N O E M L L E N C I S D E S P R É S D E L L E G I R - M E , P A S S A ' M !

HTTP://www.xtec.es/centres/a8037981 — ESCOLA I POBLE DE L’ESTANY Preu: 4 €

Número 14

JULIOL 2013

11

33

55

66

1111

1212

1313

1515

1616

1919

Trasllat 3838

Contingut

Telèfons d’interès

Ajuntament 93 8303000

Assist. social 93 8303030

Biblioteca 93 8303077

Claustre Monestir 93 8303040

Consorci 93 8301418

Escola 93 8303066

Farmàcia 93 8303031

Metge 93 8303030

RESTAURANTS

Bar Monestir 93 8303188

Celler Valeri 93 8303169

Hostal Grau 93 8303051

Ca La Tona 93 8303190

BOTIGUES

Cal Bou 93 8303233

Cal Xaconet 93 8303149

M. Àngels 93 8303176

Residència avis

Presseguer 93 8303076

L’ ESCOLA NOVA DE L’ESTANY OBRiRÀ LES SEVES PORTES AQUEST CURS 2013-2014

L’ Editorial

Les mestres de l’Estany volem agrair la col·laboració i atenció de l’Ajuntament i, en especial, l’ajuda i suport que ens han ofert les famílies i els/les mestres de la ZER en el trasllat i la posada a punt de la nova escola. Moltes gràcies! Us desitgem un bon estiu i amb ganes de tornar-nos a trobar al se-tembre a l’escola nova.

L’ESCOLA NOVA DE L’ESTANY JA ÉS UNA REALITAT!!

“Mai no diguis mai”. Semblava impossible que amb els temps difícils que

estem passant, justament, ara, ha estat possible aconseguir tenir la nova

escola. Aquest curs vinent 2013-14 comença una nova etapa per l’escola de

l’Estany que de ben segur comportarà canvis.

Tal com ens va explicar el nostre Alcalde Sr. Salvador Tresserra, arribar fins

aquí no ha estat gens fàcil. La petició es va fer per l’ajuntament el 2004, el

Departament d’Educació de la Generalitat va prendre la decisió de fer la

nova escola de l’Estany.

L’ajuntament havia de cedir els terrenys, i el Departament d’Educació

s’encarregava de fer el projecte de l’escola i construir-la.

L’escola s’havia de fer en una de les zones d’equipament previstes per les

Normes 91. L’ajuntament va proposar en primer lloc al Departament

d’Educació la zona d’equipaments de la pista vella, que Educació no va

acceptar per petita. Llavors es va proposar la zona d’equipaments prevista

per les Normes 91 al costat de la boca del mig de la mina, que va ser

acceptada.

El següent pas per a l’ajuntament era adquirir els terrenys de l’equipament i

cedir-los a Educació. Es va recuperar un conveni de l’any 1991 entre

l’ajuntament i els propietaris dels terrenys, per qual els propietaris es

comprometien a cedir gratuïtament els terrenys d’aquests equipaments,

sempre que fossin per a l’escola, i també el vial i la zona verda marcats per

les Normes 91 en aquest sector, a canvi que l’ajuntament es fes càrrec de la

urbanització del carrer.

Els terrenys, doncs, es van adquirir mitjançant el conveni del 1991, es van

inscriure en el registre a nom de l’ajuntament al maig del 2006 i van ser

cedits després a la Generalitat.

A continuació calia urbanitzar el carrer per dotar de serveis el sector i la

nova escola. Les obres d’urbanització, que van consistir en quatre fases, es

van iniciar a l’octubre de 2007 i van finalitzar a l’any 2010.

A l’abril de 2007 es va licitar per part de la Generalitat de Catalunya la

redacció del projecte bàsic i d’execució de la construcció del CEIP de

l’Estany.

Al juliol de 2009 des del Departament d’Educació se’ns notifica que el CEIP

de l’Estany estava inclòs en la planificació/ pressupostos de 2009.

Durant l’any 2010 es van realitzar, per part de l’ajuntament, les obres del

Desviament del rec de les Nogueres per tal que aquest rec no afectés a

l’emplaçament i obres de construcció de la nova escola.

L’any 2010 el Departament va sol·licitar i es va atorgar la corresponent

llicència d’obres.

A l’any 2011 hi ha un primer intent d’iniciar les obres, fins i tot amb el

senyalament de l’acta de replanteig, però finalment es deixa en suspensió.

Finalment, el mes de març de 2012, se’ns comunica que s’iniciaran les obres i

el 21 de maig de 2012 s’inicien amb l’acta de comprovació de replanteig de

les obres de construcció del CEIP l’Estany.

Feia molt de temps, doncs, que s’esperava la seva construcció. La paciència,

l’esforç i la constància per part de tota la comunitat educativa de l’Estany ha

tingut els seus resultats.

Finalment és un fet, l’escola ja està construïda i és molt i molt bonica, amb

molta llum. Disposa d’una sala polivalent, cuina, quatre aules, vestidors, una

sala de mestres, una porxada i un ampli pati amb unes vistes precioses al

poble de l’Estany i al Pirineu. No cal dir que estem molt il·lusionats i contents

pels nostres alumnes i famílies que finalment disposin d’un espai adequat a les

seves necessitats. Però també ho rebem i ho vivim com una aposta per

l’ensenyament públic i per l’escola rural, un servei imprescindible per

l’arrelament de les persones al seu municipi, com element dinamitzador del

poble per evitar l’envelliment i com una varietat d’oferta educativa pel Moianès.

Carme Mas

ENTREVISTA... MARTA PAIXAU!!

1. Quants anys fa que fas de Regidora a

l'Ajuntament?

Fa dos anys que sóc regidora.

2. Has d'haver estudiat alguna cosa per fer-ho?

No, totes les persones poden ser regidors, tan si tenen estudis com si no

en tenen. Jo vaig estudiar la llicenciatura d'Economia i després vaig

voler aprendre més fent un màster d'Hisenda Autonòmica i Local.

Aquests estudis m'ajuden a fer millor la feina de regidora.

3. En què consisteix la teva feina dins l'Ajuntament?

La meva feina consisteix en encarregar-me de les tasques que l'Alcalde

m'encomana. En concret m'encarrego de les tasques d'Educació,

Hisenda, Benestar Social i alguna altra més. Com veieu, l'Alcalde m'ha

posat molts "deures" a fer...

4. T'agrada fer de Regidora?

Sí, m'agrada molt.

5. Per què et vas fer Regidora?

Perquè sempre m'ha agradat fer coses pel meu poble. Quan era més

jove sempre feia una cosa o una altra: teatre, el Pessebre Vivent, l'ACR,

els Pastorets,... Aleshores, fa dos anys, el Xic em va preguntar si volia

anar a la seva llista per l'Ajuntament. Vaig pensar que fer de regidora

també és una manera d'ajudar a que les persones de l'Estany visquin

millor i m'hi vaig apuntar.

6. És difícil la feina que fas? Per què?

No, no és difícil, però hi has de dedicar temps i a vegades costa de

trobar-lo...

7. A part d'aquesta tasca, tens una altra feina?

Sí, a part de ser regidora de l'Ajuntament de l'Estany, treballo en

projectes econòmics d'altres administracions locals.

D'altra banda, tinc tres fills, la Laia, el Pau i el Joan i això de ser mare és

molt més que una feina... és una "feinada"!!!!

8. Ens pots explicar alguna anècdota divertida que t'hagi passat com a

Regidora?

Sí. Quan feia poc que era regidora, es va organitzar una celebració a

Collsuspina. Jo vaig preguntar si hi havia d'anar i em van dir que no.

Vaig pensar "Sort!!!" perquè a mi no m'agrada gaire anar a llocs on hi ha

molta gent que no conec...

El dia de la celebració, de sobte, va sonar el telèfon... resulta que un

senyor Diputat havia decidit anar per sorpresa a Collsuspina i era

imprescindible que un regidor de l'Ajuntament de l'Estany també hi anés

per estar amb ell... i m'havia tocat ...

Vaig agafar el cotxe ben nerviosa. A Collsuspina vaig entrar al

poliesportiu, i de sobte algú em va dir:

- "Marta!!! Quina sorpresa!!! Què hi fas tu aquí???"

Sabeu qui era? Sí, era el senyor Diputat!!! Però no era pas un

desconegut! Era un molt bon amic a qui feia molts anys que no veia.

I ja ho veieu... gràcies a aquella celebració a la que no volia anar vaig

retrobar un amic!!!

Moltes gràcies Marta!!

Alumnes de Cicle Mitjà

I ara per distreure’ns una mica...

Enganyifa: Per què els peixos no parlen?

Trobades amb en JosÉ, el cap d’obra!

Al llarg del curs hem anat a veure en José, el cap d’obra de l’escola

nova. Ens ha anat informant de les tasques que estaven portant a

terme: espais, materials, com es construeix...

Ens ha agradat molt poder seguir de prop la construcció de la nostra

escola.

Moltes gràcies José!!

EL TEMPS DELS BANDOLERS A L’ESTANY

L’Estany va tenir l’època de bandolers

com qualsevol altre lloc. A més el nucli

central de la violència estava a Vic ,

que ens queda a quatre passes. L’època

màxima va estar entre 1580 i 1640, cosa

diferent del bandolerisme andalús, que

es del segle XIX.

Com va començar?

Hi havia dues famílies molt

enemistades, els nyerros i els cadells

que vivien al Rosselló .Però el Bisbe

Robuster , cadell , el trasllada a Vic amb els simpatitzants . L’altre grup reacciona i

també arriba a Vic .Creixen i al poc temps tothom es posiciona per alguna de les

bandes. La violència augmenta quan els senyors lloguen bandolers, que son gent

armada. Aquestos podien anar en grup per lliure, al servei de nyerros o cadells o al

servei de senyors intrigants, segons volguessin.

També hi ha un altre greu problema : una crisi agrària i demogràfica. Diverses

sequeres de consideració obliguen al rei a importar blat de l’estranger. A més es

donen plagues de llagosta , dos terratrèmols i epidèmies de pesta cada dos anys,

rèpliques de les dels segles anteriors. Això vol dir poca ma d’obra per mortaldat , poc

blat plantat , fam i malalties diverses per malnutrició. Molts pagesos s’ajunten als

bandolers per temporada, necessitats de fer uns calers a l’estiu que precisaran per

viure a l’hivern. Qui no estava en una quadrilla , els donava suport amagant-los,

guardant coses robades , informant... tenien un gran suport social per la misèria que hi

havia .

Recordeu la llegenda del Puig de la Caritat ? Explica Tresserres que una gran plaga

de llagosta assola el camp en plena collita i la cosa no sembla acabar. Llavors fan una

promesa: si la plaga cessa donaran un pa a

tots els pobres que passin pel collet de St.

Pere. Fan pregaries , pujant la Verge pels

munts del voltant del poble i beneint el

terme des del Puig del Montfred. La plaga

cessa. Llavors donen un panet de quart de

quilo a tots els pobres que hi van i el puig

s’acabarà recordant per el nom de Caritat.

Un problema polític afegit va ser que el rei

d’Espanya va substituir els caps militars i

civils catalans per altres de Castella. Al quedar-se sense entrada de diners alguns

nobles passen al bandolerisme, com Bach de Roda.

Finalment ens apareixen els gascons i hugonots ; apart, cal comptar amb els lladres de

tota la vida. Eren protestants que lluiten per imposar la seva religió; entren en guerra

contra els catòlics i , per obtenir armes , s’ajunten en quadrilles de bandolers. Se’ls

anomena “el perill protestant”.

Els senyors son els Domenec de Tona, els Prat de Manlleu, el de Savassona ...quasi

be tots son cadells, encara que algun dona suport als nyerros.

En resum: hi ha una pila de gent que exerceixen la violència per una raó o altre i es

centren principalment a Vic.

Com actuaven els bandolers?

Eren quadrilles de quatre o cinc encara que es podien ajuntar cinquanta , en ocasions.

Robaven, segrestaven persones per cobrar rescat,

assaltaven masies... les seves víctimes principals eren els

viatgers per negocis, les masies aïllades, els pobles petits i

els llocs rics en general. Actuaven a la llum del dia perquè es

sabien immunes. Atacaven monestirs i esbotzaven portes ,

escalaven muralles de pobles, amenaçaven volar

infraestructures, etc. Podien caure diferents bandolers sobre

un mateix lloc, amb les seves exigències, de manera que

l'arruïnaven. Tenien el personal en part fix i en part temporal

( pagesos, hugonots ,etc) .Si no es feia la seva voluntat

cremaven les cases, les collites o mataven al segrestat. Es a

dir, actuaven amb molta coacció i violència.

Mesures que es varen adoptar:

Les primeres mesures van ser urbanístiques: per dificultar el pas varen repassar

muralles , taponant forats per on es podien colar els extorsionadors o aixecar murs .

Les masies van emmurallar els voltants , posar reixes a les finestres i excavar una

cambra secreta: lloc amagat i amb aigua, per guardar menjar, diners, armes o

persones .

També es crea la Unió: federació de sometents per la lluita contra els bandolers.

Estaven organitzats a la castellana, per la qual cosa tenien moltes discussions i poca

eficàcia en l’acció. També acorden el seny del lladre: toc especial de campana que

avisa de lladres pels voltants. Els reconeixen perquè van a cavall, son molts i van

armats...quan es toca, el poble tanca les portes al moment , i no s’obriran fins a nou

avis. El sometent surt d’immediat amb homes , que no es poden negar a fer-ho .I al

bandoler que se l’atrapa se’l mata al moment, sense judici ni proves.

A l’Estany:

Hi ha bastants restes de l’època dels bandolers.

Les masies amb murs son . el Grau, Senties i la

Vall ; n’han tingut Postius, el Castell, Puigmartre,

Rodors, la Montjoia i segurament moltes més.

Com a les demés ciutats catalanes son muralles

de l’època dels àrabs, repassades i restaurades

quan els bandolers ataquen de valent. Segurament totes elles tenen cambra secreta.

L’Estany tenia muralles que encara se’n veuen parts. Veieu-les pel carrer dels Monjos i

doneu la volta pel de St. Isidre fins a l’església. També hi ha algun reste pel carrer Dr.

Errando. Segons Pladevall , el mur de l’Heura (C/ St Pere1), es un recobriment

romànic sobre un mur anterior. Son (eren) peces de pissarra de 30 cm x 35 cm

recobrint un altre mur .El segon recobriment de pissarra es dels paletes occitans, que

coincideix amb el temps dels bandolers. Es a dir van repassar els murs dels àrabs i

romànics en vistes als nous problemes del 1500 . Encara que sembli impossible,

aquesta construcció única , està tapada per lloses modernes que impedeixen la visió.

A la part dreta es veia la muralla de 6m d’alçada i espitlleres ( que son alt- medievals)

.Últimament s’han tirat al terra i queda un muret de 20 cm. Al girar per St Isidre

sorgeixen dues torres, una arrodonida i l’altre quadrada. Abans dels bandolers ja no

es feien servir per defensa i estaven llogades per habitatge. Però la normativa contra

els bandolers els va obligar a cedir la vivenda per a defensa en cas d’atac. Avui dia

viuen en les dues. Part de la muralla es va aprofitar per allotjaments ( Cal Magadins

vell, ca l’Alovet, etc) on es veuen pedres molt mes antigues que cap altra.

També trobareu reixes a les cases antigues del carrer Major i del Monjos. Si son

botigues tenen a la part baixa una peça mòbil, d’uns

30 cm. Era per servir el producte sense obrir ni la

porta . La seguretat per damunt de tot.

El carrer dels Monjos tenia dues torres defensives a

l’entrada. Es conserva la de cal Valeri però n’hi

havia una altra al seu davant, destruïda durant algun

dels terratrèmols dels segles XIV i XV. Allà s’hi va

protagonitzar algun fet important que després explicarem.

El Monestir construeix un nou pati davant del claustre, el de St Jeroni. Es a dir abans

era una construcció rectangular amb tres torres de defensa , una a cada cantonada i

el campanar . A dins queden l'església i el claustre .Doncs a causa dels bandolers es

fa un nou espai, el pati de St. Jeroni, envoltat de vivendes. Només tenia una entrada

al passeig de Vilardell, aquest és un call estret rematat en una gran porta defensiva on

està l’actual Ajuntament . Si els bandolers volen entrar han d’esbotzar la porta

defensiva, la del pati de St Jeroni i després la del claustre. En la restauració de 1968

van tirar a terra les cases del pati i el carrer va quedar ampliat i lluminós. Això si, fora

de context històric.

Un darrer apuntament sobre la casa de cal Francesc c/ de Vic 5.Era un antic lloc

fortificat del que encara es veuen espitlleres a la plata baixa. Al primer pis hi ha una

finestra renaixentista de l’època de Carles I. Qui tenia diners i ganes de tenir una cosa

tant luxosa? Una autoritat militar castellana ? aquí el renaixement va entrar tard i

escàs. Amb la supressió dels Canonges Agustins i l’aparició de bandolers, teníem al

poble una autoritat militar ,un sots-veguer per exemple? El cas es que la luxosa

construcció xoca amb la pobresa regnant.

A pesar que el bisbe de Vic era cadell i li devien obediència ,a l’Estany eren nyerros i els donaven suport. Tresserres explica que el Monestir va donar protecció als

bandolers Trucafort, Torrent de Goula, el Tonenc i Rocaguinarda. Va ser el cap més important fins a 1611 i la seva quadrilla estava formada per Jaume d’Alboquers, Gabriel Galí, àlies Barceló, Joanot Gili de Vilalleons, Pere Roca de Muntanyola , Roqueta de Taradell i la Mandra Tots prop de casa..

La protecció s’explica per dues raons: l’autoritat militar o Unió cada cop va ser més contundent i es van refugiar a les muntanyes allunyades , com l’Estany. I perquè el país tenia tres jurisdiccions: la del Rei ( amb un 35% de les terres), la de l'Església ( un 12%) i la dels barons (45%).Si al bandoler el perseguia el rei podia demanar refugi a l'església o a un baró, per exemple ; tenien jurisdicció penal i cap altre autoritat hi

podia interferir. Aquesta va ser una gran dificultat per acabar amb els bandolers.

En Trucafort era de la quadrilla del Rocaguinarda, fins que

li va plantar cara i es va emancipar. Per això no coincidien

mai . Perot Rocaguinarda (Oristà, Lluçanès, 1582 -

Nàpols?, 1635?), conegut com a Perot lo Lladre,al final de

la seva vida va ser detingut i enviat a Nàpols com a cap, on

va morir en una batalla. Es diu que a Rocaguinarda una

dona d’una masia de l’ Horabona li guardava les coses

robades. Ja hem dit que tothom hi estava implicat en el

bandolerisme, per una raó o altre. Rocaguinarda va cremar

Rocabruna ( la masia vella), i la Grossa de les Rovires,

probablement perquè no van pagar el que demanava. Anaven pintats, feien crits

esfereïdors i era fosca nit. D'aquí va sorgir la llegenda de la Por, esperit que surt de nit,

acompanyat de bandolers, que causa el terror. Perot lo lladre o Rocaguinarda es el

Robin Hood català, que robava als rics per donar-ho als pobres.

Del Serrallonga també se n’expliques coses: Un dia es va presentar davant el

carrer dels Monjos que es va tancar a cal i canto com manava l’ocasió. El van

reconèixer pel seu vestit, que pretenia ser elegant. Portava barret d’ala ample amb

plomes vermelles, una capa vermella de vellut , anells i joies en quantitat..Va demanar

3000 lliures una quantitat enorme de diners . Com de moment no va escalar la muralla

ni matar a ningú a varen decidir obrir negociacions. Els nens pensaven si era mut.

Rarament parlava ni mostrava sentiments, però es feia entendre del tot. Alt, corpulent,

armat, temible... es feia respectar. Les negociacions van durar tres dies i al final es va

conformar en 1300 lliures , a pagar en dos cops. Almenys aquella vegada va acabar

be. El de Viladrau, mantingué viva la indisciplina, la violència i la inseguretat dels

camins. Hi ha qui diu que era tot un patriota, no es un bandoler.

S’expliquen diverses llegendes a l’Estany sobre bandolers. En elles el pagès, gracies a

la seva astúcia i habilitat recupera els diners i acaba sense danys. En canvi el

bandoler difunt , vaga eternament per les nits boiroses del poble, sense trobar el repòs

que l’anima necessita. Segurament la por, sinó el terror, els feia inventar histories on la

catarsis es produïa a traves del desig.

Conseqüències:

Les lleis sobre bandolers van arribar fins al segles XIX i XX. El Senties explica que ells

tenien una caseta davant la Carrera, dalt la serra. Un dia d’hivern de 1830 de la

caseta abandonada hi sortia fum.Eren cinc bandolers tres dels quals son el Gravat , el

Xic de la Barraqueta i el Clavetaire. Van tocar el seny del lladre i anaren a buscar el

somatent, que va reunir els homes. Ells ho varen sentir i sortiren corrent. Dos els varen

penjar allà mateix i la resta la Guardia Civil se’ls emporta al quartel de Berga on

acaben afusellats. I Franco? Aquest va ressucitar la llei de vagos y maleantes per la

qual davant d’un sospitós, es disparava matar i assumpte arreglat: sense judicis , ni

proves , ni res més. I no parlem de 1580 sinó de 1945, quatre-cents anys mes tard , en

una aplicació abusiva de la llei.

Els bandolers han entrat en la mitologia. El folklore i les llegendes del nostre país en

van plenes de gestes salvadores , gràcies a la capacitat dels Rocaguinarda, Trucafort

o Serrallonga de solucionar els problemes. Perquè, ¿qui s’atrevia a robar les arques

del rei d’Espanya, aquell que ens feia la guitza, sinó els bandolers? Era Catalunya

contra Castella ! ¿ qui ajudava al pagès més que els bandolers o una temporada entre

ells? Qui feia justícia als pobres? Perquè els cadells eren principalment el Bisbe i el

Baró ; mentre la majoria de nyerros eren el poble i els bandolers. Els rics contra els

pobres! Bandolers que venen envoltats amb tints llegendaris : cortesos, valerosos,

justiciers i amb uns incalculables tresors , tan amagats , que mai s’han descobert. Ens

identifiquem amb ells. Els pobles necessiten de la mitologia per saber que algú es

capaç de salvar-los i que el sofriment te un final .A mes els nostres bandolers son tan

macos...!

Isabel Fonoll

Professora i documentalista

Sopa de lletres: Mars

i Oceans

Mediterrani

Atlàntic

Mort

Carib

Índic

Pacífic

Caspi

Halmahera

Adriàtic

EL NOSTRE ENTORN AHIR I AVUI

L’última setmana de maig, després d’un petit ruixat al capvespre, els rajos del

sol que se’n anaven a la posta van pintar la Serreta i el serrat de la Barra amb

una claror neta. Això feia que aquest paratge tan proper a nosaltres, quedés

impregnat d’uns colors que ens deixaven meravellats. En un lloc petit i proper,

feia que et sentissis transportat cap a un món diferent, diàfan, netíssim gràcies

al verd dels pins, al verd més clar dels roures, a un tros de cel ben blau i a un

altre de gris platejat. Des de ponent els rajos es filtraven arreu com si donessin

amb serenor l’adéu al dia, que havia estat plujós i fins aleshores aquest sol no

havia pogut transmetre cap missatge. Van ser uns moments especials que ens

van arribar a l’ànima, fent que miréssim amb uns altres ulls tot el nostre entorn

que realment és privilegiat i màgic.

Tot aquest missatge tant viu va fer-nos pensar en segles, molts segles enrere,

quan segur que plovia tant o més que aquests dies passats. Segurament

l’aigua revenia fàcilment les seves deus i fent rierols, saltaven dòcilment pels

pendents amb alegria i amb dolça melodia i s’unien a l’estany que les acollia al

fons de la petita vall que avui forma el Prat. Pensem com pel serrat de Cal Jan,

el de la Creu de la Devesa i del Puig de la Caritat, la pluja s’escorria i feia

camins d’aigua per trobar el repòs al bressol on dormia l’estany, donant vida

tranquil·la a la colla d’animalons que corrien per l’entorn i els peixos que vivien

nedant dins seu. Aleshores, l’home primitiu que s’havia de desplaçar per buscar

menjar i així poder sobreviure, tenia aquí un refugi especialment bo per poder

subsistir, fruits silvestres en la part boscana en la qual la caça era abundosa, i

pescava dins l’aigua proveint-se de peixos.

Tot això, et fa pensar que amb un petit oasi per viure-hi bé i gaudir de la felicitat

innat, que hom troba quan sap aprofitar de manera sana i coherent el que té,

això si tenint-ne cura de tantes i tantes joies amb les quals la natura ens

ofereix.

Ja fa molts i molts anys que l’estany d’aigua no hi és, però el nom perdura,

procurem ser sempre constants en el bon fer i que aquests boscos, conreus i

regalims d’aigua que ens embolcallen, durin i durin arreu per sempre.

Continuem doncs per casa nostra, on constantment aquest entorn se’ns mostra

viu, gaudint-ne amb l’alegria, pau i unió. Ja des de l’escola, des de la qual el

podeu observar tant a prop esperem que la seva companyia us ajudi a treure el

millor profit en el tarannà de la vostra vida.

Mª Estany Esparó

EL PERQUÈ PINTEM MANDALES

Què ès un mandala?

Es un cercle sagrat signe de plenitud. Esta relacionat en la geometria, la psicologia i la curació sagrada que podem trobar a través de l’art i l’arquitectura i els objectes més simples.

Normalment són circulars a vegades en forma de triangles o cercles dins de quadrats. Són figures simètriques i ens porten la mirada cap al “centre”. Els circulars tenen el poder universal perquè el cercle és la forma bàsica de la creació.

És una eina per ajudar-nos a nosaltres a concentrar-nos en -TOT-. Pintar mandales ens aporta relaxar-nos, potenciar la concentració, la creativitat, l’equilibri i la serenitat, tranquil·litat, …

Un Mandala és un “descodificador” d’informació actua a nivell inconscient traient informació a l’exterior.

EL SIGNIFICAT DELS COLORS.

Tots els colors tenen un diferent significat per cada persona:

negre: el misteri

blanc: puresa i perfecció

vermell: passió, energia, foc, amor

taronja: alegria, entusiasme, creativitat, èxit.

Groc: alegria, color, acollida, activitat mental.

Verd: Naturalesa, un nou naixement, fertilitat i seguretat.

Blau: estabilitat, seguretat, profunditat, saviesa

Violeta: poder, noblesa, luxe i independència.

Aquest resum tret d’un llibre de Mandales, el vull compartir per a tots els que no coneixen aquesta tècnica, tant relaxant, us animo a provar-ho. Gràcies a l’escola vaig saber el què era un Mandala.

“Escola lloc d’aprenentatge!” Irene Ferrer

10 ANYS DE LA MAINADA

El concepte de poble educador deriva d'un concepte elaborat ja als anys 70 del segle

passat, i ens introdueix en la idea d'un projecte educatiu transformador que neix d'una

voluntat política municipal o del propi teixit socioeducatiu i on entitats, associacions,

institucions, etc. treballen plegats perquè el poble eduqui de manera permanent i que

aquesta educació arribi a tots i totes.

Un dels aspectes claus ha de ser el desenvolupament i l'educació dels infants del poble.

Facilitar eines per a un correcte desenvolupament físic, emocional, psicològic... per

l'assoliment d'un correcte grau d'autonomia, per a una bona integració social, tenint en

compte les diferències individuals, respectant la diversitat i potenciant hàbits positius

per a la vida dels infants, és fonamental.

La importància de l'adequat desenvolupament de les capacitats de l'infant durant els

seus primers anys de vida en relació amb el seu procés d'aprenentatge és un fet

contrastat per la psicologia evolutiva i educativa. Així doncs, en l'educació infantil de

primer cicle el desenvolupament inicial de les capacitats que caracteritzen l'evolució

física, afectiva, intel·lectual i social de la persona té una gran importància. És un cicle,

per tant, que permet prevenir o compensar a temps algunes de les situacions que

s'originen en les desigualtats individuals que, amb posterioritat, poden obstaculitzar el

desenvolupament dels processos d'aprenentatge de l'alumne o l'assoliment d'un adequat

rendiment escolar. En aquest sentit, la presència d'una escola bressol al municipi que

potenciï tots aquests aspectes de desenvolupament i educació, és bàsica.

L'Associació per a l'Atenció dels Infants de l'Estany – La Mainada es va crear l'any

2003 per un grup de mares i pares del nostre poble que sentien la necessitat d'un servei

d'escola bressol per a l'atenció i desenvolupament dels infants en edat preescolar (d'entre

0 i 3 anys). Donada la manca d'un servei d'aquest tipus a l'Estany, aquest grup de

famílies van considerar oportú crear una associació amb aquest objectiu, els socis de la

qual serien les pròpies famílies usuàries del servei d'escola bressol, que amb les seves

quotes intentarien cobrir les despeses derivades d'aquest servei.

Des del primer moment es va establir un diàleg amb l'Ajuntament que es va

comprometre a donar suport a l'entitat per la rellevància que la seva presència tenia al

poble. Tant ha estat així, que els darrers anys no hauria estat possible mantenir

l'associació i, per tant, l'assoliment dels seus objectius, sense el suport a molts nivells de

l'Ajuntament de L'Estany.

El benestar d'un poble es basa, entre d'altres aspectes, en l'accés i la qualitat a serveis

bàsics com la salut, l'educació, el lleure... i La Mainada ha de formar part d'aquesta

cartera de serveis que el poble ha d'oferir. Servei de proximitat, implicat en el poble, en

xarxa amb la resta de serveis del poble, limitant la necessitat de les famílies de buscar

aquest recurs d'escola bressol a municipis veïns, fet que potenciaria també la continuïtat

de la canalla estanyenca a l'escola pública del poble i, per tant, la "vida de poble" de les

famílies a L'Estany.

La Mainada està ubicada en un poble petit però viu i amb voluntat de ser, i per aquest

motiu, i basant-se en la idea de poble educador ha de buscar la interacció amb l'entorn,

formant-ne part i essent part constructiva i educativa dins de la vila. L'escola bressol vol

ser una part fonamental d'una educació de qualitat a L'Estany, amb la voluntat de

contribuir activament en el correcte desenvolupament dels infants estanyencs per a

educar en el respecte aportant les eines bàsiques per a l'autonomia dels nens i nenes.

Cal doncs, que la tasca educativa estigui orientada en aquest sentit, promocionant un

ambient favorable i obert, treball en equip, relació fluida família-escola, adaptació en

funció de les necessitats i les característiques de cada persona, respecte per la diferència,

aportant les eines bàsiques per a l'autonomia en l'aprenentatge i en la vida en societat, i

fent un treball constant en relació als valors democràtics i de respecte dels drets.

La Mainada es basa en uns principis que considera fonamentals per a l'assoliment dels

seus objectius: Pluralitat, Escola activa i participativa, Escola integradora (atenció i

respecte de la diversitat), Coeducació (sense diferències basades en el gènere), Laicitat i

respecte de les creences individuals, Escola arrelada al país.

La Mainada fa 10 anys gràcies a aquelles famílies que han aportat energies i entusiasme

al projecte en aquest temps, a l'Ajuntament que hi ha apostat, als nens i nenes que hi han

assistit, a les mestres i a totes aquelles persones que hi han participat, col.laborat i

facilitat la tasca de la nostra escola bressol.

Amb l'objectiu de mantenir el servei i amb una voluntat de millora constant:

MAINADA, PER MOLTS ANYS!!!

MÍRIAM GÁLVEZ

15 ANYS FENT CARAMELLES!

El grup Caramellaire “Sortits de l’Ou” enguany va tornar a cantar i a ballar pels carrers i

les places del poble de l’Estany, el diumenge de Pasqua.

La direcció de les caramelles la vaig agafar el 1999, després de molts anys que fos

dirigida per l’Anna Bruguet, per això aquest any ha fet 15 anys que any rere any

organitzo les caramelles del poble.

Alguns anys hi ha hagut poqueta participació, però aquest any 2013 ha sigut l’any que

hi ha participat més cantaires i dansaires. Gràcies a la col·laboració dels infants, de les

famílies i de les cantaires, continua una tradició ben arrelada al nostre poble.

Les danses i les cançons que vam oferir aquesta Pasqua van ser: un nou cant, el

Patatuf, el Joan del Riu, el ball de cascavells, el Rogle, el ball de cintes, el ball de

bastons amb la cançó el Virolet, unes caramelles antigues cantades pel cor Parroquial

de l’Estany i la cançó “La Pasqua Florida”.

El dia ens va acompanyar i vam poder gaudir d’una bona diada.

Per això, us animem a xics i a grans a participar el proper any. Visca les tradicions

catalanes i visca les Caramelles! Mònica Sentias

L’hora del conte

ACARICIAR LA TERRA

Hi havia una vegada una terra fèrtil i generosa a la vora de la Mediterrània que

feia prosperar a la gent que hi vivia, donant-li fruit abundós. Aquest poble no

passava penúria i amb els anys van oblidar la terra per només cuidar-se ells. I

van fer créixer maons, edificis i ciment per alimentar la seva avarícia enlloc de

la seva família… molts anys van passar que la terra sentint-se oblidada va

deixar de produir i la gent de la riba de la Mediterrània van començar a passar

penúries.

- Com tirarem endavant? Com ens alimentarem? -deien.

L’Andreu, el vell del poble, ell ens ho pot explicar, quan era petit a casa seva

cultivaven…ell ens traurà de la penúria. Però l’Andreu explica que ell no

cultivava, que només havia vist al seus pares fer-ho, que ell era molt petit, però

que recorda, que el pare acariciava la terra quan l’adobava, que la mare li

somreia quan la sembrava, i que la terra agraïda els tornava fruit abundós….

L’Andreu recorda que la terra era generosa… i gràcies a aquest record la gent

de prop d’aquell mar van, mica en mica, tornar a ser pròspers.

Xènia Torras

CAPSETES DE COLORS

Quan sento el nus a l’estómac m’estiro a terra i obro les meves

capsetes de colors. Obro la capsa vermella i deixo que saltin a terra

totes les emocions que hi guardo: ira, enuig, fúria, còlera, irritació,

frustració, por, impotència, ràbia, fàstic, vergonya... Obro la capsa

negra i en surten, apagades, la soledat, la tristesa, la desesperança,

l’abandonament, la pena, l’angoixa, l’aflicció... Obro la capsa verda i

trobo, ufanoses, l’esperança, la fe, la il·lusió, la curiositat, el consol,

la confiança, la compassió... Obro la capsa groga i en surten les

paraules brillants com el sol: amistat, amor, tendresa, alegria,

felicitat... Obro la capsa blava i, sense fer soroll, es despleguen la

humilitat, la gratitud, la serenitat, la calma, la pau...

Hi jugo, deixo que es barregin, les agrupo, les ordeno, les miro i les

remiro. Després decideixo quines em vull quedar.

Avui he escollit tres paraules: verd-confiança, groc-amor i blau-

calma. Les altres les he tornades a les seves capses.

Per cert... El nus s’ha esfumat. “La vida viene a cuento” Soler& Conangla

Roser Farràs, dinsteu.roser@gmail.com

MªRosa Prat

2a Jornada de Convivència

El passat mes d’abril es va celebrar a la ZER El Moianès Llevant la segona Jornada de Convivència a l’escola de Collsuspina.

La motivació principal per tal d’organitzar-les i celebrar-les era trobar un punt d’espai i temps comú mestres, famílies i personal dels ajuntaments per tal de reflexionar sobre l’educació dels infants i anar donant forma i sentit al Projecte de Convivència de la ZER que s’està desenvolupant.

Les Jornades es van celebrar un dissabte al matí en el qual es van fer diverses activitats. A primera hora del matí es va fer teatre-fòrum a càrrec de la companyia Pa’tothom, on famílies, mestres i regidors dels ajuntaments podíem visualitzar, reflexionar i opinar sobre aspectes de l’educació que es donaven en el guió, tenint la oportunitat de canviar la situació.

A continuació, es va fer un descans per esmorzar i poder fer una mica de col·loqui informal entre els assistents.

Posteriorment, i per la manca de temps, la Roser Farràs ens va fer quatre pinzellades del pre-projecte d’Ecologia Emocional que es vol presentar a tota la comunitat educativa.

Des de la ZER volem donar les gràcies a tothom que hi va participar!

EDUCACIÓ INFANTIL TREBALLEM POEMA DE JOANA RASPALL

BON DIA, POESIA!

BON DIA, CEL!(Quim)

BON DIA, TERRA!

BON DIA,MAR! (Laia)

BON DIA, SOL! (Eudald)

BON DIA, VENT!

BON DIA, VELA!

BON DIA, OCELL!

BON DIA, FLOR!

BON DIA, TU!

BON DIA, JO!(Marc)

BON DIA, DIA!

Joana Raspall

Lectures al Presseguer – Sant Jordi 2013

Les i els alumnes de tercer i quart vam anar a la Residència El Presseguer a llegir

alguns poemes de la Joana Raspall, aprofitant que aquest any 2013 celebra els seus

100 anys.

Els nens i nenes ens vam preparar les lectures a casa i a l’escola. Cada un de

nosaltres vam escollir el poema que més ens va agradar. En teníem molts per triar!

La majoria eren d’animals i plantes, però també hi havia altres temes.

Ens adonem que llegir davant del públic no és fàcil, cal que tinguem en compte el

volum de la veu, que parlem a poc a poc, que no ens posem el paper davant la cara...

però si assagem i ens hi esforcem ens surt molt bé!

Aquí us en deixem uns quants! Esperem que els gaudiu!

Alumnes de Cicle Mitjà

Els esportistes de l’escola!

Aquest noi tan trempat és en

Junior!

Aquest any ha guanyat, juntament

amb tots els seus companys de

l’equip de futbol de Moià, una

medalla .

Moltes felicitats Junior!!!

Moltes felicitats equip!!

I aquest altre noi és l’Adrià!

Aquest any ha guanyat una

medalla quedant quart a la

classificació d’una cursa a peu a

Centelles!!

Moltes felicitats Adrià!!!

3, 2, 1... ACCIÓ!

L’Estany celebra el traspàs a l’escola nova amb un Lipdub

El dia 7 de març ens ho vam passar d’allò més bé tot gravant

el nostre primer lipdub. Aquest vídeo mostrava algunes

estàncies de la nostra escola però també tenia la intenció de

mostrar que, ben aviat, canviaríem d’edifici. Per això, vam

recórrer els carrers del poble fins a arribar a l’escola nova. La

cançó que va acompanyar-nos-hi va ser la de Corren dels Gossos.

Si voleu veure el muntatge, només cal anar a la pàgina web del

youtube i escriure lipdub escola de l’Estany o bé a la pàgina web de

l’Ajuntament del poble. Darrere una seqüència de

quasi cinc minuts, s’hi amaguen complicitats,

nervis, somriures, entusiasme però, sobretot, la voluntat

de participar en un projecte comú.

Les mestres de l’escola volem donar les gràcies a tothom

qui va col·laborar a que es fes possible. Esperem que us agradi tant com

a nosaltres fer-lo.

Una cançó per compartir!!

Aquest curs hem fet un lip-dup molt divertit amb una cançó que ens

agrada moltíssim, és per això que la volem compartir amb vosaltres! La

cançó es diu Corren i és del grup de rock català dels Gossos.

És tard, no sé quina hora és,

peró és fosc fa estona.

És fácil veure que no hi ets,

ni un paper, ja poc importa.

Poso els peus a terra, vull caminar,

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot alló que m'he amagat i que no m'he volgut dir.

Corren, corren pels carrers, corren

paraules que no s'esborren, imatges que no se'n van.

I ploren, ploren pels carrers, ploren

com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran.

Difícil descobrir qui soc avui.

Una gota em cau mentre un altre em treu la set.

Plou i fa sol alhora

Tomba la bala bala,

tomba la bala que m'apuntava, era la meva

i jo mateix em disparava.

Raig de llum il·lumina'm, treu-me el fum.

Una revolució dins meu, la sedueixo i es transforma

No s'esborren, en conformo en mirar-me

Mirar-me de dins cap a fora.

On puc anar-te a buscar? Nena no és broma...

Hauria d'haver estat diferent,

peró en un moment s'han tancat les portes.

Poso els peus a terra, vull caminar

necessito despertar en un dia radiant.

Encara em queda temps per descobrir

tot alló que t'he amagat i que no t'he volgut dir.

corren, corren pels carrers, corren…

Alumnes de Cicle Inicial i Cicle Mitjà

Taller de psicomotricitat

Al llarg d’aquest últim trimestre, els i les alumnes de l’escola han

realitzat un taller setmanal de psicomotricitat subvencionat per

l’Ajuntament de l’Estany.

L’Anna Alonso, la psicomotricista que ha dut a terme les

sessions, ens ha col·laborat en l’article explicant una mica les

finalitats d’aqueta activitat:

La psicomotricitat és una activitat lúdica basada en el cos i les seves accions que entén que el nen/a es relaciona de forma global amb el món que l’envolta. Això implica: cos, emocions, pensament i comunicació. En aquesta activitat les propostes són suggerides i ajustades a les seves necessitats i respecten el ritme i l’interès dels nen/es. La psicomotricitat ofereix un espai, temps i material per connectar amb el plaer del moviment i amb les sensacions i les emocions viscudes. A partir d’aquí permet que el nen/a expressi a través d’un joc simbòlic els seus estats d’ànim, vivències, pors, desitjos... en un

marc de seguretat, tan física com afectiva, que proporciona el psicomotricista. L’acompanyament de l’infant a través d’aquest procés és essencial per tal de poder arribar al pas de l’acció al pensament. Els nens i nenes també hi ha dit la seva. El què ens agrada de psicomotricitat és....

Destrossar la muralla

(Quim)

Saltar des de la taula (Pep)

Desmuntar la muralla (Pol)

Fer cases i

desmuntar-les (Nil)

Trencar la

muralla és

molt divertit

(Júnior)

M’agrada fer lluita de coixins

(Ariadna G.)

Destrossar la

muralla (Laia)

M’agrada perquè juguem

molt (Adrià)

Desmuntar la

muralla i jugar

amb les

mestres (Marc)

Va molt bé per entrenar

les cames i els braços

(Arnau V.)

M’agrada poder

destruir la muralla de

coixins (Guillem F.)

M’agrada

perquè fem

jocs (Júlia)

Allà podem jugar (Sergi)

M’encanta tirar

la muralla (Lluc)

És molt divertit. Amb

poso amb l’Adrià i

l’Ariadna G al

matalàs i ens

acotxem amb teles

de roba (Ariadna P.)

M’agrada molt saltar de la

taula (Ana)

És molt divertit. Faig exercici i

molts jocs (Guillem T.)

Juguem i m’ho passo molt bé

(Ingrid)

Fotografia de la muralla abans de ser

desmuntada.

M’agrada perquè fem

jocs i també desfem una

muralla (Jana)

Fem moltes coses

que m’agraden:

saltar i disfressar-nos

(Minerva)

És divertit: podem lluitar de

broma, no m’estresso i puc

tirar-me de la taula sense fer-

me mal (Arnau B.)

M’agrada fabricar un

sofà amb molts coixins

(Gabriel)

M’agrada

saltar

(Eudald)

M’agrada saltar

des de la taula

(Pablo)

M’agrada

destrossar la

muralla i saltar

quan hi ha molts

coixins a sota (Gil)

TALLERS D’EDUCACIÓ EMOCIONAL

Aquest curs l’ajuntament de l’Estany ens ha subvencionat uns tallers

d’educació emocional. Es van dur a terme diferents sessions pensades

pels pares i també pels alumnes.

Pels alumnes van fer una sessió amb la Roser Farràs. Els alumnes

d’eduació infantil van treballar la identificació de diferents emocions a

través d’uns titelles elaborats per la Roser

.

Els alumnes d’educació primària van treballar el concepte de

l’agraïment i el van posar en pràctica a l’aula amb els seus companys.

Durant el tercer trimestre també es van fer uns taller amb la

MªEugènia Figuerola. Vam fer una sessió a educació infantil fins a

primer i una sessió amb els alumnes d’educació primària.

A infantil van treballar les quatre emocions bàsiques a partir d’una

història.

A primària van treballar bàsicament una emoció la tristesa.

Pels pares vam fer tres sessions a l’hotel d’entitats. Els temes

que es van tractar van ser: Pautes bàsiques d'educació emocional; Els

infants i la seva personalitat: temperament i caràcter; Com acompanyar

els infants ens situacions doloroses.

L’HORT de l’escola

Aquest curs hem continuat dedicant una estona de divendres a l’hort

ecològic de l’escola de L’Estany. Tenim un trosset de terra petit però per

observar i experimentar aprendre en tenim suficient de moment, el curs

vinent tindrem un bon troç de terra a l’escola nova.

Anem dos grups el divendres a la tarda, amb les agrupacions de padrins i

fillols. Sempre demanem que no plogui aquella estona però com que sabem

que l’aigua de la pluja és molt bona pel nostre hort diem als núvols que

descarreguin a la nit, jeje… igual demanem massa no? Cap allà l’octubre

vam plantar cols i espinacs, les que podien resistir millor el fred de l’hivern

que s’acostava. A la primavera vam sortir les plantetes de la patata.

El curs passat vam demanar ajut a les famílies per saber més coses sobre

les verdures i hortalisses que podiem plantar, quina temporada correspon a

cada aliment, i com hem de tenir cura i mantenir l’hort perquè a l’hora de la

collita puguem recollir el que hem sembrat. També hem buscat informació

a la xarxa d’Internet i hem pogut fer activitats jclic relacionades amb l’hort.

Estem contents d’haver pogut continuar amb el

nostre hort ecològic sense utilitzar plaguicides

ni fertilitzants que no siguin d’origen biològic.

Sabem que d’aquesta manera el rendiment és

més petit i el ritme més lent però l’hem fet

ecològic per diferents raons: no volem

contribuir a l’empitjorament del medi ambient

afegint contaminants al terra i a l’aire, volem

aliments saludables sense residus químics, i

volem mantenir la tradició de conrear com s’ha fet tota la vida, a un ritme

més lent -sí- però amb el gust propi d’aquell aliment.

Escola de L’Estany.

EL MENJADOR

“Si no tens res bo a dir del menjar,

millor no diguis res”, uff, quina frase, la meva

sogra sempre la deia als seus fills, i crec que és

una bona pràctica tot i que una mica difícil de

portar-la a la pràctica. Avui en dia hem anat a

l’altre cantó, és per això que amb l’ànim d’ajudar a crear aquest esperit de

positivitat, aquest curs amb làmines amb exemples, hem anat treballant

diferents modals i formes d’estar a taula, com per exemple dir “sisplau” i

“gràcies”, quelcom tant bàsic, però tan escàs en molts casos, a parlar amb

respecte els uns als altres, pensant com ens agradaria que ens tractessin a

nosaltres, a no cridar etc,..també tenim el projecte de crear un “contenidor

lila”, (tot i que alguns ha proposat que sigui vermell) on hi tirarem tot allò

que no convé per a la bona convivència.

També aquest curs al menjador hem introduït algunes paraules i

expressions en anglès per tal que els nens i nenes es vagin habituant al

vocabulari propi de l’hora de menjar i jugar. L’experiència ha sigut positiva,

ja que a força d’escoltar les mateixes expressions, sense adonar-se les

anaven assimilant i entenent.. Com ja tots sabem no només per dir-ho una

sola vegada ja n’hi ha prou, és a base de repetir i repetir el mateix que

entra.

Això d’estrenar escola nova, és una il·lusió gran per tots els nens i

nenes, i crec que pel menjador farà una gran diferència, ja que el nen o nena

que sigui mes ràpid menjant podrà anar a jugar sense haver d’esperar als

altres que triguen una mica més, i així aprofitar l’estona d’esbarjo abans

d’entrar a classe.

L’experiència en general ha sigut molt enriquidora per mi (Olga), i

tots plegats hem après a conviure, riure i jugar junts.

Olga (monitora de menjador).

SORTIDES: SORTIM A COLLIR BOLETS!! (Alumnes d’educació infantil)

Un bosc ple de bolets!!!

Ens van acompanyar pares, mares, àvies.... tota aquesta colla!!

LA FIRA DE L’ESTANY

Diumenge de desembre? la Fira. Aquest any vam participar a la fira amb la nostra paradeta de

costum, al lloc de sempre. A la paradeta, entre altres coses, veníem unes bossetes d’olor que

vam elaborar els nens i nenes de l’escola a l’hora de tallers amb l’ajuda dels pares i mares de

l’escola. També es podia participar al sorteig d’una panera que s’obté a partir de la

col·laboració de tots els establiments del poble, les famílies de la Mainada i de l’escola l’Estany.

A part de la paradeta teníem algunes novetats: un Camacurt que et podies tirar la foto i un

arbre dels desitjos per escriure quina escola volem.....

COM SEMPRE MOLTES GRÀCIES A TOTS PER LA VOSTRA

COL·LABORACIÓ

ENTRETENIMENT MARÍTIM!

Jeroglífics: Pobles de costa catalana

ESPECTACLE BIBLIOBÚS

El dimecres dia 10 d’Abril a la plaça del Monestir va tenir lloc l’espectacle

ofert pel bibliobús. Va ser un espectacle molt divertit que va arrencar

moltes rialles . Els nens i nenes van prendre un paper protagonista

participant en l’espectacle.

ENTRETENIMENT MARÍTIM!

Podràs sortir del laberint?

SORTIDA A ARENYS DE MAR

Aquest any vam tancar el tema del curs Mars i Oceans amb una sortida de

tota l’escola a Arenys de Mar. Ens vam dividir amb dos grups infantil fins a

segon i un altre grup eren tercer i quart. El grup dels petits vam fer

primerament una sortida amb vaixell i van veure el port, les drassanes...

Després vam anar a la platja a descobrir quins tresors trobàvem a la sorra,

petxines, algues, cargols lluna….

El grup dels més grans també van fer un passeig amb vaixell i després de

visitar el port, la llotja, les drassanes, etc. van anar a les roques a buscar

animals marins. Entre tots els van observar i van identificar les

característiques.

Més tard, tots junts, vam anar a tocar l’aigua amb els peus... i després els

genolls.... Van quedar ben xops!

Que divertit!!!!!

BICICLETADA

El passat dia 14 de Juny vam fer la bicicletada. És una activitat

molt esperada pels nens i nenes. Aquest any a primera hora del

matí vam tenir la visita del Mosso d’Esquadra de trànsit Joan per

tal d’explicar que una bicicleta és una joguina però que quan la

fem servir pel carrer també és un vehicle i, per tant, hem de

conèixer i complir les normes de circulació.

Als nens i nenes els hi va agradar moltíssim!

FINS EL CURS VINENT QUE ENS TROBEM TOTS A L’ESCOLA NOVA!!

HI HAURÀ JORNADA DE PORTES OBERTES AL SETEMBRE.

GRÀCIES A TOTS PER FER-HO TOT

POSSIBLE!!!

P3 GIL FARRÉ FARRÀS- LAIA ROCA FONT- EUDALD TORALLES

BAIGET- P4 QUIM BARRERA PRAT– POL CAPDEVILA PRATS –

PEP GIMÉNEZ ARRIETA - PABLO MATEO GÁLVEZ- P5 MARC

ROCA FONT - NIL VIVET TORRAS – 1ER GUILLEM

FRANQUESA PRATS – MINERVA NAVARRO ELÍAS – INGRID

PRAT ARDIACA 2ON ANA DUIA – SERGI ESPARÓ MAS -

JUNIOR SÁNCHEZ GONZÁLEZ- GUILLEM TERRA PRAT - LLUC

VIVET TORRAS - 3ER ADRIÀ FRANQUESA PRATS – ARIADNA

GIMÉNEZ ARRIETA – GABRIEL NAVARRO ELÍAS 4ART ARNAU

BLANCAFORT COLILLAS – JÚLIA FRANQUESA ALCANTARILLA

– ARIADNA PALOMO ESPARÓ – JANA PRAT ARDIACA – ARNAU

VIDAL LLONCH. MESTRES ALOMA CUINÉ- VANESSA PUIG-

CARME MAS