REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ DE CASES DE COLÒNIES I ALBERGS DE CATALUNYAw w w . a c c a c . c a t

TEMA DEL LLEURE9_Plats per créixer i aprendre

ECOLOGIA PRÀCTICA15_Avui canvio la bombeta

40SETEMBRE 2008

PARLEM AMB...12_Josep M. Garcia, president de l’ACCAC

ÍNDEX

Direcció:ACCACEdició i Publicitat:ACCACPortal de l'Àngel, 7, 4rt, M/N.08002 BarcelonaTel: 93 412 14 37Fax: 93 318 04 45E-mail: accac@accac.cathttp://www.accac.catImpressió:El Tinter, Arts Gràfiques, Edicions iProduccions S.A.L.C/ La Plana 8, 08032 BarcelonaDipòsit legal: GI-1392-93Consell de Redacció: Roger Preixens, Sílvia Guitart,Xavier Sicart, Pedro de HaroDisseny i maquetació:Glodisseny -glodisseny@yahoo.esHan col·laborat en aquest número:Marta Rosell, Josep Maria Garcia,Montse Sanvisens.Agraïments a: Albert López Solé(www.globuskontiki.com), Josep Maria Garcia, Jaume Graus,La GranjaFoto de la portada:Els 40Autor: Pedro de HaroLleure es distribueix a centres educatius,entitats culturals, esplais i agrupaments, associacions juvenils,centres de recursospedagògics, punts d'informació juvenil, cases de colònies i albergs i a institucionsde tot Catalunya.

2 LLeURE set2008

Editorial_Amb compromís i il·lusióExplica’ns_Una experiència amb les colònies escolarsPetit format_Notícies breusBones pràctiques_Un marc de confiançaTema del Lleure_Plats per créixer i aprendreParlem amb..._Josep M. Garcia, president de l’ACCACEcologia pràctica_Avui canvio la bombetaSortim_Una hora als núvolsDirectori d’instal·lacions associades_Índex per places i mapaGuia visual de cases de colònies i albergs

número 40_ Setembre 2008Aquesta publicació ésmembre de l’APPEC(Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català)

35

6/78

9/10/1112/13/14

1516/1718/19

21 a 31

3set2008 LLeURE

EDITORIALAMB COMPROMÍS I IL·LUSIÓNo ens podem estar de començar un nou curs dientque l’Associació de Cases de Colònies i Albergs deCatalunya (ACCAC) és una entitat amb “co”: com-promís, confiança, col·laboració, coordinació, co-participació, comunicació... Per l’ACCAC, totes aquestes paraules són valors es-sencials de les cases de colònies. Són els fonamentsd’aquests indrets. Sense aquestes bases, les con-vivències (una altra “co”!) no podrien existir.Des del compromís, la confiança, la col·laboració,la coordinació, la coparticipació... us animem a arren-car una temporada plena d’oportunitats. I és que unnou curs és un camí d’experiències potencial percréixer, per construir, per riure, peraprendre. Nosaltres posem un ins-trument per viure aquest itineraripersonal i col·lectiu: les cases decolònies i albergs. A les colònies, la persona aprènmirant, escoltant, palpant els con-tinguts, en primera persona i no através de les experiències d’altres,d’un llibre de text o d’Internet. Elsinfants comprenen millor els conceptes quan elsaprenen per experiència personal i per això les colò-nies són una bona manera d’ampliar els coneixe-ments adquirits a l’aula. Les emocions i els senti-ments són uns dels motors més poderosos que hiha per incidir en la construcció dels nostre pensa-ment. I les colònies ens permeten donar als nens inenes aquesta oportunitat d’aprendre amb l’expe-riència i l’emoció. L’àmbit rural de les cases de colònies, el contacteamb el medi ambient, el paisatge, la fauna i fins lesmateixes tradicions culturals afavoreixen aquest con-text per a l’aprenentatge dels continguts de diverses

assignatures a partir de l’experiència. L’escola, lesentitats de lleure i l’entorn natural de les colònies sónescenaris que es complementen en l’acció educati-va. En el cas dels centres d’educació formal, els con-tinguts que s’han explicat a classe es tracten a lescolònies de forma vivencial, és a dir, d’una maneraque la implicació dels infants durant l’aprenentatgepugui ser més propera a allò estudiat. Vist amb ulls d’infant, les colònies suposen un pa-rèntesi a l’activitat escolar o a l’activitat d’esplai/cauquotidiana, una mena de treva sense llibres, ni pa-res, ni deures. Ho viuen com unes vacances i això faque les activitats de les colònies siguin especialmentrendibles des del punt de vista for-matiu.La proximitat de les colònies solneguitejar els pares i les mares delsmés petits. Per algun d’ells serà laprimera vegada que els infants s’a-llunyin de casa. Però cal pensarque, gràcies a aquesta separació,s’estimulen les competències so-cials de l’infant i es reforça la se-va autonomia personal.A través del Lleure, la revista de l’ACCAC que tensa les mans, et volem proposar algunes eines per ferpossible que aquest curs sigui especial i màgic, uncamí per créixer personalment i en col·lectivitat.Aquest Lleure ha canviat el seu disseny per facilitar-te’n la consulta i fer-te-la més amable. Esperem quet’agradi, ja que està feta de l’única manera que sa-bem: des del compromís, la confiança, la col·labo-ració, la coordinació, la coparticipació, la comuni-cació... Bon curs!

5set2008 LLeURE

El túnel del terrorLluny del Tibidabo, el túnel del te-rror és una activitat que fa tremo-lar, i més si qui l’organitza és la clas-se de sisè de primària de l’EscolaGuinardó, gestionada per una co-operativa de mestres d’aquest ba-rri barceloní. L’Albert Cecilia n’ésmestre i ens explica que el túnel delterror fa possible que els estudiantscreïn la seva pròpia activitat.“És una gran ocasió perquè es mun-tin el seu propi univers, a partir dela discussió i el consens de les mi-llors opcions i idees. En definitiva,aprenen a ser autosuficients perorganitzar-se el lleure”, declaral’Albert. “És la participació activa.A més a més, els alumnes desco-breixen i aprofiten aquests espaiscom antics búnquers per idear au-tèntics passatges terrorífics pera les classes dels companys decursos inferiors”, afegeix.L’Albert va ser també monitor del’esplai Xiroc, ara des de la visióde mestre i a partir de la seva ex-

periència, destaca l’excel·lent com-petència dels educadors de les ca-ses de colònies, que a més a mésdels coneixements tècnics per re-alitzar, per exemple, una sortida ala muntanya, saben com connec-tar amb els infants i fer-los créixercom a persones.L’abans i el desprésMés enllà de l’estada en una casade colònies, és important l’abansi el després. Tant o més que el du-rant. Aquest previ i post-colòniesés el que viuen mares i pares d’a-rreu del país. I el CEIP Sants Abdói Senen, d’El Pla del Penedès, pe-tit municipi de l’Alt Penedès, no éspas cap excepció.L’Òscar (11 anys) i l’Ismael (7) Muñozsón dos germans que estudien enaquest centre i que a principis decurs gaudeixen de les colònies ambl’escola. Els seus pares, la MariaJesús i el Lluís, celebren la tascaeducativa i sociabilitzadora de lesconvivències escolars.

L’Òscar és una persona un xic intro-vertida segons els seus pares, i pot-ser això d’anar de colònies se li fauna mica complicat perquè implicamarxar de casa i dormir fora durantunes quantes nits. Però totes lesmandres i pors desapareixen quanl’Òscar visualitza una munió de mot-xilles, els companys de classe a puntper començar l’aventura. “Ens agra-da que vagi de colònies perquè es-tà fora de l’ambient familiar, està enun lloc desconegut i s’ha de buscarla vida. És bàsic que tingui autono-mia”, afirma el seu pare.En Lluís afegeix la idoneïtat de ferunes colònies a principis de curs,de tal manera que les relacions en-tre alumnes i amb el mestre o mes-tra s’estreny i es fa més forta: “Aixífan pinya”, diu el pare.Pel que fa a la tornada de colònies,tot són històries i experiències gra-tificants. La casa familiar s’ompled’aventures que han viscut enun altre indret, sens dubte, carre-gat de màgia.

Una experiència ambles colònies escolarsAQUESTA SECCIÓ QUE OBRIM EN AQUEST LLEURE PRETÉN RECOLLIR LES EXPERIÈNCIES COL·LECTIVES I OPINIONSPERSONALS AL VOLTANT D’ESPAIS TANT ESPECIALS COM LES CASES DE COLÒNIES I ELS ALBERGS.

Explica’ns

L’Albert

En Lluís

6 LLeURE set2008

en petit format

Ja són a punt els diferents programes de tardor de les cases decolònies i albergs de l’ACCAC. Activitats que no et deixaran indi-ferent i que complementaran una estada ideal per fomentar laconvivència entre companys i mestres al inici de curs:“La Verema: la vinya, el vi i el raïm”. Coneix el cicle vegeta-tiu de la vinya, el raïm del cep a la taula, el pas del raïm a mosti del most a vi, el celler o la bodega. Viu la verema a la mane-ra més tradicional i cull raïm, transporta’l en senalles, trepitja’l,prova el most, visita un celler... És una bona proposta com aprimera sortida del curs, per estades de dos a cinc dies i crè-dits de síntesi. És obert a totes les edats, des d’infantil fins acicle superior i ESO.“L’oli, l’olivera i l’oliva”. El taller d’oli inclou una visita al trull omolí d’oli en funcionament i una part pràctica de com fer olivesbones per menjar, ben macerades. Es pot fer en una sortida d’undia o estades de dos a cinc dies i és obert a totes les edats. Latemporada adient per a fer aquesta activitat és des de principisde novembre fins a mitjan desembre.“La Castanyada”. A més a més de fer panellets, els infantstenen l’oportunitat de recollir castanyes dels mateixos castan-yers, fer la torrada de castanyes o conèixer a la MarietaCastanyera.“El paisatge a la tardor”. La tardor obre infinitat de rutes denatura, sacs d’olor, treballs amb herbes remeieres, etc.“Els bolets als nostres boscos”. Són diferents recorreguts percopsar els diferents bolets que podem trobar als boscos, saberrecol·lectar-los i diferenciar-ne els comestibles. També s’aprèn adescobrir les seves possibilitats gastronòmiques i a confitar-losper tenir bolets fora de temporada.

L'APPECfa 25 anysL'Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català d'AbastNacional (APPEC), primer grupde comunicació en català en su-port escrit, fa 25 anys. La revis-ta Lleure, associada a l’APPEC,felicita la institució per aquestgran aniversari. Ja són més de140 publicacions en català.Tot va començar l’any 1983, quan14 capçaleres van decidir fundaraquesta entitat. Avui, la mitjanade difusió conjunta és de 700.000exemplars mensual, i l’audièn-cia estimada, de més de 2,5 mi-lions de lectors. Entre aquestes140 capçaleres hi ha publica-cions d’informació general,es-ports, cultura, història, música,decoració, salut, pensament po-lític, religió, premsa infantil i ju-venil, motor, muntanya, etc.Exemplifiquen que Catalunya és“un país de revistes, expressióde la pluralitat i vitalitat de lasocietat civil, així com de la for-talesa de la llengua i forma d’en-tendre el món catalanes”.

Experiènciesde tardor per atotes les edatsCan Masus obrade nou lesseves portesLa casa de colònies de Can Masde Torrelles de Llobregat, tornaa posar a la vostra disposició lesseves instal·lacions. Desprésd’un període de temps en que la

instal·lació ha estat col·laborantamb la Direcció General d’Atencióa la Infància i l’Adolescència, elsseus propietaris han reprès ambil·lusions renovades la seva ofer-ta d’activitats a les escoles, aixícom els seus serveis habitualsper entitats i estades familiars.

Els espais de benvinguda educativaacolliran nouvinguts de 8 a 18 anysBatejats com a Espai de Benvinguda Educativa (EBE), les aules d’acollida temporal per a escolars immigrants nouvinguts atendran menors de8 a 18 anys com a pas previ a la seva escolarització o a la realització de programes específics d’accés al món laboral per als majors de 16anys. Vic i Reus seran els primers municipis en obrir aquest tipus d’aules temporals, que tenen per objectiu facilitar la integració en el siste-ma educatiu dels alumnes pre-adolescents i adolescents que arriben a Catalunya quan el curs ja està iniciat.Les aules temporals d'acollida oferiran activitats i tallers de coneixement de l'entorn i la realitat educativa, social i cultural del municipi d'aco-llida durant quatre hores al matí, al temps que s’incentivarà els nens perquè participin en iniciatives socials, esportives i culturals. Els espaisestaran també oberts a les seves famílies, a les quals se les informarà dels centres, els horaris, els hàbits, les normes de convivència i els dretsi deures com a ciutadans que viuen a Catalunya. Igualment seran informades del calendari escolar, la matriculació, les beques i ajuts i les ac-tivitats extraescolars, segons informa Lamalla.net.

7set2008 LLeURE

en petit format

Escoles compromesesi coordinadesLa coordinació de xarxes i projectes per treballar la cooperació interna-cional i la solidaritat a l’escola de manera contínua i estable. Aquest ésl’objectiu de les III Jornades de les escoles compromeses amb el món,organitzades per la Xarxa d’escoles compromeses amb el món, els dies24 i 25 d’octubre de 2008 a la seu de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.La Xarxa d’escoles compromeses amb el món aposta per una líniainclusiva, de caràcter innovador i flexible, en temes d’educació perla pau, ciutadania global, desenvolupament, cooperació, solidari-tat, drets humans... La convocatòria del 2008 està centrada, doncs,en “Treballar la cooperació internacional i la solidaritat a l’escola”des de diferents perspectives, estratègies i metodologies. Cal destacar els següents blocs de continguts a les jornades:· Sentit i trajectòria de la Xarxa d’Escoles Compromeses amb el Món.· Xarxes educatives a nivell estatal i internacional que treballen lasolidaritat i la cooperació.· Construcció conjunta del coneixement en educació per al desen-volupament a partir d’experiències de centre.· El paper i les possibilitats dels mitjans de comunicació en la trans-missió de la informació i la consciència crítica, en relació amb lesdesigualtats estructurals Nord-Sud.· Educació no formal com espai per a treballar la cooperació i so-lidaritat més enllà de l’escola.La primera trobada (2004) va apropar a la comunicació i l’intercan-vi d’experiències i necessitats percebudes entre escoles, institu-cions i ONG, en temes de cooperació internacional i solidaritat. Al2006 es van presentar accions educatives a partir de temàtiquesconcretes, i un apropament a la concreció d’aquestes experiènciesen xarxa. Les Jornades són gratuïtes i es tenen titulació oficial delDepartament d’Educació com curs de formació de 15 hores.

La Granja Escola la Manreana de Juneda (Garrigues)ha estat premiada com a projecte emprenedor tu-rístic, un any després de la seva obertura. Els Premisdel IV Concurs de Projectes Emprenedors, de la FundacióGaspar Espuña – CETT, van atorgar el segon Accèssit a La Manreana.La iniciativa de Jaume Graus Peiró recupera l’autenticitat de la vidadel camp en una comarca amb un escàs desenvolupament turístic,com és les Garrigues. Durant un any, la Granja escola ha acollit unes3.000 persones entre escoles bressol, escoles, instituts, entitats es-portives, escoles de música, esplais i caus, grups de colònies. Elprojecte estimula un creixement sostenible del turisme.

Vols veure com són les cases decolònies i albergs sòcies de l’as-sociació? No cal que facis tota laruta pel territori. Fes una cerca alYouTube o entra directament ahttp://es.youtube.com/user/we-baccac: l’ACCAC ja és presenten aquest portal d’imatges enmoviment.Pel que fa la web oficial, www.ac-cac.cat, cada cop és més visi-tada, durant l’últim any (de juliolde 2007 a juny de 2008) s’hanregistrat més de 94.000 visites,amb una mitjana de 250 diàries.Durant el mes d’abril i maig esva registrar el pic més alt, ambmés de 12.000 visites mensuals.La xifra de 830.000 pàgines vi-sitades també denota un bontemps de navegació pel portalde l’ACCAC. Gairebé la meitatde visitants del web cliquen di-rectament l’adreça de l’ACCACa la barra de navegació. Quasil’altra meitat prové d’una recer-

ca als cercadors virtuals, bàsi-cament Google, ja que l’ACCACté molt bon posicionament aInternet. Recorda que al portalde l’ACCAC trobaràs la centrald’informació i reserves on po-dràs fer la teva sol·licitud. Tambétens tot el que busques de lescases i albergs associades: toursvirtuals i galeria de fotos, infor-mació de l’entorn, cercador d’e-quipaments, consulta de dispo-nibilitat, notícies, agenda, bor-sa de treball, etc. Són 20 anysd’experiència i més de 7.500 pla-ces en 27 comarques.

L’ACCAC estrena presència al YouTube

La Granja escola la Manreana, premi al projecte emprenedor

I tu, ja ets del grup Amics i amigues del CNJC del Facebook? ElConsell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) té el seu es-pai propi en aquesta xarxa virtual que aglutina milions de pàginespersonals i grups d’usuaris d’arreu del món.El grup Amics i amigues del CNJC actua com a punt de trobada i inter-canvi entre persones que formen part de la xarxa associativa juvenilcatalana. El Facebook et permet crear espais personals on penjar elsteus àlbums de fotos, xatejar, postejar d’altres espais (pots escriure al“mur” dels altres) o fins i tot enviar regals virtuals a d’altres usuarisagregats. També fa possible que els usuaris s’organitzin i formin xar-xes d’interessos compartits, situació acadèmica o zona geogràfica.El grup Amics i Amigues del CNJC està enllaçat a www.xarxajove.neti a l’agenda del CNJC. El Fòrum Europeu de la Joventut (EuropeanYouth Forum), del qual el CNJC és membre, també té el seu grup.

El CNJC, al Facebook

8

Impacte ambiental, manipulaciód’aliments, residus, seguretat eninstal·lacions, plans d’emergèn-cia, piscines... Els gestors d’instal·la-cions juvenils han de treballar ambun conjunt de requeriments queels afectend’una

manerao altra. Per això l’ACCAC ha des-envolupat un pla de suport, que hapermès facilitar de forma perso-nalitzada per a cada casa un infor-me que recull la legislació general,els punts d’aplicació de les nor-matives i actuacions requerides. Es tracta d’un material que infor-ma i orienta als professionals enaquests requeriments i en quinsmitjans i protocols cal emprar. Elprograma es complementa ambla revisió i millora de la carpeta deserveis als associats, que passades de l’assessorament, a facili-tar els serveis d’empreses espe-cialitzades en totes aquestes ma-tèries. L’objectiu és clar: millorarles instal·lacions i la seva gestió

per donar, cada cop més, confian-ça i seguretat.Els informes personalitzats volenser una eina de suport per facili-tar l'adequació, seguiment i man-teniment en diferents matèries pera totes les instal·lacions associa-des, especialment en higienealimentària, medi ambient,protecció contra incen-dis, seguretat d’e-quips i instal·la-cions i preven-ció.E m p r e s e scer tificadeshan elaborataquests infor-mes, a travésde visites i en-trevistes prè-vies amb tots elsresponsables decada casa.De la mateixa manera,des de la perspectiva de totel col·lectiu aquests treballs te-nen l’objectiu de poder desenvo-lupar estratègies de negociació,finançament i suport des de l’as-sociació per assolir aquest plad’assessorament i serveis.PER A LA TEVA TRANQUIL·LITATL’origen d’aquesta iniciativa és ala mateixa assemblea dels mem-bres de l’ACCAC. Josep MariaGarcia, president de l’entitat, ex-plica que el benefici immediat il’objectiu pràctic del servei és eld’informar i orientar els socis (elsresponsables de les cases de co-lònies i albergs), amb un objectiude fons: “Contribuir a la tranquil·li-tat necessària per crear i oferir ser-veis de lleure i per a la relació de

confiança mútua de les instal·la-cions i els usuaris”.Altres accions destacades que hanpermès vetllar per la qualitat iseguretat en el desenvolupamentde la nostra activitat, ha estat lacreació en el 2003 d’una guia prò-pia de pràctiques correctes d’hi-giene alimentària. Aquesta guiade bones pràctiques ja forma partd’un cens de la Comissió Europeasobre aquest tipus de documentselaborats pels diferents estatsmembres.

Un marc de confiançaBONES PRÀCTIQUES

Té l’objectiude poder desenvoluparestratègies denegociació,finançament isuport des del’associaciósalutseguretatsos

tenibilitat

9set2008 LLeURE

Com tot procés educatiu, l’alimen-tació de l’infant s’inicia a la llar icontinua a l’escola, cada dia mi-lers d’infants mengen al menjadorescolar. Durant els darrers anyss’observa com els infants tenenassolits molt millor aquest hàbitsalimentaris fruit de l’entrada ge-neralitzada dels menjadors a lesescoles. Els albergs i les cases de colòniestambé vetllen per aquesta educa-ció alimentària i formem part ac-tiva en aquest procés d’apre-nentatge. Responsables de cases de colò-nies i albergs coincideixen a des-tacar que “hi ha un abans i un des-prés de l’entrada dels menjadorsa l’escola”. Ara els infants men-gen millor fruit d’un procés edu-catiu que reben durant tot l’any alsmenjadors escolars. Ja no fan es-

carafalls davant gaires aliments.Les convivències són un bon mo-ment per continuar amb el procéseducatiu alimentari iniciat a casai a l’escola, com succeeix tambéen molts d’altres aspectes.DIETA MEDITERRÀNIASegons els especialistes, els can-vis alimentaris (menjar ràpid, da-vant de la televisió, sols, forad’hores...) i les noves formes devida (sedentarisme) són els prin-cipals desencadenants de l’obe-sitat infantil. Els criteris alimenta-ris i la pressa quotidiana a l’horade cuinar són alguns factors quecontribueixen a tenir sobrepès. Calpredicar amb l’exemple per partdels adults: beure aigua en comp-tes de refrescos, fer esport, men-jar amb mesura, fer que els extressiguin extres i no el pa de cada dia...

Malgrat conèixer els gustos delsinfants i saber que un plat demacarrons desapareixerà al mo-ment i un tall de peix costarà moltmés, les cases de colònies i elsalbergs han mantingut les direc-trius de la dieta mediterràniaproporcionant durant les estadesmenús variats i equilibrats. Darrere cada plat que seserveix hi ha un equipde professionalsque ha dissenyatel menú adequatper cada grup,ha valorat i re-solt en funcióde l’edat i elsdies que passa-rà a la casa i hacombinat els ali-ments per aconse-guir un correcte equi-

Plats per créixer i aprendreMILERS D’INFANTS MENGEN CADA DIA AL MENJADOR DE L’ESCOLA, AIXÍ COM A LES SEVES ESTADES A CASA DECOLÒNIES I ALBERGS. AQUESTS MOMENTS SÓN TAMBÉ UN ESPAI D’EDUCACIÓ, PER APRENDRE I ADQUIRIR HÀBITSDE VIDA I COMPORTAMENTS SALUDABLES A TAULA. AL MATEIX TEMPS, EL MENÚ HA DE GARANTIR-LOS UNAALIMENTACIÓ SANA I EQUILIBRADA QUE AFAVOREIXI LA SEVA SALUT, EL SEU CREIXEMENT I EL SEU DESENVOLU-PAMENT COM A PERSONES.

TEMA DEL LLEURE

L’objectiu ésfomentar una dietaequilibrada,d’arrel mediterrània

10 LLeURE set2008

libri nutricional. L’infant al menjador escolar fa unsol àpat diari mentre que a les co-lònies fa els 4 àpats fet que pos-sibilita el treball de la varietat i l’e-quilibri nutricional diari.INFANTS AMB AUTONOMIA A TAULAL’autonomia personal a l’hora delsàpats és un dels grans objectiusde les colònies. Les colònies per-meten també seguir amb el treballd’uns hàbits relacionats directa-ment amb el fet de menjar. A les colònies els nens ajuden aparar i desparar la taula, a escom-brar, a servir als companys... Endefinitiva, participen activament

en un fet bàsic com és l’acte so-cial de menjar. Per regla general,i en especial en aquest marc, elsmestres vetllen especialment pelscorrectes hàbits alimentaris i pro-curen que els infants coneguin béels aliments. Al menjador, infantsi mestres comparteixen una situa-ció relacional diferent a l’aula, perla qual cosa el professor o profes-sora incideix en altres aspecteseducatius i amplia el seu coneixe-ment sobre l’infant. Cal ser cons-cients que el menjar en grup és unacte social on es posen de ma-nifest moltes conductes: la higie-ne personal, el respecte i l’aten-ció per la resta de la taula, com iquan es parla, etc.. El nen o la ne-

na que va de colònies farà activi-tats de granja o natura, jocs de nit,aprendrà danses i cançons, para-rà el sac i dormirà a la llitera de dalto de baix i, amb tot, també esmor-zarà, dinarà, berenarà i soparà...Si a tot això li afegim els tallers demanipulació d’aliments que es re-alitzen a moltes de les cases i queels infants tenen la possibilitatde conèixer al cuiner o cuinera,trobem que els nens i nenes a mésconeixeran d’on surten, com esfan alguns dels aliments que con-sumeixen i qui els ha cuinat, fetque farà els plats després mésatractius a taula.GARANTIES DE SEGURETATALIMENTÀRIADes de l’any 1994, el Departamentde Salut ha establert una sèrie debases orientatives que han de des-envolupar les empreses per tal d’im-pulsar la instauració d’autocon-trols. L’APPCC és un sistema degestió de perills, efectiu i racio-

TEMA DEL LLEURE Plats per créixer

El menjar engrup és unacte social on es posende manifest moltes conductes

La clau resideix en la rigorositat, la imagina-ció, la manipulació estricte i els recursosd’aliments especials perquè els infants ambnecessitats alimentàries diferents puguin com-partir taula i menjar pràcticament el mateixplat que els seus companys, però amb ingre-dients adaptats per a ells i amb tota la natu-ralitat del món.

11set2008 LLeURE

nal, que en el camp de la seguretatalimentària té com a objectiu ga-rantir aliments innocus mitjançantl’anàlisi i el control dels possiblesperills que poden aparèixer en to-tes i cadascuna de les fases de pro-ducció i comercialització.

Des de les instal·lacions juvenilses vetlla pel control de tots aquestspossibles perills, tots els profes-sionals han d’estar degudamentformats en manipulació d’aliments,tots els productes han de comp-tar amb el número de registre sa-nitari, s’han de controlar tempera-tures d’entrades i sortides d’ali-ments, seguir estrictes protocolsde neteja i desinfecció... per tot ai-xò les instal·lacions de l’ACCACes doten d’una guia adaptada i dis-senyada per ajudar a portar a ter-me aquests autocontrols i regis-tres que garanteixen la tranquil·li-tat, tant a professionals com a usua-ris, de tot allò que s’està servint,de tot allò que s’està menjant.Les persones responsables de lacuina estan formades i preparadesadequadament: coneixen les dife-rències alimentàries a fons, sónconscients de la manipulació ade-quada i l’organització de les coman-des i es reciclen constantment da-vant qualsevol novetat, dotant-sede la documentació necessària.Ara ja fa cinc anys que l’ACCACva desenvolupar una Guia dePràctiques Correctes d’Higiene on

es recopila to-ta la docu-mentació iinformaciónecessària pera la implantaciódel sistema APPCCper a cases de co-lònies i albergs ifacilitar així la tas-ca a tots elsseus associats.Aquesta guia vaser validada perla Generalitat deCatalunya inclús abansde constituir-ne l’Agència Catalanade Seguretat Alimentària. SOM IGUALS, MENGEM DIFERENTSegons el Departament de Salut dela Generalitat de Catalunya, en el90% dels casos els responsablesde les al·lèrgies alimentàries són

els productes següents: llet, ous,fruits secs (nous, cacauets, avella-nes, ametlles...), fruita, peix i ma-risc, també n’hi ha molts d’altres.A banda del disseny del que es po-dria anomenar menús generals caltenir present el tema de les al·lèr-gies i les intoleràncies alimentà-ries que cada vegada és més pre-sent, junt amb les diferents ideo-logies o cultures alimentàries. Calassessorar-se i prendre les me-sures pertinents en cada cas. Laclau resideix en la rigorositat, laimaginació, la manipulació estric-te i els recursos d’aliments espe-

cials perquè els infants amb ne-cessitats alimentàries diferentspuguin compartir taula i menjarpràcticament el mateix plat que elsseus companys, però amb ingre-dients adaptats per a ells i amb to-ta la naturalitat del món.Des de les instal·lacions de l’ACCACes contribueix, des d’aquest plan-tejament de normalitat, a des-

mitificar cer tstrastorns alimen-taris, i com asso-ciació es posa encontacte amb en-titats relacionadesamb aquestesqüestions per tald’estar constant-ment informats i re-bre qualsevol guiaque pugui ajudar a lescases de colònies afer els seus menús ca-da vegada més, ambrigor i qualitat.

L’autonomiapersonal al’hora delsàpats és undels gransobjectius deles colònies

12 LLeURE set2008

PARLEM AMB...

Fa 20 anys que Josep M. Garcia,president de l’ACCAC, gestionauna casa de colònies i des del pri-mer minut va tenir clar que caliafer pinya i consolidar l’associació.Des de l’entitat, té l’oportunitat dematerialitzar idees i projectes no-més viables des de la col·lectivi-tat amb la voluntat de que esde-vinguin recursos per tothom.Quins objectius us heu marcatper aquest curs 2008-2009?L’ACCAC està treballant per tal dedonar el suport i assessoramentnecessari per la millora de la ges-tió de les instal·lacions juvenils.Aquest treball a les nostres casespassa també per saber adequar-se als nous requeriments norma-tius que van sorgint. Una altre deles fites és aconseguir un reconei-xement de la nostra activitat perpart dels pares i mares, com d’al-tres agents vinculats a l’entorneducatiu i social. Sempre per ofe-rir-nos a col·laborar en la milloradel model educatiu vigent.Quins reptes teniu a nivell educatiu?Avui segurament quan fa més fal-ta que mai aprofundir en valors comla convivència i la integració, fruit

d’una societat cada vegada mésrica i complexa, és quan precisa-ment que, per diversos factors, l’a-nar de colònies esdevé en ocasionsuna activitat selectiva. Per tant l’ob-jectiu integrador, si més no, es veullavors greument afectat fins el puntde qüestionar-ne de vegades la ido-neïtat per part de l’escola. Tambéla responsabilitat i dedicació afe-gida que demanen unes colòniesper part del professorat, complicaencara més l’aprofitament d’un re-curs de provada eficiència que haesdevingut amb els anys indispen-sable pel divers teixit associatiu ieducatiu del nostre país. De quina manera contribuïu aeducar els infants?En el marc d’unes convivèncieses potencien un munt de valors,valors que avui són més neces-saris que mai en una societat quees construeix en la diversitat i quenomés té futur a partir de la tole-rància i el coneixement mutu. Anarde colònies suposa aprendre ambl’experiència directa i en el marcde la singularitat que dóna unespai de convivència on les emo-cions, els sentiments i les reac-cions dels nens afloren i despun-ten més que en qualsevol altre lloc.

EL JOSEP M. GARCIA, PRESIDENT DE L’ACCAC, VACOMENÇAR A TREPITJAR UNA CASA DE COLÒNIESAMB 12 ANYS: UN PROFESSOR LI VA FER DESCO-

BRIR PER PRIMERA VEGADA L’EXPERIÈNCIA DE LA CON-VIVÈNCIA. ENCARA RECORDA ARA AMB EMOCIÓ ELSDORMITORIS, LES CORREDISSES, ELS JOCS DE NIT ALCOSTAT DEL CEMENTIRI: “ÉS EVIDENT QUE TOT EL QUEVIUS EN UNES COLÒNIES ES TRANSFORMA EN UN RE-CORD ESPECIAL I MÀGIC. PER AIXÒ CREC QUE LA NOS-TRA FUNCIÓ COM A ACCAC ÉS AJUDAR A CREAR AQUESTSESPAIS ON LA PROXIMITAT FACILITA L’EXPERIÈNCIA DECOMPARTIR I CONVIURE, VALORS POTSER AVUI MÉS IN-DISPENSABLES QUE MAI.”LI DEMANEM QUE TRIÏ UNA IMATGE D’UNES COLÒNIES: “UNGRUP DE PERSONES DAVANT L’ERA DE LA CASA CANTANTL’HORA DEL ADÉUS. SÓN UNS INSTANTS MÀGICS ON DESOBTE TOTHOM SEMBLA GAUDIR DE LA PAU, LA SERENORI LA CONFIANÇA QUE GENERA SENTIR-SE PARTÍCIP D’UNGRUP AMB EL QUAL HI HA VINCLES D’AMISTAT IMPORTANTS”.L’ENORGULLEIX QUE AIXÒ PASSI EN UNA CASA DE COLÒ-NIES: “AIXÒ EM DÓNA UNA CERTA SENSACIÓ DE CATALITZA-DOR DE TOT PLEGAT I, PER TANT, DE SATISFACCIÓ.”

Entrevista al president de l’ACCAC,

“L’educació en valors i en les emocions ésindispensable per fernens feliços”

Josep M. Garciai Ginebra

13set2008 LLeURE

Hi ha cada vegada més profes-sors que veuen en la realització deles colònies a principi de curs unaeina important a l’hora d’aprofundiren el coneixement dels alumnes i in-tervenir així en la dinàmica del grup.Per tant la nostra contribució es-devé una eina valuosa que volemseguir oferint i potenciant, per acon-seguir que l’educació en valors ien les emocions mantingui un es-pai significatiu en l’educació delsinfants i joves com a base de laseva capacitat per esdevenir fe-liços mentre potencien la sevaintel·ligència.Què entens per lleure?El mot lleure és molt ampli i tal ve-gada, per això segurament, l’hemvolgut utilitzar massa sovint. Avuiels nens potser ja no saben queés realment participar del Lleure.De fet ells tenen fins i tot progra-mat, massa sovint, aquest espai.El records de les meves estonesde lleure a la infantesa estan far-cits de cabanes, tardes de jugues-ca, pals, pedres, etc. Cal deixarespai als infants, adolescents i jo-ves per tal que s’organitzin tambéel seu lleure.

Les colònies estan de moda?Les colònies són una tradició ques’ha anat vestint d’elements d’uncomponent educatiu important,ja que les cases de colònies tenenen compte l’estructura curriculardel model educatiu vigent. Ara bé, un dels problemes que defa temps tenim les cases de colò-nies és el d’aconseguir equips detreball el suficientment estables comper esdevenir altament eficients.Això es deu bàsicament a l’exage-

El nostreobjectiu éscontribuir enla millora del’oferta pedagògicadel país

14 LLeURE set2008

PARLEM AMB... Josep M. García

rada temporalitat de la feina que se-’ls hi pot oferir i que ve determina-da per la massificació de les colò-nies en els mesos d’abril i maig.D’altra banda ser monitor o educa-dor d’una casa de colònies és en-cara a hores d’ara una feina que po-ca gent està disposada a realitzar.De fet i en primer lloc la jornada detreball d’aquest col·lectiu té ja d’en-trada una disposició que tots defu-gim (matí, tarda i nit) i que fa que elperfil de les persones que s’hi pu-guin comprometre sigui mol espe-cial. També cal tenir en compteque aquest professionals han d’es-tar preparats tant per transmetreconeixements a nens de 3 i 4 anyscom a d’altres de 15 i 16 anys ique a més seran valorats per pro-fessionals del món educatiu for-mal que com a tals tenen una vi-sió molt clara del que és educar.La millora de tot aquest contextpassa necessàriament per la pro-fessionalització, en la qual l’ACCACté també una gran responsabilitatcom participant de la taula nego-ciadora del conveni del Lleure, itambé en la regularització d’un mer-cat que de vegades es defineix mésper la selecció de realitzar les co-lònies en una temporada massaexclusiva, fet que va en detrimentd’una valoració més àmplia del queuna casa de colònies pot oferir.De què et sents més orgullós coma associació?Comprovar que la gran majoria d’as-sociats donen suport a aquest com-promís de millora de la qualitat i se-guretat en les instal·lacions, fet queha traspuat en les darreres AssemblesGenerals. També el comptar ambuns professionals compromesoscom ningú al capdavant de l’enti-tat, em donen l’empenta neces-sària malgrat els contratemps quetota activitat comporta. Una idea que m’agradaria trans-metre a tots els gestors de casesde colònies i albergs és que si al-gú té un problema és un problemade tots. Per tant, ens correspon a

tots el vetllar pel col·lectiu, estemtots dins del mateix sac. Això ésuna invitació als responsablesd’instal·lacions juvenils a formarpart de l’ACCAC per tal d’aconse-guir que aquest sac estigui ben lli-gat, perquè el nostre sector man-tingui una identitat forta i definidaque ens posicioni clarament coma recurs complementari cadadia més preparat i compromès da-vant de la comunitat educativa.Tal vegada també cal no perdre devista els nostres valors i trets iden-titaris que ens han por tat onsom i que fan de les cases de co-lònies uns entorns tant especials.És per això que hem de vetllar totsplegats per seguir millorant i con-tinuar adequant les nostres infraes-tructures per tal de que els nos-tres clients habituals (escoles, en-titats juvenils, culturals, esporti-ves, grups, etc...) segueixen tro-bant a les cases de colònies totallò que necessiten malgrat en oca-sions les condicions de mercatens poden fer apuntar altres ob-jectius.Una idea que m’agradaria trans-metre a tots els gestors de ca-ses de colònies i albergs és quesi algú té un problema és un pro-blema de tots. Per tant, ens co-rrespon a tots el vetllar pel col·lec-

tiu, estem tots dins del mateix sac.Conscients de que hi ha molta fei-na per endavant us convido a for-mar part de la nostra entitat queen aquestes qüestions té tambécom a objectius la defensa d’a-quest nostre intrínsec mercat da-vant de greuges importants compoden ser algunes de les estadesesportives que s’organitzen arreudel territori i que amb el suport del’administració es fan en llocsno massa aptes (instituts, esco-les, etc..) en detriment de les nos-tres instal·lacions. Per això peròcal esdevenir un col·lectiu proufort i cohesionat.Per què mestres, professors,monitors i famílies escullen unequipament de l’ACCAC per con-viure-hi?Les cases de l’ACCAC traspuenaquesta voluntat de participació iconstrucció d’un futur millor pelnostre sector, cosa que es pot pal-par en la constant millora de lesnostres instal·lacions. També te-nim majorment un caràcter fami-liar, ja que moltes instal·lacionsestan gestionades directamentpels seus propietaris. Això dónaun contrapunt que és capaç dedeixar aquell bon regust que et fasentir quasi com a casa.

Mantenim elcompromísde millora dela qualitat i la seguretatde lesinstal·lacions

15set2008 LLeURE

Així ho ha aprovat la Comissió deMedi Ambient del Congrés delsDiputats. La llei buscarà seguiruna iniciativa ja desenvolupada enaltres països, com Austràlia, quepermetria estalviar més d’un 3%de l’electricitat que es consumeixa Espanya.

Segons els càlculs, ajudarà a lesfamílies espanyoles a estalviar un20% en la factura elèctrica. I ésque aquestes bombetes gastenfins a 10 vegades menys que lesincandescents.

L’invent del segleSens dubte la bombeta elèctricaincandescent inventada per Edisonés una de les millores més desta-cades del segle passat. Tanmateix,amb l'evolució tecnològica quehem assolit, la persistència d'a-questa tecnologia altament inefi-cient és com si encara ens comu-niquéssim amb tam-tam.A www.hoycambiomibombilla.comens informen que el 95 % de l’e-lectricitat que consumeix unabombeta convencional es con-verteix en calor. El 5% restant ésla llum visible. Fa temps que exis-teixen bombetes que no són es-tufes i que ens proporcionen ex-clusivament llum. És el momentdel canvi: estalvia en la facturade la llum i contamina menys.Avui existeixen bombetes es-talviadores amb llum càlida i pre-parades per a tot tipus d'usos.No hi ha excusa per continuaril·luminant-se malversant ener-gia de forma tan alarmant.

Escassa implementacióPerò les bombetes fluorescentscompactes o bombetes de baixconsum només són un 15 % delmercat de la venda de bombe-tes. Aquest és el repte, apel·lanta l'eficiència energètica en el campde la il·luminació i no només enl'àmbit domèstic sinó també enla indústria i en l'enllumenat pú-blic. És molt més assenyat ten-dir cap a una il·luminació eficientque instal·lar nous sistemes degeneració d'electricitat.

Avui canvio la bombetaEN UN TERMINI DE TRES ANYS, ELS 350 MILIONS DE BOMBETES POC EFICIENTS QUE ACTUALMENT IL·LUMINEN LESLLARS ESPANYOLES SERAN SUBSTITUÏDES PER UNES ALTRES DE BAIX CONSUM.

Aquestesbombetesgasten fins a10 vegadesmenys queles incandes-cents

ECOLOGIA PRÀCTICA

16 LLeURE set2008

INFLEM VELES!8 h: Ens trobem a primera hora delmatí, a la sortida del sol, per par-ticipar en el muntatge i inflat delglobus. Som a Bellver de Cerdanya,en un prat, i ja veiem arribar el ve-hicle amb el remolc que carregala cistella i la vela.La cistella fa 1,5 m d’alt i 2,5 mde llarg. És de jonc i va ser fetaen una fàbrica d’Igualada (Anoia)especialitzada en la fabricacióde globus aerostàtics. Se sub-jecte a la vela gràcies a uns ca-bles d’acer. N’hi ha entre 24 i36. A més a més, portem un cre-mador alimentat per gas pro-pà industrial. Tenim unes am-polles amb més de 100 kg perpoder fer un vol estàndard d’u-na hora i mitja. La crema escal-fa l’aire de la vela (210.000 peuscúbics d’aire, o, el que és el ma-teix, un volum de 7.000 metres

cúbics). Estenem la vela, ence-nem el ventilador i el globus aga-fa forma. Quan agafa volum, elglobus s’aixeca.Quan pesa un globus? Un globuspesa uns 1.500 kg, entre la ciste-lla, el cremador, el ventilador, lavela, els 10 passatgers i el pilot.EL PILOTAh, encara no te l’hem presen-tat! El pilot es diu Alber t LópezSolé, té 25 anys i p i lota perCatalunya i Europa, amb dife-rents competicions i també envols de plaer com aquest nostrede la revista Lleure.Ens explica que per navegar por-ta un GPS, un altímetre, una brú-ixola i un variòmetre, un aparellque mesura la velocitat d’ascensi de descens.

SEMPRE AMUNT8:30 h: La vela ja s’ha aixecat delterra i podem pujar a la cistella.L’Albert ens explica que per enlai-rar-nos cal escalfar l’aire de din-tre la vela, per guanyar diferènciade temperatura amb l’exterior. Commés calent sigui l’aire de la vela res-pecte l’aire de l’ambient, més rà-pid pujarem. Per baixar, es refreda

Una hora als núvolsEL MONTSENY, EL BAGES, L’ANOIA, OSONA, L’EMPORDÀ, EL PREPIRINEU (CAMARASA), EL PIRINEU (LA SEU D’URGELL),EL MONTSEC (ÀGER), LLEIDA CIUTAT, LA SEGARRA, EL SOLSONÈS, EL BERGUEDÀ, EL PLA D’URGELL... HI HA MÉSDE 15 RUTES PER PASSEJAR-SE PELS NÚVOLS. LA REVISTA LLEURE HA FET LA CERDANYA EN GLOBUS. SI TENSMÉS DE 6 ANYS, JA POTS PUJAR-HI DE PEUS!

SORTIM

El més importat és gaudirdel viatge

17set2008 LLeURE

l’aire de la vela perquè agafi menysgraus que els presents a l’exterior.L’Albert es posa seriós i ens dónales instruccions del vol. Primer,cal gaudir-ne. Segon, i tant o mésimportant, és la posició d’aterrat-ge. Cal que flexionem les ca-mes, posem l’esquena arrengle-rada amb les parets verticals dela cistella, ben recte, i braços i cà-meres recollides dins de la cis-tella. Ens agafem a les nanses quehi ha al perímetre de la cistella i nosortim fins que no ho indiqui el pi-lot. Si baixem abans d’hora podrí-em tornar a agafar altura!Volarem durant una hora i mitja,aproximadament: l’itinerari i la du-rada del vol depèn del vent.SUPORT TERRESTRE9 h: Un cotxe tot terreny fa el se-guiment per terra del nostre vol iens recollirà al prat d’aterratge. Elsmés petits van al 4x4, a punt perrecollir-nos. Ens hi comuniquenper ràdio i ens trobarem on ensporti el vent.

PAISATGE D’ESCÀNDOL9 h: El dia és clar i veiem elPedraforca, Montserrat, la Vall dela Seu d’Urgell, França i la Serradel Cadí. L’itinerari de la Cerdanyaens permet pujar molt amunt, finsa 3.000 metres, més amunt quela Molina i la Masella.

Li preguntem al nostre pilot, l’Albert,per un altre tipus de globus: “ElsZèppelin? Eren molt perillosos per-què s’enlairaven amb hidrogen i ala mínima espurna explotaven!” ElsZèppelin, nom en honor al Comtevon Zèppelin, que va experimentaramb dissenys de dirigibles rígidsen la dècada de 1890, van debutarcom a armes en la Primera GuerraMundial i van quedar descartatsper fins bèl·lics i de transport depassatgers després de nombrosescatàstrofes. Sort que el nostre glo-bus és més que segur! Res deZèppelin. Ja són història.TOTS A TERRA10 h: Aterrem i tothom surt mésque content de l’experiència. Jahem volat en globus! Ens sentimcom Willy Fox! És el nostre primerviatge en un globus d’aire calent.Però... quin va ser el primer del

món? “Els germans Montgolfier(per això en francès es coneixenels globus com a montgolfiers)van inventar el globus aerostàticconegut”, ens relata l’Albert.Els germans Montgolfier eren fillsd’un fabricant de paper. Mentre ju-gaven amb bosses de paper in-vertides sobre el foc, van desco-brir que les bosses pujaven fins alsostre. Això els va portar a expe-rimentar amb bosses més gransi materials més lleugers. El 1782van fer proves a cobert amb sedai lli. Un any més tard i després defer volar una ovella, un ànec i unpollastre, dos pilots francesos vanfer el primer vol tripulat per hu-mans, durant 25 minuts i a una al-tura d’uns 100 metres sobre París.Van recórrer 9 kilòmetres.

Aviat, pe-rò, els glo-bus d’aire calentvan ser reemplaçatsper globus d’hidrogen(els Zèppelin), i no van tornar finsals anys 1960, quan se’n va millo-rar la seguretat en el disseny, utilit-zant el nylon per al globus i propàcom a combustible pel cremador.També hi ha globus d’heli (els de lesfires) però és un gas molt car.BRINDIS AMB CAVA10: 30 h: Mmmmmm, això de vo-lar obre la gana: anem a esmor-zar. A taula, trinxat de Cerdanya ibotifarra amb mongetes. Brindemamb cava. Per què? “A París vanbrindar amb xampany després delprimer vol de la història”, ens ex-plica el pilot. Entrega de diplomesi un CD amb les fotos de la jor-nada. Instantànies d’una hora alsnúvols!

L’itinerari i la durada delvol depèn del vent

21set2008 LLeURE

ALT EM

PORDÀ

ALT EM

PORDÀ

ANOIA

ALT EM

PORDÀ

ALT EM

PORDÀ

ALT EM

PORDÀ

ALT EM

PORDÀ

ALT UR

GELL

ALT EM

PORDÀ

22 LLeURE set2008

ALT PE

NEDÈS

ALT PE

NEDÈS

BAGES

BAGES

BAGES

BAIX C

AMP

BAIX C

AMP

BAIX C

AMP

BAIX E

MPORD

À

BAIX E

MPORD

À

23set2008 LLeURE

BAIX E

MPORD

ÀBAI

X EMP

ORDÀ

BAIX L

LOBREG

ATBAI

X LLOB

REGAT

BERGUE

DÀ

BERGUE

DÀ

BERGUE

DÀ

24 LLeURE set2008

BERGUE

DÀCER

DANYA

BAIX P

ENEDÉS

www.accac.cat

25set2008 LLeURE

CERDAN

YA

CERDAN

YA

CONCA

DE BAR

BERÀ

CONCA

DE BAR

BERÀ

GARRAF

GARRAF

www.accac.cat

26 LLeURE set2008

GARRIG

UESGAR

RIGUES

GARROT

XAGAR

ROTXA

GARROT

XA

GARROT

XA

27set2008 LLeURE

GIRONÈ

S

MARES

ME

MARES

ME

OSONA

GIRONÈ

SGAR

ROTXA

GARROT

XA

www.accac.cat

28 LLeURE set2008

OSONA

OSONA

OSONA

OSONA

OSONA

PALLAR

S JUSSÀ

PLA DE

L’ESTA

NY

PLA DE

L’ESTA

NY

29set2008 LLeURE

RIBERA

D’EBRE

RIPOLL

ÈS

RIPOLL

ÈS

RIPOLL

ÈSSOL

SONÈS

SOLSON

ÈS

SOLSON

ÈSSOL

SONÈS

www.accac.cat

30 LLeURE set2008

TARRAG

ONÈS

VALLÈS

OCCID

ENTAL

VALLÈS

OCCID

ENTAL

VALLÈS

ORIEN

TAL

VALLÈS

ORIEN

TAL

VALLÈS

ORIEN

TAL

VALLÈS

ORIEN

TAL

31set2008 LLeURE

VALLÈS

ORIEN

TAL

VALLÈS

ORIEN

TAL

VALLÈS

ORIEN

TALVAL

LÈS OR

IENTAL

VALLÈS

ORIEN

TALVAL

LÈS OR

IENTAL