.golfmontjuïc.comTel. 902 487 488

LAS HUELLAS IMBORRABLES C. Läckberg Maeva

L’autora sueca ens brida la seva setena novel·la del gènere ne-gre, on entrella-ça una història contemporània amb la vida d’una jove a la Suècia del 1940. Escri-ta amb nombro-sos flashbacks, en aquest llibre Erika Falck ha d’endinsar-se en el passat familiar, quan afronta la redacció d’una nova novel·la.

CÓRRER O MORIRKilian JornetAra llibres

Kilian Jornet és l ’ ac tua l cam-pió mundial de skyrunning, ha pujat i ha baixat el Kil imanjaro més de pressa que ningú i ha fulminat tots els rècords mundi-als en cada repte que s’ha propo-sat. Aquest llibre és el diari d’un guanyador, s’hi recull la filosofia de vida d’un es-portista fora de sèrie.

ClAROR Club

50%

20%

entrada

6e

50-58_ClarorClub.indd 54 31/05/2011 12:41:18

55ClAROR Club

vACANCES

Vacances en família en cases de colòniesL’Associació Catalana Cases de Colònies-Fundació Catalana de l’Esplai és una entitat sense ànim de lucre que gestiona més de vint equipaments ar-reu de Catalunya, en espais tan privilegiats com els volts de l’embassament de Sau, el Ripollès, el Montseny o els Pirineus.

Aquestes cases acullen es-plais i grups escolars durant tot l’any, però els caps de setmana i durant les vacances, especi-alment el mes d’agost, obren les portes a les famílies i als grups, que troben en aquestes instal·lacions una modalitat d’allotjament còmoda, amb programes de lleure i d’edu-

cació ambiental, amb servei de cuina casolana i a uns preus molt econòmics. Els membres del Claror Club hi tene el 10 % de descompte.

A. C. CASES DE COLÒNIESwww.esplai.org

Tel. 934 744 678

vACANCES

Estades per gaudir d’Andorra tot l’anySi vols descobrir totes les possibilitats d’aquest gran país que és Andorra, Hotansa disposa d’una àmplia varietat d’hotels i aparthotels amb diversos estils repartits per tot el país. D’aquesta manera pots triar amb facilitat l’esta-bliment que s’adapta millor a les teves necessitats: si viatges sol, acompanyat, amb nens, si el teu interès és fer activitats esportives, de muntanya, si vols fer compres... Hotansa ofereix unes instal-lacions de primer nivell com-plementades amb una acurada atenció humana, amb personal especialitzat que t’assessorarà

en qualsevol tipus d’activitat que vulguis fer.

Els membres del Claror Club tenen el 15 % de des-compte en l’allotjament.

HOTANSAwww.hotansa.comTel. +376 875 500

RECOmANACIONS TEATRAlS

ANGUILASVersus TeatreFins al 26/6

L’ANEGUET LLEIGAlmeria TeatreFins al 26/6

CAVALLS SALVATGES NO...Versus TeatreFins al 29/6

CUANDO SE APAGUEN...Guasch TeatreFins al 19/6

SONAR KIDSPromentrada19/6

BUENOS AIRESTeatre GaudíDel 14 al 19/6

EL SEMBRADOR INCANSABLEAlmeria Teatre - Concert20/6

LA HORA FELIZTantarantanaDel 15 al 26/6

EL ÚLTIMO TRENEspai Porta425 i 26/6

PÁNICOTantarantanaDel 29/6 al 10/7

MAGO MANUGuasch TeatreJuliol i agost

BYE BYEEspai BrossaDel 29/6 al 24/7

ROMEO Y JULIETATeatre Gaudí - dansaDel 3 al 31/7

LA GOTA MALAYAEspai Porta4Ds i dg de juliol

DÍAS ESTUPENDOSVillaroel - PromentradaDel 9 al 15/7

PRINCIPISEspai Porta4Ds de juliol

HIVERNEspai Porta4Dg de juliol

FESTIVAL BARCINOAlmeria TeatreJuliol

LOCASVersus TeatreDel 2 al 14/8

M.TEATRE BARCELONA v2.0Teatre del RavalFins el 14/8

LA IMPORTÀNCIA DE...Teatre GaudíDel 5/8 AL 2/10 LA STRADAVersus TeatreDel 16 al 21/8

CAMARADA KTantarantanaDel 19 al 22/8

DES-PENJADESVersus TeatreDel 23/8 al 2/10

DÍAS SIN NADATantarantanaDel 2 al 5 de setembre

ENCUENTRO MIGUEL...TantarantanaDel 9 al 12 de setembre

THIS IS / ON THE WALLsaT! - dansa17 i 18/9

L’ESTACIÓsaT! - dansaSetembre

20%

20%

25%

25%

Nota: cada teatre o productora estableix els espectacles i les sessions amb descompte, com també les condicions de compra d’entrades. Consulteu la informació a la «Guia Claror Club» d’aquesta revista (pàgines de la 56 a la 58) i a la secció del «Claror Club Avantatges» del web www.claror.cat.

25%

25%

10%

25%

20%

25%

20%

15%

entrada

12e

25%

25%

20%

25%

entrada

10e

25%

entrada

10e

25%

25%

25%

entrada

1015e

25%

entrada

7e

20%

entrada

12e

25%

25%

50-58_ClarorClub.indd 55 31/05/2011 12:41:19

56

GUIA CLAROR CLUBrelació de centres que fan descomptes presentant el carnet

MUSEUS

Centre social i cultural de l’Obra Social Fundació ‘la Caixa’. Entrada gratuïta. Descompte del 50 % en les activitats.Av. Marquès de comillas, 6-8 · BCNTel. 934 768 635 · www.lacaixa.es

50%

Museu de la ciència de l’Obra Social de ‘la Caixa’. Exposicions temporals i permanents.Isaac Newton, 26 · BCNTel. 932 126 050 · www.lacaixa.es

50%

Comparteix amb nosaltres la passió per Egipte. Descompte en l’entrada per visi-tar l’exposició permanent i les temporals.València, 284 · BCN· Tel. 934 880 188www.museuegipci.com

20%

De les cultures tradicionals a la intercul-turalitat. Espais de diàleg i reconeixe-ment entre cultures.Pg. Santa Madrona · BCN· www.museuetnologic.bcn.es

50%

Vine a conèixer la nostra història, la memòria d’un país.

Plaça Pau Vila, 3Tel. 932 254 700 · www.mhcat.net

2x1

Museu d’Art Contemporani de Barcelo-na. Col·lecció permanent i exposicions temporals.Plaça del Àngels, 1Tel. 936 220 376 · www.macba.es

20%

Un museu, mil anys d’art. Del romànic al Modernisme i les avant-guardes.Palau Nacional · Montjuïc · BCNTel. 936 220 376 · www.mnac.es

30%

Fundació Privada de l’Escola del Gremi de Pastisseria i Museu de la Xocolata de Barcelona.Comerç, 36 · BCNwww.pastisseria.cat

20%

Centre d’estudis d’Art Contemporani. Descompte del 20 % en l’entrada gene-ral i 2 x 1 en exposicions temporals.Parc de Montjuïc, s/n www.fundaciomiro-bcn.org

20%

2x1

Entra en contacte amb els personatges famosos de la història.

Ptge. de la Banca, 7 · BCNwww.museucerabcn.com

2x1MUSEUDE CERA

Espai dedicat a l’esport que descobreix als seus visitants els moments històrics de l’esport internacional, nacional i català.Av. de l’Estadi, 60 · BCNwww.museuolimpicbcn.cat

2x1

ClAROR Club

ESPECTACLES

Descompte en els concerts de Sta. Maria del Mar i Sala 1 i 2 de L’Auditori.

Tel. 93 317 02 90 · BCNwww.concertsabarcelona.com

Descompte en els concerts de l’OBC de la temporada 2010-11.

Lepant, 150 · BCNTel. 932 479 300 · www.auditori.cat

10%

CONCERTSA BARCELONA 15%

Descompte en les entrades de la tem-porada 2010-11, i altres descomptes puntuals.Sant Lluís, 64 · BCN · T. 933 518 231 www.almeriateatre.com

20%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Allada Vermell, 13 · BCNwww.espaibrossa.com

25%

Museu d’idees i invents de Barcelona. L’únic museu del món d’invents contem-poranis. Descompte adults: 6 euros.Ciutat, 7 · BCNwww.mibamuseum.cat

6e

50-58_ClarorClub.indd 56 31/05/2011 12:41:20

57

Parc acrobàtic forestal. Salta, penja’t, llença’t, fes el mico entre els arbres!

Arbúcies · Tel. 626 799 335www.selvaventura.com

10%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Castillejos, 179 · BCNwww.versusteatre.com

25%VERSUSTEATRE

Dofinari, zoo marí i parc aquàtic. Dos parcs en un. Aprèn i gaudeix sense límits!Demana el val de descompte a taquilla.Ctra. de Malgrat a Palafolls Tel. 937 654 802 · www.marineland.es

-3e

Consulta tots els descomptes i compra la teva entrada al web empreses.promentrada.com. (usuari: claror | contr.: claror01)Reserva d’entrades al 933 097 004.

CENTRESDE LLEURE

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuïtPlatja d’Aro · Tel. 972 828 283www.aquadiver.com

AQUADIVER

Descompte en les entrades de la progra-mació familiar «Viu el teatre» del Teatre Poliorama. Vàlid en compra a taquilles.Rambla, 115 · BCN · Tel. 933 177 599www.unicsproduccions.com

20%

El parc aquàtic del Maresme t’ofereix moltíssimes possibilitats de lleure i diver-sió que encara no coneixes...Vilassar de dalt · Tel. 937 514 553 www.illafantasia.com

10%ILLAFANTASIA

Golf per a tothom: 50% gree fees de pràctiques i 20% en green fees de camp (només diumenges).Segura, s/n · BCN · Tel. 902 487 488 www.golfmontjuïc.com

20%

50%

Descompte del 10% en el forfait d’hi-vern i en el forfait d’estiu del Bike Park i el telecabina.La Molina · Tel. 972 89 20 31www.lamolina.com

10%

Entrades a 8 e en funcions prèvies i 25% de descompte en programació d’adults. Entrades a 7 e en programació infantil.Les Flors, 22 · BCN · Tel. 934 417 022www.tantarantana.com

6,5-8e

25%

25% de descompte en BCN Espectacle i BCN Dansa i entrades a 7€ en BCN Familiar. Compra directa al teatre.Neopàtria, 54 · BCN www.bcn.cat/santandreuteatre

7e

25%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.St Antoni Abat, 12 · BCN www.teatredelraval.com

TEATREDEL RAVAL

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Sant Antoni Maria Claret, 120 · BCNwww.teatregaudibarcelona.com

25%

Descompte en les entrades de la tempo-rada 2010-2011, vàlid en compra directa a les taquilles del teatre.Riereta, 7 Telf. 93 329 90 09www.llantiol.com

50%

Preu amb descompte en les entrades de la temporada 2010-2011, vàlid en com-pra directa a les taquilles del teatre.Aragó, 140 · BCN · Tel. 934 513 462www.guaschteatre.com

10e

12e

ClAROR Club

Descompte del 20% en les entrades dels espectacles. Reserva d’entrades al telèfon 931 854 840 o a info@porta4.cat.Església, 4 local 6 | Barcelonawww.porta4.cat

20%

Visites nocturnes a l’Observatori Fabra. Compra d’entrades al 902 222 191. Buenos Aires, 12-14 www.grupeduca.org

10%

15% de descompte green fees laborables.

Castell de Godmar, s/nBadalona · Tel. 933 952 779

PITCH&PUTTBADALONA 15%

Gaudeix del plaer de patinar a la nostra pista de gel! Entrades 2x1 presentant aquest val a taquilla.Roger de Flor, 168 · BCNwww.skatingclub.cat

SKATING CLUB 2x1

Diverteix-te al parc d’aventura més gran d’Espanya. Circuits als arbres i zona de picnic. Fes la teva reserva!Cerdanyola · Tel. 935 910 727www.natupark.com

NATUPARK15%

20%

40%

-2e

2x1

50-58_ClarorClub.indd 57 31/05/2011 12:41:22

58

Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Diputació, 238 · Tel. 933 426 400Av. Madrid, 141 · Tel. 934 394 500Ramon Turró, 246 · Tel. 932 247 770 Neopatria, 55 · Tel. 933 601 070

20%

Ulleres graduades, lents de contacte de tot tipus, ulleres de sol graduades, ulleres per a tot tipus d’esport.Sardenya, 365 · BCN · Tel. 934 583 933artiver@artiveroptics.com

45%

40 % dte. en muntura i vidres.20 % dte. en audífons i ulleres de sol.Aprofita’ls i vine a coneixe’ns!.Valencia, 494 · BCN · Tel. 932 459 915www.opticaboira.com

20%

40%

Revisions anuals gratuïtes i descomptes del 40% en ulleres graduades i 30% en ulleres de sol.Sardenya, 325 · BCN Tel. 932 077 751

30%

40%

Atenció psicològica a nens, adolescents i adults. Descompte del 50 % en la prime-ra visita i 20 % en les següents.Pl. Tetuan, 26 · BCN · Tel. 932 325 196 www.cedipte-psicologia.com

20%

50%

SALUT

Descomptes del 7,5% en el programa, la destinació i les dates de la sortida.Consultar altres ofertes.Indústria, 34 · BCN · Tel. 934 585 556www.meridiaviatges.com

7,5%

Talassoteràpia, esport i platja. Entrada -a 7 euros presentant aquest val a recepció. Vàlid fins el 15 de setembre 2011.Pg. Marítim, 33 · BCN www.cemmaritim.cat

ClAROR Club

Vallnord, tres sectors esquiables en un sol forfet i activitats úniques. Descompte del 10% en el forfait d’un dia.La Massana · AndorraTel. +376 878 078 · www.vallnord.com

10%

Descompte 2x1 en les entrades fins el 19 de juny. Descompte de 2€ del 20 de juny al 31 d’agost. Aparcament gratuït.Lloret de Mar · Tel. 972 368 613www.waterworld.es

WATERWORLD 2x1-2e

Apropa’t a la Casa del Llibre, el teu espai de venda de llibres. Descompte vàlid a la botiga. Passeig Gràcia, 62 · BCNwww.casadellibro.com

5%

Especialistes en audició. Assessorament i adaptació personal·litzats amb els millors audífons del mercat. Estudi auditiu gratuït.València, 612 bis · BCNTel. 93 265 36 39 · www.sonisord.com

20%

Escapa’t en família. Passa els millors caps de setmana, ponts i vacances enmig de la natura. 10% de descompte per a famílies.Informació i reservesTel. 934 744 678 · accac@esplai.org

10%

DIVERSOS

No perdis els teus records. Video i cinema a DVD, K7 i vinila. CO. Serveis audiovisuals avançats.Rep. Argentina, 38 · BCN www.videoconversion.es

12%

Si presentes el teu carnet a la Recepció del Village obtindràs una Targeta VIP amb un 10% de descompte addicional. (Descomptes no vàlids en rebaixes).La Roca del Vallès · larocavillage.com

10%

VACANCES

Allotjament + pensió completa + accés act. esportives (caiac, tir amb arc, etc) + miniclub + espectacles. Submarinisme.Parc natural Cap de Creus · RosesTel. 972 256 212 · www.montjoi.com

10%

Hostal sostenible a una de les platges més boniques de l’Empordà. 10% de descompte sobre tarifa d’allotja-ment, excepte temporada alta.L’Escala · www.hostalempuries.com

10%

Andorra més enllà de l’esquí. Hotels i un munt d’activitats. Himalaya experience www.hilamaiaexperience.com Andorra · Centraleta +37 687 55 00Reserves +376 875 540

15%

Posem qualsevol tipus de viatge al teu abast. Especialistes en creuers.

Roger de Flor, 77 · GranollersTel. 938 603 025 · fouporviajar.com

8%

7e

50-58_ClarorClub.indd 58 31/05/2011 12:41:23

Cobertes.indd 3 01/06/2011 17:30:07

Cobertes.indd 4 01/06/2011 17:30:10