revista DONES nº8 af - ADPC · guanyat el Nobel dues vegades, la primera, juntament amb el seu...

La psicologia, una professió feminitzada

que guanya prestigi


que guanya prestigi

El projecte europeu ADONATEl projecte europeu ADONAT

1983BarbaraMcclintock (USA 1902-1992). Quan tenia 20anys ja va contribuir a les investi-gacions en genètica i en citologia.A partir de l’estudi dels grans deblat de moro va descobrir que elscromosomes són el suport del’herència, el que li va permetre

establir l’existència dels gens reguladors. Va avançar-se20 anys al demostrar la transposició dels elements genè-tics, però no li van donar el Nobel de Medicina fins a l’edat de 81 anys.

1986Rita LeviMontalcini (Itàlia 1909). Obligada a abando-nar la carrera universitària acausa de les lleis feixistes pel fetde ser jueva, va començar a ferrecerca sobre el sistema nerviósen un laboratori clandestí. Uncop a Estats Units, va identificar

el factor de creixement nerviós i quan va tornar a Itàliava fundar a Roma el Laboratori de Biologia Cel·lular. Va rebre el Nobel de Medicina pels seus treballs sobreels mecanismes que estimulen el creixement de lescèl·lules nervioses.

1987 Gertrude Belle Elion (Nova York 1918). La mort per càncer del seu avi la vadecidir a estudiar Medicina, que va haver de compaginaramb el treball durant la greu crisi econòmica dels anysvint als Estats Units. Li van donar el Nobel de Medicinapels seus estudis sobre els fàrmacs en malalties com laleucèmia i les deficiències immunitàries.

1995ChristianeNüessuein-Volhard (Alemanya 1942). Ha estat una deles quatre dones que, entre 200homes, ha estat Directora delLaboratori Europeu de BiologiaMolecular i del Max Plank Institutde Biologia. Coneguda com “la

senyora de les mosques”, pels seus estudis sobre elsinsectes, li van concedir el Nobel en Medicina gràciesals descobriments que va aportar sobre el mosquit dela fruita.

1903-1911 Marie Sklodowska Curie (Polònia 1867-París 1934). És la única persona que haguanyat el Nobel dues vegades, la primera, juntamentamb el seu marit Pierre, va rebre el Nobel de Física i lasegona, el de Química, que li van donar pel seu treball.La que va ser coneguda com Madame Curie també vaser la primera dona que va ensenyar a La Sorbona.

1935 Irene Curie Joliot (París 1897-1956). Filla de Pierre i Marie, va rebre el Nobeljunt amb el seu marit per les seves investigacions sobre laproducció d’elements radioactius. Va organitzar un serveid’atenció sanitària al front durant la Segona Guerra Mundiali va morir de leucèmia, igual que la seva mare com a con-seqüència del seu treball amb material radioactiu.

1947 Gerty Theresa Radnitz Cori (Praga 1896-USA1957). Professora de bioquímica, vaguanyar el Nobel junt amb el seu marit gràcies als desco-briments sobre l’amida animal i el mecanisme d’acció dela insulina. Van desenvolupar l’estudi de la síntesis idegradació del glucogen en el cos humà.

1963 MariaGoeppert Mayer (Alemanya 1906-Nova York 1972).Aquesta física alemanya va treba-llar a la Universitat de Colúmbia enla separació de l’urani isòtop pelprojecte de la bomba atòmica i vaobtenir el Nobel de Física pel seusestudis sobre les propietats delsnuclis atòmics.

1964Dorothy Crowfoot Hodgkin (El Cairo 1910-Londres 1994). Les seves investigacions secentren en la determinació de les estructures orgàniquesmitjançant la difracció dels raigs X. Va ser la primera vega-da que s’utilitzava l’ordinador per resoldre problemes d’aquest tipus i, gràcies en aquesta tècnica, va poder esta-blir l’estructura de la penicil·lina i la de la vitamina B12. Pertot plegat se li va concedir el Nobel de Química.

1977 Rosalyn Sussman Yalow (USA 1921). És la primera a la història de les dones quetenen aquest guardó que no és europea, encara que elspares n’eren oriünds. Va estudiar Física, però la sevarecerca la va dur a perfeccionar la determinació radioim-munològica d’alta sensibilitat, treball pel qual li van donarel Nobel de Medicina.

Les científiques del Nobel

elles també hi eren

dones 2

Per Elvira Altés

sumari

editorial

Celebrar una anomaliaEncara hi ha gent que pregunta: Per què una associació de

dones periodistes? Els homes no fan pas una associacióque els distingeixi pel seu sexe. No és una anomalia? És queno som tots iguals?, insisteixen amb una ingenuïtat un pèlsospitosa. I doncs sí, tots som iguals davant la llei (prouesforços ha costat), però les coses ens van diferent a lesredaccions dels mitjans (i a la vida) segons si s’és home os’és dona. Per a les dones periodistes, el sostre de vidre nitan sols s’ha esquerdat, doncs és una de les professions ambel percentatge més baix de dones en els càrrecs de decisió;com a conseqüència, el nivell mig d’ingressos de les donesestà per sota del dels homes i això que en molts casos pre-senten un currículum més brillant. També les periodistesostenten el galdós rècord dels treballs precaris. Les joves lli-cenciades, i de vegades també les periodistes amb expe-riència, han de facturar a tant la peça, amb teletreball domès-

tic o amb presència en el lloc de treball, sense cap cobertu-ra social i amb l’exigència de l’empresa de donar-se d’altacom autònomes. També és el col·lectiu femení de periodistesel que presenta un estat civil més definit: solteres, separadeso divorciades, en definitiva, soles en un alt percentatge, perpoder entomar els horaris i la disponibilitat d’una feina que esdeu a les contingències i als imprevistos i en la que, com adones, els costarà trobar el suport de la parella.Per tot plegat, a l’Associació de Dones Periodistes estem

preparant una jornada d’encontre de la professió dins delsactes de celebració del desè aniversari. Un dia per poder par-lar de com afecta aquesta situació a la qualitat del nostre tre-ball, als continguts que elaborem i a les expectatives profes-sionals. Ens agradaria que arribés el moment en què no cal-gués una associació de dones periodistes, tant de bo!Llavors no hauríem de celebrar una anomalia.n

Edita:Associació de Dones Periodistes de Catalunya

Coordinació: Elvira AltésCoord. tècnica: Marta CorcoyCorrecció: Esther Molas

Rambla de Catalunya 10, 3r. Tel: 93 412 11 11/ 93 301 16 77 E-mail: [email protected] Web: www.adpc.cc

Disseny i Maquetació: Villuendas+GómezFotografia portada: Chris Frazer SmithImpressió: El Tinter. Dipòsit legal: B-44.200-2000Imprès en paper ecològic

Consell de RedaccióMontserrat Minobis, Joana Gallego, Mª EugeniaIbáñez, Pilar Aymerich, Hilda Ferrer, Marta Corcoy,Elvira Altés

Barcelona, setembre 2002, núm. 8

2 elles també hi eren Les premi Nobel de ciènciaPer Elvira Altés

4-12 quan totes les donesPsicologia, una professió feminitzada que guanya prestigiTextos: Maria José CantónFotos: Esther Sanromà

13-17 Europa a l’abastProjecte ADONATPer Marta OrtegaRiscos laboralsPer Àngels Espuny

18-19 Reflexions en clau del 21 La pitjor rival, una altra dona? Textos: Carmen Alborch, Maruja Torres Il·lustració: Maitena

20-21 Dones que remenen les cireresAmparo Moraleda, presidenta d’IBMText: Elena Tarifa Fotos: Esther Sanromà

22-25 L’administració administradaL’accés a la societat del coneixementCoordinada per Marta Corcoy

28-29 Així ens veuen, així ens vaInvestigadores en gènere i comunicacióPer Jaume SorianoLa ràbia i l’orgull de la FallaciPer Maria Eugenia Ibáñez

30-31 A favor de totesLes Dones del 36, la memòria de la guerraPer Sílvia Majó

32 El talòs d’Aquil·lesPer Joana Gallego

35 Fina Isegura, periodista d’altura Guió: Joana GallegoIl·lustració: Aina Albí

Altres seccions:De cara a la paret, La Gata Lina,Sofregit cultural, L’estenedor d’idees

ques i més de fer la guerra”. Per la seva banda, DolorsCarreras, vocal a la Comissió de Psicologia de la Dona delCol·legi de Psicòlegs (COPC), sosté que ser dona és unavantatge en Psicologia, perquè “les característiques querequereix la pràctica professional (saber escoltar, tenirpaciència...) van més amb la forma de ser de la dona”.

El gènere a banda i banda de la relació clínicaPerò a la Psicologia hi ha majoria de dones a totes

dues vessants, no només com a professionals sinótambé com a pacients. Totes les psicòlogues coinci- deixen en què és molt més gran el número de donesque van a les consultes. No obstant, Begoña Odriozolapuntualitza que “no hi ha més dones perquè tinguin mésproblemes, sinó perquè demanen més ajut. Als homesels han educat des de petits per resoldre problemes,per fer-s’ho ells. L’home ha d’estar desesperat per dema-nar ajut i arriben més avergonyits que les dones”.Claudia Truzzoli, psicoanalista i vocal a la Comissió dePsicologia de la Dona del COPC, afegeix: “Els homesvénen obligats per la dona; als homes els costa moltmés fer-se càrrec de què necessiten ajut”.L’expansió en l’activitat professional a la Psicologia

ha estat acompanyada pel reconeixement de la profes-sió en les diferents àrees d’aplicació: clínica, educati-va, organitzacions i treball, d’intervenció social, jurídi-

Expansió i reconeixementLa pràctica de la Psicologia ha experimentat un creixe-

ment molt notable en les darreres dècades, arran delsnombrosos i profunds canvis que s’han donat a la nostrasocietat. Així, s’ha passat de la gairebé total desaparicióde la Psicologia després de la Guerra Civil, a unapresència de psicòlegs i psicòlogues a tots els àmbitsde la societat. Se’n necessiten a les escoles, als hospi-tals, a les institucions, a les empreses, per tractar vícti-mes de catàstrofes o de tot tipus d’agressions, permillorar el rendiment esportiu, per superar adiccions,per mediar en tot tipus de conflictes... Aquesta profundadiversificació s’està fent en femení; la contundència deles xifres així ho demostra: dels 37.907 col·legiats aEspanya, 9.970 són homes i 27.937 són dones. Lespsicòlogues representen el 73’69% del col·lectiu profes-sional. D’altra banda, dels 6.333 llicenciats enPsicologia l’any 1998 a universitats públiques catalanes,1.413 eren homes i 4.920 dones.Begoña Odriozola, psicòloga clínica, recórre a factors

educatius i culturals per explicar aquest fenomen. CatherinePerelló, també psicòloga clínica i logopeda, observa: “Lesdones hem hagut de cuidar històricament de la família i dela societat”. I fa l’ullet als homes dient: “Les dones estemagafant cada dia més els terrenys de cuidar la vida i elshomes s’estan quedant amb les carreres més tecnològi-

quan totes les dones...

dones 4

La Psicologia atrau tant les dones que el 74’58%de l’alumnat matriculat a les universitats públi-ques catalanes el curs 1998/99 eren noies. És adir, hi havia matriculats 14.259 nois i 41.843noies. També en el Col·legi de Psicòlegs lesdones són molt més nombroses: dels 7.907col·legiats actuals, 1.744 són psicòlegs i 6.163

psicòlogues (el 77’94%). Es tracta, doncs, d’unaprofessió molt feminitzada, però que, en canvi, vaobtenint un reconeixement social cada vegadamés positiu. La presència de professionals de laPsicologia s'està estenent a tots els sectors de lasocietat per tal de resoldre o almenys minimitzarels conflictes que generen les societats actuals.

“Les psicòloguesrepresenten el73’69% delcol·lectiuprofessional. Dels37.907 col·legiatsa Espanya, 9.970són homes i27.937 sóndones.”

Per María José Cantón


que guanya prestigi


dones 5

adscriuen com per tradició històrica. La PsicologiaClínica no només actua davant processos mentals anor-mals o patològics, sinó que s’aplica cada vegada mésper minimitzar conflictes i proporcionar benestar a lespersones. Per això i per les diferents tendències i marcsteòrics que s’hi inclouen (Cognitiu-conductual, Humanista,Psicoanàlisi...), ella mateixa és tot un univers.Begoña Odriozola és psicòloga clínica, especialista en

drogodependències, qüestió que ha treballat en un cen-tre penitenciari des del 1994 fins l’any 2001. Des d’a-questa experiència reivindica més places de psicòleg al’administració pública. Paral·lelament, des de la sevaconsulta privada s’ha anat especialitzant en teràpia fami-liar (va fer un màster de quatre anys) i, a partir dels pro-blemes de parella que detectava, també en sexologia. Elque més es troba a la consulta són problemes d’ansie-tat, estrés i depressions. Odriozola treballa molt ambparelles en crisi i encara que cadascú es pensa original,afirma que tots tenim els mateixos problemes. Pel quefa a la sexualitat, els més habituals són la disminució deldesig, el vaginisme i la fòbia sexual, en el cas de lesdones; i l’ansietat del rendiment, o “voler quedar bé”, il’ejaculació precoç, en el cas dels homes. Odriozolacomenta que el fet de dedicar-se a la sexologia i serdona no ha suposat mai un inconvenient, tot el contrari,“sembla que dóna confiança”. Un dels camps d’actuació que s’ha obert recentment

des de la Psicologia Clínica és la intervenció en situa-cions d’emergència, és a dir, després d’una catàstrofenatural o d’accidents de magnitud. Sara Bosch s’haespecialitzat en Victimologia i forma part de l’equip d’in-tervenció en situacions d’emergència que fa poc haposat en marxa el Col·legi de Psicòlegs per atendre lesvíctimes de forma immediata al lloc mateix de la catàs-trofe. Bosch assenyala que l’objectiu és organitzar “unaintervenció en emergències amb un protocol d’actuació”.La intervenció psicològica immediata és fonamental per-què “si es pot portar a terme una prevenció es redueixla quantitat de trastorns posttraumàtics que emergeixendesprés de l’impacte”. És necessari intervenir perquèels símptomes posttraumàtics, que en un primermoment són reaccions normals, s’interioritzin, es meta-bolitzin i no es facin crònics. Sara Bosch també treballaamb l’associació Stop Accidents, per donar ajuda psi-cològica a les víctimes d’accidents de trànsit. Però,sobretot, és experta en víctimes de terrorisme. Col·labo-ra amb l’Asociación de Víctimas del Terrorismo des defa 10 anys i és la coordinadora de l’àrea de Catalunya.Bosch remarca la importància de la formació en aquest

ca, mediació, esport, seguretat viària. La imatge social del psicòleg ha anat variant i ja no es

vincula només amb el tractament i la cura de trastornsmentals, per bé que Catherine Perelló pensa que encaraes té una imatge confusa del psicòleg: “La nostra pro-fessió és molt recent i la gent al carrer no sap el quesón els psicòlegs, es pensa que anar al psicòleg és perqui està boig i no els agrada recórrer-hi”. En canvi,Sònia Bernaveu, llicenciada fa quatre anys, creu que laimatge de la professió ha millorat bastant i “cada vega-da es va entenent més el que és un psicòleg”. BegoñaOdriozola també pensa que la seva feina va obtenint unsefectes que juntament amb “la participació dels psicò-legs als mitjans de comunicació han permès passar delprofessional relacionat amb el tractament de malaltiesmentals a la figura del psicòleg que ajuda a resoldreproblemes molt diversos, que ajuda al benestar”. Ja esreconeix la pluralitat d’aquest col·lectiu i s’aprecien lesaportacions que poden fer des de cada especialitat.No obstant això, la inserció laboral és una aventura

difícil. Sònia Bernaveu l’està vivint des de fa quatre anys.Ha fet pràctiques a diferents centres, cursos i seminarisdiversos, a més d’un mestratge en Medicina Conductuali Psicologia Clínica. Ara treballa en aquest camp i s’estàespecialitzant en teràpia sexual. La conclusió d’aquestbagatge és que “les pràctiques i, sobretot, els contac-tes són bàsics per trobar feina”. “En aquesta professió—assenyala— amb la carrera no tens res, no surts benpreparada; la formació ha de ser contínua”.Des d’una posició més consolidada, amb consulta pri-

vada des del 1989 i després d’haver treballat durant setanys a un centre penitenciari tractant drogodependèn-cies, Begoña Odriozola corrobora aquests comentaris:“Hi ha moltíssima precarietat, hi ha gent que accedeix aalgun servei perquè coneix algú. Resisteixen les quetenen una vocació molt forta”. A més, destaca que quans’acaba la carrera apareixen les pors. “Et sents moltpoc preparada per atendre persones, sents una angoixaincreïble”, per la qual cosa les persones molt motivadesdecideixen continuar la seva formació.A Psicologia Clínica s’està intentant implantar una altra

forma d’inserció laboral: el sistema de Psicòlegs InternsResidents (PIR) als hospitals, però encara s’ha d’acabarde regular; per ara és només una via de futur, perquèactualment no s’estan creant places.

Un univers en una sola especialitatLa Psicologia Clínica i de la Salut és la gran àrea d’es-

pecialització, tant pel nombre de professionals que s’hi

“Les donesestem agafantcada dia més elsterrenys decuidar la vida iels homess’estan quedantamb les carreresméstecnològiques imés de fer laguerra”,Catherine Perelló

Alumnat que va finalitzar els estudis de PSICOLOGIA l'any 1998 Alumnat matriculat en PSICOLOGIA el curs 1998-1999

Font: Instituto de la Mujer.

“La participacióals mitjans decomunicació hapermés passardel professionalrelacionat ambmalaltiesmentals a lafigura delpsicòleg queajuda a resoldreproblemes moltdiversos, queajuda albenestar”Begoña Odriozola

dones 6

La Comissió de Psicologia de la DonaPerquè la diferència és important

La consciència que homes i donessom diferents i que a les dones

els afecten més uns determinatsproblemes va portar a un grup depsicòlogues a donar vida a laComissió de Psicologia de la Dona,dins el si del COPC. Aquesta comis-sió es va crear l’any 1999, ambnomés tres membres, encara queaquell mateix any va créixer fins els26 i avui són 96 dones. Aquest nom-brós col·lectiu es divideix en diver-sos grups de treball: Dona i càncer,Dona i depressió, Dona i educació,Dona i treball, Maternitat i reproduc-ció, Sexualitat, Violència domèstica,Investigació en violència domèstica.Aquesta llista s’ha ampliat amb elgrup de comentaris de casos clínicsde dones des de la perspectiva degènere, que va començar a funcio-nar el maig passat.Cada membre de la Comissió

s’adscriu a un grup de treballsegons la seva pràctica professionalo els seus interessos, o fins i totpoden proposar crear d’altres grupsamb noves temàtiques. Es tracta degrups heterogenis pel que fa a la for-mació de les seves integrants (enca-ra no hi ha cap home), ja que acullenprofessionals de totes les tendèn-cies: psicoanalistes, cognitiu-conduc-tuals, humanistes... Aquesta diversi-

tat mai ha plantejat cap problema,sinó que ha aportat riquesa al grup.Allò que comparteixen tots els grupsés el treball amb perspectiva degènere. Segons Lola Sabaté, presi-denta de la Comissió, és molt impor-tant no deslligar la part patològicad’una depressió, per exemple, ambels símptomes habituals (tristesa,insomni, trastorns digestius...), delsefectes depressors de la societatque actuen sobre les dones. Sabatéassenyala que com a psicòloguesclíniques tracten els aspectes patolò-gics de qualsevol trastorn, però tre-ballar amb perspectiva de gènereels permet aprofundir molt més enallò que afecta la pacient. LolaSabaté observa que “hi ha uns fac-tors socials que fan que la dona espugui deprimir i s’han de conside-rar”. Claudia Truzzoli, vocal de laComissió, afegeix que la manerad’escoltar un cas és part importantde la solució. Per Dolors Carreras,“la posició social de la dona és moltdiferent a la de l’home, i aquests fac-tors s’han de tenir en compte enqualsevol tractament”. Aquesta feinades de la perspectiva de gènere ésel que dóna sentit a la Comissió dePsicologia de la Dona, perquèaquest aspecte no es considera ales altres seccions.

Lola Sabaté destaca com a projec-te més ambiciós de la Comissió elPrograma d’AssistènciaPsicoterapèutica per a dones quehan patit maltractaments. La idea éscrear un equip de psicòlogues pertractar dones maltractades, a partirdels contactes amb cases d’acollida,amb associacions, etc. El diàlegamb les institucions ha estat fructíferi es podrà posar en marxa d’aquí apocs mesos.Entre els objectius immediats

també cal assenyalar el canvi dedenominació del Col·legi dePscicòlegs, atès que la gran majoriasón psicòlogues. Dolors Carrerasconsidera que “tot allò que no espot nombrar no existeix”. La propos-ta ha obtingut una bona respostaper part de la Junta de Govern, peròs’haurà de trobar una solució satis-factòria i haurà de ser aprovada perla Junta general.També consideren molt important

estar presents a la universitat. Jahan participat a les JornadesCulturals de la UB, però pretenenaconseguir una presència més con-sistent. Lola Sabaté creu que ésfonamental parlar amb els estu-diants, perquè la gran majoria, tantnois com noies, no té consciènciade gènere.Una altra de les vies que vol

potenciar aquesta Comissió implical’increment dels seus vincles ambinstitucions, així com l’augment de laseva presència en els diferentsactes organitzats per institucions oassociacions relacionades amb ladona.Encara que només té quatre anys

de vida, la Comissió de Psicologiade la Dona s’ha convertit en una deles més sòlides i potents delCol·legi. Són ben considerades i res-pectades pels companys i compan-yes perquè han posat en marxa mol-tes iniciatives, són serioses en laseva manera de treballar i, com diuClaudia Truzzoli, s’impliquen total-ment en cada projecte.n


Dolors Carreras, Claudia Truzzoli i Lola Sabaté

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 7

“Als conflictesmediambientalshi ha moltíssimesparts implicadesi els advocatsno saben per on començar; la Mediació proposa parlaramb tots alhora”Catherine Perelló

camp perquè és molt recent: “Dins l’Asociación ens for-mem molt, perquè és un tema molt desconegut. Enmolts casos és una formació internacional que et portaa casos de víctimes de guerra, atemptats, accidents demagnitud o qualsevol situació impactant”.Sara Bosch emfasitza la terrible situació de les vícti-

mes de terrorisme. S’ha d’estar present al lloc de l’a-temptat per ser-ne considerat oficialment víctima. “Sitens un estrés posttraumàtic que t’invalida la vida,però has arribat tres minuts després d’esclatar labomba, no se’t considera víctima de terrorisme”, expli-ca Bosch. La por del Ministeri de l’Interior és obrir laporta a tota la població. Malgrat tot, continua SaraBosch, “la realitat és que la gran majoria d’éssershumans no fan lesions psicològiques”.Aquest és el dia a dia de la seva consulta, tractar

sobretot amb víctimes de terrorisme, d’accidents detrànsit o de delictes violents. Amb la seva actuació inten-ta que la víctima aprengui a conviure amb aquell esdeve-niment, que s’adapti a la nova situació. “No es pot obli-dar un esdeveniment d’aquesta intensitat. Les víctimes,el que volen és poder-ho recordar sense sentir el quesentien en aquell moment. Això els sembla màgia. Elpsicòleg ha d’aconseguir aquesta màgia, que en realitatés coneixement”, puntualitza Sara Bosch.Un altre camí que es pot prendre dins la Psicologia

Clínica és el que marca la Psicoanàlisi. A pesar de sermolt coneguda a nivell popular, la seva imatge socialestà distorsionada. Encara que el col·lectiu de psicoana-listes és molt actiu i inquiet ha de lluitar amb el desco-neixement de la seva pràctica i amb els estereotips.L’inconvenient més obvi d’aquesta orientació és, comassenyalen Begoña Odriozola o Catherine Perelló, la llar-guíssima durada de la teràpia. Segons Perelló, el tracta-ment psicològic hauria d’estar a l’abast de tothom, defet, “s’hauria d’incloure a la seguretat social, com es faa França”. La psicòloga conclou: “Molt pocs es podenpermetre el luxe d’anar diversos cops per setmana alpsicoanalista durant més de 10 anys”.No obstant, la psicoanàlisi ha funcionat com a fona-

ment de noves teràpies, com l’Anàlisi Bioenergètica,amb la qual treballa Fina Pla. Aquest tipus de teràpia tre-balla tant a nivell corporal com emocional amb l’objectiude desvetllar els patrons inconscients que portem dins.Fina Pla considera que “poder-los fer conscients ajuda asuperar bloquejos”. El seu treball pren de la psicoanàlisi,essencialment, dos aspectes: la importància de l’incons-cient i dels primers anys de vida. Alexander Lowen és elcreador de la teràpia Bioenergètica, a partir de les hipò-tesis de Wilhem Reich sobre el segments corporals i elsbloquejos corporals. En aquest tipus de teràpia, el tre-ball amb el cos és fonamental, però sempre lligat a lapart emocional de la persona.Un tret diferencial del treball de Fina Pla és l’aplicació

d’aquest enfocament bioenergètic a grups de dones. Lasessió individual es combina amb la grupal, on es tractentots els temes importants per a les dones: relació amb el

propi cos, sexualitat, capacitat de sentir plaer, aprendrea posar límits, a dir no, etc. Els grups són heterogenispel que fa a edat (des dels 22 als 55 anys) i formació deles participants, encara que la majoria d’elles són profes-sionals. Pla assenyala que “una de les coses més impor-tants que proporciona el grup és el fet de trobar-se ambdiferents models de dona”. A través del treball en grups’intenta “anar conquerint un espai intern de búsqueda dela identitat com a persona i com a dona”. Fina Pla afe-geix que es tracta de “sentir el cos i d’aquesta maneraaccedir a la pròpia dimensió del plaer”, a la vegada quecadascuna es va trobant amb les seves lluites internes iva descobrint les seves capacitats.

La psicòloga a l’escolaLa Psicologia de l’Educació és una de les tres grans

especialitats (juntament amb Clínica i Organitzacions iTreball) i, segons Dolors Carreras, és “la típica dedones; després vindria Clínica i, finalment,Organitzacions i Treball”. Aquesta percepció és cohe-rent amb el fet que l’Educació en general és un espaimajoritàriamente ocupat per dones.La Psicologia educativa va aparèixer molt lligada a l’e-

ducació especial, a la diagnosi i tractament de nens pro-blemàtics. Posteriorment ampliarà el seu camp d’actua-ció i inclourà des dels problemes d’aprenentatge escolara l’atenció d’aspectes emocionals, afectius i socials delsalumnes. Avui ha arribat a integrar-se en la metodologiadidàctica; de fet, la reforma de la LOGSE es va basar enel model psicopedagògic que planteja el Constructivisme.Les línies d’actuació del psicòleg educatiu van des de

l’orientació terapèutica (en dislèxies, autisme, defectesde pronúncia...), al recolzament a la comunitat educati-va, amb assessorament i formació; o cap a l’orientacióprofessional dels alumnes.Catherine Perelló pertany a la segona promoció de la

facultat (1973) i va començar la seva carrera com apsicòloga educativa, quan encara no hi havia psicòlegs al’escola pública. Va treballar durant 17 anys a un centreprivat estranger com a psicòloga i logopeda i va aconse-guir que no hi hagués cap cas de dislèxia a la seva esco-la. “Miràvem com estaven els nens de 4 i 5 anys de llen-guatge i de lateralitat, és a dir, si eren dretans o esque-


“Una de lescoses mésimportants queproporciona elgrup és el fetde trobar-seamb diferentsmodels de donaper anarconquerint unespai intern debúsqueda de laidentitat com apersona i coma dona”Fina Pla

Un grup terapèutic de dones que treballa la relació amb la mare a partir de relacions simbòliques.

dones 8


L’any 1985 neix el Col·legi Oficial de Psicòlegs deCatalunya (COPC), després que la Secció de

Psicòlegs de Catalunya es desvinculés del Colegio Oficialde Psicólogos, creat l’any 1979. La intenció, ara comabans, és defensar l’exercici professional i potenciar laimatge social dels professionals de la psicologia, aconse-guir el seu reconeixement social i la seva pluralitat.El COPC agrupa 7.907 professionals de la Psicologia,

d’entre els quals hi ha 6.163 dones i 1.744 homes. Finsel juliol passat, presidia aquest organisme una dona,Montserrat Ferraro, que en les noves eleccions va sersubstituïda per Jaume Almenara, l’actual degà que treba-lla amb una Junta de Govern majoritàriament femenina: 4homes i 6 dones. El COPC té un Consell Professional que s’estructura a

partir de seccions i comissions segons les especialitats i

interessos dels col·legiats i col·legiades. Actualment estanen marxa les seccions d’Alternatives de Resolució i Gestióde Conflictes, Psicologia Clínica i de la Salut, Psicologia del’Educació, d’Intervenció Social, de les Organitzacions iTreball, Jurídica; i les comissions de Psicologia de la Dona,de l’Esport i de Seguretat Viària. Cada secció i cada comis-sió s’organitzen en grups de treball al voltant d’aspectesconcrets sobre els quals investiguen, publiquen articles,proposen cursos de formació, etc.Entre els serveis que ofereix el Col·legi destaquen l’as-

sessorament fiscal i jurídic, assegurança, assistènciasanitària, borsa de treball, connexió a internet, bibliotecai centre de documentació, el Full informatiu i un grannombre d’activitats formatives. A més, a finals de 2001es va posar en marxa l’Espai Jove per tal que els estu-diants dels dos darrers cursos de la carrera puguincomençar a integrar-se a la professió.Mantenir i fomentar relacions amb les institucions és

fonamental pel COPC i, entre moltes altres, aquest organis-me està present a l’Institut Català de la Dona. El Col·legiestà representat a la Comissió Permanent Interdisciplinàriacontra la Violència de Gènere des d’on s’ha treballat en l’ela-boració, control i avaluació d’un Pla Integral contra la violèn-cia de gènere.n

“La posiciósocial de la donaés molt diferenta la de l’home, iaquests factorss’han de tenir encompte enqualsevoltractament”Dolors Carreras

DADES DE COL·LEGIACIÓ PER SEXES AL COL·LEGI DE PSICÒLEGS

rrans de mà, peu, ull i orella”. Després, amb un treballconjunt amb pares, mestres, professors de gimnàstica,etc. es tractava de prevenir la dislèxia. Segons Perelló,“una societat rica d’esperit és aquella capaç de veure quela millor inversió que pot fer un país és en educació”.Catherine Perelló va passar de psicòloga a l’escola,

de pacificadora entre mestres, mares, pares, alumnes,a posar pau entre els col·lectius més diversos. Un casd’abusos sexuals la va portar a formar-se enPsicologia Jurídica i el contacte amb advocats interes-sats en ajudar la gent, a implicar-se en el desenvolupa-ment de l’àmbit de la Mediació. Per Catherine Perelló,la Mediació és “resoldre conflictes per la via del diàlegi el consens”; es tracta de que “la gent aprengui elpunt de vista de l’altre i sigui capaç de posar-se al seulloc”. Encara que es parla de Mediació sobretot enrelació amb l’àmbit familiar, es pot aplicar a tots elsterrenys, com la Mediació ambiental. Perelló assenyalaque aquesta és una especialitat de futur perquè “alsconflictes medioambientals hi ha moltíssimes parts

implicades i els advocats no saben per on començar;la Mediació proposa parlar amb tots alhora”.En Mediació s’ha de treballar molt estretament amb

els advocats i això pot crear conflictes de competèn-cies. Però aquest fenomen és una constant en la pràcti-ca de la Psicologia en general, ja que també es plante-gen problemes amb disciplines com Pedagogia, TreballSocial, Logopèdia i, sobretot, Psiquiatria.Tradicionalment la relació amb la Psiquiatria no ha estatbona, perquè “els psiquiatres no ens han valorat”, diuBegoña Odriozola, “i hem de ser nosaltres que hem dedemostrar constantment que podem ajudar”. Lacol·laboració és imprescindible i, de fet, Odriozola reco-neix que la situació está canviant. Catherine Perellóopina que la col·laboració amb professionals diversosés “apassionant, és més enriquidor, t’ajuda a replante-jar-te les teves seguretats, els punts forts, t’aporta unaaltra mirada. A més, la formació en el futur, a més decontinuada, haurà de ser cada dia més àmplia i multi-disciplinar”.n

El Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

On les psicòlogues són majoria

dones 9

quan totes les dones...quan totes les dones...

Leonor Carrasco va donar vida l’any 1997 a Electa,una consultora en Recursos Humans, especialitza-

da en selecció i avaluació de personal. LeonorCarrasco encapçala un equip de quatre dones, que labona situació econòmica havia fet créixer fins a sisl’any 2000, però, com diu Carrasco, “si hi ha crisi esnota de seguida” i per això tornen a ser quatre.En aquests cinc anys han aconseguit un prestigi i un

reconeixement de la seva feina que es palesa amb lafidelitat de diversos clients. A més, demanen els seusserveis empreses de tot tipus: multinacionals nord-americanes, empreses espanyoles amb presènciainternacional, petita i mitjana empresa; del sector far-macèutic, de la comunicació, la publicitat, les novestecnologies. El que Carrasco sí considera important ésno treballar amb empreses que es facin la competèn-cia entre elles.L’element diferencial d’Electa és la seva preocupació

pel candidat. No només l’empresa ha de quedar satis-feta, afirma Carrasco: “Ens basem en un procésdoble: l’empresa selecciona el candidat, però també elcandidat escull l’empresa on vol treballar. Això propor-ciona un èxit segur”. La seva atenció als candidatsarriba fins a comentar amb ells les proves psicotècni-

ques durant les entrevistes. D’aquesta manera, encaraque el procés resulti més llarg i elaborat, aconseguei-xen desdramatitzar-lo. Carrasco afegeix que plantegen“un procés de selecció molt obert i transparent”.Electa es mou en un sector molt competitiu i amb

molt d’intrusisme, ja que es fa selecció de personaldes de les auditores, els despatxos d’advocats, fins itot les ETT. Leonor Carrasco assenyala que la con-fiança és un element fonamental i les empreses recó-rren a qui tenen confiança, sigui l’advocat, l’auditora ola consultora en RR.HH.La presència de psicòlogues té un cert pes en

aquest sector, però Carrasco matisa: “Com a Tècnicen Selecció de Personal hi ha força dones, però noarriben a alts càrrecs. Els homes sí cerquen posicionsmés altes als organigrames empresarials”. D’altrabanda, les psicòlogues emprenedores creen petitesconsultores que es conformen amb mantenir la carterade clients, mentre que els homes creen grans empre-ses que cerquen creixements espectaculars. Carrascoatribueix la modèstia de les empreses de dones avoler compaginar feina i família. A Electa, aquest equipde dones segueix lluitant per mantenir i millorar laseva posició al mercat.n

Leonor Carrasco, responsable d’ELECTA

FOTO

ESTHER SANROMÀ

“Com a Tècnic en Selecció de Personal hi ha força dones, però no arriben a alts càrrecs.”

dones 10


Per què va estudiarPsicologia?Perquè m’interessava comprendrecom era el comportament de lespersones, de quina manera podíemexplicar-nos com les persones inter-venen en la realitat, canvien, fan laseva vida... A mi m’interessaven lespersones, com a individus singulars,però també les seves relacionssocials.

Com va començar a la professió?En primer lloc vaig treballar en unprojecte que vaig dissenyar per laFederació d’Associacions de Paresd’Alumnes per preparar programesde cursos i conferències segons elsinteressos i les mancances delspares i mares (relació amb els ado-lescents, etc.). L’any 1978 vaigcomençar a treballar en el que araés la meva especialització, el campde l’Envelliment i la gent gran. Enaquest sentit, ha estat molt impor-tant per a mi una acció que vacomençar l’any 1988 i que encaraperdura, que és el Consell Municipalde Benestar Social. Aquest òrganrecull la participació de sectors molt

diversos de la ciutat i s’organitza apartir de grups de treball, entre elsque està el de Gent gran que coordi-no. En aquest grup conflueixenassociacions de gent gran, entitatsque proveeixen serveis, fundacions,representants de col·legis professio-nals, experts des de les universitats,etc. L’objectiu d’aquest grup és ferpropostes i debatre-les, per presen-tar-les al Plenari del Consell i si s’es-cau al Ple de l’Ajuntament o a la ins-titució que correspongui. Aquestaexperiència és molt interessant permi, perquè m’ha permès aprendremolt i a més, sentir que formavapart d’un procés de construcciócol·lectiva d’un intent de compren-dre què significa envellir.

A més està present a laUniversitat. Com és aquestacol·laboració?Sí, al 1992 inicio la meva activitatcom a profesora associada a laUniversitat Autònoma, des de l’àreade Psicologia Evolutiva, i he posaten marxa un Postgrau en Psicologiai Envelliment, un programa moltorientat a aportar eines per a queels psicòlegs, així com d’altres lli-

cenciats interessats, puguin interve-nir en l’àmbit gerontològic. També al’Autònoma hem posat en funciona-ment una sèrie de programes queobren la comunitat universitària a lagent gran –a aquells interessats,perquè la gent gran també és moltdiversa.

Com s’arriba a ser una“històrica” en la professió?Suposo que no únicament per unaqüestió cronològica. Crec que hi hados aspectes, un personal i l’altrehistòric. A la facultat jo era una per-sona compromesa amb la lluita perla democràcia; volia transformar i enaquells moments transformar signifi-cava enderrocar una dictadura isuperar els seus efectes. Això vasuposar una militància a la universi-tat, una feina que em va permetreaprendre moltes coses, però quetambé em va crear dificultats perquèen un moment donat em van detenir.

Quin va ser el seu paper enla creació del Col·legi?L’any 1974 vaig acabar la carrera iprogressivament em vaig apropar algrup de psicòlegs que estaven inten-

Mercè Pérez Salanova

“Ens equivoquem si pensem que hi ha d’haver una imatge única del psicòleg”

Mercè Pérez Salanova és tot un referent dins la professió. Va par-ticipar en la creació del COPC i, de fet, és la col·legiada 0001. Desdel seu càrrec com a Directora de Programes de Serveis deProximitat a la Diputació de Barcelona treballa en projectes per millo-rar la qualitat de vida de la gent gran. Des de les aules de laUniversitat Autònoma transmet a futurs psicòlegs i psicòlogues einesperquè puguin millorar les condicions de vida de les persones grans.

dones 11

tant tirar endavant un nucli d’organit-zació professional des del marc delCol·legi de Doctors i Llicenciats.Primer em vaig incorporar com avicepresidenta a la secció professio-nal del Col·legi de Psicòlegs i des-prés vaig encapçalar des deCatalunya la creació d’un primerColegio Oficial de Psicólogos deEspaña, del que jo era la presidentade la delegació de Catalunya. Ja endemocràcia, la Llei de Col·legisProfessionals ens va permetre crearel Col·legi Oficial de Psicòlegs deCatalunya, de manera simètrica ald’Espanya.

Cap a on avança la Psicologiaactualment?La Psicologia avança d’una maneramultiforme, en diferents direccions i

nivells. Els psicòlegs i les psicòlo-gues són cada vegada més perce-buts, sense que sigui d’una maneramassiva, com a professionals quetenen coses a dir i coses a fer ensectors molt diversos de la vidasocial, individual i col·lectiva: a lamediació familiar, en situacions d’e-mergència, en educació de nensamb sordesa, en l’envelliment satis-factori, a les organitzacions, etc.Això ens pot fer pensar que no hiha una imatge clara del psicòleg.Però ens equivoquem si pensemque hi ha d’haver una imatge únicadel psicòleg. Les nostres aporta-cions són molt diverses i en campsmolt diversos. Ja no es té de nosal-tres una percepció lligada només altractament i la cura de les perso-nes, o a situacions de dificultat o de

dèficit. Cada vegada estem més vis-tos com a promotors de benestarsindividuals i col·lectius.

Pel que fa a la posició de lesdones a la Psicologia...Hi ha una clara sobrerepresentacióde gènere que observes a la pròpiafacultat. Hi ha moltes dones aPsicologia, perquè reproduïm en leseleccions professionals componentsd’atribució de gènere que tenimsocialment. Tendim a fer eleccionsprofessionals que signifiquen tenircura de les persones, que generenbenestar als altres. Caldria veure quèpeculiaritza els homes que estudienPsicologia o que treballen com apsicòlegs. Caldria reflexionar sobrequè representa la pràctica professio-nal pels homes i per les dones.n

“Hi ha moltesdones aPsicologiaperquèreproduïm en les eleccionsprofessionalscomponentsd’atribució degènere quetenimsocialment”

FOTO

ESTHER SANROMÀ

La meva professió d’origen és la d’escriptora.Me la vaig atribuir entre els 7 i 8 anys durant

la Guerra Civil espanyola. Quan el DNI encaraincloïa la dada de la professió, sent ja psicòloga,feia constar “escriptora”. No va poder ser comjo volia, però va ser-ho malgrat tot. Després vaigvoler ser periodista, recent fundada l’EscolaOficial de Periodisme per en Juan Aparicio. Vaigaprovar l’examen d’ingrés i vaig realitzar el pri-mer any a l’Ateneu de Barcelona, durant el cursacadèmic 1953-54. La carrera era de tres anys ino vaig poder continuar-la per raons personals,sobretot econòmiques.Amb el temps, em vaig adonar de què el que

realment m’atreia del periodisme era la mevapassió d’informar. Encara que la informació noho és tot, és un primer principi per a mi moltimportant que no he deixat d’utilitzar de formacrítica, tant en el camp de la docència com de lapsicologia individual. A mida que anava desco-brint les meves pròpies ignoràncies, fruit d’anysculturalment foscos en aquest país, m’adonavade la de les altres persones. Em semblava quela gent flotava, com perduda, en les tenebres delno saber. Per sistema, no feia preguntes, perquèdonava per suposat que cap persona em donariala resposta. Jo, únicament, m’ajudava de llibres;només després, com a psicòloga, vaig recuperartambé a les persones.La disciplina de Psicologia ha sigut molt reac-

cionària, però em va ensenyar força i ho vaigpassar molt bé a les aules, primer aprenent imés tard ensenyant. En l’interí (1965-1970), vaigdescobrir el feminisme. Va ser com el descórre’sel darrer vel de la ignorància. De sobta, tot que-dava clar i el no saber, en tot cas, passava a seralguna cosa purament formal. Tot el que haviaaprès i viscut fins llavors va tenir sentit.Aquest bagatge em va ser de gran utilitat en

l’exercici de la psicologia privada, i li va propor-cionar unitat a la meva triple visió professional. Iallà vaig continuar aprenent, de les dones i tambéde bastants homes. Entre altres coses, que hi hamolt de bé en l’ésser humà, encara que l’ordrepatriarcal s’entesti en fer-lo miques, i a vegadesho aconsegueixi. n

AMB MIRA

DA DE ...PSICÒLOGA

Continuaraprenent

Per Victòria Sau

dones 12


Victòria Sau ha estat tocada amb el do de la curiositat.Com el nostre mite d’origen, l’Eva del paradís, ella també havolgut menjar de l’arbre del coneixement i per això s’ha crus-pit tantes pomes com ha calgut per poder saber del bé i delmal. Tenia tan clar de ben petita que el que volia era explicar i

explicar-se que es va dotar de les eines del coneixement: esva llicenciar en Filosofia i Ciències de l’Educació i també enHistòria Contemporània, i a punt va estar de convertir-se enperiodista. Però aquesta seva impenitent curiositat la va con-duir cap als misteris de la conducta i de la ment humana i,un cop assumida la seva condició de psicòloga, es va docto-rar amb un innovador treball sobre la menarquia.Com a professora universitària va introduir l’assignatura

“Psicologia diferencial del sexe i del gènere”, la qual continuaen el programa docent des del curs 1992-1993.Un dels camps on més ha destacat Victòria Sau ha estat

en el de la teoria feminista. Cal recordar que el seu primerDiccionario ideológico feminista, es va publicar l’any 1981.Darrerament (l’any 2001) n’ha publicat una versió ampliada icorregida, però en aquell llunyà 1981, el seu diccionari es vaconvertir en un referent per l’incipient teoria feminista que totjust s’iniciava en el nostre país. Altres llibres seus han estatSer mujer, fin de una imagen tradicional, Icaria, (1986; 19932ª ed.), Aportaciones para una lógica del feminismo, La Sal(1986), El vacío de la maternidad, Icaria (1995), Psicologiadiferencial del sexo y el género, coautora amb la Dra. MariaJayme, Icaria (1996) i Reflexiones feministas para principiosde siglo, Horas y horas (2000). En tota la seva obra escrita i en les moltes conferències

que ha donat ha destacat sempre com una pensadora origi-nal amb capacitat per sintetitzar diverses disciplines en unaaproximació feminista. Gràcies a la seva mirada i al seu treball ara entenem molt

millor quina és la situació de les dones en el patriarcat.Gràcies a la Victòria Sau moltes de nosaltres som una micamés sàvies i bastant més lliures.n

Elvira Altés

FOTO

PILAR AYMERICH

Cinc ciutats europees, encapçalades per Viladecans,van posar en marxa l’any 1998 un projecte innova-

dor que, poc més tard, va rebre una important subven-ció dins del Programa de cooperació interregional inter-na RECITE II, de la Direcció General Regió de la UnióEuropea. Ara el projecte ha arribat a la recta final amb un

balanç molt positiu i un munt d’experiències que hanpermès a dones de diferents localitats europees desen-volupar-se professionalment.

Problemàtiques comunes i molta complicitatLes cinc ciutats, a més de Viladecans, són la france-

sa Belfort, la portuguesa Faro, la italiana Molfetta i l’as-turiana Grado. Tal i com explica la responsable del pro-jecte, Carme Pérez Figueras, no va ser casual queemprenguessin l’aventura de portar un projecte deforma compartida: “Temps enrere, nosaltres ja havíemtreballat de forma conjunta, col·laborant i compartintexperiències, per tant, la gràcia d’iniciar aquest projecteconjunt era que ja hi havia complicitats prèvies i sabíemque, tot i les dificultats, podríem treballar plegats, deforma que els coneixements d’uns els podrien aprofitarels altres”.El nom del projecte, ADONAT, tal i com l’explica la

responsable tècnica de Viladecans, Raquel Saco, preténque les dones, en sentir-lo, se n’adonin que emprendreés possible, també per a elles, és a dir, que prenguinconsciència del ventall de possibilitats que tenen per a

desenvolupar-se professionalment i convertir-se enmotors de l’economia i del desenvolupant local.El projecte ADONAT ha treballat amb una metodologia

innovadora per a potenciar la participació activa decadascuna de les cinc ciutats, de forma que totes cincfossin corresponsables de les accions i productes elabo-rats finalment. La manera de distribuir la feina ha estat através de sis comissions temàtiques que han actuat enl’àmbit del comerç, la creació d’empreses, la rehabilita-ció de centres urbans, el turisme, els serveis de proximi-tat i els Centres de Recursos adreçats a dones per apromoure la Igualtat d’Oportunitats.Així, a l’hora de la posada en pràctica del projecte, les

ciutats sòcies han posat en comú tant els objectius glo-bals del projecte com l’organització de les accions trans-nacionals, en funció de les competències i capacitats decadascun dels socis. Per tant, cadascuna de les ciutatsha estat la responsable principal, d’acord amb les sevescapacitats i experiències prèvies, d’aquestes comissionstemàtiques que han donat productes concrets, útils iaplicables a la resta de les ciutats, productes i treballsque cercaven la complementarietat i la interrelació ambels objectius dels projectes locals. I aquesta cooperació interregional ha aparegut com lafórmula més adequada per a economitzar energies irecursos i, sobretot, per a facilitar la resolució de proble-mes i el bon desenvolupament del projecte a través del’intercanvi d’experiències, mètodes i sistemes de treballi d’intervenció.

dones 13

projecte Europa ADONAT

ADONAT: un projecte pioner per a la igualtat d’oportunitats i el desenvolupament localLes dones com a motors de l’economia

Objectius generals d’ADONAT:8 la creació i el desenvolupament de Centres de Recursos per impulsar la igualtat d’oportunitats 8 posta en marxa de nous dispositius de treball per a dones8 valoració de les tasques tradicionalment femenines 8 impulsar la creació d’empreses gestionades per dones8 afavorir la cooperació intrarregional i interregional de les dones emprenedores i empresàries8 promocionar les potencialitats endògenes dels cinc territoris associats8 aprofundir i consolidar les relacions amb els agents locals com a estratègia de desenvolupament local

Belfort Aquest municipi de l’est de França es caracteritza per la

seva gran activitat industrial, especialitzada en la construc-ció de motors de tren, de turbines de gas, automòbils imaterial informàtic que, a partir dels anys 80, ha conegutuna profunda crisi. Com a resultat, ha crescut el nombred’aturats a la zona. A més, a la crisi econòmica s’ha d’afe-gir l’arribada de població estrangera, especialment delMagrib. Aquest context ha provocat el naixement de barrisformats per un alt percentatge de població exclosa social-ment i cultural on hi ha dones amb dificultat d’accés al mónlaboral, tot i les seves qualitats de polivalència, capacitatd’adaptació i integració. Moltes vegades, les dificultats enla inserció social i econòmica s’agreugen, perquè aquestesdones ignoren els seus drets i desconeixen el mercat detreball, l’empresa i el seu funcionament. Els responsablesd’ADONAT van detectar aquesta situació en la fase prèviade la implementació del projecte i es van proposar oferirnoves oportunitats a les dones. Amb l’objectiu de difondre les metodologies i els siste-

mes d’organització i funcionament dels Centre deRecursos de Belfort, a la ciutat francesa es va crear laComissió temàtica que tractava el tema dels centres d’a-questa mena que incentivessin la Igualtat d’Oportunitats.La intenció de fons ha estat la de valorar els treballs quetradicionalment duen a terme les dones i aprofitar-los enforma de projectes professionals conduïts per ellesmateixes. Un dels productes finals de la feina del france-sos ha estat una Guia metodològica del Centre deRecursos ADONAT que pot aplicar-se als altres territoris.

FaroFaro és una localitat del sud de Portugal i capital de

la regió de l’Algarve. Compta amb una població d’estu-diants nombrosa i un gran espai comercial. El totald’habitants sobrepassa els 60.000. La seva economiaes basa en el sector serveis i presenta una taxa dedesocupació del 4,7%, essent les dones les més desa-

favorides, ja que més del 6% són a l’atur.Les Comissions temàtiques que van treballar a la ciu-

tat del sud de Portugal s’han dedicat a promoure l’autoocupació i la creació d’empreses en l’àmbit de lapromoció i el desenvolupament del territori, i al dissenyd’estratègies per a la reactivació del petit comerç deproximitat. Fruit de les experiències i la feina desenvolu-pada és la Guia de màrqueting.

MolfettaAquesta és una ciutat situada a la costa sud del mar

Adriàtic italià. Si bé durant la primera meitat del segle XX,la producció més destacada era artesana, a partir de lasegona meitat, va créixer la producció al voltant de la mari-na mercant, però les darreres crisis econòmiques van afec-tar molt el teixit socioeconòmic. A més, van començar aarribar immigrants del nord d’Àfrica i d’Albània. La seva població és del voltant de 67.000 habitants,

dels quals, hi ha 23.000 dones que són població activa.La taxa d’atur és de gairebé el 20%, i les dones són lesque més manifesten la voluntat de trobar feina.

Els responsables locals d’ADONAT van voler recons-truir el teixit productiu fomentant la cultura empresarial,especialment entre els joves, i per això es van fixar doseixos d’actuació. D’una banda, la potenciació del mercatde caràcter regional a través de la pesca autòctona, l’a-gricultura i el conreu de fruites, així com la promoció delturisme amb la revaluació del patrimoni. I de l’altra, lacreació de nous instruments de planificació territorial.Pel que fa a la comissió temàtica italiana, s’ha dedi-

cat, sobretot, a reactivar centres històrics a través de lacreació d’activitat econòmica. I en aquesta reactivació ipromoció econòmica, les dones han estat les grans pro-tagonistes, mitjançant l’autoocupació en forma de crea-ció de comerços en el nucli històric de la ciutat. Un delsproductes que han sorgit de l’experiència és la Guia dereactivació dels centres històrics.dones 14


BelfortAmb l’objectiu de difondre lesmetodologies i elssistemes d’organització ifuncionament delsCentre de Recursos deBelfort, a la ciutatfrancesa es vacrear la Comissiótemàtica que tractava el temadels centres d’aquesta menaque incentivessinla Igualtatd’Oportunitats

FaroLes Comissionstemàtiques quevan treballar a laciutat del sud dePortugal s’handedicat a promou-re l’autoocupació ila creació d’em-preses en l’àmbitde la promoció i eldesenvolupamentdel territori, i aldisseny d’estratè-gies per a la reactivació delpetit comerç deproximitat

MolfettaLes dones hanestat les gransprotagonistes, mit-jançant l’autoocu-pació en forma decreació decomerços en elnucli històric de laciutat

Les ciutats protagonistes: cinc perfils i un objectiu comú

Reunió dels responsables del prejecte a la ciutat de Faro

ViladecansEl municipi líder del projecte està situat a 12 quilòme-

tres de Barcelona, a la zona costera de la comarca delBaix Llobregat. La ciutat catalana té uns 57.000 habi-tants i és població jove, atès que gairebé el 50% delshabitants del municipi són menors de 30 anys. Pel quefa a la taxa d’atur juvenil i femení, Viladecans té una deles més altes de la comarca del Baix Llobregat. En l’inici del projecte, el municipi comptava amb més

d’un miler d’empreses, de les quals el 95% eres petites imitjanes (PIMES) i micropimes. D’aquestes, el percentat-ge més alt (58%) pertanyien al sector terciari. Les activi-tats coordinades des de les administracions i els agentssocials durant els darrers anys havia fet que el municipirebaixés les taxes d’atur. Tot i això, els responsablesd’ADONAT de Can Calderón -el Centre de PromocióEconòmica on se situa el centre de recursos ADONAT aViladecans- van detectar dos punts preocupants pel futurdesenvolupament del municipi. D’una banda, la mancade solidesa del teixit econòmic, massa depenent de laconstrucció, i la poca consolidació del sector terciari. I,d’una altra, la forma com afectava l’atur a les dones(12%), molt més que als seus companys (6,75%).

Els eixos d’actuació d’ADONAT van ser: lacreació de Zones d’Activitat Econòmica peraconseguir infraestructures que consolidessinel comerç local, reestructurar zones del cascurbà i generar espais de connexió entre leszones industrials i urbanes, la creació dellars d’infància i d’un centre per a l’atencióde la gent gran, la projecció de zones d’ocirelacionades amb el comerç, i els serveis ila promoció de la ciutat per a situar-lacom a lloc agradable on viure i treballaral costat de la ciutat comtal. Amb aquests objectius en ment, la ciutat catalana líder

del projecte ha portat a terme el foment de l’autoocupa-ció, especialment en el camp de les empreses de ser-veis a les persones i del comerç de proximitat.

GradoGrado és un petit municipi asturià de 12.051 habitants

que fa de cap comarcal d’una zona de 24.000 habitants.La seva població està molt envellida i, durant els darrersanys, s’està produint un despoblament progressiu delmón rural cap a la capital del municipi.La localitat es caracteritza per una estructura econò-

mica agrícola i ramadera i per un sector comercial quecreix paulatinament. El municipi asturià presenta unagran potencialitat per la situació geogràfica, ja que lamajoria de la població asturiana es troba en l’anomenat“triangle central”, for-mat per Oviedo,Gijón i Avilés, anomés 25 quilòme-tres de Grado. D’aquíque, a través del pro-jecte ADONAT, Grados’hagi proposat treu-re partit de la rique-sa paisatgística iterritorial mitjançantla promoció del turis-me rural, un delsnous jaciments de treball de la comarca, junt amb elcomerç de proximitat i el sector agroalimentari.La majoria de la població activa té entre 25 i 54 anys

i representa el 37% del total de la població de Grado. Lataxa de desocupació és del 18,10%, afectant sobretotals menors de 30 anys i amb grans diferències segonsel gènere. Així, el 15,26% d’aturats són homes, mentreque les dones en igual situació arriben al 23,7% deltotal. En aquest context és fàcil entendre que, prèvia-ment a la posta en marxa del projecte ADONAT, el 60%de les demandes de treball les fessin dones.Atesa la precarietat laboral de les dones de Grado, la

comissió temàtica es va proposar com a primer objectiula promoció de l’autoocupació i generació de microempre-ses. En aquest sentit, destaca la creació d’un centre deRecursos que possibilita la participació de les dones i laseva integració a la vida econòmica i social del municipi. Ala vegada, els asturians van posar-se com a fita facilitar l’in-tercanvi d’experiències entre emprenedores i empresàriesdel partenariat, mitjançant la participació a fires temàtiquesi diferents jornades. Per això, la comissió del projecte aGrado ha elaborat un vídeo de recursos per a cercar feinaon es mostren diferents camins d’accés al mercat de tre-ball i les diverses oportunitats de negoci que ofereix elmunicipi, així com també les passes a seguir per a la crea-ció d’empreses. Al mateix temps, durant el període que hadurat el projecte, la localitat asturiana ha produït un directo-ri de recursos del territori.

GradoEls asturians vanposar-se com afita facilitar l’intercanvi d’expe-riències entreemprenedores iempresàries delpartenariat, mit-jançant la partici-pació a fires temà-tiques i diferentsjornades

ViladecansUna de les conseqüències del treball de l’equip deViladecans haestat la creació de l’Associació de DonesEmpresàries i Emprenedores(ADEE), que vanéixer el juny de2000 amb 13sòcies fundadoresi que, hores d’ara,ja compta ambmés de 50 associades

Les ciutats protagonistes: cinc perfils i un objectiu comú

dones 15

dones 16

Microempreses. El manual pretén ser un instrument útilper a totes aquelles persones emprenedores relaciona-des laboralment amb el desenvolupament territorial i lacreació d’empreses, aportant idees i experiències inno-vadores que estimulin la generació d’intercanvis, comen-taris i suggeriments.

Balanç de l’experiènciaEls resultats del projecte són més que evidents i les

xifres només poden mostrar part del que s’ha aconse-guit al llarg de més de quatre anys de cooperació de lescinc ciutats europees. Per exemple, a la base de dadesd’ADONAT hi figuren més de 20.000 dones que s’hanbeneficiat de la xarxa, 1.500 dones han aconseguit inse-rir-se al mercat laboral en empreses ja existents i mésde 90 empreses han estat creades per dones sota l’as-sessorament de tots els responsables del projecte. El fet és que l’experiència d’ADONAT ha estat una aposta

que s’ha tirat endavant gràcies a la voluntat i la constànciade persones de diferents punts d’Europa, coordinades perla ciutat de Viladecans, i ha redundat en les persones i lesciutats a nivell local, amb especial atenció a la integració deles dones en la vida econòmica dels seus municipis. n

Marta Ortega


Per a mi, treballar en el projecteADONAT ha estat un temps

força enriquidor, a més a més d’es-gotador. Un esgotament dolç queprové de la sensació d’abocar totsels esforços i les energies per pro-vocar l’avançament. A vegades, hafet falta molt coratge per tirarendavant. Hem sobreviscut a can-vis de governs locals, a canvis enels equips de treball. La pròpiaComissió Europea ha efectuat can-vis importants que ens han afectatde manera important. I, malgrattot, l’entusiasme del treball no hadecaigut.Crec que ha emergit una nova

cultura del desenvolupament delterritori a través de les accionsque ha realitzat aquest projecte.Ara podem dir que aquestes cincciutats, que algunes d’elles no erenni les més importants ni les méspròsperes del seu voltant, hanexperimentat unes experiènciesnoves que les han enriquit. Penso

en les associacions i clubs dedones, els comerciants, els profes-sionals de l’administració local i enels responsables d’aquestes admi-nistracions que configuren aquestaxarxa ADONAT.Crec que puc afirmar amb orgull

que hem creat una xarxa a la que libatega un únic cor amb moltaforça i vivacitat. Que podria conti-nuar treballant durant més temps i continuar elaborant propostes i

productes útils per a les dones. I vull dir que ho seguirem fent-ho,perquè la cooperació interregionalha trobat en la xarxa de les ciutatsADONAT una plataforma idònia perrealitzar polítiques de desenvolupa-ment de les ciutats europees.Les persones que creiem en això

anomenat la “construcció europea”pensem que les ciutats són un ins-trument idoni per entrellaçar la ciu-tadania i les cultures.n

Una nova cultura pel desenvolupament Carmen Pérez Figueras

Responsable del projecte ADONAT

Carmen Pérez amb un grup de dones a la Fira de Mostres de Grado

Una de les conseqüències del treball de l’equip deViladecans ha estat la creació de l’Associació de DonesEmpresàries i Emprenedores (ADEE), que va néixer el junyde 2000 amb 13 sòcies fundadores i que, hores d’ara, jacompta amb més de 50 associades. La iniciativa va sercompartida per les ciutats de Molfetta, Grado i Belfort (aFaro ja existia un bon nombre d’entitats amb objectiussemblants), de forma que dones de totes les ciutats hanpogut compartir experiències en seminaris, fires i congres-sos. I tot i la dificultat d’aquestes emprenedores per sortirendavant i compaginar el desenvolupament professionalamb les responsabilitats familiars, el temps ha demostratque s’han convertit en llocs de suport mutu, han motivatnegocis portats per dones, han afavorit l’intercanvi deconeixements i informació, han valorat la imatge de lesempreses i han millorat la competitivitat. A la vegada queha crescut l’associació, ADONAT ha recolzat iniciativescom la Fundació Domicilia, que funciona a través de l’inter-canvi de xecs de serveis. Pel que fa als materials més destacats que la comis-

sió temàtica de Viladecans ha aportat al projecte, són unpràctic CD Rom titolat De la idea a l’empresa i una guiade Bones Pràctiques Aplicades a la Creació de

dones 17

El mes de juliol ha estat especial-ment greu pel que fa a acci-

dents laborals a Catalunya, amb noumorts en una sola setmana. Quanes parla de la salut i la seguretat enel treball, molts cops no ens ve alcap el treball femení: pensem en elspaletes, els miners o en altres pro-fessions amb poca presència feme-nina. I, en canvi, cal fer-ho, com hoha fet la Comissió de Drets de laDona i Igualtat d’Oportunitats delPE, quan ha opinat sobre la novaestratègia de la UE sobre la salut ila seguretat en el treball (període2002-2006), que serà aprovadaprobablement el mes d’octubre.La salut i la seguretat constituei-

xen un dels sectors principals de lapolítica social i, des de finals dels70, han originat un conjunt importantde legislació europea. Tot i que hi hauna tendència general a la baixa enel nombre d’accidents laborals (hadisminuït prop d’un 10% entre 1994 i1998), des de 1999 en algunsEstats i en determinats sectors hi haun increment preocupant, i les xifresglobals continuen sent altes: 5.500morts i 4,8 milions d’accidents quehan suposat una incapacitat de treso més dies (xifres d’Eurostat per al1998). Els països candidats tenenuna mitjana d’accidents sensiblementsuperior que els de la resta de la UE.Amb la nova estratègia es vol posaral dia la normativa i abordar perillscom les “novatades”, la violència enel treball i les situacions d’estrès,passant d’un plantejament puramentfísic a un plantejament més globalsobre el benestar en el treball, queinclou els riscos socials i psíquics.

Cap acció concreta per avaluarels riscos específics femeninsEl percentatge de dones en el

mercat laboral és cada vegada mésgran, i molts dels sectors laboralsamb més presència femenina estanmal remunerats i són de caràcter

precari. Però, tot i que en la propos-ta de la Comissió Europea hi ha unsubapartat on es parla de la integra-ció de la perspectiva de gènere enl’avaluació del risc, no es proposacap acció concreta. Segons el princi-pi d’integració de la igualtat de trac-te entre homes i dones en el conjuntde les polítiques, la perspectiva delgènere hauria d’haver estat presenten tota la proposta. En canvi, perexemple, quan es parla dels riscosespecials del treball a temps parcialo del treball temporal, no es valoraque un ampli percentatge en aquestsector són dones. Segons Eurostat,l’any 2000 la mitjana de la UE va serd’un 14,5% de les dones en treballtemporal. Espanya és la capdavante-ra: un 34,6%. També hi ha d’altres àrees on cal

tenir en compte la situació de lesdones. La comissió del PE demanala inclusió del sector del treballdomèstic, exclòs de la proposta, iuna especial atenció per a les perso-nes –en un alt percentatge, dones-que treballen a casa fabricant unaàmplia gamma de mercaderies i ales dones en l’agricultura. Cal no obli-dar, a més, que en algunes feines lafalta de normes de protecció potarribar a ser un impediment perquès’hi incorpori la dona.Alhora, sembla imprescindible tenir

en compte que compaginar una feinaremunerada amb les responsabilitatsfamiliars suposa una doble càrregade treball i que cal desglossar persexes les estadístiques sobre proble-mes de salut i accidents relacionatsamb el treball.Una proposta important va ser la

revisió feta l’any 2000 de la directi-va de 1992 sobre la seguretat i lasalut en la feina de la treballadoraembarassada, que ha donat a llumo està en període de lactància. Avuino se sap encara tot sobre proble-mes de salut reproductiva com lainfertilitat, l’avortament espontani o

un pes baix en néixer, però no ésagosarat pensar en alguns perillsquímics i físics al lloc de treball. Sesap, per exemple, des de fa mésde 100 anys, que el plom crea pro-blemes d’aquest tipus en les donesque treballen amb ceràmica. És innegable, per tant, que si es vol

arribar a l’objectiu fixat a Lisboa d’unnivell d’ocupació femenina del 60%per al 2010, la integració de la pers-pectiva de gènere en els temes desalut laboral és un element clau. n

Àngels Espuny

Europa a l’abast

Salut i seguretat en el treball: una nova estratègia La Comissió Europea s’oblida d’aplicar la perspectiva de gènere

Jillian Evans, Diputada del grup dels Verds/ALE del ParlamentEuropeu, pel partit galès Plaid Cymru, Vicepresidenta de la Comissiód’Ocupació i Afers Socials i membre de la Comissió de Drets de laDona i Igualtat d’Oportunitats. En nom d’aquesta comissió ha redactatl’informe d’opinió sobre la “nova estratègia comunitària de salut i segu-retat en el treball” proposada per la Comissió Europea i que discutiràel plenari del Parlament Europeu el mes d'octubre proper.

pensar en clau del xxI

La pitjor rival,

Fins fa poc temps i durant segles, les dones han estat considera-des éssers incomplets, éssers per als demés que només obtenien

raó de ser quan s’incorporaven al món masculí; l’home que havíem deconquistar era la nostra prioritat, gairebé la nostra missió exclusiva,ja que ens donava l’estatus social. No és, doncs, estrany, que hàgim competit per un lloc en aquell

ordre de valors i que les dones que no ho assolien sentissin enveja deles escollides. S’ha propiciat la rivalitat entre nosaltres com elementnecessari per a la supervivència del sistema. Una de les conseqüèn-cies de la rivalitat, un dels defectes perversos que provoca és la des-valorització de les dones per les pròpies dones. Hem après, des deben petites, a competir entre nosaltres, a crear-nos inseguretat. Larivalitat, l’enfrontament entre dones ofereix alguns exemples clàssics,començant per les deesses, recordem que quan es van reunir elsdéus de l’Olimp en un acte per celebrar les bodes de Tetis i Peleo, laDiscòrdia, que no va ser convidada, va deixar una poma entre la fruitaamb la inscripció: “Per a les més maca”, i immediatament Afrodita,Hera i Atenea van lluitar per ser la més maca, i des de llavors, sem-bla que hàgim viscut en una necessitat constant de què ens acceptin.Hem interioritzat que som menys que els homes, i per això, a vega-des, no trobem valors amb els quals identificar-nos. Serà cert que nohem fet res de què enorgullir-nos? Només som Eva, Pandora,Mesalina, Lascaut? Només monges o bruixes? Encara avui dia qualse-vol dona és una enemiga en potència? Sabem ferir a les altres dones,segurament perquè sabem ferir-nos a nosaltres mateixes. Tenim rela-cions ambivalents i contradictòries entre nosaltres. Moltes cosespodrien canviar si entre nosaltres prosperés la confiança, la lleialtatque a vegades consisteix en no considerar als homes sempre mésimportants. De veritat és impossible invertir l’energia en sentit contra-ri? Jo crec que ho fem, ho hem fet malgrat la cultura hegemònica. Ésdemanar massa somniar a aspirar amb un suport recíproc i un res-pecte explícit? Moltes vegades crec i comprovo que aquesta és unaaspiració realitzable. La nostra esperança.n

Per Carmen Alborch

La poma de la discòrdia

dones 18

una altra dona?

La pitjor rival,Il·lustració Maitena

dones 19

Moltesamigues

Per Maruja Torres

Any 1955, consell de mare a qui signa aquesta pàgina, que enaquell temps patia d’edat i de quasi tot: “La millor amiga d’una

noia és la seva mare”. Missatge subliminal: una mare mai etprendrà el xicot, una amiga (una que se’n diu d’amiga; elles sónmolt falses) sí que ho farà. S’ha de dir que la meva mare, enaquell moment, no s’enrecordava de què existia Lana Turner.El missatge més subliminal, l’essència mateixa d’aquesta

advertència sobre la impossibilitat d’una amistat honesta i sinceraentre dones, és que això no resulta possible, perquè nosaltresSempre acabem barallant-nos per Un home. Es tracta de la típicafantasia sortida de la ment masculina, propagada a través delssegles per aquella gran col·laboracionista del masclisme que és lamare tradicional.Desenganyem-nos. Les dones només competim entre nosaltres

per un home quan no hi ha res millor a la vista pel que s’hagi decompetir i quan no gaudim de la paritat necessària que ens per-met lluitar obertament per defensar la nostra forma de vida, lesnostres idees i els nostres desitjos. I, en aquest cas, poc importael sexe de l’opositor. Pot ser un cos social, un Govern, la Banca,el president de la Comunitat de Veïns. Home o dona. Què mésdóna? No dic que no hi hagi dones que no utilitzin armes de donaper eliminar les seves rivals , ni que no es donin casos de malespècores camuflades de feministes. Però en la lluita de l’individuper millorar les seves condicions de vida i les del seu grup, hemde comptar sempre amb un porcentatge de lapes, paràsits, xucla-dors i lladregots.Dit això, haig d’afegir que em resulta fàcil estimar les dones de

la meva generació. Totes hem estat allà mateix. I no necessitemparlar d’això. I la meva millor amiga és moltes amigues.n

una altra dona?

dones 20

ENTREVIST

Adones que remenen les cireres

- El món de la informàtica i les noves tecnologiessembla tradicionalment de domini masculí. Creuque és més difícil per a una dona obrir-se camí enaquest camp? - El sector de les tecnologies de la informació ha estatun dels de major creixement i expansió en els darrersanys, així que és un món que ha ofert moltes oportuni-tats professionals, tant a les persones que hem formatpart de grans corporacions com a aquelles que hancreat les seves pròpies empreses, ja que la tecnologiaha estat un element de creació de petits i mitjans nego-cis de molt d’èxit. Per tant, jo diria que no és un mónhostil per a les dones; si mires el panorama directiu delsector, et trobaràs que hi ha moltes més dones del queestem acostumats.

- Quantes dones directives hi ha a IBM? - A escala mundial no t’ho podria dir, però a nivell d’IBMEspanya som un equip de 6.500 persones, de les qualsel 34% són dones i, dels directius, són dones el 19%. Jocrec que són xifres molt positives que demostren l’èxitde la política per a la igualtat d’oportunitats que portema terme a l’empresa.

AMPARO MORALEDAPresidenta d’IBM Espanya i Portugal

- Des del seu càrrec a IBM, ha propiciat mesuresper promoure la igualtat o són aquestes les quehan contribuït a que una dona, vostè, arribi alcàrrec de presidenta?- La creació d’una cultura d’igualtat d’oportunitats formapart de la cultura de la companyia, no només a Espanyasinó també a nivell corporatiu mundial; des del càrrec quejo ocupo seguim fomentant i impulsant el desenvolupamentd’aquestes pràctiques. Ara per ara, totes les companyieslluitem per tenir el millor talent de la indústria; l’èxit de lesempreses passa per la capacitat d’innovar i aquesta capaci-tat està lligada al talent. Cap empresa pot renunciar, doncs,al talent femení, que representa el 50% del talent total delpaís i, per tant, per a nosaltres representa un objectiuestratègic ser una empresa atractiva i amable per a que lesdones puguin desenvolupar la seva activitat professional.

- I com aconsegueixen interessar les dones en latecnologia?- De fet, portem a terme programes que estimulen l’a-propament de les dones a la tècnica, ja des de l’entorndels col·legis; als darrers cursos de l’ESO organitzemactivitats a l’empresa denominades Exite Camps amb

Dona, 37 anys, enginyera industrial. El perfild’Amparo Moraleda no és precisament l’habi-tual als alts quadres directius de les compan-yies espanyoles, on només hi ha un 4% dedones. De fet, només el 24% de les 300empreses espanyoles amb majors ingressostenen dones als seus consells d’administració.Són dades que es van presentar a GlobalSummit of Women 2002, on, tanmateix, migmiler de d’empresàries, executives d’alt nivelli polítiques de més de 67 països es van donar

cita a Barcelona aquest juliol. Entre les partici-pants hi era aquesta brillant executiva,Mestratge en Administració d’Empreses perl’IESE, que, després d’entrar a formar partd’IBM al 1988, va culminar una reeixida carrera a la multinacional informàtica amb elseu nomenament, ara fa una any, com aPresidenta de la companyia a Espanya iPortugal, tot sense perdre gens del seu caràc-ter afable i les seves formes suaus que con-vencen. Serà aquesta la seva fórmula?

“Cap empresa pot renunciar al talent femení,que representa el 50% del talent total del país”

“Crec que ésfonamentaltreballar enun entornprofessionalon l’importantsiguin elsresultats i noque avancimés qui méstemps passi al’oficina, jaque contraaquest tipusde culturanosaltres nopodemcompetir”

FOTO

ESTHER SANROMÀ

dones 21

l’objectiu de què grups de noies estudiants es posin encontacte amb la tecnologia, que vegin l’aplicació d’a-questa a diversos àmbits, que se n’adonin de quepoden tenir una carrera interessant en aquesta àrea ique pensin en la tècnica i la tecnologia com un mitjà perpromoure i facilitar l’avenç de la societat.

- Pensa que tenim una manera diferent de manarels homes i les dones?- Crec que tenim alguns aspectes que ens diferencien;les dones estem més avesades a compartir coneixe-ments, som millors coachers o mentores i estem mésinclinades cap al diàleg, cap al consens i al final, crecque dirigir passa per ser un bon líder i aquí entren elsmatisos sobre què és ser un bon directiu o un bon líder,un terreny comú per a dones i homes: capacitat decatalitzar el talent i de fer que tothom es consideriagent del canvi d’un projecte.

- Perquè creu que només hi ha un 4% de dones encàrrecs directius a Espanya?- Crec que hi ha un dèficit històric i unes condicionssocioculturals que fan que estem on estem; durant moltde temps, en aquest país hi havia una cultura que noafavoria l’avenç i la integració de la dona a l’entorn labo-ral; hi ha poques dones a llocs directius, perquè fins fapoc no hi havia dones a càrrecs professionals de l’em-presa, aquí jo crec que el factor temps i la bona prepa-ració jugaran a favor d’aquest procés.

- Com fa compatible la seva vida professional i laseva vida privada o familiar?- Aquí la paraula important és equilibri; jo intento portar-hotot de la millor manera que sé: provo de portar una vidasenzilla, visc a prop de la feina, tinc una família meravello-sa que m’ajuda amb les dues nenes, tinc ajuda domèsti-ca, i procuro no sortir molt tard de treballar. Així, procuro

passar tota la meva jornada laboral amb els meus proveï-dors i clients, i tota la feina de revisar el correu i respon-dre les cartes ho faig a la nit a casa quan les nenes dor-men. En tot cas, és fonamental treballar en un entorn pro-fessional on l’important siguin els resultats i no que avancimés qui més temps passi a l’oficina, ja que contra aquesttipus de cultura nosaltres no podem competir; el preu apagar és massa alt.

- Què pensa de les dones que segueixen el modelde comportament dels homes als seus llocs detreball?- Crec que ja requereix bastant d’esforç ser eficaç i ocu-par-te de tot, família, treball, resultats, i, a sobre, nopoder ser tu mateixa, no poder vestir com a dona, nopoder comportar-se com una dona... això ja és massademanar, no?

- Quins consells donaria a les dones que vulguinarribar a llocs de poder o de decisió a la sevaempresa?- Diria que no s’autolimitessin, que no ho deixessincórrer simplement pel fet de no provar, que apostin pelque volen i perseverin. És cert que al principi de la vidaprofessional, quan s’ha de compatibilitzar una vidadomèstica, els comptes no surten, però... sobretot, s’hade ser proactiva, no s’ha d’esperar que la sort t’arribi enun paquet sorpresa, les oportunitat s’han de buscar iprovocar i aquestes arriben quan estàs treballant i hoestàs fent bé. A l’altre costat de la balança estan lesempreses, on els responsables no han de ser en absolutpaternalistes amb les dones; les han de deixar prendredecisions per elles mateixes, que els hi permetin d’equi-vocar-se o d’encertar. Resumint: la clau és estar a unaempresa on se’t donin oportunitats, tenir clar que volsfer-ho i no deixar-ho córrer a les primeres dificultats.n

Elena Tarifa

“Hi ha poquesdones a llocsdirectius,perquè fins fapoc no hihavia dones acàrrecsprofessionalsde l’empresa iaquí jo crecque el factortemps i labonapreparació deles donesjugaran afavor d’aquestprocés”

FOTO

ESTHER SANROMÀ

l’administració administrada

PROJECTES LOCALS D’ACCÉS A LES NOVES TECNOLOGIESLa importància estratègica de les tecnologies de la informació i la

comunicació com a eines de generació, ampliació i consolidació deles xarxes de dones es quelcom que, per a moltes, esta lligat a l’objec-tiu de treballar, des d’una posició feminista i d’esquerres, per fer visibleel saber femení i la igualtat d’oportunitats real de les dones. És un repte polític de la Regidoria de la Dona de l’Ajuntament de

Barcelona propiciar l’apropament de les xarxes socials de dones ales xarxes electròniques fomentant així la utilització de les TIC com aeines pel canvi, la creació i la participació.Al llarg de la història, les dones han anat teixint xarxes de suport

personals i socials. La concepció plana d’Internet, on tots els nodespoden generar i difondre informació d’igual manera, la converteix enun espai on les dones poden actuar i relacionar-se de forma mescòmoda, un espai, podríem dir, genuïnament femení, especialmenttenint en compte les dificultats que troben les dones per participaren les organitzacions tradicionals i jeràrquiques... superant algunsaspectes que en la societat actual suposen una dificultat: la mancade temps (doble jornada, horaris, etc.) i la històrica invisibilitat de lamirada i la creació de les dones.És fonamental, per tant, impulsar, des de l’àmbit local, xarxes de

dones a Internet, com un element clau per la participació i, alhora,per fer visibles les veus de les dones; fomentant així espais propison les dones comuniquin les seves opinions i es relacionin entreelles. En aquest sentit treballa el projecte ENXARXA’T, guanyador delPremi 8 de març d’enguany, que està construint una xarxa de donesde Barcelona a través de les TIC.I aquest també és el motiu que l’Ajuntament de Barcelona, des de la

Regidoria de la Dona, a través del CIRD i en col·laboració amb elsDistrictes, posi en marxa la campanya “DONA, CONNECTA’T”. La cam-panya pretén oferir formació i accés gratuït a Internet a totes les donesque estiguin interessades en apropar-se a les TIC. L’objectiu darrer ésque cap dona quedi marginada d’un món futur en què, sens dubte, pre-

dominaran les noves tecnologies, però també que s’aprofitin les poten-cialitats de la xarxa per desenvolupar-se personalment i crear xarxesentre dones que permetin la comunicació, el coneixement i la solidaritat.En conclusió, la xarxa és un espai ciutadà en el que les dones

hem d’actuar. Sortosament, som moltes i diverses i hem d’ocupar icrear espais organitzant-nos en xarxes. Estic segura que això redun-darà en el benefici de les dones i promourà el canvi social que pro-pugna el feminisme.n

Lourdes Muñoz SantamariaRegidora de Política de la Dona de l’Ajuntament de Barcelona

Molts dels actuals invents han nascut d’investigacions amb objec-tius militars, però, finalment, han acabat arribant a tota la ciuta-

dania. Un exemple clar és el cas d’Internet. Hi ha, però, problemes defons: les noves tecnologies només arriben a una part de la humanitat.En molts llocs d’Àsia, Àfrica i Amèrica del Sud, per poder parlar pertelèfon, per exemple, molta gent s’ha de desplaçar a molts quilòme-tres de casa seva, i ha d’esperar molta estona per comunicar-se. Sien una zona rural d’un país subdesenvolupat no hi arriba llum ni telè-fon, no hi ha, tampoc, accés a noves tecnologies (i de la gent on hiarriben, una gran majoria són homes). La lluita per la democratització i popularització de les noves tecno-

logies, doncs, va lligada a la democratització social i econòmica d’unpaís. Per tant, de manera paral·lela al treball per avançar en elscamps polítics, socials i econòmics, les dones hem de treballartambé per l’accés a les noves tecnologies, per formar-ne part, per uti-litzar-les, per aprofitar aquests canvis i fer-hi la nostra aportació crea-

tiva. Com abans el telèfon, la xarxa d’Internet, els correus electrònics,els mòbils… poden ser un nou mitjà per comunicar-nos. Les xarxesde dones que treballen pels interessos comuns, ens permeten comu-nicar-nos, per exemple, amb una associació de dones afganeses,conèixer la seva feina, col·laborar-hi… Un correu electrònic meu, teu,seu i de molts més col·lapsa un govern d’un país africà i impedeixque lapidin una dona. Una xarxa de dones europees ens permet glo-balitzar la nostra solidaritat. I així, milers d’exemples.Per això, diem sí a les noves tecnologies i a què les dones hi pren-

guem una part activa. I, tanmateix, sabem que la comunicació virtualmai podrà substituir la comunicació personal. Com deia un amic meu:“Ja m’agrada que m’enviïs correus electrònics, però el dia que esti-guis trista, el correu no podrà reflectir la llàgrima que et baixa galtesavall, i jo no et podré abraçar”.n

Montserrat Tura i CamafreitaAlcaldessa de Mollet del Vallès

LES XARXES COM A MOTOR DE CANVI SOCIAL

LA TECNOLOGIA PER COMUNICAR-SE MILLOR

dones 22

QUÈ OFEREIXEl CIRD (Centre d’Informació i Recursos per a les Dones) ofereix:3Un espai informàtic gratuït per connectar-se a webs d’interès per a les dones3La possibilitat de donar-se d’alta del correu electrònic per enviar i rebre missat-ges3Un manual d’autoaprenentatge sobre la utilització del correu electrònic3El suport i l’assessorament especialitzat presencial i/o telefònicEls districtes ofereixen, també, punts de connexió a diferents equipaments per ales dones de la ciutatHi ha accions formatives puntuals als consells de dones dels districtes i a grups ientitats de dones

A ON POTS CONNECTAR-TECIRD (Centre d’Informació iRecursos per a les Dones)Avda. Diagonal, 233, 5pl. 08013 BarcelonaTel.: 93 413 27 21/22/23 Fax: 93 413 27 19E-mail: [email protected]: www.cird.bcn.esHorari: de dilluns a divendres, de 12 a 14,i dimarts i dijous, de 16 a 19 h


PROJECTES LOCALS D’ACCÉS A LES NOVES TECNOLOGIES

dones 23

Els mitjans de comunicació són instru-ments expressius de grans possibilitats,

però sovint desconeguts per part de la ciuta-dania. L'emissora municipal Ràdio Cornellà,amb més de 20 anys d'existència, sempreha apostat per apropar aquest mitjà decomunicació local a la ciutadania. Són moltsels i les estudiants de la ciutat que durant laseva formació en els centres educatius hanvisitat la ràdio i l'han conegut de prop i d'e-lla n'han sortit professionals que ara treba-llen en grans mitjans de comunicació.És per això que el Consell de la dona de

Cornellà i Ràdio Cornellà, van organitzar elprimer Taller de ràdio per a dones. Un pro-jecte pioner en el món local que ha permèsque 30 dones (15 en cada curs, un primerd'iniciació i un segon de perfeccionament)coneguin de prop el periodisme i el funciona-ment d'un mitjà de comunicació com la ràdiolocal. El Taller va ser impartit pels professio-nals de l’emissora i els eixos del programa,que va tenir una durada de 10 sessions de90 minuts cadascuna un dia a la setmana,van ser les classes de teoria i pràctica.Al llarg de les sessions van tenir l’oportuni-

tat de treballar tots el gèneres radiofònics:l’entrevista, el reportatge, l’informatiu, muntat-ges musicals, falques publicitàries, així com larealització d’un programa magazine fet perelles mateixes. Les entrevistes que van fer a

diferents col·lectius de la ciutat es van inclou-re dins la Fira de la Solidaritat de Cornellà El món del periodisme i de la ràdio han

despertat l’interès i la inquietud d'aquestesdones dinàmiques i valentes, que ja havienfet els cursos d’autoestima i expressió oral.Aquest curs els ha facilitat la comunicacióamb la ciutadania i les ha apropat al móndels mitjans de comunicació. Ara el Centre d’Informació i Recursos per

a les Dones de l’Ajuntament de Cornellà(CIRD) i Ràdio Cornellà volen donar un pas

més i oferir noves vies de participació queajudin les dones a utilitzar la ràdio com aeina d'expressió i de comunicació. És peraixò que a l’octubre 2002 es reprendrà elTaller de ràdio per a dones de Cornellà pertal d’introduir les participants en l’ús d'a-quest mitjà com a eina bàsica d'expressió icomunicació.n

Judith Ibáñez i Vives Regidora de Salut Pública,

Serveis Socials i DonaAjuntament de Cornellà de Llobregat

Un projecte pioner en el món local30 DONES PARTICIPEN EN TALLERS DE RÀDIO

SOLDADORES, AVUILa meva professió em permet estar en

contacte amb joves que han decidit cur-sar estudis universitaris tecnològics. De totsells, les noies són minoria, ja que les engin-yeries, l’arquitectura i la informàtica no sem-blen tenir un excessiu atractiu per a elles. Alcomentar aquesta situació amb algunes deles joves, s’identifica en els seus discursosuna mica d’amargor, ja que manifestenhaver-se sentit discriminades (positiva onegativament) en algun moment, especial-ment al llarg dels cursos previs al seu ingrésa la universitat.A aquestes alumnes se’ls pot dir que les

seves experiències són puntuals, que no ésl’habitual..., ja que em costa de creure queno sigui d’una altra manera (?). Per a mos-tra, un botó: alguna noia comenta que quantenen una serra o un cremador entre lesseves mans, els seus professors i professo-res de tecnologia no els hi treuen l’ull desobre (“per a què no prenguin mal”), mentreque als seus companys els deixen treballarlliurement.Tenim una societat realment preparada

per acceptar soldadores, fresadors, engin-yeres, arquitectes, informàtiques? La res-posta me l’ha donada el propi corrector

ortogràfic del meu ordenador, ja que les pro-fessions indicades a dalt les assenyala coma error i em suggereix com a alternativacorrecta la paraula en masculí. Pel contrari,no m’indica error en professions com advo-cades, metgesses, mestres, literates,escriptores, historiadores, infermeres...(Tindrà Bill Gates coneixement d’això quepassa?).Sense comentaris.n

Núria SalánComissió de Noves Tecnologies

Consell Municipal de la Dona de Sant Boi


WOMAN’S NETWORK, FORMACIÓ EN NOVES TECNOLOGIES“Una experiència enriquidora i positiva”

María José Cervantes, cerdanyolenca de 42 anys i assistentsocial de professió, va ser una de les participants al curs

sobre noves tecnologies de la informació del Programa Woman’sNetwork, projecte de formació en noves tecnologies, adreçat adones més grans de 35 anys i que es va realitzar a Cerdanyola laprimavera de 2001. Les 15 participants, van fer el mòdul de“Ràdio” a Cerdanyola, “Premsa” a Barberà i el de “Multimèdia” aTerrassa. El Programa tenia com a finalitat desenvolupar un conjunt d'es-

tratègies que facilitessin l'apropament i la integració de les dones almón de les noves tecnologies de la informació i ajudar així a resol-dre les resistències i els obstacles que interfereixen en el procésglobal d'incorporació de la dona al món laboral. María José Cervantes assegura que va ser “una experiència enri-

quidora i positiva”. Explica perquè va decidir apuntar-se al curs:“Des de l’Associació de Dones per la Igualtat, a la qual pertanyo emvan comentar la possibilitat d’accedir a aquest curs i vaig veure queera una bona oportunitat de posar-me al dia”.Cervantes reconeix que si per a les dones majors de 35 anys la

incorporació al món laboral és difícil, encara ho és més l’accés ales noves tecnologies i la seva utilització com a eina útil per a lafeina i també per a la seva vida quotidiana. “Per a mi el més interes-sant va ser la part d’Internet, correu electrònic i pàgines web, per-què la part més tècnica la van aprofitar més les periodistes queassistien al curs”.Cada vegada més les dones es reincorporen a l’activitat laboral

després del permís de maternitat, però fa uns anys no era així,

“quan la dona es casava o tenia fills deixava la feina indefinida-ment —explica María José—, però ara quan els fills són grans ivolen reincorporar-se al món laboral es troben que amb les novestecnologies tot ha canviat, per això és tan important el reciclatgesobretot en un col·lectiu problemàtic com les dones de mitjanaedat”. A l’endemà de realitzar aquesta entrevista, María José començava

a treballar en una Oficina de Treball de la Generalitat on, afirma con-tenta: “Segurament, hauré d’utilitzar les noves tecnologies”.n

Servei de Mitjans de ComunicacióAjuntament de Cerdanyola

El proper 14 d’octubre tindrà lloc l’acte de presentació delprojecte europeu City-Dona a Terrassa. Aquest projecte que

rep el suport de la Comissió Europea, té com a objectiu fona-mental promoure la igualtat d’oportunitats entre les dones i elshomes en el diversos àmbits de la vida ciutadana. Terrassa n’éslíder, i hi participen també les ciutats europees de Carpi (Itàlia),Gimaräes (Portugal) i Thurrock (Gran Bretanya).A l’acte hi participaran persones implicades en els diferents

àmbits de la ciutat les quals ens presentaran diversos punts devista i visions ciutadanes que ens permetran definir els temescrítics, relatius a la igualtat, que considerem de major importàn-cia per a la ciutat de Terrassa. A més, l’acte comptarà amb laparticipació de Carmen Alborch, diputada, exministra de cultura iescriptora que ens parlarà del binomi ciutat i gènere, així comamb la intervenció del sociòleg Salvador Cardús, i de la psicòlo-ga Carme Freixa, tots ells presentats per la regidora dePromoció de la Dona, Montserrat Ribalta.

Terrassa, a partir d’aquest acte, iniciarà unprocés participatiu, a través de diverses activi-tats i comissions de treball, a fi de què la ciuta-dania ajudi a dissenyar i posar en marxa una ciutat compromesa amb la igualtat d’oportunitatsentre ciutadans i ciutadanes. n

dones 24

PRESENTACIÓ A TERRASSA DEL PROJECTE EUROPEU CITY DONAUna jornada per promoure la igualtat

Dia: dilluns, 14 d’octubre de 2002Hora: de 17.45 a les 21 horesLloc: Centre Cultural de La Caixa de Terrassa

Rambla d’Egara, 340 – TerrassaL’acte és obert a tothom. Cal confirmar l’assistència a:

Ajuntament de Terrassa - Promoció de la DonaFax: 93.7362071

http://www.terrassa.org/dona/e-mail:[email protected]


dones 25

CIBERNÀRIUM:FORMACIÓ EN L’ÚS I APROFITAMENT DE LES TIC

Rosaura Alastruey és una publicista de 29 anys.Durant els estudis universitaris ja va començar a

sentir parlar d’Internet, de les noves tecnologies (TIC) i de la Societat de la Informació. Les inquietuds perso-nals per combinar les seves dues grans passions, lainformàtica i la publicitat, la van portar a ser una deles 40.000 dones que l’any passat van ser usuàriesdels diferents serveis de Barcelona Activa, l’instrumentcreat per l’Ajuntament per al disseny i execució de lespolítiques referents a la promoció econòmica, l’ocupa-ció, la cooperació empresarial i el foment de l’esperitemprenedor, amb un aposta clara per les TIC.En aquesta publicista, els successius cursos inicials

i avançats del Cibernàrium —l’espai de BarcelonaActiva que imparteix seminaris gratuïts per conèixerles aplicacions de les TIC i aprendre a utilitzar-les— livan servir per capbussar-se en la gran Xarxa. A travésdels cursos Què és Internet, De viatge per Internet:una navegació eficaç o Arribar a bon port: buscantinformació, la immersió s’havia iniciat. Ara, exercint dewebmanager en una editorial barcelonina, i amb uncontracte indefinit sota el braç, assegura, amb la pers-pectiva del temps, que sense aquells primers contac-tes formatius la seva situació podria ser molt diferent,potser estaria esperant el torn per ser atesa en el tau-lell de les inscripcions a l’atur, o bé pendent de la datad’acabament del contracte laboral.Com en el seu cas, per a més de 18.000 dones, els

cursos impartits l’any passat al Cibernàrium deBarcelona Activa han suposat l’alfabetització digital obé l’aprofundiment d’uns coneixements ja assolits. Tot ique a aquestes alçades hi ha qui creu que ja no ésadient parlar d’alfabetització digital, per a ElizabethMontfort, directora executiva de Barcelona Activa,encara cal treballar per capacitar grans col·lectiussocials, com el de les dones, en l’ús i l’aprofitament deles TIC. Així, per al nou curs es preveu renovar l’ofertadel Cibernàrium, consolidar la formació de l’AulaCisco, implantar una plataforma pròpia d’aprenetatgeonline i inaugurar la XML Academy, que comptarà ambl’aval de l’empresa Software AG. Iniciatives comprome-ses amb la paritat i amb la incorporació de les donesen tots els programes.Per a Montfort, però, no es tracta, només, de for-

mar en l’ús de les TIC, sinó que, com a pas següent,

cal generar una reflexió al voltant de les noves oportu-nitats i valorar-ne la seva idoneïtat. D’aquesta manera,en l’espai de capacitació de dones emprenedores, s’haincorporat com a eix transversal de formació, nonomés l’aprenentatge d’informàtica bàsica, com elpaquet Office, sinó també la recerca eficient aInternet, la pàgina web, el comerç electrònic i la valo-ració empresarial de la necessitat, o no, de la presèn-cia on line del negoci.

Un territori lliure d’assignacions sexistesSegons Montfort, les dones es situen bé en la novaSocietat del Coneixement, bé per formació, bé pertarannà. Així, en sectors econòmics emergents destacal’alta participació femenina en la producció de contin-guts, equilibrant la clara preponderància d’homes enprojectes empresarials de tecnologia o hardware. Com opina Rosaura Alastruey, “és un món nou, en

el qual no hi ha encara assignacions sexistes”. El queningú dubta avui dia és que conèixer i saber descobrirles oportunitats que generen les TIC ens pot dur a unanova Societat del Coneixement més equilibrada i mésparitària.n

Núria Masdeu

18.000 dones participen en cursos d’alfabetització digital i d’aprofundiment dels recursos d’Internet

dones 26

Gata Lina & cia Gemma

de cara a la paret

Posem de cara a la paret: Televisión Española

Al mes de juliol es va complir un any de l’aprovació per una-nimitat en el Congrés dels Diputats d’una proposició no de

llei que plantejava una sèrie de mesures per promocionar l’es-port femení. El teòric entusiasme dels congressistes no ha ser-vit ni perquè, formalment, les televisions públiques ofereixinuna imatge igualitària a la dona esportista. Un exemple: les“cortinetes”, les imatges de presentació de les seccions d’es-port dels telenotícies de TVE1 de les 15 hores i de les 21hores només mostren imatges d’esportistes homes: futbolis-tes, tennistes...el que es vulgui, però tot homes. Aquesta absència de la dona esportista és discriminatòria i

vulnera tots els principis de tracte igualitari que, se suposa,han d’oferir els mitjans de comunicació, molt especialment els

públics, però el cert és que l’exclusió de la dona en aquestescaràtules és, en realitat, la veritable targeta de presentació d’a-quelles seccions, on la dona esportista és una rara avis quenomés apareix en circumstàncies molt especials. Un altreexemple? Aquí està: les seleccions masculina i femenina espan-yoles de bàsquet van jugar a l’agost una sèrie de partits per ala preparació dels mundials, per als que ambdues seleccionsvan assolir la seva classificació. TVE1 ens va atabalar amb lagran quantitat d’informació sobre els nois d’Imbroda, però,alguna persona recorda haver vist o escoltat què feia la selec-ció femenina? No, ningú pot recordar res, perquè no hi ha resque recordar.n

Les esportistes als telenotícies:una rara avis

A càrrec de La Cantant Calva

dones 27

sofregit cultural

Llibre

Si us agrada el teatre, el proper llibre us interessarà.L’actriu catalana Núria Espert és, sense cap dubte, l’actriu més reconeguda i carismàtica de l’escena

espanyola dels darrers quaranta anys. En aquest llibre, escrit amb lacol·laboració de Marcos Ordóñez, esfa un repàs a la llarga i intensa tra-jectòria d’aquesta gran dama del tea-tre admirada arreu del món. En lesseves pàgines podreu saber determinats aspectes de la seva vida, tant a nivell professional com vital.

Memorias, de Núria Espert amb col·laboració de Marcos OrdóñezEditorial Aguilar, Barcelona, 2002

Exposició

El 22 d’octubre s’inaugurarà a l’Espai 2 delPalau de la Virreina de Barcelona una interes-sant mostra sobre la Ciutadana MariaAurèlia dins de l’AnyM. A. Capmany.L’estimada i recorda-da barcelonina nascu-da l’any 1918 va seruna escriptora polifacètica, entred’altres càrrecs, quees va dedicar a lapolítica sent regidorade Cultura del’Ajuntament deBarcelona. Aquestaexposició sobre elsuniversos de laCapmany està organitzada per la FundacióMaria Aurèlia Capmany, l’Ajuntament deBarcelona i la Diputació de Barcelona.

Exposició “Ciutadana Maria Aurèlia”, Espai 2 del Palau de la Virreina, La Rambla 99, Barcelona Tf. 93 301 77 75 Webs: www.bcn.es/virreinaexposicions

www.fmac.orgdel 22 d’octubre - 30 de novembre de 2002

CinemaQuiero ser como Beckham és la darrerapel·lícula de la cineasta Gurinder Chadha, directora i guionista del film. L’argument narrala història d’una jove índia admiradorade David Beckham (jugador delManchester United) que té com a màximsomni ser jugadora de futbol professio-nal. L’èxit de taquilla obtingut a GranBretanya avala aquesta obra cinema-togràfica que mostra la passió quesenten algunes dones per unesport considerat d’homes, el futbol.

Concerts

NOALa cantant israeliana AchinoamNini, més coneguda musicalmentamb el nom de Noa, actuarà elproper 11 d’octubre al Palau dela Música Catalana de Barcelona.Aquesta cantant criada a NovaYork, però resident a Israel, hacol·laborat amb artistes comStevie Wonder, Miguel Bosé oJoan Manuel Serrat. La seva deliciosa veu i el cant per a lapau us esperen!

ALICIA KEYSEls vint-i-un anys d’Alicia Keysdemostren que no s’és massajove per triomfar en el món musi-cal. Guanyadora d’un grapat dePremis Grammy, la nord-america-na eleva el Rythm & Blues a unanova dimensió. Si vols escoltar lescançons del seu disc Songs in aminor, tens una cita amb la Keysel 19 d’octubre a la sala annexadel Palau Sant Jordi de Barcelona

FOTO

PILAR AYMERICH

així ens veuen així ens va

dones 28

Les investigadores es varen feli-citar dels avenços assolits en

els darrers anys en el si de laInternational Association of MassCommunication Research (IAMCR),organisme patrocinador de la con-ferència, malgrat que “els diversosindicadors encara mostren lasubordinació de les pensadores iel poc relleu que es dóna de lesseves preocupacions teòriquesentre les recerques en comunica-ció”, va concloure la canadencaGertrude J. Robinson, professoraemèrita de la Universitat McGill iuna de les investigadores pioneresen aquest camp.Aquest acte arriba en un

moment especialment intens dedebat intern en la IAMCR sobre lanecessitat d’impulsar la participa-ció de les dones en els seusòrgans executius. L’associaciócompta actualment amb 41% dedones associades i des de l’any1996 gaudeix de representacióparitària en el seu consell interna-cional, amb 14 dones d’entre elsseus 30 membres. Tanmateix mol-tes de les associades no veuen acurt termini el necessari relleugeneracional que faci possible elmanteniment d’aquests nivells departicipació en un futur pròxim.On sí que sembla produir-se una

creixent participació de les exper-tes més joves és en la producciócientífica tal com ho demostren els51 papers presentats en la secció

de Gènere i Comunicació al llargdels quatre dies que va durar laConferència Mundial, la quantitatmés significativa des de la forma-ció de la secció l’any 1994. Laparticipació d’investigadores nord-americanes, britàniques, escandi-naves i asiàtiques contrasta ambl'absència de propostes mediterrà-nies. Entre els treballs d'expertesespanyoles destaquen els de laUniversitat Autònoma deBarcelona, la Universitat deNavarra i la Universitat Carlos III deMadrid amb propostes diversessobre la gènesi dels estereotips degènere en la producció de la infor-mació a les redaccions dels diarisnacionals, l’evolució dels estereo-tips en la publicitat espanyola delsúltims anys i la representació deles dones com a víctimes i lesdones com a agressores en el dis-

curs dels mitjans.Enguany fa vuit anys que la sec-

ció de gènere de la IAMCR va pas-sar de ser un grup de treball a con-vertir-se en una secció fixa i avuidia està considerada com a una deles més actives de l’associació. Elpaper dels mitjans de comunicacióen la construcció social de la iden-titat del gènere femení i la partici-pació de les dones en els mitjansde comunicació han estat duranttot aquest temps els dos gransproblemes de recerca tractats. Enels darrers anys també han adquirituna presència creixent els treballscentrats en la representació de lescultures homosexuals en els mit-jans de comunicació i són pràctica-ment inexistents les recerquessobre el gènere masculí i la comu-nicació.n

Jaume Soriano

Conferència Mundial sobreComunicació InterculturalLes expertes aplaudeixen el paper de les donesen la recerca sobre comunicació

“La secció degènere de laConferènciaMundial sobreComunicaciód’enguany vaacollir quatrevegades méscomunicacionsque l’anterior”

“El dubte planasobre el futur dela participacióde lesinvestigadoresen elsorganismesinternacionalsper la manca derelleugeneracional”

Expertes en comunicació d’arreu del món es varen debatre entre l’auto complaença i la intran-quil·litat a l’hora de fer balanç sobre el paper de les investigadores en aquest camp de les cièn-cies socials. La Conferència Mundial sobre Comunicació Intercultural celebrada el passat mes dejuliol a Barcelona va destacar amb una sessió plenària els èxits i les aspiracions de les dones enla recerca sobre comunicació.

Joana Gallego, en el moment de la presentació del treball La prensa por dentro. Mecanismos de transmisión deestereotipos en la prensa de información general

Totes volíem ser Oriana Fallaci. Lesestudiants de periodisme de la

meva generació vam tenir en ella, entemps difícils, un referent d’exerciciprofessional independent, agressiu id’extraordinària qualitat. Fallaci (Florència, 1930) ens va admi-

rar amb les seves entrevistes impossi-bles, amb els seus reportatges a pri-mera línia de la informació, del risc, dela crítica. Ens va il·lusionar amb un treball que intuíem complex en un mónd’homes, però on ens hi podíem fer unlloc, com ella va fer.Mai vam arribar a ser Oriana Fallaci.

Cadascuna de nosaltres va seguir la viaprofessional que va poder, o la que livan permetre seguir, i algunes vam des-cobrir que allò excepcional del periodis-me no és sempre narrar fets extraordi-naris o apropar-nos a allò que no està al’abast, sinó vorejar allò quotidià. Peròmai vam oblidar Oriana Fallaci. El miteens havia quedat allà, en la nostramemòria històrica, com a una icona demirada obligada. Tot va ser així d’idíl·licfins el passat mes de juny, quan vaaparèixer l’edició espanyola del seu

darrer llibre, La rabia yel orgullo (editat per Laesfera de los libros).Aquest text posava fi a10 anys de silenci de laperiodista italiana,reclosa en un aparta-ment de Nova York on segueix un trac-tament contra un càncer. El text, publi-cat primer com a articles periodísticsen el diari Corriere della Sera, és unareacció visceral a l’atemptat contra lesTorres Bessones que Fallaci va viure demolt a prop. Però el problema d’aquestllibre no és la subjectivitat que l’autoraha deixat patent en molts dels seus tre-balls al llarg de la seva vida –alguna persona, a hores d’ara, creu en l’objecti-vitat del periodisme?—, sinó l’acarnissa-ment i la manca de perspectiva ambquè l’autora afronta la seva reflexiósobre la societat musulmana.En les 183 pàgines de La rabia y el

orgullo, amb un pròleg de 53, Fallaciidentifica sense matisos, sense argu-ments que justifiquin aquella generalit-zació, a l’Islam i als musulmans ambl’integrisme que va dur cap als atemp-

tats de l’11 desetembre de 2001 als Estats Units.En un text que ratlla en la paranoia,l’escriptora veu perill en tots els puntsde trobada dels musulmans a Europa:en les mesquites, en tots els països deconfessió musulmana, en els milions deciutadans del món que professen la reli-gió de Mahoma.Totes volíem ser Oriana Fallaci, però

no a aquest preu. No a costa d’arribara l’extrem de la mort per perdre devista la realitat d’un món on no és tanfàcil assenyalar el culpable de morts ibarbàries. No a costa de prescindirdels matisos per emetre judicis queobliden el rigor i ratllen la xenofòbia.Hem perdut un mite.n

La celebració dels 10 anys de vida de l’Associació deDones Periodistes de Catalunya va ser tot un èxit.

Més de 400 amics i amigues van voler acompanyar-nosdalt del vaixell Sorolla de Trasmediterránea per escoltarel pregó de la periodista iraniana Nazanin Amirian, elsparlaments de la degana del Col·legi de Periodistes,Montserrat Minobis, i de la presidenta de l’ADPC, ElviraAltés, tot ben conduït per la periodista Glòria Serra.El guanyador d’El Card, Ramon Colom, no es va

presentar a recollir el guardó i tampoc va donar capexplicació de la seva absència. En canvi, el guanyadord’El Lliri 2002, Ignasi Riera, va pujar a l’escenari peragrair el premi entre forts aplaudiments. En Nani va tenirun record per importants dones catalanes ja desaparegu-

des com Montserrat Roig i va destacar la vàlua profes-sional de la guanyadora del premi Rosa del desert 2002,Marina Bru. L’emocionada Marina va agrair el premi totfent un repàs a la seva llarga trajectòria com a feministai periodista.n

Festa d’aniversari de les dones periodistes

Elvira Altés acompanya els premiats Marina Bru, Rosa del desert 2002,i Ignasi Riera, Lliri 2002, en presència de Francesca Martí

FOTO

I. RODRIGUEZ

Oriana Fallaci,el mite perdutPer M. Eugenia Ibáñez

dones 29

dones 30

a favor de totes

Les 12 Dones del 36 sumen un total de680 anys, la major part dels quals han

estat ocupats per la guerra, l’exili, i lesllargues estades a les presons. La joven-tut i la maduresa són etapes que ja nopodran recuperar mai més, i amb elless’han esvaït les possibilitats d’estudi itambé de diversió. Les seves vides han estat dedicades a la

política, i a la lluita col·lectiva. Exemplesrepresentatius són la Carme Casas queamb tan sols 15 anys, es va incorporar ales Joventuts Socialistes Unificades (JSU),l’Enriqueta Gallinat que tenia 22 anys quanes va integrar dins el moviment femeníd’Esquerra Republicana, o la Conxa Pérez,que participà en la lluita obrera i s’associàla CNT amb 26 anys. Al voltant dels partitspolítics s’han vertebrat les seves vides.D’ells n’han rebut el millor: uns ideals, unsvalors i una llibertat, però també el pitjor.La victòria de les tropes feixistes marcaràun punt i a part en les seves vides.Començarà una llarga incertesa, l’exili, queen el cas de la Josefina Piquet s’allargarà11 anys. D’altres, com la Trinidad Gallego,la seva mare i la seva àvia, seran denuncia-des i enviades als convents de monges,convertits en presons, on les apilonaran encel·les durant anys. Algunes, fins i tot, des-prés de ser torturades seran condemnadesa pena de mort al ser obligades a reconèi-xer delictes que mai havien comès. Ara, les dones del 36, sobrepassen la

barrera dels 80 i gaudeixen de la llibertatque durant 45 anys els hi ha estat nega-da. Després del que han viscut, reservenforces per explicar als joves la seva expe-riència durant la Guerra Civil espanyola, icada hivern fan desenes de xerrades eninstituts, espais culturals, i universitats.

Trencar el silenciLlum Ventura, a les hores consellera per

la Igualtat del Districte de Ciutat Vella deBarcelona, explica que la idea sorgeix l’any1996, quan va saber que la Librería de laMujeres de Madrid havia preparat un home-

natge a les dones que van participar en laGuerra Civil. Llavors va pensar: “Aquí hemde fer alguna cosa”. I tot seguit es vaposar en marxa. Durant la recerca va reunirvuit dones, que en l’actualitat no manteniencap relació, tot i que es coneixien entreelles. Algunes havien compartit presó, i d’al-tres s’havien trobat en el camí cap a l’exili.Al principi van mostrar-se refractàries a

explicar les seves vides, portaven moltsanys en silenci, i tenien por que les sevesparaules es tergiversessin. En el marc de les jornades 20 anys de

Feminisme, de Barcelona, tres dones quemés endavant serien les fundadores deDones del 36, van fer la seva primeraaparició pública. Trinidad Gallego, actual-ment presidenta de l’Associació i inferme-ra en el bàndol republicà durant la guerra,recorda que quan van començar la salaera buida: “La nostra ponència no era rei-vindicativa, explicàvem les nostres vides”,però quan van acabar l’amfiteatre era plede gom a gom. El nivell d’interès quemostraren les dones del públic, sobretotles més joves, va sorprendre molt LlumVentura. Aquest dia va servir per agafarforces per construir el projecte. Enriqueta Gallinat va ser l’encarregada

de presentar les Dones del 36 al jurat delpremi Maria Aurèlia Capmany, “va fer undiscurs impresionant”, recorda l’exconse-llera que confessa també, que va sentiruna de les emocions més fortes de laseva vida quan el jurat les va proclamarguanyadores del guardó: “No m’ho podiacreure i elles tampoc. A més, el premi delpúblic de la sala també va ser per anosaltres”. Aquest guardó era el primerque han rebut les dones que van prendre

Josefina Piquet, vestida de miliciana (30/6/36)

Josefina Piquet i Trinidad Gallego, en la presentació del llibre Dones del 36

Les dones del 36Balanç de tota una vida

La curiositat que desperten entre el públic les Dones del 36, ha provocatque 14 programes de televisió, entre ells Vides Exemplars de TV3 (ambuna audiència de 824.000 persones), i 19 programes de ràdio, haginsol·licitat la seva presència. A més, han visitat 95 instituts de secundària,20 universitats, i han protagonitzat més de 81 actes públics. Tot plegat faque unes 14.000 persones hagin escoltat les seves veus.Aquestes xifres augmentaran, ja que les Dones del 36 acaben de publicarun llibre, de títol homònim, amb les seves experiències, i han coprotagonit-zat La Guerra Cotidiana un documental que immortalitza les seves vides.

L’esforç per recuperar el passat

part en la Guerra Civil espanyola, peròper Llum Ventura significava que lesDones del 36 ja no moririen sense haverrebut el reconeixement que mereixen.

Una classe d’història oral imprescindibleAvui la Josefina Piquet, coordinadora de

l’Associació Dones del 36, i la LaiaBerenguer, membre de l’associació i exal-caldessa de Sant Feliu de Codina, fan demestres d’història: han d’explicar el paperde les dones en la guerra. Un apartat ques’han oblidat d’incloure en les pàgines queocupa el tema de la Guerra Civil espanyolaen els llibres d’història. Davant l’atenta mira-da de 30 adolescents, les dues dones s’as-seuen a la taula del mestre. “Bon dia. Primer de tots us voldria expli-

car que la Laia i jo, som membres del’Associació de Dones del 36. Aquesta enti-tat es va fundar l’any 1997, per presentar-se al premi Maria Aurèlia Capmany, quecada any convoca l’Ajuntament deBarcelona, el dia 8 de març, per a dones”,explica la Josefina Piquet, mentre fa un copd’ull al rellotge i afegeix: “El discurs de pre-sentació del nostre projecte el va fer

l’Enriqueta Gallinat, secretària particular deldarrer alcalde republicà de Barcelona, HilariSalvadó, i portaveu de l’Associació Donesdel 36, que es va adreçar així al públic delSaló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona,on se celebrava la cerimònia del premiMaria Aurèlia Capmany: «Volem connectaramb les noves generacions, volem recupe-rar la nostra història. Penseu que el rellot-ge corre de pressa i que cada dia s’arren-ca un full del calendari, si triguem massatot caurà en l’oblit». Josefina Piquet confessa als joves que

l’escolten, que fins que va tenir 60 anys nova parlar mai dels traumes que va patirquan era una nena. La seva mare la va tan-car durant 4 mesos en l’habitació de lafonda francesa on treballava, perquè no l’a-comiadessin. La Nena del 36 recorda queen aquells moments pensava que tots esta-ven enfadats amb ella, i afegeix: “Ara enl’actualitat, i després d’un llarg treball d’au-toestima i creixement personal amb unapsicòloga, he trencat el silenci., he deixat

de ser una nena vençuda i he guanyat labatalla”. La classe és a punt de finalitzar,però abans les dues mestres d’excepció,fan algunes recomanacions als alumnes:“La vida és un combat, no es pot pararmai. Penseu que la democràcia, tot i queés imperfecte, us permet gaudir d’unaarma, que nosaltres no teníem, els estudis.Us cedim aquest llegat que ha costat mol-tes vides perquè en feu un bon ús”, con-clou la Nena del 36. Les darreres parauleses barregen amb els aplaudiments d’unsjoves, que esperen ansiosos el soroll deltimbre de l’hora de plegar, però que avui, amés, es pregunten com pot ser que elsseus avis no els hagin explicat mai lescrueltats d’un poble en guerra. LaiaBerenguer respon dient que els grans esvan acostumar a no parlar-ne, i malgrat eltemps que ha passat, encara no ho fan“d’aquesta forma s’ha creat una generacióde gent silenciada la memòria de la qualcal recuperar”.n

Sílvia Majó

Taula rodona a l’espai Pere Pruna (febrer 2001)

D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Carme Cases, Maria Salvo, Enriqueta Gallinat, Josefina Piquet, Manola Rodriguez, VictoriaSantamaria, Isabel Vicente, Laia Berenguer, Rosa Cremón, Trinidad Gallego, Emérita Arbonés Sarrias i Victoria Carrasco.

dones 31

Des que Marta Ferrusola va sortiral balcó de la Generalitat allà pels

anys de la transició política i en Pujolva cridar: "Això és una dona", ha pas-sat molt de temps. Però si ens guiemper les preferències de Jose MaríaAznar, segons les quals a ell li agrada"la mujer, mujer", i observem les qua-litats que molts homes continuen pre-ferint en les dones, sembla que no hapassat el temps. Un repàs als diarisho confirma: continuem a l’època deles cavernes. En aquest número no tenim un

guanyador clar del talòs, perquè entenim una pila. Començant per IñigoOriol e Ybarra, President d'Iberdrolai d'Hunesa, que declarava fa poctemps: "Sóc absolutament contrari atot allò que es digui feminisme. En ladona s'han de valorar les sevescaracterístiques: ser femenina, sermare, si en pot ésser, i altres cosesbàsiques que són les que fa que se

les respecti" ( degudament traduïtd'El País 14/07/2002).Durant el mes d'agost La

Vanguardia ha introduït el qüestionariProust a alguns entrevistats, en lasecció "Gente al fresco", i, entre d'al-tres, hem pogut saber que AntoniNegre, empresari i expresident de laCambra de Comerç, prefereix en elshomes l'ètica, i en les dones la femi-nitat. Que Xavier Trías, portaveu deCiU en el Congrés, la qualitat quemés s’estima en els homes és lahonestedat, mentre que en les donesprefereix l'afecte. En canvi, a MiquelPlanas, empresari i showman li passaa l'inrevés, prefereix l'amistat en elshomes i l'honestedat en les dones.Alberto Fernández Díaz, president delPP a Catalunya, torna a demanar enels homes "noblesa i honestedat", ien les dones té prou amb la intuïció.Per acabar, Artur Mas, conseller encap de la Generalitat, demana als

homes amistat, però les dones diuque han de tenir "sensibilitat i capaci-tat de seducció". Com veiem, estranya, asimètrica i

incomprensible manera d'avaluar lesqualitats morals i ètiques de les per-sones. No entenc gaire que pel sim-ple fet de pertànyer a un sexe o al’altre les virtuts o defectes hagin deser tan diferents, i les preferènciestan estereotipades.Alguns entrevistats han nomenat la

mateixa qualitat tant en els homescom en les dones, la qual cosa sem-bla més en harmonia amb els temps.És possible que algunes persones nos'hagin assabentat encara que hemestrenat un nou segle, passades duesguerres mundials, una guerra civil, laconquesta del sufragi universal, ladesfeta de les torres bessones i l'apa-rició d'Internet. Espero com a mínimque s'hagin adonat que ja s'ha inven-tat l'electricitat. n

dones 32

El poder localen femení

Té sentit el feminisme avui?

Les enginyeresconstrueixen el futur

La globalitzaciói el gènere

el talòs d’Aquil·les

El misteri de la "dona, dona"

Per Joana Gallego

Forma de pagament mitjançant rebut domiciliat al meu compte

número

del banc o caixa

o bé taló nominatiu que trameto junt a la present a l'Associació de Dones

Periodistes de Catalunya, Rbla de Catalunya, 10, 3r. 08007 Barcelona

Ens podeu tornar aquesta butlleta per correu postal, per fax al 93 317 83 86

o bé per correu electrònic: [email protected]

Nom

Cognoms

Adreça

Població Codi postal

Telèfon

Adreça electrònica

Em subscric a la revista Dones pels quatre números de l’any 2002 per l’import total de 8 €

M’interessa l’oferta especial dels primers cinc números de la revista Dones per un import de 9 €

Autoritzo a l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya perquè carregui al meu compte o llibreta l’import:

la subscripció anual 8 € dels 5 primers números 9 €

AdvocadesLa lluita per l’espai

professionalSecretàriesmés enllà dels tòpics

Butlleta de Subscripció

#

Sociòlogues i politòloguesReflexionar per qüestionar la realitat

l’estenedor d’idees

dones 33

La veu de les doneses fa sentir a Johannesburg

En el marc de la celebració de la festivitat de Santa Tecla, elproper dilluns 30 de setembre tindrem l'oportunitat d'ampliar

els nostres coneixements sobre Internet i les noves tecnologiesde la informació. Per tercer any consecutiu l’Associació de DonesPeriodistes organitza a diferents indrets una jornada formativagratuïta per aprendre, per exemple, com navegar eficaçment per

la xarxa, com buscar ràpidament la informació quedesitgem o com utilitzar el correu electrònic. Si sou inquietes, teniu idees per transmetre i voleucrear la vostra pròpia pàgina web, també podreu aprendre a dissenyar-la de manera que la informació quedi presentada deforma suggerent i estructurada.Per a més informació, poseu-vos en contacte amb

l'Associació de Dones Periodistes, al telèfon 93 301 16 77o bé al correu electrònic: [email protected]

Per Santa Tecla, Internet en femení

Campanya per incloure el gènere en l’agenda de la Cimera Mundial de la Societat de la Informació

Aquest mes de maig passat es va constituir aBamako, durant la Conferència Preparatòria

Regional Africana, el Comitè de Gènere per asse-gurar que la perspectiva de gènere s’inclou tant enl’agenda com en el programa de la Cimera Mundialde la Societat de la Informació (WSIS).Aquest Comitè, format per homes i dones de

governs nacionals, organitzacions de la societatcivil, ONG, sector privat i membres de NacionsUnides, advoca per la reducció de les diferènciesen l’accés i la participació en la Societat de laInformació, particularment respecte a la creixentrasa digital per qüestions de gènere. Entre altres objectius, es fixa encoratjar activa-

ment, facilitar i donar suport a la participació deles dones en la Societat Global de la Informació,tot mobilitzant els recursos humans i econòmicsnecessaris. La Cimera tindrà lloc en dues fases. La prime-

ra se celebrarà a Ginebra (Suïssa), el desembrede 2003, i la segona a Tunis, l’any 2005. Demoment, ja s’han previst reunions de discussióper aquest any 2002 a Mèxic, Canadà i CostaRica. El programa d’acció es pot trobar a: http://www.wougnet.org/WSIS/wsisgc.html

La Cimera pel Desenvolupament sostenible podrà ser recorda-da, entre altres, pel paper que hi han jugat Internet i les noves

tecnologies de la informació i la comunicació. El procés previ de discussió i preparació de la cita ja ha estat

diferent respecte, no només a Rio, sinó a totes les anteriors cimeres de les Nacions Unides. Organitzacions de tot tipus, desde científiques a empresarials, governamentals o socials, hanestat debatent a Internet sobre temes relatius al desenvolupamentsostenible. Fruit d’aquest treball conjunt previ són els documents que s’han

discutit en sessions oficials i no oficials de la Cimera. La xarxa, enaquest cas, s’ha posat al servei de la participació i ha permès unprocés que ha donat cabuda a milers de veus i interessos diver-sos. Algunes pàgines webs, com la següent http://wssd.info/,recullen fidelment l’evolució d’aquestes discussions de preparació.

Gènere i desenvolupament sostenible D’altra banda, si a Rio es va aconseguir que a l'Agenda 21 hi apareguessin 172 referències a les dones, en comptes de les 2inicials, a Johannesburg es va treballar en un document previ quepermetés fer sentir clarament la nostra veu durant la Cimera. Segons consta en el Towards Earth Summit 2002

http://www.earthsummit2002.org/default.htm, la Women'sEnvironment and Development Organisation (WEDO) i la Networkfor Human Development (REDEH) coordinen una plataforma global,la Women's action agenda for a healthy and peaceful planet 2002-2015 (agenda d'acció de les dones per un planeta sa i en pau), latasca de la qual ha pogut ser inclosa en els processos de consul-ta gràcies a l'esforç d'un equip de treball internacional. Aquest document ha presentat les principals implicacions i

recomanacions de dones d'arreu del planeta. Així mateix, s'hancelebrat moltes i diverses activitats, que han reflectit els diferentspunts de vista i aproximacions relatius als temes d'igualtat degèneres i equitat.

Núria Masdeu

25 de novembre:Dia Internacional contra la Violència a les Dones

Data a recordar:

dones 34

l’estenedor d’idees

WebsIsraelianes i palestines

Tots som responsables de l’educació i els valorsde la ciutadania, essencials per a la convivència

i la cultura cívica i democràtica. El creixent paperque tenen els mitjans de comunicació en la delimita-ció d’allò que és rellevant socialment els atorga unafunció decisiva en l’educació. Constitueixen un refe-rent cultural de primera magnitud, per la seva capa-citat de crear estats d’opinió. Atesa la seva influen-cia, és necessari entendre el seu funcionament percomprendre el món, així, coneixent els mitjans, comestan conformats econòmica i socialment i com produeixen els seus discursos, podem generar laprevenció necessària per enfrontar-nos a la sevacapacitat, per resguardar la nostra llibertat com apersones crítiques i creatives. Però, tenim prou instruments educatius a l’abast perassolir aquest objectiu? Quin paper té l’educació enmitjans de comunicació en tot el procés educatiu? Qüestions que volen respondre les III JornadesTècniques del Projecte Educatiu de Ciutat,el 5, 6 i 7 de novembre al World Trade Centerhttp://www.bcn.es/IMEB/pec

www.mzc.es: aquesta és la pàgina web de Mujeres enZona de Conflicto, que és una organització no governa-mental per al desenvolupament i actuen en aquelleszones on la seguretat de les dones perilli. Intervenen aBòsnia Herzegovina, Marroc, Palestina i Kosovo

www.unizar.es/mutem: les dones cinetífiques i tècniques de la comunitat autònoma d’Aragó han creatl’Asociación de Mujeres Científicas y Técnicas.Problemes com la dificultat de ser contractades o elpoder desenvolupar una carrera professional en igualtatde condicions van empènyer a les científiques i enginye-res a crear aquest espai virtual

25 anys de dedicació a la informació sanitària

La nostra companya, la periodista Cèlia Ribera,ha rebut el guardó que atorga l’Institut Novartis de

Comunicació en Biomedecina per la seva carrera professional dedicada a la informació en biomedicina.L’actual directora de la revista Jano va rebre aquesthomenatge a Madrid, acompanyada de més de migcentenar de periodistes de l’àmbit de la salut. Des d’aquí ens afegim a les felicitacions!

En la conferència Les Dones i la Pau (El cas d’OrientMitjà), organitzada pel Gabinet d’Integració Europea

iSolidaritat de la Diputació de Barcelona, amb la col·labora-ció del Comitè català de l’ACNUR, van intervenir EstherLevanon-Mordoch, israeliana, i Jeanne D’Arc Manneh, palesti-na, ambdues membres activistes de l’organització Mujeresde Negro i vinculades als moviments per la Pau. Van feruna profunda reflexió sobre el paper de les dones en elsmoviments per la pau en zones de conflicte, així com delpaper tant important que estan assumint per a canviar lasocietat. També van insistir fermament en la necessitat detreballar conjuntament a favor de la pau i per aprendre aconviure entre tots amb la diversitat.

La mortalitat per càncer de mama està disminuint en elsdarrers anys gràcies als programes de prevenció del càncer

de mama i a l’abordatge multidisciplinari de la malaltia. En aques-ta jornada, s’intentaràdonar resposta a lademanda de les donesque pateixen un càncerde mama amb una tecno-logia avançada, amb unsmedicaments menystòxics i amb uns profes-sionals especialitzats.VII Jornada sobre elCàncer de Mama, divendres 15 de novem-bre de 2002, Sala d’actesJosep Marull, Hospital delMar, Edifici IMIM,Barcelona. Més informació al telèfon 93 248 30 76.

VII Jornada sobre el Càncer de Mama: 15 de novembre

Comunicar i educar

Esther Levanon-Mordoch, Jeanne D’Arc Manneh amb Dolors Renau i Magda Oranich

Fina Isegura, periodista d’altura

Aquesta publicació ha rebut el suport de:

dones 35

revista DONES nº8 af - ADPC · guanyat el Nobel dues vegades, la primera, juntament amb el seu...

Documents

Transcript of revista DONES nº8 af - ADPC · guanyat el Nobel dues vegades, la primera, juntament amb el seu...