REVISTA

DE L'OBRA

CULTURAL BALEAR

MoLi NouVILAFRANCA DE BONANY JULIOL-AGOST 1986 NUMERO 3

TOTS ELS ACTES SERANDEFRATC.

L7EMOCIO ESPORTWA ESTA-RA AMB EL TORTCIGDEFUTBOLSALA.

L'HQPtNATCE ALS VELLS,DILTtNGE DIA 3 ALES ZL HORES.

EL RECITAL DE TOFEUPENYA TANCARA LESFESTES.

Vestiu-vos de FestaARRIBA "LA BEATA"

*-

HISTÒRIA DE LA NOSTRA GENT

EL 27 DE GENER DE 1937 MC*tEEN AFUSELLATS

AL CEMENTTOI DE PALMA, EN MIQOEL CAPÓ,

QUE PCXJ SECRETARI DEL NOSTRE AJUNTAMENT

I EN SEBAST3Ä SANCBO, METGE DE LA NOSTRA

VDA, TOT PER DEFENSAR LA LKffiERTAT.

(Pàg. 8, 9 i 10)

CENT MILIONS COSTARAN LA SEGONA, TERCERA IQUARTA FASES DEL CLAVEGUERAM.

?TíV

Ë= »¿rais f 0 ITORIA L

"ES MOLI NOU"Revista de l 'O.C.B.

Dip. Leg. PM-366-1986C. Santa Bàrbara, 16

Vilafranca

HO HAN FET POSSIBLE:

Francesc AmengualCaterina BarcelóMiquel BarcelóAntònia BauzàCaterina BauzàJoan BauzàLlorenç BoverMiquel FebrerDamiana HuguetAntoni NicolauMargalida OliverLlorenç Sitges

COL·LABORACIONS ESPECLALS:

AjuntamentDiari "BALEARES"Pere FonsSerafí Giscafré

La Redacció de "ES MQLINDU" no es fa responsable deles opinions ctels qui hi escriuen.

Imprimeix "Apóstol i Civilizador"Petra

BOHES FESTESD' aquí a uns quants dies, entrarem de

ple dins Ia setmana de festes. Ens anam apropant-a "LA BEATA", a les festes del nostre poble.Però en realitat, quin significat tenen pera cada un dels vilafranquers aquests diesde festa ?. Us ho heu demanat alguna vegada?.

_Tal vegada significaran uns dies desenfei-nats, en els que trobarem el punt de partidaper a les sempre ben merescudes 'vacancesd'estiu , i en els que tractarem d'óblidar-nosdels problemes quotidians, o tal volta, aprofi-tarem els dies de festa per "estrenar" aquestsvestits nous que tan gelosament em guardatdins el guarda-roba, esperant ansiosamentl'arribada de "LA BEATA".

Per i revista ES MOLI NOU, les d'enguany,seran les seves primeres festes. I qué esperaES MOLI NOU, de "LA BEATA 1986" ? . Doncs,amb Ia seva crida de: 1VESTTO-VOS DE FESTA"no cerca, com tampoc malveu, que els vilafran-quers ens posem ben mudats per anar de festa.Per a ES MOLI NOU, "vestir-se de festà"serà, al manco, intentar prendre consciència,cada un en el seu indret, de que som un pobleon tots ens hem de respectar i on totes lespersones tenen e mateixos drets i els mateixosdeures socials, com a persona, com a famf1iai com a part d' una comunitat, d' un POBLE,de VTLAFRANCA.

"ARRIBA LA BEATA", pot tenir el sentitde: "arriba una nova oportunitat per mirar-nosal mirall" i veure-nos dins Ia realitat depersona, de fanúTia i de POBLE. La realitat,i nò un miratge, d' un poble que viu com eísdemés pobles i com sempre ha viscut, envoltatde problemes. La realitat d' un poble petiti jove en el que el sentit de "desunió" -és patrimoni d' algunes consciències poruguesdavant el futur de pertànyer a un poble GRANi "MADUR", acostumats a Ia realitat d' unpoble que ha viscut allunyat de Ia culturai sovint de Ia pròpia realitat.

Creim que "LA BEATA" d' enguany és unabona ocasió per reunir entorn d' uns diesde bulla i de festa, 1' esperit de POBLE queens sembla adormit i sense fantasies obrirde mica en mica els ulls per despertar aun nou dia, a una nova pàgina de la' nostrahistòria, Ia de VTLAFRANCA, sense esborronadesde cap tipus.

QUE MOLTS D'ANYS I BONES FESTES.

Erï rî CT|Es Mou No£| R E S U L TA T S E L E C TO R A L S

Ens hauria d'alegrar, voluntat popular apart, el que Ia jornada electo—|ral del 22 de juny, fos una diada cívica en Ia que cada ciutadà a travésdel VOTpogué-concretar quin govern polític volia per a l'Estat Espanyoldurant els propers quatre anys.

Vint dies de carrpanya electoral havien bcrtoardejat amb mitins imitjans de comunicació, amb promeses i més promeses, el nostre cervellper a què cada opció política ens pogués fer dur Ia "nostra aigua" capel seu molí, pera després donar pas a Ia jornada de reflexió, 21 de juny.

Cavil.lades i més cavil.lades per veure quin partit s'acostava mésa Ia nostra "voluntat", als nostres "desitjós". Finalment... diumenge,22 de juny.

V I L A F R A N G ACENS: 1.869 Electors.VDTAREN: 1.179 Electors.- Un 63%.

1986 1982

PSOECPPSn .CDSPRDIUCURPPCCFEJONSUCEPORE

21657113016273i\41321

18,30 %48,38%11 %13,72 %6,18%0,30%0,30 %

257503113100

19,57 %39,10 %8,62%8,50%

BA LE A RS

PSM 1;~*|UOOHU

137.205 116.864 7.478 7.8S7

E S P A N Y A

ftf ^°vV Q

.ErI .-""T"ai_flt|Fs mou NoulCAMI D'ESCOLA

•Don Llibrp-Això era un llibre que no tenia

lletres. La gent quan l'obria el tornavadeixar en el seu lloc, sense tenirganes de tenir-ho en les seves mansfins què un dia un nin, que voliaestudiar molt, el s'en va en dur aca seva.

Quan arribà Nadal demanà als ReisMàgics que Ii duguessin moltes delletres. Cada any demanava Io mateix.

EIs Reis Màgics sempre l'escoltaven_i així cada any el nin posava leslletres aferrades al llibre.

El primer any Ii bastaren per ferprimer, el segon Ii bastaren per fersegon, el tercer per fer tercer, el,quart per fer quart, el quint Ii bastàper fer quint, el sext per fer sext,el sèptim per fer sèptim. EIl maise cansava de posar les lletres alseu llibre. En posava cada dia, elmatí i l'horabaixa també, sempre seguiaendevant i així arribà a octau i tambén'aferrà i Ii bastaren per fer octau.

El nin tenia uns catorze anys.EIl pensà bastant que en feia amb

el llibre i decidí seguir posant lletres,fins que va aconseguir tenir un llibreben complet amb totes les lletresque se puguin demanar i desitjar,i d'aquesta manera va arribar a poderdonar exemple als altres nins i al'altre gent perquè no deixin capllibre sense escriure, i els hi puguindir, als llibres complets, DON LLIBRES.

La vida de Ia gent és un llibre,no el deixem mai sense lletres.

Joana Maria Mascaró BauzàTercer"Curs

-El Triangle i els seus Arnlcs-

Soc un triangle i venc a explicar-vosIa meva vida fins ara.

Vaig nèixer a una classé mentreme dibuixaven al quadern. El meu vertadernom és Sebastià i soc molt jove, tenc11 anys. Tenc una al.lota quadradaque Ii diven Pilar. Mos casarem eldia 3 d'Octubre. Éls meus amics trianglessaben cosir i Ii feran un vestit denovia. Viurem a un calaix de l'escolaque està a un armari que hi ha a Iaclasse de quart. ¡

Avui és dia 2 d'Octubre. EIs meusamics triangles m'han duit el vestitde novia i demà mos casarem. Volemviure feliços i menjar ruiços.

Margalida Mestre Sansó iCataHna Sastre Bauzà

Quart Curs.

La Llebre Llesta

Hi havia una vegada una granjaon vivia ^un granger que Ii deien Tom.Li agradaven tota classe d'animalsdomèstics i també les llebres. EIltenia una llebre que tenia que ferllebretes. Era ja el vespre i tothomes dormí.

L'endemà en Tom va veure que Iallebre tenia una llebreta de dos colors:blanc i negre. Cada dia Ii duia-menjar,estava molt alabat d'ella. Un diaes va aturar per Ia palla un falcói va veure que cada dia es menjavaels animals.

a MOLÍ N¿¿CAMI D'ESCOLA

La llebre es va fer un poc grani volia fer fugir el falcó de Ia granja.Al dia següent * Ia llebre sortí deIa granja i el falcó Ia va seguir.ElIa s'amagà dins una cova i va veureun conill malalt i amb una corregudal'agafà pel coll i el se'n dugué.

Quan arribà a Ia granja, en Tomcurà el conill i tot tres pensarenuna idea per fer anar-se'n el falcó.La llebre va anar 'a cercar més llebresper fer un clot i se torbaren totl'horabaixa. L'endema posaren canyesdamunt, després palla i mates.

Després un conillet petit es posàdamunt, el qual estava fermat perIa cintura. El falcó quan el va veurees va tirar damunt ell, però en Tomestirà Ia corda i el falcó • caiguétot sol dins el forat i les llebreseí taparen amb un troç de fusta quehi havia vora.

L'endemà les llebres i en Tom diguerenai falcó:-Etmollarem si te'n vas.-Si!

L'horabaixa els animals de Ia granja,les llebres i en Tom feren una festaperquè el conill i Ia llebre es casaveni així s'acaba el conte de Ia llebrellesta.

Maria de Gràcia Sastre MascaróCinquè Curs.

CORREGCIÓ DE BARBARISMESreferents a:

EL CARRER

<—>Barbarisme Forma correcta

ACERAALCANTARILLAALUMBRATBARRlOBASSURABATXE -.CAMION :PARAFANGOSRASCACIELOSSEMA-FOROTRAFICXOQUE

voravia, voreraclavegueraenllumenatbarrifems, brossaclot, sotraccamióparafanggratacelsemàfortrànsitxoc, topada

CONSELL lNSULAR DE MALLORCA

* * * * * * * * * * * * * * * * * * #. *- *

Albosc,mirauprimamb eIfoc

Un pi d'un pam de soca Ha hagut de menestervint anys per créixer. Tots voldríem que Mallorcafos plena d'arbres, però eis pins que són els que més hi abunden són, ¡ustamenI, els més bons decremar. Si sou dins urfbosc, de pins o d'alzines, no encengueu mai foc, encara que vos penseu queel podreu controlar, Anau alerta amb elmistos i amb totallò que pot provocarun incendi forestal.Pensau que el vent ¡uga-a favor del foc i canvia ràpidament i, recordau que un arbre que ha hagutde menester vint anys per créixer, per un segon d'inconsciència pot desaparèixer.Amb el foc, hem de mirar prim.

Evitem eh incendis forestalsCOMSELL INSUtARDE MALLORCA 4*&&SERPREISAL

r-Wft^^ ~*'^~ NCT^I···jr « i'e

I» MoJ fcg)NOTICIARI DE LA VILA 6

EL FOCEl passat dia 5, unes quantes

quarterades de devers Son Bou esvaren pegar foc. Us demanam a totsque extremeu les precaucions ja queel tempfe calorós d'ara és molt propiciper a que una badada es torni unacatàstrofe.

ACAMPADA 80El dimenge 6 de juliol acabava

l'acampada pels infants de 6 a Wanys i que com cada any organitzavael Club d'Esplai de Ia ViIa.

Des de ' 1 dia 14 i fins diumengedia 20 són els nins de 11 a 15 elsqui disfruten de Ia natura en el Puigd'Alenar situat a S'Espinegar.

ANUNCI ECONÒMICN'Andreu Caminer té molts de matalas-

sos d'esponja usats, en bon estati a preu baix.

PRESSUPOSTEn el darrer Plenari extraordinari

fou aprovat el Pressupost de l'Ajuntamentper 1986, amb un import de 24.000.000de pessetes, dos milions més que l'anypassat. Abans d'ésser aprovat, el batlees va negar a clarificar alguns comptes'que pel PSM no estaven del tot clars,com les 240.000 ptes. gastades endietes durant 1985 o l'augment deles despeses en bombetes ("bombillas").

BODA DE LANYDins els ambients freqüentats

pels fradins del poble es sent adir que N'Esteva Molondro té ganesd'ésser noticia i casar-se com mésprest millor. Endavant ! .

CLAVEGUERAMCom ja informam a Ia portada, Ia

2^, 3§ i 4§ fase del clavegueram costaràuns 100 milions de pessetes. El GovernAutònom, per Ia realització de ditesfases, aportarà uns 50 milions, mentreel Consell Insular de Mallorca hoferà amb 14 milions. EIs altres 36milions restants és de suposar qüeel poble i l'Ajuntament que,, essenttot el mateix, s'hauran de repartirIa tallada. Per qui serà el bocí mésgfos?.

PREMSA FORANAA darrers de juny, aquesta revista,

i després de cumplir el requisitindispensable de treure dos númerosal carrer, demanava de forma oficialIa integració dins Ia "ASSOCIACIÓDE PREMSA FORANA" a Ia que pertanyenIa gran majoria de revistes i publica-cions de Ia Part Forana mallorquina.

Ens alegra fer-vos a saber queIa dita sol.licitut ha estat acceptada.

OPOSICIONSMolt prest, el proper dia 28 concreta-

ment i ja dins Ia setmana de festes,unes quaranta persones, Ia majoriad'elles vilafranqueres,- lluitaranmitjançant el concurs-oposició peruna plaça d'auxiliar administratiuen el nostre Ajuntament. SORT i queguanyi el millor.

SUBVENCIONSEl' passat 7 de juliol l'Ajuntament

repartí 480.000 ptes. en subvencions,i que a continuació detallam.

Associacio3aEdat 120.000Ses Monges 40.000Full Sta. Bàrbara ¿2.000Sa Paparra 10.000Es Molí Nou 12.000Escola de Català 15.000Club d'Esplai 15.000Ràdio i Televisió 10.000Escola de BaIl 10.000Associacióde.Pares 125.000EsportEscolar 75.0QOSubnormals 30.000Ass. contra el cancer 2.000Creu Roja 2.000Col.legi de Secretaris 2.000

NOTICIARI DE LA VILA

CUPO DEL MINUSVALIDEn Tomeu d'Es Cremat des de fa

.unes setmanes ven cupons de minusvàl.ids,amb Ia mateixa finalitat que els cuponsde cegs, però amb premis majors. Pertant, ja ho sabeu, el CUPO DEL MINUSVALIDtambé fa milionaris.

ADEU A LES VELLES CASETESA l'horabaixa del dimecres 25 de

juny, foren esfondrades les vellescasetes del camp de futbol. Amb ellesdesapareixen anys d'història de 1'esportvilafranquer. Desitjem que prest unsnous i -adequats vestuaris obrin unanova etapa en el Poliesportiu -esperemque qualque dia ho sigui- de "Es Molí

BERBENA- . Ha estat bona notícia el que els

Quintos-es 86 organitzassin una berbenade les grosses i que endemés anàsuna meravella. Tota l'organitzaciófou un complet èxit. Ens alegram perIa • seva valentia i esperam que e"i squintos-es de l'any que ve ho puguinfer tari bé com els d'enguany. ENHORABONA"TROGLODITAS".

DE VACANCESNo voldriem ésser 1'excepció que

confirmàs Ia regla. Per això nosaltres,tot l'equip de redacció de "ES MOLINOU" també ens anam de vacances duranttot el mes d'agost. Estarem amb totsvosaltres, si Déu ho vol, a Ia segonaquinzena de setembre.

MALS OLDRSA certs indrets de Ia carretera

es deixen sentir de tant en tant olorsmolt poc agradables per l'olfactei venen de les clavegueres de recollidad'aigües pluvials. Sembla que algúo alguns veinats de Ia nostra vilatenen les tuberies del clot negremal conectades.

REVISIÓ DE COTXESEs recorda que durant aquest mes

de juliol, qualsevol vehicle particularmatriculat abans de l'u de gener de1972 ha de passar Ia revisió periòdica,si el séu número de matrícula acaba

' en 6. Si acaba en 7 l'haurà de passardurant el mes de setembre.

ADEU ALS VELLS VESTUARIS DEL CflMPDE FUTBOL

MOVIMENT DEMOGRÀFICHatxement$

Fills de Pere i de Joana Maria,arribaven al mon Jaume Femenies Sastrei Maria Magdalena Femenies Sastre,el 29 de Juny. El mateix dia moriaEn Jaume.

DefuncionsEl 28 de juny moria, Maria Amengual

Sansó. Madò Maria, havia nascut al'any 1891. En el CeI sia.

Dia 3 de juliol, morien dosgermans; Montserrata Bennàssar Suredaals 80 anys i Antoni Bennàssar Suredaals 82. Descansin en pau.

Comptant amb tan sols 13 diesde vida, Na Maria Magdalena FemeniesSastre ens deixava dia 11 de juliol.

AIs 72 anys d' edat moria dia11 de juliol, Joan Santandreu Llinàs.En pau descansi.

^^Tx^- l· · Mvxri fd, S^1

fratos-ÄöUfjP-C __ , Bi IyES W°L« Nou-

Història de la NostraGent 8

VILAFRANCA DE BONANYGENTQUEPASSAVA PER LA CARRETERA DURANT LA REPUBLICA

DELS CINC BATLES I LA GUERRA,i»» •La gcnt d< Vikfranca ha crescut des de sempre

amb L·i doctrina a les mans, però només capeflaos i.republicans- hi posaren ek diaris. Sobrc tot, b prima-vera del 32. Pcr una part, cl clergat protestava per billevada deb> crucifixes de les escoles; per l'aUre,jovcssenyors, que ja es feien tractar de "tu", ma^jrat scrraetge, secretari o mestre d'escola, Uegien amb dcleitel detaU d'cntregar un ram de flors al president deIa República per part d;unajovcnctavUafranquera.

Enfora quedava cltcmps que el batle iortide Ia SaIa i digué "pegaul",quan arribà Ia Repúbfica.Havia estat una festa deSant Antoni i una carros-sa estirada per dos boussembrava el pànic a lesbeneïdes. Qui lcs haviaportades havia fet servirIa pedra dd peix per men-jadora. I un atere de con-trapartit havia tirat uncoet entre Ie* cames debanimaJb. Aquest caràcter .festiu de Ia vida púbUca,quc alguna vegada acabavaa tocs, com aquest quecncara es recorda, cs vaperdre. Només a^ú dinsun café donà visques a teRepública acabada d'cn-trar cl 14 d'abril. Peròeh vcrgvujtcj .quc haviengiianyat, ara no només ha-vien de fer front aU con-servadors locaU, sinó alpropi règim.

Una festa i unamanifestació

M

Encara hi havia molts'de roters i ek amos depossessió ercn amos i unpoc senyors, perquè ebjenyor», qui s'escoltaven,era al rector. Conseguiruna rota, doncs, voua dirfcr bonda i anar a missa.Així doncs, causa certrcvol el quc cl govcrn ma-nàs treurc ch crucifixcsdc l'cscola. 1 fou organit-zada una manifertaciód'al.lots sota el lema"Volera a Déu,- que ét elnostre pare", tal i com

refIccta a una crònica del 'Correu un tal "BeUuroí"tot i destacant el caràcterreligiós del poble al dei-tacar quc dck dos millarsd'habitants del poblc, unsdos-cents "abrassen Iasanta vida rcügiosa i es-campen l'embaumadoraflaire de l'amor cristià pertot arreu del món".

Encara no havia pas-sat un mcs d'aque>t fet,quan una altra notíciadonà quc escriure aJs dia-1

ris. Però aquesta cra llegi-da amb bulla pek jovesprofessionaJs —mestres,secretarií i metges— qucvenien a dUtorbar l'ancei-tra! control idcolòeic drlclergat. Havia passat queunajoveneta vibüfranqueraen un impub decidid haviaanat amb un ram a veurcpassar cl president dc IaRepública que visitaval'illa. Una empenta i unabandera tricolor, atraves-sada dc subte en Ia ca-rretera, que feu parar eIcotxe d'AlcaLá Zamora, Iiferen entregar cI ram. Unvacil.lant "DeI pueblo pa-ra su excelencia" feu som-riure d'agrai'ment el Pre-sident i el seu acompa-nyant Senyor Prieto.L*cspontancidad o l'atra-viment fou comentat perIa premsa, però a Vila-franca el fct fou censu-rat, perquè aquest diael scyor rector havia or-ganitzat una festeta aca'n Teca amb totcs IesalJotei vestides de pa-gesa, com qui espera alpresident i aquest no

SOLS PER RECORDARA continuació us reproduïm íntegrament

un article signat per Damià Quetgles, quefou publicat pel Diari BALEARES dins el

suplement MEMORJA ciVJ_b fellorcaen Guerra-.

Creiem que Ia seva lecturaens pot ajudar a entendre unapart de Ia història local que,des de sempre se'ns ha amagadapeT nostres majors, és a dir,peij3 qui Tja varen protagonitzar.

"ES MOLI NOU".

satura.

Comisió gestoraaTAjuntamcnt

El batle Tomeu "Bauçàde i'Hostal deixà l'Ajun-tament mesos després.Inotardà eI dia que d tec-tor Parets marxàsa; JSar>-ta Maria. Semblava queles velles estructures depoder s'havessLn esfondrati els senyors de SantMartí ja no volguessin sa-ber res de Vilafranca, comtampoc l'església. Una ges-tora prengué, l'any 1933,l'autoritat i ej suceiïcncada un deb seu« mem-bres en Ia presidència..Primer fou cl mestre del'escola Miquel Merca-dal; després el conserva-dor Toni OUver de l'estanci finalment, Mateo Cata-là, que ja hi quedà des-prés de b victòria dretanaa,lcs eleccions generab del33.

A Ia fi d'animar Ia fe-Ugresia, el nou rector Si-quier inicià l'ampUació deltemple^ parroquial l'*ny19S6.'Pewrja eren'moltsqui s'escoltaven cls-'polí-tics o les manifestacionstebament anticlericals'dels

Jaume "Bojcana" primerbatU del "Moviment". ElSfii seny evità que Ia pàpi-na negra delpoblefosmés

grossa.

Història de Ia Nostra Gent

EIs tres processats deVilafranca: Miquel Capó,ex-secretari, i SebastiàSancho, metge, afusellats;i Tomeu Estrany, presidentd'Esquerra Republicana.

:Miquel Capó==-

mestres Mercadal i Pastoro delmetgc Sebastià San-cho.

iEsquerraRepublicana •'i Falange

La plaça era de-sempreel centre social dcl poble.El café de Ca'n Jordi ellloc de. reunió i local de,Ia GEDA. EU pocs es-querrans es reunien alcafé de ca'n Poloni a Ia

.carretera. El fUl del sc-nyor dc Sant Martí co-'tncnçà a ahar més es-pcSsc8 vegades a Vilafran-ca i reunia a alguns io-ves sota consigna dc Iaclandestina Falange, mcn-trc a Ia carretera s'orga- •nitzava ï'Esquerra Rcpu-bIicaiia sota els auspicisdel metge Sancho. I leseleccions de febrer do-nàren Ia victoria al FrontPopular, quc cs traduí ambel nombrament d'una novacomissió gestora, emcapça-lada pel vcU fadrí 'entus-siaste republicà, Joan Ca-talà "Xico".

Nova comísiógestora

Aquestnou Ajuntamentanà ben alerta atrastocarmassa aviat l'ordre ances-tral del poble. Posà més es-ment en organitzar clnucli dc republicans,obrint el centre al caféde ca'n Poloni, donantxerrades que en pren-dre decisions scmUantsa les del demés poblei(canvi dc funcionaris, se-cularització del cementi-ri,....). Aviat, el centre Rc-pubücà va tcnir president(Tomeu Estrany) i damunt

_,Ui cinqucHtena dc socis.La dandestina Falange

començà fent distribuir

Tomeu Estrany —propaganda, però les con-1

signes canviaren amb clcapeUà de ca'nTeca, enge-gat de Sant Llorenç. Pro-vocacions dd tipus dc feractes de marcat signe anti-clerical per a acusar akesquerrans donaren feinaaI municipal dd poble du-rant aquella primavera del36.

Dc l'aixecamental front

La notícia de l'aixeca-ment mflitar arribà de sob-te amb Ia visita de l'exse-cretari, Miquel Capó, clnotari Molina i algunsaltrcs que anaven a Fda-nitx a consultar i sabermcs noves de l'aJçamenta Africa. El diumenge, aIa tarda, un camió carregatde falangistes armats pro-vinents de Porreres atraves-sà el poble i ds scus critsde "Arriba España" forencontestats per algun punyalçat en un estol de donesque trebaflava a un sequerd'albarcocs de Ia carreteradc Manacor. El camió paràen scc. EUs falangistes for-marcn un escamot i passa-ren Ia bata a Ia recàmara.El trac-trac dcls fusells enferen caure alguna d'acu-bada i l'intcrvenció d*unfalanjrista local crr>Iirantel desconcert poh'ticd'aquelles doncs lcf salvide qudcom mcs del retgi-r6.

La mateixa tarda, eniCapò, en Sancho i cl pre-sident d'Esquerra, Barto-meu Estrany es trasUada-rcn a Manacor, on es diri-gia d camió pcr saber no-ves quc aclarissin les con-fuses que eU manetjaven.Trobaren eb carrers de-serts. Una pareUa dc cara-

bincrs cls ensabentà quedi falangistes' havien estatdesarmats. I esperaren aprendre d café quc havicnanat a fer de rctoma-Vfla-franca, cap on partirend'immediat. Aquesta ex-cursió Ies costà un procésque acab—a amb U vida dcl'ex-sccrctari i cl metge.

Un batleamb seny

AIs pocs dies, el metgefou detingut mentre Iagent seguia amb ks sevestasques agrícoles, que erentemps de messes. Però Iadetenció amb escarni del.batle Joan Català al seu

AlMARGE

domiciU provocà que dspocs repubucans de Vila-franca s'cscampassin i dor-missin, fora vUa. Vuit d*cUsforen detinguts i " trasUa-dats al Castdl dc BcUver.I a^uns d'altrcs omplirenel seu estómac d'oU dc rici.

La guàrdia Civil dc Pe-tra havia pres l'Ajunta-tncnt i cUujsurat cI CentreRcpubUca i uns falangistestomaren cl rétol dcllocal, quan fou anomenatbatleJaume Bauçà ''Bosca-na", que amb Ia scva inter-venció evità fer.créLxer Iapàgina ncgra de Ia pctitahistòria de Vilafranca du-rant aquests dies tèrbol».

Continua a Ia pàg.següent ™^

A l front de Manacor moriren 2 fatangtttat de ViUfran-ca. A ta Penfnsuto en moriren 6.

N omés foVen detinguts 8 persones a Vitefranca gràcies el'intervendó I al »sny del batle Boscana.Hom recorda

Que >e Ii *porta una llista de 20 persones ¡ ell va dir que himancava el nom dels tres que Ii portaven. .

A i x f i tot, el moviment incontrotet deU falangistes \octlfacabaren ambta vida dePere Frau, socialnta manacorf

resident a Vilafranca, que fou assassinat a Porreres itrobatelseu cadèver dim un pou. Al k>ve manescal Jaume de Son PooIi van fef veure llot de Ses Basses i Ja no «'n aixecà de Ia ma-laltia que agafà.

U n .altre vilaFranquer mort aquest d)es és Joan "Rebas-ja", que resldu en una ponesrió entre Manacor i FeJa-

nitx. I en Pere de Son Deixota fou trobat penjat de to viga del>eu porxo amb cignes evidents de viotóncia.

P erò les morts més sentides foren les de l'exsecretari Mi-quel Capó i ta del metge Sebastià Sancho, afujellats al

œmentiri de Ciutat el 27 de gener de 1937 per te causa 116/36 instruida per Ia seva vistta a Manacor.

D e Ia causa anterio^essalva Bartomeu Estrany,quepas-sà més de tret an^Mn presons i camps de concentra-

">6, després d'estar fuit amb dos amics seus de ca'n Poloni, > c r fora vila.

T ambe es saM n'Andreu Bover "MargoT', que et cons.trufun amagafall en to-ximeneia de caseva on rettà

>maget al llarg de 6 anyt.

NOTES DEL CAMP TO

VILAFRANCAEN TEMPS DE

CUERRA.

Sense or i ambI'esgIesia a mig fér

El matí dcI 16 d'agostcl pas delj camions de'l'exèrcit portaren U notíciadcl desembarcament Elcapciià Teca ds deia quematessin totJ ds rotjoji que ventessin les sevcscendres. Alguns falangistesdel poble pujaren aU ca-mions i, a Ia tarda, el des-concert de notícies fcuque dc Ia pkça sortís unacolumna de voluntaris ar-mats amb forques i arquetsde carro per a detenir ebrotjos que ja havien passatManacor. No arrivaren a*ortir del poblc.

El que si ho feren forenels de les quintes que cri-daven, entre cUs d presi-dent d'Esquerra RepubU-cana, que una vegada en dquarter fou detingut Diesmés tard el poble entregàreügiosament eh cordori-cülos, cadenetes i escapuL-Laris, que eb permetiacomprar l'anyada d'amct-Uei o U venta de melonsque ja començaven 'i fer-se en gros. Però a ib bipràctica moral de bon pa-gès entregaren I'or o partde l'or —ningú sabia elque tenia l'altre, perquèIe* pageses no eren massadonades a Iluir-lo, peròamagaven el reste i b pla-ta, que encara no l'haviendemanada. Soques d'arbrei forats de pared esdeveni-ren* caixa forta, com méstard serien graners a l'ho-ra d'cntregar d blat, quel'Estat, cb demanava. Fapocs anys encara de ks pa-reds d'una casa veUa se'ntregué una camionadadc bkt Podrit, però bktUn btat que havia valgutuna fortuna, molt més quctot el que deixaven a Iacarretera i quc carregavenels camions per a aHmeiitdels soldaLs dcl front,aquell agott dcl 36.

DAMM QUHGUS

Ado admirableen VillafrancaLa población de Vük-

franca acaba'"de dar unalto ejempk> de patriotis-mo y desinterès. Ante-ayer visitó dicha pobL·i-ción el Sr. Conde dePeratada, como 'delegadode ta autoridad mUitar,quien dirigió una invita-ción a todo el puebk>para que se sumara alasmuestras de patriotismoque se están dando ' enMaUorca, entregando L·imayor cantidad de oropara ta defensa de U isla.

De cómo fue acogidaU invitación puede darsecuenta el lector con decirque ayer volvió a ViUa-franca eI Sr. Conde dePerabda y en b casarectorial Ie fueron en-tregados por cl Sr. Ecó-nomo 292 sobres conte-niendo joyas, botones',aUukjas de oro y monedasdeI mismo metal, deotro* tantos vecinos.

Teniendo en cuenta elnúmero Umhado de fami-Uas que componen elpuebk>, puede decirseque ha sido ta pobUciónen masa que se hadesprendido de su ororegEndolo para los finespatriótico*.

EI oro recogido hapesado 8 Kg. y medio. ElSr. Conde de Perakdaagradeció h admirablemuestra dc desprendi-miento que ha dadoViUafranca, que espera-mos tendrá muchos imi-tadores en bien de UPatria.

CORREO DEMALLORCA

(28-agosto)

JULIOLA FORA VILA

Es pot dir que amb l'arribadadel bon temps i de les primeres calors,és quan comencen les feines de segai recollida dels grans.

Malgrat que tot l'any fes un bontemps per el desenvolupament de l'anya-da i que les previsions d'una bonacollida eren bones, a l'hora de Iaveritat les coses no han anat aixícom s'esperava.

Les assolellades de Ia primeraquinzena de Maig afectaren negativamentel granar dels restobles, i ara veuremsi també al blat. •

Efectivament, llegeix en el diarique s'estima que s'ha perdut un 30%de l'anyada en grans, i m'ho confirmenalguns recollidors dient-me que lesbones quarterades d'ordi sols arribena uns cinquanta sacs, quan l'anypassat arribaren als vuitanta. Tresquarts del mateix passa amb Ia civadai amb el blat està per veure.

Per si això fos poc, els preusal magatzem estan molt baixos; a22 Ia civada i l'ordi, i entre 26i 28 el blat. Així i tot, si un noho pot defensar amb els seus animals0 de qualque altra manera hi té perjudi-cis.Ein passejava els dies passats ambIa meva egua pel pla de l'Encell1 Son Pou i us puc dir que d'ordimallorquí i de faves -que tan bongoret fan- no en veuen de sembrades;de melons de secà ben pocs, i-d'allsqualcun.

Canviant de tema i deixant apartel tema dels grans, m'alegra veureque les ametles van' a 150. Esperemque d'aqúí a Ia seva recollida demesos propers no baixin de preu.

Cada any els preus, a l'hora devendre, són una sorpresa i el foraviler-no pot estar segur de si hi guanyarà0 perdrà amb el que sembra. Per això,avui en dia ésser foraviler és comjugar a una tómbola; s'ha de sembrarde tot i variat i esperar a veureel que toca a l'hora d'arreplegar1 vendre, perquè sinó estan arreglats.

Antoni Nicolau (Torretes)

!» M°" NouE SPORTS n

Futbol SalaR E S U L- T A T S

Es Niu - Sa Plaça 13 - 1Son Parxana - Sa Paparra 9 - 3Baix de Ia Vila - Julians 0 - 1Ses Gaceles-Ruissos Boys 22 - 0Es Cantó - Julians 2 - 4P>aix de Ia ViIa-R. Boys' 9 - 2Sa Paparra - Sa Plaça 4 - 1Son Parxana - Pere f-torei 6 - 2Pere Morei - Sa Paparra 1 - 4Es Niu - Son Parxana 6 - 2Baix de Ia ViIa-Es Cantó 1 - 3Ses Gaceles - Julians 2 - 2Ruissos Boys - Julians 4 - 8Ses.Gaceles - Es Cantó 3 - 2Sa Plaça - Son Parxana 2 - 12Es Niu - Pere Norei 6 - 0 .

Està a punt d'acabar Ia PrimeraFase del III Torneig Local de FutbolSaIa, arrib els favorits en els primersllocs i disposts a disputar una "FaseFinal" que es presentarà com sempremolt emocionant.

Dins el Grup A, Es Niu i Son Parxanatenen pràcticament assegurada Iaseva classificació, quedant Sa Paparraamb moltes possibilitats també d'acom-panyar els dos primers a Ia fasefinal. Dins el Grup B, Julians, SesGaceles i Es Canto, si no hi ha sorpre-ses en els partits que resten, seles hauran de veure amb els del GrupA. Es d'esperar que durant les properesfestes el Futbol SaIa sigui, endemésde l'esport de moda a Ia vila, onestarà Ia màxima atenció, a l'espera.de Ia proclamació d'un nou campió.

FORA BROMES(Bquip d'enviats espacial).- Uha

vegada més en el Torneig local deFutbol SaIa de Ia ViIa, l'equip de"Pere Morei Construccions" torna ésserIa gran revelació en opinió de Iapremsa internacional, i malgrat aperdre casi sempre per Ia mínima,en el darrer minut i de penal. Semblaque hi ha un gran "sabotatge" arbitralcontra aquesta . invencible esquadra.Però, encara així i tot, el joc tècnic,de passe curt i de contracop ràpidamb sistema de propulsió, fa del futbolde "Pere Morei Construccions" un futbold'una altra Galàxia en el que en PereMorei, el Gran Capità, amb el seujoc de desplaçament de balons d'unaprecissió milimétrica i amb les sevesesprintades de 30 i fins i tot 40centímetres, deixa assegut al contrarii al públic dret amb el cor estret.I sí. També hi ha el "Careca" Damian,

"Il bello Damiani", com el tractaIa premsa italiana, que amb els seusdriblings de cintura i remats de capfa les delícies de Ia "Torcida Suppor-tter" de Pere Morei Construccions.Be, a que contar-vos més si aquí tenimreculls de Ia premsa internacional,arribats "via satélite", expresantles opinions de crítics esportiusde tot arreu sobre aquest prestigiós

• torneig: •THE TIMO OF WASSINGTON.- "Eve Por

ever, on ever. Oh! Peter, Peter andPeter, the football expres. Paparreibel,hot dog on deguei and of de beguin,-Lo que -Pere Morei se llevó-: PaparreibelAssociation 4 - Pere Morei ConstruccionsUan. (ROKI RAMBO).

ER BALO ANDALU.- Ozú con er PereMorei, quarquié ze quea pazmao conIa tècnica der equipazo eze. (PEPEPASAMBRE).

GAZETTA SPORT DI MILANO.- Campioni!tochinis di Pietro Moreini, ils millorisdil mondo. Oh! il bello Damiani, aquestoanni tanto torratto...(CARLA PIRULA).

FRANCE ESPORT.- Le públic fantasticavec Ie jogue galactic de Pierre MorruaConstruccions (PAUL CHISCAR DES TREN).

SPORT SUDAFRICA.- Aquí Ia pilotano "Bota" (PACA MANDELA o MANDELAPACA).

E=!s nrt • "1'^^E-S nfIoLi M0^]LA PLOMA DEL 12

SERAFI GISCAFRE'* DIRECTOR DEL TEATRE PRINCIPAL DE PALHAContemplant Ia panoràmica teatral

de Mallorca des de el punt de vistade Ia producció, Ia visió és desoladora.

Per' altra banda, Ia politiquetade campanari, Ia manca d'entenimententre Ia gent de Ia faràndula fa que,fins i tot, Ia crispació torni inútilsels esforços dels qui, carregats debona fe, fan una feina que a Ia llargapodria ésser productiva.

El teatre mallorquí va morí abansde l'Artis. Efectivament, quan aquellacompanyia presenta el muntatge de"Siau Benvinguts" d'Alexandre Ballesteren el Teatre Principal de Paüna, signatper Antoni Mus, ja es va veure queIa nova dinàmica teatral Ii veniagrossa a Ia companyia.

Surgiren després els grups indepen-dents, tots ells sense una sòlidapreparació i l'autodidactisme es vaapoderardels escenaris. Es van començara presentar "coses" creades per col.lec-tius o superdirigides per uns anomenatsrealitzadors o directors d'escenaque desconeJjxien les primeres vocalsde l'art escènic.

Es va començar a dir al públiccoses que el públic no volia escoltari s'els hi deien malament i, es clar,el públic va abandonar les sales tea-trals .

EL TEATRE EN ELS POBLES

En els pobles les Agrupacions seguieni segueixen muntant teatre de l'anyquaranta. El teatre que jo en dicfolklòric o de paneret.

Darrerament encara Ia situacióempitjora. Han arribat uns autosuficientsestudiants de l'Institut de Teatre,de Barcelona que, plens de prepotènciahan volgut començar Ia casa per lesteulades.

Tanmateix l'art no s'apren alsInstituts, si un no el dur dins elcor, el cos i l'enteniment, però senseInstitut tampoc s'apren l'ofici. Isense ofici no es pot fer teatre.

Ja que aquesta publicació m'haoferit un espai dins les seves pàginesm'agradaria poder desenrotllar aquestes

consideracions, que si més no serien,un ajut per a treure el teatre deMallorca de dins el marasme on avuies troba.

Crec que en el. lloc on estic veigmolt clara Ia panoràmica i podriadonar una mà per a sortir-ne d'unavegada.

Mentrestant, en els pobles s'had'ariar fent teatre. Pensant que és1'únic art de comunicació humana queens queda. I no podem deixar-lo. L'homenecessita comunicar-se amb els seuscongèneres i des de d'alt de l'escenar.ipoden donar als qui els escolten,noticis ' del batec d ' uns cors que s ' emo-cionen, riuen, i ploren per les mateixescoses.

I els qui escolten donen als ded'alt amb el seu silenci i Ia sevaatenció els sentiments plens de goigd'ésser compresos.

Que fixau-vos és el que .manca enel món d'avui. Comprensió.

Qui no coneix no compren, qui nocompren no estima i Ia vida senseamor no és digna d'èsser viscuda.

13

XARXA SANITARIADE LES ILLES BALEARS

; En fase de construcció

LA CONSELLERIA DE SANITAT I SEGURETAT SOCIAL DEL GOVERN

BALEAR TE, COM A UN DELS OBJECTIUS FONAMENTALS DOTAR A

TOTESLES LOCALITATS DE LES ILLES BALEARS, D'UN CENTAE

SANITARI ADEQUAT A LES NECESSITATS DE CADA POBLE.

AQUESTA POLITICA DE DOTACIO DE CENTRES SANITARIS HA FET

POSSIBLE QUE ACTUALMENT FUNCIONIN AMB UN RENDIMENT OPTIM

34 CENTRES, REPARTITS EN TOTESLES ILLES I QUE N'ttI HAGI

14 A PUNT D'INCORPORAR-SE A LA XARXA SANITARIA. AIXO IM-

PLICA'UNA COBERTURA SANITARIA DEL 60 %. EVIDENTMENT, EN-

CARA QUEDA CAMI PER RECORRER. NO OBSTANT, A HORES D'ARA

HI HA 6 PROJECTES EN FASE DE REDACCIO I S'ESTAN ESTUDIANT

LES PROXIMES INVERSIONS QUE AFECTARAN UN TOTAL DE 10 PO-

BLES.

PERO, S'HA DE DIR QUE LES OBRES I L'EQUIPAMENT D'AQUESTS

CENTRES SANITARIS NO HAURIA ESTAT POSSIBLE SENSE LA COL-

LABORACIO DE TOTS I CADA UN DELS AJUNTAMENTS QUE S'ACO-

LLIREN AL PLA D'INVERSIONS DEL GOVERN BALEAR.

GOVERN BALEARConselleria de Sanital i Seguretat Social

PROGRAMA DEFESTES 14

* » DIJOUS DIA 51» *

A les 19'30 hores

Cercaviles per Ia Banda de cornetes i tamborsCaparrots i dinpnis

Festa Infantilftrollada de coets anunciant l'inici

de les FESTES DE LA BEATA 1986

A les 20 hores

Partit de Futbito

A les ZL hores

)Partit de Futbito

A les 22'30 hores

Ballper a tothom a Ia Plaça de l'Ajuntament

»»DIVENDRESDIAl»«

A les 19'30 hores

Cercaviles i xeremiersFesta infantil a Ia Plaça de l'Ajuntament

*A les 19'30 hores

Partit de Futbito

A les 22 hores

Visita a les exposicions

A les 22'30 hores

Cercaviles de Ia Filharmònica dePorreres i Concert a Ia Plaça de

l'Ajuntament .

A les 23 hores

Gran berbena a Ia Plaçade S'estany

\\* A les 24 horesy* +&

\\Focs artificials

*^^r

A les 20 hores

Partit de Futbito

A les 21 hores

Partit de Futbito

A les 23 hores

Funcio' teatral per Ia Conpanyia de"XESCFORTEZA"

que representarà l'obra"TRuMFOS: OROS"

a Ia Plaça de l'Ajuntament

A les 2 hores

Vi espanyol a l'Ajuntament

A les 16 hores

Cos aSant Martí

A les B hores

Partit de Futbito

A les. 20 hores

Partit de Futbito

A les 21 hores

*#

*£

^V

&» » DISSABTC DIA 2 » »

A les 10 hores

Ginkama a Sant Martí

A les 16 hores

"Tiro pichón" a Sant MartíCarreres ciclistes a Sa Voltadora

Homenatge a Ia vellesa a Ia Plaçade l'Ajuntament

A les 23 hores

A Ia Plaça de l'Ajuntament:AIRES VILAFRANQUINS

ACTUACIO GERfWIS ROSSELLORECITAL DE TOMEU PENYA *Presenta : Gori Rosselló *

E^i·r·arç-s Mou Mo¿] 15

EXPOSICIONSEXPOSICIÓ D'ART JOVE

Pintura, escultura, fotografia iceràmica els dies 1,2 i 3 d'Agost a

Ca Ses Monges"Hi participen joves artistes locals i

de Petra".

EXPOSICIODEPLAWTES

Al Carrer de S'Aigua, 15 perN'Esteve ftestfes.

EXPOSICIÓ DE PINRJRES A L'OLI

Realitzada per Joana Ferreral Saló d'Exposicions de "Sa Nostra".'

.Foto: Francesc Amengual.-

CabreraAllà, en mig del mar, hi és ella.

Menuda i verge de ciment però desfloradapoc a poc, lentament, pels canons.SÍ, indefensa està ella en mig delmar, forta és Ia voluntat de manipulaciód'uns homes estratègicament "descen-trats" de Ia realitat, que violenun cop i un altre Ia Mare Natura.

Sobren fets, sobren paraules,manca acció. Freds i embadalits estamels illencs davant el terrorismeecologista. Han de venir de lluny,com quasi sempre, a ensenyar-nosel camí de Ia defensa de les nostresplatges, les nostres muntanyes, elsnostres espais naturals ofegats pelciment, ferits pels projectils Si,pagam el preu de dir-nos "Mallorquins"sense tenir Ia vergonya de saberdefensar Ia1 nostra terra.

Miqiip1 Barcelq_

Passem Comptes"Passem comptes" era el títol

que encapçalava el fullet que IaComunitat Autònoma de les Illes Balearsva publicar . intentant, amb més omenys fortuna, explicar als ciutadansel destí final dels fons públicsque maneja.

No vull avui valorar 1'oportunitatni Ia qualitat .informativa d'aquestapublicació, doncs bastant ja s'haopinat, i de manera ben enfrontada.El que voldria és que també 1 ' Ajuntamentes decidís a passar comptes.

Diuen que Ia diferència entrepagar tributs -a qualsevol nivellde l'administració , pública- dinsuna Dictadura i una Democràcia esfonamenta en que en el primer casel ciutadà paga i calla, mentre enel segon paga, però té dret a conèixerel destí de Ia seva contribució.

Crec que.la gran majoria d'habitansde Ia vila és conscient de que lesobres del clavegueram són de primeranecessitat, i és una de les més vellesaspiracions encara no realitzades.El que no comprenen és com es potiniciar un projecte que costarà,només les quatre primeres fases,més de cent milions de pessetes,sens informar a Ia gent que, en granpart, l'haurà de finançar.

I si això passa amb aquestes quanti-tats, perquè parlar de "menudències"de 2 o 3 milions, i menys de despesesque ni arriben a les set xifres.

La 'desinformacio és tal que hiha gent que es pensava que una vegadapagat el rebut corresponent a IaContribució Especial de Ia 1 faseja n'havia sortit, i només Ii quedavaempaünar a Ia xarxa.

Pareix que no seria cap esforçde part del nostre Ajuntament queun cop tancat el Pressupost anual"passassin comptes" explicant Iaseva gestió a les persones que represen-ten. Es Molí Nou, i segur que tambéSanta Bàrbara, deixaria de bon gratl'espai que fes falta per poder mante-nir informat al poble.______________i Joan Bauzà.

S*iEs Mou' M

P U N T I S E G U I T 16

FER-SE PREGUNTESHas escoltat mal les

preguntes que es fanal teu entorn?.Normataent, joves o vells,

es demanen com guanyarmés, qué fer per viureamb més comoditat, ambquins medis aconseguirprestigi, on anar perdisfrutar de noves sensa-cions.No et sembla un projecte

de vida de curta voladai, fins i tot, depriment?.Són preguntes massa"pràctiques" per ompliruna existència. Peròencara és més tristque, per aclarir aquestsinterrogants no es facinles preguntes amb majúsculai que, ocupats en solventarels petits problemes,es deixi sense respostael gran perquè és eldel sentit de Ia vida.Aquest sentit, l'esperit,

pareixen conceptes iparaules sortides d'altresllocs i d'altres temps.Demanar-se pel sentit

de ía vida no ha perdutinterès.Passa que molts tenen

Ia sensibilitat desafinadai el paladar viciat.I llavors en tenen prouamb el seu món petiti fosc.

Margalida Oliver.

REFLEXIONANTEscoltau els qui trepit-

jau els pobres, elsqui oprimiu els desvolgutsdel país, vendran diesd'amargor (Amos 8,1-10).El mòbil de l'opressió

sol ésser: el poder,e 1 s doblers, 1'orgul1,etc. Això passa a totsels nivells, però .sobretoti sofisficada' i descarada-ment, entre nacionspobres i riques i entregrans potències.Es bastant encertat

el refrany : "el peixgros es menja al petit".Així, l'any passat véremcom l'Amèrica del Nords'engolia Ia petitailla de Granada al MarCaribe, i com que Iava trobar bona ara volempassolar-se Nicaraguaa Centre-amèrica.A aquestes grans empreses

0 poders polítics noels importen les persones,l'objectiu és Ia "pasta"1 el domini i que caiguiel que es posa enmigo fa nosa. Així ho hemvist, en temps nostre,com han estat eliminatsgrans homes humanitarisque s'han plantat afavor del poble: SalvadorAllende a Chüe, JoanVelazco a Perú, HomarTorrijos a Panamà, el

Bisbe Romero al Salvador,Lutero King a Nord-amèrica,el gran poeta FedericGarcia Lorca a Ia desgra-ciada Espanya del . 36,i el poble que lluita,sofreix calla i • mordins 1'anonimat, etc.En aquest moment pareix

que Ii prenen tort lescoses a Alan GarciaPérez, president delPerú. Es que ha de' pagarIa valentia d'haverdit que primer -és elpoble que Ia Deuta Externai que romprà relacionsamb U.S.A. si aquestainvadeix Nicaragua; Ia CIAno perdona.Però Ia història ens

ensenya que n'han desapare-guts de ben vitencsi enverinats, com 1' JjnperiRomà, el Grec, el deBerlín, Ia darrera dicta-dura, etc.Hi ha dies d'amargor

i dol i en vendran més,però no -donem Ia culpaa cap ser superior,ni a cap déu, més aviata les males maniobreshumanes que ens duenal caos, Ia desesperaciói Ia mort.Es possible que les

paraules del profetasiguin ben actuals.

Pere Fons.

EXIGIM !

Cabrera Púrc Natural

NOTA D' AGRAIMENT: Reproduim a lespàgines; 8, 9 i 10^ el suplementdel diari "BALEARES" dedicat a IaGuerra Civil a Mallorca i que fareferència al nostre poble. Volemagraïr a D. Pedro Serra, Presidentde "PREMSA NOVA SA", Ia desinteressadacessió de dit suplement a Ia nostrarevista.

L'equip de redacció de "ES MO-

LÍ NOU" desitja a tots els Vi.

lafranquers unes Bones Festes.