Revista del Centre Cultural de ColldejouAny IV. Número 15. Desembre del 2.002.

Preu

: 3 €.

, 500

pts

Ep. 3

Ap. 4p. 12p. 14

Hp. 6p. 10p. 16p. 22

Lp. 8

p. 13

p. 15p. 15p. 23

D

p. 18

p. 20p. 21

SUMARI

Sum

ari

2

EditorialAixò s’acaba

ActualitatEl poder de la amistad

A vegades sortim als diarisEls més petits del poble... Per ara

Ho sabies?El meu avi va anar a Cuba (bis)

Les mines antipersonesQuè és la Sida?

Quan a Colldejou hi havia escola

LiteraturaLa llança de Longinos

CuinaLa cuina per Nadal

El racó de la canallaEl fabricant del bruo

DiferènciesSolucions

MuntanyismeExpedició al Mont Perdut,

tot un tres mil

Entitats i activitatsActivitats de l’Associació de Dones de

ColldejouFesta Major de Sant Rafel

CRÈDITS

DireccióMagda Guerrero

Consell de redaccióJoan Gaya

Joan LlorensLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

Composició i edicióLluís Llorens

Núria MontalvoJoan Dídac Rofes

PortadaFerran Lara i Guerrero

ImprimeixImpremta Comercial

Lo Collet atén:C/ de Baix, 28. 43310 Colldejou

Tfn.: 977 83 82 96(Magda Guerrero)

Internet Miquel Fontanals

http://www.karpin.com/locolletE-mail

locollet@karpin.comAmb la col·laboració:

Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya

Excm. Consell Comarcal delBaix Camp«la Caixa»

Lo Collet no comparteix necessàriament les opinionspublicades, les quals són responsabilitat única dels seus autors.

D.L.: T-523/99

Edi

tori

al

3

Això s’acaba

Un any més s’està acabat.Segur que quan llegireuaixò que escric ara, el

2002 ja estarà a les acaballes o,potser, ja apuntarà l’alba del 2003.El temps passa tan de pressa!

Quan arriben aquestes dates,sempre va bé de fer una mica debalanç i, també, formular unsquants desitjos.

Pel que fa a Colldejou, diríemque el balanç és positiu: la feso-mia del poble va canviant i, crec,va guanyant d’aspecte. Si fem unapassejada pel poble, veiem casesen obres en quasi tots els carrers.Quan s’acabaran totes aquestesconstruccions, donarà gust veureles façanes noves o renovades i elscarrers embellits. Fins i tot la Casade la Vila està en reformes. Per nodir res de les obres públiques co-mençades i més o menys enllesti-des: la Plaça , els accessos a la pistapoliesportiva, l’àrea de lleure, etc.Si ampliem l’horitzó de la passe-jada i anem pels afores del poble,de tant en tant, ens n’enduem unaagradable sorpresa.

El balanç negatiu, per variar,

l’hem de fer de la collita: les ave-llanes es paguen a uns preus demisèria i les subvencions es vanretallant i retallant. Com sempre,els pagesos reben cops de totesbandes.

Pel que fa a relacions humanes,dóna la impressió que el tracte en-tre els/les veïns/veïnes deColldejou ha millorat. Esperemque, quan arribi el temps de lescampanyes electorals, no es tornia fer agre el vi.

Si fem balanç de Catalunya du-rant aquest any i deixem a bandales picabaralles dels polítics, po-dem dir que hi ha una mica de tot(així com cal). Costa trobar feinesfixes; el preu dels habitatges pu-gen i pugen; amb l’euro s’ha apu-jat tot; hi ha hagut inundacions; hiha massa accidents de treball... iel Barça no va al davant. Malgrattot, encara hi ha il·lusió per viureen aquesta societat del benestar iganes de guanyar terreny en l’au-tonomia i (tant de bo!) en l’auto-determinació.

D’Espanya més val que no enparli perquè tothom sap que

“España va bien”. Més encara araque, sembla, hom recuperaràGibraltar, s’afirmarà la soberaniade l’illa Perejil i es podrà col·-laborar en les guerres imperialis-tes del gendarme del món.

Si hem de fer balanç del món,val més que pleguem. Penso quesi Déu no ho soluciona, aquestmón no té remei, perquè cadavegada està pitjor.

No havíem dit que formularí-em desitjos?; doncs, sí. Voldríemque regnés la justícia i la verta-dera llibertat arreu del planeta.Voldríem que la cultura de la paui la cooperació internacional po-sés fre a totes les guerres. Voldrí-em que la solidaritat entre tots elspobles fes més digna i possiblela vida a la Terra.

Voldríem que l’any que co-mençarà de seguida sigui moltventurós per a tots/totes els/lesnostres lectors i lectores.

I, voldríem, si no és demanarmassa, que en l’any V de LO

COLLET, que encetarem aviat, usaniméssiu a col·laborar-hi a corquè vols.

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12

L’HOSPITALET DE L’INFANT

AGÈNCIA DE VIATGES GRUP A GC - 641C/ Montsià, 1 • Tel. 977 82 37 27 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

C/ Montsià, 1Tel. 977 82 38 12 • Fax 977 82 37 97

L’HOSPITALET DE L’INFANT

Act

ualit

at

4

El poder de la amistad

FLORS

Ester

Plaça Miramar, 9 • Tel. 977 83 70 31 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP

“Tiene el leopardo un abrigoen su monte seco y pardo. Yo ten-go más que el leopardo porquetengo un amigo”. Así describe enuno de sus Versos Sencillos elApóstol y Héroe Nacional deCuba, José Martí*, el concepto deamistad, la misma que facilitó labúsqueda de mis parientes en laquerida Cataluña, gracias al apo-yo y ayuda de mucha gente bue-na –también familia como lo de-sea mi corazón-, gracias al poderde la amistad.

A todos les debo mi agradeci-miento, e incluyo por supuesto alcolectivo de esta revista, de vital

importancia en el felizdesenlace.

De Cambrils es laseñora Teresa LlansáPedret, primera catala-na con quien hablé enLa Habana por cosas deazar en julio del 2000,y me afirmó que cono-cía a personas de ape-llido Rofes en la pro-vincia de Tarragona.Prometió ayudarme, asílo hizo y me facilitó el contactocon el señor Joan Llorens Rofes,autor del oportuno artículo “Elmeu avi va anar a Cuba”, publica-

do en LO COLLET enoctubre del 2001, ycon quien mantengocorrespondencia desdehace más de dos años.

Muchas horas tuvoque emplear Joan desu tiempo libre en labúsqueda y revisión dedocumentos de La To-rre de Fontaubella,cuna de mi bisabueloJosé Rofes Vallés, con

el objetivo de tratar de localizar através de mis ancestros a mis fa-miliares, siempre respaldado –como los demás- por su gran sen-tido de la fraternidad.

En mayo del 2001 los señoresJosé María Aragonés Rofes i NatiGarcia Hernández, vecinos deMont-roig del Camp visitan LaHabana y tuve la satisfacción depoder abrazar y estrechar la manodel primer Rofes catalán. Lo videsde el principio como un fami-liar allegado. Ambos me entrega-ron las últimas noticias recolecta-das por Joan hasta ese entonces.Mis relaciones con Cataluña eran

5

Act

ualit

at

Projectes integrals amb serveide decoració i assessorament

• Mobles per a la cuina i bany• Paviments i revestiments• Electrodomèstics i complements• Materials per a la constucció

C/ Agustí Sardà, 59 • Tels. 977 83 79 86 - 977 83 79 87Fax 977 83 79 87 • 43300 MONT-ROIG DEL CAMP (Tarragona)

ya mayores.Dos simpáticos jóvenes de

Colldejou vinieron a la capital cu-bana en noviembre del 2001 a pa-sar su Luna de Miel: Jordi SierraSalsench i Montse Mestre Barceló.A través de ellos pude ver por pri-mera vez un número de LO COLLET,éste precisamente con el artículoantes mencionado de Joan Llorens.Me contaron muchas cosas de LaTorre de Fontaubella, Colldejou yotros pueblos, de sus costumbres,de sus habitantes, de su cultura,tradiciones... Cada vez sentía máscariño por Cataluña.

El primero de septiembre del

2002, los señores Ma-nolo Zamora Turó yMontse Rofes Mestrepisan suelo cubanopara celebrar su ani-versario 25 de casa-dos. Y llega así la grannoticia salida de suslabios: “Rafael, ya en-contramos tu familiacatalana. Está distri-buida por varios pue-blos. En la Torre deFontaubella aún se mantiene en piela casa de tu bisabuelo. Aquí la tie-nes en fotos...”

Nunca había experimentadouna emoción así tan grande; des-de niño soñé con ese momento.Esta alegría la compartieron misfamiliares en la Isla, quienes estu-vieron en todo momento al tantode esta bonita historia.

Manolo y Montse me ratifica-ron, al igual que su hija Vanesa porvía Internet, que todos los amigosque ayudaron en tan humana ges-tión –incluyo aquí a los colabora-dores anónimos de varios pueblos-constituyen una nueva y gran fa-milia que tengo en Cataluña.

Hoy me siento tan catalán comoustedes, quizás mi propia sangreasí me lo exige. Sepan que aun-

que lejos en la distancia siempreestaré junto a ustedes.

José Martí Pérez: Nació en La Ha-bana el 28 de enero de 1853. Desde1871 hasta 1874 permaneció en Espa-ña donde se graduó de bachiller y lue-go de licenciado en Derecho y de Filo-sofía y Letras. Se desempeñó tambiéncomo periodista, escritor, poeta y pro-fesor universitario. Jefe de la Revolu-ción independentista, su máximo orga-nizador, faro y guía de los cubanos ensu lucha contra España en el siglo XIX.Hijo de Mariano Martí y Leonor Pérez,ambos españoles, murió en combate el19 de mayo de 1895.

Rafael Rofes Pérez

«Fotografies cedides per laMontserrat Rofes i el Manolo durantla seva estada amb la família de Ra-fael Rofes Pérez»

6

Ho

sabi

es?

El meu avi va anar a Cuba (bis)

‘‘la Caixa’’CAIXA D’ESTALVIS I PENSIONS

DE BARCELONA

Semblava difícil trobar solució a la problemàtica creada. Recordem que a Cuba

Rafael Rofes Ramírez, de 82anys, i el seu fill Rafael RofesPérez, periodista del Diario de laHabana, intentaven trobar elsseus orígens catalans.

Sortosament ho hem aconse-guit. A partir de l’article publicaten LO COLLET número 10, pàgina22, del mes d’octubre de 2001,hi ha hagut més gent que s’hi hainteressat i finalment s’ha pogutcontactar amb alguns dels seusfamiliars llunyans que viuen a laTorre de Fontaubella.

La RaquelSancho Rofes i elRafael RofesRamírez són fillsde cosins. Veiemperquè: L’avi deRafael Rofes Ra-mírez era JosepRofes Vallès, queva anar a Cuba, iun germà seu,l’Andreu, que eraferroviari era l’avi de la Raquel.

Quan el Manolo Zamora i laMontse Rofes van tenir el primercontacte amb la Raquel, i li vanportar un exemplar de LO COLLET,

ella va exclamar:“Aquest és l’oncle deCuba”. Es veu queanys enrere a casaseva hi havia una fo-tografia semblant.

Més tard vaig par-lar jo amb la Raqueli vaig poder fer un se-guiment dels dife-rents membres de lafamília i de la sevadispersió actual. Al-

tres familiars viuen a Cambrils,Tarragona, Vilanova i la Geltrú,Barcelona i d’algun no se’n sapres. Per tant, per ara, l’únic fami-liar amb qui es pot relacionar elRafael de Cuba és la Raquel.

Ella em va explicar que fa bas-tants anys es va escriure durant untemps amb una Celia Rofes, nas-cuda a Cuba, casada amb un ga-llec i que vivien a prop de ElFerrol. Era fill d’un dels fills deJosep Rofes Vallés, molt probable-ment Lau. Després es va interrom-pre la relació i no n’ha sabut resmés.

Tot això ho van poder explicardirectament als interessats el

7

Ho

sabi

es?

Reparació totes les marques:••••• SABA ••••• PANASONIC ••••• GRUNDIG••••• SOLAC TELECOM ••••• SHARP••••• AKAI ••••• TECHNICS ••••• SANYO

SERVEI TÈCNIC TV ••••• VIDEO ••••• HI-FIINSTAL·LACIÓ D’ANTENES

C/ Dr. Ferran, 13 • Tel. 977 31 52 31 • 43202 REUS

Manolo i la Montse que van anara Cuba a primers de setembre i vantenir una intensa relació amb ells.

I ara què?El Rafael i la seva

família desitjarien po-der venir aquí i conèi-xer la terra dels seusavantpassats, però lacosa no és fàcil. No espot sortir tan fàcil-ment de Cuba i caldràesperar.

El Rafael periodis-ta té un fill de 15 anysque manté relaciópostal amb altres noisi noies d’aquí al po-ble. Totes les personesque han estat a Cuba ihan tingut relació amb

ells mantenenuna relaciópostal, telefò-nica o viainternet ambells i jo mateixtambé.

Què ha can-viat de la sevavida?

Podem dirque el contac-te ha estat molt

positiu, han iniciat un contacteamb el Casal Català de La Hava-na, el Rafael parla d’aprendre ca-

talà i també ha augmentat el seuinterès per venir a Catalunya.

En un altre article d’aquestarevista, i en versió original, hi po-deu trobar allò que ells pensend’aquests contactes.

Joan Llorens, JoglarJlloren1@pie.xtec.es

Nota: Si algú pot aportar mésinformació sobre aquest tema hopot fer dirigint-se al signantd’aquest article o a la Redaccióde LO COLLET.

Lite

ratu

ra

8

TUBS PVC I PEACCESSORIS PER CONDUCCIONS HIDRÀULIQUES

PLÀSTICS, S.L.

Ctra. de Reus, km. 8 • Tel. 977 82 63 59 - 977 82 61 10 • Fax 977 82 61 1043340 MONTBRIÓ DEL CAMP (Tarragona)

La llança de Longinos

L’Edat Mitjana va ésseruna època molt rica quanta la creació de llegendes

cristianes de tipus edificant iexemplaritzant. La vida i mira-cles de tot una sèrie de sants, so-vint va sortir de la ment fantasio-sa d’algun bisbe, per major glò-ria de Déu.

Una de les històries més ro-màntiques i que ha sobreviscut ales modes dels segles es la queens parla de la llança deLonginos.

Explica la legenda que enaquell fatídic dia, dalt del montcalvari, un dels personatges secun-daris de la història, es farà merei-xedor de la santedat, mercès alsseus actes i el seu valor.

...i comença així: Jesús acabad’expirar a la creu, als seus peuses troba un centurió, de nomLonginos, que com a oficial, seràl’encarregat de “certificar” la mortdel condemnat, amb una llançadaa l’alçada del pit.

En fer-ho, es va desencadenar

una gran tempesta. El Centurió, es-torat pels esdeveniments, va excla-mar “veritablement aquell homeera just”

(Lluc 23,44-47; Marc 15,33-39;Mateu 27,45-54; Joan 19,31-37 )

La història continua explicantque aquell centurió tenia algunsproblemes de visió a un dels ulls,i, que al caure-li algunes gotes desang des de la creu , al rostre,aquell ull va sanar. Aleshoresaquell romà es va convertir a lanova fe, deixant l’exèrcit i morintmés tard com a màrtir.

En l’actualitat hi ha quatre llan-ces de Longinos censades.

Una es troba al Vaticà, a l’inte-rior d’un dels pilars de la cúpulade la basílica de sant Pere.

Una altra és a París, portada desde Palestina pel rei Lluís XIII, ar-ran de l’última creuada.

La tercera es troba al museu-pa-lau Hofburg de Viena (Àustria).

I la quarta és una còpia d’aques-ta última i es troba a Cracòvia(Polònia).

Parlem de la llança “austríaca”.Aquesta ha restat en poder de per-

9

liter

atur

a

sonatges fa-mosos a travésde la història.El primerd’ells, l’empe-rador romàConstantí, quela tenia com atalismà a la ba-talla de pontMilví, contrael seu enemicMagenci. Llocon es vaproduir el mi-racle de la creuamb el lema“in hoc signov i n c e s ” ,(“amb aquestsenyal vence-ràs”), i la pos-terior conver-

sió al cristianisme de l’emperador.Segles més tard, el cabdill

franc, Carles Martel, la tenia en elseu poder en la batalla de Poitiers(França, 732), vencent els àrabsque amenaçaven envair Europa.

Més tard va ser Carlemany quila portà durant quaranta-set cam-panyes militars, totes elles victo-rioses.

Pero la llegenda negra diu, queaquell que la perdi... morirà.

Carlemany moria, quan la vadeixar caure accidentalment a Aix-la-Chapelle, l’any 814.

La llança passà llavors a mansd’Enric “l’oceller”, fundador de lacasa reial de Saxònia. Després depassar per diverses mans de mem-bres d’aquesta família, la llançapassa a la propietat delshohestauffen de Suàvia. Un delsseus membres era Frederic

Barbarroja, emperador del sacre-imperi que conquistà Roma i pro-vocà l’exili delPapa.

Però l’any1190, perd lallança creuantel riu Cidno, al’Àsia Menor,i mor ofegat.

I així, iamb d’altresavatars arri-ba la llança auna vitrinadel museu deViena.

Adolf Hitlerconeixia aques-tes històries, i enels seus anys de jo-ventut, vivint aViena (any 1909), pas-sava les tardes admi-rant aquella relíquia.Aquesta feia uns 30 cms.de longitud, acabada ambuna punta prima. En el se-gle XIII, se li va afegir alseu interior, un dels pre-sumptes claus, fets servira la crucifixió, sucjectatamb fils d’or, plata i coure.

L´any 1938, Àustria és in-corporada al III Reich, iHitler ordena el trasllat de lallança a la cripta de Sta.Catalina, a Nuremberg (Alema-nya). En aquest lloc, serà custo-diada per membres de les SS, sotael comandament d’ErnstKaltenbrunner, cap del servei deseguretat alemany.

Però la història es torna a repe-tir. Així el 13 d´octubre de 1944,Nuremberg pateix un devastador

bombardeig per part dels aliats, iHitler ordena que la llança, juntamb altres relíquies i tresors, si-gui traslladada als soterranisd’una escola.

Amb les presses, els soldats laconfonen amb una relíquia me-

nor, l’espasa de sant Maurici, iaquesta s’extravia per uneshores.

Finalment amb l’entra-da dels aliats, la llança esrecupera un 30 de abril,elmateix dia que Hitler po-sava fi a la seva vida.

Per tal d´acabaraquesta història, tenimdos finals; la històriaoficial diu que la llan-ça va ser retornadapels nordamericans almuseu de Hofburg,on es troba actual-ment.

L’altre final ensproposa que aque-lla llança era so-lament una cò-

pia, i que l’ori-ginal va sertrobada elJuny de1979, al ’An tà r t i -da!!, porta-da fins allàper subma-rins ale-manys quevan poderfugir, abansde la defini-

tiva rendició.

Enric Muntané i GodínezColldy@mixmail.com

10

Ho

sabi

es?

Av. Països Catalans, 1-3 • 43202 REUS • C/ Santa Joaquima de Vedruna, 11 • 43850 CAMBRILSTel. 977 31 31 35 • Fax 977 31 29 05

••••• PNEUMÀTICS ••••• ALINEACIÓ DE DIRECCIÓ ••••• EQUILIBRAT ELECTRÒNIC ••••• CANVIS D’OLI••••• AMORTIDORS ••••• ACCESSORIS EN GENERAL ••••• TUBS D’ESCAPAMENT • • • • • BATERIES • • • • • LLANDES • • • • • FRENS

REVISIONS PRE-ITV

Les mines antipersones

Diu l’Enciclopèdia Catalana que una minaantipersones (mina AP)

és una mina dissenyada per a ex-plotar per la presència, proximi-tat o contacte d’una persona i ambla intenció de ferir-la o matar-la.

La definició ja fa esborronar:la intenció de qui fabrica i de quicol·loca aquestes mines és única-ment i exclusiva ferir o matarpersones.

Oh, és la guerra!, direu. I sí;és la guerra, amb tot el que tenende terrible i d’horrorós les guer-res. Però el cas és que els desti-nataris d’aquests mines són per-sones civils, moltes vegades cri-atures, i que se les troben quan laguerra ja ha finit. És a dir, és comsi una guerra no s’acabés maimés.

Les primeres mines, molt ele-mentals, daten de la PrimeraGuerra Mundial. La normativainternacional del Dret Humanitaridiu que només es poden fer ser-vir en conflictes internacionals,que han de ser detectables i queés obligat fer els mapes dels llocs

minats. Però, i què?; avui en dianingú no compleix cap d’aquestesnormes.

De fet, des de la Segona Guer-ra Mundial hi ha hagut més de centseixanta guerres; actualment, n’hiha una cinquantena d’encetades.Tots aquests conflictes són interns,no pas internacionals, però s’hi hanusat mines AP. A més, actualmentes fan de plàstic, sense ni mica dematerial metàl·lic, per fer-les mésbarates i, així, resultenindetectables. També resulta im-possible fer mapes de les zonesminades perquè es llancen desd’un helicòpter, a un promig demés de mil per hora; d’aquestamanera les mines s’escampen ar-reu: pels camps de conreu, als bos-cos, prop dels pobles, etc. i el queaconsegueixen és espantar la po-blació civil.

Hom diu que les mines són lesarmes dels pobres, perquè es po-den comprar per 3 € cada una. Ésa dir: pel preu d’un paquet de ta-bac i un cafè pots comprar-te unamina i matar una persona; és hor-rorós!

Existeixen més de tres-centsmodels de mines. Unes són de con-tacte, que exploten amb una pres-sió d’uns 30 kg. (el pes d’un in-fant!) i se’n duen les cames de lapersona. Les saltadores exploten al’alçada d’1 metre (l’alçada d’uninfant!) i destrocen les cames, elsgenitals i la cara. Les “butterfly”,que tenen forma de papallona i sónde colors, perquè els infants, pen-sant que és un joguina, l’agafin iels exploti a la mà (només cal unapressió de 5 grams) deixen la cria-tura cega i sense mans. Les de frag-mentació porten boles d’acer commetralla i poden abastar un radi defins a 500 metres; o sigui que po-den ferir i/o matar un grup de per-sones (nens i nenes que juguen ovan a l’escola; dones que van abuscar aigua; vellets que prenen elsol...)

El més horrorós encara és queaquestes mines nefastes es podenmantenir actives durant 30 o 50anys.

Tothom està convençut que lesguerres són un negoci per les fà-briques d’armes i pels governs del

11

Ho

sabi

es?

Direcció: Miquel i Leonor Farnós Els di

lluns r

oman

drà t

anca

t

Plaça Mediterrani • Tel. 977 16 23 27 • SEGUR DE CALAFELL

Primer Món, que són els qui pro-voquen els conflictes als païsossubdesenvolupats. Hi ha seixantapaïsos productors de mines AP iel que ocupa el lloc quaranta-dosés Espanya, a través d’aquestesempreses: Explosivos Alaveses(EXPAL), Unión Española deExplosivos (UEE), Fabrica-ciones Extremeñas (FAEX),Explosivos de Burgos yBressel. Diuen les estadístiquesque hi ha més de cent deu mili-ons de mines AP sembrades almón: a Cambotja, a Vietnam, aMoçambic, a Uganda, aSomàlia, a Angola, etc. i quen’hi ha més de cent milions enestoc.

I no hi ha res a fer? Sí; persort, una advocadanordamericana, Jody Williams,va començar a crear conscièn-cia mundial i va aglutinar mésde mil ONGs de tot el món, perlluitar contra les mines AP. Laseva campanya, iniciada l’any1992, va recollir el fruit l’any 97,quan més de noranta països vansignar el tractat d’Ottawa, que vaentrar en vigor el març del 99.Aquesta convenció prohibeix l’ús,l’emmagatzematge, la producció iel comerç de mines AP, i n’exigeix

la destrucció.Actualment, del 191 estats de

l’ONU, n’hi ha 160 que han sig-nat aquest tractat i, d’aquests, 65estats (entre ells, l’estat Espanyol)

ho han ratificat amb una llei inter-na. La campanya contra les minesAP va ser guardonada amb el Pre-mi Nobel de la Pau.

Però la gran vergonya és que 5dels països que més mines AP pro-dueixen no han volgut signar el

Tractat d’Ottawa. Són: la Xina,Estats Units, Rússia, Índia, i elPakistan.

Els països que sí que l’han sig-nat tenen tres obligacions: elimi-

nar l’estoc, col·laborar adesminar i ajudar les vícti-mes. En honor a la veritat,hem de dir que Espanya ja hadestruït 800.000 mines de lesque tenia emmagatzemades.

Es pot desminar a mà,amb una eina petita i molt apoc a poc; per desminar unterritori com un camp de fut-bol calen tres mesos. Tambées pot fer amb mitjans mésràpids, però caríssims, cominfrarojos, sonar, etc. L’ONUha donat les concessions perdesminar a les grans indús-tries que eren les producto-res de mines i ara fabriquenaquests mitjans cars. O sigui:que primer aquests industri-als es van fer rics fabricantarmes mortíferes i ara es fan

rics desminant les mines que ellsvan fabricar.

Fa angúnia pensar en l’escàsvalor que té la vida humana entot aquest joc tan brutal.

Magda Guerrero i Mercadé

12

Act

ualit

at

A vegades sortim als diaris

AUTO ESCOLA

COLOMETel. 977 83 70 02Tel. 977 81 08 71

MONT-ROIGMIAMI PLATJA

Aquest cop hem sortit alsuplement del Diari deTarragona del dijous, 7

de novembre d’enguany. És unsuplement titulat: “Pobles deTarragona” i dedicat a : “BaixCamp” i “Priorat”. La meitat dela pàgina 24 és la dedicada aColldejou, il·lustrada amb una fo-tografia de l’alcalde, el Sr.Engelbert Rofes. És una instan-tània presa a la Barana, amb elCasal al fons i amb la Serra deLlaberia com teló.

L’article consisteix en una en-trevista que la Yolanda Fernàndezfa al nostre alcalde, en la qual esparla dels últims projectes que hadut a terme l’Ajuntament: portarl’aigua, l’enllumentat públic, elnou accés al poble i la reformade la Plaça.

També diu l’alcalde que elprojecte principal per al propermandat serà la construcció d’unpetit hotel de turisme rural ambvuit habitacions, cuina, menjadori sala d’estar. Serà promocionatper l’Ajuntament i gestionat a tra-vés d’una concessió administra-

tiva.L’arti-

cle portacom a tí-tol que“El turis-me ruralpot ser unrevulsiu”per al po-ble, se-gons lesú l t i m e sparaulesde l’alcal-de.

Al cos-tat hi haun quadreamb lesdades delpoble i ens han sorprès molt les deles festes: hi posa 21 de gener i 22de juliol. Segur que corresponen ales festes d’un altre poble i es vanequivocar, és clar. De totes mane-res, tant al Diari com al Suplements’hi poden observar més equivo-cacions; només, a tall d’exemple,veiem que les festes de Pratdip les

posen al 5 d’agost i a l’11 de no-vembre... i jo que sempre haviacregut que al Prat feien festa perSanta Marina, el 18 de juliol! Enfi, si qui té boca s’equivoca, quiescriu un diari també té dret a er-rar.

La redacció

13

Cui

na

La cuina per NadalAmanida de gambes a la menta.

Ingredients: cues de gamba, 2 iogurts naturals, 1 enci-am, fulles de menta, sal i pebre.Preparació: Bullim les cues de gamba amb una mica desal, les pelem i les escorrem. Amb la batedora elèctricabatem els dos iogurts, les fulles de menta, la sal i el pebrei ho deixem reposar a la nevera una mica. Amanim men-trestant les fulles d’enciam amb les gambes i les acom-panyem amb la salsa de iogurts en una salsera a part.

Pollastre amb xampinyons

Ingredients: 1 pollastre, 500 gr. de xampinyons, 50 gr. de mantega o oli,1 cullerada de farina, 1 got de vi blanc sec, el suc d’una llimona, juli-vert, pebre negre, sal i ametlles (opcional).Preparació: Fem el pollastre a talls i els enrossim en una cassola o enuna paella amb la mantega o l’oli. Hi afegim una cullerada de farinaperquè s’enrosseixin encara més els talls. Hi aboquem el vi blanc, lasal i el pebre negre. Tapem la cassola i deixem que es cogui el pollastre.Per altra banda netegem els xampinyons; si són petits els posem sen-cers i si són grans, els tallem. Els tirarem el suc de la llimona per sobre.Quan el pollastre està gairebé cuit li incorporem els xampinyons a lacassola i els deixem uns 10 minuts. Trinxarem el julivert; si es voltambé podem fer una picada d’ametlles i tirar-la per sobre i ja ho po-dem servir.

Torró de pinyons

Ingredients: 500 gr. d’ametlles triturades, 400 gr. de sucre, sucre de vainilla, 2 ous, 150 gr. de patata,cireretes confitades, cabell d’àngel i pinyons.Preparació: Bullim la patata i la barregem amb el sucre quan estigui ban calenta i sense suc, fins que ambl’escalfor faci com un almívar.Incorporem l’ametlla i una mica de sucre de vainilla. A la massa resultant li posem els dos rovells d’ou.Aplanem la massa i fem com un braç de gitano que farcim de cabell d’àngel i unes cireretes.Aleshores l’enrotllem i el passem per ou i aigua (poca) i pels pinyons, i el posem al forn, fins que elspinyons quedin daurats.

Ferran Lara i Guerrero

Act

ualit

at

141314

Raval de Jesús, 48 • Tel. 977 31 00 78 • REUS

Els més petits del poble...Per ara

L’Oriol i la Ivet són els dosúltims apuntats al registrecivil de Colldejou, segons

ens ha informat la Sílvia, la sevamare. Per això són els més petitsdels que, oficialment, constencom nats a Colldejou.

La normativa actual permetinscriure les criatures al registrecivil del poble, malgrat que totesneixen als hospitals o clíniquesde les ciutats. Ara per ara, quasitotes les criatures de Colldejouneixen a Reus però, si els paresfan ús d’aquest dret, poden cons-tar com a “naturals de Colldejou”.

El dia de demà, si l’Oriol i/o

la Ivet arribessin a serfamosos, no caldriacap discussió i podrí-em demostrar que són“fills de Colldejou”.

Vam parlar deltema de la canallaamb la Sílvia quan livam demanar discul-pes pel nostre imper-donable oblit de dei-xar constància delnaixement de la Ivetal número 14 de Lo Collet, d’oc-tubre passat.

Ara volem reparar aquesta fal-ta, felicitant efusivament el Xavier

i la Sílvia per l’arribada de la peti-ta Ivet, que és la tercera dels seusfills. Enhorabona!

La Redacció

15

El r

acó

de la

can

alla

Alejandro Bruo era un noi molt inútil i pobre, tenia dos germanastres que

sempre se’n reien i es burlavend’ell. Fins que un dia un d’ells va

anar a la muntanya i va caure dal-tabaix . L’endemà, l’altre va anaral riu, va caure i es va matar.

Alejandro Bruo ara ja era fill

El fabricant del bruoúnic i la madrastra se’n va anaramb un altre home. Alejandro esva quedar sol amb el seu pare, alcarrer i amb fam.

Un dia pel carrer va aparèixer

un cotxe al que li rajava un líquidverd. Alejandro Bruo i el seu parees van quedar sorpresos per la bonaolor. Alejandro va agafar una mica

DiferènciesBusca les 10 diferències que hem amagat en aquests dos dibuixos. (Solucions pàg. 23)

Ariadna Rofes (11 anys.)

d’aquell líquid i ho ficà en un pot.L’endemà es va aixecar aviat

i va agafar també el líquid. Hobarrejà amb aigua i sal i puf! vasortir un munt de fum groc. Se’n

va veure una gota ili passà la fam, la seti l’anguúnia.

Després se’n be-gué el seu pare itambé es ficà benbé.

Alejandro li ficàBRUO.

En va fer més, hova vendre i es vanfer rics.

Conte i dibuix de:Marina Platero i Rofes

(11 anys.)

Ho

sabi

es?

16

Electrònica SEVITEL, s.a.

INSTAL·LACIONS I REPARACIONS D’ANTENES COL·LECTIVES I INDIVIDUALSPORTERS ELECTRÒNICS I SONORITZACIONS

CIRCUITS TANCATS DE TV I SEGURETATMEGAFONIA I TELEDISTRIBUCIONSANTENES DE TELECOMUNICACIONS

Carrer de Scala Dei, 14 • Tel. 977 75 01 22 • REUS

Què és la Sida?

És una malaltia recent, defa aproximadament vintanys, que està produïda

pel virus de la immunodeficièn-cia humana descobert el 1985.Aquest virus ataca al sistema dedefensa de l’organisme humà anivell d’unes cèl·lules anomena-des linfocits T4, que són les quelluiten contra les infeccions quepot tenir el cos humà.

El virus provoca la destrucciópaulatina i progressiva d’aques-tes cèl·lules, la qual cosa provo-ca l’aparició d’infeccions.

Història de la malal-tia.

La malaltia va comen-çar a aparèixer a finals delsanys seixanta als Estatsunits entre els col·lectiusgais o en els hemofílics. Alprincipi els científics espensaven que era una ma-laltia limitada solament alsambients homosexuals,però poc a poc ha anatafectant a altres col·lectiusi s’ha demostrat que no és

exclusiva de cap grup determinat.De fet, a Espanya la major part delsafectats ho són per contagi sexualen relacions heterosexuals. Aquestmal s’ha anat estenent durant elsúltims anys fins a ser considerat laPlaga del Segle XX, sobretot en de-terminades zones de l’ÀfricaSubsahariana, on la situació ésautènticament calamitosa.

Mecanismes de transmissió.La sida es pot contagiar per tres

vies.1.- Via sexual. – Per relacions

sexuals sense utilitzar preservatiu.2.- Via sanguínia. – Exposició

de la sang a contagi sense les ga-ranties sanitàries degudes.

3.- Via materno-filial. – Demare infectada a fill/filla durant lagestació, el part o la lactància.

Prevenció.Es basa fonamentalment en la

utilització del preservatiu i evitarqualsevol contacte amb la sang depersones infectades; per exemple:utilitzar xeringues, fulles d’afaitaro raspalls de dents usats.

Diners recaptats en la 10ª Marató de TV3 per a la Sida.

Ho

sabi

es?

17

SEGUR-MON, S.L. REG. DGS. 2460 27-10-94

SISTEMES DE SEGURETAT

• Alarmes • Control d’accessos

• Circuit tancatde televisió

• Detecció d’incendis• Extintors

Avda. de Reus, 28 baixos ••••• Tel. 977 837950 • • • • • Fax 977 838344 ••••• 43300 MONT-ROIG

APROFITAMENTS FORESTALS COLLDEJOU S.L.

SERVEI DE LLENYA A DOMICILI

Telèfon: 977 83 78 95 COLLDEJOU

Realització de la prova de de-tecció de la Sida.

La prova estaria indicada en elscasos següents:

1) Relacions sexuals sense pro-tecció amb persones de les qualses desconeix l’estat serològic.

2) Relacions sexuals sense pro-tecció amb una personaseropositiva.

3) Relacions sexuals sense pro-tecció amb una persona que siguiconsumidora de drogues via endo-venosa o amb prostitutes.

4) Consum de drogues viaindovenosa.

5) Sospites clíniques.

Assessorament pre i post pro-va.

Abans de la realització de laprova:

La persona ha d’estar conven-

çuda que realment es vol fer la pro-va. Això és molt important. Calque abans l’assessori personal sa-nitari. Ha de pensar que el resultatpot ser positiu o negatiu i que això,sense cap mena de dubte, canvia-rà la seva vida.

Després de realitzar la prova:1) Si el resultat és negatiu:S’ha de repetir la prova al cap

de tres mesos de la situació de risc.D’aquests tres mesos se’n diu “pe-ríode finestra”.

El metge ha de recomanar can-vis d’habituds perquè la personano adopti conductes de risc.

2) Si el resultat és positiu:La persona necessitarà ajuda

psicològica i derivació a les uni-tats de tractament de la Sida.

Tractament de la Sida.Actualment els tractaments són

bastant efectius i s’ha arribat aconvertir una malaltia que fa pocsanys era mortal en una malaltiacrònica.

Els medicaments que s’usencontra la Sida es coneixen ambel nom d’Antiretrovials. Els efec-tes secundaris són menors, commés va. Malgrat tot, no s’ha acon-seguit guarir ni erradicar aquestamalaltia. Als països desenvolu-pats (USA i Europa Occidental)el número de casos de Sida haminvat a causa de les polítiquesde prevenció i a la utilització demedicaments antirretrovials. Encanvi als països del Tercer Mónel panorama es absolutament de-solador per manca de polítiquesde prevenció i de medicamentsper combatre la malaltia.

M. del Mar Artigau i Rofes

Mun

tany

ism

e

18

Expedició al Mont Perdut,tot un tres mil.

Especialitat en fuets, farcitsi plats precuinats.

Distribució de pernil ibèric,xoriço i xoriç.

Tel. 977 83 82 57Av. Catalunya, 24

Tel. 977 83 70 18C/ Josep M. Gran, 14

Mont-roig del Camp

Acabo de sopar ràpid icomprovo que tinc tot elnecessari per als propers

dos dies. Hem quedat al cafè ales dotze de la nit per tal d’anarals Pirineus, a ascendir el MontPerdut, un cim de més de tres milmetres d’altitud. Després dels ri-gorosos “carajillos” el Dídac, elMarcel i el Joan enfilem el camícap al cor del Pirineu d’Osca, alParc Nacional d’Ordesa.

Al cap de tres hores de viatgeaparquem la furgoneta a l’apar-cament de la Vall d’Ordesa. In-tentarem dormir dues o tres ho-res en sacs per tal de marxar així

que despunti el dia.A les sis del matí quan ens lle-

vem fa fresca, comença a sortir elsol que deixa entreveure la majes-tuosa vall. Ordesa és una vall gla-cial en forma de U amb unes pa-rets i una verdor impressionant.

Poc a poc anem pujant pel fonsde la vall, sempre seguint el riuArazas, afluent de l’Ara. Traves-sarem tot un seguit de llocs impres-sionants: fagedes, cascades, pratsi llacs, sempre rodejats per lesenormes parets. Al final de la Valltrobarem la famosa Cua de Cavall,una gran cascada que com el nomens diu s’assembla a una enorme

cua d’un cavall.Ja hem fet unes tres ho-

res de camí, amb una horamés arribarem al refugi deGóriz. Aquest és el mésfreqüentat de tot el Pirineu,es troba en un nus de rutesque van a Gavarnie, Labretxa de Roland, MontPerdut, Marboré... Això faque hi hagi molta gent, so-

bretot francesos.En aquest refugi vàrem passar

una nit de tempesta fa un o dosanys, vàrem haver de dormir a so-bre les taules del menjador ja queno hi havia lloc. És per això queaquesta vegada decidim plantar latenda al costat del refugi i descan-sar fins l’endemà.

De bon matí sortim de la tendaper fer « l’atac » al Mont Perdut.

El Mont Perdut des de la Cua del Cavall

La Vall d’Ordesa.

Mun

tany

ism

e

19

Es puja per un penós pedregal finsa arribar al Coll del Cilindre, on hiha un llac amb l’aigua molt freda.En aquest punt ja només ens faltapujar l’última gran pujada per latartera del Perdut, d’aquestes en

què fas un pas endavant i dosendarrera fins a arribar a “ laescupidera”, on malgrat quesigui ple agost trepitjaremneu. Aquest és l’indret on hiha hagut més accidents de totel Pirineu, ja que a l’hivern enl’últim tram es pot caure palade neu avall fins l’embut queforma « la escupidera », on

la muntanya literalment t’escupprecipici avall.

Finalment, tot seguint una fran-cesa que en ha recarregat les pilesarribem al cim. Farem les fotos derigor i gaudirem del paisatge quedes d’aquí dalt es veu: elmassís de la Maladeta totple de tres mils, el solitariPosets, la enorme glaceradel Vignemale, la Valld´Ordesa, la de Pineta …Un espectacle majestuós.

Al cap d’una mitja horade romandre al cim decidimbaixar, encara ens falta latornada i les cames es co-mencen a queixar. En dueshores baixarem pel mateix camípel qual hem pujat fins a Góriz ien dues hores i mitja més fins alpàrking d´Ordesa.

Després de set hores de cami-nar arribem als cotxes amb els

Un bon amic al refugi de Góriz.

La canal final del Mont Perdut.

Els components del grup al cim.Marcel, J. Dídac i Joanet.

peus fets pols. Una remullada alriu i una bona cerveseta per cele-brar-ho ho arreglaran tot.

Ah! Com ja prevèiem, ja quefa dos anys ja ens va passar, enshan tornat a posar una multa peraparcar el cotxe a la nit, que evi-dentment no pagarem. El pobre“sevillano” que vàrem conèixera Góriz i que té el cotxe des de fauna setmana aparcat ja la deu te-nir ben grossa la multa.

Malgrat la caminada que hemfet i el llarg viatge que ens espe-ra de tornada a Colldejou, estemmolt contents d’haver assolit el

cim del Perdido. Com que és elmeu primer tres mil quan arri-bem al poble hauré de convidar auna ampolla de cava els meuscompanys, com mana la tradició.

Joan Rofes (Joanet)

FORN DE PA

Lluís i PepiTradició Artesana

C/ 11 de Setembre, 20 • Tel. 977 82 41 17 • VANDELLÒS

Ent

itat

s i a

ctiv

itat

s

20

Activitats de l’Associacióde Dones de Colldejou

Enguany la nostra Associ-ació ha volgut commemo-rar l’any Gaudí or-

ganitzant dues excursionsa Barcelona i una confe-rència.

De la primera excursiója en vam parlar a LoCollet número 13. Ara,doncs, us parlarem de lasegona.

El dia 26 d’octubre vamanar a Barcelona per visi-tar: la casa Batlló, la Sa-grada Família i el ParcGüell. De la casa Batllós’ha dit que és “un somriu-re arquitectònic” i la defi-nició se li escau perfecta-ment. Va ser una delícia vi-sitar-la. Davant de la Sagrada Fa-mília ens sentíem petits i admi-rats: és una meravella. I del ParcGüell podem dir que és una solu-ció elegant per reciclatge de ma-terials, construït en una època queni es parlava de reciclatges, nid’ecologia, ni de medi ambient.Resumint; una excursió inoblida-

ble.Fins i tot us en podem contar

una anècdota. Quan pujàvem capal Parc Güell, l’autocar va comen-çar a fer: “Xof, xof, xof”, comsi s’hagués tornat asmàtic, finsque va fer un “xoooof!” més forti es va aturar, amenaçant d’em-bullar el trànsit. Per sort, el xo-fer, que suava d’angúnia, va po-der fer-lo arrancar altra vegada i

vam arribar a l’apar-cament del parc,amb una mica defeina. Quan tornà-vem de Barcelona,semblava que elnostre autocar as-màtic ja havia recu-perat forces però nova passar del peatgede Martorell, on ens

va recollir un altre autocar que ensenviava la companyia. No va pas-

sar res; només que vam arri-bar a Colldejou més tard delque pensàvem.

Quan vam realitzar les vi-sites suara esmentades, anà-vem ben il·lustrats gràcies ala conferència que havia fet aColldejou, el 24 d’agost, unade les persones més docu-mentades en la matèria. Estracta del subscriptor i col·-laborador de Lo Collet, el Sr.Doménec Solé i Gasull. Laconferència, titulada “Gaudi-nisme i Modernisme”, vaanar acompanyada d’una pro-jecció de diapositives. Lessenzilles, documentades i

divulgatives explicacions del Sr.Solé van ser com l’aperitiu que ens

Ent

itat

s i a

ctiv

itat

s

21

Aquesta, que és la nostra FestaMajor petita, es va celebrar durantels dies 18, 19 i 20 d’octubre d’en-guany, organitzada per l’Associa-ció de Veïns i Amics la Mola.

D’entrada, el dia 18 a les 11 dela nit vam riure a gust amb l’obrade teatre “Som aquí per anima’ls”,a càrrec del Grup de teatre “ElsXuts” de Mont-roig. Aquest mun-tatge teatral consta de diverses pe-ces; aquí se’n van representar cinc:l’Aniversari, El prometatge i La

obria les ganes de visitar lesobres de Gaudí. El Sr. Solé vavenir acompanyat del Sr.Antoni Gaudí i de les sevesrespectives esposes. El Sr.Gaudí ens va explicar que eradescendent del gran arquitec-te i ens relatà anècdotes fami-liars. Per cloure l’acte, es vaoferir un refrigeri a totes lespersones assistents.

L’Associació de Donesestà integrada dins la Federa-ció de Dones del Baix Campi, moltes vegades, hi col·-labora en les activitats. Un exem-ple és l’assistència als cursets or-

ganitzats pel Punt Òmnia en undels quals, dedicat a la iniciació a

l’ordinador, hi han participattres sòcies de Colldejou.

Per últim, us volem comu-nicar que ja podeu admirar lafotografia panoràmica deColldejou, que es troba a laLlar de Jubilats. És el quadreque va presidir els actes alpoliesportiu de Pratdip durantla Trobada de Dones, al maigpassat i que, ara, hem adquiritperquè el puguem tenir al po-ble.

Associació de Dones deColldejou.

Festa Major de Sant RafelInstitutriu, totes tres d’A.Txèhkow; Criatures de T de Tea-tre i La cantant calba d’E. Ionesco.Cal destacar la graciosa actuacióde la nostra col·laboradora, JuditRobert.

El dissabte, dia 19, va ser el diaprincipal i el temps hi va acompa-nyar. Feia un dia més càlid enaquest octubre que no l’havia fet al’agost passat. A les 12 vam tenirla Missa i la processó en honor deSant Rafel. Tant a la tarda com a

la nit vam estar ben animats ambel ball amenitzat per l’orquestraEuropa.

Per acabar, el diumenge dia20, la canalla s’ho van passar béamb el Parc Infantil.

Necrològica.Hem de lamentar el traspàs del

Robert Serra, que va morir el dia19 d’octubre, després d’una llar-ga i dolorosa malaltia.

La redacció

POLLOS A L’AST

MAG-DA

C/ VALÈNCIA, 58 SALOU Tel. 977 38 59 09

Ho

sabi

es?

22

Quan a Colldejou hi havia escola.

RESTAURANTE

LA ISLAPEIX I MARISC

DEL MEDITERRANI

San Pedro, 5 • Tel. 964 45 23 58 • 12500 VINARÒSTanquem els dilluns

Des de primeries del segleXX (i potser abans) l’escola de Colldejou es tro-

bava situada a l’edifici de l’Ajun-tament; o sigui, on hi ha ara labotiga. L’escola era a la plantabaixa. A dalt hi havia l’Ajunta-ment i el pis per al mestre o per ala mestra. Aquesta escola es po-dia comunicar per un forat ambcal Maleno (l’actual casa de la M.Neus). Una vegada que la cana-lla es va portar malament, el mes-tre els va castigar, deixant-los tan-cats a migdia. Quan li va semblarque ja havien estat prou tempscastigats, va baixar a obrir-losperquè se n’anessin a dinar a casaseva, però es va trobar l’escolabuida! Tots havien fugit per calMaleno, deixant el forat dissimu-lat amb un llosa, com estavaabans, (es veu que el mestre des-coneixia l’existència d’aquestforat).

Durant la guerra l’escola es vatraslladar a ca la Simona (on vi-uen ara el Tomàs i família).

D’allí, encara durant la guer-ra, la van passar a l’abadia on s’hiva fer escola fins l’any 1941.

Llavors, es va tornar a instal·-

lar l’escola a ca la Simona on hiva ser fins l’any 1957 o al 1958.

Va ser quan es va estrenar l’edi-fici nou, l’únic que havia estatconstruït expressament per escolai que tenia un pati com cal. Allís’hi va fer classe fins al juny de1971, en què es va tancar.

Des de llavors, els nens i nenesde Colldejou van a Col·legi aMont-roig, en autobús.

-----(I) La Maria Casadó de cal

Tomàs va néixer l’any 1913. Ellaens parla dels mestres que hi vahaver a Colldejou quan era petita:

“Me’n recordo del Sr. Tarrasó,que era valencià. Jo encara no te-nia l’edat d’anar a costura però entenia moltes ganes. Vivíem propde l’escola, perquè casa nostra eraa ca la Brigida, on ara és a calPedro. Un dia vaig agafar una ca-direta, un tros de drap i una agullai fil i me’n vaig anar a costura.Quan la meva mare va tornar derentar i no em va trobar a casa, jas’ho va pensar i em va venir a bus-car, però el Sr. Tarrasó va dir queem quedés.

Després del Sr. Tarrasó hi vahaver un mestre que li deien

“Botarate”; no me’n recordo delseu nom.

L’any 1918 va venir el Sr.Penedès, que era del Poal, de lapart de Lleida. La seva dona, laSra. Paquita Claravalls, l’ajudavafent costura amb les nenes. Tam-bé vivia amb ells una cunyada,l’Angeleta. Tenien dues filles: laManolita i l’Enriqueta. Vivien al’Ajuntament Vell.

L’últim mestre que jo vaig te-nir va ser un del Prat, el Sr. Marlés.Estava a dispesa a cal Mateu.”

-----(II) Ara es el Joan Mestre

“Racó” qui ens parla dels mestresde la seva infantesa:

“El meu primer mestre va serMariano Celma Fontanet, que eravalencià i vivia a l’Ajuntament.

La seva dona es diu Leonisa(encara viu; ja té 96 anys). Estantaquí van néixer les dues filles: Pi-lar i Mercedes. L’any 1940, quanla repressió franquista depuravatots els funcionaris, al Sr. Celmael van denunciar per roig. Semblaque qui el va denunciar va ser elBasili, que havia estat alcalde l’any1934. Total, que al Sr. Celma elvan enviar, desterrat, a la Parte de

23

Ho

sabi

es?

Boreba (Santander),durant 5 anys. Les co-ses li podien haver anatpitjor, però el va salvarque ell va presentar elsrebuts dels donatiusque havia fet, d’ajuda alcapellà, durant la Repú-blica, quan el governels va retirar la paga.De Santander va passara València, per allà a lesCoves de Vinromà.

Quan va marxar elSr. Celma, va venir un mestre moltjove de Tarragona, el Sr. Josep M.Pons Poy. Era interí i es va estar adispesa a cal Joglar i a cal Batllet.

Després va venir un altre mes-tre interí que s’estava a cal Batllet.Era el Sr. Rogelio Fornós Marsà,que era de Santa Bàrbara.

L’any 1944 va venir el Sr.Manuel Bordetes. A ell també livan tocar la repressió franquista iel va portar depurat a Colldejou.Estava avorrit per la seva situaciói ho pagaven les criatures, a lesquals no tractava gaire bé. Era ca-çador. Un dia anava a caçar pelsbancals d’allà al Maset i va dispa-rar en direcció al poble; es veu queel tir va fregar la jaqueta d’algú quepassava pel carrer i la cosa no vaser més que un espant.”

-----(III) A partir d’aquí hem inten-

tat confeccionar el llistat de mes-tres, preguntant a unes i altres:

Hi havia algunes mestres, quedevien ser interines, que són:

La Srta. Consuelito, que era ara-gonesa.

La Srta. M. Lluïsa, que erad’Alcover i es quedava a calBatllet.

La Sra. Margarita, que era dela Torre, de ca la Xima.

La Srta. Núria, que era de laPobla de Montorès. D’aquesta se’nrecorden bastant perquè feia excur-sions i teatre amb la canalla i eljovent.

Llavors va venir el Sr. JosepVeciana, que es va estar aquí sis oset anys. Quan va venir era solter:menjava a ca la Puríssima i dor-mia a ca la Dolores “Fèlies”. Encasar-se, van viure a cal Mateu iestant allí va néixer el seu fill gran.El fill petit va néixer quan ja erena Perafort.

En acabat va venir una mestraque era velleta (llavors els mestreses jubilaven als 70 anys); era laSra. Micaela, de Reus. Vivia a calMateu.

Després hi va haver la Srta.Mari Español, de Reus que s’hi vaestar dos o tres anys. Estava a dis-pesa a cal Batllet.

El pare de la Mari Español esva posar greument malalt i ellavolia estar-se a Reus, prop d’ell.Llavors la gent no tenia cotxes i aColldejou no hi havia (no hi ha!)prou servei de transport públic peranar i tornar de Reus ben sovint.Per això la Srta. Español va anar ademanar a la Magda Guerrero (quetot just havia acabat la carrera) quevingués a Colldejou a substituir-

la. La Srta. Magda vafer classe a Colldejoua finals del curs 1958-59 i a principis del1959-60. Llavors se’nva anar a Les Ventalles(Ulldecona), plaça quehavia obtingut en opo-sicions.

Després va venir:La Srta. Mari Juli

Gómez, que era deBilbao.

La Srta. BabiLlaberia, d’Alforja.

La Sra. Josefa Rodríguez, deTarragona, que es quedava a calConrado.

La Srta. Rosa M. VallverdúMariner, de l’Aleixar.

I l’última mestra que hi vahaver a Colldejou va ser la Sra.M. Mercè Mendoza. Hi va ser elcurs 1970-71 fins que, al setem-bre de 1971, l’escola va ser agru-pada al Col·legi Públic de Mont-roig.

Ja fa 31 anys que a Colldejouno hi ha escola.

És transcripció deles informacions de:

Maria Casadó “Brigida”Joan Mestre “Racó”

M. Carme Rofes, de ca l’Anita

Solucions

Bar Restaurant El Casal

Especialitats en cuina casolana,tapes variades, esmorzars i plats

combinats.Dilluns tancat.

Carrer de Baix, 42. 43310 Colldejou. Telèfon: 977 83 72 40

FORMATGES DE COLLDEJOU

La primera formatgeria del Baix Camp queelabora artesanalment formatge fresc i matóamb llet de cabra de la pròpia explotació.

MARCEL SALSENCH ESCODA

C/ DE LA FONT, 3 • Tel. 977 83 77 89 • 43310 COLLDEJOU