Any Nm.

SiTillLTIAdisis,ajl''

~IX D' AILOALWAWS ILIKIEILOM-4kowilueineema musas (Moda PIAT4 Cte~11)&17

Desprs de l'obligada visita a la seva granja, el senyor Maluguer Viladot agata elcotxe se'n va a complr la sepa laboriosa tasca de president de la Diputaci...

(Noto Cases) (Vegi's inforrnaci eu lespagines interiors)

petromax

EI:foi,querhai-ef pon

AH umatje independentconeaut arreu

La cuina ideala 9ax de benzinasen.re pre_rxi.

La darreranOVetat

Dejo asgent..r.

FLUID

er peufaddlgrit.)

Exiseixi ie.r ilegitime, yacreditadex marquef

CATAPLASMA de DrLLENASsau Rc-

,s-

..... las.. a

.1. ***** z.

GATAPLAXMA DEL Dr. LLE NAf

fi

er\ paila

antiflogirticadel Dr.M .Llena.r

Garantitzatffe cte

74` arnb la feva signaturaI f[Di posritari general perrfpanya,Portugal i Colonia}A .KLAEBi.f01 Claris 69,71 , 858 Barcelona.

Don Joatt-s =atinen A dos

quarts de nou, ja el tenimdavant del seu desdejuni...

EL SENYOR

JOAN MALU

QUER 1 VILADOT,PRES1DENT

DE LA

DIPUTACI,JARDINER

AVICULTORElpan ms senyorial de la Granja, que es tntferestegot, el repSallae unaombra de reserva...

r A gent ha bastit una mena de Ilegenda de vellria a l'entorn de la perso

na de Don loan Maluquer i Viladot. Aquesta gent que parla de la velle

sa del presdent de la Diputaci s, naturalment, una gent que no ha vist

mai de prop ni ha parlat mai amb aquest hotne jovial que es diu Don loanMaluquer.

Seixanta cinc, setanta cinc o vuitanta... qu hi fa? La caracterstica del

presdent de la Diputaci s la jovalitat. El!, amb els seus anys, s moltms jove que d'altresque no han depassatla quarentena. s !ove d'esperit. s optimista. s un homefranc. Lls fa l'efecte

d'un gran infant. d'uninfant amb barbablanca, d'un adolescent immensament

be, enamorat de lanaturalitat i de lasenzillesa.

Una vida casolana

Com passa el diael senyor Maluquer?El lector es pensarprobablement que lajornada de treball delpresident de la Diputaci es deu assemblar a les jornadeshabituals deis bornespblics, la vida deisquals ens han explicat les revistes madrilenyes. Doncs, no.La vida ordinra deDon loan Maluquers molt diferent de la

Un cop d'autombbil,

1 cap a la seva tinca

de CAn Casanova...

Desprs surt a la galerla a dir quatre Coses tendreq al 111:11

que pugui sser la de qualsevol politic important de Madrid.Tenim l'orgull de presentar el president de la Diputaci sotaun aspecte completament nou, sota un caire indit per a l'opini que l'admira, que l'estima i que el respecta. Presentem

un Don joan Maluquer i Viladot, jardiner i avicultor. Perno un simple ',amateur, que s'entret a regar els geranis deistestes de l'eixida o les clavellines del bale, sin un perfecteprofessional, un veritable tcnic de la jardinera de l'avi

- A vial, les OqUCA

s'han portat b.-

vendra per res del mn, car ht una granja avcola que valun tresor i que s la nneta deisseus ulls.

Comenca el da...Don Joan s matner. Es lleva

a les vuit, es banya, fa la sevatoilette i s'asseu a la taula.delmenjador a prendre el seu desdejuni: una truita a la francesa iun yogourt. Du n'h doretl Ehldiu que s l'hora que menja msa gust. Desprs Ilegeix una estona la premsa local (est subscrita tots els diaris barcelonins) surtuna mica a la galera de casa seva a dir quatre coses tendres ia fectuoses al periquito'> de casa.A les deu en punt puja el xoferde la Diputaci i Ii diu que elcotxe s a baix. Don Joan a leshores haixa l'escala amb la sevaagilitat habitual, puja a l'automobil i se'n va a la seva finca decn Casanoves fregant-se lesmans de satisfacci a l'esperanade trobar que batira augmentatla familia deis coloms, deis ocellsexotics, deis paons reais, de lesoques, de les gallines de raa odeis periquitos.La visita a la Granja

Car ha de saber el lector queDon Joan Maluquer t un criader

admirable d'aquests animalons i que aquest any s'havenut ms d'un centenar de (periquitos als ocellairesde Barcelona. Els periquitos fan el niu rosegant untronc, fins a fer-hi un forat prou gran per encabir-s.hiells i els petitons. Dorics b. Penjats dintre la considerable gbia destinada a aquests ocells es veuen unainfinitat de troncs foradats on les parelles de periquitos han establert llurs nius. Quan arriba Don Joan, lamasovera va a donar-li ali que en termes mlitars endirem la novetat.

ha tants ous d'oca, aquelles dues gallines nohan post, el gos est rnillor, hi ha un papagai refredat,etctera, etc.

El primer que fa, en arribar, s agafar blat de moro unes guantes fulles de col i anar-se'n al tancat on hhan les dues dotzenes de gallines blanques. En veure'lhi ha una gran voleadissa d'aviram i en un obrir i tancar d'ulls Don loan es troba rodejat de coloms i gallines. Adhuc el pa ms senyorial de la Granja que stot ferestegot amb les visites, rep a Don Joan, amablement, sense l'ombra d'una reserva.

Desprs fa la seva_visita quotidana als periquitos

als altres ocells (de deu o dotze races diferents) i visita els jardins observant amb satisfacci que la sevaobra ofereix un aspecte brillant. Amb un bastonet queell mateix recull de terra o s'arranja arrer.cant-lo d'unarbust, Don Joan encamina les magnifiques oques de lafinca cap a llur tancat especial i elles xino xano, totcrdant amb unes exclamacions que el mateix podensser d'aprovac que de protesta, fan el seu cam...President de la Dipntaci

Cap a les onze, Don Joan es retira. La masovera l'acompanya fins a l'escala de la finca. Puja al cotxe. Elxofer dona la volta al gran edifici de l'Hospital de Sant

Pau, molt a la vora de la finca, i en deu minuts deixa a Don Joan a la Plaa de Sant Jaume.A la porta del Palau de la Generalitat un mossod'esquadra es dem i saluda militarment.E1 presdent de la Diputaci comena la jornada oficial...

DOMNEC DE BELLMUNT

1'n1 mica biat de moro de tulles de col per a le gallines blanques

cultura, molt considerat entre els jardiners i ocellaires de casa nostra.Don Joan, alz, si, s un home eminentment casol, adora la familia li

agrada passar unes hores de la vetlla al costat deis seus germans, deisseus fills i deis seus nts, i aleshores no vol sentir parlar de poltica nid'afers (le cap mena. Aleshores escolta la radio, llegeix diaris i revistesgrfiques, explica rondalles als seus nts, s a dir, es consagra completament a la familia. Un da a la setmana, pero, surtinvariablement de Barcelona i procura ter un viatgeque li serveixi de repos i d'esplai a la vega da. Lesseves aficions i els seus deures de president de la Societat Canal d'Urgell el porten generalment a Mollerusa i Artesa de Segre, poble don s fill i on encarat la casa pairal i una propietat que Don Joan no es

La parella d'oques es resignen,no sense protesta, a seguir el cam que el indicael Sr.Maluquer...

CINEMA

UL141111AIIIAUn fiIiva acure

interpretat per actors negres annims, en el qualtracta de suggerir, per la can i per la imatge,la vida del negre americ, de les seves supersticions i dels seus rites.

Al-leluia, donat ja a Amrica, Anglaterra iFranca, i que segons sembla podrem admiraravat ac, &ha emportat una gran majoria devots en l'enquesta del dari alemany Der Deutsche per a determinar la millor pel-lcula de l'any

FORA del documental, de la revista i deis dibuixos anmats, aspectes del cinema sonordeis quals pot dir-se que han vingut a

crear modalitats indites i completes en s mateixes, tota la resta que ens han donat els

els mllors crtics cinematogrfics han declarat llur admiraci incondicional per aquesta producci de King Vidor.

Quant a la part plstica, creiem que les fotografes queacompanyen aquest artcle, sn ja de s mateixes prou eloqents per a que calgui comentar-les.

productors americans sn insulses operetesd'avant-guerra, barreges hbrides de music-hall ivodevil. La gent comena ja a estar cansadadel fris monton de les carnes de les girls i de

l'eterna repetici deis mateixos enganxosos temesdeis ballables.

Calia q uelcom ms. I aixelsembla que hoha assolit KingVidor, el formidable directorde I el mn

marra,

amb Allelu fa,film nte.grament

"MADAME X"7a,i,ce/aC cautxdinuyeraO 9144ThW

FaixraSedar/enCefilles

Tot de catAxutina peraaprimar

i vestira la modaTrametem Calalets Gratuitarnent

"MADAMERambla de CaEalunya 24Entre Cort's Calalanes y Diputaci

BARCELONA

Una de molt bona...

Josep Mara Planes m'ha dit: Voleu contar una historieta als

lectors d'ImATGEs?Una historieta? Amb molt gust...

En s una de molt bonca . Ah s! aquella del viatjant que

volia baixar a Saragossa...No.

-

Doncs, us escolto fu ell.lo vag comenar: Vetaqu que una vegadaPen ehl em va interrompre: No... aquesta... ja la conec!

EUGENI XAMMAR

En sortir al carrer,

llames saluda totala Premsa particu

larment la catalana

Astronomia Interna

Una d'aquestes nits, un amic nostreva trobar pel carrer el fams astrlegsenyor Comes i S ol . I va preguntar-l.

Senyor Comes i Sola; ?qu fa aquestaastronoma?

Ai, fill meu va respondre-li l'asirnom;

ja sn dues setmanes que no esticper res; tinc un mal de queixal que cm faveure les estrelles.

ROSSEND LLATES

Dos mariners

Waltre da a Gambrinus a tres quarts de guaira del met va entrar un marinar i va seure a una

taula.Al cap d'un minut va entrar un aura marinar i

va seure a la mateixa Mula.Els dos subjectes tant podien sser de Puerto

Cabello com de la Barceloneta, parqu sha dedir que anaven una micapicats.

Amb la confiana quedona l'alcohol varen comenar el dileg.

Du el guard. Du el guard. Com est. Com est. Ern sembla que el

conec.

A mi ern sembla quetampoc m'ets desconegut.

S, el dio tal, a la faYerno tal, a Marsella...

St... exactament... aMarsella.

Pero perdoni, arapenso que jo no he estatmal a Marsella...

Es curis, perqua dona la casualitat que jotampoc he estat mal aMarsella...

Aixt... Aixt que.. Aixt deurien sser dos Mires mariners.

LES APARIENGIES ENGANY EN

Una maquina escombradora 1 un tanc. Evidentment, la pacfica mquina d'escombrar

presenta un aire molt mes blic

Les alegres lleis amerieanesMassachussets. La secci femenina del

Board of education ha aconseguit ter votaruna nova llei que prohibeix a tots els ciutadans de Massachussets de casar-se rns decatorze vegades a la vida.

Aquesta mesura enrgicament restrictivaha deixat profundament consternada unagranpart de la poblaci.

En cas que volgussin an ara Amrica,

?quin d'aque.sts dosv ala el Is agatarteu?

jOSEP M. DE SAGARRA

De "Snclar Lews" :

Sembla que fins en el cas que laprohibic fos abolida, caldra esperarunes guantes dotzenes d'anys abansque els americans perdessin l'habitud de beure.

A Connecticut,els homesi les dones, encaraque siguin casats, vnen obligats a guardarentre ells, en els llocs pblics, una distanciamnima de dotze centmetres, sota pena demulta.

A Los Angeles s privat de banyar dosma (lis dintre la mateixa banyera.

A l'Estat d'Ohio, la!largada de les camisess controlada per laBoard of education.

Aquests senyors de la dreta, no en, ni poc ni molt Chimarits de les senyoresde l'esquerra. Es tracia d'unalords anglesos, que tnirarien escandalltzats la mancade gravetat amb qu le alegres senyoretes porten

unes robes tan solemnes.

Maurice Chevalier, amb l'uniforme de prncep consort,en el film La Parada de

l'amor.. ?Us heu fixat encut queque. porta al ros? s,ni mes ni men ys, l'escut

d'Espany

DOIZe bilfed0111115tus dluen quinMoret preferdien

a l'edilEN un pas com el nostre que ha dejunat

de sufragi una pila d'anys, qualsevol cosa s ara un excel-lent pretext per exercir-lo.?Dieu que el barret depalla va de baixa, afirmen que perd posicions?Aviatho sabrem:vots sn trumfos. Nohem acudit ben b alsufragi universal. Hemfet una tria tan completa tan significativacom hem sabut. Elresultat no s ben btants caps tants barrets, perqu hi ha algunvot a favor del cap nu. Sense trencadissad'urnes, ni tupnades, ni fer votar mortsfi-lustres, el palla t les majores elfeltre les minories el cap nu perd deci

queda. Per el meucap que fan crrer que es un capd'estudi semblaque vol ms aviatun barret que ho suporti tot sense comprometre. El palla eltrobo encarcarat. Emsembla que me l'hau

Aludes Vivesria d'emprovar da -vant del mirall. ?I voleu saber com vaigcomprar-me aquest? Anant per la Rambla,en el meu autombil; vaig aturar-me davant d'un barretaire. Vaig cridar el mosso.Porta'm un barret com aquest vaig dirli. I, si fa no fa, cm venia b.

duen els telegs. Per enaquest temps,perqu m'agrada i per higiene,ni palla ni feltre:el cap nu bendret.

Emili Junoy

SantiagoRossinyol

didament l'elecc.

Joan Pic 1 Pon

Eltrobern algrao de la seva escala magnfica. Porta bomb a la m:

De fet din porto durant l'estiules tres menes de barret possbles: bomb velen? palla i feltre. Generalment, decolors clars. Un mateix barret usfa l'efecte que, a la llarga, h ha entrat el sol.Alternar-los s, fet fet, la soluc msfresquvola. Sense barret el cap? Els queprescindim del cabell no podem, a ms,prescindir del barret.

Duu un barretfort que !'acabad'arrodonir:

El cap l'heperdut moltesvegades ensdin per elbarret, fns ara,mai. Com a boncatal, m'he recordat sempredel qu em costava. A l'estiu,doneu-me elbarret de palla.Per qu? Perqus lleuger i laIleugeresa s,fet i jet, la meyaflaca. I ara queparlem de barrets, feu-me el favor de

protestar, en nom meu,del preu abusu que usfan pagar als cabaretsper guardar-lo. Amb elque pagueu en tres oquatre dies, us en podeucomprar un altre. Perl'amor de Du feu-hoconstar!

De cara a Festn fala pregunta ?quin barret preferu: barret depalla, de feltre o senseres al cap? Per qu?

Amadeu Vives

No porta encara barret de palla,quan ens diu:

A m doneu-me el barret de palla. Anar sense res al cap pel mn emfa tan estrany com anar descale. Debarret de feltre no he provat mai dedur-ne a l'estiu. Ax s que la nievaopni no tindra fonament.

Jean Ple (Pea

Santiago RossinyolCom a totarreu i no

pas per Pedat Ii escauanar al davant. En elmoment de parlar-nos,

porta al cap un feltre migre, ms correctede color que de forma.

Per ara diu encarano he portat mai bar

ret de palla al cap.Confio, per, portar-ne en la llar

ga vida que cm

Angel Pestana

Comte de Cdiell

Comte de Gtleil

vint amb barret deque sc l'Alcalde.

L'Akalde de Barcelona est enfenadssim.Temes de conversatan banals com el quelproposem, han desaparegut del seu radid'acci. De totes marieres, encara ens spossble arrencar-liaquesta declarado.

A l'estiu, fet i fet,barret de palla. Persi cm veuen molt socopa, dissimulin... Es

Josep Samtier

Porta un feltre gris. Com a bon jugador professional du hauria de decidr-me pel barret fort. Fet i fet, s elque t ms retiranea amb la pilota. El palla t tamb una pila de condcions perrodolar. A l'estiu, alterno, sense mraments, el palla i el feltre gris. ?Anar senseres al cap? Em faria l'efecte que m'entreno pel carrer.

Enre Borrs

Va descobert. s al rebedor de casaseva. Alpenjarrobes hlha, per, un b de Dude barrets. H podrarepresentar tot el repertori, Ilevat de ElCardenal.

Angel Pestana

Porta un barret de feltre negre, petit i rod i tan absurd que, en comptes de preguntar-li quin barret prefereix, H demanariem quin barretaireels hi fa.

Dexeu-me anar sense res al cap diu. I si no, un barret que sembli queno en ports. El mal menor que en

Itaill Junoi

Em quedo amb elbarret de palla ensdu, Per comodtat,simplement. Per substituir el feltre. Perqu nosabria avesar-me a anarsense res al cap...

Eduard Flaquer

Ens diu per tekfon:

Voto pel feltre. s Ileuger ,a ms, flexible. Itothom que aspiri a sser mes o

aso samt t'e, menys gentlement ha de saber

sacrificar, sense esforl, una mica de confort, per una mica d'esttica.

com una salutaci ritual a l'exubernciaestiuenca de la natura. Aixi juga msgentilment, sota les veles de les platges oels pins de les muntanyes, amb els grcilsventalls de les dametes i de les Uniese.

josep M. de SagarraPorta, en el moment de parlar-nos, un

autntic bomb, cornprat a Londres. Si goss, din portara tot l'any

barret fort. Pudors demena, ara, a primers dejuny ja no goso. Adopto,

com a soluci, el feltregris, que he descobertque higa delicadamentamb el to de la meyacara.

No em parleu del palla.Em suggereix una sensaci massa alimenticia.A mes hi ha un perill:

encara queden barcelonins que foren capacos de devorar-me'l en sortr de casa.

Pere Rahola

Sota el bornbi, li surten els dos rulls abanda i banda, que sota el palla deuenHuir molt ms.

La meya il-lusi ens din fraanar sense res al cap, per com que sccalb, m'he de quedar amb les ganes. Ara, al'estiu, a ms de fer poca patxoca, hi ha elperill d'una insolaci. El palla em permetprescindir del feltre, excessivament calors.Per aix, a l'estiu, en porto sempre. A faltade cabells, bona cosa s la palla din amb un decidit accent de resignaci.

Edaard Flaquer

Joaqulm Pellcena

s el primerbarret de pallade Barcelona.Se'! posa perPasqua i nose'l

treu fins per TotsSants. El dia queens allarga aquesta quartilla elpor

ta nou de trinca:

.Voto pel palla perqu rima molt milloramb els vestts clars deles noies i amb l'esclat Ihimins del sol.s lleuger, fresc, bonic.La higiene l'estticael recomanen. Els tonsde les fulles dels arbres el justifiquen. Elfeltre, a l'estiu, s massa trist.

Ara que anar pelmn amb el cap descobert no de-ixa d'sseruna bella actitud. Latesta nua de l'homeofereix sovint una sensaci de baronvoladignitat, d'ancestralaltivesa.

Per, entre no durres al cap o dur-hi elpalla, hi ha un termemig, que em semblams elegant. I es portar el barret a la m.

hurte~res

e

Ja haureu notat que no sovintegen massa les respostes rotundes. Fan el qu poden per quedar b amb tots. I s que, endefinitiva, el que es comprometes als ullsdel feltre amb quina cara se'l posar a latardor?.. Ara, val a din, en desagrav delfeltre, que ni els ms entusiastes del barret de palla no senten pas una gran impaciencia a adoptar-lo. Durant els dies enqu ha estat feta l'enquesta (del 12 al 18de maig), llevat del Sr. Pellicena ning noportava encara barret de palla.

Encara h ha un punta anotar o a

aclarir: el delcap nu. T, en lanostra enques

ta, partidaris aferrissatsi enemics implacables: el MestreVives, posem percas.

El compositor deLa Balenguera,que sap d'ali msteologa, ha aprof

tat l'ocasi per fer una frase d'un gestasctic remarcable. Us n'heu adonat? Dinque anar pel mn sense res al cap li fatan estrany com anar descall.

La frase es encara d'un franciscansme

ms pujat, s hom pensa que el mestreVives t una envejable cabellera, rinxolada permanentment.

Pare Rebela

El popular ex-diputat per Barcelona enparlar de capells, sent una enyorana delcabell, que no arriba a disimular prou b.El poeta ja no en parla. Fa l'efecte queaquests anys de dejuni parlamentani l'hantngut prou retret per no adonar-se del'enyorada cabellera, Bus en vigilies d'unanova actuaci. Val a dir que la cosa ssalvada per part de Pere Rahola ambaquell enuig somrient aquell,do d'improvisaci fel1 que li ha valgut tants exits ique n'hi guarda encara molts.

Hiha un opinantU-lustre que nos'ha limitat arespondre la pregunta. Ha establert un paral-lelentre la primeravrtut del palla i elseu tarann. Esja heu endevinat Emil Junoy troba el barret de palla Ileuger com ell. Elsque coneguin Emili Junoy noms de vista,?qu pensaran dels opnants illustres quepreferexen el palla, precisament per alat?

Muela Peilleena

Entre aquestes testes en manca una deben egregia: la del Mestre Mllet. No s

pas que s'hagi negata respondre. Ha de

fensat el seu tenussim feltre negre, per ho ha fet

duent elcap unaformida

ble gorra rogencaque dna als seusulls i al seu bgotiuna expressi ruskiana que no tpreu. Tenim, en

cartera, aquest retrat queprometem als nostres lectors des d'ara. M.

e

?Quin paper fan els calbs en la nostraenquesta? N'hi ha dos de primera: PereRahola i Josep M. de Sagarra.

iosep M.de Sagarra

LES "GIRLS"DE LA PAULETAHt ha coses que no cal explicar, per

sones que no cal presentar-les. Perexemple: ?Q ui fra tan cndid de volerexplicar a un barcelon que s la PauletaPmies? Tant se valdria voler-li ensenyarcom se fa per anar a peu.

Per de moltes coses famoses se'n parlai no se'n sap res. Nosaltres estem segursque la majoria deis nostres lectors agraiTan que els donern una visi plstica delqu s l'academia de la Sra. Pauleta.

JA Hl SOMCarrer de Sant Pan. Una escaleta. El

Qu se'ls oferia?Se'ns ofereix treure unes fo

tografies de les noies de la sevaacademia; les clebres noiespde la Pauleta, un deis orgullsde la ciutat condal. Li ho expliquem tant be com sabem.

Fli ha un petit moment de slenci. Desprs ens respon laPauleta. Notns hi ha les noiesmenud es; un altre dia avisarlesgrans, les que en saben de deb.Nosaltres demanem que, feti fet,ens deixi veure aquelles menu

La famosa Pauleta Pandea. Per les levesmana. Es ?Ir, per la selva academia, hanpassat lotes les ballarinea d'aquest pais

des. Sempre ens ha plagut la grcia ingenua.

LA SALAUna sala d'academia de ball s un lloc on

es treballa, de valent. Per, als ulls d'unprof dirieu que s un lloc per a jugar-h.A terra un trespol amb sots que, per ci perIla, assenyalen els camns habituals de lesdansarines en Ilurs evolucions.

Aquestes notes, tal com les velen mes bendltz. tal com no les veten catan ient puntas.Unes puntea que no sOn de cols, precisament

Un qoadro plastic, a la manera deisbons temple de la senyora Pauleta

primer repl. Sentim una remor darrerala porta. Truquem. Una estoneta. S'aturala remor. Una nena amb maillot. i els cabells Iligats amb una cinta ens surt aobrir. La seva cara recorda les pinturesde l'Obiols.

..yord cauleta?La nena fa dues passes cap a una porta

vidrera i fa:MestressaUns segons desprs ens trobem davant

la mateixa Pauleta. s la Pauleta de sempre; la mirada enrgica un cert are decomandatnent. Duu a la m un bast; diren que us parla un general de Napole, oel mateix Frederic de Prssia en persona.

Ens mira i desprs somriu arnb aquellaire inconfusible de les persones ques'izan passat anys tractant amb senyors dela junta del Liceu:

Totes les parets estan cobertes de retrats de dansarnes,tiples, tenors, disfressats i sense disfressar, amb dedicatria,curta o llarga, recents o de l'any de l'Exposici. En fi, des deles parets, cnquanta anys de teatre lric ens contemplen.

Ah!, un cantret a la vora. Un humil cantret de terrissaper a refer els esperts.

LES "NOIES"Una pila de nenes, des deis set anys al vnt, corren, salten,

fan tombarelles i s'enraonen a crits. Un altre crt, ms fort, dela mestra, aconsegueix una mica de silenci.

Amb una mica de feina s'arrengleren per a sser retratades.L'amc Cases, home de consciencia, cercant angles orignals lest Ilarga estona en una pose. El personal se'ns desmoralitza.

L'efecto resulta una miqueta irregular, oi?Quan meran ms grans ja ho taran millor

Un mirall que agafa tot un pany de paret i que, per als estudis coreogratit.s ve a sser com un llibre de consulta. Les noiescorregexen al seu davant les poses i aprenen l'art de conixerse a si mateixes, tan recomanat pels filsofs.

Un piano en un rec i cadires al llarg d'un pany de paret.La del mg s la ctedra de la Pauleta. A banda i banda lesmares que tenen filies que volen perfeccicnar-se la gracia delcos i del gest en els exercicis de la dansa.

D'aqu unaquanta anyx, aquesten noteshallaran flamene amb

una gracia de mil atmonis...

Si esteu quietes us donaran caramels els diu la Pauleta amb un to comd'amenaa.

Aix fa el seu efecte. Tothom s'arrenglere. Nosaltres quedem sorpresos delgran poder que tenen les paraules dolces,es a din, les que expressen prometerlod'alguna cosa dola al paladar i anem abuscar quatre llaminadures.

Al tornar, tot havia anat com una seda.Es succeeixen ms i ms fotografes.

Es van acabar els caramels.Quan hem acabat se m'acosta una de

les nenes em diu amb to confidencial:

Sal)? Si no haguessin esta t elscaramels no haurien

El grand cart, ja ho tret res de nosaltres.podem dir, ele hasortit ms b... ROSSEND LLATES

12 legen1l2r 'especialista del Dstricte V sost la teora que tots elsLi altres ciutadans de Barcelona no saben absoluta!' entres de l'esmentat Dstricte V, que la part realment bona

interessant del fams barri no s pas ali que tothom

ha vist o es t en situaci de poguer veure, sino precisament ali altre que ehl coneix tan b. Breu: si tenm la

pacencia d'escoltar un d'aquests sants bornes, acabarenper descobrir que el veritable Districte V no t res a veure

amb el Dstrcte V. Ms, encara: que el Distrcte V de deb

no existeix, perque es troba en un altre districte...

S**

La Criolla

Cal comencar, s ciar, per La Criolla. L'establiment

es troba en pie carrer del Cid i el rtol llumins que penjade dalt a baix de la felona embruta el pobre paisatge urba mb una resplendor vermellosa. Sn dos quarts de dotze.Les voreres la calcada, plenes de gent i d'escombraries,i de tant en tant, unes breus aparicions d'un sereno quesembla arrancat d'una felcitaci de Nadal. Les cases iles persones participen del mateix are de miseria i maisabreu si la brutcia de les parets ve deis bornes i les dotesque s'hi arrepengen, o viceversa.

El gran rectangle trbol de La Criolla s pie de fum,de tango, d'obrers, de soldats, de dones despntades, demariners, de crits i de xivarri. Els espinguets del metallde l'orquestra tallen l'attnosfera carregada com una ganiveta parteix un tau l de cansalada. Els cambrers evolucionen per mig del trngol defensant les safates plenes

de vidre amb un artque t ms d'equilibrista que de cateter. Un groom cor

a tornar... Els espeporten en veu bahorribles, amb pasaEstan immbils. se

Aqu tenim els a eque en el concurs dpettt tablado, s'ascadament la guitar

Diuen queja eun regalet... Ells so

Quant sorda,. alLo que han he

tanto trabajar eneQuina idea deue

s'havia limitas a tira ti

o

a

Una punyaladademanada.s la una de la fi

Tota la Ilegendanegra del barri O/Loresulta una mica Incomprensible da vantd'aquesta animada es.cenatnatinaLenlaqualels infants hi juguenun paper brillant...

A primeros botesel cafeto llamen

una honesta Jol

a

el

ta

a

rectssitn, vestit de legionari, descobreix la trampa del local. Reparteix unes targes que diuen, en cinc idiomes, que ,La Criolla s elbar ms popular i tiple de Barcelona. Aneu a saber!

Mentrestant... els lladres, els carteristes, els terribles assassins, onsn? Una parella d'anglesos que tenim a la taula del costat, sem

bla que els cerquen. Aquesta bona gent perdr la nit. L'AgenciaCook i el Baedeker els han ensarronat.

Vosts, sn periodistes?El que ens interroga s un tpus que noms us el sabeu imagi

nar mprmint les seves marques digitals en alguna banda. Massaclssic, massa treballat potser, perqu sigui un lladre de debo

Ha assenyalat la mquina d'En Cases amb un gest del ment:Si fan una fotografa, sap, jo no hi vull sortir. A la millor. els

que tenim familia a fora, podem tenir un disgust, si ens veuenretratats en un local d'aquests .. No s si m'entenen el sentit...

Cante jandoQuatre nasses ms enll de , La Criolla. Un cafeto destarta

lat. Parets de fusta, embans de cart, sostre de roba. Tota menad'olors cap d'agradable tres parroquians, quatre amistatsde la casa, i un parell de gitanos que toquen la guitarra. Unparell de gossos lluents i ben alimentats es cuiden de donar lanica sensaci de confort de l'establiment.

El mosso de la casa se'ns desf en explicacions :Quina 'lstima que hagin vingut tant d'hora!

Tenm tots els artistes fora. Han anat a un concurs, a Sans. De lotes maneres, no poden trigar

La vorera del carrer s'ha

convertlt en 'mercar am

bulant. Els venedors no

tenen prectsament, unagran cara debon humor...

En el cor del Illstric

te V,a lea onze del mat

Tot alx2> no fa pensar

gens en la cocaina, ol?...

spe

aixaPosts, se

elsars ds'ass

itarrale, lals soim alan hen

deua ti

ada,a...

1re le

Mentrestant, h ha una gran calma. Les converses esonxades pel rtme apagat de les guitarres. Tres vellesbruixes de film innocent, sn al voltant duna tanta.

ir cap paraula.es! El quadro porta una mica de malhumor. Semblaans h ha hagut unes grans injustcies. Pugen tots aln

uniformadament mirant el director, que polsa delin instant desprs el tnosso ens ve amb una ambaixada:e els volen retratar, potser seria millor que els fessin

tstes, sap? i s'han de guanyar la vida...rrer, ens aconsegueix un deis artstes del ,quadro,,ustedes, ?no ser para er sine sonoro? !Me gustara

ne sonoro!nir el artistes flamencs del cinema sonor? En Cases

na foto, amb una mica de magnesi...

cDe l'art, queencara bella

ga!s... ?I..*aneu',ricial., el

DistrIcte V?

la n

hora

anua

vadors de la literatura negra del Districte V.Aquest cau de miseria gris, trista i montonaha fet florir unes terribles trallongues de prosa .castellana d'una qualitat semblant a la deisalirnents que emplenen els plats del r6nec taulellde la casa. I aix, dt sigui sense intenci d'fendre el cuiner de La Mina ni als literats del

Districte V.A La Mina hi ha dues menes de clents.

Els que, pagant seixanta cntims Cenen Ilit

propi per a passar la nit. Els altres, ms modestos, que, prenent una consumaci qualsevol.tenen dret a dormir fins a les sis del mat pelsbancs i les taules de la taverna.

Aquesta nit I.a Mina est molt concorregudai a la trbola muja llum de la bombeta ofereixel seu habitual aspecte sinistre.

Darrera el taulell, un jove, amb ullerescarei suter de llana. ens dna quatre explicacions sobre la casa. Es un xicot carregat de

botes intencions. s aficionat a la fotografa, ala pintura, a I escultura, a la literatura i entre

carrers d'aquestbarri sn gaireb deserts.La gentde la mala vida, com la gent d'ordre, es retirend'hora. L'excursi no ofereix altre perll que eld'atrapar una toreada de peu. Els adoquinats

val a dr-ho no sn cap model d urbanitzaciArrepenjada a una porta h ha una

dona, grossa, grossa, amb unes faldilles

curtes, curtes, que donen al seu ros una

silueta esfrica.---Escolta. maco, vols donar-me una

cigarreta?- Amb molt gust. I... com marxa. aixtr

Aix? Molta tranquiltat i molla miseria. Abans. s ho dernanaves ben demanat,

fns trobaves algas capac de clavar te unapunyalada. Pero, el que s ara..

Una pedrera Merria

La Mina , la famosa

-Mina ,, ha estat una veritable mina per als culti

Aquest parell detlpus, ben clsstes,de noctmbuls,s'ban lleva( de bon

mat per vendre1,,tt mica de 81,4

del Principal Palace. En el seu bar es barregenel flamenqusme mes casts una mena de modernisme passat pel portal de l'Arc del Teatre.

En Benigani, escptic dintre el pessirnisme, fauna pregunta indiscreta:

I a quina hora passa el carro de la cocaina?

La llegenda del Dstrcte VA les onze del mat el barri Xino oferex una

animado bigarrada i colorida. Les voreres hanestat convertides en mercat ambulant de tota menade mercaderies. Els tipus ms clssics que heu vistla vetlla els descobriu ara venent, l'un, barres desab; l'altre, elstics i corbates; el de ms enll,patates i tomtecs... Aquelles velles horribles de

la nit, ara, a la Ilum delsol, s'expliquen molt ms, quant veieu llurs opulencies evolucionar pesadament entre els covesde verdura, trobeu quel'atmosfera literriaesvadescolorint, descolorint...

Ha estat una llstniaque fossn els literats elsque

No es pas sois aqu queels campa de futbol ser

veixen peracelebrar-hl

festival, ms aviat pee

esportius... Aqu tenimun estad! de Budapestconvertit en

Un senyal de distinci es afaitar-vos amb

La vostra epidermis esdevindr fina, lurgent,

jove i sana, utilitzantaques1 suavitzant, i l'ope

rack) d'afaitar-vos ja nosera una diaria torlura,

siti un ;tete normal que

aeomplireu ami> satis

facen) i sense mokslia.

ESCENES CIUTADANES La platja de la Mar Vella

Exposci ole

lestesextraordhriesdurantelsdarrers

Fesdvals deportiusConcerts

Esplnolides irluminacionsFocs artificials

Festa nocturna al portRevetlles ole Nant Joan

i Nant l'ere

delCertamen Barcelona 1930

trignimrryterlat

CAPITOL PRIMER

El doctor Sheppard pren el seudesdejuni

rcter el que em causava una certa per

plextat.Fossin els que fossn els detalls que

dons a Carolina sobre la mort de la senyora Ferrars, el poble tot sencer els coneixeria al cap d'una hora i mtja.

Est ciar que en la meya qualitat demetge tinc respecte pel secret professional. Aix, m'he acostumat a no confiar maires a la meya germana. Ella per, descobreix generalment all que jo li heamagat; mes jo tinc la satisfacci ntimade no sser-ne responsable.

El marit de la senyora Ferrars morjust un any abans i Carolina mai no cessd'afirmar, sense tenir-ne la ms petitaprova, que la seva muller l'hava emmetzinat. Ella es burla de m quan jo dc queel senyor Ferrars mor d'una gastritisaguda, agreujada per la constant absorci de begudes alcohliques. Jo reconecque els smptomes de la gastritis aguda de l'emmetzinament per l'arsenic s'assem

blen un xic; mes Carolina recolza la sevaacusaci damunt de consideracions bendiferents.

Tena ra.Vaig entrar al menjador, vag besar

com d'ordnar la gaita de Carolina i emvaig asseure davant del plat d'ous ambpernil, ja una mica fred.

Molt demat t'han cridat,observCarolina.

S,vaig dr, a King's Paddock, perla senyora Ferrars.

Ja ho s, reprengu /ra germana. Con que ho saps? Annie m'ho ha dit.Annie s la nostra cambrera. Es una

galant dona, per xerraire.Va haver-hi un silenci durant el qual

vaig continuar menjant l'esmorzar. El nasllarg prim de Carolina tenia al seu extrem un Ileu tremolor, el que succeexquan est agitada per la curositat.

I qu? va preguntar. Mal negoci. No hi hava res a fer.

Es deu haver mort mentre dorma. Ja ho se,torna a dir ma germana.Aquesta vegada em vaig sentir vexat. Tu no ho pots saber,vaig dir-liJo

mateix ho ignorava tot abans d'arribarall i no he ditres a ning. SiAnnie est alcorrent, s quet el sentit de ladoble vista.

No es pasAnnie qu m'hoha dit, sin elIleter, que ho sasaba per la cunera de la senyora Ferrars.

Com ja tincdit, Carolina not necessitat debellugar-se pera conexer lesnoticies que vnen Iins a ella,tot naturalmente

1 de qu smorta? ?El corse li ha parat?

No t'ho hadt el Ileter ? --vaig preguntarirnicamente

Per el sarcasme es en va per Carolina, que no el compren pas.

No ho sabia pas,respongue.Era evident que sabra la veritat tard o

d'hora. Tant se vala que la sabs per mi. Ha mort per haver pres una dosi

massa forta de veronal. Patia d'insomnis fea algun temps ha hagut d'equivocar-se.

Apa home,exclam Carolina,digues que s'ha suicdate

?No heu remarcat ma que quan alimenteu una convicci de la qual no voleuParlar,la negueu furiosament s s expressada per una altra persona? Vaig cridarindgnat:

Sempre sers la mateixa. ?Per qu lasenyora Ferrars s'havia de suicidar? VI

(Seguir en e! nmero vinent)

r A senyora Ferrars mor la nit del 16 alId 17 de setembre, un djous. Cap a lesvuit del mat del divendres em vnguerena cercar. Per no h hava ja res a fer: lamort datava d'algunes hores.

Poc desprs de les nou tornava a casa.Vaig obrr la porta amb la meya clau iexpressament vag restar en el vestbulalguns moments ms deis que eren necessaris per penjar el meu barret i el meugabany. En realtat estava transtornat 1preocupat. No pretendr pas ara de dirque des d'aquest instant hagus previstels esdeveniments que havien de descabdellar-se durant les setmanes segents, caraix no seria exacte. Per el meu nstntm'adverta que tenia davant meu moitesemocions.

Un soroll de tasses remogudes, acompanyat de la tosseta seca de ma germanaCarolina, m'arriba del menjador, la portadel qual s'obra a l'esquerra del vestbul.

Ets tu, James? digu la meya germana.Aquesta pregunta era ben be intil, car,

?quina altra persona hauria pogut entraraix? justament per mor de Carolina m'entretena al rebedor.

Kipling ens diu que la divisa de la mustela pot resumir-se en aquesta curta frase: Fug i ves a la descoberta.

Si ma Carolina pensa a fer-se les seves armes, li aconsellar d'adoptar l'efgied'una mustela. No obstant i quant a ella,podra suprimir-se la primera part de ladivisa, car, tot restant pacficamenta casa, ma germana fa un nombre incalculable de descobrtnents. No s pas coms'ho pot fer; pero la cosa es innegable. Josuposo que les criades els proveidorsconsttueixen la seva oficina d'informa co.Aix, quant ella surt de casa, no es pasper a recollr notcies, ans al contrar pera escampar-les. En aix hi s extraordinriament experta.

Era aquesta particularitat del seu ca

No tenu ms que esguardar-lalli hesentit a dr mantes vegades.

Tot i no essent molt jove, la senyoraFerrars resta molt seductora es vestaamb gust, per b que a m b simplicitat.Alz no vol dir que no hi hagi moltesesposes que facin venir Ilurs vestits dePars, sense que per aix emmetzinin Ilursmarits.

Mentre m'entretena en el vestbul, pensant en totes aquestes coses, la ven deCarolina s'aixec de nou, una mica msseca que la vegada primera.

Que fas, doncs, James? ?Per que novns a desdejunar-te?

Ja vaig, dona, respongu vivamenteEstic penjant el gabany.

Hauries tingut temps de penjar-neuna dotzena, des que has arrbat.

11141--e. armes mo InsLa Itlia feixista

beilles que ells grillas n'Os"motiu del seu vatge a travs de la Itlia Les armes sn ms belles que els grans mots.

i pels discursos que Mussolini ha fet al Malgrat aquesta afirmac, sembla que tant elpoble fexis- cap feixista corn els seus companys encara nota, l'atenci s'han decidit a prescindir deis grans mots.del mn sen- Veteu-los en aquesta serie d'actituds declamacer s'ha fixat tries, que tenen tota l'empenta tota la teano va ment tralitat de la fuga ms autenticament mediteramb el Duce rna. ?Qui dina que sn aquesta gent la que les camises blasma dels efectes de Poratria?negres. Els braos enlaire, l'actitud enrgica, fa

En un deis l'efecte que tots aquests oradors provenenseus dscur- d'una mateixa escola d'oratria.sos Mussoli- ?Qu faran els feixistes si no poden dirni ha dit: grans mots?

El feixlsta Rossonl, m. fred.mes coneja que els sena abran

data companys.

El ministre Balbo.parla de la pnixanca del teixism e.

Tres actituds deMussolini. Undiscurs acompanyat de graosgestos, produeixdoble etecte.Mussoliniho sap

molt b...

CASA BORRULLXarxesper a fenns, futbol,etc. - Hamaques - Bosses

Cortines de XarxaArfcles de pesca

Nao de ICS 011CS, 9

IMATGESSETMANARI GRAFIC

.Podem cridar perqu te], tm rada, diuttgueigt oradorde gestos Ca

c s.

Fochi, un deis oradora preferits pelpublIc amant deisgratis efectismes.

D'ACTUALITAT

Surt tots els dimee'res

Nmero solt: 40 cntims

PREUS DE SUBSCR1PCI

Barcelona, semestre. 10'00 pies.Fora 10'50

AdmInistraci i venda

LLIBRERIA CATALONLAPlaa Catalunya, 17 Tel. 12436

EL MILLOR MATERIAL PER A TEULADES

BARCELONAPlepa Antoni Lpez, 15

Telf on 16556

1830 us La testa rommineti

ca del Laberint - 1930

En els jardins del Laberint, l'esplndida f inca queel Marqus d'Alfarrs posseeix a Horta, es va cele

brar la setmana passada una brillant festa COMMCmorativa del Centenari del Romantictsme. Hi van

prestar el seu concurs un estol de noies i joves de lawvcietat barcelonina i el cos de ball del Teatre de Licen

o

8 4

%.*P.

1850?...

Els vestits de l'poca romntica es retallen ami' tota la seva grcia sobre elions favorable deis magnifics jardins

Ilahm1011A l'entrar a l'estacio de

Montereau, el rapld Pars-Marsella va descarrilar. De la desgraci& resultaren setrnorts1 vult tenis. Sembla que el descarrilament fou provocat

per atemptar contra la vida del cap delgovern francs,

Andr Tardieu, el qual, per un cairel d'ultima hora, no va

agafar aquell rpid, tal cona tenia anunciat. En les fotograbes: M. Tardieu, idos aspectes dellloc del sinistre, poc

desprs del descarrilament

+I

114,1

.

.4

Els darrers temporals han ocasionat considerables prdues arread'Europa. La foto representa l'estat en que varen quedar algunescases de Madrid, ensorrades peltemporal d'aigua. Entre les runes,1ro trobat el cadver d'una velleta

La famosa estafa deis dos milions, a Madrid.

A dalt. El stibdit suec Caries Magne Lind, queva entregar el xec de dos millons de pessetes a

Josep Serrau, el qual s'ha fet fonedsA bala. Josep Serrau, periodista I ex-governador, al qual s'acusa de l'estafa deis dos milions

"'54:

El pblic que gaireb omplia lEstadi va voler homenatjareh s nostres atletes que tan

brllant paper feren a Italia.

El final de la cursa de 400 metres, que vaguanyar Laboordette.

Davant de 40.000 persones esva celebrar a l'Estada el mateBasenia-Cataluny a.

Una sortida Intil de Zamora. Eldefensa De Mur haallnnyat el perfil.

En el torneg internacional perla Copa Das.el Jalad ha eliminat Espanya.

- Ohta, l'admirable jugadornip es preparaper a la llalla.

La jugada que va valer el gol que va donarla victria a BascOnla, contra Catatnnya.

Un MALA JORNADA PER A L' ESPORT CAYALA....La setmana esportiva ha estat ben poc favo

rable per als riostra: adietes. Tan& en la CopaDavis, com en el Basenia-CataInnya (ftbol),cona en el Languedoc -Cataluny a (rugby!, elsnostres representants han estar batuts.

Es yen, decididament, que els huata de tempo

ada no esa pr!, en,

Langnedoc-Catalunya (rugby).El une ciliar& francsnntlitda el placatge que ntentava l'avant catala.

-!pa Dayis. -

thnirablt revers!apanes Otata, guanvador de !ranle.

Malgrat la fuga que posaren en els comenyamentsdel matx, els nostres

rugyers torta batuts llar

gament pels representants del Languedoc.

Les "Gr s" de la Pauleta

Sota el gracis arc de triomf que Ji fan les carnes de les seves deixebles,Pauleta Prnies contempla !'amable lector del primer nmero d'IMATGES

(Vegi's la inforinaci de les pgines centrals)

NAGSA - Casanova, 212 1 214 - Barcelona