D I R E C TOR: Antoni FurióCAP DE REDACCIÓ: Gustau MuñozC O N S E L L D E R E D A C C I Ó:

Xavier Antich, Juli Capilla, OlgaDénia, Martí Domínguez, FerranGarcia-Oliver, Vicent Olmos,Faust Ripoll, Pau Viciano

C O N S E L L A S S E S S O R:Cèlia Amorós, Joan Becat,Manuel Borja-Villel, EudaldCarbonell, Narcís Comadira,Manuel Costa, Alfons Cucó,François Dosse, Antoni Espasa,Ramon Folch, Mario GarciaBonafé, Salvador Giner, JosepFontana, David Jou, JohnKeane, Giovanni Levi, IsabelMartínez Benlloch, JoanFrancesc Mira, Javier Muguerza,Francesc Pérez Moragón,Damià Pons, Josep Ramoneda,Ferran Requejo, Vicenç Rosselló,Xavier Rubert de Ventós, PedroRuiz Torres, Vicent Salvador,Josep Maria Terricabras,Vicent Todolí, Enzo Traverso,Josep Antoni Ybarra

REVISTA FUNDADA PER JOAN FUSTERSEGONA ÈPOCA / NÚM. 6 / HIVERN 2000

Edita: Universitat de València

i Edicions Tres i Quatre

Redacció, administració i subscripcions:

Publicacions de la

Universitat de València

c/ del Batxiller, 1-1a 46010 València.

Tel.: 96 393 71 74 Fax: 96 361 70 51

a/e: lespill@uv.es

Disseny gràfic: Enric Solbes

Fotocomposició i maquetació:

Publicacions de la

Universitat de València

Impressió: Tipografia Artística Puertes

Distribució: Enlace S.A.

Tels.: 96 186 10 34 / 93 338 14 00 /

971 71 30 78

ISSN: 0210-587 X

Dipòsit legal: V-2686-1979

Preu d’aquest número: 1.500 ptes./ 9 euros

E D I T O R I A LL’anunciat projecte de reforma de les humanitats ha situat decop i volta la història en el centre del debat polític. En bonamesura, la confrontació política dels pròxims mesos girarà en-torn dels continguts de les assignatures d’història en l’ensenya-ment secundari, i la poca flexibilitat que ha mostrat el governen altres polèmiques recents, emparat en la seua majoria abso-luta, així com la significació especial que vol atorgar a aquesttema, no fan sinó augmentar els motius de preocupació. Sobre-tot quan, com es veu, està disposat a jugar fort i ni tan sols dub-ta a comprometre en la seua particular croada el prestigi d’unainstitució com la Real Academia de la Historia, l’informe de laqual ha estat àmpliament desautoritzat pel seu escàs rigor i elcaràcter esbiaixat de les seues conclusions. I és que la discussiósobre l’ensenyament de la història està lluny de ser una polè-mica estrictament acadèmica o pedagògica, per a situar-se en elcor mateix de la confrontació ideològica, ja que afecta no sols lamirada que les societats actuals projecten sobre el seu propipassat, sinó també la manera en què aquestes societats es repre-senten i es reconeixen.

A ningú no se li escapa que l’ensenyament de la història hatingut un paper primordial en la definició –i, encara més im-portant, en l’acceptació i interiorització– de les modernes iden-titats nacionals. Quan al segle XIX s’«inventen» les nacions–l’imaginari «nacional» dels nous estats-nació–, la història enconstitueix un dels ingredients essencials i, molt en particular,la seua difusió i socialització a través de l’escola. Va ser aleshoresquan es codificà el model canònic d’una història d’Espanya,sustentat en una concepció centralitzadora i uniformadora dela nació i que ha sobreviscut, amb escasses variacions, fins al fi-nal del franquisme. Només als anys setanta, amb l’empentamodernitzadora que suposà la LGE, un intent del règim per ho-mologar-se amb les democràcies del seu entorn, i, sobretot, latasca renovadora dels mateixos docents, s’aconseguí erosionar elvell model i substituir-lo per un altre més obert als nouscorrents historiogràfics i, també, molt més respectuós amb lapluralitat i complexitat del passat històric. I és justament aquestmodel el que avui està sota sospita, el que es pretén neutralitzaramb un retorn als orígens, a la història de sempre, elevadagairebé a la condició de «natural», enfront dels excessos del’ensenyament modern.

La veritat és que la polèmica té molts flancs. Hi ha, d’unabanda, el que enfronta els historiadors i els docents a propòsit

de quins continguts haurien de primar en l’ensenyament, si elshistoriogràfics o els pedagògics. Les crítiques sobre l’escassaimportància acordada a la cronologia o als fets històrics en algu-nes propostes educatives poden tenir el seu fonament, encaraque ben sovint, darrere d’aquestes crítiques, sembla surar unaclara aposta per l’enciclopedisme en detriment de la reflexió i lacomprensió historiogràfiques. Però aquesta discussió, antiga icomuna a molts altres països, ha estat instrumentalitzada en elsúltims anys pels sectors més conservadors per denunciar elsexcessos que ha comportat la configuració de l’actual Estat deles autonomies, amb el desdibuixament de la idea mateixa d’Es-panya i la construcció d’uns imaginaris nacionals alternatius.Això és, molt més que no els aspectes purament pedagògics, elque realment preocupa aquests sectors i el que ha portat el go-vern a posar en marxa una veritable contrarreforma educativaque, amb el pretext de corregir els desvaris nacionalistes quehan seguit als traspassos de competències a les autonomies enmatèria d’educació, pretén precisament la rehabilitació delstòpics més tronats i la tornada al vell model escolar.

I és que, mentre que els historiadors i els ensenyants cata-lans, bascos i gallecs no han deixat mai de ser crítics amb elspropis tòpics i mites historiogràfics, amb la manera en què s’en-senya la pròpia història, això mateix no s’ha fet en el cas espa-nyol, on encara continuen ben vius i arrelats molts delscontinguts més rancis de l’ensenyament tradicional, començantper la idea mateixa de Reconquesta, i la convicció, estesa a unai altra banda de l’espectre polític, que la història té fonamental-ment una funció patriòtica, de reforçament ideològic de lapròpia nació. Per això, quan l’estat-nació, a les acaballes ja delseu cicle històric, s’ha sentit doblement amenaçat, per la globa-lització i les noves formacions polítiques supraestatals, d’unabanda, i per l’afirmació de les identitats regionals i nacionals,d’altra, ha volgut recuperar de nou el control de l’ensenyamentde la història, conscient que, ara com fa cent anys, continuasent una de les seues millors bases i un dels fonaments essencialsde la seua identitat.

El debat té, doncs, moltes cares. Historiadors, docents i polí-tics hauran de discutir i decidir quina història ensenyar, i com.Però tots eixiríem guanyant si començàssem per acceptar quel’ensenyament de la història ha de tenir una finalitat eminentmentcrítica i no adoctrinadora. I que, en aquest sentit, el millor serveique ens pot fer avui és el de revelar precisament el caràcter històric—és a dir, temporal, amb una data d’inici i una altra, ai!, decaducitat— de les construccions polítiques, ideològiques i socials,començant per les mateixes nacions, que es pretenen naturals ieternes i són totes, unes i altres, un episodi en el temps.

Equip Crònica, Professional II (1977)

1 Editorial

6 L’essència del neoliberalismePierre Bourdieu

11 L’eficiència com a força destructiva. Conse-qüències ecològiques de la globalitzacióWolfgang Sachs

21 La voluntat de poder. Poder i antiigualitarismeen Nietzsche i en HitlerErnest Tugendhadt

30 Fer colònies i la historiografia catalanaMiquel Barceló

DEBAT SOBRE LES HUMANITATS

47 Invenció i crisi de la història d’EspanyaRamón López Facal

61 La història en els manuals:entre textos i contextosRafael Valls

75 De la (im)possible objectivitat de la HistòriaJuli Capilla

92 I ara, el decret de mínimsAgustí Alcoberro

98 Humanitats i educació: un debat obertEva Serra i Puig

S U M A R I

D O C U M E N T S

109 El meu camí intel·lectualIsaiah Berlin

128 Les Balears en vendaJoan Seguí

141 «Todo es nada». L’última gregueria de Ramón,explicada per Josep PlaAntoni Martí Monterde

150 Les relacions entre València i BarcelonaJosep Vicent Boira i Maiques

166 Escriptura i intimitatAntoni Marí

L L I B R E S

172 Ricardo Almenar, Emèrit Bono, Ernest Garcia.La sostenibilidad del desarrollo: el caso valencianoJoaquim Sempere

178 Sebastià Serrano. Comprendre la comunicacióLluís Meseguer

6

El món econòmic, ¿és realment comdiu el discurs dominant, un ordre pur iperfecte, que deriva implacablement laseua lògica de les seues conseqüències pre-visibles, i amatent a esmenar qualsevoldeficiència mitjançant les sancions queaplica, bé de manera automàtica, bé –mésexcepcionalment– mitjançant els seus bra-ços armats, l’FMI o l’OCDE, i les políti-ques que imposen: baixada del cost de lamà d’obra, reducció de la despesa públicai flexibilització del treball? ¿I si no fos, enrealitat, més que la posada en pràcticad’una utopia, el neoliberalisme, converti-da així en programa polític, una utopia,emperò, que arriba a creure’s, amb l’ajutde la teoria econòmica que reconeix com apròpia, la descripció científica del real?

Aquesta teoria tutelar és una pura fic-ció matemàtica, fundada des de l’origenen una abstracció formidable: la que con-sisteix, en nom d’una concepció tan es-treta com estricta de la racionalitat iden-tificada amb la racionalitat individual, aposar entre parèntesis les condicions eco-nòmiques i socials de les disposicions ra-cionals i de les estructures econòmiques i

socials que són la condició del seu fun-cionament.

N’hi ha prou només amb pensar, percopsar la magnitud de l’omissió, en el sis-tema d’ensenyament, que mai no és tinguten compte com a tal en una època en quèté un paper determinant en la produccióde béns i serveis, com també en la pro-ducció dels productors. D’aquesta menade pecat original, inscrit en el mite wal-rasià de la «teoria pura», se’n deriven totesles febleses i totes les mancances de la dis-ciplina econòmica, així com l’obstinaciófatal amb què s’entesta a promoure, per laseua existència mateixa, una oposicióarbitrària entre la lògica purament eonò-mica –basada en la concurrència, vectord’eficàcia– i la lògica social, sotmesa a laregla de l’equitat.

Dit això, assenyalarem que aquesta«teoria» originàriament dessocialitzada ideshistoritzada té, avui més que mai, elsmitjans per a fer-se vera, empíricament ve-rificable. En efecte, el discurs neoliberalno és un discurs com els altres. De manerasemblant al discurs psiquiàtric dins delmanicomi, segons Erving Goffman,1 estracta d’un «discurs fort» que només és tanfort i tan difícil de combatre perquè té alseu favor totes les forces d’un món derelacions de forces que ell contribueix a fercom és, especialment orientant les opcions

L’essència del neoliberalisme

Pierre Bourdieu

Pierre Bourdieu és catedràtic de Sociologia i membredel Collège de France. Autor d’una obra molt in-fluent, en català se’n publicà recentment Contrafocs(Ed. 62). Aquest article aparegué a Le Monde Diplo-matique, març 1998.

7econòmiques dels qui dominen les rela-cions econòmiques i sumant així la seuapròpia força, com a element pròpiamentsimbòlic, a aquestes relacions de forces. Ennom d’aquest programa científic de conei-xement, convertit en programa políticd’acció, hom du a terme un immens tre-ball polític (negat perquè, en aparença, éspurament negatiu) adreçat a crear lescondicions de realització i de funciona-ment de la «teoria»; un programa de des-trucció metòdica dels col·lectius.

El moviment, fet possible per la políti-ca de desregulació financera, cap a la uto-pia neoliberal d’un mercat pur i perfecte,s’acompleix a través de l’acció transforma-dora i, cal ben dir-ho, destructora del con-junt de mesures polítiques (la més recentde les quals n’és l’AMI, l’Acord Multila-teral d’Inversions, destinat a protegir lesempreses estrangeres i les seues inversionscontra els estats nacionals) que tenen coma objectiu de posar en qüestió totes lesestructures col·lectives que podrien ser unentrebanc per a la lògica del mercat pur: lanació, el marge de maniobra de la qual nocessa de reduir-se; les categories laborals,amb –per exemple– la individualitzaciódels salaris i de les carreres en funció de lescompetències individuals i l’atomitzaciódels treballadors que en resulta; els col·lec-tius de defensa dels drets dels treballadors,sindicats, associacions, cooperatives; fins itot la família, que perd una part del seucontrol sobre el consum arran de la consti-tució de mercats per classes d’edat.

El programa neoliberal, que extreu laseua força social de la força politicoeco-nòmica d’aquells sectors els interessos delsquals expressa –accionistes, operadors fi-nancers, industrials, polítics conservadorso socialdemòcrates conversos a la nova fe

del laisser faire, alts funcionaris de les fi-nances, més acarnissats a l’hora d’imposaruna política que afavorirà la seua pròpiadesaparició per tal com, a diferència delsquadres empresarials, no corren cap risc depagar-ne, arribat el cas, personalment lesconseqüències–, tendeix globalment a afa-vorir el tall entre l’economia i les realitatssocials i a construir així, en la realitat, un sis-tema econòmic conforme a la descripcióteòrica, és a dir, una mena de màquina lò-gica que es presenta com una cadena d’im-ponderables que obliguen, de maneraindefugible, els agents econòmics.

La mundialització dels mercats finan-cers, sumada al progrés de les tècniquesd’informació, assegura una mobilitat senseprecedents dels capitals i dóna als inver-sors, delerosos de rendibilitat a curt termi-ni per a les seues inversions, la possibilitatde comparar permanentment la rendibi-litat de les grans empreses i, doncs, depenalitzar-ne els fracassos relatius. Al seutorn, les empreses, davant aquesta amena-ça permanent, han d’ajustar-se cada vega-da més ràpidament a les exigències delsmercats. Han de fer-ho així o exposar-se,com se sol dir, a «perdre la confiança delsmercats» i, al mateix temps, el suportdels accionistes, els quals, desitjosos d’ob-tenir una rendibilitat a curt termini, estroben en posició, cada vegada més, d’im-posar la seua voluntat als gerents i de fixar-los normes, a través dels directors finan-cers, i d’orientar-ne la política en matèriade contractacions, de plantilles i de salaris.

Avui s’instaura el regnat absolut de laflexibilitat, amb les contractacions pertemps determinat i les interinitats o lesreiterades «reestructuracions de plantilla».Al si de l’empresa, a través de la concur-rència entre filials autònomes, entre

8equips obligats a la polivalència i, en fi,entre individus, a través de la individualit-zació de la relació salarial, que inclou lafixació d’objectius individuals; les entre-vistes individuals d’avaluació; l’avaluaciópermanent; els augments individualitzatsdels salaris o la distribució de primes enfunció de la competència o els mèrits indi-viduals; les carreres individualitzades; lesestratègies de «responsabilització» ten-dents a forçar l’autoexplotació d’algunsquadres que, tot i ser simples assalariatssotmesos a una forta dependència jeràr-quica, són alhora considerats responsablesde les seues vendes, de la seua produc-ció, de la seua sucursal, del seu magatzem,etc., com si fossen «autònoms»; exigènciad’«autocontrol» que estén la «implicació»dels assalariats, d’acord amb les tècniquesdel «management participatiu» bastantmés enllà del que són pròpiament càrrecsmitjans de les empreses. S’hi tracta, és clar,de tècniques de sotmetiment racional que,bo i imposant una sobrededicació altreball –i no sols als llocs de respon-sabilitat– i augmentant-ne la intensitat,tendeixen, al remat, a afeblir les referèn-cies i la solidaritat col·lectives.2

L’establiment pràctic del món dar-winià de la lluita de tots contra tots, a totsels nivells de la jerarquia, que troba elsressorts de l’adhesió a la feina i a l’empresaen la inseguretat, el sofriment i l’estrés, nohauria pogut, sens dubte, reeixir de mane-ra tan completa sense la complicitat de lesdisposicions precaritzades generades per lainseguretat i l’existència, a tots els nivellsde la jerarquia i fins i tot als més elevats,especialment pel que fa als quadres, d’unexèrcit de reserva de mà d’obra esdevingudadòcil per causa de la precarització i perl’amenaça permanent de l’atur. El fona-

ment darrer de tot aquest ordre econòmicque es presenta sota el signe de la llibertatés, en efecte, la violència estructural del’atur, de la precarietat i de l’amenaçad’acomiadament que implica: la condicióde funcionament «harmònic» del modelmicroeconòmic individualista és un feno-men de masses, l’existència de l’exèrcit dereserva dels aturats.

Aquesta violència estructural pesa aixímateix damunt d’allò que hom en diu elcontracte de treball (sàviament raciona-litzat i apartat de la realitat per la «teoriadels contractes»). Mai el discurs empresa-rial no havia parlat tant de confiança, decooperació, de lleialtat i de cultura d’em-presa en una època en què hom obté tot-hora l’adhesió fent desaparèixer totes lesgaranties temporals (les tres quartes partsde les contractacions són per temps deter-minat, la proporció d’ocupacions precà-ries no para de crèixer, l’acomiadamentindividual tendeix a no estar sotmès a caprestricció).

Hom comprova, així mateix, com lautopia neoliberal tendeix a encarnar-se enla realitat d’una mena de màquina infer-nal, que s’imposa, ineluctable, als matei-xos dominadors. A l’igual que el marxismeen un altre temps, amb el qual, en aquestsentit, té bastants punts en comú, aquestautopia suscita una formidable creença, lafree trade faith (la fe en el mercat lliure),no sols en aquells que viuen materialmentd’ella, com ara els financers, els propietarisde les grans empreses, etc., sinó també enaquells que n’extreuen bona part de lesjustificacions vitals, com ara els alts fun-cionaris o els polítics. Aquests sacralitzenel poder dels mercats en nom de l’eficàciaeconòmica; exigeixen la supressió delscontrols administratius o polítics que po-

9drien fer nosa als propietaris del capital enla recerca purament individual de la maxi-mització del benefici individual, elevat amodel de racionalitat; volen bancs centralsindependents; prediquen la subordinaciódels estats nacionals a les exigències de lallibertat econòmica dels senyors de l’eco-nomia, amb la supressió de totes les regu-lacions dels mercats, començant pel mer-cat de treball, la prohibició dels dèficitspúblics i la inflació, la privatització gene-ralitzada dels serveis públics i la reduccióde les despeses públiques i socials.

Sense haver de compartir necessària-ment els interessos econòmics i socials delsautèntics creients, els economistes tenenmolts interessos específics en el camp de laciència econòmica que els fan retre una con-tribució decisiva –i tant fa els seus estatsd’ànim quant als efectes econòmics isocials de la utopia que ells abillen de raómatemàtica– a la producció i reproduccióde la creença en la utopia neoliberal. Allu-nyats per tot allò que és la seua existènciai, sobretot, la seua formació intel·lectual–molt sovint purament abstracta, llibrescai teoricista– del món econòmic i socialreal, tenen una tendència especial a con-fondre les coses de la lògica amb la lògicade les coses.

Refiant-se de models que pràcticamentmai no tindran ocasió de sotmetre a laprova de la verificiació experimental, pro-pensos a mirar-se amb desdeny els asso-liments de les altres ciències històriques,en les quals no reconeixen la puresa i latransparència cristal·lina dels seus jocsmatemàtics, i de les quals són incapaçossovint de comprendre’n la veritable neces-sitat i la profunda complexitat, participeni col·laboren en un canvi econòmic i sociald’enorme volada. Tot i que algunes conse-

qüències d’aquest canvi potser els causaranfins i tot horror (i llavors cotitzaran al Par-tit Socialista i donaran consells experts alsseus representats en les instàncies del po-der), no pot desplaure’ls per tal com, mal-grat que puga haver-hi fallides, que sem-pre podran atribuir a allò que en diuen devegades «bombolles especulatives», tendeixtanmateix a donar realitat a la utopia ultra-conseqüent (com algunes formes de boge-ria) a la qual ells han consagrat la vida.

I malgrat tot, tenim el món davantnostre, hi podem veure directament elsefectes de la gran utopia neoliberal duta ala pràctica: no tan sols la misèria d’unafracció cada vegada més consistent de lessocietats més avançades econòmicament,l’increment extraordinari de les diferènciesd’ingressos, la desaparició progressiva delsuniversos autònoms de producció cultu-ral, cinema, edició, etc., com a conse-qüència de la intrusió imposada dels va-lors comercials, sinó també i sobretot ladestrucció de totes les instàncies col·lec-tives capaces de contrarestar els efectes dela màquina infernal i, en primer lloc,de l’Estat, dipositari de tots els valorsuniversals associats a la idea d’allò públic,i la imposició a tot arreu, en les altes esfe-res de l’economia i de l’Estat, o al si de lesempreses, d’aquesta mena de darwinismemoral que, amb el culte al winner, al gua-nyador, format en matemàtiques superiorsi amb una gran elasticitat, instaura com anorma de totes les pràctiques la lluita detots contra tots i el cinisme.

¿Podem esperar que la massa extraor-dinària de sofriment que produeix unrégim politicoeconòmic com aquest dona-rà un dia lloc a un moviment capaç d’a-turar la cursa cap a l’abisme? De fet, enstrobem ací davant una paradoxa extraor-

10dinària: mentre que els obstacles que homtroba en la temptativa de realització del nouordre –el de l’individu sol, però lliure– sónatribuïts a hores d’ara a rigideses i arcaïsmesi hom blasma d’antuvi qualsevol menad’intervenció directa i conscient, sobretotsi és a càrrec de l’Estat, perquè consideraque s’estavellarà contra el mur del meca-nisme pur i anònim –el mercat (tot obli-dant que aquest és també terreny de jocd’interessos)–, allò que en realitat fa quel’ordre social no s’enfonse en el caos mal-grat el volum creixent de població preca-ritzada és, precisament, la continuïtat o lapervivència de les institucions i dels agentsde l’ordre antic en vies de desballestament,i la tasca de tota mena de treballadorssocials, així com els ressorts de solidaritatsocial, tant familiar com d’un altre tipus.

El pas al «liberalisme» s’acompleix demanera insensible, i imperceptible doncs,com la deriva dels continents; amaga aixíels seus efectes, els més terribles dels qualses veuran a llarg termini. Uns efectes que estroben així mateix dissimulats, paradoxal-ment, per les resistències que suscita totd’una entre aquells que defensen l’ordreantic i posen en joc els recursos de quèaquest diposava, les velles solidaritats, lesreserves de capital social que protegeixentota una part de l’ordre social actual in’eviten la caiguda en l’anomia. (Un capi-tal que si no es renova, si no es reprodueix,està abocat a la desaparició, però que nos’esgota d’una dia per l’altre).

Ara bé, aquestes forces de «conserva-ció», que fóra massa fàcil dir-ne forces«conservadores», són també, des d’un altrepunt de vista, forces de resistència a lainstauració del nou ordre, i poden esdeve-nir forces subversives. I si es pot manteniralguna esperança raonable és perquè hi ha

encara, en les institucions estatals i tambéen les disposicions dels agents (especial-ment en les més identificades amb aques-tes institucions, com ara els quadres del’administració), unes forces que si bé enaparença –com se’ls retreu sovint– defen-sen tot simplement un ordre desaparegut iels «privilegis» corresponents, de fet han detreballar –no poden fer una altra cosa– perinventar i construir un ordre social que notindrà com a única llei la recerca de l’interèsegoista i la passió individual del benefici, unordre social on trobaran un lloc els col·lec-tius orientats vers la recerca racional de finscol·lectivament elaborats i aprovats.

Entre aquests col·lectius, associacions,sindicats i partits, caldrà reconèixer-li unlloc especial a l’estat, l’estat nacional o–millor encara– supranacional, és a dir,europeu (etapa cap a un estat mundial),capaç de controlar i gravar amb eficàcia elsbeneficis obtinguts als mercats financers i,sobretot, de contrarestar l’acció destruc-tiva que exerceixen aquests en el mercatde treball, tot organitzant, amb l’ajudadels sindicats, l’elaboració i la defensa del’interès públic que, es vulga o no, no sorti-rà mai, ni tan sols amb alguna errada ma-temàtica, de la visió de comptable (en unaltre temps hom n’hauria dit de «boti-guer») que la nova fe presenta, a horesd’ara, com la forma suprema de la realitza-ció humana. ❐

Traducció de Jaume Soler

1. Erving Goffman, Asiles. Etudes sur la condition socialedes malades mentaux, Editions de Minuit, París, 1968.

2. Quant a tot això, vegeu els dos números d’Actes de larecherche en sciences sociales dedicats a les «Noves for-mes de dominació en el treball» (1 i 2), núm. 114,setembre 1996, i núm. 115, desembre 1996, i moltespecialment la introducció de Gabrielle Balasz iMichel Pialoux «Crise du travail et crise du poli-tique», núm. 114, pp. 3-4.

11

Fa segles ja que la recerca de matèriesprimeres i mercats ha impulsat les em-preses capitalistes enllà de les fronteresdels seus països d’origen, però sols al llargde les darreres dècades s’ha configurat unordre internacional que opera, programà-ticament, per la formació d’una economiasense fronteres, transnacional. En el mo-del mundial utòpic de la globalitzacióeconòmica la terra apareix com un espaihomogeni, universal i permeable, en elqual els béns i el capital poden circularsense cap entrebanc. Hom se’l representacom un enorme mercat on els factors deproducció es compren allà on són mésbarats (global sourcing) i les mercaderies esvenen allà on atenyen els millors preus(global marketing). Però per a gran disgustdels neoliberals que voldrien prendre el celper assalt, les societats es mostren a totarreu indolents i escassament motivades.La feixuga tasca dels globalitzadors con-sisteix a adaptar una realitat bastant pro-saica al seu model ideal. En l’horitzó delsseus esforços llueix la promesa de viure enun món que extreu el màxim dels seuslimitats mitjans. Això és el que pretén la

liberalització dels mercats: assegurar per-tot, mitjançant la força de selecció de laconcurrència, l’ús eficient del capital, deltreball, de la intel·ligència i també dels re-cursos naturals (i aconseguir noves op-cions de poder). Només aquesta cura d’e-ficiència sempre renovada pot, segons lasaviesa consagrada dels globalitzadors, po-sar les bases per al benestar de les nacions.

LA GLOBALITZACIÓ REDUEIXEL CONSUM DE RECURSOS

L’objectiu d’aquesta perspectiva el consti-tueixen sobretot els grans complexos pro-ductius estatals de l’antiga zona de podersoviètica i, també, de molts països del sud.De fet, el proteccionisme cap enfora i l’es-clerotització de les estructures cap endinsvan molt sovint lligats. En països on leselits del poder ocupen l’estat i se n’apro-pien de les riqueses es formen, amb moltafacilitat, estructures parasitàries. Al costatde la monopolització de l’activitat empre-sarial per part de l’estat, la pressió sobre elstreballadors i l’infraproveïment dels con-sumidors, és particularment l’explotaciósense traves dels recursos naturals allò queret, en aquests països, un benefici ràpid. Elcreixement es fa ben aviat sinònim d’aug-ment de l’extracció de recursos naturals.

Wolfgang Sachs

L’eficiència com a força destructivaConseqüències ecològiques de la globalització

Wolfgang Sachs és director del Wuppertaler Institut fürKlima, Umwelt, Eenergie. Recentment ha publicatPlanet Dialectics. Explorations in Environment andDevelopment (Zed Books, Londres, 1999).

12Aquest ha estat el cas del petroli a la UnióSoviètica, a Nigèria o a Mèxic, del carbó al’Índia i Xina, de la fusta a Costa d’Ivori iIndonèsia, dels minerals al Zaire. Natural-ment, no és cap casualitat que el consumde recursos fos molt superior als anticspaïsos comunistes que a Occident. Les ri-queses naturals hi eren cremades com acombustible gratuït, perquè era de propie-tat estatal, per a l’embranzida industrial, imés encara en la mesura que la palanca delcreixement hi era la producció extensiva,no la intensiva. D’ací prové el guanyd’eficiència en l’ús dels recursos quan lesencarcarades economies estatals i burocrà-tiques s’obren a la concurrència mundial.

Aquest efecte de la globalització eco-nòmica no recolza només en l’augment del’acció del mercat. Els fluxos de comerç iinversions enllà de les fronteres obrentambé l’accés a tecnologies que tot sovintcomporten, en comparació amb les queeren d’ús habitual, avantatges d’eficiènciaconsiderables. Aquest és el cas, en particu-lar, de sectors com la mineria, l’energia, eltransport i la indústria. Hi ha signes moltclars del fet que les economies obertes fanservir més aviat les tecnologies més efi-cients en recursos, ni que siga per l’accésmés fàcil a la tècnica en cada cas més mo-derna. Per la seua banda, les empresesmultinacionals tendeixen a fer un úsestandarditzat de les tecnologies més avan-çades als diferents països on operen, cosaque redueix els costos d’harmonització. Larelació, certament, no hi és obligada, peròés molt probable. L’efecte d’eficiència delsmercats oberts no obeeix només a la trans-ferència de tecnologia. A més del costat del’oferta, es pot observar també del costatde la demanda. Perquè les exportacions demercaderies, que van dels nous països in-

dustrials als països postindustrials delnord, han d’ajustar-se a les preferències deconsum d’aquests. Atès que en algunsmercats del nord predomina una deman-da molt sensible a les qüestions ambien-tals, pot passar que les estructures pro-ductives del país exportador s’adapten aaquestes pautes. Així, aquest tipus de de-manda ha fet que hom exporte ara des delspaïsos del sud motors menys contami-nants, joguines de plàstic menys tòxiqueso una quantitat menor de fusta procedentde la desforestació.

La globalització econòmica té com aobjectiu d’instaurar l’imperi universal del’eficiència productiva. Aquesta s’entén enel sentit microeconòmic; tendeix a afavo-rir a tot arreu un ús òptim dels factorsde producció. Sovint s’inclou també enaquesta mateixa consideració l’ús de l’e-nergia i les matèries primeres, i aquest ésel principi que poden invocar els protago-nistes de la globalització quan exalcen laliberalització dels mercats també com unaestratègia contra el consum de recursos ila contaminació del medi (OCDE 1998).Bé és cert que han de treure importànciaal punt feble d’aquesta estratègia, carl’augment de la racionalitat microeconò-mica pot ben bé anar de la mà d’una da-vallada de la racionalitat macrosocial, tantpel que fa a l’entrellat politicosocial com al’aspecte ambiental. Perquè la liberalitza-ció dels mercats pot fer minvar el consumespecífic de recursos, és a dir, l’ús de recur-sos per unitat de producte, però alhora elconsum global de recursos augmentarà siel volum total d’activitat econòmica s’ex-pandeix. En la història de la societat in-dustrial, fins ara, els guanys d’eficièncias’han traduït per regla general en novesoportunitats d’expansió. Ací rau –des del

13punt de vista ecològic– el taló d’Aquil·lesde la globalització.

LA GLOBALITZACIÓAMPLIA I ACCELERA

EL CONSUM DE RECURSOS

També en l’època dels mercats globals, lesempreses fan sevir les estratègies tradicio-nals de creixement, com la racionalitzacióo l’expansió. Si bé no tot creixement delproducte brut implica un creixement equi-valent dels fluxos de recursos, no hi ha capdubte que la biosfera es troba sotmesa auna pressió creixent per l’antroposfera.

Entre 1980 i 1996 el comerç interna-cional ha crescut anualment una mitjanadel 4,7 %, però les inversions estrangeresho han fet el 8,8 %, els crèdits bancarisinternacionals el 10 % i les transaccions dedivises i accions un 25 % (The Economist,8 d’octubre de 1997). Si considerem ladistribució geogràfica d’aquests fluxos decapital, ensopeguem amb una novetat: perbé que la part del lleó de les transaccionsde capital continua fent-se al si de la tríadaEUA-Europa-Japó, les transferències pri-vades de capital registren un augmentgairebé explosiu especialment als deuemerging markets d’Àsia oriental i Amèricadel Sud. Aquestes tranferències passarende 44.000 milions anuals de dòlars a l’ini-ci dels anys noranta a 224.000 milions dedòlars l’any 1996, per situar-se al voltantdels 170.000 milions de dòlars després dela crisi financera asiàtica del 1997 (French1998, 7).

Amb la migració del capital d’inversiódels països de la OCDE, certament, esdifon el model de desenvolupament fòssilals nous països industrials i molt més

enllà. Fàbriques d’automòbils a la Xina,plantes químiques a Mèxic, agricultura in-dustrial a les Filipines: a tot arreu elspaïsos del sud s’afegeixen a la fase fòssil,intensiva en recursos, del desenvolupa-ment econòmic. Aquest funest estil eco-nòmic, que es consolidà a Europa cap a fi-nal del segle XIX i que es basa en bona parten la transformació de valors naturalsgratuïts en valors-mercaderia, s’expandeixen amplíssimes zones del món acompa-nyant les inversions estrangeres. No cal dirque una part important d’aquest desen-volupament és impulsat també pel capitalacumulat autòcton, però l’arribada mas-siva d’inversions estrangeres aprofundeix iaccelera l’accés a les economies de rapinyaecològica. En el fons, regna una mena demimetisme de la societat industrial que faimitar modes de producció i de consumque, davant la crisi de la natura, caldriaconsiderar ja superats històricament. Finsi tot quan l’ús específic de recursos és infe-rior al de la fase de desenvolupamentcorresponent dels països rics, el volumabsolut de consum de recursos augmentatanmateix poderosament.

Fet i fet, a la Xina i l’Àsia oriental esduplicarà el consum d’energia fòssil elsanys 1990-2005 i amb això s’equipararàgairebé, quant a volum, amb el dels EUA.Cap al 1980 als carrers de l’Índia gairebées podien veure només les antigues i vene-rables limusines tipus «Ambassador», unsartefactes que engoleixen força benzina, éscert, però dels quals emana un volum moltinferior de gasos contaminants que delgran nombre de vehicles eficients que ahores d’ara llancen a les vies públiques lesnou companyies de fabricació d’auto-mòbils que, d’aleshores ençà, s’han ins-tal·lat en aquell país. És així com, a països

14on fins ara el trànsit era bàsicament debicicletes i transports públics, s’observa elbloqueig d’aquestes estructures de trans-port compatibles amb el medi i en comp-tes d’això, hi apareix un sistema de depen-dència estructural d’un alt consum derecursos. Respon del tot a aquesta lògica elfet que el Banc Mundial, tot i les nombro-ses declaracions favorables al sustainabledevelopment, esmerce dos terços de lesseues despeses en el sector energètic a pro-jectes adreçats a la mobilització de suportsd’energia fòssil (Wysham 1997).

Són indefugibles noves «regles de joc»per a la concurrència econòmica, per talde crear un espai de concurrència obertaque ja no estiga esmicolat en estils eco-nòmics nacionals. Amb el nombre crei-xent de competidors que actuen en el mer-cat global, la concurrència esdevé cadavegada més forta. Per això a tot arreu elsgoverns tendeixen a donar més importàn-cia a la competitivitat que a la protecciódel medi ambient o dels recursos. És ve-ritat que amb la creixent integeració delmercat mundial es pot observar tambéuna certa convergència de les regulacionsnacionals, però això es produeix massalentament i a un nivell massa baix.

No pot sorprendre que l’ambició d’a-conseguir condicions iguals a escala mun-dial per a la concurrència, particularmentpel que fa al comerç internacional, enso-pegue amb el dret dels estats i les nacionsa configurar els processos econòmics.D’acord amb les regulacions de l’Organit-zació Mundial del Comerç, els estats nopodrien expressar les seues preferències enqüestions com ara els components quí-mics amb els quals es poden fabricar tèx-tils, si es pot fer servir fusta procedent dela desforestació o si es poden aplicar mèto-

des de tecnologia genètica per a la produc-ció vegetal. És així com no es va podermantenir, en el famós cas de la pesca detonyina en l’àrea de lliure comerç nord-americana (NAFTA), la prohibició de lacaptura no intencionada de dofins, dela mateixa manera que en el conflicte en-tre els EUA i els estats de la UE sobre la carnde vedella engreixada amb hormones esdiscuteix el dret a no acceptar als mercatseuropeus l’entrada d’aquesta carn hormo-nada. Però com que hi ha tota mena depressions sobre els estàndards aplicats alsmètodes de producció interns, quan elsimportadors es troben en situació d’acon-seguir avantatges competitius a través del’externalització dels costos ambientals, enpateix clarament la competència dels es-tats per a configurar amb criteris de com-patibilitat ambiental els processos produc-tius. L’interès per la desregulació anul·laaixí l’interès proteccionista. Sota l’efectecompetitiu del lliure comerç es posa ensuspens de seguida la tímida i prudent reo-rientació de l’economia cap a la soste-nibilitat.

Tots els esforços a favor de la desre-gulació serveixen a més l’objectiu de posarels processos de producció al marge d’in-fluències «alienes», per tal d’optimitzarl’eficiència en l’ús dels factors productius.Això hauria de beneficiar en primer termeels consumidors, perquè el funcionamentdesregulat permet una oferta més àmplia através d’una entrada més fàcil al mercat ipreus més baixos per la concurrència mésgran. Tanmateix, un règim d’eficiènciasense cap entrebanc en sectors ambiental-ment sensibles pot conduir, en conjunt, aun consum més gran de recursos. Si bai-xen els preus del gasoil de calefacció, de labenzina, de la fusta o de l’aigua, normal-

15ment pujarà la demanda d’aquestes matè-ries i, a més, minvaran els incentius perutilitzar tècniques estalviadores de recur-sos. Els preus baixos, en un sistema depreus que no reflecteix adequadament elscostos ambientals, acceleren el malbara-tament de recursos. És difícil però córrerracionalment, d’una manera encara «méseficient» en la falsa direcció.

Enlloc no s’ha realitzat més completa-ment que als mercats financers l’espaid’una concurrència globalitzada, al margede fronteres. Amb els mercats financerselectrònicament lligats, el capitalismeateny finalment el seu ideal secret: unsmoviments de mercat absolutament lliuresd’entrebancs. El capital en cerca d’inversióes precipita als països i, amb idèntica faci-litat, els abandona. Quan hi arriba, des-perta falsos somnis; quan se’n va, hi dei-xa vides humanes i ecosistemes arruïnats(Cavanagh 1998). Les crisis monetàriesconstitueixen una amenaça per a la naturadels països afectats. Agreugen la fam, detota manera crònica, que tenen els estats,fortament endeutats, de divises, per poderpagar crèdits i importar un mínim d’ali-ments, productes i capital. En aquestescondicions sovint no hi ha una altra possi-bilitat que recórrer a la natura, de la qualse’n pot disposar de franc, com a proveï-dora de divises. El boom actual d’expor-tació de petroli, gas natural, metalls, fusta,pinsos i productes agrícoles es veu ali-mentat, en bona part, per les greus crisisfinanceres dels països del sud. Boscosenormement valuosos cauen, a colps, aconseqüència de la càrrega del deute. Finsi tot hom podria parlar –com diu ambagudesa Menotti– d’una relació causal en-tre la caiguda de les monedes i la caigudadels arbres.

I les mesures de sanejament que es pre-nen davant una crisi monetària i d’endeu-tament sota la tutela, sovint a frec del xan-tatge, de l’FMI, condueixen normalment ala venda forçada de recursos naturals almercat mundial. Ara bé, els nombrososprogrames d’ajust estructural als països delsud i de l’est es plantegen com a objectiuredreçar les balances de pagaments mitjan-çant l’augment de les exportacions, a fi iefecte de recuperar els inversors estrangerstot oferint una moneda estable. Una ulla-da a la història dels programes d’ajustestructural ensenya que –a més dels ciuta-dans, afeblits socialment– és justament elmedi ambient el que és ofert com a ostatgeper a l’expansió de les exportacions. Peròno és estrany que la llei de l’oferta i la de-manda anul·le els fruits del foment de lesexportacions. L’augment de l’oferta alsmercats de matèries primeres fa sovint bai-xar els preus i la reducció del rendimentfinal ha de ser compensada amb l’ex-portació de quantitats més grans. Si la crisifinancera afecta també els països impor-tadors, decaurà també, a més a més, la de-manda, la qual cosa pressionarà ulterior-ment sobre els preus. Exactament això ésel que passà després de la crisi asiàtica de1997. Els preus de les matèries primeresbaixaren força al mercat mundial, ambuna reducció fins i tot d’un 25 % en unany. Per tal com arran de la crisi minvàtambé la demanda a països com Japó,Corea i Malàisia, el moviment a la baixadels preus experimentà un nou impuls,amb la conseqüència que els països depen-dents de les exportacions de matèriesprimeres acceleraren la rapinya. Els flu-xos monetaris dominen així sobre elsfluxos materials, molt marcadament quanes produeix una davallada econòmica.

16Totes les formes de la globalització eco-

nòmica –tret de la dels mercats financersinternacionals– recolzen en els transportsfísics. Les distàncies es difuminen pertot,tant pel que fa al consum com als factorsproductius i, així, trobem samarretes xine-ses a Alemanya, tomaques equatorianes alsEstats Units; les màquines exportades desd’Europa s’agombolen als molls del portde Xanghai. El comerç mundial creix un6 % anualment, gairebé dues vegades mésque l’economia mundial. Els productesforanis, de la carn a la mecànica de preci-sió, tenen un paper cada vegada més im-portant en molts països, de la mateixa ma-nera com, a la inversa, fins i tot petitesempreses busquen fortuna als mercatsestrangers. Però l’expressió «comerç inter-nacional» suggereix associacions foravia-des. Les nacions ja no intercanvien aquellsproductes que recíprocament no produei-xen –com era el cas, temps enrere, del’intercanvi de matèries primeres per pro-ductes industrials– sinó que justament alcomerç més important, que es dóna al side l’OCDE, hi apareixen proveïdors estran-gers que s’afegeixen als nacionals. Novénen a omplir buits en l’oferta nacional.Més aviat tracten de desplaçar l’oferta na-cional per mitjà de preus més baixos o dela diferenciació simbòlica del producte(Pastowski 1997). I així s’exporten auto-mòbils coreans al país de l’automòbil perexcel·lència, EUA; o s’exporta cervesa me-xicana al país de la cervesa, Alemanya. Lameitat, si fa no fa, del comerç mundial esdu a terme al si de branques industrials, ésa dir, les mateixes mercaderies són alhoraimportades i exportades (Daly 1996, 5).

El sistema de tràfic aeri internacionalassegura, de manera particular, la relati-vització de les distàncies i la rapidesa del

transport de béns/persones d’alt valor. Eltransport aeri de persones augmenta un5 % anualment, la qual cosa pot significaruna duplicació el nombre de passatgerscada 15 anys. Tot i que, ara com ara, gai-rebé la meitat del transport aeri és de caireturístic, en l’augment dels fluxos de viat-ges es reflecteix la geografia de la globalit-zació econòmica. Entre 1985 i 1996 elsingressos de les companyies aèries queoperen amb línies interiors a Xina s’hanmultiplicat per set; els ingressos de les queoperen amb línies de l’Àsia sud-oriental,amb línies entre Europa i l’Àsia nord-oriental i entre Nord-amèrica i l’Àsianord-oriental s’han multiplicat per tres;mentrestant, en les altres línies es pot par-lar, a tot estirar, d’una duplicació dels in-gressos, quan no d’un estancament, comen el cas d’Àfrica (Boeing 1998). Encaramés fortament creix el transport aeri demercaderies. Després de taxes de creixe-ment d’entre el 7 i el 12 % a mitjan delsanys noranta (Boeing 1998) hom calculaa llarg termini una taxa de creixement del6,6 % anual. Ara bé, aquestes xifres sónencara superades, i de lluny, per les taxesde creixement esperades del transport ur-gent internacional: DHL i altres firmes demissatgeria aèria tenen creixements anualsdel 18 %.

L’obstacle de la distància desapareix.Com se sap, el preu del petroli està llunyde reflectir tots els costos ecològics, mésaviat cau dràsticament des de 1980, i elpetroli és la base, el ressort, de quasi totsels transports. Malgrat tots els avençosd’eficiència, el transport ha estat l’únicsector, als països de l’OCDE, en què lesemissions de CO

2 han augmentat encara

els darrers anys. A més, el transport exigeixalguna cosa més que combustible: ha de

17comptar amb vehicles, carreteres, ports iaeroports; tota la infaestructura de la in-dústria del transport exigeix una quantitatben considerable de materials i d’espai.Aquests costos, però, són traslladats a lasocietat en general; no apareixen en lestarifes. En aquestes condicions es fa fàcil-ment invisible fins a quin punt la supera-ció de les distàncies geogràfiques i de ladurada temporal es paga amb la derogacióde la natura.

Els resultats de la ronda Uruguai delGATT, que es va cloure el 1993 ambl’aprovació d’un paquet d’acords comer-cials i la fundació de l’OMC, incloïentambé un acord sobre drets de propietatintel·lectual: l’acord sobre Trade-RelatedIntellectual Property Rights (TRIPS). Senseun acord d’aquesta mena no tindria gairefutur comercial, per exemple, l’aprofita-ment de les noves reserves de matèria pri-mera, el material genètic dels éssers vius.El TRIPS obliga tots els països a garantir laprotecció legal de les patents d’invents idescobertes, bé de productes o de proce-diments, en tots els camps de la tècnica.Per a la comercialització de productes ba-sats en una recerca intensiva les patents,certament, són imprescindibles. Perquèsols el títol de propietat constitueix unamercaderia; sense això els objectes útilsserien d’accés lliure i part dels commons:un domini públic. Per aquesta raó l’orde-nació garantida de la propietat és la cotillajuridicosocial d’una economia de mercat,de la mateixa manera que la supressió–més o menys violenta– dels dominis pú-blics rurals (camps, praderies, boscos, pes-queres) fou històricament la premissa del’expansió del capitalisme agrari. Ara: elséssers vius tenen la característica, ben pocafavoridora de la venda, que s’autorepro-

dueixen. Les llavors, per exemple, pro-dueixen plantes, que al seu torn aportenles llavors de la sembra següent. Per aixòel caràcter de mercaderia d’un ésser viu noperdura gaire: ja a la segona generacióno caldrà comprar-lo. Una mala notíciaper a qualsevol inversor. Si les mercaderiespoden autoreproduir-se, aleshores lareproducció del capital té els peus de fang.Davant d’aquest fet, només hi ha duespossibilitats: o impedir la reproductibilitat–temptativa que es du a terme mitjançantla introducció de l’anomenat «gen termi-nator» en les llavors– o obtenir rèdits del’aprofitament d’un procés viu tècnica-ment modificat mitjançant la percepció depagaments garantits per la llicència d’ús.Mentre que abans els colonialistes s’apro-piaven dels recursos minerals o agrarismitjançant el control físic d’un territori,ara les empreses de biotecnologia s’assegu-ren l’aprofitament dels recursos genèticsmitjançant la patent, mundialment reco-neguda, de seqüències d’ADN.

LA GLOBALITZACIÓTRANSFORMA LA GEOGRAFIA

DE LA PRESSIÓ SOBRE L’ENTORN

Les conseqüències per a la diversitat d’es-pècies vegetals podrien ser similars. Ni tansols caldrà insistir en les nombroses ame-naces que podria comportar la difusió in-controlada d’espècies transgèniques. Fins itot un desplegament sense accidents decap mena de les tècniques de la manipula-ció genètica a l’agricultura del sud esbor-raria una gran varietat de plantes de l’evo-lució. Caldria preveure aleshores una cur-sa competitiva que deixaria de banda lesvarietats no industrials i les varietats locals.

18Això soscava la seguretat alimentàriaprecisament dels més pobres, que no dis-posen de diners per a la compra de plantesindustrials. I mena a la pèrdua de totesaquelles plantes que no pertanyen a lesvarietats seleccionades com a aptes per alcultiu a gran escala. Així doncs, un siste-ma global de patents biotecnològiquesamenaçaria de conduir no res menys que auna simplicació de la biosfera.

D’uns anys ençà és normal trobar alsrestaurants una variada oferta de plats desalmó: marinat, fumat o al forn. Els ale-manys consumeixen uns 70 milions dequilos l’any d’aquest peix tan preuat, queve de les piscifactories de Noruega o Escò-cia a les lleixes dels supermercats (Oppel1999). Però com en qualsevol explotacióbasada en la cria i engreixament massiud’animals, cal fer-hi servir quantitats benconsiderables de pinsos fabricats ambaquesta finalitat. Per a ser exactes: per aobtenir 1 quilo de farina de peix cal es-merçar 5 quilos de peix de pesquera, id’això se’n traurà 1 quilo de salmó. La ma-tèria primera prové bàsicament de les cap-tures que es fan a les costes del Pacífic deSud-amèrica –on les quotes es redueixencom a efecte de la sobreexplotació–, trans-formades en farina de peix a les ciutatsportuàries de Perú, que es troben a frec d’o-fegar-se entre la contaminació, els residusi els vessaments d’aigües brutes. Aquestexemple permet copsar quina mena de divi-sió ecològica del treball s’ha instaurat entreels països del nord i els del sud (incloent-hiara també els de l’est) arran de la prolonga-ció de les cadenes de proveïment. En repar-tir un procés de producció en indrets de di-ferents països, s’imposa amb facilitat la ten-dència a separar costos i guanys i a redistri-buir-los cap a dalt i cap a baix en la cadena.

De tota manera fóra un error creureque amb l’entrellaçament a escala mundiald’oficines, fàbriques, explotacions agràriesi bancs té lloc ensems una descentralit-zació de totes les funcions, de la produccióal finançament passant pel planejament. Id’una descentralització dels ingressos, mi-llor no dir-ne res (Sassen 1996). Malgrattots els intents d’augmentar l’autonomiade les unitats inferiors, el que s’esdevé ésmés aviat el contrari: amb la subdivisió deles activitats econòmiques hi va aparelladauna concentració del control i dels bene-ficis als nusos privilegiats de l’economia-xarxa (Castells 1996). El desplaçamentd’inversions a països llunyans és com-pensat per un retorn de poder i de bene-ficis als països matriu o, més exactament,a les global cities del nord. Mentre que pro-liferen les zones especials d’exportació aBanglaDesh, Egipte o Mèxic –on la forçade treball barata, la inexistència d’impos-tos i les permissives normes ambientalsajuden a rebaixar considerablement els cos-tos de producció– a Hong Kong, França oLondres s’enfilen cap al cel les enormestorres d’oficines dels bancs i les seus cen-trals de les empreses.

Amb la redistribució del poder econò-mic es transforma també la distribució dela càrrega ambiental en l’espai geogràfic. Sidefinim el poder en un sentit ecològiccom la capacitat d’internalitzar, per unabanda, els avantatges ambientals i d’exter-nalitzar, per l’altra, els costos ambientals,es pot suposar que amb la prolongació deles cadenes econòmiques s’enceta un pro-cés que en concentra els avantatges al cap-damunt i els desavantatges al capdavall.Dit d’una altra manera: els costos am-bientals que genera el procés transnacionalde creació de valor augmentaran especial-

19ment als països del sud i de l’est mentreque les economies postindustrials serancada vegada més «ecològiques». De fet, alcostat de nombrosos exemples particulars,avala aquesta interpretació també tota unasèrie de dades molt agregades relatives alsfluxos materials internacionals. Així, lapart del consum total de recursos que esfa a l’estranger és en el cas d’Alemanya el35 %, de Japó el 50 % i d’Holanda el 70 %(Adriaanse et al. 1997, 13). Com méspetita és la superfície d’un país industrial,més gran sol ser la separació geogràficaentre els llocs on recau la càrrega ambien-tal i els llocs on recauen els avantatges deconsum. En el cas de la indústria de l’alu-mini, per exemple, l’extracció de bauxitaes fa, a més d’Austràlia, sobretot a Guya-na, Brasil, Jamaica i Guinea. La següentetapa del procés, que té lloc a les foneriesd’alumini, es va traslladar més i més, alsanys 80, dels del nord cap a països comBrasil, Veneçuela, Indonèsia o Bahrein.Però l’activitat relacionada amb la inves-tigació del material i les seues aplicacionses concentra bàsicament als països del’OCDE (Heerings-Zeldenrust 1995, 33).En conjunt, i malgrat el fort consum, laproducció d’alumini s’ha reduït molt alJapó i lleugerament a Europa; les importa-cions procedents del sud omplen el buit(Mason 1997).

Una ullada al sector dels ordinadorsmostra fins a quin punt viu també preci-sament la indústria d’alta tecnologia de lanova divisió ecològica del treball: en les 22empreses d’ordinadors dels països indus-trials, més de la meitat de la fabricació,amb un component tòxic important, dexips es fa a països en desenvolupament(French 1998, 28). ¿No constitueix aixòun esbós dels perfils de la futura reestruc-

turació de l’economia mundial? Les eco-nomies del nord basades en el software pla-nifiquen i es vanten del seu medi ambientnet; les economies industrials dels païsosemergents fabriquen i han de bregar ambla clàssica contaminació de l’aigua, l’aire iels sòls; mentre que les economies basadesen matèries primeres del països pobres esdediquen a activitats d’extracció i soscavenla base de l’existència d’aquell terç de la hu-manitat que viu directament de la natura.

QUINA GLOBALITZACIÓI DE QUI?

La globalització no és cap monopoli delsneoliberals. En la transnacionalització deles relacions socials participen els actorsmés diversos, inspirats per les filosofiesmés diverses. I el moviment ecologista ésun dels agents més importants del pensa-ment global. En qualsevol cas, el movi-ment ecologista ha de reconèixer avui que–ni que siga provisionalment– el missatgeimperial ha guanyat. El sistema de normesdel GATT, la NAFTA i l’OMC –nascut del’esperit de superació de les fronteres– co-difica el món com un espai econòmic delliure accés, on gaudeix de primacia la lò-gica econòmica. Les noves regles que homha establert tendeixen a convertir les em-preses transnacionals en subjectes sobi-rans, alliberats d’obligacions envers regionsi comunitats polítiques. Per això s’eliminaqualsevol proteccionisme favorable als es-tats, però per a substituir-lo per un protec-cionisme favorable a les grans companyies.

Mirant enrere, cap a la darrera dècadadel segle XX, no podrem evitar de treure laconclusió que Rio de Janeiro fou molt boper a la retòrica, mentre que Marràqueix,

20en canvi, ha estat aplicat d’una maneramolt seriosa i operativa. I tanmateix,«Rio», la Conferència sobre Medi Am-bient de les Nacions Unides de 1992, foul’origen de la llarga sèrie de convencionsinternacionals sobre el clima i la bio-diversitat a través de les quals hom ha fixatregulacions ambientals que havien de diri-gir la dinàmica de l’economia mundial pervies ecològicament menys destructives.Per la seua banda, «Marràqueix» assenyalael moment fundacional de l’OrganitzacióMundial del Comerç, després de la RondaUruguai del GATT, i de la importànciacreixent del Fons Monetari Internacionalcom a govern en l’ombra per a molts paï-sos. Per un costat, les convencions sobremedi ambient impliquen els estats sobi-rans com a entitats responsables, cridadesa fer valer l’interès comú als seus territorisrespectius. Per l’altre, els acords econòmicstenen com a premissa empreses sobiranes,que operen a escala transnacional, que nopertanyen a cap territori i que, per això,no són responsables davant cap estat. Jaavui en formen part, de les 100 unitatseconòmiques més grans del món, 49països. La resta, 51, són empreses. ❐

Traducció de Gustau Muñoz

ADRIAANSE, Albert et al. (1997), Ressource Flows: The Mate-rial Basis of Industrial Economies, Washington.

BOEING (The Boeing Company) (1998),www.boeing.com/commercial.

BROWN, Lester et al. (1998), Vital Signs 1998, Washing-ton.

CASTELLS, Manuel (1996), The Rise of the Network Society.The Information Age. Economy, Society and Culture,vol. 1, Oxford.

CAVANAGH, John (1998), Background to the GlobalFinancial Crisis (manuscrit), San Francisco:International Forum on Globalization.

DALY, Herman (1996), Free Trade, Capital Mobility andGrowth versus Environment and Community,conferència pronunciada el 26 de setembre de 1996 aLa Haia.

FLITNER, Michael (1998), Biodiversity: Of LocalCommons and Global Commodities, a M. Goldman(ed.), Privatizing Nature. Political Struggles for theGlobal Commons, Londres, pp. 144-166

FRENCH, Hilary (1998), «Investing in the Future:Harnessing Private Capital Flows for Environ-mentally Sustainable Development», WorldwatchPaper 139, Washington.

HEERINGS, Hans i Zeldenrust, Ineke (1995), ElusiveSaviours. Transnational Corporations and SustainableDevelopment, Utrecht.

JOHNSTONE, Nick (1997), «Globalization, Tecnology, andEnvironment», OECD Proceedings, Globalization andEnvironment, París, pp. 227-267.

JONES, Tom i Robert YOUNGMAN (1997), «Globalizationand Environment: Sectoral Perspectives», OECD Pro-ceedings, Globalization and Environment, París, pp.199-221.

LAPPÉ, Mark i Britt BAILEY (1998), Againts the Grain: TheGenetic Transformation of Global Agriculture, Londres.

MASON, Melanie (1997), «A Look Behind Trend Data inIndustrialization: The Role of Transnational Corpo-rations and Environmental Impacts», Global Environ-mental Change, vol. 7, pp. 113-127.

MENOTTI, Victor (1998), The Environmental Impacts ofEconomic Globalization, San Francisco: InternationalForum on Globalization.

OCDE (1998), Kein Wohlstand ohne offene Märkte.Vorteile der Libelarisierung von Handel undInvestitionen, París.

OPPEL, N. v. (1999), «Aus fünf Kilo Fisch wird ein KiloZuchtlachs», Greenpace Magazin 1/1999, pp. 40-41.

SACHS, Wolfgang (1999), Planet Dialectics. Explorations inEnvironment and Development, Londres.

SACHS, Wolfgang (2000), «Wie zukunftsfähig is dieGlobalisierung?», Wuppertal Papers, núm. 99,Wuppertal.

SASEN, Saskia (1996), Losing Control?, Nova York.SPRENGER, R. U. (1997), «Globalization, Employment,

and Environment», OECD Proceedings, Globalizationand Environment, París, pp. 315-366.

WYSHAM, Daphne (1997), The World Bank and G-7:Changing the Climate for Business, Washington.

21

Ernst Tugendhadt

La voluntat de poderPoder i antiigualitarisme en Nietzsche i en Hitler:

un al·legat contra la banalització

Es pot parlar de Nietzsche i alhora deHitler? Molts dels que varen dir la seuaamb motiu del 100 aniversari de la mortde Nietzsche, s’hi han manifestat senseembuts: no. Tanmateix, és ben difícil ferabstracció de l’època nazi i si comparel’antiigualitarisme de Nietzsche amb el deHitler no és sols perquè, tot i les dife-rències paleses, hi ha realment punts decontacte, sinó també perquè pense queNietzsche no hauria dit moltes coses sihagués sabut allò que ara sabem. Això fatambé la comparació, que s’hauria pogutposar davant Nietzsche mateix, plena desentit. Qui llegeix avui Nietzsche, davantdeterminades afirmacions, no pot estar-sede tancar els ulls o d’exclamar: «Ah, sihaguesses sabut!»

L’igualitarisme inspira, d’ençà de laRevolució Francesa, la idea que tenim dela moral i la legitimitat. Tot i que no éscompartit per molts, domina tanmateixl’escena del debat. Com que això és així,els pensadors moderns que veuen les cosesd’una altra manera no són simplement

no-igualitaris, sinó anti-igualitaris. Ente-nen la seua posició, de manera reactiva,com a lluita contra l’igualitarisme. Iguali-tarisme en aquest sentit no vol dir reparti-ment igual de béns materials, sinó –i enaixò coincideixen també Nietzsche i Hit-ler– que tots els homes tenen els mateixosdrets fonamentals.

No sabem si realment Hitler va llegirNietzsche, però les seues posicions antii-gualitàries són similars a bastament. Laprimera impressió és: tant Nietzsche comHitler refusen la idea de la igualtat, amb-dós amb una energia remarcable. I a totsdos els sembla quelcom gairebé absurdi particularment incomprensible: en elZaratustra de Nietzsche la doctrina de laigualtat se’ls adjudica a les taràntules, enHitler és una idea de jueus.

En comptes de la igualtat, emperò, noha d’haver-hi, diguem-ne, un altre criteride justícia, sinó el poder. L’expressió deNietzsche és «voluntat de poder», i Hitlerdeclara: «El més fort té sempre dret a im-posar la seua voluntat», aquesta és la llei dela natura. El poder tot sol –entès com aviolència– decideix i, alhora, justifica. Laigualtat és, doncs, refusada en nom del po-der. I la justificació d’això, tant en Nietz-sche com en Hitler, diu: és un fet que totaacció humana, i la vida en general, està de-

Ernst Tugendhadt és professor emèrit de filosofia de laFreie Universität de Berlin. És autor d’una àmpliaobra, centrada sobretot en qüestions d’epistemologia ide filosofia moral i política. Actualment viu a Tübin-gen. Aquest article fou publicat a Die Zeit, 38 (2000).

22terminada exclusivament per l’ànsia depoder. I això implica (un altre punt d’a-cord entre Nietzsche i Hitler) que tambéla pulsió igualitària està determinada, en elfons, per l’afany de poder.

I tanmateix hi ha diferències essencialsentre ambdues posicions. La posició teò-rica de Hitler és molt simple, mentre queNietzsche era un filòsof inusualment com-plex i ple de matisos. Hitler tenia un con-cepte elemental i esquemàtic del poder (enel sentit de violència), mentre que Nietz-sche vinculava al seu concepte de voluntatde poder les respostes a diverses qüestions;no tenia un concepte unívoc. A més,Nietzsche tenia un interès fonamental perla moral com a concepte, mentre que Hit-ler es considerava home d’acció, no de pen-sament. S’interessava exclusivament pelseu poder i, doncs, com la mateixa cosa,pel poder del Volk, del poble, mentre queNietzsche era un enemic del nacionalisme.Es considerava membre d’una elit d’indi-vidus de talent, la qual cosa anava lligada ala idea d’una desigualtat insuperable, de-terminada per la sang, entre els homes«superiors» i els homes «corrents». I així ladesigualtat en què pensava Nietzsche erauna dissimilitud quasi vertical, una desi-gualtat entre els que són a dalt i els que sóna baix. Hitler, en canvi, tenia present so-bretot la lluita de poder entre els pobles,és a dir, una desigualtat horitzontal.

Em referiré primerament, contra el cri-teri cronològic, a les posicions de Hitler.Pel que fa a Nietzsche, cal fugir de lessimplificacions. Hom hi pot trobar líniesargumentals molt diferenciades. D’aques-tes, però, Nietzsche en tria finalment unaque considera decisiva. I aquesta és la quedóna lloc a una proximitat immediata en-tre Nietzsche i Hitler.

Hitler exposa en Mein Kampf la seua«concepció del món», cosa que cal enten-dre tant en termes teòrics com pràctics.Hitler era un voluntarista passional –«fa-nàtic»–, tota la seua voluntat es concen-trava en un sol punt, treure el seu poble–el «Deutschtum»– de la «humiliació» delTractat de Versalles i conduir-lo al dominidel món. Aquest concepte pràctic s’arti-cula amb la seua comprensió teòrica de larealitat, que manlleva del darwinisme so-cial. Segons aquesta doctrina, la vida engeneral (i, pel que fa als homes, especial-ment la dels pobles) és «lluita per l’existèn-cia». El dret és el poder, raó per la qual ésnatural i just que els forts guanyen i elsfebles s’enfonsen.

És un error creure que, en relació alsjueus, Hitler es limità a portar a l’extremels prejudicis antisemites corrents. Ja enuna declaració de 1919, que acaba ambl’exigència que l’objectiu final «ha de serindefugiblement l’expulsió dels jueus engeneral», Hitler distingeix el seu antisemi-tisme –del qual en diu «antisemitisme deraó»– de l’antisemitisme comú –«de senti-ment». En Mein Kampf exposa la seuavisió de l’evolució històrica dels jueuseuropeus, que divideix en onze etapes suc-cessives. En la darrera subsumeix sota elsrètols «igualtat» i «internacionalisme» elliberalisme, la democràcia i el socialisme.Tot allò que Nietzsche qualifica d’«ideesmodernes», són en Hitler idees jueves.Aquest considera les idees igualitàries comla maquinació d’un enemic que, mancatd’arrelament nacional, les fa servir per des-truir allò nacional i elevat i, doncs, allò«moral». Per a Hitler les idees igualitàrieses personifiquen en els jueus.

Com veu Hitler la moral? La consideralimitada al domini intern de la Volksge-

23meinschaft, la comunitat del poble. Per aell és decisiu que tot allò relacionat amb la«humanitat», és a dir, les consideracionsrelatives al bé de l’individu, només podentenir «una significació secundària [...] enla lluita d’un poble per la seua existència».Cal «excloure-les totalment com a criteridefinidor de les formes de lluita». Ladarrera frase, naturalment, té una sig-nificació literal: quan es tracta d’augmen-tar el poder de la comunitat pròpia (de laraça), no sols són permesos, sinó obligats,tots els mitjans.

D’aquesta manera Hitler construeixun tot normatiu consistent, lligat tanexclusivament al valor del poble com araça, que no li cal combatre la moral en elsentit comú i corrent, sinó tan sols adjudi-car-li un paper secundari. L’únic elementnormatiu que combat és l’igualitarisme,car aquest equival a la concepció que elsindividus, i no els pobles, són portadors devalor. Així, l’igualitarisme s’oposa diame-tralment a la idea de valor de Hitler. Elprograma d’extirpació dels jueus –els su-posats portadors de les idees igualitàries–és una conseqüència del fet que els con-siderava una raça.

Quin era el punt de partida en Nietz-sche? Karl Ulmer ha mostrat en el seullibre Nietzsche: Einheit und Sinn seinesWerkes que tot el pensament de Nietzschepot ser entès a partir de la pregunta decom era possible que existís «una elevadacondició humana i una cultura superior».Rere aquesta pregunta hi havia en Nietz-sche la convicció que existien dues menesd’homes, els grans, els superiors, i els ho-mes «corrents» o «inferiors». Aquesta dis-tinció respon a la consciència elitista deNietzsche, al seu axioma –que es remuntaa l’adolescència– que els homes es dividien

en dues classes diferents, determinades perla sang. Nietzsche, al meu parer, mai noarribà a plantejar-se que aquestes di-ferències, fins on se’ls pot atribuir algunsentit mínimament clar, podrien obeir aun condicionament de context.

En un dels seus escrits primerencs, Dela utilitat i els inconvenients de la històriaper a la vida, ho veu d’aquesta manera: elsuns sols volen «viure a qualsevol preu», laseua vida s’ajusta a «l’apatia del costum»;el «gran home», en canvi, no «presta aten-ció» a l’«existència», li importa quelcomque va més enllà, viu en funció d’«unaobra [...] una creació», de la «glòria». Acíallò inferior significa encara el convencio-nal, mentre que allò superior està lligat ala independència personal i al fet detranscendir-se en una obra.

En el proemi d’aquella mateixa època aun llibre (que no arribà a escriure) sobrel’estat grec, Nietzsche fa un pas més enllà.Enfront de la «suposada igualtat de dretsde tots» i dels «anomenats drets fonamen-tals de l’home», cal adonar-se que «l’escla-vitud forma part de l’essència de la cultu-ra». Perquè hom puga assolir una «culturasuperior», la «classe afavorida» ha de sermantinguda amb el «plustreball» dels ho-mes comuns. Així, doncs, per a Nietzschela diferència innata existeix no sols comun fet o una dada; la considera tambénecessària, i per tant cal forçar-la si és queha d’existir la cultura. L’home «en simateix» no té «ni dignitat ni drets». En lanecessitat de l’esclavitud com a «condicióde tota cultura superior», hi va creureNietzsche tota la vida. El seu convenci-ment de la desigualtat dels homes ésanterior a la seua crítica de la moral i cons-titueix una característica invariable delseu pensament.

24CONDUCTA MORAL

I «VOLUNTAT DE PODER»

Nietzsche va introduir el concepte clau dela voluntat de poder en Així parlà Zara-tustra. La tesi segons la qual tota vida ésvoluntat de poder «i res més que això» era,malgrat la indeterminació de l’expressió,però també precisament per això, una ideagenial. Atès que tot el comportamenthumà ha de tenir aquesta estructura,Nietzsche n’extreu un concepte unificadorde tot acte volitiu. I la diferenciació entreforts i febles li permet alhora assumir ladiferència continguda en el seu axioma dela dissimilitud entre els homes superiors iels inferiors.

Des dels anys de primera maduresaNietzsche volia demostrar que tota con-ducta suposadament altruista –i, ambaixò, tota conducta moral– era en realitategoista. L’egoisme esdevé en la voluntat depoder un concepte homogeni, que alhoras’oposa diametralment a la moralitat.

Però no sols la conducta humana,també la vida en general l’entenia Nietz-sche en termes de voluntat de poder. Creiaque podia esmenar Darwin i afirmar quetambé en el domini orgànic el motiu pri-mari no és la supervivència, sinó l’«am-pliació del poder». Però, no és absurd dirque tots els processos orgànics són proces-sos de creixement –o d’«increment deforça» o d’«assimilació d’elements aliens»?

Quin motiu podia tenir Nietzsche pereixamplar d’aquesta manera tan poc rao-nable la seua teoria? La resposta més lògicahi seria: si la natura en el seu conjunt estàdominada per aquesta llei, l’home no potser-ne una excepció. La intenció ací és lamateixa que la de Hitler quan diu que eldret del més fort és la llei de la natura.

Hitler es pensa que amb la seua teoria delpoder coincideix amb Darwin. Nietzsche,en canvi, va veure encertadament que lateoria de Darwin no parla dels més forts,sinó dels més aptes per a sobreviure. Així,Nietzsche arribava a la mateixa tesi queHitler, però sols perquè pensava que podiaesmenar Darwin. D’una manera o d’unaaltra, la tesi és falsa.

¿Pot ser considerada la «voluntat depoder» almenys com a tret característicde tota conducta humana? ¿Realment espot atribuir tota conducta moral, específi-cament, a la voluntat de poder? Fins i totacceptant l’afirmació nietzscheana que to-ta acció humana i particularment el com-portament altruista és d’entrada –o de capa cap– egoista, cal dubtar tanmateix queallò que es vol siga sempre només poder.

Però sobretot hi ha una qüestió: el ter-me «poder» és altament ambivalent. Nor-malment s’entén en el sentit que cal parlarde «poder sobre», i és respecte d’això ques’exerceix el poder, sobre la voluntatd’unes altres persones. Però Nietzscheempra la paraula també en el sentit mésgeneral de «força» i «augment de la força»,que correspon al terme llatí potentia. Nohi hauria res a dir, és clar, davant lautilització del terme «poder» en un sentitmés ampli, però com que Nietzsche noaclareix la diversitat de significats, oscil·laentre l’un i l’altre.

Si per poder s’entén força i vigoria, esplanteja la qüestió de quin criteri ha deservir per a mesurar l’augment de força.Nietzsche hi ofereix les respostes més va-riades. La qüestió de l’«escala graduada dela força» esdevé fonamental, perquè d’a-questa depèn tota la qüestió de l’«ordre deprecedència», de la «jerarquia», i amb aixòla problemàtica inicial de Nietzsche relati-

25va a la diferència entre homes superiors iinferiors.

Nietzsche oscil·la, quan parla de força isalut, entre un concepte més intel·lectuali un altre de més físic. I quan no fa refe-rència sols a la potentia, sinó al poder ensentit propi, és a dir, al poder sobre altres,no fa cabal de les diferents possibilitatsd’exercici del poder i pensa, per sobre detot, en la violència física. Per això el granatractiu del seu concepte de poder era queli permetia de fer-lo servir en un sentitmolt i molt ampli, en un temps en què,alhora, passava cada vegada més a primerpla el concepte de vigoria (Stärke) en elsentit físic i de poder (Macht), en el sentitde violència. I justament en la mesura quepassava això, Nietzsche lliscava devers laproximitat a Hitler.

D’una manera semblant s’estreny la seuaidea dels «homes superiors» i de la seua vir-tut, l’«aristocratisme». Davant la pregunta«què és aristocràtic?» (títol de la darrerasecció de Més enllà del bé i del mal),Nietzsche fa referència a les societats «aris-tocràtiques» i, fins i tot, a les «bàrbares».Els homes superiors són per a ell «magní-fics animals de presa» i –més a prop deHitler– «bèsties germàniques rosses». Eltret característic d’una aristocràcia «bona isana» ha de ser no sols que «la seua moralsiga capaç d’elevar-se a partir d’una afir-mació triomfant» i que aquest sentimentforme part d’un «pathos de la distància»envers els febles, sinó també «que accepteamb bona consciència el sacrifici d’unainfinitat d’homes els quals, per causad’ella, han de ser rebaixats i minvats fins aesdevenir homes incomplets, esclaus, ins-truments».

Ara Nietzsche veu els inferiors, aixídoncs, no ja tant com els individus

corrents, sinó com els febles, i els forts nosols se’n diferencien, sinó que a més elsreconeix de manera essencial el poder so-bre els febles. «Ací cal pensar a fons i ambradicalitat i desempallegar-se de qualsevolfeblesa sentimental: la vida mateixa ésessencialment apropiació, ofensa, sotmeti-ment del que és aliè i més feble, opressió,duresa, imposició de formes pròpies, an-nexió i com a mínim, en el millor dels ca-sos, explotació.»

A prop de Hitler se situa també Nietz-sche quan presenta Napoleó com la quin-taessència del gran home. Per molta dife-rència que hi hagués entre Napoleó iHitler, en una cosa són certament compa-rables: tots dos eren de cap a cap homes depoder, en el sentit corrent de la paraula. Iaquest aspecte era decisiu per a Nietzsche.Per ambivalent que siga el concepte devoluntat de poder de Nietzsche, en la seuaadmiració per Napoleó i personalitats pa-regudes, com ara Juli Cèsar o Cèsar Borja,és ben unívoc.

Mentre que per a Hitler el poder en elsentit de violència era determinant i exclu-siu, fins al punt que la moral tradicionalhavia perdut qualsevol sentit, el propòsitcentral de Nietzsche era promoure una«transvaloració de tots els valors», és a dir,devaluar la moral tradicional a partir delseu concepte llampant de la «voluntat depoder» i proposar una nova comprensióde la moral. Per fer-ho no n’hi havia prou,ni de bon tros, amb invocar motius al-truistes a propòsit de la voluntat de poder.Aquests havien estat, al cap i a la fi, elscontinguts de la moral tradicional, mentreque per a Nietzsche del que es tractavasobretot era de destruir la forma de totesles morals anteriors, perquè eren sistemesnormatius, morals del deure.

26NIETZSCHE I ALLÒ SOCIAL

Nietzsche no distingeix entre dos concep-tes d’autonomia: independència de judici(«l’esperit lliure») i deixar-se dur pelsdesitjos propis (egoisme). La transvalo-ració dels valors, en la qual aprofundeixNietzsche en els seus escrits tardans, no ésuna nova moral autònoma en sentit inter-subjectiu, sinó l’enaltiment de l’individu iel seu egoisme. Cal retornar a l’individu elsentit del seu valor propi, la seua afirmacióde la condició natural i de la vida. Had’alliberar-se de l’actitud d’avergonyimenti de submissió que li havia exigit l’adap-tació a la «moralitat del costum».

Tot i el caire alliberador que pot teniraquest propòsit, la contrapartida que té enNietzsche és que, atès que no distingeix elsdos sentits de l’autonomia, no esbossa unnou concepte de moral intersubjectiva,sinó que la refusa en bloc. La moral lisembla exclusivament cosa dels febles, dels«animals de ramat». D’altra banda, Nietz-sche insinua que l’individu, si fa cas delsseus desitjos egoistes, ha d’exercir podersobre altres. Això és una conseqüència delfet que no distingeix, en el seu conceptede voluntat de poder, entre la potentia i el«poder sobre».

La «moral de senyors» no representaun nou concepte de moral intersubjectiva.Els forts (els individus de la «solitària (!)espècie d’animals de presa que és l’home»)«malden per separar-se tan naturalmentcom els febles malden per ajuntar-se; si elsprimers s’apleguen és sols (!) amb la pers-pectiva d’una acció agressiva compartida id’una satisfacció compartida de la seuavoluntat de poder».

Nietzsche, doncs, no pot veure-hi, enallò social, cap mena de sentit positiu. Als

seus ulls l’única forma vàlida o en tot casdecent d’agrupament social és aquella queserveix com a vehicle de la voluntat de po-der de l’individu. (En aquest punt difereixextremament de Hitler). Nietzsche veu laconducta interhumana només com a con-ducta contra altres i no com a conductaamb altres. Tan sols de manera esparsa –alllibre cinquè d’Humà massa humà– féuNietzsche l’intent d’entendre l’autonomia,considerada des del punt de vista de l’esperitlliure, en la seua funció per a la societat.

En els seus escrits tardans Nietzscheredueix tot «amb» a un «contra», fins i totla mateixa moral tradicional: ara descriu lamoral de ramat sumàriament com a morald’esclaus, com a sotmetiment –no pas aunes normes morals, sinó als senyors. Elfet que es pot respectar els valor de l’auto-realització dels individus i, alhora, reco-nèixer un sistema de normes intersub-jectives, més encara, que un componentessencial de les normes hauria de consistira reconèixer als individus, però a tots elsindividus, drets d’autorealització, això eraper a Nietzsche en part inconcebible i enpart ho considerava desmentit pel fet quela idea mateixa d’igualtat formava part dela moral de ramat.

El punt convincent del problema departida de Nietzsche era la pregunta sobrecom era possible l’emancipació de la meraacceptació de les normes. Però ja que arahom veu els homes de ramat sotmesos nosols a normes, sinó també a senyors, per aNietzsche semblava una cosa natural, persorprenent que puga semblar, de vincularindiferentment la referència al sotmeti-ment amb l’obediència a normes o ambl’obediència a senyors. La feblesa dels fe-bles rau ara en el fet que aquests noméssaben que obeir. Ha d’haver-hi homes que

27només saben que obeir i, d’altra banda,homes de voluntat forta que saben manar-se a si mateixos i que, per tant, són els quede manera innata estan cridats a fer-seobeir pels febles.

Això quadra naturalment molt bé ambla doctrina de la voluntat de poder. Nosols se cercarà la legitimitat en aquestmón, tot repensant-la, sinó que s’esborra iles normes passen a ser ordres.

No hi hauria estat força més plausibleuna altra solució? Fet i fet, el problema dela reversió de la transcendència religiosa omoral de les normes a l’autonomia no ésun problema que se li plantege al subjectehome, sinó als homes –a nosaltres. Tan bonpunt es considera d’aquesta manera el pro-blema, en primera persona del plural, espot dir: serem autònoms en la nostra rela-ció amb les normes intersubjectives quan,en comptes d’obeir una autoritat trans-cendent, ens obeïm i ens manem mútua-ment. Cadascú atorgaria aleshores tantaautonomia als altres com a si mateix. D’a-questa manera restaria superada la con-tradicció que existeix per a Nietzsche en-tre «moralitat» (norma) i «autonomia». Ésclar: per a Nietzsche una solució d’aquestamena estaria fora de lloc, a causa de laigualtat que n’és element constitutiu, itampoc no voldria atribuir-li-la.

Ara, si Nietzsche hagués tan sols con-siderat aquesta possibilitat, per a rebutjar-la tot seguit, no hauria pogut procedir demanera tan sumària a propòsit de la igual-tat i de les «idees modernes» que es basenen ella. Però ell pensava que la igualtat éscaracterística de la consciència de ramat;cal refusar la demanda d’igualtat de dretsperquè la igualtat era equivalent a unifor-mitat i mediocritat i, per això mateix, ene-miga natural de tota elevació i de tota cul-

tura. Nietzsche, com tants d’altres, no vacopsar l’autèntica importància de la igual-tat, el seu paper en la fonamentació recí-proca de les normes.

És cert que Nietzsche ens ha fet veure-hi més clar quant a la rellevància, d’unabast tan gran, del factor «contra» en lesrelacions intersubjectives, però hi haquelcom de fanàtic en la insistència exclu-siva en aquest factor. És molt més plausi-ble de dir que els individus normals del’espècie humana estàn proveïts genètica-ment tant del motiu d’imposar-se contraaltres com del motiu de voler ser amb al-tres. Una altra singularitat del pensamentde Nietzsche és que sempre es representala voluntat com un moviment expansiu,aparentment ad infinitum, i mai no prenen consideració aquell aspecte de la vo-lició, que des d’Aristòtil ha estat el temaprincipal de la filosofia en les seues dis-cussions sobre el tema, que és el cap-teniment reflexiu respecte de la pròpiavoluntat, del qual en forma part també,aleshores, l’autolimitació.

Si mirem enrere, veiem Nietzsche cominstal·lat en una mena de pendent, en lamesura que, una vegada aferrat al concep-te de voluntat de poder, es mou en el marcd’un llenguatge creixentment megaloma-níac. Fins a quin punt té sentit suggerirque el punt d’arribada d’aquesta línia potser Hitler? Personalment Hitler representacom cap altra figura de la història recent eltipus de poder pur. Se’l pot trobar repug-nant i dir que no era així com s’haviaimaginat Nietzsche aquell de qui escrivia aLa genealogia de la moral: «Qualque vega-da, nogensmenys, en una època més fortaque l’actual, trenquívola i vacil·lant, ha devenir sens dubte a nosaltres l’home re-demptor». La descripció que fa Nietzsche

28ací d’aquest superhome, no s’adiu gens aHitler, sobretot quan el filòsof el descriucom a «home del gran amor i del granmenyspreu» i com a «esperit creador».Unes altres descripcions que Nietzschedóna del superhome (gran força devoluntat, manca total de miraments), encanvi, sí que s’hi adiuen, i ben bé.

Però fem abstracció de Hitler com apersona. Quina relació hi ha entre les ideesde Nietzsche i les concepcions de Hitler?En aquest punt sembla adient distingir,tant en l’un com en l’altre, les seues ideesal·lucinades de les seues teories del poder.Tant en Nietzsche com en Hitler hi haviauna idea que ocupava un lloc central en elsseus sistemes, una idea que en podem dir,en sentit literal, esbojarrada: en Hitler ésla representació «del» jueu com a rival deldimoni i en Nietzsche la idea, sens dubteno menys esbojarrada, que els homes esdividien per naixença en dues classes, ladels superiors i la dels inferiors.

Totes dues idees són, quant al contin-gut, molt diferents, però tenen tanmateixcaracterístiques comparables. En primerlloc s’hi tracta, en tots dos casos, de pre-misses, que no poden ser derivades de lesteories del poder; en segon lloc ambduessón teories sobre diferències «de sang» ialhora (!) de valor: tant en un cas com enl’altre es tracta de diferències entre super-homes genèticament determinats i infraho-mes genèticament determinats. I en tercerlloc es derivava, tant en Nietzsche com enHitler, de la connexió de les idees «esbo-jarrades» respectives amb la teoria del po-der, un programa exterminista. (Nietzscheparla de l’«anihilació de milions de mala-guanyats», que els superhomes haurand’assumir.)

Tant en Nietzsche com en Hitler,doncs, el desigualitarisme no deriva tansols de la negació de la rellevància de lamoral davant el poder. Tots dos l’extremena través de l’afirmació que hi ha unadesigualtat especialment rellevant, la quesepara els superhomes dels infrahomes.

La forma en què es diferencien Nietz-sche i Hitler en la visió d’aquest tipus dediferència bàsica té relació naturalmentamb el fet que mentre que per a Hitler elsubjecte de la lluita de poder són els po-bles, per a Nietzsche ho són els individus.En un sentit secundari, de tota manera,també poden ser-ho per a Nietzsche elscol·lectius, i quan parla així és quan méss’apropa als plantejaments de Hitler. Enels escrits tardans es refereix sovint aimminents i terribles guerres, i en la Ge-nealogia de la moral de la gran lluita de«Roma contra Judea i Judea contra Ro-ma». Els romans són ací «els forts i els no-bles». «Roma –escriu Nietzsche– trobavaen el jueu una cosa semblant a la mateixaantinaturalesa, quelcom d’idèntic al seumonstre antipòdic.» Només cal posar enaquesta frase en comptes de Roma «elsaris», cosa bastant fàcil perquè Nietzscheha caracteritzat abans, en aquesta mateixasecció, els nobles com les bèsties germà-niques rosses, i una altra vegada estem a lavora de Hitler.

Això seria, tanmateix, errat perquèNietzsche entén la referència als jueus, al-menys en aquest lloc, no en termes racials,sinó ideològics, i quan parla de Judea pen-sa més aviat en el cristianisme. Però, d’al-tra banda, Nietzsche no pensa d’entradaen col·lectius. La diferenciació de sang, fo-namental per a ell, no s’estableix horitzon-talment entre pobles o races, tot i que de

29vegades pot parlar dels aris d’una manerapareguda a Hitler, sinó verticalment entreels homes superiors i els inferiors.

El desigualitarisme de Nietzsche era,contràriament al de Hitler, vertical i nos-tàlgic. Per tal com Nietzsche mai no vaoferir criteris susceptibles d’esdevenir ope-ratius quant a qui havien de ser conside-rats els febles i els malaguanyats, el seuprograma no era en realitat, de cap mane-ra, realitzable. Hitler, en canvi, tenia dotsde gran virtuosisme que li permeteren, alllarg d’alguns anys de destrucció esborro-nadora, de realitzar el seu concepte de po-der i alhora la seua idea esbojarrada. Eldesigualitarisme horitzontal, i sols aquest,constitueix en les condicions modernesuna possibilitat real, perquè pot ser consi-derablement igualitari al si de la comuni-tat nacional i perquè pot beneficiar-se dela tendència, que existeix en tot poble, al’agressivitat cap enfora. Allò que Nietzs-che menyspreava com a «bogeria naciona-

lista» és, en realitat, l’única possibilitatamb què pot comptar el desigualitarismeen un món igualitari.

Probablement el hitlerisme és avui, enel sentit més estricte, lligat a la idea esbo-jarrada de Hitler, una cosa del passat. Peròl’antitigualitarisme horitzontal com a tal,que Hitler representà, perviu encara avui,amb tota la tendència destructiva que li éspròpia. També a Alemanya provoquen debell nou els escamots antiigualitaris la pori l’horror. Imaginem que en comptes deprocedir contra els estrangers, ho ferencontra «els febles i els malaguanyats»! ¿Calconcedir una bonificació especial a Nietz-sche pel fet que aquesta agressió, a diferèn-cia de l’adreçada contra els estrangers, fouimpedida ben aviat per la sana ira popu-lar? Fins i tot Hitler es va veure obligat asuspendre el seu «programa d’eutanàsia»intraalemany. ❐

Traducció de Gustau Muñoz

30

En una clara evocació d’una pel·lículad’infantesa, Josep Torró (1999) resumí to-ta la qüestió de la conquesta i colonitzacióde l’actual País Valencià com «el naixe-ment d’una colònia». Però, ben mirat, enl’expressió preferida d’en Josep Torró sem-bla haver-hi quelcom més que nostàlgia deles foscors del cinema els diumenges a latarda. En el títol del llibre hi ha proposatun ambigu joc de significats sense quel’autor en doni manifestament les regles.

«El naixement d’una colònia» podriahaver sigut també el d’una «nació», com ala pel·lícula, però l’autor no ho va voler,això. Aquest refús –tan poc que costariadir-li nació– és indicatiu d’una rupturaforta amb els supòsits amb els quals hafuncionat i funciona la historiografiacatalana. És a dir, amb aquelles nocions apartir de les quals s’ordenen les informa-cions, de procedència heterogènia, del

passat i dels límits cronològics i espacials,no sempre fixos, que aquest passat potarribar a tenir. Són aquestes nocions lesque atorguen la qualitat de saber trans-missible, per exemple, als mers noticiaris iles que, en el fons, fan distingible, entretotes les escriptures, les de la narració de lahistòria. Són, així, nocions simples i moltactives. La noció mateixa de conquestan’és un bon exemple. Més enllà d’unaacció sistemàtica de violència –la distri-bució selectiva de mort–, però esporàdica,empresa per un grup per a intervenir en lesformes d’organització d’un altre, tot sónsignificats imprecisos. És cert, però, queaquesta intervenció produeix alteracionsvariablement reconeixibles en les dimen-sions de la població i dels espais gestionatsper ella. Tanmateix no hi ha resultats uni-formes. Fins i tot l’extermini de l’altregrup pot ser no deliberadament produït.En principi, la conquesta no hauria depreveure’l, però tampoc no es descarta.

Aquestes consideracions sumàries hau-rien de bastar, al meu entendre, per adver-tir de la dificultat que conté la noció de

Miquel Barceló és catedràtic d’Història Medieval de laUniversitat Autònoma de Barcelona. Recentmentha coordinat el llibre Musulmans i Catalunya (Em-púries, 1999).

Miquel Barceló

«In principle what one of us may or may not know as to any given fact can’t be amatter for inquiry to the others».«Certainly not –Comrade Ossipon agreed in a quiet undertone– In principle».

Fragment de la conversa entre el Camarada Ossipon i el Professor, seguramental·ludint a les «grans conquestes hispàniques» (J. CONRAD: The secret agent. 19071990, p. 88).

Fer colòniesi la historiografia catalana

31conquesta. La conquesta d’Amèrica sem-bla ser molt diferent de la d’al-Andalus i,no cal dir-ho, de la que feren, abans, els«moros» d’Espanya. Però estic segur queels ensenyants d’història d’arreu tindrienforça dificultats per fer-ne distincionscomprensibles.

La noció introdueix també simplifica-cions a altres nivells que el meramentclassificatori d’accions violentes concerta-des, selectives d’objectius i esporàdiques.La simplificació adherida és la de bo idolent, que poc no té a veure amb les re-duccions ètiques que se’n fan. Per exem-ple, la conquesta i extinció d’al-Andalus ésbona perquè és la condició de les societatsactuals que componen Espanya. La d’A-mèrica també seria bona perquè suposà laintroducció de connexions a una escalaque feia possible ordres de produccióinsospitats fins llavors. Pot qualcú imagi-nar el món actual sense els Estats Units osense la multitud de societats indígenesextintes, malmeses o insignificants? No,clarament. Res no seria així sense aquestesconquestes. D’això, el 1943, Schumpeteren digué la «destrucció creadora» i d’unaforma o d’una altra –K. Marx la té sempremolt present, aquesta destrucció– es man-té com a referent de sentit en totes les nar-racions o comptabilitats del progrés. Detal manera que, en successió, algunes d’a-questes conquestes, la d’Amèrica com aexemple principal, serien indicatives de l’e-xistència d’una orientació evolutiva del’espècie amb els europeus com a agentsprincipals. Cada conquesta seria, doncs, unepisodi singularitzat d’aquesta progressió.

Així, la simplificació de bo i dolenttindria un abast superior a les pietosesassignacions de dolenteria als «moros» deTortosa o Mallorca i de bondat als seus

conqueridors catalans. És clar que aquestllenguatge, el del cristianisme, és el ques’usa per explicar aquest exercici conque-ridor. I no és, de cap manera, un llenguat-ge encobridor de motivacions més cruesque habitarien en el fons bestial de l’espè-cie, la cobdícia i la violència, per exemple.No és així; el llenguatge del cristianismeés, clarament, des de finals del segle XI, laformalització més estricta, rigorosa i aptaper dur a terme un tipus de conquesta sis-temàtica desconeguda abans: la conquestasense fi, que té en la infidelitat del con-querible o del conquerit la incitació per-manent a la destrucció. I d’aquesta mane-ra la conquesta del cristianisme armat creaordres socials irreversiblement nous. Laseva finalitat destructiva no té, senzilla-ment, límits. Resulta fascinant observar-ho a Amèrica des de 1492 fins a LasNuevas Leyes de Indias del 1542, quan és jaben palès pels conqueridors que els seusexercicis de destrucció, creadora si es voldir així, han de ser controlats. L’experièn-cia de l’extermini –«el consumo»– de lespoblacions antillanes és una referènciaconstant tant per a Hernán Cortés comper a Bartolomé de Las Casas.

L’efectivitat del llenguatge formalitza-dor de les conquestes depèn del rigor enquè es fonamenti la impossibilitat socialde la infidelitat –la incomprensibilitat deser infidel s’acompanya de la necessitatimperiosa, inexcusable, de la propagacióde la fidelitat cristiana– però també de siés capaç de difondre simplificacions mésrudimentàries i clandestines. Aquestesvariants són també les més atractives atèsque la seva potència simplificadora actuasense ser reconeguda racionalment. Perexemple, «els que guanyen havien de gua-nyar». O més general, «el que ha passat era

32el millor que podia passar». I el resultatd’aquesta selecció no podia haver estat unaltre. Més endavant ja tornaré sobre això.

«El naixement d’una colònia» conté,com a títol, totes aquestes complicitats designificat. Sí, són els homes blancs contraels altres i guanyen blancs. Tenen, és clar,les millors armes i els millors sentiments.Parlen llengües més intel·ligibles. Les sevesemocions i comportaments personals sónels més educatius. Des de l’explorador dela profunda frontera de l’oest americà,plena de salvatges, fins a l’ascètic coronelbritànic que defensa la ciutat de Khar-toum en contra de les tribus sudanesesguiades per un delirant mahdi. Sempre lamateixa història: l’home blanc obrint-secamí dins la salvatgeria –la solitudo, l’ere-mo, del vocabulari monàstic medieval– oresistint-hi, una polis, un ordre intel·ligibledins el cor mateix de la foscor. Unes situa-cions de setge, al cap i a la fi. Fortins defusta o de pedra, avançades del progrés.

En el títol escollit per J. Torró hi ha,doncs, molt més que nostàlgia de capves-pres de cinema i d’històries d’aquelles con-questes fascinants, tan remotes. El que fanéixer l’autor no és una nació sinó unacolònia, tot alterant el sentit convencionalde la seqüència. Perquè el naixementd’una nació és percebut com a un resultatdesitjable, mereixedor dels esforços, físics,és clar, fets. La metàfora orgànica és sim-ple. La nació va néixer violentament, ambcaminades, set, fam, perills, traïcions, set-ges, assalts, ferits, morts. Però el resultatfinal semblava atorgar a tota la seqüènciaun sentit que no podia sorgir de la merasuccessió d’episodis regits per un ús efi-cient i sistemàtic de la força. Tot plegat, ala fi, figurava formar només part d’undesigni irrevocable però mal de definir, o,

almenys, en termes diferents als que al-guns lectors podran trobar inconvenients:el de l’home blanc a disposar dels altres.Diguin-li epopeia, missió civilitzadora, ohistòria, simplement. En Joseph Conradva advertir-ne la novetat tot diferenciant elque feien els romans del que feien elscolonitzadors moderns:

«Mind», he began again, lifting one armfrom the elbow, the palm of the handoutwards, so that with his legs folded beforehim he had the pose of a Buddha preachingin European clothes and without a lotus-flower –«Mind, none of us would feel exact-ly like this. What saves us is efficiency– thedevotion to efficiency. But this chaps werenot much account really. They were [elsromans] no colonists, their administrationwas merely a squeeze, and nothing more, Isuspect. They were conquerors, and for thatyou want only brute force –nothing toboast of, when you have it, since yourstrength is just an accident arising from theweakness of others. They grabbed what theycould get for the sake of what was to be got.It was just robbery with violence, aggra-vated murder on a great scale, and mengoing at it blind– as is very proper forthose who tacckle a darkness. The con-quest of the earth, which mostly means thetaking it away from those who have a dif-ferent complexion or slightly flatter nosesthan ourselves, is not a pretty thing whenyou look into it too much. What redeemsit is the idea only. An idea at the back of it,no a sentimental pretence but an idea; andan unselfish belief in the idea –somethingyou can set up, and bow down before, andoffer a sacrifice to... (J. Conrad: Heart ofDarkness, p.10).

33La «idea», ve-te-la aquí. Ni Conrad ni

els seus nombrosos comentaristes no pre-cisen, però, quina era aquesta idea que elsromans no tenien. No tenir-la feia delsromans uns simples lladres, uns depre-dadors. Quina «idea», doncs, pot fer queles mateixes accions adquireixin un sentitque per separat no tenen, quedant-se aixíen meres pulsions violentes reconeixiblescom a actes humans, els dels romans, perexemple? Quina devia ser aquesta «idea»?Que hi havia una escletxa en el tracte del’espècie humana com a unitat era clar el1899, la data de Heart of Darkness. Quehi havia estat abans també és probable-ment cert però mai no tan grossa ni de tanmassives conseqüències com la que s’iniciàamb la conquesta d’Amèrica. Justament,la discussió sobre la pertinència de con-ceptualitzar la fractura com una gradacióen l’escala de l’animalitat –¿podien elsindis viure com espanyols?– va començarde seguida. I cap al 1548 es tragué ofi-cialment el santcristo gros de l’Aristòtil perdeterminar si hi havia, en aquest cas elsindis, subespècies no excessivament allu-nyades dels humans per poder fer-los ser-vir. És a dir, per determinar si l’ús delsaltres és d’ordre natural.

És resultat d’una percepció deformadaconsiderar que el manteniment de la uni-tat de l’espècie fos un triomf de la, di-guem-ne, raó; almenys, de la que té unadimensió pietosa. Una espècie més re-duïda i fragmentada plantejava problemesde manteniment, a l’hora de sistematitzarles disciplines de treball i de reproducció,massa complexos, de maneig imprevisible.La unitat, doncs, de creació de Déu, nar-rada per la Bíblia dues vegades –la creaciólocalitzada al Paradís i la dispersió post-diluvial, fora ja del Paradís– era insubs-

tituïble i funcionava com a factor debloqueig de les incitacions que perma-nentment es feien des dels ordres colonialsper a conceptualitzar la fractura, per fer-laintel·lectualment admissible. Perquè, enla realitat, la de l’ordre físic –assignació i úsdels espais, dictamen de les seues dimen-sions, selecció de les plantes i del bestiar,disciplines de treball i de dieta i normes demaneig de la reproducció– la fractura eraun fet consumat, però un fet que perme-tia, justament, molta més fluïdesa de ges-tió que si hagués estat formalitzat amb elrigor que el tracte de domini, com a ani-mals domèstics, implicaria. Clarament, labona opció era la de fer conviure l’afirma-ció intel·lectual de la unitat de l’espècie–de la qual n’era constant indici la fefaentpossibilitat reproductiva– amb pràctiquesque cercaven d’establir, temptativament,els límits dins els quals s’haurien de moureels exercicis de domini social i d’interven-ció sobre els tamanys poblacionals. Capextermini estava descartat però no tots elsque succeïren estaven previstos com a tals.Vet aquí un saber mal d’adquirir, fet d’er-rors, d’assaigs i de mesures equivocades, depoblacions que se’ls queden, als conque-ridors, entre les mans. Tanmateix, l’adqui-sició d’aquest saber es fa amb relativarapidesa i des de mitjan segle XVI ja estransmet com un conjunt de coneixe-ments que permet fer previsions i discutiri avaluar l’eficiència dels exercicis i consi-derar-ne les restriccions adequades. Ladiscussió sobre la encomienda d’indis és,des d’aquesta perspectiva, reveladora. L’ex-tinció de la població índia antillana és de-nunciada, per Bartolomé de Las Casas,com a injusta –i és complicat precisar quèvol dir això en els seus textos– i, a la ve-gada, com a políticament perniciosa, atès

34que disminueix el gruix d’autoritat del’emperador, el merma de súbdits. HernánCortés oferirà un argument similar el1521. El consumo d’indis havia de serinterromput. Les xifres de la Hispaniola(J. Vicens Vives, II, p. 473-474), de500.000 a 32.000 persones, entre 1492 i1514, assenyalen sòbriament l’abast del’extinció. Les xifres de De Las Casas sónmés altes, d’1.100.000 a 46.000 el 1510.Sánchez Albornoz (1973, p. 63) confirmaque el declivi antillà fou «indudable-mente» catastròfic. Era evident que laintensitat de l’exercici havia de ser moltrebaixada. Les repercussions sobre l’ordrepolític i fiscal imperial podien esdevenirimprevisibles i incontrolables. S’hi pre-nen, doncs, mesures. Tanmateix, la sevaeficàcia és molt discutible. L’única efec-tiva, segons De Las Casas, seria allunyarels espanyols dels indis tant com fos pos-sible però mai no tant com per a no cris-tianitzar-los. A qualsevol distància, elsespanyols els consumien. Estava clar quehavia d’haver-hi normes que regulessinaquest consum. Aquestes normes són partdel conjunt experimental sobre el maneigmassiu de poblacions i de les formes d’al-terar-les. Això, des d’aquesta perspectiva,està per estudiar. El que convé destacar ésque mai en la discussió promoguda per DeLas Casas –que ell pròpiament no comen-çà– es reconeix la conquesta d’al-Andalusi la, en general, exhaustiva i pulcra extin-ció a què les poblacions andalusines forensotmeses. De fet, De Las Casas creguéconvenient introduir en la seva Historia delas Indias la conquesta de Canàries i la del’Àfrica occidental com a formes anteriorsa la de les Índies però mai no es fa esmentde la d’al-Andalus, tot i que tant per a DeLas Casas com per a Cortés, i tants d’al-

tres, estava fresca encara; la de Granada ésdel 1492 i les revoltes d’indígenes conque-rits eren un constant recordatori de la sevaencara existència fins al final de 1609. Jotinc a mitges el seguiment de les referèn-cies que fa De Las Casas a aquesta conques-ta i són escasses, opaques i fugisseres. Enrigor, De Las Casas sembla tenir una tacacega als ulls. Però això mereix una anàlisimés detallada que faré en una altra ocasió.

Aquella idea, allò a què Conrad al·lu-dia, és ben detectable a les colònies mo-dernes, però no resulta bona de descriure.Està feta de tres ingredients principals:disciplina, progrés i irreversibilitat. Peròallò que els uneix i barreja és l’autoritatindiscutible per a fer-ho. La resta del mónés vista, pels europeus, com un botí. Es-pècies, cristians i armes són així indestria-bles, una mateixa i activa cosa. I, sobretot,és la percepció correcta de la irrever-sibilitat de la conquesta colonial, el con-venciment raonable que mai res més notornarà a ser igual, que els europeus hanposat en moviment una mecànica socialque tot ho altera, un autòmat fet de tèc-nica i de càlcul de mesures com mai nos’havien preses, la resistència al qual no-més pot ser arcaica i foscament salvatge.Hi ha un tacte permanent del progrés enl’augment indefinit de mercaderies i en laimplantació d’un camp comptable –lamoneda, per fi, sense cap suport físicdeterminat– que condueix, a la vegada, ala celebració suprema del passat –un pas-sat excepcional, destinat a produir aquestpresent– i a la seva estricta cancel·lació–una vegada format, el capitalisme no enpot tenir, de passat. Aquest era el sentit dela proposta de la fi de la història.

* * *

35Tot això, tan palès ja a la conquesta

d’Amèrica i a les colònies modernes, té uncomençament. Si es vol considerar, però,com l’expressió històricament singularit-zada –és a dir, narrada– de la violènciaanimal de l’espècie, no cal ni parlar-nemés, tan banal és la qüestió. Si, al contrari,es considera que la violència organitzadaés la forma principal d’intervenció en ladeterminació de les dimensions de pobla-cions –dels pagesos de la plana de Vic alsegle X o de les valls del riu Níger des definals del segle XVII fins ara, per exemple–s’haurà proposat un problema complex enels termes del qual hi figuren, pregona-ment, plantes i bestiar, indestriables delshumans en el bloc tècnic de la reproducciói propagació selectiva d’aquests.

La formalització primerenca d’aquestaseqüència destructiva és detectable al finaldel segle XI. I, a la meitat del segle XII, jasón observables exercicis complets de con-questa amb designi d’extermini. La prè-dica de la Primera Croada, el 1095 i leselaboracions teològiques entorn de lamonstruositat de l’Islam durant, sobretot,els posteriors cinquanta anys solen ser,amb raó, assenyalades com les formalit-zacions intel·ligents sense les quals les se-qüències de conquesta i extermini nis’haurien produït ni haguessin estat repli-cables. No he triat frívolament el mot demonstre per a referir-me a l’Islam, pensatpels teòlegs de monestirs i bisbats. Estàprou ben estudiat (Daniel, 1962) i nomésvull recordar que el monstre no és resultatde cap ignorància ni de cap impuls d’in-tolerància cristiana. No és de cap maneraun malentès. El monstre és imprescindibleen aquesta mecànica perquè, en rigor, laseva connexió amb la realitat és tènue iepisòdica. Els pagesos de les alqueries de

Tortosa, Lleida, Mallorca, Menorca i Ei-vissa no eren l’Islam. Ni tampoc ho erenles ciutats. Les accions de conquesta esdirigeixen, finalment, contra els ordrespagesos que fonamenten l’organització dela vida amb regulacions religioses ben apa-rents, però indeterminants. La discussiósobre la susceptibilitat, de finals del segleXII i al llarg del segle XIII, de si aquests pa-gesos podien ser persuadits de la conversióo forçats a ella, ha esdevingut banal per lapràctica eficient de la conquesta i les ac-cions posteriors de deportacions poblacio-nals, de concentracions obligades i selec-tives, i de les dislocacions que tot aixòintroduïa en els ordres de reproducció pa-gesos. L’exercici de destrucció resultavatenir, tal com era concebut, una propietatinesperada: la irreversibilitat. En cap casels clivells introduïts en els ordres socialsconquerits varen poder ser tancats. La des-trucció immediata, tècnicament molt bendescrita per J. Torró, s’acompanyava d’unaamenaça efectiva sobre els factors de gene-ració indígena futura. En això l’exigènciade conversió o extermini, de fet, les duescoses –la impossibilitat teològica d’altera-ció de l’infidel–, era la formalització delcaràcter indefinit i infinit de la conquestaon només un resultat era previst. Podiahaver-hi ajornaments en el procés d’obte-nir-lo, pauses, però només un era l’objec-tiu: una christianitas sense cap entorn infi-del, una Jerusalem pura, eternament alli-berada. Aquí rau, crec, la gran novetatd’aquesta conquesta. L’espiral podria ser laimatge geomètrica que millor la descriu:la transmissió concentrada i efectiva d’unaforça inicial, sense pèrdues, i la irreversi-bilitat de la seva acció.

És clar, per altra banda, que, en els se-gles XII i XIII, tot i que estigués ben for-

36mulat, que ja fos viu, aquest objectiu teniaaspectes informes pel que fa a la sevarealització. Les principals dificultats con-sistien en la complexitat física dels exerci-cis de conquesta perdurable i les incon-gruències que sorgien entre la formalit-zació teològica molt exigent de l’exterminii les pràctiques més flexibles en què es duiaa terme. Els capitans de vaixells genovesosi pisans en la segona meitat del segle XII

parlaven, comerciaven, s’entenien ambciutadans i pagesos musulmans d’al-Mah-diyya, Zawila, Tortosa, Almeria, Mallorcai Menorca. Sabien que el monstre teològicelaborat pels clergues –posem pels monjosde Cluny– no podia intervenir en la regu-lació de relacions necessàriament determi-nades per consideracions de càlcul, lescomercials, el reconeixement d’equivalèn-cies, també les llengües i les traduccions.No obstant, eren els capitans i més tard elsfeudals, com en els casos de Tortosa i Llei-da, els que, en efecte, duien a terme laconquesta formalitzada com a guerra justapels clergues. Els tractes determinats ra-cionalment resultaven, doncs, compati-bles amb l’elaboració teològica, especu-lativa, d’un monstre –és a dir, quelcomesporàdic, sorgit en els intersticis de l’or-dre– exterior a la christianitas, que haviade ser aniquilat. No es tracta d’una macta-fra o d’una «mentalitat». Significativa-ment, la pràctica de l’extermini està fetaamb seqüències més racionalment deter-minades que el seu designi. El cristianismeno és separable de l’extermini ni n’és unacobertura ideològica. Tampoc no és unllenguatge, entre altres possibles, en elqual trobi expressió un ordre feudal agres-siu envers un exterior, sempre mal deprecisar i generador de fortes disciplinesen un seu interior igualment difícil de

determinar. Les dificultats per discernir elque és només interior o només exterior, elshistoriadors, almenys els més laxos en l’o-fici, les resolen recorrent, per exemple, alsanomenats conflictes de civilitzacions, elde l’Islam i la Cristiandat, en l’exterior i,en l’interior, a les pulsions derivades, si-guin el que siguin, del creixement econò-mic distingible documentalment des delsegle XI. I així se’n surten.

Vista de prop l’operació de crear elmonstre teològic de l’Islam, ben clara a lasegona meitat del segle XII, és molt sen-zilla. Però no hagués passat de ser una cria-tura informe, una cabòria conceptual, si,justament, els capitans de barques i elsfeudals no haguessin dut a terme les con-questes. Les conquestes esdevenien lacondició sense la qual moriria, com unalbat, sense nodriment, el boig especulatiuteològic. Tanmateix, aquest, viu, atorgavaa les conquestes el caràcter permanentd’insatisfacció que les feia sistemàtiques iinfinites. A l’interior de l’ordre feudal, lapersecució disciplinària és també el fona-ment de la construcció d’autoritat i depoders (Moore, 1987). I qui sempre per-fila les fronteres de l’autoritat i el seu ca-ràcter rígidament vertical –una cadenaestricta de comandament– és l’Esglésiacristiana. A. Guerreau (1980) insistí en lainseparabilitat, tot i que fos només ana-lítica, entre ordre eclesiàstic i sistemafeudal. I, justament, resistir a aquestaseparació, constantment incitada per lahistoriografia, resulta ser la condició dela intel·ligibilidad de qualsevol recerca. A.Guerreau (1996) observà, també, que ésinadequada la percepció historiogràficad’un estadi expansionista del sistemafeudal, com si es tractés d’una deformacióque requereix un tipus d’explicació dife-

37rent del de la seva formació. Poc ressòacadèmic ha tingut tot això. Millor seriadir poca difusió, perquè ressò n’ha tingut.Els mestres de l’acadèmia prou que hanpercebut l’amenaça que aquests tipus deconeixement i de recerca significa per a lesseves rutines que, a la vegada, són el repul-siu més ferm a l’exercici de la raó.

És, tal vegada, evident que les conside-racions fetes són poc proclius a formarpart dels programes acadèmics habituals,molt determinats per les «històries nacio-nals» –quan comença, què fa, amb quinafluïdesa ho fa, quines adversitats troba enel seu camí, quan té plenitud i quinsfactors l’aboquen a decadència, com reviusi reviu, etc.– i pels «temes» que, almenysdes del franquisme tardà, són pròpiamentdominants en l’acadèmia euro-americana.Això, a Catalunya, té connotacions sin-gularitzades respecte a l’acadèmia espa-nyola, en general.

Per entendre l’abast i el sentit d’aques-tes singularitzacions, ben visibles en lahistoriografia, cal observar les tracesmenys perceptibles –sobretot per la gentque no és de l’ofici– de la provisió de pla-ces acadèmiques que s’ha fet i es fa en uninterior espanyol que determina, i molt,les orientacions de la recerca. Tant que, enla historiografia medieval, no hi ha mésgruix temàtic detectable que el que ha de-terminat l’acadèmia espanyola. Ningú nopot saber bé com hauria estat un medie-valisme català si no s’hagués produït lavictòria nacional de 1939. Jo crec que elsmarges de desenvolupament historiogràficno eren diferents als de l’espanyol. Tanma-teix, ara no n’hi ha d’altre més que el quehi ha, amb genealogies intel·lectuals, tam-bé inevitablement personals, ben fàcils defer. Posaré dos exemples d’això, un força

esquemàtic i sumari i l’altre més detallat.La qüestió del sorgiment de l’ordre

feudal en el que serà posteriorment Cata-lunya és, sens dubte, el tipus de qüestióhistoriogràfica que fàcilment, però no perforça, pot ser convertida en «orígens», enla figuració d’un començament narratiu.En els darrers 25 anys tot el gruix de recer-ca acadèmica ha girat entorn del llibre deP. Bonnassie (1975-76) i, molt majorità-riament, les òrbites han estat fetes sensecap curiositat crítica envers el text tanatraient. I, així, la mescladissa historio-gràfica, d’«orígens nacionals» i d’una nar-ració en un llenguatge ambiguament mar-xista de com es forma el feudalisme català,és completa i resistent. Evidentment, sen-se que P. Bonnassie ho digui clar. Seran elsseus comentadors els que mantinguin labarreja sense parar de remenar-la. Sotal’aparença de repetides síntesis d’històriamedieval de Catalunya, es produeix la re-cepció, de tanta durada, acrítica, del llibrede P. Bonnassie. Cal, tot d’una, recordar,però, que va haver-hi una reacció inicialde rebuig al llibre, entre els grups acadè-mics més declaradament franquistes, fins itot amb estirabots públics de mal gust –joen recordo un– i això va ajudar a bloquejarla curiositat crítica envers el text. Tan-mateix, la causa principal d’aquestainhibició era la migradesa mateixa de la re-cerca acadèmica catalana i dels coneixe-ments que manejava. Quina era aquestaacadèmia l’any 1976 a Barcelona, Valènciai Mallorca i com s’havia format després dela victòria nacional del 1939 haurà de sercontat qualque dia. Per altra banda, lafortalesa del guió de P. Bonnassie es deviaen gran part a la seva capacitat de sintetit-zar en una temàtica renovada, i no solscom efecte de llenguatge, les seqüències

38factuals i explicatives d’orígens de Cata-lunya de R. D’Abadal, F. Soldevila i his-toriadors joves associats al projecte deJ. Vicens Vives. La suposada concentracióde població a la muntanya, esdevingudarefugi de catalans amenaçats per la «inva-sió musulmana», és un excel·lent exemplede com conciliar un guió historiogràfictradicional amb una crua explicació natu-ralista, la fam que es passava a la mun-tanya i que empeny a baixar a les planes. I,a més, es fa la connexió amb una de lesmetàfores fundacionals del catalanisme, afinals del segle XIX, les muntanyes són ellloc de l’existència inaugural de Catalunyaque l’esforçada pràctica de l’excursionismepermetia revisitar (Marfany, 1995, p. 293-306). Així, formació del feudalisme, ori-gen nacional i maneig acrític, groller, deles tradicions del medievalisme tant espa-nyol com català, han estat fets compatiblesper una acadèmia on, justament per lamescladissa, és força difícil diferenciar lesorientacions i el sentit de la recerca, queacaben per confondre’s amb els aparent-ment capriciosos itineraris biogràfics. Tam-bé els desacords són, erròniament, inter-pretats com a prejudicis personals.

L’altre exemple que he triat ajudarà,penso, a ressaltar la importància i singula-ritat d’aquesta suspensió de la crítica. Lesconquestes catalanes de Mallorca, Eivissa,Menorca i de l’actual País Valencià, dutesa terme entre el desembre de 1229 i 1245,per a donar dates precises –Menorca, perexemple, sotmesa a tractat feudal no seràconquerida fins el 1287–, han estat per-manentment mantingudes fora d’estudiper l’acadèmia. I això no és insignificant.En la primera part de l’article he esmentatreiteradament les conquestes de Tortosa iLleida com primerencs exercicis de con-

questa amb l’embalum suficient per apoder-los considerar com a casos de lapràctica nova de la conquesta amb desig-nis colonials, és a dir, tot preveient la regu-lació del consum de gent, dels conquerits,del seu ús.

Hauria de sorprendre que, acadèmica-ment, s’hagi menystingut la possibilitat deconsiderar l’estudi d’aquestes conquestescom a prioritari, justament, per tractar-sed’instàncies de recerca que podrien gene-rar coneixements de qualitat sobre untipus de fenomen nou innegablement de-cisiu en la formació directa del món queconeixem. Fora del que, sense cap menys-teniment, pot anomenar-se erudició local,no consta cap recerca sistemàtica sobre laqüestió. S’ha d’esperar fins a les publi-cacions –parcials primer (1997) i la méscompleta de l’any 2001– d’A. Virgili pertenir un tractament sistemàtic de la con-questa de Tortosa. De fet, el llibre inau-gura una temàtica molt més complexaencara.

En aquest context, tampoc no és gensinsignificant que les conquestes posteriorsi majors (Balears i País Valencià) no haginestat objecte de recerques específiques i laseva presència en les lliçons escolars i uni-versitàries ha de ser per força informe id’escampadissa. Així era en la primera edi-ció de la Història de Catalunya de F.Soldevila (1934-1935; segona edició,1962). «Les grans conquestes hispàniques»són, per a Soldevila, obra del rei EnJaume, però obra fortament constrenyidaper indicacions geogràfiques, el comtat deBarcelona era un «nucli cultural» amb pul-sió a expandir-se (p. 113) i un «itsme» ha-via unit antigament Catalunya i Balears,del qual les illes eren tros de «terra pairal»enmig de la mar deixat (p. 277). Final-

39ment, per l’esperit, «la sang, l’idioma i lacultura», la identitat geològica era refeta(p. 277). És clar que amb aquest tipus decosa no es pot anar massa lluny. I, de fet,no s’hi va, amb l’excepció d’A. Santamaríaque, l’any 1970 (p.85-86), fa la connexiódel que hi ha implícit en el desvarieg deSoldevila amb la «Reconquista» espanyolacom a gènere historiogràfic específic.

Sorprenentment, doncs, les «grans con-questes hispàniques» queden reduïdes aescarits comentaris del Llibre dels fets oincloses, elles mateixes com a episodis, enuna més magna «expansió» que, segonsCarme Batlle, vol dir «una etapa de lahistoria de Catalunya ben coneguda perl’existència de les magnifiques cròniquescontemporànies, que en remarquen elsaspectes més gloriosos i atraients». Abasta,aquesta gloriosa etapa, més d’un segle, desde la fi de la minoritat de Jaume I (1225)fins a la reincorporació del regne deMallorca (1344-1349) (1988, p. 21). Elmotiu de l’expansió és aquest: «s’inicial’etapa expansiva quan la nació comença aser ben conscient de la seva pròpia iden-titat i també de la seva força un cop ja s’harefermat la monarquia» (p. 21). Ja hosaben. I, després, en set planes s’enlles-teixen les conquestes del País Valencià i deles Balears. Entre el volum II, escrit perJ.M. Salrach (1987) i el III, escrit per C.Batlle (1988) de la Història de Catalunyaes perd, com en un inesperat interstici, enuna esquerda, aquell episodi que hauria deconstituir allò tan delicat i desitjat com la«consciència» i «identitat» nacionals i queha de portar a la «plenitud» (Batlle, 1988,pp. 84-115). Cal advertir que aquesta ope-ració d’escapolir-se de la conquesta no espot fer en les historiografies, molt concep-tualment vacil·lants, valenciana i balear,

les acadèmiques, vull dir. Qualsevol ma-neig documental o tema d’estudi topasempre amb la conquesta. Però aquesta éstota una altra qüestió i per això deixo forad’esment els estudis de R. I. Burns i P.Guichard, clarament al marge de l’acadè-mia espanyola, sobre la conquesta deValència.

Hauria de quedar clar també que no estracta de ximpleries lèxiques, tot i que arapuguin ser així considerades. És inequívocel llenguatge col·lectivament emprat, delqual C. Batlle n’és una casual usuària, dela irracionalitat colonial, imperial si voleu,arrossegat de mala manera per totes lessales de banderes de l’acadèmia franquistai que, curiosament, reapareix, esquàlid icom en disfressa, en una obra volguda-ment important de difusió. A veure, no ésque el llenguatge i la seqüència explicativaque proposa –nació, consciència, identi-tat, realització de l’estat i expansió– fosinvenció deliqüescent de l’acadèmia fran-quista. Ni de bon tros. Aquest era l’idiomade la potència imperial, de les nacionstriomfals que tenen i manegen colònies,que fan l’Orient. Espanya, després de lavictòria nacional de 1939, no és ben béaixò. Perduren encara les queixes de 1898,entre militars, funcionaris, intel·lectuals iel problema d’Espanya –fos quin fos– éspermanentment discutit. Tanmateix, pe-rò, fins fa poc era el recurs conceptual quees feia servir per atorgar sentit o sentits ala «Reconquista» que, aquesta sí, cons-tituïa tota mena de plenituds nacionals, ien dibuixava una que era, fins i tot, mésplena que totes les altres, la de la unitatd’Espanya. No són, doncs, paraules vanes,o almenys políticament vanes. Per això potsorprendre al lector que no sigui de l’ofici,que un idioma tan pretèrit sigui tan ex-

40plícitament usat. Cal dir que no es tracta,aquest idioma, d’una adherència retòricaque l’autora, en aquest cas, en poguésprescindir sense que el text del que escriuen patís alteracions. No és així. Tot elvolum està pensat a partir de la seqüènciaabans descrita. És el que li confereix sentit,el que l’organitza. Cal tot d’una advertirque tampoc no es tracta d’una dèriad’autor. Representa bé, al contrari, el queha estat la forma majoritària, a l’acadèmia,de seleccionar la temàtica i l’escriptura del’anomenada «Baixa Edat Mitjana» que,en el cas de Catalunya, es feia coincidiramb una expansió comercial, de vaixells,de contractes, de consolats de mar, decrèdits, de diner, de fires, d’enginy... Unnombre considerable d’estudis parcialsd’historiadors estrangers havien acabatperfilant una alternativa doblement atrac-tiva, per la seva erudició moderna i pel quepotencialment tenia de singularitzador dela història catalana, a la narració imperialespanyola. I aquí, en J. Vicens Vives hijugà un paper decisiu però breu. Bastarellegir la seva encara potent Aproximacióna la historia de España (1957) per advertirla capacitat d’il·luminació instantània queté aquell text. Així, després, acaba perproduir-se la paulatina mescladissa entrel’acadèmia nacional, ben estructuradaamb places, escalafó i funcions repartides,i quelcom informe de conceptes i insti-tucionalment desvalgut que se’n pot dir,temporalment, medievalisme català, eldels que queden fora de la universitat delsvencedors. Atapeïts, com en una impro-visada sala d’espera, molts factors anavensent dipositats. Aviat es podrà veure que laseva barreja no era impossible i queacabarien constituint-se en matèriadegradada.

Bé, doncs, ¿per què, justament, l’episo-di principal de la «nació», la conquestamilitar, l’expansió, arribats al 1988, es fafonedís a la recopilació historiogràfica mésoficial que mai no s’ha fet? Abans deproposar una explicació voldria assenyalarque el que s’hauria d’haver fet és dir-ho,fer-li avinent al lector que les qüestions dela conquesta no estaven estudiades i jaestà. També s’hagués pogut dir que, talvegada, era innecessari fer-ho atès que «laconquesta» formava part del besllum nar-ratiu popularment difós. Una narracióingràvida i indeterminada, sense formesprecises, és la que els dictats d’origen re-quereixen. La majoria de lectors la conei-xen, aquesta narració sense contorns. Sí,les conquestes, els moros, i els mercaders,els pactes, la Corona d’Aragó, quin tempsaquell. I no gaire més. En els manualsd’història, els de l’ofici, no es va molt mésenllà d’això. El que això pugui tenir deparadoxal pot entendre’s si es tenen encompte els següents motius. Primer, lanarració de conquesta com episodi extremde vessament nacional –es conquereix un«exterior»– només es pot consolidar si ésfet triomfalment, és a dir, des d’un estatque vigili i difongui el discurs del qualn’és, finalment, el subjecte. I aquest no ésel cas. Segon, després de la victòrianacional de 1939 no hi ha altre guió pos-sible de la història que el d’Espanya. I elde l’Espanya «medieval» és, en la sevafesomia coneguda, relativament recent i ésel que surt tot tibat a l’España invertebradade J. Ortega y Gasset, el 1920. És un guiómolt simple i, per això, molt resistent. Tépoques peces i, per tant, les modificacionsen el seu ordre són escasses i curt és el rangde variacions que s’hi poden fer. Tot l’es-pectre acadèmic el comparteix, els que es

41queden amb la victòria i els exiliats. En elcongrés de Jaca de 1947 (publicat el 1954)se li dóna un nom precís: «La Reconquistay la repoblación del país». Les dues pecesfinalment connexes i ben explícitament,que és l’important. La «Reconquista», lalluita fundacional, de retrobament delterritori, de l’espai de la nació i la modifi-cació biològica imprescindible per a laconstrucció d’una ètnia final. Tot i la pre-gona participació dels mossens en la cons-trucció del guió i en la determinacióinicial, com s’ha vist abans, de la mons-truositat incorregible de l’Islam, és, avui,evident que la dimensió específicamentcristiana és prescindible, indeterminant,en una narració nacional moderna. El quecompta és l’impuls conqueridor inicial,històricament cristià però, en el fons,subordinat a una exhalació ètnica, ambllengua, és clar, inclosa.

En el senzill guió res no hi ha que unmedievalisme català no pugui compartir.De fet és el mateix guió. Amb una dife-rència grossa, però. Cal recordar que totsels guions historiogràfics es fan coneixentel final, un final que pot no ser feliç. Elfinal conegut del medievalisme espanyolés l’estat, la nació. El del medievalismecatalà, almenys el 1939, era quelcom dissi-pat o, pitjor, quelcom que no havia ocor-regut tot i tenir les mateixes peces que l’altre.

Tant era així que el discurs guanyadorde la «Reconquista» espanyola fa final-ment presoner qualsevol intent de «recon-questa» catalana. L’única sortida singu-laritzadora era l’expansió comercial ma-rítima tot deixant de banda les glòriesmilitars de les que l’altre, l’espanyol, en faostentació fina a Amèrica. Els costosintel·lectuals, en termes clars de l’exercicide la raó, són ben evidents. I no s’han de

veure només com a l’abandonament d’unafracció sustantiva del passat –generadord’un present específic, Balears i País Va-lencià– sino també com a suspensió peren-ne i acadèmicament consolidada dels pro-cediments analítics.

Un dels resultats més espectacularsd’aquesta deixadesa és la discussió sobre la«identitat» del País Valencià, que com unprisma que giravolta reflecteix totes lesvariants de l’equívoc. Que ha estat sempreplantejat en termes ètnics no hi ha dubte,i hi ha tots els vergonyosos textos i elsnoms dels autors. Aquests termes impli-quen sempre que hi ha hagut i s’han seguitcontemplant modificacions desitjades depoblació perquè només triant-ne una d’es-pecífica s’aconsegueix la identitat. Així lescoses, doncs, s’entén l’esforç colosal d’En-ric Guinot (1999) per establir documen-talment la nòmina de la identitat inau-gural, tot i que només en l’ús de la llengua,després de la conquesta catalana del’actual País Valencià.

Tercer, el procés, abrupte i curt, desd’una perspectiva europea de descolonit-zació fa que els historiadors espanyols icatalans de caire progressista o d’esquerresmanifestin recels a manejar la noció de«Reconquista» i siguin del tot displicents afer servir la de «repoblación».

Però els marges per descriure l’extinciód’al-Andalus són curts. Gastades les tram-pes de fer els «moros» espanyols diferentsde religió i de llengua –tots els eruditslocals i els mossens sabien que la discussióacadèmica era una ximpleria–, l’opciód’esquerres queda, de fet, reduïda a rebai-xar fins on es pugui la dimensió cristianade l’impuls de la «Reconquista», sobre laqual havia insistit el medievalisme acadè-mic, i descobrir-hi motivacions més intel-

42ligibles i menys historiogràficament arcai-ques. Hi havia també qualque cosa més enjoc: la possible anul·lació de l’esperit coma generador de l’acció històrica i la sevasubstitució per seqüències explicatives mésdiscretes, de lògiques identificables i com-provables. Es tractava, doncs, de la matè-ria que, finalment, compareixia, en el me-dievalisme espanyol, vestida amb el lèxicnovedós de l’anàlisi –marxista i blochià–del feudalisme com a sistema. El fet que la«Reconquista» tingués «orígens socials»–com proposen A. Barbero i M. Vigil(1974) –resultava per a alguns recon-fortant i introduïa un crull considerableen la representació crua i descomunal d’uns«reconquistadores» moguts per una exha-lació espiritual on el que era Espanya i elque era mandat diví estava inextricable-ment confós. Les reaccions acadèmiques ales propostes d’A. Barbero i M. Vigil forentremendament adverses. Finalment, tam-poc s’ha aconseguit anul·lar el mot. Justa-ment, Josep Torró (2000) ha argumentatamb precisió com és d’imprescindibledesprendre’s del feix de significats, ensemsbanals i perversos, que el mot introdueix aqualsevol discurs historiogràfic.

Resulta que hi ha poques maneresd’analitzar un extermini que és, només enaparença, llarg en el temps i gradual en laseva pràctica. No són 800 anys. És fals elcompte. També, convé assenyalar que undels efectes, insidiós i persistent, de què la«Reconquista» fos resultat de processosdiscernibles dins la matèria social del feu-dalisme, era canviar el caràcter de la vio-lència, com si l’agressió religiosamentmotivada tingués un grau d’animalitatsuperior a aquella produïda per seqüènciessocials de confecció detectable. Per exem-ple, la necessitat de monestirs i feudals de

dominar i consolidar els itineraris detranshumància i extendre les pastures delsud, de les extremadures, és quelcom decomprensible i els mecanismes militarsper a dur-ho a terme són ja part d’un pro-cés historiogràficament comparable al quetracta l’acadèmia europea. En canvi, l’im-puls religiós, espiritual –repetit després aAmèrica– produeix imatges de conque-ridors feréstecs i diferencialment espa-nyols. La deriva particular d’un cert me-dievalisme català evocant una expansiópreferentment comercial sorgeix, en part,del rebuig d’aquesta mena de «Recon-quista». Els costos d’això, però, són grans.No és fàcil fer compatible en una mateixanarració els almogàvers, amb el seu ferrodespert, el sopar de negocis a casa del Sr.Carles Martell on es decidí la conquesta deMallorca, els pacífics i actius consolatsde mar, les ànsies ara missioneres ara decroada d’en Ramon Llull...

L’embull i les tensions historiogrà-fiques que genera foren detectades i benexplicades per J. N. Hillgarth el 1975,justament. Havia de ser un historiador es-tranger, especialista en Ramon Llull i fre-qüent resident a Mallorca, qui plantegésl’entremaliada qüestió de l’existència o nod’un imperi català a la Mediterrània. És eltext d’un historiador perplex per l’enigmad’aquell estat imprecís, sobre les dimen-sions i l’estructura del qual hi ha manifestaconfusió però del qual, en canvi, hi haprofuses notícies com d’avistaments d’ungran peix, entre 1229 i 1327. De fet, talcom assenyala l’autor, era una discussiósobre anàlisis i propostes d’estrangers (P.Vilar, R. H. Bautier i J. L. Shneidman).

Un dels costos més immediats de lafosca perspectiva historiogràfica era i ésla suspensió indefinida de la lectura del

43Llibre dels fets del rei en Jaume. Una lecturai un ús d’historiador, vull dir. A tant arribala renúncia equívoca a les glòries militarsque solen acompanyar les conquestes efi-cientment conduïdes. El Llibre és un texton, entre altres discerniments, es pot estu-diar com s’organitza un botí, com és, enefecte, creat. Però això no es fa. I tot i queel text ha estat ben editat –la darrera edicióde Jordi Bruguera de 1991 és excel·lent–manté una existència remota però intimi-dant com la d’un bosc on hi ha un secret.

Al final, doncs, les renúncies acadè-miques catalanes i els límits del medie-valisme espanyol, en general, i els mésestrictes del d’esquerres per a tractar laconquesta d’al-Andalus, estan estretamentimbricats. I no són resultats adventicis. Alcontrari, formen una línia compactad’ombra on es pot llegir qui va guanyarl’estat i qui el va perdre.

I, finalment, el quart motiu, estudiaruna conquesta és, certament, complicat.Cal identificar els tipus diversos d’infor-macions que la conquesta deixa, els mo-tius de perquè els deixa, i cal, també,conservar, seleccionar i jerarquitzar aques-ta documentació sempre parcial i observarcom canvia a mesura que la pràctica colo-nial es desenvolupa... I en el cas especiald’aquesta conquesta és convenient mirarde conèixer com era la societat conqueridaper a identificar, sobretot, els límits dinsels quals s’hauran de produir la instal·lacióde colons i el ritme amb què, per depor-tació o anihilació immediata de la pobla-ció indígena, se’ls haurà de fer lloc. Perexemple, és clar després de l’estudi quehem fet sobre els pagesos andalusins d’Ei-vissa, just abans de 1235, que dur-hicolons catalans requeria un buidat efectiudels indígenes. No hi cabien, sinó. Això

és molt clar ara (Barceló (coord.), 1997;Kirchner, en premsa). Igualment havia depassar així a les valls del peu de muntanyade Mallorca, Bunyola, Coanegra, Alaró,Orient (Kirchner, 1997) o a Felanitx (Bar-celó, Kirchner, 1995) o a Pollença (Arge-mí, 1999). La grandària dels assentamentspagesos andalusins i la forma com havienestat produïts i organitzats no permetienuna duplicitat d’ocupació i de feina. Nos’hi podien, doncs, instal·lar colons si noes feia net de gent primer. Una altra cosaés que després aquestes mateixes unitatsd’assentament agrícoles resultessin ade-quades per a colons que havien de pagarrenda a senyors que no en tenien maiprou. Però sobre això l’estudi dels indí-genes no hi afegeix cap il·luminació. Elsajustaments posteriors, el maneig d’indí-genes en blocs segregats, són història ine-quívocament colonial. I tampoc es tractad’estudiar, singularitzats, els humans no-més, sino també els ordres agraris queintrodueixen i els que destrueixen, elssistemes de plantes i els de bèsties. El queja fa anys va observar R. Soto (1985-86),que la colonització de Mallorca era duta aterme per uns grups familiars gestors,gairebé especialistes en fer de tot –deramaders, d’impulsors de cultius, de com-pradors de rendes reials, de comerciants,d’esclavistes...– ocorre també, a l’engròs, aMèxic. Hernán Cortés és un molt actiu iinnovador empresari, agricultor, ramader,navilier, comerciant, miner i el primeraclimatador de cucs de seda (Martínez,1997). I tot això significa modificacionsdeliberades de les poblacions i la deter-minació de la seva generació futura. En elcas de Mallorca, per exemple, s’ha calculatque cap al 1270 no hi queden ja indígenes(Soto, 1985-1986).

44L’estudi de les conquestes ha de ser,

doncs, forçosament complex i delicat.Així, estudiar conquestes exigeix una crí-tica persistent del quadre conceptual ques’hi fa servir. La noció d’«exportació» delfeudalisme (Portella, 1998), que introduïaindubtable precisió en el lèxic historio-gràfic habitual, resulta, ara, al meu parer,insuficient i fins a un cert punt defor-madora. Certament, l’ordre social produïtper «les grans conquestes hispàniques» ésel del feudalisme. Però, com és evident enels treballs de R. Soto (1994), H. Kirchner(1995, 1997), J. Torró (1999) i d’A.Virgili (2001), això ocorre en la mesuraque la conquesta genera migracions degent, de pagesos, de «pobres blancs». Nohi hagué forma coneguda de «feudalit-zar» els indígenes. No es varen poder mairefer els exercicis de dominació –sobre lageneració controlada de reproducció hu-mana, sobre les dimensions de l’agricul-tura, tots confosos amb la cristianització–que l’havien produït. Les societats indí-genes només pogueren ser diversamentdestruïdes. Per això, la noció d’exportaciódel feudalisme denota insuficientmentuna realitat més complexa i intel·lectual-ment torbadora. Esclavitud, aljames mudè-jars, eixarics, moriscos, «indios encomen-dados» són les formes particulars de quèfer amb els indígenes. Quan ja, inespe-radament, no n’hi ha, quan s’han acabat,quan s’han consumit, a Mallorca i a lesAntilles, per exemple, les substitucions esfan ja a partir de nous criteris de necessitatcolonial –les plantacions en són una mos-tra– que es resolen amb la importació se-lectiva de pagesos de lluny tornats esclaus.

L’estudi de les conquestes també re-quereix dedicació, personal, temps idiners. I, per descomptat, coordinació. No

necessàriament una coordinació directa,que és, tal vegada, sempre el més desit-jable, sinó recerques implicades, que si-guin reconegudes com a formant partd’un conjunt ben explícit de pressupòsits inet de vocabulari, acadèmicament inelu-dible. Això és, justament, el que, com hetractat d’explicar abans, l’acadèmia espa-nyola i la catalana no propicien.

Era tan fàcil escriure sobre «el naixe-ment d’una nació». Però Josep Torró vadecidir escriure sobre com neix una colò-nia. Greu és l’alteració que ha introduït enla recerca i en la rutina acadèmica. De fet,és impensable un tractament de «les gransconquestes hispàniques» com altra cosaque creacions colonials en el context, clar,en que el mateix J. Torró (2000), en unarticle recent, les ha situades, «Jerusalem oValència: la primera colònia d’occident».Així. L’acadèmia pot perfectament simularque la discussió és inexistent. De fet, es fa.Tanmateix, per sota el joc historiogràficacadèmic es mouen, tèrboles, velles matè-ries de foscor, ben vives però, del passat idel present. Aquesta, per exemple: el pas-sat, en efecte, no ha deixat moriscos al PaísValencià, en canvi, sí que s’ha estès profu-sament Espanya. És per pensar-hi. ❐

BIBLIOGRAFIA

ARGEMÍ, M. (1999): A les vores dels torrents. Una prospecciódels assentaments pagesos andalusins de Pollença.Annuari 1999, 6. Ajuntament de Pollença. Pollença.

AA.VV. (1951): La reconquista española y la repoblación delpaís. Escuela de Estudios Medievales, Instituto deEstudios Pirenaicos. Saragossa.

BARBERO, A. i M. VIGIL (1974): Sobre los orígenes sociales dela Reconquista. Ariel, Barcelona.

45BARCELÓ, M. (1997) (coord.): El curs de les aigües. Treballs

en curs sobre els pagesos de Yabisa (290-633 H- 902-1235 dC.). Eivissa.

BARCELÓ, M. i M. KIRCHNER (1995): Terra de Falanis.Felanitx quan no ho era. Palma de Mallorca.

BATLLE, C. (1988): «L’expansió Baix Medieval, segles XIII-XV», en VILAR, P. (dir.): Història de Catalunya, vol III.Edicions 62.

CONRAD, J. (1963): Heart of Darkness. A Norton CriticalEdition, Nova York/Londres (3a ed., 1988).

DANIEL, N. (1962): Islam and the West. The Making of anImage, Edinburgh.

GUERRAU, A. (1980): Le féodalisme. Un horizon théorique.Le Sycomore, París.

— (1996): «Quelques caractères spécifiques de l’espaceféodal européen», en BULST, N., R. DESCIMON i A.GUERREAU (dir.): L’État ou le roi. Les fondations de lamodernité monarchique en France (XIVè – XVIIè siècles).Éditions de la MSH, París.

GUINOT, E. (1999): Els fundadors del Regne de València.Repoblament, antroponímia i llengua a la Valènciamedieval. Tres i Quatre, València.

HILLGARTH, J. N. (1975): «The problem of a CatalanMediterranean Empire 1229-1327», The EnglishHistorical Review. Longman, Londres.

KIRCHNER, H. (1997): La construcció de l’espai pagès aMayurqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra iAlaró. Universitat de les Illes Balears. Palma deMallorca.

— (en premsa): «El mapa de los asentamientos anda-lusíes de la isla de Ibiza», en Asentamientos rurales yterritorio en el mundo mediterráneo en época medieval.Berja (Almería), 2-5 noviembre 2000.

MARFANY, J. L. (1995): La cultura del catalanisme.Empúries.

MARTÍNEZ, J. L. (1990): Hernan Cortés. UniversidadNacional de México, Fondo de Cultura Económica,Mèxic.

MOORE, R. I. (1987): The formation of a persecuting society.Blackwell Publishers.

PORTELLA, J. (1998): «Cómo se exporta el feudalimo. Elcaso de Mallorca», en BARCELÓ, M. i P. TOUBERT

(dirs.): L’incastellamento. Actas de las reuniones de Gi-rona (26-27 noviembre 1992) y Roma (5-7 mayo1994). Roma, pp. 85-98.

SALRACH, J. M. (1988): «El procés de feudalització, seglesIII-XII», en VILAR, P. (dir.): Història de Catalunya, volII. Edicions 62.

SÁNCHEZ ALBORNOZ, N.: La población de América Latina.Desde los tiempos precolombinos hasta el año 2000.Madrid, 1973.

SANTAMARÍA, A. (1970): Historia de Mallorca, IV, (coord.J. Mascaró). Palma de Mallorca.

SOLDEVILA, F. (1934-1935): Història de Catalunya. Alpha,Barcelona (1962, 2a ed., revisada i augmentada).

SOTO, R. (1985-1986): «Alguns casos de gestió “colonial”feudal a la Mallorca del segle XIII», en La Formació iExpansió del Feudalisme Català. Núm. monogràficd’Estudi General. Girona, 5-6, pp. 345-369.

— (1994): «La situació dels andalusins (musulmansbatejats) a Mallorca després de la conquesta catalanade 1230», Mélanges de la Casa de Velázquez, XXX-1,pp. 167-206.

TORRÓ, J. (1999): El naixement d’una colònia. Dominaciói resistència a la frontera valenciana (1238-1276).Publicacions de la Universitat de València, València.

— (2000): «Jérusalem ou Valence: la première colonied’Occident», Annales, Histoire, Sciences Sociales, 5, pp.983-1008.

— (2000): «Pour finir avec la “Reconquête”. L’ocupationchrétienne d’al-Andalus, la soumission et la dispa-rition des populations musulmanes (XIIè-XIIIè siècle)»,Cahiers d’Histoire, 78, pp. 79-97.

VICENS VIVES, J. (1957): Aproximación a la Historia deEspaña. Centro de Estudios Históricos Internacio-nales, Universidad de Barcelona. (1960, 2a ed.).

— (1957): Historia social y económica de España y deAmérica. (Reedició per Ed. Vicens Vives, 1971.)

VIRGILI, A. (1997): «La qüestió de Tarraquna abans de laconquesta catalana», Quaderns d’història Tarraconense,vol. IV, pp. 7-36.

— (2001): Ad detrimendum Yspanie... La conquesta deTurtusa i la formació de la societat feudal (1148-1200).València-Barcelona.

46

PRESENTACIÓ

La discussió sobre la reforma de les humanitats i, concretament, de l’ensenyament de lahistòria té, certament, moltes cares. Hi ha, en primer terme, un aspecte indefugible –sovintpassat per alt– que és la contribució que aquest ensenyament pot fer a la difusió d’una maneracrítica i informada d’enfrontar-se als fets històrics. Les noves generacions han de comptar ambels recursos de saber necessaris per a comprendre processos històrics complexos i conflictius, queno es poden reduir a esquemes lineals. I que haurien d’excloure visions apologètiques, esque-màtiques, mitològiques i ofuscadores. La nova consciència ciutadana, emmarcada en parà-metres més amplis que no aquells amb vocació de reducte, ha d’incorporar el llegat crític d’unacultura que, a l’alçada del segle XXI, ha estat capaç de mirar amb uns altres ulls el seu passat,de treure a la llum els determinants estructurals de trajectòries no precisament beatífiques, desuperar prejudicis i vells dogmes. És aquest terreny on conflueix la voluntat d’objectivitat exi-gida per l’aspiració científica amb la promoció d’una consciència ciutadana adulta i madurael que hauria de servir com a referència de qualsevol reformulació d’un ensenyament ambuna vessant clarament formadora. Però, en segon terme, el debat té lloc en un marc políticmolt concret i determinat en el qual no predomina, ara com ara, la serenitat i la voluntat defer un pas endavant en el sentit esmentat, sinó més aviat una clara propensió de retorn a lainstrumentalització política i a l’uniformisme. Aportar elements per a una avaluació delsentit del debat en curs, per a una comprensió de la seua lògica i el seu rerefons, ha estat laintenció que ha animat la realització d’aquest dossier, a contrapèl sens dubte dels discursosoficials avui en voga. Hi han participat destacats especialistes que reconstrueixen la històriade l’ensenyament de la història i el seu moment actual i que, alhora, apunten explicacionssobre la lògica política que subjau a una discussió en la qual es juga, literalment, un aspectecabdal de la convivència. I, més enllà, de l’assentament, o la frustració, d’una manerad’entendre el passat compatible amb les exigències de la ciutadania democràtica, plural,crítica i equipada amb els instruments de coneixement escaients.

Debat sobre les Humanitats

47

En aquests moments en què s’estén uncert sentiment de crisi sobre la història ques’ensenya, convé reflexionar sobre la seuaevolució en el passat. Amb aquest articlees pretén contribuir a un debat que desd’instàncies oficials sembla voler evitar-se.El debat desgraciadament s’ha limitat apenes a comentaris periodístics caracterit-zats –llevat d’honroses excepcions– per lapobresa argumental, l’absència de dades i,fins i tot, les obertes falsedats. Pobresaargumental que resulta més sorprenentquan existeixen anàlisis rigoroses sobrel’evolució de l’ensenyament de la històriaa Espanya.1

Aquest treball sobre la situació de lahistòria escolar tracta de la invenció dela història d’Espanya en el segle XIX i lallarga pervivència dels tòpics elaborats enaquell moment que bastants profans iden-tifiquen exclusivament amb el franquis-me; és complementari de l’estudi de Ra-fael Valls en aquest mateix número.

La ideologia dominant durant el fran-quisme –l’anomenat nacionalcatolicisme–estava ja molt arrelada en el pensament

reaccionari espanyol des de l’últim quartdel segle XIX, del qual és deutor en moltamesura més que no dels feixismes euro-peus. El nacionalisme integrista espanyol,per la seua banda, ha tingut més punts encomú amb el nacionalisme progressistadels que es reconeixen habitualment; totsdos han compartit molts dels tòpicsromàntics, tot i que amb diferent èmfasi.

En la segona part s’aborda la profundamodificació de la història ensenyada a Es-panya que es va produir com a resultatdels canvis socioeconòmics ocorreguts enels anys seixanta, abans de la mort del dic-tador. La Llei General d’Educació (LGE)de 1970 va significar l’abandó definitiudel nacionalcatolicisme en els llibres detext i una adequació metodològica méscoherent amb la política de desenvolu-pament empresa poc abans. Moltes de lesmesures adoptades llavors se solen atribuiravui a la LOGSE, llei que ha estat menysrupturista que la LGE respecte dels contin-guts escolars. L’actual intent de reintro-duir en l’ensenyament el biaix nacionalista–historicoorganicista– similar al promo-gut des del segle XIX és, al meu parer,contradictori amb els objectius democrà-tics i pluralistes que han d’orientar l’en-senyament.

Ramón López Facal

Ramón López Facal és catedràtic d’Història. És coautordel llibre, a cura de Juan Sisinio Pérez Garzón, Lagestión de la memoria. La historia de España alservicio del poder (Crítica, 2000).

Invenció i criside la història d’Espanya

48ELS ORÍGENS:

LA TRADICIÓ LIBERAL

L’estat-nació a Espanya, igual com en al-tres països, tingué els orígens en els canvisrevolucionaris liberals i es va anar assen-tant de manera vacil·lant però progressivaal llarg de tot el segle XIX. Les velles ins-titucions de la monarquia absolutista vanser substituïdes per unes altres represen-tatives de la «nació». Les classes mitjanes–les situades entre l’aristocràcia decadent iles masses populars sumides en la pobresai la ignorància– reclamaren amb èxit elpoder polític i van aconseguir d’exercir-losense complexos en benefici propi, excloentfins i tot del dret al sufragi la majoria de lapoblació durant molt de temps.

En un siglo mercantil y literario comoel presente, es necesario que las clases me-dias dominen porque en ellas radica lafuerza material, y no corta parte de la mo-ral, y donde reside la fuerza está con ellael poder social, y allí debe estar también elpoder político. [Alcalá Galiano, Leccionesde Derecho político constitucional impartidesa l’Ateneo de Madrid i publicades el 1843.]

Però qualsevol poder necessita instru-ments de cohesió social que vagen mésenllà dels mecanismes merament coerci-tius si pretén perpetuar-se. Durant l’anticrègim la religió va representar aquest pa-per essencial de difondre valors de submis-sió a l’ordre social, interioritzat com anatural i etern pels seus suposats orígensdivins. La burgesia que va exercir el poderdesprés de les revolucions liberals va des-cobrir molt d’hora el paper mobilitzadordel nacionalisme com a nova religió laicaque permetia unir voluntats mitjançant la

lleialtat al nou imaginari: la nació. Elnacionalisme espanyol va adoptar, des delsseus orígens, alguns elements essencialistesi de manera destacada un historicisme queencobria els canvis revolucionaris com arecuperació d’antigues essències: les Corts,dipositàries de la sobirania nacional, espresentaven com hereves de les velles insti-tucions medievals i fins i tot dels concilisde Toledo; es pretengué fer derivar l’auto-nomia i la representació dels ajuntamentsdels antics municipis romans; i fins i tot esvan relacionar les llibertats constitucionalsamb les reivindicacions de la rebel·liócomunera. En aquest sentit és molt signi-ficatiu el consell de Jovellanos2 a Marinael 1808: «para sacar de ellos [dels gover-nants] algún partido convendría argüirlesno tanto con razonamientos como con loshechos de la Història».

La historiografia romàntica va assumiramb entusiasme una perspectiva nacio-nalista de la qual mancaven les històriesescrites durant l’Antic Règim, realitzadesamb intencions ben diferents. ModestoLafuente va publicar la seua Historia Gene-ral de España a partir de 1850 i hi va utilit-zar, en bona manera, informacions obtin-gudes de l’obra de Juan de Mariana publi-cada per primera vegada 250 anys abans,però va adoptar canvis molt significatius:no solament va abandonar els aspectesmítics més fantàstics que Mariana haviapres de les cròniques medievals, sinó que,fonamentalment, va introduir un canvitant en l’objecte com en el subjecte de lahistòria. Si la història, des de l’antiguitat,s’havia justificat com a discurs moral perals individus (recordeu la cita de Ciceró,reiterada fins a l’avorriment, historia ma-gistra vitæ) ara va irrompre la idea que l’e-xemplaritat del passat és especialment útil

49per als pobles, per a les nacions, i que sónprecisament aquestes les protagonistes dela història.

La història romàntica va passar a seralguna cosa més que la mera relació crono-lògica de regnats i dinasties, i va convertirel «pueblo español» en el vertader protago-nista. Abans de les revolucions liberals, jahi va haver sentiments protonacionalistes(en denominació de Hobswam); el mateixMariana va justificar l’edició llatina de laseua història (1592) en la necessitat demostrar a altres nacions «els principis imitjans [pels quals Espanya] es va adreçara la grandesa que avui té»; i d’expressionssimilars, se’n poden trobar en Cervantes,Quevedo o Saavedra Fajardo. Aquestamena d’expressions, molt minoritàries, noimplicaven la identificació d’Espanya ambuna unitat política supraindividual, sinómés aviat amb un territori –la Hispània dela versió llatina que, per descomptat, in-cloïa també Portugal o el Rosselló, però noles illes Canàries– en què se sustentava laglòria d’una monarquia catòlica protegidaper la providència divina. A partir de lahistoriografia romàntica, per contra, es vadesenvolupar la idea de nació comuna,compartida, concebuda com un organis-me amb una ànima eterna –o formada enun passat molt remot– que es manifestatant en la continuïtat de les institucionsjurídiques com en les accions d’individussingulars que en determinats momentsexpressaven l’afany col·lectiu, el caràcternacional. La nació és el subjecte històriccap al qual es promou el sentiment delleialtat, i l’exaltació de la monarquia es faen funció d’aquest subjecte. Molts histo-riadors, com ara Lafuente, van continuaressent providencialistes, però ara concre-taren la predilecció divina sobre la nació i

no sobre una determinada dinastia real. Latransició entre la historiografia de l’anticrègim i la liberal nacionalista va ser relati-vament senzilla. L’edifici liberal es vaconstruir reutilitzant els materials de l’eta-pa anterior i rebutjant-ne molt pocs; eldesig de legitimació històrica del nourègim va facilitar la continuïtat enfront dela ruptura. Des de començament del segleXIX, els aspectes jurídics s’han consideratcom una expressió més del caràcter nacio-nal –d’acord amb els corrents iusnaturalis-tes–; existeix una opinió compartida se-gons la qual els legisladors traduïen encada època el sentiment comú de les na-cions; per això es destacava la importànciad’institucions –com la monarquia– queposaven de manifest l’ànima del poble alllarg de la història nacional.

L’ensenyament de la història es va ins-titucionalitzar després de les revolucionsliberals. En l’Antic Règim havia mantin-gut la tradició clàssica i humanista deconsiderar la història com una modalitatmenor de la literatura, amb una finalitatmoral com s’ha dit ja, limitada a minorieseducades en un reduït nombre de col·legisreligiosos. Amb tot, va ser en aquesta eta-pa quan es van fixar les pautes que presidi-ren la història escolar posterior: una síntesiglobal que s’iniciava en els orígens bíblics,seguits d’un ampli resum de la històriagrecoromana i d’una successió de dinastiesreials protegides per la providència, com-pletada amb les figures dels grans herois iguerrers.3

L’estat liberal que va emergir arran deles Corts de Cadis va ser conscient des delsseus inicis de la importància de l’educació,i que el control del sistema escolar era undels instruments bàsics per a la consoli-dació del procés de construcció nacional.

50Això no obstant, fins als anys trenta no esva produir el triomf d’un estat constitu-cional, basat en la igualtat jurídica i en lesllibertats individuals; projecte polític quesolament era possible si s’assentava en unampli cos de ciutadans, és a dir, d’un con-junt d’individus conscients que coneixen iassumeixen els nous drets polítics i queparticipen en els afers públics. La institu-cionalització del sistema educatiu a mitjansegle XIX, nascuda del canvi polític, vacomportar una nova percepció de la his-tòria; no va significar una ruptura radicalamb la historiografia escolar anterior. Defet es van continuar utilitzant manualsescrits el segle XVIII (Isla, Iriarte) o d’altresque s’hi inspiraven directament (Díaz deRueda) fins i tot fins a la Restauració. Peròalhora es van començar a publicar nousllibres de text en què es van plasmar elstòpics nacionalistes romàntics i que vancontribuir a difondre’ls i a consolidar-losfins a temps recents. A partir de la segonameitat del segle XIX es va elaborar unainterpretació canònica de la història d’Es-panya, fonamentada en quatre pilars:

La idea de sobirania territorial: la nació–Espanya– és formada per un territoriamb certa unitat, delimitat per unes fron-teres que estan determinades en gran ma-nera per una realitat geogràfica «natural».

La idea abstracta de nació es materia-litza visualment a través dels mapes, tantels escolars com els que presidiren des dellavors els nombrosos organismes i institu-cions públiques.

La unitat legislativa i política: s’iden-tifica la nació amb cert grau d’unitat polí-tica, amb un govern central i un sistemalegislatiu comú, en qualsevol moment delpassat. En aquest sentit és interessantconstatar el canvi en la valoració de la

monarquia dels visigots, o la dels ReisCatòlics a què ens referirem més avant.

El caràcter comú és la base de la iden-titat nacional. Els espanyols mantenen, ihan mantingut sempre, comportamentsi actituds similars; aquest suposat caràctercomú és fruit, sobretot, de compartir unmateix marc territorial essencialment ho-mogeni en la seua diversitat (el relleu ac-cidentat hi ha propiciat l’individualisme).La idea segons la qual les condicions físi-ques (sobretot el clima) determinen el ca-ràcter de les persones no és innovadora. Éspresent des d’Heròdot o Polibi a Ibn Hal-dun i, a partir del segle XVIII, es convertiràen un lloc comú (Montesquieu, Hume o,a Espanya, Masdeu). La innovació del se-gle XIX és la identificació dels atributsd’aquest suposat caràcter inventat, fona-mentalment, pels legitimistes europeusdels anys 20 i 30, fascinats pel que per-cebien a Espanya com la continuïtat d’untemps passat: la societat de l’Antic Règimen què les classes populars no qüestiona-ven els valors tradicionals (religió, monar-quia). Aquests nous tòpics sobre el caràc-ter espanyol, que no tenen res a veure ambels que van reflectir els escriptors europeusen segles anteriors, es van difondre a travésde la literatura romàntica (Victor Hugo,Merimée) i van acabar essent acceptatsuniversalment: en la literatura (Galdós), lamúsica (les sarsueles de la Restauració),la premsa i, per descomptat, la historio-grafia i els llibres de text.

La unitat religiosa catòlica: el catoli-cisme, i fins i tot l’església catòlica com ainstitució, va contribuir a forjar la iden-titat comuna dels espanyols. Aquesta valo-ració, comuna al liberalisme moderat i altradicionalisme integrista, es va acabar im-posant fins i tot entre els ambients liberals

51progressistes del segle XIX. Aquest estereo-tip enfonsa les seues arrels tant en la litera-tura apologètica de la contrareforma comen els tòpics romàntics esmentats en el pa-ràgraf anterior.

Aquests quatre elements proporcionenles claus de l’anàlisi del passat que es recullen els llibres de text i que conformaran elstòpics reproduïts per la historiografia es-colar que detallem tot seguit.

1. En els «primitius pobladors» ibers esva manifestar per primera vegada el «ca-ràcter espanyol» (valor, austeritat, indivi-dualisme, generositat, amor a la indepen-dència, resistència a tot allò que vinga defora...), com es «constata» en les lluites perla «independència» contra fenicis, carta-ginesos i, sobretot, contra els romans. Lamitificació de les guerres contra els ro-mans es va produir sobretot a partir delsegle XVI (Cervantes, Mariana), amb la rein-terpretació de textos llatins que permete-ren excalçar (equiparar) els orígens patrisamb l’antiga esplendor romana, en unmoment en què en els ambients cultes deles ciutats italianes s’identificava les tro-pes de la monarquia dels Àustria amb elsnous bàrbars, culturalment menysprea-bles. Aquests primers escrits protonacio-nalistes tingueren continuïtat i desen-volupament en la historiografia del segleXVIII i es van incorporar a la del XIX ambun caràcter ja obertament nacionalista.

2. Els romans, si bé inicialment odio-sos en tant que conqueridors estrangers,mereixen una valoració positiva a partir del’època imperial (després de la conquesta)en la mesura que aportaren unitat políticaa la península, unitat lingüística i, per da-munt de tot, per considerar providencialel seu paper en la difusió del cristianismed’acord amb la tradició eclesiàstica d’ori-gen agustinià.

3. S’exalça la monarquia visigoda coma fundadora del primer estat nacional, perhaver unificat el territori peninsular jurí-dicament i políticament, i per haver-lodotat d’una única identitat religiosa des-prés de la conversió de Recared. La miti-ficació de la monarquia goda que va nàixeren ambients eclesiàstics medievals –proba-blement mossàrabs– per tal de legitimarles aspiracions de les noves cases reials cris-tianes en la seua lluita enfront d’al-An-dalus va acabar convertint-se en un delstòpics propagandístics de les successivesdinasties necessitades de legitimar-se re-corrent a suposats orígens ancestrals. Lahistoriografia romàntica s’encarregaria d’i-dentificar monarquia i nació i de situar elsorígens jurídics d’aquesta en aquells temps.

4. La Reconquesta es planteja com unagran «prova» en què els «espanyols» (exclu-sivament els cristians)4 expien els pecats dela seua desunió i vicis passats i, desprésde vuit segles d’agosarats esforços, aconse-guiran recompondre la «unitat perduda» isempre enyorada. La primera historiogra-fia liberal va utilitzar també aquesta vellainterpretació moral del passat en clau na-cional: la responsabilitat moral correspon,en aquesta nova perspectiva, al poble (a lanació) i no exclusivament als monarques.

5. Amb els Reis Catòlics s’assoleixl’apogeu històric quan restauren la unitatnacional d’Espanya. La figura d’aquestsmonarques havia estat enaltida ja en vida(Alfonso de Palencia, Nebrija, Pulgar,Diego de Valera i, sobretot, Andrés Ber-náldez). Aquesta tradició es va manteniren segles posteriors en tant que autors ipromotors de la unitat religiosa i de l’ex-pansió territorial (Mariana, Salazar i Men-doza) com a singular model en èpoques dedecadència (Salazar i Castro) o pels il·lus-

52trats del XVIII (Ferreras, Masdeu). Però finsben entrat el segle XIX el que destaca d’a-quest regnat és el fet d’haver conqueritel regne de Granada, d’haver posat fi ala delinqüència nobiliària baixmedieval od’haver promogut l’expansió territorial; encap cas es menciona que hagen aconseguitla unitat nacional tal com figurarà en totsels manuals entre 1859 i 1970.

6. Amb la monarquia dels Àustria s’ini-cia la decadència espanyola, perquè dedi-quen la major part dels seus esforços a lesempreses exteriors i obliden els vertadersproblemes de la nació (que eren els assu-mits pels comuners). En contrast amb elsReis Catòlics, els Àustria han estat tractatsamb fredor i fins i tot amb duresa durantla major part del segle XIX. Les raonspoden ser, d’una banda, la tradició il·lus-trada del segle XVIII que va assumir la inter-pretació esbiaixada elaborada des delsprimers anys del regnat de Felip V, que vaaccentuar els trets més negatius per tal decaracteritzar l’etapa anterior i ressaltar, percontra, les virtuts de la nova dinastia. Aaquesta tradició s’hi va sumar el rebuigfrontal dels liberals per aquells trets queconsideraven més execrables de l’AnticRègim a Espanya: Inquisició i intolerànciareligiosa, supressió de les «llibertats» tradi-cionals (repressió de la revolta comunera,execució de Juan de Lanuza) i que rela-cionaven amb l’absolutisme de la casad’Àustria. Els manuals escolars del segleXIX solen identificar la casa d’Àustria ambl’inici de la «decadència» de la «nacióespanyola», i consideren que fins i tot elsÀustria majors (Carles I, Felip II) s’havienequivocat quan dedicaren la major partdels seus esforços a empreses exteriors ioblidaren les vertaderes preocupacions dela nació, representades, entre altres, pels

comuners. En l’últim terç del segle XIX

s’assisteix a la reivindicació de l’obra d’a-quests monarques des d’una triple pers-pectiva: pel tradicionalisme catòlic (Me-néndez Pelayo i el pensament neocatòlic)que destacaren positivament la seua in-transigència religiosa contra la reformaprotestant; per Cánovas i el liberalismeconservador, que enyoren la projeccióinternacional de la monarquia dels Àustriaen contrast amb el limitat paper de l’Estatespanyol en la política imperialista de laseua època; i pel liberalisme progressistadels institucionistes (Altamira), que rei-vindiquen la projecció de la cultura his-pànica a Amèrica. Per això, ja en el segleXX, es percebia en els llibres escolars unavaloració extraordinàriament positiva delsprimers Àustria, i les crítiques se centravenúnicament en els monarques del segle XVII

i els seus validos.7. La valoració del segle XVIII comença

a ser més divergent, en funció del biaixideològic d’historiadors i autors de ma-nuals. Pràcticament absent en els manualsde la primera meitat del XIX, va ser, en ge-neral, positiva entre els liberals. ModestoLafuente no va amagar el seu entusiasmepels Borbó; i així, mentre anomena «aus-tríacs» fins i tot els monarques hispans delsegle XVII, afirma pel contrari que, als pocsanys de cenyir la corona espanyola «Felip[V] no és ja un príncep francès, sinó elmonarca espanyol». Però entre els escrip-tors antiliberals del darrer terç del XIX, esva iniciar una revisió crítica del segle pre-cedent, que censurà els esforços modernit-zadors dels il·lustrats com a estrange-ritzants i contraris a la tradició espanyola,alhora que s’exaltava, com acabem de dir,la política d’intransigència religiosa delsÀustria.

538. El dur enfrontament ideològic que

es va desenvolupar durant el segle XIX vaquedar pràcticament exclòs dels contin-guts dels manuals escolars; solament vacomençar a ser esmentat en obres de l’eta-pa restauracionista. L’únic esdeveniment aquè es va prestar una atenció especial, ambvaloracions coincidents, va ser l’anome-nada, des de començament del XIX, «guer-ra de la Independència» contra els fran-cesos (1808-1814). La mitificació d’aquellconflicte –mitificació iniciada coetània-ment en els ambients liberals de Cadis ique va tardar a ser assumida pel pensa-ment més conservador– va passar a serl’eix retòric fonamental sobre el qualgiraria el nacionalisme espanyol del XIX iprimer terç del XX.5 Els setges de Saragossai Girona foren reinterpretats sistemàti-cament com a modernes reedicions deNumància i Sagunt. Aquesta tradició esmantingué fins els anys 50 del segle XX. Ensentit contrari, pot sorprendre la nul·laatenció que se li presta a la pèrdua de lamajor part de l’imperi colonial durant elregnat de Ferran VII (no es menciona encap llibre de text), en contrast amb lapèrdua de les colònies el 1898, de moltís-sima menys importància territorial i eco-nòmica i que, com és ben conegut, repre-sentà un vertader revulsiu entre els intel-lectuals de l’època. L’explicació és com-plexa.6 La primera guerra d’independènciade les colònies americanes es va percebre,fins i tot pels liberals més destacats d’unpaís escassament nacionalitzat (en què nitan sols les elits assumien formar part d’unprojecte comú, compartit amb tota lapoblació) com un assumpte quasi privatdel monarca, qui, per culpa de les seuesiniquitats havia merescut el càstig de per-dre algunes propietats. Pervivia, doncs, una

mentalitat prenacional pròpia de l’AnticRègim. Mentre que, a partir dels anyssetanta (campanya de Prim al Marroc) finsi tot els sectors més tradicionalistes catò-lics començaren a assumir la identitatnacional com a element central de cohesiósocial, i les campanyes exteriors seraninterpretades –cal insistir a dir que ens re-ferim sempre a la minoria amb accés a lainformació– com un projecte nacional. Enaquest canvi va representar, sens dubte, unpaper rellevant l’escolarització de les clas-ses mitjanes.

Aquest conjunt de tòpics, amb escassesmodificacions, es farà present en la histo-riografia escolar fins als anys finals delfranquisme, fins a l’aprovació de la LGE de1970. Les diferències ideològiques i meto-dològiques, molt notables, no afectarenessencialment la idea de nació. Així, latradició liberal progressista va contribuir ala modernització historiogràfica i pedagò-gica (difusió del mètode històric o positivis-me, modernització de continguts escolars,que comencen a incloure temes de prehis-tòria, etc.); això no obstant va compartiramb l’integrisme catòlic una orientaciónacionalista similar, deutora de l’histori-cisme organicista.

Rafael Altamira, que a més d’histo-riador s’ocupà nombroses vegades de pro-blemes relacionats amb l’ensenyança de lahistòria, també autor de llibres de text, vaenriquir el discurs escolar amb noves apor-tacions: tractà que la història escolar esreferís a la «civilització espanyola» per do-nar-hi cabuda a allò que llavors se’n deia«història interna» (economia, cultura...)enfront de la tradicional «història exter-na», que es limitava a una relació d’esdeve-niments polítics; hi va incorporar estudisrecents de prehistòria, incloent-hi les teo-

54ries de l’evolució, i d’història antiga teninten compte les aportacions de l’ar-queologia; va valorar positivament lesaportacions culturals de l’islam a al-An-dalus; l’expansió colonial a Amèrica, lesreformes borbòniques del XVIII i el procésde modernització del XIX. Però, alhora,coincidia amb altres tòpics del discurshistòric romàntic, a penes modificats perun major rigor documental: la perspectivaevolucionista de la història, concebudacom un procés de progrés continuat desde les antigues divisions fins a un estat na-cional centralitzat, és bastant pareguda ales idees expressades ja per Modesto La-fuente mig segle abans, encara que difereixde la de l’integrisme catòlic que es va re-formular per aquesta època. També éssimilar la valoració dels visigots (unitatreligiosa, superació de la divisió cultural...)tot i que critique la pràctica política d’unaaristocràcia guerrera insolidària. El seubarem per valorar el passat, i especialmentl’època medieval, és el major o menor graud’unitat política assolit en cada moment;el regnat dels Reis Catòlics és per a ell, pertant, el moment de «cristal·lització del’ideal nacional» perquè posa fi a les divi-sions medievals. La valoració és, per tant,similar a la que figurava ja en la historio-grafia romàntica. Fins i tot, a pesar de lesseues conviccions democràtiques, justifical’expulsió dels jueus –encara que moral-ment li semble condemnable– perquèobeïa a una finalitat superior que era launitat nacional. Aquesta tradició liberal vaquedar truncada per la Guerra Civil.

LA INTERPRETACIÓINTEGRISTA DE LA HISTÒRIA

I EL FRANQUISME

El pensament integrista catòlic es va rees-tructurar a partir dels anys 80 del seglepassat amb aportacions d’origen divers.D’una banda es va consolidar un tradicio-nalisme que tenia com a referent histo-riogràfic l’obra de Víctor Gebahrdt (1861)i el polític en la Unión Católica de Pidal iels grupuscles contrarevolucionaris escin-dits del carlisme; l’intel·lectual més in-fluent en aquest entorn va ser, sens dubte,Menéndez Pelayo. A recer del sentimentde crisi de les acaballes de segle i en con-tacte amb pensadors europeus com araBarrès o, més tard, Maurras, va emergir amés una dreta radical que es pot perso-nificar en l’evolució ideològica de Ramirode Maeztu; simpatitzant del maurisme,primoriverista després i ideòleg del nacio-nalisme contrarevolucionari i antirepu-blicà a través d’Acción Española durant laSegona República.

Encara que seria més adequat parlar dedretes que d’una única dreta espanyola, imalgrat les diferències de matís entre eltradicionalisme integrista antimodern i lesdeclarades vel·leïtats regeneracionistes irenovadores de Maeztu, totes dues ten-dències compartiren bastants tòpics ambla historiografia romàntica i, fins i tot,amb la liberal. És comuna la creença d’unsuposat caràcter espanyol amb atributssemblants: ascètic, espiritual, individua-lista, intuïtiu, guerrer... com reflecteix, perexemple, Ganivet en Idearium español(1897). Les diferències més importantssón el rebuig –sobretot en els primers– ala modernitat i al progrés i una sim-plificació de la idea de nació de la qual

55destaquen de manera obsessiva la dimen-sió religiosa catòlica a la qual subordinenun altre dels seus elements de referència:la monarquia. Aquests són els camps deconfrontació amb el pensament progres-sista, atès que hi comparteixen altres di-mensions de la nació que, per això, solenpassar desapercebudes: la identificació dela sobirania territorial com una realitatintemporal i l’existència mateixa d’uncaràcter nacional (l’ésser d’Espanya) orga-nicista i metafísic.

L’integrisme catòlic no va comptaramb cap àmbit d’investigació equiparableal Centro de Estudios Hispánicos, nihistoriadors del prestigi d’Altamira o Me-néndez Pidal. La seua influència en el mónacadèmic va ser limitada, encara que vancomençar a organitzar-se a partir dels anysvint de la mà d’Herrera Oria i d’algunsjoves universitaris com Pedro Sainz Rodrí-guez. Encara que van tenir una influènciaescassa en la Universitat o entre els intel-lectuals de major prestigi, van aconseguiruna important influència social a travésdel clergat i de les organitzacions catò-liques (cercles jesuítics –Razón y Fe– lli-gues catòliques, ACNP d’Herrera Oria) isobretot, en el quasi monopoli de l’edu-cació de les classes mitjanes a través delscol·legis religiosos que, des de comença-ment del segle XX, van tractar d’estendre atota la societat (Majón, Poveda).

Es van fundar editorials orientades adifondre el pensament catòlic en l’ense-nyament que s’encarregaren de propor-cionar els instruments necessaris per a lacontraofensiva ideològica catòlica enfrontdel pensament pedagògic progressista ani-mat per la ILE. Els llibres de text es carac-teritzaren no solament pel seu integrismereligiós, sinó també per un accentuat ar-

caisme metodològic, historiogràfic i peda-gògic, fins i tot mantenien l’estructura depreguntes i respostes (inspirada en la tra-dició eclesiàstica dels catecismes de l’AnticRègim), ignoraven les noves aportacionsde la ciència (arqueologia) i defensaven unimmobilisme agressiu enfront de tot allòque significara qüestionar la literalitat dela Bíblia o de la tradició eclesiàstica (pre-història, evolució).

En aquests manuals integristes ante-riors (i posteriors) a la Guerra Civil es tro-ben encara arcaiques definicions de lahistòria: «El fin de la Historia es darnoscon el ejemplo de los siglos pasados útilesenseñanzas para el porvenir»; referències ala filiació bíblica dels primers habitants(«...Túbal y Tarsis, descendientes de Ja-fet...»); per a legitimar el «coneixement»recorren com a font d’autoritat a pares del’església: «Según san Agustín, los antiguosEspañoles creían en un solo Dios, inco-ruptible y creador. Strabón afirma que losCeltíberos adoravan un Dios innominado;así pues, la primera religión de los espa-ñoles fue el monoteísmo». Els tòpics na-cionalistes adquireixen una dimensió mar-cadament clerical; es pot apreciar unamanifestació d’aquesta mena de contin-guts, per exemple, en el manual editat pelssalesians de Sevilla el 1925.

Els visigots:Las consecuencias de esta conversión

[de Recaredo] fueron: la del pueblo arria-no, que en su mayoría siguió al Monarca,pues tanto atrae el buen ejemplo; la unióníntima entre la Iglesia y la Monarquía; labenéfica influencia del episcopado católicoen el consejo de los reyes y la gobernacióndel Estado, y finalmente la fusión de las ra-zas dominada y dominadora. (p. 28)

56Els musulmans d’al-Andalus:

Muchos de los emires y kalifas per-siguieron cruelmente a los Cristianos que,como los de los primeros tiempos de laIglesia, sellaron con su sangre la fe de JC,datando de los tiempos de la dominaciónárabe un sinnúmero de mártires y santos,cuya pureza de vida contrastaba sobrema-nera con la corrupción de costumbres delpueblo mahometano. (p. 39)

Orígens de la «reconquesta»:De Asturias partió el primer grito de amorpatrio, al que respondieron el escaso nú-mero de esforzados Españoles y fervientesCristianos que, al amparo de aquellasmontañas, esperaban ansiosos la voz demando para demostrar a los hijos de lamedia luna que era una empresa irrealiza-ble el dominar al pueblo español, dándoseprincipio con aquel glorioso alzamiento ala Reconquista astúrica (718). (p.41)

La Inquisició:Con el objeto de velar por la pureza de

la Fe Católica contra los judíos, que a másde inducir a gran número de cristianos aapostatar, eran también aborrecidos por losmuchos crímenes, sacrilegios y profanacio-nes de que se les acusaba, así como por susescandalosas usuras, trataron los Reyes Ca-tólicos de restablecer la Inquisición, […].(p. 104)

Esta institución ha sido objeto de in-numerables ataques por parte de apóstatasy herejes, refiriéndose por sus enemigos unsinnúmero de hechos horrorosos realizadospor este santo Tribunal, hechos inventadospor su malicia y perversidad, pero que des-graciadamente han hecho creer a los igno-rantes, deseosos siempre de novedades. Eslo cierto que la Santa Inquisición conservó

en España la unidad católica, libró a nues-tra Patria de las terribles guerras religiosasque inundaron en sangre a Europa en lossiglos XVI y XVII, con motivo del protes-tantismo, y lejos de haber sido, comopretenden sus enemigos, rémora del pen-samiento y de la cultura en España, elperíodo del mayor predominio de ella fuétambién aquel, en que llegaron a su mayorflorecimiento y apogeo las letras, ciencias yartes en nuestra querida Patria. (p. 106)

La guerra «de la Independència»:El levantamiento contra la invasión na-

poleónica no fué obra de los Reyes, presosen Francia, ni de los Consejos de Estado,sometidos al invasor, ni de los generales,más bien opuestos que favorables a los pri-meros movimientos, ni de las clases ilus-tradas, de las cuales salieron los afrance-sados, sino del verdadero pueblo Español,no contaminado por las teorías francesas,y dirigido o impulsado por el clero. (pp.186-187)

Un to apologètic semblant es pot tro-bar en altres editorials catòliques, i aquestamena de discurs no va baixar la seua bel·li-gerància fonamentalista durant la SegonaRepública. Sens dubte, la preocupació re-publicana per potenciar una escola laicaestava condicionada per l’extremada agres-sivitat antidemocràtica que es difonia alscol·legis religiosos. La intelligentsia repu-blicana participava probablement de lespreocupacions del primer liberalisme(«digámoslo de una vez, la cuestión de laenseñanza es cuestión de poder: el queenseña, domina; puesto que enseñar esformar hombres y hombres amoldados alas miras del que los adoctrina. Entregar laenseñanza al clero, es querer que se for-

57men hombres para el clero y no para el Es-tado», havia escrit Gil Zárate el 1851) i esvan iniciar les mesures reformistes que vanquedar aviat paralitzades pel triomf dretàde 1933.

Tant l’integrisme com el liberalismeprogressista anteriors a la Guerra Civil vancompartir bastants idees nacionalistes co-munes de tipus historicista (creença en unaidentitat col·lectiva forjada i expressada através del temps) i organicista. Són co-muns el valor que s’atribueix a la llenguacomuna –el castellà– com a expressió delcaràcter del poble espanyol; la idea de raçaespanyola com a unitat cultural o espiri-tual més que no biològica i que assumei-xen explícitament tant Menéndez Pelayo oMaeztu com Ortega i Menéndez Pidal; laidea de sagrada unitat territorial que esprojecta cap al passat; la convicció queexisteix una «ànima» col·lectiva del pobleespanyol que transcendeix els individus; lamitificació de tradicions i costums que re-flectirien aquesta ànima comuna (l’auste-ritat del camperol castellà...); i fins i tot,com hem indicat, la dimensió religiosa–catòlica– del caràcter espanyol. A pesard’això, la dictadura franquista va eliminar–fins i tot físicament– la tradició liberal enl’ensenyament de la història lliurant l’edu-cació al control del clergat. Paral·lelamenta la depuració del professorat, va establirla llista de llibres autoritzats (H.S.R., LuisVives, Bruño, Sociedad de Maria, ElMagisterio, etc.) El seu nacionalisme es vatornar encara més excloent en considerarno solament no-espanyols sinó fins i tot an-tiespanyols tots aquells que no compartienels seus punts de vista: el valor positiuespanyol s’identifica amb catòlic queaccepta la supremacia de l’església enfrontdel poder civil; i qualsevol altra actitud era

considerada negativa, anticatòlica i, pertant, antiespanyola. Les escasses diferèn-cies amb l’integrisme catòlic anterior alsanys trenta es limitaven a certes fórmulesexternes que van adoptar del feixisme ita-lià (exaltació de l’imperi, del caudillo) o aevitar pronunciar-se sobre l’opció monàr-quica com a forma de govern desitjable.

LA CRISI DE LAHISTORIOGRAFIA ESCOLAR

NACIONALISTA

El franquisme ha estat, entre altres coses,una manifestació exacerbada de naciona-lisme espanyol que, paradoxalment, vaacabar propiciant la crisi d’aquesta iden-titat nacional que pretenia promoure.Vinculant la idea de nació a valors premo-derns, obertament enfrontats a la idea deprogrés, va contribuir a fer que entrara encrisi tan aviat com es va iniciar als anysseixanta un procés de modernització de lasocietat espanyola. El canvi és perceptiblea partir de l’aprovació de la LGE el 1970.

Amb la LGE, els sectors tecnocràtics vantractar d’adaptar el règim franquista alsmodels dominants en el món capitalistadesenvolupat, i s’hi van obrir pas valorsassociats al liberalisme i a les democràciesque havien estat negats i perseguits durantmés de trenta anys. Sense entrar a valorarara la importància de la LGE en l’extensióde l’escolarització, en relació amb l’ense-nyament de la història el resultat ha estatuna ruptura radical amb les formes ques’havien establert en el segle XIX i que ha-vien mantingut caràcters comuns –unnacionalisme espanyol historicoorganicis-ta– per damunt de les òbvies diferènciesideològiques.

58En l’EGB, que va substituir l’anterior

ensenyament primari, els continguts d’his-tòria d’Espanya es van diluir en una àreade coneixement de Ciències Socials, en quès’inclogueren continguts d’història univer-sal, geografia física i humana i alguns te-mes d’educació vial, cívica, etc. En el bat-xillerat, a més d’una assignatura d’Històriade les Civilitzacions en el primer curs, se’nva implantar en tercer una altra inicial-ment denominada «Geografía e Historiade España y de los países hispánicos», ambaquesta al·lusió tan ambigua a l’àmbit his-pànic que connectava amb el concepte d’his-panitat formulat per Ramiro de Maeztu –ique el règim de Franco havia convertiten un dels seus fonaments ideològics– itambé amb la tradició americanista liberalde preguerra.

A partir de la LGE l’ensenyament de lahistòria tindrà com a principal referenthistoriogràfic la influència indirecta d’An-nales en la versió difosa a Espanya a partirde Vicens Vives i els seus deixebles, i hi in-corporarà també, en certa mesura, la pers-pectiva marxista de Pierre Vilar. La his-tòria política va disminuir dràsticament laseua presència en els continguts escolars, is’hi va incrementar notablement la dimen-sió econòmica i social. S’hi van eliminarles referències més tòpiques a la fundacióde la nació espanyola en èpoques pretèri-tes (ibers, visigots, Reis Catòlics...) encaraque amb alguna excepció, i no s’hi rela-cionava la construcció de l’estat nacionalamb cap època, ni tan sols amb les trans-formacions liberals del segle XIX; senzi-llament s’eludia el problema. Paradoxal-ment s’afirmava explícitament en quasitots els manuals que amb els reis Catòlicsno es va aconseguir la unitat nacional, sinóque es va tractar simplement d’una «unió

dinàstica», però sense aclarir en quin mo-ment es va aconseguir aquesta «unitat na-cional» que posteriorment es dóna per des-comptada. L’absència de la més mínimainformació i reflexió sobre el procés deconstrucció nacional a Espanya i el corres-ponent nacionalisme espanyol, motor d’a-quest procés, no ha impedit –més aviat hoha afavorit– que es perpetuen de maneraimplícita les concepcions tradicionals,historicoorganicistes, sobre la nació espa-nyola, tant a través de mapes (els mapeshistòrics solen incorporar la frontera piri-nenca, fins i tot els referits a l’època roma-na) com en el discurs o en les activitats.7

La LOGSE ha significat un canvi moltmenor que la LGE amb relació als con-tinguts i les orientacions historiogràfiques.Això no obstant, no és la percepció quese’n té en determinats ambients, tant po-lítics com periodístics o acadèmics. Aaquest respecte són conegudes, per la po-lèmica originada al seu entorn, les posi-cions mantingudes per la RAH (Real Aca-demia de la Historia) que han desembocaten l’actual contrareforma educativa, quepretén tornar a imposar els perfils canònicsd’una història d’Espanya construïda pelnacionalisme espanyol en el segle XIX.

El final de la dictadura franquista vaanar acompanyat per un rebuig populargeneralitzat als seus símbols. Se’n vanqüestionar els valors excloents que haviatractat d’inculcar per la força. El desig desuperar com més aviat millor el règim queacabava de desaparèixer va facilitar l’aban-dó de les idees en què s’havia sustentat elnacionalisme espanyol des dels seus orí-gens, tant els mites fundacionals de lanació (Sagunt, Viriato, Don Pelayo) comla mateixa concepció centralista i unifor-madora de la nació. Alhora, van adquirir

59legitimitat democràtica idees i pràctiquesalternatives al vell nacionalisme centralistaespanyol; aquesta reacció és un elementque s’ha de tenir en compte per explicartant l’eclosió dels nacionalismes perifèrics–basc, català, gallec, valencià... i altres–com la quasi nul·la oposició popular a laprofunda transformació política i admi-nistrativa de l’estat que va significar lanova estructura autonòmica.

Els nous àmbits de poder nascuts ambla transició democràtica es van afanyar acrear els elements simbòlics que legitima-ren la seua existència, recorrent novamental descobriment de les essències regionals onacionals a través d’elements historicistesi organicistes.8 En pocs anys totes les co-munitats autònomes s’han dotat de lescorresponents històries i geografies quedemostren la seua unitat orgànica en eltemps i en l’espai; quasi totes elles finan-çades amb fons públics, bé de caixes d’es-talvi, bé de les mateixes instàncies políti-ques. Quan han assumit les competènciesen educació, els governs autònoms –nosolament els nacionalistes– han tractatd’incorporar aquests continguts al currí-culum escolar.

La nació és una idea, un sentiment, nouna realitat material; és una construcciópoliticoideològica que s’ha desenvolupat apartir del segle XIX i que tracta de garantirla cohesió social d’una col·lectivitat apartir de l’acceptació d’una identitatcompartida. Quasi tots els nacionalismeseuropeus són deutors de la tradició essen-cialista romàntica, i l’ensenyament de lahistòria ha estat al servei d’aquesta idea.Fins que el context internacional (procésd’integració europea en el marc de laguerra freda) en va propiciar la superació,almenys en els aspectes més xenòfobs i

bel·licistes. Però aquest procés no ha anatacompanyat d’una reflexió crítica –és adir, històrica– sobre la naturalesa del con-cepte de nació, la seua gènesi i evolució.Simplement s’ha ocultat davant una allaude nous continguts i enfocaments ten-dents a demostrar la identitat comuna delspaïsos democràtics d’Europa occidental(des del passat grecoromà, fins a la pretesauniformitat de les societats feudals, lail·lustració o la revolució industrial).

La pervivència de concepcions essen-cialistes, vergonyosament ocultades pelsvells nacionalismes europeus (espanyol,francès o britànic) es manifesta sense em-buts ni complexos en aquells altres quesón alternatius perquè es refereixen a àm-bits que, des del segle passat, han tractatd’englobar i de negar, siga l’escocès, el corso el gallec, que en el cas espanyol, es re-vesteixen a més d’una legitimitat demo-cràtica, pel seu passat antifranquista, queli és negada a l’espanyol. D’aquest contrastnaix la sensació de crisi en aquells sectorsde la societat que se senten orfes de lesúniques referències nacionals que hanconegut i en què s’han format (la històriacomuna, el territori comú, el caràcter comú...dels espanyols) qüestionades pels que te-nen un referent nacional alternatiu que esbasa en la diferència i en l’afirmació d’unacomunitat diferent. No està en crisi la his-tòria d’Espanya, sinó un cert sentiment dela nació espanyola nascut en unes cir-cumstàncies molt diferents a les actuals.9

Tractar de promoure avui un naciona-lisme essencialista –historicoorganicista–bé siga espanyol o amb un referent nacio-nal diferent, pot comportar el perill, almeu parer, d’obrir una fractura social oaprofundir-la allà on ja existeix. Per acon-seguir la cohesió social interclassista, que

60és l’objectiu i la virtualitat política delsnacionalismes, cal que la societat assu-mesca valors comuns. L’actual evoluciópolítica espanyola fa cada vegada mésimprobable que els valors que es pretenencomuns s’assenten en tòpics, mites i ele-ments creats per l’essencialisme romàntic,des del moment en què han arrelat en cadacomunitat autònoma referències incom-patibles amb ells.

Potser serà més raonable fonamentarla legitimitat de les institucions en valorsdemocràtics, en el sentit que va expressarHabermas quan es referia a un patriotismeconstitucional, que podrien fer possible laconvivència de persones amb referentssimbòlics distints. Però no es pot preten-dre que es torne a orientar l’ensenyamentde la història cap a una finalitat patriòticai adoctrinadora; seria renunciar a la seuadimensió formativa crítica, que és la queha de justificar avui la seua presència en elsistema escolar. ❐

Traducció de Josep Agustí

1. Entre altres: Carolyn P. Boyd (Historia Patria. Politics,History and National Identity in Spain, 1895-1975,Princeton U. Press, 1997); Raimundo Cuesta Fer-nández (Sociogénesis de una disciplina escolar: laHistoria, Pomares Corredor, Barcelona, 1998); Sisi-nio Pérez Garzón et al. (La gestión de la memoria. Lahistoria de España al servicio del poder, Crítica,Barcelona, 2000); o, en un altre sentit, José M. Ortízde Orruño («Historia y sistema educativo», Ayer, 30,Marcial Pons, Madrid, 1998).

2. Apud J. G. Beramendi, «A función da historia nonacionalismo español», dins Actas Congreso da Cul-tura Galega. Xunta de Galicia, Santiago de Compos-tela, 1992, p. 126.

3. Vid. R. Valls Montés, «La exaltación patriótica comofinalidad fundamental de la enseñanza de la Historiaen la educación obligatoria: una aproximaciónhistórica», dins Didáctica de las Ciencias Experimen-tales y Sociales, 5, València, 1991, pp. 33-47. Sobreels orígens de la història escolar resulta imprescin-dible Cuesta (1998), op. cit.

4. Vid. Eduardo Manzano: «La construcción históricadel pasado nacional» en J. S. Pérez Garzón et al.2000. op. cit., pp. 35-62.

5. José Álvarez Junco, «La invención de la guerra de laindependencia», dins Stvdia Historica, vol. 12, Uni-versidad de Salamanca, 1994, pp. 75-99.

6. José Álvarez Junco, «El nacionalismo español comomito movilizador. Cuatro guerras», dins R. Cruz, iM. Pérez Ledesma (eds.), Cultura y movilización enla España Contemporánea. Alianza, Madrid, 1997,pp. 35-67.

7. Me n’he ocupat de manera bastant àmplia en «Lanación ocultada»; apud J. S. Pérez Garzón et al.2000, op. cit., pp. 111-160.

8. A. Rivière: «Envejecimiento del presente y dramatiza-ción del pasado: una aproximación a las síntesis his-tóricas de las Comunidades Autónomas españolas(1975-1995)» en Pérez Garzón et al. (pp. 161-220).

9. Aquesta crisi del sentiment nacional no existeix sola-ment a Espanya. El diputat conservador britànicJohn Stokes s’expressava així en una sessió parla-mentària, en 1990: «En l’actualitat hi ha una granpreocupació sobre l’ensenyament de la història en lesnostres escoles. En lloc d’ensenyar generalitats igrans temes, per què no es torna als bons temps an-tics en què s’aprenia de memòria els noms de reis ide reines d’Anglaterra, batalles, fets i tots els glorio-sos esdeveniments del nostre passat?» [Citat per PilarMaestro en la seua tesi doctoral, Universitat d’Ala-cant, 1996.]

61

Qualsevol persona que s’acoste als ac-tuals manuals escolars d’història advertirà,immediatament, com han canviat respecteals seus antecessors de finals dels anyssetanta i fins i tot dels vuitanta. Transfor-mació que és molt més evident si lacomparació es remunta als manuals ante-riors a la Llei General d’Educació de 1970,que ja va significar un canvi considerableen algunes de les seues diverses facetes.

Entre els aspectes que més han variatcal destacar, en primer lloc, l’abundantpresència d’imatges, que cobreixen més dela meitat del conjunt de les pàgines. Elmateix s’esdevé, encara que en menor es-cala, amb relació a la incrementada pre-sència de documents escrits coetanis de lesdiverses èpoques històriques abordades enaquests manuals. També és importantl’espai dedicat a formular preguntes o in-terrogants a l’alumnat, com també a ensi-nistrar-lo en la utilització de distintes tèc-niques historiogràfiques relacionades ambl’ús adequat de la documentació, la seuamanipulació, presentació gràfica o comu-nicació, alhora que se li plantegen petites

investigacions de major o menor consis-tència i dificultat.

La primera constatació, per tant, ésque els actuals manuals han canviat molt ipositivament, almenys en les caracterís-tiques enumerades, atès que els aspectesanotats no eren presents en els manualsprecedents o ho eren molt menys.

Si ens endinsem en el text escrit pelsautors dels manuals (ja quasi no hi ha capmanual d’un sol autor, una altra diferènciarespecte dels seus antecessors previs a1970), també les coses han canviat, per-què la distància que separa la investigacióhistòrica més avançada i la història con-tada en els manuals s’ha escurçat, encaraque en aquest sentit les diferències siguenmenys cridaneres. L’aspecte més innova-dor des d’aquesta perspectiva és, sens dub-te, el de la incorporació de la històriaregional a l’hora de tractar els temes rela-cionats amb la història general d’Espanya,per bé que aquesta història local no sig-nifique sinó una part molt reduïda deltotal (en el cas dels principals manualsusats als centres valencians, per exemple,no arriba ni al 7 % del total dels contin-guts temàtics).

Aquest conjunt d’innovacions van serpossibilitades, fins i tot fomentades, pelscanvis legislatius impulsats per les refor-mes educatives de principi dels anys no-

La història en els manuals:entre textos i contextos

Rafael Valls

Rafael Valls és professor d’Història Contemporània a laUniversitat de València i autor de diversos treballssobre l’ensenyament de la història. Ha publicat elllibre La Derecha Regional Valenciana (1930-1936),IVEI, 1992.

62ranta, incloent-hi els decrets d’«ensenya-ments mínims», que establien uns currícu-lums oberts i flexibles i que, per tant, dei-xaven un marge ample de maniobra id’autonomia en les decisions finals, tant ales editorials i als autors dels manuals comal conjunt del professorat. Aquesta flexi-bilitat i escassa definició dels contingutsmínims permetia que la selecció i la se-qüenciació pogueren adoptar formes moltdiversificades. Però, va ser realment així?

ELS TEXTOS ESCOLARSEN EL SEU CONTEXT

Els manuals escolars, especialment els deles principals cases editorials (cinc de lesquals –Santillana, Anaya, S.M., VicensVives i Ecir– representen al voltant del80 % dels manuals utilitzats en l’EducacióSecundària Obligatòria i el Batxillerat),són productes extremadament complexos.En la seua elaboració incideixen una àmpliasèrie de qüestions que han de ser esquiva-des a l’hora d’examinar-los i de raonar sobreles seues característiques més destacades.

Aquests manuals són, sempre que esdonen les condicions de lliure mercat,com és el nostre cas, un producte comer-cial que ha de resultar rendible i, per tant,ser atractiu per a aquells que decideixend’adquirir-los. Encara que els manuals sónelegits pels consells escolars de cada cen-tre, són els docents els que en realitat fanl’elecció a partir d’uns raonaments més omenys fonamentats. Les grans editorialstenen molt en compte, a través dels seusestudis de mercat, les característiques con-cretes del professorat a l’hora de definir lespropostes editorials. En l’àmbit espanyolens trobem un professorat més preparat

historiogràficament que no didàctica-ment, fruit obvi de la distinta preparacióque ha rebut en els dos camps, tant en laseua formació inicial com en la posterior.Aquesta situació, distinta segons el nivelleducatiu a què ens referim, ha estat des-crita, de manera concisa però contundent,com un ensenyament pedagògic, però sensehistòria (per al cas de l’educació primària)i com un ensenyament d’història, però sensepedagogia (per al cas de la secundària).

Els manuals de secundària, sobre elsquals centrem la nostra anàlisi, són, engran part, fruit d’aquesta descompensadapreparació del professorat de secundària ihan donat prioritat als continguts acadè-mics respecte als tractaments didàctics.

Els canvis introduïts en els currículumsvigents podrien haver servit per modificaraquesta situació, atès que s’hi plantejarencom a continguts també fonamentals elsanomenats continguts procedimentals, ésa dir, la capacitació dels alumnes en l’ad-quisició dels procediments i tècniquespropis de cada disciplina, de manera queno reberen solament uns coneixements jaacabats, que havien de ser memoritzatssense més, sinó que anaren capacitant-se,mitjançant una praxi escolar distinta a latradicional, per poder aprendre per ellsmateixos, de manera progressivament au-tònoma (allò que ha estat formulat com«aprendre a aprendre»).

Aquests nous enfocaments legislatiusde l’educació històrica es veuen reflec-tits de manera bastant parcial en els nousmanuals, perquè les preguntes, qüestions,petites investigacions i introduccions a lestècniques de treball, que solen acompa-nyar les distintes parts de cada unitat di-dàctica, estan plantejades habitualmentd’una manera excessivament simplista, ja

63que són factibles mitjançant la selecciód’una part del text mateix del manual, laqual cosa no possibilita un treball méscreatiu per part dels alumnes, ni que pu-guen arribar a interrogar-se i a raonar real-ment sobre les qüestions tractades.

Els manuals parteixen generalmentd’una concepció molt tancada, objectiva idefinitivista de la ciència, en aquest cas dela historiogràfica (una cosa molt semblantocorre amb la resta de les disciplines esco-lars), sense a penes donar entrada a for-mulacions divergents o contraposades,siga dels documents utilitzats, siga en eltext escrit pels autors dels manuals. Aixòes reflecteix clarament en la quasi absolutaexclusivitat de la tercera persona, en el seuús impersonal, com a forma bàsica de lanarració desenvolupada en els manualsd’història.

Una situació similar es dóna també pelque fa a l’abundantíssima documentacióiconogràfica continguda en aquests ma-nuals. És cert que s’ha avançat a fer un úsmés documental de les imatges respecte del’ús il·lustratiu i decoratiu anteriormentmajoritari, però encara persisteixen fortesinsuficiències i, de vegades, marcades con-tradiccions que seria molt convenient anarsuperant. Enumeraré tot seguit aquellesque considere més fàcilment millorablesper part dels autors dels manuals (en el casque siguen ells els que s’hagen fet càrrec dela selecció de les imatges i de la seuapresentació didàctica) o de les editorials, siés el cas que els seus gabinets (de disseny id’assessorament didàctic) han estat els quehan desenvolupat aquesta tasca.

En primer lloc, la identificació i cata-logació de les imatges reproduïdes és habi-tualment escassa o insuficient. Una míni-ma contextualització, que permetria fer

una anàlisi una mica menys superficial, éspràcticament inexistent en la majoria delscasos i, quan aquesta es produeix, és de ti-pus marcadament esteticoformalista, cosaque no afavoreix gens una aproximació detipus més cultural, social i historiogràfic.Els textos escrits, tant a peu d’imatge comen el text principal dels manuals, no sesolen plantejar aquest problema i, pertant, no donen prou pistes per a guiar ipossibilitar que els alumnes en facen laseua lectura i anàlisi, fins i tot en aquellscasos en què els símbols i els relats presentsen les imatges, per la seua historicitat, fanpràcticament inviable que es compren-guen sense aquests suports iconogràfics.En alguns casos, les qüestions o preguntesque es plantegen als alumnes suggereixenque els autors dels manuals sí que s’hanplantejat aquesta aproximació, però nohan pogut o no han sabut donar el tracta-ment didàctic adequat, perquè difícilments’hi pot entreveure la forma en què elsalumnes podran donar una resposta ac-ceptablement adequada a les preguntesformulades. El fet que es plantegen qües-tions i interrogants sobre les imatges no ésuna qüestió insignificant, més aviat alcontrari. Distints estudis han mostrat l’es-cassa atenció, fins i tot la nul·la consi-deració, que els alumnes atorguen a lesimatges presents en els manuals.

Als alumnes no se’ls ha ensenyat aaprendre de les imatges i no les considerenfonts serioses d’informació. En algunesd’aquestes investigacions empíriques s’haarribat a establir que un grup importantdels alumnes ni tan sols havien mirat lesimatges i que un 25 % ho havia fet exclu-sivament com a distracció de la lectura.També es va comprovar que la gran majo-ria dels alumnes no contemplava aquestes

64imatges amb un mínim d’atenció si nose’ls impulsava explícitament a fer-ho, es-pecialment a través d’indicacions escrites.

Una atenció més acurada a les qües-tions esbossades en aquesta primera obser-vació permetria, donant per descomptatque totes les imatges estigueren acompa-nyades del seu corresponent peu expli-catiu i d’alguna qüestió sobre el significat,evitar, per exemple, els freqüents anacro-nismes que es produeixen quan es mes-clen, sense la distinció i contextualitzaciópertinents, les imatges coetànies, consi-derades fonts o documents primaris, ambles interpretacions realitzades per la pin-tura històrica del segle XIX, tan utilitzadestradicionalment en els manuals d’història,que exigeixen un tractament profun-dament divers. S’ha avançat poc en aquestsentit, encara que ocasionalment ja es res-pecte aquesta cautela bàsica, almenys a l’ho-ra de la catalogació de la imatge reproduïda.

Una segona possibilitat molt escassa-ment atesa pels manuals d’història és elcontrast entre les imatges utilitzades en elsmanuals. Aquestes no s’han beneficiat, oho han fet de manera molt escassa, i méscasual que intencionada, de la millora delstextos escrits pel que fa a la diversitat icontraposició, encara que aquesta pràcticatextual no es faça present de manera rei-terada. Ampliar aquesta pluralitat histò-rica a les imatges presents en els manualsno seria difícil pel que fa, de manera espe-cial, al conjunt de les edats moderna icontemporània. El corpus icònic que ensha arribat ho permet, sense necessitat denoves i costoses investigacions. Poden ser-vir com a exemple, a banda de la ja ha-bitualment incorporada de la RevolucióFrancesa, les possibilitats ofertes per totala rica iconografia relacionada amb les

guerres de religió dels segles XVI i XVII o lesgenerades amb motiu de la colonitzacióespanyola d’Amèrica.

Les grans editorials, a l’hora de disse-nyar els manuals d’història, es troben ambuna situació de molt difícil solució, quefins i tot es complica encara més si els cur-rículums oficials són oberts i flexibles.D’una banda saben que si fan una selecciórestrictiva dels temes, per tal que els alum-nes puguen realitzar-ne un aprenentatgemés raonat, aquesta mateixa decisió elspot originar dificultats amb aquells do-cents que no troben en aquests manualsels continguts a què estan habituats o queconsideren preferibles als proposats perl’editorial en qüestió.

Evidentment, aquesta opció, atès quesón els docents els que decideixen l’adqui-sició dels manuals, pot resultar perjudicialper als interessos comercials de l’editorial.Però les editorials tampoc no poden repro-duir els manuals tradicionals sense més,perquè hi ha un altre sector del professoratque vol trobar-hi les innovacions pedagò-giques i historiogràfiques més destacades,com també un tractament didàctic ade-quat a les principals aportacions recents.Per això la tendència dominant en lesgrans editorials és incloure el major nom-bre possible de temes, encara que això esfaça a costa d’una visió més simplificada id’un tractament didàctic més superficial,amb la qual cosa difícilment s’aconseguiràque els alumnes arriben a comprendre’lsd’una manera mínimament sòlida, atèsl’escàs marge de temps disponible per acadascun dels temes.

A les variants anotades cal afegir la ra-pidesa amb què, d’uns anys ençà, s’han dedissenyar i produir els manuals escolars: siabans de 1970 la vida mitjana d’un ma-

65nual es podia allargar durant uns quantsdecennis, aquesta es va reduir, durant elsvuitanta, a poc més de deu anys, i actual-ment, segons els indicis que tenim, encaras’ha escurçat més, independentment deles decisions administratives de canviar elscurrículums, cosa que no deixa de ser unnou i molt delicat problema tant per alsautors dels manuals com per al conjunt deles editorials.

Aquesta concepció comercial, pedagò-gica i indirectament professional que hemanat comentant és la que, en la nostra opi-nió, subjau també en l’escassa presència deles característiques específiques regionalsen els manuals escolars. Cap de les granseditorials no desitja, o no es pot permetre,perdre o reduir les seues quotes estatals demercat. La confecció d’un manual és cos-tosa en temps i inversió, i la preparació dediverses variants de cada manual (actual-ment totes les autonomies espanyoles te-nen plenes competències educatives) com-plicaria enormement aquest procés. Peraixò les opcions desenvolupades per aques-tes grans editorials són molt similars i,d’una manera o altra, han optat, en quasitotes les variants realitzades, per crear unmanual bàsicament homogeni per a totl’Estat al qual s’afegeixen petites variantsregionals. Aquesta actitud, en la meuaopinió, és també la majoritàriament ac-ceptada pel professorat de secundària, queconeix millor els plantejaments estatalistestradicionals que no els estudis historio-gràfics regionals desenvolupats fonamen-talment en els darrers vint i trenta anys. Hideu haver contribuït, sens dubte, que mésde la meitat del professorat tinga unaantiguitat docent superior als vint anys.

Gràcies a les investigacions educativesrecents se sap que el denominat codi curri-

cular dels docents és molt potent. Per codicurricular entenem el conjunt d’idees, va-lors, suposicions, reglamentacions i ruti-nes pràctiques, de caràcter exprés o tàcit,que orienten la pràctica professional delsdocents i que, si no estan prou qüestiona-des i repensades des d’una didàctica críti-ca, s’inspiren bàsicament en la tradició es-tablerta. Aquesta presència de la tradicióescolar és la que, entre altres raons, explicael marcat caràcter tradicional dels manuals(en el sentit de mantenir uns contingutspretesament culturalistes i omnicompren-sius, en perjuí d’una orientació més selec-tiva, contrastada i raonadora), a pesar deles variacions de caire fonamentalmentextern (il·lustracions, preguntes, resums,vocabularis, etc.) que, sense deixar de serinteressants i importants, no arriben amodificar aquest caràcter tradicional.1

Aquestes consideracions són, igual-ment, les que expliquen que les variants re-gionals presents en els manuals ho siguenfonamentalment a títol d’exemplificacionsde la matèria tractada de manera més ge-neral en les distintes unitats didàctiques.

El referent utilitzat sol ser de cairegeneralista, siga teoricoabstracte, siga eu-ropeu, especialment europeu occidental, osiga espanyol. Es pràcticament impossibletrobar-hi cap concepte o paraula clau quees referesca, de manera més particular, al’àmbit regional.

ELS DIFERENTS TIPUSDE MANUALS D’HISTÒRIA

EXISTENTS

Les grans editorials escolars van optar perestablir, gairebé sense excepció, uns con-tinguts històrics i una seqüenciació bas-

66tant respectuosa amb els continguts te-màtics preexistents a la reforma educativadels noranta, juntament amb les innova-cions formals ja descrites i afegint-hi unsbreus capítols específics dedicats a lescaracterístiques específiques de cadascunade les comunitats autònomes.

Les editorials de caràcter més regionalhan plantejat uns manuals que, sense dife-rir bàsicament de les característiquesformals dels anteriorment abordats, pres-ten una major atenció a aquestes especi-ficitats regionals (les peculiars del seumercat editorial més particular) i amb mésdistanciament del referent estat-nació, fetque ha provocat que siguen objecte de fre-qüents desautoritzacions, gens fonamen-tades, per part dels defensors d’una his-tòria d’Espanya més homogeneïtzadora i«espanyolista». La importància quantitati-va d’aquests manuals varia d’unes regionsa altres, però es mantenen, en general, enpercentatges que difícilment superen,en conjunt, el 10 %.

El caràcter genèric i poc detallat dels«programes de mínims» va permetre igual-ment que aparegueren altres formes deconcreció final dels manuals. En la segonapart dels anys noranta alguns grups didàc-tics, vinculats directament a la docència,van generar nous materials escolars, que espoden considerar com els fruits més inno-vadors de la proposta programàtica de1991.2 Els materials curriculars creats peraquests grups didàctics – sobre els quals elscondicionants del mercat editorial sónmenors, en principi–, constitueixen un fe-nomen molt interessant dins del pano-rama educatiu espanyol. Unes propostesd’aquestes característiques no poguerenaparèixer, òbviament, sense l’existència de

circumstàncies determinades que els vanfer possibles. En aquest sentit és just recor-dar els intents ja realitzats des de la segonameitat dels anys setanta a través d’algunsgrups de docents (Germania-75 i el col-lectiu 13-16, entre els principals), encaraque els materials d’aquests comptaren,fruit de les circumstàncies generals d’a-quells moments, amb una menor fona-mentació teòrica i experiència acumulada.Aquests nous materials curriculars alterna-tius, però, signifiquen alguna cosa qualita-tivament distinta dels precedents, tant enla seua concepció de les característiquesi de les funcions socials del coneixement ide la cultura escolars com en la seua consi-deració de les peculiaritats de tota menaque condicionen el conjunt de compo-nents de la comunitat escolar.

Aquests materials han intentat explo-rar convenientment les possibilitats ofer-tes per les actuals característiques obertes iflexibles dels currículums vigents en bene-fici d’un ensenyament més reflexiu i crític,que sobrepasse l’enfocament prioritària-ment informatiu, enunciatiu i transmissiude l’ensenyament de la història i de lageografia (o de les ciències socials, com ellsprefereixen denominar-les), encara moltmarcat pel model de les geografies i les his-tòries generals d’èpoques passades, ten-dents a sobreestimar les continuïtats histo-ricocronològiques i a presentar l’evolucióhistòrica com un fet natural, indiscutible isense llacunes, fomentant una percepciólegitimadora de l’existent, d’allò que final-ment ha triomfat.

Com s’intenta concretar en aquestsmanuals alternatius aquesta opció per unensenyament reflexiu i crític? Aquests ma-terials, a pesar de la seua diversitat, partei-

67xen de certes premisses que tots compar-teixen. Solament en destacaré dues, queconsidere les principals.

La primera és l’establiment d’una se-qüència temporal que, partint del present(plantejament d’un problema rellevant,del qual els alumnes necessàriament tenenalguna experiència prèvia), aborda el pas-sat, més o menys remot (en funció d’ob-tenir noves informacions significatives,d’ampliar l’experiència històrica i d’inten-tar que els alumnes vagen generant unconeixement més complex del problemaestudiat).

La part última de cada tema o unitatdidàctica torna al present mitjançant unarecapitulació final oberta també a les pers-pectives possibles del futur immediat. Elfet de proposar aquesta seqüència tempo-ral no és una qüestió anodina, ans al con-trari, comporta la necessitat de seleccio-nar, repensar i reorganitzar els contingutsescolars des d’una definició compromesaamb els problemes del present i de superar,en la mesura que siga possible, els usoserudits i marcadament culturalistes.

La segona és la contínua interpel·lacióals alumnes perquè es mostren i siguenconscients de les seues idees o concepcionsrespecte a les distintes facetes del tema-problema proposat. Aquesta mena d’acti-vitats són presents al llarg de totes i ca-dascuna de les parts de cada unitat didàc-tica, i conclouen en la síntesi final en quèels alumnes han de contrastar les seuesidees inicials amb les adquirides mitjan-çant les activitats realitzades.

Com a exemple de com aborden l’en-senyament aquests materials didàctics al-ternatius, i de les seues diferències respectea altres tipus de manuals, podem analitzar,encara que siga molt esquemàticament, la

primera unitat del quart curs d’ESO delgrup Insula Barataria, dedicada a l’estudidel subdesenvolupament i que es titula«Mundo rico, mundo pobre».

Després d’una breu introducció en quès’analitzen les distintes denominacionsque aquesta realitat desigual ha rebut i delsparàmetres més usuals per a definir-la iquantificar-la (mostrant les deficiènciesi tendenciositats que alguns d’aquests con-ceptes poden comportar), es planteja alsalumnes una sèrie de deu factors possibles(geogràfics, econòmics, socials, culturals opolítics) per explicar aquesta situació. Elsalumnes, servint-se dels contraexemplesi les proves invalidadores aportades enaquesta unitat didàctica pel que fa als fac-tors enunciats, han d’excloure’n aquellsque consideren manifestament falsos i je-rarquitzar els que estimen com a vàlids.

La segona part de la unitat està dedica-da a acotar cronològicament el problemade la desigualtat, partint d’una documen-tada constatació: que els actuals païsosempobrits no sempre han patit aquesta si-tuació, sinó que es va generar fonamental-ment a partir de la industrialització delnord i del procés colonitzador que la vaacompanyar. Aquest plantejament antico-lonial és matisat mitjançant contraexem-ples històrics (Austràlia, Canadà) que obli-guen els alumnes a generar respostes mésmatisades que les contestacions anteriors.

Tot seguit es passa a estudiar el procésde descolonització i les seues caracterís-tiques diversificades (exemplificades ambels casos de l’Índia, Cuba, Zaire i la Repú-blica Democràtica del Sahara), com tambéles principals conseqüències de la depen-dència econòmica posterior i de l’ordreeconòmic mundial impulsat pel nord(intercanvi desigual i deute extern, princi-

68palment), juntament amb la complicitatde molts dels dirigents polítics dels païsosempobrits en el manteniment o incrementde la situació de subdesenvolupament.Finalment s’hi analitzen les caracterís-tiques principals dels actuals programesd’ajudes al desenvolupament i les seuesinsuficiències. La unitat conclou amb laproposta de realitzar «una dissertació so-bre la teua visió del problema de les desi-gualtats entre els països del planeta».

En una mirada ràpida es pot constatarque les principals variants que aquestaunitat representa respecte als manuals méshabituals són, d’una banda, un tractamentmés cohesionat i contextualitzat dels pro-blemes abordats: els aspectes històrics i elsgeoeconòmics estan interrelacionats, noseparats en distints manuals i cursos. Del’altra, una contínua atenció a les ideesprèvies dels alumnes, no solament a l’inicide la unitat; i per últim, en la presènciamolt freqüent d’exemples i de contra-exemples, que obliguen a generar un pen-sament més matisat i complex, menyssimplificat.

L’opció dels materials alternatius i l’a-posta per l’estudi dels problemes rellevantsdel present, amb la seua ineludible dimen-sió històrica, comporta, com ja hem insi-nuat anteriorment, una sèrie de qüestionsde no fàcil solució, especialment pel quefa a la possible acceptació d’aquests mate-rials per una part important del professo-rat, ateses les inèrcies professionals que,com ja ha estat àmpliament investigat iconstatat, caracteritzen l’activitat docent.Dit de manera breu i esquemàtica, és moltpossible que una part important del pro-fessorat no trobe en aquests materials, demanera immediata, la seua o les seues as-signatures ni l’organització habitual dels

seus continguts o que considere que sónmaterials excessivament compromesosamb el present i amb el desig de trans-formar-lo.

Davant d’aquesta situació, alguns delsautors d’aquests materials alternatius hanmostrat la conveniència d’impulsar un tre-ball conjunt de formació permanent delprofessorat, d’aquells interessats per unarenovació de l’ensenyament de les ciènciessocials, mitjançant l’anàlisi i la reflexiótant sobre les pròpies concepcions i pràcti-ques educatives com sobre els problemescompartits, prenent com a punt de partidaels discursos i els materials curriculars ge-nerats per ells. Aquest és un camí laboriósi de difusió lenta, però potser és l’únic enles actuals circumstàncies, poc o gens pro-penses a la innovació educativa.

Aquests materials, que van ser objected’una acurada experimentació i avaluacióprèvies, van acompanyats d’unes guies di-dàctiques en què es raona sobre els seuspunts de partida, sobre la seua plataformade pensament, i també sobre els seus eixosvertebradors principals i la seua seqüencia-ció en allò que es podria definir com el dis-seny d’instrucció o guia d’ús de les aules.

El fet d’acceptar que l’ensenyament enel seu conjunt, i la història de manera moltsignificativa, es troba en una complexacruïlla, que afecta el conjunt de la comu-nitat educativa, sembla una de les condi-cions bàsiques per a poder sentir-se atretsper les propostes i respostes, matisada-ment diverses entre si, ofertes pel conjuntd’aquests materials curriculars. A la contrad’aquestes pretensions juguen molts mésfactors institucionals, professionals, i tam-bé personals, que hem intentat enumerarprèviament, però l’esforç requerit per en-dinsar-se en aquests materials curriculars,

69com tot intent d’escapar de les concep-cions i de les pràctiques establertes, benval la pena per les noves dimensions edu-catives que s’hi poden descobrir.

L’ENSENYAMENT TRADICIONALDE LA HISTÒRIA

I LES DIFICULTATSD’UNA TRANSFORMACIÓ

Les investigacions sobre la història de l’en-senyament escolar de la història han expe-rimentat un gran salt qualitatiu en els dar-rers anys, tant a Espanya com als païsosdel nostre entorn.3 Aquests estudis no sónuna operació erudita o merament arqueo-lògica, sinó una profunda i necessària in-terrogació sobre el significat i l’abast delconeixement històric, sobre les seues vir-tualitats educatives i sobre les seues impli-cacions socials. La finalitat darrera n’ésdemostrar la utilitat de l’estudi del passatd’aquesta disciplina escolar i el seu caràc-ter imprescindible per poder imaginar unaaltra manera d’ensenyar història en el pre-sent i en el futur i, en conseqüència, fermés viable la renovació i la millora del’ensenyament de la història en l’actualitata través del desvelament de les pràctiques ide les rutines, freqüentment inconscients,que presideixen i han presidit aquest ense-nyament escolar.

Una de les aportacions més suggerentsi provocadores d’aquests nous estudis ésl’esforç per superar els anteriors enfoca-ments basats prioritàriament en l’anàliside la relació existent entre la disciplinaescolar i la ciència referent, és a dir, entrela historiografia escolar i la historiografiaacadèmica. Hi destaca, en aquest sentit,que a Espanya la història de les disciplines

escolars s’haja desenvolupat més com ahistòria de les idees científiques respectivesque no com a història social del currícu-lum, en la qual, evidentment, hi ha i es fanpresents les xarxes professionals de poder ide saber i els usos socials del coneixementhistòric en les institucions escolars.

La conclusió més patent d’aquestesinvestigacions és la de la coexistència decanvis i de continuïtats, és a dir, la per-vivència d’usos i pràctiques educativesmolt tradicionals en l’ensenyament, queconviuen amb pràctiques minoritàriesmés innovadores. A l’hora d’explicar tantels canvis com les permanències o rutinesen l’ensenyament real de la història, calconsiderar que aquestes darreres, malgratel que tinguen de supervivències i d’arcais-mes, contenen en si mateixes una racio-nalitat o lògica institucional i adopten laforma d’estructures de llarga durada em-marcadores de l’acció docent dels profes-sors d’història, mitjançant la qual la vellaensenyança de la història ha perdut legiti-mitat, però no vigència.

Un nou ensenyament de la històriatindria poc a veure, òbviament, amb unaeducació històrica tradicional, sustentadaen un narrativisme basat en la successiód’edats d’una suposada història universalo en el relat nacionalitzador i retrospectiudel territori ocupat per cadascun dels es-tats actuals. D’aquesta manera, l’educacióhistòrica podria adquirir tot el seu sentitcontribuint a relativitzar els valors i ins-titucions socials del present i mostrant elseu caràcter de construccions humanes enel curs del temps, és a dir, la reivindicacióde la historicitat i de la pluralitat de l’àm-bit social com a lloc central de l’estudiescolar de la història. Això justifica lanecessitat d’aconseguir una explicació més

70profunda i raonada de les deficiènciesobservades en la pràctica educativa i eldesig d’identificar les possibles vies, novoluntaristes ni espontaneïstes, que s’hanmostrat inútils, de millora d’aquesta edu-cació històrica.

Aquestes anàlisis han mostrat igual-ment, tant a Espanya com als països delnostre entorn, que l’ensenyament de lahistòria continua ancorat epistemològi-cament en els models generats en el segleXIX mitjançant les Historias generales.Aquests models, després de la seua elabo-ració a mans fonamentalment dels histo-riadors vinculats a la burgesia conserva-dora, van ser transvasats a l’ensenyamentsecundari i primari.

Els dos problemes bàsics que tota«renovació» de l’ensenyament de la his-tòria ha d’afrontar per poder superar lesrutines en què aquest ensenyament es tro-ba passen fonamentalment per la descons-trucció del model historigraficoepiste-mològic, que s’ha reïficat i convertit en elmodel natural d’ensenyament de la histò-ria, i per la consecució d’una correcta ade-quació de la nova historiografia, científi-cament acceptable, als seus destinataris, ésa dir, a les característiques psicocognitivesdels alumnes, fet que, en opinió d’algunsautors, és actualment més viable a partirde les aportacions del constructivisme.

Aquesta confluència adequada de la his-tòria investigada amb la història ensenyadaés la que pot fer possible superar l’actualestancament i és, per tant, la que pot pos-sibilitar la transformació de l’ensenyançade la història, mitjançant la ruptura epis-temològica plantejada anteriorment, enun autèntic esdeveniment històric, en unpensar històricament les realitats presents ipassades, lluny de l’anterior i inicial fina-

litat legitimadora del poder que va estar ala base de la implantació de l’ensenyamentde la història i que ha perviscut fins al’actualitat, amb l’excepció, si es vol, d’al-gunes iniciatives renovadores minorità-ries, basades tant en el canvi de la funciósocial del coneixement històric com enuna major proximitat a la crítica. Aquestescaracterístiques són les que, especialmenta partir de finals dels anys seixanta, hanconvergit en la majoria dels projectes re-novadors que hi ha hagut posteriormenten el món occidental.

QUINA HISTÒRIAS’HA D’ENSENYAR?

Plantejar-nos la qüestió de quina històriaha d’ensenyar-se en l’actualitat equival, almeu parer, a intentar concretar, d’unabanda, la funció social que l’ensenyamentde la història pot i ha de complir enl’ensenyament –especialment l’obligatori–d’una societat democràtica i plural; i del’altra, les possibilitats reals que tant laciència històrica com la disciplina escolarpoden oferir realment per a la consecuciód’aquesta finalitat social tan primordial.

Una forma d’il·luminar aquest terrenyés acudir a la gènesi històrica d’aquestadisciplina escolar per poder entendre’nmillor les funcions i els canvis i perma-nències, adequacions i rutines que s’hi handonat en funció de les canviants circums-tàncies, de diverses classes, que han pogutinfluir-hi durant els ja més de 150 anys devigència de l’ensenyament preuniversitarireglat al nostre país.

La historiografia occidental professio-nal del segle XIX va nàixer molt vinculada ala necessitat dels nous sistemes liberals de

71nacionalitzar els ciutadans de les respec-tives nacions-estats. La inclusió de la his-tòria en els currículums i programes del’ensenyament escolar d’aquests països vatenir la mateixa sort i igual destí. El mateixmodel, el de les històries generals o relatshistòrics, que abraçaven una narració delsavatars d’aquests territoris i dels seus habi-tants des del començament dels temps finsal present immediat, es va imposar pertotarreu, amb major o menor grau de sim-plificació en funció del temps disponible ide l’edat dels educands. La juxtaposiciócronològica del conjunt d’èpoques i edatshistòriques establertes, pretesament uni-des a través de la seqüenciació dels granspersonatges polítics –les successions mo-nàrquiques fonamentalment– subratlla-ven la desitjada imatge de la continuïtatpermanent de la nació des dels primerspobladors fins als seus integrants presents.Es destacaven, per tant, els aspectes imma-nents, quasieterns, d’aquesta nació i, envirtut d’aquesta pretensió, s’exaltaven totsaquells factors que, d’alguna manera, pre-figuraven l’actualitat, alhora que es difu-minava o fins i tot s’ocultava tot allò quehavia perdut vigència, perquè distorsio-nava la comprensió unidimensional delpresent. Ens pot servir d’exemple, en el casespanyol, la pràctica absència de la culturamusulmana o de la jueva en l’ensenya-ment de la història durant la major partdel segle XIX i del segle XX, per no parlar del’evanescència actual.

La denominada història universal, enaquest context, quedava reduïda a unaconfiguració bàsicament etnocèntrica, és adir, als contactes que s’hagueren pogutproduir entre la «història de la nació» i elsaltres pobles o nacions, i això, fonamen-

talment, en funció de les conquestes, vic-tòries o derrotes hagudes entre els països.

Com ja s’ha destacat, especialment desdel món europeu de l’època d’entreguer-res, la història ensenyada en els centresescolars havia tingut, des del seu origen,un caràcter predominantment patriotitza-dor, incloent-hi el xovinisme més descarat,que no afavoria el coneixement ni la com-prensió de l’altre, dels altres, ni tampoc elde la mateixa societat en què es vivia ni elsreptes o problemes en què es desenvolu-pava, ja que es va centrar, quasi exclusiva-ment, en els relats d’origen, ancorats enun passat llunyà.

Tot això, a més, anava acompanyatde la sempiterna queixa dels docents da-vant la impossibilitat de donar compli-ment real als extensíssims programes quereiteradament caracteritzaren aquestes his-tòries generals.

La solució més freqüentment utilit-zada en la pràctica, encara que aquestafóra directament contradictòria amb lesintencions declarades oficialment, va ser lade deixar-ne fora els fets contemporanis,és a dir, aquells aspectes que d’una maneramés directa haurien pogut ajudar a com-prendre més profundament la societat enquè els havia tocat viure als alumnes.4

Aquesta doble paradoxa intentà de sersuperada, ja des de començament del seglexx, pels anomenats estudis socials en què espreconitzava un enfocament més presen-tista de la història i un major grau d’inter-disciplinarietat respecte a algunes de lesque llavors eren noves ciències socials.Aquest plantejament, d’origen fonamen-talment angloamericà, tingué un cert ressòtambé en els sectors educatius centreeuro-peus i espanyols més innovadors, especial-

72ment en els relacionats amb l’ensenyançaprimària, en què les tendències paidocèn-triques van anar guanyant adeptes, però nova passar el mateix amb la secundària, enquè els corrents logocèntrics van continuarmantenint la preeminència.

En la segona meitat del segle XX, ja desdels anys cinquanta en relació amb el mónoccidental, i des d’aproximadament 1970pel que fa a Espanya, aquestes paradoxesno van fer sinó incrementar-se per unasèrie de causes, entre les quals es potdestacar l’escolarització total dels joves finsa edats molt més avançades que anterior-ment; l’enorme increment de la infor-mació disponible a través dels nous mit-jans de comunicació de masses; el grandesenvolupament de la historiografia i delconjunt de les ciències socials i la multi-plicitat dels seus paradigmes científics, oles aportacions de les ciències cognitives ididàctiques i el desvelament de la impor-tància de prendre com a punt de partidade tota educació els esquemes cognitiusinicials dels alumnes per poder superar lesseues comprensions quotidianes de la rea-litat i poder conduir-los així a generar-nenoves comprensions més vàlides, i de lespròpies pràctiques quotidianes, aproximant-les a la situació científica del moment.

La ressenyada multiplicitat de factorsactuants sobre qualsevol decisió educativa,als quals es podria afegir d’altres d’índolemés política, són els que fan que a horesd’ara siga tan difícil establir pautes moltprecises per a la solució d’aquesta com-plexitat, tenint en compte, com hem rei-terat, l’enorme pes que les rutines, la tra-dició establerta, tenen en el conjunt del’àmbit educatiu.

A pesar d’aquesta complexitat, és pos-sible formular algunes de les vies per les

quals considere que pot caminar la trans-formació i la millora de la situació presentpel que fa a l’ensenyament de la història,que és on es donen més agudament lesparadoxes anteriorment mostrades.

Una primera constatació és que semprecaldrà seleccionar els continguts de la his-tòria que vulguem ensenyar i decidir elgrau de profunditat amb què consideremque poden ser tractats més adequadament.Aquesta és una qüestió de primer ordre,imposada pel temps disponible en l’ense-nyament i que, per tant, priva de sentitreal totes aquelles declaracions reiteradesen què es diu que cal ensenyar «tota» lahistòria. El problema es desplaça, per tant,als criteris de selecció, en els quals caldràtenir en compte fonamentalment les ne-cessitats socials i personals dels jovesactuals i les característiques més especí-fiques del tipus de coneixement que esconsidera pertinent per donar-los com-pliment. Al meu parer, pel que fa a lahistòria, compendiaria aquesta qüestiómitjançant la pregunta: què significapensar històricament avui? o, en una altraformulació similar, i sempre donant perdescomptat que el coneixement històricsiga acceptat com un coneixement social-ment fonamental: quines són les aporta-cions personals i socials que la dimensióhistòrica pot realitzar per a una compren-sió més profunda i intensa de la realitat enquè vivim?

Una segona constatació, derivada engran part de la primera, és que l’ensenya-ment de les ciències socials s’ha de centrarprioritàriament en aquelles qüestions quesiguen considerades «problemes actualsi rellevants», tant en el seu sentit o esca-la més immediat com en la seua dimensiómés globalitzadora o mundial. Òbviament

73partesc de la base que el present mai no éssolament present, sinó fruit d’un passatmés o menys immediat i d’un projecte defutur més o menys intuït o desitjat (és enaquest sentit temporal ple i plural en quèse sol entendre el concepte de consciènciahistòrica, tan central en la renovació, jades de 1970, de la didàctica alemanya dela història).

La tercera afirmació està relacionadaamb la major potencialitat motivadorade l’alumnat mitjançant aquesta mena deplantejaments de l’ensenyament de la his-tòria com a ciència del camp social en eltemps. El problema actual, tant dels alum-nes com del conjunt de la societat, ja noés, com ho podia haver estat anterior-ment, el de mancança d’informació, odesinformació si es prefereix, sinó el de lafalta de criteris d’organització i de veri-ficació més autònoms i crítics. Si desit-gem que l’educació històrica siga un ele-ment que entre a formar part de la mateixapersonalitat dels alumnes i no solamentuna cosa que cal memoritzar per a oblidar-la en acabat, quasi amb alleujament i sensemajors conseqüències, hem d’intentar, id’aconseguir en la mesura que siga possi-ble, que els alumnes mateixos s’avesen ano donar per bones les primeres impres-sions, i a aprendre a qüestionar-se els pro-pis coneixements espontanis i induïts pelsmitjans de comunicació més potents itambé a ser capaços de valorar positiva-ment la substitució d’aquests per altres es-quemes comprensius de la realitat que elsdonen respostes més profundes i més vàli-des a les qüestions i problemes presents enla seua vida i en la de la societat en què esdesenvolupen.

DEL PRESENTAL FUTUR IMMEDIAT

JA PROCLAMAT

Una proposta educativa d’aquesta menaera bastant viable, en la meua opinió, ambels continguts mínims oficials vigents finsara en l’Educació Secundària Obligatòria,com han posat de manifest alguns dels dis-tints materials didàctics editats en els dar-rers anys, que signifiquen un dels intentsrenovadors més suggeridors de tots els ques’han portat a terme en l’ensenyamentpreuniversitari espanyol de tots els temps.Perquè aquest model d’ensenyament tingamajor repercussió en el conjunt de l’edu-cació espanyola, és evident que caldràrepensar, una vegada darrere l’altra, la nos-tra pràctica docent, i, en la mesura del quesiga possible, superar les grans dependèn-cies amb què el passat ha configurat lanostra representació de la funció social ipersonal del procés d’ensenyament i d’a-prenentatge escolar de la història.

Recentment, la modificació dels con-tinguts mínims, aprovada pel govern espa-nyol a finals de desembre de l’any 2000, ésuna clara aposta pel retorn a uns con-tinguts més àmpliament enciclopèdics iculturalistes i, coherentment, tal com hemanat defensant, menys possibilitadors de lareflexió i de la comprensió historiogràfica.Això obligarà a fer que els diversos tipusde materials escolars d’història hagen demodificar-se, encara que siga en mesuresmolt distintes. Els canvis seran molt me-nors en els de les grans editorials, per lesraons que ja hem exposat, especialmentpel mantingut caràcter enciclopedista ipoc seleccionador respecte als continguts

74considerats com a legitimats, encara que esveuran forçats a reorganitzar-los en funcióde les noves prescripcions curriculars,molt detallistes i gens obertes ni flexibles.Els de les editorials regionals hauran d’am-pliar els continguts per donar complimenta les noves exigències del poder central,cosa que tampoc no afavorirà un enfo-cament de l’aprenentatge de la històriamés vinculat a la reflexió. I finalment, elsmaterials alternatius, per la simple raód’haver estat els que més seriosament esvan prendre les orientacions renovadoresimpulsades per la reforma educativa delsprimers anys noranta, seran, de molt, elsmés perjudicats per la ja proclamada novareforma (realment contrareforma) educa-tiva. Desgraciadament, la bufada del ventreformador i l’acceptació d’una major au-tonomia del professorat respecte a la seuacompetència i professionalitat docent, apesar de les dificultats i contradiccionshagudes, han estat excessivament breus.Esperem que la present ofensiva contrare-formista dure molt menys. ❐

1. Vegeu la detallada anàlisi de R. López Facal: «Libros detexto: sin novedad» (Conciencia Social, 1, 1997, pp.51-76).

2. Entre aquests grups, la major part integrats en laFederación Icaria, aquells que han publicat materialscurriculars complets per a l’Educació SecundàriaObligatòria són: el Grupo Cronos (Salamanca), Gru-po Insula Barataria (Aragó), Proyecto Gea-Clio (Va-lència) i Proyecto Kairós (València). La resta han fetpublicacions no completes.

3. Entre les aportacions espanyoles més recents hom potdestacar pel seu interès els estudis de RaimundoCuesta Fernández: Sociogénesis de una disciplina esco-lar: la historia (Barcelona, Pomares-Corredor, 1997),i del mateix autor: Clio en las aulas. La enseñanza dela historia en España entre reformas, ilusiones y rutinas(Madrid, Akal, 1998); el de Pilar Maestro: Historio-grafía y enseñanza de la Historia (Universitat de Va-lència i Instituto Gil-Albert –en premsa–); o el deRamón López Facal: «La nación ocultada» (en J. S.Pérez Garzón et al.: La gestión de la memoria. La his-toria de España al servicio del poder. Barcelona, Crí-tica, 2000, pp. 111-159). Caldria afegir-hi l’excel·lentllibre de Carolyn P. Boyd: Historia patria. Politics,History, and National Identity in Spain, 1875-1975(Princeton, University Press, 1997, publicat en caste-llà per l’editorial Pomares-Corredor el 2000).

4. Cap de les dues pràctiques no són exclusives de l’àmbitespanyol. El mateix s’esdevingué, per exemple, aFrança. Vegeu l’interessant estudi d’Evelyne Hery: Unsiècle de leçons d’histoire: l’histoire enseignée au lycée,1870-1970 (Rennes, Presses Universitaires, 1999).

75

Juli Capilla

De la (im)possible objectivitat de la HistòriaA propòsit del debat de les Humanitats i de l’informe

de la Real Academia de la Historia

Els problemes que planteja l’ensenya-ment de la història són, si fa no fa, elsmateixos que els de la configuració d’a-questa disciplina com a ciència social.Sobre això hi ha un prolongat debat epis-temològic, i de fet ja en van parlar a basta-ment, al segle XIX i a primeries del XX,pensadors i historiadors de les ciències so-cials tan rellevants, com ara, entre moltsaltres, Émile Durkheim, Auguste Comte,Max Weber o, ja entrat el segle XX, Karl R.Popper.1 El perill o la possibilitat que lahistòria siga manipulada pels poders so-cials i polítics, constitueix el handicap méssòlid i problemàtic a què han d’enfrontar-se els historiadors, precisament perquèqüestiona la naturalesa científica de la dis-ciplina. El present treball tractarà, d’unabanda, de parar esment al debat historio-gràfic entorn de la pretesa objectivitat enel tractament de la història. I de l’altra,mirarà d’exemplificar aquesta suposadaderiva ideològica de la història amb l’anà-lisi de l’informe que la Real Academia dela Historia va fer públic el passat 28 dejuny de 2000 com a bestreta que haviad’aplanar el terreny a l’acceptació social dela reforma de les Humanitats elaborada

per la ministra d’Educació, Cultura iEsports del PP, Pilar del Castillo. I tot ple-gat ho il·lustrarem amb un repàs del queha estat l’ensenyament de la disciplina dela història al llarg dels dos darrers segles,amb una valoració detallada del períodeque va de l’arribada al poder del franquis-me fins als nostres dies.

UNA HISTÒRIASENSE IDEOLOGIES?

Per què té la història aquest terrible poderperformatiu que duu a què tothom vulgareconstruir-la a imatge i semblança seua?Per quins set sous els governs tracten de ferservir la història al dictat dels seus inte-ressos? És possible l’objectivitat en la cons-trucció del discurs històric? De quinamanera podem transmetre’n un coneixe-ment imparcial per mitjà de l’ensenya-ment? La clau de volta que explica la ma-nipulació a què ha estat sotmesa la històriave determinada pel caràcter especialmentatractiu d’una disciplina creadora d’iden-titat. Un caramel massa abellidor, doncs,com per a balafiar-lo impunement i demanera gratuïta. Fóra d’idiotes, deu ser elraonament de la classe política, de noservir-se’n i aprofitar-se’n en funció dels

Juli Capilla és llicenciat en Filologia Catalana, periodis-ta i escriptor.

76interessos ideològics i «nacionals», en pri-mera instància de l’Estat-nació, i subsidià-riament del partit entronitzat conjuntu-ralment en el poder.

Pel que fa a la possible subordinació del’historiador respecte del govern circums-tancial de torn, d’una banda, i de l’estat-nació, d’una altra, és interessant la conclu-sió a què arriba Eduardo Manzano, autor,juntament amb Juan Sisinio Pérez Gar-zón, Ramón López Facal i Aurora Rivière,del llibre La gestión de la memoria. LaHistoria de España al servicio del poder.2

Segons Manzano, el «professional de lahistòria» es caracteritzaria per la depen-dència que té del poder, perquè està obli-gat a adaptar-se permanentment a les lleisdel mercat cultural i historiogràfic, i per lanecessitat d’obtenir reconeixement públic.La funció de l’historiador quedaria relega-da gairebé únicament a un poder faculta-tiu de legitimació política del govern detorn, o del discurs més o menys «nacio-nista»3 que de manera diacrònica s’hajapogut desenvolupar al si de l’estat.

Hi ha raons per a pensar que, en elcontext de la globalització i del multicul-turalisme –i la Unió Europea n’és l’exem-ple que tenim més a l’abast–, la temptaciód’utilitzar la història en interès propi ésmés apressant ara que no pas fa unes dè-cades.4 I ho és perquè, amb l’avanç d’a-questa globalització, els vells i poderososestats nascuts a redós de la crisi de l’Ancienrégime s’adonen, per primera vegada en lahistòria, que les seues «fronteres» estanseriosament amenaçades, i no precisamentper poders militars enemics. No obstantaixò, aquesta dependència suposadamentintrínseca de la història i dels historiadorsrespecte del poder polític no ha aconseguitd’esvair completament les velles aspira-

cions d’objectivitat de la disciplina i delsqui s’hi dediquen de manera professional.L’historiador britànic Eric J. Hobsbawm5

ha parlat de la necessitat i de la respon-sabilitat que té avui l’historiador de sos-traure’s d’aquesta insidiosa dependència.A més a més, Hobsbawm denuncia el fetque els ideòlegs d’un cert tipus de nacio-nalisme recorren ben sovint a la història ala recerca de la megalomania que justifi-que el seu discurs etnonacionalista i que,en conseqüència, legitime l’acció políticaque està d’acord amb aquesta ideologia:

Desde el momento en que el nacio-nalismo busca en todos los casos legiti-marse a sí mismo y a sus propios objetivospolíticos remontándose a un pasado co-mún, este hecho debería suscitar automáti-camente la reticencia y el escepticismo delos historiadores profesionales. En efecto,aquello que los ideólogos, los que fomen-tan el odio nacionalista, y hasta los asesinosafirman que saben acerca del pasado pro-viene, en última instancia, de quienes hanestudiado ese pasado, es decir, de los histo-riadores.

Al meu parer, les aspiracions d’objec-tivitat i d’independència de la disciplinade la història de què parla Eric J. Hobs-bawm són tan legítimes com escaients,sobretot si tenim present la importantís-sima funció que exerceixen aquests crite-ris metodològics en el desenvolupament«científic» del discurs històric: la història,igual que la resta de les ciències socials, had’aspirar necessàriament a la imparcialitat,si és que realment vol accedir a la credi-bilitat pública, condició sine qua non per ala mateixa continuïtat de les ciències so-cials. Una altra qüestió ben diferent és si

77podem o no deslliurar-nos de la perspec-tiva que triem a l’hora d’elaborar els dis-cursos històrics. Tot dependrà, en primerainstància, del cristall amb què mirem elsfets històrics; çò és, de la perspectiva na-cional o sociolingüística amb què abordemla narració d’aquests fets. Un exemple: lasignificació de la Guerra de Successió(1700-1714) és força diferent, quan nocontrària, segons llegim la narració d’unhistoriador català o d’un historiador cas-tellà, posem per cas, amb l’agreujant de laideologia a la qual s’adscriguen tots doshistoriadors. Com en la famosa copa deRubin, tots dos historiadors se situen da-vant de la mateixa figura (els fets histò-rics). Un, però, hi veurà la copa (un estathomogeni que irradia des del centre pe-ninsular). L’altre, en canvi, en percebràuna de les cares perifèriques (una Catalu-nya històricament minoritzada i sotmesa).En aquest sentit, la posició de Hobsbawmés més aviat conservadora i, per tant, mirade demonitzar un moviment, el del nacio-nalisme, nascut a mitjan segle XIX que, adesgrat dels vaticinis de mal averany d’in-signes pensadors d’aquell segle, com araKarl Marx o Friedrich Engels, s’ha conver-tit en el «déu de la modernitat», segonsexpressió de Josep R. Llobera.6 L’etnocen-trisme implícit de Hobsbawm és simp-tomàtic d’un nombre considerable d’his-toriadors i intel·lectuals pertanyents al’àmbit de la cultura anglosaxona, poc ave-sats a fenòmens identitaris la complexitatdels quals els és del tot aliena, per tal comles recialles nacionalistes que tenen més aprop no mostren, ni de bon tros, la vita-litat dels moviments de reivindicació na-cionals a la península ibèrica o als païsosde l’antiga Iugoslàvia. O bé perquè hanfixat la seua visió del nacionalisme exclu-

sivament en la desgraciada història d’unaèpoca molt delimitada: l’Europa d’entre-guerres. Aquest esbiaixament era present,probablement, en pensadors de la tallad’Ernest Gellner o Isaiah Berlin,7 i ha estatheretat per historiadors actuals com Timo-thy Garton Ash, tot i que amb excepcionssignificatives com ara Paul Preston.8 Caldir, de tota manera, que precisament enl’àmbit anglosaxó es pot constatar avui uninterès creixent, matisat i molt penetrant,per la complexitat dels fenòmens de cairenacional i per la diversitat dels naciona-lismes.

Pel que fa al nacionalisme, hauríemd’anar amb peus de plom amb tots aquellsque es dediquen sistemàticament a crimi-nalitzar-lo; perquè, ben sovint, encabeixentots els nacionalismes, siguen democràticso no, en el mateix calaix de sastre, i ho fansense reconèixer que ells professen, també,una altra mena de nacionalisme. En unarticle9 en què feia un balanç del que haviaestat el segle XX, el catedràtic de la Univer-sitat d’Alcalá de Henares, Gabriel Tortella,arribava a la conclusió que «Capitalismo,globalización y estado de bienestar son losgrandes logros sociales que el siglo que seva lega al que viene. Las herencias negati-vas son el nacionalismo, la superpoblacióny la agresión a la naturaleza.» M’agradariasaber, però, a quina mena de nacionalismees refereix Gabriel Tortella quan en parlacom un dels mals del segle XX.

La conclusió que comencem a albirardesprés d’aquesta diatriba desordenadaentorn de la «ciència» de la història, és quel’objectivitat en el desenvolupament delsdiscursos històrics és força problemàtica,tot i que l’historiador hi hauria d’aspirarsempre. Ara bé, el que sí que resulta bas-tant obvi és que els discursos dels profes-

78sionals de la història estan lligats en majoro menor mesura a la mena de naciona-lisme del qual parteixen, ben sovint implí-citament, sense dir-ho i, de vegades fins itot sense ser-ne conscients (perquè no entenen necessitat). Però abans de formularun judici o una tesi més o menys rebatibleentorn de la cientificitat de la història,continuem amb la nostra hipòtesi, totcentrant-nos en l’exemple del tractamentde la història a l’Estat espanyol.

LA HISTÒRIA

«INVERTEBRADA» D’ESPANYA

No cal dir que el sistema educatiu cons-titueix el mitjà de què se serveix l’estat pertransmetre una determinada ideologianacional. És allò que en diem el currícu-lum ocult. O també, per dir-ho en parau-les de Julio Aróstegui,

el mecanismo fundamental de transmisióndel conjunto de valores que una comuni-dad considera esenciales para su coheren-cia, permanencia y reproducción, en unpapel de agente de socialización compar-tido con la familia y otras entidades socia-les públicas o privadas de menor relevan-cia. [...] A estos procesos de integraciónque aseguran la permanencia de las basesconstitutivas de la sociedad –valores, or-den, memoria, historia– no son ajenos,sino todo lo contrario, los parámetros quedefinen el sistema político de una comuni-dad como órgano máximo de toma dedecisiones y de asignación de los recursosen la circulación social.10

És, doncs, a través de l’ensenyament,d’aquest mecanisme valuosíssim de socia-lització, que es transmet una determinada

visió de la història. Una visió que de capde les maneres pot ser neutral perquèestarà sempre en funció dels interessosnacionals de l’estat en qüestió:

La historia, por tanto, no es meramen-te un legado inerte e inmutable sino algoque se construye día a día en el propioproceso de socialización y que legitimasiempre la situación presente. Tal es el me-canismo por el que se materializa esa «co-munidad imaginada» en la que se basan losnacionalismos.11

Si repassàrem el que ha estat la trans-missió de la disciplina de la història al llargdels dos darrers segles, obtindríem unamolt tergiversada versió dels fets del passatesdevinguts al si de la península ibèrica.Més encara, se n’ha fet una interpretaciócondicionada de totes totes per la visióunitarista i uniformitzadora elaborada apartir d’un determinat territori nacional:Castella. A l’Espanya contemporània hi haprevalgut sempre el mateix reduccionismeque va afectar l’anomenada «Generacióndel 98» en relació a la concepció de l’Estatespanyol. El mateix reduccionisme quepermeté a Unamuno, Ortega y Gasset,Américo Castro, Claudio Sánchez Albor-noz, Ángel Ganivet, etc., d’identificar lacultura i la llengua espanyoles amb lespròpies de Castella. I aquesta confusió iaquesta mistificació són les que han impe-dit de bastir un Estat espanyol plurinacio-nal.12 La raó que explica aquesta voluntatuniformitzadora no ha estat, en la majoriadels casos, innocent, sinó que ha respost auna voluntat deliberadament política ques’ha mantingut invariable fins als nostresdies. Val a dir, però, que la puixança delsnacionalismes perifèrics i la plena conso-

79lidació de l’estat de les autonomies hanenrocat els partidaris d’un estat nacional-ment homogeni, cosa que ha impulsatamplis sectors de la dreta espanyola i de laclasse política que els representa a esperartemps més propicis per a la represa o tor-nada als postulats tradicionals. En aquestsentit, l’arribada del PP al govern de l’Estatva possibilitar aquesta anhelada tornada ales doctrines heretades indirectament odirecta dels pares de la diàspora franquista,i l’Informe de la Real Academia de la His-toria no és sinó una peça més del complexengranatge uniformitzador que ha posaten funcionament el govern de José MaríaAznar. S’hi han d’afegir, a més a més, laparalització del desenvolupament de lescompetències autonòmiques; la políticauniformitzadora duta a terme en campstan aparentment innocus, però tan carre-gats de simbolisme com el de les matrí-cules del parc automobilístic; la croadafrontal contra el nacionalisme democràticbasc; i la ratificació, per omissió, de totauna sèrie de preceptes i mesures preventi-ves que miren sempre d’entrebancar qual-sevol intent que incremente el lleu graud’autonomia a què han arribat les anome-nades «nacionalitats històriques». I totplegat adobat amb la sacralització d’unaConstitució de la qual no es preveu cappossibilitat de desenvolupament, i que haestat, tot sovint, moneda de canvi o dexantatge del discurs polític, el qual ha fetservir la carta magna com a escut protec-tor dels «atacs» sobiranistes o simplementautonòmics provinents de les nacionalitats«perifèriques» més dinàmiques.

Amb aquesta nostra particular i in-transferible versió del que ha estat, finsara, l’ensenyament de la història a l’Estatespanyol, arribem al moll de l’os de la

qüestió: si més no des del segle XVIII,la Història ha estat un panegíric de lesglòries d’una Espanya única. I en aquestpanegíric hom no ha dubtat ni un instanta tergiversar, sempre que ha estat neces-sari, les dades i els fets amb què es basteixel discurs històric. Aquesta visió unifor-mitzadora de la història d’Espanya, però,té i ha tingut en totes les èpoques detrac-tors força significatius. Al segle XIX, perexemple, Cánovas del Castillo afirmavaque Espanya era, per damunt de tot, unaentitat produïda de manera natural per lahistòria, «un organisme amb caràcter es-sencial i permanent». La rèplica, però, aaquesta concepció paraestatal provinentdel ministre Cánovas no va trigar gaire.Quan, el 1886, es va saber que la RealAcademia de la Historia de Madrid haviallançat el projecte d’una nova «HistoriaGeneral de España», la revista barceloninaLa España Regional publicà un entrefiletben significatiu:

Lo que no debemos de ningún mododejar pasar sin protesta, es que la primeracorporación académica de España siga en elmomento actual un sistema para la redac-ción de la nueva historia, que no se avienecon los adelantos modernos y es comple-tamente contrario á la naturaleza de la his-toria española. Hoy no es posible sino bajoun criterio político preconcebido ó dandomuestras de no admitir la realidad de loshechos redactar una historia de España con-siderando la moderna nación como unconjunto que siempre hubiese existido [...].Hoy, por lo contrario, los adelantos exigenque la tarea de la Academia se reparta, nosegún los períodos históricos, sino partiendode los cuatro principales grupos etnográficosen que la nación se halla dividida.13

80Aquest fragment és força significatiu

perquè condensa tres crítiques fonamen-tals al tractament de la història segons laconcepció de la Real Acedemia de la His-toria de Madrid:

1. La necessitat d’adoptar els avenços(«los adelantos modernos») que s’han pro-duït a les ciències socials, sens dubte ambla finalitat d’arribar a un grau més altd’objectivitat i, per tant, de cientificitat enla disciplina de la història.

2. El qüestionament d’una Espanyaontològicament mil·lenària.

3. L’exigència de la diferenciació d’unasèrie de petites «històries nacionals», cor-responents a les nacionalitats més fortesexistents a la península («los cuatro prin-cipales grupos etnográficos»), tot i queintegrades en una Història general d’Es-panya.

Totes tres crítiques són d’una vigènciapregona si tenim en consideració que lamentalitat que destil·laven els historiadorsde la Real Academia de la Historia de Ma-drid el 1886 és molt semblant a la delsmembres numeraris de l’actual Real Aca-demia de la Historia. En un llibre de pu-blicació recent, significativament titulatEspaña como nación,14 alguns d’aquestsmembres, juntament amb d’altres historia-dors, es dediquen a fonamentar l’existènciade la nació espanyola amb argumenta-cions que es remunten a l’edat mitjana i,fins i tot, a l’època antiga: és el cas delcapítol elaborat per L. Suárez-Fernández.La idea, per tant, d’una nació espanyolaanterior a la unió de les corones de Cas-tella i Aragó, que només es va fer efectivaamb la instauració «por justo derecho deconquista» de la dinastia borbònica, enca-ra perdura en un ampli sector de la RealAcademia de la Historia.

Considerarem ara quin ha estat el trac-tament de la història al llarg dels darrerstres quarts del segle XX. Partirem de l’obraLa guerra que aprendieron los españoles,15

un llibre d’història que tracta d’altresllibres d’història; de la història que vanaprendre els espanyols –i els catalans–durant el període franquista i fins el 1983.Un treball d’investigació la finalitat delqual és desvetllar la versió maniquea queoferien els llibres de text del batxilleratdurant un període en què s’evidencia elpaper ideològic d’«arma arrojadiza» assig-nat a la història pel règim de Franco: lahistòria com a principal valedora, instru-ment de justificació i veritable aparell depropaganda del règim esmentat. Són pre-cisament aquests continguts despullada-ment ideològics, que foren objecte d’unaregularització minuciosa i un control rece-lós, els que han deformat i determinat laconsciència col·lectiva de bona part delsciutadans de l’Estat espanyol16 –i, també,la mena de nacionalisme estatal no reco-negut per aquells qui el professen de ma-nera vergonyant. Una consciència i unacosmogonia hispàniques que, lluny d’es-vair-se amb la instauració de la democrà-cia, i com a conseqüència d’una transiciómal païda i massa sovint magnificada, nohan fet sinó perpetuar-se.17

A desdir del discurs aparentment pro-gressista dels partidaris de l’amnèsia col-lectiva,18 en referència als crims –mate-rials, psicològics i polítics– del passat, laidiosincràsia del règim franquista i lesconseqüències que se’n deriven s’han per-llongat enllà de la mort del dictador, finsal punt d’hipotecar greument el present iel futur de la convivència democràtica en-tre totes les nacionalitats de l’Estat espa-nyol, precisament perquè en qüestiona la

81pluralitat lingüística i cultural. És ara,doncs, quan es fa més necessària una revi-sió del tractament de la història al llargdels dos darrers terços del segle, ni queaixò supose una devaluació de la que finsara ha estat una sacralització espúria i unaexaltació a ultrança de l’estat de les auto-nomies. Perquè val a dir que el model del’estat de les autonomies –l’anomenat«café para todos»– constituí en un primermoment una solució peremptòria –jo endiria més aviat un ajornament– al «pro-blema» de les «nacionalitats perifèriques».A hores d’ara, però, aquest model mostrasímptomes evidents de caducitat, per nodir de crisi declarada, a pesar que, igualque la transició, s’haja intentat d’exportarcom a model polític a seguir pels estatsque han patit processos autoritaris sem-blants al de l’Estat espanyol. En aquestsentit, l’atrinxerament que mostren a ho-res d’ara els que s’autodefineixen com a«constitucionalistes», enfront dels «nacio-nalistes»,19 té molt de subterfugi irreverentque respon al dogmatisme ranci d’un neo-nacionalisme espanyol encobert, molt aprop dels postulats ideològics heretats pervia directa del reaccionarisme predemo-cràtic, ço és, del franquisme. Una actitudque no debades casa a la perfecció amb lainvolució experimentada, en matèria au-tonòmica, durant la legislatura actual.20

LA HISTÒRIA D’ESPANYA

DURANT LA DICTADURA FRANQUISTA

La història ha estat, sempre, l’ullal on hananat a parar les aigües tèrboles de la misti-ficació nacional. Que el franquisme en vafer ús de manera interessada és, a horesd’ara, una obvietat fins i tot per a aquellsqui combregaren amb el règim feixista.

Un règim que mostrà de bon comença-ment una obsessió per deformar la històriao, millor encara, per adequar els esdeve-niments històrics –immediats i no imme-diats– al seu projecte nacional. El fran-quisme buscava els fils de l’argumentaciófalsament racionalitzadora que legitimarahistòricament i política la instauració d’unrègim autoritari, legitimació que, d’altrabanda, no havia aconseguit d’imposaramb la victòria militar. Tot i això, elsnivells de manipulació històrica vacil·larenentre la doctrina de caire fonamentalista–de naturalesa eminentment pamfletària–i l’obertura necessària a l’exterior, impel·li-da per la pressió política nacional i inter-nacional i la inviabilitat de l’autarquiaeconòmica. Una manipulació ideològica,doncs, sempre a la baixa conforme avança-ven els anys i a desgrat de les oscil·lacionsconjunturals i més aviat efímeres.

Durant el franquisme, el procés desocialització en els valors nacionals d’unaEspanya sacra i gairebé sempiterna s’ende-gava fonamentalment a través de duesassignatures: «Historia» i «Formación Po-lítica». No podem oblidar, però, que totsels plans d’estudis del règim estaven im-pregnats de l’«espíritu nacional»: de ma-nera directa o transversal els contingutsconceptuals i actitudinals, i, en definitiva,els valors del sistema educatiu, reflectien iestaven supeditats absolutament als inte-ressos del règim feixistitzant. L’evoluciódel sistema educatiu espanyol, però, haviade patir necessàriament, ja ho hem co-mentat adés, un procés de desideologitza-ció, d’assuaviment de les directrius nacio-nalitzadores. Si comparem alguns delstextos dels diversos plans de batxilleratque es van aplicar del 1937 al 1975 –untotal de cinc, a més de les modificacions

82pertinents– observarem amb més claredatels canvis que s’hi van produir. Al pròlegdel pla d’estudis del 1938 podem llegir lespremisses següents:

La revalorización de lo español, la defi-nitiva extirpación del pesimismo anti-his-pano y extrangerizante, hijo de la apostasíay de la odiosa y mendaz leyenda negra, seha de conseguir mediante la enseñanza dela Historia Universal (acompañada de laGeografía), principalmente en sus relacio-nes con la de España. Se trata así de ponerde manifiesto la pureza moral de la nacio-nalidad española; la categoría superior,universalista, de nuestro espíritu imperial,de la Hispanidad, según concepto felicísi-mo de Ramiro de Maeztu, defensora y mi-sionera de la verdadera civilización, que esla Cristiandad.21

La cita ens estalvia comentaris. No empuc estar, però, de fer-ne esment, peracabar d’exemplificar aquesta dèria prime-renca del règim per la «literatura nacio-nalista hispànica», de citar un petit frag-ment extret de l’article 1r de la Base IV del’esmentat pla d’estudis del 38 en el qual, ireferint-se específicament a l’assignaturad’«Història», diu textualment:

Metódica enseñanza desde el repaso dela Geografía e Historia elementales hastalas líneas características de la Historia delimperio español y fundamentos ideoló-gicos de la Hispanidad.22

El 1953, després de catorze anys devigència del pla del ministre Sáinz Ro-dríguez, un nou estat jurídic es va covaramb una ordenació que no feia cap apor-tació de consideració a la pressuposada

missió que havia de complir l’assignaturad’»Història», però que, en canvi, sí queexplicitava el contingut de l’assignatura«Formación del Espíritu Nacional». Vetaquí una perla que palesa, una vegadamés, l’egolatria ditiràmbica d’un règimque havia perdut clarament l’oremus enendinsar-se en el camí de «la España en louniversal»:

Los cuestionarios y enseñanzas de laFormación del Espíritu Nacional se orien-tarán principalmente a infundir a losalumnos desde los primeros cursos el co-nocimiento de la misión de España en lahistoria; su servicio a los altos valores de laconcepción católica de la vida; la signifi-cación que sus hombres y hechos repre-sentativos han tenido en la historia uni-versal; la acción de España en América y elvalor de la comunidad de los puebloshispánicos, y las instituciones y principiosfundamentales del Movimiento Nacional,especialmente la unidad religiosa, la doc-trina social y el servicio del bien común dela patria.23

DE LA TRANSICIÓA LA LOGSE

Els plans educatius successius que vananar apareixent fins a la mort de Franco,van apaivagar de mica en mica, i a l’ordrede les exigències dels temps, l’integrismed’arrel feixista d’un règim que miravad’adaptar-se. Amb José Luis Villar Palasí alcapdavant del Ministeri d’Educació, però,s’aprovà, el 1970, una última llei segons laqual s’establia un temari molt exhaustiui detallat per a l’assignatura d’«Històriad’Espanya» (impartida en 3r de BUP, l’e-

83quivalent al 1r curs del Batxillerat actual)que es decantava clarament per l’estudicronològic. El temari de l’assignaturacomençava amb «las raíces de España en elMediterráneo prerromano», passava per«la España de los Reyes Católicos», i aca-bava amb «la guerra de España» i «los pro-blemas políticos, sociales y económicos deHispanoamérica durante el siglo XX». Elcurrículum d’aquell pla d’estudis es vamantenir invariable per a tot Espanya finsel 1990, any en què va entrar en vigor laLOGSE (Llei d’Ordenació General del Sis-tema Educatiu), amb Javier Solana com aministre d’Educació.

EL DEBAT DE LES HUMANITATS

L’INFORME DE LA

REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA24

La publicació, el 28 de juny del 2000, del’Informe sobre los textos y cursos de historiaen los centros de enseñanza media va revifarel debat que ja s’havia engegat tres anysenrere amb l’anterior ministra d’Educació,Esperanza Aguirre. Un debat que vasomoure la consciència adormida de bonapart de la societat espanyola i catalana, pertal com tant la classe política com elcol·lectiu de l’ensenyament i un amplisector de l’opinió publica, s’hi van sentirimplicats. La premsa i els mitjans decomunicació en general se’n van fer ressòde seguida. Una allau de notícies i d’ar-ticles d’opinió va omplir les pàgines delsdiaris d’arreu de l’Estat, amb una inten-sitat i una freqüència irregular, però cons-tant, des del mes de juny, sobretot a partirde la data de publicació de l’esmentatInforme, fins al mes de gener.25

En l’Informe, l’Academia acusava lescomunitats amb llengua pròpia d’havertergiversat l’ensenyament de la història enfunció dels seus interessos. Segons elsredactors de l’Informe, els llibres de textd’aquelles comunitats, corresponents alscursos de l’Educació Secundària Obliga-tòria, donaven una visió «parcial, sesgadae inexacta» de la història d’Espanya. Mi-raren d’il·lustrar, per mitjà només de dosexemples, d’Euskadi i de Galícia, la pre-sumpta tergiversació de la història alsllibres de text d’ambdues comunitats. DeCatalunya, però, no en van posar cap. Esdenunciava, d’una banda, partint de l’anà-lisi d’un llibre de text autoritzat pel De-partament d’Ensenyament del País Basc,que l’educació impartida a les ikastolass’inspirava «en ideas nacionalistas favore-cedoras del racismo y de la exclusión de loslazos comunes». I, de l’altra, s’hi criticavael fet que en un llibre de text que es feiaservir a Galícia la història d’aquesta comu-nitat abastava més pàgines que no els esde-veniments històrics que afecten el conjuntde l’Estat. Es titllava, per tant, d’«excés lo-calista» i de «manca d’una visió global dela història d’Espanya» aquests textos. Amés a més, una gran part de l’argumen-tació estava destinada a combatre «la graninfluència» del «sociologisme» i l’«obsessiópedagògica», en detriment del mètodecronològic i de memorització de les dadesi dels grans protagonistes de la història. Endefinitiva, es treia a col·lació una inèrciatendenciosa que, segons els acadèmics quehavien elaborat el document, havia de sercombatuda: «el círculo vicioso establecidoentre la supuesta pugna nacionalismoespañolista-nacionalismos periféricos».

Les reaccions de polítics i especialistesvan ser immediates. Els historiadors cata-

84lans, a més de qualificar el document demolt poc rigorós i de negar-ne la validesacientífica, no van dubtar a assenyalar lamaniobra política que hi havia al darrerede l’Informe, molt d’acord amb «la líniadels últims missatges llançats des delgovern central per tornar a imposar unavisió unitarista de la història».26 AlbertBalcells, president de la secció d’Històriade l’Institut d’Estudis Catalans, va apun-tar que «cap dels membres catalans del’Acadèmia de la Història havien estatconsultats per a l’elaboració d’aquest in-forme»,27 malgrat l’oferiment que aquellainstitució va fer al Ministeri d’Educació«d’assessorar-lo per supervisar com es re-flectia arreu de l’Estat la història de Cata-lunya i dels Països Catalans en l’ensenya-ment de la història d’Espanya».28 I elmateix president de l’IEC, Manuel Caste-llet, va advertir que una visió unitària dela història d’Espanya podria entrar fins itot en contradicció amb l’actual marcconstitucional de l’Estat. Molt diferent,però, va ser la resposta dels historiadorsespanyols. Javier Tusell, Antonio Domín-guez Ortiz, Celso Almuiña, Julio Baldeóni Ramón Villares, entre d’altres, es vanmostrar bastant d’acord amb l’Informe. Elprimer, per exemple, va declarar que elcontingut general de l’Informe era «per-fecto». No hi van faltar, però, les veus dis-sidents, com la del catedràtic d’Històriadel Pensament de la UNED, Santos Juliá,qui va criticar amb rotunditat la manca derigor científic i l’arbitrarietat en l’elabo-ració de l’Informe.29

Per la seua banda, tots els representantsde l’espectre polític de Catalunya, tret delPP, van manifestar, amb matisos, el seu re-buig unànime pel contingut de l’Informe.El més contundent va ser el secretari ge-

neral d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira,que va desqualificar-lo tot assegurant quela Real Academia defensava «uns plante-jaments que són molt lluny del marc de-mocràtic i legal de l’Estat espanyol», cosaque demostrava «l’obsessió uniformista» i«l’al·lèrgia a la diversitat» d’aquella insti-tució i del govern del PP.30 El govern basc,en paraules del conseller d’Educació, Igna-xio Oliveri, va considerar que l’Informe del’Academia era una greu ofensa no nomésper a les ikastolas sinó també per a tota lasocietat basca. Cal tenir en compte que elllibre citat per l’Academia com a exempleapologètic de racisme i xenofòbia no es faservir a les ikastolas i, per tant, no hi apor-tava cap prova contundent. A Galícia, abanda de la tímida defensa que va fer pú-blica Marta Álvarez, portaveu populard’Educació, les crítiques més dures van serprotagonitzades pel Bloque NacionalistaGalego, que acusà els acadèmics de «sec-taris» i de «posar-se al servei de la políticagovernamental contra el nacionalisme». I,finalment, els consellers socialistes d’Edu-cació d’Aragó, Balears, Castella-La Man-xa, Andalusia i Extremadura assegurarenque l’Informe no contribuïa a la pacificaciódel sistema educatiu, i que a les seues res-pectives autonomies no hi havia cap pro-blema en l’ensenyament de la història.

Els articles d’opinió apareguts a la prem-sa van ser firmats, majoritàriament, perexperts en la matèria –historiadors i pro-fessionals dedicats a l’ensenyament de lesassignatures corresponents a aquesta àreadel coneixement– i, més circumstancial-ment, per escriptors, periodistes i diletantsmés o menys oportunistes. Tots ells, però,«afectats», tal i com argumentàvem mesamunt, per l’òptica o la perspectiva «na-cional» des de la qual fonamentaven les

85seues opinions. Per regla general, les argu-mentacions, i en alguns casos fins i tot elto, eren força diferents segons la proce-dència sociocultural dels especialistes. Ésel cas, per exemple, del «debat» publicat aEl País el 25 de juny, poc abans que es férapúblic l’Informe de la Real Academia. Elcatedràtic d’Història Contemporània de laUniversitat Autònoma de Barcelona, Bor-ja de Riquer i Permanyer, hi tractava de ferentendre que l’ensenyament de la història,atès el context sociocultural i el marc juri-copolític actuals de l’Estat espanyol, n’ha-via de respectar la pluralitat nacional ilingüística, i convergir cap a l’àmbit supra-estatal de la Unió Europea:

La enseñanza de la historia en el con-texto de la globalización y en el actual mar-co constitucional español debe ser con-gruente con esta doble situación, la de lainserción en un mundo cada vez más in-terconectado y en una realidad pluricul-tural como la hispánica. [...] Debemospartir de la propia realidad del presente,del marco político constitucional del Esta-do de las autonomías y aceptar que hayuna pluralidad de identidades, y que Espa-ña hoy es pluricultural precisamenteporque es plurinacional.31

Celso Almuiña, professor de la Univer-sidad de Valladolid, en canvi, posava el pesde la seua argumentació en la necessitat deconfluir envers una concepció global iúnica de l’ensenyament de la història d’Es-panya: «...de lo que se trata es de dar unavisión integrada del conjunto (Historia deEspaña), al tiempo que dialéctica de cadauna de las diversas partes que la componen.Sujeto plural o compuesto, pero, en defi-nitiva, un único sujeto llamado España».32

En tot aquest debat sobre la possibleobjectivitat i imparcialitat de l’ensenya-ment de la història a l’Estat espanyol, lahipocresia, les veritats a mitges o la defor-mació deliberada, han estat, ben sovint, eldenominador comú de gran part de lesargumentacions. Hi ha, però, qui s’haatrevit a sacsejar quatre veritats, o si mésno algunes opinions sinceres, exemptes desegones intencions o de lectures entrelínies. I això fa de mal pair perquè qües-tiona la parafernàlia pseudocientífica d’a-quells que aspiren a una narració «asèp-tica» de la història.

En aquest sentit, i pel que fa a la qües-tió dels particularismes i de la concreció dequè és història local, nacional, estatal isupraestatal, tot depén, com dèiem a l’ini-ci, de la perspectiva de cadascú; de quin ésl’àmbit nacional al qual s’adscriu. Perquèd’això dependrà, en bona mesura, lareferència nacional i l’abast dels discursoshistòrics que elaborem. Com s’apuntava aun editorial del diari Avui,33 «caldria queels acadèmics de la història entenguessinque hi pot haver una diferència prèvia al’hora de definir què és ‘particular’. En allòque s’entén per ‘perspectiva nacional,regional i local’ allà i aquí. [...] Allò queper a vostès és ‘particular i local’ aquí per amolts és ‘general’». En una hipotètica rela-ció de cercles concèntrics, es tractaria,doncs, de definir quines són les intersec-cions, excloents i/o incloents, dels con-junts (les nacions); i d’esbrinar-ne quin ésel cercle major (l’entitat supraestatal). Lescombinacions seran, segons aquesta rela-ció hipotètica, tan abundoses com les ads-cripcions nacionals dels argumentadors.

En un article publicat,34 arran d’aques-ta polèmica, el sociòleg i periodista Salva-dor Cardús s’hi mostrava ben explícit pel

86que fa a la veritable dimensió nacional, iper tant política, de tot aquest encenallidentitari:

Tot el document, doncs, respira voca-ció de servei –ben recompensat– a l’Estat.Els seus membres estan preocupats pel pa-per polític de l’ensenyament de la història,que, diuen, hauria de dedicar-se preferent-ment a l’estudi de la pròpia nació –la prò-pia d’ells, s’entén– per seguir sent la garan-tia de la invenció de la memòria col·lectivade la realitat constitucional política espa-nyola [...]. Certament, seríem hipòcrites sino acceptéssim que aquest és el paper quetambé aquí s’ha reclamat sovint per a laintroducció de la història de Catalunya ales nostres escoles. Però aquest problemano és ni de qualitat, ni de rigor, ni de par-ticularismes, ni d’objectivitat: el problemaés, ras i curt, saber quina és la nació dereferència que tenim uns i altres.

Manuel Vázquez Montalbán posavatambé al descobert les visions antagòni-ques de la història de l’Estat que hi haentre un espanyol jacobinista i un catalàque lluita per la sobirania nacional deCatalunya:

quan un unitarista espanyol explica laguerra del comte-duc d’Olivares i els cata-lans, es limita a censar fets incontestables ili semblen justos perquè la victòria delcomte-duc va permetre avançar pel camíde l’unitarisme espanyol. Però no ésaquesta la percepció d’un catalanista, que,quan canta l’himne nacional català, Elssegadors, proclama que tallarà el coll a totaquell que intenti ocupar Catalunya ala força.

Vázquez Montalbán reblava el clau del’argumentació amb l’afirmació següent:

veig difícil un consens sobre la històriad’Espanya –pel uns– o de l’Estat espanyol–pels altres. Em sembla que hi haurà unahistoriografia de dues velocitats. En la ve-locitat de fons, constant, bona part delsllibres autonòmics seguiran escrivint-se desde la raó nacionalista ajornada, però men-trestant els polítics seguiran més o menysdins de l’esperit del pont aeri, pactant iconsensuant fins que la història enssepari.35

I l’historiador i director de l’InstitutUniversitari d’Història Jaume VicensVives, Josep Fontana, declarava en unaentrevista que

en la medida en que el Estado se sustentaen la idea de que es una emanación de lanación y que está legitimado porque repre-senta los intereses y el consenso de la na-ción, es imposible que una historia hechasobre estos ejes no sea nacionalista: espa-ñola, vasca o catalana, pero forzosamentelo será.36

La necessària adscripció identitària delsdiscursos històrics, exemplificada amb lesopinions convergents de tots tres pensa-dors, al meu parer força il·lustratives del’afer envitricollat que estem tractant, ensporta, una vegada més, a la qüestió centralque hem plantejat des de l’inici de l’argu-mentació: la de la pretesa objectivitat en eltractament de la història. En aquest sentit,és evident que tota nacionalitat occidentalnecessita avui, encara, dels discursos histò-rics que n’expliquen l’existència i justifi-quen les raons de la continuïtat. Les dosis

87inevitables d’egolatria romàntica i, fins itot, de dogmatisme cec que puguen sorgirdesprés en l’elaboració d’aquests discursosés, però, el que hauríem d’evitar, si volemmantenir uns nivells acceptables d’actituddemocràtica que garantesquen mínima-ment la convivència. Sembla, doncs, quela subjectivitat en la narració dels discur-sos històrics és inevitable. Manipulem elpassat al dictat dels interessos de la me-mòria col·lectiva de la nacionalitat a quèens adscrivim –o ens subjuguem–, i a larecerca del manteniment de la nació dela qual, conscientment o inconscient, enssentim solidaris. Però cal reconèixer que elgrau de tergiversació a què podem arribaren el desenvolupament d’aquests discursoshistoriconacionals és ben diferent segonses tracte d’un sistema totalitari o d’un deparlamentari. El grau de falsedat serà infi-nitament major en el primer que no pasen el segon. I l’avantatge que ofereixen elssistemes democràtics consisteix a presen-tar simultàniament diverses interpreta-cions i versions del passat, amb la qual co-sa el marge de crítica i la capacitat de triadels ciutadans és incomparablement mésgran que no el que permeten els sistemesdictatorials.

Per tant, seguint l’argumentació ante-rior i tenint en compte la renovació didàc-tica de l’ensenyament de la història ques’ha dut a terme els darrers anys, hauríemd’aspirar al ple desenvolupament d’aquestesperit crític. Alhora, hauríem de dotarl’alumnat dels instruments cognitius i del’aparell crític necessaris que els perme-teren de triar les opcions que s’adiguenmillor a les seues particulars interpreta-cions, amb la condició que aquestes inter-pretacions s’ajusten al rigor científic d’unaexposició sincera, oberta i variada de la

Història. S’hi haurien d’afegir, a més amés, alguns dels principis axiomàtics pro-posats, per exemple, per Enrique Mora-diellos, professor d’Història Contempo-rània en la Universitat d’Extremadura,com ara l’exigència crítica d’una basematerial i contrastable de proves i evidèn-cies per a corroborar la veracitat d’un relatsobre el passat, o la proscripció de l’ana-cronisme en el relat històric.37 El mètodecronològic i memorístic, i la visió orto-doxa i homogeneïtzadora que propugnenels membres de la Real Academia de laHistoria, no semblen els més adients,doncs, per estimular aquest sentit crític.Perquè únicament de la confrontacióminuciosa i de l’estudi comparatiu de to-tes les versions de la història, en podràfruir la «veritat» de la Història de tots, i nonomés la dels vencedors sobre els pàriesdels vençuts i de les nacions amagades.

LA DECLARACIÓ DE SAN MILLÁN DE LA

COGOLLA EN FAVOR DE LES HUMANITATS:38

«LAS GLOSAS POPULARES»

El 10 de juliol del 2000 nombrosos càrrecsinstitucionals del PP –al voltant de 800parlamentaris procedents d’arreu de l’Es-tat– es van traslladar expressament almonestir de Yuso, situat a la localitat deSan Millán de la Cogolla (La Rioja), perllegir públicament un document que de-manava la protecció i potenciació de lallengua castellana. Amb aquest acte, ple desimbologia, el govern central refermava laseua hegemonia política i aconseguiad’acaparar i monopolitzar el protagonismed’un neonacionalisme desacomplexat. Latria d’aquest enclavament no era debades,ja que en aquell monestir de Yuso es tro-ben les primeres manifestacions escrites de

88la llengua castellana (i de l’èuscar): lesGlosas emilianenses. El manifest tenia coma precedent més immediat el dictamen so-bre l’ensenyament de les Humanitats ela-borat per l’Academia de la Historia. D’a-questa manera, el vincle entre el governcentral i aquella institució paragoverna-mental es feia, si cap, encara més evident.Ràpidament, les reaccions a la premsa, enforma d’article d’opinió o de notícia, vanser, com va passar amb la publicació del’Informe de la Real Academia de la Histo-ria, abundants i contradictòries. No faremara, però, la crònica de tota la paperassagenerada per la publicació del «Manifestdel PP», entre altres coses, perquè reinci-diria en les argumentacions esgrimidesamb anterioritat amb motiu de la publi-cació de l’Informe esmentat. Val a dir, pe-rò, que el «Manifest» era una baula més enla cadena de transmissió espanyolista ques’amagava al darrere de l’esborrany delsdecrets de les Humanitats que havia anun-ciant la ministra d’Educació Pilar del Cas-tillo. Un esborrany, d’altra banda, cadavegada més consensuat –atesa la retiradaper part de CIU, i de l’oposició en general,de les postures contràries mantingudes peraquest sector al principi de tot el procés, iimminent a mesura que ha passat eltemps. De fet, una desena d’experts vantreballar, al si del Ministeri d’Educació ide manera intensiva, en l’elaboració delprojecte de reforma de les Humanitats. Ahores d’ara, les rebaixes aconseguides enrelació amb aquest projecte –una de lesbanderes més emblemàtiques del governdel PP en la legislatura actual heretada comuna de les assignatures pendents de lalegislatura anterior– han estat més aviatminses. S’ha aconseguit que l’assignaturaimpartida al segon curs del batxillerat

continue anomenant-se «Història» i nopas «Història d’España», només pel fetque la LOGSE impedeix de fer canvis denomenclatura en les matèries acadèmi-ques. No s’ha pogut evitar, però, la infla-ció horària en gairebé totes les assignaturesde tots els cursos de l’ESO i del batxillerat,i la reducció lectiva –a una hora setmanal–de les assignatures de Música i d’EducacióPlàstica i Visual. I tot plegat amb la pro-mesa incomplida d’un finançament quemai no arribarà a materialitzar-se del tot,tal i com haguera volgut la comunitat edu-cativa. Finalment, una vegada acomplertsels passos preceptius de consulta al Con-sell d’Estat, a la comissió general de laConferència Sectorial d’Educació i al Con-sell Escolar de l’Estat, el Ministeri d’Edu-cació va remetre el projecte de reforma del’educació secundària al Consell de Minis-tres, el qual va aprovar l’esmentada refor-ma el 29 de desembre de 2000. D’aquestamanera, la ministra Pilar del Castillo vacomplir l’objectiu marcat per José MaríaAznar de fer un tomb radical en gran partdels continguts de cadascuna de les ma-tèries que s’estudien a l’Estat espanyol perhomogeneïtzar-los i especificar-los.

A TALL DE CONCLUSIÓ

El debat que va generar la publicació del’Informe de la Real Academia de la His-toria al voltant de les humanitats, palesa,una vegada més, que la qüestió nacional al’Estat espanyol no està resolta, i que la«panacea» de l’estat de les autonomies noha estat sinó una manera ràpida però ine-ficaç, acceptada de vegades a contracor ino assumida en profunditat, d’apedaçar elforat que soscava històricament la unitat

89de l’Estat. Prova d’aquesta acceptació suigeneris de l’estat de les autonomies i de laConstitució són les crítiques emanades elsdarrers anys d’una sèrie d’informes emesosper institucions paragovernamentals, comara l’Academia de la Historia o el ConsejoEconómico y Social (CES). Aquesta últimainstitució, per exemple, denunciava en undictamen, tan sols dos dies després de lapublicació de l’Informe de l’Academia, queles «disfuncions creades pel mapa autonò-mic amenaçaven la unitat del mercat i lacohesió social espanyoles». Una claramostra, doncs, del recel i l’animadversiódel CES a la pluralitat lingüística i nacionalde l’Estat espanyol. D’altra banda, la De-claració de San Millán de la Cogolla va fercostat a la iniciativa de la Real Academiade la Historia que formava part d’una

estratègia paraestatal d’homogeneïtzaciócorrectiva de la primitiva i ja rovellada fór-mula de l’estat de les autonomies, fórmulaque havia dominat en les legislatures ante-riors. Per tot plegat, és clar que el projectede reforma de les Humanitats respon,principalment, a una estratègia política,més que no sociocultural i educativa, ava-lada per la potestat legislativa i per la pre-potència moral que proporcionen lesmajories absolutes. Perquè la història téaquest terrible poder performatiu que duua què tothom vulga reconstruir-la a imatgei semblança seua. Perquè els governs, tali com hem mostrat, miren de fer servir lahistòria al dictat dels seus interessos. Iperquè és impossible, en definitiva, l’ob-jectivitat –en el sentit de neutralitat– en laconstrucció del discurs històric. ❐

1. La teoria més reeixida de Karl R. Popper respon almètode de la verificació per falsació, segons la qualuna hipòtesi que no pot ser sotmesa a refutació nopot ser considerada científica. El llibre Conjectures irefutacions (1962) exposa amb claredat la concepciódel mètode científic de Popper.

2. La gestión de la memoria. La Historia de España alservicio del poder. Juan Sisinio Pérez Garzón,Eduardo Manzano, Ramón López Facal i AuroraRivière. Editorial Crítica, Barcelona, 2000.

3. Utilitzem aquest terme, «nacionista», segons l’accep-ció amb què el va fer servir Joan Fuster al Diccionariper a ociosos.

4. Al número 4 de L’Espill, hi ha un interessant dossiersobre «Multiculturalisme, identitat i ciutadania» –acàrrec de Miquel Siguan, Enric Sòria, MontserratGuibernau i Agustí Colomines– que pot ser comple-tat amb un altre dossier que sobre «Neonacionalismeespanyol» va ser publicat al número 3 d’aquestarevista.

5. «La responsabilidad de los historiadores», dins: LetraInternacional, 68. Madrid, tardor 2000.

6. El dios de la modernidad. El desarrollo del nacionalismoen Europa occidental. Josep R. Llobera. Anagrama,Barcelona, 1996.

7. Sobre aquesta qüestió, podeu consultar els llibressegüents: Nacionalisme. Isaiah Berlin. Tàndem, Va-lència, 1997 i Nacionalisme. Ernest Gellner. Univer-sitat de València-Afers, Catarroja, 1998.

8. El cas de l’historiador hispanista Paul Preston (Li-verpool, 1946) constitueix una de les excases excep-cions a aquesta regla. Un exemple de l’esperit crític idissident d’aquest historiador anglès són les declara-cions que va fer a València, el 3 de juliol del 2000,amb motiu de la presentació de l’edició revisada icorregida d’una de les seues obres més emblemà-tiques: La guerra civil española (1986 i 2000). Enaquella ocasió, i respecte a la polèmica entorn de lapublicació de l’Informe de la Real Academia dela Historia, va fer la declaració següent: «el informede la Real Academia de la Historia (RAH) ofrece unavisión dictatorial de la historia y apuesta por una op-ción única, como pasó en el franquismo. [...] El in-forme de la Academia de la Historia carece de base

90científica y se limita a hacer preguntas como si fuerauna encuesta». («El informe de la Academia ofreceuna visión dictatorial de la historia», Levante, 4-7-2000, p. 76.)

9. «Maravilloso y terrible», Gabriel Tortella. El País(31-12-2000), p. 15.

10. Del pròleg de Julio Aróstegui (p. 18) a La guerra queaprendieron los españoles. República y guerra civil enlos textos de bachillerato (1938-1983). José AntonioÁlvarez Osés, Ignacio Cal Freire, Juan HaroSabater i M. Carmen González Muñoz. (Prólogode Julio Aróstegi). Los libros de la catarata,Madrid, 2000. D’altres llibres que han tractat eltema, tot i que de manera irònica, són El floridopensil i la Enciclopedia Álvarez.

11. Op. cit. (p. 20).12. Aquesta tendència uniformitzadora ha estat domi-

nant arreu del món des que s’instaurà oficialmentl’ensenyament de la història a les aules. En aquestsentit, és interessant la declaració de Mila Belin-chón, catedràtica de secundària de l’IES La Moreríade Mislata (València): «Desde el siglo XIX en que segeneralizó su estudio, la enseñanza de la historia haaspirado a la pretensión de formar patrióticamentea los individuos y en función de este objetivo fue-ron seleccionados los contenidos de la materia parael aprendizaje escolar y se acuñaron los tópicosromántico-nacionalistas que de una u otra formase han mantenido hasta la actualidad» («Algunosinterrogantes sobre el debate de la historia», MilaBelinchón. Levante, 4-7-2000, p. 4.

13. «Historia de España por la Academia de la Historiade Madrid», La España Regional (16-IV-1887), pp.181-182, citat per Manuel Martí: «Amb melic osense. La Història i les nacions d’ací», Afers. Fullsde recerca i pensament, 29, Catarroja, 1998, p. 20.

14. España como nación, Real Academia de la Historia(diversos autors). Planeta, Barcelona, 2000, 253pàgines.

15. Op. cit.16. És interessant, en aquest sentit, l’opinió de Gil-

Manuel Hernández, sociòleg de la Universitat deValència: «Hi ha un franquisme sociològic encaramolt fort. És una qüestió d’estil de vida més queideològica. Estan [es refereix al govern popular] aanys llum d’altres dretes d’Europa, en alguns llocsencara funciona el caciquisme. [...] No han con-demnat el franquisme ni s’han atrevit a qüestionarel paper de l’església, de l’exèrcit o de la policia,com si el franquisme tinguera una idea de la demo-cràcia avant-la-lettre». Declaració segons una en-

questa telefònica realitzada pel periodista MiquelCalvet i recollida a l’article «Del corró a la retroex-cavadora», Miquel Calvet. El Temps (política), 863,pp. 6-9.

17. Sobre aquest tema són molt interessants les decla-racions de Nicolás Sartorius que Gustau Muñoz iNicolas Sánchez Durá van aplegar en forma d’en-trevista a la revista de pensament contemporaniPasajes, 3, pp. 43-51.

18. Per a aprofundir en aquest tema, us remetem, també,al núm. 3 de Pasajes.

19. Les cometes responen a la manipulació del llenguat-ge als mitjans de comunicació.

20. Vegeu l’article de Miquel Calvet.21. La guerra que aprendieron los españoles (p. 57). Op. cit.22. La guerra que aprendieron los españoles (p. 59). Op. cit.23. La guera que aprendieron los españoles (p. 74). Op. cit.24. Publicat íntegramnet al diari El País (28-6-2000).25. Escric aquest article a principis del mes de gener del

2001, abans de la publicació dels decrets de refor-ma de les Humanitats. Desconec, per tant, l’abasttemporal i el ressò mediàtic a què arribarà el debat.

26. «Historiadors catalans titllen l’informe de l’Acade-mia de maniobra política», Avui (29-6-2000),Carol Biosca, p. 22.

27. «Historiadors catalans titllen l’informe de l’Acade-mia de maniobra política», cit.

28. «El ministeri va ignorar una oferta de l’IEC d’asses-sorar-lo sobre història de Catalunya», Avui (30-6-2000), Carol Biosca, p. 25.

29. Podeu comprovar les opinions de Santos Juliá sobrel’Informe de la Real Academia de la Historia a lespublicacions següents:

– «La Academia se columpia», Santos Julià. El País(2-7-2000), p. 27.

– «Los historiadores se desmarcan de la política»(Enquesta elaborada per Susana Pérez de Pablos iJuan J. Gómez), dins: «Sociedad: La Enseñanza dela Historia». El País (3-7-2000), pp. 32 i 33.

30. «Només el PP es desmarca del rebuig dels partits cata-lans», Avui (29-6-2000), Lluís Bou/Redacció, p. 23.

31. «Pluriculturidad e historia», Borja de Riquer i Per-manyer, dins: «Debate: La Enseñanza de laHistoria de España». El País (25-6-2000), p. 17.

32. «Políticamente incorrecta», Celso Almuiña, dins:«Debate: La Enseñanza de la Historia de España».El País (25-6-2000), p. 17.

33. «Uniformar, uniformar, uniformar» (Editorial), Avui(29-6-2000), p. 2.

34. «Estan carregats d’històries», Salvador Cardús i Ros,Avui (30-6-2000), p. 19.

9135. «La història», Manuel Vázquez Montalbán, Avui (1-

7-2000), p. 19.36. «La Academia no está legitimada para censurar»

(Entrevista a Josep Fontana), per Francesc Valls. ElPaís (2-7-2000), pp. 12-13.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Nom i cognomsAdreça Població Codi postalTelèfon a/eEm subscric a la revista L’Espill per 3 números (1 any) a partir del número , raóper la qual:

OPCIÓ A: Us tramet un xec per valor de 4.000 ptes.* a nom de: Universitat deValència. Revista L’Espill.

OPCIÓ B: Us adjunte fotocòpia de l’ingrés de 4.000 ptes.*, a nom de la revistaL’Espill, en el compte corrent de la Universitat de València (Bancaixa,Urbana Sorolla de València: 2077-0063-51-3101204651).

* Preu a Europa: 4.500 ptes. Resta del món: 5.000 ptes.

Data

Signatura

37. Vegeu «Las tribulaciones de Clío en el aula», EnriqueMoradiellos. El País (17-8-2000), pp. 9 i 10.

38. Publicat íntegrament al diari Avui i a El País l’11 dejuliol del 2000.

92

ELS PRECEDENTS

La polèmica sobre les humanitats ha estatun despropòsit des dels seus orígens. Enrealitat, hauríem de parlar d’una multi-plicitat de polèmiques, en la qual cadacol·lectiu ha anteposat els seus interessosgremials a un debat seriós sobre allò au-tènticament important: és a dir, què hande saber, de manera general, tots els nos-tres alumnes i, per tant, futurs ciutadans(que no és altra cosa el col·lectiu d’estu-diants d’Ensenyament Secundari Obli-gatori, ESO); quins coneixements i tècni-ques han de dominar els futurs estudiantsuniversitaris (és a dir, els alumnes de Bat-xillerat); i, més en concret, què pertocasaber a aquells que volen enfrontar-se a lescarreres filològiques o de ciències socials.

Així, la polèmica ha obert fronts diver-sos, amb reaccions antagòniques i mésd’una sortida de to: professors «de matè-ria» contra psicopedagogs; professors defacultat, defensors del «nivell» dels «con-tinguts», contra didactes d’àrea d’escolesde Magisteri, que hi anteposarien els «pro-

cediments» i els «valors»; professors de«ciències» contra professors de «lletres»; i,entre aquests, en dura pugna per assolirl’hegemonia, professors de llengües –en laquàdrupla modalitat, no menys polèmica,llengua autòctona, llengua estatal, llen-gües estrangeres i llengües clàssiques–,professors d’història, filosofia, etc. –i,encara, podríem afegir-hi els casos d’altresmatèries per definició humanístiques, commúsica o plàstica.

A hores d’ara no pretenem iniciar capdiscurs contra el gremialisme. Ben a lainversa. La defensa dels interessos gremialspot ser i ha de ser perfectament legítimaen un estat de dret, sempre que parteixid’una mínima honestedat i transparència.Però, al món de l’ensenyament, tradicio-nalment, les actituds gremials han estatemmascarades rere les Grans Paraules,com ara «qualitat de l’ensenyament», «de-fensa de l’ensenyament públic», «nivell»,etc. –que, manta vegades, només volen dir«jo tinc unes oposicions».

L’espantall de les Humanitats s’ha re-velat, en aquest sentit, especialment eficaç.Que jo sàpiga, poca gent s’ha entretinguta buscar el significat darrer de mots comhumanitats, o studia humanitatis. (A qui liinteressin de debò, pot ser útil consultarel llibre d’Eugenio Garín, La educaciónen Europa, 1400-1600 (versió espanyola:

Agustí Alcoberro

I ara, el decret de mínims

Agustí Alcoberro és professor d’Història Moderna a laUniversitat de Barcelona. És autor de Pirates ibandolers (1991), El segle de les bruixes (1992) iMiquel Batllori (2000).

93Crítica, 1987). En aquesta obra, escrita alsanys cinquanta, en una època de reformesde l’ensenyament a Itàlia, l’historiador,una de les màximes autoritats en el campd’estudi de l’humanisme i el Renaixement,reflexiona sobre el sentit darrer de la re-volució educativa humanista). En realitat,allò que convenia demostrar és que sensel’assignatura x –llegiu la que més us abe-lleixi– l’ensenyament patia una gravíssimadegradació i deshumanització, i iniciavauna deriva cap a un saber exclusivamenttecnològic, al servei dels interessos vergo-nyants i inconfessables d’altres Grans Pa-raules –com ara «globalització», «alienació»,«poder de les multinacionals ianquis»,«cultura anglosaxona», etc.

Però, d’ençà del 1996, el govern del PP

va instrumentalitzar aquest debat cap aallò que considerava essencial, és a dir,l’ensenyament de la Història d’Espanya,entesa com un tot atemporal i uniforme–també amb un ampli camp semàntic, deltipus «comú», «unitari», etc.

La ministra Aguirre va iniciar la sevaparticular campanya d’una manera prousimilar a la de l’actual ministra Castillo.També ella va reunir un grapat de selectesprofessors universitaris perquè li redac-tessin un programa de desenes d’ítems,sense que ningú no es prengués la molèstiad’explicar com es podrien encabir en leshores de classe destinades a la matèria. Lainiciativa, però, va comptar amb el suportentusiasta d’alguns aliats potser no pre-vistos d’entrada (llegiu l’impagable article«La historia ¿era ESO?», publicat a El País.Domingo, 2 de novembre de 1997). En uncontext de majoria relativa del PP i d’eu-fòria borrellista, alguns sectors del PSOE

van jugar la carta de denunciar que el PP

havia venut Espanya als interessos incon-

fessables dels anomenats nacionalismesperifèrics. Des de la premissa, posterior-ment desmentida, que el PSOE era l’únicpartit «nacional» –nacional espanyol, i,per tant, no «nacionalista», que això éscosa de la perifèria– que podia obtenir unamajoria absoluta, es tractava, suposada-ment, de laminar el govern del PP presen-tant-se com més «espanyols» que ningú.La història ha demostrat la indigència i, elque encara és pitjor en termes històrics, laineficàcia, l’error i el fracàs final d’aquellaestratègia.

LA GESTACIÓDEL DECRET DE MÍNIMS

Després de la majoria absoluta del 2000,José M. Aznar va col·locar al capdavantdel ministeri d’educació una antiga comu-nista, Pilar del Castillo. Des del primermoment, el nou equip ministerial hatreballat amb l’objectiu de desmantellarla LOGSE (Llei d’Ordenació General delSistema Educatiu, aprovada l’octubre de1990, en època de majoria absoluta socia-lista). Els passos seguits han estat siste-màtics, i d’una gran precisió:– El juny del 2000, el govern aprova una

segona versió del decret que controla lesPAAU (Proves d’Accès a la Universitat).El decret, a banda d’afavorir l’escola pri-vada (en augmentar el valor de l’expe-dient escolar dels examinands, històri-cament inflat als centres privats), va sig-nificar també una requalificació de lesmatèries. Així, pel que fa a l’àrea deciències socials, es va produir una claradevaluació de les assignaures universa-listes –Història del Món Contemporanii Història de l’Art–, en benefici de les

94assignatures amb forts contingus espa-nyols –les anomenades Història (quecomprenia la història d’Espanya des dela fi de l’Antic Règim fins a la Transició)i Geografia (que, als territoris on el MEC

controlava els continguts i a diverses au-tonomies, es reduïa, en realitat, a unageografia d’Espanya).

– A la fi d’aquell mes, la Real Academiade la Historia emetia un informe, con-fús i inconcret, intitulat «Informe sobrelos textos y cursos de Historia en loscentros de enseñanza media». L’informeincidia, però, en alguns aspectes quefinalment han estat contemplats en eldecret de mínims. Així, contra unaconcepció plural de la Història d’Espa-nya, advocava per una visió única, uni-lateral i tancada, de matriu inequívo-cament castellana. Contra un planteja-ment d’«història total», per emprar lesparaules del mestre Vilar, que haviad’incloure les aportacions de les darreresdècades en els camps de la història eco-nòmica, social, de la vida quotidiana,cultural, de les mentalitats, de la dona,etc., defensava el retorn de la vella his-tòria política, o políticoinstitucional.Contra un enfocament centrat en elsprocediments històrics (com ara lacomprensió de la cronologia, la lectura ianàlisi de documents, la causalitat, etc.),proposava el retorn a un saber mera-ment memorístic i factual. A més, con-tra un model que primava la històriacontemporània, com a eina per enten-dre el present, advocava pel retorn a lahistòria «de tota la vida», és a dir, aque-lla que comença el programa a la pre-història tot garantint que mai els alum-nes no arribaran a saber, per exemple,per allò que els programes no es poden

acabar mai, que aquest país ha viscutuna sagnant guerra civil o una terribledictadura d’arrels feixistes. Des d’ales-hores, l’Academia ha rebut la visita fre-qüent de ministres, i també una apor-tació econòmica notable, com a justacontrapartida pels serveis prestats (que,tanmateix, no ha asolit encara, quesapiguem, els 16.000 milions de pesse-tes –l’equivalent a dos o tres Liceus deBarcelona– despesos en la celebraciódels centenaris de Carles V i Felip II).

– L’informe de l’Acadèmia va ser seguitper una curiosa trobada de càrrecs elec-tes populars al monestir de Yuso de SanMillán de la Cogolla (res a objectar con-tra el turisme historicocultural, menysencara quan es tracta de membres il·lus-tres de la tercera edat), i per resolucionsexòtiques, si més no, com la del Parla-ment Basc, on la majoria conjunturalpopular-socialista va aprovar que elsllibres de text d’aquella comunitat autò-noma fossin revisats per la Reial Aca-dèmia de la Història (esperem amb can-deletes aquest informe).

– El darrer Consell de Ministres del passatmil·lenni va aprovar, finalment, l’ano-menat «decret de mínims», que analit-zem tot seguit.

– Entre els objectius immediats del Mi-nisteri, cal esmentar l’anomenada «Lleide qualitat de l’educació», que és pre-vist d’aprovar el mes d’abril d’enguany.Aquesta llei ha de revisar els actuals pro-cediments de promoció de curs de laLOGSE. En el segon cicle (14-16 anys)es tracta de dividir els alumnes en tresgrups: el pre-batxillerat (alumnes que esconsidera que poden accedir a aquestnivell educatiu), la pre-formació profes-sional (alumnes amb menys capacitats)

95i el pre-res (alumnes que seran deses-colaritzats als 16 anys). En definitiva,l’objectiu és retornar a la LGE (Llei Ge-neral d’Educació) del tardofranquisme(1970), quan l’obligatorietat dels estu-dis s’acabava al 14 anys, i només unaminoria selecta continuava aleshores elsestudis preuniversitaris.

LA HISTÒRIAEN EL DECRET DE MÍNIMS

El decret de mínims parteix de tres pre-misses bàsiques, que, si ens aturem aanalitzar-les, han caracteritzat la dretaespanyola en les dues últimes centúries:

D’una banda, es parteix de la preemi-nença del govern central en tots els aspec-tes. A Madrid es troben, segons sembla,tots els caps pensants, i, per tant, la facul-tat i la competència per establir progra-mes. Els governs autònoms retornen a lavella identitat de «delegacions provin-cials», aptes per patir els conflictes diaris idesgastadors de l’educació (matriculació,desplaçament de professorat, etc.), peròno pas per dirimir què, quan i on hand’aprendre els alumnes. Això sí, han de sercompensats amb un important ajut eco-nòmic, després d’haver-los sotmès a la in-digència per un sistema de finançamentdel tot injust.

D’altra banda, es parteix també delmite del «programa». Tots els alumnesestudien el mateix i en les mateixes condi-cions, perquè així ho estableix el BOE. Tantli fa si els programes resulten massa abul-tats, i a la pràctica inabastables tenint encompte la distribució horària per matèries.Si el BOE ho diu, algú podrà dubtar-ne?En un país que mai no ha avaluat el seu

sistema educatiu, és possible establir dife-rències significatives entre els decrets i a larealitat? En tot cas, les possibles disfun-cions seran culpa de les comunitats autò-nomes, responsables del sistema d’inspec-ció educativa.

Finalment, s’utilitza una visió elitistade la cultura. La cultura no és una eina performar persones lliures –queden lluny lesutopies rousseauniana o anarquista!–, sinóun element de diferenciació i de distinciósocials. La cultura ha de tenir com aprimer objectiu marcar distàncies, aixecartarimes, separar els alumnes «aptes» delsalumnes «inaptes» o incapacitats.

La lectura dels nous programes d’ESO

fa feredat. El Ministeri n’ha previst fins alspunts més insignificants. A tall d’exem-ples, en primer caldrà explicar el relleu delscontinents, però fins a segon no se’n podràconèixer el mapa polític. La Geografia hu-mana i econòmica haurà de ser conegu-da en tercer –amb un gran protagonista,l’«espai geogràfic espanyol»–, però fins aquart no s’estudien els canvis històrics…del segle XV! La història contemporàniaocupa menys espai que la història me-dieval. I així, fins a un llarg etcètera.

Al Batxillerat, les coses no van millor.Ara que hem entrat en el tercer mil·lenni,l’assignatura Història del Món Contem-porani torna a primar els continguts delsegle XIX per damunt dels del XX. Hi hatemes certament apassionants: «L’Angla-terra victoriana», «La França de la III Re-pública i l’Alemanya Bismarckiana»,«L’Imperi Austro-Hongarès i l’ImperiRus», etc. L’assignatura Geografia es de-senvolupa al voltant de les unitats se-güents: «1. Espanya en el sistema món»;«2. Espanya a Europa»; «3. Natura i mediambient a Espanya»; «4. L’espai geogràfic i

96les activitats econòmiques»; i «5. Recursoshumans i organització espacial a Espanya».

L’ASSIGNATURA COMUNA«HISTÒRIA»

Però els canvis més evidents es produeixena l’assignatura Història, l’única de tipuscomú de l’àrea de ciències socials en el nouBatxillerat –és a dir, que han de cursarobligatòriament tots els alumnes, inde-pendentment de la seva modalitat. Estracta, a més, com ha estat remarcat, d’unamatèria amb una forta incidència a lesProves d’Accès a la Universitat.

L’assignatura s’ha centrat, d’ençà del’aparició del Batxillerat-LOGSE, en elsgrans canvis polítics, socials i econòmicsde l’Estat Espanyol durant les dues dar-reres centúries –amb una atenció signifi-cativa a la Història de Catalunya, o de lesaltres comunitats amb competències ple-nes. Així, la matèria arrenca amb la Criside l’Antic Règim i es clou amb la Tran-sició. Amb tres hores a la setmana, i ambun alumnat cada cop més divers, el pro-grama ha provat a bastament una notablecoherència quant a continguts, i també unajustament correcte a allò que és possiblefer –fer bé– des d’aquests condicionants.A Catalunya, per exemple, on el Bat-xillerat-LOGSE es troba totalment univer-salitzat, el parer del professorat i delsalumnes ha estat molt positiu.

La matèria trencava, a més, amb el quehavia estat una constant de l’assignaturaHistòria d’Espanya i dels països hispànics,impartida a l’antic tercer de BUP. Aquestaasignatura –com també la Història de lesCivilitzacions de primer de BUP– s’iniciava

en la prehistòria i pretenia estendre’s finsal segle XX. Tanmateix, tot i que va arribara disposar de cinc hores setmanals, i ques’adreçava a un col·lectiu d’alumnes mésreduït i selectiu, el programa restavainconclòs a la majoria de centres. Acomençament del decenni de 1980, unatesi doctoral va provar que més del 90 %dels alumnes de Catalunya no havienestudiat mai el segle XX. No crec que lesxifres puguin ser gaire diferents en altresterritoris. En la mateixa línia, un progra-ma de televisió va palesar que els alumnesde primer de carrera de Geografia i His-tòria de Catalunya eren incapaços d’ubicarcorrectament o d’explicar alguns trets sig-nificatius de personalitats històriques comManuel Azaña, Francesc Macià o Fran-cisco Franco.

La lliçó és clara: quan en un programahi és «tot», són sempre els darrers temes elsmés castigats. En història, això vol dir lahistòria contemporània, és a dir, justa-ment aquella que dóna més claus per en-tendre el present. Cal recordar, per exem-ple, que la majoria dels actuals alumnes desegon de Batxilerat ni tan sols haviennascut el 23 de febrer del 1981.

El nou programa del decret de mínimssembla ignorar aquesta realitat, o bé ac-tuar a posta, potser amb l’objectiu que elsnostres estudiants desconeguin els esde-veniments més rellevants (i més punyents)de la història del segle passat. Així, l’assig-natura, per a la qual el Ministeri no preveucap augment horari, s’inicia ni més nimenys que amb «El procés d’hominitzacióa la península ibèrica: noves troballes», iacaba amb «Els governs democràtics i laintegració a Europa». ¿Incompetència omala fe?

97D’altra banda, la «Història» que impo-

sa el Ministeri segueix un discurs exclusi-vament polític, i, en tots els casos, vinculata la idea d’«unitat nacional» espanyola.Analitzem, a tall d’exemple, com s’abordaun tema que sempre resulta significatiu–el del regnat dels Reis Catòlics:

5. Els Reis Catòlics: la construcció del’Estat modern

Unió dinàstica. Conquesta del regnenassista i annexió del Regne de Navarra.La projecció exterior. El Descobrimentd’Amèrica.

En aquest cas, els mínims del Ministerisón certament una «perla», tant pel quediuen com per allò que oculten. D’unabanda, s’afirma la construcció d’un –ensingular– estat modern, tot rebatent l’evi-dència –i, òbviament, la riquíssima tra-dició historiogràfica d’arrel catalanoara-gonesa. D’altra banda, se subratllen lesannexions d’aquells territoris que acaba-ran conformant la «unitat nacional» –perdavant, per exemple, de la recuperació delscomtats del Rosselló i la Cerdanya o delregne de Nàpols. Finalment, s’oculten totsels trets socials, culturals i ideològics que,segons una llarga tradició historiogràficainternacional i pròpia, donen sentit al

regnat d’aquells monarques: la formacióde la Inquisició castellana, l’expulsió delsjueus, la segona guerra dels Remences i laSentència Arbitral de Guadalupe, la irrup-ció de l’Humanisme, etc.

I DEMÀ,O DEMÀ PASSAT?

El decret de mínims, i, més en general, lapolítica de desmuntatge de la LOGSE,planteja un interrogant seriós. Què pas-sarà demà, o demà passat, quan els socia-listes tornin al poder –sols o en com-panyia? El govern del PP ha optat per im-posar la seva majoria absoluta, sense capatenció a la resta de forces polítiques par-lamentàries, a les administracions ambcompetències educatives –com la Genera-litat de Catalunya, que segons l’Estatut de1979 (una llei orgànica en vigor fins quees demostria el contrari) disposa de «com-petències plenes» en aquesta matèria–, nitan sols als agents educatius i als inerlocu-tors socials. Pot esperar un tractamentdiferent quan passi a l’oposició?

I encara: es pot admetre que el sistemaeducatiu sigui, per definició, fluctuant iconjuntural, en funció de les majorieselectorals? ❐

98

La remodelació política d’Europa in-quieta els vells estats europeus. La majoriad’aquests estats són fruit d’una políticad’expansió militar d’orígen dinàstic, alie-na a la formació i l’existència dels seus po-bles, els quals ha dominat durant segles.Durant un parell de segles, si més no, elmercat controlat per fronteres, la moneda,l’exèrcit amb funcions exteriors i interiors,la polícia o la política educativa, cultural ilingüística, entre d’altres coses, han estatla base de la seva força. Però aquests vellsestats ara estan obligats a un reajustamentperquè amb la formació de la Unió Euro-pea ni moneda, ni exèrcit, ni polícia nimercat sembla que hagin de funcionarcom fins ara. Els vells estats tremolen i esdefensen i es defensaran amb les dents.Ara més que mai volen continuar existinta través d’un control estricte sobre lallengua –la de l’estat– la cultura i l’edu-cació. Saben que els interessos financers,econòmics i fins i tot logístics no podencontinuar com fins ara i han assumitl’obligació d’acceptar-ho, però que aquestreajustament pugui significar un renaixe-ment polític d’una Europa dels pobles,això estan disposats a impedir-ho de totestotes. Aquí hom troba la clau d’una nova

ofensiva estatalista a Europa, en nomd’una racionalitat falsament cívica i fentun ús malèvol de les crisis del Balcans o deles crisis de la vella Rússia.

La història europea ha tendit a buscarraons històriques que legitimin l’existèn-cia dels seus estats. Potser un dels casosmés acabats ha estat França amb la mitifi-cació de la seva República. Encara actual-ment circula una revista anomenada LaRaison. Le mensuel de la libre pensée, l’úni-ca i constant preocupació de la qual és«la défense de l’unité et indivisibilité de laRépublique» i, en nom d’aquesta Repú-blica indivisible i laica, ataca amb una du-resa sagnant i desconcertant tant la mode-rada «Carta europea de les llengües regio-nals», com els porucs acords de Matignonsobre Còrsega o les tímides reivindica-cions bretones.

Mentre els mites de la historiografiadels pobles sense estat han estat una i altravegada repetidament fustigats, la mitolo-gia historiogràfica estatalista ha estat una ialtra vegada ensalçada i respectada. Elsperills de la faldilla escosesa denunciatsper E. J. Hobsbawm, per exemple, mai nosón seriosament contrarestats del tot percap visió crítica envers la política de plan-tacions d’Oliver Cromwell a Irlanda. Aixòsense oblidar tota la política colonial an-glesa fora d’Europa, començant pel sa-

Eva Serra i Puig

Humanitats i educació:un debat obert

Eva Serra i Puig és catedràtica d’Història Moderna a laUniversitat de Barcelona.

99queig de Bengala del 1757 i acabant perla guerra de les Falkland/Malvinas els anys80 del segle XX. Si hi rumiem una mica,fins i tot podríem observar que sovint elsvalors dels mites més resistencialistes deles nacions d’existència repetidament ne-gada solen ser prou diferents qualitati-vament parlant dels mites de la domi-nació estatalista. Només cal comparar lamitologia dels reis Catòlics amb la mi-tologia entorn de la derrota d’Almansa.Tampoc no és casual que sovint s’hagin fetcomentaris sorneguers al fet que la majo-ria dels mites dels pobles sense estat ballinentorn de causes perdudes, des del nostreonze de setembre català fins al setge deDrogheda dels Irlandesos. Aquesta és unacançó repetida moltes vegades. La històriano està desprovista d’ideologia i la neces-sitat de supervivència requereix els seusreferents propis. Per aquesta raó, mentreque els mites històrics de les formacionshistòriques sense estat han sobreviscutfora de les aules, els mites històrics delsestats triomfants han estat refrendats pelsministeris d’educació a través de les aules.

La història d’Espanya durant el fran-quisme va arribar a ser al mateix tempstan excloent i tan degradant –només caldonar un cop d’ull a l’«Imperio Imperial»d’El Florido Pensil d’Andrés Sopeña(1994)– que fins i tot la mateixa transiciósense ruptura va haver de transigir ambalguns canvis pel que fa al model pega-gògic d’història i es va veure obligada acedir unes quotes d’autonomia per alsprogrames pedagògics –és a dir, la famosaquota del 45% de continguts de les auto-nomies amb llengua pròpia. Afer unamica humiliant perquè la llibertat his-toricoeducativa de les nacions sense estatno es pot mesurar en termes de quotes.

L’afer no rau en les quotes sinó en lallibertat completa de criteris.

Tanmateix, fa un cert temps que enaixò també comencem a anar cap enrerecom els crancs. Amb una transició tanvergonyant, lògicament l’integrisme espa-nyol s’ha refet ràpidament i torna a aixe-car el cap amb una fúria impressionant.Com molts de nosaltres ja sabíem, elfranquisme no ha estat cap anècdota quees pugui esborrar amb dos dies. El fran-quisme ha provocat a les diverses societatsque ha controlat unes transformacions so-cials, econòmiques i culturals perdurables.La pràctica conscient de la desmemòriaamb relació a la destrucció exercida pelfranquisme, no sols permet ara presentarel reinstaurat rei Borbó com a l’heroi de lademocràcia –com ha fet Gonzalo Anes enel cicle dels 25 años de Reinado–, sinó queha permès al nou règim fer veure que sor-tiem d’una etapa de neutralitat nacional isocial, obviant el fet que el franquisme haestat una etapa decisiva de construccióestatal per la violència. En la nostra histò-ria, cada etapa de construcció estatal maino ha estat neutral: ha estat presidida perdues constants, l’hegemonia de l’exèrcit,l’església i els sectors socials més retar-dataris peninsulars, i la negació de l’exis-tència de formacions socials diferenciades.L’esquerra no sempre ha volgut corregiraixò i sovint s’ha limitat a un discurs so-cial desprovist de la carrega política neces-sària per fer la crítica a l’estat i dotar lapoblació de continguts polítics, culturals ilingüístics en profunditat. L’esquerra es-panyola es va negar durant la transició aadmetre que la fi de Franco situava aixòque anomenem Espanya en una crisi d’es-tat oportuna per tal de no tornar a repro-duir cap mena de nou estat integrista.

100L’esquerra espanyola, una vegada més,va avantposar els interessos estatalistes aqualsevol visió de llibertats catalanes obasques. Els seus millors aliats van ser elsregionalistes de torn. La solució va ser les17 parcel·letes, a les quals actualment elmateix PP al·ludeix irònicament i potseren bona llei –tenint en compte la políticaliquidacionista del regionalisme català.Aquestes van ser les bases polítiques d’unatransició o transacció que permeten expli-car que en poc més d’una dècada l’integris-me espanyol hagi recuperat les posicionsaparentment perdudes. La seva continuï-tat és consubstancial a la reproducció delque ha sigut el seu estat de sempre. Pelque sembla, ni tan sols hi ha hagut relleud’oligarquies i les «autonomies històri-ques» són un model de personal subalterncada dia més patètic. En el terreny de lacultura i l’educació, l’administració socia-lista no va fer més que deixar el terrenyabonat. Pel que fa a la cultura només caltenir present que l’administració socialistava impedir la desaparició del Ministeriode Cultura, el qual ara mateix destina lameitat del seu pressupost a infraestruc-tures madrilenyes (entre altres al ReinaSofia, un museu en gran part farcit d’o-bres que són fruit d’una operació políticai cultural antipopular i de rapinya (comen el cas de les obres de Dalí).

Si els quadres de Dalí han d’estar alservei del Reina Sofia, lògicament la his-tòria ha d’estar al servei de l’Estat, igualque els papers de la repressió contra elsrepublicans han de ser al fins ara tenebróscasalot de Mártires de Alcalá, 9, de Sala-manca, esdevingut Archivo Histórico Na-cional sección Guerra Civil.

Des de l’octubre del 1996, si més no,l’integrisme espanyol, un cop superat el

petit ensurt d’uns pocs anys, està resorgintamb força. L’octubre del 1996 la ministraEsperanza Aguirre ja declarava des deLeón, i com a colofó de la inauguració delcurs escolar, la intenció del govern es-panyol d’«acometer con urgencia la refor-ma» dels estudis d’Humanitats. De fet elPP en les seves campanyes electorals jas’havia compromès el 1996 i el 2000 auna reforma de l’ensenyament de Cièn-cies Humanes de cara al segle XXI. Tot ple-gat eren els inicis de l’ofensiva espanyolacontra la migrada autonomia dels contin-guts de la LOGSE i contra les competènciesplenes en cultura i ensenyament.

Evidentment hi havia una excusa mag-nífica: la necessitat de revaluar les Huma-nitats cada dia més devaluades per l’èm-fasi posat per la nova societat o la novaeconomia en les matèries anomenadestecnològiques, perquè aquesta societat, enaccelerar el camí de les tecnologies nomésfa que voler confondre tècniques ambconeixement, una confusió d’intenciona-litat més virtual que no real i al servei delsinteressos d’alguns monopolis informàticsi de la comunicació.

Però, amb l’excusa de la necessàriarevaluació de les Humanitats el PP ha em-près una ofensiva ideològica per imposar-nos un cop més la vella i coneguda his-tòria d’Espanya. En aquest procés no hanvolgut anar sols i hi han implicat personesi institucions de la societat civil que ingè-nuament o plenament conscients s’hi handeixat implicar. El projecte de decretd’Esperança Aguirre del mes d’octubre del1997 ja va ser fet sobre la base de recórrera un informe previ de professors univer-sitaris. Però aleshores el PP encara no pos-seïa majoria absoluta i va haver de retirarel decret. Aquesta situació va canviar a

101partir del 12 de març, amb la majoriaabsoluta del PP. El 25 d’abril José MariaAznar en el seu discurs d’investidura «mepreocupa en particular –deia– el conoci-miento de nuestro pasado en común, fun-damental para construir el futuro», lògica-ment, d’Espanya. En aquesta nova legis-latura el PP ja no va recórrer a uns quantscatedràtics universitaris sinó a la Real Aca-demia de la Historia de Madrid, presididaper Gonzalo Anes. La Real Academia que,tot i els seus orígens borbònics, durant elsegle XIX havia fet una certa tasca encaravàlida als nostres dies. (Poso com a exem-ple d’aquesta tasca l’edició dels processosde Corts medievals catalans, és a dir, l’e-dició de les actes de la vida parlamentàriamedieval catalana o l’impuls, sota la direc-ció de Celestí Pujol i Camps, en l’ediciód’una gran quantitat de documents rela-tius a la Guerra dels Segadors.) Ara, però,l’Academia ha perdut el nord. Sota lapressió del PP s’ha polititzat potser mésque mai no ho havia fet i ha perdutcredibilitat moral. Tots els historiadorscatalans que hi són dins, com a numerariso com a corresponents, un cop vists elsefectes de l’informe, o bé han dit que noen sabien res, o bé han fet una crítica decircumstàncies o bé, encara pitjor, s’hanlimitat a fer-se fonedissos. Ningú no hadonat autènticament la cara; ningú noha esquinçat cap carnet i més d’un, desegur, juga més d’una carta. El cert és quela nostra societat civil està en hores baixes.I mentre la Real Academia de la Historiaatacava les ikastoles basques i els manualsescolars gallecs, ha fet mutis, en canvi,respecte a la política de la GeneralitatValenciana d’imposar que el valencià nifiguri com a llengua catalana en els llibresde text domèstics.

Enmig del batibull corporatiu delprofessorat per mantenir la seva dignitatprofessional i d’esgarrapar com sigui horesdels programes de l’ESO, el Batxillerat i laFP de la reforma, el debat profund és elpaper de la història, la llengua i la litera-tura en la formació com a ciutadans de laconsciència de les noves generacions.

L’Estat espanyol, un estat relativamentrecent com a tal però fet a cops de setges,de «pronunciamientos» –paraula intraduï-ble– militars, de sabres i de guàrdies civils,no vol renunciar a «la historia común». Ésdifícil admetre que existeixi una «historiacomún». No és gens difícil, en canvi, ad-metre que hi ha una història desgracia-dament compartida. Les diverses societatsamb caràcter nacional propi o no que hanviscut sota la fèrula de la monarquia his-pànica primer i sota la subjecció de lamonarquia borbònica més tard, senseoblidar els intents, des del segle XIX, de ferde la Pell de Brau un estat suposadamentliberal, saben que, efectivament existeixuna història d’Espanya. Aquesta no és nimés ni menys que una història de sang ifoc, d’expulsions i de neteja ètnica. No ésmassa difícil fer la història d’Espanya. Ésefectivament una història de reis i de ba-talles i és la història de l’acarnissamentd’unes classes poderoses contra llurs po-bles. Endavant, doncs, amb la «historiacomún».

Tal com ha estat dit en el debat de lapremsa sobre el decret d’humanitats ara jaaprovat, tota la confiança, una vegadamés, queda depositada en mans dels pro-fessionals de l’ensenyament. Això fins araha funcionat. Si a Catalunya o al PaísValencià hi ha hagut unes generacionsformades sota el franquisme que s’hanprofessionalitzat en les tasques d’ensenya-

102ment i, en lloc de parlar de les glòries de«Carlos I de España y V de Alemania»,s’han dedicat a explicar també i sobretotles germanies amb tots els seus clarsobs-curs, o a parlar de la neteja ètnica contrajueus i contra moriscos i de la netejaètnica també a Amèrica des de l’arribadadels Cortés o dels Pizarros, això és deu ala responsabilitat cívica dels ensenyants,malgrat els imperatius oficials que, sana-ment, no tothom va seguir. Pocs delsensenyants, almenys dels Països Catalans,s’han emmirallat mai amb les proeses del’«Imperio Imperial». Encara més, la his-tòria explicada pels nacionalismes reivin-dicatius i de resistència ha tingut tan bonasalut democràtica que els historiadors hanestat no sols crítics amb la història del’estat sinó que també han observat millorque ningú les contradiccions polítiques isocials de la història pròpia. Han estatdecisius en la formació d’una conscièncianacional autònoma i crítica. Per a totsnosaltres, homes i dones de la perifèriamediterrània, és difícil saber què ha passata les escoles i instituts en d’altres latituds.Recordo que l’any 1978 per exemple lapremsa local oficial d’Extremadura nodeixava de repetir dia sí i dia també el le-ma encara vigent de: «Extremadura, vien-tre de conquistadores». És segur que calfer canvis en molts llibres d’història i noprecisament entre els llibres docents bas-cos. Però, això no és cosa d’ordre impera-tiu. Els anys de «democràcia» no han ser-vit a molts indrets de la Pell de Brau perfer les revisions pertinents. Però mentreun Sanpere i Miquel o un Víctor Balaguero un Ferran Soldevila, o un Vicent Boix oun Josep M. Quadrado han hagut de pas-sar per un garbell, no sempre del tot just,vaques sagrades de la història d’Espanya

com don Ramon Menéndez Pidal hanpogut escriure (1963) amb impunitatincreïble coses com

Las Casas [...] ni era santo, ni era im-postor, ni malévolo, ni loco; era sencilla-mente un paranoico [...] Entonces, paraexculpar la total falta de caridad, la false-dad mostruosa y contumaz en un hombrede vida religiosament ascética, no hay queacudir al escamoteo de la falsedad, practi-cado por Quintana y por todos los demásbiógrafos; hay que recurrir a la únicaexplicación posible, la enfermedad mental.[...] el paranoico no es un loco, no es undemente, privado de normal raciocinio;todos sus juicios son normales, salvo losrelacionados con una idea fija precon-cebida, los cuales son fatalmente falseados,sistematizados para conformarlos con elpreconcepto. La idea fija de Las Casas [...]es que todo lo hecho en Indias por Colony por los españoles, todo era diabólico [...]mientras que todo lo hecho por los indioses bueno y justo. Algunos enfermos men-tales padecen delirios profetísticos; LasCasas es uno de ellos, que al ver que noconsiguen anular lo hecho por España enAmérica, profetiza la anulación de España.

«No podemos tener 17 sistemas distin-tos», ha dit Pilar del Castillo. Ara hem depagar peatge pel camí que es va empendreper diluir les reivindicacions nacionals debascos, gallecs i catalans. Això també ésun episodi més de la història d’Espanya,que confon les reivindicacions sobira-nistes amb les divisions administratives iassimila les autonomies polítiques d’aque-lles societats que necessiten eines políti-ques pròpies amb parcel·les de poder polí-tic clientelar. La revisió de la LOGSE no-

103més respon a l’exigència d’uniformitzar elsistema educatiu per evitar de totes totesla formació de consciències polítiquesalliberades de la tutela estatalista. Tampocno s’ha de descartar el rerefons d’interes-sos econòmics d’aquest camí de retorn alvell model franquista. Darrere hi ha tam-bé els interessos econòmics derivats delnegoci dels llibres de text. Els atacs de laReal Academia de la Història han anat di-rigits especialment contra Galícia, el PaísBasc i Catalunya. La denúncia de tergi-versació de la història o de privilegiar lahistòria contemporània no és més quela denúncia d’una història que per primercop s’ha mig alliberat de les invencionsestatalistes i que, a més, vol passar comp-tes amb el passat franquista. Cal distingirentre interpretar i tergiversar. Davant dela història de Galícia del segle XV noméshi ha dues opcions: parlar dels irman-dinhos i posar en quarantena la mitra deSantiago o posar-se al costat del trastama-risme amb totes les seves intrigues i ambi-cions aristocràtiques i deixar la interpre-tació dels irmandinhos a la intempèrie.Dir qui interpreta o qui tergiversa estàsovint en un pla ideològic. No sé quèdiuen els llibres de l’editorial Galaxia peròno dubto de quina és la visió nacionalgallega i quina és la visió espanyola. Pelque fa a la historia de Catalunya no dub-to que la visió nacional catalana de laguerra de Successió és la visió d’una guer-ra fora d’uns termes merament dinàsticsamb una valoració positiva de la resistèn-cia de la Junta de Braços del 1713 i unavisió crítica de l’entronització borbònica.En cap cas la visió nacional catalana potacceptar que els Borbons siguin la moder-nitat. Per a Catalunya van significar la fide la via parlamentària al món contem-

porani. Quan els senyors de l’Academias’esgarrifen perquè a Catalunya en un lli-bre de text apareix un «Felip II de Cas-tella», revelen saber molt poca història.Revelen no saber que, si van a la docu-mentació catalana del segle XVI a la recercadel rei «prudente» no el trobaran per FelipII simplement. També revelen no saberque durant la Guerra dels Segadors ladocumentació històrica va anomenar elsreis hispànics «reis de Castella». Però dar-rere de tot això hi ha també diners. Elsdiners del negoci editorial. La reforma deles humanitats és també una ofensiva delnegoci editorial que amb l’increment de lapluralitat d’interpretacions històriques havist perjudicats els seus interessos. Elsgrans, en nom de la qualitat, o millor ditde l’ortodòxia, es volen menjar els petitsque s’han atrevit amb més o menys encerta campar pel seu compte enfront d’unpensament únic i d’una història oficialimposada. La visió oficial, a més, s’atre-veix a distingir entre «lo singular y logeneral», «lo común y lo diferente», totvolent reduir el sentit de totalitat d’unasocietat per tal de convertir-la en unfragment anecdòtic d’una altra totalitat,aquella sí essencial. Ni catalans, ni gallecs,ni bascos tenim cap culpa de les aber-racions historiogràfiques derivades de lapolítica de les «17 parcelas». Sabem per-fectament distingir entre una formacióhistòrica nacional i una regió o provinciaadministrativa. El 1992 es van editar2.600 manuals i el 1999 se n’editaren25.000. Els tiratges han pogut passar enalguns casos de 30.000 a 3.700 exem-plars. Tanmateix, la mateixa AsociaciónNacional de Editores de Libros de Textono s’estan de dir que no estan massa preo-cupats perquè el negoci editorial gallec en

104llibres de text no passa del 20 %. Però evi-dentment del que es tracta és d’evitar queel fenomen s’estengui.

Però el tema de les humanitats i la sevafunció escolar s’inscriu en un contextmolt més complex que no el que s’inscri-via fins fa ben poc. Ara som en una triplecruïlla, la de l’estatalisme que no vol desa-parèixer –no es tracta pas, no obstant,d’un poder públic protector ja què l’estatcada dia està abandonant més les funcionspúbliques en un procés en tot moment deprivatització desaforada–, la del destíd’una Europa, que pretén ser autònomaperò que arrossega uns tics que la portena esdevenir més una caricatura de si ma-teixa o un museu del seu passat que nopas un espai creatiu de noves relacions so-cials i polítiques més justes i menys infeu-dades; i finalment, dins aquesta Europa,com a mínim conservadora, trobem eldesafiament de la recepció diària per partdel conjunt europeu de fornades d’immi-gració procedents de móns culturals moltdiversos; és l’estat que planteja, no sols laregulació d’aquestes noves migracionsamb lleis restrictives inacceptables, sinóque també vol la seva integració culturalestrictament en espanyol. No és cap dis-barat relacionar la retòrica patriòtica espa-nyola escenificada a San Millán de la Co-golla el juliol passat i les lleis d’immigra-ció tipus l’actual llei d’estrangeria.

Tractar el tema de les Humanitats desde la perspectiva d’una nació sense estatens obliga a parlar d’aquests tres reptes:l’estatalisme ferotge, l’europeisme misera-ble i la immigració plural, sense oblidar lapreferència de les nostres classes gover-nants actuals per fer-se un bagatge tècnici cultural als EUA, d’on tornen convertitsen gestors per adaptar la nostra existència

als reptes de la mundialització. Molts d’ellsun cop retornats al país dels cecs on elborni és el rei poden abandonar amb ar-mes i bagatges els estudis que els havienportat al cor del sistema imperial, persituar-se com a predicadors tecnològicsdes dels mitjans de comunicació o com agestors dins el sistema polític autonòmico estatal i posar les bases de la nostra inte-gració subordinada dins el sistema impe-rial. No és gens estrany que el periodistaRobert Kaplan en el seu viatge al futur del’Imperi, tot recollint paraules alienes, di-gui que per als homes de negocis dels EUA

resulta «molt més rendible importar el ta-lent de la resta del món que ensinistrar lagent de casa, sobretot quan la qualitatimfima o inexistent de l’educació nacional[americana] i un nivell d’ingressos proce-dent dels impostos totalment insuficientcontribueixen a deixar en ridícul moltesescoles nord-americanes». Els talents defora de l’imperi són reciclats per l’imperiper posar els països d’origen al ritme del’imperi.

Tot plegat, vol dir que –digui el quedigui l’imperi– segurament les velles ideesdel sistema públic europeu destinades aveure en l’educació pedagògica una escolacívica amb valors morals d’una ciutadaniaamb drets i deures, no han prescrit. Euro-pa no ha de deixar-se arrossegar per capmodel a l’americana. La diversitat mai noha de ser sinònim d’un etnicisme despro-vist de valors de ciutadania. El modelamericà, encara un model de frontera, escorrespon directament amb el panoramad’una societat on es desenvolupa, més queuna societat dividida en classes a l’euro-pea, una societat amb estructures quasi es-tamentals separades per la identitat ètnicaque fa funcions específiques de diferen-

105ciació sovint al servei del grup anglosaxó iamb mecanismes de fluïdesa social realsperò molt condicionats per una realitatultraliberal i políticament molt desprovis-ta d’obligacions públiques.

Els professionals que han de fer l’ense-nyament-aprenentatge de les humanitatsen els graus escolars corresponents haurande batallar contra dos obstacles: el pro-cés de desintegració social i econòmica aquè la mundialització vol abocar els au-tòctons i els immigrats i l’estatalisme mésferotge que vol fer de l’estat un instru-ment no pas d’integració i formació deciutadans sinó de domesticació social ipolítica amb bones dosis d’integrisme es-tatalista. El fracàs escolar, només observaten termes acadèmics, és fonamentalmentel fracàs en la formació de ciutadans, es-pecialment provocat per un entorn queno garanteix als alumnes, del grau que si-gui i de la condició que sigui, una sortidalaboral digna en el marc d’una societatviva i creativa. La moral i l’ètica no sónvalors aliens a la vida material de la gent oa les expectatives socials i nacionals de lespersones. Una anàlisi purament academi-cista del fracàs escolar és enganyosa per-què s’inhibeix de situar les bases socialsreals del desinterès de l’alumnat enversallò que s’ensenya i aprèn, sigui el que si-gui. Un de cada cinc membres de la co-munitat escolar –esgrimien els vaguistesde l’ensenyament del passat mes de marçdel 2000– acaben l’ensenyament obliga-tori sense un domini adequat de l’expres-sió oral i escrita. Al mateix temps, la preo-cupació anava dirigida a reivindicar mésrecursos per a l’ensenyament públic i adenunciar l’opció de privatització feta pertotes les administracions, des de la deMadrid fins a les autonòmiques. El siste-

ma polític actual, estatal i autonòmic, estàabandonant a la seva sort els esforços delsensenyants. És molt fàcil dir que el profes-sorat ha de preparar la gent per aprendreen lloc d’entrenar per aprovar. S’ha dedonar suport polític, amb tot i per tot, alsque actualment estan treient socialmentles castanyes del foc de la situació de des-vertebració nacional que estem vivint.L’estat només intervé per no perdre peuen el control de la societat; l’autonomia esdebat en termes de pura voluntat de ges-tió i res més, i l’arribada de nova gent tro-ba un personal educatiu en la indefensiómés total.

L’actual construcció d’un sistema polí-tic europeu, si no volem que Europa siguinomés un mer espai de lliure mercat eco-nòmic amb més o menys dependènciadels EUA, ens obliga a dotar la població deformació humana històrica perquè tot allòque ha format part del patrimoni històriceuropeu –des de l’emergència dels poblesfins a la democràcia política, passant perles lluites obreres i populars– sigui el refe-rent de les noves generacions de casa nos-tra, vinguin d’on vinguin. Aquest llegatno és per a nosaltres cap història estatal.Una història estatal per progressista i mo-dernitzada que es pugui presentar, imenys encara l’Estat espanyol que ens hatocat patir, no reflectirà la història d’unesformacions històriques que no són parti-cularismes sinó formacions històriques onacions sense estat. En el nostre cas, hemviscut de manera prou diferent la forma-ció de l’Estat. Si descriure Indibil i Man-doni com a catalans fa riure, no cal dir eldespropòsit que comporta fer una històriad’Espanya des de o més enllà de la«Reconquista».

Tota aquesta involució en bona me-

106sura ha estat possible per les incongruèn-cies històriques d’una esquerra que hamaldat més per accedir al poder que nopas per defensar les necessitats de la socie-tat que diuen representar. Després de mésde vint anys d’autonomia, la classe polí-tica autònòmica, fins i tot aquella que diudefensar les reivindicacions nacionals, no-més ens ha sabut portar al decret de lasenyora Pilar del Castillo i difícilment enssabrà defensar de les tres noves lleis queens amenacen: la de la Formació Profes-sional, que en nom de l’homologació eu-ropea posa en mans de l’estat les qualifica-cions, les titulacions i els convenis laboralsamb les empreses, liquidant qualsevolpolítica autonòmica en aquest camp; lallei d’universitats de Jorge Fernández Diazque, feta en l’etapa de Mariano Rajoy, noté bon aspecte, tot i dir que tindrà presentl’informe Bricall –un informe discutibleperò fet amb rigorositat i valentia, i queposa el dit a la nafra dels dèficits actualsde les universitats de l’Estat espanyol–; eldistricte obert, la mobilitat docent i dis-cent, acompanyats de les quotes de con-trol estatal per la via dels plans d’estu-dis i per la via del sistema d’oposicions;tot acompanyat de la intervenció judicialcontra els estatuts elaborats per les ma-teixes universitats –com està passant ambles normatives lingüístiques de les univer-sitats Rovira i Virgili de Reus-Tarragona iPompeu Fabra de Barcelona– o acompa-nyat de la discrecionalitat intervencionistade caràcter clientelar com les interven-cions zaplanistes en l’estructura universi-tària valenciana, tot és un preludi poc re-confortant de la futura Llei de ReformaUniversitària. Tot apunta a actuacions pri-vatitzadores de la universitat, a controlsideològics i lingüístics externs a la univer-

sitat o interns si més no per inhibició–deixant que llengua i continguts noméses regeixin per «lleis» de mercat i contin-guts de moda o imposats per eixos d’inte-ressos no sempre necessàriament els mésadequats. És difícil no dubtar de les inten-cions i la bondat del districte obert, espe-cialment quan en altres nivells, com en elcas del professorat de llengua i literaturacatalana, no s’admet la mobilitat catalano-valenciana del professorat. Finalment, lallei de qualitat de l’educació, que preténmodificar les tres lleis bàsiques sobre l’en-senyament primari i secundari: la LODE

(la Llei del Dret a l’Educació del 1985), laLOGSE (la Llei del Sistema Educatiu del1990) i la LOPEG (la Llei de Participa-ció, Avaluació i Govern dels Centres del1995); que pretén separar els alumnes,segons el rendiment, entre la branca de laformació professional, la branca del batxi-llerat i l’alumnat que no segueixi estu-diant. Aquest darrer és un tema molt vi-driós perquè pretén una discriminaciómolt primerenca entre l’alumnat i atemp-ta els principis més elementals d’igualtat id’integració de la població, fet que es facada dia més peremptori, si tenim encompte que estem immersos, vulguem ono vulguem, en la tan esmentada globa-lització. Una cosa és la necessitat d’iden-tificar l’heterogeneïtat de les aules i l’altraadmetre-la com un fet perdurable i irre-versible. En tot cas cal una estandar-dització cultural que eviti al màxim laformació de mosaics ètnics a l’americanafruït de la liberalització a ultrança. I en-cara queden més amenaces pendents. Laministra Pilar del Castillo ens amenaçaamb l’«estatuto de la función pública do-cente» i amb la «inspección de calidad»,fins i tot en i sobre les autonomies amb

107competències exclusives, per evitar «des-vertebraciones» i «localismos cerrados».Tanmateix, aquesta senyora oblida que,com a mínim entre els catalans o entre elsbascs fa segles que funciona tàcitament lasana pràctica de la desobediència als dic-tats oficials. Aquella que –al marge delsimperatius oficials– fa que avui entre no-saltres sigui familiar el mapa dels PaïsosCatalans o que ho sigui entre els bascos elmapa d’Euskalerria.

Entrats ja en el segle XXI, la presènciade la història en el segon ensenyamenthauria de ser l’experiència acumulada pelnostre país com una part d’Europa, on elfet estatal té el seu paper, però en cap caspot substituir la història de la societat perla història de l’estat, i menys encara con-vertir la història de l’estat en històrianacional. La història s’hauria de basar enl’explicació d’aquesta experiència i hauriad’anar encaminada a aportar arrelamentcultural i social i formació ciutadana, és adir identitat, solidaritat i ciutadania coma únic mitjà per tenir eines de defensadavant de les agressions del nou sistemaeconòmic mundial. La història catalana

en aquest sentit és especialment apta, pertal com no som davant d’un poble ètnicsinó d’una societat política complexa. Noes pot admetre que els estats, quan veuenperdre les seves prerrogatives d’exèrcit,mercat i moneda, s’atrinxerin en la his-tòria i ens imposin un passat. El passat,lògicament, s’explica en funció de lesnecessitats i els valors presents. I és aques-ta experiència acumulada, en tant queexperiència històrica, la que pot servir peril·lustrar problemes actuals i donar einesde reflexió política. A l’escola Pere Vila deBarcelona hi conviuen actualment 25 na-cionalitats; sense negar-los el cabal cultu-ral propi, cap d’elles pot reproduir a Bar-celona o a Milà, per exemple, les condi-cions de la societat d’on procedeixen. Ésaquí on cal posar els mitjans per una es-cola on els drets es corresponguin amb lesobligacions i on les humanitats, la històriainclosa, siguin el terreny de la formació cí-vica integradora. Qui no ho veu d’aquestamanera és que potser veu en la immigra-ció uns sectors permanentment marginatsdestinats a cobrir per sempre unes funcionssubalternes i a tothora mal pagades. ❐

108

109

ILA FILOSOFIA D’OXFORD ABANS DE LA SEGONA GUERRA MUNDIAL

El meu interès per les qüestions filosòfiques va començar quan era un estudiant a Oxford afinal dels anys vint i principi dels trenta, perquè la filosofia era una part dels estudis que se-guien molts estudiants d’Oxford en aquell temps. Com a resultat d’un interès continuat enla matèria, el 1932 em varen cridar per a ensenyar-hi filosofia, i les meues opinions d’a-quell temps estaven influïdes naturalment pel tipus de discussions que mantenien els meuscontemporanis filòsofs a Oxford. Hi havia moltes altres qüestions filosòfiques, però els te-mes en els quals ens centràvem els meus col·legues i jo eren fruit d’un retorn a l’empirismeque havia començat a dominar la filosofia britànica abans de la Primera Guerra Mundialsota la influència de dos cèlebres filòsofs de Cambridge, G. E. Moore i Bertrand Russell.

VERIFICACIONISME

El primer tema que va ocupar la nostra atenció a mitjan i final dels anys trenta fou lanaturalesa del significat, la seua relació amb la veritat i la falsedat, amb el coneixement iamb l’opinió, i en particular, la comprovació del significat en termes de la verificabilitat deles proposicions en què aquest era expressat. L’impuls vers aquesta qüestió provenia delsmembres de l’Escola de Viena, deixebles ells mateixos de Russell i fortament influïts perpensadors com Carnap, Wittgenstein i Schlick. L’opinió de moda era que el significat d’unaproposició era la manera en què aquesta era verificable, que si no hi havia forma de verifi-car allò que es deia, no es tractava d’una afirmació susceptible de veritat o falsedat, no estractava d’una proposició factual i, en conseqüència, o bé era una proposició sensesignificat o bé un cas d’algun altre ús del llenguatge, com ocorre amb les ordres o les

El meu camí intel·lectual

Isaiah Berlin (1909-1997) escrigué aquest assaig un any abans de la seua mort, en resposta a la petició que liadreçà Ouyang Kang, professor de filosofia de la Universitat de Wuhan, Xina. «My Intellectual Path» és una menad’autobiografia intel·lectual d’Isaiah Berlin i el seu darrer escrit. Ha estat inclòs a The Power of Ideas, recull d’as-saigs de Berlin a cura de Henry Haroly publicat l’any 2000. © The Isaiah Berlin Literary Trust and Henry Hardy.

Isaiah Berlin

110expressions del desig, en la literatura imaginativa o en altres formes d’expressió que nopretenen reclamar la veritat empírica.

Vaig ser influït per aquesta escola en el sentit que havia estat absorbit pels problemes iles teories que generava, però en realitat mai no vaig ser-ne un veritable deixeble. Semprevaig creure que les declaracions que podien ser vertaderes o falses, plausibles o dubtoses, ointeressants, tot i relacionant-se efectivament amb el món concebut de forma empírica (imai no he concebut el món de cap altra forma, des d’aleshores fins avui), no calia quefossen, tanmateix, necessàriament susceptibles de verificació per un criteri demolidor, comafirmaven l’Escola de Viena i els seus seguidors del positivisme lògic. Des del principi, vaigentendre que les proposicions generals no eren verificables d’aquesta manera. Les afirma-cions, tant en l’ús ordinari com en les ciències naturals (que eren l’ideal de l’Escola deViena), podien tenir ple significat sense ser estrictament verificables. Si jo deia «tots elscignes són blancs», mai no sabria si ho deia amb relació a tots els cignes que existien o si elnombre de cignes podia no ser infinit; un cigne negre, sens dubte, refutaria aquesta gene-ralització, però la verificació positiva en el sentit més ampli em semblava fora del meuabast; tanmateix, seria absurd dir que la proposició no tenia cap significat. Això mateix espodia dir de les proposicions hipotètiques, i encara més pel que fa a les proposicionshipotètiques incomplides, de les quals era manifestament paradoxal dir-ne que es podiademostrar que eren vertaderes o falses a través de l’observació empírica. Tanmateix, era clarque tenien significat.

Pensava en moltes altres declaracions d’aquest tipus que, clarament, tenien significat enel sentit ple de la paraula, però el significat de les quals escapava de l’estret criteri proposat,és a dir, l’observació empírica directa: el món dels sentits. Així doncs, tot i que vaig partici-par activament en aquestes discussions (de fet, allò que després fou conegut com la Filo-sofia d’Oxford començà a les reunions que manteníem els vespres a les meues habitacions,a les quals assistien filòsofs, posteriorment de tanta anomenada, com A. J. Ayer, J. L. Austini Stuart Hampshire, influïts tots ells per l’empirisme d’Oxford i fins a cert punt també pelrealisme d’Oxford, és a dir, la creença que el món exterior és independent de l’observacióhumana), tanmateix no vaig deixar de ser un heretge, per bé què, això sí, amistós. Mai nom’he apartat de les opinions que mantenia en aquell temps i crec, encara ara, que malgratque l’experiència empírica és tot allò que les paraules poden expressar –que no n’hi ha altra,de realitat–, la verificabilitat no és l’únic criteri i ni tan sols el més plausible quant alconeixement, les creences o les hipòtesis. Aquest convenciment ja no el vaig abandonar enla resta de la meua vida, i ha donat color a totes les altres coses que he pensat.

Un altre tema que vaig sotmetre a la consideració dels meus joves col·legues era l’estatusde proposicions del tipus: «aquest rosa (tonalitat) s’assembla més a aquest vermell que no aaquest negre». Si es generalitzava, és clar que aquesta era una veritat que cap experiència nopodria refutar, atès que les relacions entre els colors visibles estaven fixades. D’altra banda,de la proposició general no se’n podia dir que fos a priori, perquè no procedia formalment decap definició i, per tant, no pertanyia a les disciplines formals de la lògica o les mate-

111màtiques, a les quals s’adscriuen les proposicions a priori, enteses llavors com a tautologies.Així doncs, havíem trobat una veritat universal en l’esfera empírica. ¿Quines eren lesdefinicions de «rosa», «vermell» i la resta? No n’hi havia cap. Els colors podien ser recone-guts només mirant, per la qual cosa les seues definicions eren classificades com a ostensivesi d’aquestes definicions, no se’n deduia res de forma lògica. Això s’assemblava a l’antic pro-blema dels judicis sintètics a priori de Kant, que discutírem –com també problemessimilars– durant molts mesos. Jo estava convençut que la meua proposició era, si no estric-tament a priori, una veritat autoevident, i que la seua contradicció no era intel·ligible. Igno-re si els meus col·legues tornaren mai a debatre aquesta qüestió, però el tema fou consideratformalment en les discussions que teníem en aquell temps. Corresponia a una opinió deRussell, continguda en una obra anomenada Els límits de l’empirisme.

FENOMENALISME

L’altre gran tema que els meus contemporanis discutien era el fenomenalisme. Això és, laqüestió de si l’experiència humana es limitava a allò proveït pels sentits, com ensenyavenels filòsofs britànics Berkeley i Hume (i en alguns dels seus escrits també Mill i Russell), osi per contra existia una realitat independent de l’experiència sensible. Per a alguns filòsofs,com Locke i els seus seguidors, l’esmentada realitat existia, tot i que no ens era directamentaccessible; una realitat que causava les experiències sensibles, que eren tot allò que podemconèixer directament. Uns altres filòsofs sostenien que el món exterior era una realitat ma-terial que podia ésser percebuda directament, o no percebuda, segons el cas. Això fouanomenat realisme, en oposició a la visió segons la qual el nostre món era completamentcreat per les facultats humanes –per la raó, la imaginació i així successivament–, que fouanomenada idealisme, i en la qual mai no vaig creure. Mai no he cregut en cap veritatmetafísica, siguen aquestes veritats racionalistes, com les exposades per Descartes, Spinoza,Leibiniz i, de forma pròpia i molt diferent, Kant, o les veritats de l’idealisme (objectiu), elspares del qual eren Fichte, Friedrich Schelling i Hegel, que encara tenen els seus deixebles.Val a dir que el significat, la veritat i la naturalesa del món exterior eren els temes sobre elsquals reflexionava i sobre els quals, fins a cert punt, també escrivia; algunes de les meuesopinions sobre això han estat publicades.1

Un dels fenòmens intel·lectuals que em causà un impacte més gran fou la recerca uni-versal de la certesa absoluta, per part dels filòsofs, la recerca de respostes que no poguessenser dubtades, per obtenir la seguretat intel·lectual total. Des de bon començament, em vasemblar una recerca il·lusòria. No importa com de sòlidament basada, d’estesa, d’inde-fugible o d’«autoevident» puga semblar una conclusió o una dada directa, sempre és pos-sible concebre que alguna cosa pot modificar-la o, encara, alterar-la, malgrat que ara comara hom no puga ni imaginar què podria ser aquesta cosa. Aquesta sospita que una granpart de la filosofia havia pres un camí il·lusori, dominaria posteriorment les meues idees enuna connexió totalment nova i diferent.

112Mentre estava ocupat a ensenyar i discutir el tipus de filosofia que he esbossat, m’arribà

l’encàrrec d’escriure una biografia de Karl Marx. Les idees filosòfiques de Marx mai no emvan semblar particularment originals o interessants, però l’estudi del seu pensament em vadur a investigar els seus predecessors, en particular els philosophes francesos del segle XVIII,els primers adversaris organitzats del dogmatisme, el tradicionalisme, la religió, la supers-tició, la ignorància i l’opressió. Vaig començar a admirar l’enorme tasca que s’havien pro-posat els pensadors de l’Encliclopèdia francesa, i la gran obra que desenvoluparen peralliberar els homes de la foscor clerical, metafísica, política, etc.. I per bé que amb el tempsvaig arribar a oposar-me a algunes de les bases de les seues creences comunes, mai no heperdut ni la meua admiració, ni un sentiment de solidaritat amb la Il·lustració d’aquellperíode. Les meues crítiques tenien com a objecte, a més de les seues mancances empí-riques, algunes de les conseqüències, tant lògiques com socials, dels il·lustrats. Em vaigadonar que el dogmatisme de Marx, i dels seus seguidors, derivava en part de les certeses dela Il·lustració del segle XVIII.

IIHISTÒRIA DE LES IDEES I TEORIA POLÍTICA

Durant la Guerra vaig servir com a funcionari britànic. Quan vaig tornar a Oxford aensenyar filosofia, començaren a preocupar-me dos problemes centrals. El primer n’era elmonisme –la tesi central de la filosofia occidental des de Plató fins als nostres dies–, i el se-gon, el significat i l’aplicació del concepte de llibertat. Vaig esmerçar força temps en lareflexió sobre tots dos problemes, que al seu torn donaren forma al meu pensament durantmolts anys.

MONISME

Enlluernats pels èxits espectaculars de les ciències naturals en el seu segle i els anteriors,homes com Helvétius, Holbach, D’Alembert, Condillac, i propagandistes de geni comVoltaire i Rousseau, creien que, si es trobava el mètode adient, hom podia descobrir unaveritat de tipus fonamental sobre la vida social, política, moral i personal, una veritat de lamateixa mena que la que havia aconseguit aquells triomfs en les investigacions sobre elmón exterior. Els enciclopedistes creien que el mètode científic era l’única clau per assolirtal coneixement; Rousseau i altres creien en veritats eternes descobertes per mitjà de laintrospecció. Més enllà de les diferències que poguessen tenir, pertanyien a una generacióque estava convençuda que havia trobat el camí per a la solució de tots els problemes quehavien afligit la humanitat des del seu origen.

Una tesi de més abast subjeia a aquesta: ha d’haver-hi una resposta vertadera a totes lespreguntes vertaderes, i només una, sent totes les altres respostes falses, perquè en un altre

113cas les preguntes no poden ser preguntes genuïnes. Ha d’haver-hi un camí que conduescaels pensadors clarividents a trobar les respostes correctes per a aquestes qüestions, tant enels mons moral, social i polític com en el de les ciències naturals, tant si fan servir el mateixmètode com si no. I una vegada s’apleguen totes les respostes correctes a les més profundesqüestions morals, socials i polítiques que ocupen (o haurien d’ocupar) la humanitat, elresultat representarà la solució definitiva a tots els problemes de l’existència. Per descomp-tat, potser mai no aconseguirem aquestes respostes: els éssers humans poden deixar-seconfondre en excés per les seues emocions, o poden ser massa estúpids o massa desafor-tunats per arribar-hi; les respostes poden ser massa difícils, poden fallar els mitjans o lestècniques poden ser massa complicades de descobrir; però, malgrat tot això, si les pregun-tes són genuïnes, les respostes han d’existir. Si no les coneixem, els nostres descendentspotser les coneixeran; o potser els homes savis de l’Antiguitat les coneixien; i si ells tampocno les coneixien, potser Adam les coneixia al Paradís; o si no, els àngels han de conèixer-les;i si aquests tampoc, Déu les coneixerà. Les respostes han de ser-hi.

Si hom descobreix les respostes a les qüestions socials, morals i polítiques, aleshores,prenent-les com allò que són –la veritat–, els homes no poden fer més que seguir-les,perquè no tindran la temptació de procedir altrament. I així es pot concebre una vida per-fecta. Potser no s’assolirà, però en principi és possible formular-ne la concepció. De fet, calcreure per principi en la possibilitat de descobrir les úniques respostes vertaderes a les gransqüestions.

Aquest credo, certament, no era privatiu dels pensadors de la Il·lustració, per bé que elsmètodes recomanats per altres pensadors diferien dels seus. Plató creia que la matemàticaera el camí cap a la veritat; potser Aristòtil pensava que ho era la biologia; jueus i cristiansbuscaven les respostes en els llibres sagrats, en els pronunciaments de mestres tocats per lainspiració divina i en les visions dels místics; altres creien que el laboratori i els mètodesmatemàtics podien resoldre les coses; encara altres, com Rousseau, creien que nomésl’ànima humana innocent, l’infant no corromput, el camperol senzill, podria conèixer laveritat, molt millor en tot cas que no els corruptes habitants de societats fetes malbé perla civilització. Però allò en què tots estaven d’acord, i també els seus successsors després dela Revolució Francesa, els quals potser deurien trobar que la veritat era més difícil d’obtenirque no pas els seus predecessors, més ingenus i optimistes,2 era que les lleis del desenvolu-pament històric podien ser –i ja ho havien estat aleshores– descobertes, que les respostesa les preguntes sobre com viure i què fer –la moralitat, la vida social, l’organització política,les relacions personals– podien ser organitzades a la llum de les veritats descobertes pelsmètodes adequats, fossen els que fossen.

Això és una philosophia perennis, allò que els homes, els pensadors, han cregut des delspresocràtics fins als reformadors i els revolucionaris del nostre temps. Aquesta és la creençacentral sobre la qual ha recolzat el pensament humà al llarg de dos mil·lennis. Perquè si noexisteixen les respostes vertaderes a les preguntes, com es podria mai haver assolit elconeixement en qualsevol camp? Aquest ha estat el cor del pensament racional i també

114espiritual europeu durant molts segles. No hi fa res que les persones siguen tan diferentsentre si, que les cultures siguen diferents, que les opinions polítiques i morals siguendiferents; no hi fa res que hi haja una gran diversitat de doctrines, religions, morals, idees;malgrat tot, en algun lloc ha d’haver-hi una resposta vertadera a les preguntes més pro-fundes que han neguitejat la humanitat.

No sé per què sempre em vaig sentir escèptic pel que fa a aquesta creença quasi univer-sal, però m’hi sentia. Potser es tractava d’una qüestió de tarannà, però així era.

GIAMBATTISTA VICO

El que primer em va colpir fou el descobriment de les obres del pensador italià del segleXVIII, Giambattista Vico, perquè aquest, al meu parer, fou el primer filòsof que va concebrela idea de cultures. Vico volia comprendre la naturalesa del coneixement històric, de lahistòria mateixa: estava molt bé allò de refiar-se de les ciències naturals pel que feia al mónexterior, però aquestes només ens podien fornir una descripció del comportament de lesroques, d’una fusta, dels estels o de les molècules. Quan pensem sobre el passat, anem mésenllà dels comportaments; volem comprendre com vivien els éssers humans, i això vol direntendre’n els motius, les pors i les esperances, les ambicions, amors i odis; a qui pregaven,com s’expressaven en la poesia, en l’art, en la religió. Som capaços de fer això perquènosaltres mateixos som humans, i entenem la nostra vida interior en aquests termes. Sabemcom es comporta una roca o una fusta perquè les observem i en fem conjectures i lesverifiquem; però no sabem per què la roca desitja ser com és; de fet, pensem que no técapacitat per desitjar, ni consciència de cap mena. Però nosaltres sí que sabem per què somel que som, què busquem, què ens produeix frustració, què expressa els nostres sentimentsi creences més íntimes. Sabem més coses sobre nosaltres mateixos del que mai sabrem so-bre una roca o un rierol.

El coneixement vertader és el coneixement de per què les coses són com són, nomerament saber què són. I com més aprofundim en això, més ens adonem que les pregun-tes formulades pels grecs homèrics són diferents de les preguntes que feien els romans, queles preguntes dels romans difereixen de les de l’edat mitjana cristiana o de la cultura cientí-fica del segle XVII o dels mateixos temps de Vico al segle XVIII. Les preguntes són distintes,les respostes són distintes, les aspiracions són distintes; l’ús del llenguatge, dels símbols, ésdistint; i les respostes a un conjunt de preguntes no responen, ni són gaire rellevants, a lespreguntes d’unes altres cultures. Per descomptat, Vico era un catòlic romà piadós, i creiaque sols l’Església podia proveir les respostes. Tanmateix, això no fou obstacle perquèformulàs la idea original que les cultures difereixen, que allò que li importava a un grec delsegle V és molt diferent d’allò que li pot importar a un indi pell-roja, a un xinès o a uncientífic del segle XVIII al seu laboratori. I que, en conseqüència, la seua perspectiva de lescoses difereix, i no hi ha respostes universals per a totes les seues preguntes. Certament,existeix una naturalesa humana comuna; altrament l’home d’un període no podria

115entendre la literatura o l’art d’uns altres períodes o, sobretot, les seues lleis, que era el queVico, que era jurista, millor coneixia. Ara bé, això no impedia que existís una àmpliavarietat d’experiències culturals, de tal manera que un tipus d’activitat era rellevant per aun altre tipus d’activitat dintre d’una mateixa cultura, però no compartia lligams estretsamb l’activitat paral·lela a una altra cultura.

J. G. HERDER

Tot seguit vaig llegir un pensador molt més rellevant, el filòsof i poeta alemany JohannGottfried Herder. Herder no fou el primer (l’honor correspon al seu mestre Johann GeorgHamann) a negar la doctrina dels seus contemporanis francesos que afirmava que hi haveritats universals, intemporals i inqüestionables que són vàlides per a tots els homes, a totarreu, en tots els temps; i que les diferències es deuen simplement a l’error i la il·lusió,perquè la veritat és una i universal: quod ubique, quod semper, quod ab omnibus creditumest.3 Herder creia que les diferents cultures donaven respostes diferents a les seues preguntesfonamentals. Li interessaven més les humanitats, la vida de l’esperit, que no el món exte-rior; i arribà al convenciment que allò que era veritat per a un portuguès no ho eranecessàriament per a un persa. Montesquieu havia començat a dir aquest tipus de coses,però fins i tot ell, que pensava que l’home estava modelat per l’ambient, pel que en deia el«clima», era al cap i a la fi un universalista: creia que les veritats fonamentals eren eternes,tot i que les respostes a preguntes locals i efímeres podien ser diferents. Herder establí quecada cultura posseeix el seu «propi centre de gravetat»,4 cada cultura té els seus punts dereferència; que no hi ha cap raó per la qual aquestes cultures hagen de lluitar entre elles –latolerància universal ha de ser possible–, però la unificació n’és la destrucció. No hi haviares pitjor que l’imperialisme. Roma, que va esclafar les civilitzacions autòctones d’ÀsiaMenor per produir una cultura romana uniforme, havia comès un crim. El món era ungran jardí en el qual creixien flors i plantes diferents, cadascuna a la seua manera, cadascunaamb les seues pròpies reivindicacions i drets, amb el seu passat i el seu futur. De la qualcosa es dedueix que per molt que els homes tinguessen en comú –i per descomptat que finsa cert punt existia una naturalesa comuna– no hi havia respostes vertaderes universals quefossen igualment vàlides per a una cultura com per a una altra.

Herder és el pare del nacionalisme cultural. No és un nacionalista polític (aquest tipusde nacionalisme encara no s’havia desenvolupat en el seu temps), però creia en laindependència de les cultures i en la necessitat de preservar-les totes en la seua unicitat.Creia que el desig de pertànyer a una cultura, quelcom que unia a un grup, a una regió o auna nació, era una necessitat humana bàsica, tan profunda com el desig de menjar o debeure, o de llibertat. I que aquesta necessitat de pertànyer a una comunitat on entenies allòque els altres deien, on et podies moure lliurement, on tenies vincles tant emocionals comeconòmics, socials i polítics, era la base d’una vida humana desenvolupada i madura.Herder no era un relativista, tot i que sovint se’l considera així. Creia que hi havia objectius

116humans bàsics i regles de comportament, però que prenien formes completament diferentsen diferents cultures, i que, així doncs, malgrat que podia haver-hi analogies, similituds,que feien les cultures intel·ligibles entre elles, hom no havia de confondre una cultura ambuna altra. La humanitat no era una, sinó moltes, i les respostes a les preguntes també erenmoltes, tot i que pogués haver-hi una essència central a totes elles que fos una i la mateixa.

EL ROMANTICISME I LA SEUA HERÈNCIA

Aquesta idea fou desenvolupada ulteriorment pels romàntics, que deien quelcom decompletament nou i inquietant: que els ideals no eren veritats objectives que havien estatescrites al cel i que havien de ser enteses, copiades i aplicades pels homes, sinó que erencreats pels homes mateixos. Hom no trobava els valors, sinó que els fabricava; hom no elsdescobria, sinó que els generava. Això és el que certament creien alguns romànticsalemanys, en oposició a la tendència objectivista i universalitzant dels superficials francesos.La unicitat comptava. Un poeta alemany escriu poesia en alemany, llengua que, en elprocés de l’escriptura, ell mateix crea en certa mesura: no és un escriptor en alemany iprou. L’artista alemany fa quadres, poemes i dances alemanyes, i el mateix passa en la restade cultures. Un pensador rus, Alexander Herzen, preguntà una vegada: «on és una cançóabans de ser cantada?»5 On pot ser? «Enlloc», fou la seua resposta. Un mateix crea la can-çó en cantar-la, en compondre-la. De la mateixa manera, la vida és creada per aquells quela viuen, pas a pas. Aquesta és una interpretació estètica de la moralitat i de la vida, no unaaplicació de models eterns. La creació ho és tot.

D’aquí sorgí tot un ventall de moviments diversos: anarquisme, romanticisme,nacionalisme, feixisme, adoració als herois. Jo cree els meus valors propis, potser no d’unamanera conscient. I, de tota manera, qui és aquest «jo»? Per als romàntics del tipus deByron, el «jo» és de fet un individu, un outsider, l’aventurer, el fora de la llei, aquell quedesafia la societat i els valors establerts i segueix uns valors propis. Potser aquesta actitudel durà a la perdició, però millor això que el conformisme, que ser un esclau de la me-diocritat. Per a uns altres pensadors, tanmateix, el «jo» esdevé quelcom de molt mésmetafísic. És un ens col·lectiu, una nació, una Església, un Partit, una classe, un edifici delqual jo només en sóc una pedra, un organisme del qual jo només en sóc un bocí viupetitíssim. Això és el creador, jo només compte en la mesura en què forme part delmoviment, de la raça, de la nació, de la classe, de l’Església; jo no tinc importància com aindividu vertader dintre d’aquesta super-persona amb qui la meua vida està lligadaorgànicament. Heus ací l’arrel del nacionalisme alemany: no faig això perquè siga bo ocorrecte, o perquè m’agrade, ho faig perquè sóc un alemany i aquesta és la forma alemanyade viure. Quelcom de semblant manifesta l’existencialisme modern: ho faig perquè esticcompromès amb aquesta forma d’existència. Res no m’hi obliga; no ho faig perquè s’hitracte d’una ordre objectiva que he d’obeir o perquè existeixen regles universals a les qualshe de subjectar-me; ho faig perquè jo cree la meua vida a mesura que la faig; i sent allò que

117sóc, li done direcció i n’esdevinc responsable. La negació dels valors universals, aquestèmfasi en ser per damunt de tot un element lleial al super-jo i de formar-ne part, és unmoment perillós en la història europea que ha comportat moltes coses destructives isinistres en els temps moderns; ací és on comencen, en les meditacions polítiques i lesteories dels primers romàntics alemanys i dels seus deixebles a França i arreu.6

Mai no he acceptat, ni per un moment, la idea d’aquests super-egos, però n’he reco-negut la importància en l’acció i en el pensament moderns. Eslògans com ara «No jo, sinóel Partit», «No jo, sinó l’Església», «El meu país, amb raó o sense, però és el meu país», haninflingit una ferida en la fe central del pensament humà, tal i com remarcava adés –que laveritat és universal, eterna, per a tots els homes i en tots els temps–, una ferida de la qualmai no s’ha recuperat. La humanitat no com a objecte sinó com a subjecte, un esperitsempre en moviment, amb capacitat per autocrear-se i autopropulsar-se, un drama auto-composat en molts actes que, segons Marx, acabarà en algun tipus de perfecció. Tot aixòprové de la revolució romàntica. I alhora que rebutge in toto aquesta vasta interpretaciómetafísica de la vida humana –he romàs un empirista, només conec allò que soc capaçd’experimentar, o que pense que puc experimentar, i no em posaré a creure en entitatssupra-individuals–, reconec tanmateix que aquesta concepció em va causar un cert im-pacte, de la manera següent.

PLURALISME

Vaig arribar a la conclusió que existeix una pluralitat d’ideals, de la mateixa manera queexisteix una pluralitat de cultures i de tarannàs. No sóc un relativista; jo no dic «A mim’agrada el cafè amb llet i a tu t’agrada sense llet; jo estic a favor de la bondat i tu prefereixesels camps de concentració»: cadascú amb els seus propis valors, que no poden ser nisuperats ni integrats. Crec que això és fals. Però crec que existeix una pluralitat de valorsque els homes poden buscar i que, de fet, busquen, i que aquests valors difereixen. Ara bé,no n’hi ha una infinitat: el nombre de valors humans, de valors que puc perseguir totmantenint la meua aparença humana, el meu caràcter humà, és finit: diguem-ne 74, opotser 122, o 26, però s’hi tracta d’un nombre finit, siga el que siga. I la diferència que aixòmarca és que si un home vol assolir un d’aquests valors, jo, que no ho faig, sóc capaçd’entendre per què vol assolir-lo i què faria que jo, en les seues circumstàncies, fos induït avoler-ho també. D’ací naix la possibilitat de la comprensió humana.

Pense que aquests valors són objectius. És a dir, que la seua naturalesa, la búsqueda quese’n fa, és part d’allò que anomenem ésser humà, i això és una dada objectiva. El fet que elshomes són homes i les dones són dones i no gossos, gats, taules o cadires, és un fet objectiu;i una part d’aquest fet objectiu és que hi ha determinats valors, i només aquests valors, queels homes poden pretendre perseguir mentre romanen homes. Si sóc un home o una donaamb suficient imaginació (i això és necessari), puc entrar en un sistema de valors que nosiga el meu propi, però que, no obstant això, és quelcom que puc concebre que els homes

118perseguesquen mentre continuen sent homes, mentre continuen sent criatures amb quiem puc comunicar, amb qui tinc en comú determinats valors –perquè tots els éssershumans han de tenir uns valors comuns o deixen de ser humans, i també alguns valorsdiferents, o deixarien de diferir, com de fet ho fan.

Aquesta és la raó per la qual el pluralisme no és relativisme: els múltiples valors sónobjectius, són part de l’essència de la humanitat i no creacions arbitràries de les fantasiessubjectives dels homes. Tanmateix, per descomptat, si jo perseguesc un determinat conjuntde valors, potser en detestaré un altre, i pensaré probablement que aquest darrer és perjudi-cial per a l’única forma de vida que jo sóc capaç de viure o de tolerar, per a mi mateix i perals altres. En aquest cas potser l’atacaré i fins i tot, en casos extrems, hauré de fer-li la guer-ra. Però, tot i això, encara el reconec com una búsqueda humana. Considere els valors nazisdetestables, però puc entendre com, a partir d’una bona dosi de desinformació i desuficients falses creences sobre la realitat, algú podia arribar a veure-hi l’única salvació. Perdescomptat que cal combatre’ls, amb la guerra si escau, però jo, a diferència d’altres, noconsidere que els nazis siguen individus literalment patològics o dements; només els consi-dere persones perversament equivocades, totalment foraviades quant als fets, per exempleen la creença que alguns éssers humans són infrahumans, o que la raça és fonamental, oque sols les races nòrdiques són autènticament creatives, i així successivament. Puc enten-dre com, amb suficient educació falsa, amb un engany i error suficientment difosos, hi hahomes que, sense deixar de ser-ho, poden creure-s’ho i cometre els crims més terribles.

Si el pluralisme és una idea vàlida, i el respecte entre diferents sistemes de valors que nosiguen, necessàriament, hostils entre ells és possible, aleshores se’n deriven la tolerància iconseqüències liberals. Quelcom que no passa amb el monisme (només un conjunt devalors és vertader, tots els altres són falsos) o amb el relativisme (els meus valors són meus,els teus són teus, i si ensopeguem, doncs malament, perquè ningú de nosaltres podrà rei-vindicar que té la raó). El meu pluralisme polític és producte d’haver llegit Vico i Herder, ide comprendre les arrels del romanticisme, que en la seua forma violenta i patològica anàmassa lluny per a la tolerància humana.

El mateix s’esdevé amb el nacionalisme: el sentiment de pertànyer a una nació emsembla prou natural i no crec que haja de ser condemnat, i ni tan sols criticat, com a tal.Però en la seua forma més exaltada –la meua nació és millor que la teua, jo sé com hauriade ser el món i tu has de sotmetre’t perquè tu no ho saps, perquè ets inferior a mi, perquèla meua nació és el millor i la teua està molt per sota i ha d’oferir-se com a material per a lameua, que és l’única nació amb capacitat per a crear el millor món possible–, és una formad’extremisme patològic que pot conduir, i de fet ha conduït, a horrors inimaginables, i queés totalment incompatible amb el tipus de pluralisme que he intentat descriure.

Potser no siga sobrer remarcar ara que hi ha determinats valors que acceptem en elnostre món que, probablement, foren creats pel primer romanticisme i no existien abans.Per exemple, la idea que la diversitat és bona, que una societat en què es manifesten moltesopinions, i en què aquells que les professen són tolerants els uns amb els altres, és millor

119que una societat monolítica en la qual una única opinió és vinculant per a tothom. Abansdel segle XVIII, ningú no hauria pogut acceptar això: la veritat només era una i la idea de ladiversitat hi era contrària. Igualment, la idea de la sinceritat com a valor és quelcom denou. Sempre havia estat ben vist ser un màrtir per la veritat, però només per la veritat: elsmusulmans que morien per l’Islam eren unes pobres criatures, boges i foraviades, quemorien per una absurditat; la mateixa cosa eren, per als catòlics, els protestants, els jueus iels pagans; i el fet que foren sincers en la seua fe respectiva no els feia millors. Perquè allòimportant era posseir la veritat. En descobrir la veritat, com en qualsevol altre aspecte de lavida, allò important era l’èxit, no els motius. Si un home et diu que creu que dues vegadesdos són disset, i algun altre diu: «Mira, no ho diu per fer-te enfadar, no ho diu perfatxenderia o perquè li paguen; veritablement s’ho creu, és un creient sincer», tu hi respon-dries: «Això no el fa gaire millor, el que diu són disbarats irracionals». Això és el que feienels protestants, en opinió dels catòlics, i a l’inrevés. Com més sincers, més perillosos. Homno valorava pas la sinceritat fins que no es va estendre la idea que hi ha més d’una respostaa una mateixa pregunta, és a dir, el pluralisme. És això el que féu que hom atribuís mésvalor al motiu que no a la conseqüència, a la sinceritat més que no a l’èxit.

L’enemic del pluralisme és el monisme: l’antiga creença que existeix una únicaharmonia de veritats en la qual tot s’hi pot encabir, a la fi, si és genuí. La conseqüènciad’aquesta creença (que és quelcom de diferent, tot i que s’acosta, a allò que Karl Popper vaanomenar essencialisme, i que per a ell era l’arrel de tot mal), és que aquells que saben hande manar sobre els que no. Aquells que coneixen les respostes a alguns dels grans proble-mes de la humanitat, han de ser obeïts, perquè només ells saben com s’hauria d’organitzarla societat, com haurien de ser viscudes les vides individuals i com hauria de desenvolupar-se la cultura. Aquesta és l’antiga creença platònica en els reis-filòsofs, legitimats per a donarordres als altres. Sempre hi ha hagut pensadors que han sostingut que si només els cien-tífics, o persones amb formació científica, es feren càrrec de les coses, el món millorariaenormement. Quant a això, he de dir que no s’ha presentat mai una excusa millor, o àdhucun motiu millor, per promoure un despotisme il·limitat per part d’una elit que arrabassales llibertats a la majoria.

Algú digué una vegada que en els temps antics els homes i les dones eren oferts en sacri-fici a una gran varietat de déus. Això ha estat substituït, en l’època moderna, per nous ídols: els-ismes. En general, causar dolor, matar i torturar són justament condemnats; però siaquestes coses es fan no per benefici personal, sinó a favor d’un -isme –socialisme, naciona-lisme, feixisme, comunisme, la fe religiosa defensada fanàticament, o el progrés, o l’acom-pliment de les lleis de la història–, aleshores són acceptades. La majoria de revolucionariscreuen, tàcitament o explícita, que per assolir el món ideal cal trencar els ous; altrament noes pot fer la truita. Certament, hom ha trencat ous –i mai de forma tan violenta i omni-present com en el nostre temps– però la truita no es veu, és lluny, i va allunyant-se a unadistància infinita. Aquest és un dels corol·laris del monisme sense aturador, com en dic jo;uns altres l’anomenen fanatisme, però el monisme és a l’arrel de tot extremisme.

120LLIBERTAT

La llibertat política és el tema al qual vaig dedicar dues conferències durant la dècada delscinquanta. La segona, titulada «Dos conceptes de llibertat»,7 fou la lliçó inaugural de lameua càtedra a Oxford. El seu tret més característic era de distingir entre dues nocions dellibertat, la negativa i la positiva. Amb llibertat negativa volia expressar l’absència d’obsta-cles que bloquegen l’acció humana. A banda dels obstacles creats pel món exterior o per leslleis biològiques, fisiològiques i psicològiques que dominen l’ésser humà, hi ha una mancade llibertat política –el tema central de la meua conferència– quan els obstacles sónproducte de l’home, ja siga deliberadament o involuntàriament. L’abast de la llibertat ne-gativa depèn del grau en què aquests obstacles fets per l’home no hi siguen, del grau en quèsóc lliure per agafar tal o tal camí sense que m’ho impedesquen institucions o disciplinesfetes per l’home, o activitats d’éssers humans específics.

No hi ha prou amb dir que la llibertat negativa senzillament singnifica la llibertat de ferallò que m’agrada. Perquè si fos així, puc alliberar-me dels obstacles a la realització del desigsimplement seguint els antics estoics i matant tot desig. Però aquest camí, l’eliminació gra-dual dels desitjos que poden comportar obstacles, a la fi condueix al fet que l’ésser humàsiga privat gradualment de les seues activitats naturals i vitals. En altres paraules, els éssershumans més perfectament lliures serien els morts, perquè no tenen cap desig i, doncs, nos’enfronten a cap obstacle. Allò que jo tenia en ment, en canvi, era simplement el nombrede camins que un home pot seguir, independentment que decidesca seguir-los o no. Aquestés el primer dels dos sentits bàsics de la llibertat política.

Alguns han sostingut, en contra meua, que la llibertat ha de ser una relació triàdica: pucsuperar, eliminar o alliberar-me dels obstacles només per tal de fer alguna cosa, per serlliure per realitzar una acció o unes accions determinades. Però jo no accepte aquestaposició. El sentit bàsic de la no llibertat és aquell que adscrivim a l’home empresonat, o al’home nugat a un arbre; tot allò que aquest home busca és el trencament de les seuescadenes, escapar de la cel·la, sense que aspire necessàriament a una activitat particular uncop alliberat. En un sentit més ampli, per descomptat, llibertat significa llibertat respectede les regles d’una societat o de les seues institucions, del desplegament contra un mateixd’un excés de força moral o física, o de qualsevol cosa que ofegue les possibilitats d’accióque, altrament, serien obertes. D’això en dic «llibertat de».

L’altre sentit central de llibertat és la llibertat per a. Si la meua llibertat negativa es con-creta tot responent a la pregunta «quant sóc controlat?», la pregunta per al segon sentit dellibertat és «qui em controla?». Com que estem parlant d’obstacles creats per l’home, empuc preguntar: «qui determina les meues accions, la meua vida? Ho faig jo, lliurement, dela manera que vull? O per ventura estic sota les ordres d’alguna altra font de control? ¿Lameua activitat està determinada pels meus pares, pels meus professors, pels capellans, pelspolicies? ¿Estic sota la disciplina d’un sistema legal, de l’ordre capitalista, d’un propietarid’esclaus, del govern (monàrquic, oligàrquic, democràtic)? ¿En quin sentit sóc l’amo del

121meu destí? Les meues possibilitats d’acció potser són limitades, però ¿com són, de limita-des? ¿Qui són aquells que s’interposen en el meu camí, quant de poder poden excercir?»

Aquests són els dos sentits centrals de «llibertat» que em vaig posar a investigar. Me’nvaig adonar que diferien, que eren respostes a dues preguntes diferents. I que tot i tenir unfort parentiu, en la meua opinió no xocaven, perquè la resposta a una no determinanecessàriament la resposta a l’altra. Totes dues llibertats eren, al capdavall, finalitats huma-nes, ambdues eren necessàriament limitades, i ambdós conceptes podien ser pervertits enel curs de la història humana. La llibertat negativa podria ser interpretada com a laissez-faire econòmic, en què, en nom de la llibertat, els propietaris estarien autoritzats a destruirles vides dels infants a les mines i els industrials a destruir la salut i la personalitat delstreballadors a les fàbriques. Però, al meu entendre, això era una perversió, i no allò que elconcepte significa bàsicament per als éssers humans. De la mateixa manera, s’afirmava queés una burla dir-li a un home pobre que és totalment lliure per ocupar una habitació en unhotel de luxe, tot i que pobablement no podrà pagar-la. Però això és també una confusió.Aquest home és, de fet, lliure per llogar-hi una habitació, però no té els mitjans per usaraquesta llibertat. No en disposa dels mitjans, potser, perquè un sistema econòmic creat perl’home li ha impedit guanyar més del que guanya. Però això és una privació de la llibertatde guanyar diners, no de la llibertat per llogar l’habitació. Potser això semblarà unadistinció pedant; tanmateix, és cabdal en les discussions sobre la llibertat econòmica versusla llibertat política.

La noció de llibertat positiva ha conduït, històricament, a perversions encara mésaterridores: «Qui governa la meua vida? Jo mateix. Jo? Ignorant, confós, menat d’ací capallà per passions i impulsos incontrolats, ¿és això tot el que sóc? No hi ha dintre meu un jomes elevat, més racional, més lliure, capaç d’entendre i dominar les passions, la ignorànciai els altres defectes, un jo que puc assolir només a través d’un procés d’educació ocomprensió, un procés que tan sols podrien dirigir aquells que són més savis que jo, aquellsque em fan veure el meu jo més vertader, més «real» i més profund, el que sóc jo quan doneel millor de mi mateix? Aquest és un concepte metafísic ben conegut, d’acord amb el qualnomés puc ser vertaderament lliure i autocontrolat si sóc vertaderament racional –unacreença que es retrotrau fins a Plató–, i puix que potser jo no sóc suficientment racional, hed’obeir aquells que realment ho són, aquells que, per tant, saben el que és millor no nomésper a ells mateixos, sinó també per a mi, i poden guiar-me per un camí que a la fi despertaràel meu vertader jo racional i el posaran a càrrec de la meua vida, que és el que, sens dubte,pertoca. Puc sentir-me encotillat –fins i tot aixafat– per aquestes autoritats, però això ésil·lusori. Quan hauré crescut i hauré assolit el meu jo «real» i plenament madur, aleshoresentendré que jo, quan em trobava en una condició inferior, si hagués estat tan savi comells, hauria fet per mi mateix el que ells han fet per mi.

Breument: en controlar el meu jo inferior, actuen pel meu bé, en interès del meu jo méselevat; així doncs la vertadera llibertat per al jo inferior consisteix en la total obediènciaenvers ells, els savis, aquells que coneixen la veritat, l’elit dels savis. O potser dec obedièn-

122cia als que entenen com es construeix el destí humà –perquè si Marx està encertat, aleshoreshi ha un Partit (l’únic que copsa els objectius racionals de la història i les seues exigències)que m’ha de formar i guiar, siga quin siga el camí que el meu pobre jo empíric desitgeprendre; i el Partit, al seu torn, ha de ser guiat per uns dirigents amb una gran visió i, a la fi,pel dirigent més gran i més savi de tots.

No hi ha dèspota en aquest món que no puga utilitzar aquest mètode d’argumentacióper a l’opressió més vil, en nom d’un jo ideal que ell vol complaure a través dels seus propismitjans, potser brutals i prima facie moralment odiosos (prima facie només per al jo empíricinferior). L’«enginyer d’ànimes humanes», per usar la frase de Stalin,8 ho sap tot millor; fael que fa no sols per donar el millor de si a la seua nació, sinó en nom de la nació mateixa,en nom del que faria la nació si hagués assolit aqueix nivell de comprensió històrica.Aquesta és la gran perversió que ha permès la noció positiva de llibertat: allò que vol latirania, vinga d’un dirigent marxista, d’un rei, d’un dictador feixista, de les jerarquies d’unaEsglésia autoritària, d’una classe o d’un estat, és «alliberar» aqueix jo «real» que rau em-presonat dintre dels homes, de forma que aquest jo puga assolir el nivell d’aquells que do-nen les ordres.

Això ens retrotrau a la idea ingènua segons la qual hi ha una única resposta a tota pre-gunta: si jo conec la resposta vertadera i tu no, i no hi estàs d’acord, és perquè ets unignorant. Si coneguesses la veritat, aleshores per força creuries en allò que jo crec; i si optesper desobeir-me, és només perquè estàs equivocat, perquè la veritat no t’ha estat reveladacom m’ha estat revelada a mi. Tot això ha justificat les formes més aterridores d’opressió id’esclavatge de la història de la humanitat i realment és la interpretació més perillosa i, enel nostre segle en particular, la més violenta del concepte de llibertat positiva.

Aquesta idea dels dos tipus de llibertat i les seues distorsions fou origen de molts de-bats i confrontacions a les universitats occidentals i de la resta del món, que continuenencara avui.

DETERMINISME

La meua altra conferència sobre la llibertat es titulava «Inevitabilitat històrica».9 Hiafirmava que el determinisme fou una doctrina àmpliament acceptada pels filòsofs durantmolts centenars d’anys. El determinisme proclama que cada esdeveniment té una causa, dela qual inevitablement deriva. Aquest és el fonament de les ciències naturals: les lleis de lanatura i totes les seues aplicacions –el cos sencer de les ciències naturals– recolzen en la idead’un ordre etern que les ciències investiguen. Però si la resta de la natura està subjecta aaquestes lleis, ¿pot ser que només l’home no n’estiga? Quan un home suposa, com fa lamajoria de la gent corrent (tot i que no la majoria dels científics i filòsofs), que quan s’alçad’una cadira no tenia necessitat d’haver-ho fet, que ho ha fet perquè així ho ha triat, peròno tenia necessitat de triar fer-ho, quan suposa això, hom li diu que està enganyat, que toti que encara no s’ha dut a terme el treball necessari dels psicòlegs per establir-ho, arribarà el

123dia que es durà a terme (o, en tot cas, és possible en principi dur-ho a terme) i aleshoressabrà que el que ell és i el que fa són necessàriament així com són, i no podrien ser d’unaaltra manera. Crec que aquesta doctrina és falsa, però no pretenc demostrar-ho en aquestassaig, com tampoc pretenc refutar el determinisme. De fet, no n’estic segur que aquestademostració o refutació siga possible. La meua única comesa és de plantejar-me a mimateix dues preguntes: Per què creuen els filòsofs i altres pensadors que els éssers humansestan completament determinats? I, si ho estan, és això compatible amb els sentiments icomportaments morals normals, tal com els entenem?

La meua tesi és que hi ha dues raons principals per donar suport a la doctrina deldeterminisme humà. La primera n’és que atès que les ciències naturals han protagonitzatpotser la història d’èxit més gran en tota la història de la humanitat, sembla absurdpretendre que només l’home es troba al marge de les lleis naturals descobertes pelscientífics. (Justament això era el que mantenien els philosophes del segle XVIII). La qüestióno és, per descomptat, si l’home està totalment lliure d’aquestes lleis –ningú, si no és unboig, pot pretendre que l’home no depèn de la seua estructura o entorn biològic o psi-cològic, o de les lleis de la natura. L’única qüestió és: la llibertat de l’home, s’esgotatotalment per això? No hi ha cap escletxa on l’home pot actuar com vol, sense estar deter-minat en les seues possibles eleccions per causes anteriors? Tal vegada s’hi tracte d’unaescletxa petitíssima en el regne de la natura, però si no existís, la consciència humana de serlliure, que sens dubte no és universal –el fet que la majoria de la gent pense que algunes deles seues accions són mecàniques, però unes altres obeeixen a la lliure voluntat–, seria unenorme engany que ha existit des del començament mateix de la humanitat, d’ençà queAdam menjà la poma, tot i que hom li havia dit que no ho fes, i no respongué: «No vaigpoder evitar-ho, no vaig fer-ho lliurement; Eva m’hi obligà».

La segona raó per creure en el determinisme és que permet derivar la responsabilitat,per moltes coses que la gent fa, a causes impersonals i en aquest sentit els permet alliberar-se de responsabilitats per allò que fan. Quan comet un error, faig alguna cosa malament ocomet un crim, o faig qualsevol cosa que reconec, o que altres reconeixen, com a dolentao desafortunada, puc dir: «Com podria haver-ho evitat? Així és com m’educaren» o«Aquesta és la meua naturalesa, i en són responsables les lleis naturals» o «Jo pertany a unasocietat, a una classe, a una Església, a una nació, en què tothom ho fa i ningú semblacondemnar-ho» o «Estic psicològicament condicionat per la manera com els meus pares escomportaven l’un amb l’altre, i amb mi, i per les circumstàncies econòmiques i socials enquè vaig nàixer, o en què m’obligaren a viure, així que no em permeteren triar o actuard’una altra manera» o, finalment, «Complia ordres».

En contra d’això, la majoria de la gent creu que tothom té, almenys, dues opcionspossibles a triar, dues possibilitats d’actuació. Quan Eichmann diu: «Vaig matar jueusperquè em varen ordenar fer-ho; si no ho hagués fet, m’haurien matat a mi», u pot dir: «Jacomprenc que és improbable que vostè triàs que el mataren, però, en principi, podia haver-ho fet si així ho hagués decidit. No hi havia una coerció literal, com sí que n’hi ha en la

124natura, que el fes actuar com ho va fer». Hom pot argumentar que és poc raonable esperarque la gent actue així quan es troben enfrontats a grans perills. Així és, però malgrat quesiga improbable que decidissen fer-ho, en el sentit literal de la paraula podien haver elegitfer-ho. No es pot esperar que algú trie el martiri, però pot acceptar-lo, encara que siga moltestrany. De fet, és per això que hom admira tant una cosa així.

Fins ací hem parlat sobre les raons per les quals els homes han triat abraçar eldeterminisme al llarg la història. Però quan l’abracen se’n deriva, si més no, una conse-qüència lògica envitricollada. Vol dir que no podem preguntar-li a ningú: «Calia que fessesaixò? Per què havies de fer-ho?» –tot assumint, és clar, que podia haver-se’n estat, o haverfet qualsevol altra cosa. La totalitat de la nostra moralitat comuna, allò que ens permetparlar d’obligació i de deure, del bé i el mal, de l’elogi o la culpa morals –la forma en què lagent és lloada o condemnada, recompensada o castigada, per comportar-se d’una maneraque no era forçosa, perquè podien haver-se comportat altrament–, tota aquesta xarxa decreences i pràctiques, de la qual sembla que tota la moralitat actual en depèn, pressuposa lanoció de responsabilitat, i la responsabilitat implica la capacitat per a triar entre el blanc i elnegre, el bé i el mal, el plaer i el deure, així com, en un sentit més ampli, entre formes de vida,entre formes de govern, i entre l’ampli ventall de constel·lacions de valors morals, en elstermes dels quals viu de fet la majoria de la gent, en siga o no conscient.

Si hom acceptàs el determinisme, el nostre vocabulari hauria de canviar molt i moltradicalment. No dic que això siga, en principi, impossible, però va molt més enllà del quela majoria de gent està disposada a afrontar. En el millor dels casos, l’estètica hauria desubstituir la moralitat. Es pot admirar o elogiar les persones per ser boniques o generoses oper tenir dots musicals, però això no és una qüestió relacionada amb la seua tria, això és«com són fets». L’elogi moral, doncs, hauria de prendre la mateixa forma: si jo et lloe persalvar-me la vida arriscant la teua, vull dir que és fantàstic que estigues fet de tal maneraque no podies evitar salvar-me; i estic encantat d’haver-me trobat amb algú literalmentdeterminat a salvar-me la vida, i no amb algú altre determinat a mirar cap a un altre costat.La conducta honorable i la conducta indigna, l’hedonisme i el martiri heroic, el coratge i lacovardia, la mentida i la vertitat, fer el bé contra la temptació –tot plegat seria com ser bello ser lleig, alt o baix, vell o jove, negre o blanc, nascut de pares anglesos o italians: coses queno podem canviar, perquè tot està determinat. Podem esperar que les coses vagen com ensagradaria, però no podem fer-hi res. Som com som i no podem fer altrament sinó actuard’una manera determinada. De fet, la idea mateixa d’acte vol dir tria; però si la tria està jadeterminada, quina seria la diferència entre una acció i un mer comportament?

Em sembla paradoxal que alguns moviments polítics demanen sacrificis i, alhora, si-guen deterministes en les seues creences. El marxisme, per exemple, que es fonamenta en eldeterminisme històric –els estadis inevitables a través dels quals la societat ha de passarabans d’assolir la perfecció–, imposa actes dolorosos i perillosos, la coerció i l’assassinat, devegades igualment penosos per a qui els cometen com per a les víctimes. Tanmateix, si lahistòria ens conduirà inevitablement cap a la societat perfecta, per què caldria sacrificar

125la pròpia vida per un procés que assolirà de tota manera la seua adequada i feliç destinaciófinal? Ara bé, hi ha un sentiment humà curiós que fa pensar que si els estels que fan el seucurs et són favorables, i lluiten pel triomf de la teua causa, aleshores tu hauries de sacrificar-te per escurçar el procés, per apropar els dolors del part del nou ordre, com va dir Marx.Però, de veritat pot tanta gent ser vertaderament convençuda d’enfrontar-se amb aquestsperills, només per tal d’escurçar un procés que acabarà feliçment, tant si ells fan algunacosa com si no? Això sempre m’ha deixat perplex, i també ha deixat perplexos a molts.

Tot això ho vaig plantejar en la conferència en qüestió, que continua sent controverti-da, que fou molt discutida i disputada, i que encara ho és.

LA BÚSQUEDA DE L’IDEAL

Hi ha un altre tema més sobre el qual he escrit, i és la noció d’una societat perfecta, lasolució a tots els nostres mals. Alguns philosophes francesos del segle XVIII pensaven quela societat ideal que esperaven arribaria inevitablement; uns altres eren una mica méspessimistes i suposaven que els defectes humans la impedirien. Alguns pensaven que elprogrés cap a ella era inexorable, uns altres que només un esforç humà molt gran podriaaconseguir-la, però que potser això no ocorreria. Siga com siga, la idea mateixa de lasocietat ideal pressuposa la concepció d’un món perfecte, en el qual tots els grans valorsque han il·luminat la vida dels homes durant tant de temps, podrien ser realitzatsconjuntament, si més no en principi. A banda del fet que aquesta idea semblava utòpica aaquells que pensaven no es podria assolir mai un món així a causa dels obstacles materials opsicològics, o per culpa de la ignorància incurable, la feblesa o la manca de racionalitat delshomes, hi ha una altra objecció, de molta més entitat, a la idea mateixa.

No sé qui més pot haver-hi pensat, però se’m va acudir que alguns valors últims sóncompatibles entre ells, però uns altres no ho són. La llibertat, en quasevol dels seus sentits,és un ideal humà etern, tant la individual com la social. També ho és la igualtat. Però lallibertat perfecta (com hauria de ser en un món perfecte) no és compatible amb la igualtatperfecta. Si l’home és lliure per fer tot allò que se li puga acudir, aleshores el fort esclafarà elfeble, els llops es menjaran les ovelles, i així s’acaba la igualtat. Per tal d’assolir la igualtatperfecta, caldria impedir que uns homes s’avançassen a uns altres, en assoliments materials,intel·lectuals o espirituals; en un altre cas se’n derivarien desigualtats. L’anarquista Bakunin,que creia en la igualtat per damunt de tot, pensava que calia abolir les universitats perquès’hi formaven homes educats que actuaven com si fossen superiors als que no tenieneducació, i això promovia les desigualtats socials. De la mateixa manera, un món amb unajustícia perfecta –i qui pot negar que aquest és un dels valors humans més nobles?– no éscompatible amb un món amb una compassió perfecta. No caldrà insisitir-hi: o la llei fa elque pertoca o els homes perdonen, però tots dos valors no poden ser realitzats alhora.

Així mateix, el coneixement i la felicitat poden ser, o no, compatibles. Els pensadorsracionalistes han cregut sempre que el coneixement és tothora alliberador, que salva els

126homes d’esdevenir víctimes de forces que no poden comprendre. Fins a cert punt això és,sens dubte, veritat, però si jo –suposem– sé que tinc càncer, saber-ho no em fa més feliç omés lliure. He de triar entre saber sempre tant com puga o acceptar que hi ha situacions enquè la ignorància pot ser una benedicció. No hi ha res de més atractiu que la creativitatespontània, la vitalitat natural, el floriment lliure d’idees, d’obres d’art; però sovint això noés compatible amb la capacitat per a planificar acuradament i efectivament, sense la qualno es podria crear cap societat moderadament segura. La llibertat i la igualtat,l’espontaneïtat i la seguretat, la felicitat i el coneixement, la compassió i la justícia, totplegat són valors humans últims, buscats pel seu valor intrínsec; tanmateix, quan són in-compatibles, hom no pot assolir-los tots, i cal triar-hi. De vegades quan es persegueix unafinalitat última preferida, cal acceptar pèrdues tràgiques. Però si, com jo crec, això nonomés és cert empíricament sinó també conceptualment –és a dir, que deriva de laconcepció mateixa d’aquests valors–, aleshores la idea com a tal d’un món perfecte en quètotes les coses bones són realitzades, és incomprensible i, de fet, conceptualment inco-herent. I si la cosa és així, i no puc veure com podria ser d’una altra manera, aleshores lamateixa noció de món ideal, per al qual cap sacrifici no és prou gran, s’esvaeix.

Per retornar als enciclopedistes i als marxistes i a tots els altres moviments l’objectiu delsquals és la vida perfecta: sembla que la doctrina que afirma que cal admetre tota mena decrueltats monstruoses, perquè sense aquestes, la situació ideal no pot ser assolida –totes lesjustificacions de trencar els ous per fer la truita final, totes les brutalitats, sacrificis, rentatsde cervell, totes aquestes revolucions, tot allò que potser ha fet d’aquest segle el mésesfereïdor des de l’Antiguitat, si més no a Occident–, tot això ha estat per no res, perquèl’univers perfecte no només és inassolible, sinó que és inconcebible, i tot allò que s’ha fetper aconseguir-ho ha estat bastit sobre una enorme fal·làcia intel·lectual. ❐

Traducció d’Aitana Guia i Conca

1. Vegeu l’obra de l’autor Concepts and Categories.2. Fourier, un precursor del socialisme, i Saint-Simon creien en una societat organitzada científicament. Per a Saint-Simon

havia de ser dirigida per banquers i científics, i inspirada per artistes i poetes. Els seus successors foren els socialistesfrancesos, com Cabet, Pécqueur, Louis Blanc i el terrorista Blanqui, i, finalment, Marx i Engels i els seus seguidors.

3. «Allò que és cregut a tot arreu, sempre, per tothom» (Vincent de Lérins, Commonitorium 2. 3).4. HERDER, Sämmtliche Werke, ed. Bernhard Suphan (Berlín, 1877-1913), vol. 5, p. 509.5. Vegeu A. I. HERZEN, Sobranie sochinenii v tridtsati tomakh (Moscou, 1954-1966), vol. 6, pp. 33 i 335.6. Els romàntics consideraven la seva noció de centres autopropulsats en l’activitat històrica com a subjectiva en última

instància, tot empenyent-la endavant en els seus propis termes. Aquests centres eren entitats arbitràries –tant elsbyronians, en certa mesura figures satàniques en guerra amb la societat, o els herois, al voltant de l’admiració als qualses creaven grups de seguidors (lladres, en el cas de l’obra de Schiller) o nacions senceres (Licurg, Moisés –constructorsde nacions molt admirats per Maquiavel– els quals certament tenen paral·lels moderns), creades d’acord amb patronslliurement inventats. Aquesta visió s’oposaren amb força pensadors com Hegel i Marx, que ensenyaren, cadascun a la

127seua manera, que el progrés s’ha d’ajustar a les lleis de ferro del desenvolupament històric, ja sia desenvolupament mate-rial, segons Marx, o espiritual, segons Hegel. Només aleshores es pot assolir l’emancipació de les capacitats humanesdels impulsos irracionals, i anunciar el nou regne de justícia total, amb llibertat, amb virtut, amb felicitat i amb unaautorealització harmònica. Aquesta idea del progrés inexorable és un llegat de la tradició judeocristiana, però sense lesidees de la voluntat divina inescrutable o del judici final a la humanitat, la separació de les ovelles satisfactòries i lescabres insatisfactòries que tindrà lloc després de la mort.

7. Fou pronunciada el 1958, i es pot trobar en dos reculls d’assaigs de l’autor: Four Essays on Liberty (Londres i Nova York1969) i The Proper Study of Mankind: An Anthology of Essais (Londres, 1997; Nova York, 1998).

8. Stalin va usar la frase «enginyers d’ànimes humanes» en un discurs sobre el paper dels escriptors soviètics, pronunciat ala casa de Màxim Gorki, el 26 d’octubre del 1932, recollit en un manuscrit no publicat dels arxius Gorki –K. L.Zelinsky, «Vstrecha pisatelei s I. V. Stalinym» (‘Una trobada d’escriptors amb I. V. Stalin’) –i publicat per primeravegada, en anglès, en A. Kemp-Welsh, Stalin and the Literary Intelligentsia, 1928-1939 (Basingstoke i Londres, 1991),pp. 128-131: per a aquesta frase, vegeu p. 131 (i, per a l’original en rus, «Inzhenery chelovecheskikh dush», I. V. Stalin,Sochineniya (Moscou, 1946-1967), vol. 13, p.410).

9. Fou impartida el 1953, i també s’inclogué, com l’anterior, en Four Essays on Liberty i en The Proper Study of Mankind.

128

Aquest article que ara present és unapetita síntesi de la tesi doctoral que vaigacabar a començaments de l’any 1997. Perdiversos motius, l’estudi no s’ha anat ac-tualitzat. Per això les dades que ara es do-nen possiblement estan desfasades, empe-rò, es creu que el fons de la qüestió i totala problemàtica que es plantejava en aquellmoment segueix essent vàlida.

La hipòtesi de treball que es plantejavaes podria resumir de la següent manera: sies comparen les rendes que obtenen lesfamíles de les Balears amb les rendes fami-liars de la resta de les províncies de l’Estatespanyol, i es confronten amb el nivellde vida de les famílies balears i el nivell devida que tenen a la resta de províncies es-panyoles, es pot observar com sembla queaquestes magnituds econòmiques no s’a-justen, o si més no, no estan del tot corre-lacionades. És possible que el nostre nivellde vida més alt vengui donat en gran me-sura pel fet que a les Balears s’està obtenintuna gran renda a base de vendre el nostreterritori? I, si això fos així, quins en podenser els efectes en el futur?

Primerament, cal remarcar que aquíno es tracta, ni molt manco, de donar uncaire xenòfob a aquest estudi, ni tampoces tracta de tornar a revitalitzar les teoriesproteccionistes que tantes de vegades s’handemostrat totalment obsoletes i inútils.Aquest treball més aviat vol ésser una sim-ple reflexió que, simplificant molt, s’inten-tarà explicar a través d’un símil que segu-rament no s’ajusta a la realitat, però quepotser ajudarà a transmetre les inquietudsque aquí s’exposen. Aquest és així:

Una família es dedica a l’explotació d’untros de terra que gairebé no li dóna ni perviure. Veient les penúries que passen, deci-deixen canviar d’activitat, i construeixenun edifici amb diverses vivendes amb laintenció de llogar-les per cobrar rendes.

Una vegada acabada la finca, lloguen elspisos que ben aviat estan ocupats, i obtenenper aquest motiu unes bones rendes. Comés de suposar, els primers anys els ingressosdisponibles són bastant minsos, ja que lamajor part dels beneficis que s’obtenen tor-nen a sortir per poder pagar els interessos delpréstec que han hagut de demanar perconstruir la finca, però a poc a poc, la famíliacomença a treure’n profit i el seu nivell devida augmenta substancialment.

Com tota persona humana, aquestess’acostumen a la bona vida, fins al punt

Joan Seguí

Les Balears en venda

Joan Seguí i Ramon (Palma, 1965) és economista. Elpresent treball té el seu origen en la tesi doctoral quedefensà el 1997 i que ha estat publicada com a llibre:Les Balears en venda. La desinversió immobiliària delsillencs (Documenta Balear, 1998).

129que tot el que guanyen es gasta en despesescorrents, sense destinar gairebé res a fer lesreformes necessàries a la finca que elsmanté, limitant-se tan sols a reparar lesdesfetes més urgents.

A poc a poc, la finca va envellint, i arri-ba un moment que està tan degradada queels llogueters comencen a demanar rebai-xes del preu que estan pagant, cosa que ellsno es poden negar si no volen quedar ambels pisos buits.

Però la família, mal acostumada, ja nopot prescindir de moltes coses, i els doblersque rep de les rendes ja no són suficientsper poder mantenir el seu nivell de vida, icomença a vendre alguns pisos, cosa que lipermet seguir vivint ben igual que abans.Però és clar, menys pisos, menys ingressos,i han de seguir venent fins que...

Aquest símil, traduït a la realitat del’economia balear, i d’una manera bastantresumida, seria així:1

A les Balears, fins ben entrat en el segleXX, existia una economia de subsistència,basada en el sector primari, on fins i totmolts d’habitants de les illes haguerend’emigrar per poder subsistir.

A principis de segle, si bé l’afluència deturistes era baixa i gairebé testimonial, s’ana-ren assentant les bases per a la creació d’unainfraestructura i desenvolupament turístic.Es funda el Foment de Turisme (1905), il’any 1930 a Mallorca hi havia 88 hotels.

Aquest procés de creixement quedaparalitzat amb la Guerra Civil espanyola ila Segona Guerra Mundial fins a mitjansegle. Però una relativa obertura interna-cional de l’Estat espanyol, el creixent ni-vell de vida dels països de l’Europa Occi-dental, i la creació de les primeres compa-nyies xàrters, tornen a revitalitzar el turisme.

Durant els anys cinquanta es produeixel que es podria anomenar el naixementdel turisme a les Balears. La població vadeixant de banda el sector agrari, i unsincrements espectaculars de visitants vanimposant la necessitat de crear majors infra-estructures. A partir d’aquí, la història delturisme es podria dividir en diverses etapes.

Primera etapa: 1960-1973. Aquestaetapa seria la del gran creixement de la in-dústria turística, marcada per dos fets re-llevants. Primer la forta immigració de màd’obra no qualificada, i el més important,el rebuig inicial del capital insular per lacreació de més de 200.000 places hote-leres. L’any 1973 varen visitar Mallorca3,6 milions de turistes, allotjats a 223.000places hoteleres.

Per tant, i seguint amb el símil, enaquests moments, la família havia deixatde banda l’explotació de la terra, i ja tenial’edifici construït i ocupat, obtenint ren-des considerables, si bé, com es veu, l’en-deutament de la família era gran, i pertant, una bona part dels ingressos torna-ven al seu origen.

A partir d’aquí, s’han produït etapes derecessió (1974-1981), i altres d’expansió(1982-1988) que ara no s’explicaran per-què no es creu important per a l’objectiud’aquest treball. Tan sols caldrà apuntarque el nivell de vida de les Balears ha aug-mentat d’una manera espectacular durantaquesta segona meitat de segle, fins al puntque al final de la tercera etapa les Balearss’havien convertit en una de les regionscapdavanteres d’Europa en renda per càpita.

Fins aquí, l’evolució de l’economia ba-lear sembla molt lògica i correcta, i arri-bam a l’etapa de l’economia de les illes(1989-1992) objecte de l’estudi, marcadaaltra vegada per una forta crisi, amb una

130caiguda de preus molt greu i baixa ocu-pació hotelera. Els tour operators varencomençar a pressionar i, de fet, varenaconseguir davallar el preus dels paquetsturístics, en bona part al·legant que elmedi estava molt degradat i que els esta-bliments d’allotjament turístics eren obso-lets. Havia arribat l’hora de la reconversió,i mentre, per combatre aquest fet, la Con-selleria de Turisme intentava posar enmarxa el pla d’embelliment i de modernit-zació dels establiments de les zones turís-tiques, els empresaris del sector s’hi oposa-

ven al·legant que no disposaven dels do-blers per fer les reformes necessàries alsestabliments.

I mentre que els ingressos per turismevaren caure d’una manera desmesurada,l’economia illenca gairebé ni se’n ressentí,o al manco el PIB no va decréixer tant comera d’esperar. De fet, com es mostra en elsquadres següents, mentre que els ingressosper turisme en pessetes constants sofrirenuna disminució global del 42’48 % durantaquest darrer període, les taxes de crei-xement del PIB sempre foren positives:2

400.000

600.000

800.000

1.000.000

1.200.000

1.400.000

1.600.000

1.800.000

1978 1979 1980 1981 1982 19831984 1985 1986 1987 1988 19891990 1991 1992 1993 1994 1995

ANYS

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

1.100.000

1.200.000

1.300.000

PIB ING. TURISME LLINDAR CRISI

INGRESSOS TURISME

ANY PTA.CORRENTS ACTUALIT. PTA. CONSTANTS % VARIACIÓ PIB

1986 368.390,66 1’000 368.390,661987 428.644,52 0’951 407.456,77 +10’60% + 8’05 %1988 446.854,49 0’907 405.311,67 – 0’53% + 5’44 %1989 413.590,50 0’849 351.254,81 –13’34% + 3’92 %1990 366.234,55 0’796 291.505,41 –17’01% + 1’00 %1991 384.945,06 0’752 289.327,75 – 0’75% + 0’50 %1992 403.216,17 0’710 286.176,08 – 1’09% + 0’30 %1993 472.750,83 0’679 320.771,67 +12’09% + 1’90 %

VARIACIONS DELS INGRESSOS PER TURISME I PIB A BALEARS

PIB (

mili

ons)

Ingr

esso

s tu

rism

e(m

ilion

s)

ANYS

131Segons l’anterior, sembla que el ingres-

sos per turisme no expliquen ni d’enforal’evolució de l’economia balear. És que araresulta que els ingressos per turisme nosón ni han estat mai el motor de l’eco-nomia balear?

Per poder comprovar si els ingressosper turisme influeixen o han influït sobrel’evolució econòmica de les Illes Balears,cal analitzar un període de temps mésllarg. De l’anàlisi d’aquestes dues magni-tuds entre l’any 1978 i 1995 se’n pot ex-treure que durant la dècada 1978-1987l’evolució dels ingressos per turisme i ladel PIB són bastant semblants. Durantaquest període, es pot dir que l’economiabalear funciona (o almenys el PIB creix)sempre que els ingressos per turismeassoleixen al voltant del 40 % del PIB.

Així, l’any 1980, l’any que l’economiasofrí el major retrocés d’aquella dècada, larelació ingressos/PIB és del 39,84 %. L’al-tre any que el PIB també fou negatiu,l’any 1985, aquesta relació se situà en el43,2 %. En general, com més gran ésaquest percentatge, més gran és el creixe-ment econòmic. Tenint present aquest fet,s’ha establert el que s’ha anomentat «llin-dar de crisi».

Què passa a partir de l’any 1988? Elsingressos per turisme a preus constants pa-teixen una forta disminució i ja no tornena superar cap altre any el llindar de crisi.Especialment greu és la situació entre1990 i 1992 en què els ingressos per turis-me no superen el 32 % del PIB. Per contra,el PIB es manté, i fins i tot es donen fortscreixements en els dos darrers anys, quanels ingressos encara es trobaven per davallde l’anomentat llindar de crisi.

Segons aquestes dades, sembla que el

turisme a partir de l’any 1988 no és l’únicmotor de l’economia de les Balears. Éspossible que durant aquest passat recenthagi existit una enorme entrada de do-blers, produïda per la venda d’immobles ide territori en general, que permeti seguiramb el creixement de la nostra economia imantenir del nivell de vida que havíemassolit en el passat?

Seguint amb el símil, arribam al puntque la família en qüestió ha deixat d’in-vertir en el manteniment de l’edifici, i queels llogueters comencen a demanar rebai-xes del lloguer al·legant-ne el deteriora-ment, i la família, que no disposa delsdoblers per a les reformes de l’edifici co-mença a vendre els pisos.

És possible que això sigui el que estàsucceint a les Balears? O aquest planteja-ment es una simple demagògia?

INGRESSOS VERSUSNIVELL DE VIDA

Analitzem breument el ingressos de quèdisposen les famílies de les Balears i el seunivell de vida. El primer que crida l’aten-ció són els salaris que es cobren a la nostracomunitat autònoma. En aquest sentits’han consultat dues enquestes.

La primera, Encuesta de salarios en laindustria y los servicios, referida a l’any1994,3 desglossa el guany mitjà per treba-llador i mes, incloent-hi els pagamentstotals en jornada normal i extraordinàriaper categories professionals i comunitatsautònomes. La mitjana estatal estaria si-tuada en les 190.365 PTA, mentre que a lesBalears tan sols seria de 176.621 PTA, un7’22 % per davall la mitjana espanyola.

132

Segons l’Encuesta sobre la distribuciónsalarial en España, referida a l’any 1992,4

la mitjana estatal del guany mitjà anualper treballador estaria situada en els2.412.000 PTA, mentre que a les Balearstan sols seria de 2.151.000, un 12’13 %per davall la mitjana espanyola.

Analitzem ara quin és el nivell de vida ila relació amb els ingressos. Per calcular-ho s’ha optat per cercar una sèrie d’índexso estimadors (béns materials) que puguinindicar quin és l’esmentat nivell de les dis-tintes comunitats autònomes. Per aquestmotiu, s’han comparat les mitjanes delsdistints tipus de béns d’equipament delsquals disposen les llars a cada comunitatautònoma, s’han ordenat i puntuat segonsel rànquing que ocupen (de menor a ma-jor) per a cada tipus de bé, i s’han sumatels parcials obtinguts. Finalment s’ha cal-culat la relació que hi ha entre els ingres-sos per perceptor i el «nivell de vida»

estimat per cada comunitat autònoma se-gons els resultats obtinguts en béns d’equi-pament, i n’ha resultat un coeficient de cor-relació de Pearson de 0’77.5 Així resultaque, mentre el nivell de vida teòric de lesBalears en funció del ingressos hauria deser de 233 punts (el 6è lloc), en realitat és de346 punts (un 48’49 % més), el que signi-fica que Balears és la capdavantera de les co-munitats autònomes de l’Estat espanyol.

A més del fet que estam comentant deles illes Balears, es creu que és interesant ana-litzar la situació que ocupa en aquest sentitel País Valencià. El País Valencià, en funciódels ingressos que perceben els seus habi-tants, hauria d’ocupar l’onzè lloc del ràn-quinq teòric de nivell de vida. Però com espot comprovar a la gràfica, segons els esti-madors que s’han emprat per calcular el ni-vell de vida real, ocupa el quart lloc. Aquestadiscrepància és fins i tot superior al cas de lesIlles Balears.

Múrcia

La Rioja

Extremadura

Castella -la Manxa

C. Valenciana

Galícia

ILLES BALEARS

Aragó

Cantàbria

Navarra

Andalusia

MITJANA NACIONAL

Catalunya

Astúries

País Basc

Madrid

Cànaries

Castella Lleó

Ceuta i Melilla

-35,00% -30,00% -25,00% -20,00% -15,00% -10,00% -5,00% 0,00% 5,00% 10,00% 15,00% 20,00%

GUANY MITJÀ ANUAL PER TREBALLADOR

% sobre mitjana estatal

133

Hi ha estudis que atribueixen aquestesdiscrepàncies al volum d’economia sub-mergida existent en aquestes comunitatsautònomes. Mentre que la mitjana estatald’economia submergida se situaria enun 14,1 %, a les Balears s’hi atribueix un18,8 % i al País Valencià un 16,1 %. Calcomentar que el punt de partida dels queatribueixen aquestes discrepàncies a l’eco-nomia submergida, com el que ara es pre-senta, és el mateix. Ara s’intenta explicarque aquestes discrepàncies també podenprovenir de les possibles repercussions quepot ocasionar sobre una economia unaentrada immensa de doblers per la vendadel seu patrimoni.

En resum, segons els estudis macro-econòmics,6 el PIB per habitant a les Ba-lears l’any 1989 fou d’1.624.218 PTA, un135’65 % superior a la mitjana estatal.L’any 1993, les diferències encara eren ma-

jors, i el PIB per habitant a les Balears sesituava en 2.290.668 PTA, un 142’11 %sobre la mitjana espanyola (100 %). En elsdos casos, Balears se situa com la comu-nitat autònoma amb major producció.

En renda regional per habitant, les Ba-lears l’any 1989 estava situada en el tercerlloc (després de Madrid i Catalunya), ambun 126’4 % sobre la mitjana estatal, i l’any1993 en el segon, amb el 128’87 %.

Aquestes dades macroeconòmiquessemblen bastant coincidents amb els esti-madors que aquí s’han emprat a nivell mi-croeconòmic per calcular el nivell de vidade les comunitats autònomes. En gairebétots els estimadors, Balears destaca en granmesura, ocupant en moltes ocasions el pri-mer lloc. En automòbils gairebé doblam lamitjana espanyola, som la segona que témés vivendes per habitant, amb més pecesd’higiene, la tercera que té més garatges, la

0

50

100

150

200

250

300

350

1.600.000 pta 1.800.000 pta 2.000.000 pta 2.200.000 pta 2.400.000 pta 2.600.000 pta 2.800.000 pta

Mitjana de l'ingrés anual per llar

Nivell estimat nivell teòric

Extremadura Castella-La Manxa

Andalusia

Castella i Lleó

Galícia

Aragó

Canàries

Astúries

Múrcia

Cantàbria

La Rioja

País BascMadridPaís Valencià

Illes Balears

NavarraCatalunya

RELACIÓ ENTRE INGRESSOS DE LES LLARS I EL NIVELL DE VIDA

Mitjana de l’ingrés anual per llar

Ràn

quin

g

134que té més jardins, i a més, on les vivendessón més grosses i estan millor equipades.

Allà on sí que hi ha grans diferències ésa l’hora de calcular els ingressos familiars.Aquestes diferències entre els ingressosestimats a nivell macroeconòmic i micro-econòmic es deuen al fet que els primersno s’han elaborat sobre dades microeconò-miques tal com es fa a l’hora de calcular laproducció d’un país, sinó més aviat sobreun simple repartiment de la renda regionalneta calculada segons la igualtat macro-econòmica producció = ingressos.7

PNN-imposts indirectes = renda nacional;renda nacional =rendes del treball (sous)+rendes del propietaris (autònoms)+rendes de lloguer+dividends i interessos+transferències (Seguretat Social)

El fet és que, concretament a les Balears(com també al País Valencià), aquesta igual-tat macroeconòmica sembla que es romp, ila producció que es genera a la nostracomunitat autònoma està molt per sobredels ingressos familiars que li pertoquen.

REPERCUSSIONS ECONÒMIQUESDEL MERCAT IMMOBILIARI

SOBRE L’ECONOMIA

És clar que aquest mercat, per si mateix,no genera riquesa. L’únic que crea és unacerta disponibilitat de liquiditat o recursosfinancers que pot ajudar a la reactivaciód’una economia malmesa (tant domèsticacom regional).

Aquesta disponibilitat de recursos fi-nancers a curt termini pot resultar molt

beneficiosa, però com a contrapartidatambé es produeix una descapitalitzacióque pot ser preocupant si no es té plenaconsciència d’aquesta dualitat.

A nivell microeconòmic, aquesta dua-litat queda ben palesa. Una família o unaempresa pot gaudir a curt termini d’unaconsiderable disponibilitat de recursosfinancers mitjançant la venda d’un immo-ble. Però al mateix temps, aquests sónconscients que han perdut una bona partdel seu patrimoni, i que si la liquiditataconseguida es destina a cobrir despesescorrents, a llarg termini l’empobriment ipèrdua de benestar seran considerables.

A nivell macroeconòmic, la dualitatque s’està exposant entre curt i llarg ter-mini del mercat immobiliari, sembla queno es té en compte, o al manco, en els es-tudis que s’han fet fins ara sobre l’econo-mia d’un país o regió, no hi consta.

En l’àmbit del carrer, es pot compren-dre que si una unitat familiar ven una pro-pietat a una persona aliena de la comunitat,la resta de famílies considerin que això noels repercuteix, i sobretot, que aquest pos-sible efecte del mercat immobiliari a llargtermini sigui considerat com una cosaaliena per a la seva economia domèstica.

Però, en realitat, sí que els repercuteix.A curt termini es produeix una entrada dedoblers. La unitat que ha venut la propie-tat té una gran disponibilitat de recursosfinancers extra per consumir, moltes devegades aconseguit amb poc esforç (herèn-cies), i l’efecte multiplicador sobre l’eco-nomia de la regió ben aviat es deixarà no-tar, cosa que fa que l’economia es reactivi.

Si per exemple la unitat familiar que havenut la propietat adquereix béns (cotxes,ordinadors, televisors, telèfons mòbils,aparells electrodomèstics, etc...) o bé des-

135tina els doblers en serveis (diguem-li oci),dóna feina a aquells que els produeixen, isi els productors de béns tenen feina, sig-nifica que també disposen de recursos perpoder consumir, i la roda de l’economiacomença a funcionar. És el que en econo-mia s’anomena efecte multiplicador.

El principal problema de la nostra co-munitat autònoma és que el sector primarii secundari gairebé són insignificants, i tansols contribueixen al voltant del 10 % delPIB. Per tant, la immensa majoria dels bénsque consumim provenen de fora de la co-munitat, el que significa que una bonapart de l’efecte multiplicador no es notaràaquí, sinó a les regions on els béns es pro-dueixen.

És a dir, gràcies a la disponibiliat deliquiditat produïda per la venda d’immo-bles, aquí disposarem de més béns, cosaque aparentment augmenta en gran me-sura la riquesa o benestar del país. Però lavida útil de la majoria d’aquests béns és decurta durada, i de poc (o nul) valor resi-dual, mentre que els ingressos que s’hanproduït per la venda de la propietat hau-ran tornat a sortir a fora.

En definitiva, quan aquests béns ad-quirits hagin perdut la seva vida útil, lafamília ja no disposarà dels béns, ni derecursos financers, ni molt manco de lapropietat venuda.

Però si en l’àmbit del carrer és com-prensible que aquest fet no es consideri, decap manera es pot defugir quan es fa un es-tudi macroeconòmic, i molt manco quanes coneix que a les Balears hi ha unes dife-rències tan abismals entre la producció (PIB ila seva evolució) i els ingressos (tant els fa-miliars a nivell microecònomic com els re-gionals per turisme a nivell macroeco-nòmic).

En l’esquema següent es mostra quinssón els components de producció i deman-da que fins ara s’han considerat a l’horad’analitzar l’economia de les Balears, i ambpoques variacions per a qualsevol regió:

PRODUCCIÓ DEMANDA

Sector primari Consum privat residentsConsum públicFormació bruta de capital

Sector secundari Variació d’existències

DEMANDA REGIONAL

ConstruccióConsum turísticConsum interior no resid.

Serveis Saldo net exterior

PIB a p.m. PIB a p.m.

En relació amb la producció, des d’a-quí s’entén que el mercat immobiliari perell mateix no crea riquesa, i per tant noafectaria als components de la producció.És a dir, és cert que el mercat immobiliaricrea unes plusvàlues, però com que lacomposició del bé objecte de la transaccióno varia per la seva transmissió, s’enténque l’únic que crea és un increment depreus (IPC). Cal recordar que si la plus-vàlua prové de reformes realitzades a l’im-moble, aquesta hauria d’estar inclosa dinsel sector de la construcció.

Per tant, es creu que aquestes plus-vàlues generades pel mercat immobiliarisegurament podrien estar incloses com unnou component de la producció del PIB apreus corrents, però aquestes dasapareixe-rien quan s’hi aplicàs el corresponentdeflactor de preus.

136No ocorre el mateix si analitzam els

components de la demanda. El mercatimmobiliari mai s’ha considerat a l’hora defer l’estudi macroeconòmic de les Balears(i segurament a cap altra regió o país). Pertant, fins ara la formació bruta de capitals’ha imputat íntegrament a la demandadels residents, sense tenir present que tam-bé hi ha desinversió quan aquests venenels immobles a persones alienes a la regió.

És a dir, és cert que hi haurà un incre-ment de formació bruta de capital perl’augment de l’estoc físic (bàsicamentconstrucció i maquinària) produït durantel període considerat d’estudi, però nosembla lògic imputar un increment peraquest concepte als residents, si ells estanvenent de forma generalitzada el que japosseeixen a persones alienes. A més d’a-questa desinversió, també cal tenir presentque una part de les inversions en obra no-va que es realitzen són promogudes peraquell col·lectiu.

La descapitalització dels habitants deles Balears sembla preocupant. A molts demunicipis, sobretot els costaners, el per-centatge d’immobles que estan en mansd’estrangers (sense tenir en compte elsnacionals que no resideixen a les Balears),és superior al 25 %.

De fet,8 es considera que el 37’76 % deles propietats del terme municipal de Cal-vià pertanyen a estrangers.9 A Sóller escalcula en un 12 % les propietats que es-tan en mans d’aquest col·lectiu;10 Pollençaentre el 10 i el 15 %;11 l’empresari Parretité en propietat el 4 % de l’illa de Formen-tera.12 Segons el catedràtic de GeografiaHumana de la UIB, Pere Antoni Salvà,l’any 94, el 25 % de les grans possessionsde la serra de Tramuntana també es tro-baven en aquesta situació.13 Tres anys més

tard, també segons Pere Antoni Salvà, lameitat de les grans finques (unes 70 de mésde 100 hectarees) de la serra de Tramun-tana ja estaven en mans d’estrangers, el quesignifica el 30 % de l’extensió de la serra.14

Per la seva part, un 15 % de la comarcade Llevant també és d’estrangers (la majorpart de les adquisicions es realitzaren entrel’any 1988 i 1993): Manacor, un 17 %;Sant Llorenç d’es Cardassar i Son Servera,entre el 10 i el 12 %; Capdepera, el 25 %15

i Artà també el 25 %.16 Bunyola es trobaamb el 5 % del seu territori que és propie-tat d’aquest col·lectiu,17 Santanyí, l’11 %,18

i a Banyalbufar es dóna el cas que 1/3 delmunicipi és tan sols d’un anglès, RichardBranson.19

Per tant, per tenir una aproximació mésexacta de la situació econòmica d’una re-gió (al manco a les Balears), es creu que elscomponents de la demanda s’haurien decorregir com es mostra en el següent quadre.

PRODUCCIÓ DEMANDA

Sector primari Consum privat residentsConsum públicFormació bruta de capitalDesinversions immobles (-)

Sector secundari Variació d’existències

DEMANDA REGIONAL

ConstruccióConsum turísticConsum interior no resid.

Serveis Saldo net exteriorF.B.C. en immobles (+)

PIB a p.m. PIB a p.m.

És a dir, a la demanda regional de for-mació bruta de capital s’hi haurien de

137restar les desinversions en immobles efec-tuades pels residents. Com que per teoriamacroeconòmica la producció ha de serigual a la demanda, per quadrar les xifres,aquestes desinversions s’haurien de sumara la demanda dels aliens a la comunitat.Com que no es tracta de consum, ni tam-poc d’importacions o exportacions debéns i serveis, s’hauria de crear un noucomponent de formació bruta de capitalper a aquest col·lectiu.

Si amb aquests nous components re-sultàs que la formació bruta de capital de lademanda regional interior fos negativa,seria correcte afirmar que les Balears sónla comunitat més rica d’Espanya i una deles capdavanteres d’Europa?

En el còmput global sí, ja que el PIB deles Balears no queda modificat. Però sem-bla que no seria correcte dir que els habi-tants de les Balears són més rics perquè elPIB/habitant és major. És a dir, altra cosaseria parlar del producte nacional, de lariquesa dels residents... Com s’explica ques’imputi una riquesa tan gran als habitantsde les Balears, quan el seu poder adquisitiués tan baix que no poden competir ambles ofertes immobiliàries dels habitantsd’altres països o de la resta de comunitatsautònomes d’Espanya..? Si realment elshabitants de les Balears fossin tan rics, nohaurien de ser aquests els que no tengues-sin problemes per invertir a fora i en canvisí en tenguessin els aliens per invertir a lesBalears? O... com es justifica que a la co-munitat més rica d’Espanya els preus permetre quadrat dels habitatges estiguin perdavall la mitjana estatal, en concret un17 % l’any 1995... No hauria de ser al’inrevés?

Aquest procés de descapitalització es vacomençar a denunciar a la premsa local

diària durant la segona meitat de l’any1994, gairebé sempre enfocat des del puntsocial més que econòmic. Després semblaque la cosa va quedar adormida, i a princi-pis de l’any 1997, la denuncia es va tornarreactivar. Basta dir que el dia 2 de febrerd’aquell any, el programa «30 minuts» dela TV3 de Catalunya va estar dedicat aaquesta problemàtica, o que el presidentdel Govern Balear va tenir una entrevistaamb el ministeri d’afers exteriors alemanyel dia 10 de març d’aquell mateix any pertractar aquesta «inquietud».20 De llavorsençà, és estranya la setmana que no apa-reix alguna notícia relacionada amb eltema als mitjans de comunicació.

Però el més curiós és que a l’actualitat(sempre segons les dades que s’han pogutobtenir de la Conselleria d’Economia iHisenda), aquest procés de descapitalit-zació de les famílies de les Balears semblaque en aquests darrers anys s’ha alentit.

El motiu no és que aquests col·lectiusaliens a la nostra comunitat hagin deixatd’invertir en béns immobles ni molt man-co, sinó que sembla que han entrat en elprocés de desinversió, i una gran quantitatdels recursos financers que fins ara queda-ven en mans de les famílies residents, tor-na al seu origen. És la gran diferència quehi ha entre els ingressos per turisme (in-gressos per venda dels productes que ofe-reix la nostra indústria) i els ingressos pervenda d’immobilitzat.

QUATRE DADES SOBREEL MERCAT IMMOBILIARI

Es pot pensar que el mercat immobiliariés un mercat residual i sense cap tipusd’importància per a una economia. Ara es

138presenten algunes dades significatives so-bre el comportament d’aquest mercat du-rant els anys 1992 i 1995 en primerestransmissions (habitatges nous), segonestransmissions (habitatges usats) i en fin-ques rústiques perquè es pugui tenir unaidea de les repercussions que pot teniraquest mercat en una economia.

El primer que s’ha de tenir present al’hora de valorar les dades que a conti-nuació s’exposen és que els ingressos perturisme, el darrer any estudiat, varen serd’uns 650 mil milions de pessetes, i el PIB

a les Balears, aquell any fou d’1,7 bilionsde pessetes. S’ha calculat que el volum denegoci del mercat immobiliari, aquell ma-teix any va ser d’1,1 bilions de pessetes.

PRIMERES TRANSMISSIONS

De l’analisi de les transaccions de primerestransmissions en funció de la procedènciadels interventors es desprèn que el majorpercentatge d’aquestes transaccions, alvoltant d’un 75 %, és realitzat per resi-dents. Aquest fet en si no és preocupant,però el que sí que fa pensar és que la ten-dència és clarament descendent, sobretoten compres. Aquest col·lectiu ha passat derepresentar el 84 % de les inversions realit-zades en adquisició d’immobles de pri-mera transmissió l’any 92, a tan sols un72 % l’any 95.

Per la seva part, llevat del primer any,les vendes sempre són superiors a les com-pres, i el fet que el percentatge del nombrede transaccions sigui superior al del volumens indica que els residents tan sols inter-venen en les transaccions més petites i demenor qualitat.

Per tant, el problema no és que els resi-dents ja no tenguin capacitat de compra,

sinó que sembla com si ja haguessin venutles seves millors propietats i també ja ha-guessin perdut la capacitat de venda.

En canvi, sembla que els estrangers tansols intervenen per realitzar inversions peraquest concepte, amb una clara tendènciaa l’alça; han passat de representar un 7 %l’any 92, a un 12 % l’any 95, mentre queen relació a les vendes, aquests no superenl’1 %. Com que en la relació volum-nom-bre no hi ha grans diferències, les propie-tats que adquireixen estarien al voltant dela mitjana.

L’evolució dels espanyols no residentsa les Balears, ben al contrari que els estran-gers, seria de desinversió. Les vendes sem-pre són superiors a les compres, i l’any 92i el 94, el percentatge de vendes dobla elde les compres. A més, hi ha una enormediferència entre volum i nombre, el quesignifica que intervenen en transaccionsmolt grosses.

Per tant, si tenim present que les ma-jors transmissions es realitzen per aquestconcepte, és com si els residents haguessinquedat al marge de les grans transaccions.Per altra banda, com que els no residentsdesinverteixen més que no inverteixen,sembla que les inversions que efectuen elsestrangers en primeres transmissions ja noes quedassin a l’illa, sinó que tornen a sor-tir cap a la península.

SEGONES TRANSMISSIONS

Si analitzam les segones transmissionsd’habitatges en funció de la procedènciadels interventors, les conclusions a quès’arriben dels residents són gairebé lesmateixes que en primeres transmissions.Aquest és el col·lectiu que més hi intervé,amb la mateixa tendència a la baixa, amb

139més vendes que compres, i amb transac-cions molt més petites que la mitjana.

L’única diferència és que ara ens tro-bam amb uns percentatges de participaciómolt inferiors que en primeres transmis-sions, al voltant de nou punts percentualsmanco. Per tant, aquest col·lectiu, en se-gones transmissions de vivendes, segueixel seu procés de descapitalització.

Després dels residents, els que més hiintervenen són els estrangers, que en mol-tes d’ocasions tripliquen les dels no resi-dents. Però el més important, gairebéd’una importància cabdal, és la capacitatde venda d’aquest col·lectiu.

Si en primeres transmissions els estran-gers eren inexistents en vendes d’immo-bles, en segones transmissions de viven-des, ja acaparen més del 20 % del mercat,i es dóna la situació que, l’any 92, les ven-des realitzades per aquest col·lectiu (tanten volum com en nombre) foren superiorsa les compres.

Una altra novetat digna de subratllar ésque, mentre que en primeres transmis-sions aquest col·lectiu no destacava pergrans transaccions, ara sí que ho fa.

Quant als no residents, segueixen lamateixa tònica que en primeres transmis-sions, és a dir, operacions grans (sobretoten compres), i desinversió durant els dosdarrers anys.

La tendència del nombre d’interven-cions per part dels no residents és a l’alça.L’any 1992, el 4’23 % de les vendes forenrealitzades per aquest col·lectiu, i l’any1995, la seva participació fou del 5’59 %.El volum de negoci en vendes segueixessent superior al del nombre, si bé eldiferencial no és tan exagerat com en lescompres.

TRANSMISSIONS DE FINQUES RÚSTIQUES

En relació amb les transmisions de finquesrústiques en funció de la procedència delsinterventors, en línies generals la tònicasegueix essent la mateixa que en transmis-sions urbanes, però d’una manera encaramés aguditzada. Els residents venen mésque compren, van perdent importància alllarg del període, i les transaccions onintervenen són les més petites.

Així, l’any 1992, el 80’23 % del volumde compres fou realitzat per aquest col·lec-tiu. Aquest percentatge va minvant anyrere any, i l’any 1995, tan sols fou del59’45 %. En canvi, en nombre de compres,gairebé es manté al voltant del 85 %: el87’89 % l’any 1992, i el 83’20 % l’any1995. Aquest fet ens indica clarament queels residents tan sols accedeixen a les pro-pietats més petites, cosa que s’aguditza alllarg del període.

En volum de vendes, la tendència tam-bé va minvant al llarg del període, si béno d’una manera tan exaregada. L’any1992, el 92’63 % del volum de vendes fourealitzat per residents, i aquest percentatgeva minvant fins situar-se en el 86’02 %l’any 1995. En canvi, el nombre de ven-des, ben igual del que ocorria amb lescompres, també es manté, ara al voltantdel 92 %.

Per tant, les desinversions que realitzenels residents en finques rústiques, tambésón inferiors a la mitjana, si bé el diferen-cial de les vendes entre volum de negoci inombre de transaccions és molt inferiorque el de les adquisicions. Aquest diferen-cial, l’any 1995 fou d’un 28’5 % en com-pres i d’un 6’5 % en vendes.

El segon col·lectiu en importància seriael format pels estrangers, marcat per una

140tendència de fort creixement, sobretot enadquisicions.

Així, l’any 1992, aquest col·lectiu ad-quirí el 14 % del volum global d’inversióen finques rústiques. La seva representacióse situa en el 23’64 % l’any 1993, en el30’27 % l’any 1994, i en un 35’35 % enel darrer any estudiat.

En nombre d’adquisicions també vaaugmentant durant el període, si bé d’unamanera més pausada, i mentre l’any 1992el 9 % del nombre d’adquisicions forenrealitzades per aquest col·lectiu, l’any1995, aquestes foren del 14’45 %.

Per tant, les operacions que realitzenels estrangers en relació a la mitjana globalsón de gran volum, i amb el pas del temps,aquestes de cada vegada són majors. Així,mentre que el volum invertit l’any 1995s’ha multiplicat per 2’52 respecte de l’any1992, aquest increment tan sols fou del61’1 % en nombre d’adquisicions. El dife-rencial entre volum i nombre en el darrerany fou del 59’12 %.

Per la seva part, les vendes sempre sóninferiors a les compres. L’evolució d’aques-tes també ha estat ascendent, si bé en me-nor mesura, i ha passat de representar el6 % del volum de vendes l’any 1992, a un11’56 % l’any 1995.

Per tant, l’any 1995, el diferencial departicipació dels estrangers entre compres(35’35 %) i vendes (11’56 %) és conside-rable, superior al 67 %. És a dir, que percada 33 PTA que els estrangers varen desin-vertir en finques rústiques l’any 1995, n’in-vertiren tres vegades més, 100 PTA.

Els no residents formen el col·lectiuque menys intervé en aquest sector delmercat immobiliari. De fet, el volum denegoci dels no residents, en cap cas arribael 6 % del global.

Si bé els percentatges de volum sempresón superiors als de nombre de transac-cions, el diferencial que existeix entreaquestes dues magnituds ja no és tan exa-gerat com havia succeït a la resta d’immo-bles estudiats.

Per altra banda, la gran desinversió quefins ara havia estat la tònica general d’a-quest col·lectiu, en transmissions de fin-ques rústiques no és fa patent, i tan solsl’any 1994 se’n produí. ❐

1. Turisme, societat i economia a les Balears. FundacióEmili Darder (1994).

2. Evolució econòmica de Balears (1986-1993). SaNostra i Banca Catalana. I elaboració pròpia.

3. Institut Nacional d’Estadística (INE). 4. Encuesta de presupuestos familiares 1990. Volum IV.

Balears. INE. 5. Elaboració pròpia sobre Encuesta de presupuestos fa-

miliares 1990. Volum IV. Balears. INE. 6. Estimación de la evolución económica en 1993. FIES. 7. Dornbusch, Fischer. Macroeconomia. 8. Les dades que a continuació s’exposen no s’han pogut

contrastar amb cap font mínimament fiable. 9. El Dia del Mundo, p. 19 (18-09-94).10. El Dia del Mundo, p. 19 (09-10-94).11. El Dia del Mundo, p. 18 (16-10-94).12. El Dia del Mundo, p. 10 (11-11-94).13. El Dia del Mundo, p. 19 (13-11-94).14. El Dia del Mundo, p. 21 (26-01-97).15. El Dia del Mundo, p. 17 (27-11-94).16. El Dia del Mundo, p. 15 (21-01-97).17. El Dia del Mundo, p. 17 (27-11-94).18. El Dia del Mundo, p. 7 (21-01-95).19. Diario de Mallorca, p. 3 (08-12-95).20. El Dia del Mundo, p. 7 (11-02-97).

141

Cada carrer del centre de Buenos Airesté el seu cafè ple d’ombres. En realitat, totsels cafès del món n’estan plens, d’ombressuccessives, a les quals afegim la nostra.Però en una ciutat com la capital d’Argen-tina, on una bona part de la produccióliterària ha estat escrita sobre taules plenesde tasses mig buides, sobre taules desgas-tades per colzes antics, un seu a prendreun cafè amb timidesa, tot interrogant-sesobre quin pes haurà suportat la cadira,qui haurà mirat abans per la mateixa fines-tra que nosaltres ara, i a més a més va saberescriure-ho. Caminant pel carrer Florida,un carrer de vianants apressats, es pot anar abuscar la memòria de Jorge Luis Borgesa les taules de la Confitería Richmond; iencara més: la de tots aquells altres escrip-tors que, sense ser Borges, també seien ales seves taules angleses a prendre un cafèentre llibreria i llibreria. Un escriptor comaquest podria omplir la memòria de tot unlocal, encara que sigui tan gran comaquest. Però hi ha taules arraconades, ambdesgast d’altres fulls. Per exemple, els deRamón Gómez de la Serna i Josep Pla, queun dia van trobar-se en una d’aquestestaules, impossible ja de reconèixer.

Pla va arribar per primer cop a l’Argen-tina els primers dies de 1958, com unaescala més d’un llarg reportatge americà,d’encàrrec, per a la revista Destino, quedesprés recolliria, maltraduït per algú alcatalà, dins el Viatge a l’Amèrica del Sud deEn mar. El reportatge l’havia vingut moltbé, fins i tot l’havia propiciat per tal deretrobar un vell amor, l’enigmàtica Auroraque havia vingut a viure a Buenos Airesanys abans, i per qui després faria mésvisites a aquesta ciutat, sempre barrejadesamb qüestions mig periodístiques. A mésa més, una altra raó per anar-hi era arren-car de l’Editorial Sudamericana, del seuvell amic López Llausás, un contracte pera l’edició en forma de llibre dels seus ar-ticles de Destino sobre Israel. Tant l’en-contre amorós com l’editorial reeixirien,aquest darrer només uns mesos més tard,sota el títol Israel en los presentes días.

Pla i Buenos Aires: caldria esperar moltd’aquesta combinació. Però Pla va escriuresobre Buenos Aires algunes de les seves pà-gines més memorablement mediocres, ésa dir, més dignes d’oblit. Cada ciutat queha habitat Pla: Madrid, París, Girona,Barcelona, Londres… m’ha proporcionatsempre hores intensíssimes. Llegir aquellesanotacions de Pla, impròpies tant de laciutat com de la seva prosa, de la qual sócun incondicional admirador, van suposar

«Todo es nada»L’última gregueria de Ramón, explicada per Josep Pla

Antoni Martí Monterde

Antoni Martí Monterde és professor de Teoria de laLiteratura i Literatura comparada a la Universitat deBarcelona. Com a assagista ha publicat J.V. Foix o lasolitud de l’escriptura (Edicions 62, 1998).

142una de les meves més grans decepcionsdavant d’un llibre. No són un llibre de Pla,són uns reportatges d’encàrrec amb con-tingut també d’encàrrec. L’editor no esmereixia més, ja que l’havia enviat a l’altrabanda de l’Atlàntic amb el bitllet del vai-xell pagat amb insercions de publicitat ales planes de la revista, i amb quatre pes-setes que amb prou esforços permetrien odinar o sopar: per a fer dos àpats diaris vahaver de recòrrer a l’hospitalitat. Unahospitalitat doble: dels amics, pel que fa almenjar; d’Aurora, pel que fa al sostre du-rant prou dies. Va omplir uns fulls super-ficials, sense contorns ni matisos, monò-tons; curiosament diu que l’originalitatde Buenos Aires és la seva aclaparadoramonotonia: era la manera més ràpida deventilar una immensitat que se li feiainapamable –com a tothom. Els seus co-mentaris són previsibles fins el tòpic d’en-ciclopèdia de butxaca, quan no trets delsllibres de Santiago Rusiñol, Del Born alPlata (1911), Le Corbusier, Précisions,(1930), i potser també de la Explicación deBuenos Aires que Ramón havia publicat el1948 a Madrid. No implica en cap co-mentari la seva radical subjectivitat mésque com a forma de mandra, i molts elspodria haver escrit qualsevol altra persona,escriptor o no, perquè no són literatura, iqui afirmi el contrari o és un perioidiotafebrós amb ínfules de planià acadèmic, oés que no en sap ni un borrall, ni de lite-ratura ni, sobretot, de Pla –o totes duescoses alhora. Com que no em podia pascreure que Pla hagués escrit allò, vaigpensar que potser l’original publicat enDestino havia quedat estrafet, mutilat perl’edició en forma de llibre, i que el BuenosAires de Pla seria infinitament millor; peròen buscar-lo vaig constatar que no era així.

Gairebé cada coma de la versió catalanaera una coma a l’original en castellà. Co-mes que, per cert, va costar prou d’editar,perquè els primers articles que Pla vatrametre eren gairebé una taca de tinta.L’editor Vergés va escriure’l, a BuenosAires, dient-li que «tant el paper com latinta en que has escrit els articles sóndesastrosos. Paper blau i tinta blava quemés aviat sembla aigua, que fan un con-junt il·legible. A la impremta s’han negat acompondre’l i hem hagut de passar l’arti-cle a màquina desxifrant-lo. ¿No podriesper favor escriure en paper blanc i fer lalletra un pèl més grossa? Ens faries un granfavor». Malauradament, el contingut nopagava la pena de tant d’esforç.

Tot i que Pla ho consigna en el seu«Calendario sin fechas» de l’època queva fer aquelles cartes de Buenos Aires,aquesta trobada amb Gómez de la Sernano va ser recuperada en forma de llibremés que de manera fragmentària, i no dinsaquell volum, sinó per a un Retrat de pas-saport del madrileny. Un retrat més que depassaport de certificat de defunció, perquèva ser engiponat –es tracta d’un altre textfluix de Pla– amb motiu de l’òbit ramo-nià. Un escrit, com tots els seus sobreaquest personatge, ple d’indignació, enve-rinat, cosa que fa de les crítiques que conté–moltes assenyades, però– un atac inver-semblant, poc creïble, sobretot en veure’ladobat amb errors –de Pla? del traduc-tor?– com rebatejar a Luisa Sofovich comla senyora Fiscovich. Si més no, cal reco-nèixer una cosa: la necrològica és absolu-tament sincera, no va aprofitar per ferl’habitual i hipòcrita elogi del difunt. Eltracta com a «el senyor Gómez», es resis-teix a dir-li pel nom complet més enllà delnecessari, i, sobretot, es nega a anomenar-

143lo senzillament Ramón, negant-li així totvalor al ramonismo, abolint tota referènciaa la generació unipersonal que havia cons-tituït en les lletres espanyoles, al gènereliterari que va omplir més planes als cafèsmadrilenys. Potser l’explicació d’aquellasupressió, i del rebatejament de l’escrip-tora argentina, sigui la desastrada maneracom es van preparar les seves Obres Com-pletes, però no es gens descartable que elmenyspreu del gironí pel madrileny hicomptés prou.

Tanmateix, fullejant les pàgines d’a-quella revista –més aviat entretingut ambles fotogràfies de Ramón Dimas del Bue-nos Aires de finals dels anys cinquanta–,vaig ensopegar amb aquella entrevista tras-paperada. De fet, aquelles ratlles desapa-regudes sobre Ramón segurament són lesmés interessants que Pla va trametre desd’Argentina al seu destinatari periodístic.Sense arribar a ser brillants, sí que són undocument tens, i fins i tot punyent, sobrela derrota definitiva de Ramón Gómezde la Serna: és possible que siguin una fa-bulació més de Pla, que s’inventés aquestencontre, o que el defugís i fins i tot seiésdissimuladament en una altra taula, allu-nyada, invisible, d’amagat fins i tot del’editor López Llausàs, que havia concertatla trobada. Com també trobaria versem-blant que Pla ni tan sols petgés mai el car-rer Florida, ni posés un peu a l’Argentina,si no fos perquè he vist un rebut al seunom de l’Hotel Regis, al carrer Lavalle–habitació 317. Però la seva veritat literà-ria s’imposa: les que descriuen la seva tro-bada amb Ramón són ratlles que ratllensorollosament el vidre de la tristesa, sobre-tot perquè el gran encert de Pla en aquellarticle consisteix a cedir la paraula a Ra-món, fer-lo parlar, en un diàleg que el

cronista hàbilment converteix en monòlegamb el seu silenci, un monòleg nomésmentalment interromput per descripcionslancinants.

Ja en 1921, en pàgines escrites a Ma-drid, l’antiavantguardista acarnissat queera Pla havia mostrat un seriós disgust da-vant del personatge, de qui menyspreavasobretot la frívola recerca de l’enginy, elcaos acumulatiu i el pensament greguerit-zant amb què transformava tota mesura endesmesura, com si Ramón, per culpa de ladarrera síl·laba del seu nom, fos un aug-mentatiu. «Gómez de la Serna es un calzo-nazos», i els seus «libros pesan poco ¡comoque son corcho, corcho y corcho!» va es-criure enfurismat a La Publicidad. Llavorsel va tractar de «desvirgador de cosas yadesvirgadas», de «Gran Lama» i de «hijo detocinero enriquecido», i afegia que dem-peus no deia res d’interessant, però assegutla seva veu prenia un to metàl·lic i acari-ciador: «Si en el mundo no hubiera sillas ymesas, Ramón no hubiera hecho nada,absolutamente nada». Tot i així, en aquellavisita a Pombo, Pla sembla pressentir latristesa de Ramón, i en traduir aquellesfrases al català l’any 1929, amb la calmapròpia de la reescriptura, hi afegeix: «Peròtant se val. Ramón Gómez de la Serna ésun home jovial i simpàtic; amaga la sevatràgica temperatura sota una aparença defelicitat i de sociabilitat». En l’encontre dela Richmond, Pla es troba ja davant d’unagregueria fatigada, i la derrota que intueixen Ramón és total:

— Yo vivo en la nada, en la pura nada. Esla palabra que nos gusta más a losespañoles. Todo es nada. Nada.

Ni darrere d’una taula, assegut a unacadira, pot sustentar ja la seva vida. Ra-

144món podria signar aquell epigrama queHölderlin va inventar per a Sòfocles, ique, traduït per Cernuda, diu: «En vanoalgunos intentaron lo más alegre decir ale-gremente; / Aquí al fin se me otorga, aquíexpresado en la tristeza.» El retrat queimprovisa el de Palafrugell resulta nítid:

Ramón Gómez de la Serna está sen-tado rígidamente en una silla, con un airede muchacho modosito. Lleva una corba-tita de lazo y un traje gris. En otros mo-mentos de su vida estuvo más gordo, másgordinflón. Ahora parece contener menosviento. El pelo, lacio y sedoso, se le havuelto del color del cabello que tenia Ri-cardo Calvo, un color pelo de jamona, rei-teradamente teñido de rubio azafrán. Lacarne de la cara es fresca y sonrosada, carnede bebé un poco entrado en años. De tardeen tarde sopla la cañita. La presencia delalcohol le aviva los ojos y a veces pareceque la lengua no le cabe totalmente en laboca. Está muy animado, habla sin cesar,y, sin embargo, se desprende de su figuraun aire de fatiga y de tristeza. Parece comosi estuviera cansado de perseguir la agu-deza. ¿Para qué? Todo es nada.

En les paraules que Pla posa en la sevaboca, sembla endevinar-se el destí deRamón: morir a Buenos Aires desitjantmorir a Madrid. Un Madrid que no vaexistir mai, una invenció seva; però comtot producte de la imaginació que es pre-tengui habitar, requereix uns topants ma-terials sobre els quals sustentar l’al·legoria:en el cas de Ramón, aquests materials te-nen un aire de museu i de segle XIX innega-bles, però sobre aquelles escorrialles deRastro, sobre aquella urbanitat caducada,havia edificat la seva ciutat íntima. I qui

no té una ciutat íntima és que no té ciutat,per això a aquesta gent sense ciutat els re-sulta indiferent on viure o el que li puguipassar a la ciutat on viuen. Altres ens pas-sem anys i quilòmetres regirant els mate-rials amb què construir-nos-la, buscant elmunicipi on ubicar-la, vagant per conur-bacions insomnes.

Resulta significatiu que Ramón sovin-tegés aquesta confiteria, la de l’hotel Rich-mond, com si en tractar-se d’una de-pendència hotelera subratllés que estavade pas per aquella ciutat, que preparava elretorn a cada instant per més que haguésreconstruït en un pis del carrer d’Irigoyenel seu «torreón» del carrer madrileny deVelázquez. Després dels anys de Pombo,que no sovintegés cap cenacle literari i vis-qués apartat dels escriptors argentins, tretde Girondo i Macedonio, resulta duramentcomprensible; que no volgués muntar captertúlia en cap dels cafès portenys que tanbé l’haurien acollit resulta calfredant.

— Vivo solitario, recluido. A veces pasotres semanas sin salir de casa. No quierover a nadie.

I en una de les seves Cartas a mí mismo,dels anys cinquanta, insisteix: «He llegadoa la soledad suprema en esta ciudad, quese puede pasear de arriba a abajo sin en-contrar a ningún conocido.» Era una soli-tud gairebé triada, un recolliment propipotser de la vellesa, però també d’unaenyorança opaca. Va fer com si estigués depas, com si fos un conferenciant –lesconferències l’havien portat per primeravegada a aquella ciutat l’any 1931: «sabidoes que la Argentina es la primera consumi-dora de conferenciantes del mundo», peròllavors delerava prolongar la seva estada–,

145mentre que aquesta vegada era un confe-renciant que vivia obsedit pel retorn, perla impossibilitat del retorn:

— Yo no sé donde moriré. Probablementeaquí. Tengo la absoluta convicción que novendrá nadie a mi entierro. Lo que ustedoye: nadie. Es decir, vendrá detrás del fére-tro uno de estos perros que asisten a los en-tierros que no son concurridos, a los entie-rros solitarios. También barrunto que Mara-ñón, que está en todo, tiene el proyecto…

Aquests punts suspensius amb què Plainterromp les paraules de Ramón, quevolia parlar-li del projecte de Marañón deproposar-lo per al premi que havia insti-tuït Juan March, fan de Don Gregorio ungos de soterrar. I no és aquest l’únic plecde sentit d’aquests puntets suspensius…aparentment inofensius…

Potser el seu títol més reeixit sigui el dela seva autobiografia, Automoribundia, pu-blicada ja a Buenos Aires. Es tracta d’unaimmensa esmena contra la ressignaciód’aquella màxima: filosofar és aprendre amorir. Ramón, en aquelles pàgines, des-criu l’aprenentatge de la mort amb ironiade suïcida orgullós. Quan va prendre aque-lla copa amb Pla, en aquestes taules, ja no-més li’n quedaven unes quantes pàginesper morir, i molt poc orgull. En aquellaAutomoribundia de 1948 ja havia dit, encomentar la primera de les estades que ha-via fet a aquesta ciutat: «En Buenos Airesme puse a vivir de nuevo como si no mefuese a ir nunca», cosa que ja havia sentit amoltes ciutats. Això no passaria fins al seutercer viatge, la seva fugida cap a Amèrical’any 1936, erroritzat i horroritzat. Unanit, en sortir de Pombo li va dir a la sevadona: «—Voy a tener que clausurar mi

tertulia porque los españoles quieren ma-tarse unos a otros». Pocs dies després vaposar una prestatgeria enciclopèdica ta-piant la porta perquè no sabia qui l’aniriaa matar. Va passar dos nits i dos dies es-queixant originals, projectes i esbossos,«por un solo momento creí que la temá-tica del tiempo había variado y eso mecostó mis borradores más queridos». Vatrametre per correu els seus llibres i, ambl’excusa del Congrés del PEN Club quehavia de cel·lebrar-se a Buenos Aires i lainfluència de ser cofundador amb Azoríndel PEN madrileny, va reservar dos passat-ges a Amèrica, cap a on marxaria a finalsd’agost. Totes les seves pertinences forenregalades a la portera de sa casa, perquè elsseus amics i la seva família se sentien incò-modes amb tan comprometedor llegat. Iva arribar a Buenos Aires amb la deso-rientació de qui ha perdut, entre d’altrescoses, l’equipatge: en triar casa, com sem-pre havia fet a cada mudança, va compro-var amb una bruíxola que estigués orien-tada al Nord, i només quan ja hi estavainstal·lat va adonar-se’n que a BuenosAires la bruíxola assenyala el Sud.

I el Sud és el que veuria per sempremés des de la seva finestra, i seria el pai-satge dels seus dies més precaris, salvats enprimera instància només per un préstecamabilíssim d’Oliverio Girondo. La sevasolitud, triada o no, era també determi-nada per la precarietat material, perquè nosortir de casa és la millor manera d’estal-viar. I tornar a Madrid era un somni quepodia transformar-se en malson. A Bue-nos Aires, encara podia sobreviure amb lescol·laboracions a la premsa; defugia, però,les proposicions que implicaren una inte-gració en la vida social, com fer classe a laUniversitat. En canvi, a Madrid, les possi-

146bilitats de viure d’escriure eren ben incer-tes, si no una manera de xantatge, comquan el director d’Arriba li va demanar decanviar les greguerías per qualsevol altracosa, i Ramón va decidir abandonar aque-lles planes. Espanya semblava –era– inviable:

— Parece existir el proyecto de sugerir a losescritores que escriban artículos pidiendomi regreso a España. Pero en España ¿có-mo podremos defendernos? ¿Se pretendesometerme a la prueba de vivir del agua delLozoya y del aire del cielo? Se escriben artí-culos sobre mí, pero mis libros no se ven-den; están siempre en depósito, sumidosen su sueño eterno. [...] Los libros, la ventanula de mis libros es obsesionante.

Tot i així, a Amèrica la seva economiaera de dimensions diàries, setmanals a totestirar. Ja ni tan sols l’il·lusionaven lesseves conferències, que ja no eren tan benenteses com durant l’efervescència delsanys trenta, i fins i tot se sentia decebutper aquell públic argentí de conferènciaque tant havia estimat: «en una confe-rencia de escenario, al final, sintiéndomeun gran actor mimé la escena del morir, ime morí». Sovint aquests encarrecs dona-ven sorpreses: explica a Pla que havia anata Santiago de Xile a fer unes conferènciesi, després de l’esforç descomunal de tra-vessar els Andes, un cop dictades, li comu-nicaren que els diners consignats per a pa-gar-li-les no havien tingut més remei quegastar-los en la calefacció d’una facultat.Altres vegades, les pressions per a modifi-car les seves premisses estètiques conver-tien en inacceptables les feines; i sovint elsarticles publicats comportaven setmanes,mesos d’esperes infructuoses sota l’amena-ça constant de la misèria.

— A mí, en realidad, no se me da el di-nero. Es un hecho incuestionable, axiomá-tico, definitivo. [...] No, el dinero no se meacerca. Pasan los días, los años, ha pasadola vida y el dinero continúa siendo para míun mero pretexto de conversación. [...] Yaquí me tiene usted, hecho un español decuerpo entero: soy una mezcla de prócer,de mendigo y de pícaro. Es lo que somostodos, en definitiva.

A Buenos Aires Ramón va perdre lesprimeres dents, i com si amb elles s’escapésel seu somriure, ho descriu a la seva auto-biografia de la següent manera: «Despuésde todo, gracias a que los dientes no sondemasiado duraderos, no morimos dema-siado endeudados por el querer comer, ygracias a eso también no llegamos a devo-rarnos los unos a los otros.» La fam: aquestfactor, com a possible explicació de perquèel trobava menys «gordinflón», li va passardesapercebut a Pla –que va dedicar unesquantes planes d’aquell reportatge a quèbé que es menja a Buenos Aires–, quan ésla raó per la qual pràcticament no hi haescriptors obesos, i dels que n’hi ha, calsospitar, com de Camilo José Cela. DiuPla que Ramón va dir-li:

—Le diré que acabo de recibir una carta deCamilo José Cela. Sí, Cela me ha escrito.Me dice que debo entrar en la Academia.Me ha sorprendido. Yo no sé si debo entraren la Academia. En la Academia se mueremucho, se muere dentro, mucha gente.¡Lagarto! No podría ocultarle que en ladocta corporación hay unos personajes deuna enorme ancianidad, verdaderos lamasdel Tibet. Però también hay personas másjóvenes. Y estos son los que mueren en laAcademia.

147Ramón es manté ferm en una única

convicció: la literària, i rebutja integrar-seen el món institucional sota cap de lesseves formes si la literatura està damunt dela taula. Pensa que l’Academia, que podriaser el seu respirall material, no és sinó «lacasa de las convenciones, donde se ase-veran todas las categorías y se entra en lasala de la media luz triste, en el despachodel brasero senil». Qualsevol humiliació liresultava acceptable, tret del sacrifici de laseva idea de la literatura. «La literatura noes sólo la obra hecha, sino la indepen-dencia y la dignidad mientras se hacía,manteniéndose insobornable». Pocs, moltpocs, poden enorgullir-se d’haver romàsdempeus, d’haver continuat sent verita-blement escriptors en temps d’indigència.

Si no hagués estat per aquell poeta queescrivia per a ser llegit al tramvia, RamónGómez de la Serna hauria mort d’inani-ció. Molts anys després de consumir-se elpréstec que li va fer Girondo va escriure enuna de les seves Cartas a mí mismo:

Querido Ramón: / Te va a sorprenderesta carta en que te voy a pedir dinero./¿Quién mejor que tú para dirigirte estapretensión? [...] Te parecerá una paradojaesta pretensión mía, pero sólo tú sabes lojustificada que está. [...] Nadie como túenterado de cómo me urge, pero tambiénmás enterado aún de que no significa nadala urgencia para él y no le mueve a dar unpaso hacia nosotros. [...] No he tenido másremedio que escribirte esta carta porquesólo ante ti no siento el pudor de pedir,pero tú me dirás también con la mismafranqueza que no tienes y que franquezapor franqueza tú tampoco tienes vergüenzade decirme que no puedes. [...] El dineroes la ausencia absoluta y cuando no lo

tenemos es cuando podemos no tenersombra en la obscuridad, pues paraproyectar cierta sombra tenemos que tenerluz alrededor.

I això ho sabem molt bé els qui treba-llem de nit, com ho feia sempre Ramón.La inspiració noctívora beneficia sempre, enprimera instància material, al cobrador dela companyia elèctrica. Sovint només a ell.

Ramón moriria de tristesa exasperada.Els intents de recuperar-lo com a figuraintel·lectual per part de l’Espanya post-guerrera que volia entrar a la UNESCO erenmés interessats que no amistosos, mésmesquins que no literaris. En plena des-sesperació per tornar, el 1949 ho fa provi-sionalment per mediació de la gent del’Ateneo de Madrid. Els primers dies, sem-bla que tot va bé: torna a la seva tertúlia,pronuncia conferències, assisteix a àpatsdiversos a Madrid i Barcelona, passa unsdies a Sitges, és entrevistat a la ràdio, lapremsa li ret gran atenció i molts escrip-tors el visiten encuriosits. Però segonscreix l’atrafegament de la seva visita aug-menta la seva tragèdia fins convertir-la enparòdia. Realitza una visita al dictador,com a mostra d’agraïment per haver-liconcedit aquella gràcia. I hi acudeix ambun jaqué de lloguer; això és el que més liva doldre.

Des d’aquell moment, molts escriptorsli donen l’esquena, i la indigència culturald’aquells anys d’eclipsi d’intel·ligència vanfer la resta. L’Espanya que havia deixat en1936 ja no existia en 1949, ell ja era unafigura del passat, a sobre d’un passat incò-mode, que només era aprofitable pel rè-gim com a figura històrica, com a renom,però no com a nom.

148— Observé, en el curso de nuestro viaje,que si los primeros días de nuestra estanciaestuvimos rodeados de gente, a medidaque fueron pasando los días, el grupo sefue adelgazando y disolviendo. El interés,sospecho, fue decreciendo. Cuando toma-mos el barco en Bilbao, para regresar aquí,nadie nos despidió. Nos marchamos enuna soledad total, completa.

En realitat, era una solitud conreadapel seu posicionament definitiu al costatde la dictadura, encara que fos dessesperat,incomprensible. A Bilbao, la seva darreraconferència fou boicotejada: es va trobaruna sala buida. Fou un convidat senseconvidant. De tornada a Buenos Aires,aquella visita humil·liant amb parracsllogats el va marcar definitivament. Méstard, la seva candidatura al Premio Na-cional de Literatura amb Las tres gracias,presentada pel director general de Propa-ganda, el seu mentor de l’ateneu PedroRocamora, resulta derrotada, i sofreix unagran desil·lusió, pròpia d’un il·lús. Somiatambé amb el premi March, que li podiapossibilitar econòmicament tornar al seupaís, però també li resultaria reiterada-ment esquiu. Tot havia estat inútil. Ban-dejat pels escriptors espanyols de l’exili,unes declaracions en favor de Perón el vanaïllar també de bona part del món culturalargentí i perd, durant cert temps, les col-laboracions a la premsa. La mort d’Ortegay Gasset el sacseja també aquells mateixosdies. Simptomàticament, vora la setantenad’anys i malalt, escriu aquelles Cartas a mímismo: veu amb tota nitidesa que ja no téningú a qui escriure: «La gran soledad delpresente me hizo comenzar en América es-ta correspondencia conmigo mismo. [...]En un mundo ensombrecido y sin corres-

pondencia, estas cartas aseguraron la en-trada de algún sobre en el buzón de mipuerta, cuando yo estaba lleno de inquie-tante hambre», explica, i afegeix que sóncartes d’una «sinceridad desplanchada,estilo fosa común, estilo emigrante sin na-die en el mundo.». Quan tramet aquestescartes, la frase gregueritzant ja se li hatornat desganada:

Mi querido Ramon: / Estoy y no estoy.[...] Tú mueres de la misma herida que yoy no necesito escribírmelo porque estascartas serán al mismo tiempo respuestas desí mismas, las únicas cartas que quedancontestadas al escribirlas ¡menos mal! / Túte ahorras por lo menos el trabajo de lacontestación, es decir, me lo ahorro yomientras escribo. / ¿Pero qué más puracoincidencia que ellas? / Es a ti al únicoque no puedo ocultar nada, aunque mecueste mucho revelar lo inocultable. / Hoyhace frío y el frío nos entierra, [...] me de-fiendo aquí, pagando a duras penas alqui-ler, comida y luz. / En cuanto pierda elequilibrio y me caiga hacia atrás en la bu-taca en que escribo ya sé que apareceré enese valle solitario, lleno de crepúsculo todoel día. [...] Está próxima a despertarse laciudad, a engañarse otra vez, a no saberque el no pensamiento es lo único quesalva del torrente que nos quiere empujar ala catástrofe, y de la catarata a la cascada, yde la cascada al mar.

Devorat per la història, la història vavomitar aquest exiliat de l’exili. El 1962,el govern argentí li concediria una pensióvitalícia de cinc-mil pesos al mes. Un cínicdibuix de Mingote el representa aquellsdies assegut a un escriptori, amb un migsomriure sosté una pipa, el fum allargassat

149per damunt del cap, i en les seves ondu-lacions, escriu: «pensión vitalícia»; plomai tinter en mà, al costat d’una pila dellibres, un garbell de fulls emplenats imolts més de buits, i un periòdic on esllegeix la notícia. El peu de la caricaturadiu: «Ahora una buena pipa y a seguirescribiendo cosas de España». Mentre estrobava a l’hospital, greument malalt, repla notícia que tan llargament havia espe-rat: li concedeixen el premi March, perunanimitat del jurat, que foren MelchorFernández Almagro, Gonzalo TorrenteBallester, Antonio Buero Vallejo, José Hie-rro, Dámaso Alonso, el P. Félix García i–segons una biobibliografia ramoniana nosé del cert si malintencionadament igno-rant o ignorantment malintencionada–un tal senyor Pla, que va excusar la sevaassistència. Ramón va morir pocs mesosdesprés, a Buenos Aires.

Todo es nada, amigo Pla. Vivo en lanada, en una nada de unas proporcionesinmensas.

La gregueria franquista de Gómez de laSerna va sortir malament, i els seus llibresvan quedar oblidats a sota; la de Pla –comla de molts altres– va sortir bé, per això vapoder fer-la oblidar sota els seus llibres–altres no, i van haver de preparar-se altresestratègies d’oblit. La infinita pietat ambquè Pla decideix no retratar la burgesiacatalana és la seva roba llogada. (Aquest

retrat hauria pogut ser la ruïna moral ipotser també material d’una part de la so-cietat barcelonina, un cop del qual l’hau-ria estat impossible refer-se, i del qualhauria sorgit, sens dubte, una Barcelona iuna Catalunya nova i més digna. Nomésun gran escriptor, un escriptor immens,com Pla, que a més a més hagués estatcolze a colze amb les persones que vanprendre les decisions més irresponsables itràgiques de la nostra història, també comPla, hauria pogut concretar el que devegades ja s’albira en moltes de les sevespàgines.) Les obres memorialístiques mésimportants d’aquestes dues literaturesestan separades per la fam. I per la incom-prensió: Pla mai no va entendre Gómez dela Serna, i dubtava que ell mateix ho fes:en la nota necrològica afegiria als frag-ments autoplagiats: «no crec que hi hagihagut ningú –ni ell mateix– que ens hagipogut dir què es proposà, què volgué, aquè aspirà.» Pla, que considerava la gre-gueria com una pràctica gregària, unaespècie de dadaisme moderat, va llegir total’obra de Ramón com una successió degregueries. «Todo es nada», fou la darreragregueria que va sentir Josep Pla de lapròpia veu de Ramón Gómez de la Serna.«Y después –conclou el cronista– me fuícon un estado de ánimo lóbrego, de unapesadumbre difusa y vastísima.» ❐

Buenos Aires, agost de 1998Barcelona, 1999

150

El 1977, al centre Georges Pompidoues va celebrar una gran exposició querepassava les relacions entre les ciutats deParís i de Nova York. El 1978, li va tocarel torn a les connexions entre París i Berlíni, un any més tard, a l’eix París-Moscou.El 1998, va ser l’any d’analitzar els lligams(o no!) entre Barcelona i Madrid, amb unaexposició que va romandre mesos obertaa la capital catalana, per a passar després ala madrilenya. Seria possible pensar pera aquesta primera dècada del segle XXI enuna exposició a València i Barcelona sobreles relacions entre aquestes dues ciutats i elsseus respectius territoris? Raons no en falten.

Tot i centrar-se en les respectives capi-tals, ningú no pot dubtar que aquellesexposicions repassaven també les realitatsterritorials dels països on s’inserien, Fran-ça, Estats Units, Alemanya, l’URSS i, en el

nostre cas, Espanya i Catalunya. Potseruna exposició sobre les relacions València-Barcelona, serviria per discutir pública-ment els festeigs del passat, el divorci delpresent i qui sap si una reconciliació pú-blica i política futura. I és que d’aquellaexperiència madrilenyo-barcelonesa, po-dem aprendre algunes coses. Primera, queels ponts mai no es trenquen del tot, permolt que les condicions sociopolítiquessiguen adverses. Segona, que els clixès sónun element positiu perquè mostren lavitalitat de les relacions. L’existènciad’imaginaris col·lectius entre les ciutatsdemostraria la «inevitabilitat» dels contac-tes. Allà on no hi ha imaginaris, no hi haintensitat de relacions. Tercera, que elsadjectius i els judicis emprats en el catàlegd’aquella exposició en judicar les relacionsMadrid-Barcelona poden ser utilitzats enel nostre cas sense cap problema: «videsparal·leles, odis atàvics, ressentiments, tò-pics, col·laboracions, esporàdiques llunesde mel, frases grandiloqüents, veritats amitges, llocs comuns, reconciliacions es-

Josep Vicent Boira i Maiques

Josep Vicent Boira és professor de Geografia de la Uni-versitat de València. És autor, entre altres, de La ciu-dad de Valencia y su imagen pública (1992) i El Graude València: la construcció d’un espai urbà (1995).

Les relacions entre València i BarcelonaEl redescobriment d’una agenda geopolítica

La Geopolítica no quería sobrestimar el papel del espacio sobre el del héroe [...]

Es muy cierto que el espacio no crea por sí solo historia, pero no lo es menos que

el hombre y la sociedad sin la tierra tampoco la crean.

JAUME VICENS VIVES, 1940

151pectaculars...». Quart, que existeix unageometria de les relacions entre ciutats iterritoris, que pot passar per la vertical (çoés, el domini d’una sobre altra) o per l’ho-ritzontal, cosa que ja demanava Prat de laRiba per a aquelles dues capitals a l’horade relacionar-se. Cinquè, que la respostalocal davant l’estímul contrari ha engranditaquelles dues ciutats. Josep Pla deia queseria curiós d’esbrinar la intervenció que enla transformació de Madrid ha tingut l’ob-sessió per Barcelona. I continua:

Aquest factor inconcret però real és aspecteinteressantíssim i podria ajudar molt a fi-xar el procés polític i social contemporanid’aquest país [...] Sigui com sigui, Barce-lona, per a Madrid, ha estat un estímul –ien aquest sentit li ha fet un gran bé–, haestat una de les passions de Madrid. Passió,si voleu, pueril, però el fet d’ésser-ho novol dir que no existeixi ni que no s’hagimanifestat amb una certa virtualitat.1

En el cas valencià, les coses han estatsempre d’un to menor: l’anticatalanismeno ha donat ni per a això, ni per a, des del’orgull, suposadament ferit, crear unaValència més gran i forta. Cal recordar acíles paraules de Joan Fuster quan recordaval’anècdota d’una resposta irada a la inter-venció de Francesc Cambó a València, du-rant un míting. En començar a parlar encatalà, la reacció d’alguna persona del pú-blic va ésser cridar «¡Viva Cervantes!» iaixò, assenyala Fuster, és ben simptomàtic,car «la interrupció [...] no es feia a base dedir «Visca Ausiàs March!», ni tan sols«Vixca Bernat i Baldoví!».2 L’anticatala-nisme ha estat, en general, castellanista.

Però també hi ha coses en la relacióValència-Barcelona que no foren recolli-

des en aquella mostra, perquè necessària-ment no hi podien existir: la contigüitatdels seus territoris i la continuïtat delsfactors culturals i àdhuc econòmics. JoanFuster escrivia a Josep Pla el 1962 presa-giant aquesta argumentació:

Personalment penso que l’acostament delPaís Valencià al Principat és un puntessencial per al futur dels valencians. Hoés, no cal dir-ho, des de l’angle cultural.Ho és també –i cada dia això es farà mésevident– des de l’angle polític i econòmic.És una idea que cal difondre i defensaroportune et importune. De cara a la gentd’ací i de cara a la gent d’aquí.3

No és el moment de fer-se ressò delsarguments lligats al món cultural o lin-güístic –evidents per a qui vulga veure’ls,d’altra part–, que uneixen València i Bar-celona, el País Valencià i Catalunya. Inci-direm en la tesi que fa dels fets geogràfics ieconòmics la base d’una forma de relacio-nar-se més profunda. Si el primer en fer-los servir va ser Romà Perpinyà el 1932,l’últim a fer-ho amb una certa profunditatpotser haja estat Rafael Ninyoles seixantaanys més tard, tot i que amb criterisdiferents.

En aquest cas, voldria apuntar algunescoses que desenvoluparé en les planes se-güents. Primer, que en les anàlisis querelacionen València i Barcelona (i els seusrespectius territoris), les argumentacionsgeoeconòmiques han tingut un paper fo-namental. Segon, que aquestes anàlisistanquen els ulls a un fet important: els ele-ments de competència econòmica quenaixen de la similitud d’estructures entreles dues geoeconomies, competència deri-vada no sols dels processos de modernit-

152zació comuns (industrialització, terciarit-zació), sinó del fet d’haver de compartiruna localització geogràfica determinada.Però cal anar més enllà d’aquesta consta-tació. Aquesta competència, factor a bas-tament negligit fins avui, pot estar precisa-ment a la base d’una relació més ferma isòlida per al futur. Tercer, i més impor-tant, podem dir que intuïcions, reflexionsi lectures de la geopolítica clàssica, blas-mada en els últims decennis i que reviu encada conflicte mundial, ens poden pro-porcionar eines d’anàlisi per recentrar eldebat de les relacions dels dos territoris decara al futur. I en quart lloc, que justamentper recórrer a aquesta ciència, hem de serconscients que el segle XXI necessita pensarde forma distinta a com s’ha fet avui enorganitzacions territorials polítiques, queen gran part es nodrien encara de la grandiscussió diplomàtica, científica i àdhucmilitar de l’Europa de Versalles, quan laGeopolítica va arribar al seu cim de po-pularitat.4

Fet i fet, si fem servir la definició degeopolítica que dóna Vicens Vives, com lasíntesi de les causes geogràfiques i histo-ricopolítiques de la dinàmica espacial deles societats (Vicens Vives, 1940: 9), ensadonarem de la importància d’anàlisisd’aquest tipus. Però davant la constataciódramàtica que aquesta via ha estat pocexplorada –si més no, d’una forma cons-cient–, gosaria a dir que l’agenda de lesrelacions entre els nostres dos països ha es-tat, és i serà una agenda eminentmentgeopolítica. No és aquest el lloc, ni tam-poc és la meua pretensió fer una reflexiósobre la vigència de la geopolítica entrenosaltres. Per això, lluny dels manuals i lesrevistes més recents, procuraré fer serviralguns llibres clàssics que parlen del tema,

concretament dos de Jaume Vicens Vives.5

En aquest sentit, intente recollir explíci-tament el desafiament de Carles Carreras(1999: 31) quan ens demanava de tornara llegir les obres de l’historiador català perbastir «una anàlisi geopolítica seriosa deles propostes i dels problemes entorn d’a-quest àmbit dels països catalans».6 Inten-tem-ho, doncs.

SEMBLANCES I FRICCIONSENTRE CATALUNYAI EL PAÍS VALENCIÀ

Han estat molts els que han fet servir ar-gumentacions geoeconòmiques per cons-tatar la relació –i la necessitat d’ella–, entreCatalunya i el País Valencià. Joan Fuster,el 1962, intuïa aquest fet, tot i que ator-gava major importància a les relacionsculturals i lingüístiques sobre les econòmi-ques. Tampoc no podia ser d’una altra for-ma. La idea, a bastament estesa als anysseixanta, que l’economia valenciana eranetament agrària, quasi vocacionalmentprimària, enfront de la industrialitzacióprototípica catalana feia que ambduesestructures no pogueren oferir punts decontacte a primera vista. Fet i fet, EmiliGiralt, encara el 1968 –i novament el1970, ara en valencià, en el seu capítol delclàssic Estructura econòmica del País Va-lencià–,7 no dubtava a assenyalar la pro-funda vocació agrària de l’economia –i dela societat!–, valenciana.8 No era Fuster,doncs, l’únic a parlar d’una València agrària,de kulaks. El malaguanyat Ernest Lluchvindria poc després a matisar aquestaconcepció, però això és un altre tema.

Rafael Ninyoles, el 1992,9 va repassaramb detall alguns dels autors que havien

153emprat arguments econòmics per mostrarla necessitat d’enfortir, de forma comple-mentària, la llengua i la cultura, les rela-cions entre Catalunya i el País Valencià,gairebé sempre lligats a la concepció po-lítica unitarista dels Països Catalans. Devegades, s’empraven arguments de conve-niència per complementarietat de les eco-nomies (com Romà Perpinyà als anystrenta), altres per identitat de problemescausats pel capitalisme salvatge (Carreras,Giralt, Lluch i Roca, el 1976). Alguns perla semblança d’estructures econòmiques(Maluquer el 196310 o Muntaner el1979)... Però és ben difícil trobar anàlisisderivades de les possibles friccions.

Certament, en les últimes dècades, elsperfils productius de Catalunya, el PaísValencià i les Illes –però especialment elsdos primers– s’han aproximat. La compa-ració de l’estructura del PIB ho podria de-mostrar, però ultra les xifres, és ben difícilnegar un cert model productiu catalano-valencià (tot i que cada vegada més com-partit amb altres regions i països) assentaten una posició perifèrica però connectadaamb els grans eixos de desenvolupamenteuropeus, pocs recursos naturals capaçosde ser explotats, una agricultura intensiva,amb un component humà notable, untipus de parcel·lació semblant i una pro-ductivitat alta amb relació a la mitjana es-panyola. Pel que fa a altres sectors, calconsiderar similituds en el procés indus-trialitzador on les PIMES i el capital en-dogen (amb algun illot multinacional)tenen un paper fonamental, uns sectorssecundaris lligats a les manufactures i elsproductes de consum (amb reconversionsfortes en sectors tradicionals com el tèxtilo el calcer), un sistema de comunicacionsdibuixat sobre els vells camins, un sector

comercial urbà amb tradició, unes activi-tats turístiques de sol i platja, una vocacióexportadora notable, un sector financerbasat en les caixes d’estalvi, una gran im-portància de les ciutats com a motor eco-nòmic d’un territori urbanitzat tot i quedesequilibrat demogràficament, uns portscapdavanters en la Mediterrània occiden-tal, unes fires comercials competitives iinternacionalitzades, etc.

Però justament en aquesta modernit-zació dels perfils econòmics de Catalunyai el País Valencià rau un factor de compe-tència negligit. Uns perfils que s’assem-blen no sols comparteixen característiquescomunes, també tendeixen a una conver-gència competitiva. Però justament sónaquests factors de competència, que gri-nyolen, de vegades obertament, d’altressomortament, quan es parla dels Països Ca-talans, els que poden oferir oportunitatsde rellançar ambdós territoris. Posem al-guns exemples de competència: els ports,les infraestructures, les fires comercials, elturisme litoral i el paper de les ciutats-capitals en el nou context internacionalcultural i polític. Aquests cinc elements–potser els més dinàmics i, junt amb l’ex-portació industrial, els més definidors delfutur econòmic dels dos territoris–, avuisón elements de competència entre Va-lència i Barcelona. Si analitzem la realitatactual d’aquests sectors, la cooperació i lacol·laboració resten absents. Com ja vaigtenir oportunitat d’escriure, armadors icontenidors, fabricants i expositors, turis-tes i polítics i gestors econòmics tenen ladescortesia de no reconèixer l’«homoge-neïtat relativa d’àmbits històrics i econò-mics» (Ninyoles, 1992) que representenels PPCC i busquen el port, la fira, el litoralo les ciutats més adients a les seues neces-

154sitats. Les dues ciutats –els dos territoris–,per la manca de cooperació institucional isocial, estimulen aquesta competència.Avui en dia, ningú no pot pensar seriosa-ment que les fires internacionals de Va-lència i Barcelona estiguen disposades acedir-se expositors o eliminar certàmensen benefici de l’altra, o que qualsevol delsdos ports no millore les condicions del’altre o que per haver-hi Port Aventura nohaja d’obrir-se Terra Mítica –en qualsevolcas, no per aquesta raó–, o que la ciutat deBarcelona cedira amablement la capitalitatcultural (el fòrum 2004) a València en casde necessitat. En canvi, són aquests sectorsels que, units i amb polítiques de col·la-boració podrien fer de Catalunya i el PaísValencià un nucli geoeconòmic de pri-mera magnitud a Europa.

Fet i fet, hi ha dues lleis en la geopo-lítica que ens recorden la situació actual.La primera fou reconeguda ja per Herder,però fou sistematitzada per l’escola fran-cesa de Geografia Humana (Bruhnes, Va-llaux) i assenyala la importància de leszones de contacte com a motors de l’ener-gia creadora econòmica, política i culturaldels pobles, fins al punt que tota acciógeopolítica té un origen en una zona dediferenciació geogràfica, històrica o eco-nòmica. És a dir, si és cert que dels campsde fricció han nascut tradicionalment elsproblemes i els enfrontaments, també hoés que podien nàixer, segons els geopolíticsclàssics, les oportunitats de noves formu-lacions creadores en l’expressió políticadels pobles. Doncs bé, si fem dels punts decompetència entre les geoeconomies cata-lana i valenciana un «camp de tensió geo-política», si elevem a un àmbit no físic–no cartogràfic, per dir-ho així–, la zonade contacte entre Catalunya i el País Va-

lencià, podrem fer de la fricció una opor-tunitat de progrés.

Una segona llei de la geopolítica ensajuda en la nostra argumentació. Recor-dada pel mateix Jaume Vicens Vives apartir de la formulació feta per Toynbee,ens parla de la importància de la superacióde l’adversitat com a forma de rellançar unnucli geohistòric.11 En altres paraules, laimportància geohistòrica d’un nucli humàdeterminat es pot mesurar per haver estatcapaç de donar respostes adients a un de-safiament geogràfic o històric concret i perconvertir l’esperó així suscitat en origend’altres desafiaments, entrant d’aquestaforma en una espiral de creació positivad’energies. Seguint Vicens Vives, el motorde la Història (en majúscula), no seriala lluita, el combat, el tots contra tots–aquest leviatanesco aforismo deia–, sinó lacapacitat de l’esperit social per fer front alssuccessius estímuls interns i externs que seli presenten, ja derivats del seu propi ésser,ja de les adversitats, pressions i penalitatsque actuen sobre ell. Això mateix, aplicatal cas que ens ocupa voldria dir que serienjustament aquells elements de competèn-cia negligits fins al moment en els estudissobre les relacions entre Catalunya i el PaísValencià, els que estarien a la base d’unasuperació de la fase de relacions actuals,prou escadusseres, i podrien representarels fonaments d’un rellançament d’amb-dós països en l’òrbita espanyola, mediter-rània, europea i àdhuc mundial. En aquestsentit, allò que acostaria realment les duescomunitats i les diferenciaria envers altresserien els elements menys tractats en lesanàlisis realitzades fins avui: els factorsde competència. En resum, i parlant delsexemples ja descrits, en comptes de dosports, no podria parlar-se d’un front por-

155tuari valenciano-català? En comptes dedues fires, no podria parlar-se d’un polcomercial mediterrani amb dos subseus?En comptes de dos aeroports, no podríemparlar d’un espai aeroportuari connectatamb línies regionals o ferrocarrils ràpids?En comptes de dues ciutats, no podriaparlar-se d’un C-2 (València i Barcelona),que hi reduïra a termes horaris quasi me-tropolitans la distància geogràfica? Podemparlar d’una futura col·laboració de lescaixes dels dos països12 o de les respectivesagències de turisme? Permeteu-me lallicència: per a un turista japonès (o nord-americà o eu-ropeu), tant se val passardues hores més en un còmode tren per aveure una exposició a Barcelona sobreMiró o Gaudí i a València, sobre Sorolla ola Llotja dels Mercaders.

Més enllà de l’anècdota, pense que nocal amagar els factors de competència. Ansal contrari, hem de fer d’ells la base defutures col·laboracions, tot i entenent trescoses. Primera: que la progressiva moder-nització de les economies «perifèriques» alnucli valenciano-català (Múrcia, Andalu-sia mediterrània, Aragó...) tendiran a equi-librar els perfils geoeconòmics de les re-gions de l’arc mediterrani espanyol fins auna certa homogeneïtat productiva,13 peròque aquelles mai no podran competir ambCatalunya i el País Valencià en els sectorsestratègics d’un terciari avançat (qüestió,doncs, de dimensió i tradició). Segona,que cal posar les friccions en el primer plade les relacions entre aquests dos territoris,perquè altrament, la solidaritat interna, elslligams de llengua i cultura grinyolarienen cada assalt inesperat: els transvasamentsd’aigua, les connexions d’alta velocitat, elsports i les fires... Són temes que, si no estracten obertament, posarien en crisi dià-

ria la història dels nostres dos països. Itercera, que caldria resituar aquest discurs(col·laboracions bastides sobre friccions)en un joc fonamental d’escales. Els ter-ritoris s’encullen, els mercats s’engrandei-xen i ja no són nacionals, la distància ja noés important, la solidaritat empresarial s’a-febleix. I per això, caldria fer entendreque, en el joc internacional, l’escala ésdecisiva. És millor un front portuari quedos ports desconnectats i és millor pensaren un mercat mundial que en un de regio-nal. De la grandesa de mires dels gover-nants i dels gestors dels principals motorseconòmics dels nostres països i d’una ade-quada visió geogràfica sobre diferents es-cales depèn el futur de les relacions entreCatalunya i el País Valencià. Estaran dis-posats a fer de l’adversitat, estímul? Esta-ran disposats a enfrontar-se a les lleis d’orde la geopolítica?

L’AGENDA «GEOPOLÍTICA»DELS PRÒXIMS ANYSEN LES RELACIONS

VALÈNCIA-BARCELONA

Però, les argumentacions geopolítiquesens interessen per a coses més concretes.Al meu entendre, el present i el futur deles relacions entre València i Barcelonapassen, entre altres, per qüestions pura-ment geopolítiques. El economistes redes-cobreixen que «el territori, la geografiatambé compta», com ha dit fa poc VicentSoler en aquestes mateixes planes, i pro-porciona alguns exemples per al cas va-lencià: les comunicacions i l’accessibilitat,la condició perifèrica, l’ordenació territo-rial, la gestió dels recursos naturals... Peròn’hi ha més i, el que és més important,

156arguments d’aquest tipus, observats desd’una perspectiva geopolítica, ens perme-trien avançar un poc més. Perquè si elsoblidem, estaríem dient, si fa no fa, que jano hi ha factors d’interès estratègic en elmón –en el nostre món més particulartampoc–, i això seria una falsedat. Com haassenyalat Ignasi Ramonet, no és que hajadesaparegut el concepte d’interès estratè-gic, és que s’ha redefinit. Els països nobusquen ja l’ocupació territorial per la for-ça de les armes, ja no cal controlar els re-cursos amb colònies, ni dominar ambbases militars pròpies els estrets marítims.Tot i que continuen algunes constants dela història (Turquia continua sent el fre,com ahir, a l’eixida de Rússia a la Medi-terrània), ara els conceptes d’interès estra-tègic són uns altres.

En el debat sobre les relacions futuresde Catalunya i el País Valencià apareixenalguns elements que podem definir d’inte-rès estratègic, i que, per tant, conformenuna agenda geopolítica de primera magni-tud entre els dos territoris. Els clàssics–sempre els clàssics– ja dibuixaren l’agen-da d’una geopolítica activa que continuasent interessant de conèixer. FriedrichRatzel va fonamentar la seua visió sobretres elements: l’estat, el moviment històrici el «sentit geogràfic» i això es materialitza-va en una sèrie de temes,14 que continuensent de gran actualitat: relacions entre elsterritoris i l’estat; el moviment històric del’estat, la diferenciació geogràfica i els va-lors polítics; el creixement espacial de l’es-tat per concepcions, entre altres nacionals,i les interrelacions amb el medi ambient;la situació geogràfica i política; els espaispolítics i la influència de la població i elstransports; les fronteres, la seua naturalesai desenvolupament; les franges costaneres;

l’àmbit dels rius i llacs i les formes delrelleu i la constitució dels estats.

Aquests nou punts –llevat de l’últim,potser–, permetrien bastir una anàlisi geo-política seriosa en el cas de les relacionsque estudiem avui, i veuríem com la majo-ria d’afers que uneixen –i separen– Cata-lunya, el País Valencià i Espanya se situenen el centre o en l’òrbita d’aquesta llista.Sense cap afany exhaustiu, podem veurealgunes materialitzacions dels nou puntsanteriors.

1. El litoral, un factor tradicional en lageopolítica dels pobles. El País Valencià iCatalunya comparteixen una caracterís-tica comuna: ser la façana occidental de laMediterrània.15 Aquest fet geogràfic fa quetota una sèrie de factors hagen de ser pre-sents en qualsevol agenda de converses po-lítiques, econòmiques i socials: el turismede sol i platja, la conservació del litoral, lapesca i els recursos naturals, els ports i eltransport marítim... I caldrà que el PaísValencia i Catalunya perseveren en la seuapolítica tradicional, que segueix la màxi-ma geopolítica clàssica: «els nuclis geohis-tòrics tendeixen a eixamplar les seues res-pectives “andanes” litorals» (Vicens Vivesdixit). Així, seria d’esperar que l’àrea d’in-fluència respectiva s’eixamplara cap al sud(Múrcia) i cap al nord (més enllà del terri-tori enyorat del Rosselló). La comunitatd’interessos és, pel que fa a la façana ma-rítima, indiscutible, i una materialitzacióbàsica seria un sistema de comunicacionsmeridià ràpid i eficaç.

2. L’aigua dolça i, en relació amb ella,les relacions amb la vall de l’Ebre. El PlaHidrològic ha reviscolat un fet que no éscap novetat: l’aigua com un factor estratè-gic en la conca mediterrània. Caldrà fermemòria i dir que ja al segle XVI, els infor-

157mes dels enginyers militars sobre la de-fensa del regne de València recordaven aFelip II que qui dominara l’abastimentd’aigua dolça dominaria el territori. Ahores d’ara, l’escenari ha canviat, però laimportància de l’aigua roman inalterable.En aquest sentit, caldrà assenyalar tambéun fet geohistòric fonamental: la vall del’Ebre ha estat d’antuvi un territori ager-manat, políticament pròxim, fins al puntde pertànyer a una mateixa corona fins aprincipis del segle XVIII. Caldria recordardoncs que catalans, valencians i arago-nesos venim d’una tradició política quehauria de servir per tenir la responsabi-litat històrica d’entendre’ns sobre aquestfet tan important per a nosaltres. Si miremels mapes del llibre de Vicens Vives de1940, observarem el paper estratègic de lavall de l’Ebre en la història. Va ser la pri-mera via que va seguir la corona de Cas-tella per sortir a la Mediterrània allà pelsegle XI, amb les expedicions d’Alfons VIi del Cid cap a Saragossa i València. Dossegles després, quan la corona d’Aragó hiva barrar el pas, Ferran III de Castella hointenta pel sud, per les terres d’Alacant iMúrcia, des de «los escalonamientos del SE

de la Meseta» (Vicens Vives: 1940: 93). Laconsideració de zona geopolítica inestableva passar així de la vall de l’Ebre a les terresde Múrcia, cruïlla història. Valga aquestfet per a demostrar la importància geoes-tratègica de la vall de l’Ebre –abans com avia de penetració, avui com a font d’abas-timent i eix de desenvolupament i con-nexió amb les regions septetrionals delCantàbric, una alternativa que els matei-xos aragonesos semblen descurar–, i la ne-cessitat que, una vegada més, les baralles idivergències es resolguen dins la famíliadels antics territoris de la corona (Múrcia

inclosa, un autèntic país català frustrat,com va assenyalar Rosselló). Tenim aquei-xa tradició i l’hem de reivindicar. I és certque hi ha tradicions contràries. VicensVives ens ho recorda amb el domini tradi-cional de la ciutat de Barcelona sobrel’Ebre.16 Hi ha encara alguna pervivènciad’aquest fet en l’actitud catalana sobre elstransvasaments? Bé, no cal buscar corrents«tel·lúrics» en aquest tema, però hem deser conscients que, de vegades, sí que espoden fer servir argumentacions de basehistòrica que podrien fer trontollar acordsnecessaris. Quedem-nos en les qüestionspositives: si Vicens Vives va destacar laimportància de la conca hidrogràfica coma element d’unificació en geopolítica, noens perdonaríem que catalans i valenciansen férem ara un factor de disgregació. Ésoportú ara recordar el testimoni d’unvalencianista històric. Duran i Tortajadaescrivia el 1917, d’una forma tan premo-nitòria que encara avui ens commou:

Entre Catalunya i València, pobles ger-mans per la història i la llengua, existia unirreductible divorci. L’Ebre, efectivament,constituí sempre una poderosa fita que ensseparava i les seues aigües, més que de lesnobles terres aragoneses, baixaven tèrbolesdel Ministeri de la Governació.17

3. Les comunicacions i les rutes. Calfer primer una distinció de manual. EnGeografia Humana, interessen els trans-ports i els sistemes de comunicació. EnGeopolítica, interessen per dues raons: perles seues possibilitats creadores de forma-cions culturals i polítiques i pel seu paperen el manteniment i desenvolupamentdels estats (Vicens Vives, 1960: 118). Sen-se anar més lluny, el País Valencià deu la

158seua essència històrica a una marxa cap alsud, la dels cristians de Jaume I percorrentuna ruta tradicional. Certament, en geo-política la ruta ha estat un factor de pri-mera magnitud. Fins a quin punt ha estataixí que l’estat, com a construcció política,era definit per l’escola francesa per quatrefactors: el sòl, la frontera, la capital i laruta. Vicens Vives ens ho recorda: «la rutano sólo conserva al estado [...], lo crea, loestructura y lo reconstituye». Però mésenllà d’aquesta argumentació, les vies decomunicació i els mitjans de transportadquireixen una importància fonamentalen la societat moderna. Els trens d’altavelocitat, les connexions regionals, les au-tovies, alteren l’espai, esborren les distàn-cies i, amb elles, els obstacles. Però és im-pensable que la ruta s’ature quan es canviade territori.

Quines són, doncs, les rutes estratè-giques per a catalans i valencians? Ja n’hemparlat: la meridiana, la litoral és clara. Peròa més, la geopolítica ens mostra l’expe-riència d’altres nacions. A diferència dePrússia, ni Catalunya ni el País Valenciàno han sentit la pulsió d’un Drang nachSee. Eren a la mar. Altres ho han hagutde fer, però, com ara el nucli geopolíticcastellà, avui representat per Madrid i elsseus voltants. No és casualitat que un delsprimers trens espanyols fóra el Madrid-Alacant. Però en aquest Drang nach Ostenhistòric –també en el cas d’Alemanya, des-prés de cercar la mar, sempre s’ha buscatels territoris de l’est–, no tot està finalitzat:hi ha, per exemple, l’autovia Madrid-Va-lència, però manca el TAV (qui hauria depagar més d’acord amb les lleis històriquesde la geopolítica?, a qui interessa històri-cament més aquesta via?). Se’ns dibuixaun futur doble: el nucli geopolític cata-

lano-valencià connectat amb l’interior cas-tellà mitjançant dues vies: Catalunya perSaragossa –altra vegada la vall de l’Ebre,tan geoimportant per a Catalunya–, i elPaís Valencià, més al nord del passadístradicional d’Almansa. El quadrilàter –o eltrapezi–, està servit: Madrid-Saragossa-Barcelona-València,18 amb una via internadiagonal entre València i Aragó, molt im-portant per a nosaltres, que permetria arri-bar a l’Ebre i a l’Atlàntic de forma directa.Si es fan les infraestructures necessàries,aquest serà el territori «útil» de l’Estat es-panyol futur i, sobretot trobarà la seuapotència màxima si serveix per articularprolongacions cap al nord i nord-oest (desdel corredor de l’Ebre i, en aquest sentit,la importància de la diagonal valenciana),l’oest (des de Madrid), el nord (des deBarcelona) i el sud (des de València i Ala-cant). Un trapezi, doncs, amb prolonga-cions. I caldrà recordar ara una altra llei dela geopolítica, degudament reformada. Sitradicionalment «las tendencias geopolí-ticas de un Estado coincidien con su redexterior de comunicaciones» (Vicens Vi-ves, 1960: 126), avui –més que mai–, cal-drà dir que també, i sobretot, coincideixenamb la xarxa interior. Així s’explicaria,parlant de tot un poc, alguns «oblits» i «re-tards» pel que fa al sistema d’intercomuni-cacions del territori catalano-valencià.

4. La situació geohistòrica. Un altreelement destacat per Vicens Vives ha estatsempre aquest: l’anàlisi de la situació d’unnucli geopolític en relació a unes coorde-nades temporals i espacials determinades.De totes les argumentacions possibles ques’encabeixen en aquest apartat, una se’nsmostra més adient i està relacionada ambel futur d’Espanya i d’Europa com a cons-trucció política i la consegüent reordena-

159ció de les seues fronteres. Per als vells geò-grafs, la frontera era l’expressió de la vita-litat d’un estat i el límit de la cohesiócreixent estatal. Allà, els estats lluïen el seuarmament, la policia passejava amb visto-sos uniformes com més diferents dels seusveïns millor i grans cartells anunciaven alviatger que es parlava una altra llengua.Els diners propis no servien, les lleis erendiferents fins i tot per a un mateix crim–de vegades ni aquest existia–, i les mer-caderies havien de ser examinades, méscom un dret simbòlic del país receptorque com una mesura de protecció higieni-cosanitària o econòmica. Les frontereseren l’orgull de les nacions, fins al puntque «la geopolítica alemana pretendía quela frontera política desprendía fuerzasvitales particulares» (Vicens Vives, 1960:177). Com que el «cos» estatal creava lafrontera, d’acord amb la vitalitat d’aquell,hom parlava de fronteres mortes, de fron-teres vives, de fronteres de tensió... Aques-ta concepció de la frontera ha canviat aEuropa. Els estats esborren les seuesdivisions interiors i reforcen, en tot cas,l’exterior: la cohesió és –o es reivindica–europea i per tant cal canviar-hi la idea.Fet i fet, com tantes altres coses, no és quehaja desaparegut la frontera, és que s’hareconvertit. Avui –i podem suposar quedemà–, les fronteres a Europa són (seran)limes regionals, que delimitaran, no petitsestats, sinó allò que els clàssics geògrafscom Vidal de la Blache deien territoris,espais amb un cadre de vie semblant, asobre dels quals, dins dels quals o pel migdels quals podrà discórrer la frontera polí-tica departamental, regional, estatal o na-cional. El gènere de vida, el marc regional,són conceptes de la vella escola possibilistade geografia que poden reviscolar avui,

degudament reinterpretats. El reconeixe-ment de l’existència de marcs territorialssemblants que formen «gèneres de vida»particulars (cultura, paisatge i formes devida en relació a l’economia) es concebiaen la geopolítica francesa com un elementque no havia de traduir-se necessàriamenten una plasmació espacial delimitada perfronteres. A diferència d’aquest pensa-ment, la geopolítica alemanya –ens contaVicens Vives–, s’entestava a estendre lafrontera política a tots els espais de cadresde vie semblants, per pocs trets que com-partiren: primer foren els territoris de l’i-dioma alemany, després, l’àrea de l’escrip-tura gòtica, més enllà la zona de caràctersllatins, ultra d’això, l’àrea de la casa de tipusfrancònic, el límit del calendari gregorià,els territoris on domina el dret germànic iper últim els països on l’idioma comercialalemany era vigent. Foren tots argumentsque generals i geopolítics alemanys comHaushofer feren servir per justificar elparticular Drang nach Osten germànic. Unparàgraf de Vicens Vives és revelador, i finsi tot molt modern, quan parla de Haus-hofer i la seua escola geopolítica:

Pero en lugar de sacar de su análisis lasconsecuencias de orden general que seimponían –o sea que en realidad no existenfronteras, sino zonas de mutua interpre-tación de las irradiaciones de los núcleosgeohistóricos–, acumuló las deduccionesde su estudio para prever gigantescas fron-teras de expansión para su propio país.

Per tant, en aquesta disputa francoale-manya, la interpretació gal·la (a la qual sesuma Vicens Vives) ens sembla més «mo-derna», doncs la frontera, d’existir, hauriaperdut el seu caràcter de límit natural, de

160«superstició cartogràfica» o de límit his-tòric immutable i seria mòbil, canviant,adaptable.

I en aquesta situació de redefinició defronteres –i del mateix concepte de fron-tera–, en quina situació resten Catalunya iel País Valencià? Quin és el cadre de vie aquè volen pertànyer? Perquè és possibleque els interesse –adjudicant, si això éspossible, una unitat de volers a una comu-nitat plural d’éssers humans–, la creaciód’un marc regional septentrional (desd’Alacant fins al Roine, recordem la im-portància de l’aigua), o potser s’inclinenper un nucli geopolític plenament his-pànic, amb Aragó i Múrcia i amb lescomarques més pròximes de provínciescastellanes –que de fet ja estan integrades imolt en les economies valencianes, comara Albacete. En qualsevol cas, el pitjorseria la fragmentació, la no alineació encap cadre de vie –que avui ha d’inclourecomportaments ètics i estructures econò-miques semblants–, i pitjor encara seriano voler ésser, no manifestar-se, no jugarcap paper en la construcció territorial del’Europa futura. Els cadres de vie futurs deles regions europees reflectiran així unatradició, una forma de relacionar-se ambl’espai i amb la vida, una llengua i unavoluntat de ser, de participar en aquellnucli geopolític que podrà contenir mésd’una regió política, fins i tot, transestatal,qui ho dubta. I sense tornar a la necessitatd’establir cap més frontera real.

5. Reequilibri de poders. Dins d’aques-tes coordenades geohistòriques de què par-làvem, observem també alguns canvis pelque fa a dos poders territorials importantsa Espanya. Vicens Vives pensava que amolts estats del món, hom podia diferen-ciar dos centres de poder: el nucli geo-

històric –la «reserva» espiritual, el motorpolític i ideològic d’un estat–, i l’ecumeneestatal –el seu motor econòmic, el territoride major potencial. Per a ell, Itàlia era uncamp perfecte d’explicació d’aquesta rela-ció. Si el nucli geohistòric antic d’aquellestat fou Roma i el modern havia esdevin-gut el Piemont, l’ecumene estatal era Llom-bardia. I a Espanya? Cap a final dels anyscinquanta, Vicens Vives pensava, encerta-dament, que en aquell estat, encara repres-sor i tancat (això no ho deia), el nucli geo-històric era Castella i deixava caure quel’ecumene n’era Catalunya, però i avui?S’albira sense dubte una fase de reorde-nació dels papers. Madrid ja no és aquellaciutat de funcionaris de què es queixavenhomes com Josep Pla. Però Catalunya tam-poc no vol jugar sols a ser un motor eco-nòmic i estètic d’Espanya. Una i altrapotser aspiren a intercanviar els papers. Lapotència econòmica de Madrid i la seuaregió metropolitana i l’aspiració d’algunssegments de la classe política catalana aaportar el seu ideari a la construcció d’unestat, si més no, federalitzador, fan queaquella diferenciació clàssica «nucli» (Cas-tella)-«ecumene» (Catalunya) trontolle. Ien aquest joc de noves relacions, on som–i serem– els valencians? Resumim unaidea en una paraula: Alsàcia. Seria massaagosarat argumentar que podem ser l’Alsà-cia hispànica? Potser sí. Vicens Vives voliamostrar amb aquest exemple tan didàctic,com un territori de frontera, disputat icausa de guerres i conflictes entre Françai Alemanya podia esdevenir un espai d’en-llaç entre els grups llatins i germànics d’unamateixa societat occidental. Pot el PaísValencià, per les seues condicions internes–com ara la situació geogràfica o el bilin-güisme, tot entenent que aquest mai no va

161ser originari, sinó induït, però això és unaaltra història–, jugar un paper mitjancer omoderador entre concepcions geopolí-tiques distintes sobre el que ha de ser Es-panya? Massa fàcil, estem d’acord, però nonegarà el lector que pot ser un argumentsuggeridor, sobretot quan el País Valenciàja ha jugat –o li han fet jugar–, movimentsdifícils d’empassar per a molts en el taulergeopolític de l’Espanya democràtica. LaBatalla de València –recordada, amb al-guns matisos discutibles, per Pau Vicianoen aquestes mateixes planes fa poc–, al-guns articles de la Constitució de 1978–com els que impedeixen les unions decomunitats autònomes– i la via valencianacap a l’autonomia –recordem allò de l’arti-cle 143– no poden ser interpretats d’altraforma que com a intents per tal que el PaísValencià no reforçara el camp de joc, l’e-quip, de les nacionalitats històriques en unmoment en què es decidia un model d’es-tat. Com han recordat tants analistes de laqüestió històrica valenciana, no fou aixògeopolítica dura i pura? No fou això unjoc d’escacs que decidia tantes coses enrelació amb el poder i els territoris? Perquè, doncs, no albirar per al País Valenciàun futur més digne en el concert de lesnacions d’Espanya?

6. La contigüitat és determinant en elsprocessos d’ordenació. Molt lligat a aquestcinquè punt, seria un últim que volemdestacar. Per al geògraf Ratzel, tres eren elselements definitoris d’un estat: Lage (si-tuació), Raum (espai) i Grenze (frontera).Dels tres, l’únic que sobreviu plenamenten el nostre àmbit geopolític és l’espai. Lafrontera dels estats tendeix a la desaparició–si no volem ser tan optimistes, parlemsols de debilitament progressiu–, i la si-tuació era un factor molt més important

fa uns anys que no avui, tot i que lesperifèries de la perifèria europea patiranencara aquesta condició. L’espai, el Raum,és la peça central, però en un sentitdiferent al tradicional. Avui, és preferibleun Guter Raum (un bon espai) a un Gros-ser Raum (un espai gran, extens). L’orde-nació del territori, la planificació dels usosi la preservació de zones naturals esde-vindrà una peça central en el futur delspaïsos. I si alguna cosa hem après dels úl-tims anys és que aquests processos no po-den ser enfocats de forma correcta a unaescala local, ni tan sols regional. Les pers-pectives generals són necessàries i el riu dela Sénia (com tampoc el Segura o el Ca-briel), no pot ser la frontera entre un ter-ritori que decidesca destrossar el litoral iun altre que el protegesca. En aquest sen-tit, l’escala adequada d’anàlisi d’algunsproblemes generals d’ordenació territorialultrapassaria novament els límits regio-nals, a desgrat que altres problemes sí quepuguen ser abordats en el marc autonò-mic respectiu.

UNA CLOENDA GEO-I-POLÍTICA

En resum, com va intuir el 1960 JaumeVicens Vives, potser la geopolítica com aciència reste en un estat de dolça quietud,somoguda de tant en tant per les urgènciesdels conflictes mundials. Però els gransmotius geopolítics continuen, adequada-ment metaformosats, regint i dirigint granpart de les relacions territorials, polítiquesi geoeconòmiques de les regions, nacions,estats i organitzacions supraestatals delmón d’avui.

En el cas de València i Barcelona i, perextensió, del País Valencià i de Catalunya,

162caldria explorar vies de relació distintes ales existents fins ara, que maldaren per su-perar la incomunicació actual sense sub-jectar tota relació territorial a criteris degeopolítica tradicional. ¿Podríem, doncs,pensar en la constitució d’un nucli geopo-lític estable, poderós i anivellat interna-ment –recordem allò de la geometria deles relacions–, sense necessitat de retocsterritorials ni establiment de noves fron-teres, que domine o, si més no, que ofe-resca a les tendències de globalitzacióeconòmica, cultural i fins i tot ideològica,un pol de resistència i, ensems, d’atracciócreixent? De la combinació entre resistèn-cia a les forces exteriors i col·laboració,entre autarquia i servilisme, i de fer de lesfriccions oportunitats, dependrà el futurdel territori geopolític que hem tractat.No podem entrar al segle XXI armats enca-ra amb argumentacions de la geopolíticadels anys vint i trenta. Espanya no pot pre-tendre ser la que va descriure Vicens Vivesel 1940, i per això Castella no pot conti-nuar aspirant a ser-ne la «reserva espi-ritual» –amb tot el que això comporta: dela defensa de la ñ, a l’Instituto Cervantes ola reforma de la Història...–, però elnacionalisme valencià i català hauria tam-bé de deixar de pensar en termes de con-sideracions geopolítiques de l’Europa deVersalles: identificar necessàriament terri-toris amb llengües, voler establir fronterescom supersticions cartogràfiques, aspirar ala creació de nous estats quan maldem perdissoldre els que tenim, elevar l’espai acategoria absoluta i immutable, continuaramb la idea d’«insatisfacció» territorial...,la qual cosa no vol dir abdicar de la defen-sa d’una cultura i de la sobirania pròpia.Ans al contrari: l’Europa futura hauria detenir la seua base en una federació de po-

bles, de cadres de vie més o menys forma-litzats, que poden tenir o no en els actualsestats la seua representació (Espanya no ésAlemanya i les nacionalitats i regions notenen la veu dels länder en política exte-rior). Dit en altres paraules, caldrà buscarmecanismes nous per defensar i exercir eldret a l’autogovern, però aspirant a unhoritzó geopolític distint del que va veurel’Europa d’entreguerres –una nació, unestat–, i fins i tot l’Europa posterior a lacaiguda del mur de Berlín, un episodi –pelque fa a algunes nacionalitats–, pendentdes d’aquelles dècades.

Fet i fet, per finalitzar farem servir unaltre dels conceptes clàssics de la geopo-lítica, als quals era tan afeccionat VicensVives (1961: 68): el de Raumordnung, quepodem traduir per ordenació del territori idels recursos, però que també podria tenirel sentit de «reparcel·lament geopolític»,de «reordenament espacial». I caldrà pre-guntar-se, a la vista de tot açò que hemdit, quin serà el Raumordnung futur deCatalunya i el País Valencià, quin serà elreordenament de les relacions geopolí-tiques i de les forces geoeconòmiques delsdos territoris en un futur no massa llunyà.En qualsevol cas, cal continuar pensant-hi. En el recent llibre que recull la relacióepistolar entre Joan Fuster i Ernest Mar-tínez Ferrando, Vicent Alonso (1999: 39)comenta l’actitud d’aquest darrer prohomenfront el «gruix d’ironia» del pensadorsuecà. I assenyala:

Si ho subratlle és només perquè hi veigalguna cosa més, com un intent de portartambé aquesta voluntat conciliadora alterreny de les relacions entre València iBarcelona, com la insinuació d’una con-cepció del valencianisme que fóra capaç de

163fer compatible el catalanisme, el reconeixe-ment dels lligams amb la resta dels terri-toris de parla catalana, amb una mirada notan autocrítica envers el que és estricta-ment valencià.

Doncs això mateix, però aplicat al ter-ritori, és el que pense. ❐

1. Testimoni recollit per A. Martí en l’article «Diaris dedia, diaris de nit. Madrid segons Josep Pla», dins Bar-celona-Madrid, 1898-1998. Sintonies i distàncies. Cen-tre de Cultura Contemporània de Barcelona, 1997.

2. Joan Fuster a Nosaltres els valencians, p. 135, 2a edició,Edicions 62, 1964.

3. Carta de Joan Fuster a Josep Pla, del 13 d’abril de1962, en el llibre Joan Fuster. Correspondència, vol I,p. 126, editat per Tres i Quatre el 1997.

4. Junt amb tot açò, hi ha un tema que uneix geopo-lítica, ideologia i, en el nostre cas, els Països Catalansi que apuntem ací només com una senzilla hipòtesi acomprovar (o rebutjar): la importància que en laconstrucció de les teories unitaristes dels Països Ca-talans van tenir argumentacions geopolítiques euro-pees clàssiques dels anys 20 i 30 del segle XX. És untema a estudiar, però constatem certa semblança queanalitzarem més detingudament en altre moment.

5. Es tracta de España. Geopolítica del Estado y del Impe-rio, editat per Yunque, a Barcelona, el 1940 i Tratadogeneral de Geopolítica, la primera edició del qual ésdel 1950, però que nosaltres hem treballat a partirde la segona reimpressió per l’editorial Vicens Vivesel 1961.

6. Carreras, C. «Una introducció al debat des de la Geo-grafia», dins del llibre col·lectiu Balears, catalans ivalencians. Reflexions encara sobre els Països Catalans,editat per Enciclopèdia Catalana el 1999.

7. En la conclusió d’aquesta obra col·lectiva publicadaper l’Estel en dos volums, s’afirma: «Descomptantalgunes excepcions –poques i encara amb problemesgreus propis del context general– pot dir-se que no hiha al País Valencià una indústria digna d’aquest nom».

8. «La vocación agrícola –es decir, la posesión de un tí-tulo de propiedad sobre una extensión de tierra– re-sulta ser una vocación universal. La escena, que pue-de ser frecuente y típica de un país industrializadode la persona que pide consejo al apoderado de un

banco o de una caja de ahorros sobre qué valores otítulos mobiliarios ha de adquirir para colocar su di-nero, es sustituida habitualmente en el País Valencia-no por la persona que visita a un corredor de fincas yadquiere unas hanegadas de huerto». Són paraulesd’Emili Giralt en l’article «Problemas históricos dela industrialización valenciana», dins l’especial que larevista Estudios Geográficos va dedicar a la «regiónvalenciana» el 1968, amb el número doble 112-113.

9. El País Valencià a l’eix mediterrani. L’Eixam, València,1992.

10. Poc després que Maluquer publicara el seu treball el1963, Giralt el 1968 afirmava tot el contrari. Siel primer no dubtava a afirmar que «el conjunt delsPaïsos Catalans presenta una remarcable homogeneï-tat econòmica i social...» (p. 11) o que «l’estructuraeconòmica de les diverses regions catalanes no ten-deix pas a la complementarietat, sinó a la identitat osemblança» (p. 113), Giralt, com hem vist, atribuïaa l’economia valenciana un component agrari dife-renciador.

11. Toynbee havia propugnat una llei geopolítica que,seguint Vicens Vives (1961: 94), deia: «L’estímulmés efectiu és el que es troba entre la mancança il’excés d’adversitat». No deixa de copsar que aquestallei s’aplicara al pensament valencianista dels anystrenta d’una forma, si fa no fa, quasi automàtica. Tansols cal llegir el paràgraf transcrit per Pérez Moragón(1983: 61): «València apareix ara com ara en la seuamàxima decadència nacional aguditzada per lesseues desfavorables condicions geogràfiques, entreles quals comptem paradoxalment la seua exuberantriquesa material». Acció Cultural Valenciana. «La pla-ga política», 20 de març de 1931. La percepció queel País Valencià llangueix inactiu –políticament iculturalment–, entre la dolçor d’unes condicionsgeogràfiques naturals excepcionals és, doncs, una lleigeopolítica clàssica.

12. El 1999, els territoris no valencians on Bancaixa i laCAM tenien més oficines era la resta de països dellengua catalana, per davant de la potent comunitatde Madrid. La CAM té més sucursals a Barcelona (37)que no a Castelló (28), per exemple. Per la seua part,un 8 % de les sucursal de Caixa Catalunya estaven alPaís Valencià i un 7,5 % de La Caixa. Aquests per-centatges són els més alts de les caixes espanyoles queoperen al País Valencià.

13. Aquesta idea ja havia estat enunciada el 1976 per Car-reras, Giralt, Lluch i Roca, però confiaven a laindústria i el turisme el paper que tenen els serveis ahores d’ara. Així, deien: «...amb l’augment del grau

164de desenvolupament industrial (i turístic) hancrescut les relacions existents entre la mediterràniacatalana i, per tant, de les zones més desenvolupadesdels Països Catalans, però cal tenir en compte que enalguns casos ha quedat també desdibuixada la fron-tera econòmica d’aquests Països amb algun dels de laresta de l’Estat» (p. 105), a «Nació i regió als PaïsosCatalans: economia política, estructures territorials iideològiques», dins Debat sobre els Països Catalans.Ponències i comunicacions de les Jornades. Curial Eds.Catalanes, Barcelona, 1977.

14. Aquests punts han estat citats per López Trigal i Beni-to del Pozo com constitutius de la Politische Geo-graphie ratzeliana en un recent llibre: Geografía Polí-tica, Cátedra, Madrid, 1999, p. 32.

15. Romà Perpinyà, el 1932, ja parlava de la franja costa-nera com un d’aquells rius centreeuropeus o nord-americans, en la riba dels quals havia de créixer lariquesa de Catalunya i el País Valencià.

16. «En la antigua Corona de Aragón, Barcelona dominóel curso del Ebro, por donde afluía al Mediterráneoel trigo de la cuenca aragonesa, adquiriendo la ba-ronía de Flix, situada a la salida de la última gargantapor la que atraviesa aquel río. Ni las más tentadorasofertas reales hicieron desistir a la poderosa ciudadmediterránea de abandonar aquel reducto esencialde su predomino económico en la Corona aragone-sa» (Vicens Vives, 1961).

17. Citat per Pérez Moragón (1983: 65).18. Caldrà doncs, bandejar argumentacions simplistes,

però plenament entenedores en el context històric,econòmic i polític dels anys trenta del segle XX enquè es formularen, com les què mostren les paraulesd’Artur Perucho: «València té oberts, davant seu, doscamins: l’un d’ells travessa l’horta de tarongers floritsi va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre, segueix lalínia lluminosa de la costa i s’enfila pels Pirineus»(citat per Pérez Moragón, 1983: 72). L’adjectivació iel recurs a figures geogràfiques és tot un discurs.

BIBLIOGRAFIA

ALONSO, V. (1999): Introducció a J. Fuster Correspondèn-cia, vol. 3. Ernest Martínez Ferrando, Tres i Quatre,València.

CARRERAS, C. (1999): Balears, catalans i valencians. Refle-xions encara sobre els Països Catalans, EnciclopèdiaCatalana, Barcelona.

NINYOLES, R. L. (1992): El País Valencià a l’eix mediter-rani, L’Eixam, València.

PÉREZ MORAGÓN, F. (1983): «El valencianisme i el fet delsPaïsos Catalans (1930-1936)», L’Espill 19 (primeraèpoca).

VICENS VIVES, J. (1940): España. Geopolítica del Estado ydel Imperio, Yunque, Barcelona.

— (1960, 1a ed., 1957): Aproximación a la Historia deEspaña, Universitat de Barcelona, Barcelona.

— (1961): Tratado general de Geopolítica (1a ed., 1950),Vicens Vives, Barcelona.

165

P U B L I C I T A T

La Llibertat, 12 / Apartat de Correus 26746470 Catarroja (País Valencià)

tel.: 961 26 86 54 / fax: 961 27 25 82e-mail: afers@provicom.com

http://www.provicom.com/afers

els llibresdel contemporani

col·lecció dirigida per Agustí Colomines i Companys

1. Rosa MONTORIOL I SABATÉ: Ferran Soldevila(1894-1971). Una aproximació bio-bibliogràfica.Pròleg d’Emili Giralt i Raventós, 148 pp. [PVP

1.500 ptes.]2. Norberto BOBBIO: Dreta i esquerra. Raons i significats

d’una distinció política. (Nova edició revisada i am-pliada el gener de 1995 amb una resposta als crítics).Pròleg de Joan Subirats. Traducció d’Ángeles Rojo,150 pp. [PVP 1.500 ptes.]

3. Jaume COMELLAS I COLLDEFORNS: Aquí hi ha gana!Debat sobre la marginació social a Barcelona. Pròlegde Manuel Vázquez Montalbán. Epíleg de JaumeLorés, 148 pp. [PVP 1.500 ptes.]

4. Francesc ROCA: El miracle europeu i la via asiàtica.Viatges entorn de la modernitat, 204 pp. [PVP 1.500ptes.]

5. Ricard PÉREZ CASADO: Conflicte, tolerància imediació. Onze conferències de l’administradoreuropeu a Mostar. Pròleg de Javier Solana, 88 pp.[PVP 1.000 ptes.]

6. Isaiah BERLIN: Entre la filosofia i la història de lesidees. Una conversa amb Steven Lukes. Introduc-ció de Steven Lukes: «El singular i el plural». Tra-ducció de Gustau Muñoz, 104 pp. [PVP 1.500ptes.]

7. J. GARCÉS, F. RÓDENAS, S. SÁNCHEZ, I. VERDE-GUER: Política, exclusió i pobresa a Rússia, 134 pp.[PVP 1.500 ptes.]

8. Pere MAYOR: Un País amb futur. Converses ambVíctor G. Labrado. Pròleg de Ramon Lapiedra,2a ed., 126 pp. [PVP 1.500 ptes.]

9. Norbert BILBENY: Política noucentista. De Maragalla d’Ors, 158 pp. [PVP 1.500 ptes.]

10. Carles SANTACANA: El franquisme i els catalans. Elsinformes del Consejo Nacional del Movimiento (1962-1971), 2a ed., 148 pp. [PVP 1.800 ptes.]

TÍTOLS EN PREPARACIÓ

11. Testimoni públic. Política, cultura i nacionalisme.Pròleg de Francesc-Marc Àlvaro

editorial afers

166

La lectura és una activitat intel·lectualque posa en moviment totes les nostres fa-cultats, intel·lectuals i sensibles, i ens per-met i ens obliga a crear a dintre nostre lesrealitats i els esdeveniments que es narreni les idees que s’exposen.

Per la lectura accedim a un món queno és pas el nostre, però que reconeixemgairebé com a propi perquè passa en el side la nostra intimitat on s’hi reconeix. Lalectura és un esdeveniment íntim i solitarien el qual cap presència de la realitat s’in-terposa entre el lector i el llibre. En la lec-tura el lector assisteix i viu uns esdeveni-ments que només passen en el clos de laseva intimitat. La intimitat és una dimen-sió interna, profunda. El que és íntim ésel que té d’incomunicable l’existència il’experiència individual; la intimitat és laparticularitat específica d’allò nostre quesembla que es quedi al llindar de la cons-ciència sense gosar atravessar-ne el dintell.L’espai de la intimitat és format per lespercepcions i sensacions que provoca elmón de fora, pels sentiments que suscita ipels records i les idees que procura.

La intimitat representa la vida interiori privada i, per extensió, l’atmosfera que

n’afavoreix l’expansió. Aquest espai clos,arrecerat del món, és un món ple, caòtic,pulsional, sense vida lògica. És un món, elde la intimitat, construït per les sensacionsi els records que van acumulant-se i gar-bellant-se en un magma informe, on elque es pensa, se sent i es recorda construei-xen una imatge de la realitat que, tot i sersuscitada per les sensacions del món, éscreada pel lliure joc de la memòria i de lesfacultats sensibles i intel·lectuals.

Agustí d’Hipona descriu la intimitatd’aquesta manera:

Arribo als dominis de l’ànima i als amplespalaus de la memòria, on hi ha els tresorsde les innombrables imatges aportades perles percepcions polimorfes dels sentits. Allísón guardades totes les representacions quehan captat els nostres sentits i totes les al-tres dades que hi són dipositades, en la me-sura que no les hagi absorbides i soterradesl’oblit... Totes elles, les rep, per tornar-les aevocar i a recobrar, quan calgui, el vast ha-bitacle de la memòria dins no sé quins se-crets i inefables replecs de la seva natura:totes elles hi entren (les impressions i re-presentacions), cadascuna per la porta queli és reservada, i s’hi arrengleren en ordre.Però no hi entren pas les realitats mateixes,sinó sols les imatges de les coses percebu-des, per estar-s’hi a la volença del pensa-

Escriptura i intimitatL’expressió del jo a través del llenguatge literari

Antoni Marí

Antoni Marí és escriptor, poeta i professor d’Estètica ala Universitat Pompeu Fabra. Ha publicat, entre al-tres obres, Formes de l’individualisme (Tres i Quatre).

167ment que l’evoca. Tot això passa dins de mimateix, en l’ingent palau de la meva me-mòria. És allí, en efecte, que tinc a l’abastel cel i la terra i el mar i totes les impres-sions que n’he pogut rebre, fora d’aquellesque he oblidat. És allí que em trobo tambéa mi mateix, que em torno a recordar demi mateix, de les coses que he fet, deltemps i del lloc en què les he fetes i de lasensació que provava en fer-les. És allí queés dipositat tot el que recordo, per haver-ho experimentat o per haver-ho cregut.

La intimitat és, com diu Agustí d’Hi-pona, l’espai on es rep notícia del món ion es crea la imatge de la realitat. És ambl’ajut dels nostres sentits i de les nostresfacultats que la intimitat construeix lesimatges de les coses percebudes. L’expe-riència de la realitat sensible i l’experiènciade la realitat que ens és descrita en els lli-bres entren a l’ample palau de la memòria,perque les dues realitats han estat captadespels nostres sentits. Però sovint passa quequan la nostra intimitat es veu sacsejadaper l’experiència de la realitat que ensofereix la lectura, la imatge de la realitat enla qual vivim sembla esvair-se, retirar-se igairebé oblidar-se davant d’aquesta altrarealitat que emergeix i surt dels llibres i dela paraula escrita.

Per la gràcia de la lectura podem conèi-xer altres realitats que no són les nostres,viure experiències que no hem tingut no-saltres, conèixer intimitats tan profunda-ment com coneixem la nostra; podem ac-cedir a les idees i als pensaments de tantsd’altres que per haver-les llegit podem fernostres, com si nosaltres mateixos les ha-guessim pensat; i creure que la vida i l’or-dre de les coses podria ser d’una altra ma-nera de com ha estat. La lectura és un acte

íntim que ens acosta i ens dóna a conèixeruna altra intimitat i el secret que ella guar-da. Amb la lectura, la intimitat del lector ila intimitat de l’acte de la lectura s’iden-tifiquen i es corresponen amb la intimitatde l’escriptor i de l’acte de l’escriptura. Laintimitat del lector es confon amb l’autorque expressa la seva intimitat mitjançant elllenguatge i alhora ens decobreix la nostra.

És el que diu Marcel Proust a Le TempsRetrouvé: [La literatura] és la revelació,que seria impossible per mitjans directes iconscients, de la diferència qualitativa quehi ha en la manera com se’ns presentael món, diferència que, si l’art no existís,seria sempre el secret etern de tothom.Només mitjançant l’art podem sortir denosaltres mateixos, saber allò que veu unaltre, d’aquest univers que no és el mateixque el nostre, i els paisatges del qual hau-rien continuat essent per a nosaltres tandesconeguts com els que hi pot haver a lalluna. Gràcies a l’art, en lloc de veure unsol món, el nostre, el veiem multiplicar-se,i tenim tants mons a la nostra disposiciócom artistes originals hi ha, més diferentsels uns dels altres que aquells que giravol-ten en l’infinit.

Per l’art de la literatura podem accedira altres maneres de fer-nos present el món,diferents de la nostra; podem entrar en elsecret d’altres intimitats i ampliar el domi-ni de la nostra, considerar el món des d’unpunt de vista que, fins el moment de lalectura, ens era desconengut, i conèixer iarribar a tenir tants mons com escriptorsoriginals hagin expressat la seva intimitatmitjançant el llenguatge de l’escriptura. Elllenguatge sorgeix de la necessitat d’ex-pressar la intimitat que es reclou rere lespercepcions, les sensacions i els sentimentsen un garbuix caòtic i pulsional. És l’ex-

168pressió la que fa possible que la intimitat,aquell món caòtic, pulsional, sense vida lò-gica, esdevingui, gràcies al llenguatge, orde-nat, racional i comprensible.

Gràcies al llenguarge la realitat perso-nal escapa del caos per cristal·litzar-se sotala forma sòlida i intel·ligible de la paraula.El llenguatge fixa, ordena, expressa i comu-nica allò de més íntim, el que distingeix acada home en la seva diferència específica,allò que el fa ser ell i amb el qual, amb elllenguatge, arriba a ser el que és. El moded’expressió de la intimitat hauria de ser unmode d’expressió de la mateixa naturalesaque la de la intimitat: un llenguatge ins-tintiu, peremptori, com el llenguatge delboig, del místic, del borratxo o del poeta.Llenguatges que no s’avenen a la conven-ció de la retòrica imposada pels altres. Em-però, l’expressió de la nostra intimitat, mit-jançant el llenguatge, fa que puguem en-tendre el nostre jo, i donar-lo a entendre.

L’expressió es manifesta en primer lloca la mateixa persona que s’expressa, i, ensegon lloc, a qualsevol que la pugui enten-dre. Si el que es vol és expressar les emo-cions intel·ligiblement, un ha d’expressar-les de tal manera que siguin intel·ligiblesper a un mateix: fins que un home no haexpressat la seva emoció, no sap de quinaemoció es tracta. L’expressió del jo a travésdel llenguatge fa que aquest es faci cons-cient a l’home que l’expressa. L’acte d’ex-pressar la intimitat és, doncs, una explo-ració de la pròpia intimitat, de les pròpiesemocions, sensacions i percepcions i tractade saber quines són aquestes i quina és laseva naturalesa. L’expressió de la intimitatés una activitat per a la qual no hi hamodels, ni lleis, ni normes, ni preceptesamb l’ajut de les quals puguin assolir laforma expressiva. L’expressió individualit-

za. L’expressió de la intimitat ens fa cons-cients d’ella, ens permet de conèixer-nos,de fer-nos comprensibles i pensables per anosaltres mateixos, i comunicables ambels altres; ens fa conscients de la nostra sin-gularitat, i de la peculiaritat de la nostraexpressió. La intimitat, allò instintiu, allòd’incomunicable de l’existència, de l’expe-riència individual, es transforma, mitjan-çant l’expressió del llenguatge literari, enuna forma que ordena el món de l’instintsota la forma del pensament expressable,per a, d’aquesta manera, comunicar elmón interior amb el món exterior en unllenguatge íntim que, des del moment enquè es pronuncia, deixa de ser íntim peresdevenir públic i comú i que sense deixarde ser expressió de la intimitat és recollidaper una altra intimitat, la del lector, ques’identifica amb la de l’escriptor. El mèritde l’escriptura és el d’haver sabut evocar iexpressar als lectors, i amb els estrictestermes del llenguatge, la intimitat del jo ide mostrar el col·loqui singular oncadascú, l’escriptor i el lector, es troba ambell mateix, en un monòleg interior, l’unexpressant-se, l’altre interpretant-se.

L’expressió del jo a través del llenguat-ge literari és la voluntat de sentir com alògic el que pel seu origen i naturalesa ésimpulsiu, irreflexiu i caòtic i, d’questa ma-nera, comunicar-ho al lector. La intimitatdel jo només podem fer-la conscient i co-nèixer-la a través del llenguatge, que elmateix instint pulsional ha creat perquès’expressés. La intimitat, a la qual el llen-guatge ha donat nom, fins i tot existència,emergeix, doncs, no només com una in-terpretació del caos de l’inconsciència, si-nó que ens mostra, també, l’íntim movi-ment de les facultats de crear i de conèixerde l’escriptor i del lector. La intimitat és

169una ficció, una invenció de la imaginació,una creació nostra; el que no és ficció ésl’impuls que l’ha creat, és a dir, la capacitatde construcció, de creació i d’interpretacióque té el llenguatge literari. La lectura és,en aquest sentit, un camí privilegiat d’ac-cés a la pròpia intimitat. És un aprenen-tatge no només d’un mateix, sinó tambéde la realitat i del sentit de la realitat. Unaprenentatge del món i del sentit del món.Un camí que és obert gràcies a l’expressióde la intimitat de l’autor que ha desvetllatla de l’escriptor. Com diu Marcel Prousten un altre lloc de la Recherche: cada lec-tor és, quan llegeix, el lector de si mateix.L’obra de l’escriptor no és més que unaespècie d’instrument òptic que li ofereix allector discernir el que, sense aquest llibre,no hauria pogut veure en ell mateix... Elsmeus lectors –segueix dient Proust– sónels lectors de si mateixos, perquè el meullibre no és més que com aquests cristallsd’augment que l’òptic de Combray oferiaa un comprador.

Si el llibre és l’expressió de la intimitat,la intimitat entesa com allò de propi quedóna sentit a la realitat quan el lector lle-geix el llibre, llegeix i interpreta la sevapròpia intimitat i el sentit de la realitatque aquesta intimitat li descobreix. Elllibre és gairebé com un instrument queajuda a veure millor allò de nosaltres ma-teixos que desconeixem o que havíemoblidat, o que s’ha perdut entre els plecsde la memòria i que mai hauríem pogutrecordar o conèixer sense l’ajut d’aquellllibre que ens ha obert el sentit del món ide nosaltres mateixos.

Per tot això podríem dir que cadascúde nosaltres ens hem creat allò de nosaltresmés íntim, no només amb l’ajut de la nos-tra experiència personal de la realitat, sinó

també amb els recursos que ens han donattots els llibres que hem llegit. Tant la rea-litat de les coses, com la realitat que hi haals llibres han estat interpretades per no-saltres i, ambdues, ens conformen en elque som. «Sóc el que he llegit» va dir enuna ocasió Jorge Luis Borges, ja que cadallibre ens ha ofert aquell punt de vista únicque sobre la realitat ens ha mostrat l’autoren l’estil que li és propi i que no és altracosa que l’expressió de la seva intimitat.

El món és la nostra creació i la lecturadels llibres ens han ajudat a crear-lo; enshan ajudat a tenir la nostra peculiar consi-deració sobre nosaltres mateixos i sobre elmón. Els llibres que llegim ens donen aconèixer el món, que no és el món de l’au-tor, sino el món que, amb l’ajut del llibre,hem pogut llegir o veure en nosaltres ma-teixos. Hi ha certament una gran distànciaentre els llibres i la vida, és aquella distàn-cia inexorable a què feia referència JosepPla, quan deia:

Nosaltres hem llegit i llegim els llibres.Creiem que hem viscut perquè hem llegitels llibres. Els llibres ens han donat espe-rança d’alguna cosa. Els llibres ens hansuggerit l’esperança d’alguna cosa. Hemesperat anys i anys que alguna cosa es pro-duiria: Què s’ha produït? Absolutamentres. Res. Això ens ha portat a suposar queels llibres diuen una cosa i que la vida endiu una altra de molt diferent. Els llibresens diuen que el món, els homes, les do-nes, són fets d’una manera. La vida ens diuque el món, els homes, les dones, són fetsd’una manera distinta. Els llibres ens diuenque existeix l’amor, la glòria, la bondat, lagrandesa. La vida diu que no hi ha res.

Per a Josep Pla no hi ha res fora dels

170llibres. Com per a Don Quijote de laMancha o per a Madame Bovary, no hihavia res a la realitat més que engany,aparença i caos. Als llibres hi ha la vida,essencialitzada, intensificada i reduïda i ésnomés amb l’ajut de l’experiència pròpiaque la realitat dels llibres es manifesta mésque no com una nova realitat, com unexpandiment, una ampliació i una intensi-ficació de la nostra experiència. És el queva a dir altre cop Marcel Proust: «La verta-dera vida, la vida a la fi descoberta i dilu-cidada, l’única vida, per tant, realment vis-cuda és la literatura; aquesta vida que, encert sentit, habita a cada instant en tots elshomes com en l’artista». Això és possibleja que, com afirma Michel de Montaigne«cada home porta la forma sencera de lahumana condició». Cadascú de nosaltres,els escriptors i els lectors, sense deixar deser el que som, en la nostra diferència, somtambé els altres. D’aquesta manera el prin-cipi d’identitat de l’espècie humana ve acompensar el efectes del principi de diver-sitat i aquella consciència íntima del jo esveu compensada per un principi d’univer-salitat en virtut del qual cadascú de nosal-tres pot ser el portaveu de tots, ja quecadascú és el mirall de tots. Com deiaJorge Luis Borges, en la dedicatòria del seullibre Fervor de Buenos Aires:

Si las páginas de este libro consienten algúnverso feliz, perdóneme el lector la descor-tesía de haberlo usurpado yo, previamen-te. Nuestras nadas poco difieren; es trivialy fortuita la circunstancia de que seas tú ellector de estos ejercicios, y yo su redactor.

Tots som u i el mateix i tots diferents.El reconeixement de l’altre com un mateixfa que cada consciència individual coinci-

deixi amb la consciència de pertànyer auna comunitat, més o menys espiritual, ies reconeixi en aquesta comunitat com esreconeix en ell mateix. Reconèixer l’altrecom a subjecte només és possible quans’ha assolit la mateixa condició. D’aquí eldoble moviment que, sobretot el llenguat-ge literari afavoreix. Un moviment que vade dintre cap a fora, que és l’expressió dela intimitat, i un altre que va de fora cap adintre i que és el reconeixement de l’ex-pressió d’una altra intimitat que reconei-xem en nosaltres.

Si, com havíem dit, la lectura és unesdeveniment íntim i solitari, també ho ésl’escriptura, que també és una activitatintel·lectual que posa en moviment totesles nostres facultats. Tot i que sempre es faservir el llenguatge, no és el mateix parlaramb un mateix, parlar amb un altre oexpressar la intimitat per mitjà de lletrestraçades sobre un paper, com és el fet d’es-criure; en el qual un no s’adreça a ningú oun s’adreça a tots. Diu María Zambranode l’acte d’escriure:

¿Qué és lo que quiere decir el escritor ypara qué quiere decirlo? ¿Para qué y paraquien? El escritor quiere decir el secreto; loque no puede decirse con la voz por serdemasiado verdad; las grandes verdades nosuelen decirse hablando. Esto que no pue-de decirse, es lo que se tiene que hablar.Descubrir el secreto y comunicarlo, son losdos acicates que mueven al escritor... El se-creto se revela al escritor mientras lo escribe.El escritor sale de su soledad a comunicar elsecreto. Luego ya no es el secreto mismo co-nocido por él lo que le colma, puesto quenecesita comunicarle. ¿Será esta comuni-cación? Si es ella, el acto de escribir es sólomedio, y lo escrito, el instrumento forjado.

171Si, com havíem dit, la lectura és un

acte íntim que ens acosta i ens dóna aconèixer una altra intimitat i el secret queella guarda, l’escriptura vindria a ser elmitjà pel qual es pot descobrir el secretque, lliurat al vertigen de la consciència, esvol donar a conèixer. L’escriure i el llegirsón, alhora, un retorn i una descoberta dela intimitat. Per això un escriu amb latotalitat íntegra de la seva persona, perfixar allò que ens diem a nosaltres matei-

xos en la solitud de la nostra intimitat ipoder comunicar el que és més propi decada persona, ja que en la lectura se’ns hadonat a conèixer el món; un món que,amb l’ajut dels llibres, hem pogut llegir ennosaltres mateixos.

Potser tant el llegir com l’escriuresiguin formes de romandre en la solitud,en la qual un està a la recerca del quedesconeixem del món i de nosaltresmateixos. ❐

CARÀCTERSREVISTA DE LLIBRES

Núm. 14 Gener 2001

Institut Interuniversitari de Filologia ValencianaAv. Blasco Ibáñez 32 - 46010 València Tel.: 96 386 40 90 Fax: 96 386 44 93 E-mail: Vicent.Alonso@uv.es

Sam Abrams «Octàleg sobre la presència de Picasso a l'obra

de Palau i Fabre»

Joan Josep Isern «Un resum de la narrativa més interessant del 2000»

Francesc Bayarri «La ciència temàtica»

Felip Tobar «Conversa amb Ferran Torrent, Rafael Arnal i Martí

Domínguez»

Entrevista amb Manuel Ramírez, editor de Pre-textos

Pàgines centrals dedicades a Josep Palau i Fabre

Il·lustracions de Carme Vidal

Ressenyes/Opinió/Informació/Novetats Bibliogràfiques

Publicació Trimestral:Gener · Abril · Juny · Octubre

172

La sostenibilidad del desarrollo: el caso va-lencianoRicardo Almenar, Emèrit Bono i ErnestGarcia (dirs.)576 pp., 2000, Publicacions de la Uni-versitat de València/Fundació Bancaixa

La decisió de Publicacions de la Uni-versitat de València de treure una ediciócomercial d’aquesta obra col·lectiva és unanotícia excel·lent. Publicada el 1998 perl’entitat finançadora, no havia tingut ladifusió que es mereix.

Des de fa anys vivim una situació para-doxal. La immensa majoria dels economis-tes, fins i tot alguns sensibles als problemesmediambientals, continuen treballant ex-clusivament en termes de fluxos de preusper descriure i avaluar l’activitat econò-mica. Malgrat les primeres pedres posadesper economistes com Georgescu-Roegen,Kenneth Boulding, Herman Daly i, a casanostra, Joan Martínez Alier i altres (comAlfons Barceló, Vicent Alcántara, Jordi

Roca i Federico Aguilera Klink), els pro-gressos en aquesta línia són minsos i finsara limitats a elaboracions teòriques,sobretot crítiques. Els estudis empíricsdestinats a analitzar el que està realmentpassant són pràcticament inexistents. Desque les administracions públiques s’hancomençat a preocupar per l’assumpte, tro-bem estudis d’impacte ambiental i ecoba-lanços (estudis del cicle de vida dels pro-ductes), i, òbviament, el desenvolupamentde les corresponents metodologies. Aques-tes modestes aproximacions als efectesambientals de les activitats humanes obrencamí a la necessària confluència entre eco-nomia i ecologia, i a la construcció opera-tiva de conceptes susceptibles de captar elsproblemes de les externalitats, l’atribucióde valors monetaris (o altres tipus de va-lors) als costos ambientals, etc.

Ara bé, atès que la comptabilitat eco-nòmica es basa en sèries estadístiques cal-culades en preus, els estudis econòmicstroben en general sòlides bases empíriquesquantificades. Els fluxos de materials ienergia, en canvi, no estan enregistratsamb la mateixa sistematicitat, si és que hoestan d’alguna manera, i això és un incon-venient major a l’hora d’estudiar la realitateconòmica en termes físics i treure conse-qüències respecte a la seva sostenibilitatecològica. L’any 1999 es va publicar unatemptativa interessant en aquest terreny:l’obra dirigida per J. M. Valero i A. Valero,Desarrollo económico y deterioro ecológico(Fundación Argentaria-Visor, Madrid).D’altra banda, les administracions públi-ques tendeixen cada cop més a estudiar lesdimensions físiques de la riquesa i comen-cem a disposar de bases de dades significa-tives que permeten un treball analític i unconeixement cada cop més complets.

Desenvolupamentsostenible?El cas valencià

Joaquim Sempere

173L’obra de Ricardo Almenar, Emèrit

Bono i Ernest Garcia, que explota de ma-nera comprensiva les dades disponiblesper al País Valencià, representa una apor-tació concreta a aquest coneixement. Pelfet d’ocupar-se d’un espai territorial prouextens i poblat, constitueix un model detractament del tema aplicable a països sen-cers (i no a casos locals ni a l’àmbit mun-dial) i, com a tal, un precedent de valorinestimable per a una reforma dels siste-mes de comptes que utilitzen els estats ialtres entitats polítiques territorials peravaluar i mesurar la riquesa econòmica iels seus costos ecològics. Amb el mèritaddicional de contenir un estudi socio-lògic extens i de gran valor, que clou elvolum i proporciona una radiografia es-plèndida de les percepcions, actituds ivalors de la població valenciana sobre elmedi ambient.

El llibre comença recapitulant els prin-cipis rectors aprovats en successives troba-des internacionals: Estocolm (1972), Tokio(1987), Rio (1992), la Carta d’Aalborg deles ciutats europees (1994), la declaracióde València de les nacionalitats i regionseuropees (1995). Segueix un inventari ter-minològic dels conceptes essencials refe-rents a la sostenibilitat. (Aquests aspectesdonen a l’obra un valor afegit per a qui noestigui familiaritzat amb els temes eco-lògics.)

El segon capítol fa una descripció delPaís Valencià que inclou des de clima iorografia fins a PIB i diverses variables so-bre benestar material, cultura, població,etc. Al llarg de tot el llibre, entre els diver-sos aspectes descriptius i analítics s’inter-calen elements de reflexió teòrica, com, enaquest capítol, un excurs que recull el de-bat entre Bhagwati i Daly sobre les rela-

cions entre comerç mundial i sostenibili-tat (que posa en qüestió el dogma neoli-beral que inspira l’acció de l’OMC sobreels efectes incondicionalment positius dellliure comerç a escala mundial per a lapreservació del medi ambient).

El tercer capítol planteja la necessitatde prendre en consideració en l’anàlisi dela riquesa no sols el sistema econòmic, sinótambé el sistema ecològic. En particularaborda l’«anàlisi de fluxos». La compta-bilitat nacional computa producció, con-sum i transaccions monetàries entre duescategories d’agents: productors («empre-ses») i consumidors finals («famílies»), queintercanvien en el mercat béns i serveis ifactors de producció (capital i treball).Aquest procediment de còmput té l’in-convenient major de fer abstracció del sis-tema físic que dóna suport a les activitatsantròpiques –les econòmiques en aquestcas. Les transaccions monetàries no per-meten capturar aspectes importants delmetabolisme entre els humans i el seu en-torn natural (ni en economies tan mer-cantilitzades com les nostres). Per això calcorregir l’enfocament econòmic conven-cional amb estudis dels fluxos físics, elsquals es reparteixen en dues grans classes:(1) entrades o inputs: materials, energia iaigua, i (2) sortides o outputs: emissions al’atmosfera, abocaments d’aigües residualsi residus sòlids.

La metodologia emprada en el llibre esproposa fer-se càrrec de la «interfície» (in-terfase) entre els dos sistemes, l’econòmic il’ecològic, i, complementàriament, exami-nar l’estat dels stocks naturals. La sosteni-bilitat ecològica d’una economia es mesu-ra, justament, per la seva capacitat permantenir un estat perdurable dels estocsque permeti la continuïtat dels fluxos re-

174querits per les activitats humanes. Així,per exemple, no basta saber quanta fustaes treu d’un bosc o quanta aigua s’extreud’un aqüífer –dades que es poden obtenirmitjançant un estudi dels fluxos, fins i tot,si no hi ha dades físiques, d’un estudi delsfluxos monetaris multiplicats per un coe-ficient de conversió dels preus en quan-titats físiques. Cal també saber si el bosc ol’aqüífer s’exploten o no per damunt de laseva capacitat de regeneració natural. Peraixò el llibre aborda no sols una anàlisi defluxos, sinó també una avaluació de l’estatdels principals subsistemes ambientals:edàfics, hídrics, forestals, pesquers, etc.

L’estudi de les interrelacions econòmi-ques es fa mitjançant taules input-outputclàssiques, les quals són complementadesper taules input-output mediambientals quemesuren els fluxos físics de recursos i resi-dus i les seves interrelacions. No es tractad’alterar dràsticament l’essència i el signi-ficat dels conceptes econòmics, sinó decompletar-los amb «comptes satèl·lit», se-gons la terminologia emprada pels autors(p. 137), a fi que s’adeqüin més satisfactò-riament a la realitat. Aquestes taules amb«comptes satèl·lit» (que tenen a Espanyaun precedent a la Comunitat Andalusa)utilitzen metodologies elaborades inicial-ment per Daly (1968) i millorades per P. A.Victor (1972). Els resultats s’exposen alcapítol cinquè.

L’avaluació de les dades permet arribara conclusions poc engrescadores. Cap al1990 les pressions de l’economia valencia-na sobre el medi ambient eren inequívoca-ment intenses i superiors en la majoriadels casos a les corresponents mitjanesmundials. Cada ciutadà valencià consu-mia un 14 % més d’energia comercial, un23 % més d’aigua, un 85 % més de recursos

minerals, un 14 % més de recursos de lapesca i un 53 % de fusta industrial quela mitjana per capita mundial. A això calafegir dos trets qualitatius: l’exogeneïtat i lano renovabilitat. Efectivament, el 97 % del’energia, el 45 % de l’aigua, el 13 % delsrecursos minerals, el 44 % dels pesquers iel 95 % dels forestals provenien de fora delPaís Valencià. A més, el 95 % de l’energia iel 97 % del conjunt dels materials eren norenovables (pp. 216-217). Més significa-tiu encara: en el darrer decenni estudiat, lapressió sobre el medi ambient creix, i ambrapidesa. En tots els casos el consum de re-cursos i l’abocament de residus ha crescutper damunt del creixement demogràfic i delcreixement econòmic. El País Valencià noguanya, sinó que perd, en ecoeficiència.

La conclusió pràctica dels autors és re-clamar una «reestructuració ecològica delconjunt de l’economia valenciana» (p.373), un canvi que qualifiquen de «radi-cal» i fins i tot de «revolucionari», en elsentit que inverteix l’ordre de moltes de lesprioritats avui vigents. Allò que cal és (1)moderar els principals fluxos d’entrada isortida, (2) desplaçar aquests fluxos cap ala renovabilitat dels inputs i la degradabi-litat dels outputs, (3) estabilitzar, per des-prés regenerar o restaurar els sistemesnaturals. Els autors reconeixen la dificultati la necessitat de temps: és molt costós re-parar allò que s’ha fet malbé, i, de cara alfutur, és aconsellable la màxima segons laqual més val prevenir que guarir.

La part sociològica del volum, queocupa els tres darrers capítols (uns doscentenars de pàgines), és un complementde l’estudi economicoecològic fins aquícomentat. Qui ha d’abordar la reestructu-ració exigida són les persones, els habi-tants del País Valencià. Què pensen de tot

175això? La resposta a aquesta pregunta esbasa en dues enquestes fetes el 1997 perErnest Garcia i Pura Duart, l’«Enquestasobre Percepcions, Actituds, ConsumPrivat i Sostenibilitat Mediambiental» il’«Enquesta sobre Valors i Sostenibilitat».La recerca s’ha completat amb la tècnicadels «grups de discussió» (pp. 523 i ss.),«dispositius per a la producció de discur-sos col·lectius». Es tracta d’entrevistes engrup, que suposen una «simulació de l’es-pai en què es dirimeixen els conflictes col-lectius reals». Es van constituir dos grups,cadascun d’ells amb uns trets específics, ise’n van enregistrar els intercanvis d’opi-nió. Això ha permès captar les opinions demanera dinàmica i dialògica, i no sim-plement estàtica. L’intercanvi fa que l’opi-nió finalment formulada sigui resultat del’espontaneïtat primera, que es va corre-gint i matisant, de manera que recull mol-ta més riquesa que una simple entrevistaindividual. La intenció de l’investigadorno és trobar cap «significativitat estadísti-ca, sinó tòpica i estructural».

L’estudi de les pautes de consum s’em-marca en diverses consideracions teòri-ques sobre les motivacions per a un con-sum «excessiu»: unes són socials (la cercadel consum ostensible i la distinció), d’al-tres ecològiques (les «classes» o categoriesde consum d’Alan Durning). L’estudi posaxifres a allò que és obvi a priori: els valen-cians pertanyen a la «classe d’usuaris d’au-tomòbils, consumidors de carn i de bénsde curta durada», i entre ells predomina elconsum privat sobre el públic. La pressiósobre el medi ambient deguda a l’alimen-tació, per exemple, creix amb (a) la su-perfície de terra necessària per produir elsaliments (el consum de carn roja és el queen necessita més); (b) el grau de trans-

formació i elaboració dels productes quesón adquirits al mercat (els aliments pre-cuinats, congelats i amb envasos costosossón menys sostenibles); (c) la distància en-tre producció i consum; (d) la intensitatenergètica del procés de producció delsaliments (més maquinària, inputs químics,etc. impliquen menys sostenibilitat) (p.418). Els factors estructurals es combinenamb factors culturals com l’«escassedat detemps», que impulsa el consum d’alimentsmolt preparats industrialment, i tambél’ús de l’automòbil. Durant els anys 70 el«desenrotllisme» va impulsar les primeresonades d’artefactes d’ús personal i domès-tic, alhora que el canvi qualitatiu de la die-ta, evolució que culmina als 90 amb el ques’anomena en el llibre la «llar electrico-fossilista», és a dir, la llar proveïda de totamena d’electrodomèstics i altres artefactesmoguts sobretot per energies fòssils, on la«nova quincalleria» (videos, ordinadors,telèfons mòbils, etc.) s’afegeix a la prèvia-ment existent (p. 427), fent augmentarsensiblement la despesa domèstica d’elec-tricitat, tant en termes absoluts com enpercentatge de la despesa total.

En aquest context hi ha una interessantdiscussió de la tesi d’Inglehart sobre l’a-venç, a Occident, de «valors postmateria-listes», que vindrien a substituir les aspira-cions «materialistes» d’alguns anys enrere.L’ecologisme seria un exemple d’això: uncop assolit un cert nivell material de vida,la gent podria aspirar a una «qualitat devida» superior. Els protagonistes d’aques-tes noves aspiracions serien, especialment,les classes mitjanes urbanes amb un nivelld’estudis elevat. L’estudi aquí comentatobserva que la tesi d’Inglehart es com-prova amb prou feines en el cas de la«consciència ambientalista», que és supe-

176rior, però amb diferències molt petites res-pecte a d’altres sectors socials. En canvi,comprova també que les pràctiques d’a-quest sector social són més insostenibles:consumeixen més carn roja i alimentsmolt elaborats, gasten més en l’automòbil(i en el transport en general), en l’habi-tatge i en algunes altres partides. Són elstípics habitants de barris suburbials d’ele-vat standing, amb fort impacte territorial ialta necessitat de transport privat. La tesidel «postmaterialisme», com ja haviendenunciat abans altres crítics, queda, coma mínim, matisada i relativitzada.

El tema de les dissonàncies entre undiscurs de sostenibilitat i unes pràctiquesinsostenibles –un tema crucial de la socio-logia ambiental– torna més endavant ambaportacions empíriques i argumentacionsque aporten molta llum al fenomen. En eldarrer capítol, sobre percepcions, actitudsi valors, es comparen els resultats de lesenquestes valencianes amb d’altres inter-nacionals. En particular, s’esmenta unaenquesta Gallup feta el 1992 a 22 païsosamb motiu de la Cimera de Rio, que do-nava uns resultats sorprenents. A la pre-gunta: «Amb quin dels enunciats següentssobre medi ambient i economia està vostèmés d’acord? (a) cal donar prioritat a laprotecció del medi ambient, encara quesigui amb el risc de reduir el creixementeconòmic; (b) cal donar prioritat al crei-xement econòmic, encara que es deterioriuna mica el medi ambient», els percentat-ges de preferència pel medi ambient erenmolt alts, de més del 40 %, amb resultatscom el 72 % a Mèxic, 77 % a Dinamarca,73 % a Alemanya, 71 % al Brasil, 59 %als Estats Units i Filipines i 43 % a l’Índia.Els autors, potser de manera precipitada,conclouen que «el creixement econòmic és

un mite gastat, clarament poc popular.Durant decennis ha estat invocat ad nau-seam com a remei per a tots i cadascun delsmals socials, cosa que n’ha minat la cre-dibilitat. [...] Alguns estudis han mostratque les elits (els dirigents empresarials i elsalts funcionaris i càrrecs polítics) tenenuna opinió marcadament més producti-vista que el públic en general» (p. 501). Éscert que el resultat del sondeig Gallup éscontundent –amb el resultat sorprenentaddicional que no hi ha diferències sig-nificatives entre països industrialitzats i noindustrialitzats–, però segurament seriaraonable aplicar-li la mateixa reserva res-pecte a la dissonància entre opinió i pràc-tica real. Ara bé, tot això cal veure-ho enrelació amb una altra observació que fanels autors: que la distància entre opinionsdeclarades i conductes reals té a veure so-vint no amb la falta de coherència dels in-dividus, sinó amb condicions institucionalsinadequades, que no faciliten o no fan pos-sible una conducta ajustada a les actitudssubjectives: «És evident que la disposiciófavorable de la població a la recollida se-lectiva d’escombraries no pot dur-se a lapràctica si les ciutats no implanten un sis-tema adient de contenidors i de gestió [deresidus]. Igualment, encara que es com-prengui que són preferibles els envasosretornables, la gent poca cosa pot fer quanaquests han desaparegut totalment delscomerços». La conclusió és taxativa: «Enaquest sentit, no és sobretot la població laque ha de ser educada en matèria de mediambient. [...] els qui necessiten imperio-sament ser educats són els dirigents eco-nòmics i polítics, així com molts tècnics iexperts» (p. 507). Un interessant punt devista per abordar qualsevol estudi d’opinióen la matèria i per organitzar l’educació

177ambiental de la població, tant a les escolescom fora d’elles.

Finalment, té també un gran interès elcapítol 8, dedicat a les ciutats. En defini-tiva, a les nostres latituds les ciutats con-centren prop del 80 % de la població, demanera que les polítiques favorables a lasostenibilitat s’hauran de decidir a les ciu-tats i per a les ciutats. Els autors, en aquestcamp, fan aportacions molt valuoses tanten el terreny metodològic com en el polí-tic. Els problemes ambientals, diuen, no espoden resoldre només a través d’un «asso-ciacionisme especialitzat i monogràfic»(cal entendre, suposo, les organitzacionsecologistes) ni tampoc a través de «comis-sions tecnicocientífiques». Cal optar, se-gons el seu punt de vista, per un entramatinstitucional que s’articuli amb associa-cions voluntàries i amb una nova cultura.Proposen –aprofitant una acció institu-cional mancomunada dels municipis, jaexistent, però ampliant-ne el camp d’ac-ció– les Mancomunitats Intermunicipalsd’Interès Mediambiental (MIMA), queintegrarien no només municipis, sinótambé «consells de direcció, participació iconscienciació» (pp. 457 i ss.). La idea ésuna concepció integral de les activitats hu-manes, començant per les econòmiques,que es guiïn pel lema de l’ecologia «com aconsorci, com a negoci i com a oci». L’a-tractiu d’aquesta proposta és que combinauna dinàmica ja existent a escala intermu-nicipal –tractant de fugir de la pura utopiafora del temps i de l’espai– amb la poten-ciació del poder i la iniciativa locals, prin-cipi preuat per molts ecologistes que té lavirtut de donar més poder i més respon-sabilitat als directament afectats pel medilocal. Això apunta a una nova dimensió dela democràcia de la qual es parla cada cop

més, lligada al tan repetit «principi de sub-sidiarietat», que s’aplicaria no sols a la ges-tió política, sinó també, en aquest cas, al’activitat econòmica, a fi de controlar mi-llor els impactes ambientals de les activi-tats antròpiques.

Com a eina d’avaluació de la sostenibi-litat local, els autors proposen un indica-dor sintètic, que agrupa una colla d’índexsvariats, que anomenen Index d’Aptitudper al Desenvolupament Sostenible de lesciutats valencianes (INAPDESO), que cal-culen per a tots els municipis valenciansde més de 5.000 habitants. Només 34 dels132 municipis d’aquestes dimensions ob-tenen la qualificació d’«aptitud alta o moltalta», i Guardamar del Segura n’és el mésben qualificat. D’aquesta mesura es podeninferir les característiques del municipi«ideal» del punt de vista de la sostenibi-litat: (a) No és una gran ciutat, no té gaireespecialització productiva, té més de milhectàrees de superfície, de les quals unafracció majoritària seria àrea forestal, altreshàbitats naturals en bon estat i àrees deconreu; (b) bona qualitat de l’aire, consumd’aigua de recursos propis, depuradores enbon estat i bon tractament dels RSU; (c)més del 10 % del sòl urbà és zona verda,menys del 3 % l’ocupen polígons indus-trials, el creixement urbà perifèric (debaixa densitat) està limitat per la planifi-cació urbanística; (d) pertany a una man-comunitat intermunicipal, té normes deprotecció del medi ambient, compta ambvoluntariat ambiental i té capacitat tècnicaper al compliment de la normativa am-biental.

En suma, un bon punt de partida, lli-gat a l’observació dels fets, per elaborarprogrames d’acció territorial i municipalen una línea de sostenibilitat.

178Com haurà comprovat el lector d’a-

questa ressenya, la riquesa del volum té unvalor inestimable com a compendi de lesidees bàsiques sobre desenvolupamentsostenible, com a estudi complet de l’estateconomicoecològic del país i de les acti-tuds i valors dels seus habitants i com afont de propostes politicosocials. Sensdubte, una aportació feta amb gran cura imeticulositat que hauria de ser conegudai tinguda en compte per tots els que, desde la societat civil o les administracions, espreocupin pel medi ambient i vulguin in-tervenir-hi per millorar les coses. ❐

El llibre del sexe,la poesia il’empresa

Lluís Meseguer

Tres qüestions mereixen ser adduïdesrere la lectura d’aquest atractiu llibre. Lestres qüestions són certament importantsen un món que veu créixer la centralitatde la tecnologia i de les dificultats de con-trolar-la: (a) les relacions entre les propos-tes científiques i la vida social i personal;(b) les relacions entre disciplines científi-

Comprendre la comunicacióSebastià Serrano316 pp., 1999, Proa, Barcelona.

ques diverses; i (c) les relacions entre elsllenguatges formals de les ciències i els ob-jectes renuents a la formalització, com lesemocions humanes. Tots tres nivells derelació són precisament adduïts per l’autora la «Introducció» de l’obra, amb un for-mat de promeses convertides en condi-cions: que les «habilitats» o la «competèn-cia comunicativa» seran «valors més quesegurs en el gran mercat de la vidal social ilaboral dels anys a venir» (p. 9); que «lapersona amb valors de futur ha de ser, d’al-guna manera, interdisciplinària, multifun-cional i polivalent» (p. 12); i que «les emo-cions no són pas un luxe» i no debades caltenir en compte l’actual paper emergentde «l’anomenada intel·ligència emocionalen el món del comportament de les perso-nes i de les organitzacions» (p. 13). El con-tingut d’aquest llibre, per això, «voldria seruna mica l’èpica de la informació i la co-municació» tenint les tres qüestions com a«eines estratègiques» (p. 14).

En parlar d’estratègia, doncs, cal incor-porar-hi la voluntat pragmàtica de l’autor,expressada al subtítol del llibre amb untriangle temàtic, encara que només par-cialment representant del conjunt de refle-xions que hi planteja: «el llibre del sexe, lapoesia i l’empresa». Efectivament, les rela-cions entre la creativitat biològica, la crea-tivitat verbal i la creativitat econòmicaconstitueixen un «llibre», és a dir, un con-junt de continguts lliures i oberts, peròaquest «llibre» –el de la vida, d’altra ban-da–, no és únic, ni unívoc, ni casual. I tota«escriptura» d’aquest llibre ha d’optar pelpredomini o l’èmfasi en algun criteri: l’au-tor, en aquest sentit, opta per considerar lacomunicació com l’element de cohesióentre els tres móns esmentats, ja que re-marca (pp. 19 i 283) la condició de la in-

179eslava del procediment), es poden esmen-tar, en el mercat dels darrers anys, aporta-cions mediàtiques de Jorge Wagensberg,Adolf Tobeña, Joan Corbella, Fabià Esta-pé, Xavier Duran, David Jou, EudaldCarbonell o Jesús Tusón. I fins i tot, dinsl’activitat directament literària, obres con-cretes de David Jou, Alfred Giner, ÀngelTerrón, Martí Domínguez o Sergi Belbel.La coincidència d’aquesta diversa seleccióen molt pocs anys fa possible parlar d’un«gènere» que no renuncia al nivell perio-dístic ni lúdic dels arguments, però sensedimitir del rigor originari de les ciènciesrespectives: la física, la psiquiatria, l’eco-nomia, la paleontologia, la recerca mèdica,la biologia, la matemàtica o la lingüística.D’altra banda, l’intent d’aprofitar la cièn-cia dins la vida quotidiana limita ambaltres formes democràtiques d’aprenentat-ge de l’èxit o l’autoestima: escoles d’escrip-tura literària, d’oratòria, d’expressió perso-nal, d’inversió en borsa, de gestió cultural...(que, de vegades, es veuen confrontadesamb la militància institucional o confes-sional, amb la pressió cultural del pensa-ment gestat als països del Tercer Món, o finsi tot amb perversions mediàtiques com lavidència, les sectes, els jocs de rol, el móndels remeis casolans tradicionals...).

Sebastià Serrano s’aixeca vigorosamentper damunt de les necessitats de la retòricadivulgativa, tot i mobilitzar alguns delsmecanismes discursius més adients percarregar de passió i de contundència eldiscurs. Així, les anècdotes viscudes: la cai-guda en què es va trencar la cama (p. 192),o l’emoció sentida al Laboratori de Mediade Berkeley, quan els col·legues li explica-ven els avantatges del «superllibre» elec-trònic de l’època de la World Wide Web(p. 294). O també, la tècnica de l’enu-

formació com a tercera categoria essencialde la vida, al costat de la matèria i del’energia.

D’altra banda, el subtítol remarca tam-bé la utilitat pragmàtica de «comprendrela comunicació». La motivació no sola-ment informativa o emotiva, sinó tambéeducativa, és coneguda en l’orientaciód’altres obres i canals d’activitat comuni-cativa de l’autor, el lingüista Sebastià Ser-rano (Bellvís, Pla d’Urgell, 1944). Pràc-ticament totes les seves altres propostesanteriors, construïdes des d’un planteja-ment obert de la lingüística, havien posatl’èmfasi en la relació entre ciència i crea-ció lingüística, entre formalisme científici comunicació afectiva, entre «ciències» i«lletres». Així, després d’un inicial plante-jament de les aplicacions de la matemàticaal llenguatge verbal (Elementos de lingüís-tica matemática), ha aportat interessantsreflexions sobre la formalització del text ila lectura i sobre procediments d’expressi-vitat (Literatura i teoria del coneixement);sobre l’aplicació de la funció booleana alcodi poètic i la capacitat antientròpica dela poesia (Signes, llengua i cultura); o so-bre la paradoxa com a base de significatnarratiu o de l’enunciació teatral (La para-doxa, Cap a una lògica de la seducció).

Si en els darrers anys, l’activitat comu-nicativa de Sebastià Serrano s’ha estès amitjans orals com la ràdio i la televisió, lesseves capacitats d’implicació del nivellpersonal de les qüestions han aconseguittraslladar-se a un tipus d’escriptura quecombina el to assagístic amb la implacableprecisió de la lògica argumentativa. Enaquest sentit, participa de l’estil que hamarcat altres aportacions a la vida civil deles ciències. Per no excedir l’àmbit català(malgrat l’estirp anglosaxona, francesa i

180meració (a la p. 118 apareix una llista detrenta-quatre emocions construïdes ambl’expressió de les tres zones de la cara) o ladel resum (dels continguts del llibre (p.227) o de les tecnologies modernes delllenguatge vrerbal (p. 277)). O els elogispròxims al ditirambe: de l’escriptura (p.263), d’alguns trets del capitalisme (p.269), o d’Internet (p. 293). Tot amb tot,el punt de trobada més evident de la con-dició interdisciplinària del llibre no podiaser altre que el de la metàfora: no solamentper ser un autèntic universal metodològicdel lèxic científic, sinó per la seva correla-ció literària. Serrano no s’està de conside-rar el cervell com a «fantàstica cooperativa»(p. 29), o l’amor com a «big bang afectiu»(p. 57), o els laboratoris com a «templesmoderns de la nova religió» (p. 305); o delloar «l’arc de sant Martí de la rialla» (p.137) o l’«Odissea dels sentits» (p. 304),sinó que construeix bellament una menade dimensió fractal de la realitat amb rea-litats d’una evidència experiencial multise-cular: per exemple, l’oli o el brou. Així, lacomicitat o el joc són una mena d’«agentantientròpic, o d’oli aromàtic que ajuda aapaivagar els grinyols de les relacions» (p.219), mentre que l’emergència del llen-guatge cal considerar-la al si del «broucomunicatiu que fa el xup-xup en l’olladels rituals» (p. 209).

Els procediments expositius de Sebas-tià Serrano, segons el seu estimat estil desempre, salten les fronteres innecessàriesentre racionalisme i emotivitat, entre li-nealitat i multiplicitat, entre formalisme isemàntica. No solament les travessen, sinóque les anul·len o ensenyen a minimitzar-les. I aquest és el resultat immediat d’unacomprensió autènticament interdiscipli-nar de la complexitat, que al seu torn im-

plica la negació de qualsevol autoritat odefinició científica no oberta al diàleg i ala falsació popperiana. De fet, ell mateixhavia fet ja molt per integrar les propostesi els límits de Popper, de Kuhn, de La-katos, de Feyerabend o de Berger als estu-dis lingüístics i literaris (i n’ha contagiatalumnes notables, com el Vicent Salvadorautor d’El gest poètic, o el Joaquim MariaPuyal autor d’un notable estil comunica-tiu). Dit altrament: la capacitat analògicadels procediments científics s’ha de com-binar amb la recerca de garanties de fiabi-litat i de prospectiva de cada ciència, i ambla necessitat d’establir mecanismes objec-tius o subjectius en el debat científic, sin-crònic (entre disciplines) i diacrònic (totadmetent la «unitat» històrica de la cièn-cia). Personalment, aquest apassionat iapassionant cientifisme d’un lingüistasempre m’ha fet pensar en els modernsepisodis egregis d’influència de la cièncianatural o formal damunt les ciències hu-manes: l’organicisme de Goethe capaç defer conviure les metamorfosis de les plan-tes i l’Sturm und Drang; el darwinisme–empeltat per l’anticipació de la dialècticahegeliana– de Taine o de Zola; el paradig-ma mecanicista de Newton i Laplacesuperat alhora per Planck i Einstein, perFreud i Jung, pel cubisme i el surrealisme;el principi d’incertesa de Heisenberg defi-nidor de l’aleatorietat de la música deSchönberg, la narrativa de Kafka, el teatrede Beckett o la plàstica de l’action pain-ting; la teoria de les catàstrofes de Thomaplicada al «quadre semiòtic» de Greimas;o la matemàtica de Kolmogorov motivantl’estructuració semiòtica de Lotman.

La diferència de l’actitud de SebastiàSerrano potser rau en el fet que no subor-dina l’ordre de les «ciències humanes» a la

181presumpta precisió de les «ciències pures»,que les escoles lingüístiques practiquenamb rendiment notable: les bases neurofi-siològiques de la cognició dins la lingüísti-ca cognitiva, o la lògica fregeana dins lafilosofia del llenguatge d’Austin o Searle...Més que d’una subordinació, cal parlard’un autèntic «efecte papallona» damuntel discurs: cada ciència pot aportar ele-ments a la comprensió dels fenòmens, deles dades i dels sistemes –i més encara siallò que es proposa de comprendre és pre-cisament la comunicació– però no potcomprendre definitivament ni indefini-dament.

Tot amb tot, quina és la matière delllibre? Es podria respondre més o menysaixí: una llarga recerca en els orígens bio-lògics i genètics de la comunicació, segui-da d’un apassionat reconeixement delsvalors del llenguatge corporal i verbal, icoronada amb una afirmació de la impor-tància de les (noves) tecnologies de la in-formació, i sobretot, amb una defensa hu-manista de l’escola per a l’educació defi-nitivament comunicativa, del raonament ide l’emotivitat (p. 309).

El plantejament dedica, però, el mà-xim esforç textual (els vuit primers capí-tols: pp. 17-223) a les bases biològiques igenètiques del llenguatge: la importànciadel descobriment de l’ADN (pp. 17-30),l’emergència del sexe com a resultat del’acció del cervell i l’especialització de lesparts del cos (pp. 31-55), la diferenciació ila complementarietat del refinament sen-timental de la femella i el mascle (pp. 57-128), la «multicanalitat de la comunicacióprimat» a través de l’olfacte, el tacte, lavisió i l’audició (pp. 129-152), la «granbifurcació» dels primats i els homínids(pp. 153-169), les primeres tecnologies en

el marc de les revolucions de la pedra i delfoc (pp. 171-185), l’estabilitat de les rela-cions mare-fill i la distinció entre aparella-ment i matrimoni (pp. 187-203), i elsfactors rituals de la memòria i l’aprenen-tatge i el poder de la desautomatització(pp. 205-223). Aquesta complexa interre-lació d’elements en la construcció del llen-guatge facilita la intensificació del tracta-ment de temes concrets, sense haver derecórrer a l’excursus immotivat. Així, l’es-tructuració funcional del cervell humà(veg. p. 29), la dona segons l’home (pp.79-93) i l’home segons la dona (pp. 93-100), la comunicació «no verbal» (pp.102-103), o la comicitat (pp. 217 i ss.). Itambé, la fonamentació more biologico delsconceptes de competència i cooperació(pp. 25, 78), desautomatització (p. 217),rellevància (p. 273), o de realitat (fisica o«virtual», p. 302).

L’aparent excés argumentatiu en la fo-namentació biologista –genetista, patri-monialista– de la comunicació és seguitd’una «prehistòria» i una «història bàsica»del llenguatge: la «llarga marxa» de l’ora-litat i la seva delimitació institucional: lareligió, la política, l’administració (pp. 235-248), el pas històric de l’oralitat a l’escrip-tura (pp. 249-267), la tecnologia comuni-cativa associada al capitalisme industrial:el telègraf, el telèfon, la fotografia i l’auto-mòbil (pp. 269-278), i el desenvolupa-ment de la informàtica (pp. 279-305).

Per comprendre la comunicació, i per su-perar el típic étonnement de molts lingüis-tes davant els misteris del llenguatge, Se-bastià Serrrano recorre a una acció deconfiança científica en la capacitat veridic-tiva bàsica dels arguments biològics o ge-nètics. Només ben avançat el procés tex-tual, esmenta la distinció entre filogènesi i

182ontogènesi (p. 213), i és encara més tardquan remarca el paral·lelisme entre evo-lució biològica i evolució cultural, entrepatrimoni genètic i adquisició cultural (p.235). Ara bé, el biologisme de l’obra ad-met el paper de la psicologia i la cultura(pp. 62-63, 235, 240, 249); s’arrisca a re-sidenciar físcament capacitats (així, el «tocde la consciència» a l’espai prefrontal se-gons evidències de recerca neurofisiolò-gica (p. 214); i fins i tot anota l’«herènciaextrabiològica» (p. 230).

Aquella confiança, tanmateix, no és unxec en blanc a les dades paleoantropo-lògiques –sovint, de períodes temporalsmolt poc coneguts– ni una submissió alformalisme científic. Ell, que tant ha uti-litzat la lògica matemàtica, no és fins almoment d’haver de definir condicionsformals de la capacitat comunicativa hu-mana quan precisa que aquesta prové d’unmecanisme innat: un «algoritme de reco-neixement de seqüències» (p. 249). Aquestarevalorització de la sintaxi –car el signifi-cat pot ser autònom de la seqüencialitat–és un exemple de la possibilitat de SebastiàSerrano de retornar a la via logicomate-màtica (Boole, amb fonaments de Frege,Wittgenstein, Russell, i desplegada perGödel, Turing o Markov) per indagar lacomunicació, com ell mateix sembla anun-ciar (pp. 279-280), en altres llibres futurs.

Siga com siga, convé no confondre,arran de l’estatut atorgat ací a les basesbiològiques del llenguatge, la condiciód’infraestructura, la de certesa, i la deveritat. Altrament, el salt que tota activitathumana exigeix de «patrimoni» a «adqui-sició», deixaria l’evolució i l’àmbit socialdels fenòmens en posició de mera supra-estructura, de semàntica dependent, o decompromís subjectiu. De fet, si Sebastià

Serrano explica que l’ADN, more linguis-tico, pot ser considerat com la «gramàticabiològica» amb la «doble articulació delllenguatge de la vida» (pp. 22-23), tambéaddueix de manera convicent que lesparaules violenten el segon principi de latermodinàmica (p. 240).

Dit clar i ras: la comunicació i els llen-guatges tenen una complexa dimensióhistòrica. Així, l’origen de la comunicacióverbal és situat per la paleoantropologia enmoments molt diferents (veg. l’interessanttestimoni de Sebastià Serrano, pp. 129-130): segons Johanson –vinculat a la sevatroballa més espectacular, la Lucy–, cal si-tuar aquell origen fa uns 30.000 anys;mentre que segons Phillip Tobias –relacio-nat amb la fase de l’homo habilis– es potremuntar a fa 2 milions d’anys. Aquestadoble perspectiva només pot ser com-plementària si s’adopta una redefinició dela noció mateixa de comunicació verbal.

Al llarg del llibre, Sebastià Serrano usade tant en tant la reflexió transhistòrica,tot traçant bellament i hipotèticament ex-plicacions sobre comportaments «en ori-gen» i «en l’actualitat»: el contrast de pers-pectiva quant a les relacions afectives de ladona (manteniment de la relació) i del’home (contacte present) (p. 54); la para-doxa científica de no conèixer llenguatgesen estat senzill en els primats, i de ser moltcomplex el llenguatge humà conegut (p.229). I sobretot, quan s’escau, s’arrisca demanera brillant a resums històrics: així, laseqüència de diferenciació entre primats ihomínids (pp. 153 i ss.), la influència deltelègraf en l’estil de la premsa escrita mo-derna (p. 272), els canvis introduïts per lainformàtica (p. 279), i fins i tot, l’abast delpensament de Newton comparat amb lesdescobertes de Shannon (p. 284).

183Tot amb tot, però, l’origen biològic de

la comunicació i la seva evolució històricaes troben en el subjecte temàtic del llibre:la passió pel llenguatge, que en aquest casdeu molt a altres llibres anteriors del savinascut a Bellvís (veg. p. 250). I algunes deles idees que hi fonamenta tenen un inte-rès capaç d’incitar-lo a altres llibres sobrela comunicació. Així, la substitució de laidea del llenguatge com a misteri (p. 230)o com a màgic poder sobre les coses (p.247), per la seva condició de resultat com-plex d’antiquíssims canvis en els primats(pp. 104, 130, però p. 230); o els avan-tatges de l’àmbit auditiu del llenguatgeverbal per damunt de l’opció visual (pp.167-168); o la consideració del llenguatgecom a sinergia entre habilitats comunica-tives i pensament simbòlic (pp. 182); ofins i tot, la combinació de papers de lasintaxi i de la semàntica (p. 210, segonsla meva opinió prioritzant massa la sintaxii menystenint la semàntica; és a dir, laqüestió de si la sintaxi és instrumental dela semàntica del llenguatge).

La comunicació: dimensió biològica igenètica, dimensió evolutiva i cultural, di-mensió lingüística individual i social. Aixòtal vegada podria ser dit sense eixir de lavàcua constatació de l’estat acadèmic ol’«estat de mercat» de la qüestió. Aquestno és ni de bon tros el to del llibre, publi-cat a més, dins una col·lecció activamentimplicada en la difusió del debat científic,titulada precisament «La mirada científi-ca» i amb altres propostes de signaturesnotables: Margulis-Sagan, Westbroek, Re-quejo, Cavalli Sforza, Steiner o MestresQuadreny. Sens dubte, el llibre de SebastiàSerrano constitueix un acte voluntari imagistral d’amor al llenguatge humà, bas-tit amb l’arriscada combinació metòdicad’ingents aportacions i la majoria molt re-cents, perquè n’explica –més que no l’èxitpersonal derivat de l’ús de les seves arts– lacapacitat essencial de la comunicació per ala creació democràtica, per enriquir i jus-tificar, en cada bri de dolor o d’alt plaer, lavida. La veritat és, en aquest sentit, tambéla bellesa. ❐

Viure és un ofici, prou raó que en teniaPavese, i com qualsevol altre només s’a-prèn fent el camí. Però, curiosament, per aaquest ofici del qual no escapa ningú, nodisposem de cap manual que ens ensi-nistre en el seu aprenentatge. Probable-ment, perquè la vida és sempre una aven-tura individual i cap experiència resultamai intercanviable. Per sort hi ha balises isenyals que orienten la navegació, i ensajuden a mirar-nos-ho tot des de perspec

184