Revista es febrer 2009

esnúm 117 :: febrer 2009

Escola Pia de Sarrià|

Ja tenim nou logoper l’AMPA!Us presentem el logoguanyador del concursCercant un logo, que serà apartir d’ara la imatgecorporativa de l’associació.

pàg. 20-21

Programes Internacionals Comenius project: visitemHongria i Polònia.

pàgs. 17 i 26

Programa d’integració alCanadà. pàg. 37

maqueta_FEBRER2009_DEF_MT2.qxp:escola_sarria 9/2/09 17:14 Página 1

EDITORIAL Carta de la presidenta de l’AMPACarta del Director

ACTUALITAT

COMPARTIR VALORS

L’ASSOCIACIÓ I TUEscola de FamíliaL’AMPA

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació InfantilPrimàriaSecundàriaBatxillerat

COMIAT A NÉSTOR TORRES

RACÓ DEL CES

L'ENTREVISTA: EN SINGULARCisco Herrera i Marta Farrés, 25 anys a l’Escola(entrevista extreta del Punt i Coma núm. 7)

SUMARI

Associació de Pares d’alumnes de l’Escola Pia de SarriàAnna Carmona, Miquel Garcia, Joan Guitart, Xavier Garcia Sanchón,M. Luz Celaya i Anna PérezEscola Pia de SarriàImmaculada 25-35 | 08017 Barcelona | T. 932 120 908 Fax 932 112 704Dragunet d.signSPRINT COPYRosa M. Roca

Xavier OcañaGemma FerrerIvan MontesinosB-41.015-19681.800

EdicióConsell de Redacció

Redacció i Producció Editorial

Disseny gràficImpressió

Responsable d’educació infantil i cicle inicial de primàriaResponsable de primària

Responsable de secundàriaResponsable del Ces

Dipòsit LegalNombre d’exemplars

Febrer 2009 | núm. 117

3

5

11

14

19

46

47

Les opinions expressades pels col·laboradors són exclusives dels autors. ES i l’Escola Pia de Sarrià poden no compartir-les.

2

es


EDITORIAL

Els nostres fills necessiten referents significatius per anar descobrint el món des del'experiència, per anar construint allò que és i serà essencial en les seves vides: el valor únicde ser persona i el valor que tenen en la societat. Aquests referents són sense dubte laFamília i també l'Escola.

Prendre consciència de la importància que representa ser els primers educadors ens faveure la responsabilitat que tenim com a pares. Que darrera la paraula pare o mare hi hapreocupacions i neguits però sobre tot il·lusions i satisfaccions.

La Família és la primera estructura d'acollida i té dues funcions extraordinàries per la sevamagnitud: la primera, la d'assegurar la supervivència i la segona la d'ajudar a construir allòque és essencialment humà: la identitat, l'autoconcepte, l'autoestima, l'autonomiapersonal, el sistema de valors propis...

Des dels primers moments de la vida d'un fill prens consciència de la responsabilitat it'adones que la teva funció és imprescindible i insubstituïble.

Sovint, com a pares, ens preguntem com fer-ho bé o ens qüestionem si podem fer-ho millor.De ben segur que més d'una vegada hem pensat: Com exercim aquesta responsabilitatperquè pugui donar bon fruit? Com cobrim la necessitat que tenen d'afecte, de protecció,de seguretat emocional? Com ens guanyem l'autoritat, com posem límits des de l'afecte?Com exercitem la coherència, la presa de decisions?

Tots sabem que per anar construint allò més essencial en la vida dels nostres fills call'experiència d'estar junts, més enllà de les paraules, dels discursos, són els nostres fets elsque configuren i marquen la seva personalitat i també sabem que cal diàleg, estar moltatents, escoltar per percebre sentiments i emocions. Tots comprovem que quan actuemdes de l'escolta els infants se senten estimats i acceptats.

Ens passa que, com a pares, necessitem orientacions i suport per superar les dificultatsque van sorgint al llarg de la vida i de l'educació dels fills. T'adones que has d'actuar peròno saps del cert com fer-ho, dubtes de com afrontar una determinada problemàtica: crisia nivell familiar, separacions, canvis evolutius i et calen noves respostes, estratègieseducatives per continuar el camí de l'educació dels fills.

Des d'aquestes línies us vull convidar a aprofitar la tasca de recolzament a l'educaciófamiliar que es fa des de l'Escola conjuntament amb l'AMPA i animar-vos a gaudir de lesestones de convivència que se'ns ofereixen per exemple, durant els partits que juguen elsnostres fills en el cap de setmana, implicar-vos com a monitors dels grups Mou-te, gaudintdel voluntariat que es fa amb els alumnes de batxillerat, col·laborant en el Dia de laFamília, participant en l'Escola de Família, trobades que organitzen els pares enllaç...sónbons moments d'implicació familiar que es comparteixen amb d'altres famílies, estonesde reflexió i diàleg, de diversió i convivència, són petites accions que ajuden a fer del'educació una responsabilitat compartida.

Busquem i trobem temps per estar amb els nostres fills, per compartir espais naturals deconvivència. El canvi es produeix en les petites coses, no calen grans gestos, ni gransdespeses, cal temps i dedicació.

Si les famílies compartim amb l'escola un mateix projecte educatiu, l'escola pot esdevenirun bon nucli i la participació en la vida de l'escola és clau en l'educació dels nostres fills.Si el Projecte existeix enfortim-lo construint Comunitat. Comunitat vol dir que tenim unprojecte comú i que som molts per fer-lo realitat.

Anna Carmona :: Presidenta de l’Ampa

Construint comunitat eduquem els nostres fills

es3


EDITORIAL

No fa massa anys que, en el món educatiu, defensar els valors era situar-te a la banda delconservadorisme pedagògic; avui, en canvi, està de moda. Com en tot moviment pendularque es produeix en el món educatiu cap dels extrems són desitjables. Intentem trobar elpunt virtuós?.

Quants?No tot el que li posem l'etiqueta de valor és un valor. A vegades es confonen les normes iles actituds amb els valors. Aquesta confusió ens porta d'entrada a una saturació. Certament que les normes, les actituds i els valors estan relacionats i difícilment professaràvalors aquell que no compleix determinades normes o no té entrenades unes actituds. Enprimer lloc, doncs, haurem de saber-los identificar i una forma primitiva de fer-ho, encaraque eficaç, és descobrir que els valors tenen vocació de permanència i estan soldats ambles creences. A mesura que les societats maduren, que no vol dir que es modernitzen, les normes vancanviant i també ho faran les actituds necessàries per saber viure-hi però determinatsvalors perduraran al llarg del procés. La norma ens fa ser individus socials, les actituds ensfan individus eficaços i els valors ens mantenen com a persones en el procés de canvi. Posar en pràctica els nostres valors ens exigeix un alt grau de compromís personal i unaconstant tensió entre el món i nosaltres, és l'expressió suprema de la llibertat personal. Ambaixò estic dient que de valors, valors, millor pocs sinó volem caure en la paràlisi, ladesorientació i en la impotència per excés.

Quins?La tria és personal i necessitarem un grau de maduresa per fer-ho. L'assumpció dels valorsrequereix fer un procés d'introspecció que no és possible si no és a partir d'una edat(capacitat) i d'una rica experiència vital. Per tant no podem pretendre que a determinadesedats es tinguin determinats valors (sí conductes), i és més, el paper de l'entorn -familiar,social, escolar- no pot ser altre que el de "mostrar" ja que els valors no s'ensenyenmitjançant la paraula sinó que s'eduquen amb els fets. S'adquireixen per contagi, o si voleuper "contaminació" i gràcies a l'admiració que sentim per un comportament aliè davant unasituació complexa i arriscada.En una societat laberíntica i heterogènia com la nostra, la tria es fa més complicada perquèno hi ha una sola manera de respondre a una situació. Hi ha multitud de creences que guienla resposta. Si tot plegat és tan difícil, el millor és no fer res i posar-nos en mans del nihilisme?. Enprimer lloc jo no he dit que educar valors (o en els valors) sigui fàcil, és molt difícil i quidigui el contrari frivolitza i enganya. Però sí que l'entorn ens pot ajudar, si es posa d'acorden considerar comuns i ineludibles determinats valors. Aquesta actitud demana humilitat(les meves creences no són ni les úniques ni les millors) i generositat (sacrifico en favor dela concòrdia). El nostre món aquest esforç ja l'ha fet proclamant la Declaració Universal delsDrets Humans que han complert el 60è aniversari. Em refereixo al seu contingutfilosòfic/ideològic més que al jurídic.Consolidada aquesta base comuna i inexcusable, en el si de la nostra família i de l'escolaintentarem també promocionar aquells que són més nostres i que afegirem als universals -siguin els continguts en el cristianisme, en el mahometisme, en el budisme, en la ciència,en l'ateisme, en el lliure pensament, etc... Si no som capaços de fer-ho, com a mínim hauríem d'assegurar unes normes i unes actituds.Potser millor això que l'adoració d'uns déus que separen, humilien, exploten, roben,menteixen, dominen..., en definitiva, valors (contravalors) que, adormint la consciència iridiculitzant la bondat, deshumanitzen. Res que no em faci més humà, més bo, amb mi iamb els altres, és un valor.

Miquel Garcia :: Director

VALORS?: sí, però, quants i quins?

4

es


ACTUALITAT

es5

Llença’t

Enguany el lema que des de l'equip de pastoral hemproposat a l'Escola és “Llença’t”. Totes les celebracionsd'inici de curs van expressar aquest desig. Volem animar alsnostres nois i noies a atrevir-se a participar en grups, envoluntariats, en trobades... Ens sembla que tenirl'oportunitat de conèixer persones i diferents experiènciesenriqueix el creixement personal i ajuda a donar sentit atot allò que anem fent amb la nostra vida.

JOVES EN ACCIÓ:

EL VOLUNTARIAT A L’ESCOLA

Estiu a Bolívia

El Bernat, el Joan i la Maria, alumnes del CFTE (Centre deFormació de Tècnics Esportius) i ex alumna de l'escolarespectivament, han participat aquest estiu en activitatsde lleure amb nens i nenes i de formació amb mestres dela zona del Alto a Bolívia. Per St. Josep de Calassanç van compartir la sevaexperiència amb els alumnes de 4t d'ESO de l'escola.

Lourdes

També aquest estiu, sis alumnes de 1r de Batxillerat del'escola van acompanyar malalts a Lourdes, després d'haverfet una tasca de treball al Cottolengo durant el curs. ALourdes van ser uns dies de treball intensos i de trobadaamb moltes persones, fins i tot, com devíeu veure a lapàgina web de l’Escola es van trobar a l'expresident JordiPujol.

Camió cap al Senegal

Gràcies a la col·laboració d'alguns pares de l'escola, demoltes persones i institucions, d'alumnes, ... el mes denovembre va sortir des del'Escola un camió amb materialescolar, roba, ordinadors, etc... cap a escoles de laFundació Educació Solidària.

Cottolengo

Aquest curs molts alumnes de 4t d'ESO i 1r de batxillerats'ha animat a col·laborar en el voluntariat per anar a ferun servei al Cottolengo. La Marta i l'Anna Padrós, dues ex-alumnes, fan el servei d'acompanyar-los i també el dia deSt. Josep de Calassanç vam presentar aquesta experiènciai la de Lourdes als nois i noies de 4t d'ESO.


ACTUALITAT

6

es

Residència Santa Eulàlia

Un grup de nois i noies de batxillerat cada setmana acom-panyen a escolapis grans a passejar, xerrar, ... és una expe-riència que els ajuda mútuament a connectar-se amb lavida i el món.

Campanya recollida de Joguines - Cáritas - Parròquiade la Sagrada Família

Un grup 5 de nois i noies de 3r i 4t d'ESO han col.laborat enla recollida i preparació de joguines a la nostra escola. Des-prés de vàries setmanes de dedicar els patis a classificar,netejar i embalar joguines, el dia 24 de desembre van anara la parròquia de la Sagrada Família a repartir les joguinesentre les famílies necessitades.

Curs de formació monitors Mou-te

Enguany nou nois i noies de batxillerat van assistir a un cursde formació per ser animadors de nens i nenes durant elcap de setmana del 4 i 5 d'octubre a Calella. El curs estavaorganitzat per l'escola de lleure Adhara.

Explicar contes als més petitsMou-te 5è primària

Els grups Mou-te de 5è van preparar un conte de Nadal perals alumnes i pares d’educació Infantil i cicle Inicial. El con-tes es titul·lava “Bruno, el pallaso”, i va ser representatclasse per classe i també a totes les cantades de Nadales.

JOVES EN ACCIÓ: GRUP DE MÚSICA

Un grup 5 de nois i noies de 3r i 4t d'ESO han col·laborat enla recollida i la preparació de joguines a la nostra escola.Després de vàries setmanes de dedicar els patis a classifi-car, un grup de joves també s'ha animat a preparar cançonsi músiques per a les diferents celebracions de l'Escola. Ja

han participat en diferents celebracions de pastoral de l'Es-cola i també en la missa del pollet.

JOVES EN ACCIÓ: GRUPS DE REFLEXIÓ

Aquest curs han iniciat un camí de reflexió cristiana un bonnombre de nois i noies. Enguany hi ha tres grups a batxille-rat, un grup a 4t d'ESO, un grup a 3r d'ESO, cinc grups a 6ède primària i tres grups a 5è. També han començat a tre-ballar els trenta-dos grups de catequesi de primera comu-nió.

CAMINADA PER LA PAU

El passat 27 de novembre 36 alumnes de 4t d’ESOde la nostra escola van participar en una nova edicióde la Caminada per la Pau. Aquest any ha estatorganitzada per un centenar de voluntaris de Batxilleratde l’Escola Pia de Granollers.

Malgrat el fred que feia (a primera hora del matíhavia nevat), cap dels gairebé 800 participants vafaltar a la cita. Els grups, formats per nois i noiesde diferents escoles pies, esperaven estoicamentel seu torn per a començar, fent-se passar el fredcom podien.


ACTUALITAT

es7

COMPROMÍS CIUTADÀ PER LASOSTENIBILITAT

Hem rebut el reconeixement de l'Ajuntament de Barcelonaper la feina feta amb l'educació per a la sostenibilitat du-rant els cinc darrers cursos escolars. Amb l'esforç de tota lacomunitat educativa, seguirem treballant amb la mateixail·lusió durant el període 2008-2011.

LA CORAL HARMONIA FA 25 ANYS

La Coral Harmonia va néixer làny 1983 a l'Escola Pia deSarrià de Barcelona, a partir dúna colla de pares d’alum-nes que es proposaren de conrear el cant coral i de gaudirde la música, tot intentant assolir un millorament tècnic iinterpretatiu cada cop més acurat. Ha realitzat moltíssimsconcerts per tot Catalunya , principalment a Barcelona i aaltres viles de tot Catalunya ( Puigcerdà , Pontons, Corberade Llobregat, Llívia, Sant Antoni de Calonge , Alacant..) i haactuat diverses vegades a televisió (TV-2) i a la missa a lacatedral transmesa per Ràdio Estel.El passat 22 de genervan actuar a les 20 h del vespre a l'Escola de les Teressia-nes (c/ Ganduixer, núm. 87), i el proper diumenge 8 de fe-brer actuaran a les 10.30 h a la Missa que es retransmetper TVE-2. Vaparticipat a les trobades de corals de SantaCecíli a, des del 1990 fins al 2002, i organitza trobades decorals al lÉscola des de l' any 1995, amb participació de di-verses agrupacions de fora. Ha participat amb l'Ajuntamentde Sarrià-Sant Gervasi. Ha participat a en les Comunions alÉscola, fins lány 2001 i va ser present molt activamentals actes de celebració del centenari de l’Escola l’any 1994.

El repertori que s'ha treballat des de l'inici inclou la músicavocal des del segle XVI, cançó popular, religiosa, i cançótradicional catalana, sense oblidar, la cançó castellana,francesa i alemanya.

De mica en mica els grups anaven sortint del puntde trobada (el parc fluvial de Granollers) per iniciaruna gimcana urbana pel centre de la ciutat. Lesproves, distribuïdes al llarg de tres recorregutsdiferents, giraven entorn d’un personatge ben proper:l’Ariadna, una noia de quinze anys plena dedubtes sobre el seu futur, els seus sentiments, laseva família… però convençuda d’una cosa: val lapena conèixer persones, compartir amb elles bonsmoments i lluitar sempre per un món més just.

L.G., A.Q., M.R. i O.V., Punt i Coma, núm. 7

RENOVACIÓ DEL DISTINTIUD’ESCOLA VERDA

El passat 3 de desembre vam celebrar al CosmoCaixa deBarcelona la VII Trobada d'Escoles Verdes, un acte en elqual la nostra escola va rebre la renovació del distintiuEscola Verda per tres cursos més. D'aquesta manera reno-vem el nostre compromís de treballar per la millora delmediambient educant als nostres alumnes per la sosteni-bilitat.Volem felicitar a tothom per la feina feta.


ALUMNES NOUS

8

es

Grups nous de P3

marietes formigues

papallones

Alumnes nous a cicles mitjà i superior de primària

Alumnes nous a

Alumnes nous a P4, P5, 1r i


ALUMNES NOUS

es9

Alumnes nous a batxillerat PPA

FUTBOL FUTBOL B

CAFEMN A CAFEMN B


ACTUALITAT

10

es

El passat dimarts 27 de novembre van tenir lloc leseleccions convocades pel Departament d’Educació per talde renovar la meitat de mebres de tots els ConsellsEscolars. Les urnes van funcionar durant tot el dia, idesprés del recull de les votacions la nova composició delConsell Escolar va resultar ser la següent:

Director/a (President/a del consell): Sr. Miquel Garcia Casaponsa

Representants de la titularitat: 1. P. Jesús Ferràndez Aragües2. Sr. Josep Maria Arbusí Pagés3. Sr. Marcel Massa Clastre

Representants dels professors:1. Sr. Fede Bonsoms Canet2. Sra. Anna Miró Margarit3. Sra. Anna Rosés Torné4. Sra. Isabel Clavero Marti

Representants dels pares d'alumnes: 1. Sra.Yolanda Bobis Rivero2. Sra. Mònica Amat de Broto3. Sra. Ma. Cecília López Moreno4. Sr. Joan Jané Marcet (rep. AMPA)

Representants dels alumnes: 1. Adolfo Bujarrabal de Grandes2. Sergi Ferreté AymerichSuplents: Bernat Ruiz Molins

Representant del personal d'A. i S.: 1. Sra. Pilar Buil López

Representant de l'Ajuntament: 1. Sra. Joaquima Ferrando Aguilar

Eleccions al Consell Escolar

Què és el Consell escolar? El Consell Escolar del centre és l'òrgan de participació de la comunitat educativa enel govern dels centres educatius.

Quines són les seves funcions? Les funcions principals del Consell són l'aprovació, el seguiment i l'avaluació delsprojectes que desenvolupen l'activitat educativa del centre (article 57 Llei orgànica 8/1985, de 3 de juliolreguladora del dret a l'educació. BOE núm. 159 - 04/07/1985).

Qui forma part del Consell Escolar?

- El/la director/a del centre.- Tres representants del/de la titular del centre.- Un/a regidor/a o representant de l'ajuntament del terme municipal on es trobi el centre.- Quatre representants dels professors i les professores.- Quatre representants dels pares i les mares o tutors dels alumnes, elegits per ells i entre ells.- Dos representants dels alumnes elegits per ells i entre ells, a partir del primer curs d'ESO.- Un/a representant del personal d'administració i serveis.- L'associació de pares i mares més representativa del centre designa un/a representant en el Consell Escolar. Elsalumnes poden ser elegits membres del Consell Escolar a partir del 1r curs d'ESO.- En els centres específics d'educació especial i en aquells que tinguin aules especialitzades, també forma part delConsell Escolar un/a representant del personal d'atenció educativa complementària.


COMPARTIR VALORS

es11

La comissió COMPARTIR VALORS vol convidar tota la comunitat de mares i pares de l'Escola Pia de Sarrià a compartir els va-lors que els nostres fills estan experimentant i que els fan créixer com a persones. Ens referim als valors socials, mediam-bientals, esportius i escolapis.

Aquesta comissió la formen mares i pares que es posen a disposició de l'Escola per aconseguir desenvolupar tots aquestsvalors, i ajudar a construir una comunitat on poder experimentar-los. Des de la comissió volem ajudar a que els nensaprenguin aquests valors i els vegin com una nova manera de viure la vida.

En relació als valors socials, volem facilitar l’accés dels nostres fills a totes les accions socials que l'escola posa al seuabast.

La primera aproximació dels nostres fills a aquests valors es produeix dins de l'Escola. Els petits comencen aconseguint au-tonomia, el pas previ per poder acceptar petites responsabilitats dins de l'aula. Els nens de primària ja preparen i organit-zen jocs per als nens d’educació infantil. I a secundària se'ls obre la possibilitat d’entrar en acció fora de l'Escola. elsuport voluntari de mares i pares permet poder acompanyar els nens i nenes en aquestes activitats.

Aquesta experimentació dels nostres fills és essencial per a la seva formació com a persones i es complementa amb la so-lidaritat que les famílies mostrem amb les necesstats que ens envolten. Aquí és on prenen importància les campanyes quees porten a terme amb les institucions que s’ocupen dels més desvalguts.

Aquesta solidaritat a casa nostra no ens fa oblidar la solidaritat envers el Tercer Món, recolzant una iniciativa anual lide-rada per la Fundaicó Educació Solidària.

Els valors en l'esport són un altre dels eixos fonamentals de la formació dels nois i noies. Davant d’una competició espor-tiva traslladem una manera d'actuar als nostres fills. L'aproximació és d'invitació i orientació.

El repte mediambiental es presenta a nivell mundial. I l'educació envers els valors del medi ambient i la sostenibilitat hande ser presents des de la infància. Aquest valor, per la seva importancia, és assumit des de l'Escola en totes les accions quees porten a terme com a escola verda.

Els valors escolapis conviden a les famílies a participar activament de la comunitat cristiana escolàpia. El primer pas haestat reforçar el suport en la catequesi dels nostres fills. Aquest any ja comptem amb mares coordinadores del grup de ca-tequistes.

El segon pas, la celebració comunitària viscuda en família.

I un pas endavant: compartir amb els nostres fills el seu creixement interior. Compartir com els nostres fills van coneguentla trascendència de la vida. Com des de la capacitat d'admiració, els alumnes estan començant a créixer per dins.

Sou tots convidats a participar d'aquesta comissió acabada de néixer.

Per a qualsevol suggeriment, demanda o comentari, podeu escriure a l’adreça de correu electrònic següent:[email protected].

Fem créixer persones


COMPARTIR VALORS

12

es

VALORS ESCOLAPISAquest any ja comptem amb mares coordinadores del grupde catequistes. Moltes gràcies per la vostra feina. Ja hemaconseguit el primer pas de participació.

El segon pas, ja es va viure plenament en la Missa del Po-llet.

Aquest any ha estat el quart any que celebrem l'arribadadel Nadal tots junts. Un petit exemple de celebració en co-munitat, viscuda per tots els nens i nenes des de ben petits.Una festa que cada any organitzarem millor i on tots hiesteu convidats i podeu dir-hi la vostra.

I seguint la bona experiència de la celebració organitzadapels grups Mou-te, enguany us convidem a la primera missafamiliar per celebrar l'entrada del temps de Quaresma. Lamissa tindrà lloc el proper dimecres 4 de març a les 19 h.

I un pas més enllà: compartir amb els nostres fills el seucreixement interior. Compartir com els nostres fills estanconeixent la trascendència de la vida. Com des de la capa-citat d'admiració, els alumnes estan començant a créixerper dins.

I com els podem acompanyar? Aquesta aproximació és moltdiferent a la que hem viscut nosaltres, mares i pares. Peraquest motiu, des de la comissió us convidem a la xerradaque ens ofereix la Teresa Guardans sobre el conreu de la in-teriorització, que tindrà lloc el proper 21 d'abril. TeresaGuardans és doctora en Humanitats, filòloga i especialistaen una aproximació als fets religiosos adequada a les carac-terístiques i reptes de les societats del segle XXI: societatsd'innovació contínua, flexibles, canviants, plurals i multi-culturals, en un món globalitzat.

VALORS SOCIALSJa s'ha organitzat la borsa d'hores de voluntariat per amares i pares, on podeu indicar el temps que teniu dispo-nible -des d'una hora al llarg de l'any fins a dues hores set-manals- per tal de poder acompanyar les accions socialsdesenvolupades pels nostres fills segons la disponibilitat detemps que tinguem els pares i mares.

D'aquesta manera ja comptem amb un grup de alumnes quecada dijous va a fer una visita al pares escolapis que són enuna residència prop de l'Escola i també s'han format unsgrups que fan visites al Cotolengo cada dos divendres. S’hade dir que hi ha algunes de les mares acompanyants queaprofiten l’estada per col·laborar fent de voluntàries. Sor Hermana Claudi, responsable del voluntariat del Coto-lengo, està molt contenta amb la resposta que s’ha donatdes de l’Escola. Ens ha demanat grups de fins a 12 perso-nes, dividides en 8 noies i 4 nois.

Quan arriben al Cotolengo, els voluntaris pugen a les plan-tes i ajuden a donar el sopar als malalts i donar-los unamica de conversa. D’altra banda, també es pot fer el volun-tariat a la cuina. Ells mateixos et donen una bata per poderatendre als malalts. Volen molta puntualitat i que els avi-sem amb uns dies d'antelació per saber el dia en què hi ani-rem.

Com cada any, ens hem de felicitar pel suport al Casal d'In-fants del Raval, i la campanya de recollida de roba.

Aquesta solidaritat a casa nostra no ens fa oblidar la soli-daritat envers el Tercer Món. El projecte per a aquest anypromou el suport per a una llar d'infants a Senegal, amb undoble efecte multiplicador: l'educació dels més petits i laincorporació de les seves mares en el mercat laboral, ve-ritable eix de desenvolupament del país.


COMPARTIR VALORS

es13

VALORS EN JOC

10 PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

Com a pares i mares...

Quin exemple donem quan estem en públic?

Com actuo davant les actituts racistes?

Quan competiexen, quin rol adopto? Cidaner, crític, desinteressat, sobreprotector, auxiliar…?

Quan competiexen, quines actituds promovem?

Quan arriben d’una competició, els demano...

- Si han perdut?- Si han guanyat?- Si han jugat molt malament?- Si un company o companya ha comès un greu error...- Si juga amb algú que no en sap tant…- Si lárbitre s´ha equivocat…- Si léntrenador o entrenadora s'ha equivocat…- Si ha fet una entrada violenta o ha fet trampes…- Si ha fet una jugada o actuació espectacular…- Si ha estat la major part del temps a la banqueta o sense intervenir…

Com em comunico amb ells?

- Quin to de veu utilitzo?- Quin canal de comunicació faig servir (mirada, contacte, veu…)?

Com em relaciono amb els àrbitres o jutges?

Faig una crítica constructiva:

- als valors que pormouen els mitjans de comunicació?- lús del cos femení com a reclam publicitari?- al comunisme exacerbat?

Responsabilitzo als nois i noies de la cura del material?

En láctivitat física en temps de lleure procuro...

- Promoure hàbits higiènics i saludables?- Evitar el consumisme gratuït?- No exagerar la importància de la imatge corporal?- Promoure el respecte a l'entorn?

Com em relaciono amb l'equip tècnic i el professorat d'EF?


L’AMPA

L’ASSOCIACIÓ I TU

14

es

TERTÚLIES EDUCATIVES: ADOLESCENTS

Una de les preocupacions de la comissió d'Escola de Famí-lia integrada per membres de l'Equip directiu de l'escola imembres de la junta de l'Ampa, és ajudar les famílies aorientar i educar als fills oferint espais pel diàleg i la refle-xió crítica.

Per això es dissenya cada any un programa que intentadonar resposta a aquest objectiu.

Les tertúlies educatives són un bon exemple. El dia 20 degener, amb molt èxit de participació, vàrem proposar a lesfamílies d'ESO i batxillerat una sessió formativa que prete-nia donar pistes i reflexionar sobre educació pel consum.

La tertúlia tenia l'objectiu d'ajudar els pares a educar elsfills perquè aquests construeixin la seva forma de pensar,actuar i sentir tenint una perspectiva crítica, activa i res-ponsable davant el consum.

- Crítica, per situar-se davant el consum amb reflexió, aixòcomporta fer-se preguntes i elaborar respostes per exem-ple, sobre què és necessari i que és superficial.

- Activa, perquè puguem ajudar-los a prendre decisions.

- Responsable, perquè puguem orientar-los a ser cons-cients que un acte de consum, és un acte de responsabili-tat en el qual entren en joc els drets de l'individu i lesresponsabilitats que tenim pel fet de transformar l'entorn.

Josep Bonil, expert en el tema, va orientar i donar criterisper a construir models de consum.

Quan més criteris tinguin els nostres fills, més fonamenta-des seran les opcions que prenguin alhora de decidir.

La comissió d'Escola de Família

PROPERES TERTÚLIES D’EDUCAR ADOLESCENTS:

- Afectivitat i sexualitat (dimarts 24 de febrer).- Conductes de risc i consum de drogues (dimarts 24 de març).


es15

L’AMPA


Quina és l'actitud que s'ha de prendre a l'hora deresoldre conflictes a casa?Una actitud de paciència i d’afecte. La impaciència ens potfer prendre decisions inadequades, ja que no escoltem nipensem amb claredat. El conflicte en la família no esprodueix amb qualsevol; es pprodueix amb les persones queestimem i per aquest motiu hauríem de ser més ‘exquisits’en la seva resolució.

Podem mirar el conflicte com a quelcom útil i queens ajuda a avançar?Efectivament, el conflicte és una oportunitat per educar,per aprendre, per avançar i créixer com a persones. Aquestés el repte del conflicte; que ens proposa créixer.

Quins són els principals problemes amb què es trobenels pares i mares adolescents a l'hora d'educar elsseus fills?Un d’ells és la manca de temps per compartir amb elsfills/es. Els horaris laborals no ajuden a tenir i cuidar unafamília. També crec que no és igualitari el temps que esdedica ala família per part dels dos progenitors.Crec que ésurgent socialment reequilibrar la importància tant de lafeina com del poder tenir cura dels fills. S’ha de posarespecial atenció quan s’està educant en soledat (per mancade l’altre, per separació o per voluntat pròpia), ja que calmés recolzament de l’entorn personal i laboral per educar.si no tenim temps per ser-hi i per educar, faltarà lasupervisió, el fer-los un cop d’ull. Crec que perquè deveritat sorgeixin moments de qualitat s’han de compartirmolts moments ‘normals’, inclús rutinaris i avorrits. Nomésamb la freqüència i la supervisió freqüents apareix ‘elmoment’. Aquella anècdota o aquella història que elsexplicarem quan siguin una mica més grans i que ells o ellesens explicaran quan nosaltres ens fem més grans. Un altre aspecte que considero important és que les maresi pares (ja estiguin educant sols o formant equip amb l’altreprogenitor) s’han de creure que són mares i pares. És a dir,no tenir por a prendre decisions, a marcar límits, a educaren valors, (ètics o religiosos, però en valors), a tenir clarsels objectius educatius, i si és necessari, formar-se per

educar els seus fills/es. Crec que algunes persones tenenuna baixa autoestima materna/paterna que no ajuda aeducar.De la mateixa manera, cada vegada es parla més dels dretsdels fills, que per descomptat ‘han de protegir i s’han defer valer, però no es parla dels deures dels fills. I en canvisembla que els adults tenen tots els deures i cap dret. aixòs’hauria de percebre socialment d’una altra manera,perquè està afectant l’educació dels fills/es. Molts apres sesenten com alguns docents; sense eines per controlar ilimitar ni per prendre decisions. I educar també vol dirlimitar, encara que pugui sonar malament.

Trobo a mares i pares que dubten sobre aspectes educatiusde sentit comú. La incertesa, la inseguretat i lasobreprotecció no els estan ajudant a ser pares. M’explico:amb incertesa em refereixo a aquella sensació de que ni laciència en general, ni la psicologia, ni l’educació enparticular semblen tenir eines per educar i ensenyar i quetot, com diu la cançó, “depende”. és a dir, el que a unesfamílies els ha funcionat és possible que a d’altres no els hifuncioni. Això és fals. La psicologia i l’educació ténen einesi coneixements per ajudar a reduir la incertesa d’educar aun fill o filla. I s’han de conèixer i utilitzar adequadament.

I un últim aspecte, per no acotar ni fer interminable lallista, és la manca d’expressió d’afecte. a casa “sabem”que ens estimem, però jo crec que s’expressa poc.Especialment a mesura que els fills/es creixen. Elspetonegem i abracem molt quan són nadons, però a midaque van creixent l’expressió de l’afecte es va reduïnt.També entre els adults. Expressem poc que ens estimem. Iés necessària una expressió de les emocions i elssentiments perquè enforteix els vincles, ens ajuda asuperar les adversitats, perquè ens fa sentir que no estemsols i que importem als altres. Però també necessitemeducar en les emocions i sentiments per aprendre agestionar la nostra vida emocional i conviure amb lesemocions i els sentiments d’aquells qui ens envolten.

Han canviat molt les coses respecte de fa uns anys, quan

JUANI MESA EXPÓSITO

Juani Mesa va néixer el 1966 a Santa Cruz de Tenerife. És Doctoraen Psicologia Evolutiva i de l'Educació i Sexòloga, i fa 11 anys queimparteix cursos de formació per grups de pares i mares intentanttreballar la resolució de conflictes interpersonals, la millora de laconvivència en família i de les relacions que existeixen entre famí-lia i escola. Aquest és el tercer any que la Juani imparteix al nostrecentre el seminari "Educar adolescents". Està casada i no té fills. Ha treballat a l’aula el programa de Com-petència Social del Pr. Dr. Manuel Segura a diferents escoles des de1995. Actualment l’aplica a un centre de la ciutat de Barcelona alscursos de 3r, 4t i 6è de primària i a 1r i 3r d’ESO.


Escola de Família


16

es

vas començar a impartir cursos?Potser fa onze anys parlàvem més de les drogues; avuisembla que el tema, sent encara molt important, no estàtan present a la nostra societat. I per suposat, no hancanviat quasi gens la por, el desconeixement i la vergonyaque tenen les famílies a parlar de sexualitat i afectivitatamb els seus fills i filles. Aquesta segueix sent, per mi, lagran assignatura pendent.

Com podem educar les relacions?A relacionar-se se n’aprèn relacionant-se. Vull dir, que s’hade ser allà, en la quotidianitat, convivint amb els fills ifilles, els veïns, la família, els amics, els companys de feinai d’escola, etc... També oferint el nostre exemple com aadults que ens relacionem, que convivim amb els altres,que tenim conflictes, que parlem d’allò que ens passa,d’allò que ens ha passat, de com ho hem resolt, de com hofarem en un futur i dels nostres somnis. Deixant clar el queesperem del seu comportament com a fills o com aalumnes, donant indicacions concretes i amoroses.

Parles de competència social, assertivitat i resolució deconflictes com a base de la formació que dónes. Són elspunts claus per mantenir una bona relació, tant a casa(entre pares i fills) com a l'escola (entre educadors ialumnes)?Efectivament, som persones perquè ens relacionem ambpersones. I per créixer en les relacions s’han de dir i fer lescoses des del respecte a l’altre però mantenint-nos fermsen les nostres conviccions i tenint cura dels nostressentiments i dels sentiments dels altres. Això ésl’assertivitat. És l’eina que ens permet relacionar-nosquotidianament i afrontar pacíficament els conflictes.Quan l’assertivitat preval en una persona com a estil derelació habitual i en la majoria de situacions de la vida,diem que aquesta persona es relaciona de formacompetent socialment.

Necessitem tant creure en allò social que actualment lacompetència social és una competència bàsica dins delcurrículum escolar. I això és una oportunitat meravellosaque ens proporciona l’Escola per parlar de com ensrelacionem i per aprendre a fer-ho cada vegada millor. Isi l’escola ara ho treballarà a consciència i a casa tambéens posem a treballar-ho, estarem assegurant que quan elsnens i nenes d’avui siguin adults seran persones capaces deviure i conviure amb els altres i d’afrontar les dificultatsque els esperin.Podrem dir, quan siguem vells, queSeligman es va equivocar. Que família i Escola vam trobara principis del s. XXI un pont pel que caminar junts i en lamateixa direcció i les dones de l’any 30 no estaran desolatsper la pandèmia de la depressió. És clar que sempre ensquedarà allò imprevist, les malalties, però seguramentseran capaços d’afrontar-los amb la valentia i la maduresasuficients. i això no és un somni, ara està al nostre abastcom a persones, famílies i societat.

Es pot aprendre a ser assertiu? Com?Es pot i s’ha d’aprendre a relacionar-se assertivament. Hoensenyen de manera espontània i natural milers depersones i famílies. Es dóna quan una persona primer pensai reflexiona abans de prendre una decisió, valorant-ne lesconseqüències, tenint en compte la seva escala de valors iels sentiments que això li produeix i els sentiments queprodueix en l’altre, i llavors decideix parlar o actuarassumint les conseqüències de les seves paraules o delsseus actes. I ara també s’aprèn a l’escola. Existeixendiversos programes, entre ells el que va crear el ProfessorManuel Segura de la Universidad de La Laguna (Tenerife) faja deu anys; el programa de Competència Social que tantd’èxit està tenint en centenars d’escoles de Canàries,Andalusia, el País Vasc, la Comunitat Valenciana i Madrid.Un programa que ha estat avaluat rigorosament a través dediferents investigacions tant a Tenerife com a València i aBarcelona.

Quines pautes has intentat donar als pares que han assistital seminari?Hem parlat i compartit moltes petites coses que ajuden aeducar en el dia a dia. També moltes experiències en lesque el bon sentit i l’afecte han aconseguit resoldresituacions difícils, però si vols que et doni una receptaràpida, em quedo amb la frase del Pr. Manuel Segura “moltd’afecte i normes clares”.

Hi ha alguna lectura que recomanis especialment i que elspugui servir de guia?Actualment hi ha molta bibliografia a les llibreries sobrecom educar els fills/es. Però per no córrer el risc de no serobjectiva, recomanaré dues lectures. Una per a famíliesamb nens i nenes molt petits, perquè és durant els primers6 anys de vida on realment s’han de fer les coses de lamillor manera possible i de vegades descuidem aquestabonica etapa de la vida i només pensem en educar quanestan a punt d’entrar (o ja hi són) a l’adolescència. El llibreporta per títol "Desarrollo socioafectivo e intervención conlas familias" de Núria Prat i Marisa del Río. Em sembla unllibre molt ben fet que explica cada etapa de la vida de lescriatures des dels 0 fins els 6 anys, amb exercicis que podenportar a terme els pares. I l’altre és del meu mestre, elProfessor Manuel Segura, adreçat a famílies i a persones dequalsevol edat, amb o sense fills, que vulguin reflexionarsobre com es relacionen i sobre com es pot millorar com apersona. El libro porta per títol "Enseñar a convivir no estan difícil". És un llibre clar, amè i optimista, tal i comhauria de ser la bonica tasca de portar al món i educar unfill o una filla.

Moltes gràcies, Juani!!Gràcies a tu, a l’AMPA i a totes les famílies que he tingut lasort de conèixer i amb les que he compartit moments tantenriquidors a l’Escola Pia Sarrià-Calassanç!


L’AMPA

es17


Recull d’opinions sobre el seminari

"Les explicacions han estat molt planeres i pràctiques. Laformadora sap conectar molt bé amb els problemes ques'expliquen".

"M'ha semblat molt pràctic i molt útil en la vida diària. M'hasorprès gratament i m'agradaria poder continuar fentseminaris d'aquest tipus".

"M'ha agradat molt. La Juani ho explica amb un llenguatgemolt proper i amb molt d'entussiasme".

"Ha sido un seminario muy positivo y enriquecedor. Me hapermitido reflexionar y parar a pensar un poco en este díaa día tan desenfrenado en la educación de nuestros hijos,y explicado por Juani ha sido muy distraído. Esencantadora. Gracias!".

"Em sembla molt interessant pels que tenim fillsadolescents. La Juani ho explica tot amb molta naturalitati ens dóna pautes per tractar els nostres fills. D’altrabanda, sents els problemes que tenen els altres pares it'adones que, almenys, tots estem igual!".

"Ha sido una auténtica aventura el intentar adentrarnos unpoco más en la adolescencia. He visto muy claro cuales sonnuestros deberes como padres y nuestros derechos ytambién cuales son los derechos y deberes de nuestroshijos".

"M'ha permès reflexionar i compartir experiències comunesentre tots els pares. Adquirir altres maneres d'enfocar elsproblemes i conflictes".

"Contenido muy interesante orientado a la prácticateniendo claro que no existen fórmulas magistrales. Sólonos queda pensar que compartiendo experiencias te dascuenta de que los problemas son comunes en la familia".

"Penso que l'intercanvi d'experiències i vivències és moltenriquidor. A més, la visió d'un professional del tema m'haservit per corregir alguns pensaments erronis que teniasobre alguns temes. L'exposició de la psicòloga ha estatmolt entenedora".

"Ha estat molt interessant, exposant els aspectes teòricspsicològics de l'adolescència i explicant-ho amb casospràctics i situacions que ens podem trobar. He trobat afaltar, potser, el tractament del tema de l'alcohol i lesdrogues".



L’AMPA

18

es

MISSA DEL POLLET

Com cada any, el 24 de desembre a les 18 h. de la tarda ensvam reunir per celebrar la Missa del Pollet. el lema delconte d’aquest any era “Nadal: un camí de solidaritat”. A mida que s’explicava la història, des de la paraula SOLI-DARITAT s’anaven formant altres paraules importants deltext, com podeu veure a les imatges. L’església estavaplena de gom a gom i la cerimònia va ser molt bonica.

CURS DE CUINA DE NADAL

Abans de Nadal, a la cuina de l'escola, el xef AntonioRomero (germà d’en Javier Romero, cap de cuina del’Escola), del famós restaurant "El Racó d'en Cesc" deBarcelona, ens va apropar un cop més a l'art de cuinar.

El menú era molt atractiu i força complert: terrina de foieamb Oporto, canelons d'ànec amb salsa de foie, terrina debacallà amb gambes i braç de pa de pessic farcit de cremai fruits del bosc.

Aquesta vegada, a més dels plats previstos, el xef ens vaexplicar algunes variants de les receptes originals; perexemple, tot aprofitant que ens explicava la tècnica del"filmado" per a fer la terrina de foie (tancar amb paper filmper coure el foie), ens va suggerir un altre plat que esprepara de manera semblant: Rotllets de lluç i salmó; i ambles postres va fer el pastís amb crema però també ens vaensenyar a omplir-lo amb mousse de trufa o amb nata, itambé a cobrir-lo de xocolata per fer el tronc de Nadal.Crec que el que més ens agrada d'aquests cursos, apart depoder seguir el procés d'elaboració dels plats pas a pas, ésque els podem tastar per saber cóm ens haurien de sortir anosaltres i, a més, així ja marxem sopats a casa!


es19

NOTÍCIES DE LES ETAPESEducació Infantil

Seguint amb el projecte Comenius, el passat mes d'octubreun grup de professors d'educació infantil i primària de lanostra escola han visitat la ciutat de Kecskemét a Hongria.Kecskemét té uns 110.000 habitants està situada a 85 Km.de la capital, Budapest. Emmarcada en un entorn rural ésuna ciutat molt agradable, amb poc trànsit i amb un centrehistòric que s'articula al voltant d'una gran plaça a on s'hitroben esglésies de diferents cultes: catòlic, ortodoxe,calvinista i jueu.

Els nostres mestres han visitat la Kecskeméti Foiskola. Ésun parvulari amb alumnes de 3 a 7 anys (en el sistemad'educació hongarès, la primària comença a l'edat de setanys). Allà han observat l'organització de les aules,passadissos i patis, les manualitats realitzades pels alumnesi la metodologia emprada.

Les aules són espaioses, acollidores i amb molta llum. Ladecoració consta de molts elements naturals com plantes,branques i manualitats elaborades pels alumnes. D'acordamb el seu programa i metodologia, destaca l'absència totalde lletres, nombres i retolació. També els crida l'atenció elreduït espai destinat a llibres i contes. No utilitzen llibresde "text". En el sistema d'educació hongarès, la lectura il'escriptura s'introdueixen a la primària, de manera que elsnens al parvulari no tenen cap contacte explícit amb lalectoescriptura. Els mestres hongaresos remarquen quemolts nens amb inquietuds comencen a llegir pel seucompte, també nens que tenen germans grans. Però alparvulari , en cap cas se'ls encoratja per tal de que hofacin.

Als passadissos s’hi troben uns mobles amb cortinetes. Allàels alumnes hi guarden els abrics i es canvien les sabatesper sabatilles tant bon punt arriben a l'escola per tal d'anar còmodes i eixuts. A Hongria, les temperatures al'hivern poden ser bastant extremes. Un altre detall curiósque observem és com tots els nens (fins els set anys) esposen el pijama per tal de fer la migdiada.

Els patis són com un gran parc sense desnivells. S'observenmolts elements naturals com arbres, troncs i pèrgoles ambplantes.

La metodologia està basada en activitats com racons detreball, manualitats, música i gimnàstica sueca. Es tractad'una metodologia molt poc guiada a on el mestreacompanya l'aprenentatge del nen. En molt poques ocasionsés el mestre qui diu l'activitat que cal fer, és unaprenentatge molt lliure per part de l'infant. No es fa uncontrol exacte de les activitats dels nens, el mestre observa

Comenius project: Visitem Hongria

Els mestres de l’Escola amb els mestresde Kecskeméti Foikskola.

La metodologia es basa en activitatscom racons de treball, manualitats, música i

gimnàstica sueca.

La decoració consta d’elementsnaturals i manualitats realitzades pels

alumnes.


NOTÍCIES DE LES ETAPES

Educació Infantil

20

es

el que els nens van fent. L'objectiu d'aquesta etapa noés l'assimilació d'uns coneixements "curriculars", ésl'adaptació del nen a l'escola, la socialització il'adquisició d'hàbits.

Els nostres mestres també han assistit a una sessió demanualitats. Es treballa amb materials naturals comfruites, fulles, .... i les activitats consisteixen enretallar, enganxar, doblegar paper, lligar cordills, ferpetites estampacions, origamis, etc...

Amb aquesta visita, els professors de la nostra escolahan pogut observar com aquesta metodologia elsfunciona perfectament. Els nens estan habituats aaquesta manera de treballar i en cap cas els nostresmestres han presenciat moments de caos ni dedesorganització. Els nens tenen molt clares les sevesfuncions, quan acaben de fer una activitat recullen elmaterial i es dirigeixen cap a un altra activitat o espaide l'aula. Els infants aprenen des de ben petits el valordel respecte i això es percep a l'aula, on es respiratranquil·litat i harmonia.

Mª José BellsolàEspecialista d’anglès d’educació infantil i cicle inicialde primària

Els patis són com un gran parc sense

desnivells, amb arbbres, troncs i pèrgoles amb

plantes.

En el sistema d’educació hongarès, la

primària comença a l’edat de set anys.

En molt poques ocasions el mestre diu

el que s’ha de fer; es tracta d’un

aprenentatge molt lluire per part de

l’infant.

Amb aquesta visita, els professors de la

nostra escola han pogut comprovar que els infants

aprenen des de petits el valor del respecte i això

es percep a l’aula, on es respita tranquil· litat i

harmonia.


Educació infantil

es21


Els nens i nenes de P3 hem començat aquests trimestre lesciències. Una vegada a la setmana dividim la classe en 2grups. El primer grup ha anat amb la Míriam al bosc de l'es-cola, hem recollit pinyes, cargols, fulles, pedretes… i mol-tes coses més! Quan hem tornat a la classe hem fet lesempremtes de totes aquestes coses sobre el fang.

L'altre meitat de la classe, hem anat a la sala gran i hemexperimentat amb l'aigua i el sabó! Hem fet moltes bombo-lles i hem descobert que estaven plenes d'aire!

La setmana vinent canviarem! Els experiments ens agraden molt!

Iniciem els experiments: fem bombolles idescobrim el bosc



Educació Infantil

22

es

VISITA DE P4 AL COSMO CAIXA

Els nens i nenes de P4 vam anar d’excursió al Cosmo Caixai vam assistir a un taller relacionat amb els planetes, les es-trelles i el cosmos.

Va ser molt interessant i enriquidor. Vam aprofitar per anaral “Bosc inundat” i manipular els experiments que hi haviaexposats.

Ens ho vam passar molt bé!!



Educació Infantil

es23

VISITA CULTURAL DELS NENS DE P5AL POBLE ESPANYOL

El divendres 21 de noviembre, els nens i nenes dels Ele-fants, de les Balenes i de les Girafes vam anar a fer un jocde pistes que ens conduïa a trobar el drac dels set caps.D'aquesta manera, mentre buscàvem les pistes vam anarconeixent el Poble Espanyol: els seus carrers , els edifi-cis,….La visita va concloure amb una obra de teatre on vam tro-bar el drac dels set caps.Ens ho vam passar molt bé. I apa, cap a l'escola a dinar!


CONCURS CERCANT UN LOGO

24

es

Ja tenim nou logo per l’AMPA!El passat 25 de novembre, a l’Assemblea General Ordinària de l’AMPA, que va tenir lloc com cada any a les 21h. a l’auditori de l’Escola, es va celebrar l’entrega de premis del concurs Cercant un logo, que l’AMPA vaconvocar el mes de maig passat amb la fi de trobar un nou logo que representés l’associació amb una imatgemés actual. Es van rebre un total de 32 treballs, i la decisió de la Junta per trobar el treball guanyador va sermolt difíci. Finalment es van triar tres treballs finalistes, i d’aquí van sortir el treball guanyador i el segon i eltercer classificats. Els premis que es van donar van consistir en txecs regal de la FNAC per als guanyadors.Des de la Junta de l’AMPA volem donar les gràcies a tots aquells que heu participat en el concurs per la vostracol·laboració i l’esforç en la realització dels treballs, que han estat tots fantàstics. I volem donar l’enhorabonaal guanyador, Julen Gerrikabeitia, alumne de 1r de batx C de l’Escola, per la bona feina feta. Tot seguit us presentem els treballs finalistes i la resta de treballs presentats:

PRIMER PREMI: Julen Gerrikabeitia, 1r batx C

“Busco sobretot jugar amb els colors per representar les sigles “M” i “P” de“Mares” i “Pares”, utilitzo el rosa i el blau respectivament, dos colors que toti que no es vulgui veure una discriminació, es poden identificar fàcilmentamb els dos sexes, ja que fins fa poc, fins i tot les bates de l’Escola dels nensi nenes tenien aquesta distinció de colors. D’altra banda, he volgutrepresentar que les dues figures del logo de l’Escola (les mares i els pares)s’agafen i fan com una porta d’entrada a l’AMPA, ja que són ells els gransmembres d’aquesta associació. A més, si ens hi fixem, la forma del logo quehe fet, si el mirem amb una visió general i sense entrar en detall podriasemblar una “A”, que representa tant a “Associació” com a “Alumnes”.Julen Gerrikabeitia.

SEGON PREMI: María Silvia Roques (mare d’una alumna de P3 B formigues)

TERCER PREMI: Albert García-Alzorriz, 1r batx C

“La intención del diseño es representar en una iimagen la familia comonúcleo indivisible y parte fundamental de una institución educativa y el artecomo una herramienta para la educación de nuestros hijos. Asimismo, eldiseño se inspira en la fantasía y lo irracional de las obras del pintor catalánJoan Miró, identificando, de esta manera, el logo como parte de nuestracultura. De manera que, la composición del logo se organiza sobre un fondode color neutro en dónde el acrónimo AMPa está escrito con un pincel. Lasletras del acrónimo toman vida al representar la familia, el padre y la madreque velan por su hijo. el logo está pintado con una gama limitada de coloresbrillantes; azul, rojo, amarillo, verde y negro, rasgos característicos de latécnica utilizada por Miró”.María Silvia Roques.


CONCURS CERCANT UN LOGO

es25

Adrià Canal

Albert Girau Albert Girau Alejandra Coma

Alejandro merino Alex Herrero Alexandre Herrero Andrea Martínez

Andrea Martínez Ângels Herrero Anna Palau Cristina Moret

David Vendrell David Vendrell Gonzalo Subias Ingrid Hinojosa

Joaquín Rosique Josep Mª Arnal Josep Mª Arnal MªJosep Rosanas

Julen Gerrikabeita Mar Diaz

Olivia Mas Olivia Mas Roger Novillo Yasmina Cardenal

Yasmina Cardenal

Julen Gerrikabeita



Primària

26

es

COMENIUS PROJECT AL CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA:VISITEM POLÒNIA

Aquest any, per donar resposta a un dels objectius del Plade Millora de les Llengües Estrangeres hem sol·licitat unComenius per al curs 2009-2011.

Aquest projecte, que tindrà una durada de dos anys, es por-tarà a terme al cicle superior de primària.

Un Comenius és un projecte d'intercanvi, en el nostre casvirtual, amb altres països d'Europa. L'objectiu és fomentarl'ús i l'aprenentatge de la llengua anglesa ja que serà l'i-dioma vehicular de tot el projecte.

El passat mes de desembre, el Xavi Ocaña i la Queralt Pintó(cap d’estudis dels cicles mitjà i superior de primària i capdel departament de llengües estrangeres, respectivament)van anar a Polònia. Allà van conèixer als futurs "partners"de projecte, que provenien de tres països diferents: Polò-nia, República Txeca i Turquia.

"Aquesta trobada ens va donar l'oportunitat de definir elfutur projecte i els seus objectius a la vegada que vampoder visitar altres centres educatius de primària de lazona. Va ser una experiència molt interessant, i enriqui-dora, tan a nivell personal com professional. Vam tornaramb moltes ganes de tirar el projecte endavant. Ja us man-tindrem informats!!"

NOVETAT CURS 2009-2010

El curs 2007-2008 l'escola va iniciar el Pla de Millora de l'A-prenentatge de les Llengües Estrangeres. Seguint aquestalínia, un dels objectius que estableix el pla és la incorpo-ració dels exàmens Cambridge dins el nostre currículum es-colar.

Gràcies a l'acord entre la Fundació Escola Cristiana i Cam-bridge ESOL Examinations, aquest curs els nostres alumnestindran la possibilitat de presentar-se als exàmens oficialsi així poder obtenir les corresponents certificacions deYoung Learners (YLE), Key English Test (KET), PreliminaryEnglish Test (PET), i el First Certificate in English (FCE),

Aquests exàmens seran duts a terme pels examinadors ofi-cials de la Universitat de Cambridge i aquests es realitza-ran al nostre centre escolar. Gràcies aquest acord, el preud'aquests exàmens serà una mica més econòmic del que ésnormalment.

Queralt PintóCap del Departament Llengües Estrangeres


es27

Primària


Comencem les sembres a l’hort d’aquest curs

Com cada any, hem començat a sembrar els productes quedesprés recollirem a l’hort des de la primavera fins a finalde curs.

Els més petits, els nens i nenes de P3, planten cols i pasta-nagues.

Els de P4, fresons i enciams.

Els de P5, raves i tomaqueres.

Nosaltres, els nens i nenes de 1r de primària hem plantatalls, cebes i tulipes. I els de segon aquest curs plantaranfaves i plantes aromàtiques.

Anar a l’hort ens agrada molt. El mes d’octubre, el jardi-ner de l’escola ens va ensenyar el que era la batuda del’ammetller, i tots vam poder agafar les ammetlles i veurecom eren de ben a prop.

Ja tenim ganes que sigui primavera per recollir les sem-bres!


28

es

Primària

SANT JOSEP DE CALASSANÇ AMANS DELS MÉS PETITS

Els nens i nenes de 2n de primària van celebrar Sant Josepde Calassanç fent unes titelles de dit a l’assignatura de Cul-tura Religiosa en homenatge a la història del nostre patró.

TALLER DE PERFUMS2n de primària

El passat mes de novembre els nens i nenes de 2n de pri-mària vam fer un taller per elaborar perfums. Aquest tallerel va preparar la professora Isabel Clavero i el va dur aterme ella mateixa amb la col·laboració dels seus alumnesde batxillerat. Donat que les nostres classes de 2n tenennom de plantes aromàtiques, cadascuna va fer el perfumcorresponent a la seva planta: espígol, farigola, romaní imenta.

Agraïm a la Isabel i als seus alumnes la seva col·laboració ivalorem molt positivament aquesta experiència conjuntaja que va ser molt interessant, molt amena i els alumnesvan gaudir molt. Esperem poder-la repetir els cursos vi-nents i poder realitzar altres activitats conjuntes.



es29

Primària




Primària

30

es

EL PESSEBRE DE PLASTILINA

Tot va començar amb una poesia. Aguns van fer persones: la dona que renta, elvell que té fred, la dona que fil·la… D'altres van fer tots els animals quevolguessin: gallines, pollets, ànecs… Inclús vam posar-hi la figura d'un pescador!Jo vaig fer pastors, una foguera, la dona que fil·la, un pont, un arbre i l'àngelde l'anunciació. Uns nens es van posar per parelles i van fer els tres camells. Iaixí ens va sortir un pessebre de plastelina que va quedar tant bonic com el quefem a casa.

Alba Orriols, 3r A.

TREBALLEMSANT JOSEP DE CALASSANÇ:

Cristina, 3r D.

EXCURSIÓ A CARDEDEU

Era martes día 4 de octubre. Hicimos una fila con la persona que quisimos y fuimos al autocar. Subimos y nos sentamos conel de la fila. Llegamos y nos pusimos a jugar; yo jugué con los niños de mi clase a la pelota. Hicimos un aperitivo y despuésde comer fuimos a pasear y llegamos al parque que estábamos antes. Jugamos mucho y nos fuimos.Oriol Morera, 3r B.

El martes 7 de octubre de 2008 fuimos de excursión a Cardedeu en autocar. En el autocar cantamos canciones. Entoncesllegamos a Cardedeu y fuimos a desayunar. Y allí había un parque pero yo jugué con la pelota a fútbol. Y por último nosfuimos a visitar el pueblo.Bruno Gumá, 3r B.

Cuando íbamos en el autocar yo fui con Silvia y ella se sentó en la ventana y yo en el pasillo. Cuando llegamos nos explicaronlas normas y lo que se podía hacer y lo que no. Fuimos a jugar María L., Mariví, María G., Carla y yo. Ellas jugaron al stop,y yo y Conchis jugamos a bomberos. Hicimos un paseo con todo tercero A, B, C y D. Cuando fuimos a comer primero hicimosun pica-pica. Yo llevé Doritos, María L. llevó Lays, María llevó ganchitos y Mariví también. Conchis llevó palomitas y Ana ySilvia llevaron Bocabits.Después fuimos al autocar y María León y yo nos dormimos.Montse Miró, 3r B.



Primària

es31

SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Sant Josep er auna persona que creia molt en Déu, i per Sant Joseph de Calassanç es fan moltes festes al seu honor. I tambéva rebre moltes denúncies de senyors que no estaven d'acord i va haver d'anar al jutge.Dani Alonso, 3r D.

Sant Josep volia ser sacerdot, però el seu pare no volia que es fés sacerdot, però un dia es va posar malalt i el seu pare esva posar molt trist i li va dir: "Si et poses bo et deixaré ser sacerdot". Pol Sandoval, 3r D.

Sant Josep era un noi molt valent. A l'Escola es posava dalt d'una cadira i explicava totes les coses sobre Déu.Jordi Vallverde, 3r D.

Sant Josep de Calassanç era molt amable i bona persona i ajudava als nens i va fer una escola perquè els nens i nenespoguessin aprendre.David Mena, 3r D.

Sant Joseph era una persona única que creia en Déu. Un dial i van regalar una campana, l'estava penjant i va caure i es vatrencar la cama i llavors li deien 'cama trencada'.Òscar Sánchez, 3r D.

REDACCIÓ DE SANT JOSEP DE CALASSANÇ

Hola, em dic David i tinc 8 anys. Ara us explicaré el que em va passar a les celebracions de Sant Josep de Calassanç. Noem vaig apuntar a la cursa, però quan faltava un dia vaig pensar que seria millor córrer però no em vaig apuntar. El dia dela cursa ens ho vam passar molt bé. Els animadors de 3r, però, no tant bé. Molts dels que corrien a la cursa van arribar ala classe i la Meri, la nostra profe, va donar una miqueta d'aigua als corredors perquè es milloressin. Estaven fatal!

Quan estàvem tots més o menys bé vam baixar a la fira que era a les galeries del pati central. Us he de dir que la fira noem va agradar tant com els altres anys. Hi havia massa jocs de pintar cares. També us he de parlar dels altres jocs, perexemple el del túnel de les bromes pesades. A mi no em va fer gens de por.

També us parlaré dels jocs; quan vam fer els equips no estava massa content en el meu, però a l'últim moment em vancanviar a l'equip que m'agradava.

David

Miren, 3r D. Silvia, 3r D.



Primària

32

es

COMENÇA UN NOU CURS

I deprés de tot un estiu de vacances desconnectats de la vidaescolar i del grup de companys toca tornar a l' escola! Si a mésresulta que ets un alumne nou la cosa se 'ns complica una micamés…

Aquest podria ser una mica el pensament del mestre/a elprimer dia. No només hem de donar un munt de normes,repartir materials, fer les presentacions, sinó que a més a méshem d’assegurar-nos que els alumnes nous es troben a gust iacollits.

I això com es pot fer?

El millor que es pot fer davant noves situacions és prepararalguna cosa que no s' espera. I dit i fet. A l' arribar a l'ecola esvan trobar les taules formant grups de quatre alumnes i comque som 24 per classe sortia rodó l'agrupament. A cadacomponent del grup li corresponia un sobre amb una peça d'untrencaclosques que enganxades amb les dels seus companys degrup podia formar una figura determinada, A continuació laqüesitó era decidir com pintar-la. I finalment s'havia decomentar a la resta de la classe el procés i les dificultats quehavien tingut per completar la feina.

La conclusió de tot aquest treball ha estat molt positiva ja quedes d' un primer moment el fet de participar en una activitat degrup i a més lúdica va fer que la reentrée a l'escola fosgeneradora de bones espectatives de col.laboració, deposibilitat de manifestar punts de vista i 'opinar, i d’aquestamanera els alumnes que arribaven nous al grup es van trobarintegrats a la classe des d' un primer moment ja que no hi haviala possibilitat de que es trobessin apartats dels companys nous,donat que la previsió de com agrupar-los tenia en compteaquest aspecte.

Tots vam quedar molt satifets i els treballs realitzats encarapengen del suro de la classe com a record de l'inici de curs itambé dels valor que es van treballar aquell primer dia.

L’equip de mestres de quart de primària



Primària

es33

Projecte “Com conèixer”El projecte "Com Conèixer", al qual participen els nostres alumnesde 4t de primària, es tracta d' una activitat de treball en grupcompartida amb alumnes d'altres escoles del país i de l'estrangeramb l' objectiu de poder elaborar un projecte de recerca i d’infor-mació a partir d' un centre d' interès. Enguany es farà sobre un temade gran importància com és l’alimentació.

L' inici d' aquesta experiència va ser l' any passat i va tenir lloc ambels alumnes de sisè de primària. Aquest curs ens ha tocat participar-hi als de quart.

Un dels objectius principals és el d' incentivar i millorar el nivelld' anglès dels alumnes, i per tant serà molt important el suport deles nostres professores d' anglès, la Queralt i la Carme.Des del punt de vista metodològic podem considerar el projectecom una aplicació del treball cooperatiu que ja fa uns quants anysque coneixem i que hem practicat a nivell de metodologia.

Pel què fa a la llengua que es farà servir en el moment de donar aconèixer a la resta d'escoles els nostres treballs o les nostresqüestions a desenvolupar serà el català, quan les escoles siguincatalanes, i l' anglès en el cas que l' escola sigui estrangera, ja quedins de l' àmbit on ens relacionarem hi figura una escola xinesa, laSHATIN TSUNG SCHOOL de Hong Kong.

Des del punt de vista tecnològic caldrà aprofitar les avantatges deles noves tecnologies com són l' ús dels correus electrònics, lesvideoconferències i Internet. Tot això, evidentment, amb el suportde la senyoreta Maite Grau i en Jose Martin ,en Pepe, que ensajudaran a les tasques tècniques que haurem de dur a terme perpoder fer l’activitat amb èxit.

Respecte les videoconferències podem informar-vos que el passatdia 13 de novembre i com a experiència inicial del projecte, elsnostres alumnes van participar conjuntament amb les escolesAndersen, Pau Romeva i l’Escola Projecte en una videoconferènciaque consistia en una presentació a la resta d' escoles dels trets méscaracterístics de cada centre així com en l’oportunitat de fer unaprimera declaració d' intencions de les expectatives que els suggeriael projecte a desenvolupar. Va ser una oportunitat de comprovar“en viu y en directe" les peculiaritats d'aquesta nova manera detreballar.

Com que el projecte que hem de dur a terme serà de tot el curstindrem l' oportunitat de seguir-vos informant, a part de què elsvostres fills us aniran posant, de ben segur, al corrent de lesactivitats que anirem fent.

Mestres de quart: Cristina,Isabel, Anna, Carme i J.A.Mauri



Primària

34

es

AJUDEM ELS NENS DE P5

El dia 28 de novembre vam anar a l'aula d'informàtica ambels nens de P5 per ensenyar-los a pintar i a dibuixar amb unprograma de dibuix . Cadascun de nosaltres vam ajudar ados nens, i tots ells estaven molt contents de tenir nens decinquè com a professors d'informàtica.

Als nens de P5 els agradava molt pintar animals i dibuixosfets per ells mateixos ,després els vam imprimir perquèse'ls quedessin de record . Abans que marxessin ens vamfer fotos amb ells.Quan vam acabar de fer de professors d'informàtica, elsnens de P5 van estar molt contents de poder aprendrecoses del programa de dibuix que no sabien, i a nosaltresens va agradar molt compartir el que sabem amb els nenspetits. Va ser una gran experiència per a tots.

Ariadna, Anna, Joan i Climent (alumnes de cinquè).

CELEBREM ST. JOSEP DE CALASSANÇ

El passat 26 de novembre, els alumnes de 5è de primàriavan celebrar la diada del nostre patró, Sant Josep de Calas-sanç, preparant activitats lúdiques anomenades "parade-tes" ( jocs, entreteniments ) per als alumnes de parvulari(P3 , P4 i P5).

Bàsicament eren proves de psicomotricitat i d'altres des-treses com el llançament de pilotes dins un cèrcol o forat,jocs de bitlles, el túnel del terror, el toca - toca, un circuitde trànsit amb bicicletes, pintar i dibuixar...

En aquesta activitat, els menuts de l'escola van participarde bon grat i van gaudir dels diferents jocs, tots ells nocompetitius. De fet, només per participar-hi rebien com apremi diverses llaminadures i globus.


Primària


es35

El 18 de desembre els alumnes de 5è varen realitzar unaexcursió al parc natural del Massís del Garraf. Allà, ambl'ajuda dels monitors i d'un audiovisual van descobrir el seuorigen geològic (la seva formació i composició de rocacalcària), i també els avencs (orificis verticals d'entrada,provocats al llarg del temps per l'aigua de pluja que creencoves subterrànies; alguns d'ells poden estar comunicatsentre si, formant galeries per on circulen rius d'aiguasubterrània; l'avenc més profund es calcula que té uns 315metres de profunditat.

La fauna típica de la zona està formada per insectes, rèptils(serps i tortugues), aus rapinyaires (l'àliga de cuaquadribarrada, el falcó), mamífers (petits rosegadors:ratolí, conills...) . La flora del indret és la que correspona un clima mediterrani de litoral, com són per exemple elmargalló, la ginesta, el romaní , el pi mediterrani....Finalment van veure l'acció de l'home en el massís,l'abocador de deixalles, anterior al nomenament com aparc natural i, que després de molts esforços es vaaconseguir paralitzar i tancar definitivament. Creiem que va ser una sortida molt profitosa, on elsalumnes van poder estudiar un ecosistema molt proper aBarcelona i quasi desconegut per a la majoria.

L’equip de tutors de 5è de primària

SORTIDES CULTURALS A SISÈ DEPRIMÀRIA

Aquest primer trimestre no hem fet moltes excursions, defet només n'hem fet una. Però hem fet dues sortidesculturals. La primera va ser el mes de novembre al Museud´Història de Catalunya. Estàvem estudiant lÉdat Antiga idesprés hauríem d’estudiar lÉdat Mitjana, i per això vamanar a aquest museu. Primer vam veure un mapa de laPenínsula Ibèrica a lÉdat Antiga i després vam veure unaescena amb maniquins que representaven la llegenda deles quatre barres i ens la van explicar. Després vampujar aun cavall (de fusta) d'aquella època, era molt alt! També vam aixecar una armadura que portaven elscavallers, com pesava! Ens van ensenyar una casa per dinsd'aquella època i una torre d'homenatge. Al final delrecorregut vam entrar en una capella romànica que a laparet tenia esculpida el pantocràtor. Va ser molt divertit.

L'altre visita cultural que vam fer va ser al Cosmo Caixa,per fer un taller que es deia: "el món de la cèl·lula".Quan vam arribar ens van deixar una estona perquèanéssim mirant el museu. Vam anar al bosc inundat. Hi havia taràntules, serps, caimans, peixos de més d'unmetre i ocells de tots colors. Després van fer el taller.

Primer ens van fer una petita explicació i a continuació vamveure uns microscopis molt antics. Pel microscopi es veiencèl·lules de gos, gat, rata...I el millor de tot va ser quevarem veure pel microscopi un tros de ceba tallada, i untros de tomàquet. Aquesta visita també ens va agradarmolt.

Carla Rodríguez

SORTIDA AL PARC NATURAL DEL GARRAF



Secundària

36

es

Del 17 al 25 de novembre van aterrar a la nostra escolaels alumnes francesos de l’escola “Collège Jean Bauchez”de Metz. Aquest és un més dels nombrosos intercanvisque l’escola ofereix als estudiants d’ESO. Un anymés, l’intercanvi servirà als alumnes de l’Aula Europeade 3r d’ESO per a millorar el seu nivell de francès.Aquesta iniciativa es va posar en marxa el curs1996/1997. Fa 2 anys es va celebrar el 10è aniversaridel primer intercanvi. Per a commemorar-ho es va feruna trobada a la qual van assistir tots els alumnes delsanteriors intercanvis.

Al llarg dels anys, els temes a treballar conjuntamentpels alumnes francesos i catalans per tal d’aprofundiren les respectives cultures, ha anat variant. La gastronomiaha estat el centre d’interès en les dues darrerestrobades.

Durant els 10 dies que ha durat l’experiència, s’han fetdiverses sortides i visites a museus, ja fossin relacionadesamb el tema de treball o senzillament per a descobrirla nostra ciutat: un passeig pel barri gòtic, una degustacióal Museu de la Xocolata, una sortida per Sitges,el Parc Güell, les caves Codorniu i una descobertadel modernisme. En alguns casos les activitats han estatconjuntes, mentres que en d’altres, els alumnes catalanses quedaven a l’escola per no perdre tantes classes.Abans que arribin els estudiants francesos, cal decidirqui s’allotjarà a casa de qui. Per això tots els alumnesque participen en l’intercanvi han d’omplir un qüestionarion se’ls pregunta per les seves aficions, si tenenanimals a casa, les activitats extraescolars, les caracterís-tiques de l’habitació, etc... Tot plegat resulta útil pera descartar possibles incompatibilitats i garantir unabona convivència.

Darrera de tot plegat hi ha la Beatrice Beaumont, queassegura que tot l’esforç que comporta organitzar unintercanvi es veu recompensat al veure el profit que entreuen els alumnes i, sobretot, davant les cares tristes iles llàgrimes d’alguns quan, després de 10 dies de convi-vència, s’han de separar.

Segons els nois i noies francesos que ens han visitat en-guany, l’intercanvi a été génial. Els nostres companys de3r ja esperen amb candeletes agafar l’avió per tornar-los lavisita. El desembarcament de catalans a Metz es produiràl’1 de març.

A.P. i B.T.Punt i coma, núm. 7.

ENS VISITA L’ESCOLA JEAN BAUCHEZ DE METZ



Secundària

es37

PROGRAMA D’INTEGRACIÓ ALCANADÀ (CURS 2008-2009)

Tot va començar el dia en què la nostra tutora ens va lliurarun full amb CANADÀ com a títol. Ens ho vam mirar sensedonar-li gaire importància, però a l'hora de comentar-hoamb els pares no ens va resultar una idea gens dolenta.

Més endavant, ja estàvem inscrits al programa d'integracióal Canadà.

Un dia qualsevol, ja érem a l'aeroport amb una o duesmaletes sense saber molt bé què hi feiem allà. Després demés d'un dia viatjant, fent escala a Amsterdam, vam arribara Vancouver, on uns anàvem cap a casa i uns altres havíend'agafar un ferri cap a Victoria, dues hores més de trajecte.La nit es va fer molt estranya, ja que no assimilaves on eresni amb qui hi vivies. Els dos primers dies van ser difícils desuperar, ja que amb la diferència horària (-9hores) rescoincidia amb els horaris de Barcelona.

Els primers dies al país es van fer estranys, sabíem queviuriem allà durant dos mesos i ja ens anavem fent a laidea, però era difícil adaptar-s’hi. En unes setmanes, però,ho vam aconseguir. Ja era com si haguéssim viscut allà totala vida, ens coneixíem el col·legi, el poble, i ja feiem elsprimers amics. A partir d'aquest moment, la resta de dies,van passar molt ràpid.

Vam conviure amb una altra cultura, diferent a la nostra.L'estil de vida era molt diferent: el menjar, la gent, lesactivitats del dia a dia, el col·legi, etc... Tot i que tot eradiferent, no volia dir dolent, tot el contrari, més aviat ensva agradar experimentar aquests canvis de convivència.Els dos mesos de la nostra estada van passar molt ràpid, isense adornar-dos ja tornàvem a ser a l'aeroport amb elsnostres amics catalans, però aquesta vegada per tornar aBarcelona. En general va ser una experiència especial,inoblidable i única i esperem tornar a veure els nostresamics canadencs ben aviat!

Ho recomanem!

Gonzalo Tapia i Joan Sesé 4t ESO



Secundària

38

es

EL REPICAR DE LA MUERTE

ADVERTENCIA: EL MERO HECHO DE LEER ESTA HISTORIA PUEDE CAUSAR GRAVES PROBLEMAS DE SALUD AL LECTOR E HIPOTÉTICOS EIRREVERSIBLES TRASTORNOS MENTALES. ROGAMOS SEA CONSCIENTE DEL PELIGRO DE SU LECTURA. SI ES USTED PADECIENTE DEPROBLEMAS CARDIOVASCULARES, POR FAVOR, ABSTÉNGASE DE SEGUIR LEYENDO. LA ADVERTENCIA ESTÁ HECHA, SI DECIDECONTINUAR, ATÉNGASE A LAS CONSECUENCIAS…

sábado, 11 de octubre de 2008 11:46 de la noche

Fría era la noche y cortante el viento que soplaba en las inmediaciones de la iglesia. El templo refulgía con un intenso peroextraño brillo esa noche. Los inmensos ventanales le otorgaban una imponente sensación de magnificencia, mientras laintensa luz de la luna penetraba por las ventanas e iluminaba el atrio. La nacarada luz mortecina concedía al templo unasensación lúgubre y tenebrosa, pues ya nadie quedaba dentro de él excepto el sacerdote, ultimando sus preparativos parael repiqueteo de las campanas. Sólo quedaba una vela encendida. La cera se fundía muy lentamente y las minúsculas gotasdescendían con una lentitud pasmosa a través del cilindro. Todo en silencio. Todo oscuro. Todo en calma...

Los pasos del sacerdote se convirtieron en el único sonido existente en la iglesia aquella noche. Sus pasos únicamente semezclaban con el inconfundible crujir de las tortuosas escaleras de madera que se extendían a lo largo de la parte posteriordel cónclave. Contempló su preciado reloj argénteo y sin vacilar continuó su marcha a través del oscuro y frío camino quele tenía que dirigir hasta el campanario. Se decía para sí mismo: no hay caminos intransitables, sólo viajeros cobardes;mientras sujetaba con fuerza una cruz latina. Sus ojos brillaban, su piel se volvía cada vez más pálida y unas minúsculasgotas de sudor hicieron acto de presencia en su faz. Era el único que sabía lo que iba a suceder. El rellano de robledalcrujió de repente cuando rápidamente el sacerdote irrumpió a través de él. El tiempo apremiaba. La noche se oscurecíacada vez más. I entonces sucedió. Las campanas comenzaron a sonar y el imponente y grave sonido inundó la estancia dóndese encontraba el sacerdote. Una a una, las campanadas se iban posponiendo, y cuando mayor era el número da campanadas,más crecía el temor del único presente en el edificio. ¿Único?

- ¡Sé que estás aquí! ¡Muéstrate! -dijo el sacerdote girándose sobre sus pies y reconociendo todo el espacio que se extendíaa su alrededor-.

De las sombras apareció una oscura figura. Tenía la apariencia de un humano, más sus ojos estaban desdibujados y su fazcarecía de vida. Se desplazaba describiendo movimientos irregulares y con extrema torpeza. Las campanas continuabansu interminable repiqueteo. El sonido, la oscuridad y el extraño otorgaban al ambiente una tensión soportable para muypocos. Esto no parecía afectar al sacerdote, quién se mantenía inmóvil. Sin titubear alzó su mano en posición amenazadoray se encaró al extraño.

- Necio. -dijo la extraña figura como si en vez de hablar escupiera grupos de letras-.

Acto seguido se abalanzó hacia el sacerdote. La refriega duró unos segundos más las fuerzas empezaron a menguar y elsacerdote sucumbió ante la imponente presencia del extraño. La desesperación se convirtió en una caprichosa invitada,que junto a la impotencia se abalanzaron encima del sacerdote. Su vista se nubló, sus manos perdieron el tacto. Lo últimoque sintió fue el correr de un fluido rojo por su cara. Fue entonces cuando las campanas finalizaron su sinfonía. Seacasualidad o no, sonaron un total de 111 veces.

domingo, 12 de octubre de 2008 11:36 de la mañana

Concurs de contes de terrorEl passat divendres 31 d’octubre, vigília de Tots Sants, va tenir lloc a la Sala polivalent l’entrega de premis de la 2ª ediciódel concurs escolar de relats fantàstics i de terror en llengua castellana, al qual estaven convocats tots els alumnes d’ESOi batxillerat. Enguany, l’argument dels relats va girar entorn del rellotge de la torre, símbol de la nostra escola. Els jovesautors van haver d’esprémer la seva creativitat per tal d’escriure un relat breu que fés posar posar els pèls de punta, i nocal dir que ho van ben aconseguir!. L’acte va estar dedicat a la por que ens inspira tot allò desconegut. Tot seguit podeu llegir-ne els relats guanyadors:



Secundària

es39

- Al parecer los hechos sucedieron ayer justo antes de la medianoche. Encontraron al sacerdote de la Iglesia NuevaApostólica, Leunam Cetirra, tendido en el suelo con graves heridas en el cráneo. Su situación es crítica pero de momentose recupera de manera favorable en el hospital de San Pablo. Los vecinos se percataron de que algo inusual sucedió anocheen la iglesia debido a las 111 campanadas que se oyeron. Con este, ya son 5 los extraños sucesos relacionados con templosen la ciudad en menos de una semana. Barcelona se encuentra bajo un clima de inseguridad, preocupación y temor. Perolo más misterioso del caso son los números escritos en sangre al lado de las 5 víctimas: 1, 3, 1, 0 y 8. De momento lapolicía continúa investigando el caso. Pasamos a los deportes contando…- Mark, apaga ya la radio -.- Sí mamá -. - Por lo visto, aún hay muchos enigmas sin resolver. Las iglesias, los números, las campanadas… -. - se dijo para sí Mark,con la mirada fija en la ventana y con sus manos postradas sobre su mesa.- Algo muy extraño rige este misterio. 1, 8, 1, 0, 3… - se decía una y otra vez, intentado inducir qué extraña regla regíaaquella sucesión. - ¡Claro¡ Se trata del 13/10/8. ¿Cómo no lo pude haber visto antes? Un momento, ¿qué día somos hoy? ¡Día 12, mañana esel día señalado! Debería hacer una visita al sacerdote, él podrá guiar mis pasos.

Y sin vacilar descendió por las escaleras y puso rumbo hasta el hospital. El destino le había llamado. Sabía que él tenía lallave, aunque por ahora lo ignoraba.

domingo, 12 de octubre de 2008 16:26 de la tarde

Las paredes exteriores del hospital estaban cuidadosamente adornadas con hermosos motivos argénteos. Mark penetró enél con paso firme y sin vacilar. Por contraste, el interior carecía de luminosidad y colorido. Las blancas paredes concedíanal lugar una monótona apariencia.

- Perdón, la habitación del sacerdote Leuman Cetirra?- Habitación 666, planta sexta.- Muchas Gracias.

Nuestro personaje se dirigió hacia allí. Cuando llegó al pasillo indicado, un escalofrío recorrió todo su cuerpo. La tenue luzcontribuía a crear un espacio pavoriento y sin vida. La sonrisa se desdibujó de la faz de Mark cuando oyó gritos provenientesjusto del lugar donde se dirigía su camino, la habitación del sacerdote. Con gran premura enfiló hacia allí. Durante surecorrido, le pareció que miles de sombras se abalanzaban sobre él cuando en realidad era su propio reflejo que aparecíaen las paredes. El temor y la impaciencia empezaban a dominarlo. Su faz se volvía más blanca con cada paso que hacía.La intensidad de los gritos aumentaba y con ellos, el miedo de Mark. Entonces llegó. La puerta estaba abierta, y en mediode la sala se encontraba el sacerdote con 3 médicos socorriéndole. Sus ojos carecían de color, su vista se mantenía nublada.Su cuerpo se convulsionaba constantemente, mientras la litera crujía con cada revuelto. Pronunciaba escalofriantes gritosmientras los médicos intentaban, sin conseguirlo, mantenerlo quieto. Cuando Mark se asomó por la puerta, los gritoscesaron. El sacerdote le contempló con sarcasmo , y seguidamente balbuceó:

- ¡Tú, desdichado seas! Aléjate del cantar de los metales tubulares, más si el misterio deseas desvelar une los puntos y larespuesta hallarás. Él quiere volver, debes evitar su retorno. Si el recuento llega a su fin, ya nada podrá hacerse. Acabacon sus esperanzas, aunque el precio que debas pagar, sea peor que la misma muerte. ¡Necio! - pronunció el sacerdote entreespasmos y convulsiones.

Fue en ese mismo instante cuando el sol se ocultó tras las nubes. La oscuridad negó el recinto. La negrura irrumpió en elespacio causando una aureola de pánico. Dos ojos carmesíes y penetrantes se divisaron en la ventana. Mark liberó unaullido de terror mientras abandonaba la estancia y corría hacia el ascensor. Su travesía por el pasillo su convirtió en unainterminable odisea. Entró en el ascensor y las puertas se cerraron justo en el instante en que una pálida figura sedesvanecía en la oscuridad del pasillo…

lunes, 13 de octubre de 2008 18:06 de la tarde

Toda la mañana se la había pasado intentando descubrir qué pretendía decirle el sacerdote. Sacó un mapa de Barcelona y



Secundària

40

es

marcó las cinco iglesias donde habían sucedido extraños incidentes. Con un pulso tembloroso, unió los cinco puntos. Cuandoterminó, sus ojos se abrieron de par en par. El lápiz se deslizó hasta caer al suelo. Mark, totalmente desencajado volvía acontemplar el mapa y en él identificaba la estrella de David, símbolo del diablo. El inesperado y macabro resultado eraeste:

- Así que el punto culminante es la Escuela Pía de Sarrià. Pues esta será nuestra siguiente parada. - se decía Mark para símismo.

- Lo único que me falla son las 111 campanadas que han sonado en cada iglesia. Un momento, ¡111 en cinco iglesias hacenun total de 555! Así que según lo que dijo el sacerdote, debo evitar que se produzcan las 666.

Lunes, 13 de octubre de 2008 22:56 de la noche

Toda la vigilancia se agrupaba en la iglesia de Bonanova. Mark rió por sus adentros y continuó se incansable marcha hastael imponente edificio que se erguía esplendorosamente un poco más arriba. Cuando llegó, una brisa de nostalgia le empapó,haciéndolo recordar su antigua etapa de estudiante allí. En la lejanía divisó a Helena, la que fuese su magnífica profesorade lengua. Pero todos estos agradables recuerdos se borraron cuando volvió a recordar su verdadera misión esa noche. Pensóque el campanario de la escuela no tenía campana alguna, pero cuando miró el reloj y vio que se había ennegrecido y quesus agujas habían adoptado un todo rojizo, estuvo seguro que sus conexiones en el mapa eran ciertas, y que se encontrabaen el lugar adecuado. Enfiló por las escaleras justo en el momento que unas débiles gotas descendían del oscuro yennegrecido espacio celeste y le empapaban su rostro.

- ¿Por qué siempre tiene que llover en estas situaciones? - se preguntó Mark retóricamente. Debe ser algún recurso del autorpara crear más miedo, porque hoy ha hecho sol todo el día.

Se conocía el centro perfectamente así que subió hacia el museo para tener una amplia visión del patio central. La oscuridadoprimía al visitante. Las gotas de lluvia caían sin cesar sobre los opulentos ventanales. El ruido que hacían al caer irrumpíacomo si de pequeñas piedras se trataran. Todo quieto. Todo inmóvil. Todo en calma, nada se movía a su alrededor. Lapresencia de animales a su antojo le causaba una angustiosa sensación. Entonces lo vio. En la lejanía divisó una hediondacriatura que se aproximaba torpemente hacia la entrada. Su carne era de color rojiza, y sus pasos se producían a destiempoy sin coordinación. Cuando Mark contempló tal horrendo forma de vida, no pudo oprimirse, y lanzó un penetrante chillido.Su corazón se sobresaltó cuando vio que la criatura le divisó en la lejanía, y con premura se dirigía hacia él. Sin pensar loque hacía, se dejó llevar por sus extremidades. Se dirigió hacia las escaleras, en el mismo instante que vio como unassombras aparecían en la puerta que daba acceso al interior del recinto. La oscuridad le dificultaba su huída. El miedo seapoderó de él. Su ascensión se convirtió en un infierno, pues las sombras y los repiqueteos de la lluvia creaban un ambienteaún más tenebroso. En la distancia divisó un pasillo, y sin vacilar, a través de él penetró. Vio que su elección no era laadecuada. Ante él se erguía un pasillo mal iluminado, del cual no distinguía su final. Las puertas de las taquillasentreabiertas se habrían y cerraban al son de la música del viento, produciendo un pavoriento chirrido. Las clases estabanvacías, o al menos eso parecía… Segundos más tarde oyó los gritos que emitía su perseguidor. Estaba cerca. Mark se ocultóen el lateral de las taquillas en el mismo instante en que la criatura hacía acto de presencia en el pasillo. Ahora su caminarera lento. El extraño sabía que no había huido de allí. Cada paso suyo era como una tortura para Mark, que se manteníainmóvil detrás de las taquillas manteniendo la respiración. I fue en ese mismo instante cuando un sonido grave y potenteinundó la estancia. El sonido metálico de campanas irrumpió en el pasillo haciendo temblar los mismos ventanales. Lahora había llegado.



Secundària

es41

Mark sentía cada vez los pasos más cerca. Llegó un punto que hasta escuchó el aliento de la criatura. El pánico se apoderóde Mark. Su estado se encontró al borde de la demencia. Sin pensar en lo que hacía, salió de donde se encontraba, yempujando la hedionda criatura salió corriendo dirigiéndose rumbo al reloj de la torre, siempre seguido por su inminenteperseguidor.

Las campanadas se iban posponiendo. A cada sonido, aumentaba el temor de Mark, que veía como el tiempo apremiaba.Se plantó ante la puerta de la torre. Esta estaba entreabierta. Divisó unas sombras justo detrás suyo. Continuó su proseguir.Ante él se erguía otra habitación con el mecanismo del reloj. Las campanas surgían de él. Las agujas se movían a su antojo,sin cesar. El cielo era todavía más negro. Mark se giró. Contempló como la criatura avanzaba hacia él, no había escapatoriaposible. Por primera vez la pudo contemplar. Su tez rojiza y arrugada le otorgaba un aspecto muy desagradable. Tenía variascicatrices y sus ojos eran totalmente nacarados, sin vida. Su cuerpo estaba regido por malformaciones y totalmentedescompensado. Aún así, a Mark le resultaba familiar.

- ¡Es el sacerdote de la Iglesia Presbiteriana! ¿¡Como es posible!? - gritó Mark sobresaltado.- Has llegado tarde. Ya son pocas las campanadas que quedan para ultimar mi consumación. Cuando se produzcan 666, miretorno se hará efectivo. Ya no tendré que servirme de cuerpos materiales. - pronunció una voz de ultratumba que surgíade dentro el cuerpo de la horrenda criatura. - Debo utilizar cuerpos de mortales para mi sustento, pues mi condición de espíritu no está aún completa. ¡Solo quedan147 campanadas para que mi existencia sea una realidad!Sus ojos emitieron un extraño fulgor carmesí. Mark estaba paralizado, su cuerpo inmóvil. Los cegadores relámpagos de lalluvia iluminaban su faz, que mantenía una expresión perturbada por el miedo. - 579, 580, 581… - pronunciaba la criatura al mismo momento en que se producía cada campanada.

En un alarde de coraje, Mark se abalanzó hacia el mecanismo del reloj, y ayudado por una llave inglesa, empezó adesencajarlo. Saltaron piezas de metal y tuercas. En su faz ya no se dibujaba el miedo, solo estaba acompañado por la rabiay la desesperación. Al contemplarlo, la criatura se abalanzó hacia él. Empezó una refriega entre los dos. Mientras, laspartes del mecanismo se iban separando unas de las otras, y al mismo tiempo se oía un agudo chirrido. La imponente y rojizaaguja se desprendió, y cayó arrastrando con ella gran parte del reloj. Las campanadas cesaron, mas quedaron en 612.Después del enorme y estruendoso sonido producido por la caía del reloj, el silencio fue absoluto. Mark, se separó de lacriatura y se mantuvo en silencio, a la espera de acontecimientos. Entonces sucedió que el cuerpo del sacerdote se incendióy de él apareció una pálida figura mortecina, careciente de vida, pero con unos refulgentes y penetrantes ojos carmesíes.Su grito inundó la destrozada estancia donde las gotas de la lluvia entraban a su antojo y empapaban el suelo.

- ¡Necio! Tu coraje ha valido para evitar mi retorno, pero no tendré reparos en causarte una tortura que nunca cesará. Minueva víctima serás tú, tú te convertirás en mi único sustento. Pero no dañaré tu mente, ¡pues serás plenamente conscientede que el mal te rodea y te acompañará hasta el fin de tus días!

De repente, el espectro desapareció, y acto seguido, un seguido de convulsiones afectaron a Mark, quien quedó inconscientetumbado en el frío y ennegrecido suelo…

Martes, 12 de noviembre de 2008 00:00

Un mes más tarde, Mark fue encontrado tendido en su habitación sobre un charco de sangre, pero no sangre roja, esta teníatonos oscurecidos. Pero lo más terrible no era eso, era la expresión de su faz. Estaba inmóvil i su cara adoptaba la formamás terrible y macabra que nunca se haya visto. En su mano, agarrado con fuerza, había un papel:

Para mamá de tu querido hijo Mark,Sombras que se movían a mi alrededor, sonidos macabros que retumbaban en mi mente. Su presencia era constante, nuncame abandonaba. Siempre estaba dentro de mi, y su tortura era diaria. Este último mes, he sido víctima de las atrocidadesdel mal en persona. Ya no he vuelto a conciliar el sueño. Nadie puede verlo, nadie puede sentirlo, sólo yo. Mi existenciase ha convertido en un pesado tormento. Solo he encontrado una solución a tan macabro ser, pero me temo que no sólome acompañará hasta el fin de mis días, su tortura se extenderá más allá...

¿FIN?J. Casacuberta


42

es


Secundària

EL ORFANATO DE SARRIÁ

Hace años y años, el actual colegio de las Escuelas Pías de Sarriá, fue un orfanato donde sólo podían acudir chicos. Eseorfanato no era un orfanato cualquiera, era un sitio donde aparte de que sólo podían acudir niños de clase alta, los niñosque acudían debían tener un coeficiente intelectual alto. Era un lugar donde se aprendía mucho y era precioso, teníagrandes patios donde jugar, caballos, bosques… en fin, tenía de todo con lo que divertirse, pero a la vez se exigía un granrendimiento académico. Todo iba genial hasta que un día se colgó en lo alto del torreón un precioso y antiguo reloj en elque cada hora marcada sonaba la campana con un siniestro sonido: ''ding-dong" Los chicos estaban orgullosos de las mejorasque se estaban haciendo en el orfanato donde dormían. Con ese reloj podían organizarse, saber a qué hora despertarse eir a las clases puntuales, pero por las noches, al tocar las doce, algo pasaba, unos extraños movimientos y ruidos ocurrían.El orfanato constaba de tres plantas: en la primera estaban las clases, en la segunda estaban los dormitorios… pero… ¿y enla tercera? ¿Qué había en la tercera? Lo único que se sabía era que ahí estaba el torreón y dentro, el reloj. Pero nadie nuncahabía osado entrar. ¿Por qué sería?Lo extraño del orfanato es que no había ni un solo espejo donde mirarse, ningún alumno ni profesor sabía el porqué. Perotantos misterios sin resolver preocupaban a la mayoría de los chicos y apareció él, un pequeño y valiente chiquillo llamado''Mike'' dispuesto a descubrir esos terribles misterios.El temor de los niños aumentaba a cada minuto que pasaba. Esa misma noche, al tocar las doce, el pequeño Mike hizo verque iba al lavabo, pero subió. Subió al sitio que se iba a convertir en su pesadilla, subió a la tercera planta.Una vez delante de la puerta de la tercera planta cogió un alfiler que guardaba en su pantalón y abrió la puerta, no le costómucho ya que era un chico muy inteligente. Al entrar se quedó perplejo e inmóvil, no podía hablar, ni gritar, ni correr. "Nopuede ser, no puede ser", se decía interiormente. ¡Ahí estaban todos los espejos del colegio! Una vez reaccionó, se miróen un de ellos y… ¡PUM! La puerta se cerró y algo se movió. Mike, el pequeño valiente, comenzaba a asustarse.Mientras, en la segunda planta donde dormían sus compañeros, se encendieron todas las luces y televisores que había. Loschicos, terriblemente asustados, se pusieron a gritar y rápidamente bajaron a la primera planta, algo extraño estabasucediendo. ¿Quién o qué encendió las luces y los televisores? ¿Y dónde estaba Mike? ¿Dónde?Mike escuchaba voces diciéndole ''vais a morir todos'' ''debéis iros''. Mike miró a otro espejo y vio reflejada su muerte. Y asífue, murió en ese mismo instante después de contemplar ese horrible momento.Los compañeros llamaron a sus profesores y ellos mismos fueron a comprobar que en la tercera planta estaba Mike estiradoen el suelo con los ojos completamente abiertos, en ellos sólo se reflejaba terror.Algo ocurría con ese reloj cuando tocaban las doce, siempre se escuchaban voces y movimientos bruscos, hasta que ya nose aguantó más. Los chicos comenzaban a tener trastornos mentales y cogían insomnio, se sentaban y hacían cosas muyraras como balancearse para delante y para atrás diciendo: ''Vamos a morir''…La policía ordenó que ese orfanato se cerrara y así fue, se cerró, y al cabo de unos años se convirtió en colegio. Los espejosse tiraron y se compraron unos nuevos, pero el reloj no, el reloj seguía ahí en el torreón con ese extraño ruido…El colegio se convirtió en mixto y ya no se hablaba de lo ocurrido y se aceptaban niños con un coeficiente intelectualnormal. Pero nadie nunca supo, ni sabe, ni sabrá qué ocurre a las doce en punto de la noche. Pero recuerda, si algún díavas a ese colegio por la noche por cualquier cosa, recuerda, no mires, no grites, no hables, no camines, no te muevas, nohagas nada, porque a esas horas ellos siempre están ahí, siempre.

lLaura Gutiérrez

EL RELOJ DE LA TORRE

Los últimos rayos de sol atravesaban la ventana cuando decidí volver a casa. El trabajo de literatura me había ocupado todala tarde y ya eran más de las ocho. Caminé rápidamente por aquel pasillo que tantas veces había recorrido, bajé lasescaleras saltando los peldaños de dos en dos y cuando me disponía a continuar con mi camino observé que la puerta dela torre estaba abierta. Me acerqué sigilosamente mientras miraba a lado y lado, nervioso, parecía un niño que iba a comerchocolate sin el permiso de su madre. Primero sólo asomé la cabeza, pero después la curiosidad pudo más que la prudenciay entré.

Aunque había luz era un lugar bastante lúgubre y, frente a mí, encontré una vieja escalera. Mi cuerpo se estremeció y unescalofrío recorrió mi espalda mientras observaba aquel siniestro lugar. Sentí que una fuerza extraña me incitaba a conocer


es43

lo que hasta ahora había sido todo un misterio para mí. Estaba decidido a proseguir con mi aventura cuando de pronto unafuerte corriente de aire cerró la puerta de golpe. Me giré asustado e intenté abrir la puerta pero para mi sorpresa estabaatascada. Tiré fuertemente del pomo hasta que se quedó en mi mano y me caí al suelo. Al levantarme noté cómo mi rodillase quejaba de un dolor muy fuerte.

De pronto, como si se tratase de un espejismo, aquel lugar que tanto me había fascinado se había convertido en un lugarterrorífico. El ambiente estaba cargado, algo oprimía fuertemente mi pecho y el sentimiento de pánico apareció. Sinpensarlo dos veces empecé a gritar pidiendo ayuda pero todo intento fue en vano. La desesperación me poseyó, me quede inmóvil, no saldría de allí jamás. Recordé todas las historias que mis amigos mehabían contado sobre esa torre y por mucho que pensara que eran mentiras algo dentro de mi decía lo contrario. Recordabaesa vez que había subido a esa misma torre con toda mi familia, iba a entrar en el colegio ese año y estaba emocionado.Me acuerdo que le decía a mi padre: "Espero no tener que subir esto nunca más" y sin embargo no he podido cumplir conmi palabra...

Echaba tanto de menos a mi familia y a mis amigos que me arrepentía de todas esas veces que no les había dicho loimportantes que eran para mí, me arrepentía de todas las veces que les había tratado mal, me arrepentía de no haberestado más tiempo con ellos.Estaba sentado en el suelo, cansado, ¿Cómo lograría salir de allí? Sacudí la cabeza intentando alejar cualquier miedo y melevanté. Mis piernas me temblaban, cada vez me costaba más respirar y el dolor de mi rodilla aumentó considerablemente.El tic-tac del reloj resonaba fuertemente y penetraba en mi cabeza como si fuesen agujas. De pronto noté como algo me acariciaba el hombro y una voz susurraba diciéndome: "ven...ven..." pero al girarme nohabía nadie. Cada vez estaba más y más oscuro, y empecé a dar golpes contra el muro, desesperado, sólo cuando el relojque mi abuela me había regalado se rompió fui capaz de reaccionar. El sonido de las agujas del reloj cada vez era más intenso y me tapé los oídos intentando aislarme de ello, pero al acto melos volví a destapar porque me daba más miedo el silencio que aquel espantoso ruido. Las sombras son las reinas de este lugar, incluso hay veces que he de cerrar y abrir los ojos para no confundirme con unade ellas. Lloraba y a la vez gritaba, la desesperación que en un principio tenía se estaba convirtiendo en una pequeñalocura. Hacia frío mucho frío y una presencia extraña hacia que me estremeciera, el ambiente era tenso y yo ya no eradueño de mi mismo.

Las campanas sonaron diez veces, no lo podía creer. ¡Ya llevaba allí dentro dos horas! ¿Cómo estaría mi familia? ¿Habríanllamado a alguien preocupados? Seguro que lo estaban pasando tan mal como yo. Me mordí el labio inferior con fuerza, yahacía rato que estaba amoratado por el frío, mis manos temblaban y sentía que ya no me quedaban fuerzas. La mochilapesaba demasiado como para seguir llevándola en la espalda, así que decidí dejarla allí, de todos modos, en un lugar comoese no me era imprescindible. Miré al suelo y vi cómo una sombra se movía, me desplacé hacia delante y me arrastré porel suelo. ¿Qué podía ser? ¿Y si era un monstruo? No, el único monstruo estaba en mi cabeza. Cerré los ojos muy fuerte y recordé cuando mi madre me decía: "Cuando tengas miedo cierra los ojos y mira las cosas deotro modo". Al abrirlos ya no vi esa sombra y eso me dio cierta seguridad.

Ya quedaba poco para llegar al final de mi trayecto cuando escuché unos pasos subir rápidamente por las escaleras. Mequedé paralizado, sin poder reaccionar ¿Me habían venido a buscar? Seguro que era alguien de mi familia. Sí, seguro quehabían venido a mi rescate al ver que no había vuelto a casa. Pero como un baso de cristal se rompe al caer contra el suelo,mi esperanza se desvaneció delante de mí al escuchar una risa estremecedora. Las sombras se abalanzaron hacia míintentado retenerme, las paredes parecían hacerse cada vez más estrechas y el viento golpeaba con furia contra la pared.Ya estaba tan cerca... prácticamente no me quedaba nada ¿Ese sería mi final? Quería levantarme pero mi rodilla ya no dabamás de si, fuese lo que fuese cada vez estaba más cerca y yo no podía hacer nada para evitarlo. Me arrastraba usando todaslas fuerzas que me quedaban, los músculos de mi cara se agarrotaron por el miedo, mis ojos lloraban enrojecidos y mismanos se agarraban con tanta fuerza que mi piel se desgarró.

Cuando el reloj marcaba las doce, un grito rompió el silencio de esa tranquila noche y la puerta de la torre se abriólentamente.

"El tic-tac del reloj, ¿sabes qué hora es? " "Son sólo las doce ¿Quieres entrar...tu también?"

María Cortés.


Secundària


44

es


Batxillerat

VISITA A UNA CENTRAL TÈRMICA

El passat dia 28 de novembre els alumnes de l'itineraricientífico-tecnològic de primer de batxillerat vàrem fer unasortida cultural. El seu principal objectiu era conèixer ientendre el funcionament d'una central tèrmica. A bandad'això, també vàrem tractar aspectes importants, com arael desenvolupament de les noves fonts d'energia renovable.

Teníem present la central tèrmica de les tres xemeneiesdel Besòs (amb previsió de tancament), però la que vàremvisitar va ser la central tèrmica de cicle combinat, tambéal Besòs. La principal diferència entre les dues és que lacentral de cicle combinat utilitza tant el gas natural apressió com el vapor d'aigua que s'obté a partir de lacombustió d'aquest gas. Aquest sistema fa que el rendimentde la central augmenti en un 20 % aproximadament.Quan es va acabar la visita a la central tèrmica ens vàremdesplaçar al recinte del Fòrum, on ens van informar sobreles noves formes d'energia renovable i tot seguit vàremvisitar la placa fotovoltaica que hi ha. És una de les mésgrans d'Europa, i consta de 4.600 m2 de superfície, queproporciona electricitat a més de 1.000 habitatges.

Durant la visita al parc del Fòrum també vàrem recórreruna exposició sobre l'evolució de l'urbanisme a Barcelona.La visita va ser força interessant, ja que vàrem poder veureen primera persona el que hem estat estudiant a la classe,i vàrem verificar resultats obtinguts en els problemes quehavíem treballat, També ens va semblar molt interessantveure la utilitat real que té el treball que fem a classe.

Víctor Lemus Font i Amaru Ruiz (1r C de batxillerat)

VISITA AL MÓN SANT BENET

Una vegada acabat el taller de cuina, des d'un conceptecreatiu i molt personal dut a terme en grups, vàrem iniciarla visita Modernista al Monestir de Sant Benet de Bages.

La guia que va realitzar l'explicació era una persona moltcordial i amb la seva manera tant propera de dirigir-se alpúblic va aconseguir captar la nostra atenció per complet.Amb el seu parlament vàrem poder conèixer alguns detallsde la vida del prestigiós pintor Ramon Casas, sobre tot, pelque fa a la seva estància en aquest monestir que va adquirirla seva mare l'any 1907. En aquell moment el monestir estrobava en decadència i la família Cases va contractar elfamós arquitecte de l'època Josep Puig i Cadafalch perrestaurar-lo i poder-hi passar els estius.

Aquesta rehabilitació donarà al monestir el cairemodernista que encara podem contemplar en l'actualitat.


es45


Batxillerat

Cal remarcar que amb la mort de la seva mare, Casas vaheretar el monestir.Les diferents diapositives i explicacions que varem veure irebre eren principalment narrades en primera persona perJúlia Peraire; font d'inspiració del pintor i, al mateix temps,la seva amant i després la seva esposa.D'aquesta manera, el visitant comprèn la influènciatranquil·litzant que el monestir podia proporcionar, endeterminats moments, a un viatger incansable com era enRamon Casas. Per tant, aquest lloc idíl·lic servia a l'artistaper evadir-se de la incomprensió de la societat de l'època.

Núria Garcia, 1r batxillerat A

COL·LABORACIÓ DELS ALUMNES DE FRANCÈS DE BATXILLERAT A LES CLASSES D'ESO

M'agradaria fer-vos saber el treball que hem estat fent d'ajudar d'alguna manera els alumnes de tercer d'ESO de cara al seuintercanvi amb els alumnes de Metz.Vàrem anar a dues classes de francès dels de tercer d'ESO, i hi vàrem fer tres petits grups. Érem dues, i cada una tenia ungrup. Es tractava que practiquessin oralment converses que després haurien de tenir amb els seus companys francesos.La veritat és que al principi a alguns expressar-se els costava més que a d'altres, però van acabar fent-ho d'allò més bé.Els vàrem dir que mantinguessin converses de temes com ara la presentació d'un amic, del que es parla al principi -que ésquan costa més- en el transcurs del trajecte de l'aeroport a casa, ensenyar la casa, etc., és a dir, diferents situacions enles que jo mateixa m'havia trobat en el seu moment, ja que encara que no vulguis, estàs una mica nerviosa i no saps sit'entendrà o no. Crec, personalment, que ha estat una activitat molt encertada, ja que pel fet de ser nosaltres qui els "ensenyàvem"(alumnes que hem passat exactament pel mateix), sabíem el que més els pot preocupar. Això ens ajudava a saber com fer-ho, a base de recordar el que ens havia passat a nosaltres. També crec que els ha servit, encara que a vegades s'esvalotaven,si bé es tot seguit es controlaven. Estaven entussiasmats i tots van participar amb bona actitud. Per la meva part, jo tambévaig aprendre, ja que sempre m'ha agradat fer alguna classe, i ara que ho he provat m'he adonat que no és tan fàcil comem creia. Els alumnes no em van posar cap dificultat, però sempre m'havia imaginat que era molt més fàcil, que no haviesde fer gaire cosa. Però no és així, tot i que no he arribat a fer el treball (ni molt menys) d'algun professor, sí que me'n vaigpoder fer una idea i em va encantar. Per res no hem perdut el temps, sinó que l'activitat ens ha ajudat. Espero que cadaany puguin tenir l'oportunitat de practicar-ho d'aquesta forma els pròxims alumnes de tercer, ja que és una bona manera,lúdica, d'aprendre. Personalment m'ha agradat molt aquesta activitat, i no m'importaria (és més, m'encantaria!) poder-latornar a fer. Per finalitzar m'agradaria agrair al professor Sr. Roger l'haver-nos donat aquesta oportunitat.

Ana Charques (1r batxillerat C, assignatura de Francès)

Durant dos dimarts, en hora de francès, una altra companya i jo vàrem ajudar en les classes de francès dels alumnes de3r d'ESO, ja que la setmana següent feien el seu primer intercanvi amb una escola francesa de la ciutat de Metz.En les dues classes vàrem fer activitats orals. Els alumnes estaven repartits en tres grups. En un hi havia el professor RogerRovira, i en els altres dos la meva companya i jo. Els alumnes estaven una mica excitats, sobretot el segon dia. Suposo queseria a causa que l'intercanvi era més a prop.També he de dir que el meu grup estava molt agraït, i mostrava molt d'interès quan els parlava de la meva experiència.Quan els feia practicar ells s'esforçaven i s'ho prenien seriosament. Els temes que vàrem parlar i practicar van ser labenvinguda a l'aeroport, el camí en cotxe cap a casa, o el primer contacte amb el company francès.Personalment estic molt contenta amb aquesta activitat. Qui millor que els alumnes que ja hem passat per la mateixaexperiència de l'intercanvi per poder tranquil·litzar-los i ensenyar-los. A més, tots ens ho hem passat molt bé, i espero querecordaran moltes coses de les que hem parlat en aquestes classes. M'agradaria també agrair al professor de Francès Sr.Roger la iniciativa, ja que els alumnes, a més d'aprendre i passar-s'ho bé, s'han donat que eren circumstàncies reals, i queno era tan temible com es pensaven. Només cal que s'esforcin per poder parlar el francès.

Georgina Torras (1r batxillerat C, assignatura de Francès)


COMIAT

46

es

El passat 30 de novembre, en un fatal accident de trànsit,va morir en Nèstor. Moltes vegades associem els joves i elsaccidents de cotxe o moto a la nit, la festa i el consum detòxics. Aquesta vegada no va ser així.En Nèstor va tenir l'accident el migdia d'un diumenge anant a dinar a casaseva, a Igualada.

En Nèstor va ser alumne de l' Escola Pia d' Igualada i desprésde cursar 4t d' ESO va venir a la nostra escola a iniciar unnou projecte, els cicles formatius esportius. El curs 2006-2007 va cursar el CFGM d' activitats físiques i esportives almedi natural; per tant, la BTT, el cavall i el senderismeeren part de la seva vida escolar. Amb l' ajuda del seu tutor,en Pere Lloveras, i la de l' Andreu Medina va tirar endavantaquests estudis. L' any següent, amb la seva tutora, LaiaMestres, va ser la seva prova de foc, un any molt dur, ambmolt poques satisfaccions, durant el curs tot depèn desuperar les proves d' accés culturals als estudis de GrauSuperior, les quals les va passar satisfactòriament. Aquestcurs ja estava en el seu darrer cicle entre nosaltres,pensant en el seu futur professional i acadèmicconjuntament amb l' Ivan Montesinos, el seu tutor. Tot es va trencar, però el seu record no s’esborrarà maid’entre nosaltres.

Nèstor, sempre estaràs present.

Dels teus companys de classe:

“Plasmar en un paper tots els sentiments que tenim enversel Nèstor no és fàcil, igual que no ho és entendre la mortd' un company com ell, amb 20 anys i tota la vida perdavant”.“Aquell diumenge de novembre el destí no et vaacompanyar, sense que nosaltres et poguéssim ajudar idemostrar tot el nostre afecte”.“Ens vam quedar freds, sense paraules, amb les miradesperdudes, desconcertats...”.“No ens vam poder acomiadar d' ell, però si ho haguéssimpogut fer, hagués estat un comiat inacabable. Un comiat‘a lo grande’, tant gran com ho era ell”.

“Podies explicar-li qualsevol anècdota o problema, ellescoltava i intentava donar el millor consell sempreacompanyat del seu somriure”.“En Nèstor sempre alegre i amb un somriure per a tothom”.“Sempre trobava un to humorístic a totes les situacionscomplicades”.

Dels teus companys del CFGS d' Activitats Físiques i Esportives

Comiat a Nèstor Torres

“El coneixíem com ‘el llanero solitario’, a hípica estava en el seu món, ell i el seu cavall”.“Tenia un accent molt peculiar que l’identificava com a gran persona de poble!”.“Gràcies per tots els somriures que ens has provocat i els bons moments que hem passat plegats”.


es47

RACÓ DEL CES

Des del racó dedicat al CES, farem cinc cèntims del que és la temporada actual i de les novetats que hem incorporat.

La temporada d'activitats extraescolars la vam començar a principis de setembre amb l'inici dels entrenaments de lesseccions de futbol i bàsquet que competeixen en federació; la resta d'activitats van començar el primer dia del curs escolar.

Cal dir que les activitats amb més demanda va ser el bàsquet, sobretot el bàsquet femení, que ha tingut una augmentimportant de jugadores. Una altre activitat molt sol·licitada va ser el multiesport, amb un increment important de lesinscripcions entre els nens i nenes de 2n de primària.La resta d'esports es van mantenir dinsde la normalitat en quant a les noves incorporacions.

A nivell de competicions, aquest any estem competint en el CEEB (Consell de l'Esport Escolar de Barcelona) en categoriesde formació (de 3r fins a 6è de primària) en esports com el futbol, el bàsquet, la natació, la gimnàstica rítmica i l’hoqueipatins. També estem competint a nivell federat en futbol, bàsquet i hoquei línia.

Una competició molt especial on també participem és el cros escolar que organitza el CEEB, i on cada vegada s’hi apuntenmés els nostres alumnes.

Una altra de les novetats del CES ha estat el canvi d'equipaments i de colors dels participants en futbol, bàsquet, hoqueipatins i hoquei línia. En esports com el futbol i l’hoquei patins el color de joc és el carbassa, en el bàsquet el color de jocés el negre amb una franja lateral blanca, i en el d’hoquei línia la samarreta recorda una antiga samarreta d’hoquei gelde la NHL.

Ja que parlem de coses noves, aquesta temporada hem impulsat un nou servei adreçat a socis del CES, pares i maresd’alumnes i personal de l'Escola: es tracta del servei de salut, que està format per un servei d’entrenadors personals, unservei de Pilates i un servei de fisioteràpia.Aquests serveis ja estan funcionant i estan tenint gran acceptació entre la gentels fa servir. Des del CES us animem a que en feu ús.

No ens agradaria acabar aquest article sense citar un tema que està d'actualitat: els valors en l'esport. Cada vegada veiemmés notícies que parlen d'agressions, tant verbals com físiques, a jugadors, àrbitres, etc.... Nosaltres, com a responsablesdel CES, volem que els nostres jugadors/es i pares/mares siguin un exemple modèlic de comportament, d'educació i derespecte per a tothom.

Gràcies per la vostra col·laboració.

Iván Montesinos CrespoGerent del Club Escolapis Sarrià

Novetats des del CES


L’ENTREVISTA:

25 anys en el món de l'educació!En realitat no són 25, sinó algun més, 26 diria, ja que quanvaig arribar, el primer any, em vaig dedicar a fersubstitucions.

Què és el que t'ha fet estar en aquesta escola tants anys?M'hi trobo a gust, m'agrada l'ambient dels alumnes. Tambéels companys, que són grans companys, el director i elsdirectius. Tots en general són gent que quan m'ha passatalguna cosa m'han recolzat, i vull dir que són persones quetenen la porta del despatx sempre oberta.

Alguna mala experiència?Potser quan un cop vaig renyar una alumna i va acabar ellallençant-me crits. I sap greu, és clar, perquè l'havia intentatajudar, i a mi, personalment, em molesta molt la gentdesagraïda. La gent que no reconeix ni té en compte la tevaajuda, gent prepotent.

Què és el més gratificant de la teva feina?Quan vas un dia pel carrer, per exemple, i et trobes unalumne, i el veus com un senyor (perquè estic parlant dequan te'n trobes un al cap d'un temps), et saluda i elrecordes amb "carinyo" i penses: suposo que jo he tingutalguna cosa a veure amb la seva educació. I això és moltreconfortant, perquè la nostra feina és poc gratificant, jaque us tenim un o dos anys, i quan s'acaba, seguiu sentiguals, no veus el resultat. Aquesta transformació la veus alcap de molt temps, o de vegades, mai.

Quina assignatura t'agrada més ensenyar?M'agrada molt fer classes d'informàtica i de tot el que siguitecnologia i electrònica, que és la meva especialitat. Lesassignatures que m'agraden menys són les més teòriquesperquè són molt feixugues i veus que els alumness'avorreixen.

T'agrada ser tutor?Sí, perquè això em permet tenir un contacte més personalamb els alumnes. La relació amb ells és molt millor. No etsnomés el "tio" que poses l'aprovat o el suspens.Sinó que et tenen, no com a amic, però els ajudes i elsorientes. És com la feina d'un fotògraf, perquè tots dostreballem amb material sensible.

Quines assignatures t’agrada més ensenyar?M’agrada molt la història, la geografia i l’art. També lallengua catalana. He tingut molta sort ja que he poguttransmetre tot allò que m’interessa i conec.

Ja portes vint-i-cinc cursos a l’escola!Sí, i a més he tingut la sort de fer el que més m’agrada,que és ser mestra, i en aquesta escola m’he sentit volgudai valorada, tant pels meus companys com pels meusalumnes. Què més pot demanar una persona que fa de bongrat la seva feina? I què voleu que us digui, m’ho passo bé.

Tu i el “Xisco” sou coneguts per tenir un caràcter...dur,fort... Com us ho feu per mantenir l’ordre a les classes?Tinc la fama, ho sé, de tenir caràcter. Em diuen que sócdura, suposo que és perquè estic al cas. Sé que sóc exigent,però també amb mi mateixa, tinc clar el meu paper. Ésveritat que m’imposo, però alhora sóc comprensiva, vulldonar exemple treballant amb seriositat i rigor, peròsobretot, amb humor i motivació.No és incompatibleaprendre i passar-s’ho bé, aquesta és la meva màxima.

És cert que el nivell intel·lectual dels alumnes ha baixat?el nivell intel·lectual no ha baixat. Les persones de dotzea catorze anys, que són les que conec millor perquè hetreballat amb elles des de fa molts anys, tenen lescapacitats pròpies de l’edat, independentment del momentviscut. El que sí he notat és que els avenços tecnològics: latelevisió, els ordinadors... i l’ajuda que aquests inventsaporten a l’alumne, tenen alhora un inconvenient, és ladispersió que causen. Molta informació, molta dispersió.Això implica una manca de reflexió i d’assimilació d’allòque estàs aprenent.

Què és el que més t’agrada d’un alumne?M’agraden els alumnes que s’adapten als canvis, els quesón conscients de les seves responsabilitats, quue tenenbon humor i ganes, els que són agraïts i els que tenen lacapacitat de pensar abans de fer i parlar. Això és el quem’agrada veure dels alumnes.

I el que més et molesta?El que més em molesta d’un alumne és la falta de respecteenvers els professors, cap a d’altres alumnes o amb elmaterial escolar.

En Cisco Herrera té 48 anys,2 fills i ja fa 25 anys que caminaamunt i avall pels passadissos

de l’Escola Pia de Sarrià. "Si he de triar entre un bon alumne i una bona persona, escullo una bona persona, i si és bon estudiant, la leche!"

B.A., M.B., A.B. i M.N.

Punt i coma, núm. 7

La Marta Farrés, igual que el Cisco, té 2 fills i també fa25 anyets que treballa a la nostra escola.

“No és incompatible aprendrei passar-s’ho bé”.

B.A., M.B., A.B. i M.N.

Punt i coma, núm. 7


Revista es febrer 2009

Documents

Transcript of Revista es febrer 2009