������������������������Tots els teixits mantenen unareserva de cèl·lules que encarano s’han especialitzat en unafunció concreta (no s’handiferenciat) i que no han perdutla capacitat de reproduir-se.Aquestes cèl·lules són lesanomenades cèl·lules mare deteixit i es troben en una quantitatmés o menys gran segons elsteixits. Per exemple, el teixitepitelial en conté moltes, mentreque al teixit nerviós hi són mésescasses.La divisió d’una d’aquestescèl·lules genera dues cèl·lulesfilles que també són cèl·lules marede teixit. Aquestes noves cèl·lulespoden romandre com a cèl·lulesmare del teixit en qüestió o bépoden diferenciar-se i adquirir lesestructures pròpies de les cèl·lulesadultes del teixit al qual pertanyen,esdevenint cèl·lules diferenciadesplenament funcionals. Ara bé,quan es diferencien perden lacapacitat de reproduir-se.Les cèl·lules mare de teixit sónindiferenciades, però ja estandeterminades, és a dir, noméspoden convertir-se en cèl·lulesadultes del teixit del qual formenpart. En aquest sentit es diu quesón oligopotents (oligo- és unaforma prefixada del mot grecolígos, que significa ‘poc’). És adir, poden generar uns quantstipus cel·lulars, però no gaires.

��������������������������El sisè dia del desenvolupamentembrionari, l’embrió humà és comuna pilota de cèl·lules que s’hanformat per la divisió de l’oòcitfecundat per l’espermatozoide.L’embrió, en aquesta fase, rep elnom de blastocist. Les cèl·lulesque formen la massa interna delblastocist estan destinades agenerar qualsevol tipus cel·lulardel futur individu. Es diu que sóncèl·lules indiferenciadespluripotents (pluri- és una formaprefixada del mot llatí pluris, quesignifica ‘molt’). Són les cèl·lulesmare embrionàries.

�����������������������������������������������������������Properament entrarà enfuncionament el Centred’Investigació en MedicinaRegenerativa de Barcelona

(CIMRB), una institució quetreballarà en la recerca bàsica

amb cèl·lules mare i en elspossibles tractaments de malalties

com ara el Parkinson, l’Alzheimer i la diabetis.Aquest centre aspira a convertir-se en un nucli punter de

la recerca a escala mundial en aquest camp.

El CIMRB estarà dirigit per Juan Carlos Izpisúa, que fins ara havia treballat al Salk Institutede San Diego, un dels centres més avançats del món en la recerca en medicina regenerativa.El nou centre estarà cofinançat pels governs de l’Estat i de la Generalitat de Catalunya, quepretenen dotar-lo de les millors instal·lacions científico-tecnològiques existents, per tal queels científics puguin desenvolupar una recerca d’alt nivell. El CIMRB s’ubicarà al Parc deRecerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), situat a la Barceloneta, prop de l’Hospital del Mar.Tot i que ja entrarà en funcionament a principis del 2005, es preveu que no assolirà plenaactivitat fins l’any 2006. El CIMRB constituirà un centre de referència, que encapçalarà laformació d’una xarxa que incorpori tots els grups i investigadors que treballen en aquest campa les universitats i centres de recerca catalans, així com els de la resta de l’estat i altres centrescapdavanters d’arreu del món, com el Salk Institute de San Diego.

����������������������El potencial de les cèl·lules mare, que sóncapaces de produir qualsevol tipus de teixit,ha creat enormes expectatives sobre la sevaaplicació en medicina. En concret, ha donatpas al naixement de la medicina regenerativa:una branca biomèdica, l’objectiu de la qual ésguarir malalties degudes al funcionamentanòmal de determinades cèl·lules, teixits oòrgans tot reemplaçant-los per cèl·lules, teixitso òrgans funcionals immunològicamentcompatibles amb el pacient.

En el cas de resultar viable, la medicinaregenerativa podria donar solució a malaltiescom la diabetis de tipus I, l’Alzheimer, elParkinson, a les cremades, a les lesionsmedul·lars que produeixen paràlisi, i tambépodria ser la solució definitiva per realitzartrasplantaments sense que hi hagués rebuigimmunològic per part del pacient, que és unade les principals causes de mortalitat d’aquestsmalalts. Les aplicacions seguirien en un llargetcètera impossible encara de precisaro confirmar.El gran repte de la recerca en cèl·lules mare,ara per ara, és descobrir quins són els factorsque determinen que una cèl·lula mare esconverteixi en un tipus cel·lular o en un altre.Tota aquesta recerca encara es troba en unafase inicial. Per aquest motiu, de moment calser prudents i no afirmar a la lleugera que acurt termini serem capaços de guarirdeterminades malalties. Tot i això, hi ha moltesesperances posades en les cèl·lules mare, i ésfonamental que la recerca en aquest campcompti amb recursos i no s’aturi. Els nostrescientífics estan treballant-hi perquè, més enllà,podria ser que s’hi trobés el futur de la medicina.

3

Micrografiaelectrònicad’escombratge acoloridad'un embrióhumà enl'estadi de 16cèl· lules

© Y

orgo

s N

ikas

© K

laus

Gul

dbra

nsen

Micrografia d'un òvul humà fecundat

© K

. H. K

jeld

sen

Cèl· lula mare de teixit ossi

-

4

UN CIUTADÀ CORRENT AMB UNA CALCULADORATRADICIONAL TRIGARIA MÉS D’UN MILIÓ D’ANYSA RESOLDRE ELS 40 BILIONS D’OPERACIONSQUE EFECTUA AQUEST SUPERORDINADOREN NOMÉS UN SEGON

Catalunya comptarà amb un delssuperordinadors més potents del mónEl Centre de Supercomputació de Barcelona, ubicatal Campus Nord de la Universitat Politècnica deCatalunya, acull des del novembre el Mare Nostrum,el superordinador més potent d’Europa i el quartdel món, just per darrera del Earth Simulator,instal·lat al Japó el 2002.El nou superordinador estarà a la disposició demilers de científics de tot el món a partir del gener,quan el podran utilitzar per estudiar malalties coml’Alzheimer, predir grans canvis climàtics odesenvolupar nous materials o dissenys en sectorscom l’aeronàutica o l’automoció, atès que tambéserà utilitzat per sectors empresarials.El Mare Nostrum ocupa 120 metres quadrats i pesaunes 40 tones, distribuïdes en 40 blocs amb formad’armari. En aquest sentit, ocupa 20 vegades menysespai que el Earth Simulator japonès alhora quegasta cinc cops menys energia que aquest.La instal·lació d’aquesta màquina, com va declararel conseller Carles Solà, situarà el nostre país en unlloc molt destacat de la supercomputació mundial.

Mateo Valero,director del Centre de Supercomputació deBarcelona, considera que la instal· lació pot atraureels investigadors més brillants del món, crear llocsde treball i servir per establir convenis de recercaamb el sector empresarial.

COM FUNCIONA UN ORDINADOR?

1 BlueGene(LDD2)

2 Columbia

3 Earth Simulator

4 Mare Nostrum

5 Thunder

6 ASCI Q

7 System X

8 BlueGene(LDD1)

9 eServer pSeries 655

10 Tungsten

Ubicació

IBM/DOE, Estats Units

NASA/Ames Research Center/NAS,Estats Units

The Earth Simulator Center, Japó

Centre de Supercomputació de Barcelona

Lawrence Livermore National Laboratory,Estats Units

Los Alamos National Laboratory, Estats Units

Virginia Tech, Estats Units

IBM - Rochester, Estats Units

Naval Oceanographic Office (NAVOCEANO),Estats Units

NCSA, Estats Units

Any

2004

2004

2002

2004

2004

2002

2004

2004

2004

2003

IBM

SGI

NEC

IBM

California DigitalCorporation

HP

Virginia Tech

IBM/LLNL

IBM

Dell

Empresaconstructora Nom

RÀNQUINGEls 10 ordinadors més potents

del món (desembre ’04)

Els ordinadors quetenim a casa enspermeten realitzar ungran nombre de càlculsen un tempsinimaginable per alsnostres cervells.Aquestes operacionssón les que fanfuncionar elsprogrames quehabitualment femservir per escriure,dibuixar o jugar. Ara bé,quan es tracta de realitzar unnombre d’operacions ingent, comper exemple les que són necessàriesper predir el temps atmosfèric, o senseanar més lluny, les que ha de realitzarun banc, cal recórrer a sistemes més potents,coneguts amb el nom de superordinadors osupercomputadors.Actualment, els dos superordinadors més potentsdel món es fan servir per recrear virtualment el planetai per a investigacions genètiques.

Jaum

e M

ora

Bao

La CPU (el processador) és la part del’ordinador que s’encarrega de realitzar lesoperacions matemàtiques que constitueixenels programes informàtics, és a dir, ésl’encarregada de processar la informacióentrant i produir una informació sortint.Seria comparable a un oficinista que rep unsinformes i en produeix uns de nous, tot ique la CPU d’un ordinador pot fer milionsd’operacions per segon.

El rellotge imposa el ritme de treball. Ésell qui determina la velocitat. Com més ràpidsigui, en principi, més ràpid s’executen elsprogrames.

La memòria cau (cache) és un espaipetit al qual el processador hi té un accésràpid i en el qual desa la informació que estàfent servir. Seria assimilable a la taula d’unoficinista, un espai molt reduït amb els papersque necessita a la vista.

La memòria RAM és un espai auxiliar depetita capacitat. És més gran que la memòriacau, però és més lent d’accedir-hi. Aquí elprocessador pot desar informació que

necessita amb freqüència per realitzar latasca que l’ocupa. És comparable a unarxivador que es troba darrera de l’oficinista.Té més capacitat d’emmagatzematge peròl’oficinista s’ha d’aixecar a buscar-la i tambétriga més a trobar-la perquè és un espaimés gran.

El disc dur és una unitatd’emmagatzematge de dades de grancapacitat. Però el processador hi té un accésmolt lent. S’hi emmagatzema la informacióque el processador no necessita en aquellmoment per realitzar la tasca que l’ocupa.Seria comparable a un arxiu adjacent al’oficina on s’emmagatzemen totes les dadesde l’empresa. L’oficinista necessita sortir del’oficina, passar a l’habitació contigua i buscarla informació que necessita en un espai moltampli ple de documents. La quantitatd’informació es mesura en bytes, kilobytes,megabytes i gigabytes. Un gigabyte sónaproximadament mil milions de bytes. Eldisc dur és l’única memòria que nos’esborra quan s’apaga l’ordinador, comocorre amb la memòria cau o la RAM.

El passat novembre el grup de recerca de l’Institut dePaleontologia Miquel Crusafont liderat pel Dr. SalvadorMoyà-Solà va descobrir als Hostaletsde Pierola les restes fòssils d’unprimat de 13 milions d’anys.Aquest descobriment ésde gran importància pera l’estudi de l’origen il’evolució delshumans.

L’estudi de l’evolució dels humansi els seus avantpassats més propersés una ciència inexacta basada enles escasses troballes de fòssilsque, molt de tant en tant, realitzenels paleontòlegs.

Imaginem-nos que hem detreure l’entrellat d’un fet queha ocorregut en el passat i delqual només ens quedenalgunes proves. En efecte,és exactament allò mateixque fan els intrèpids policiescientífics de la sèrie CSI.La diferència és que arano viu ningú que puguiconfirmar-nos els

fets, i que les proves, si n’hi ha,tenen milions d’anys, són escasses i estan molt malmeses.Però, tal i com succeeix a la sèrietelevisiva, els relats que elsinvestigadors dedueixen vancanviant a mesura que apareixennoves proves. Cada cop que esrealitza una nova troballa, calreformular les hipòtesis establertesi modificar la història que s’haviarelatat. El fet evolutiu, comqualsevol altre fet de la història,va ser real i només va succeir d’unamanera concreta. Aconseguir lamillor aproximació a la veritat ésl’objectiu dels investigadors.

El grup de recerca de l’Institut de Paleontologia MiquelCrusafont dirigit pel Dr. Salvador Moyà-Solà es va convertir

el passat novembre en el tercer grup d’investigadorscatalans que ha tingut l’honor de ser portada de la

prestigiosa revista Science.

LA RECONSTRUCCIÓ DEL LLINATGE HUMÀ

ARBRE FILOGENÈTIC: El Pierolapithecus catalaunicus, amb una antiguitat d’uns 13 milions d’anys,constitueix un molt bon candidat a ser l’avantpassat comú dels grans simis antropomorfs i els humans.

La troballa dels fòssilsd’un primat que viviaara fa uns 13 milionsd’anys a les selvesque s’estenien pelterritori de l’actualCatalunya ha portatuna mica més de llumal període en què elsprimats van adoptar laposició vertical. Enaquella època, la regiósud d’Europa, com la del’Àfrica central, estavarecoberta de selvesfrondoses, on vivien elefants,rinoceronts, tortugues iprimats, entre molts altresanimals.Per la seva edat i les sevescaracterístiques anatòmiques, aquest fòssilpodria pertànyer a un avantpassat comú (oa un parent molt proper) dels gransprimats antropomorfs que avui diaviuen a la Terra: goril·les, ximpanzés,orangutans... i humans. En aquestsentit, el Pierolapithecuscatalaunicus representa una de lesbaules perdudes del períodeevolutiu que va de la resta deprimats catarrins als grans primatshominoideus.

Pierolapithecus catalaunicusAVANTPASSAT DE GORIL·LES, XIMPANZÉS, ORANGUTANS... I HUMANS!

Les comarques lleidatanes de la Noguera i el PallarsJussà acullen el projecte Montsec Sostenible quepretén potenciar un turisme de qualitat que combinila natura, la ciència i els esports. Dins d’aquest projectes’emmarca la construcció delParc Astronòmic del Montsec (PAM),un complex destinat a la investigaciócientífica però també a la divulgació enl’àmbit escolar i turístic.El complex, una vegada finalitzat, estarà format pertres espais: l'Observatori Astronòmic del Montsec(OAM), que s'ocuparà del vessant científic, el Centred'Observació de l'Univers (COU), dedicat als aspectesformatius, divulgatius i d'oci, i el Jardí de l'Univers(JU), que actualment està en fase de projecte i quese centrarà en la divulgació del passat, el present i elfutur de l'astronomia.L'OAM està situat al municipi de Sant Esteve de laSarga, a 1.600 metres sobre el nivell del mar.L'observatori és d'ús científic i acollirà programesd'investigació. Aquest observatori disposa delselements tecnològicament més innovadors i avançats.El seu telescopi és el més gran i avançat de Catalunya.El centre estarà en fase de proves durant la primaveraper tal d'entrar en ple funcionament a partir l'estiu.Tant la cúpula com el telescopi estan totalmentautomatitzats i són operables des de qualsevol llocdel món per mitjà d'Internet.

L'emplaçament de l'observatori, a 1570 m d’altitud i en el termemunicipal de Sant Esteve de la Sarga, és un dels millors llocsde Catalunya per construir-hi un observatori astronòmic, segonsun estudi astronòmic i meteorològic realitzat per la Universitat

de Barcelona. Gaudeix d'un cel nocturn sense presència decontaminació lumínica i d'excel·lents condicions meteorològiques.El Centre d'Observació de l'Univers es troba situat a 3,5 kmdel nucli urbà d'Àger i reuneix en un mateix espai formació,

divulgació i lleure.

Més informació a: Consorci del Montsec,tlf. 973 45 50 96, www.montsec.info

El PAM està dirigit pel Consorci del Montsec, unaorganització pública formada pel Govern de la Generalitatde Catalunya i diverses organitzacions locals. Els aspectestècnics del projecte són supervisats per membres delDepartament d'Astronomia i Meteorologia de laUniversitat de Barcelona (UB), l'Institut d'EstudisEspacials de Catalunya (IEEC), el Departament de FísicaAplicada de la Universitat Politècnica de Catalunya(UPC), el Consell Superior d'Investigacions Científiques(CSIC) i la Fundació Joan Oró (FJO).

5

Turisme rural i ciència a la Serra del MontsecEl Parc Astronòmic del Montsec representa una aposta per un turisme de qualitat,alhora que constitueix un centre de recerca astronòmica de referència

H. R

uiz

Mar

tínD

avid

Fer

nánd

ez

MALARIA

© S

incl

air

Stam

mer

s

LA MALÀRIA AFECTACADA ANY A 300MILIONS DEPERSONES I ENPROVOCA LA MORT DEMÉS D’UN MILIÓ, EL70% DE LES QUALSSÓN INFANTS MENORSDE CINC ANYS

L’Hospital Clínic de Barcelona acull un centrelíder en el control de la malària a nivell mundial

L’equip de recerca dirigit pel Dr. Pedro Alonso, del Centrede Salut Internacional de l’Hospital Clínic ha protagonitzaten els darrers anys els avenços més importants en la lluitacontra la malària, una malaltia infecciosa que afecta centenarsde milions de persones a tot el món. El 1996, amb l’objectiude garantir la recerca mèdica sobre aquells que són elsprincipals problemes de salut de Moçambic i de l’Àfricasubsahariana en general, l’Hospital Clínic de Barcelona vaimpulsar la creació del Centre d’Investigació i Salut deManhiça (CISM), amb la col·laboració del Ministeri de Salutdel país, la Facultat de Medicina de Maputo (UniversidadeEduardo Mondlane), i el recolzament incondicional del’Agencia Española de Cooperación Internacional.En la seva curta vida, el CISM s’ha consolidat com unexemple modèlic dels resultats que la cooperació internacionalpot aconseguir, alhora que ha demostrat el poder de lacol·laboració entre els sectors públic i privat. Des d’aquestcentre, que actualment rep el suport de diverses institucionspúbliques, com la Generalitat de Catalunya, i privades, comla Fundació BBVA, s’han realitzat diversos estudis sota ladirecció del Dr. Pedro Alonso, amb uns resultats moltesperançadors, enfocats cap a l’obtenció de mètodes efectiusper al control de la malària.

Recentment, el grup de recerca de l’Hospital Clínic haaconseguit, per primera vegada, una vacuna contraaquesta malaltia amb uns percentatges d’efectivitat moltpositius. Aquesta fita suposa un gran pas endavant, jaque demostra la possibilitat de crear una vacuna realmentefectiva contra la malària. La previsió dels investigadorsés que es pugui generalitzar l’ús d’aquesta vacuna abansde cinc anys, tot i que insisteixen que serà importantcombinar-la amb altres mesures preventives com eltractament intermitent, les mosquiteres impregnadesd’insecticida o d’altres futurs fàrmacs millors que elsactuals.

Més informació a:www.manhica.orgwww.ipti-malaria.orgwww.idibaps.ub.edu

El paràsit de la malària és un dels patògens humans més importants.Des de temps immemorials ha desenvolupat un paper extremadamentsignificatiu en el desenvolupament i propagació de la cultura humanai, fins i tot, en l’evolució biològica de la nostra espècie.

El Dr. Pedro Alonso al Centrede Manhiça (Moçambic).

6

© A

ndy

Cru

mp

(OM

S)

La malària produeix febre alta, calfreds, suorsi mal de cap. La destrucció dels glòbuls vermellsprodueix anèmia. Si el pacient no rep tractamentpot morir. Però si es supera la fase aguda, espoden produir recaigudes cada 3 o 4 setmanes.

© E

duar

do S

anto

laya

Tothom que viatgi a les zones de risc ha derebre un tractament profilàctic. Aquesttractament s’ha d’administrar des d’una setmanaabans d’arribar a la zona fins 4 setmanesdesprés de tornar-ne. Fins i tot prenent elsmedicaments preventius, els viatgers es podeninfectar, per això cal evitar les picades de mosquitamb repel· lents contra insectes, roba llarga imalles a les finestres. Informació del Departament de Salut de laGeneralitat de Catalunya per als viatgers a:www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/vacances/

Jaum

e M

ora

Bao

COM ES PRODUEIXLA MALÀRIA?La malària és produïda per un paràsit microscòpicanomenat Plasmodium. D’aquest paràsitn’existeixen 4 espècies, però la més virulenta ialhora la més freqüent és el Plasmodiumfalciparum.

1) Quan un mosquit femella del gènere Anophelespica a una persona o animal infectats, absorbeix,junt amb la sang, els gametòcits masculins ifemenins del paràsit.2) A l’estómac del mosquit, els gametòcitsmaduren i es fusionen com ho farien un oòciti un espermatozoide, donant lloc a la formainfecciosa del paràsit anomenada esporozoït.3) Els esporozoïts migren cap a les glàndulessalivals del mosquit.4) Quan el mosquit pica una persona sana,injecta la seva saliva perquè és anticoagulant il’ajuda a absorbir la sang de la víctima. Junt ambla saliva del mosquit, els esporozoïts entren altorrent sanguini de la persona.5) Els esporozoïts migren al fetge.6) Els esporozoïts penetren en les cèl· lules delfetge (hepatòcits) i s’hi reprodueixenasexualment, produint una altra forma del paràsit:els merozoïts (6-15 dies).7) Els merozoïts tornen al torrent sanguini onpenetren en els glòbuls vermells. Al seu interiors’hi reprodueixen, creant molts més merozoïtsque s’alliberen mitjançant la destrucció del glòbulvermell infectat. Els merozoïts alliberats infectennous glòbuls vermells (2-3 dies).8) Alguns merozoïts produeixen gametòcitsmasculins i femenins. Si un nou mosquit pica aaquesta persona, els absorbirà amb la sang i elcicle tornarà a començar.

Una malaltia lligada a la història de la humanitat

Gemma MarfanyDra. en Genètica i professora titular delDepartament de Genètica de la Universitat deBarcelona.

La Dra. Marfany i el seu grup d’investigacióestudien la base genètica i molecular de malaltiestan freqüents en la població com la síndrome deDown, la retinitis pigmentària i l’Alzheimer. Toteselles són molt complexes i hi ha més d’un genimplicat: l’Alzheimer i la Síndrome de Down esdonen per l’acció conjunta de diversos gens,mentre que la retinitis pigmentària pot ser causadaper molts gens diferents però només cal que unestigui alterat perquè es manifesti la malaltia.Cadascun d’aquests gens s’ha d’identificar i laseva funció ha de ser estudiada, primerindividualment i després en conjunt, per obtenir-ne una visió global. Per això, al laboratori s’utilitzendiferents tècniques moleculars i cel·lulars, modelsanimals, i també es duen a terme estudis familiarsper determinar com es transfereixen els gensd’una generació a la següent.L’objectiu que persegueix el grup de la Dra.Marfany és esbrinar quina és la funció dels gensimplicats en aquestes malalties, ja que aquestconeixement revertirà en la millora del tractamentde les persones malaltes.

Marta FigueredoDra. en Química. Professora titular del Departament de Química de la Universitat Autònomade Barcelona (UAB).

Algunes molècules tenen la propietat d’existir sota dues formes que són imatges especularsl’una de l’altra, és a dir, una és la imatge reflectida en un mirall de l’altra i no es poden superposar.Aquesta propietat s’anomena quiralitat i la molècula original i la seva imatge reflectida s’anomenenenantiòmers.Moltes molècules quirals tenen funcions biològiques essencials o duen a terme activitatsfarmacològiques diverses: algunes poden actuar com a antibiòtics o com a compostosantitumorals. Generalment però, només un dels dos enantiòmers n’és el responsable mentreque l’altre pot presentar, fins i tot, algun efecte nociu. En conseqüència, l’obtenció d’aquestscompostos bio-actius és de gran interès científic.L’equip de la Dra. Figueredo ha posat a punt la metodologia necessària per preparar intermedisclau en la síntesi d’alguns d’aquests compostos. D’aquesta manera es podrà obtenir cadascundels dos enantiòmers i aïllar-ne el biològicament actiu.

Albert CotDr. Enginyer Industrial

El Dr. Cot dedica una part de la seva activitat com a investigador adesenvolupar mètodes per quantificar el grau en què es presenten malalties

neurodegeneratives, com el Parkinson, mitjançanttècniques de diagnòstic per imatge dins d’un projecte coordinat entre laUPCi la Facultat de Medicina de la UB. D’altra banda, treballa en el camp

de les energies renovables i està especialitzat en l’aprofitament de labiomassa. Estudia la possibilitat d’extreure energia a partir de la fusta

residual dels boscos després de la seva explotació i intenta avaluar elsproblemes logístics que se’n deriven.

Amb aquesta proposta es calcula que, a curt termini, es podrà subministrarenergia a un poble d’unes 500 cases amb una considerable disminució

de les emissions de CO2.

Joan SantacanaLlicenciat en Arqueologia i Dr. en Pedagogia. Directordel grup de recerca Taller de Projectes, Patrimoni iMuseologia.

El Taller de Projectes, Patrimoni i Museologia és unGrup de Recerca Consolidat de la Universitat deBarcelona que es dedica a investigar, conceptualitzar,dissenyar i produir museus, exposicions i altres espaisde presentació del patrimoni. Actualment són un referenten el camp de la didàctica de la recerca i de la sevaaplicació al patrimoni.Un dels seus darrers projectes ha estat la museïtzaciói preservació del Dolmen de Dombate a La Corunya,el qual conserva les seves pintures interiors.Generalment, els dòlmens es segellen per tal de protegir-los, però la proposta del grup del Dr. Santacana vamés enllà: estan construint una coberta de vidre quemantingui les condicions òptimes d’humitat,temperatura, etc. per conservar el monument funerarineolític i, alhora, poder crearun espai amb elements d’intermediació didàctica.

María CasadoDra. en Dret. Directora de l’Observatori de Bioètica i Dret del

Parc Científic de Barcelona i del Màster en Bioètica i Dret de la UB.

Des de l’Observatori de Bioètica i Dret la Dra. Casado pretén fomentar la participació enel diàleg ciència–societat i generar així entre els cuitadans un debat sobre els problemes ètics,

legals isocials derivats de la biomedecina i la biotecnologia. Conèixer els nostres drets en matèriade bioètica contribueix a la comprensió transparent de les informacions que en circulen

i també al raonament amb coneixement de causa, a l’hora d’emetre judicis i prendre decisions.L’Observatori és un centre interdisciplinari que aposta per la difusió pública dels seus estudis i les sevesactivitats. Es tracten temàtiques com l’eutanàsia, les voluntats anticipades, la salut sexual reproductiva,

la selecció del sexe, la congelació i la donació d’oòcits per a la reproducció humana i la investigacióamb embrions i amb cèl·lules mare embrionàries.

La realitat virtual intenta donar sensació depresència, és a dir, fer veure i fins i tot tocarobjectes que no són reals. Per crear aquestsobjectes és necessària la representació i elprocessat de la geometria, que és un delscamps en què treballa l’equip del Dr. Brunet.Actualment al CRV s’estan desenvolupantsistemes de realitat virtual amb unainteractivitat millorada i un baix cost.La realitat virtual té moltes aplicacions endiferents àrees: en indústria i arquitecturaper fer prototipus virtuals, en medicina permillorar els diagnòstics i facilitar les sessionsclíniques i també és de gran interès per alscentres encarregats de l’herència cultural,perquè poden reconstruir obres odesenvolupar museus virtuals, entre d’altresaplicacions.

Pere BrunetDr. en Enginyeria Industrial i Director deRecerca del Centre de Realitat Virtual deBarcelona.

El Centre de Realitat Virtual (CRV) és uncentre mixt que es va formar a partir d’unconveni entre la UPC i l’empresa Gedas (grupVolkswagen) l’any 1999 i que reparteix lesseves activitats entre la recerca en realitatvirtual i l’explotació comercial.

El Dr. Samitier combina la gestió administrativadel Parc Científic de Barcelona amb la recercaen el camp de la Nanobioenginyeria. Aquesta

és una àrea de coneixement emergent queestudia elements de mida “nano” (un milió devegades més petites que un mil·límetre) i exigeix

la col·laboració de diverses disciplines.Fins ara s’estudiaven les molècules biològiques,

per exemple les proteïnes, dins d’un contextcel·lular. Amb les eines desenvolupades per la

nanotecnologia, som capaços de manipularaquestes molècules individualment i de fer-neuna millor determinació de les característiques.

La manipulació de molècules biològiques aaquest nivell ens permet fabricar cèl·lules

sintètiques a les quals podem introduirmodificacions per veure’n les conseqüències,desenvolupar nous sistemes d’administració

eficient de fàrmacs, crear sistemes de deteccióprecoç de malalties, preparar cèl·lules per a

autotrasplantaments, etc.

Begoña VendrellDoctorand a l’Institut de Ciències del Mar (ICM) ConsejoSuperior de Investigaciones Científicas (CSIC)

Begoña Vendrell està fent la tesi doctoral al departament de Biologia Marina del’Institut de Ciències del Mar de Barcelona sota la direcció del Dr. Josep Maria Gili.Estudia l’efecte de les comunitats d’un tipus d’organismes filtradors –molt bendesenvolupades i de gran diversitat- que viuen a l’Antàrtida, sobre les capes d’aiguaproperes al fons.En el seu estudi, s’estan analitzant experimentalment diferents variables de lacolumna d’aigua del mar antàrtic, és a dir, les característiques de l’aigua marina adiferents fondàries des de la superfície fins al fons. Alhora, també s’estudia l’aiguad’incubacions fetes amb animals vius dels fons marins.Per fer possible aquest tipus d’estudi són imprescindibles les expedicionsoceanogràfiques a l’Antàrtida, en les quals es treballa de manera intensiva recollintuna gran quantitat de dades per fer-ne una anàlisi exhaustiva i treure’n conclusions.

7

Núria CastellanosMembre de la Missió Arqueològica Espanyola a Egipte.

Des del 1992 excavem a Oxirrinc, un jaciment situata 180 Km al sud del Caire, que va ser habitat des del’època faraònica fins a l’arribada dels musulmans. Lamoderna ciutat de Bahnasa s’ha construït al damuntd’Oxirrinc, així que només es conserven algunes restesde la porta de la muralla i d’algun edifici. A les necròpolishem descobert tombes faraòniques, amb sarcòfagsque estaven decorats amb inscripcions jeroglífiques,però per ara cap d’elles estava intacta. També hemexcavat tombes greco-romanes amb mòmies i tombescristianes. A més, hem localitzat un Osireion, que ésun temple subterrani dedicat al déu Osiris i una casafunerària cristiana amb pintures murals religioses.

Josep SamitierDr. en Nous Dispositius d’Electrònica.Subdirector general del Parc Científicde Barcelona i Director del Laboratoride Recerca en Nanobioenginyeria(CREBEC).

Joves, sèniors, gent d’aquí i gent defora investiguen a les universitats, alsinstituts de recerca o a les empreses,en els més diversos camps delconeixement. Amb treballs estables,amb contractes temporals o bé ambbeques, i fins i tot sense elles, totsplegats, són 18.000 persones quetreballen per un món millor.

GENT PERLA CIÈNCIA

BREU

S El Doctor Oró va ser un químicfamós per haver col· laborat ambla NASA en l’estudi de lesmostres portades de la Lluna ien els experiments que les duesnaus Viking van fer sobre Mart.Tanmateix, la seva fita científicamés rellevant va consistir endemostrar que les molèculescomplexes que formen els àcidsnucleics dels éssers vius (com elDNA) es poden crear a partirde molècules inorgàniquessimples, i va aportar així provesque van reforçar les hipòtesissobre l’origen químic de la vida.Distingits amb la Medalla d’Orde la Generalitat i ambnombrosos guardonsinternacionals, tots dos sónexemples del potencial de laciència catalana i seguiran sentdurant molts anys models aseguir pels joves investigadors.

Per a una política científica a Catalunyaen l’Europa del Coneixement

Situar Catalunya en una posició avançadaa Europa pel que fa a la ciència, la tecnologiai la innovació és l’objectiu del nou Pla deRecerca i Innovació del Govern català.L’estratègia que el defineix es basa en unapolítica pública integrada en el conjuntd’agents públics i privats, que vol promourela societat del coneixement i l’esperitemprenedor per tal d’aconseguir undesenvolupament econòmic sostenible i derepercutir en una millora del benestar i lacohesió socials.Prioritzant la recerca i la innovació com elsmotors del progrés econòmic, social i culturalde les societats modernes, es considera quela societat catalana té encara molt depotencial per desenvolupar les sevescapacitats de recerca, innovació icompetitivitat, i esdevenir d’aquesta maneramés moderna i emprenedora. Mitjançant elPla de Recerca i Innovació de Catalunya(PRI) 2005 – 2008 es pretén optimitzar elpaper de les polítiques de recerca i innovació

com a instrument eficaç per a la promociódel progrés i del desenvolupament econòmici social del nostre país.La Unió Europea, amb la declaració de Lisboa(2000), i posteriorment la de Barcelona(2002), ha definit tres objectiuscomplementaris entre si: la creació de l’EspaiEuropeu de Recerca (ERA), l’assoliment d’unesforç global de recerca del 3% del PIB l’any2010 i el reforç de l’excel·lència científica. ElGovern de Catalunya diu assumir aquestsobjectius com a propis.

L’impuls de la recerca ila innovació s’ha convertiten una política públicaprioritària per assegurarel progrés i el benestarde la societat.

LA BIOREGIÓ: UN GRANPROJECTE PERIMPULSAR LABIOCIÈNCIA CATALANA

El Govern i diferents entitatspúbliques i privades de Catalunyaparticipen en el projecte de laBioregió catalana, una iniciativaque pretén coordinar l'activitatd'investigadors de recerca bàsicai clínica dels centres públics ambla de les empreses que treballenen l'àmbit de la biomedicina i labiotecnologia.La Bioregió catalana té com afinalitat potenciar la recercacientífica i el desenvolupamenttecnològic en totes les àreesrelacionades amb la biologia i lamedicina a Catalunya, mitjançantla creació d’un entorn adequatper afavorir les relacions il’intercanvi de coneixements itecnologia entre els sectors derecerca bàsica públics i lesempreses. Aquest entornpermetrà en definitiva que elsdescobriments científics esconverteixin més ràpidament enbeneficis pràctics per a la societat.L’experiència de països mésavançats en el camp de lesciències de la vida ha posat demanifest el paper que elcreixement de la biotecnologia iles seves aplicacions té en eldesenvolupament econòmic delpaís. Així mateix, la UE, a travésdel Consell Europeu, impulsaaquests camps com a pilar perfer d’Europa una importanteconomia basada en elconeixement.Catalunya està absolutamentcapacitada per garantir l’èxitd'aquest projecte ja que comptaamb institucions molt potentsgeneradores de coneixement,com són les universitats, elshospitals, els instituts i centresde recerca, i les noves estructuresdel sistema de ciència i tecnologiacom ara parc científics itecnològics, bioincubadores iplataformes tecnològiques.

Més informació:www.pcb.ub.es/homePCB/live/ct/p1611.asp

El 2004 s’emporta dos granscientífics catalansL’any que és a punt d’acabar elrecordarem en l’àmbit científicper la pèrdua de dos granscientífics catalans que ja formenpart de la història del nostrepaís: el Dr. Ramon Margalef i elDr. Joan Oró.El Doctor Margalef va ser pioneren l’estudi de l’ecologia i vaocupar la primera càtedrad’ecologia de l’estat. Vacomençar a ser conegutinternacionalment per la sevaproposta d’aplicació de la teoriade la informació a l’estudi de ladiversitat d’espècies d’unecosistema i va acabar perconvertir-se en un delsfundadors de l’ecologiamoderna, dotant-la d’un corpusteòric i d’uns paradigmesdemostrables com els dequalsevol altra ciènciaexperimental.

© P

lane

ta A

ctim

edia

200

3

8

LLIB

RES

Dr. Ramon Margalef

Dr. Joan Oró

CRÒNIQUES DEL’ALTRA VERITAT

PREMI FCRLITERATURACIENTÍFICA

Alarmada per la manca d’investigadors, la Generalitat publicaun decret que insta les escoles a dedicar temps de l’horariescolar a familiaritzar els alumnes de secundària amb l’activitatcientífica. És llavors que els nois i noies d’un institutdescobreixen que la ciència és alguna cosa més que unallista de conceptes de les assignatures que fa més “pal”estudiar.

Mentre regiren en les vides d’alguns científics, barrejadesamb experiències personals, se n’adonen dels esforços, lesinjustícies i l’abnegació que hi ha darrera dels descobrimentscientífics. I com més s’endinsen en aquest món, més en volensaber: cal treure tot el suc a la biblioteca de l’escola, alsmestres, i encara gràcies al Google!

Cròniques de l’altra veritat posa en un context de ficció unasituació tan real com preocupant: la dependència de la nostracivilització respecte de la ciència, i la manca d’implicació i deconeixement que la societat actual té d’aquesta realitat. Unacontradicció que ha propiciat que la ciència i els seusprotagonistes mostrin una cara oculta, inaccessible des de lanostra limitació quotidiana. Aquesta és, precisament, la històriadel com i el què es pot trobar en aquesta penombra, i del perquè allò que hi trobarem ens deixarà fascinats.

Autora: Mercè PiquerasEditorial: Rubes, 2004

Objectius del PRI:

1. Augmentar la massa crítica del sistema de recercai desenvolupament català, atraient talent i potenciantla inserció al sistema dels joves investigadors.

2. Impulsar el sistema universitari, els centres i lesinfrastructures que la recerca i el desenvolupamentavançats i d’alta qualitat avui dia necessiten.

3. Continuar impulsant la qualitat de la recerca que esrealitza a Catalunya, com a requisit per assolir la sevaplena integració en l’Espai Europeu de Recerca.

4. Afavorir l’esperit emprenedor i la creació d’empresesd’arrel tecnològica, incrementant els projectes conjuntsentre universitats, centres de recerca i empreses i latransferència de tecnologies i de coneixements.

5. Afavorir la inserció de personal investigador i capitalhumà qualificat al sector empresarial.

6. Consolidar el model de recerca, transferènciatecnologia i innovació de Catalunya.

7. Incrementar les capacitats d’innovació de lesempreses radicades a Catalunya i la sevainternacionalització.

8. Dissenyar una estratègia sectorial i tecnològicaespecífica que actuï com a motor de desenvolupamentde l’economia i del canvi estructural de les activitatsproductives

9. Millorar la coordinació de les polítiques d’R+D,d’innovació i de desenvolupament econòmic, social icultural de la Generalitat de Catalunya, per tal de situarCatalunya com un país de referència en el camp deles polítiques de suport a la recerca i la innovació.

10. Promoure la comunicació i la divulgació de la ciènciai la tecnologia com a base d’un major reconeixementper part del conjunt de la societat de la importància dela R+D i la innovació.