Revista de l’Institut de Cultura de Barcelona

13/ gener-febrer 2004

La cultura a Barcelona: 2004-2007

L’Any Dalí

Retrat de Lilla

L’Agenda 21 de la cultura

La cultura a Barcelona: 2004-2007

L’any Dalí

Retrat de Lilla

L’Agenda 21 de la cultura

2

És temps d’encetar un any nou ple d’idees i possibilitats queens porta la consecució d’un gran projecte ciutadà d’abastmundial, el Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004,una cita internacional amb el diàleg entre els pobles com apont, amb la cultura com a protagonista. La cultura, que haarribat a ser un element fonamental per al desenvolupamentde les societats contemporànies, té en les ciutats l’escenarion créixer i afermar valors com ara la creativitat i la convi-vència. En aquestes pàgines us presentem les polítiquesculturals impulsades per l’Institut de Cultura de l’Ajuntamentde Barcelona per als propers quatre anys, uns plans i unsprogrames que fan de la cultura el motor i centre d’energiade la nostra ciutat. Amb aquests paràmetres treballaràtambé la nova organització Ciutats Unides, que aviatinaugurarà la seva seu permanent a Barcelona, i que en el marc de l’Agenda 21 de la cultura possibilitarà que lesciutats del món avancin en el desenvolupament cultural.

El 2004 és també l’any dedicat a un català universal,Salvador Dalí. Juntament amb altres sis ciutats europees inord-americanes, Barcelona acull un bon nombre d’activitatsde l’Any Dalí i ret homenatge a la seva obra. Projectestemàtics en curs i projectes de futur, com ara l’Any del Llibrei la Lectura, previst per al 2005. Sergio Vila-Sanjuán, el seucomissari, ens en parla.

Viatgem a Lilla, una de les ciutats protagonistes d’aquest2004, del qual n’és la Capital Europea de la Culturajuntament amb Gènova. El repàs dels últims cent d’anysd’educació a Barcelona, la tasca del Centre de NormalitzacióLingüística de la nostra ciutat, el nou Servei Educatiud’Arquitectura engegat pel Col·legi d’Arquitectes deCatalunya, les grans exposicions del Fòrum i la presidènciabarcelonina de la xarxa TeleCities són els temes quecompleten aquest número de la revista, un número que aquest 2004 enceta el seu tercer any de vida.

E D I T O R I A L

Junta de Govern

Ferran MascarellRegidor president de la Comissió deCultura, Educació i Benestar Social

Marina Subirats Vicepresidenta

Carles MartíMaravillas RojoJaume CiuranaTeresa M. FandosÁngeles EstellerXavier BassoRicard MartínezRicard GomàJúlia PérezBlanca BarberoXavier RubertJosep RamonedaCarme Riera

Neus Sabí Secretària delegada

Lluís Salvat Interventor delegat

Oriol Balaguer Director gerent

Equip editorialJaume Boix, Xosé Denis i Conxa Rodà

Consell de redaccióOriol Balaguer, Jaume Boix, AnnaCarbó, Marta Clari, Xosé Denis,Núria Fradera, Rosa Mach, ToniMataix, Ferran Mascarell, MercèMuñoz, Conxa Rodà, Vladimir deSemir i Joan Torrella

RedaccióMontse Cabrero

TraduccióRicard Bonmatí i Trevor Foskett

Coordinació editorialJudit Lara

Producció gràficaPrimer Segona Publicitat

D.L.: B-50591/2001ISSN: 1578-8903Revista impresa en paper ecològic ECF

Institut de Cultura de BarcelonaPalau de la VirreinaLa Rambla, 99 - 08002 BarcelonaTel. 93 316 10 00 - Fax 93 316 10 10www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es

Imatge de la coberta:Tatiana Parcero,Cartografía interior n.º 43.Exposició "Mapasabiertos. Fotografíalatinoamericana 1991-2002" al Palau de laVirreina.

3gener-febrer 2004

Sumari

Les polítiques culturals deBarcelona, 2004-2007

Entrevista a Sergio Vila-Sanjuán

Servei Educatiu Aquitectura

Un segle d’escola a Barcelona

L’Any Dalí

Ceràmica precolombina

Escoltar la diversitat a Barcelona

Retrat de Lilla

L’Agenda 21 de la cultura

Agenda cultural gener-febrer

TeleCities i el ciutadà a la societatde la informació

Barcelona internacional

Es roda

Novetats editorials

Cultura a Internet

El Centre de NormalitzacióLingüística

El Fòrum 2004: les exposicions

Textos en castellano

English version

Equipaments de l’Any Dalí a Barcelona

gener-febrer 2004

4

8

10

11

12

14

15

16

18

19

23

24

26

27

28

29

30

31

35

39

4

Aquesta afirmació és espe-cialment rellevant per a les ciu-tats, convertides en els espaison es reprodueixen les tensionsi on cada ciutadà experimentaels canvis que comporta la glo-balització econòmica, la crei-xent dimensió internacional, elsnous mitjans de comunicació oels riscos d’exclusió social, perexemple. La societat, diguem-ho breument, demana més ciu-tat i més cultura.

A Barcelona, en el període2004-2007, la cultura i les políti-ques culturals continuaran ocu-pant un espai central. Ja hopreveia el Pla estratègic de cul-tura, elaborat l’any 1999. Horecollia, més recentment, el Plaestratègic metropolità, presen-tat l’any 2003. Ho demana lafita del Fòrum Universal de lesCultures Barcelona 2004, l’es-deveniment ja imminent quereforçarà el posicionamentestratègic de Barcelona com a

ciutat de cultura. En aquestcontext, i pensant en el 2004,però sobretot en la ciutat delpost-Fòrum, les polítiques cul-turals que ha de dur a termel’Ajuntament de Barcelona enels propers quatre anys han derespondre a molts anhels. Hande millorar la convivència i larelació entre cultures, un repteintensificat amb l’arribada denous immigrants d’arreu delmón. Han d’assegurar l’equilibrique es dóna a l’entramat urbàentre tradició i innovació. Hande desenvolupar els valors cí-vics dels seus ciutadans. Hand’ampliar la capacitat de pro-jecció cultural internacional dela ciutat al mateix temps quedesenvolupen el seu caràcterde capital de la cultura catala-na. Han d’incentivar la capacitatcreativa del teixit cultural de laciutat i l’heterogeneïtat i l’auto-nomia dels agents productorsde cultura.

Aquests reptes han de serplantejats des de la cooperacióentre l’àmbit públic, l’àmbit privat i la societat civil, cadas-cun des de la seva autonomia,condició essencial per estendreaquests valors al conjunt detota la ciutat. Aquests elementsdefineixen un gran repte per ala cultura de la ciutat: "Barce-lona posa la cultura al centredel desenvolupament de la ciu-tat mitjançant unes polítiquesculturals que aposten pelsvalors, la creativitat, la con-vivència i el civisme." Això ésl’objectiu central de les políti-ques culturals de Barcelona peral període 2004-2007.

L’Institut de Cultura, l’entitatpública de l’Ajuntament deBarcelona que té com a objectiuel desplegament de les políti-ques culturals, serà la institucióque durà a terme aquest objec-tiu i el posarà en relació constantamb la resta d’objectius inclosos

Les polítiquesculturalsde Barcelona

La cultura ha esdevingut un element fonamental per al desenvolupament de les societats delsegle XXI. Avui, només apel·lant i gestionant elements culturals podem trobar l’encaix deles identitats i les diversitats que comporta aquest segle, encoratjar un major civisme i unamillor convivència, fomentar la capacitat creativa de cada ciutadà, educar en la pau iaprendre a fer del nostre món un lloc sostenible. Per afrontar aquests reptes, les polítiquesculturals han de col·locar-se, de manera decidida, al centre de les polítiques públiques.

20042007

5gener-febrer 2004

en el Pla d’actuació municipal,l’instrument de planificació i ac-ció pública municipal per a unmandat polític de quatre anys.

L’objectiu central de la polí-tica cultural de Barcelona es desenvoluparà a partir de deugrans eixos. A continuació faremuna breu descripció de cadascuni esmentarem alguns dels plans,programes i mesures concretesque inclouen i que permetranpassar de la planificació a l’acció.

1. La cultura per a la convivèn-cia. L’èmfasi en la dimensióconstituent de la cultura asse-gura una ciutat participativa i oberta. La cultura constituentés la que neix des de la ciutat i que té com a objectiu generarnoves i millors convivènciesentre ciutadans, entre aquests i els seus entorns urbans i na-turals i entre el present, el pas-sat i el futur de la humanitat.Les polítiques culturals estenenel procés de democratitzaciódels coneixements i la pràcticadels valors i les actituds de con-

vivència. La continuació del Plade biblioteques 1998-2010, lesactivitats festives (la Mercè, lacavalcada de Reis, el carnaval,etc.) i els espais dedicats a lamemòria i el patrimoni consti-tueixen tres exemples concretsque responen a aquest objec-tiu. L’àmbit cívic i cultural ésl’espai, també, on es farà evi-dent la incorporació de la novaimmigració al pluralisme cultu-ral que tradicionalment ha ca-racteritzat la nostra societat.

2. La creativitat. Les idees delscreadors es transformen enoportunitats per als ciutadans.La creativitat reposa, en prime-ra instància, sobre els creadors,els protagonistes principals perla seva capacitat d’identificarels problemes i els conflictes dela nostra societat, i d’aportar,consegüentment, solucions perampliar els nostres horitzons,com a persones i com a socie-tat. Així doncs, Barcelona do-narà suport als nous espais de creació. Avui, la creativitat

esdevé, també, un elementimportant per a la generació devalor afegit en el context de lanova economia i les indústriesculturals (edició, audiovisual,multimèdia, etc.) i creatives (dis-seny, moda, etc.); el foment dela cultura emprenedora (comara els fons de capital risc deBarcelona Emprèn, o la Ciutatde l’Audiovisual al 22@BCN) o la promoció de la cultura digi-tal (amb Canal Cultura o els fes-tivals de cultura digital) en sónuns bons exponents.

3. Capital de la cultura catala-na. El reposicionament culturalde Catalunya es construeix aBarcelona. El fet que Barcelonasigui la capital de la cultura catalana la converteix en unametròpolis única, on tradició iinnovació es complementen i esreforcen. Això és una de lesgrans fortaleses de Barcelona.Avui, les dinàmiques globals esrecolzen en les grans metròpolis,des d’on es difon l’activitat cul-tural de repercussió mundial; enaquest context, els països i lescultures que no disposin d’unarealitat metropolitana potent tin-dran moltes dificultats per res-pondre als reptes que el futur elsplanteja. En aquest marc, calrenovar el Pacte amb el Governde la Generalitat de Catalunya iel Govern d’Espanya per a lagestió i reorganització de lesgrans infraestructures de capita-litat, i activar el Consell delPatrimoni Cultural de Barcelona.També és cabdal portar a termepolítiques de desenvolupamentde la cultura catalana, projectaral futur l’exemplar convivèncialingüística de la ciutat, i donar a

Festes de la Mercè a la plaça Sant Jaume, Palau de la Música Catalana i Barcelona Poesia

Foto

s:P

ep H

erre

ro

6

la llengua catalana un paperfonamental en els processos departicipació social i cultural.

4. Barcelona, territori de cul-tura. La densitat de la cultura a barris i districtes és una con-dició vital del capital social.Aquesta densitat és un delselements que fan sostenible lacultura de la ciutat en connec-tar territori, societat civil, com-promís cívic, equipaments debarri i intenció cultural i artísti-ca. Cadascun dels deu distric-tes de Barcelona genera, anyrere any, diversos projectesque relacionen cultura i territo-ri. Per reforçar aquesta densi-tat cultural territorial calenprojectes de planificació amitjà termini (com ara els plansculturals de districte), la pro-jecció dels centres cívics, elscircuits de difusió (programes"més a prop", etc.) i els inter-canvis entre col·lectius.

5. La realitat metropolitana.Una autèntica constel·lació po-licèntrica de ciutats, amb fona-ments i identitats culturals, queaposta per la concertació i lacooperació. La nostra metrò-polis és una veritable xarxametropolitana de ciutats on esprodueixen i consumeixen bénsi esdeveniments culturals. Laidentitat de cada ciutat metro-politana es reforça amb la con-certació, la coordinació i eltreball conjunt. Els ajuntamentsmetropolitans van crear, el2002, el Fòrum Metropolità deRegidors de Cultura com a pri-mera instància de concertació icooperació cultural metropoli-tana, i van aprovar, el 2003, el

primer Programa metropolitàde cultura, que s’impulsarà,amb accions concretes en elsdiversos sectors de la cultura,des de l’audiovisual fins als cen-tres culturals de proximitat, enel període 2004-2007.

6. Capital cultural interna-cional. Barcelona es consolidacom a node cultural internacio-nal a partir dels seus valors.Barcelona és ja un referent inter-nacional, per la seva cultura cívi-ca, per l’oferta cultural i per laseva capacitat d’emissió de con-tinguts. La capacitat d’atraccióturística i de generació de rique-sa per a Barcelona continuaràaugmentant en els propers anysen la mateixa proporció que lacultura de Barcelona pugui ser

reconegudes com a model decivisme, participació, creativitat,valors i diàleg. En aquest con-text, les institucions culturals dela ciutat han de tenir un papermolt actiu en les xarxes culturalsinternacionals, tant per fomentarla cooperació i l’intercanvi, comper contribuir a definir un procésde globalització que fomenti elprogrés social. El Fòrum 2004,els anys temàtics o l’Agenda 21de la cultura són uns bons expo-nents d’aquest objectiu.

7. La producció i els centres del saber. La producció de continguts en el marc de la socie-tat del coneixement és essencialper al progrés de la ciutat. Enl’àmbit de la producció cultural,les polítiques culturals municipals

Museu Picasso, tallers infantils als museus i Parc Diagonal Mar per laMercè 2002

Foto

s:Ll

uís

Cas

als

i Pep

Her

rero

7gener-febrer 2004

han d’actuar des d’una concep-ció multipolar i entendre l’àmbitde la producció cultural com una xarxa heterogènia i densa denodes productors de cultura i de centres del saber de diversesdimensions i amb objectius dife-rents, des del Museu Nacionald’Art de Catalunya, el MACBA oel nou Centre Cultural del Born,fins a la Ciutat del Teatre o laBiblioteca Central Urbana.

8. La cultura científica i tèc-nica. La cultura científica és fonamental per als ciutadans dela societat del coneixement. Elmoment històric actual es ca-racteritza per la ràpida incor-poració de les innovacionscientífiques i tecnològiques a lanostra realitat més quotidiana.És avui imprescindible que lespolítiques culturals engeguinestratègies adreçades a divul-gar aquests nous coneixementsi les possibles aplicacions mit-jançant la realització de pro-grames de divulgació científicacom ara la Setmana de la Cièn-cia, els programes expositius idivulgatius dels museus, elfoment dels valors locals cientí-fics i tecnològics i la celebracióde diades i efemèrides.

9. Una gestió de la culturaque aposta per la qualitat. Eldesenvolupament de nous pro-cessos de la gestió de la cultu-ra, amb una major orientació alciutadà. Les polítiques culturalsmunicipals, en el període 2004-2007, posaran l’èmfasi en laqualitat dels equipaments i elsprogrames culturals, propis iconsorciats. L’aposta per laqualitat comporta establir nous

programes de formació contí-nua, la creació de nous modelsde relació amb els públics i elsclients, una major capacitat degenerar recursos propis, unamajor implicació del món em-

presarial en el desenvolupa-ment cultural, la vinculació a lesorganitzacions de professionalsi al món empresarial, el posicio-nament internacional i l’establi-ment de mecanismes específicsper implantar i fer el seguimentdels estàndards de qualitat.

10. La cooperació amb elsagents culturals. Un teixit cultu-ral dens i heterogeni, públic, privat i associatiu, que treballaconjuntament. L’autonomia delsagents productors de cultura ésfonamental per al desenvolupa-ment d’un veritable projecte cul-tural. La cooperació entre l’àmbitpúblic, l’àmbit privat i la societatcivil, cadascun des de la sevaautonomia i independència, ésessencial per a la democratitza-ció i la projecció de la cultura.

Aquesta cooperació es posa demanifest en l’organització delsfestivals de música, dansa i tea-tre (el Sónar, el Grec, el BAM,etc.), els anys temàtics (com aral’Any del Llibre i la Lectura 2005)o els serveis com ara BarcelonaPlató. La lògica de la cooperacióentre els àmbits públic, privat iassociatiu serà reforçada en eldecurs del període 2004-2007.

L’objectiu central, els deugrans eixos de treball i cadascundels plans, programes i mesuresconcretes tenen, sempre, la ciutadania com a referent fona-mental. L’Institut de Cultura del’Ajuntament de Barcelona reno-varà, dia rere dia, mitjançant lespolítiques culturals del període2004-2007, el seu compromísamb els ciutadans i les ciutada-nes per fer de la cultura un ele-ment cabdal de la qualitat devida a partir dels valors, la crea-tivitat, la convivència i el civisme.Ferran MascarellRegidor president de la Comissió de Cultura,Educació i Benestar Social

Biblioteques de Nou Barris, Guinardó - Mercè Rodoreda, Collserola - JosepMiracle, i Sofia Barat

Foto

s:P

ep H

erre

ro

8

L’Any del Llibre ¿és una gran campanya enfavor de la lectura, o és més que això?És una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelonaper fer de la ciutat la capital del llibre. De fet, jaho és, però amb l’Any del Llibre es podrà comu-nicar aquesta capitalitat als ciutadans i, en elterreny internacional, consolidar Barcelona com aciutat del llibre per als pròxims trenta anys en elmarc de tot això que anomenem la societat delconeixement. Barcelona és una ciutat que creaconeixement, que produeix cultura, i aquestaproducció no només té un valor cultural, sinótambé socioeconòmic per a tota la gent de la ciu-tat. Barcelona és una ciutat d’editors, una ciutatliterària i una ciutat de lectors.

Comencem pel primer punt...Barcelona és una gran capital editorial, al nivell,probablement, de Nova York, de París o deLondres, perquè és la gran capital editoriald’Hispanoamèrica. Evidentment, és la capital de la producció de llibres en llengua catalana. Peròtambé ho és en llengua castellana per a Espanya iper a tot Sud-amèrica. També és una capital edito-rial històrica, ja que des del segle XV s’hi fan llibres.

És a dir: des dels inicis de la impremta.Exactament. Al principi es publiquen sobretot lli-bres en llatí, després en català i castellà. I al segleXIX es creen les primeres grans editorials indus-trials del món hispànic: Espasa, Montaner i Simon,Salvat... Es funden a Barcelona i, des d’aquí, arri-ben a tot Sud-amèrica. Això es consolida al segleXX. Amb la Mancomunitat es creen moltes edito-rials en català, i després apareixen segells tanimportants com Destino, Plaza y Janés o Planeta.

Barcelona és també una capital literària.És una ciutat que ha produït molts autors que, enmolts casos, escriuen sobre Barcelona tot col·locantla ciutat dins l’imaginari literari internacional, con-vertint-la en motiu literari de les seves novel·les. Desde Sagarra amb Vida privada o Puig i Ferreter ambServitud, fins a Eduardo Mendoza amb La ciudadde los prodigios i les novel·les de VázquezMontalbán y Ruiz Zafón. També autors estrangerscom George Orwell amb Homenatge a Catalunyao André Pieyre de Mandiargues amb La Marge.

Reprenent el tema de la capitalitat editorial,sobre aquest aspecte sempre hi ha un ball de

Entrevista:

Sergio Vila-SanjuánSergio Vila-Sanjuán (Barcelona, 1957) és el comissari de l’Any del Llibre i la Lectura

2005. Periodista cultural des del 1977, és coordinador de redacció del suplementCultura/s del diari La Vanguardia i autor del llibre Pasando página (Destino), onrecorre els canvis que ha viscut l’edició al nostre país durant els darrers trenta anys.

9gener-febrer 2004

xifres: a vegades es diu que la capital ésBarcelona, a vegades Madrid...A Madrid té molt de pes el llibre de text; però, siparlem de llibres per llegir, de llibres que es des-tinen a les llibreries o d’enciclopèdies, Barcelonano només és la capital de l’Estat, sinó que és lacapital del món hispànic, entre altres raons, per-què les dues principals multinacionals del mónhispànic estan aquí: Planeta i Random House-Mondadori. A més a més, algunes de les princi-pals editorials de prestigi del món hispànic tambétenen la seu a Barcelona: és el cas d’Anagrama,de Tusquets o d’El Acantilado.

El 2005 se celebren també els quatre-centsanys de la publicació del Quixot…L’itinerari del Quixot es clou a Barcelona, l’únicaciutat real que apareix al llibre. És aquí on elQuixot recupera una mica el sentit de la realitat;per tant, és una ciutat molt emblemàtica per a elli que en certa manera li fa de contrapès a tota laseva trajectòria. El Quixot és una de les gransnovel·les universals. I amb aquesta, Barcelonaentra a la literatura universal.

Quines activitats hi ha previstes per a l’any2005?Estem elaborant un preprograma, però com apunts tancats hi ha una gran exposició al Museud’Història de la Ciutat sobre el Quixot i Bar-celona, comissariada per l’escriptora CarmeRiera. També es farà una mostra sobre l’exili cultural català al CCCB, que seguirà l’itinerari delscreadors catalans per l’exili americà o europeu irecordarà que alguns dels grans llibres de la literatura catalana del segle XX es van fer a l’exi-li; per exemple, La plaça del Diamant, de MercèRodoreda. Les mateixes exposicions generarantambé simposis i trobades sobre aquests temes.Hi haurà, probablement, una exposició sobreJules Verne. El 2005 és també l’any del centenaride la mort de Verne, un dels escriptors amb méscapacitat de comunicació amb els joves i mésrelacionat amb el món de la infància. Tambétenim pensada una exposició sobre arts gràfiquesa la Barcelona dels segles XIX i XX. Seguramenthi haurà també una exposició sobre Bernardo de

Colón, fill de Cristòfor Colom, i un dels gransbibliòfils del Renaixement espanyol, que tenia,per exemple, el manuscrit de Marco Polo comen-tat pel seu pare.

En el programa també hi haurà unes trobadesmolt especials.Sí, com una sobre la novel·la negra i la identitateuropea. És un homenatge al detectiu PepeCarvalho, que ja estava previst abans de la mortdel seu creador, Manuel Vázquez Montalbán.

Quines accions hi ha previstes per fomentarla lectura?Crec que tant el tema del Quixot com el deJules Verne donaran molt de si perquè es vincu-laran amb activitats a les biblioteques, a exer-cicis de les escoles i es relacionaran amb elturisme a través de la creació de rutes literàries id’una ruta Quixot a Barcelona. Està clar que unAny del Llibre no pot ser només elitista: ha dete-nir el vessant de discussió del sector, peròtambé ha d’arribar a la gent. I estic convençutque hi arribarà.

Quin paper tindran els professionals en l’Anydel Llibre?Volem vincular molt tots els sectors professionals:el de l’edició, els llibreters, els distribuïdors, elsbibliotecaris, els autors... L’objectiu és generaruna sèrie de seminaris i de debats on es posi aldia tota la informació del sector de cara als prò-xims anys. L’Any del Llibre és un projecte per totala gent que s’estima el llibre.

Com veu vostè la situació del llibre?Crec que és bona. Amb la democràcia, el sectordel llibre ha passat de tenir una indústria una mica"per lligar" a una indústria consolidada. En segonlloc, el sector del llibre ha deixat de ser bàsica-ment voluntarista per tenir un fort pes econòmic,fins al punt de convertir-se en la primera indústriacultural espanyola. En tercer lloc, tots els indica-dors assenyalen que la gent cada cop llegeixmés, entre altres coses perquè l’alfabetització hacrescut molt, tot i que en nivells de lectura enca-ra estiguem lluny d’altres països.

10

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ha presentat recentment un nou projecte: elServei Educatiu Arquitectura (SEA), que treballa per apropar l’arquitecturamoderna i contemporània a tots els ciutadans, i en especial als més petits.

L’arquitectura està sempre pre-sent a la nostra vida, començantper l’espai més personal i íntim –lacasa on vivim– i estenent-se al nostre barri, al lloc on treballem, ala nostra ciutat, etc. Tots som direc-tament usuaris de l’arquitectura,però la majoria en desconeixemmolts aspectes. Amb aquesta idea,el Col·legi d’Arquitectes de Cata-lunya ha engegat el SEA, un nouservei que vol despertar entre elsciutadans una visió crítica i alhorapositiva, tot fent descobrir el plaerde veure, d’aprendre i de com-prendre. El SEA té entre els seus objectius donar aconèixer el paper de l’arquitecte com a professio-nal al servei de tots els sectors de la societat, itambé explicar i divulgar els valors de l’arquitectu-ra i de la ciutat contemporànies. Arreu d'Europa, apaïsos com ara Itàlia, el Regne Unit, els PaïsosBaixos o França, també es desenvolupen progra-mes educatius d’arquitectura similars.

Per iniciar aquesta pedagogia arquitectònica, elSEA ha escollit els infants com a punt de partida per despertar l’interès dels ciutadans sobre elpaper que té l’arquitectura al seu entorn. Una de lesprimeres activitats que ha presentat ha estat el cd-rom lúdic Tangram ville, creat a través del pro-jecte Architecture Education & New Technologies,inclòs en el marc del programa de cooperacióCulture 2000 de la Comissió Europea, i en col·labo-ració amb l’Ajuntament de Vimodrone (Itàlia), la Diputació Provincial de Màlaga i les entitats europees Tempo Praga, Meta-Morphic i Image

Association. El treball ha estat dirigit a explicar als més petitsconceptes com ara la llum, el color, la relació entre el dins i el fora, l’escala i els recorreguts, mitjançant un joc pedagògic re-collit a Tangram ville. El funcio-nament d’aquest cd-rom es basaa agrupar a cadascun dels temesdiferents informacions que per-meten que l’usuari els treballi. Acadascuna de les parts es potdesenvolupar un joc, imatgesd’arquitectura construïda, infor-mació per als infants, informació

complementària per als professors i un vídeo, totplegat relacionat amb el tema escollit.

Properament, el SEA ampliarà les seves activi-tats pedagògiques, entre les quals hi ha l’exposició"La ciutat dels nens: un somni construït", l’experi-mentació a diverses escoles (amb el Tangram ville iamb tallers) i els espectacles per a infants de lacompanyia Teatre Mòbil. Entre els futurs projectes,hi ha la creació de tallers de cap de setmana pen-sats per a tota la família, i rutes i itineraris especí-fics d’arquitectura, que inclouran visites al Col·legid’Arquitectes. El SEA també té en preparació unapàgina web informativa i educativa adreçada amestres, nens i famílies; la creació d’un fons docu-mental de llibres i material d’interès per oferir a lesescoles, i la investigació i proposta de llibres detext i publicacions.

Servei Educatiu Arquitectura. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Carrer dels Arcs, 1-3 www.coac.net

Servei EducatiuArquitectura

11gener-febrer 2004

Durant aquest tombant de segle, s’ha fetbalanç a la nostra ciutat en molts àmbits culturals,polítics o socials. No s’ha fet cap balanç, però, delmón educatiu. I és evident que l’escola avui té poca veure amb la del començament del 1900, quanels nens i les nenes estudiaven en aules separades,quan el nivell d'escolarització era molt baix i eld’analfabetisme molt alt, quan els edificis no tenienles mínimes condicions higièniques, entre tantes i tantes diferències.

Per això l’Institut d’Educació ha volgut, a travésd’una exposició, fer aquest balanç imprescindibleper entendre què passa ara a l’escola i quines pre-visions hem de fer per al futur. Perquè, després demés de cent anys, podem veure que l’escola ha vis-cut una progressió que no és pas lineal, amb aven-ços remarcables, però també amb retrocessos iestancaments molt dolorosos.

L’exposició, que se centra en l’escola primàriade la ciutat de Barcelona, posa l’èmfasi en dosfets: l’acció municipal, que ha estat capdavanteraen l’impuls a l’escola pública en els períodesdemocràtics –la Segona República, i a partir delsanys vuitanta– i de resistència durant els governsmés centralistes i dictatorials; i el protagonismede la societat civil, que lluita per trobar solucionsde cara a una escola insuficient i deficient enmolts aspectes.

L’exposició fa un recorregut històric on espoden observar les diverses funcions de l’escola,els valors que es prioritzen en la formació de la ciutadania i el procés de control i socialització de

l’alumnat. També les formes de l’arquitecturaescolar, de l’organització de l’aula i de com pen-sar altres espais; o les maneres de regular la jor-nada escolar, amb la seqüència quotidiana derituals, classes i activitats de tota mena. Aixímateix, els textos escolars, les realitzacions infan-tils, les imatges, els objectes, les escenografies i altres recursos museogràfics, ens mostren lesdiferents maneres d’ensenyar i aprendre, ambmetodologies de caire més tradicional o mésinnovador. Es pot veure també fins a quin puntl’escola visita i aprèn de l’entorn i com la ciutatpot convertir-se en una eina molt poderosa per al’adquisició del coneixement, la formació cívica i la participació democràtica. I, naturalment, no hi podia faltar el rol i l’aportació del professoraten els diversos períodes històrics.

Aquest recorregut no oblida, però, el futur del’escola, que es presenta en un espai que compta-rà amb la participació del públic visitant.

En síntesi, a la mostra es pot veure fins a quinpunt l’escola és diversa, complexa i contradictòria,i fins a quin punt cadascun de nosaltres ha viscut i s’ha construït una imatge absolutament diferentde l’escola.

Jaume Carbonell Sebarroja Mariona Ribalta i Taltavull Comissariat de l’exposició

El Museu d’Història de la Ciutat i l’Institut Municipal d’Educació presenten unamirada sobre l’educació a la nostra ciutat en el decurs dels darrers cent anys.

"Un segle d’escola a Barcelona. Acció municipal i popular. 1900-2003". Museu d’Història de la Ciutat (pl. del Rei). Fins al 22 de febrer

Utilització dels vells tramvies com a aules provisionals a Barcelona© A

rxiu

Hue

rtas

Cla

veria

Un segled’escola

12

Aquest any, set ciutats europees i nord-ameri-canes organitzen i acullen les activitats de l’AnyDalí: Figueres, Filadèlfia, Madrid, Perelada,Rotterdam, Saint Petersburg (Florida, EUA),Venècia i Barcelona. La nostra ciutat, que ha estatun dels paisatges recurrents en la vida de Dalí,presentarà un conjunt d’activitats dedicades a lamemòria de l’artista empordanès: exposicions,concerts, conferències, lectures poètiques,accions a les biblioteques, etc. A més, Barcelonafixarà al mapa de la ciutat el nom de l’artista dedi-cant-li en el futur un espai nou, la plaça SalvadorDalí, un racó especial que es crearà just davant dela nova estació del tren de gran velocitat de laSagrera i que, gràcies a les noves infraestructuresde transport, serà més a prop que mai de l’esta-ció de tren de Perpinyà, que Dalí qualificava coma "centre del món".

ExposicionsEntre les nombroses exposicions, destaca "Dalí.Cultura de masses", que es presenta a Caixa-Forum de febrer a maig, i que exhibeix tres-centes obres originals representatives de l’inte-rès de l’artista per les noves icones del segle XXi per la denominada cultura de masses. Desprésde Barcelona, aquesta exposició viatjarà aMadrid (MNCARS), als Estats Units (Salvador

Dalí Museum de Saint Petersburg, Florida), i a Rotterdam (Museu Boijmans van Beuningen),on acabarà el seu periple l’abril del 2005. La nostra ciutat també acollirà les exposicions"Dalí. Afinitats electives", de febrer a abril alPalau Moja, on es mostraran pintures, dibuixos,fotografies i documents de l’artista; "Projectesindividuals d’artistes contemporanis: Tere Re-carens i Yamandú Canosa", del 18 de març al 7 de juny al Centre d’Art Santa Mònica, amb lespropostes de dos creadors actuals arrelades en la tradició daliniana; "Dalí / Gaudí", del 5 d’abrilal 10 de maig al Centre Cultural Caixa de Cata-lunya, on es posa de manifest l’admiració queDalí sentia per l’arquitecte; "Dalí a l’Empordà. Lamirada dels fotògrafs empordanesos", del maigal juny al Palau Robert, un recull de setanta imat-ges de l’artista des dels anys cinquanta fins a ladarreria dels vuitanta; "Dalí & Lorca", del 27 demaig al 4 de juliol al Museu d’Història deCatalunya, que aprofundeix en la intensa relacióestablerta entre tots dos en la seva joventut. Lamostra "El manifest groc. Dalí, Gasch, Montanyài l’antiart", del 17 de juny al 26 de setembre a laFundació Joan Miró, repassarà la gestació i lesrepercussions d’una de les accions més impor-tants de l’avantguarda històrica catalana; mentreque "Salvador Dalí, una vida de llibre", del juny

Salvador Dalí (Figueres, 1904-1989) és una figuraclau de la cultura contemporània, un referent queencara avui desperta polèmica tant per la seva obracom per la seva vida. Aquest 2004, coincidint amb elcentenari del seu naixement, el món ret unhomenatge a la seva figura.

Barcelona celebral’Any Dalí

Salvador Dalí al 1948

Foto

:Pér

ez d

e R

oza

s. A

rxiu

Fo

tog

ràfi

c d

e l’A

HC

B.

13gener-febrer 2004

a l’octubre a la Biblioteca de Catalunya, propo-sarà un recorregut a través de la relació de Dalíamb l’escriptura, la il·lustració, el disseny gràfic il’edició, i "El país de Dalí", del setembre alnovembre al Museu d’Història de Catalunya, ofe-rirà una selecció de creacions multidisciplinàriesde l’artista que subratllen la intensa relació queva tenir amb la seva terra natal. El Palau de laVirreina presentarà, del maig al setembre, unaexposició ben especial, "Dalí privat", constituïdaper un conjunt de fotografies inèdites, dutes aterme pel secretari de l’artista, on apareix un Dalíretratat en el seu entorn més íntim, unes imatgesque són, per si mateixes, una gran notícia mésenllà del món de l’art.

Lletres, cinema i músicaEls interessos personals i artístics de Dalí no esvan limitar tan sols al món de les arts plàstiques.Per això, el panorama de l’Any Dalí a Barcelona comprèn també altres disciplines artístiques,altres formes d’expressió, i també una aproxima-ció més acadèmica a la seva figura i a la sevaobra. Així doncs, del 15 d’abril al 20 de maig, el cicle "Converses a Barcelona" del Palau de laVirreina dedicarà sis conferències a tractar dediferents aspectes de la personalitat de l’artistade la mà d’experts com ara Josep Corredor-Matheos, Daniel Giralt-Miracle, Lourdes Cirlot,Joaquim Molas, Romà Gubern i Josep Maria

Cadena. Al maig, en el marc de la Setmana dePoesia de Barcelona, els poetes Vicenç Altaió,Carles Hac Mor, Eduard Escoffet i Enric Casassesfaran una lectura poètica d’homenatge a Dalí totreivindicant la decisiva influència que el surrea-lisme ha exercit en la poesia catalana contem-porània.

Les biblioteques de Barcelona també dedi-quen una mirada especial a Salvador Dalí. D’una banda, l’espectacle de titelles "Dalí, unahistòria fantàstica", adreçat als infants, que recor-rerà durant tot l’any les diferents biblioteques de la ciutat; de l’altra, cada dissabte de l’abril alnovembre, l’itinerari literari "Dalí i Barcelona",una passejada pels indrets barcelonins que guar-den una estreta relació amb la vida de l’artista,llocs com ara l’Hotel Ritz, l’Ateneu Barcelonès, elparc Güell, etc. El Consorci de Biblioteques deBarcelona també editarà, a la primeria d’any, unaguia de lectura amb les referències bibliogràfi-ques que es poden trobar al seu catàleg col·lectiusobre Dalí.

Dalí també va experimentar en l’àmbit delcinema. La Filmoteca proposa, durant el primertrimestre del 2004, el cicle "Dalí i les ombres elèc-triques", un conjunt de projeccions que recull tantles pel·lícules en què l’artista va treballar directa-ment, com d’altres que pertanyen al seu entorn i al seu temps, films concebuts per ell com ara Un chien andalou o L’âge d’or, juntament ambd’altres que apreciava especialment com ara Thestrong man o L’éclisse d’Alphaville. I després delcinema, també la música. El 8 de gener, el GranTeatre del Liceu recorda Dalí en una de les seves"Sessions al Foyer", on es presenta una selecciód’obres favorites de l’artista, amb Wagner com aprotagonista principal, però també amb peces deBellini, Bizet, Satie, Bach, Irusta-Fugazot iDemare.

Les diverses activitats de l’Any Dalí volen arri-bar a tots els públics: bé com un repàs de la tra-jectòria de l’artista per als qui ja el coneixen, béperquè els més joves en facin la descoberta.

Més informació: www.dali2004.info, www.salvador-dali.org, www.bcn.es/cultura”

“Dalí. Cultura demasses” a CaixaForum“Dalí / Gaudí” a laPedrera i “Dalí privat”al Palau de la Virreinasón algunes de les expo-sicions a Barcelona

14

L’octubre passat, es va signar el conveni de pròrroga del’estada de la col·lecció d’art precolombí de Jean PaulBarbier a la ciutat de Barcelona per quatre anys més.El Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí, creat el1997 per acollir aquesta col·lecció única a Europa,exhibeix actualment l’exposició "Tresors de la ceràmicaprecolombina", un recorregut per les refinades formesd’expressió artística de les cultures precolombines. EstelaOcampo, editora del catàleg de la mostra, ens parla delvalor simbòlic d’uns objectes que revelen la particularvisió del món d’aquells pobles.

Un dels trets de més gran originalitat de l’artprecolombí és l’extraordinari desenvolupamentque hi té la ceràmica, relacionada amb l’universreligiós, sigui en ofrenes funeràries en el culte als morts, en representacions de divinitats o enobjectes cerimonials. Es tracta d’objectes realit-zats amb una tècnica depurada i d’una extraordi-nària varietat formal, en els quals es destaquendibuix, pintura i formes escultòriques, aconsegui-des amb una tecnologia relativament senzilla: elsforns no arribaven a temperatures gaire elevadesi els ceramistes americans no van conèixer el tornni van utilitzar esmalts vidrats. En determinatsvasos, hi predomina clarament el modelatgesobre el color, fins al punt de transformar com-pletament la forma d’atuell; en d’altres, les for-mes del recipient són molt simples i només són labase per a un complexíssim i molt variat registrede línies i colors. Les boniques textures de lespeces, unes vegades setinades i d’altres incises o rugoses, parlen de l’aprofitament de les possi-bilitats plàstiques del material.

La inconfusible presència de l’element estètic–l’elaboració formal, la creativitat i la imaginació–,que converteix aquestes peces en indubtablesobres d’art, no ens ha de fer perdre de vista, però,que la finalitat de les ceràmiques precolombinesés ritual i no pas artística, ja que tenen a veuredirectament amb el sagrat. L’element estètic afa-voria originàriament la relació amb la religió, esta-

blia lligams amb el sobrenatural i reforçava iexpressava la jerarquia social.

El valor simbòlic dels objectes de ceràmica pre-colombina explica el fet que el món representatsigui gairebé exclusivament d’ordre religiós. Hi haimatges de divinitats, personatges que semblenal·ludir a relats mitològics, figures específiques per adeterminats rituals, com ara els de fertilitat o deculte als morts, signes o elements d’escriptura refe-rits directament al culte, individus de classes supe-riors o sacerdots que estaven en privilegiada relacióamb les divinitats. Passa una cosa similar amb larepresentació de la natura: no totes les espècies ani-mals hi són presents, ni tan sols les més comunes,sinó les que serveixen simbòlicament per al·ludir alpoder de la divinitat i moltes vegades, per delega-ció, dels personatges importants socialment; aquestés el cas dels grans felins americans, dels ocellsrapinyaires o de determinats saures. Així doncs,quan ens enfrontem amb un objecte de ceràmicaprecolombina, som davant d’una peça del seu uni-vers simbòlic que ha complert una funcionalitatritual i que duu inscrita una complexa xarxa de sig-nificats, alhora que, a través de la seva bellesa, enspermet endinsar-nos en les complexes cosmologiesde les cultures precolombines.Estela Ocampo

"Tresors de la ceràmica precolombina"Museu Barbier-Mueller d’Art Precolombí (Montcada, 12-14)Fins a l’abril del 2004.

Atuell en forma d’ocell procedentde Mèxic (1200-1500 d.C.)

La ceràmica precolombina

15gener-febrer 2004

El 15 d’octubre, un grapat de dones d’origendivers assistien a la Biblioteca Francesca Bonne-maison a un dels debats del cicle "Barceloninsd’arreu". En aquest cas barcelonines, ja que lesdues convidades eren la filipina Rosario Vizco i latailandesa Onpimon Souteryrant. Al final deldebat, Onpimon va explicar una frase en la seuallengua que ens sonava familiar "Mai mai mai maimai". El seu és idioma tonal, i la frase tenia unatraducció que una de les assistents, d’origen filipí,va traspassar al tagal. En trenta segons, vàrem flotar de llengua en llengua en un ambient relaxati rialler.

No es tractava d’un gest frívol. Tots i totes lesparticipants en el cicle han evidenciat en les diver-ses biblioteques els problemes de tota mena quepateixen els emigrants quan són entre nosaltres oels que pateixen com a ciutadans en països d’ori-gen que de vegades viuen situacions molt i moltdures. Però ho han fet amb la voluntat de conver-sa i d’explicació. Així ho han entès també els assis-tents. A la Biblioteca de Montbau, el xilè AlejandroErazo es va trobar gairebé una classe sencera dejoves interessats en Allende i l’experiència xilena. I, a la Joan Miró, els usuaris de la biblioteca esvaren veure agradablement sorpresos per un grupde percussionistes africans que acompanyaven lesvisions, tan diferents entre si, de Jean Baptiste

Abia i Abdelmajid Hajjaji. El recorregut itinerantentre les diverses biblioteques ens va portar deRússia a Colòmbia i de Costa d’Ivori a les Filipines.I, lògicament, en cadascuna de les cinc xerrades i amb cadascun dels set convidats les anècdotes i les visions que nosaltres tenim dels propis païsosvaren tenir un paper central. El rus RomanPreobrazhenskiy es va trobar a la Biblioteca de CanFabra amb uns lectors que havien anat clandesti-nament a Moscou per a un Festival Mundial de laJoventut quan aquí encara manava Franco. La ma-teixa ciutat vista per ulls tan diferents ens va posaren crisi molt mites. Com escoltar la duresa de lavida a Colòmbia, de la mà d’Adriana Salazar, colpiai feia reflexionar sobre el paper de les famílies,sobre l’estructura social, fins i tot sobre la política.

A l’altra banda de la taula, els nous barceloninsque es presentaven varen coincidir a fer ressaltarla curiositat i el respecte dels seus interlocutors.Curiositat que reclamava receptes de cuina o can-tants desconeguts. Però que, sobretot, reconeixial’esforç d’homes i dones que no ho han tingut sen-zill per arribar a aquesta ciutat i que han sabut fer-se un lloc entre nosaltres i ensenyar-nos coses queno sabíem. Escoltar la diversitat potser ha estat lamillor de les lliçons d’aquest cicle.

Vicent Partal És periodista i director de Vilaweb

a BarcelonaEscoltar la diversitat,

El passat octubre, les Biblioteques de Barcelona vanpresentar el cicle "Barcelonins d’arreu", cinc trobades amb

persones nascudes en altres països i altres continents que, perdiferents motius, van optar per deixar casa seva i

actualment viuen a la nostra ciutat. El cicle ha estatorganitzat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona

juntament amb el centre d’Informació de TreballadorsEstrangers (CITE-CCOO) i la Secretaria de Formació i

Cultura de CCOO. Vicent Partal, presentador de lesxerrades, ens parla de la seva experiència.

16

Lilla 2004 representa unainvitació al somni, a reunir-se, aparticipar en la festa i a conèixerun nou art de viure obert aEuropa i al món. Sota els boscosinvertits, a les cuines i els jardinsde les maisons folie (cases delleure), als nous passejos urbans,als teatres, als museus i en llocsinsospitats podreu descobrir-himil projectes artístics.

Una ocasió excepcional perdescobrir una ciutat i una regióplenes a vessar de passió i d’en-tusiasme, amb el patrimoni his-tòric en primer pla. Lilla és a unahora de París, a una hora i qua-ranta minuts de Londres i a qua-ranta minuts de Brussel·les, is’obre a un territori extraordinà-riament ben comunicat. La pri-mera cita va ser la gran festad’inauguració, el 6 de desembrepassat. I després d’això, Lilla i elsseus visitants ja no se separaranmai més!

Les metamorfosisLilla 2004 multiplica les metamor-fosis: els artistes plàstics, els dis-senyadors, els inventors i elsartesans transformen els carrers,

les façanes i els edificis i impulsenla ciutat a fer un salt endavant...

Tan bon punt hi arribeu, ustrobareu en una estació de colorde rosa. Seguiu el camí delsestels, passeu sota un bosc sus-pès, travesseu una jungla debambú... En ple centre de la ciu-tat, unes microfolies arquitectò-niques us oferiran un laberintolfactiu, un cafè restaurant, unpavelló de miralls i un cub desomnis. Una torre il·luminada, un guirigall de monstres, i unsrobots a l’andana del metro mar-cant el temps.

A la nit, els edificis històricss’il·luminaran amb la il·lumina-ció creada pels artistes.

Exposicions i intervencionsEs faran més de vuitanta exposi-cions i intervencions d’artistesen llocs insospitats. Festes exu-berants, esclat, brillantor, peròtambé grans innovacions i novestecnologies que conduiran alsomni i al món del meravellós.

Pintors clàssics (Rubens,Watteau, Ingres, Poussin, etc.) i moderns (Matisse, Picasso,etc.), el futur (robots!, cotxes

del futur, cinemes del futur,etc.), les últimes tendències deldisseny i de l’arquitectura, elsgrans continents (Àfrica, Àsia,Amèrica Llatina, etc.).

Maisons folie Dotze llocs de referència enemplaçaments inèdits: a tot elterritori de Lilla 2004, antiguesfàbriques o elements del patri-moni històric esdevenen maisonsfolie. Símbols moderns d’un nouart de viure, llocs de festa plensde vitalitat on es reuniran elsartistes i els habitants de la ciu-tat. Totes disposen d’espaisespecífics: sala per a especta-cles, sala d’exposicions, tallersd’artistes, cuina i restaurant,espai multimèdia, etc. L’any 2004veurà néixer aquests equipa-ments i serà l’inici d’una llargahistòria per a cadascun... Enaquestes cases s’hi podrà cultivarun jardí, cuinar, reservar un men-jador i organitzar festes. I tambés’hi podrà demanar llibres enpréstec, reservar una petita salade cinema i escoltar música.

Els nens en seran els reis, i elsmés grans, igual que els adults,

Retrat de Lilla:

Lilla 2004L’any 2004, Lilla serà la Capital Cultural d’Europaconjuntament amb la ciutat italiana de Gènova. Dotze mesos de festes, exposicions, espectacles i metamorfosis. Un any de joia i celebracions dedicatals artistes, a la creació en tots els camps i totes lesformes.

Lilla, al nord de França, capitalcultural europea

17gener-febrer 2004

hi hauran d’acudir amb un pro-jecte per realitzar. Els ciutadans i els artistes invitats a residir-hi,s’hi trobaran com a casa seva.

FestesLes activitats de Lilla 2004 hanestat inaugurades el 6 de de-sembre del 2003 amb una granfesta d’obertura, un gran espec-tacle pirotècnic en què els car-ros de foc han arrossegat lamultitud vestida de blanc a tra-vés de tota la ciutat. La llum i elso esclatant arreu de Lilla al pasde la desfilada: xarangues,imatges projectades sobre lamultitud, canons de neu, músi-ca electrònica, batucada, etc.Una follia dels sentits.

Això ha estat l’inici d’unafesta que durarà tot l’any ambel carnaval, gegants, estels, una"Noche" càlida, el compromèsGay Pride (orgull gai), el tangoo la nit novaiorquesa. Festa entota l’esplendor i amb tots elscolors, des del blanc fins als del’arc de sant Martí.

Els Mons Paral·lelsA l’Hora Blava, els divendres alcapvespre naixeran els Mons

Paral·lels, que ens passejaranarreu del globus: des de NovaYork fins a la Xina, des deBuenos Aires fins al Japó.Balls, desfilades, concerts i fes-tes es prolongaran al llarg delcap de setmana fins a l’alba del dilluns.

Escenaris i espectaclesBerlioz i l’Orquestra Nacional deLilla; música jamaicana; tango;Shakespeare al Théâtre duNord; audicions d’acordió aWazemmes; escenògrafs i core-ògrafs d’arreu del món: PeterBrook, Zingaro, Bill T. Jones,William Forsythe; la nova Òperade Lilla; l’Atelier Lyrique deTourcoing; el Prato, els "ArtsSauts" i el nou circ; companyiesjoves; les últimes tendènciesmusicals, etc.

Lilla 2004 s’atreveix ambtotes les formes i les combina-cions més agosarades per ferviure l’espectacle.

Lilla 2004. Selecció

Exposicions

Flower Power. Homenatge a la rebelió cultural dels 60. Fins al 22 de febrer.Cinemes del Futur. Sobre el potencial poètic de les noves tecnologiesdels realitzadors de cinema del futur. Fins al 22 de febrer.Robots!. Més enllà de la seva funció de força de treball, els robots revelennous potencials morfològics i de comportament. Fins al 3 de març.Cotxes del futur. La història paral·lela: la dels genials artesans i delsenginyers inspirats. Fins al 7 de març.Robert Filliou, Génie sans Talent. Fins al 28 de març.Roubaix, Phare Textile. Sobre la cultura tèxtil de la vila de Roubaix. Fins al 30 de maig.Sale temps sur la planète!2. Un recorregut per entendre els desordresclimàtics del nostre planeta. Fins al 31 desembre.Du côté de chez.... Fins al novembre.Miwa Yanagi. Fins al 25 de gener.Chiharu Shiota. Del 12 de febrer al 28 de març.Peter Greenaway. Del 22 d’abril al 13 de juny.Erwin Redl. Del 7 de juliol al novembre.

Els Móns Paral·lels (músiques, circ, arts de carrer)

Nova York-40º//N. Fins al 14 de desembre. Piano(s) Festival-50º//N. Fins al 18 de gener.Maximal-50º//N. Fins al 8 de febrer.

”“Lilla 2004 presenta més de

vuitanta exposicions,intervencions d’artistes i lesúltimes tendències del disseny i l’arquitectura

Per a informació sobre calendari i altressessions, visiteu el lloc web de Lilla2004: www.lille2004.com

18

Ciutats i desenvolupament cultural:

Aviat farà un any que els ajuntaments de Porto Alegre i Barcelona van decidir treballarconjuntament per redactar i plantejar l’Agenda 21 de la cultura, un document marc quepermetrà treballar conjuntament a les ciutats del món en el desenvolupament cultural.

l’Agenda 21

La majoria de les ciutats del món experimentenavui nombroses tensions d’arrel cultural, potencia-des per la globalització: tradició/modernitat,local/global, identitat/diversitat, comunicació/isola-ment, inclusió/exclusió, etc. Les ciutats són alhoraels espais on amb més claredat es manifestenaquestes tensions, i els espais on es formularan i es trobaran les solucions. Així doncs, les ciutatsestan en condicions de proposar respostes a lestensions culturals de la globalització, amb la formade nous acords d’abast internacional que: a) recu-perin el caire públic i obert de la cultura com a bécomú de la humanitat; b) destaquin la creativitat, laparticipació i la convivència com a valors bàsics dela cultura i de la vida a les ciutats, i c) impulsin laredacció de propostes, específiques per a cada ciu-tat, que posin la cultura al centre del projecte urbà.Aquests són els anhels a què intenta respondrel’Agenda 21 de la cultura.

Aquesta proposta està en plena sintonia ambels nous processos que ha engegat la Unesco.Després de la seva Dècada Mundial sobre Culturai Desenvolupament (1988-1997), culminada amb lapublicació de La nostra diversitat creativa (1995) i elPla d’acció aprovat a la Conferència Intergover-namental d’Estocolm sobre "Polítiques culturalsper al desenvolupament" (1998), la Unesco vaaprovar, el 2001, la Declaració universal sobre ladiversitat cultural. Més recentment, el passat mesd’octubre del 2003, la 32a Conferència general dela Unesco va decidir iniciar els treballs per a l’apro-vació d’un nou instrument jurídic o "ConvencióInternacional per la Diversitat Cultural", que podria

ser ratificat en la propera conferència general, l’any2005.

Les ciutats del món contribuiran, sens dubte, aaquest procés en pro de la diversitat cultural. La uni-ficació del moviment municipalista mundial, amb lacreació de la nova organització Ciutats Unides, quetindrà la seva seu permanent a Barcelona, facilitaràque les ciutats puguin parlar amb una sola veu,també en les qüestions referents a la cultura.

Un primer esborrany de l’Agenda 21 de la cul-tura ja és consultable a www.agenda21cultura.net.Aquesta pàgina web incorporarà periòdicament, enel decurs del 2004, els nous esborranys gràcies a unmecanisme de participació interactiva. Dins delsprocessos de preparació, cal esmentar la presenta-ció dels esborranys en trobades de diverses xarxesinternacionals com ara Eurociutats o Interlocal.

L’aprovació de l’Agenda 21 de la cultura és pre-vista en el transcurs del IV Fòrum d’AdministracionsLocals de Porto Alegre per la Inclusió Social (FAL), els dies 7 i 8 de maig del 2004 (www.bcn.es/fal).Després d’aquesta aprovació, l’Agenda 21 de la cul-tura es presentarà també en altres diàlegs del Fòrum2004, com ara: "Drets culturals i desenvolupamenthumà" (agost del 2004) i "Fòrum Urbà Mundial deles Nacions Unides" (setembre del 2004). L’Agenda21 de la cultura es configura, d’aquesta manera, comun dels principals resultats del Fòrum Universal deles Cultures Barcelona 2004, un dels textos de refe-rència que tindran una trajectòria més enllà d’aquestmoment i d’aquesta ciutat, una contribució original i compromesa de les ciutats del món per al desen-volupament cultural.

de la cultura

19gener-febrer 2004

Gener-febrera BarcelonaAquesta secció recull unamostra de les activitats culturalsmés destacades organitzadesper l’Institut de Cultura de Bar-celona o altres entitats. Informa-ció exhaustiva i permanentactualitzada a Internet:

www.bcn.es/culturawww.bcn.es/canalcultura

Curtmetratgesa Nou Barris Primera edició del FestivalInternacional de Curtmetratgesde temàtica social de Nou Barris.

17 i 18 de gener a l’AteneuPopular Nou Barris

Curt FiccionsMostra de curtmetratges espanyolsde producció acabats de realitzaren 35 mm.

Del 29 de gener al 16 de març als Cinemes Icària Yelmo Cineplex

XcèntricProgramació decinema, vídeo imultimèdia.

Fins al febrer al CCCB(Montalegre, 5)

Mostra de CinemaIndígena d’AmèricaUna plataforma per a la difusió dela producció audiovisual indígenaque dóna suport als realitzadorsque lluiten per reforçar les sevescultures, històricamentmarginades.

Del 4 al 8 de febrer al CCCB

Dalí i les ombreselèctriques. Any DalíCicle de projeccions de films deSalvador Dalí i d’altresproduccions realitzades percontemporanis seus.

Gener-febrer a la Filmoteca(Cinema Aquitània)

La PortaMostra de coreografies breus dedansa contemporània.

Del 15 al 17 de gener a la SalaBeckett (Alegre de Dalt, 55 bis)

"From the margin"Intercanvi d’artistes contemporanisd’Islàndia a Barcelona, que al marçdel 2004 tindrà la seva exposicióhomònima a Reykjavík.

Del 20 de gener al 29 de febrera La Capella (Hospital, 56)

"Bamako al CCCB"El món de la fotografia a travésdel referent dels Rencontres dela Photographie Africaine deBamako, una mostra biennal que,després de cinc edicions, és unade les grans cites artístiques delcontinent africà.

Del 30 de gener al 28 de marçal CCCB

"Vito Acconci"La trajectòria artística de VitoAcconci dels anys seixanta finsals vuitanta.

Del 30 de gener al 9 de maig alMACBA (pl. dels Àngels, 1)

"Boris Mikhailov"Un dels creadors més inte-ressants del panorama de lafotografia contemporània. La

seva obra és el testimoni gràficde les contradiccions d’unaèpoca –de l’antiga UnióSoviètica a l’ensorrament delcomunisme.

Del 4 de febrer al 4 d’abril Palaude la Virreina (la Rambla, 99)

"Leigh Bowery"Figura destacada de la l’escenaclub londinenca dels 80 i dels 90,vinculada al "dressing up" i lesperformances.

Del 6 de febrer al 2 de maigMuseu Tèxtil i d’Indumentària(Montcada, 12-14)

"El salvatge europeu"La mostra presenta una selecciód’obres originals que il·lustren lesidees i fantasies sobre el salvatgevigents en diferents èpoques històriques: obres pictòriques,dibuixos, gravats, tapissos ifotografies originals.

Del 18 de febrer al 23 de maigal CCCB

"Behind the facts.Interfunktionen"Els 12 números de la revista Inter-funktionen, publicats entre el 1968i el 1975, són el marc cronològicde l’exposició que recull unes 100obres realitzades en aquests anysde crisi profunda de la cultura.

Del 19 de febrer al 2 de maig a la Fundació Joan Miró

"Antoni Tàpies.Retrospectiva"

Granretrospectiva del’artista quemostra prop dedues-centesobres dels anys

quaranta fins a l’actualitat.

Del 20 de febrer al 25 d’abril alMACBA

Le Barceau de Crystal,de Philippe Garrel.

AUDIOVISUAL

EXPOS IC IONS

DANSA

L’esperit català, 1971.

20

Copèl·lia, la nina dels ulls d’esmalt

Un ballet que narra la màgicahistòria deCopèl·lia.

Del 10 de gener al 8 de febreral Jove Teatre Regina

La petita flauta màgicaAdaptació al públic infantil,realitzada per la companyiaComediants, de l’òpera deMozart.

Del 17 de gener al 15 de febreral Teatre Romea (Hospital, 51)

En Pere i el llopA partir d’un senzill contepopular, la partitura de Prokofievfa arribar als infants tota lacomplexitat de l’orquestra.

21, 22 i 28 de febrer al Gran Tea-tre del Liceu (la Rambla, 51-59)

V Festival del Mil·lenniConcerts de Georges Moustaki,Noa, Carlos Núñez i PacoIbáñez.

Fins al 6 de febrer al Palau dela Música

Quico Pi de la SerraPresentació del concert Els tempsja han canviat. Cançons lliures.

Del 15 al 18 de gener al TeatreNacional de Catalunya - SalaPetita (pl. de les Arts, 1)

INFANT IL "Dalí. Cultura demasses". Any DalíDalí va integrar a la seva obra lesnoves icones del segle XX (telèfons,automòbils, etc.) i també allò quedenominaria la cultura de masses: el cinema, la publicitat o la premsa.

De febrer a maig a CaixaForum

"Dalí. Afinitatselectives". Any DalíDalí en el seu context artístic.Aquesta exposició mostra pintures,dibuixos, fotografies que posen demanifest la influència que van exer-cir en Dalí autors com ara Gaudí,Man Ray o Marcel Duchamp.

De febrer a abril al Palau Moja

MÚSICA

Sa Pobla a GràciaGran revetlla mallorquina a Barce-lona, amb cercavila de balls popu-lars catalans i mallorquins, encesadels foguerons a les places, idimonis de sa Pobla, entre d’altres.

31 de gener a les places Rius i Taulet,Diamant i Virreina

Festes de Santa EulàliaA l’hivern, laciutat trenca elfred i es vesteixde festa. Lacelebració deSanta Eulàlia,representada enla figura de laGegantona Laia,omple els carrers

de tradició i música. Bestiari popular, castells, corals i agrupacions musicals: un granespectacle artístic per a tota la família. Durant les festes, progra-mació infantil als teatres. Dia 15: jornada de portes obertesals museus de la ciutat.

Del 12 al 15 de febrer adiversos espais de la ciutat

Carnaval 2004Les disfresses també ens mostrenaltres cultures. Barcelonins ibarcelonines envaeixen els carrersreivindicant noves identitats.Música, teatre, mim i totes lesrepresentacions artístiques en unarua de colors, sorolls i sensacions. Dijous 19 (Dijous Gras): arribadaal Districte de Sant Martí. Dissabte 21: Rua General delCarnaval de Barcelona (sortida:Fonts de Montjuïc; arribada: c/ Arizala - ctra. de Sants).Dimecres 25: Enterrament de laSardina. Durant tots els dies,actes simultanis a tots els barrisde la ciutat.

Del 19 al 25 de febrer

Exposicions queencara es podenveure..."Les Brigades Internacionals.Imatges recuperades", fins a l’11de gener al Palau de la Virreina (laRambla, 99)

"Mapas abiertos. Fotografíalatinoamericana, 1991- 2002",fins a l’11 de gener al Palau de laVirreina (la Rambla, 99)

"Chillida", fins al 25 de gener a la Fundació Joan Miró (parc deMontjuïc, s/n)

"Rubens, Van Dyck, Jordaens...",fins a l’1 de febrer a CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)

"La ciutat que mai no existí. Ar-quitectures fantàstiques en l’artoccidental", fins a l’1 de febrer alCCCB (Montalegre, 5)

"Steve McQueen", fins al 15 defebrer a la Fundació Antoni Tàpies(Aragó, 255)

"Òscar Tusquets. El laberint:arquitectura, disseny i art", Anydel Disseny, fins al 22 de febrer alMuseu de les Arts Decoratives (av. Diagonal, 686)

FESTES

21gener-febrer 2004

Tradicionàrius FestivalFolk Internacional La música folk pren elprotagonisme. Concerts, ballsfolk, tallers, monogràfics,matinals infantils, etc.

Del 16 de gener al 2 d’abril alCentre Artesà Tradicionàrius (CAT)(travessia de Sant Antoni, 6-8)

Carles Santos.Concerts #1 i #2Dies 19 i 26 de gener i 1 i 8 demarç al Teatre Lliure - Sala FabiàPuigserver (pl. Margarida Xirgu, 1)

Piano Jazz SolosTres concerts a càrrec de desta-cades figures històriques del jazznord-americà com Mulgrew Miller,Joanne Brackeen i Kirk Lightsey.

Dies 2, 9 i 23 de febrer al TeatreLliure - Sala Fabià Puigserver

Dream Theater10 de febrer al Pavelló OlímpicVall d’Hebron (pg. Valld’Hebron, 166-176)

ÒPERA al GranTeatre del Liceu

Così fan tutteÒpera bufa deW.A. Mozart, ambdirecció musicalde Bertrand deBilly i JosepCaballé, i direcciód’escena de JosepMaria Flotats.

Fins al 30 de gener

Peter GrimesÒpera de Benjamin Britten,amb direcció musical de Josep Pons i direcció d’escena de Lluís Pasqual.

Del 12 de gener a l’1 de febrer

Babel 46 i L’enfant etles sortilègesBabel 46, de Xavier Montsal-vatge. L’enfant et les sortilèges,de Maurice Ravel. Direcciómusical: Antoni Ros Marbà.

Del 16 al 28 de febrer

Sis personatges en cerca d’autor

El clàssic de Luigi Pirandello,dirigit per Joan Ollé.

Del 15 de gener al 15 de febrer al Teatre Lliure - SalaFabià Puigserver

Sarah BernhardtUn text implacable del dramaturg John Murrell, queparla de la mentida del teatre i de la veritat de la vida. Direcció: José Pascual. Amb Charo López i EmilioGutiérrez Caba.

A partir del 22 de gener al Villarroel Teatre (Villarroel, 87)

Dissabte, diumenge i dillunsUna obra d’Eduardo De Filippo,amb traducció i direcció de Sergi Belbel.

Del 22 de gener al 29 de febrer al Teatre Nacional de Catalunya - Sala Gran

Eva PerónSobre un text descarat iirreverent de Copi, el directorJordi Prat afegeix una de lesimaginacions escèniques mésprometedores del moment. Amb Muntsa Alcañiz.

Del 29 de gener al 22 de febrer al Teatre Lliure - Espai Lliure

TEATRE

Temporada de música clàssicaL’OBC enceta el 2004 amb la visita de diferents directors convidats quela dirigeixen en un seguit de concerts temàtics, com ara ChristopherHogwood amb el concert "Haydn a Londres"; José Serebrier amb eldedicat a "La simfonia a Rússia: Txaikovski", amb el violinista Amir Katz;i Eiji Oue amb el segon concert centrat en la "Música del Nou Món", ambpeces d’Homs, Bernstein i Copland. El britànic Robert King, fundador dela prestigiosa orquestra barroca The King’s Consort, dirigeix els Concertsde Brandenburg, una de les obres més famoses de J.S. Bach, mentre queLawrence Foster condueix l’OBC en el concert dedicat a "La música delQuixot", amb peces de Gerhard, Mozart i Strauss. El director titular de l’OBC,Ernest Martínez Izquierdo, dirigeix l’Orquestra en dos concerts: "El violídel Nord", amb el violinista rus Gidon Kremer, i la "Quarta de Mahler",amb la soprano danesa Inger Dam-Jensen. L’actuació de l’OrquestraSimfònica de les Balears, sota la direcció d’Edmon Colomer, completa elprograma dels dos primers mesos de l’any.

El Palau de la Música rep la visita de les formacions Strauss Festival Orchestra,Orquestra Filharmònica Nacional Bielorussa, Festival Strings Lucerne, FranzLiszt Chamber Orchestra i Orquestra del Mozarteum de Salzburg, comtambé la de la soprano Teresa Berganza i els pianistes Zoltán Kocsis, Till Fellneri Grigorij Sokolov.

22

MayumanaTrepidant proposta escènica que fusiona percussió, dansa i teatre. Ritmes enèrgics,acrobàcies i una bona càrregad’enginy i humor per a unespectacle original iengrescador.

A partir del 5 de febrer alTeatre Poliorama (la Rambla, 115)

Como en las mejoresfamiliasUna comèdia actual que,mitjançant una petita històriafamiliar i amb un extraordinarisentit de l’humor, escruta elcomportament humà. Direcció:Manel Dueso.

Del 6 de febrer al 7 de març alTeatre Romea

VianantsDe Lluïsa Cunillé i Paco Zarzoso.Direcció: Xavier Albertí. Amb Isabel Cabós.

De l’11 al 22 de febrer a la SalaBeckett

Casa de ninesUna de les obres centrals de ladramatúrgia d’Ibsen. Direcció:Rafel Duran.

Del 12 de febrer a l’11 d’abril alTeatre Nacional de Catalunya -Sala Petita

La brisa de la vidaUn duel escènic entre l’amant i la dona d’un mateix home.Humor cínic per a dues gransprofessionals de l’escena. DeDavid Hare. Amb AmparoRivelles i Núria Espert.

A partir del 18 de febrer al Teatre Borràs (pl. Urquinaona, 9)

Els Joglars - nova creació

Un nouespectacleteatral d’AlbertBoadella.

Del 19 defebrer a l’11d’abril alTeatre Lliure -Sala FabiàPuigserver

Encara en cartell....

Divertimento, fins al 25 degener a l’Espai Escènic JoanBrossa (Allada-Vermell, 13)

Celobert, fins a l’1 de febrer alTeatre Romea (Hospital, 51)

22a Setmana del Llibreen Català

Aparador del fons editorialpublicat en català. Presentacionsde novetats, actuacions infantils i signatura de llibres per part dereconeguts autors.

Del 26 de febrer al 7 de març ales Drassanes Reials - SalaMarquès de Comillas (av. Drassanes, 1)

LLETRES

Antiquaris BarcelonaNova edició d’aquesta reunió demés d’un centenar d’expositorsque exhibiran una variada seleccióde mobles, pintures, escultures,joies, rellotges, ceràmica i pecesarqueològiques.

Del 31 de gener al 8 de febrer a la Fira de Barcelona

Moda Barcelona:Barcelona Fashion Week

Passarel·la Gaudí,el Saló Gaudí i elSaló ModaFAD.S’hi presenten lescol·leccionstardor-hivern2004-2005.

Del 2 al 8 defebrer a la Firade Barcelona

Lliurament dels Premis Ciutat deBarcelonaPremis a les aportacions culturals i científiques mésdestacades produïdes aBarcelona l’any 2003.

11 de febrer al Saló de Cent del’Ajuntament de Barcelona

Sabors de laMediterràniaSimposi que pretén analitzar i debatre sobre el sistemaalimentari mediterrani.

Del 26 al 28 de febrer a l’InstitutEuropeu de la Mediterrània(Girona, 20-22)

MÉS CULTURA

23gener-febrer 2004

TeleCities és la xarxa de ciutats europees mésimportant en l’àmbit de les noves tecnologies de lainformació i de la comunicació (TIC), i treballa peral desenvolupament de les àrees urbanes de totEuropa servint-se d’aquestes noves tecnologies.

Els darrers dies 26, 27 i 28 de novembre del2003, TeleCities ha celebrat el seu desè aniversaria Porto, durant la conferència i l’Assemblea Ge-neral de la xarxa organitzada amb la xarxaEurociutats. Ha estat l’ocasió de donar un nouimpuls a les seves activitats gràcies a la definicióde noves estratègies, i ha engegat la Carta delsdret del ciutadà en la societat de la informació.

Com a xarxa de comunicació i d’intercanvid’experiències, un dels seus principals objectiusés promoure l’e-citizenship for all, o ciutadania enlínia, per garantir que tots els ciutadans tinguinles mateixes oportunitats enfront de la societatde la informació (SI). L’ús intensiu de les novestecnologies ha provocat canvis socials, culturals i econòmics significatius; la SI comporta nombro-sos beneficis per a la qualitat de vida dels ciuta-dans, però també nous riscos de desigualtats,que podrien desembocar en l’endarreriment d’al-guns territoris i en l’agreujament de la situaciódels sectors socials i econòmics ja afectats per laglobalització.

Per aquesta raó, TeleCities defineix el concep-te de ciutadania en línia de manera global. La defi-nició fa referència a l’educació en línia al llarg de lavida, a l’accés a la xarxa per a tothom i a les noves formes de participació ciutadana en línia, sense

oblidar el procés de modernització de les organit-zacions administratives.

Així mateix, convençuts que el desenvolupa-ment positiu de les àrees urbanes en la SI passaper un compromís polític fort per part delsgoverns locals, regionals i estatals, les ciutatsmembres de TeleCities han aprovat a Porto laCarta dels drets del ciutadà en la SI en l’àmbiteuropeu. Els drets reconeguts a la Carta, definitspels membres de la xarxa durant l’any 2004, esgarantiran progressivament a tots els ciutadans,mitjançant el desenvolupament de projectesd’àmbits locals i/o europeus. La Carta inclouràels drets d’accessibilitat, d’informació, de partici-pació i de formació, tot obligant els governsmunicipals a garantir més transparència i eficàcia en la gestió de recursos a l’Administració públi-ca. També posarà de manifest la importància dela col·laboració entre tots els sectors educatius i de les telecomunicacions per tal d’aconseguirl’accés per a tothom a la xarxa i a la formacióadequada.

En definitiva, la Carta permetrà dissenyar lesinteraccions entre la ciutadania i la societat de lainformació per determinar quin és el model mésadequat per garantir la cohesió social i territorial a Europa.

Teresa SerraPresidenta de TeleCities i presidenta de la Comissió de Legislatura sobre laSocietat de la Informació del Parlament de Catalunya

Nora BousdiraCoordinadora de la Presidència de TeleCities, Barcelona Informació

La Carta dels drets del ciutadà

Des del mes de desembre del 2002, Barcelona presideix la xarxa TeleCities per alperíode 2003-2004. Aquesta xarxa aplega actualment més de cent vint ciutats entreles quals hi ha Amsterdam, Berlín, Bilbao, Brussel·les, Estocolm, Hèlsinki, Marsella,Madrid, Rotterdam, Roma, Donostia, Saragossa i Sevilla.

en la societat de la informació

24

El sociòleg, politòleg i filòsof Jürgen Habermas(Düsseldorf, 1929) ha pronunciat una conferència alCCCB poc després de ser guardonat amb el PremiPríncep d’Astúries. Habermas està considerat comel filòsof viu més important d’Alemanya i una auto-ritat mundial en l’àmbit del pensament.

Antonio Skármeta (Antofagasta, Xile, 1940)ha estat proclamat a la nostra ciutat guanyadordel premi Planeta pel seu llibre El baile de la vic-toria, una novel·la situada en un Xile sota la dic-tadura de Pinochet.

Bernard Hilda (París, 1915), el mític espiacol·laborador de la Resistència Francesa i violinis-ta de l’Hotel Ritz als anys quaranta, ha presentata la nostra ciutat tres cds de les gravacions que vafer amb la seva orquestra entre el 1943 i el 1947.

El professor Steven Miller, de l’UniversityCollege of London, va inaugurar la Setmana de la Ciència amb una conferència al Palau de laVirreina. Miller és el coordinador d’un grup d’es-pecialistes de la Unió Europea que treballa sobrela percepció pública de la ciència.

El director del Festival Internacionald’Edimburg, Sir Brian MacMaster, ha pronunciatuna conferència al Teatre Romea sobre la impor-tància dels festivals de teatre com a plataforma pera la difusió internacional.

Sir Colin Davis (Weybridge, Anglaterra, 1927),director de l’Orquestra Simfònica de Londres, hainaugurat amb la seva formació la nova temporadade Palau 100, el cicle estrella del Palau de la Música.

Kamal Hassan (Pasir Mas, Kelantan, Malàisia,1942), rector de la Universitat InternacionalIslàmica de Malàisia, ha estat a Barcelona per pro-nunciar una conferència dins el cicle "L’Islam aÀsia", organitzat per Casa Àsia.

William Lesher, president del Consell delParlament de les Religions del Món, ha participaten les trobades preparatòries de les activitatsdels Diàlegs del Fòrum 2004. "Per a la trobadade Barcelona –diu Lesher–, s’han previst quatregrans eixos: les necessitats dels refugiats delmón; l’aigua, que serà un bé crucial a la properadècada, el dret a la vida i les condemnes capitalsarreu del món, i la violència en nom de qualsevoldéu".

Peter Galassi, conservador en cap del depar-tament de fotografia del MoMA, ha visitatBarcelona per a parlar de Cartier-Bresson ambmotiu de l’exposició del fotògraf francès aCaixaForum. Galassi, un dels principals expertsen fotografia a escala internacional, opina que lanostra ciutat "és una obra d’art, amb arrels queens porten centenars d’anys enrere en el temps”.

L’escriptora iraniana Azar Nafisi, exiliadaactualment als Estats Units, ha presentat aBarcelona el seu llibre Leer Lolita en Teherán,editat per El Aleph, on relata les reunions que vafer a casa seva entre el 1995 i el 1997, on, ambun escollit grup de dones, va crear un espai de llibertat en el qual llegien autors occidentals i lli-bres prohibits.

L’actor Russell Crowe ha presentat a Barcelonala seva última pel·lícula, Master and commander,dirigida per l’australià Peter Weir i basada en lasèrie de novel·les d’aventures marítimes de l’es-criptor Patrick O’Brian.

L’Alcalde de Gènova, Giusseppe Pericu(Gènova, 1937), s’ha reunit amb l’alcalde deBarcelona, Joan Clos, per presentar els acordsentre ambdues ciutats per a la participació en elsactes del Fòrum Barcelona 2004 i de Gènova2004 Capital Europea de la Cultura.

Foto

:CC

CB

© S

usan

aG

ellid

a, 2

003

JürgenHabermas, entre SalvadorPàniker eldirector delGoethe-Institutde Barcelona,Ulrich Braess

Barcelona...Han visitat

25gener-febrer 2004

Premis Cinema EuropeuDesprés de Roma (2002) i

Berlín (2003), Barcelona acollirà,el proper desembre, la galaanual dels premis de Cinema Eu-ropeu, atorgats per l’EuropeanFilm Academy (EFA). El produc-tor britànic Nick Powell, portaveude l’EFA, va destacar, a l’acte depresentació dels guardons, la"connexió de Barcelona amb elcine". La cerimònia de Barcelonatindrà un caràcter especial, jaque els membres de l’EFA treba-llen en un format nou que inclou-rà categories com ara el premi al reconeixement a tota una car-rera cinematogràfica, a la millorpel·lícula europea i als millorsdirector, actor i actriu europeus.Aquesta gala representarà unsòlid suport a la projecció inter-nacional de Barcelona com aplató, alhora que donarà un fortimpuls a tot el sector audiovisualespanyol i català.

El Fòrum d’AdministracionsLocals: cita a Barcelona

El Fòrum europeu d’Adminis-tracions Locals (FAL), celebrat elpassat novembre a Saint Denis -París, ha conclòs amb una resolu-

ció final que convida expres-sament les administracions localsa assistir i participar activamenten el IV FAL Porto Alegre -Barcelona i en el Fòrum 2004. Latrobada d’administracions localsde París ha reunit més de set-cen-tes persones en representació detres-cents municipis de vint-i-noupaïsos. Ferran Mascarell, regidorde Cultura, ha presentat el Fòrum2004 en nom de l’alcalde Clos i ha coordinat el taller seminaridedicat a "La Cultura, bé comúde la humanitat", en el qual elsassistents han conegut l’Agenda21 de la cultura, el document ques’aprovarà en el IV FAL Barcelona- Porto Alegre els propers dies 7 i 8 de maig a Barcelona i que ésconsiderat de notable transcen-dència social i política perquèadopta formalment la culturacom un dels eixos centrals deldesenvolupament, com a ele-ment clau per a la inclusió social i com un dret dels ciutadans pelqual han de vetllar les administra-cions públiques.

Ciutat emergent i com-petitiva

Barcelona és una de les vint-i-quatre ciutats emergents i com-petitives a escala mundial a causadel seu potencial per desenvo-lupar-se com a centre de negocis,segons conclou un estudi ela-borat per la consultora JonesLang Lasalle i realitzat a partir del’anàlisi de cent ciutats d’arreu del món. L’estudi qualifica Barce-lona com un bon exemple de

model basat en el creixementsostenible, en la millora de l’ofer-ta de lleure i en la promoció de la marca arreu del món.

Barcelona al món

El Independiente (Mèxic)

9 de novembre del 2003

Herois estrangers a la GuerraCivil, per Alejandra Rosenberg

L’exposició inclou més dedos-cents documents, la majorpart fotografies, però tambéfullets, postals i cartells decampanyes de solidaritat quemostren la diversitat de la pro-ducció gràfica durant la guerracivil. "Brigades Internacionals.Imatges recuperades" se exhi-beix fins al gener del 2004 alPalau de la Virreina de la capi-tal catalana.

Le Monde (França)

14 de novembre del 2003

Catalunya somia ser unaregió europea independentde Madrid, per Martine Silber

Barcelona continua immersaen grans projectes urbanístics.Hi ha dues grans obres en curs.La de la Fira, el principal organit-zador de salons d’Espanya i elcinquè d’Europa, que doblaràels seus espais expositius(340.000 m2 el 2007) tant a lamuntanya de Montjuïc com a la Gran Via. […] L’altra obra,"Diagonal Mar", acabarà amb lamaledicció que afirmava queBarcelona vivia d’esquena al mari permetrà recuperar tot el lito-ral, a l’oest, per construir-hi alho-ra un barri elegant, unes platges,un complex hoteler, un centrede congressos i una universitat,tot plegat a l’entorn d’un projec-te cultural, el Fòrum 2004.

Acte de presentació a Barcelona

26

Joaquim Oristrell dirigeix InconscientesBarcelona ha acollit, el novembre passat, el rodat-ge de la pel·lícula Inconscientes, dirigida perJoaquim Oristrell i produïda per Messidor Films i Tornasol. Inconscientes és una comèdia ambien-tada al principi del segle XX que gira al voltant deles primeres teories de la psicoanàlisi. En els papersprotagonistes destaquen Leonor Waitling, LuisTosar i Mercedes Sampietro.

Primer llargmetratge de Claudio ZulianBeatriz Barcelona, primer llargmetratge de l’artistamultidisciplinari Claudio Zulian, també s’ha rodat alfinal d’any als carrers de la nostra ciutat, a espais tan emblemàtics com ara el passeig de Gràcia,davant de la Pedrera. La pel·lícula, de la productorabarcelonina Acteon, té com a protagonistes MercèArànega i Josep Linuesa.

Rapados, una nova TV movieBarcelona Plató Film Commission ha col·laborat ambl’equip de producció de Rapados, la nova TV moviedel Centre Promotor de la Imatge. Seguint la línia deles instant movies, basades en fets reals que hanocupat les primeres planes dels diaris del nostre país,aquest llargmetratge aborda una qüestió d’actualitatcada cop més preocupant: l’emergència de grupsradicals neonazis. Roman Parrado ha dirigit aquestprojecte destinat a la Federació de Ràdios i Te-levisions Autonòmiques (FORTA).

Barcelona is waiting... al Festival de CinemaEuropeuEls alumnes de l’Escola de Cinema i Audiovisuals deCatalunya (ESCAC) van ser escollits per realitzar unacàpsula per promoure la ciutat de Barcelona al’European Film Festival, celebrat el desembre passata Berlín. La comissió dels European Film Awards vaseleccionar l’ESCAC per dur a terme aquest espotpresentat per Pedro Almodóvar durant la gala decloenda del festival. Barcelona is waiting... és l’eslò-gan d’aquest clip que dóna a conèixer la ciutat coma seu del festival en la seva propera edició el 2004.

Coproducció hispanoalemanyaSteinweg Emotion Pictures roda actualment elllargmetratge Quito, una comèdia romàntica quees desenvolupa bàsicament a la ciutat deBarcelona i que és una coproducció hispanoale-manya. Gregor Schintzler és el director d’aquestllargmetratge, el guió del qual està basat en untractament de Peter Nadermann. La producciócompta amb la participació de la ZDF alemanya,Televisió de Catalunya i la TVV valenciana.

Barcelona també és l’escenari de rodatgede les pel·lícules:

– La monja de Monza, dirigida per AlbertoSironi i produïda per Factotum Barcelona– Azúcar rojo, dirigida per Héctor Fáver i produïda per Producciones Kaplan – Serpentine y Sahara, produïdes perParamount Pictures i Kanzaman– Rottweiler, produïda per Filmax i dirigidaper Brian Yunza– Estocolm, produïda per Zeppelins i dirigi-da per Orestes Lara– Entre vivir y soñar, dirigida per AlfonsoAlbacete i David Menkes i produïda perRodar y Rodar.– Vides velades, dirigida per Rosa Vergés i produïda per Ovideo TVUn moment del rodatge de Tempus fugit, un film en clau de

comèdia per a Televisió de Catalunya dirigit per Enric Folch

Es roda!Fo

to:B

arce

lona

Pla

tó F

ilm C

omis

sion

/ J

ord

i Ser

ra

27gener-febrer 2004

Publicacions a la venda a les principals llibreries de la ciutat i a les botigues de l’Institut de Cultura: Palau de la Virreina,Museu d’Història de la Ciutat i Museu Picasso. Per a vendes fora de Barcelona: tel. 93 316 12 29

Novetatseditorials

Dissenyar a BarcelonaNúmero 3 de la sèrie "Elsmonogràfics" de la revistaBarcelona, Metropòlis Medi-terrània, dedicat al paper deldisseny a la nostra ciutat, desdels seus orígens fins als reptesdel futur. Publicat en duesversions, una en català i l’altraen castellà i en anglès. Editatper l’Ajuntament de Barcelona.86 pàgines.

Report Book Barcelona per la Pau Recorregut cronològic, a través de setanta-cincfotografies –la majorpart de les quals,realitzades perprofessionals quetreballen als diaris

barcelonins– de les mobilitzacions ciutadanes contrala guerra a l’Iraq que es van viure a la nostra ciutatentre l’11 de setembre del 2002 i el 2 de junyd’aquest any. Compta també amb articles d’autorscom ara Günter Grass, John Berger, Mario VargasLlosa, Federico Mayor Zaragoza i Josep Ramoneda,entre d’altres. Coeditat per l’Ajuntament deBarcelona i Real Views Editorial. Textos en català i enanglès. 176 pàgines.

Las Brigadas Internacionales.Imágenes recuperadas

Catàleg de l’exposició que,amb el mateix títol, s’exhibeixfins a l’11 de gener al Palaude la Virreina i que presentafotografies i imatges, en bonapart inèdites, recuperades endiferents arxius europeus pelscomissaris de la mostra, elperiodista Michel Lefebvre il’historiador Rémi Skoutelsky.

El catàleg i l’exposició són un homenatge als més detrenta-cinc mil voluntaris d’arreu del món que es vancomprometre al costat de la República durant laguerra civil espanyola i, alhora, una bona mostra delpaper dels reporters i la premsa. Editat en castellà perLunwerg Editores. 192 pàgines.

Què diuen els objectes dels museus?Una propostaludicodidàctica delMuseu de les ArtsDecoratives, el Museude Ceràmica i elMuseu Tèxtil id’Indumentària perdonar a conèixer les

seves col·leccions entre els més joves i despertar laseva curiositat vers el patrimoni objectual que elsenvolta. Vuit quaderns, pensats per a estudiants d’entresis i dotze anys, que estimulen l’observació i permetenexperimentar posteriorment a l’espai taller, i unquadern adreçat als educadors. Editats per l’Ajun-tament de Barcelona (col·lecció Observa i Manipula).

Mapas abiertos. Fotografialatinoamericana. 1991-2002

Catàleg de les dues exposicionsexhibides simultàniament fins alcomençament de gener al Palaude la Virreina de Barcelona i ales sales Fundación Telefónicade Madrid, i que presenten unrecorregut pel panoramafotogràfic de l’Amèrica Llatina

durant la darrera dècada. Cronologia, biografies delsautors i índex onomàstic. 341 pàgines amb nombrosesil·lustracions. Editat per Lunwerg Editores.

Barcelona inèdita Retrat de la ciutat i els seushabitants entre el principi del segle XX i la dècada delssetanta. Editada encol·laboració entre l’ArxiuHistòric de la Ciutat i Viena Edicions, recull 150 fotografies seleccionades

dels fons de l’Arxiu que formen part d’un cicle decinc exposicions virtuals, a la pàgina web de l’ArxiuMunicipal, de fotografies de la història con-temporània de la ciutat.

28

Clickcultura

MACBAwww.macba.es

El MACBA ha presentat la seva nova web totalmentrenovada. Allí es pot trobar informació sobre lacol·lecció permanent, sobre les mostres temporals i sobre l’àmplia oferta de conferències i activitats, a més de permetre l’accés al catàleg del seu fons.Però al mateix temps es fa una aposta per lapersonalització i la creativitat a través de l’Espai D,dedicat a les creacions digitals pensades per aInternet, l’anomenat net-art.

Imatges d’un bombardeig. BarcelonaBàrbarament Bombardejadawww.idep.es/juliansite/bombardeo/

A mig camí entre una obra de creació en línia i undocument de història contemporània, aquest web ensofereix una interpretació en suport multimèdia del quevan suposar els bombardejos a la ciutat de Barcelona durant la Guerra Civil. Testimonis en vídeo, recull de cartells de la República, efectes sonors... tot pensat pertransmetre l’horror i el despropòsit de la guerra. Un mag-nífic exemple d’art com a instrument de reflexió social.

Any Dalí 2004www.dali2004.org

Web oficial sobre l’Any Dalí 2004. Aplega informaciósobre les activitats que organitzen les diverses ciutatsparticipants: Barcelona, Figueres, Filadèlfia, Madrid,Peralada, Rotterdam, Saint Petersburg - Florida iVenècia i les entitats i institucions que hi participen.També s’hi pot consultar el programa d’activitatsagrupats per tipus: exposicions, simposis i congressos,edicions, cinema, espectacles, etc.

Catàleg del Patrimoni Arquitectònicde Barcelona en línia www.bcn.es/urbanisme/

L’Ajuntament de Barcelona ha revisat i actualitzat elcatàleg dels edificis històrics de la ciutat consideratsd’interès nacional o local, recollits als plans especials deconservació del patrimoni arquitectònic municipal. Desd’aquí es pot accedir a una completa fitxa amb text iimatges de més de tres mil edificis de Barcelona. Aquestrecull es pot consultar en línia o mitjançant un disccompacte que ha editat el consistori.

Butlletí Canal Culturawww.bcn.es/canalcultura

Acaba de nèixer el butlletí de Canal Cultura, un productemés visual, que incorpora nous suports informatius comel vídeo i la imatge. La periodicitat del nou butlletí éssetmanal i eminentment informatiu sobre el mésrellevant en la cultura de la ciutat. I un cop al mes,apareix un número extraordinari que incorpora un espaide reflexió així com els textos d’alguns dels nostrescol·laboradors habituals. T’animem a descobrir aquestanova proposta digital.

29gener-febrer 2004

Des de la recuperació de la democràcia, enpoques coses hi va haver tan consens a Catalunyacom en la necessitat d’impulsar un procés derecuperació del català amb el suport de totes lesinstitucions del país. D’aquest consens polític i institucional va sorgir, el 1988, el Consorci per ala Normalització Lingüística, que disposa d’unaxarxa de vint-i-dos centres de normalització lin-güística que cobreixen tot el territori català.

El Centre de Normalització Lingüística (CNL)de Barcelona representa aproximadament unaquarta part del total del Consorci per a laNormalització Lingüística, té una plantilla d’unescent persones i treballa de manera descentralitza-da amb vuit delegacions als diferents districtes dela ciutat, amb tres grans blocs d’activitat:

1. Foment de l’ús: Els seus equips tenen pre-sència al territori, treballen braç a braç amb elsdiferents serveis municipals i amb els consells dedistricte i, mitjançant convenis de col·laboració,donen suport i assessorament tècnic i lingüístic ales empreses i entitats de la ciutat per a la incor-poració del català en les seves comunicacions oralsi escrites, i en els plans de formació de català deles persones que les integren. De mitjana, el CNLde Barcelona treballa en uns dos-cents convenisde col·laboració anuals amb empreses i entitats.

2. Cursos de català per a adults: A partir del2000, la demanda de cursos, especialment la delsnivells bàsics, ha augmentat progressivament.Paral·lelament, el CNL de Barcelona ha adaptat laseva oferta a les necessitats i als perfils dels nousalumnes: s’han incorporat els cursos semipresen-cials i els de distància en tots els nivells ambmaterials multimèdia interactius, i s’han creat elscursos inicials amb recursos didàctics pensats pera persones que no coneixen ni el català ni el cas-tellà. Durant l’any 2003, s’hauran fet a Barcelonamés de 13.500 inscripcions als cursos de català(un 35% més que el 2000).

3. Programes específics: A més d’aquestaactivitat ordinària, el CNL de Barcelona, en funcióde les necessitats de cada moment, impulsa pro-grames específics en col·laboració amb les dife-rents institucions. Durant el 2003 n’hi ha haguttres de significatius:

a) La col·laboració amb el SAIER (Serveid’Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats) de l’Ajuntament de Barcelona permet fer l’oferta decursos de català en la primera atenció que reben lespersones que arriben a la ciutat. Gràcies a aquestprograma, comencen dos cursos setmanals quesignifiquen uns dos mil alumnes l’any.

b) La col·laboració amb l’Institut Municipal delPaisatge Urbà i la Qualitat de Vida ha permès feruna oferta amb visites personalitzades a 3.200establiments comercials de la ciutat per promourel’ús del català en la retolació, en la imatge i en lescomunicacions dels establiments, i l’oferta de for-mació de català per al personal d’atenció al públic.

c) A partir del setembre, la col·laboració ambl’Institut Català del Voluntariat i el Departamentde Cultura de la Generalitat de Catalunya ha per-mès impulsar a la ciutat el programa Voluntarisper la llengua, que, amb la implicació de tota lasocietat, pretén crear entorns informals de con-versa en català amb alumnes que l’estudien. Entres mesos s’han creat unes tres-centes parelleslingüístiques a la ciutat.

El Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona

30

Les exposicions que es podran visitar al recin-te del Fòrum són les següents:"Veus". Aquesta exposició ens descobreix la riquesade la comunicació humana com a expressió de ladiversitat de les cultures i com a pont de diàleg entreaquestes. "Veus" està concebuda com una exposi-ció dedicada a la diversitat, un dels eixos temàticsdel Fòrum. El seu objectiu central és celebrar el fetde la comunicació humana i la diversitat lingüística i cultural. L’estructura espacial de l’exposició giraentorn d’un element semiesfèric de 12 metres d’al-çada que ordena tota l’expressió. Aquest àmbit cen-tral està destinat a la celebració de la diversitat.Director de continguts: Vicenç Villatoro. Lloc: Centrede Convencions Internacional de Barcelona."Ciutats-Cantonades". Planteja una reflexió sobreles ciutats com a lloc de trobada, un elogi a la ciu-tat com a encreuament de cultura, comunicació iintercanvi. "Ciutats-Cantonades" es configura comun elogi a la ciutat que en la seva materialitat –i ales cantonades troba la primera referència– conté laforça i l’empenta de les seves funcions socials, eco-nòmiques, culturals i polítiques. En aquesta exposi-ció, les consideracions sobre els punts de cruïlla i de cantonada ens portaran a reflexionar sobre elcontrast, el consens i el conflicte, sobre la coinci-dència en la diferència: sobre la veritable urbanitat.Comissari: Manuel de Solà-Morales. Lloc: Centrede Convencions Internacional de Barcelona.

"Els guerrers de Xi’an". Aquesta exposició és unareflexió sobre un dels sentiments més estesos atotes les èpoques i cultures: la necessitat de trans-cendir la pròpia mortalitat. L’exposició pretén acos-tar al públic una completa mostra d’art funerarixinès, basada en les troballes de les excavacionsde les tombes de Qin Shi Huangdi i de Yangling.L’exposició es divideix en dues seccions, que sóndos dels períodes fonamentals de formació i consolidació de l’Imperi xinès, el de les dinastiesQin (221-207 a.C.) i Han (206 a.C. - 220 d.C.).S’exposaran entre cent i cent vint peces, testimo-nis de descobertes arqueològiques recents i d’unvalor històric incalculable. Lloc: moll Nord del nouport de Sant Adrià de Besòs."Habitar el món". Mostrarà com ens heminstal·lat els humans al planeta, com ens hi rela-cionem i per què tenim els problemes socio-ambientals que tenim. Relacionada amb eldesenvolupament sostenible, l’exposició es plan-teja la qüestió de les relacions entre l’espai i l’és-ser humà, i l’aborda a tres escales diferents, ambun zoom que va de la més gran a la més petita:territori, ciutat i hàbitat. O, dit d’una altra manera:la humanitat, la societat en què vivim i cadascunde nosaltres. Director científic: Ramon Folch. Lloc:hangar de la Marina Seca.

El recinte del Fòrum acollirà durant la celebració del’esdeveniment, entre el 9 de maig i el 26 de setembredel 2004, quatre grans exposicions organitzadesdirectament pel Fòrum, que ocuparan alguns delsespais més emblemàtics del nou recinte. Paral·lelament,els centres culturals de la resta de la ciutat acolliranmés d’una vintena d’exposicions a l’entorn dels treseixos temàtics del Fòrum: la diversitat cultural, eldesenvolupament sostenible i les condicions per a la pau.

Les exposicionsdel recinte del Fòrum

www.barcelona2004.org

Exposició “Veus”

Foto

:Arx

iu F

òru

m

31novembre-desembre 2003

Página 4Las políticas culturales de Barcelona,2004-2007

La cultura seha convertidoen un elemen-to fundamen-tal para eldesarrollo delas sociedades

del siglo XXI. Hoy, sólo apelando y gestio-nando elementos culturales podemosencontrar el encaje de las identidades y lasdiversidades que conlleva este siglo, alen-tar un mayor civismo y una mejor convi-vencia, fomentar la capacidad creativa decada ciudadano, educar en la paz y apren-der a hacer de nuestro mundo un lugarsostenible. Para afrontar estos retos, laspolíticas culturales tienen que colocarse,de un modo decidido, en el centro de laspolíticas públicas. Esta afirmación es especialmente relevantepara las ciudades, convertidas en los espa-cios donde se reproducen las tensiones ydonde cada ciudadano experimenta loscambios que comporta la globalizacióneconómica, la creciente dimensión interna-cional, los nuevos medios de comunica-ción o los riesgos de exclusión social, porejemplo. La sociedad, digámoslo breve-mente, pide más ciudad y más cultura. En Barcelona, en el período 2004-2007, lacultura y las políticas culturales continuaránocupando un espacio central. Ya lo preve-ía el Plan estratégico de cultura, elaboradoen 1999. Lo recogía, más recientemente, elPlan estratégico metropolitano, presenta-do en 2003. Lo pide el hito del ForoUniversal de las Culturas Barcelona 2004,el acontecimiento ya inminente que refor-zará el posicionamiento estratégico deBarcelona como ciudad de cultura. En estecontexto, y pensando en el año 2004, perosobre todo en la ciudad del post-Foro, laspolíticas culturales que debe llevar a caboel Ajuntament de Barcelona en los próxi-mos cuatro años tienen que responder amuchos anhelos. Tienen que mejorar laconvivencia y la relación entre culturas, unreto intensificado con la llegada de nuevosinmigrantes de todo el mundo. Han deasegurar el equilibrio que se da al entra-mado urbano entre tradición e innovación.Tienen que desarrollar los valores cívicosde sus ciudadanos. Deben ampliar la capa-cidad de proyección cultural internacionalde la ciudad al mismo tiempo que de-sarrollan su carácter de capital de la cultu-ra catalana. Han de incentivar la capacidadcreativa del tejido cultural de la ciudad y laheterogeneidad y la autonomía de losagentes productores de cultura.

Estos retos tienen que ser planteadosdesde la cooperación entre el ámbitopúblico, el ámbito privado y la sociedadcivil, cada uno desde su autonomía, condi-ción esencial para extender esos valores alconjunto de toda la ciudad. Estos elemen-tos definen un gran reto para la cultura dela ciudad: "Barcelona pone la cultura en elcentro del desarrollo de la ciudad median-te unas políticas culturales que apuestanpor los valores, la creatividad, la conviven-cia y el civismo." Éste es el objetivo centralde las políticas culturales de Barcelonapara el período 2004-2007.El Institut de Cultura, la entidad pública delAjuntament de Barcelona que tiene comoobjeto el despliegue de las políticas cultu-rales, será la institución que llevará a caboeste objetivo y lo pondrá en relación cons-tante con el resto de objetivos incluidos enel Plan de actuación municipal, el instru-mento de planificación y acción públicamunicipal para un mandato político decuatro años.El objetivo central de la política cultural deBarcelona se desarrollará a partir de diezgrandes ejes. A continuación haremos unabreve descripción de cada uno de ellos ymencionaremos algunos de los planes,programas y medidas concretas que inclu-yen y que permitirán pasar de la planifica-ción a la acción.

1. La cultura para la convivencia. El énfa-sis en la dimensión constituyente de la cul-tura asegura una ciudad participativa yabierta. La cultura constituyente es la quenace desde la ciudad y que tiene comoobjetivo generar nuevas y mejores convi-vencias entre ciudadanos, entre éstos y susentornos urbanos y naturales y entre el pre-sente, el pasado y el futuro de la humani-dad. Las políticas culturales extienden elproceso de democratización de los conoci-mientos y la práctica de los valores y lasactitudes de convivencia. La continuacióndel Plan de bibliotecas 1998-2010, las acti-vidades festivas (la Mercè, la cabalgata deReyes, el carnaval, etc.) y los espacios dedicados a la memoria y el patrimonioconstituyen tres ejemplos concretos queresponden a este objetivo. El ámbito cívicoy cultural es el espacio, también, donde sehará evidente la incorporación de la nuevainmigración al pluralismo cultural que tradi-cionalmente ha caracterizado a nuestrasociedad.

2. La creatividad. Las ideas de los creado-res se transforman en oportunidades paralos ciudadanos. La creatividad reposa, enprimera instancia, sobre los creadores, losprotagonistas principales por su capacidadde identificar los problemas y los conflictosde nuestra sociedad, y de aportar, consi-guientemente, soluciones para ampliarnuestros horizontes, como personas y co-mo sociedad. Así pues, Barcelona apoyarálos nuevos espacios de creación. Hoy, lacreatividad se convierte, también, en unelemento importante para la generaciónde valor añadido en el contexto de la

nueva economía y las industrias culturales(edición, audiovisual, multimedia, etc.) ycreativas (diseño, moda, etc.); el fomentode la cultura emprendedora (como porejemplo los fondos de capital riesgo deBarcelona Emprèn, o la Ciutat del’Audiovisual en el 22@BCN) o la promo-ción de la cultura digital (con Canal Culturao los festivales de cultura digital) son unosbuenos exponentes de ello.

3. Capital de la cultura catalana. El repo-sicionamiento cultural de Cataluña seconstruye en Barcelona. El hecho de queBarcelona sea la capital de la cultura cata-lana la convierte en una metrópolis única,donde tradición e innovación se comple-menten y se refuerzan. Ésta es una de lasgrandes fortalezas de Barcelona. Hoy, lasdinámicas globales se apoyan en las gran-des metrópolis, desde donde se difunde laactividad cultural de repercusión mundial;en este contexto, los países y las culturasque no dispongan de una realidad metro-politana potente tendrán muchas dificulta-des para responder a los retos que elfuturo les plantea. En este marco, hay querenovar el Pacto con el Gobierno de laGeneralitat de Catalunya y el Gobierno deEspaña para la gestión y reorganización de las grandes infraestructuras de capitali-dad, y activar el Consell del PatrimoniCultural de Barcelona. También es capitalllevar a cabo políticas de desarrollo de la cultura catalana, proyectar al futuro laejemplar convivencia lingüística de la ciu-dad, y dar a la lengua catalana un papelfundamental en los procesos de partici-pación social y cultural.

4. Barcelona, territorio de cultura.La densidad de la cultura en barrios y dis-tritos es una condición vital del capitalsocial. Esta densidad es uno de los ele-mentos que hacen sostenible la cultura dela ciudad al conectar territorio, sociedadcivil, compromiso cívico, equipamientosde barrio e intención cultural y artística.Cada uno de los diez distritos deBarcelona genera, año tras año, variosproyectos que relacionan cultura y territo-rio. Para reforzar esta densidad culturalterritorial se requieren proyectos de plani-ficación a medio plazo (como los planesculturales de distrito), la proyección de loscentros cívicos, los circuitos de difusión(programas "más cerca", etc.) y los inter-cambios entre colectivos.

5. La realidad metropolitana. Una autén-tica constelación policéntrica de ciudades,con fundamentos e identidades culturales,que apuesta por la concertación y la coo-peración. Nuestra metrópolis es una ver-dadera red metropolitana de ciudadesdonde se producen y consumen bienes y acontecimientos culturales. La identidadde cada ciudad metropolitana se refuerzacon la concertación, la coordinación y eltrabajo conjunto. Los ayuntamientosmetropolitanos crearon, en 2002, el ForoMetropolitano de Regidores de Cultura

Textos en castellano

32

como primera instancia de concertación ycooperación cultural metropolitana, y apro-baron, en 2003, el primer Programa metro-politano de cultura, que se impulsará, conacciones concretas en los diversos sectoresde la cultura, desde el audiovisual hasta loscentros culturales de proximidad, en elperíodo 2004-2007.

6. Capital cultural internacional. Barce-lona se consolida como nodo cultural inter-nacional a partir de sus valores. Barcelonaes ya un referente internacional, por su cul-tura cívica, por la oferta cultural y por su ca-pacidad de emisión de contenidos. Lacapacidad de atracción turística y de gene-ración de riqueza para Barcelona continua-rá aumentando en los próximos años en la misma proporción que la cultura deBarcelona pueda ser reconocida comomodelo de civismo, participación, creativi-dad, valores y diálogo. En este contexto,las instituciones culturales de la ciudaddeben tener un papel muy activo en lasredes culturales internacionales, tanto parafomentar la cooperación y el intercambio,como para contribuir a definir un procesode globalización que fomente el progresosocial. El Foro 2004, los años temáticos o laAgenda 21 de la cultura son unos buenosexponentes de este objetivo.

7. La producción y los centros de saber.La producción de contenidos en el marcode la sociedad del conocimiento es esen-cial para el progreso de la ciudad. En elámbito de la producción cultural, las políti-cas culturales municipales deben actuardesde una concepción multipolar y enten-der el ámbito de la producción culturalcomo una red heterogénea y densa denodos productores de cultura y de centrosde saber de varias dimensiones y con obje-tivos diferentes, desde el Museu Nacionald’Art de Catalunya, el MACBA o el nuevoCentre Cultural del Born, hasta la Ciutat delTeatre o la Biblioteca Central Urbana.

8. La cultura científica y técnica. La cultu-ra científica es fundamental para los ciuda-danos de la sociedad del conocimiento. Elmomento histórico actual se caracteriza porla rápida incorporación de las innovacionescientíficas y tecnológicas a nuestra realidadmás cotidiana. Es hoy imprescindible quelas políticas culturales pongan en marchaestrategias dirigidas a divulgar estos nue-vos conocimientos y las posibles aplicacio-nes mediante la realización de programasde divulgación científica como por ejemplola Semana de la Ciencia, los programasexpositivos y divulgativos de los museos, el fomento de los valores locales científicosy tecnológicos y la celebración de fiestas yefemérides.

9. Una gestión de la cultura que apuestapor la calidad. El desarrollo de nuevosprocesos de la gestión de la cultura, conuna mayor orientación al ciudadano. Laspolíticas culturales municipales, en el perí-odo 2004-2007, pondrán el acento en lacalidad de los equipamientos y los progra-

mas culturales, propios y consorciados. Laapuesta por la calidad comporta estable-cer nuevos programas de formación conti-nua, la creación de nuevos modelos derelación con los públicos y los clientes, unamayor capacidad de generar recursos propios, una mayor implicación del mundoempresarial en el desarrollo cultural, la vinculación a las organizaciones de pro-fesionales y al mundo empresarial, el posicionamiento internacional y el estable-cimiento de mecanismos específicos paraimplantar y hacer el seguimiento de losestándares de calidad.

10. La cooperación con los agentes cultu-rales. Un tejido cultural denso y heterogé-neo, público, privado y asociativo, quetrabaja conjuntamente. La autonomía delos agentes productores de cultura es fun-damental para el desarrollo de un verdade-ro proyecto cultural. La cooperación entreel ámbito público, el ámbito privado y lasociedad civil, cada uno desde su autono-mía e independencia, es esencial para lademocratización y la proyección de la cul-tura. Esta cooperación se pone de mani-fiesto en la organización de los festivales demúsica, danza y teatro (el Sónar, el Grec, elBAM, etc.), los años temáticos (como elAño del Libro y la Lectura 2005) o los servi-cios como Barcelona Plató. La lógica de lacooperación entre los ámbitos público, pri-vado y asociativo será reforzada en eldecurso del período 2004-2007 . El objetivo central, los diez grandes ejes detrabajo y cada uno de los planes, progra-mas y medidas concretas tienen, siempre, ala ciudadanía como referente fundamental.El Institut de Cultura del Ajuntament deBarcelona renovará, día tras día, mediantelas políticas culturales del período 2004-2007, su compromiso con los ciudadanos ylas ciudadanas para hacer de la cultura unelemento capital de la calidad de vida apartir de los valores, la creatividad, la con-vivencia y el civismo.

Ferran Mascarell Regidor presidente de la Comisión deCultura, Educación y Bienestar Social

Página 8Entrevista a Sergio Vila-Sanjuán

Sergio Vila-Sanjuán (Bar-celona, 1957)es el comisa-rio del Añodel Libro y la

Lectura 2005. Periodista cultural desde1977, es coordinador de redacción delsuplemento Cultura/s del diario LaVanguardia y autor del libro Pasando pági-na (Destino), en el que recorre los cambiosque ha vivido la edición en nuestro paísdurante los últimos treinta años. El Año del Libro ¿es una gran campañaen favor de la lectura, o es más que esto?Es una iniciativa del Ajuntament deBarcelona para hacer de la ciudad la capi-

tal del libro. De hecho, ya lo es, pero conel Año del Libro se podrá comunicar estacapitalidad a los ciudadanos y, en el terre-no internacional, consolidar Barcelonacomo ciudad del libro para los próximostreinta años en el marco de todo eso quellamamos la sociedad del conocimiento.Barcelona es una ciudad que crea conoci-miento, que produce cultura, y esta pro-ducción no sólo tiene un valor cultural,sino también socioeconómico para todaslas personas de la ciudad. Barcelona esuna ciudad de editores, una ciudad litera-ria y una ciudad de lectores.Empecemos por el primero punto... Barcelona es una gran capital editorial, al nivel, probablemente, de Nueva York, deParís o de Londres, porque es la gran capi-tal editorial de Hispanoamérica. Eviden-temente, es la capital de la producción delibros en lengua catalana. Pero también loes en lengua castellana para España y paratoda Sudamérica. También es una capitaleditorial histórica, puesto que desde elsiglo XV se hacen libros. Es decir: desde los inicios de la imprenta. Exactamente. En un principio se publicansobre todo libros en latín, después en cata-lán y castellano. Y en el siglo XIX se creanlas primeras grandes editoriales industrialesdel mundo hispánico: Espasa, Montaner i Simon, Salvat... Se fundan en Barcelona y,desde aquí, llegan a toda Sudamérica. Estose consolida en el siglo XX. Con laMancomunitat se crean muchas editorialesen catalán, y después aparecen sellos tanimportantes como Destino, Plaza y Janés oPlaneta.Barcelona es también una capital literaria. Es una ciudad que ha producido muchosautores que, en muchos casos, escribensobre Barcelona colocando la ciudad dentro el imaginario literario internacional,convirtiéndola en motivo literario de susnovelas. Desde Sagarra con Vida privada oPuig y Ferreter con Servitud, hasta EduardoMendoza con La ciudad de los prodigios ylas novelas de Vázquez Montalbán y RuizZafón. También autores extranjeros comoGeorge Orwell con Homenatge a Cata-lunya o André Pieyre de Mandiargues conLa Marge.Cuando habla de Barcelona como ciu-dad de lectores, ¿a qué se refiere? Pensamos en las bibliotecas. En los últimosaños, la ciudad ha realizado un gran es-fuerzo en el tema de las bibliotecas. Ha reestructurado la red y ha creado muchasnuevas. Son bibliotecas de nueva genera-ción en el sentido de que no sólo son lu-gares donde se va a leer, sino que sonespacios donde se crean actividades de di-namización, ciclos de conferencias, rutasliterarias... Por lo tanto, se está creando unaciudad de lectores, que es lo que permiteque el futuro esté abierto. Las bibliotecas deBarcelona tienen trescientos mil socios, estoes, tres veces el número de socios del Barça. Retomando el tema de la capitalidadeditorial, sobre este aspecto siempre

33gener-febrer 2004

hay un baile de cifras: a veces se diceque la capital es Barcelona, a vecesMadrid...En Madrid tiene mucho peso el libro detexto; sin embargo, si hablamos de librospara leer, de libros que se destinan a laslibrerías o de enciclopedias, Barcelona nosólo es la capital del Estado, sino que es lacapital del mundo hispánico, entre otrasrazones, porque las dos principales multi-nacionales del mundo hispánico están aquí:Planeta y Random House-Mondadori.Además, algunas de las principales edito-riales de prestigio del mundo hispánicotambién tienen la sede a Barcelona: es elcaso de Anagrama, de Tusquets o de ElAcantilado.En 2005 se celebran también los cuatro-cientos años de la publicación delQuijote…El itinerario del Quijote se cierra enBarcelona, la única ciudad real que apareceen el libro. Es aquí donde don Quijote recu-pera un poco el sentido de la realidad; porlo tanto, es una ciudad muy emblemáticapara él y que en cierto modo le hace decontrapeso a toda su trayectoria. El Quijotees una de las grandes novelas universales.Y con ella, Barcelona entra en la literaturauniversal.¿Qué actividades están previstas para elaño 2005? Estamos elaborando un preprograma, perocomo temas cerrados hay una gran exposi-ción en el Museu d’Història de la Ciutatsobre el Quijote y Barcelona, comisariadapor la escritora Carme Riera. También sehará una muestra sobre el exilio culturalcatalán en el CCCB, que seguirá el itinera-rio de los creadores catalanes por el exilioamericano o europeo y recordará que al-gunos de los grandes libros de la literaturacatalana del siglo XX se escribieron en elexilio; por ejemplo, La plaça del Diamant,de Mercè Rodoreda. Las mismas expo-siciones generarán también simposios y encuentros sobre estos temas. ¿Qué más hay previsto? Se hará, probablemente, una exposiciónsobre Jules Verne. El 2005 es también elaño del centenario de la muerte de Verne,un de los escritores con más capacidad decomunicación con los jóvenes y más rela-cionado con el mundo de la infancia.También tenemos pensada una exposiciónsobre artes gráficas en la Barcelona de lossiglos XIX y XX. Seguramente habrá tam-bién una exposición sobre Bernardo deColón, hijo de Cristóbal Colón, y uno de losgrandes bibliófilos del Renacimiento espa-ñol, que tenía, por ejemplo, el manuscritode Marco Polo comentado por su padre.En el programa también habrá unosencuentros muy especiales. Sí, como uno sobre la novela negra y laidentidad europea. Es un homenaje aldetective Pepe Carvalho, que ya estabaprevisto antes de la muerte de su creador,Manuel Vázquez Montalbán. Entre los añostreinta y sesenta, la novela negra tiene unatemática muy americana, pero a partir de

los setenta los novelistas vinculan el géneroa la nueva situación de los países europeoscon una clave realista, crítica, no como sim-ple obra de entretenimiento. Después hanvenido autores como Andrea Camilleri enItalia, Henning Mankell en los países nórdi-cos, P.D. James en Inglaterra, y tambiénexisten varios ejemplos en los países de laórbita soviética.¿Qué acciones están previstas parafomentar la lectura? Creo que tanto el tema del Quijote como elde Jules Verne darán mucho de sí porquese vincularán a ejercicios de las escuelas yse relacionarán con el turismo a través de lacreación de rutas literarias y de una rutaQuijote en Barcelona. Está claro que unAño del Libro no puede ser sólo elitista:tiene que tener la vertiente de discusióndel sector, pero también ha de llegar a lagente. Y estoy convencido de que llegará. ¿Qué papel tendrán los profesionales enel Año del Libro? Queremos vincular mucho todos los secto-res profesionales: el de la edición, los libre-ros, los distribuidores, los bibliotecarios, losautores... El objetivo es generar una seriede seminarios y de debates donde seponga al día toda la información del sectorde cara a los próximos años. El Año delLibro es un proyecto para toda la genteque quiere al libro. ¿Cómo ve usted la situación del libro?Creo que es buena. Con la democracia, elsector del libro ha pasado de tener unaindustria un poco "por ligar" a una industriaconsolidada. En segundo lugar, el sectordel libro ha dejado de ser básicamentevoluntarista para tener un fuerte peso eco-nómico, hasta el punto de convertirse en laprimera industria cultural española. En ter-cer lugar, todos los indicadores señalan quela gente cada vez lee más, entre otras cosasporque la alfabetización ha crecido mucho,aun cuando en niveles de lectura todavíaestamos lejos de otros países.

Página12Barcelona celebra el Año Dalí

Salvador Dalí (Figueres,1904-1989) es una figu-ra clave de la culturacontemporánea, un re-ferente que todavía hoydespierta polémica tan-to por su obra comopor su vida. En este2004, coincidiendo conel centenario de su na-

cimiento, el mundo rinde un homenaje a sufigura.Este año, siete ciudades europeas y norte-americanas organizan y acogen las activi-dades del Año Dalí: Figueres, Filadelfia,Madrid, Perelada, Rotterdam, SaintPetersburg (Florida, EE.UU.), Venecia yBarcelona. Nuestra ciudad, que ha sidouno de los paisajes recurrentes en la vidade Dalí, presentará un conjunto de activi-dades dedicadas a la memoria del artista

ampurdanés: exposiciones, conciertos,conferencias, lecturas poéticas, acciones enlas bibliotecas, etc. Además, Barcelona fija-rá en el mapa de la ciudad el nombre delartista dedicándole en el futuro un espacionuevo, la plaza Salvador Dalí, un rincónespecial que se creará justo enfrente de lanueva estación del tren de alta velocidadde la Sagrera y que, gracias a las nuevasinfraestructuras de transporte, estará máscerca que nunca de la estación de tren de Perpiñán, que Dalí calificaba como"centro del mundo".

ExposicionesEntre las numerosas exposiciones, destaca"Dalí. Cultura de masas", que se presentaen CaixaForum de febrero a mayo, y queexhibe trescientas obras originales re-presentativas del interés del artista por los nuevos iconos del siglo XX y por la denominada cultura de masas. Despuésde Barcelona, esta exposición viajará a Madrid (MNCARS), a Estados Unidos(Salvador Dalí Museum de Saint Pe-tersburg, Florida), y a Rotterdam (MuseoBoijmans van Beuningen), donde acabarásu periplo en abril de 2005. Nuestra ciu-dad también acogerá las exposiciones"Dalí. Afinidades electivas", de febrero aabril en el Palau Moja, donde se mostraránpinturas, dibujos, fotografías y documen-tos del artista; "Proyectos individuales deartistas contemporáneos: Tere Recarens yYamandú Canosa", del 18 de marzo al 7de junio en el Centre d’Art Santa Mònica,con las propuestas de dos creadoresactuales arraigadas en la tradición dalinia-na; "Dalí / Gaudí", del 5 de abril al 10 demayo en el Centre Cultural Caixa deCatalunya, donde se pone de manifiestola admiración que Dalí sentía por el arqui-tecto; "Dalí en el Ampurdán. La mirada delos fotógrafos ampurdaneses", de mayo ajunio en el Palau Robert, una colección desetenta imágenes del artista desde losaños cincuenta hasta finales de los ochen-ta; "Dalí & Lorca", del 27 de mayo al 4 dejulio en el Museu d’Història de Catalunya,que profundiza en la intensa relación esta-blecida entre ambos en su juventud. Lamuestra "El manifiesto amarillo. Dalí,Gasch, Montanyà y el antiarte", del 17 dejunio al 26 de septiembre en la FundacióJoan Miró, repasará la gestación y lasrepercusiones de una de las acciones másimportantes de la vanguardia históricacatalana; mientras que "Salvador Dalí, unavida de libro", de junio a octubre en laBiblioteca de Catalunya, propondrá unrecorrido a través de la relación de Dalícon la escritura, la ilustración, el diseñográfico y la edición, y "El país de Dalí", deseptiembre a noviembre en el Museud’Història de Catalunya, ofrecerá unaselección de creaciones multidisciplinaresdel artista que subrayan la intensa relaciónque tuvo con su tierra natal. El Palau de la Virreina presentará, de mayo a septiem-bre, una exposición muy especial, "Dalíprivado", constituida por un conjunto de

34

fotografías inéditas, realizadas por elsecretario del artista, donde aparece unDalí retratado en su entorno más íntimo,unas imágenes que son, por sí mismas,una gran noticia más allá del mundo delarte.

Letras, cine y músicaLos intereses personales y artísticos de Dalíno se limitaron tan sólo al mundo de lasartes plásticas. Por ello, el panorama delAño Dalí en Barcelona contempla tambiénotras disciplinas artísticas, otras formas deexpresión, y también una aproximaciónmás académica a su figura y a su obra. Asípues, del 15 de abril al 20 de mayo, el ciclo"Conversaciones en Barcelona" del Palaude la Virreina dedicará seis conferencias atratar de diferentes aspectos de la persona-lidad del artista de la mano de expertoscomo Josep Corredor-Matheos, DanielGiralt-Miracle, Lourdes Cirlot, Joaquim Mo-las, Romà Gubern y Josep Maria Cadena.En mayo, en el marco de la Semana dePoesía de Barcelona, los poetas VicençAltaió, Carles Hac Mor, Eduard Escoffet yEnric Casasses harán una lectura poética dehomenaje a Dalí reivindicando la decisivainfluencia que el surrealismo ha ejercido enla poesía catalana contemporánea. Las bibliotecas de Barcelona también dedi-can una mirada especial a Salvador Dalí.Por una parte, el espectáculo de títeres"Dalí, una historia fantástica", dirigido a losniños, que recorrerá durante todo el año lasdiferentes bibliotecas de la ciudad; por laotra, todos los sábados de abril a noviem-bre, el itinerario literario "Dalí y Barcelona",un paseo por los lugares barceloneses queguardan una apretada relación con la vidadel artista, sitios como el Hotel Ritz, elAteneu Barcelonès, el parque Güell, etc. ElConsorci de Biblioteques de Barcelonatambién editará, a principios de año, unaguía de lectura con las referencias biblio-gráficas que se pueden encontrar en sucatálogo colectivo sobre Dalí. Dalí también experimentó en el ámbitodel cine. La Filmoteca propone, duranteel primer trimestre de 2004, el ciclo "Dalíy las sombras eléctricas", un conjunto deproyecciones que recoge tanto las pelícu-las en que el artista trabajó directamente,como otras que pertenecen a su entornoy a su tiempo, filmes concebidos por élcomo Un chien andalou o L’âge d’or,junto con otros que apreciaba especial-mente como The strong man o L’éclissed’Alphaville. Y después del cine, tambiénla música. El 8 de enero, el Gran Teatredel Liceu recuerda a Dalí en una de sus"Sesiones en el Foyer", donde se pre-senta una selección de obras favoritas del artista, con Wagner como prota-gonista principal, pero también con piezas de Bellini, Bizet, Satie, Bach, Irusta-Fugazot y Demare.Las distintas actividades del Año Dalíquieren llegar a todos los públicos: biencomo un repaso de la trayectoria del artis-ta para los que ya lo conocen, o bien para

que los más jóvenes hagan su descubri-miento.Más información: www.dali2004.info,www.salvador-dali.org, www.bcn.es/cul-tura.

Página 16Retrato de Lille

Lille 2004 represen-ta una invitación al sueño, a reunirse,a participar en lafiesta y a conocerun nuevo arte devivir abierto a Euro-pa y al mundo. Bajolos bosques inverti-dos, en las cocinas ylos jardines de las

maisons folie (casas de ocio), en los nuevospaseos urbanos, en los teatros, en losmuseos y en lugares insospechadospodrán ustedes descubrir mil proyectosartísticos.Una ocasión excepcional para descubriruna ciudad y una región llenas a rebosar depasión y de entusiasmo, con el patrimoniohistórico en primer plano. Lille se encuentraa una hora de camino de París, a una horay cuarenta minutos de Londres y a cuarentaminutos de Bruselas, y se abre a un terri-torio extraordinariamente bien comunica-do. La primera cita fue la gran fiesta deinauguración, el 6 de diciembre pasado. Y después de esto, ¡Lille y sus visitantes yano se separarán nunca más!

Las metamorfosis Lille 2004 multiplica las metamorfosis: losartistas plásticos, los diseñadores, los inven-tores y los artesanos transforman las calles,las fachadas y los edificios e impulsan la ciu-dad a dar un salto adelante...Nada más llegar, se encontrarán en unaestación de color de rosa. Sigan el caminode las estrellas, pasen bajo un bosque sus-pendido, atraviesen una jungla de bambú...En pleno centro de la ciudad, unas micro-folies arquitectónicas les ofrecerán un la-berinto olfativo, un café restaurante, unpabellón de espejos y un cubo de sueños.Una torre iluminada, un guirigay de mons-truos, y unos robots en el andén del metromarcando el tiempo. Por la noche, los edificios históricos se ilu-minarán con la iluminación creada por losartistas.

Exposiciones e intervenciones Se realizarán más de ochenta exposicionese intervenciones de artistas en lugaresinsospechados. Fiestas exuberantes, res-plendor, brillantez, pero también grandesinnovaciones y nuevas tecnologías queconducirán al sueño y al mundo de lo mara-villoso.Pintores clásicos (Rubens, Watteau, Ingres,Poussin, etc.) y modernos (Matisse,Picasso, etc.), el futuro (¡robots!, cochesdel futuro, cines del futuro, etc.), las últi-mas tendencias del diseño y de la arqui-

tectura, los grandes continentes (África,Asia, América Latina, etc.).

Maisons folieDoce lugares de referencia en emplaza-mientos inéditos: en todo el territorio deLille 2004, antiguas fábricas o elementosdel patrimonio histórico se convierten enmaisons folie. Símbolos modernos de unnuevo arte de vivir, lugares de fiesta llenosde vitalidad donde se reunirán los artistas y los habitantes de la ciudad. Todas dispo-nen de espacios específicos: sala paraespectáculos, sala de exposiciones, talleresde artistas, cocina y restaurante, espaciomultimedia, etc. El año 2004 verá nacerestos equipamientos y será el inicio de unalarga historia para cada uno de ellos... Enestas casas se podrá cultivar un jardín, coci-nar, reservar un comedor y organizar fiestas.Y también se podrá pedir libros en prés-tamo, reservar una pequeña sala de cine yescuchar música. Los niños serán los reyes del lugar, y losmás mayores, al igual que los adultos,deberán acudir con un proyecto para reali-zar. Los ciudadanos y los artistas invitados aresidir ahí, se encontrarán como en su casa.

FiestasLas actividades de Lille 2004 han sido inau-guradas el 6 de diciembre de 2003 con unagran fiesta de apertura, un gran espectácu-lo pirotécnico en el que los carros de fuegohan arrastrado a la multitud vestida deblanco a través de toda la ciudad. La luz yel sonido estallando en toda Lille al pasodel desfile: charangas, imágenes proyecta-das sobre la multitud, cañones de nieve,música electrónica, batucada, etc. Una foliede los sentidos. Éste ha sido el inicio de una fiesta que dura-rá todo el año con el carnaval, gigantes,cometas, una "Noche" cálida, el compro-metido Gay Pride (orgullo gay), el tango ola noche neoyorquina. Fiesta en todo elesplendor y con todos los colores, desde elblanco hasta los del arco iris.

Los Mundos ParalelosA la Hora Azul, los viernes al atardecernacerán los Mundos Paralelos, que nospasearán por cualquier parte del globo:desde Nueva York hasta la China, desdeBuenos Aires hasta el Japón. Bailes, desfi-les, conciertos y fiestas se prolongarán a lolargo del fin de semana hasta el amanecerdel lunes.

Escenarios y espectáculos Berlioz y la Orquesta Nacional de Lille;música jamaicana; tango; Shakespeare enel Théâtre du Nord; audiciones de acorde-ón en Wazemmes; escenógrafos y coreó-grafos de todo el mundo: Peter Brook,Zingaro, Bill T. Jones, William Forsythe; lanueva Ópera de Lille; el Atelier Lyrique deTourcoing; el Prato, los "Arts Sauts" y elnuevo circo; compañías jóvenes; las últimastendencias musicales, etc.Lille 2004 se atreve con todas las formas y las combinaciones más atrevidas parahacer vivir el espectáculo.

35gener-febrer 2004

Page 4Barcelona’s Cultural Policies, 2004-2007

Culture hasbecome a keyelement in thedevelopmentof the socie-ties of the 21stc e n t u r y .

Nowadays, only by appealing to and ma-naging cultural elements can we fit toge-ther the identities and diversities making upthe 21st century, promote civic values and peaceful coexistence, encourage every citi-zen’s creative capacity, educate for peaceand learn to make our world sustainable. Tomeet these challenges cultural policiesmust be placed at the very centre of publicpolicy. This statement is particularly relevant to thecities, which have become the spaceswhere the citizen experiences the tensionsand changes implicit in economic globali-zation, the increasingly international natureof modern life, the new communicationsmedia and the risk of social exclusion. Inother words, what society wants is more cityand more culture.In the period 2004-2007, culture and cul-tural policies will continue to occupy a cen-tral position in Barcelona, as foreseen in the1999 Strategic Plan for Culture. This aimwas also included in the 2003 MetropolitanStrategic Plan, and is exemplified by hold-ing the landmark Barcelona 2004 Forum ofCultures, which will strengthen Barcelona’sstrategic position as a city of culture. In thiscontext and thinking ahead for 2004, butparticularly in the context of the city afterthe Forum, Barcelona City Council’s culturalpolicies for the next four years must try to meet many different demands. Theymust improve the coexistence betweendifferent cultures and help them to relate toeach other, something that is increasinglychallenging because of the arrival of immi-grants from all over the world. They muststrike the right balance in the urban settingbetween tradition and innovation. Theymust promote civic values among the citizens. They must promote the city’s capa-city to project itself internationally whiledeveloping its role as the capital of Catalanculture. They must foster the creative ca-pacity of the city’s cultural fabric and thediversity and autonomy of the agents thatactually produce culture.These challenges can only be met by co-operation between the public sector, theprivate sector and civil society, each actingon the basis of its autonomy, as this is anessential precondition for extending these

values to the city as a whole. They are themajor challenges facing culture in the city:"Barcelona puts culture at the heart of thecity’s development through cultural policiesthat seek to promote values, creativity, co-existence and civic attitudes". This is thebasic aim of Barcelona’s cultural policies forthe period 2004-2007.The Institut de Cultura [Institute of Culture],Barcelona City Council’s body for launchingits cultural policies, will be the institutionresponsible for meeting these aims, whichwill be constantly updated in relation to theaims stated in the municipal action plan, the plan governing public planning andaction for this four-year political mandate.The main aim of Barcelona’s cultural policywill be based on ten broad lines. These aredescribed briefly below, with some detailsof the specific plans, programs and measu-res they contain and which will allow us tomove on from planning to action.

1. Culture for coexistence. Stressing theinclusive nature of culture ensures an openand participatory city. An inclusive culturearises from within the city and seeks togenerate new and better forms of coexis-tence between citizens, between them andtheir urban and natural environments, and between the present, the past and thefuture of humanity. Cultural policies promo-te the democratization of knowledge andpractice of the values and attitudes favour-ing coexistence. The continuation of the1998-2010 Public Libraries Plan, popularfestivals (such as the Mercè [the city’s patronsaint], the Cavalcade of the Three Kings onEpiphany, etc.) and the recovery of ourmemory and heritage are just three exam-ples of how we are trying to meet these tar-gets. The civic and cultural field is also thespace where the new forms of immigrationwill take their place within the cultural plu-ralism that has traditionally characterizedour society.

2. Creativity. Creative ideas becomeopportunities for citizens. Creativity rests, inthe first place, on the creative agents, whoplay this leading role because they canidentify the problems and the conflicts ofour society, and propose solutions thatextend our horizons as individuals and as asociety. Barcelona will thus support newcreative spaces. Creativity is becoming amajor element generating added value inthe context of the new economy and of thecultural industries (publishing, audiovisual,multimedia, etc.) and creative industries(design, fashion, etc.). Our commitment isclearly shown by our promotion of culturalenterprises (such as the Barcelona Emprènrisk capital funds, and the audiovisual city in22@BCN) and of digital culture (such asCanal Cultura [Culture Channel] and thefestivals of digital culture).

3. Capital of Catalan Culture. Culturalchanges in Catalonia take place in Bar-celona. The fact that Barcelona is the capi-tal of Catalan culture makes it a unique

metropolis, where tradition and innovationcomplement and strengthen each other.This is one of Barcelona’s strong points.Global change are now based on the largemetropolises, from which cultural activitywith a global impact gradually spreadsout; in this context, the countries and cultures lacking a powerful metropolitanreality will find it hard to meet the chal-lenges facing them in the future. In thissetting, we must renew our formal Pactswith the Government of Spain and theGeneralitat [the Regional Government ofCatalonia] on the management and reor-ganization of the major cultural infrastruc-ture required by being a capital city, andactivate the Consell del Patrimoni Culturalde Barcelona [Barcelona Cultural HeritageCouncil]. Another major challenge facingus is to implement policies to develop theCatalan language, and give the Catalanlanguage a basic role in social and culturalparticipation.

4. Barcelona, a cultural place. A dense cul-tural fabric in the neighbourhoods and dis-tricts is a vital condition for social capital.This cultural density is one of the featuresthat sustains the city’s culture as it bringstogether territory, civil society, civic commit-ment, district facilities and cultural and artistic aims. Every year each of Barcelona’s10 City Districts produces several projectsrelating culture to territory. Promoting thiscultural density requires medium-termplanning of projects (such as each district’scultural plans), extending the role of thecivic centres and cultural diffusion circuits("closer" programmes, etc.) and exchangesbetween collectives.

5. The metropolitan reality. Our metropo-litan reality is an authentic multicentredconstellation of cities with their own rootsand cultural identities that seek to promoteagreement and co-operation. Our metro-polis is an authentic metropolitan networkof cities. Each metropolitan city’s identity isstrengthened by the process of reachingagreements, co-ordination and workingtogether. In 2002, the metropolitan citycouncils created the Metropolitan Forum ofCouncillors responsible for Cultural Affairs,as the first step on the process of reachingagreements at the metropolitan level and in the field of cultural co-operation, and in2003 they approved the first MetropolitanCultural Programme to promote specificactions in the different cultural sectors, ranging from the audiovisual sector to localcultural centres, in the period 2004-2007.

6. An international cultural capital.Barcelona is consolidating its role as aninternational cultural node on the basis ofits values. Barcelona is already an interna-tional reference point, for its civic culture,for its cultural offer and for its capacity togenerate contents. Barcelona’s capacity to attract tourists and generate wealth willcontinue to increase to the extent thatBarcelona’s culture becomes recognized as

Englishversion

36

a model of civic awareness, participation,creativity, values and dialogue. In this con-text, the city’s cultural institutions must playan active role in the international culturalnetworks, both in order to foster co-opera-tion and exchange and to help to define aprocess of globalization that promotessocial progress. The Forum 2004, thetheme years and Culture’s Agenda 21 are allgood examples of this.

7. Knowledge production and knowled-ge centres. In the context of the knowled-ge society producing contents is essentialfor the city’s progress. In the field of cultu-ral production, municipal cultural policiesmust act from a multicentred perspectiveand understand cultural production as adense and heterogeneous network of cul-ture-producing nodes and knowledgecentres varying in their size and aims, ran-ging from the Museu Nacional d’Art deCatalunya [National Museum of Art ofCatalonia], the MACBA contemporary artcentre and the new cultural centre in theBorn neighbourhood to the Ciutat delTeatre [Theatre City] and the BibliotecaCentral Urbana [Central Library].

8. Scientific and technical culture.Scientific culture is essential for the citizensof the knowledge society. Nowadays, scien-tific and technical innovations are rapidlyincorporated into everyday life. It has beco-me essential for cultural policies to launchstrategies to spread this new knowledgeand its possible applications by populari-zing science, through programmes like theSetmana de la Ciència [Science Week],exhibitions and educational programs inthe museums, fostering local scientific andcultural values and organizing festivals and events to mark anniversaries, etc.

9. Cultural management to promote quality. The development of the new pro-cesses of cultural management, with a greater emphasis on the citizen. Barcelona’scultural policies for the period 2004-2007will stress quality in cultural facilities andprogrammes, both in our own programmesand in those organized jointly with others.Opting for quality requires us to establishnew continuous training programmes, newmodels of relationship with public andclients, a greater ability to generate our ownresources, greater involvement of the busi-ness sector in cultural development, building of links with professional organiza-tions and the business world, internationalpositioning, and establishing specificmechanisms to introduce and monitor qua-lity standards.

10. Co-operation with cultural agents. Adense and heterogeneous public, privateand associative cultural fabric that workstogether. The autonomy of the agents producing culture is essential for the deve-lopment of a true cultural project. Co-ope-ration between the public sector, theprivate sector and civil society, between theprivate sector and civil society, each acting

on the basis of its own autonomy and inde-pendence, is essential to democratize andspread culture. This co-operation is exem-plified by the music, dance and theatre fes-tivals (such as the Sònar Festival, the GrecFestival, the BAM festival, etc.), theme years(such as the Year of the Book and Lectura2005 [Reading 2005]) and services likeBarcelona Plató. Co-operation between thepublic sector, private sector and the asso-ciations will be strengthened during theperiod 2004-2007. Citizenship is the fundamental point of refe-rence and central aim of these ten workinglines and each of the City Council’s specificplans, programmes and measures. Throughits cultural policies for the period 2004-2007Barcelona City Council’s Institute of Culturewill renew, day after day, its commitment toits citizens to make culture a capital featureof quality of life on the basis of values, creativity, co-existence and civic values.

Ferran Mascarell City Councillor and President of theComisión de Cultura, Educación y BienestarSocial [Culture, Education and SocialWelfare Commission]

Page 8Interview with Sergio Vila-Sanjuán

Sergio Vila-S a n j u á n(Ba rce lona ,1957) is thecommissionerfor the Any del

Llibre i de la Lectura 2005 [the Year of theBook and Reading 2005]. A cultural journa-list since 1977, he is now co-ordinator of thecultural supplement of the La Vanguardianewspaper and author of the book Pasandopágina ("Turning the Page", published byDestino) in which he discusses the changesin publishing in Catalonia in the last 30years.Is the Year of the Book simply a publicitycampaign in favour of reading, or is itsomething more?The initiative came from Barcelona CityCouncil and it seeks to make Barcelona thecapital of the publishing industry. In fact, italready is, but the Year of the Book willmake local people aware of this, and at theinternational level it will consolidateBarcelona as the centre of the publishingindustry for the next 30 years in the contextof the Information Society. Barcelona is acity that creates knowledge, that producesculture and this production is not only ofcultural value but also of socio-economicvalue to all the people of Barcelona.Barcelona is a city of publishers, a literarycity and a city of readers. Let’s start at the beginningBarcelona is a major centre of the publish-ing industry, probably at the level of NewYork, Paris or London, as it is the majorpublishing centre of Latin America. It is thecentre of production of books in the

Catalan language, but it is also the centrefor publication in Spanish for Spain and thewhole of South America. It has also been apublishing centre since books were firstproduced here in the 15th century.So Barcelona has been an important cen-tre of book production since the earliestdays of printing?Yes. The first books published here weremainly in Latin, and then production startedin Catalan and Spanish. The 19th centurysaw the birth in Barcelona of the first largeHispanic industrial publishing companies,such as Aspasa, Montaner y Simón, Salvat,etc. They were founded in Barcelona andthen spread to the whole of South America.This consolidated in the 20th century. The creation of the Mancomunitat["Commonweal"] saw the birth of manyCatalan-language publishing companies,and this was followed by the appearance ofmajor publishing companies like Destino,Plaza&Janés and Planeta.Barcelona is also a literary capitalMany local authors have written aboutBarcelona, placing it on the internationalscene by making it the literary setting fortheir novels. They include Sagarra [Vida pri-vada, Private Life], Puig i Ferreter [Servitud,Servitude], Eduardo Mendoza [La ciudadde los prodigios, The City of Marvels] andthe novels of Vázquez Montalbán and RuizZafón. Foreign authors have also writtenabout Barcelona, such as George Orwell[Homage to Catalonia], André Pieyre deMandiargues [La Marge].What do you mean when you sayBarcelona is a city of readers?Let’s consider the libraries. In the last fewyears the city has made a great effort to cre-ate new libraries, by restructuring its librarynetwork and it has built several new ones.They are the latest generation of libraries,not just places to go and read a book, butculturally dynamic spaces, with cycles oftalks, literary routes, etc. This is creating acity of readers, opening up the future.Barcelona’s libraries have 300,000 mem-bers, three times as many as BarcelonaFootball Club. Returning to Barcelona as a centre of thepublishing industry, there has alwaysbeen controversy as to whether morebooks are published in Barcelona orMadridMadrid is a very important centre of pro-duction of textbooks, but if we considerbooks intended to be read for pleasure,books intended for bookshops, and ency-clopaedias, Barcelona is not just the largestproducer in Spain but also of the entireSpanish-speaking world. Among other rea-sons this is because the two leading multi-nationals in the Hispanic world, Planeta andRandom House-Mondadori, have theirheadquarters here. Moreover, some of themost prestigious publishing companies inthe Spanish-speaking world have theirheadquarters in Barcelona, such asAnagrama, Tusquets and El Acantilado.

37gener-febrer 2004

2005 will be the 400th anniversary ofthe publication of Don Quixote. Tell usabout itDon Quixote’s great journey finishes in Bar-celona, the only real city that appears in thework. This is where Don Quixote recovershis sense of reality, making it of great impor-tance for him, and to some extent balan-cing out his entire story. Don Quixote is oneof the world’s great novels, and it marksBarcelona’s entrance into world literature. What events will be held in 2005?We are currently drawing up the pre-pro-gramme, but there will definitely be a majorexhibition on Don Quixote and Barcelona,organized by the writer Carme Riera. Therewill also be an exhibition on Catalan culturein exile at the CCCB, dealing with the livesof Catalan authors in exile in Europe orAmerica, and will remind us that some ofthe great novels of 20th century Catalanliterature, such as La Plaça del Diamant, byMercè Rodoreda. These exhibitions willalso generate symposia and meetings onthese subjects.What else?There will probably be an exhibition onJules Verne. 2005 will also be the centenaryof Verne’s death. As a writer he possessedan unequalled gift for communicating withyoung people, and he was one of the greatchildren’s authors. We are also consideringan exhibition on graphic arts in Barcelona inthe 19th and 20th centuries. There will defi-nitely be an exhibition on Bernardo deColón, the son of Christopher Columbus,and one of the great booklovers of theRenaissance period in Spain, who posses-sed the manuscript of Marco Polo’s journey,with a commentary by his father,Christopher Columbus.Tell us about the special meetings in theprogrammeThere will be a conference on detectivenovels and European identity. It will takethe form of a homage to the detectivePepe Carvalho, created by Manuel VázquezMontalbán, who died recently. From the1930s to the 1960s, detective novels dealtwith topics rooted in the US, but since the1970s this genre has included an increasingnumber of works dealing realistically withthe new European situation, going beyondsimple entertainments. New authors haveappeared, such as Andrea Camilleri in Italy,Henning Mankell in Scandinavia, P.D.James in England, and there are also sev-eral examples in the countries of the formerSoviet bloc.Tell us about the events intended toencourage readingI think that Don Quixote and Jules Vernewill be of great interest, as they are closely linked to schoolwork and will belinked to tourism by the creation of li-terary walks and a route retracing DonQuixote’s steps in Barcelona. Of course,the Year of the Book must not be elitist, itmust serve as a discussion centre for the industry but at the same time reach

the general public. And I am sure it willreach the general public. What role will professionals play in theyear of the book?We wish to include all the publishing-rela-ted professional sectors, including publis-hers, booksellers, distributors, librarians,authors, etc. Our aim is to generate a seriesof seminars and debates generating up-to-date information about the sector for useover the next few years. The Year of theBook is a project for everyone who lovesbooks.What’s your view of the situation of thepublishing industry?I think is it good. With the arrival of demo-cracy, the publishing sector ceased to berather haphazard and managed to consoli-date itself. The publishing sector has ceas-ed to be an essentially voluntary activityand has become a major industry, the mostimportant cultural industry in Spain. All thesigns are showing that people are readingmore and more, among other reasonsbecause literacy has improved, thoughreading levels are still far below those ofother countries.

Page 12Barcelona is celebrating Dalí Year

Salvador Dalí (Figueres,1904-1989) is one of thekey figures of contem-porary culture, a refe-rence point whose workand life still arouse pole-mic. In 2004, the hun-dredth anniversary ofhis birth, the world willpay tribute to him.

The 2004 Dalí Year will be organized byand held in seven European and US cities,Figueres [Figueras], Philadelphia, Madrid,Perelada, Rotterdam, Saint Petersburg(Florida, USA), Venice and Barcelona.Barcelona was one of the scenarios ofDalí’s life, and the city will be presenting arange of activities commemorating thisartistic from the Empordà [Ampurdán]region of Catalonia, including exhibitions,concerts, conferences, poetry readings,events in the public library network, etc.Barcelona will also put Dalí’s name on themap by naming a new urban space afterhim. This will be the Salvador Dalí Plaza,right opposite the new station to be built in the Sagrera district for the high speedtrain link - thus making it easier than ever to reach Perpignan railway station, whichDalí considered to the true "centre of theuniverse".

ExhibitionsPerhaps the most interesting exhibition willbe "Dalí, mass culture", at the CaixaForumcultural centre from February to May, withabout three hundred original works repre-senting Dalí’s interest in the new icons ofthe 20th century and what is called "massculture". After Barcelona, this exhibition

will travel to Madrid (MNCARS), to the US(Salvador Dalí Museum, Saint Petersburg,Florida), and to Rotterdam (MuseumBoijmans van Beuningen), where its travelswill come to an end in April 2005.Barcelona will also organize the followingexhibitions: - "Dalí. Afinidades electivas[Dalí. Elective Affinities]", from February toApril at the Palau Moja, showcasing someof Dalí’s paintings, drawings, photographsand documents; - "Proyectos individualesde artistas contemporáneos: Tere Recarensy Yamandú Canosa [Individual Projectsfrom Contemporary Artists: Tere Recarensand Yamandú Canosa]", from March 18 toJune 7 at the Centre d’Art Santa Mònica,with works from two contemporary creativeartists with their roots in Dalí’s ideas; - "Dalí/ Gaudí", from April 5 to May 10 at theCaixa de Catalunya Cultural Centre, whichwill concentrate on Dalí’s admiration forGaudí; - "Dalí a l’Empordà. La mirada delsfotògrafs empordanesos [Dalí in theAmpurdán. Dalí seen by photographersfrom the Ampurdán]", from May to June atthe Palau Robert, a collection of aboutseventy images of Dalí from the 1950s tothe late 1980s; - "Dalí & Lorca", from May27 to July 4 at the Museu d’Història deCatalunya [Museum of the History ofCatalonia], which focuses on Lorca andDalí’s intense friendship when they wereyoung. The exhibition "El manifest groc.Dalí, Gasch, Montanyà i l’antiart [TheYellow Manifesto: Dalí, Gasch, Montanyàand Anti-Art]", from June 17 to September26 at the Fundació Joan Miró, will reviewthe birth and repercussions of one of themost important actions of the Catalanavant-garde; while "Salvador Dalí, una vidade llibre [Salvador Dalí - A Life out of aBook]", from June to October at theBiblioteca de Catalunya [National Libraryof Catalonia], will review Dalí’s work in thefields of writing, illustration, graphic designand publishing, and "El país de Dalí [Dalí’sCountry]", from September at the Museud’Història de Catalunya, will show a se-lection of Dalí’s multidisciplinary creationsemphasizing his intense relationship withhis homeland. The Palau de la Virreina willhave a very special exhibition from May toSeptember, "Dalí privat [The Private Dalí]",consisting of previously unreleased photo-graphs, taken by his secretary, portrayingDalí in his immediate personal environ-ment, pictures that are a major news itemin their own right, going beyond the worldof art. Literature, cinema and musicDalí’s personal and artistic were not restric-ted to the plastic arts. This is reflected in therange of events making up Barcelona’s DalíYear, including other artistic disciplines and forms of expression, as well as a more academic approach to his life andwork. The cycle "Converses a Barcelona[Conversations in Barcelona]" at the Palaude la Virreina from April 15 to May 20, con-sists of six talks on different aspects of Dalí’s

38

personality by experts like Josep Corredor-Matheos, Daniel Giralt-Miracle, LourdesCirlot, Joaquim Molas, Romà Gubern andJosep Maria Cadena. The 2004 BarcelonaPoetry Week in May will include readingsby the poets Vicenç Altaió, Carles Hac Mor,Eduard Escofett and Enric Casasses thatshow the decisive influence of surrealism incontemporary Catalan poetry. The public libraries of Barcelona are alsoholding special events relating to SalvadorDalí. There will be a puppet show for children "Dalí, una història fantàstica [Dalí, aFantastic Story]", which will travel to all thecity’s public libraries. In addition, everySaturday from April to November the gui-ded literary tour "Dalí and Barcelona", willvisit the places in Barcelona that are parti-cularly closely related to his life, such as theHotel Ritz, the Ateneu Barcelonès [theBarcelona Athenaeum], Park Güell, etc. TheBarcelona Consortium of public libraries willalso publish, early in the year, a reader withall the bibliographic references included inthe collective catalogue on Dalí. Dalí also experimented in the field of cine-ma. In early 2004, the Filmoteca will holdthe cycle "Dalí i les ombres elèctriques [Dalíand the electric shadows]", with screeningsof the films that Dalí personally worked onand others that formed part of his milieuand times, as well as films that can be con-sidered as his work, such as Un ChienAndalou and L’Age d’Orr, and also the filmsthat particularly struck Dalí,such as TheStrong Man and Alphaville. There will evenbe music. On January 8, the Liceu OperaHouse will pay homage to Dalí in one of its"Sesiones en el Foyer [Foyer Sessions]",with performances of a selection of Dalí’sfavourite works, largely by Wagner, but withpieces by Bellini, Bizet, Satie, Bach, Irusta-Fugazot and Demare.The wide range of activities making up theDalí Year is aimed at the general public,summing up his career for those who al-ready know it while helping newcomers todiscover his work. For more information: www.dali2004.info,www.salvador-dali.org, www.bcn.es/cul-tura.

Page16Portrait of Lille

In 2004, Lille will be the EuropeanCapital of Culturetogether with Ge-noa. Twelve monthsof festivals, exhibi-tions, shows andmetamorphoses. Ayear of joy and cele-brations dedicatedto artists and artistic

creation in all its fields. An invitation todream, to meet, to join in the party and getto know a new style of living, open toEurope and the world.Discover a thousand artistic projects under

the inverted forests, in the kitchens and thegardens of the maisons Folie (Houses ofFolly), in the new urban landscapes, and intheatres, museums and secret places.This is an exceptional opportunity to dis-cover a city and a region overflowing withpassion and enthusiasm, with a fascinatinghistoric heritage. Lille is only 1 hour fromParis, an hour and forty minutes fromLondon, and forty minutes from Brussels,and is the gateway to an area with extraor-dinarily good communications. The open-ing event will be a party on December 6,2003. And after that there’ll be no stop-ping us!

MetamorphosesLille 2004 will be full of different types ofmetamorphosis; artists, designers, inven-tors, and craftsmen will totally change thecity’s streets, its facades, its buildings andencourage the city to take a leap forward.The first thing you notice when you arriveby train is that the station is pink. Followingthe route of the stars, you cross the sus-pended forest into the bamboo jungle. Thecity centre will have several built folliesincluding a maze of smells, a cafe-restau-rant, and a hall of mirrors, as well as cube ofdreams, an illuminated tower, uproariousmonsters, and robots beating time on theplatforms of the metro system.At night, the historic buildings will be litusing special effects designed by artists.

Exhibitions, eventsThere will be more than 80 art exhibitionsand artistic events in surprising places.There will be wild parties, applause, spar-kle, and all the major innovations in the form of the new technologies to bringour dreams to life and create a world ofmarvels.There will be works by classic painters(Rubens, Watteau, Ingres, Poussin, etc.),modern painters (Matisse, Picasso, etc. Itwill also include the future (robots!, the carsof the future, the cinemas of the future, etc.)and the latest trends in design and archi-tecture, the great continents (Africa, Asia,Latin America).

The Maisons Folie [Houses of Folly]There will be twelve reference points in stri-king places. In the area participating in Lille2004, old factories and features of the city’shistoric heritage will become maisons Folie[Houses of Folly]. The modern symbols of anew art of life, they will be lively places forartists and local people to meet. They willall have certain common features, such as ahall for shows, a exhibition space, artistsworkshops, a kitchen and restaurant, multi-media space, etc. These facilities will all beinaugurated ready for 2004, but they willcontinue long afterwards. In these MaisonsFolie people will be able to cultivate a garden, cook, reserve a dining room, holdparties, as well as borrow books, reserve asmall cinema, listen to music, etc.The whole idea is aimed at children, andolder children (as well as adults) will have

to turn up with a project to perform.Citizens and invited resident artists willfeel at home.FestivalsLille 2004 will start on December 6, 2003with an opening festival including a specta-cular fireworks show with fire chariots lead-ing a crowd dressed in white through thecity. Lille will explode with light and soundas the parade advances, accompanied byimages projected onto the crowd, snowcannons, electronic music, and much more.A delight for all the senses.The party will last all year long, and willinclude special events for Carnival, giants,stars, a "hot" night, the Gay Pride rally,tango and the New York nightlife.The festival will be splendid and colourful,with all the colours of the rainbow.

Parallel worldsThe White Hour in the evening will mark thebirth of the parallel worlds, transporting usaround the world, from New York to China,from Buenos Aires to Japan. The dances,parades, concerts and partying will last allweekend until dawn on Monday.

Scenarios and eventsThe events will include Berlioz and theNational Orchestra of Lille, Jamaican music,tango, Shakespeare at the Théâtre duNord, accordion recitals at Wazemmes,events staged by some of the world’s lea-ding scenographers and choreographers:Peter Brook, Zingaro, Bill T. Jones, WilliamForsythe, the new Lille Opera, the AtelierLyrique [Lyric Workshop] from Tourcoing,the Prato, the "Arts Sauts" and the "newcircus", as well as a wide range of new com-panies and the latest musical trends.Lille 2004’s daring combination of all typesof culture will really bring the city to life.

Lille2004www.lille2004.comTel. +33 359 579 400

39gener-febrer 2004

Biblioteca de Catalunya

Hospital, 56 Tel. 93 270 23 00

Horari: de dilluns a divendresde 9 a 20 h; dissabtes de 9 a 14 h

www.gencata.net/bcinfbibl@bnc.es

Biblioteques de Barcelona

www.bcn.es/bibliotequesbiblios@mail.bcn.es

CaixaForum

Av. Marquès de Comillas, 6-8Tel. 93 476 86 00

Horari: de dimarts a diumengede 10 a 20 h

www.fundacio.lacaixa.es/caixaforuminfo.fundacio@lacaixa.es

Centre Cultural CaixaCatalunya, la Pedrera

Provença, 261-265Tel. 902 400 973

Horari: de dilluns a diumengede 10 a 20 h

www.caixacatalunya.esfcc@funcaixacat.com

Centre d’Art Santa Mònica

La Rambla, 7Tel. 93 316 28 10

Horari: de dilluns a dissabted’11 a 14 h i de 17 a 20 h; diumenges i festius d’11 a 15 h

http://cultura.gencat.net/casmInfo_santamonica.cultura@gencat.net

Filmoteca de Catalunya

Av. Sarrià, 33Tel. 93 316 27 80

http://cultura.gencat.net/cinemafilmoteca.cultura@gencat.net

Fundació Joan Miró

Parc de Montjuïc, s/nTel. 93 443 94 70

Horari: dimarts, dimecres, divendres i dissabte de 10 a 19 h (estiu, fins a les 20 h); dijous de 10 a 21.30 h; diumenges i festius de 10 a 14.30 h

www.bcn.fjmiro.esfjmiro@bcn.fjmiro.es

Gran Teatre del Liceu

La Rambla, 51-59Tel. 93 485 99 00

www.liceubarcelona.cominformacio@liceubarcelona.com

Museu d’Història de Catalunya

Pl. Pau Vila, 3 - Palau de MarTel. 93 225 47 00

Equipamentsde l’any Dalí a Barcelona

Horari: de dimarts a dissabtede 10 a 19 h; dimecres de 10 a 20 h; diumenges i festius de 10 a 14.30 h

http://cultura.gencat.net/museus/mhcmhc.cultura@gencat.net

Palau MojaSala Verdaguer

Portaferrissa, 1Tel. 93 316 25 15

Horari: de dimarts a dissabted’11 a 20 h; diumenges d’11 a 15 h

http://cultura.gencat/net/palaumojacoliver@gencat.net

Palau Robert

Pg. de Gràcia, 107Tel. 93 238 40 00

Horari: de dilluns a dissabte de 10 a 19 h; diumenges i festius de 10 a 14.30 h

www.gencat.net/probert

Palau de la Virreina

La Rambla, 99Tel. 316 10 00

Horari: de dimarts a dissabted’11 a 20.30 h, diumenges i festius d’11 a 15 h

www.bcn.es/culturainfoicub@mail.bcn.es