revista coplefc 20

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 3

Sumari

Edita:COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓFÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICAI DE L’ESPORT DE CATALUNYA

Provença, 500 - 502, entl. porta 408025 BarcelonaTel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113http://www.coplefc.coma/e: [email protected]

President del COPLEFC:Francesc Reig

Junta de GovernCarme Adell, Josep M. Cambra, BonifaciCedrún, M. Carmen Ercilla, Joan Galí,Bernat Gaya, Agustí Larumbe, AnnaPuig, Pere Manuel, Santi Siquier, JordiTicó.

Gerent:Alèxia Pérez

Assessoria Jurídica:Jordi Culleré

Docusport-La Revista

Direcció:Francesc Reig i Francesc X. Navarro

Consell de Redacció:Bernat Gaya, Alèxia Pérez, Francesc Reigi Jordi Ticó

Col·laboradors en aquest número:Marçal Abella, Jordi Brasó, MontseCascalló, Josep M. Cobos, Josep Monràs,Francesc X. Navarro, Francesc Reig,Miguel A. Torralba i Xavier Torrebadella.

Disseny i producció:Estuditres

Fotomecànica i impressió:SPRINT COPY, S.L.

ISNN: 1697-6983

D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicacióplural i respecta la llibertat d’expressiódels col·laboradors. L’opinió del COPLEFCqueda reflectida en l’editorial. Les opinionsdels autors no han de ser compartidesnecessàriament pel COPLEFC.

Foto de portada:Records d’ahir, gimnàs d’avui,Serakunda, de Jesús Marco Playa

Núm. 20PRIMAVERA 2010

Any VIII

EDITORIALDescansi en pau.PER FRANCESC REIG

ENTREVISTA A…Josep Monràs, del bàsquet a la Diputació, passantper Mollet.PER ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

TESI DOCTORALVademècum bibliogràfic de l’educació fÍsica.PER XAVIER TORREBADELLA

ACTIVITAT DEL COL·LEGI

BÚSTIALa nova selectivitat i els drets dels nostres alumnes.

L’ESPORT MOU CATALUNYALa Generalitat contra el sedentarisme.

EDUCACIÓV Congrés Internacional d’Educació FÍsica.

GESTIÓEl valor del “coaching”.PER MONTSE CASCALLÓ

BIBLIOGRAFIA

SALUTUn exemple d’R+D.Estudis cientÍfics sobre Tendoactive.

ELS ARTICLES DEL PREMIEl poder dels escacs.PER JORDI BRASÓ

18

24

26

5

9

10

4

22

28

30

17

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 5DOCUSPORT • La Revista / Primavera 20104

-Per a qui no el conegui, com pre-sentaria Josep Monràs en un con-grés...-Com un enamorat de l’esport. Sócuna persona que ve del món de l’es-port i que s’ha incorporat a la políti-ca, no pas a l’inrevés. I crec que ésun valor, no solament meu, sinó demolta altra gent com jo, perquè sig-nifica que coneixes més les interiori-tats del que significa el món de l’es-port i amb la política pots aplicar-hitemes amb molta més realitat,coneixement i experiència.

-Com respondria si algú li diguésque no sap què fa la Diputació? Ique la seva és una actuació de ter-cera: després de la Generalitat i elsajuntaments?-La Diputació de Barcelona és unaeina que tenen els municipis perdonar suport a tots els programesque fan i, per tant, és una instituciómolt estimada dintre del món muni-cipal, per tot l’ajut que en rep. I

ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

Josep Monràs,del bàsquet a la Diputació,passant per Mollet

sobre si és de segona, de tercera ode primera, cal dir que, en definitiva,una institució acaba sent-ho en fun-ció de: 1) la capacitat legislativa, 2)la capacitat de recurs econòmic id’ajut directe o indirecte que puguiprestar. I queda clar, doncs, que laDiputació és una institució deprimera.

-Quin volum de recursos gestiona laDiputació de Barcelona? Digui’nsalgunes xifres que resumeixin quèsignifica l’actuació de la Diputacióde Barcelona en l’àmbit de l’esport.-Per exemple, en aquest mandat,portem atorgats als municipis de laprovíncia de Barcelona, aproximada-ment 45 MEUR en millores eninfraestructures esportives. Crecque això marca clarament la magni-tud de la capacitat de la Diputacióde Barcelona més enllà dels 3MEUR anuals, aproximadament, quedediquem a activitats esportivesadreçades als joves, a la gent gran,

als discapacitats, a activitats espe-cífiques de cadascun dels municipis,a campionats, tornejos... Per tant,sempre respectem d’una maneraabsoluta la independència i l’auto-nomia municipal a l’hora de decidircom i de quina manera s’utilitzenaquests recursos.

-Com està avançant el projecte delDia de l’Esport a Europa? El consi-dera el seu projecte estrella?-És una mitja marató, en el sentitque és un recorregut que ha d’anarsumant esforços, que els estemsumant; portem més de 500 adhe-sions al Manifest per al Dia del’Esport a Europa, per demanar alParlament Europeu que designi undia de l’any que pugui sensibilitzar,potenciar tots els valors reals que téa la nostra societat l’esport, i pertant, de reconeixement institucional.Tenim la Federació Catalana deMunicipis, l’Associació Catalana deMunicipis, també tenim la Federació

Entrevista a...

Joan Antoni Samaranch descansa en pau. Segurament,tal com sempre va viure, és a dir, en pau amb ell mateix,perquè va fer allò que volia fer, que no va ser altra cosaque aconseguir allò que volia aconseguir.

Resulta clar que va ser així en convertir-se en l’es-panyol, de passaport si més no, més universal del dar-rer quart del segle XX i primers anys del segle XXI.Universalitat que li va venir per la seva passió, que calinterpretar com una taula de tres potes.

La primera va ser l’esport, que ell practicà en jugaral nostre esport nacional (català) com és l’hoquei sobrepatins fent de porter agenollat; posició o postura des dela qual es va aixecar i va caminar en el camí recte de lapolítica passada a l’olimpisme, on sí que hi havia moltde camí per recórrer i molt de futur agosarat. I aquí vacréixer exponencialment, amb la jaqueta correcta delscinc anells, ell i aquesta segona pota que irrefutable-ment va ser capaç de convertir en un moviment global(salvant i superant boicots), espectacular (comptantamb la inclusió del món esportiu no solament amateursinó també professional) i ric (amb el superàvit de dretstelevisius com a màxim exponent). Totes aquestes ca-racterístiques, a més, són definitòries de la tercerapota, resumides en el gegantisme que ell representavai que ningú no pot discutir, llevat d’algun esdevenimentfutbolístic, ja sigui europeu o americà.

Però val a dir que els grans personatges sempre i atot arreu tenen adeptes i detractors. El seu cas no haviade ser una excepció. Ara bé, en això sí que estaran d’a-cord els uns i els altres, Samaranch va ser un gran per-sonatge, dels que fan un cert forat durant un cert tempsen les enciclopèdies o, ja posats en aquestes nostresèpoques, de la wikipèdia. No escau aquí d’entrar a va-lorar les seves decisions conscients, desitjades, impul-sades o visionàries, ni en un sentit ni en l’altre; des delCol·legi deixem que cadascú en faci la seva pròpia valo-ració, però en qualsevol cas, la seva vida no podia durareternament, com tampoc no durarà la de ningú, i se’nva d’aquest món amb els deures fets o, com a mínim,

Descansien pau

Editorial

amb els seus deures autoimposats fets, havent retornatla seva passió a la seva ciutat en forma de JocsOlímpics, havent fet passejar amb orgull la banderaespanyola arreu del món i sense renunciar a una ma-nera de ser que va viure des del primer batec fins al dar-rer alè. Que descansi en pau.

FRANCESC REIGpresident

Coneixedor del món de l’activitat física i de l’esport,el diputat de l’Àrea d’Esports de la Diputació deBarcelona ens parla des del seu càrrec institucional,però també des de les seves creences personals, iintentant encomanar als interlocutors i als lectors elseu desig vital: ser feliç.


Entrevista a... Entrevista a...

Espanyola de Municipis i Províncies,tenim una infinitat d’ajuntaments deCatalunya i de tot Espanya, tenimmoltes federacions catalanes itambé d’espanyoles, tenim esportis-tes de renom, com Ricky Rubio,Carles Puyol, Rafael Nadal; tenim amés el president d’honor del ComitèOlímpic Internacional...

-Val a dir que el COPLEFC encara nos’hi ha sumat...-Doncs ara ho podeu fer, sí. Per tant,tenim un recull de gent que ha donatple suport a aquest Dia de l’Esport aEuropa. En vam fer la presentaciómés o menys pública a la reunió dedirectors generals europeus que vahaver-hi al Museu Olímpic de

Barcelona, la majoria dels quals vanrespondre-hi afirmativament. Però elcamí que se segueix al ParlamentEuropeu és un camí feixuc, en elsentit que la tramitació administrati-va ha de seguir uns terminis i unsdeterminats tràmits. Però mentres-tant, la nostra voluntat és recollir lesmàximes adhesions possibles, perpresentar formalment el projecte alParlament Europeu. En el fons, estracta de donar reconeixement alque s’està fent. Per tant, l’esport nosolament és que els grans clubscompleixin els seus objectius com-petitius, que tinguem un movimentesportiu a Catalunya, Espanya iarreu d’Europa molt important, sinóque l’esport també és que al matí uns’aixequi, es posi les sabatillesesportives, un xandall i comenci acórrer o a caminar, en grup o indivi-dualment...; això també és activitatfísica, és a dir, amb un element desalut i de benestar. Per tant, el com-pendi de tots aquests elements ensporta a dir que ja és hora que hi hagiun reconeixement institucional, iaixò pot significar, a la vegada, queaquest dia es puguin fer activitatsadreçades a la potenciació de l’ac-tivitat física esportiva com un ele-ment d’educació, de salut, de lleure,d’integració, econòmic...

-Hi ha algun termini plantejat?-No, no. Ens agradaria que aquestatorxa la pogués agafar la presidènciaespanyola a Europa, però si no, ésigual, continuarem treballant perquèel Parlament Europeu, que és sobiràen aquesta decisió, prengui el relleud’aquesta iniciativa que hem impul-sat des de la Diputació a travésd’una altra iniciativa, que és la Festade l’Esport que organitzem des de favuit anys en el conjunt de municipisde la província de Barcelona.

-Quin és el futur que es presenta ala Diputació de Barcelona en l’àm-bit de l’esport amb la nova divisióque hi haurà de vegueries?-Caldrà veure com afecta. El presi-dent d’aquesta institució ha dit que

DOCUSPORT • La Revista / Primavera 20106

li sembla bé que hi hagi organitza-cions administratives properes alsciutadans, i per tant, que puguindonar resposta eficient i eficaç a lesseves necessitats. Com dic, caldràveure: primer, els canvis legislatius aEspanya que hi haurà d’haver,perquè la transformació de provín-cies en vegueries és una terminolo-gia que obligarà a modificar algunsarticulats estatals, i després com ide quina manera s’organitza i quinàmbit de competència i recursostenen aquestes noves institucionsque són les vegueries. Dit això, per-sonalment, personalment, jo esticd’acord d’apropar al ciutadà lesseves administracions; tot i que noés menys cert que el paper impor-tantíssim que ha fet al llarg de lahistòria la Diputació de Barcelona ésun paper que caldria no perdre ambla nova estructuració territorial. Per

Josep Monràs en un moment de l’entrevista

tant, probablement el paper de laDiputació de Barcelona pugui servird’exemple de com ar ticular lesnoves vegueries pel que fa a ser-veis, ajuts i d’altres al món munici-pal, fonamentalment.

-Existeix coordinació i col·laboracióamb les altres diputacions cata-lanes en matèria d’esport?-La veritat és que, concretamentd’esports, coordinació amb la restano n’hi ha gaire. Perquè la nostraar ticulació de la Diputació deBarcelona és molt diferent de la quetenen la resta de diputacions. N’hiha que ni tan sols tenen diputatd’Esports; per tant, tampoc no tenenels recursos de què pugui disposarel meu àmbit. D’altres, sí, però desde fa molt poc temps... Per tant, l’or-ganització de cadascuna de lesdiputacions és certament diferent. Osigui que la nostra relació, des del’àmbit de l’esport, és únicament iexclusivament quan hi ha algun pro-jecte concret. Per exemple: la Festade l’Esport. L’any passat s’hi vaadherir la Diputació de Girona.Repeteixo, quan hi ha alguna activi-tat específica i concreta és quanintentem establir alguns elementsde coordinació a fi de fer créixer lamateixa activitat; i sempre a iniciati-va nostra hem intentat crear siner-gies que després no s’han vist ate-ses, tot i que continuarem treballantper implicar les altres diputacions enprojectes comuns.

-Com valora la Llei 3/2008, de l’e-xercici de les professions de l’es-port?-Jo en faig una doble lectura. Laprimera: ja era hora que es poguésfer una regulació específica i quecontribueixi, com a objectiu, a donarmillor formació als formadors; i pertant, que aquests formadors puguinestar cada vegada més qualificats,en el sentit que són educadors, i queaquell que ensenya, tingui el mésgran coneixement, perquè ensenyimillor. Per tant, absolutament d’a-cord des d’aquest punt de vista.

Calia fer aquesta regulació. Ara bé,l’ombra: des del món municipal,l’ombra és que això tindrà unimpacte econòmic en els municipis, iper tant, això no està previst en laLlei. I segona: hauríem de poderfacilitar al màxim la reconversió de laquantitat de gent que d’una maneraaltruista i voluntària tenim a horesd’ara exercint com a formadors, pertal de facilitar-los el títol, la formació,donem-hi el nom que vulguem; enconjunt és un volum que no podemdeixar perdre, perquè l’activitatesportiva del nostre país sempres’ha sustentat d’una manera moltimportant sobre el voluntariat.Hauríem de buscar els mecanismes,doncs, des de tots els ens, per faci-litar-los aquesta formació, que fospresencial o no presencial, d’acordamb les noves eines telemàtiquesde què disposem. Més enllà delprocés, els uns poden dir que en elprocés hi ha hagut més o menys con-sens; jo crec que hauria pogut haver-hi més consens, sense desmerèixerel que s’ha pogut tenir. Crec ques’hauria pogut assolir un consensmés ampli amb totes les parts que

van participar en la redacció de laLlei, que presenta algunes man-cances, tot i que és cert que caliaafrontar molt directament la qualifi-cació dels formadors, per tot el quesignifiquen en el món de l’educació ide l’esport.

-Tradicionalment, els càrrecs polí-tics del món de l’esport, tenen unaagenda atapeïda d’actes. També ésel seu cas? Ho suporta bé?-Molt atapeïda. Bé, jo tinc una dobleagenda atapeïda: primer perquè sócalcalde d’una ciutat, i per tant, coma tal, l’agenda ja està molt tibada;després perquè sóc diputat d’Es-ports, i l’esport té clarament unaagenda generosa, i després perquètinc altres responsabilitats, tant enl’àmbit polític com en l’esportiu(Consell Espor tiu...) que tambésumen. La meva agenda personal,en canvi, no diré que sigui inexistent,però força inexistent. Per tant, tincclar, i no em queixo, que la meva re-presentativitat institucional i política,porta el que porta, i com que no espot destriar, no em queixo. Però aixòno treu que l’agenda sigui molt,

I el voluntariat esportiu...

Si tinc clubs, si tinc enti-tats esportives, si tincactivitats esportives...que s’estan desenvolu-pant gràcies a aquestvoluntariat..., què fem?Jo els exigiria una forma-ció. Vull que la pràcticaesportiva es faci amb lamàxima qualitat possi-ble. Ara, perquè siguiaixí, calen recursos. Siaquests voluntarispassen a dir: pagui’m250 EUR..., ens aniremquedant coixos. Pertant, la por que jo tincd’aquesta Llei és quepassi com amb d’altres,que estan molt benescrites, estan molt benllegides, que estan moltben explicades, però quela seva pràctica real ésforça dubtosa.

L’esport és un filóeconòmic i d’ocupació

L’esport també és unelement d’economia deprimer ordre, i d’ocu-pació. Ara que es parlatant d’ocupació, sola-ment cal pensar queaquests 45 MEUR quehem aportat des de laDiputació de Barcelonaen instal·lacionsesportives, han generatllocs de treball fixos. Siparlo d’un pavelló, hi haun conserge; quan s’o-bre una piscina, hi hauna quantitat de moni-toratge permanentment,o sigui que és una fontclaríssima d’economia id’ocupació.


Tesi doctoral


Entrevista a...

Nascut a Mollet del Vallès(1960). Llicenciat en psicologiaper la UAB i amb un postgrau endesenvolupament local.

Des de molt jove va treballar endiferents col·legis de Mollet coma responsable d’Esports, a mésd’entrenar diversos equips enedat escolar, especialment debàsquet, ja que és entrenadoramb titulació nacional. Del 1984al 1992 va exercir com a docenta l’escola de Sant Gervasi(responsable del Departamentd’Esports, cap del Departamentde Psicologia, director de BUP imembre del Consell Rector).

A Mollet, des de l’any 1991 ésregidor d’Esports de l’Ajunta-ment. També n’ha estat respon-sable de les àrees de PromocióEconòmica, Comerç, Ocupació iHisenda, i de Serveis Personals.Responsable de la coordinaciódels voluntaris de la ciutat idirector de l’equip olímpic de lasubseu Mollet 92, va ser elegitalcalde de Mollet el 2004 ireelegit el 2007.

El 19 de juliol de 2007 va sernomenat diputat provincial iresponsable de l’Àrea d’Esportsde la Diputació de Barcelona.

Compagina l’alcaldia amb diver-ses responsabilitats en el mónde l’esport, ja que és presidentdel Consell Esportiu del VallèsOriental, vicepresident de la Unióde Consells Esportius de Cata-lunya i membre del Consell Cata-là de l’Esport. És membre de laComisión de Deportes de laFederación Española de Munici-pios y Provincias.

Forma part de la comissió exe-cutiva local del PSC de Mollet iés membre del Consell Nacionaldel PSC i n’és el delegat nacio-nal d’Esports.

JOSEP MONRÀS

9 preguntes ràpides

-Un llibre de capçalera... MásPlatón y menos Prozac.

-Un nom... Dos: Cèsar i Noa, elsmeus fills.

-Una data... El 1992.

-Un lloc... S’Agaró.

-En temps: dia o nit? Depèn deles circumstàncies.

-En una foto: primera o segonalínia? Segona línia.

-En esport: clubs o seleccions?Clubs.

-En política: tres, dos o un?Tres, que és molt més ric.

-Un desig... Ser feliç.

molt, molt complicada i a vegadesno pots ser a dos llocs diferents a lamateixa hora, tot i que intento ser alcostat dels municipis des de la mevaresponsabilitat, i al costat de lesmeves entitats de la meva ciutat.

-I no s’hi hauria de posar un punt i apart?-Hi ha alguns alcaldes que han fetuna cosa que s’hauria de fer per“llei”, com és la conciliació de lavida professional, laboral, política ifamiliar. Alguns alcaldes, un de capde setmana al mes el tenen reservatper a la seva família. O per exemple,que a partir de les 9 del vespre no hiha res, cap activitat, ni sopar, ni lliu-rament de premis. En qualsevol cas,hi ha aspectes que sí caldria anararticulant i sensibilitzant la poblacióque també som éssers humans, enel meu cas amb una dona i dos fills.

-Quin tret diferencial creu que té laseva gestió respecte dels seuspredecessors?-Pregunta complicada. Tots tenim lesnostres vir tuts i els nostresdefectes. Probablement, la mevadiferència és el que deia al principi:vinc del món de l’esport i m’incor-poro a la política. No a l’inrevés.

-I per últim, recollint una conside-ració d’Albert Batlle l’any 2003,creu que a hores d’ara Barcelona jaés la capital europea de l’esport?-És una de les capitals europees del’espor t. Sense cap mena dedubtes. Ara, no hi haurà una únicaciutat que pugui ser la que aglutiniexclusivament l’àmbit espor tiu.Munic és una capital, Milà ho potser, Torí, París, Barcelona per

descomptat, Madrid... Per tant, sem-pre hi haurà moltes ciutats que enfunció dels seus projectes i de laseva pròpia dinàmica seran punts dereferència d’algunes activitats con-cretes, però no del conjunt, i pertant, aquesta nova proposta deBarcelona de ser novament ciutatolímpica, en aquest cas d’esportsd’hivern, jo crec que és un elementdiferenciador, juntament amb tota lapràctica esportiva, que crec que ésimpressionant, i que poques ciutatseuropees tenen tanta, la converteixen una de les grans capitals de l’es-port europeu i mundial.

El Dia de l’Esport a Europa

El COPLEFC ja s’ha adherit a la proposta de la Diputació de Barcelona. Els interessats a adherir-s’hi, també ho poden fer a títol individual o coma col·lectius visitant l’adreça d’Internet següent:

<http://www.diba.cat/esports/esdev1linies2po3diaeuropa.asp>

En aquesta tesi es presenta unCatàleg bio-bibliogràfic cronològic inominal d’obres publicades en llen-gua castellana i catalana, al voltantde l’educació física, l’esport i altresobres d’afinitat entre el període1800 a 1939.

Per situar el Catàleg en el marchistòric de l’educació física s’ha par-tit d’un estudi sobre els antecedentsi influències de l’educació física aEspanya i s’ha completat amb elconegut Renaixement gimnasiarcaeuropeu del final de la Il·lustració.També s’ha elaborat una memòriahistòrica del sistema educatiuespanyol, amb l’objecte d’inclourel’educació física en el contextpedagògic i administratiu.

L’estudi a priori dels documentslocalitzats ha permès l’apropamentcontextual a la temàtica conjunturalpròpia en la implantació i el desen-volupament de l’educació física il’esport a Espanya. Aquest estudid’aproximació s’ha concretat en l’e-laboració d’un quadre cronològicamb els esdeveniments més desta-cats al voltant de l’educació física il’esport (1800-1939).

El Catàleg inclou 881 obres i unapartat de darreres addicions. Per ala confecció s’ha utilitzat una classi-ficació documental pròpia, tenint en

compte la nacionalitat espanyola oestrangera de l’autor i l’àmbit pro-fessional de cada un d’ells. Tambés’han classificat els documentssegons el contingut, el tipus i l’ob-jecte de la publicació.

Per facilitar la localització i orga-nització de les obres segons elsinteressos investigadors, s’ha incor-porat un complet índex: cronologi-conominal, nominal d’autories, pertipus de publicacions –segons laconfecció d’una classificació sis-temàtica pròpia–, per àmbit temàtic,per paraules clau, per procedènciade l’autor, segons l’autoritat profes-sional, pel lloc d’edició o pels fonsdocumentals.

El Catàleg aporta una informaciósobre l’accés a les fonts documen-tals originals i alhora incorpora unestudi preliminar bibliogràfic queanalitza críticament la producció bi-bliogràfica espanyola al voltant del’àmbit higienicomèdic, el pedagògic,el militar, i les relacions entre si.

Es complementa amb un estudiestadístic i bibliomètric en què esposa de manifest la valoració delsresultats en la producció bibliogràfi-ca de forma quantitativa i qualitativaal voltant de l’educació física, l’es-port i les obres d’afinitat al llarg delperíode determinat.

La presentació del Catàleg per-met, a més a més, l’elaboració d’unassaig històric de l’educació física il’esport per mitjà de l’estudi bio-bi-bliogràfic. Es tracta d’acostar el llibrei l’autor de l’educació física i l’esporta Espanya entre 1800 a 1939, a unavaloració i significat crític; i final-ment, comprovar els límits de lalegitimació de l’educació física al’Espanya contemporània per mitjàde les obres i els autors propis decada espai professional. Per últim,es valora i s’analitza críticament elpatrimoni històric documental de l’e-ducació física i l’esport a Espanya.

En la metodologia s’han utilitzatrecursos i tècniques d’anàlisi històri-ca en relació amb el tractamentdirecte de les fonts documentalsoriginals. Molts d’aquests docu-ments han estat localitzats i adqui-rits personalment, tot aportant unnou fons documental a disposició deles investigacions futures i recupe-rant, doncs, una part important delpatrimoni bibliogràfic de l’educaciófísica i l’esport a Espanya.

Vademècum bibliogràficde l’educació física

Autor: Xavier Torrebadella, col·legiat 5715Títol: Contribución a la historia de la educaciónfísica en España. Estudio bio-bibliográfico en tornoa la educación física y el deporte (1800-1939)Director: Dr. Javier OliveraLloc i data de lectura: INEFC-Lleida, 27/5/2009

Aquesta tesi doctoral

ha rebut una ajuda econòmicadel COPLEFC.


benvinguts i benvingudes!Altes Altes


PERICÀS ESCUDER,Marta • 7144

COBOS CRUZ,Jordi • 13189

MARCUELLO SERRA,Miriam• 13164

ESPERANTE BRIANCESCO,Valeria • 13170

ARBÓS PALAU,Margarida•13176

GALLEGO RUIZ,Samuel • 13183

GUXENS AMORÓS,Angela • 7147

CUNILLERA ROIG,Romà • 13190

CASANOVAS FIGUEROLA,Gemma • 13165

MORENO BARRANTES,Fernando • 13171

CANALS RODON,Josep Oriol•13177

CASTELLVÍ BALLESTÉ,Laia • 13184

MENA VILAR,Daniel • 13159

BOSCH RIERA,Anna • 13191

BONASTRE AMBLÀS,Jaume • 13166

LAGUNA ARANDA,Miriam • 13172

CABALLÉ CAIRE,Ignasi-Joan•13178

FERRER URIS,Blai • 13185

MALLORQUÍ AYACH,Estel • 13160

LÓPEZ BORREGO,Sergi Josep•13193

VILANOVA PI,Roger • 13167

SILVERIO LOMA,Iván • 13173

JULIAN FANDIÑO,Josu Imanol•13180

GÓMEZ PECIÑA,Joaquín • 13186

PORTA FORT,Xavier • 13162

INGLÉS YUBA,Eduard • 13224

RAGA MORENO,Juan José•13168

MURILLO HERNÀNDEZ,Manel • 13174

FORCADELL ROMAN,Josep Enric•13181

REINADO ROMERA,Laura • 13187

MAS LLONGUERAS,Gerard • 13163

SOLARES HAYAS,Miriam • 13225

RIVERO,Diego • 13169

GÓMEZ CAMINALS,Irina • 13175

GALERA CORBERA,Silvana • 13182

ENRICH ALTURO,Edgar • 13188

RODRÍGUEZ DÍAZ,David • 13226

CALVO PÉREZ,Inmaculada•13261

DÍAZ DÍAZ,Juan José•13234

LEÓN MATAMALAS,Miquel • 13241

PERXAS MUNTADA,Marc • 13249

BELTRÁN VALLS,M. Reyes •13255

FONT TORRALBA,Glòria • 13227

ALBIASU VIVES,Elena • 13262

RIBALTA ALCALDE,M. Dolors•13235

CANALES BIOSCA,Joan • 13242

RODRÍGUEZ GONZÁLEZ,Nadia • 13250

CARDÓ GERONÈS,Antoni • 13256

GINER TORT,Laia • 13228

BRUNET FONTS,Rosa M. • 13263

ESTRADA TORRA,Eduard • 13236

LEE BRUNA,Joel • 13243

SALA FERRER,Carles • 13251

MANZANO MONTMANY,Xavier • 13257

CASES CASTILLO,Olga • 13229

RUDÉ RULL,Albert • 13264

IBÁÑEZ RUANO,David • 13238

SALA GUITART,Josep • 13246

PUJALS PÉREZ,Judith • 13252

MARTOS LÓPEZ,Jordi • 13258

RAYA ARRÈBOLA,Marc • 13231

BOSQUET BORONAT,Isaura • 13265

SUÑER MAS,Josep • 13239

ESTEVE ALBET,Marta • 13247

MORERA MORALES,Albert • 13253

CARDÀ GRANADOS,Verónica • 13259

BAWAB ABDO,Basel • 13233

SENENT PAULO,Andrea • 13266

ALIQUE BONET,David • 13240

ELIAS PUIGDOMÈNECH,Pol • 13248

PÉREZ MARTÍNEZ,Antonio • 13254

GONZÀLEZ FERNÀNDEZ,Marta • 13260

• INEFC-Barcelona • Universitat de Vic • Altres

• INEFC-Lleida • URL-Blanquerna


Activitat del Col·legiActivitat del Col·legi

Assemblea generalEl passat 27 de febrer, a la seu del COPLEFC es va dur a terme la corresponent assemblea general, la reunió delscol·legiats per sentir en directe de la Junta quin ha estat el rendiment de l’any.

Tot seguit exposem algunes dades objectives que permeten situar la realitat del Col·legi.

El conjunt

L’assemblea, cita de premis

Un cop acabada l’assemblea, com ja ha esdevingut tradi-ció, és el moment del lliurament dels premis alsguanyadors del Concurs Fotogràfic i d’oferir un reconeixe-ment especial als col·legiats i col·legiades que s’han jubi-lat durant l’any. Així, des d’aquestes ratlles també enssumem a aquest reconeixement i agraïm la dedicació a laprofessió de Francesca Huguet i Maria Teresa Cabré.

A més, enguany s’ha afegit una nova categoria desuport als col·legiats, concretament a un aspecte cab-dal com és la recerca. Per això la Junta va decidir el2009 assumir unes ajudes a tesis doctorals.

Com es pot observar, el 2009 es va produir un creixement del 12,92 % respecte de l’any anterior, tot continuant ambel creixement rellevant que ja es va iniciar el 2008. L’aprovació el mes de maig del 2008 de la Llei 3/2008, de l’e-xercici de les professions de l’esport a Catalunya, i el fet de convertir-se en obligatòria la col·legiació per a l’exerciciprivat de la nostra professió ha estat indiscutiblement determinant.

Agenda 2010GENER23 Junta de Govern.

FEBRER04 Inauguració V Congrés Internacional

i XXVI Congrés Nacional d’Educació Física.23 Jornada. Marc de referència dels àmbits

d’aplicació de la Llei de l’esport.Organitzador: Diputació de Barcelona.

23 Reunió de la Comissió Intercol·legial per laInnovació.

24 Reunió del Consell Assessor Cursos Estiu INEFCde Barcelona.

25 Xerrada URL-Blanquerna. Alumnes torn matí27 Assemblea general 2010.

MARÇ04 Xerrada URL-Blanquerna. Alumnes torn tarda.08 Inauguració Global Sports Forum. Palau de

Congressos de Catalunya.19 III Trobada món empresarial.

Les delegacions també sumenEn un col·lectiu sempre és bo sumar, és a dir, sempre són benvingudes les aportacions de tothom. Un dels àmbitsen què també es pot treballar per al col·lectiu és el de les delegacions, per això us informem dels responsables queus podran atendre d’una manera personal, i amb qui podreu compartir directament les vostres inquietuds i propostes.Igualment, us recordem que les delegacions possibiliten:

• Atenció col·legial, disposició del lloc físic de la delegació. Recollir-hi col·legiacions i informació del funcionament delCol·legi o d’altra relacionada amb la professió.

• Treballar la borsa de treball de la zona (enviar correus electrònics, cartes o trucades de telèfon a les associacions,empreses i escoles privades de Tarragona).

• Coordinar possibles col·laboracions.

El que es vol és, en definitiva i des de la coordinació necessària entre la seu central i les delegacions, possibilitar lamàxima proximitat entre col·legiats i COPLEFC.

GIRONA LLEIDA TARRAGONAGaspar i Casal, 12 4t 2a Av. del Segre, 7 Sant Francesc, 14 2n17004 Girona (972 21 90 86) 25007 Lleida (973 22 32 32) 43003 Tarragona (977 22 10 96)[email protected] [email protected] [email protected]: dijous de 16 a 19h Horari: dimecres de 16 a 19h Horari: dilluns de 16 a 19hAgost tancat Agost tancat Agost tancat

La procedència

Un altre aspecte que es pot tenir en compte és la pro-cedència dels nous col·legiats:

Des de l’INEFC-Barcelona van arribar 152 col·legiats icol·legiades, nou màxim registrat fins ara. Amb tot, caldestacar la consolidació de l’increment d’altes provi-nents de la URL-Blanquerna, així com també la tendèn-cia dels 50-60 col·legiats i col·legiades de l’INEFC deLleida. En el cas de la Universitat de Vic, amb 27 altes,cal dir que malgrat ser la universitat més minoritària, el2009 va duplicar el nombre de llicenciats que s’han

col·legiat. Per últim, cal igualment destacar la incorpo-ració en la categoria d’altes provinents de títols deLCAFE homologats.

On som?

A més de conèixer quants som, podem saber quina ésla situació global. Així, si es compara el nombre de nouscol·legiats respecte de llicenciats, val a dir que estemcol·legiant al voltant del 20-30% dels nous llicenciatsque acaben els estudis cada any i gairebé la meitat delsllicenciats són al COPLEFC.

Joan GalíDelegat territorial

Carla RebolloCoordinadora territorial

Agustín LarumbeDelegat territorial

Jesús MarcoCoordinador territorial

Josep M. CambraDelegat territorial

Eduard AmoresCoordinador territorial


Activitat del Col·legi Activitat del Col·legi

El Col·legi, punt de trobada d’inspectors

El dia 12 de novembre, el Col·legi va ser el punt escollit pels inspectors del’Àrea d’Educació Física per dur a terme la seva primera reunió del curs 2009-10. La trobada va servir per tractar d’aspectes de l’àrea que els inspectorsconsideren oportuns i, alhora, assistir a un acte de formació impartit pel nos-tre company col·legiat Carles González.

D’aquesta manera, el COPLEFC confirma una vegada més la voluntatd’obertura a tots els actors de la professió, i aconsegueix una visibilitat queens dóna reconeixement i ens converteix en pal de paller de tots els llicenci-ats en educació física.

Darrere (d’esquerra a dreta): Carles Torres, Joan Salomón, Carles Jardí, Jordi Albet i Xavier Chavarria. Asseguts i en primera fila (d’es-querra a dreta): Gemma Arrufat, Albert Ramírez, Joan Cambeiro, Caterina Batalla, Mariona Rexach, Josep Sánchez, Sònia Fernández,

Carles González i Imma Obiol (en negreta indiquem els inspectors que són col·legiats).

Veredicte del Concurs FotogràficUna vegada més, el Col·legi va acabar l’any amb la tradi-cional reunió nadalenca de la Junta i, també, amb elveredicte del Concurs Fotogràfic, enguany com a puntculminant ja de l’onzena edició. Així doncs, els guardo-nats van ser els següents:

• Jesús Marco Playa,Records d’ahir, gimnàs d’avui, Serakunda.Es tracta d’una imatge de memòria històrica, però enaquest cas obtinguda a Gàmbia el 2009. A més delpremi en metàl·lic, 450 euros, es fa mereixedora dela portada d’aquesta revista.

I els accèssits van recaure en les imatges de:

• Feliu Funollet Queixalós,Navegant entre espigues de blat: bellesa i drama.Va obtenir el primer accèssit i 150 euros en metàl·lic.Es tracta d’una imatge amb història.

• Sergi Martínez Nieto,Diversió.La imatge ens acosta el document d’un moment fugis-ser impagable.

Totes dues fotografies ocuparan les successives por-tades de la nostra publicació.

Enhorabona a tots, guanyadors i participants, per aju-dar-nos a enriquir el nostre fons fotogràfic. Com éshabitual, els premis es van lliurar el dia de l’assembleageneral (vegeu foto pàgina 13). Finalment, només volemrecordar que el concurs és obert a tots els interessats,tal com demostra que entre els guardonats, el guanya-dor i el primer accèssit van ser per a col·legiats, mentreque no és el cas del segon accèssit. Fo

tos

Ajuts a tesis doctorals

Hum

or

La recerca és un element distintiu dequalitat i qualificació. Per això elCOPLEFC ja fa molts anys que hiaposta decididament, tal com evi-dencia el Premi d’Articles que con-voquem any rere any des de ja famés d’una dècada.

Però el Col·legi, al capdavant sem-pre en l’aposta per la qualitat i la qua-lificació dels professionals i de la pro-fessió, ha fet un altre pas endavant iva decidir crear els ajuts a tesis doc-torals, que enguany presentem en laseva primera edició.

Ja ens hi referíem en el númeroanterior pel que fa a condicions peroptar-hi, i ara és el moment d’anun-ciar els companys que han rebutaquestes ajudes, alhora que japodreu llegir un resum de la seva

recerca en la secció Tesi doctoral,que també és una veterana de lanostra publicació.

Dra. Gemma Boluda Viñuales,col·legiada 11063.

Ajut per a la seva tesi:Activitats aquàtiques per a nadons:una proposta de formació detècnics basada en l’assessorament.

Dr. F. Xavier Torrebadella Flix,col·legiat 5715.

Ajut per a la seva tesi:Contribución a la historia de laeducación física. Estudio bio-biblio-gráfico de la educación física y eldeporte en España (1800-1939).

Bernat Gaya, secretari del COPLEFC,en el moment del lliurament a la

Dra. Gemma Boluda

BústiaActivitat del Col·legi


LA NOVA SELECTIVITAT I ELS DRETS DELS NOSTRES ALUMNESEn el mes de juny de 2010 tots els nois i noies de Catalunya que s’examinin de les proves de Selectivitat ho faransota un nou format que presenta canvis importants respecte del que ha estat en vigor fins al moment actual.

Abans de res, volem aclarir que els sotasignats no estem en contra de la introducció de canvis en les proves deles PAUU, però pel que hem vist fins ara no ens sembla que siguin els més adients. El problema s’agreuja quanaquests canvis s’introdueixen de manera improvisada, inoportuna i sense haver donat temps per al diàleg i la dis-cussió serena entre totes les parts implicades. A més, fins i tot es converteixen en un problema social i àdhuclegal quan vulneren directament, al nostre parer, els drets de molts nois i noies d’aquest país.

La nova Selectivitat constarà d’una fase general obligatòria imprescindible per poder anar a estudiar a qualsevoluniversitat i una altra part voluntària, que servirà per millorar la nota, on l’alumnat defineix el seu propi perfil d’ac-cés a determinats estudis universitaris d’acord amb la llista de matèries que cada facultat ha preestablert ambuns criteris de ponderació. Arran d’això hem detectat dos problemes força greus que es deriven directament delscriteris de ponderació aprovats per les diverses facultats universitàries i sobre els quals demanem que es busquiuna solució al més ràpida i satisfactòria possible.

Fins ara existien unes vies d’accés concretes i conegudes per accedir als estudis universitaris i fins i tot algunesfacultats havien definit que s’hi podia accedir des de qualsevol via d’accés. Aquest era el cas, concretament, decarreres com Psicologia, Magisteri o Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (més popularment coneguda comINEF). D’acord amb aquesta informació, l’alumnat dels nostres instituts que va començar a cursar els seus estu-dis de batxillerat el curs passat (2008-09) va triar les matèries que volia estudiar. En iniciar el curs actual tots enshem trobat amb la desagradable sorpresa que algunes facultats havien canviat les regles de joc a mitja partida ique alguns dels nostres alumnes havien triat l’any anterior unes matèries que en aquests moments no els per-meten tenir accés a la carrera desitjada. Què han de fer o què poden fer ara a segon curs de batxillerat?Sincerament, molts es consideren enganyats i nosaltres pensem que amb raó.

Aquesta situació és especialment greu en el cas d’aquells que volen fer Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport,estudis als quals abans es podia accedir des de qualsevol via i que el curs actual les universitats públiques cata-lanes han decidit que només tindran en compte les matèries de modalitat de la branca de Ciències de la Salut.Per reblar el clau, les universitats privades o semipúbliques (com la Ramon Llull o la Universitat de Vic) sí queacceptaran alumnes procedents de qualsevol branca, fet que produeix una nova discriminació, ara en funció dequina sigui la situació econòmica de casa seva.

En segon lloc, tampoc no són, al nostre parer, encertades les eleccions de matèries que han fet determinades facultats,que llancen pedres contra la seva pròpia teulada, i que manifesten una oberta desconfiança davant les matèries que elssón més pròpies. D’aquesta manera pondera molt més haver estudiat Biologia, Física o Química per fer estudis universi-taris d’Administració i Direcció d’Empreses, Comerç o Econòmiques, que una matèria més pròpia com l’Economia de l’em-presa. Per què té el mateix valor haver fet Dibuix Tècnic o Matemàtiques per estudiar Filologia Catalana o Hispànicaque haver cursat Literatura catalana o castellana? I com aquests, podríem esmentar molts més casos.

Decisions com aquestes, adoptades per diferents facultats universitàries, condicionaran els estudis dels futurs estu-diants de batxillerat, al mateix temps que transmeten un missatge de profunda desconfiança vers les matèries pròpiesdel batxillerat humanístic i de ciències socials, missatge que els arriba des de les mateixes facultats implicades.

En conclusió, en primer lloc creiem que les decisions que han pres algunes facultats del nostre país davant de lanova Selectivitat no han respectat els criteris amb els quals part de l’alumnat actual de segon de batxillerat va fer latria de matèries quan es van matricular el curs 2008-09. En segon lloc, pensem que en les matèries de modalitatescollides per moltes facultats, preferentment de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials, han prevalgut exclu-sivament matèries de l’àmbit purament científic en detriment, fins i tot, d’aquelles que en rigor els són més pròpies.

Per tot plegat demanem:

a) Que en les proves de Selectivitat d’enguany, l’alumnat matriculat actualment a 2n de batxillerat pugui accedirdes de diferents vies a aquelles carreres on estava permès fer-ho fins al curs 2008-2009.

b) Que des de les instàncies oportunes es passi a fer una revisió en profunditat dels criteris de ponderació apli-cats a determinades matèries de modalitat.

Atentament,Josep M. Cobos Hernández

(Escrit aprovat pel Claustre de professors i el Consell Escolar de l’IES El Cairat) Director de l’IES El Cairat

Un any del Pacte Nacional per a la Recerca i la InnovacióAra fa més o menys un any es vaconstituir la Comissió Intercol·legialper a la Innovació, en què van pren-dre part vuit col·legis professionals,entre els quals els d’enginyers infor-màtics, industrials i telecomunica-cions, ambientòlegs, bibliotecaris idocumentalistes, professionals au-diovisuals, economistes, i al qual pos-teriorment s’ha sumat el COPLEFC.Val a dir que la comissió intercol·le-gial respon als objectius següents:

1. Impulsar la innovació entre elsprofessionals de Catalunya repre-sentats pels seus col·legis pro-fessionals.

2. Generar el compromís dels pro-fessionals cap a la innovació mit-jançant la seva adhesió al PacteNacional per a la Recerca i laInnovació.

3. Posicionar els col·legis professio-nals com a veritables ponts entreuniversitat i empresa.

4. Analitzar l’ús de les tecnologies dela informació i comunicació (TIC) i lesseves àrees d’aplicació directa a laresolució de les necessitats operati-ves i de processos de les empreses.

5. Impulsar accions innovadoresquant a la col·laboració entrecol·legis professionals mitjançantla constitució d’altres comissions,grups de treball o xarxes inter-col·legials en tots els aspectesrelacionats amb la innovació.

El Ple del ConsejoEl Consejo General de Colegios pot semblar un organisme llunyà, gairebé inexistent, però no és així, ni de bon tros;en el fons, és l’aglutinador dels professionals del nostre sector al conjunt de l’Estat espanyol. (Qui sap si un dia oaltre també n’hi haurà un de caràcter europeu.) En qualsevol cas, actualment el COPLEFC, representat pel nostre pre-sident, Francesc Reig, n’ocupa la vicepresidència, a més de ser-ne Jordi Ticó un dels vocals.

El Ple va dur a terme la seva reunió d’aquest any 2010 els dies 30 i 31 de gener a Cartagena, trobada que recullenles imatges, amb la delegació de Catalunya integrada pels nostres companys Pere Manuel i Agustín Larumbe.

El COPLEFC col·labora en el Caminem LleidaLa salut és una de les raons de l’activitat física, o sigui,un àmbit de gran interès entre el nostre col·lectiu. Peraixò des del Col·legi es col·labora en el programaCaminem (Camina i fes salut) que impulsen l’Ajuntamentde Lleida, l’ICS i l’INEFC-Lleida des de fa uns anys.

El programa, concretament, proposa set passejades ocircuits per la ciutat, d’una durada de 30 minuts, que per-meten, a més de conèixer Lleida, fer salut i millorar laqualitat de vida dels ciutadans. Amb una exigència físicabaixa o moderada, es pretén que els ciutadans, aconse-

llats des de l’àmbit sanitari, els segueixin com a sistemaeficaç per afavorir el seu benestar. A més, els itinerarisestan concebuts tenint en compte els CAP existents, amés de passar per carrers amplis i concorreguts, i fins itot amb parades d’autobús per facilitar els retorns.

La proposta, que ha rebut el Premi Estrategia NAOS2009, del Ministeri de Sanitat i Política Social espanyol,està encapçalat pel company Dr. Xavier Peirau, junta-ment amb la Dra. Gisela Galindo, Dr. Antoni Planas, Dr.Jesús Pujols, Divina Farreny i Sebastià Mas.

Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 19DOCUSPORT • La Revista / Primavera 201018

La Generalitat contrael sedentarismeEl PAFES o Pla d’activitat física, esport i salut, lluitacontra l’epidèmia del segle XXI, el sedentarisme, fac-tor de risc de nombroses patologies.

FRANCESC X. NAVARRO

El Govern va posar en marxa el Plad’activitat física, esport i salut, mésconegut per la sigla PAFES. Es tractad’un programa pioner en què des del’atenció primària es recepta alspacients pràctica esportiva per millo-rar la seva qualitat de vida i prevenirl’aparició de determinades malal-ties.

El programa, impulsat conjunta-ment pel Departament de Salut i laSecretaria General de l’Esport, lluitacontra el sedentarisme, que el Governvol ajudar a situar per sota del 16%. Iés que actualment el 40% de lapoblació catalana és totalment seden-tària o activa mínimament, amb tot elque això comporta. Cal dir que la inac-tivitat física és un dels 10 factors derisc que contribueixen a l’aparició demalalties cròniques, les quals, d’altrabanda, són la causa principal de mor-talitat als països desenvolupats.

En total, 225 àrees bàsiques desalut de 178 municipis catalans par-ticipen en la iniciativa.

Una mica d’històriaEntre altres aportacions, durant el2008 es van formar tots els profes-sionals implicats en l’àmbit tècnicde desplegament del Pla. Gràcies aaixò, és possible disposar en totald’un equip multidisciplinar de 500especialistes en salut, activitat física

i esport, integrat per metges defamília i metges de l’esport, infer-meres i llicenciats en ciències del’activitat física i de l’esport.

Els metges i infermeres són elsencarregats d’aconsellar activitat físi-ca des dels centres de salut, mentreque els metges de l’esport interve-nen en els casos en què s’aconsellauna valoració funcional prèvia.Finalment, els tècnics esportius par-ticipen en la supervisió de l’exercicials diversos equipaments on esdugui a terme l’activitat física i en ladefinició dels programes específics.

Més concretamentAlgunes pràctiques vitals resultengeneradores de malalties i mortali-tat. Concretament, només el seden-tarisme, la mala alimentació i eltabaquisme suposen la causa princi-pal del 60% de malalties cròniquesdels catalans, com són les cardio-vasculars, el càncer, l’obesitat o ladiabetis tipus 2.

Per això, una manera de comba-tre aquestes conseqüències ésafrontar les causes esmentades,però fer-ho de la manera més simplei a l’abast de tothom: l’activitat físi-ca i l’esport com a eina terapèuticaen un doble sentit, perquè facilita laprevenció i perquè també millora laqualitat de vida.

DestinatarisEl PAFES va destinat especialment ala població adulta, sedentària i ambfactors de risc cardiovascular. Així,des de la seva consulta a l’ambula-tori, els metges i infermeres donenconsells als pacients sobre els be-neficis de practicar activitat físicaregularment d’acord amb les sevescondicions físiques i la patologiapersonal que es vol tractar o pre-venir.

En general, es dóna un dels tresconsells següents: el consell generald’augmentar l’activitat física, d’a-cord amb l’ofer ta existent almunicipi pel que fa, precisament, aactivitat física saludable; el consell ila prescripció d’activitat física asses-sorada, en què es plantegen unsobjectius progressius basats enrutes saludables que s’han planificattècnicament, i finalment, un conselld’exercici físic supervisat, en què elprofessional sanitari d’atencióprimària deriva el pacient, amb lavaloració funcional prèvia del metgede l’esport, a un programa d’exercicifísic dirigit per professionals de l’es-port en un equipament del municipi.

En dades, les previsions des delprograma són donar consell tipus 1a un 75-80% dels pacients, conselltipus 2 entre el 15-20% delspacients, mentre que seran entre el2-3 per mil els qui rebin el conselltipus 3.

També per Internet Complementàriament als canals sa-nitaris, la Generalitat ha ampliat laseva aposta a favor de l’activitat físi-ca per a la població catalana mitjan-çant un lloc web.

Una visita pel web mostra ladiversitat de rutes saludables exis-tents arreu del país, a més de facili-tar d’una manera senzilla, ràpida idirecta, un seguit de recomanacionsi pràctiques saludables que, espateixi o no alguna malaltia, perme-ten de dur a terme activitat físicades d’algun dels seus vessants,entre els quals la mateixa activitatquotidiana de caminar, fer les feinesde casa o d’altres no necessària-ment vinculades amb l’esport.

Una altra novetat singular del llocweb, a més dels continguts esmen-tats, és el seu caràcter interactiu,que ofereix la possibilitat de conèi-xer immediatament el grau d’activitat

personal o del compliment de ladieta mediterrània de l’usuari,emplenant un senzill test que dónala resposta a l’instant.

Un objectiu comú,una fita possibleCentres de salut, itineraris munici-pals, Internet; metges, infermeres,llicenciats en CAFE... Sens dubte,aquest programa és un exempled’implicació en què s’ha aconseguitposar molts agents d’acord perassolir un objectiu comú. La salutindividual i de la societat bé s’ho val.

No cal dir que el COPLEFC es va

sumar des del primer moment aaquesta iniciativa, un dels resultatsde la qual va ser la materialització dela Guia de prescripció d’exercici físicper a la salut.

ON I FINS QUAN?

En total 225 àrees bàsiques desalut de 178 municipis de les 7regions sanitàries de Catalunyaparticipen en el PAFES.

Tindrà vigència fins al 31 dedesembre del 2010, per bé queserà prorrogable.

<www.pafes.cat>

L’opinió de...Josep-Lluís Carod-Rovira,vicepresident del Govern

“L’esport ja no el podem entendre com unadespesa, sinó com una veritable inversió”.El PAFES és un programa “capdavanter, líder,que miren en altres indrets del món”.

Marina Geli,consellera de Salut

El PAFES és “un intervenció d’un calat moltimportant” i palesa “un canvi cultural en elsistema de salut”. Segons la consellera, “calacostumar-se a prescriure també activitat físi-ca i avaluar-ne els resultats”.

Anna Pruna,secretària general de l’Esport

“No només és necessari, sinó que a més lagent hi està interessada”, gràcies a la partici-pació dels ajuntaments i les entitats esportivesen el programa. “Receptar esport ens acosta auna societat catalana més saludable”.

Antoni Plasència,director general de Salut

“Acumular 30 minuts d’activitat física al diaaporta millores importants per a la salut”.

Impulsat per la Secretaria General de l’Esporti emmarcat en el PAFES, el Dia Mundial del’Activitat Física va mobilitzar 36.890 persones en116 esdeveniments organitzats per 175 entitats.

DOCUSPORT • La Revista / Primavera 201020 Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 21

L’INDESCAT, suma d’empresesUna seixantena d’empreses i centres tecnològics i de recerca vinculats a l’àmbit esportiu configuren el primerclúster d’empreses esportives existent a Catalunya. La finalitat és millorar-ne la competitivitat i facilitar-ne la pro-jecció internacional. El vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira, considera que el naixement de l’agru-pació ha de permetre “sentir-se orgullós d’un teixit industrial potent”.

A Europa escolten CatalunyaEl dia 16 de febrer Anna Pruna va explicar a la Comissió Europea el model català de finançament de l’esport. Lasecretària general de l’Esport va defensar a Brussel·les, davant un grup d’experts, la política de foment de l’au-tonomia, l’eficiència i el creixement del món de l’esport.

Un moment de la intervenciód’Anna Pruna a Brussel·les

Integrants de la nova Associació de la Indústria de l’Esport, presidida perJoan Porcar, envoltant el vicepresident del Govern, Josep-Lluís Carod-Rovira,

i la secretària general de l’Esport, Anna Pruna.

Actualment Catalunya representa elterritori amb més concentració d’em-preses de l’esport (empreses/tre-balladors/volum de facturació) de totEuropa. Unes 500 empreses cata-lanes duen a terme activitats pro-ductives relacionades del tot o par-cialment amb l’esport, tot ocupanten conjunt més 22.000 treballadors.

Després de la creació de l’Esport-Parc Internacional de Catalunya, i delConsorci per al DesenvolupamentCientífic de l’Esport a Catalunya, ambel naixement de l’INDESCAT, Associa-ció de la Indústria de l’Esport, esposen unes bases sòlides per ferrealitat l’objectiu que l’esport siguirealment també un motor d’impulseconòmic de Catalunya.

Igualment, l’existència de l’a-grupació facilitarà la internaciona-

lització de l’economia, perquè comva recordar Carod-Rovira, “junts hiha més facilitats i menys obstaclesper accedir als mercats interna-cionals”.

La Junta Directiva d’INDESCAT,presidida per Joan Porcar, d’Ales-

port, integra noms d’empreses i enti-tats conegudes, com Fluidra (càrrecde vicepresident), Hospital Clínic(secretari), Ubaefitness (tresorer) iCasa Santiveri, Salter, Mundo Depor-tivo, Gas Gas Motos i Original Buff(com a vocals).

La ponència presentada, titulada “Elrol dels governs locals en el finança-

ment de l’esport base”, va permetreexposar la metodologia segons laqual el Govern col·labora en cada casamb l’agent més adequat per trans-formar i innovar en la gestió de lesorganitzacions esportives. Aixímateix, Pruna va recordar al grup detreball que té l’encàrrec de laComissió Europea d’estudiar elfinançament de l’esport no profes-sional, que “La nostra prioritat ésafavorir que la societat esportiva i elsistema esportiu siguin capaços degestionar-se per ells mateixos

seguint un model d’economia social icriteris de qualitat. Només així faremque les organitzacions estiguin mésqualificades, siguin més eficients imés expertes i tinguin més recursosque els permetin generar-ne més”.

I aquest principi és el que esmanifesta en l’execució del Pla direc-tor d’instal·lacions i equipamentsesports (PIEC), el Pla català de l’es-port a l’escola (PCEE), els Premis ala Qualitat de l’Esport Federat, el Plade la qualitat esportiva i l’EsportParcInternacional de Catalunya.

Igualtat de gèneres,de les paraules als fetsAmb Anna Pruna al capdavant, la Secretaria General de l’Esport treballa perla igualtat de gèneres en l’àmbit esportiu. Una de les materialitzacions ésl’existència del Gabinet de Gènere en el mateix si de la SGE, la campanyaque es va dur a terme “A l’esport, hi faltes tu”, de notable ressò mediàtic,o la Plataforma Esport i Dones, que periòdicament es reuneix per tot el ter-ritori promovent la igualtat. A tot això, des d’aquest mes de maig cal afegirel Decret d’entitats esportives.

El CAR, encara més modern

Anna Pruna va exposar els projectesesportius als nombrosos acompanyants:

Lluís Recoder (alcalde de Sant Cugat), RafelNiubò (secretari general de la

Vicepresidència), Francesc de Puig (directordel CAR), representants de federacions

esportives i altres institucions catalanes, iesportistes d’alt nivell, com les nedadores

Mireia Belmonte i Gemma Mengual, la selec-cionadora de sincronitzada, Anna Tarrés,

l’atleta José Luis Blanco...

Anna Pruna va presidir la X trobada de laPlataforma de Dones el passat 18 de

març, en què es van anunciar properesactivitats formatives.

Les obres d’un nou mòdul del Centre d’Alt Rendiment a Sant Cugat delVallès van avançant, per mantenir-se com a referent internacional, tec-nològicament avançat, i possibilitar la millor preparació dels esportistesd’alt nivell. Situat al costat de l’EsportParc, també facilitarà la interrelacióamb les empreses del sector per desenvolupar-hi la recerca i la innovació,tot redundant en més competitivitat esportiva, empresarial i com a país.

Entre els 25.000 m2 que es posarana disposició dels esportistes, elmòdul acollirà piscines per a totesles modalitats de competició –nata-ció i waterpolo (50x25 m), salts(15x21 m) i natació sincronitzada(30x21 m)–, com també sales per ala pràctica de l’halterofília, arts mar-cials (taekwondo, judo i lluita), tennisde taula, gimnàstica artística femeni-na i masculina. En total, s’hi podranpracticar 17 disciplines olímpiques.També comptarà amb vestidors,sales de preparació física i despat-xos, així com una passarel·la cobertaque connectarà amb la residència

d’esportistes. Però més enllà delsespais, cal destacar igualment leseines disponibles, com sistemes degravació d’alta qualitat, càmeres sub-aquàtiques, plataformes de força,micròfons sense fils per afavorir elcontacte entrenador-esportista, sis-temes integrats per recopilar dadestècniques i gestionar-les automàtica-ment, il·luminació específica en fun-ció dels tipus d’entrenaments i unprogramari de gestió de tota la tec-nologia al servei de l’entrenador il’esportista.

Aquest nou mòdul suposa unainversió de 36,5 milions d’euros en el

període 2009-2011, aportats per laGeneralitat (24,5 milions) i el ConsejoSuperior de Deportes (12 milions).

Així, aquest text legal inclou un títolespecífic sobre gènere, amb la fina-litat d’afavorir “la igualtat d’oportuni-tats entre homes i dones en el mónde l’esport”. Sens dubte, es tractad’un iniciativa clara i pionera quepretén “la presència del màxim nom-bre de dones en llocs de rellevànciade les juntes directives de les enti-tats esportives de Catalunya”, tal

com va afirmar Anna Pruna el passat4 de maig al Museu Colet en pre-sentar el nou Decret.

Més concretament, s’estableixque totes les entitats han de pre-veure plans d’igualtat i promoció del’esport femení, tant en pràctica comen gestió, i la necessitat de complirun criteri de gènere en la composicióde la junta directiva o consell d’ad-

ministració per disposar d’ajudespúbliques. En qualsevol cas, caldràcomplir o un mínim del 40% de qual-sevol gènere o bé una representacióen les juntes proporcional a lapresència femenina d’associades ollicències practicants. I, finalment,es crearà un distintiu específic dereconeixement per a les entitats quedestaquin en l’aplicació de polí-tiques d’igualtat.

<www.esportidones.cat>

Foto

: M

ique

l Col

l

Foto

: Jo

rdi E

stru

chFo

to:

Jord

i Est

ruch


Educació


Educació

V Congrés Internacionald’Educació FísicaEl lema del congrés, “Docència, innovació i recercaen educació física”, destaca el caire instrumental del’Educació Física envers les necessitats de la socie-tat i, alhora, la capacitat de transformar la realitatmitjançant recerca i innovació, des del compromísamb el desenvolupament d’una societat més justa,equitativa i solidària.

MIGUEL ÁNGEL TORRALBA*

i les instal·lacions corresponents iimpartida per un professor d’edu-cació física titulat. Cal programaruna estona d’esbarjo o pati al matí ia la tarda en l’ensenyament primarique estimulin l’activitat física, i ambun equipament i espai suficientsperquè tots els alumnes puguinestar-hi actius, i programar activitatsextraescolars per fer activitat física,promoure de fer-la al centre i enclubs esportius, així com desenvolu-par un programa d’activitat física ibenestar (wellness) per al personalde l’escola, donar suport al trans-port actiu amb rutes segures peranar a l’escola caminant i amb bici-cleta i afavorir la relacions amb elsparcs municipals i les instal·lacionsde lleure i de fitness que preparinprogrames extraescolars i de cap desetmana per als alumnes.

Per la seva part, el professor JuanLuis Hernández es va centrar en laformació del professorat. Va afirmarque aquesta és, a hores d’ara, unade les prioritats de la política educati-va de la Unió Europea, motivada fona-mentalment pel debat sobre les rela-cions entre la formació del professo-rat, la qualitat de l’educació i els re-sultats d’aprenentatge de l’alumnat.

Segons ell, si bé la nova titulacióde Grau de Magisteri obre novesexpectatives amb un increment deltemps de formació a quatre anys, encanvi, paradoxalment, per a l’EducacióFísica suposa un retrocés importantrespecte de les condicions de forma-ció dels “vells” plans de Mestre:Especialitat en Educació Física; és undèficit de la formació especialitzadaque les administracions i les universi-tats hauran d’esmenar, ja sigui ambreformes futures o bé amb plans deformació continuada.

El Comitè Científic va tenir membresdestacats de cadascuna de les uni-versitats de l’Estat; així, un conjuntde 16 facultats van valorar lesponències i els ponents que hi vanintervenir, a més de les aportacionsdels congressistes. I pel que fa alsponents, van ser representatius dediversos països, especialment del’àmbit anglosaxó (Regne Unit,Holanda, Dinamarca, EUA), peròtambé de França, el Brasil i Espanya.

Amb aquest plantejament és com-prensible l’èxit d’inscrits (441), i aixímateix d’aportacions, quantificablesen 30 treballs de recerca, 19 sobreinnovació, 108 comunicacions i 36pòsters. El compendi de tot aquestconeixement apareixerà pròximamenten un llibre CD (editat per la conegudaeditorial del sector Inde Ediciones).

Entre les aportacions magistrals,cal esmentar les 4 conferències. A més,hi va haver 7 taules rodones i 7 tallers,a més de 2 activitats paral·leles, comvan ser el lliurament dels premis Valorsde l’Esport Adaptat i l’homenatge alprofessor de l’INEFC Pawel Rouba.

Algunes ideesEl professor David Kirk va parlar dela situació actual i de les tendències

futures de la recerca sobrel’Educació Física a Europa. En laseva anàlisi va esmentar que estemarribant a una fase de desenvolupa-ment més madura i que existeix unconsens teòric respecte del veritableobjecte d’estudi de l’Educació Físicaque, seguint les seves paraules, esrecolza en la pedagogia.

Per la seva part, el professorGilles Klein es va referir a les polí-tiques i pràctiques de l’EducacióFísica a la Unió Europea, i es dema-nava: quins reptes tindran els pro-motors i actors de l’Educació Físicad’aquí a 10-20 anys? Com a respos-ta va formular quatre reptes princi-pals. En primer lloc, la resposta del’educació física als grans desafia-ments de la societat, tot ocupantl’Educació Física un lloc privilegiat enla salut i la consolidació d’estils devida sans en els nois i joves. Elsegon afecta la resposta política,amb la divergència entre legislacionsi realitats quotidianes sobre la dis-minució dels horaris i la contractacióde professors d’Educació Física. Eltercer repte té a veure amb l’allu-nyament institucional de les polí-tiques nacionals i locals d’educaciófísica i educació esportiva capacesd’afrontar el repte de la salut, el

temps de pràctica dels infants ijoves, per evitar la separació de l’e-ducació física i l’esportiva, que vagiacompanyada d’una formació inicial icontinuada del professorat. El quarti darrer repte, es refereix a laredefinició dels objectius i el con-tingut de l’ensenyament de la disci-plina, que torni a la noció d’eficàciaper combatre el sedentarisme, lasalut, el sobrepès i l’obesitat, laintegració social, etc.

En el cas del professor DarylSiedentop, va centrar-se en l’ense-nyament de l’Educació Física ahir,avui i demà, per mirar de resoldre laqüestió següent: quin grau d’activitatfísica resulta necessari per a undesenvolupament adequat dels nensi joves? Segons ell, als EUA la Guiad’activitat física per als nord-ameri-cans esmenta que la “joventut potobtenir beneficis importants per a laseva salut fent activitat d’intensitatentre moderada i enèrgica durantestones que sumin aproximadament60 minuts al dia. En aquesta activi-tat caldria incloure l’exercici aeròbic,com també exercicis d’enfortimentmuscular i ossi apropiats per a cadaedat”.

A més, va exposar el Programaescolar integral d’activitat física delsEUA d’acord amb aquests punts: l’e-ducació física ha comprendre des del’etapa infantil fins al darrer curs d’e-ducació, amb el temps, l’equipament

L’ensenyament de l’EducacióFísica s’ha d’orientar al desenvolupa-ment de coneixements, habilitats iactituds que, en relació amb el cos, lamotricitat i les manifestacions cultu-rals del moviment, constitueixen eldret dels alumnes al millor desen-volupament possible de les sevescapacitats per comprendre, analitzar,intervenir i participar en les activitatsfisicoesportives del seu entorn social.

Les taules rodones:la formació del pro-fessorat i el futurde la professióSobre la formació del professoratd’Educació Infantil i Primària, es vaindicar que és una incògnita quenomés podran resoldre les universi-tats fent ús de la seva autonomia,però que no passa el mateix en el casde la Secundària, ja que no hi ha unapolítica general de formació del pro-fessorat en Educació Física i que, encanvi, aquesta formació depèn decada universitat, que ha de decidirquines “especificitats qualificadores”estableix, on s’imparteix el Màster deSecundària, quin currículum han decursar els alumnes i quin és el pro-fessorat responsable d’impartir-lo.Tot plegat configura un conglomeraten el qual conflueixen molts interes-sos que impedeixen una formació dequalitat, la qual cosa no permet seroptimistes respecte del futur.

En una altra taula rodona, però,es va apostar per fer possible elcanvi, ja que aquest comença en elsmateixos professionals i s’hi vanllançar tres propostes concretes:funcionalitat dels aprenentatges,opor tunitat/aprofitament de lescompetències bàsiques, i formaciópermanent com a referència i actitudfonamental del professorat.

En l’àmbit de la formació continu-ada es va proposar la realització demàsters i programes de doctorat, d’a-cord amb estratègies metodològiquesi d’avaluació perquè aquesta forma-ció tingui èxit, concretament: el pen-

sament reflexiu, la reflexió en grup,activitats inicials per obtenir informa-ció rellevant, activitats en grupsreduïts, debats, fòrums virtuals, pro-jecte de recerca, mapa conceptualcom a tècnica de treball individual iresolució de problemes.

I respecte de la innovació en ladidàctica de l’Educació Física, l’a-posta es va decantar per l’ús demetodologies en què es potenciï idesenvolupi la personalitat, l’autono-mia, la creativitat i la participació del’alumnat, a més dels nous enfoca-ments d’actuació del docent, que had’introduir canvis en l’estructura dela classe d’Educació Física, totremarcant la incorporació impres-cindible de les noves tecnologies.

“Docència, innovació irecerca en educació física”

Amb la celebració d’aques-ta cinquena edició com acongrés internacional ialhora 26a edició com acongrés nacional, per fiva arribar per primera ve-gada a Barcelona, concre-tament a la UB i al’INEFC, comptant ambla col·laboració de l’SGE,l’Ajuntament i laDiputació de Barcelona, amés de l’INEFC, i elDepartament deDidàctica i ExpressióMúsica, Plàstica iCorporal de la UAB, elCOPLEFC, el ConsejoSuperior de Deportes,l’Agencia Universitària dela Recerca, i el Ministeride Ciència i Innovació.

DOCUSPORT • La Revista / Primavera 201024 Primavera 2010 / DOCUSPORT • La Revista 25

Gestió Gestió

El valor del “coaching”Les paraules se les endú el vent, diuen, però aques-ta, coaching, potser no, i acabarà adaptant-se a lanostra llengua en el cas que el seu significat i el quecomporta arrelin, i sembla que sí. És d’això quevolem parlar, del seu significat i de l’associació, ACE-CAT, que agrupa els coachs esportius catalans.

Per començar, cal tenir present queaquesta disciplina no és específicade l’àmbit esportiu, si bé és cert queva néixer en l’esport, sinó que té uncaràcter més general i s’aplica a lespersones amb reptes i necessitatsde canvi que busquen assolir resul-tats extraordinaris a nivell personal,esportiu o professional.

Els tècnics i la disciplinaEl coaching facilita el desenvolupa-ment potencial de les persones i elsequips, per tal que puguin assolir elsseus objectius i viure una vida plenai satisfactòria. De fet, el coaching esbasa en una forma de comunicacióavançada, és un acompanyament ala persona mitjançant una metodolo-gia de preguntes, que fa possible elcreixement personal i permet l’ob-tenció de resultats extraordinaris. Elcoaching considera que cada per-sona és completa, plena de recursosi és el màxim expert en la sevapròpia vida, raó que justifica l’acom-panyament com a mètode més efec-tiu per assolir el creixement perso-nal, que s’ha demostrat més efectiuque altres mètodes basats en unexpert que diu el que s’ha de fer,com és el cas de la consultoria,assessoria o psicoteràpia.

Ara bé, al costat de la disciplinao la tècnica, hi ha el professionalque la canalitza. Més concretament,el coach és el professional que facili-ta el procés de desenvolupament i

en fa el seguiment. Amb un coach,les persones i els equips podenarribar més lluny del que arribarientot sols i, així, aconseguir resultatssuperiors. Val a dir que la metodolo-gia de treball consisteix a ajudar lapersona a aprofundir sobre simateixa treballant els seus propisvalors i punts forts, obrint-li els ullsa noves perspectives i potenciant idesenvolupant els recursos neces-saris per assolir els reptes que esproposa. També cal afegir que elprocés és horitzontal, mai vertical;són tots dos junts, coach i client, elsqui estableixen els objectius que calassolir, la forma de treball i l’avalu-ació dels resultats.

El esportiuAra centrant-nos en el coachingesportiu, es pot dir que és el procésde desenvolupament integral de l’indi-vidu que permet l’optimització delrendiment esportiu, tant personal comcol·lectiu. Gràcies al treball emprèss’identifiquen els factors que limitenel rendiment i proporciona eines perafrontar amb èxit la competició.

Una competició en què per acon-seguir l’alt rendiment, cal disposar d’untalent innat, combinat amb una bonapreparació física i tècnica, però tambéamb un bon entrenament mental i emo-cional. És ben sabut que l’excel·lènciaesportiva, certament, reclama una“mentalitat de campió” i el coaching ésuna eina excel·lent per construir-la.

De fet, el coach esportiu és unprofessional del coaching que téconeixements sòlids de psicologia del’esport i que coneix bé el món del’esport, preferentment amb experièn-cia d’esportista i/o entrenador; ésaixí com millor pot ajudar l’esportista,entrenador, directiu o professional a

conèixer millor la seva ment i lesseves emocions, a identificar i elimi-nar creences limitants, a potenciarpunts forts, a aprendre de leserrades, a identificar i treballar àreesde millora i a augmentar l’autoconfi-ança. El resultat és gaudir d’unentorn de seguretat i confiança quefan possible la motivació i el compro-mís necessaris per potenciar el rendi-ment esportiu al màxim de les possi-bilitats reals, i millorar el benestar del’esportista, equip o entrenador.

Com a casos visibles, bé valenalguns exemples d’entrenadors iesportistes que s’han acostat i hangaudit ja dels beneficis del coachingesportiu, com Josep Guardiola, XescoEspar, Rafa Nadal, Fernando Verdasco,a més de golfistes, jugadors, entre-nadors i àrbitres de l’LFP i l’ACB...

Alguns casos de ben conegutsPer entendre casos pràctics d’apli-cació del coaching, es poden esmen-tar situacions com ara l’entrada almón competitiu professional afron-tant l’estrès que genera, assolir unascens de nivell o guanyar un campi-onat, la superació d’una greu lesió,l’adaptació a un nou club o el finalde la carrera esportiva. En cadascund’aquests aspectes, segur quetothom té referents clars.

Per agrupar el col·lectiu de coachsesportius catalans, la feina delsquals complementa la dels psicòlegsesportius, el 15 de desembre del2009 es va presentar oficialment alMuseu Colet l’Associació Catalanade Coaching Esportiu (ACECAT) d’a-cord amb aquests objectius:

1. Promoure i divulgar a Catalunya elcoaching esportiu com a disci-plina per al desenvolupament inte-gral d’esportistes, entrenadors,tècnics i persones del seu entorn.

2. Regular el coaching esportiu coma activitat professional a Cata-lunya, tot establint els requisitsmínims requerits per a l’exercicide la professió i per tal d’assegu-rar-ne la qualitat dels serveis ques’ofereixen amb el nom de coa-ching esportiu ACECAT.

3. Facilitar l’accés d’esportistes ientrenadors als serveis decoachs esportius professionalsqualificats. Informar organitza-cions, empreses i esportistes deles bones pràctiques de coachingesportiu i de la seva evolució aCatalunya, Espanya i a la restadel món, tot difonent-ne guies,manuals i material, a fi d’ajudaren les seves decisions els quinecessitin contractar serveis decoaching esportiu.

4. Representar, gestionar i defensarels interessos econòmics i pro-fessionals dels seus membres,els coachs esportius.

5. Mantenir relacions amb tota classed’organismes i entitats públiques oprivades dintre de Catalunya,Espanya, Europa i la resta del mónen defensa dels seus interessos.

6. Potenciar la solidaritat dels seusmembres per promoure i defensarl’ètica i professionalitat dels seusassociats, així com la pràctica i eldesenvolupament de la disciplinadel coaching esportiu.

7. Representar els seus membresdavant els organismes adminis-tratius o judicials.

8. Administrar els seus propis recur-sos i la seva aplicació als fins i ales activitats propis de l’ACECAT.

9. Organitzar seminaris i esdeveni-ments per a la promoció de l’as-sociació i del coaching esportiu.

10. Idear programes de formació encoaching esportiu i homologarprogrames ja disponibles per adonar resposta a dues necessi-tats distintes del nostre mercat,com són la formació de coachsespor tius professionals i eldesenvolupament d’habilitats decoaching per a entrenadors idirectius.

Un llibre de referència

PNL: una mica mésde terminologia

La PNL o planificació neuro-lingüística (nom donat pelsseus creadors, un lingüista iun matemàtic), entén que elnostre cervell funciona ambuns programes o rutines(creences) que s’emma-gatzemen fent servir el llen-guatge i que s’han creatfruit de les experiències vis-cudes. Les creences sónidees assentades que noens qüestionem, són l’einaque fem servir per entendrei interpretar la realitat. Pertant, les creences generenla percepció del món quetenim i fem servir, i cons-titueixen el mapa que femservir per entendre la reali-tat i navegar per la vida.

Per saber-ne més:<www.acecat.cat><www.mcoach.cat>

Títol: PNL & Coaching: Una visiónintegradoraAutor: Vicenç Olivé Pibernati col·laboradorsPàg: 512 pàg.Editor: Rigden Institut GestaltLloc i data: Barcelona, 2009

Aquest veritable manual tracta enprofunditat com la planificació neu-rolingüística (PNL) i el coachingpoden acompanyar les persones iles organitzacions en els seus can-vis. Recull tant els aspectes senzillscom els més complexos de la PNL iel coaching actual, raó per la qualpot ser útil tant per a persones enprocessos de canvi com per als quies dediquen al coaching professio-nal. A més, també reuneix els princi-pals corrents del coaching i endescriu els aspectes diferencials decadascun, així com les seves princi-pals aportacions.

L’autor ha comptat amb lacol·laboració d’un grup de coachsamb àmplia experiència i prestigi dediferents escoles, entre els qualsMontse Cascalló, que és l’autora delcapítol dedicat al coaching esportiu.

*Montse Cascalló és coach perso-nal i esportiu i formadora en com-petències.

MONTSE CASCALLÓ*


Bibliografia


Bibliografia

Títol: Dinámicas y estrategiasde re-creación. Más allá de laactividad físico-deportivaAutor: M. Elena García Montes(coordinadora) Pàgines: 264 pàg.Editor: Editorial GraóLloc i data: Barcelona, 2009

Títol: El lugar inciertoAutor: Joaquim de MarimónPàgines: 127 pàg.Editor: Editorial Wanceulen, S.L.Lloc i data: Sevilla, 2009

Aquest volum es presenta afirmantque “La dinamització del procés edu-catiu és una necessitat que tenenels professionals de l’educació físi-ca, de la pràctica física i esportiva,recreativa, expressiva i del lleure i eltemps lliure, per poder afrontar eldia rere dia de la seva feina. Per aixòi a partir del coneixement, l’experi-mentació i la reflexió, aquest llibrevol proporcionar idees pràctiques atots els professionals interessats aanar més enllà d’allò establert, ioferir alhora un bon nombre de pro-postes didàctiques que puguindesenvolupar-se tant a dins com afora de l’aula”.

El llibre, que recull els textos demés d’una desena d’autors, conti-nua recordant que “amb la dina-mització recreativa s’assoleix undoble objectiu: aconseguir el desen-volupament de la capacitat del’alumnat per regular el seu propiaprenentatge i confiar en les sevesaptituds i els seus coneixements, almateix temps que creix la seva ini-ciativa personal i el seu esperitemprenedor; i donar autonomia iconfiança al professorat per adap-tar, modificar i crear activitatslúdiques, sessions, situacions queli permetin aconseguir de dina-mitzar els grups”.

Sembla que el que determina lesactivitats fisicoesportives que es fanfora d’estadis i pavellons esportiusés el lloc (mar, aire, riu, muntanya,neu, roca, terra). Per això és com-prensible que es cataloguin genèri-cament com a activitats al medi na-tural. Però aquest criteri espacialdesplaça l’atenció dels seus fona-ments veritables.

El coneixement de l’estructuraíntima de les activitats motrius per-met idear situacions pedagògiquesadequades a l’entorn escolar ambles quals és possible desenvoluparla capacitat d’adaptació impres-cindible per practicar aquest tipus demodalitats.

Aquest llibre pretén fer una divul-gació de nous criteris per a l’anàliside les activitats motrius que es prac-tiquen en espais a l’aire lliure i donarfacilitats als professionals de l’EFper treballar la capacitat d’adaptacióals centres educatius.

Quim de Marimón, companycol·legiat, és doctor pel Depar-tament de Pedagogia i Psicologia dela Universitat de Lleida, i llicenciatper l’INEFC-Barcelona, a més de serformador de l’ECE i responsable detècnics esportius d’ala de pendentde la Federació Aèria Catalana.

Títol: La ruta del managementen el fitnessAutor: Pablo López de ViñasprePàgines: 256 pàg.Editor: Mercado FitnessLloc i data: Buenos Aires, 2009

“La millor manera d’explicar què ésaquest llibre, és començar dient quèno és. Aquest text no és un llibre detext ni un manual de gestió de clubsde fitness. [...] Si t’agrada analitzar elque està passant al sector i el quebusques és un conjunt d’idees i refle-xions sobre molts temes vinculatsamb la gestió i el dia rere dia d’un clubde fitness, aquest és el teu llibre!”

Amb aquestes paraules PabloLópez de Viñaspre, companycol·legiat que col·labora habitual-ment en la nostra secció de Gestió,defineix el volum que ha escrit.Coneixedor com el qui més del sec-tor dels clubs de fitness, Viñasprecontinua explicant que aquestespàgines “recullen moltes experièn-cies i reflexions que hem dut aterme entre diversos col·laboradorsde Wellness & Sport Consulting(GEDO) [...]. Hem analitzat i obser-vat el que estan fent altresindústries més madures i altamentcompetitives. I moltes de les ideesi propostes provenen d’experièn-cies exitoses d’altres sectors”. Iper acabar, l’objectiu que es pro-posa l’autor: “que les aportacionsque hi fem, acompanyin el lector enla seva ruta pel fitness i l’ajudin adesenvolupar una gestió més pro-fessional i exitosa”.

Aquesta publicació del nostre com-pany col·legiat analitza la dimensióqualitativa del comportament motorhumà des del camp psicològic.Respectant les propostes de l’ANECA(Agencia Nacional de Evaluación de laCalidad y Acreditación) per als crèditsECTS de la Declaració de Bolonya,dóna original resposta als fonamentsdel comportament motor humà. S’hidistingeixen una motricitat biològica,residual llegat evolutiu, d’una motrici-tat psicològica, construïda al llarg del’ontogènesi particular de cada indi-vidu a dos nivells funcionals dife-rents: rígid o en la constància i can-viant o configuratiu. La recerca s’am-plia vers una taxonomia construïdasobre criteris funcionals clars que per-metin la correcta classificació de lesdiverses manifestacions motores.

El llibre s’estructura en quatreparts: la primera fa una revisió acu-rada dels models teòrics que hanafrontat l’explicació del comporta-ment motor humà. La segona desen-volupa la dimensió qualitativa delcomportament motor, seguida en latercera per la reflexió sobre elsparàmetres temps i espai en relacióamb la motricitat humana. La dar-rera part del llibre proposa la taxo-nomia funcional per classificar adi-entment les diverses habilitats isabers. El llibre serà d’interès per aeducadors físics, psicòlegs, peda-gogs, mestres i tècnics esportius.

Aquest treball de síntesi per a alumnesde 2n d’ESO es va realitzar durant elcurs 2005-06 des de l’IES PereFontdevila i la FEEC. El treball consis-teix a interrelacionar contingutsacadèmics amb activitats de muntanyadins un marc vivencial de valors i acti-tuds. Tot plegat es va materialitzardurant l’anomenada Setmana Activa,realitzada el mateix curs. Van ser unseguit d’activitats realitzades per mo-nitors de la FEEC, professors del cen-tre i altres col·laboradors, amb unaparticipació total de 120 alumnes.

Arran de l’èxit de l’experiència, vasorgir la idea de relacionar les activi-tats de muntanya amb altres coneixe-ments d’àrees, i es va creure que lamillor manera d’aconseguir-ho, sensealterar l’organització i el desenvolupa-ment acadèmic del centre, podia serper mitjà d’aquest treball de síntesi.

El treball pretén recollir tantl’aspecte esportiu de l’excursionismecom el vessant científic i de descober-ta de l’entorn natural on es desen-volupa, en aquest cas el Berguedà,així com la descoberta social i històri-ca del país. I com els autors apunten,entre els quals el company col·legiatLluís Torra, la idea es pot traslladar aqualsevol espai natural on hi hagi unalberg o refugi per fer-hi estada i unespai natural per fer-hi les activitats.

Encara cal afegir que el llibreestà a disposició dels interessats, jaque és de difusió gratuïta.

“Tots tenim tres vides: una pública,una vida privada i una vida secreta.La nostra vida pública es la queconeix tothom. Ens permet guanyar-nos la vida. Està formada pel nostrecercle de contactes personals, elscompanys de la feina, els amics quenomés són coneguts, la gent delnostre sector professional... Per sorto per desgràcia, es tracta de la gentamb qui acostumem a passar méstemps, o sigui que massa vegadesconfonem aquest vida pública ambla nostra vida real.

La nostra vida privada ens dóna,i a vegades ens treu, estabilitat. Laformen la família i els amics mésíntims. Ens prometem una vegada iuna altra dedicar-hi el temps quediem que es mereix, i de vegadesfins i tot ho aconseguim, però nomésde vegades. Ens ofereix descans,lleure i diversió. I el més important:ens omple amb amor.

Però és la nostra vida secreta laque genera la nostra força vital.”

Així comença aquest llibre que nosolament s’adreça als esportistes,no solament tracta de rendiment, nosolament és fàcil de llegir i que en eltranscurs de les seves pàgines apor-ta una sèrie de pensaments origi-nals, inesperats i esperonadors.

Títol: Comportament motor humàAutor: Josep Solà SantesmasesPàgines: 210Editor: Documenta UniversitàriaLloc i data: Barcelona, 2009

Títol: Excursionisme i descobertaAutor: J. C. Clemente, R. Gragés, M. Fuentes, Ll. TorraPàgines: 40 + CDEditor: Federació Entitats Excursionistes de CatalunyaLloc i data: Gironella (Berguedà), 2009

Títol: Jugar con el corazón.La excelencia no es suficienteAutor: Xesco EsparPàgines: 129 pàg.Editor: Plataforma EditorialLloc i data: Barcelona, 2010

Salut


Bibliografia

Un exemple d’R+D en el nostre àmbitEl juliol del 2009, el Ministeri espanyol de Ciència i Innovació (MICCIN) va concedir una Beca R+D al ProyectoInternacional de Actividad Física en el Ámbito Laboral Universitario: efectividad de caminar durante el horario laboralen empleados/as sedentarios/as.

Aquest és un projecte coordinat des de la Universitat de Vic per la nostra companya i membre de la JuntaDra. Anna Puig Ribera i per la Dra. Montse Martín. I també hi participen: Maria Giné i Jesús Fortuño (Universitat RamonLlull-Blanquerna), Dr. Iván Martínez (Universitat de Vigo), Dr. Angel Manuel González (Universitat del País Basc),Yolanda Escalante i Dr. Pepe Saavedra (Universitat d’Extremadura) i el Dr. Nick Gilson (Universitat de Queensland,Austràlia).

La reunió inicial de coordinació del projecte de recer-ca es va dur a terme a la seu del nostre Col·legi durantels dies 3 i 4 de febrer passat. Hi van poder assistir totsels membres de l’equip investigador, llevat dels inte-grants d’Extremadura. Cal dir que la reunió va ser el puntde partida per planificar detalladament l’estudi. La fina-litat de la recerca és poder implementar un programa decaminar durant l’horari laboral del personal acadèmic,administratiu i feiner de les diverses universitats permitjà del qual augmenti el seu nivell d’activitat física i,per tant, millori es mantingui el seu estat de salut.

Estudis científics Tendoactive!Tenint en compte els resultats obtinguts en elsestudis in vitro i in vivo, es podria afirmar queTendoactive® és un tractament recomanable tant enles tendinopaties agudes com en les cròniques.

Pl. Francesc Macià, 708029 Barcelona

Tel. 93 490 49 08www.bioiberica.com

1. Estudis “in vitro”Els estudis realitzats in vitro amb tenòcits humans(1,2), per avaluar l’efecte delTendoactive® en les tendinopaties/tendinitis inflamatòries, mostren que Tendoac-tive® estimula significativament l’adhesió i la proliferació dels tenòcits, fins i tot quansón tractats amb IL-1 (citocina proinflamatòria) per estimular els processos cel·lularsi moleculars que es produeixen durant la fase inflamatòria de les tendinitis.També cal remarcar que Tendoactive® ajuda a contrarestar els efectescatabòlics de la IL-1 en els cultius de tenòcits, tot fent desaparèixer, gairebécompletament, la degeneració morfològica i les alteracions (presència devacúols, degeneració de mitocondris del reticle endoplasmàtic rugós i d’altresòrgans cel·lulars) que aquests presenten. En aquests mateixos estudis s’observa un augment significatiu de la produc-ció de col·lagen tipus I en els cultius de tenòcits tractats amb Tendoactive®i la recuperació de la síntesi de col·lagen tipus I en els tenòcits tractats ambIL-1 i posteriorment amb Tendoactive®.

2. Estudis “in vivo”Posteriorment es va dur a terme un estudi in vivo(3,4) per avaluar els efectes deTendoactive® en esportistes que presentaven tendinopaties. Els resultats de l’es-tudi van mostrar que l’aplicació de Tendoactive® els reduïa el dolor d’una manerasignificativa. A més, segons el criteri del fisioterapeuta, es va observar una millorasignificativa de les propietats biomecàniques del tendó tractat amb Tendoactive®.Aquestes millores van repercutir en els resultats obtinguts en les enquestesSF-36, en què es va veure que certs paràmetres de qualitat de vida (rol físic,vitalitat i funció social) van augmentar significativament respecte del nivellbasal mostrat en els esportistes no tractats amb Tendoactive®.Tenint en compte els resultats obtinguts en els estudis in vitro i in vivo, espodria afirmar que Tendoactive® és un tractament recomanable tant en lestendinopaties agudes com en les cròniques.

3. ConclusióEn les tendinopaties agudes, la seva apli-cació pot ser convenient durant el pro-cés de curació del tendó, ja que pot faci-litar la fase de proliferació, tot afavorint iincrementant la síntesi dels tenòcits, aixícom la de remodelació, mitjançant l’in-crement del percentatge de col·lagentipus I, present al tendó recuperat.

Cal tenir en compte que elcol·lagen tipus I aporta més resistèn-cia al tendó i és el que acaba substi-tuint bona part del col·lagen tipus IIIque se sintetitza durant la fase deproliferació. Per tant, el tractamentamb Tendoactive® pot ajudar aimpedir l’aparició de recidives.

El procés de guariment de les ten-dinitis s’inicia d’una manera immedi-ata després de produir-se la lesióaguda. Per tant, l’aplicació deTendoactive® hauria de ser des delprimer moment, amb la finalitat d’es-timular la síntesi de tenòcits i, doncs,de col·lagen tipus I, i fer disminuir eltemps de recuperació del pacient.

En el cas de les lesions cròniques,en què el procés inflamatori acostumaa no estar present, però en el qual esprodueix un procés degeneratiu impor-tant de les fibres de col·lagen, Tendoac-tive® també pot estar recomanat percontrarestar el procés de degeneraciómorfològica i les alteracions dels te-nòcits, com també per afavorir el pro-cés de recuperació de les fibres de col-lagen desorganitzades i degenerades. Departament d’R+D+i. Bioibérica, S.A.

Salut

Referències

1. Torrent A, Ruhí R, Cid M, Csaki C, i Shakibaei M. Using a culture model of human tenocytes to investigate the effectiveness of Tendoactive for theprophylaxis and treatment of tendinopathies.Presented at 14th World Congress on Osteoarthritis (OARSI). Montreal, 2009.

2. Torrent A, Ruhí R, Cid M, Csaki C, i Shakibaei M. An in vitro model of human tenocytes to investigate the effectiveness of a novel formulation for theprophylaxis and treatment of tendinopathies. Presented at ACR/ARHP Scientifi c Meeting (Filadèlfia, 2009).

3. Nadal F, Bové T, Sanchís D, i Martínez-Puig D. Effectiveness of treatment of tendinitis and plantar fasciitis by TendoactiveTM.Presented at 14th World Congress on Osteoarthritis (OARSI). Montreal, 2009.

4. Torrent A, Ruhí R, Cid M, Csaki C, i Shakibaei M. Tendoactive: A novel nutraceutical formulation for the prophylaxis and treatment of tendon injuries in athletes.Presented at 6th European Sports Medicine Congress. Turquia, 2009.

Ningú no pot discutir que el FCBarcelona de les sis copes és unfenomen excepcional en la històriadel futbol. Però com totes les afir-

Títol: La força d’un somniAutor: Albert PuigPàgines: 162 pàg.Editor: Plataforma EditorialLloc i data: Barcelona, 2009

macions, aquesta també conté ungrandiós treball amagat que permetobtenir la destil·lació adequada queha facilitat els èxits mundialmentreconeguts.

Aquest llibre permet acostar-se aaquesta realitat, la de l’èxit, des dela seva pròpia cuina, allà on han“nascut” els talents futbolístics defutbolistes de renom mundial comMessi, Xavi, Puyol, Iniesta..., i elsactualment entrenadors, comGuardiola i el seu ajudant TitoVilanova, o que també coneixen cata-lans adoptius com Luis Enrique iQuique Costas, entre d’altres.

Però aquest llibre, a més, aportauna visió nova del FC Barcelona, enfer entendre que en els ciments detot plegat, de tot l’èxit, hi ha la for-mació, els valors, el fair play...

Així, l’autor, tècnic de l’aleví B delBarça, escriu: “Havíem de donar

exemple, no es pot guanyar a qual-sevol preu. Vaig pensar que l’únicamanera de compensar aquestaacció, diguem-ne, poc esportiva, eradeixar-se fer un gol al més aviat pos-sible”. I també: “Fa 25 anys que emdedico a entrenar nens. És la mevavida, és la meva passió, és el meusomni. Sóc entrenador, però m’agra-da més definir-me com a professor.Per què? Doncs perquè la meva feinaés «ensenyar»”. O encara: “I vet aquíel gran dilema: guanyar o formar?Participar o competir? Quin és elcamí de l’èxit? Aquestes són les pre-guntes que fan de fil conductor enaquest llibre”. Per a la qual cosa ofe-reix amb una gran facilitat de lecturales entrevistes amb tots els perso-natges esmentats i que acabaadreçant-se als adults, veritables pro-tagonistes en el camí d’ensenyamenti de l’èxit dels seus menuts.


Els articles del Premi

La raó d’aquest article és, d’unabanda, sintetitzar i comprendre deforma general el funcionament de lament en els escacs i, de l’altra, pro-posar possibles beneficis d’aquestaactivitat, principalment en l’edu-cació.

Mitjançant la pràctica d’unaactivitat totalment lúdica s’acon-segueix treballar i entrenar la ment.A més, aquest esport fa variar, de

Els articles del Premi

El poder dels escacsAutor: Jordi Brasó Rius, col·legiat del COPLEFC 9919Títol: Els escacs: anàlisi de l’actuació mental

i possibles beneficis educatiusTreball presentat en la XIII edició, any 2008

mica en mica i progressivament, totel procés cognitiu. Així la ment es vaeducant: si en un inici l’única funcióés processar tota la informació,sense distingir els elements princi-pals, a mesura que el jugador vaexperimentant i practicant el joc, escomencen a formar cada cop mésesquemes mentals. Aquest fet per-met treballar mitjançant el record deposicions de partides anteriors i

també mitjançant el processamentde la nova informació, però haventseleccionat prèviament els ele-ments essencials. Ens podríemremetre a les paraules de Goethequan diu que: “Els escacs són lagimnàstica de la intel·ligència”. Pertant, l’educació de la ment és un fetrellevant que es produeix progressi-vament a mesura que es practicaaquest esport.

Pensant en aquestes qüestions itransferint-les d’una manera mésgeneral a l’educació, caldria recordarles paraules del mestre Vergés:“L’home té una intel·ligència i no ésmés intel·ligent qui tingui un nombremés elevat de coneixements enforma d’inventari, sinó aquell quesap buscar, trobar, relacionar, asso-ciar, aquell que, davant del previst il’imprevist, troba la reacció adequa-da; no és qui sap, sinó qui pensa; no

l’home instruït, sinó l’home culte, ladensitat del qual va creixent fins aomplir tot el seu interior”.

També, pel que fa a nivell edu-catiu i específicament relacionatamb els valors, els escacs impliquenun respecte per l’adversari, tant enla part inicial, com en el final de lapartida, en què cal saludar-se i teniruna conducta educada respecte dequi ha perdut, un control de les emo-cions i una alta capacitat de concen-tració. Aquest fet també faria inte-

ressant la pràctica d’aquest esporten una societat on les principalsactivitats practicades provenen delmón occidental, amb sovint uns va-lors i actituds poc respectuosesenvers el rival.

Relacionant els escacs amb lapràctica d’activitat física, cal saberque un bon nivell de condició físicapermetria obtenir un màxim rendi-ment en els escacs. Aquest fet esveu reflectit en la preparació prèviadels grans mestres abans delstornejos: aquests duen a termeentrenaments en què l’activitat físi-ca també hi és present. Arriben a ferunes quatre hores d’exercici diari.

Per tots aquests aspectes es creuque els escacs podrien ser una einabeneficiosa per introduir a l’ensenya-ment. Fins i tot ja hi ha hagut dife-rents països, com Veneçuela ialguns estats dels EUA que, interes-

sats en els possibles beneficisd’aquest esport, l’han introduït enl’educació.

I un altre fet que cal destacar ésque el 1994 el Premi Nobeld’Economia va ser per a un treballbasat en els escacs. Concretament,relacionava el procés de presa dedecisions en economia amb elprocés que té lloc en aquest esport.Aquest fet fa reflexionar sobre larellevància que podrien tenir elsescacs en molts i diferents àmbitsde la societat en què intervingui elprocés decisori.

“Els escacs són lagimnàstica de laintel·ligència”

Goethe

“El joc dels nens ésel factor determinanten la formació delperfecte ciutadà”

Plató

revista coplefc 20

Documents

Transcript of revista coplefc 20