Revista del Centre Sant Vicenç SantVi n line · Dins del marc de la Festa Major de La Creu Alta,...

Revista del Centre Sant Vicenç

Manel Camps, “el presi”

“La modernització és mèrit de les circumstàncies i de les persones que formen part del Centre”

PREPARANT

LA DIADA

Núm. 15juny 2014

Grup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APMSantVi on lin

epàg.11

pàg. 4

SantVi on lin

e

EL TRASPUNTSUMARI EDITORIAL

Revista SantVi - jun 2014 - pàg. 2

Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Esplai la Branca

Taller de Teatre17

030409

13

1819

11

20

12

Ja tenim l’himne

Nota: La revista SantVi és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços.

Clica.

25 Pel món

26 Participa-hi

Núm.15. Juny 2014

27 El carrer del teatre

WORKING. COR d’ACORDS

Parlem amb ...Manel Camps

Conclou la primera temporada de la STA

STA promou l’espectacle de la Diada

Més que premis per l’equip de Molt Soroll per No Res

Glòria i Sergi Macià

L’un i l’altre

23 Notícies breus

El dia 2 de juliol pròxim s’ha convocat assemblea general de socis i sòcies per tal d’elegir el nou president del nostre Centre i la nova junta. És un tràmit que s’ha de fer després que el president i la junta actuals avancessin l’any passat la seva intenció de no presentar-se a la reelecció per a un tercer mandat de tres anys més. S’acaba, doncs, un cicle de sis anys en què, fonamentalment, el Centre ha consolidat el teatre de cara el futur amb la renovació total de l’escenari i la infraestructura elèctrica i ha posat al dia diferents aspectes del funcionament intern com ara els estatuts, la normativa del Taller de Teatre i l’aportació de l’Esplai al pressupost general de l’entitat. També la projecció externa del Centre i el Teatre Sant Vicenç s’han incrementat notablement en aquest temps i avui les nostres activitats són més conegudes arreu. D’alguna manera, el mandat de la junta que ara plega podria qualificar-se com el de la transició efectiva al segle XXI. Seran, però, els socis i les sòcies, i sobretot la perspectiva que donarà el temps, els que hauran de valorar la gestió feta en aquests sis anys, un període suficient per dur a terme una acció de govern i que ha coincidit amb un context general de forta crisi econòmica i social, de la qual ara tot just en comencem a entreveure el final. El nostre Centre va fent, doncs, el seu camí i, a partir del 3 de juliol pròxim, iniciarà una nova etapa, amb un nou equip al capdavant de la seva direcció. Hi ha una base sòlida per continuar afegint nous capítols a la nostra història d’èxit, però els desafiaments que ens imposen l’interès creixent envers la nostra entitat i el que fem i els nous hàbits i valors de la societat actual caldrà encarar-los amb determinació per adaptar-nos-hi adequadament i assegurar així el nostre futur.

28 L’Escotilló

SantVi on lin

e Núm.15. Juny 2014Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM TEATRE


Monòlegs, solistes, coreografies, cançons de grup... tot plegat, un nou èxit del nostre teatre!

Felicitats a tot l’equip que heu fet possible el muntatge.

I és per això que, un any més, el Teatre Sant Vicenç serà present al cicle de les 30 nits que organitza l’Ajuntament de Sabadell, en aquesta edició serà precisament WORKING qui ocuparà l’emblemàtic amfiteatre dels jardinets de l’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859 el dia 5 de juliol al vespre.

WORKING, una feina ben feta!

Dins del marc de la Festa Major de La Creu Alta, el passat diumenge 8 de juny, amb la platea plena a vessar, la coral Cor d’Acords del nostre teatre va debutar en el seu primer concert. Ja que el grup fa pocs mesos que es va crear, el concert va ser una breu presentació pel públic, amb un petit repertori. Tal com expliquen els responsables de la coral, aquest primer concert ha servit perquè els membres del cor que mai havien trepitjat un escenari comencin a conèixer la sensació, perdin la por escènica i s’adaptin a cantar en públic.

Per això, la valoració és molt positiva. Les cançons van ser interpretades a diferents veus, amb coreografies per donar moviment a l’escena i també es van atrevir amb un cànon. En conjunt, es veu una feina ben feta i, sobretot, es veuen moltes ganes de seguir treballant per assolir majors reptes el curs vinent.

De ben segur, que aquest només ha estat el primer èxit de molts que vindran!

COR D’ACORDS, primera experiència en públic

Manel Camps

AQUESTmes

PARLEMAMB

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Montse PCreus PARLEM amb

Núm.15. Juny 2014

La temporada s’acaba i també el mandat de l’actual junta del Centre Sant Vicenç. Bon moment per fer memòria del que s’ha fet i el que ha quedat al calaix. El president, Manel Camps, arriba somrient a l’entrevista. Durant la xerrada, parla d’encerts però també dels errors comesos.


Manel Camps: “6 anys de president és un temps raonable”

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PARLEM amb

Núm.15. Juny 2014


Per què plegues?

Plego perquè m’he sotmès a mi mateix i a la meva família a una situació de compromís que he assumit amb molt de gust. Però, després de sis anys, que crec que és un temps raonable per fer una gestió de govern, doncs ja està bé. No es tracta de perpetuar-se enlloc.

Has estat president del Centre Sant Vicenç durant sis anys. Per què vas presentar-te a la direcció del Centre?

De fet, jo no volia ser president. Va ser en Toni Ten que em va dir que volia deixar-ho i estava buscant un relleu. M’ho vaig pensar una miqueta, ho vaig comentar a casa, valorant pros i contres. Finalment vaig acceptar. No és que tingués una voluntat expressa de ser president, però fa uns trenta-quatre anys que sóc membre d’aquesta entitat. Ja havia format part d’alguna junta. Sempre he estat molt actiu en la vida del Centre.

Com vas conèixer el Centre? Com hi vas venir a parar?

Jo vaig entrar l’any 1980 de la mà d’en Pere Miró que preparava el muntatge del Batibull. I vaig descobrir que m’agrada el

món del teatre aficionat. Més endavant, amb en Josep Gisbert (periodista de La Vanguardia) ens vàrem fer càrrec de tirar endavant la revista El Tallaret, una revista parroquial que podríem dir que va ser el precedent de l’actual SantVi online. També vaig estar en les juntes de l’Antoni Garcia i mossèn Albert Taulé,... però mai m’havia imaginat que acabaria sent el president.

Podríem dir que el més important del teu mandat com a president ha estat el fet d’acabar la reforma del teatre?

Podríem dir vàries coses: aquesta junta ha tancat un llarg procés de renovació del teatre. Es tracta d’un procés llarg que va iniciar el Ramon Reñé, va continuar en Jaume Juncosa i, sobretot la junta presidida per en Toni Ten. A nosaltres ens va quedar una part important: l’escenari. De fet, encara queden coses per arreglar i espero que la nova junta pugui agafar el relleu.

“Hem guanyat molta projecció gràcies a produccions pròpies excel·lents com Els porquets,

Molt soroll, Peter Pan o l’Aladí”

“Fer possible el teatre del futur, dinamisme

intern i projecció externa. Aquests són els tres pilars

del meu mandat”

SantVi on lin

e

PARLEM ambGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.15. Juny 2014


Què queda per fer?

Doncs el vestíbul i el bar. Penso que són coses que s’han de posar al dia. També cal ampliar les instal·lacions. Aquesta casa necessita créixer per donar cabuda a la gran quantitat d’activitats que s’hi fan. Cal poder disposar de sales de reunions i espais d’emmagatzematge. Ho vàrem parlar amb el bisbe i ho va veure bé, però va demanar temps, un parell d’anys o tres. Fer-ho és factible però cal fer el projecte, pressupostar-ho i tenir el coratge de posar-ho en marxa.

Però això que proposes costa molts diners?

Bé, ara encara estem pagant les obres de l’escenari. Caldria esperar 3 o 4 anys més per poder tornar a plantejar una

nova inversió, per tant, un nou endeutament.Per tant, heu impulsat la modernització de la infraestructura. Què més creus que s’ha de destacar de la teva actuació com a president?

Doncs una cosa molt important, i no crec que sigui ben bé mèrit de la junta. És més aviat mèrit de les

circumstàncies i de les persones que formen part del Centre actualment. Ens passa una mica com al Barça: va tenir un gran entrenador, en Pep, però va coincidir que tenia un equipàs i, tot junt, els va permetre guanyar-ho tot. Nosaltres tenim una gran sort i és que hi ha un grup gran de socis del Sant Vicenç que han fet possibles els lipdubs, iniciatives diverses, que han posat en marxa l’APM, etc. Això ha donat molta vida interna però, sobretot, molta projecció externa. I encara vull destacar un altre aspecte: nosaltres, la junta actual, vàrem començar a gestionar el Centre en un moment de crisi, l’any 2008. Això vol dir que la gent retalla despesa. Però, malgrat tot, vàrem tirar endavant les obres no sense dificultats, i això és mèrit dels socis. Durant un temps vam haver de “tirar” de

companyies externes amb els problemes que suposa això. Però ara ja fa un parell o 3 d’anys que tornem a fer producció pròpia i en un teatre posat al dia i també amb projecció externa. L’obra Els 3 porquets, uneix-te a l’aventura n’és el màxim referent, però també hem posat en escena altres projectes excel·lents i molt exitosos com el Molt soroll per no

res amb el que hem guanyat un munt de premis i reconeixements, o Peter Pan, Aladí i la llàntia meravellosa, Més que un record, i no cal dir, el nostre principal clàssic: Els pastorets. En resum, doncs, fer possible la viabilitat del teatre del futur, dinamisme intern i projecció externa. Aquests són els tres pilars del mandat que jo he presidit.

“Lamento no haver sabut convèncer el bisbat perquè ens deixés l’antiga escola de l’avinguda Onze de

setembre”

SantVi on lin

e


Núm.15. Juny 2014


Aquesta projecció externa que comentes, en què s’ha traduït? Què suposa per al Centre?

Fa cosa d’un any o un any i mig que no parem de rebre trucades d’entitats per venir a fer teatre aquí, per llogar el nostre teatre per fer-hi concerts i actes diversos. És com si, de cop, ens haguessin posat a l’aparador. I això és mèrit, no de la junta, si no de la gran activitat que genera l’entitat per iniciativa dels socis.

I durant aquests sis anys, com ha evolucionat el Taller de Teatre com a escola de valors?

Nosaltres no hem d’oblidar mai el marc en el que ens movem: som un centre parroquial. No és dogmàtic, gràcies a Déu, però és parroquial. Per tant, qualsevol activitat que fem ha de comptar amb el que podríem dir el factor “donar exemple”. Això vol dir que el comportament dels qui fan les activitats ha de ser adequat a un centre parroquial. Així doncs, els monitors del Taller està molt bé que ensenyin la tècnica teatral, però també han de tenir un comportament exemplar. Treballen amb nanos que estan en

procés de formació. És important, doncs, que transmetin valors com el treball en equip, solidaritat, compromís, responsabilitat... No tinc cap dubte que

això ha estat i és així al nostre Centre.A Sabadell sempre hi ha hagut molta competència o rivalitat entre el Sant Vicenç i la Joventut de la Faràndula. Ara continua?

A mi, per la meva manera de ser, no m’ha agradat mai posar-me a competir amb ningú. La competitivitat amb la Faràndula, amb la Bàscula, el Sol o el Ciervo hi ha de ser sempre perquè tots venem el mateix producte: el teatre

amateur. Però no m’ho he plantejat mai com una rivalitat, per tant, el que hem de fer és ajudar-nos. No sé si el taller de teatre de la Faràndula té més llista

d’espera que nosaltres i no em preocupa. Quan vàrem començar el mandat, aquesta rivalitat era gairebé insana i això no té cap sentit. Però ho hem superat. La prova d’això és que hem acabat constituint el Sabadell Teatre Associació

(STA) per iniciativa nostra. Aquesta nova agrupació posa en comú el que ens uneix i elimina tot el que ens separa que, de fet, només és la competitivitat.

Estàs d’acord en què la representació dels porquets al Victòria de Barcelona va ser el germen o l’inici d’aquest pacte entre teatres sabadellencs?

L’aventura dels porquets va ser, en primer lloc, un fet històric perquè va generar

una projecció externa per a l’entitat molt important. Però, a més, vàrem veure que convidar a l’estrena de Barcelona els nostres competidors, va ser un factor que va ajudar a trencar gel en les nostres relacions. Ens vàrem adonar tots plegats que era interessant buscar sinergies que ens unissin, a estendre ponts per fer coses plegats. Per tant, sí que hi estic d’acord. Va ser un catalitzador d’aquest grup, la STA.

Fins ara hem parlat dels encerts del teu mandat. Què creus que has fet malament o que t’ha quedat pendent?

Tinc una llista feta. Per començar, m’he equivocat en vàries coses que assumeixo en nom de la junta. Per començar, vaig pecar de ser massa eufòric amb els Divendres musicals. Va ser un fracàs, no com a idea perquè està molt bé fer altres coses a més del teatre. No vam saber atraure el públic malgrat l’altíssim nivell dels músics. També vàrem fracassar amb el cicle de teatre infantil. Però amb el que em sento pitjor és en no haver sabut integrar l’Esplai en l’estructura de costos i ingressos d’aquesta casa en equivalència com, per exemple, el Taller de Teatre. Em dol aquest punt d’insolidaritat. Ara s’ha fet un primer pas i l’Esplai comença a col·laborar en

les despeses. El Centre té dues columnes fonamentals: el Grup de Teatre i l’Esplai, però ja de sempre, l’esplai no ha format part dels ingressos de l’entitat. Vull insistir, però, que gràcies al Mossèn Alfons ara hem donat un primer pas important, tot i que m’hauria agradat poder concloure aquest tema abans. I encara vull afegir una altra espineta que m’ha quedat clavada: hem fracassat en no saber convèncer el bisbat perquè ens deixi l’antiga escola Sagrada Família, a l’Av. Onze de Setembre, per poder-la utilitzar com a dependències del Centre. Allò ens hauria permès doblar l’espai que tenim. Però es van estimar més llogar-ho. Això va ser una autèntica llàstima.

I, des del punt de vista del funcionament intern del Centre, de les relacions entre els diversos grups que hi col·laboren, creus que tot funciona correctament?

Jo no havia tingut mai l’experiència d’estar al capdavant d’una entitat. Abans, havia estat membre de la junta del Club Esportiu Escola Pia, de la Fundació Bosch i Cardellach i president de l’Associació de Veïns de La Creu Alta, però són entitats molt diferents. El Centre, l’admiro, l’estimo i, com diu Espriu “em mantindré sempre

fidel” i al servei d’aquesta entitat. Però m’ha sorprès molt la capacitat d’autodestrucció que tenim tots plegats. Som un col·lectiu que venim aquí voluntàriament, a una entitat que ens deixa les instal·lacions i on ningú no ens obliga a res ni ens dóna normes massa estrictes i, en canvi, no parem de criticar-nos i de fer capelletes... Ja sé que això forma part de la condició humana, però com a responsable de la gestió, m’he adonat que algunes de les decisions preses han portat més d’un problema. Aprofito per demanar disculpes a aquells que s’hagin sentit ofesos. Les decisions de junta sempre es prenen a fi de bé i pensant en el bé comú. És difícil que sempre tothom estigui d’acord amb tot.

Li has proposat a algú que agafi el relleu?

No perquè no cal. Quan marxava en Toni Ten no hi havia ningú engrescat. Ara, en canvi, em consta que hi ha gent que està interessada en posar-s’hi, i em sembla molt bé. Dit això, penso que estaria bé que algú de la junta actual continués encara que només sigui per facilitar els temes administratius, de papers,... Però, evidentment això és voluntari i els que vinguin prendran les seves pròpies decisions. Són gent que

SantVi on lin

e


Núm.15. Juny 2014


coneixen perfectament el Centre i estic convençut que ho faran bé, per tant, estic tranquil.

Què li demanes a la junta que et succeirà?

D’entrada els demano il·lusió, que segur que la tenen, i coratge per aplicar les decisions que prenguin. També, que siguin molt conscients de la força que té la nostra entitat. D’altra banda, em semblaria interessant introduir una certa professionalització al Centre. Aquesta casa s’ha de plantejar de tenir,

per exemple, un conserge que estigui pendent de l’edifici, dels horaris de cadascun dels grups per coordinar-ho tot correctament, etc.

Podríem haver parlat hores i hores amb en Manel i omplir totes les pàgines d’aquesta revista amb les seves explicacions. De fet, quan hem acabat l’entrevista ha volgut repassar una “xuleta” que portava preparada, per comprovar que no s’havia oblidat de res. Aquest estiu deixarà la presidència. Li desitgem el millor pels nous reptes que decideixi assumir.

SantVi on lin

e

TEATREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.15. Juny 2014


El proppassat dimecres 11 de juny, al Teatre Principal, les diferents entitats que composen la STA van fer una valoració global de com ha anat la primera temporada i un tast del que serà l’oferta teatral amateur de la ciutat el curs que ve.El Regidor de cultura, Quim Carné, destacava que l’associació s’ha definit sempre com un projecte que vol sumar diferents factors que tiren endavant sinergies per conèixer les entitats que la formen. Endemés, les relacions entre els cinc teatres ha anat creixent, cosa que fa veure que la STA anirà endavant i que l’Ajuntament serà al seu costat.Salvador Peig, president de La Joventut de la Faràndula, destacava l’enfortiment de les relacions entre els representants de les entitats fins a tal punt que ara han esdevingut bons amics. Aquesta bona connexió i entesa ha fet que ara vagin donats de la mà per participar a la comissió del centenari d’Els pastorets. Com a punt final, Peig va destacar la gran feina que ha fet en Josep Ubia, autor de la imatge corporativa.Per altra banda, Manel Camps, president del Teatre Sant Vicenç, va afegir que al principi van sorgir moltes idees però que es van centrar en dos grans objectius: la difusió i les facilitats per als socis.Va destacar l’actitud de l’Ajuntament, que ha estat vital per assolir el primer dels objectius. Pel que fa a les facilitats per als socis, Camps opinava que es valorarà del tot a la propera temporada, ja que els vals de descompte per als socis que van començar a circular el mes de gener, just a la meitat de la temporada.Pel que fa al Teatre del Sol, el seu president, Francesc Garriga, s’enorgullia de veure que hi ha gent que estima el teatre, que l’Ajuntament hi ajuda i la il·lusió que tothom hi posa. Amb tot això s’espera que Sabadell respongui.Marina Quelart, del Ciervo Teatre, i Carles Tricuera, de La Bàscula, coincidien amb que aquesta temporada havien vist cares noves als seus teatres i que de ben segur que és fruit d’aquesta aliança. Tots dos es van mostrar satisfets del bon resultat i amb ganes d’encarar la propera temporada amb la mateixa il·lusió i empenta.L’oferta de teatre amateur sota el paraigua de la STA és una gran aportació a la ciutat, i n’hi ha per a tots els gustos i totes les edats.

Conclou la primera temporada de la STA (Sabadell Teatre Associació)

Elisenda Gutés i Ardenuy

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

TEATRE


Al Teatre Sant Vicenç tindrem una temporada on el Taller de Teatre hi tindrà un especial protagonisme, ja que celebrarem el 25è aniversari. Iniciarem la temporada amb la representació d’ Un polític com cal, un musical fet i dirigit per joves del Taller de Teatre. També tornarem a fer el musical Més que un record. Els pastorets marcaran la tradició nadalenca sota la mateixa direcció

de l’any passat i, el mateix dia de Nadal, tornarem a gaudir del nostre Shakespeare més premiat, Molt Soroll per no res, sota la direcció de n’Oriol Alguersuari. Un dels plats forts de la temporada serà Charlie i la fantàstica fàbrica xocolata, també amb una direcció jove. Finalment, abans dels festivals del Taller de Teatre tindrem la peculiar estrena de Qui diu que ve? i que compartirà escenari amb Càsting, d’Oriol Alguersuari. També, molt possiblement es repetirà el muntatge musical d’Encontats amb Una ventafocs particular, ja que va tenir una magnífica acollida.

La Joventut de la Faràndula repeteix amb l’obra La increïble història de Peter Pan. De cara als dies de Nadal, tornen Els pastorets i ho faran amb una nova direcció. També tindran la versió infantil amb els alumnes del Taller de Teatre Infantil, que els representaran a la Sala Miguel Hernández. Es reprèn el muntatge musical d’El món màgic d’Oz, dirigit per Quim Carné i finalment s’estrenarà El

conte de Hansel i Gretel, un musical escrit pel mateix Salvador Peig.

Novetats de la STAEn el marc de les celebracions de la Diada i sota l’impuls de l’entitat sabadellenca Ofemsò, la STA participa a l’obra de teatre Onze.Nou.CATorze, una producció de Zitzània Teatre dirigida per Pere Planella, Roger Cònsul i Víctor Alexandre. Aquesta obra compta amb una companyia d’actors i actrius professionals que porten el pes de l’obra acompanyats de companyies amateurs de teatre de la població o zona

on s’actuï.Actors i actrius dels diferents teatres de la STA hi participaran sota la direcció local de Jaume Pont i Esther Mas. L’obra es representarà al Teatre Municipal de La Faràndula el 13 de setembre a les 9 del vespre. També hi haurà un acte comú amb l’Ajuntament de Sabadell i obert a la ciutat, els detalls del qual sabrem més endavant.

Al Ciervo Teatre podrem veure Tres maletes amunt i avall, una adaptació de l’obra Òscar, una maleta, dues maletes, tres maletes. Seguiran amb Arcàdia i acabaran la temporada amb Vodevil. Cal destacar els projectes infantils i juvenils i les activitats d’animació a les festes majors i al Medievàlia, així com la iniciativa de cobrar les entrades dels infantils amb

menjar. Enguany han aportat una quantitat important d’aliments al Rebost Solidari.

El Teatre del Sol oferirà el nou musical Pirates, que compta amb uns 40 actors. A la sala petita tornaran a fer Dansa d’agost i estan acabant d’ultimar un altre espectacle.

El nou grup de teatre Bàscula oferirà a La Bàscula una obra Joan Lluís Bozzo, Còmica vida. La representació formarà part del programa de la Festa Major i servirà per donar tret de sortida a la novetat de la temporada: oferir teatre els dijous a un preu popular. També repetiran amb l’obra No és tan fàcil de la companyia Estrena morena. I no pot faltar el grup de teatre Tatxa, que representarà Deu negrets, d’Agatha Christie, Casa de nines, La gàbia de les boges per al dia de Nadal, Matèria

reservada, una obra policíaca i Tevye el jueu, una adaptació d’El Violinista a la teulada, el musical que tancarà la temporada.

També comptaran amb l’obra en anglès Love in Black and White, de Mimame Producions el mes de novembre i la col·laboració del grup Il·lús Teatre de Jordi Fité.

espectacles teatrals de cara a la propera temporada26

STA PROMOU L’ESPECTACLE DE LA DIADA DEL TRICENTENARI A SABADELL


SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

TEATRE

L’any del Tricentenari de l’11 de Setembre, la participació del Centre Sant Vicenç a l’espectacle commemoratiu de l’efemèride serà molt destacada.

Anualment, l’entitat OFEMSÒ organitza al Teatre Municipal de La Faràndula un espectacle en motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Enguany la proposta és ONZE NOU CATORZE, un musical per a tots els públics que narra el viatge en el temps cap a les darreres hores del setge de Barcelona per part de l’Otger, un adolescent de catorze anys.

ONZE NOU CATORZE

Tota la creació i producció de l’espectacle ha estat feta per la Companyia Zitzània amb noms tant destacats com Víctor Alexandre en el guió, Toni Xuclà en les músiques, Joan Vilamala en les lletres i Pere Planella i Roger Cònsul en la direcció. Els personatges principals de l’obra són interpretats per actors professionals, en el paper d’Otger trobem en Marc Balaguer, actor sortit del Centre. L’aportació dels grups de la STA és en els personatges secundaris i en la figuració.

Una cinquantena d’actors de les entitats que formen la STA són necessaris per omplir l’escenari del teatre municipal, entre els quals hi ha un destacat grup del Centre.

UN MUSICAL AMB EL POBLE COM A PROTAGONISTA

Segons concreten en Pere Planella i en Roger Cònsul “el grup d’actors i actrius de les companyies amateurs que representen el poble de Barcelona són l’autèntic protagonista dels fets del dia 11 de setembre. Ja quan escrivíem l’obra pensàvem que l’important no era l’Otger (que és més el vehicle) sinó fer una espècie d’homenatge als resistents, al poble, sense el qual, Barcelona s’hagués rendit i avui no celebraríem res per la Diada.” És per això que els secundaris tenen una tasca vital al llarg de l’obra i estan pràcticament tota l’estona dalt l’escenari, esdevenint l’escenografia de l’obra. Esther Mas, Cristina Barbero, Amàlia Lorente i Jaume Pont s’ocupen de la direcció dels actors i actrius amateurs, seguint les indicacions dels directors de Zitzània.

La música té un pes destacat en el muntatge. L’acompanyament musical és en directe i el poble també participa de manera coral en la majoria de les cançons.

DE GIRA PER CATALUNYA

L’objectiu que es proposen Pere Planella i la resta de creadors de l’espectacle és el de difondre la història de Catalunya mitjançant el teatre. Van iniciar aquesta tasca amb l’obra de teatre Trifulkes de la Katalana Tribu que fins i tot es va acabar representant al TNC.

Amb Onze nou catorze continuen en aquesta línia i és per això que Zitzània ha portat a diversos teatres de Catalunya aquesta producció valent-se dels actors i actrius de les companyies de teatre de la localitat on actuaven. Així s’ha actuat al Born Centre Cultural a Barcelona, a Olot, a Cervera i a Sant Boi de Llobregat.

Abans de venir a Sabadell, aquest juliol, actuaran també al Festival Grec a l’antic Convent de Sant Agustí amb el grup de teatre Sant Pere Apòstol de Barcelona.

UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA

Alguns dels motius que la converteixen en una proposta molt enriquidora pels membres de la STA que participem a l’espectacle són el fet d’actuar amb amateurs que no siguin de la mateixa companyia, el contacte amb professionals, tan directors com actors, i poder trepitjar l’escenari de La Faràndula. També cal afegir-hi el contingut reinvidicatiu de l’espectacle, adient al moment que està vivint Catalunya.

Només es disposarà d’una única oportunitat per veure Onze nou catorze a Sabadell, el dissabte 13 de setembre a les 9 del vespre. Us hi esperem, per tal d’aprendre sobre la nostra història i celebrar els 300 anys d’uns esdeveniments que han marcat la trajectòria del nostre país.

Jaume Pont

300 anys


SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

TEATRE

“Prou sospirs, dames, prou sospirs, els homes sempre enganyen:un peu al mar, i un altre al cel, per un terme mai constant.

Doncs prou sospirs i deixeu-los anar. Sigueu alegres i belles, i convertiu vostra aflició en cants

d’alegria”

Així comença el muntatge teatral del Centre que no ha parat de recollir premis en totes les mostres on s’ha presentat. Primer van ser els aconseguits a Calaf i a Les Franqueses del Vallès, i ara, cal sumar-hi els magnífics resultats obtinguts a la mostra de Sant Feliu de Guíxols i de Malgrat de Mar. Fan un total de 15 premis. Impressiona, oi?

Però el que fa una especial il·lusió, és quan els premis també reconeixen la tasca de tot un grup com ara el premi a la millor companyia que els han otorgat a Malgrat de Mar, demostrant que l’ambient de treball d’aquest grup és un dels actius més importants a destacar.

Els directors ens expliquen que “és molt enriquidor interpretar un Shakespeare” i la resta de l’equip s’afegeix a dir-hi la seva: “un text apassionant, portat a escena per un equip apassionat”, o una “bona obra amb bona companyia”, un “repte aconseguit amb un gran equip”, “emocions davant i darrere el teló”, “una experiència per no oblidar” i ja al final de tot algú ens afegeix “un regal i un bon grapat d’emocions”.Per part del públic varem recollir frases com “és un muntatge deliciós” que pensem que són un bon reflex del que transmet l’obra.

Només ens queda afegir que el Molt soroll per no res dirigida per l’Oriol Alguersuari i Montse Azanuy, tornarà la propera temporada al Centre. Ja està programada per al dia de Nadal i el mes de gener.Ja en tenim ganes!!

Més que premis per l’equip de Molt soroll per no res del Sant Vicenç

Molt soroll per no res dirigida per l’Oriol Alguersuari i Montse Azanuy, tornarà la

propera temporada al Centre


SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

CENTREGlòria i Sergi Macià Dos germans del Centre que guanyen diversos premis científics d’àmbit nacional i internacional

En el dia a dia de ja fa uns quants anys no hem parat de observar com les famoses “retallades”han afectat en molts camps, un d’ells el de la Investigació i Desenvolupament (I+D). Aquestes notícies no ajuden a res més que desmotivar als joves emprenedors, que sovint han de desenvolupar les seves pròpies idees sense els mitjans i recursos necessaris i de qualitat.

Tot i així, alguns veuen la llum, degut a esforços i dedicació inesgotables: en una caseta del barri de La Creu Alta s’hi amaguen dos germans exemplars, que fa anys que són apassionats del teatre i també ho han estat des de ben joves de la recerca i la investigació. Ells dos són la Glòria i el Sergi Macià, qui a través de projectes de recerca propis, han obtingut diversos premis de caire nacional i internacional molt importants en els joves talents. Així que ens posem còmodes una bona estona per conversar amb ells i saber-ne més coses:

De què tracta el concurs a què us heu presentat i quin ha estat el premi?

S: A l’abril vam participar a la XV EXPORECERCA JOVE celebrada al campus de La Salle, una fira de recerca que promou aquesta activitat entre els joves. Allà vaig ser guardonat amb cinc diferents premis: el del CSIC, el de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, el del Parc Científic de Barcelona, el

Francesc Asens

d’INTEL ISEF Excellence in Computer Science Award i l’Especial Fundació Catalunya - La Pedrera. Aquest darrer premi consistia en una beca per a la participació a la fira internacional de treballs d’investigació preuniversitària de ciència i enginyeria celebrada aquest maig a Los Angeles (EEUU), amb la participació de més de 1800 estudiants de 70 països diferents. Representant Espanya, hi participaven el treball de

tres gallecs i el meu, que concursava en la categoria de microbiologia i hi vaig obtenir un 4t premi.

G: Jo he guanyat el primer premi de la categoria universitària de treballs d’investigació. Fa un parell d’anys ja vaig participar en aquesta mateixa fira i hi vaig guanyar pràcticament els mateixos premis que el meu germà, entre els quals el dret de participar a la fira Intel Isef que llavors se celebrava a Pittsburgh (EEUU). O sigui que m’ha fet moltíssima il•lusió tot plegat perquè ha estat com tornar a reviure la mateixa història amb un altre protagonista!

Tu, Sergi, ja has aprofitat aquesta beca i fa unes setmanes vas tornar de Los Angeles, com ha estat l’experiencia ?

S: La participació a Intel-ISEF ha estat, en una paraula, brutal. Cada matí de les 8h a les 15h presentàvem el nostre projecte davant d’escoles, mitjans de comunicació o del jurat avaluador. A les tardes, ens treien a passejar per diferents punts de Califòrnia, com ara la platja de Santa Mònica o Hollywood, o a participar en activitats organitzades, com ara la visita al parc d’atraccions i estudis d’Universal Studios. Els contactes que fas i les amistats que crees en una fira d’aquestes dimensions

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

CENTRE


penso que també són un aspecte molt important. Com a anècdota, m’agradaria destacar el fet que gairebé tots els companys de Fira amb qui vaig tractar coneixien Catalunya i el procés sobiranista. Uns de Mèxic, fins i tot, n’havien parlat a l’assignatura de ciències socials!

Glòria, quan marxes tu i què hi aniràs a fer exactament?

G: El meu premi consisteix en la participació a Expo Sciences Europe que se celebrarà a Zilina (Eslovàquia) a principis de setembre de 2014. En aquesta fira, exposaré la meva investigació juntament amb altres joves europeus.

Quins projectes presenteu exactament?

G: El meu projecte consisteix en un software informàtic per extreure

informació quantitativa (posició, desplaçament, velocitat, deformació) de seqüències cardíaques. Crec que les diverses tècniques d’imatge van suposar un gran salt en la medicina (ja no calia obrir el cos humà per veure’n l’interior), i el següent pas crec que serà tractar aquestes imatges perquè ens diguin molt més del que es pot saber a simple vista. En aquesta línia, queda moltíssim camí per recórrer.

S: Per la meva part, l’ interès per aquest tema comença en el moment que llegeixo articles i notícies de premsa que alerten d’una epidèmia de bacteris resistents. Aquests bacteris constitueixen un fort repte per a la medicina actual, ja que no moren quan se’ls administra antibiòtic, i un exemple és el de la tuberculosi. Conèixer aquesta tan alta prevalença de la malaltia de la tuberculosi em va impactar, ja que jo era el primer a pensar que es tractava d’una malaltia erradicada i, en canvi, vaig saber que el barri de Ciutat Vella de Barcelona n’era el punt de major prevalença a Europa. Per conèixer els efectes que tenen a Barcelona, utilitzo un programa informàtic que em permet simular l’estat de la malaltia en aquesta població. Aquest em permet poder fer prediccions de l’evolució d’aquesta malaltia per tal

de poder dur a terme una gestió més intel·ligent dels diversos recursos de què disposa el sistema sanitari d’un país i, així, disminuir-ne els efectes i els costos.

Però vosaltres esteu estudiant encara...

G: Si, jo sóc estudiant de 2n curs d’enginyeria biomèdica a la Universitat Pompeu Fabra. L’objectiu de la meva titulació és aplicar els coneixements i les tècniques de les enginyeries per resoldre problemes en l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida.

S: Jo estic acabant el batxillerat, però de cara a la universitat potser estudiaré alguna enginyeria, informàtica o industrial, això encara no ho tinc clar.

“Gairebé tots els companys de Fira amb qui vaig tractar coneixien Catalunya i el procés sobiranista”

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

CENTRE


D’on ve la motivació per dedicar hores extraescolars i del vostre temps lliure a realitzar un projecte científic així?

G: De la família. A casa sempre ho han promogut, ens han animat a seguir endavant per més entrebancs que apareguessin. I suposo que també deu venir una mica de nosaltres mateixos, però com que formem part de la família... tot acaba sent el mateix!

S: L’estiu de 4t d’ESO vaig entrar al programa Joves i Ciència, de Fundació Catalunya – La Pedrera. Aquell estiu vaig estar participant durant 15 dies en unes estades de ciència i natura, i em van embarcar a investigar i a redactar un article científic... També cal dir que tenir la meva germana Glòria com a referent m’ha impulsat a endinsar-me en tot aquest món. Dels meus pares, tots dos professors d’idiomes, n’he rebut l’interès per aprendre.

I com us ha ajudat en tot això fer teatre des de petits? Hi podríem trobar alguna relació?

G: I tant, que ha estat molt important, el teatre. En ciència és molt important saber-se comunicar. Fer teatre, a més a més, també ensenya els valors del treball

en equip, la responsabilitat i el repte del primer paper, aprendre a seguir les ordres del director... Crec que fer-ne és una de les millors decisions que es poden prendre! A més de divertir-m’hi, fer teatre m’ha servit molt per exposar la meva recerca davant els jurats.

S: Quan he de fer presentacions en públic o parlar davant de mitjans de comunicació sobre el meu treball, m’adono de la importància d’haver fet teatre tots aquests anys amb vosaltres. M’ha donat seguretat, serenitat i passió en moments de total estrès o d’incertesa. He aconseguit no posar-me gaire nerviós, parlar clar i vocalitzant davant dels jurats, gràcies al que he après de gent com la del Centre i de tants monitors de taller que m’han hagut d’aguantar…

“Quan he de fer presentacions en

públic o parlar davant de mitjans de comunicació sobre el meu treball, m’adono de la importància d’haver fet teatre tots aquests anys amb vosaltres”

Què creieu que us ha aportat ser al Centre tants anys? Hi seguiu actius? Feu teatre encara?

S: El teatre m’ha donat tant! És el lloc on he fet molts amics i he après de la vida representant la vida dalt de l’escenari i a tot arreu (a l’institut, els companys em demanen que imiti els profes, i ara ja són els mateixos profes que també volen veure la seva imitació...). A més d’ajudar-me a parlar en públic, l’escena m’ha ensenyat a veure la vida d’una altra manera, confiant sempre en les persones i sentint la força de treballar en grup.

G: Ara faig més teatre a La Bàscula, amb el grup Tatxa, però m’encantaria poder tornar a fer alguna altra obra al centre. Seran sempre uns records magnífics.

Records com quins?

G: La primera obra de teatre no s’oblida mai i la vaig fer al Centre. Era Tom Sawyer (2004 Dirigida per l’Antoni Garcia) i no hi deia ni una frase sencera, tan sols dues o tres paraules... mai no havia estat tan nerviosa!! Em sentia com si tot depengués de mi. Després vaig començar el Taller de Teatre, vaig fer-hi un munt d’amics i de mica en mica vaig anar perdent la por.

S: A més, crec que el món és un gran mecanisme en què tots els humans hem de trobar-hi el nostre lloc i ajudar a fer-lo moure. Però, per aconseguir-ho, és indispensable treballar en equip, poder expressar amb claredat les idees pròpies i voler entendre les dels altres. La noció


SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

CENTREde treball conjunt que s’obté gràcies al teatre és fonamental per a aconseguir encaixar-hi.

“La primera obra de teatre no s’oblida mai i

la vaig fer al Centre”

Finalment, vosaltres sou un petit exemple del gran talent que s’amaga entre els joves. En el context actual en què ens trobem des de fa uns anys us heu trobat amb dificultats per tirar endavant quelcom? Creieu que es fa prou per poder desenvolupar tasques de I+D al país?

G: Cada dia se’ns informa en els mitjans de comunicació de l’actualitat esportiva, política o econòmica i es considera normal. El coneixement, en canvi, és rarament notícia. El motiu no és pas que no es facin avenços: hi ha investigadors de tots els àmbits amb gran talent. Ara bé, sovint es veuen forçats a marxar a d’altres països perquè aquí no se’ls dóna el reconeixement que es mereixen ni les condicions per realitzar la seva feina. Crec que caldria reflexionar en allò que realment volem que ens defineixi com a país i posar-hi tot el nostre esforç.

S: Vull ser optimista. És cert que la situació no és gens bona i que tot sembla cada vegada més difícil, però també penso que continua havent-hi persones amb ganes i motivació per a emprendre projectes nous i engrescadors. Quan et trobes embarcat en treballs que semblen inacabables, qualsevol tipus d’ajuda externa és sempre d’agrair i et manté l’esperança de no naufragar. Espero en un futur poder ser jo qui doni un cop de mà als altres.

I a partir d’ara, què?

S: Pel que fa a estudiar, m’agradaria anar-me’n un temps a l’estranger, ja que una experiència internacional d’aquesta mena sol ser molt útil. De tota manera, si m’hagués de quedar a Catalunya, no em suposaria tampoc cap gran pena, ja que penso que el nostre sistema educatiu públic és prou bo i no es troba gens mal situat a escala mundial. De fet, una de les coses que més m’ha cridat l’atenció en aquest viatge als Estats Units és constatar que professors universitaris d’allà coneixien universitats catalanes com la UPF o la UPC pel seu bon nom. Vull dir que no som un racó de món: el que es fa aquí és també conegut i de qualitat!

G: En el meu cas, trobar una bona

empresa per a les pràctiques i acabar la carrera. Després, m’agradaria anar a fer un màster a l’estranger, a algun país on la meva titulació hi tingui ja més tradició. Potser passaré a fora un parell d’anys, però finalment voldria tornar a casa: m’agradaria poder viure a Catalunya.

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

TALLER de TEATRE


La cita de les colònies del Taller cada any és molt esperada per tots. Tothom torna feliç i content de l’experiència viscuda.

Aquest any un gruix de 4 autocars, amb 200 nens i 35 monitors, es va desplaçar fins a “La Granja” a Santa Maria de Palautordera, al peu del Montseny.

Durant tot el cap de setmana els jocs i les activitats conjuntes fan que es visqui el Taller de manera diferent millorant molt la convivència. El que segur que no buscaven els participants va ser trobar-se implicats en un embolic on hi havia involucrats uns pirates i un Governador que feia un abús de poder sobre el poble. L’enfrontament amb el Governador, que prenia constantment diners als vilatans del poble, va ser un èxit gràcies a l’aliança feta amb els pirates amb qui van lluitar per destruir el vaixell del Governador mentre intentava fugir.

Una gran victòria del Taller i una aventura plena d’experiències que afegim a la història de les colònies del Taller de Teatre. I el curs vinent...més, oi?

De nou un èxit a les colònies del Taller de TeatreCom cada any, les dues setmanes finals del curs vénen marcades per dos esdeveniments: els Festivals d’Escola, on els alumnes més grans del Taller ensenyen al públic el que han après durant l’any i el Sopar de Final de Curs.

Aquest últim, és sens dubte un dels actes de l’any. Pares, alumnes i monitors sopem plegats al carrer del teatre, mentre el xou de monitors, la discoteca i algunes sorpreses ens acompanyaran durant la nit. La Comissió de Pares, que també ha ajudat a vendre les entrades dels Festivals, és la que fa possible aquesta gran nit!

Cloenda del curs

Com ja hem anat anunciant, l’any vinent el Taller de Teatre està de celebració. El Taller celebra els 25 anys de vida sent un motor de formació pel jovent del barri tot ensenyant als infants el meravellós món del teatre a través d’uns valors que els fa créixer com a persones.

El primer acte tindrà lloc el 19 de setembre a la platea del Teatre. L’Acte inaugural obrirà una temporada plena de sorpreses que es desvetllaran aquella nit. El calendari d’activitats del 25è, el logo i el nou himne us estaran esperant!

25è Aniversari

Alba López

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

ESPLAI LA BRANCA


Des de l’última vegada que vam escriure, hem marxat de ruta i campaments durant les vacances de Pasqua entre Port de la Selva i Sant Carles de la Ràpita. I no trigarem a repetir experiències aquest estiu amb les colònies que estem organitzant al juliol a Les Tallades, la casa de colònies que hi ha al costat del pantà de Sau.La diversió està garantida. I més vistes les experiències que van viure els més petits a El Collell a Osona. Els víkings que els “van raptar” aquesta Pasqua van fer viure moments de màgia i diversió durant els dies que va durar l’acampada. Tot un muntatge que van fer les delícies de nens i monitors participants.De debò us perdreu l’experiència que preparen aquest estiu?

Amb el bon temps s’acosten les festes majors i per nosaltres en són dues força importants. Primer la del barri de La Creu Alta, on juntament amb l’esplai Esparver hem participat a la tradicional cursa de carretons!

I de seguida s’ha enganxat amb la nostra festa més especial, la Festa Major de La Branca. No hi han faltat jocs d’aigua, concurs de pastissos, dinar popular i per acabar la festa, animació infantil i berenar.

Fent barri,fent cultura, dinamitzant el lleure.

I amb l’Esplai anem de festa…

Campaments, rutes i colònies de l’Esplai

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

PARRÒQUIA


Mn. Alfons Gea. Rector de St.Vicenç de Jonqueres.

En Manel Camps ha fet la lletra i en Toni Ten la música. S’estrenarà el diumenge de Festa Major, durant la missa de dos quarts d’1.

Aquest himne, sorgit l’any de celebració del 125è aniversari de la Parròquia, permet, a la vegada que actualitza els goigs que fins ara cantaven amb un llenguatge més actual, universalitzar el missatge cristià per fer-lo assequible a totes les sensibilitats, des de les més litúrgiques i religioses com les de no tant “de missa”.

L’himne vol ser un cant i un missatge que ens identifiqui a tots els grups que formem la gran família de Sant Vicenç.Entre d’altres coses fa referència a la història mil·lenària de la nostra Parròquia, fent esment de la pau i la fe, dues virtuts que eren la insígnia de l’antic monestir de Jonqueres. La resta de lletra vol ser una definició de principis als quals aspirem o hauríem de tendir: “Peregrins que som al servei d’un ideal d’amor, l’esperança d’un món més just en què tots siguem germans. Tot pregant per aquest bell anhel, alçarem estels al cel”

Esperem que sigui acollit amb l’estimació que es mereix tot el que fa referència a la comunitat, i sense treure a cada grup els seus himnes propis, aquest ens permetrà unir-nos, trencant aquella sensació que podria semblar de que ”cadascú va per ell”.

Els socis del Centre ho poden recollir presentant en cupó que se’ls va enviar i la resta, al preu popular d’un euro, el poden adquirir a la sagristia o al despatx parroquial.

Ja tenim l’himne

SantVi on lin

e

El Centre a prop

L’UN I L’ALTREL’U

N i

L’ALT

REGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.15. Juny 2014

Imatge:Tallerdemk.comRevista SantVi - jun 2014 - pàg. 20

Elisenda Gutés i Ardenuy

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTRE

Quants anys fa que ets al Centre?Xavi.- En fa 3.Sílvia.- Aquest és el 8è any que sóc dins del Santvi.

Com vas entrar?Xavi.- Pel Taller de Teatre, quan la meva filla em va dir que volia fer teatre.Sílvia.- Vaig entrar com a sòcia per fer Els pastorets, i l’any següent vaig entrar al Taller gràcies a la Marta Balada, som família, i ja feia anys que volia entrar jo.En quina secció estàs actualment? Xavi.- Estic a l’equip gestor del grup APM, a la Comissió Pares del Taller de Teatre i a l’organització de la cavalcada.Sílvia.- Ara estic com a premonitora del taller i vaig fent obres del teatre.

A quina activitat del Centre has participat darrerament? Xavi.- Doncs he fet de tramoia a l’Aladí.Sílvia.- L’última activitat que vaig fer va ser, a part de les colònies, l’obra de +Q1RC. Ara estic fent Working i també estic portant, juntament amb el Marcel, la Marta Ventura i l’Anna Candelas, l’obra Un polític com cal.

Què destaques del Centre? Xavi.- La bona gent que hi ha.Sílvia.- Destaco del Centre la professionalitat que hi ha i el compromís que tenim tots, tot i ser un teatre amateur.

Què t’agradaria que fos diferent?Xavi.- Que tinguéssim més espai per a les diferents activitats que s’hi fan.Sílvia.- M’agradaria canviar el tema de comprar entrades a través del Telentrada, perquè és un merder jajaja.


Nom: Xavi

Edat: 47

Núm.15. Juny 2014


Nom: SílviaEdat: 17 cap a 18

SantVi on lin

e

L’UN I L’ALTREGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Acaba la frase: el Teatre Sant Vicenç és....Xavi.- un bon lloc amb un bon ambient per als nostres fills.Sílvia.- una segona casa.

Explica’ns alguna anècdota que hagis viscut en aquesta casa.Xavi.- Estava fent de tramoia a Aladí i, al pujar un decorat, aquest va quedar travat a dalt amb un altre i, fins que no es va solucionar, vaig passar uns minuts molt angoixants!Sílvia.- Uff...n’hi ha moltes. Però destaco sobretot una vegada que estava representant Els tres porquets i en començar una cançó em va agafar un atac de tos bestial, ho vaig passar realment malament.

Digues...… un SOROLL - El del dissabte, al vestíbul del Centre, quan a les 9 del vespre recollim als nostres fills. El soroll que fan les cadires plegables quan cauen al terra a mitja representació i des del lateral se sent un PATAPUM! I tothom fa: shhhhht!!

… un ABRIC - La família. El meu abric preferit és la caçadora, és ultra còmode i es pot portar amb tot.

… una NOSA – Aquella gent que només critica. Una cosa que em fa molta nosa són les etiquetes de les samarretes.

… un TÈCNIC – El Solde! Un tècnic o en aquest cas una tècnica seria l’Anna Candelas. Una crack.

… un VI - Del Priorat Ni idea...no acostumo a veure vi.

… una IDEOLOGIA - Passar-ho el millor possible. I com a ideologia no sé ben bé què dir perquè pot significar moltes coses. Quan s’adquireix un compromís s’ha de complir, sigui com sigui, i donant-ho tot al màxim. Seguir el que el teu cor et demana i saps que és el que t’agrada perquè és el primer que penses quan t’aixeques, el que et dóna un motiu per obrir els ulls cada dia.

Núm.15. Juny 2014


Elisenda GutésFotografies: Josep Ubia

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014

NOTÍCIES BREUS


Càritas Parroquial ens ha fet saber que el cap de setmana del 31 de maig i l’1 de juny hem recaptat 184,01 Kg d’aliments.

Moltes famílies ho agrairan! Moltes gràcies a tots!

Fem solidaritat, fem Centre.

Durant la primera setmana de juny, els carrers i espais de La Creu Alta es van omplir de xerinola per donar la benvinguda a la seva festa major! Son uns dies en que el barri multiplica la seva gent habitual, convidant a tota la ciutat a gaudir d’aquesta festa tan familiar, i sovint reivindicativa. I és que enguany, la coordinadora llamps i trons ha tingut un paper essencial en la organització. La majoria d’activitats han estat dissenyades per ells i la dinamització i promoció ha estat completament al seu càrrec.

Com sempre, el Teatre col·labora amb la festa i aquest any ho ha fet organitzant un concert de corals. Aquest va servir per fer la presentació oficial de la coral del propi Centre “Cor d’Acords”, que dirigits pel director Cristòfor Agudo van afrontar amb èxit la seva primera posada en escena amb cançons com el Boig per tu o Calipso. Seguidament, van ser precedits per “Els Notes”, una coral jove fundada l’octubre passat, on una majoria de components són del Centre, i que ja repetien escenari després de la seva estrena el mes de març. La barreja de funky, gospel, jazz, clàssics i rock català que les formacions van oferir, van completar aquest concert gratuït, que va omplir el teatre de gom a gom, tot i la calor habitual de la platea en aquesta època. Un èxit més del Teatre Sant Vicenç!

La Festa Major de La Creu Alta

SantVi on lin


Núm.15. Juny 2014


NOTÍCIES BREUS

El desembre de 2016 farà 100 anys de l’estrena d’Els pastorets o l’Adveniment de l’Infant Jesús, de Josep Maria Folch i Torres. Es va representar al Coliseu Pompeia de Barcelona.

Per commemorar aquesta efemèride s’ha començat a constituir un grup de treball, impulsat per la Fundació Folch i Torres i la Coordinadora de Pastorets de Catalunya.

El Centre Sant Vicenç i la Joventut La Faràndula hem participat activament en la posada en marxa d’aquesta iniciativa, i és per aquest motiu, que el dissabte 31 de maig, Manel Camps, president del Centre, i Isidre Palau, membre de Junta, van ser a l’acte constituent d’aquest grup de treball a la seu de la Fundació Folch i Torres, a Palau Solità i Plegamans.De moment, van sortir moltes propostes per part dels representants de grups teatrals de Catalunya i ens caldrà esperar per saber com es concreten.

Fa il·lusió formar part d’una efemèride d’aquestes, dóna riquesa cultural al Centre, a la ciutat i a tots els socis i amics de l’entitat.

Centenari d’Els pastorets

SantVi on lin

e Grup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM PEL M ´N

I tu, tens la teva foto??fes-nos-la arribar i la publicarem.

Núm.15. Juny 2014


Aquí tenim una bona representació de l’esperit del Centre formada per jovent que encara treballa per a tots nosaltres. I si no es veuen prou sovint entre les parets del Teatre, a més, per Setmana Santa es motiven per les valls i els cims del País dels Pirineus.A la primera foto els veiem a la Vall d’Incla i a la segona al costat del Llac de l’Estanyó.

Però no tot s’acaba tan a prop perquè aquest altre parell de joves socis han seguit les passes de la família González Pi, i també, han anat a veure Charlie a London. A veure si entre tots ens poseu al dia i ho podem fer tant bé o millor que els professionals del ram.

SantVi on lin

e

PARTICIPA-HIGrup de TeatreTaller de TeatreEsplai La BrancaAPM

Núm.15. Juny 2014

PARTICIPA-HI


Clica a la imatge per enviar la teva resposta

Us presentem un creualtenc d’aquells de tota la vida. Nascut al barri, vinculat des de sempre amb la nostra entitat i actualment involucrat en moltes tasques del teatre.

Ell mateix ens diu...

Quan era petit m’agradava anar a jugar a la riereta. També anava molt al camp de la vella Creu Alta, ja que era molt amic del fill dels conserges. De fet, anàvem a col·legi junts, també amb l’Antoni Garcia.

Quan era petit els diumenges al matí anava al cinema Principal i a la tarda venia al teatre.

Actualment visc al mateix carrer on vaig néixer, a La Creu Alta.

Ja saps qui és? Doncs PARTICIPA!

Envia’ns un email a [email protected] amb la resposta i entraràs al sorteig de dues entrades per la propera obra del Centre: Un polític com cal!

El personatge del número anterior era el Jordi Cantó. Atès que cap dels participants ho ha encertat, el sorteig queda anul·lat.

mailto:revista.lasantvi%40gmail.com?subject=Participa-hi.%20Resposta%20

SantVi on lin

e

EL CARRER DEL TEATRE Josep Ubia


Núm.15. Juny 2014


SantVi on lin

epersonatge m. Cadascun dels participants que intervenen l’acció fictícia d’una obra teatral i que és encarnat per un actor o una actriu.

paper m. Cadascuna de les parts del text d’una obra teatral que correspon a un personatge i que interpreta un actor o una actriu.

L’ESCOTILLÓGlossari de teatre

pati de butaques m. platea f. Planta baixa del teatre on hi ha una sèrie de files de cadires o de butaques per als espectadors


Núm.15. Juny 2014

[email protected] www.tallerdemk.com


Col·laboradors

http://www.weekand.net/

http://www.tallerdemk.com

Temporada 2013-2014

L’ESCOTILLÓ

www.sabadellrestaurants.com

www.tallerdemk.com

www.lestruch.cat/

www.ritmedansa.com

Col·laboradors

www.iservicesweb.com/nicsl1 www.retolsdaunis.com

www.autoescolagresol.cat

www.magdecor-sabadell.es

www.hotelurpi.com


Núm.15. Juny 2014

Més que un recordOctubre i novembre de 2013

Adreça desconegudaOctubre i novembre de 2013

Una nit a casa seva senyoraDesembre de 2013 i gener de 2014

Els pastoretsDesembre de 2013 i gener de 2014

Aladí i la llàntia meravellosaFebrer i març de 2014

Working, el musicalAbril i maig de 2014

Festival Taller i Escola de TeatreJuny de 2014


SantVi on lin

e

Tel. 93 408 47 [email protected]

target%3D%22_blank%22http://www.tallerdemk.com

http://www.sabadellrestaurants.com

http://www.sabadellrestaurants.com



http://www.lestruch.cat/

http://www.ritmedansa.com/

http://www.iservicesweb.com/nicsl1

http://www.retolsdaunis.com

http://www.autoescolagresol.cat

http://www.magdecor-sabadell.es

http://www.hotelurpi.com

http://www.facebook.com/picolfilms

CENTRE PARROQUIAL SANT VICENÇMontllor i Pujal, 103

La Creu Alta . 08208 – Sabadell

Tel. 93 717 94 01

fem cultura, fem barri, fem ciutat !

EDITA: Centre Parroquial Sant Vicenç. EQUIP DE REDACCIÓ: Manel Camps, Elisenda Gutés, Esther Mas, Mia Busquets, Isa Costa, Montse PCreus, Jaume Pont, Josep Ubia, Francesc Asens.COL·LABORADORS: Magda Calvet, Mossèn Alfons Gea, Eva Grau, Mariona Ubía. DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

i tu, hi vols participar??

www.esplailabranca.orgwww.teatrecpsv.com

www.teatrecpsv.com

SantVi on lin

e Revista del Centre Sant VicençGrup de Teatre - Taller de Teatre - Esplai La Branca - APM

Núm.15. Juny 2014

El Sant Vicenç a les xarxes

http://www.teatrecpsv.com/index.php

http://www.revistasantvi.com/participa.php

http://www.esplailabranca.org

www.teatrecpsv.com

www.teatrecpsv.com

https://www.facebook.com/TeatresantvicencSabadell

https://twitter.com/TeatreSVicenc

https://www.youtube.com/results?search_query=teatre+sant+vicen%C3%A7+&oq=teatre+sant+vicen%C3%A7+&gs_l=youtube.3..35i39.1946.13838.0.14432.29.24.5.0.0.0.137.2580.1j23.24.0...0.0...1ac.1.urI-jOcpP_Y

https://delicious.com/teatresantvicenc

https://delicious.com/teatresantvicenc

http://instagram.com/teatresantvicenc

Revista del Centre Sant Vicenç SantVi n line · Dins del marc de la Festa Major de La Creu Alta,...

Documents

Transcript of Revista del Centre Sant Vicenç SantVi n line · Dins del marc de la Festa Major de La Creu Alta,...