número 84 Octubre 2006

el full de Cornellà de Llobregat

segona època

EDITORIAL

La famosa foto de Mas i Zapatero, que certificava ladefunció de l’Estatut del 30-SEP i ratificava la “cepi-llada” de l’Estatut, és més que un document gràfic.

Representa un model que ha durat molts anys, gràciesal qual els governs espanyols (PP o PSOE) han tingutCiU com a soci lleial. Un soci que sempre ha acceptatnegociacions a la baixa, que mai ha aixecat la veu quanel dèficit fiscal de Catalunya augmentava any rere any,quan les inversions de l’Estat a Catalunya eren cadacop més minses. En definitiva, quan Catalunya perdiapoder econòmic. Tot això, a canvi de poder i d’hipotecar els interessos deles classes populars catalanes i els de la de la pròpianació. Convergència i Unió sempre han volgut manar a qual-sevol preu, sense importar-li el retrocés de les paretsmestres de l’estat del benestar; és a dir, l’ensenyamentpúblic, la sanitat i les polítiques socials i d’igualtat.Mentrestant, s’omplien la boca de Catalunya, però nofeien res per millorar el seu autogovern, com ho demos-tra el fet que durant 23 anys no van plantejar cap refor-ma estatutària, no van presentar cap iniciativa per larecuperació de la memòria històrica, no van atrevir-se areivindicar l’ús normal del català al Parlament Espanyolo no van lluitar per les selecciones esportives catala-nes. En fi, no van endegar cap iniciativa valenta per recupe-rar la nostra dignitat com a país. La tragèdia de tot ple-gat és que cada cop es veu més clar que la retallada del’Estatut va ser un acord entre socialistes i convergentsper tornar al mateix status quo anterior, per repetir elmodel rònec i corcat que va durar tants anys. I no ens enganyem, si aquest model es va trencar, va

ser per la força d’Esquerra. ERC va fer possible queCatalunya tingués un govern d’esquerres. Un govern,que tot i els seus errors, ha capgirat la política de des-inversió de Convergència, aconseguint un nou PacteNacional per l’Educació, un Pla de Recerca, un Pla permillorar els barris, un Pla per la igualtat de gènere. Ras i curt, s’han abocat diners en les polítiques quesón els pilars de l’Estat del Benestar. Els ciutadans iciutadanes d’aquest país no es poden permetre quetots aquests projectes es tallin, no podem tornar a larealitat anterior. Queda molta feina per fer.L’única garantia que les polítiques socials i de país ésmantinguin en els propers anys, és que Esquerra siguiforta, que tingui un gran resultat electoral i pugui obli-gar a socialistes o convergents a mantenir-les. Si no ésaixí, Convergència pactarà amb el seu aliat preferit, elPP. I aleshores tornaríem a la situació de fa 4 anys. No obstant, si són els socialistes els que depenend’ells mateixos per fer govern, ja sabeu el pa que ésdóna a Madrid. Si això passés, Catalunya quedaria rele-gada a ser una regió més: el “café para todos”, que tanagrada als socialistes, especialment al seu candidatMontilla. Ells van ser, per cert, els inspiradors de laLOAPA i de totes les retallades que van venir després.El model federal i el bon rotllo de Zapatero ja no colen.Ha quedat clar què podem esperar d’ells. Per tant, cal que Esquerra sigui la força decisiva i puguicondicionar les polítiques del nou govern. Una altra sorthauria tingut l’Estatut que va sortir del parlament cata-là si la força majoritària hagués estat Esquerra i no pasConvergència i Unió. Ara tindríem l’Estatut que necessi-ta la Catalunya del segle XXI i no aquest bunyol que vapactar Mas amb “l’amic” Zapatero.

Ignasi SayolPresident Esquerra-Cornellà

L’1-NOV, ESQUERRA HA DE SER LA FORÇA DECISIVA

Ni MAS ni MONTILLA: CATALANISME D’ESQUERRES

el full de Cornellà de Llobregat número 84 octubre 2006

entrevista

Entrevista a JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA,candidat d’Esquerra a la presidència de laGeneralitat de Catalunya.

Iolanda Llambrich: Sens dubte aquesta serà una de lescampanyes més dures, ja que el canvi que va aportarEsquerra al panorama polític català deixa obertes lesportes a diferents fórmules al govern de Catalunya.Com s’ha plantejat aquesta campanya des d’Esquerra?Josep-Lluís Carod-Rovira: A Esquerra ens hem plantejatla campanya com la reedició del nostre compromís ambla ciutadania, un compromís que sempre hem posat perdamunt de tot . Com a única força política referent del’Esquerra nacional estem fent propostes reals, assu-mibles i dirigides a solucionar els problemes de la quo-tidianitat dels catalans i catalanes.

I.L.: La pre-campanya ja ha deixat en evidència duesmaneres molt diferenciades d’arribar a l’elector. Peruna banda hem vist el soroll de fons habitual amb atacsentre els partits, i per altra banda, hem assistit a unanova manera de dirigir-se al votant per part d’Esquerra.Què ha representat la campanya “Esquerra t’escolta”?J.C.: Aquesta campanya ha estat molt positiva pernosaltres perquè la proximitat ens ha permès transme-tre el nostre missatge i les nostres propostes sensinterferències, però a més ha fet que els participantsens fessin arribar els seus neguits, les seves necessi-tats i les seves il·lusions i les hem tingut en compte al’hora de fer el nostre programa de Govern. Aquest con-tacte fa que el compromís sigui mutu i que tant nosal-tres com els nostres electors potencials treballem enun projecte comú.

I.L.: Esquerra va arribar al govern sense una experièn-cia prèvia. Quin balanç fa Esquerra dels 900 dies degestió al Govern?J.C.: Era impossible que tinguéssim cap experiència degovern ja que durant 23 anys van governar els matei-xos. El que si teníem clar era el que volíem fer: gover-nar per tots els catalans , ser honestos , coherents illuitar per tal que Catalunya pogués explotar totes lesseves potencialitats de cara al futur. Així ho hem fet, lespolítiques socials mai havien rebut tanta atenció. Hemconsensuat amb tots els implicats al sector El PacteNacional per l’Educació, hem arribat a les 25.000noves places d’escoles bressol i hem posat en funcio-nament 103 nous centres escolars a tot Catalunya amba construcció de 156 nous edificis i la remodelació de147 més, hem incorporat 10.400 mestres i professorsa les escoles i instituts per millorar l’educació, he creat1055 aules d’acollida per a fomentar la integració del’alumnat nouvingut hem complementat les pensionsde viduïtat més baixes a 120.000 persones, hem aug-mentat l’atenció domiciliària per a gent que ho necessi-ta fins arribar a les 88.000 persones ateses, hem acor-dat el Pla per a la internacionalització de l’empresacatalana que porta a incrementar un 35% les exporta-cions, hem aconseguit que s’aprovés la Llei d’horariscomercials en benefici del petit comerç, hem incremen-tat en un 50% els recursos destinats als municipis i enun 105% els fons destinats a la cooperació al desenvo-lupament. Podria seguir amb la llista però el que estàclar és que nosaltres vam arribar al govern per treballari millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes i així hohem fet. Encara que ens han volgut atribuir només elsoroll ha quedat clar que el soroll i les crisi no eren per

Iolanda LlambrichCap de llista d’Esquerra a Cornellà

Esquerra, cap a un nou horitzó

nacional amb el tíquetCarod-Puigcercós

Entrevista a JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, candidat d’Esquerra a la presidència dela Generalitat de Catalunya i a JOAN PUIGCERCÓS, numero 2 a la llista de Barcelona

el full de Cornellà de Llobregat número 84 octubre 2006

culpa d’Esquerra, o ésque esquerra ha tingutres a veure amb la crisidel Carmel, i amb la crisidel 3% ,i amb la crisi del’aeroport del Prat?

I.L.: Esquerra decideixapostar fort pel futur deCatalunya i situar Carodi Puigcercós unint forcesal capdavant de la llistaper Barcelona. Què potaportar aquesta suma aCatalunya?J.C.: Som l’Esquerra quesuma, som un partit plu-ral que a l’hora d’apos-tar pel futur del paísposem tota la llenya al foc i posem tot el nostre esforçperquè el que ens mou és l’interès de Catalunya. Al’hora de portar el partit endavant sempre he sabut quetots érem una pinya i tant els moments de celebraciócom en els moments difícils tots hem anat a una. Unaaltra cosa és que com a partit tenen cabuda les dife-rents sensibilitat però mentre nosaltres som capaçosde “fer pinya” no tots poden dir el mateix ja que altres“van a pinyes”.

I.L.: Els partits polítics , els opinadors, els mitjans decomunicació, els tertulians ...tots semblen interessatsa centrar el debat a saber amb qui pactarà Esquerra unfutur govern. A que es deu aquest fals debat?J.C.: No podem caure en aquest fals debat de qui farempresident, el que és realment important és que el futurGovern depengui d’Esquerra. Esquerra és l’únic partitque pot evitar que el proper govern de la generalitatdepengui de Madrid, del PSOE o del PP. Un bon resultatd’Esquerra farà que CIU i el PP no sumin prou esconsper pactar i que el PSC no estigui sotmès als dictats delPSOE. Serà el partit més votat qui haurà de pronunciar-se primer sobre futures aliances, esquerra està alamateixa distància del PSC que de CIU i per nosaltresl’important no serà amb qui pactar sinó què pactar.Tenim un Contracte amb la ciutadania que marca 7punts irrenunciables i que seran les condicions a omplirper qualsevol pacte , i a més condicions a complir en unany. Entre aquest 7 punts podem trobar tems tan impor-tants com multiplicar per 10 l’atenció domiciliària a lespersones dependents, la reducció a la meitat del tempsd’ara de les llistes d’espera, la gratuïtat del material illibres de text, la subvenció del 30% del cost del lloguerde 25.000 pisos per a joves , i l’Oficina de gestióempresarial per centralitzar i agilitar la burocràcia a laqual s’enfronten els emprenedors amb el seu tracteamb totes les administracions.

Entrevista a JOAN PUIGCERCÓS, numero 2 a lallista de Barcelona

Iolanda Llambrich: Esquerra ha defensat els interessosde Catalunya a Madrid molts cops en solitari, com potaplicar tota aquesta experiència en Joan Puigcercós tre-ballant de nou a Catalunya?Joan Puigcercós: Esquerra a Madrid treballa perCatalunya, el que nosaltres volem és que Catalunyasigui independent i no hagi de passar tot per Madrid,però mentre sigui així continuarem defensant els inte-ressos de Catalunya allà on calgui. El temps a Madridm’ha curtit en les tasques parlamentàries i ,tot i que lamanera de fer política aquí i allà és diferent, per nosal-tres la finalitat és la mateixa: treballar per l’interès deCatalunya i de tots els catalans i les catalanes.

I.L.: Malgrat votar No a l’Estatut, Esquerra s’ha erigit enun dels garants per tal que no sigui retallat de nou ialhora per treballar per superar aquest text insuficient.Amb els pressupostos de l’Estat estem assistint a unanova retallada del text?J.P.: De la retallada que ha patit l’estatut i de la quan-titat de problemes que no resol, la ciutadania n’ha tin-gut una bona mostra amb la crisi de l’aeroport, la cri-sis de la xarxa ferroviària de rodalies i la crisi per l’a-rribada d’immigrants sense que la Generalitat n’estèsinformada. Ara a Madrid hem assistit a un altre intentd’escapçar encara més la retallada que va patirl’Estatut en matèria de finançament. La famosa dispo-sició addicional tercera en què es contempla que l’exe-cutiu espanyol invertirà a Catalunya els pròxims setanys l’equivalent a l’aportació catalana al PIB quedaràen paper mullat. Esquerra presenta una esmena a latotalitat a aquests pressupostos. Les xifres del que

entrevista

el full de Cornellà de Llobregat número 84 octubre 2006

volen destinar a Catalunya inicialment els pressupos-tos no quadren amb el càlcul que hem fet els partits iles institucions catalanes. Hi ha una diferència de propde 700 milions d’euros. Quasi res. Si fins i tot en aixòja comença a haver-hi martingales, on queda el supo-sat èxit i el gran salt endavant que representava el nouEstatut? Si no fem complir al Govern espanyol aquestany , que és el primer en que s’hauria d’aplicar aques-ta disposició estatutària, qui ens garanteix que en elssis propers anys si que es respectarà el compromísd’inversió?

I.L.: Esquerra tornarà a donar prioritat a les polítiquessocials en el seu programa. Quins són els puntals d’a-quest programa? J.P.: Amb el lema "Un país compromès amb la millorade la qualitat de vida de les persones", Esquerra plan-teja en l’àmbit de benestar mesures com multiplicarper deu l’atenció domiciliària, estendre les ajudes uni-versals per a famílies amb infants a càrrec finsalmenys als sis anys (fins almenys als vuit en famíliesnombroses i monoparentals) o desenvolupar la novallei per a la infància i la llei de serveis socials. D’altrabanda, les propostes d’Esquerra en matèria sanitàriainclouen reduir les llistes d’espera a la meitat deltemps actual, adequar les plantilles dels centres a lesnecessitats reals, delegar als centres d’atenció primà-ria funcions que col·lapsen els especialistes o desen-volupar l’Institut de Recerca Biomèdica de Catalunya.Cal destacar també les propostes programàtiquesd’Esquerra pel que fa a l’àmbit educatiu: elaborar laLlei d’educació de Catalunya abans d’acabar el 2007,desplegar el Pacte Nacional per a l’Educació, conti-nuar amb l’increment de la inversió pública educativa

fins a arribar a la mitjana europea, la gratuïtat dels lli-bres de text, reduir el nombre d’alumnes a 25 peraula, assolir que almenys el 85% obtingui el graduatescolar, garantir un bon coneixement de l’anglès, elcatalà i el castellà, o continuar la creació de placespúbliques de 0 a 3 anys. Estem parlat en tots elscasos de propostes concretes i assumibles, no farempropostes electorals que són un brindis al sol i quetothom amb dos dits de seny sap , només en escol-tar-les que no es podran portar mai a la pràctica, novolem enganyar a ciutadania.

I.L.: Esquerra amb el suport de la militància va triar l’op-ció d’un govern catalanista i d’esquerres que va perme-tre l’alternança política. El retorn a l’equidistància evi-dencia que som la única força realment independent aCatalunya?J.P.: Esquerra és l’única força que garanteix l’opciócatalanista i d’esquerres. Esquerra és l’única partit quepot evitar que el proper govern de la Generalitat depen-gui de Madrid, del PSOE o del PP. Uns bons resultatsd’Esquerra faran que CIU i PP no sumin prou escons perpactar i que el PSC no estigui sotmès als dictats delPSOE. La bipolarització que pretenen Mas i Montilla éscompletament falsa i tots dos representen projecte sub-ordinats . Esquerra és l’únic partit que només es deu ala gent que li dóna el seu suport. Esquerra te molt clarque primer és Catalunya i la seva gent i no parlem deamb qui pactarem sinó de què pactarem. Quan estemparlant del futur de Catalunya cal tenir molt clar que perEsquerra el més important és el país i el nostre com-promís amb la seva gent . Hem demostrat que nosal-tres som diferents d’altres formacions que per amuntde tot posen l’interès del partit.

entrevista

el full de Cornellà de Llobregat número 84 octubre 2006

el full de Cornellà de Llobregat número 84 octubre 2006

el fullde Cornellà de Llobregat

és realitzat per laSecretaria de Comunicació

d’Esquerra Republicana de Catalunya a Cornellà de Llobregat

Cornellà de LlobregatRubió i Ors, 34 pis

08940 Cornellà de LlobregatApartat de correus, 52

www.esquerra.org/cornella impr

ès e

n pa

per e

colò

gic

edita:

Les propostes de les JERC

La raó de ser d’una organització política com lesJERC és treballar per la millora de les condicionsde vida dels joves que vivim als Països Catalans.

Per tal de fer-ho, des de la nostra formació s’analitzenamb profunditat les dificultats amb què el jovent estroba diàriament. Un cop fet el diagnòstic les JERC pro-posem un seguit d’iniciatives que creiem necessàriesper acabar amb les problemàtiques juvenils massapresents a la nostra societat. De cara a les properes eleccions al Parlament, des deles JERC considerem que cal incidir en diversos aspec-tes que són fonamentals per millorar les condicions devida dels joves catalans, problemàtiques com les difi-cultats per accedir a un habitatge digne, la precarietatlaboral, la transformació del sistema universitari, lacriminalització dels joves i les joves... aspectes queens han dut a parlar de la generació de la precarietat. Les enquestes fetes als joves que viuen a Catalunyaconfirmen que l’accés a una vivenda s’ha convertit enun dels principals problemes amb què ens trobem, calper tant potenciar una vivenda de lloguer assequible.Proposem aleshores, que la Generalitat sigui l’avala-dora dels i les joves que vulguin accedir a un habitat-ge de lloguer.D’altra banda demanem que es reservi un 50% delspisos protegits per a joves menors de 30 anys.Les JERC proposem una redacció de la Llei per l’e-mancipació juvenil que aglutini les eines necessàriesper afavorir l’emancipació dels joves dels PaïsosCatalans a través d’una xarxa d’oficines que assesso-ri al jovent que així ho sol·liciti.Defensem un model d’ensenyament públic que facilitials joves poder estudiar aquella opció que cadascú triïi evitar que les barreres econòmiques entrebanquin elfutur professional del jovent.

Des de la nostra formació apostem per una millora dela qualitat a les universitats públiques catalanes, pre-tenem adequar les polítiques de beques i ajuts econò-mics per tal d’adaptar-les a la realitat socioeconòmicadel país i poder augmentar la inversió de laGeneralitat a les universitats públiques. En relació al món universitari considerem que la inter-nacionalització de les universitats catalanes no ha deser incompatible amb l’ensenyament en català, ésnecessari per tant garantir l’ús de la nostra llengua.Així doncs, creiem que caldria elaborar un Plad’Acollida pels estudiants Erasmus que arriben cadaany a les universitats del nostre país. D’aquestamanera , aquests joves d’arreu d’Europa tindrien l’o-portunitat de conèixer la realitat lingüística i culturaldel nostre país.Cal garantir que tot i la llibertat de càtedra, les univer-sitats ofereixin la possibilitat que almenys un profes-sor de cada assignatura es comprometi a impartir-laplenament en català.D’altra banda des de JERC defensem la creació de lesbeques Fuster, per potenciar l’intercanvi d’estudiantsentre les diferents universitats d’arreu dels PaïsosCatalans.A la pàgina web de les JERC (www.jerc.cat) podeu tro-bar una enquesta sobre quina proposta ha de ser prio-ritària per les eleccions al Parlament del Principat.Entre les propostes citades, les més valorades són:aconseguir 25.000 pisos de lloguer per a joves, i unaimmersió lingüística completa (estudiar plenament encatalà).Les altres propostes són la creació de programes defoment de la contractació indefinida, la gratuïtat delspreservatius i l’augment d’un 50% de les beques uni-versitàries.

Bernat VilaróSabaté

Portaveu de JERCa Cornellà

Júlia TardàFernàndez

JERC CornellàCornellà de Llobregat

zona